OCTUBRE 2013

JUNTA DE CATALUNYA

DDEEGGAANNAAELISABET CAMPOY

vviicceeDDEEGGÀÀANTONIO SOLER

sseeccrreettààrriiaa

m. JOSÉ CARBALLEIRA

PREMSAOlimpio valls comunicacio@ codic.org

seu codicCasanova, 180 baixos08036 barcelona93.416.10.06

codic@codic.orgwww.codic.org

@

DDEELLEEGGAACCIIÓÓ BBAARRCCEELLOONNAAJORDI PASTELLS

DDEELLEEGGAACCIIÓÓ GGIIRROONNAATERESA CASAS

DDEELLEEGGAACCIIÓÓ LLLLEEIIDDAAMaite Martí

DDEELLEEGGAACCIIÓÓ TTAARRRRAAGGOONNAALAURA SESMA

NOVETATS 2.0 15

ASSESSORIA 13

INTERIORS 12

AGENDA 06

COL.LEGI 04

APUNTS 16

LLIBRES 17

E/DITORIAL

El disseny venPer si encara queda algun dubte que el disseny és una eina de màrque8ng us proposo un passeig perqualsevol ciutat del país. Potser haureu notat la recent i massiva proliferació d'establiments de cigarretselectrònics . Una nova moda que ha generat un nou negoci .

Sota la meva percepció , abans que sorgissin les primeres polèmiques sobre la manca de regulació i ladubtosa salubritat d'aquests disposi8us , aquestes bo8gues s'han presentat des de bon començamentamb un disseny cridaner que ens aparta totalment de les connotacions nega8ves del consum de tabac.

En efecte , passejava abans de l'es8u pel centre de Barcelona i em va cridar l' atenció un pe8t comerçamb un clara aposta pel disseny , il · luminació led , llums indirectes , paviments con8nus, mobles de ma-terials lacats que transmeten sensació de pulcritud , tons blancs i blavosos ... I després de la immersióen aquest disseny par8cular finalment llegeixo el rètol de l’establiment i me n'adono que es tracta d'unabo8ga de cigarrets electrònics . En els dies següents adverteixo que cada dia hi ha un nou local d'aquest8pus i en tots m'ha passat el mateix , primer veig el disseny i després el producte .

Escolto a la ràdio que a Itàlia aquests comerços són molt habituals des de fa temps i penso que d'aquí lapreocupació pel disseny , però passen els dies i comencen els rumors , debats i polèmiques sobrel’úsd’a-quests nous disposi8us que ajudaven a deixar de fumar, el que em porta a pensar que, molt astutament,i de forma estratègica i premeditada, algú va pensar que el disseny podria ser una ajuda en les vendesd'aquest producte, i és que el tabac quin sigui el seu format sempre ha 8ngut un cert impacte social, po-si8u en els seus inicis i molt nega8u en els darrers temps , vegeu-ne sinó la seva evolució a través delcinema , en els seus inicis fumar era glamurós , en realitat , segueix exis8nt el fumador social ... Elsactors més famosos del moment en l'època daurada de Hollywood apareixien sempre fumant en pan-talla, passats els anys i demostrat el seu efecte nociu , gradualment van anar desapareixent de les granspantalles , finalment només els dolents de la pel · lícula són fumadors i actualment ni ells .. . L'aparicióés gairebé nul · la.

Desconec com acabarà la moda dels líquids europeus però de ben segur que el disseny ha contribuït po-si8vament en les vendes, i encara alguns dubten del valor del disseny?

Elisabet CampoyDegana CODIC

3

Col.legi

06

trobada amb JESÚS ARÚS FILLOLA

Com sabreu, a par8r del 1 de juny de 2013 es feiaobligatori disposar d’un cer8ficat d’eficiència ener-gè8ca per a vendre o llogar un habitatge. Aquestfet va generar l’elaboració, per part de cada comu-nitat autònoma, d’un llistat que enumerava els di-ferents tècnics competents per emetre elscer8ficats. En publicar-se apareixen col·lec8us quesi be, són enginyeries poc tenen a veure amb laconstrucció. Degut a la no inclusió del nostrecol•lec8u, des del CODIC s’inicien un seguit d’ac-cions per tal de resoldre el que ens sembla ungreugeper la nostra professió.

Els serveis jurídics de CODIC envien un es-crit a la Sra. Maite Macià, directora del Ins8tut Ca-talà de l’Energia, que en la seva resposta ensdemana presentar un informe amb que acredités-sim d’una banda, les competències professionals i

d’altra que expliquessim els plans d’estudis con-duents a l’obtenció del 9tol professional. Els ser-veis de CODIC van enviar l’informe demanat i al’octubre es va respondre a les nostre al•legacions.

Malauradament, la contestació va ser ne-ga8va. Després d’ analitzar els plans d’estudis ac-tuals i els immediatament precedents vanconcloure que hi havia una falta de matèries espe-cífiques per a poder entendre que el nostrecol•lec8u estava capacitat per emetre cer8ficats.

Davant d’aquesta nega8va, el CODIC s’haposat en contacte amb altres afectats per tal deveure quines son les possibles solucions a aquestacircumstància. Entre aquestes trobades, la més re-cent ha estat amb Jesús Arús, degà del Col·legi dedelineants de Barcelona, amb qui vam tenir un in-tercanvi d’experiències dels diferents col·lec8us icom ens estan afectant els recents canvis de nor-ma8ves.

A favor nostre contem amb el reconeixe-ment dels estudis de grau universitari i el reconei-xement a nivell europeu per part d’ECIA com aarquitectes d’interior. tot plegat ens anima a se-guir defensant la nostra inclusió en el citat llistatpresentant els informes i al·legacions que siguinnecessaris davant altres ins8tucions i els diferentsministeris.

4

DEGÀ DEL COL· LEGI DE DELINEANTS DE BARCELONA

L’HABITATGE SALUDABLE

Properament comptarem al col·legi ambuna xerrada sobre bioconstrucció a càrrecde Juan Carlos Manzaneda. Arquitecte re-sident a Begues que des de 1999 ha espe-cialitzat l’ac8vitat del seu despatx enconstrucció sostenible i salut de l'hàbitat.Conta amb un màster d’IEB i està en for-mació permanent sobre les diferents dis-ciplines al voltant de la sostenibilitat i

l’eficiència energè8ca.També disposa de formació en múl8plestècniques de construcció amb materialsde baix impacte ambiental.

trobada amb JESÚS ARÚS FILLOLA

5

DIMECRES 27 DE NOVEMBREDEGÀ DEL COL· LEGI DE DELINEANTS DE BARCELONA

TRES DIES DE POP-UP STORE

Visita la Pop-up Store de MIA interiorisme, de Mar Graells i Anna Manau, dues col·legiades que han cen-trat lels seusprojectes en una vessant més “hand-made”

Agenda

AHIR. AVUI. DEMÀ. FIra HÀbitat Valencia cumpleix 50 anys

La propera cita de Fira Hàbitat Valèn-cia, del 11 al 14 de febrer de 2014,suposa una nova fita en el certamenlíder de tots els sectors de l'hàbitat'made in Spain': la celebració del seu50 aniversari.

Mig segle al que des de València i pera la resta del món, la gran fira espan-yola del moble, ha servit de suport ala internacionalització i posada envalor del millor de la nostra indústriai la nostra crea8vitat. Arrelada enl'essència del que ha significat la FiraInternacional del Moble de València,el 1963 es van establir les basesd'una gran fira internacional que vaesperonar la indústria i el teixit eco-nòmic més tradicional del sector capals mercats globals. El moble va serla punta de llança d'un canvi d'aires ala nostra societat, una oxigenació del'economia a través del posiciona-ment internacional dels nostres pro-ductes.

El sector va evolucionar, el producte

va madurar, els canals de compratambé i el consumidor es va fer mésglobal. I amb ells, la Fira Internacio-nal del Moble de València va créixeri es va fer Fira Hàbitat València, inte-grant sectors, unint esforços i siner-gies amb tots els àmbits relacionatsamb el moble, la decoració, il · lumi-nació, tèx8ls per a la llar, oficina icuina.

Avui, Fira Hàbitat València compleix50 anys i fa un pas més cap a un po-sicionament global generant aliancesamb altres certàmens líders en elsseus sectors com Cevisama i FIMMAMaderalia. Al seu dia, la Fira delMoble va ser pionera en el seu gè-nere. Avui, Fira Hàbitat Valènciatorna a estar un pas per davant performar part d'un projecte únic a l'a-parador firal mundial.

Una evolució conservant els orígens:ser el millor aparador internacionalde l'hàbitat 'made in Spain'. Perquè,per sort, això no ha canviat.

6

Mig segle de suport a la internacionalització

EMPORIA PREMIS NACIONALS D’ARQUITECTURA EFÍMERA

SMART CITY:

ÚLTIM TREN CAP A UN FUTUR SOSTENIBLE

Segons les Nacions Unides, l’any 2050 el 70% de lapoblació mundial viurà en ciutats, la qual cosa di-buixa un futur clarament urbà i situa la metròpoliscom el camp de batalla per la sostenibilitat de lanostra societat. Smart City Expo World Congressha mostrat en les seves dues primeres edicions queno hi ha una única aproximació al concepte de ciu-tat intel·ligent i que cada ciutat té caracterís8quesúniques que requereixen solucions personalitza-des. Així i tot, existeixen reptes i problemà8quescompar8des i esteses de manera global. Entreaquests reptes, potser el més universalitzat seriael de la mobilitat.

El transport urbà (i les condicions en què es duu aterme) té un impacte directe en la qualitat de vidadels ciutadans: no només és responsable directede la producció de l’agent cancerigen més estès almón sinó que consumeix molta energia, genera lamajoria dels gasos d’efecte hivernacle, i obliga alsciutadans a inver8r moltes hores en els seus des-plaçaments, la qual cosa disminueix la produc8vi-tat i malgasta temps de potencial descans i oci.

La solució passa per un model integrat que apos8per la diversificació de sistemes de transport (vehi-cles par8culars, transport públic, trens i bicicletes)i que transformi la mobilitat dins les ciutats. Unade les ponències de més pes a Smart City ExpoWorld Congress 2013 va a càrrec de Kent Larson,que dirigeix el grup de recerca urbana ChangingPlaces del MIT (Massachuse:s Ins8tute of Techno-logy). El seu grup treballa en el desenvolupamentde nous vehicles més adaptats a l’entorn urbà comel CityCar, un vehicle elèctric i plegable pensat pera grans ciutats i per a l’ús en règim de carsharing oautomòbil compar8t. El projecte arrencarà de ma-nera real l’any que ve a Alemanya.

Però el futur del transport no solament estarà enmans dels nous vehicles. El tren i les seves dife-rents modalitats -com el tramvia i el metro- tambéhan de ser protagonistes de la mobilitat urbana imetropolitana.

7

“La urbanització del planeta s’haurà acabat al final de la vida dels nostres fills i durarà per sempre.Només tenim una oportunitat de fer les coses correctament i no podem permetre’ns el luxe de repe%rels errors del segle XX”. La frase la va pronunciar Anthony Townsend, director de Recerca del Ins%tutefor the Future de San Francisco (EUA) en la ponència amb la qual Smart City Expo World Congress esva posar en marxa el 2011 i subratlla el moment clau en què es troba la humanitat.

Agenda8

La Design for All Founda8on convoca la5a edició dels seus premis internacionals ambl'objec8u de reconèixer tots els esforços quehan portat a terme empreses, professionals,en8tats i administracions de tot el món perdemostrar que tota aplicació del Disseny per aTothom / Disseny Universal contribueix a mi-llorar la qualitat de vida de totes les persones.Aquest any, els premis inicien una nova etapai a par8r d’ara premiaran totes les Bones Pràc-8ques que assoleixin els criteris establerts, ique puguin servir com a model perquè altres8nguin l’oportunitat de conèixer-les i adaptar-les a la seva pròpia situació.

Les candidatures podran presentar-seen una de les dues següents categories:•Propostes, inicia8ves, metodologies i estudisrealitzats per Living Labs o altres organitza-cions.

•Projectes i serveis dels que ja poden gaudirles persones.I en aquesta edició cadascuna de les categoriescomprèn, de manera no excloent, els següentsàmbits:•Productes (domès8cs, industrials, estris, tèx-8l, consumibles, alimentaris, etc.)•Gràfic (disseny gràfic, senyalització, etc.)•Tecnologia de la Informació i comunicació.

•Espais urbans i naturals.•Edificis (arquitectura, interiorisme, etc.).•Mitjans de transport i mobilitat.•Serveis (turisme, cultura, oci, bancaris, sanita-ris, etc.).•Inicia8ves i casos de Disseny centrats en elsusuaris en els Living Labs que hauran de refe-rir-se a: mobiliari urbà, sector sanitari, mul8-mèdia i/o serveis digitals, ja que aquest àmbiten aquesta edició està vinculat al projecte IDe-ALL.

Dates rellevants:

30 de setembre de 2013: Obertura del període de presentació de candi-datures.

2 de gener de 2014: Tancament del període de presentació de can-didatures.

12 de febrer de 2014: Cerimònia de lliurament dels Premis en el marcde l'Exposició Europea d'accessibilitat i Dissenyper a Tothom, "URBACCESS" de Paris.

Mésinformació:h:p://www.designforall.org/

Nova edició dels Premis InternacionalsDesign for All Foundation 2014

9

València serà la primera ciutat de l’Estaton s’inauguri l'exposició “Bravos”, unaambiciosa mostra que reuneix les obresde 21 dissenyadors espanyols amb espe-cial incidència en el segment de l'hàbitatd'avantguarda . Aquesta exposició i8ne-rant està comissariada per Juli Capella is'integrarà a l'agenda d'actes de “Nosvemos en Valencia 2014”.

“Nos vemos en Valencia 2014” és la citaque aglu8narà de l'11 al 14 de febrer la ce-lebració de les fires Cevisama, Fira HàbitatValència i FiMM - Maderalia juntamentamb un ampli programa de conferències,congressos, jornades, exposicions i sho-wrooms tant al recinte firal com a la ciutatde València .

Aquesta mostra s'integra en un format ex-posi8u innovador amb les obres més signi-fica8ves de 21 dissenyadors espanyolsnascuts tots ells abans de 1960, formats aEspanya però amb connexions internacio-nals bé sigui per tenir el seu estudi fora oper les seves relacions amb la comunitatinternacional del disseny.

Es tracta, en aquest sen8t, d'una genera-ció global, amb marcada sensibilitat ecolò-gica i que s'acosta a la indústria de manerapragmà8ca sense abandonar els valorsmés simbòlics del disseny.

El disseny d’hàbitat d’avantguarda a l’exposició “Bravos”

Agenda10

11

Interiors12

Román Bonetcol·legiat 1121

Ar8cle publicat almonogràfic de la

Vanguardia

IVA de caixa. Novetat de la Llei 14/2013 de 27de setembre.

11

Assessoria

Una de les obligacions fiscals que tot autònom o pe8tempresari ha d’afrontar és el pagament trimestral delIVA. Amb la Llei 14/2013 de 27 de setembre de recolza-ment als emprenedors i la seva internacionalització, lescompanyies amb una facturació inferior als 2 milionsd’euros poden escollir, abans que acabi aquest exercicifiscal, si segueixen amb el sistema de facturació d’IVAtradicional o si s’acullen al nou model d’IVA de caixa.

Aquest nou model de facturació d’IVA de caixa es carac-teritza pel fet que l’autònom o empresari no ha d’avan-çar l’IVA que hagi emès en una factura que encara no seli ha pagat, però tampoc es podrà desgravar l’IVA supor-tat abans de pagar-lo.

Suposa una diferència substancial respecte al “modelclàssic” on la desgravació i la imputació del IVA s’haviende fer atenent a la data d’emissió de la factura, sensetenir en compte si s’havia fet l’operació a nivell de caixa.En el sistema “clàssic” l’empresari moltes vegades haviad’avançar el pagament del IVA resultant de les facturesque eme8a i les que suportava de tal manera que a finalsde trimestre es feia un balanç amb Hisenda i si sor8a enposi8u de cara a l’empresari es podia compensar en elsegüent trimestre.

Aquest nou règim d’IVA és de caràcter voluntari, és a dir,l’empresari té fins a finals d’any per escollir si vol o noacollir-se a aquest nou sistema de tributació del IVA. Arabé, aquesta llibertat d’elecció té uns límits o condicions.Un cop escollit, l’empresari, de forma irrevocable hauràde mantenir-se en aquest sistema durant un mínim detres anys, finalitzat aquest període es podrà decidir con-8nuar o retornar al sistema tradicional.

Al mateix temps, començat l’any cap empresari o autò-nom podrà acollir-se a aquest nou sistema de IVA decaixa, haurà d’esperar al final de cada exercici fiscal (des-embre 2014-desembre 2015,...) per tal de comunicar-hoa Hisenda a través del model 340.Un altre condicionant important del nou sistema és queel moment de tributació del IVA de la factura emesa en-cara que no cobrada no serà indefinida. L’IVA s’haurà depagar a Hisenda no més enllà del 31 de desembre del’any següent a la data d’emissió de la factura.

Implicacions de caràcter comptable i administra8u atenir en compte amb aquest nou sistema:- Augment de les obligacions formals i de controlen la comptabilitat: s’haurà d’anotar la data en que unafactura ha estat liquidada o quan un empresari o autò-nom ha pagat al seu proveïdor, atès que aquesta dataserà el criteri per determinar el moment de tributació.- En les comptabilitats s’haurà de diferenciaraquells proveïdors que es8guin acollits al nou sistema iquins no, augmentant en certa forma la feina de gestorsi contables.

Fonts:- llei 14/2013 de 27 de setembre.- Blog BCN Consultors de confiança.

13

Novetats 2.0

13

DESCRIPCIÓ

Autodesk Homestyler permet realitzar composicions al interior dels ha-bitatges en tres dimensions, amb una gran qualitat, i amb la possibilitatde començar a moblar amb un disseny especial.Aquesta aplicació Homestyler desenvolupada per Autodesk està dispo-nible de forma gratuïta a la AppStore, i una de les caracterís8ques prin-cipals és el seu gran realisme. Els materials que poden u8litzar-se hanestat creats amb gran qualitat i es poden col•locar de qualsevol maneraa l’habitatge amb uns resultats espectaculars.

Un cop s’ha descarregat l’app, el primer que es veu són exemples dels millors dissenys que s’han re-alitzat amb aquesta aplicació. Per començar a u8litzar-la, el primer que s’ha de fer és prémer sobrela cantonada superior esquerra, on hi ha els accessos als menús.

Per començar amb el disseny de l’habitatge, primer s’ha de fer una fotografia de l’habitació que esvol dissenyar, amb diverses opcions de configuració i després escollir mobles, colors, i tot el que esvulgui.

APP: Homestyler

15

Apunts

Les campanyes d’e-màrqueting per vendreserveis professionals

14

Cada vegada són més les empreses de serveis pro-fessionals que volen saber si les campanyes d'e-màr-que8ng són ú8ls per vendre serveis . En altressectors o negocis on el que es ven és un productetangible, hi sol haver informació més fidedigna i con-trastada , però en el sector dels serveis professionalsamb prou feines existeixen dades, atès que és unaeina de màrque8ng que, llevat d’excepcions, poquesvegades s’u8litza per a "vendre" o promocionar ser-veis de l’empresa o gabinet .Malgrat aquest fet, l'ús del correu electrònic , para-doxalment, sí que sol u8litzar-se de forma generalit-zada per comunicar i informar els clients del gabinet. Per tant, pregunta lògica que tots hauríem de plan-tejar és la següent: Per què no fer ús de les accionsd'e - mailing per oferir o promoure determinats ser-veis o inicia8ves del gabinet ?

Recolzant-nos en experiències i en les d’algunes fir-mes i/o gabinets professionals que les han posadesen pràc8ca , destacaríem les següents conclusions :

1 . - Les accions d'e-mailing o també anomenadesemail màrque8ng només podran tenir un cert èxit sivan adreçades a una bona base de dades. Què passasi no la tenim? Doncs que l’haurem de construir abase de temps, amb planificació i treball , o bépodem comprar-la a alguna empresa que ofereixaquest 8pus de serveis (Schobber , Informa, etc.) Enqualsevol cas, sempre haurem de complir les exigèn-cies de la Llei de Protecció de Dades. No fer-ho ooblidar-nos ens pot sor8r molt car.

2 . - Si podem personalitzar el comunicat, és a dir,adreçar-nos a la persona pel seu nom tenim méspossibilitats d’èxit.

3 . - Què volem aconseguir? És important tenir clarel con8ngut del comunicat. No és el mateix informarsobre un nou servei que intentar informar d’un se-minari o conferència promocional del gabinet.

4 . - La crea8vitat, simplicitat i claredat del missatgesón molt importants per despertar l'interès del nos-tre potencial client. Alguns consells que apunten elsexperts per aconseguir captar l'interès i tenir èxit enaquest 8pus de campanyes (Luigi Sarrias):

- La gent no vol rebre un email del teu despatx cadadia. Es recomana 1 email/mes.- Els millors dies per enviar són dimarts , dimecres idijous.- La millor franja horària és de 12 hores a 13 hores.- L’assumpte d’un email és importan9ssim. Els co-rreus electrònics que a l’assumpte inclouen paraulescom "invitació" "felicitats" o "gratuït " aconseguei-xen fins a un 30% més d’obertures.- El logo8p del gabinet ha d’estar a dalt a l’esquerraper donar màxima visibilitat al gabinet i generar con-fiança.- No oblidar-se de permetre que el potencial clientpugui donar-se de baixa seguint la norma8va vigentque estableix l'Agència Espanyola de Protecció deDades.

Un cop realitzat l’enviament del email, s'ha de ferun seguiment. Segons un estudi de l’empresa Fores-ter la taxa de resposta o èxit entre potencials clientsés d'un 2 %. Tot i això, si una acció d'email va acom-panyada de suport de telemàrque8ng la taxa de res-posta o èxit pot arribar a un 6% .

En resum les accions de mail no deixen de ser uncanal més per arribar al mercat i promocionar al nos-tre gabinet amb un cost molt reduït a diferència d’al-tres mitjans .

Font: Banc de Sabadell

16

Llibres

El “visual merchandising” és una disciplina es-sencial per a qualsevol establiment comercialatès que no només ajuda a incrementar consi-derablement les vendes, sinó que també mi-llora la seva imatge de marca. Ja sigui per mitjàd’uns aparadors atrac8us que inciten als tran-seünts a aturar-se a contemplar i entrar a l’es-tabliment, o bé, mitjançant una distribucióinterior reforçada per muntatges especials queguien el comprador a través de la bo8ga i l’in-citen a passar-hi més temps, el marxandatge vi-sual pot transformar l’experiència de compraren un fet memorable.

Aquest llibre ofereix els coneixements pràc8csessencials per a les persones interessades en ladisciplina i resultarà especialment ú8l tant alsprofessionals ac8us en el sector com als estu-diants. Els seus con8nguts, actualitzats enaquesta 2a edició amb nombrosos exemples re-cents, abasten tots els aspectes del marxan-datge visual: aparadors, disseny de bo8gues,distribució de productes al interior, muntatgesinteriors, maniquins, etc. cada un d’ells orientata establiments de tot 8pus, ja siguin grans ma-gatzems, pe8tes bo8gues o cadenes. Il•lustratamb dibuixos i fotografies de nombrosos exem-ples a tot el món, el llibre ofereix també unagran quan8tat de consells i trucs pràc8cs .

Tony Morgan és professor de visual merchandi-sing al London College of Fashion i és directordel departament de visual merchandising a laFashion Retail Academy a Londres. Va treballardurant 18 anys per Selfridges, on va ser directorde marxandatge visual i actualment dirigeix laseva consultoria, especialitzada en espais co-mercials .

Visual merchandising. Escaparates e interiores comerciales

15

Visual merchandising. Escaparates e interiores comercialesTony Morgan21.5 x 28 cm 208 pàgines Rús#ca 2012 ISBN: 97884252242942ª edició actualitzada

17

COSENTINO-SILESTONELíder mundial en superfícies de quars i una de les primeres empreses de l’estat espanyol del sector de mar-bres, travertins i calices.Contacte: Sr. Vicente Martínez. Tel. 93 632 72 50, barcelona@cosentino.es, www.silestone.com

DORNBRACHTDornbracht, basada en una tradició familiar de vàries dècades, l’empresa ha crescut fins a convertir-se enel líder en l’àmbit de les aixetes i dels accessoris per al bany. La qualitat, la funcionalitat i el disseny són elspilars fonamentals. Des de fa deu anys porta a terme diferents projectes culturals a més del seu propi Sta-tements, els quals es poden veure a . Contacte: info@dornbracht.es www.dornbracht.com. Andrés Juberías: andresjuberias@andresjuberias.com

SAUNIER DUVALSaunier Duval és una corporació que pertany a Vaillant Group, grup empresarial d'àmbit multinacional, quelidera a Europa el subministrament de sistemes intel · ligents per al confort domèstic.Firma dedicada a les activitats d'aigua calenta sanitària, calefacció i climatització, Saunier Duval és el fabri-cant que ha desenvolupat la primera caldera mural mixta de gas, la caldera estanca, el escalfador sensepilot, la caldera mural de condensació directa i altres moltes innovacions tecnològiques encaminades a mi-llorar els aspectes d'economia, confort, seguretat i respecte al medi ambient en aquest tipus de productes.

ALAPEPer a Alape, el bany és un recinte arquitectònic que correspon enterament a les pròpies idees i exigències. Elsistema de components d'Alape recolza la planificació i la realització de l'arquitectura individual del banygràcies al concert armònic dels components. Llenguatge purista i alta qualitat de materials. info@alape.com,www.alape.com Persona de contacte: Andrés Juberías andresjuberias@andresjuberias.com

IMADImad es funda l’any 1972 amb seu a L’Hospitalet de Llobregat on compta amb unes oficines i magatzem de700 metres quadrats.Dedicada al servei de venda i instal·lacions de falsos sostres i envans secs és un refe-rent al sector i compta amb un sistema de qualitat homologat per AENOR segons ISO 9001:2008. Està espe-cialitzada en l’assessorament tècnic per a projectes de qualsevol envergadurao sector i en la qualitat delsproductes oferts. www.imadsa.es. Tel. 93 338 03 16.

POLYREYFabricant de laminats (hpl), taulells compactes fenòlics per interior i exterior, melamines i aplacats. Les nos-tres coleccions es preparen curosament per satisfer les necessitats dels dissenyadors i segueixen les ten-dències mès actuals de l'interiorisme. Per Polyrey la innovació tècnica, creativitat, disseny i servei són leseines fonamentals per donar un valor afegit als nostres productes. Moltes són les aplicacions possibles: mo-biliari i disseny d´interiors de botigues, hotels, centres comercials, restauració, oficines, hospitals, centresesportius, etc. Tel. 93 570 21 80. polyrey.iberica@polyrey.com. www.polyrey.com

Patrocinadors

Col.laboradors