cognitiva i estimulació rehabilitació neuropsicològica de...

Estimulaciócognitiva irehabilitacióneuropsicològicade la memòria Elena Muñoz MarrónBegoña González Rodríguez P09/10548/00293

© FUOC • P09/10548/00293 Estimulació cognitiva i rehabilitació neuropsicològica de la memòria

Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada,reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric comquímic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autoritzacióprèvia per escrit dels titulars del copyright.


Índex

Introducció.................................................................................................. 5

Objectius....................................................................................................... 6

1. Models teòrics i classificació de la memòria.............................. 7

1.1. Model multimagatzem d'Atkinson i Shifrin (1968):

classificació per sistemes de memòria ........................................ 7

1.2. Model de nivells de processament de Craik i Lokhart (1972):

classificació en funció del nivell de processament ..................... 9

1.3. Model de memòria operativa de Baddeley i Hitch (1974):

canvi del concepte de memòria a curt termini .......................... 10

1.4. Classificació en funció de la intencionalitat .............................. 11

1.5. Classificació en funció del temps ............................................... 12

2. Bases neuroanatòmiques de la memòria..................................... 13

2.1. El sistema límbic ......................................................................... 13

2.2. El diencèfal .................................................................................. 15

2.3. L'escorça cerebral ......................................................................... 16

2.4. Els ganglis basals i el cerebel ...................................................... 16

3. Alteracions de la memòria.............................................................. 18

3.1. Amnèsies persistents ................................................................... 20

3.2. Amnèsies transitòries .................................................................. 23

4. Avaluació de la memòria................................................................. 25

4.1. Escales breus de rastreig cognitiu ............................................... 25

4.2. Proves específiques d'avaluació dels diferents sistemes de

memòria ...................................................................................... 26

4.2.1. Memòria a curt termini i memòria operativa ................ 26

4.2.2. Memòria a llarg termini episòdica ................................ 27

4.2.3. Memòria a llarg termini semàntica ............................... 27

4.2.4. Memòria procedimental ................................................ 28

4.3. Bateries generals d'avaluació de la memòria .............................. 29

4.3.1. Escala de memòria Weschler III (Weschler, 1997) ......... 29

4.3.2. Test conductual de memòria Rivermead (Wilson i

Baddeley, 1985) .............................................................. 30

4.4. Qüestionaris de valoració subjectiva de queixes de memòria ..... 30

5. Estratègies generals per a l'estimulació de la memòria........... 32

5.1. Principis bàsics ............................................................................ 32

5.2. Estratègies de memòria ............................................................... 33


6. Exercicis pràctics per a l'estimulació de la memòria............... 35

Resum............................................................................................................ 62

Exercicis d'autoavaluació........................................................................ 63

Solucionari.................................................................................................. 64

Bibliografia................................................................................................. 65

© FUOC • P09/10548/00293 5 Estimulació cognitiva i rehabilitació neuropsicològica de la memòria

Introducció

La memòria "és el procés cognitiu mitjançant el qual es codifica, emmagat-

zema i recupera una informació determinada o un esdeveniment concret. És

el procés psicològic que ens permet aprendre" (González Rodríguez i Muñoz

Marrón, 2008). Però el concepte de memòria no és un concepte unitari, sinó

que hi ha diferents tipus o classes de memòria, les quals han estat descrites al

llarg dels anys, a partir de la investigació bàsica i de l'experiència clínica.

A més, podem distingir diferents etapes dins del procés de memòria, ja que el

processament de la informació i el seu emmagatzemament posterior requereix

una sèrie de fases prèvies a la consolidació permanent. No podem obviar del

procés l'última fase, la recuperació, necessària per a accedir a la informació

guardada.

Les fases del procés de memòria es poden dividir en tres:

1)�Codificació: transformació de l'estimulació sensorial en diferents co-

dis d'emmagatzemament a fi de poder emmagatzemar la informació re-

buda. Aquest procés pot ser conscient o inconscient.

2)�Emmagatzemament�o�consolidació: resultat de l'elaboració de la

informació prèviament codificada amb l'objectiu de crear un registre

temporal o permanent de la informació.

3)�Recuperació: accés i evocació verbal o procedimental de la informa-

ció emmagatzemada prèviament.

Una vegada que tenim clars aquests conceptes bàsics, ens trobem en disposi-

ció d'aprofundir en diferents aspectes d'un dels processos cognitius més im-

portants: la memòria.


Objectius

L'objectiu d'aquest mòdul és aprofundir en tots aquells aspectes rellevants del

procés de memòria que són necessaris dominar a fi de poder dur a terme una

intervenció eficaç dirigida a l'estimulació o rehabilitació d'aquesta funció cog-

nitiva. Amb aquesta meta al cap, repassarem la definició i les fases de la memò-

ria, i també la seva classificació i els models teòrics que avalen aquestes clas-

sificacions. Posteriorment, abordarem les bases neuroanatòmiques que soste-

nen el procés, la qual cosa ens facilitarà la comprensió de les diferents alte-

racions de memòria que poden aparèixer com a conseqüència d'un funciona-

ment anòmal del cervell. A més, també ens centrarem a conèixer quins són els

diversos mètodes que podem utilitzar per a avaluar la memòria i quins instru-

ments estandarditzats hi ha per a aquesta finalitat.

Finalment, ens endinsarem en l'estimulació cognitiva i en la rehabilitació neu-

ropsicològica de la memòria. És imprescindible esmentar certs aspectes gene-

rals per a l'estimulació de la memòria, entre els quals veureu alguns principis

bàsics i estudiareu en què consisteixen les estratègies de memòria. Com en la

resta dels mòduls, oferim una sèrie d'exercicis pràctics amb l'objectiu d'establir

les bases perquè la vostra creativitat i coneixement expert puguin construir a

partir d'ells un programa motivador i eficaç d'estimulació de la memòria.


1. Models teòrics i classificació de la memòria

En aquest apartat farem un breu repàs dels principals models teòrics i de les

classificacions que s'han fet a partir d'ells.

Lectures recomanades

Per tal d'aprofundir en el tema podeu consultar els capítols 1 i 3 de l'obra següent:

B. González Rodríguez i E. Muñoz Marrón (2008). Estimulación de la memoria en personasmayores. Principios básicos y ejercicios prácticos. Madrid: Editorial Síntesis.

A més, podeu consultar les referències específiques de cadascun dels models:

R. C. Atkinson i R. M. Shiffrin (1968). Human memory. A proposed system and its controlprocesses. A K. W. Spence (Ed.), The psychology of learning and motivation: advances inresearch and theory (vol. 2). Nova York: Academic Press.

F. I. M. Craik i R. S. Lockhart (1972). Levels of processing: a framework for memory rese-arch. Journal of Verbal Learning and Verba Behavior, 11, 671-684.

A. D. Baddeley i G. Hitch (1974). Working memory. A G. H. Bower (Ed.), The psychology oflearning and motivation: Advances in research and theory (vol. 8). Nova York: Academic Press.

1.1. Model multimagatzem d'Atkinson i Shifrin (1968):

classificació per sistemes de memòria

Segons aquests autors, la memòria és constituïda per tres magatzems: la

memòria�sensorial, el magatzem�a�curt�termini i el magatzem�a�llarg�termi-

ni (vegeu figura 1), cadascun dels quals té unes característiques diferenciades i

unes regles específiques de funcionament. La capacitat d'emmagatzemament

de cada magatzem, la persistència temporal de la informació i el tipus de pro-

cessament que efectuen són diferents.

Figura 1. Representació esquemàtica del model multimagatzem d'Atkinson i Shiffrin (1968)

Font: adaptat de González Rodríguez i Muñoz Marrón, 2008

A partir d'aquest model es va fer una de les classificacions més útils a l'hora

d'avaluar les capacitats mnèsiques alterades i preservades d'una persona i poder

elaborar, així, un programa d'intervenció eficaç.

1)�Memòria�sensorial�(MS): registre mnèsic de gran capacitat, però en el qual

el manteniment de la informació té una durada molt escassa (entorn dels 250

mil·lisegons). La memòria sensorial és fora del control voluntari del subjecte

Vegeu també

Molts dels conceptes aquítractats ja els heu estudiaten l'assignatura Psicologia del'atenció i la memòria.


i té un funcionament automàtic i espontani, és a dir, sense mediació de la

consciència. Es divideix en memòria icònica (per al material visual) i memòria

ecoica (per al material auditiu). La informació retinguda en la memòria senso-

rial es pot perdre per decaïment o per desplaçament –en el qual les represen-

tacions formades són substituïdes per altres de noves– o pot ser transferida a

la memòria a curt termini.

2)�Memòria�a�curt�termini�(MCT): aquest sistema de memòria té una capa-

citat limitada i la permanència de la informació és breu, encara que superior

que en la memòria sensorial (entorn de 20 segons). És un magatzem transitori

i de codificació ràpida, en el qual la informació és analitzada, és interpretada

i és organitzada per al seu emmagatzemament posterior en la memòria a llarg

termini.

3)�Memòria�a�llarg�termini�(MLT): la informació transferida des dels altres

sistemes és emmagatzemada en l'MLT. Aquesta constitueix un dipòsit perma-

nent en el qual es reté el coneixement que s'ha anat acumulant al llarg de la

vida; és una gran "base de dades". La seva capacitat d'emmagatzemament és

il·limitada i la persistència de la informació en aquest magatzem també ho és.

L'MLT es divideix en dos grans subsistemes: la memòria declarativa i la memò-

ria procedimental o no declarativa.

a)�Memòria�declarativa: es refereix al coneixement general i personal emma-

gatzemat. És formada per continguts adquirits d'una manera conscient que

poden ser representats amb paraules i que són expressats fàcilment i avaluats

en humans mitjançant el llenguatge. Al seu torn, la memòria declarativa es

divideix en:

• Memòria�semàntica: informació de caràcter general deslligada del con-

text, com, per exemple, què és una taula, quantes potes té una aranya o

quina és la capital de França.

• Memòria� episòdica: subjecta a paràmetres espaciotemporals, com, per

exemple, què vam fer diumenge passat a la tarda.

En la taula següent podeu veure les principals diferències que hi ha entre la

memòria semàntica i la memòria episòdica.

Memòria�semàntica Memòria�episòdica

• Continguts conceptuals i la seva relació

• Coneixements generals amb validesa independent del'esdeveniment en el qual s'utilitzin

Continguts d'esdeveniments, esdeveniments o episodis

Taula 1. Diferències entre memòria semàntica i episòdicaFont: adaptat de González Rodríguez i Muñoz Marrón, 2008


Memòria�semàntica Memòria�episòdica

Organització de continguts segons criteris conceptuals Organització de continguts segons criteris espaciotemporals

Pot manejar informació que no s'ha après explícitament però quees troba implícita en els seus continguts

Esdeveniments codificats explícitament

Vulnerabilitat baixa a l'oblit Vulnerabilitat alta a l'oblit

Taula 1. Diferències entre memòria semàntica i episòdicaFont: adaptat de González Rodríguez i Muñoz Marrón, 2008

b)�Memòria�procedimental: Aquesta memòria recull i emmagatzema la in-

formació relacionada amb procediments i habilitats motrius i repertoris con-

ductuals. És la memòria de com es fan les coses i sense ella no es podria recor-

dar com anem en bicicleta, com es condueix un cotxe, com es fa un llit o com

es prepara un cafè.

Hi ha un gran nombre de diferències entre la memòria declarativa i la memò-

ria procedimental. Una d'elles fa referència a la possibilitat de verbalitzar-ne

el contingut. La informació recollida en la memòria declarativa és fàcilment

expressable d'una manera verbal (es pot explicar verbalment qui era el rei Sa-

lomó), però el contingut de la memòria procedimental resulta gairebé impos-

sible de verbalitzar, ja que resulta molt complicat explicar com es juga a tennis,

mentre que és molt fàcil expressar-ho mitjançant accions o comportaments.

Mentre que la memòria declarativa és flexible i modificable, la memòria pro-

cedimental té un caràcter rígid i inflexible, la qual cosa fa molt difícil modificar

un repertori conductual ja establert. Aquesta rigidesa es deu al difícil control

conscient dels procediments, els quals normalment són activats d'una manera

automàtica davant de les demandes de la tasca i són difícils de modificar o

dirigir voluntàriament una vegada posats en marxa. Una altra diferència re-

llevant entre aquests dos tipus de MLT és la resistència a l'oblit. La memòria

declarativa és molt vulnerable a l'oblit, mentre que la procedimental és molt

resistent a l'oblit i normalment es troba més preservada en estats patològics

associats a la vellesa.

Memòria�declarativa Memòria�procedimental

Informació fàcilment expressable d'una manera verbal Informació difícilment expressable d'una manera verbal

Flexibilitat i modificabilitat altes Flexibilitat i modificabilitat baixes

Fàcil control conscient Difícil control conscient

Vulnerabilitat alta a l'oblit Vulnerabilitat baixa a l'oblit

Taula 2. Diferències entre memòria declarativa i procedimental

1.2. Model de nivells de processament de Craik i Lokhart (1972):

classificació en funció del nivell de processament

Fergus�Craik i Robert�Lokhart consideren que hi ha un únic magatzem de

memòria en el qual hi ha diversos nivells de processament; així, la capacitat de

record depèn de la profunditat amb què s'hagi processat la informació. Segons


aquests autors, la memòria és producte de les activitats de processament que

s'apliquen a la informació (per la qual cosa és un procés actiu) i la manera com

es processi el material determinarà l'eficàcia del seu emmagatzemament, accés

i recuperació, tant a curt termini com a llarg termini. Per tant, hi ha diferents

nivells de processament dins d'un continu que va des del processament més

superficial fins al més profund. Aquest model distingeix dos nivells de proces-

sament principals:

• Processament�de�tipus�I: processament superficial de l'estímul, basat en

un processament repetitiu de la informació sense la realització de cap anà-

lisi més profunda.

• Processament�de�tipus�II: processament de caràcter més profund i elabo-

rat, dut a terme mitjançant una anàlisi semàntica i establint relacions en-

tre el material nou i el que ja es té.

La idea principal del model és que com més gran sigui la profunditat de

processament de la informació, millor en seran la retenció i el record

posterior.

1.3. Model de memòria operativa de Baddeley i Hitch (1974):

canvi del concepte de memòria a curt termini

Aquest model va sorgir a causa de les limitacions del constructe de memòria

a curt termini del model d'Atkinson i Shiffrin.

Alan�Baddeley i Graham�Hitch (1974) van proposar un nou concepte

de memòria a curt termini, la memòria operativa, composta per tres sub-

sistemes organitzats jeràrquicament: bucle fonològic o llaç articulatori,

agenda visuoespacial i executiu central. Aquest últim subsistema està

situat en la posició jeràrquica més alta i controla la memòria operativa.

Figura 2. Representació esquemàtica del model de memòria operativa de Baddeley i Hitch(1974)


• Bucle�fonològic�o�llaç�articulatori: magatzem temporal responsable del

manteniment i la manipulació de la informació verbal. És format per un

magatzem fonològic (que manté la informació verbal durant un període de


temps d'un o dos segons) i un processador de control articulatori (que pro-

cessa el material del magatzem fonològic mitjançant la repetició subvocal).

El bucle fonològic intervé en la pràctica totalitat de les tasques relacionades

amb el llenguatge, per la qual cosa és fonamental en l'aprenentatge de la

lectura i l'escriptura, l'adquisició de vocabulari o l'aprenentatge d'idiomes.

• Agenda� visuoespacial: processador analògic encarregat de

l'emmagatzemament temporal i de la manipulació de la informació visu-

al i espacial. És composta per un sistema d'emmagatzematge de material

visuoespacial i un mecanisme de repàs d'aquest material per a prolongar

el temps d'emmagatzemament. Aquest subsistema intervé en l'orientació

geogràfica, en la localització espacial dels objectes, en la planificació de

tasques espacials i en la planificació d'actes motors.

• Executiu�central: és el centre de control de tot el sistema de memòria

operativa. Planifica, organitza i controla el funcionament i les activitats

que efectuen els altres dos subsistemes.

1.4. Classificació en funció de la intencionalitat

La distinció de la memòria explícita i implícita fa referència a dues formes

d'adquisició de la memòria i a dues maneres d'accés, recuperació i expressió

de la informació emmagatzemada.

1) Memòria�implícita: emmagatzemament i recuperació no intencional o

inconscient de la informació. El subjecte no recorda haver après una cosa

que posteriorment demostra que sí que sap. És un tipus de memòria inde-

pendent de la voluntat i de la consciència del subjecte en totes les seves

fases. Les estructures neuroanatòmiques en què es basa són més antigues

filogenèticament parlant que les que subjeuen en la memòria explícita, la

qual cosa la fa més resistent davant alteracions que cursen amb dèficit de

memòria.

2) Memòria�explícita: emmagatzemament i recuperació conscient de la in-

formació. La característica fonamental de la memòria explícita és el seu

caràcter voluntari i conscient, és a dir, el subjecte té la intenció de recordar

el material que es presenta i també té la intenció de recuperar-lo.

Hi ha diferències considerables entre la memòria explícita i la memòria im-

plícita. Una d'elles fa referència al grau de vulnerabilitat davant l'envelliment

normal i l'estat patològic. La memòria explícita és molt vulnerable a ambdós

aspectes, mentre que la memòria implícita és molt resistent al deteriorament i

pot romandre preservada fins i tot en estadis avançats de malalties degenera-

tives. Quant a l'efecte que té el pas del temps sobre la memòria, és important

assenyalar que l'augment en l'interval de temps transcorregut entre la presen-

tació de la informació i el moment en què cal recordar-la afecta notablement


la memòria explícita i és pitjor el rendiment com més gran és l'interval tem-

poral. Al contrari, la memòria implícita no sembla veure's afectada per això o,

almenys, no en la mateixa mesura.

1.5. Classificació en funció del temps

La memòria també es pot dividir en memòria prospectiva i retrospectiva, en

funció de si la informació que s'ha de recuperar fa referència a un fet passat

o futur.

a) Memòria�prospectiva: fa referència a la memòria de les activitats o plans

d'acció que han de ser duts a terme en un futur pròxim o llunyà. Recor-

dar que es té una cita amb el metge dilluns a les 10 h, que a les 20 h cal

trucar a un familiar o que el dia 15 de juliol és l'aniversari del teu xicot

són exemples d'aquest tipus de memòria. La memòria prospectiva impli-

ca el record del moment i la situació concrets en els quals s'ha de dur a

terme l'activitat, a més del record de l'activitat per si mateix. La quantitat

d'informació retinguda és baixa i és molt vulnerable a l'oblit.

b) Memòria�retrospectiva: es refereix al record d'accions o esdeveniments

que han succeït en el passat. Igual que la memòria prospectiva, implica

el record del moment i situació concrets en els quals es va desenvolupar

l'esdeveniment. La quantitat d'informació recollida en la memòria retros-

pectiva és enorme, molt superior a la de la memòria prospectiva, i és, a

més, menys vulnerable a l'oblit.


2. Bases neuroanatòmiques de la memòria

La memòria és un procés cognitiu complex en el qual hi ha diverses regions

implicades cerebrals, que són estudiades des de les primeres dècades del segle

passat. El naixement de tècniques�de�neuroimatge, com, per exemple, la res-

sonància magnètica funcional, el PET, l'SPECT o la magnetoencefalografia, ha

possibilitat que el coneixement sobre el funcionament cerebral en processos

de memòria s'ampliï enormement.

2.1. El sistema límbic

El sistema�límbic és constituït per un conjunt d'àrees cerebrals localitzades a

la cara medial del lòbul temporal. Té una àmplia xarxa d'interconnexions i rep

aferències de l'escorça d'associació, essent la seva eferència principal la que es

projecta cap a l'escorça prefrontal i a l'hipotàlem.

Dins�del�sistema�límbic,�l'hipocamp és l'estructura cerebral més directament

relacionada amb el procés de memòria i exerceix un paper determinant en

l'adquisició de nova informació. Intervé tant en la codificació com en la conso-

lidació del material i permet que la informació emmagatzemada en la memò-

ria a curt termini es transfereixi al magatzem a llarg termini. Per tant, sense la

intervenció de l'hipocamp l'emmagatzemament a llarg termini de la informa-

ció no seria possible. A més, sembla tenir també rellevància en la formació de

representacions espacials, la qual cosa ha estat comprovada amb experiments

amb ratolins i rates sotmesos a tasques d'orientació espacial.

Les escorces entorínica, perirínica i de�l'hipocamp estan estretament lligades

a l'hipocamp, ja que tenen aferències i eferències amb el l'hipocamp, essent

l'escorça entorínica la principal via d'entrada i de sortida de l'hipocamp. Per a

comprendre aquestes relacions i entendre com funciona el procés de memòria

és necessari tenir una visió global de la implicació de cadascuna de les estruc-

tures vistes fins ara, i també de les seves relacions (vegeu figura 3).

El procés de memòria comença amb el processament en una o més de les àre-

es d'associació heteromodal de l'escorça cerebral, les quals codifiquen i inte-

gren informació de totes les modalitats sensorials. La informació aquí sintetit-

zada és transportada a l'escorça de l'hipocamp i a l'escorça perirínica per pas-

sar posteriorment a l'escorça entorínica. De l'escorça entorínica es projecta, a

través de la via perforant, a la circumvolució dentada i d'allà a l'hipocamp i al

subicle. Finalment, és tornada a l'escorça entorínica. Des d'aquí, la informació

viatja de tornada cap a l'escorça de l'hipocamp i l'escorça perirínica per acabar

en les àrees d'associació polimodal de l'escorça cerebral en les quals es va origi-

nar el procés. L'escorça entorínica té una funció doble en el procés de memo-

rització, ja que constitueix la principal via d'entrada i de sortida de l'hipocamp,


de manera que tant la informació que arriba des de les escorces d'associació

com la que s'hi dirigeix passa inevitablement per l'escorça entorínica. Per tant,

sembla lògic que les alteracions amnèsiques causades per lesions a l'escorça

entorínica siguin especialment greus i que aquestes alteracions no es limitin a

una única modalitat sensorial, sinó que les incloguin totes.

A més, des de la formació de l'hipocamp també s'envia informació, per mitjà

del fòrnix, a l'hipotàlem. Posteriorment, la informació és remesa al tàlem, des

d'on és enviada a l'escorça cerebral per a ser emmagatzemada finalment.

Figura 3. Representació esquemàtica de les principals estructures i interconnexions cerebrals implicades en el procés de memòria


És necessari posar èmfasi en la funció que compleixen aquestes es-

tructures temporals medials, ja que, encara que són necessàries per a

l'emmagatzemament a llarg termini, a les regions de l'escorça on la informació

es va processar per primera vegada és on s'emmagatzema d'una manera defi-

nitiva. A més d'estar implicada en l'adquisició de nova informació, la major

part d'aquestes regions també intervenen en els processos de recuperació de

la informació.

Una altra de les estructures que forma el sistema límbic i que està impli-

cada en la memòria és l'amígdala, principalment implicada en el processa-

ment del significat emocional de les experiències i en l'emmagatzemament

dels aspectes emocionals de la memòria. Encara que l'amígdala no intervé en

l'emmagatzemament d'informació objectiva, és determinant en el processa-

ment dels components relacionats amb l'emoció, exercint un paper fonamen-

tal en aquest aspecte, juntament amb els ganglis basals i el cerebel. La major

part de les estructures límbiques implicades en la memòria es poden observar

clarament en un tall medial del cervell (vegeu figura 4).


Figura 4. Tall medial del cervell en el qual es poden observar la majoria de lesestructures implicades en el procés de memòria.

2.2. El diencèfal

Les principals estructures diencefàliques relacionades amb la memòria són

els nuclis� dorsomedial� i� anterior� del� tàlem i els cossos� mamil·lars� de

l'hipotàlem. El diencèfal intervé juntament amb el sistema límbic, com

hem descrit anteriorment, en l'emmagatzemament a llarg termini de ma-

terial declaratiu. Els axons del fòrnix (una de les principals vies de sortida

de l'hipocamp) es projecten majoritàriament cap als cossos mamil·lars de

l'hipotàlem; posteriorment, la informació es dirigeix al nucli anterior del tà-

lem i d'allà a l'escorça cerebral. Tant els cossos mamil·lars de l'hipotàlem com

els nuclis dorsomedial i anterior del tàlem participen en la codificació i con-

solidació de la informació en la memòria a llarg termini declarativa i no sem-

blen intervenir en la memòria no declarativa o procedimental. Per tant, són

necessaris tant els sistemes situats a la cara medial del lòbul temporal com el

sistema diencefàlic per a formar noves memòries declaratives a llarg termini.

Podem destacar el paper del nucli dorsomedial del tàlem en l'activació o "en-

cesa" del record (recuperació de la informació). A més, aquest nucli intervé

en el procés de consolidació de la informació, principalment episòdica (ate-

ses les seves connexions amb l'escorça prefrontal), per la qual cosa la seva le-

sió provoca dificultats per a emmagatzemar informació nova, i també per a

recuperar l'emmagatzemada prèviament. D'altra banda, el nucli anterior del

tàlem també està implicat en la codificació i consolidació de la informació

en la memòria a llarg termini, principalment semàntica, encara que no té un

paper tan rellevant en la recuperació. Les lesions en aquest nucli provoquen

principalment amnèsia anterògrada.


2.3. L'escorça cerebral

Els records són emmagatzemats en forma d'empremtes mnèsiques,

constituïdes per xarxes neuronals distribuïdes per l'escorça cerebral. Encara

que en el sistema límbic és on es duen a terme els processos de transferèn-

cia de la informació per al seu emmagatzemament posterior a llarg termini,

és a l'escorça on es produeix l'emmagatzemament permanent. És fonamental

conèixer les diverses funcions en les quals se centren les diferents regions de

l'escorça cerebral.

L'escorça� posterior� o postrolàndica està principalment dedicada al pro-

cessament de la percepció i, per tant, exerceix un paper determinant en

l'emmagatzemament de tots aquells records que s'adquireixen per qualsevol

dels sentits. Per la seva part, l'escorça�frontal o prerolàndica s'encarrega del

processament i representació de les accions motrius, el raonament i la produc-

ció del llenguatge.

Els lòbuls�la implicació en els processos de memòria dels quals es coneix més

clarament són el lòbul temporal i el lòbul frontal (fonamentalment l'escorça

prefrontal). Concretament, l'escorça temporal (excloses les regions medials

que constitueixen el sistema límbic) sembla exercir un paper molt important

en el manteniment de la memòria a llarg termini, ja que les lesions que la

comprometen es manifesten amb amnèsia retrògrada.

Així mateix, existeix especialització�hemisfèrica, estant l'hemisferi dret més

relacionat amb el material no verbal i l'esquerre amb el material de caràcter

verbal. A més de la seva implicació en l'emmagatzemament del coneixement

semàntic, l'escorça parietal, sobretot de l'hemisferi dret, sembla estar implicada

en el record de la disposició espacial d'objectes i persones.

2.4. Els ganglis basals i el cerebel

Els ganglis basals i el cerebel constitueixen dues estructures determinants en

la formació dels hàbits, l'adquisició d'habilitats i destreses, l'aprenentatge per

condicionament i la memòria procedimental. Al contrari, sembla que no in-

tervenen d'una manera decisiva en la memòria declarativa.

Els ganglis�basals tenen una implicació especial en la formació d'hàbits, ja que

faciliten la formació de la relació entre un objecte determinat i una resposta

motriu associada. A més, l'establiment d'aquesta associació és inconscient, per

la qual cosa els ganglis basals també estan implicats en la facilitació o priming.

En els éssers humans, els estudis elaborats amb pacients amb malalties del

sistema nerviós central han proporcionat informació sobre les funcions de les

diferents àrees cerebrals. Un exemple el constitueix la malaltia de Huntington.


El cerebel és una estructura la funció principal de la qual és la coordinació i

l'aprenentatge motor. Quant a la memòria, el cerebel intervé en l'aprenentatge

per condicionament clàssic i en l'adquisició d'habilitats sensoriomotores, per

la qual cosa exerceix un paper destacat en la memòria implícita.

Sistema�límbic • Formació de l'hipocamp: hipocamp, circumvolució dentadai sublicle

• Estructures de l'hipocamp: escorça perirínica, escorça del'hipocamp i escorça entorínica

• Amígdala

Diencèfal • Nucli dorsomedial del tàlem• Nucli anterior del tàlem• Cossos mamil·lars de l'hipotàlem

Escorça�cerebral • Escorça parietotemporaloccipital• Escorça frontal

Ganglis�basals�i�cerebel

Taula 3. Estructures cerebrals implicades en els processos de memòria


3. Alteracions de la memòria

Les alteracions de la memòria representen una dificultat per a codificar in-

formació nova i per a recordar esdeveniments ocorreguts prèviament. La cau-

sa subjacent d'aquesta afectació és fonamentalment orgànica i es deriva d'un

dany cerebral conseqüència d'un traumatisme cranioencefàlic, malalties infec-

cioses, infarts cerebrals, hemorràgies, anòxies, malalties degeneratives, tumors

cerebrals o qualsevol malaltia que afecti el sistema nerviós central.

Les amnèsies es defineixen com una incapacitat per a codificar i regis-

trar informació nova, i també per a recordar esdeveniments ocorreguts

prèviament.

La consideració de l'existència de múltiples sistemes de memòria, tots ells in-

terrelacionats i en interacció constant però independents els uns dels altres,

ens permetrà aclarir de quina manera es poden alterar d'una manera selecti-

va cadascun d'ells. Així, podrem definir quin tipus d'alteracions presenta una

persona en funció dels sistemes de memòria disfuncionals.

La memòria no és un sistema unitari, sinó que és format per diferents

sistemes el funcionament dels quals, malgrat estar interrelacionat, es

pot veure afectat d'una manera selectiva.

La divisió més clàssica d'alteracions amnèsiques s'ha dut a terme tenint en

compte el període temporal afectat. D'aquesta manera, podem distingir entre

amnèsia anterògrada i amnèsia retrògrada.

1) L'amnèsia�anterògrada es defineix com una incapacitat per a fixar noves

dades o esdeveniments ocorreguts després de l'aparició d'una lesió cerebral,

que, com hem comentat anteriorment, generalment és de caràcter orgànic

(com traumatismes, tumors o infarts cerebrals). Aquesta afectació comporta

una incapacitat per a recordar els esdeveniments immediats, si bé es pot man-

tenir un record intacte d'aquells esdeveniments previs a la lesió. El cas més

clàssic en el qual es pot observar aquesta afectació és el d'un home anomenat

H. M., que patia epilèpsia, a qui es va intervenir quirúrgicament amb la fina-

litat d'eliminar el focus epilèptic. Com a conseqüència d'això, se li va extreu-

re bona part de l'hipocamp juntament amb una petita àrea medial del lòbul

temporal d'ambdós hemisferis (l'escorça, l'amígdala subjacent i els dos terços

de davant de l'hipocamp). Les conseqüències que va tenir les podeu analitzar

en el fragment següent.


El cas de H. M.

"Després de l'operació, H. M. va conservar intactes tots els records anteriors, però totel viscut des de llavors no ha quedat registrat al seu cervell. Avui dia, quaranta anysdesprés, H. M. continua creient que té vint anys. Quan se li ensenya una fotografia desi mateix en l'actualitat, el pacient no es reconeix [...]. Si una persona entra a la sevahabitació, H. M. hi parla i adquireix certa confiança, però si surt i torna a entrar alcap d'uns segons, el pacient li parlarà com si mai no l'hagués vist abans. A causa de laseva incapacitat per a recordar el que acaba de succeir, el pacient H. M. ha passat anysfent el mateix trencaclosques dia rere dia, i llegint les mateixes revistes sense que elsseus continguts li resultin familiars. H. M. viu enterament amb records a curt terminid'uns quants segons de durada i oblida a l'instant el que acaba d'ocórrer. De vegades,mentre feia les proves neuropsicològiques, el pacient entreveia durant un instant elque li estava succeint: «És com el despertar d'un somni –explicava–, simplement norecordo».

Accessible a http://neurociencias.udea.edu.co/neuroanatomia/casoHM.htm.

2)�L'amnèsia�retrògrada inclou tota aquella informació ocorreguda prèvia-

ment a la lesió que causa el dèficit mnèsic. En aquest cas, hi ha una incapa-

citat per a evocar o recordar qualsevol informació o esdeveniment ocorregut

prèviament a la lesió. L'oblit d'aquests episodis segueix un ordre temporal que,

segons la llei de Ribot, afecta en major mesura els esdeveniments més pròxims

a la lesió i menys els més allunyats. D'aquesta manera, el moment de la lesió

i els dies immediatament anteriors seran els més afectats, mentre que els més

llunyans al moment actual, com pot ser la infantesa, romandran conservats.

El grau temporal d'afectació, i també el grau de recuperació, serà variable en

funció de la severitat de la lesió i de les estructures implicades, la recuperació

de les quals, en cas que es produeixi, seguirà un procés determinat per la llei

de Ribot: recuperació des dels moments més llunyans a la lesió fins als més

propers, tal com es mostra en la figura 5.

Figura 5. Representació esquemàtica de la llei de Ribot

Evolució de la pèrdua i recuperació del record

Per a il·lustrar les conseqüències de l'amnèsia retrògrada, podeu analitzar el cas

exposat a continuació sobre les conseqüències que un accident cerebrovascu-

lar va tenir en una persona anomenada G. R.

Pel·lícules recomanades

Aquells a qui us agradi elcinema i considereu queconstitueix una bona ei-na d'aprenentatge, podeuanalitzar les pel·lícules Me-mento (Christopher Nolan,2000) i Sé quién eres (Patri-cia Ferreira, 2000). En els en-llaços següents trobareu mésinformació sobre aquestespel·lícules:• http://es.wikipedia.org/

wiki/Memento• http://es.youtube.com/

watch?v=-LhtkbtVkfk• http://

www.sequieneres.com/pelicula.html

http://neurociencias.udea.edu.co/neuroanatomia/casoHM.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/Memento

http://es.wikipedia.org/wiki/Memento

http://es.youtube.com/watch?v=-LhtkbtVkfk

http://es.youtube.com/watch?v=-LhtkbtVkfk

http://www.sequieneres.com/pelicula.html




Cas de G. R.

"G. R. es va despertar un dia en estat de confusió mental, sense poder moure el braçdret i amb dificultats en parlar. Aquest pacient no recordava res concret del seu passati ell mateix tenia dubtes sobre la seva pròpia identitat. Els metges van trobar que G.R. havia sofert una apoplexia que li havia danyat el tàlem esquerre, part essencialdel diencèfal per a la memòria autobiogràfica. Encara que era capaç de reconèixerels seus familiars, era incapaç de recordar res amb relació a ells, a la seva feina o aqualsevol episodi de la seva vida, la qual cosa fa suposar que G. R. patia amnèsiaretrògrada. [...] A partir de l'accident cerebral, G. R. es va sumir en una depressió queel va portar a deixar la feina d'artista perquè, com ell mateix deia, «ja no tenia un joper expressar». No tenia cap record del seu passat, amb la qual cosa no solament eraincapaç d'expressar qualsevol aspecte de si mateix, sinó que no aconseguia dotar designificat la seva vida en el present i la possibilitat de pensar sobre el futur també esveia minvada. Es passava el dia dormint i sumit en un estat d'apatia permanent."

F. Prol, 2007

A continuació, descriurem les diferents causes que produeixen trastorns de

memòria, totes elles classificades en funció de la persistència del dèficit i de

la patologia que el va originar.

Amnèsies�persistents

• Extirpació quirúrgica d'àrees cerebrals temporals medials (cas H. M.)• Amnèsia diencefàlica (síndrome de Korsakoff)• Lesions del tàlem (cas N. A.)• Encefalitis herpètica• Anòxia cerebral per parada cardíaca• Hemorràgies cerebrals• Infarts cerebrals (artèria cerebral posterior)• Tumors al voltant del tercer ventricle

Amnèsies�transitòries

• Amnèsia per traumatisme cranioencefàlic (TCE): amnèsia posttraumàtica• Amnèsia per teràpia electroconvulsiva (TEC)• Amnèsia global transitòria (AGT)

Taula 4. Classificació de les amnèsies: persistents i transitòriesFont: Junqué i Barroso, 1994

Com podeu veure, les amnèsies poden tenir un caràcter persistent, en aquells

dèficits mnèsics la severitat i abast de la lesió dels quals és tan notable que

el pronòstic de recuperació de la funció mnèsica és negatiu, o transitori, en

aquelles alteracions que sorgeixen en el moment en què es produeix la lesió

però que, després de la resolució de la patologia causant, tendeixen a remetre

en un període variable de temps. Descriurem cadascuna d'elles.

3.1. Amnèsies persistents

• Amnèsia�per�extirpació�quirúrgica�d'àrees�cerebrals�temporals�medials:

només en dues ocasions s'ha efectuat l'extirpació d'aquestes àrees, a causa

de l'observació de les importants conseqüències que aquesta intervenció

tenia en les capacitats mnèsiques i funcionals de la persona. Els casos van

ser descrits el 1958 i el 1973. Un d'ells, el cas més estudiat (H M., citat

anteriorment) va mostrar una amnèsia anterògrada caracteritzada per una

dificultat severa per a establir noves empremtes�de�memòria i, per tant,

Pel·lícula recomanada

A la pel·lícula Sé quién eres(Patricia Ferreira, 2000), ante-riorment citada com a exem-ple d'amnèsia anterògra-da, també podreu analitzarl'amnèsia retrògrada.


per a emmagatzemar nous records o experiències. A més, manifestava una

petita amnèsia retrògrada que incloïa diversos anys previs a la lesió, però

amb la resta de vivències prèvies intactes. H. M. mostrava un rendiment

normalitzat en la memòria a curt termini i en la memòria procedimental

i arribà fins i tot a adquirir noves habilitats de tipus motor després de la

intervenció.

• Amnèsia� diencefàlica� (síndrome� de� Korsakoff): per a analitzar la re-

llevància de les estructures diencefàliques sobre la memòria, tradicional-

ment s'ha recorregut a la denominada síndrome de Korsakoff. Aquesta sín-

drome es produeix com a conseqüència de l'alcoholisme crònic o, d'una

manera menys freqüent, a causa de la malnutrició. Les conseqüències en

l'àmbit cerebral són una afectació de les estructures diencefàliques (cossos

mamil·lars de l'hipotàlem i altres zones del cervell i, en casos aïllats, afec-

tació dels nuclis dorsomedials del tàlem) a causa d'un dèficit de tiamina

(vitamina B1). Les conseqüències d'aquesta afectació són una síndrome

amnèsica global amb amnèsia anterògrada i retrògrada, la qual cosa com-

porta una dificultat per a emmagatzemar informació nova i efectuar apre-

nentatges nous, i també per a recordar els esdeveniments previs. Com a

simptomatologia afegida en aquests casos també s'ha observat fabulació

i falta�de�consciència dels dèficits.

• Amnèsia�talàmica: per tal d'il·lustrar el tipus d'amnèsia següent recorre-

rem al cas famós descrit en la bibliografia i conegut com a N. A. Aquesta

persona va sofrir un accident mentre practicava esgrima que li va lesionar

el nucli dorsomedial del tàlem esquerre i, posteriorment, es va produir una

recuperació aparentment normal. Aquest home era incapaç de retenir in-

formació més enllà d'uns quants minuts, presentava una amnèsia anterò-

grada severa i una retrògrada que incloïa l'any anterior a la lesió, però hi

havia un coneixement plenament conservat respecte als anys anteriors.

No hi havia fabulacions i la seva consciència dels dèficits estava d'acord

amb la situació. Novament, en aquest cas ens tornem a trobar amb una

afectació relacionada amb l'aprenentatge d'informació nova, i també amb

l'amnèsia retrògrada, encara que amb una afectació inferior. En les línies

següents podeu analitzar les conseqüències d'aquest cas.


Cas d'N. A.

"Una vegada, estudiant els problemes de memòria de N. A. a l'Institut Tecnològic deMassachusetts (MIT), al Dr. Wickelgren li va passar l'anècdota següent amb N. A. Johavia entrat en una habitació de descans petita del Departament de Psicologia delMIT amb N. A. La conversa va ser aproximadament: N. A. va sentir el meu nom iva dir «Wickelgren és un nom alemany, no és així?». Jo li vaig dir: «no, irlandès; no,escandinau. Sí, és escandinau». Després de parlar-hi durant uns cinc minuts, me'nvaig anar a la meva oficina durant uns altres cinc minuts, aproximadament. Quanvaig tornar em va mirar com si mai no m'hagués vist en la seva vida i ens van tornara presentar. Llavors em va dir: «Wickelgren és un nom alemany, no és així?». Jo livaig dir: «no, irlandès; no, escandinau. Sí, és escandinau». Exactament la mateixaseqüència anterior. Encara que les converses amb N. A. semblaven ser perfectamentnormals, quan ocorria una cosa que interrompia la continuïtat de la sessió, tot sem-blava tornar a començar com si res no hagués ocorregut abans [...]. Quan es van fertests de memòria a N. A. per als noms dels programes de televisió dels anys cinquanta(vint-i-cinc anys enrere), la seva evocació era normal, estava per sota del normal perals programes dels anys seixanta (quinze anys enrere) i era molt dolenta per als delssetanta, malgrat que N. A. passava força temps veient la televisió."

Accessible a http://neurociencias.udea.edu.co/neuroanatomia/casoHM.htm.

• Encefalitis�herpètica: l'encefalitis pot provocar una necrosi temporal me-

dial bilateral i de la cara orbital dels lòbuls frontals. Les conseqüències im-

mediates comporten un dèficit d'atenció, desorientació temporoespacial i

pèrdua de consciència de longitud i severitat variable, que pot incloure des

d'escassos minuts fins al coma. Posteriorment, es pot observar una amnèsia

similar al cas H. M. definit prèviament (amnèsia anterògrada i retrògrada

variable). Les seqüeles presentades després d'aquest quadre poden variar

des d'observar-se una amnèsia anterògrada i retrògrada permanent sense

cap evolució fins a una recuperació progressiva d'ambdós tipus d'amnèsia,

que en alguns casos assoleix la normalitat (González Rodríguez i Muñoz

Marrón, 2008).

• Anòxia�cerebral�per�parada�cardíaca:�l'anòxia cerebral es caracteritza per

l'absència d'oxigen en el teixit nerviós, cosa que provoca una interrupció

de les funcions energètiques de la membrana i dóna lloc, entre altres alte-

racions, a la mort neuronal amb el dany cerebral consegüent de les zones

afectades. Les regions més sensibles a les conseqüències d'una anòxia so-

len ser les localitzades a les regions de l'hipocamp; per això, s'evidencien

conseqüències importants en el camp mnèsic. Les principals causes asso-

ciades a la presència de l'anòxia són les parades cardiorespiratòries i els

ofegaments. Una vegada superada la fase aguda, la principal seqüela sol ser

una amnèsia de gravetat variable que pot arribar a constituir una amnè-

sia anterògrada completa amb nul·la capacitat de codificació d'informació

nova (González Rodríguez i Muñoz Marrón, 2008).

http://neurociencias.udea.edu.co/neuroanatomia/casoHM.htm


• Hemorràgies�cerebrals: impliquen la presència de sagnia a l'interior del

parènquima cerebral com a conseqüència de la ruptura d'un vas. Consti-

tueixen una patologia de múltiples causes. Entre les més freqüents es po-

den esmentar la hipertensió arterial, que provoca un augment de pressió

de les parets arterials fins a trencar-les, els traumatismes cranioencefàlics,

les malformacions arteriovenoses o els tumors cerebrals. Les conseqüèn-

cies cognitives de les hemorràgies cerebrals varien en funció de l'artèria

cerebral afectada.

• Infarts� cerebrals� (artèria� cerebral� posterior): es presenten davant de

l'obstrucció d'una artèria cerebral i donen lloc a una disminució o absèn-

cia de flux sanguini a determinades regions cerebrals, la qual cosa pro-

voca la mort neuronal. Entre les causes principals hi ha l'arteriosclerosi

i la formació d'èmbols que provoquen l'obstrucció arterial. La presència

d'amnèsia seguida d'un infart cerebral sol anar associada a lesions a l'artèria

cerebral posterior, i afecten les regions medials del lòbul temporal (fòrnix

i hipocamp). Les conseqüències clíniques amb relació a la memòria seran

amnèsies greus en aquells casos d'infarts bilaterals, si bé és possible que

aquests infarts no es produeixin d'una manera completa donant lloc a efec-

tes menys severs, com en el cas de l'amnèsia global transitòria. Finalment,

quan els infarts de l'artèria cerebral posterior són unilaterals, l'afectació

mnèsica variarà en funció de si la localització de la lesió és dreta (més afec-

tació de la modalitat visual) o esquerra (afectació de la memòria verbal).

• Tumors�al�voltant�del�tercer�ventricle: es poden distingir diversos tipus

de tumors amb origen al tercer ventricle; entre ells es poden esmentar el

quist col·loide, el craniofaringioma i l'adenoma hipofític. Aquest tipus de

tumors són de progressió lenta i, atesa la seva localització, els símptomes

principals estan associats a quadres confusionals i alteracions mnèsiques.

La simptomatologia dels tumors dependrà de la localització. D'una banda,

s'observaran alteracions associades a la localització del tumor i, de l'altra,

les associades a les zones contralaterals a la seva localització (en cas que es

produeixi efecte�massa) i, finalment, una simptomatologia de tipus difús

provocada per una afectació cerebral general.

3.2. Amnèsies transitòries

• Amnèsia�posttraumàtica�(APT): l'APT constitueix un període d'alteració

general del funcionament cerebral després de recuperar la consciència des-

prés d'una lesió cerebral traumàtica i és una de les conseqüències més

freqüents després d'un traumatisme cranioencefàlic. El temps d'APT ha es-

tat utilitzat com un dels índexs de valoració de la gravetat de la lesió i

comprèn des de menys de cinc minuts (molt lleu) fins a més de quatre

setmanes (extremament greu), tal com es detalla en la taula 5. Durant el

període d'APT els símptomes característics són desorientació en les tres es-

feres (personal, espacial i temporal), dèficits atencionals, agitació, confu-

Lectura recomanada

Per a obtenir més informaciósobre els dèficits cognitiusmés freqüents en funció de lalocalització de la lesió, podeuconsultar el manual:C. Junqué i J. Barroso (1994).Neuropsicología (p. 85). Ma-drid: Síntesis.


sió, alteracions conductuals (desinhibició, agressivitat), amnèsia retrògra-

da (que inclou des de minuts abans de la lesió fins a anys) i amnèsia an-

terògrada. El període d'APT finalitza quan es normalitza la capacitat per a

retenir informació ocorreguda al llarg del dia i es poden mantenir dèficits

residuals lligats a la lesió, que depenen de la seva gravetat inicial.

Durada�de�l'APT Estimació�de�la�gravetat�de�la�lesió

menys de 5 minuts molt lleu

de 5 a 60 minuts lleu

d'1 a 24 hores moderada

d'1 a 7 dies greu

d'1 a 4 setmanes molt greu

més de 4 setmanes extremament greu

Taula 5. Durada de l'APT i estimació de la gravetat de la lesióFont: Russell, 1932

• Amnèsia� per� teràpia� electroconvulsiva� (TEC): la principal aplicació

d'aquest tractament es produeix en el trastorn depressiu, la mania i

l'esquizofrènia quan el tractament farmacològic no aconsegueix millorar

el quadre. Malgrat el que es pugui pensar, no hi ha grans contraindicacions

per a la TEC, però es requereix una valoració específica de cadascun dels

pacients a qui es recomana aquest procediment pels efectes secundaris as-

sociats. Entre ells, i posant èmfasi en els processos mnèsics, després de la

TEC s'observa un període d'amnèsia anterògrada i retrògrada. Encara que

els símptomes derivats del tractament tendeixen a desaparèixer posterior-

ment, en alguns casos poden persistir dificultats en l'aprenentatge i en la

codificació d'informació nova, que seran presents durant un període que

pot incloure fins als sis mesos posteriors al tractament.

• Amnèsia�global�transitòria�(AGT):�fa referència a un període temporal

d'amnèsia anterògrada severa i retrògrada de caràcter breu durant el qual

la persona és incapaç de retenir informació nova. Comprèn un període de

temps que oscil·la entre unes hores de durada fins a dies en els casos més

extrems. La resta de capacitats cognitives i la consciència de la situació es

mantenen preservades durant el transcurs d'aquest període. Les causes res-

ponsables d'aquests episodis d'amnèsia són de caràcter vascular i es veuen

associades a atacs isquèmics transitoris al territori vertebrobasilar.


4. Avaluació de la memòria

El principal objectiu de l'avaluació de la memòria és analitzar i descriure el

funcionament de cadascun dels sistemes de memòria descrits en els apartats

previs. Per a poder fer una valoració objectiva i exhaustiva de tots ells és im-

portant tenir coneixement de l'organització d'aquests sistemes i estructures

implicats per a poder seleccionar els instruments de valoració més adequats.

És important recordar que, d'una manera prèvia a una valoració neuropsicolò-

gica, s'haurà d'haver fet un examen exhaustiu de la història clínica del pacient

i de les dades de neuroimatge que hi hagi, ja que ens poden oferir una infor-

mació valuosa sobre el curs de la malaltia, diagnòstics previs, inici del procés,

evolució, complicacions i tractaments rebuts fins al moment. De la mateixa

manera, és important fer una entrevista amb el mateix pacient i els seus fami-

liars, que ens poden informar sobre les queixes i manifestacions quotidianes

problemàtiques que té, i també sobre la consciència del problema.

El principal objectiu de l'avaluació de la memòria és analitzar i descriure

el funcionament de cadascun dels sistemes de memòria, l'experiència

subjectiva de la persona afectada amb relació als dèficits i la manera en

què interfereix en el seu funcionament diari.

Per a l'estudi dels instruments de valoració disponibles, els hem organitzat en

funció del seu grau d'aprofundiment d'anàlisi, per a la qual cosa hem establert

les categories següents: escales breus de rastreig cognitiu, proves específiques

d'avaluació dels diferents tipus de memòria, bateries generals d'avaluació de

la memòria i qüestionaris de valoració subjectiva de queixes de memòria.

4.1. Escales breus de rastreig cognitiu

Constitueixen tests d'aplicació breu (d'entre cinc i trenta minuts), formats per

una varietat d'ítems relacionats amb diferents funcions intel·lectuals. Aquest

tipus d'escales duu a terme un rastreig ràpid de totes les funcions cognitives i es

queda escàs en la majoria d'elles. De manera específica, no es disposa d'aquest

tipus de tests per al rendiment mnèsic; tanmateix, tots ells inclouen proves

relacionades amb aquesta capacitat. El més habitual és, en funció dels resul-

tats, optar per fer una valoració més exhaustiva. Entre les principals escales de

rastreig cognitiu podem esmentar les següents:

• MMSE (Folstein, Folstein i Mchugh, 1975).

• Miniexamen cognitiu: adaptació espanyola de l'MMSE (Lobo, Escolar i Se-

va-Díaz, 1979).


• Short portable Mental status questionnaire (Pfeiffer, 1975).

• East boston memory test (Albert i Scherr, 1991).

• Mental state questionnaire (Kahn et al., 1960).

• Information-concentration-memory test (Blessed i Roth, 1968).

La majoria d'elles inclouen una petita prova que permet valorar alguns siste-

mes de memòria d'una manera superficial i ràpida.

4.2. Proves específiques d'avaluació dels diferents sistemes de

memòria

En aquest apartat veurem proves dissenyades específicament per a valorar sis-

temes concrets de memòria. Per a comprendre millor la finalitat de cadascun

dels instruments de valoració, els hem agrupat en funció del sistema de memò-

ria que avaluen.

4.2.1. Memòria a curt termini i memòria operativa

Les proves dissenyades per a valorar aquests sistemes de memòria tracten de

mesurar l'amplitud màxima de memòria (també denominada span) que la per-

sona és capaç d'assolir. Per a això, s'utilitzen unitats d'informació presentades

d'una manera serial, en les quals el subjecte ha de ser capaç de repetir amb

tanta exactitud com pugui el que ha escoltat o vist prèviament. S'utilitzen di-

ferents tipus de material, com, per exemple, lletres, nombres, dibuixos o ubi-

cacions espacials. Entre els instruments de més utilitat hi ha la subescala de

dígits directes, dígits inversos i lletres i nombres de l'escala d'intel·ligència de

Weschler per a adults III (Weschler, 1999), incloses totes elles en un índex es-

pecífic a partir del qual podem obtenir una puntuació global denominada ín-

dex de memòria de treball. Aquestes proves, per si soles, són capaces de proporci-

onar-nos informació valuosa, tant dígits directes per a valorar l'amplitud de la

memòria a curt termini com dígits inversos i lletres i nombres per a la memòria

operativa. En la modalitat visual hi ha la subescala de seqüències visuoespaci-

als, a més de versions idèntiques a les esmentades prèviament (dígits i lletres

i nombres), que pertanyen a l'escala de memòria de Weschler per a adults III

(Weschler, 1997). A continuació, podeu veure dos exemples de tasques que

valoren la memòria a curt termini i la memòria operativa, respectivament.

Exemple

"A continuació diré una seqüència de nombres que haureu de repetir de manera imme-diata i en el mateix ordre que els heu escoltat: 4-7-2-5-1."

"A continuació diré una seqüència de nombres que haureu de repetir de manera inversaa com els heu escoltat. Per exemple, si dic 1-4-2-7, la resposta correcta seria 7-2-4-1."


4.2.2. Memòria a llarg termini episòdica

És important atendre diversos aspectes quan ens disposem a valorar aquest

sistema: la modalitat de presentació de la informació (verbal o visual), les dife-

rents fases de la memòria (codificació, emmagatzemament i recuperació) i les

estratègies utilitzades. Cadascun d'ells es pot alterar d'una manera específica

i pot donar lloc a manifestacions diferents, la qual cosa determina els objec-

tius i les estratègies utilitzades en el pla de rehabilitació. El tipus de tasques

utilitzades inclouen la presentació d'una informació al subjecte en modalitat

verbal i visual (històries i dibuixos) per a demanar, posteriorment i de mane-

ra immediata, al subjecte que la reprodueixi. Després d'un interval de temps

de trenta minuts, se li torna a sol·licitar que ens narri o dibuixi la informació

prèviament apresa. Entre les proves específiques més difoses dissenyades per

a aquesta finalitat hi ha els subtests de textos I i II, la reproducció visual I i II,

les escenes I i II (tots ells inclosos en l'escala de memòria de Weschler per a

adults III; Weschler, 1997), la figura complexa de Rey (Rey, 1975), en què s'ha

de copiar un dibuix complex i posteriorment reproduir de memòria amb tants

detalls com sigui possible, i el test de retenció visual de Benton (Benton, 1988).

Per a posar a prova aquest tipus de valoració us proposem que feu l'exercici

següent, amb una segona persona, seguint les instruccions descrites a conti-

nuació:

Exemple

"T'explicaré una història. Quan acabi hauràs de repetir el que has escoltat amb tantsdetalls com puguis:

«L'Anna va anar amb la seva filla de dos anys, Marta, a comprar a la fruiteria. Pel camívan observar un incident en el qual un home de mitjana edat robava una bossa marróa una noia jove. Van decidir anar a denunciar els fets a la comissaria del carrer Orense.El comissari va prendre nota de la informació i l'Anna i la Marta se'n van poder anar afer les compres previstes.»"

Registreu la informació que és capaç de recordar la persona a la qual hagueu llegit lahistòria i després d'un interval de vint o trenta minuts, demaneu-li que us repeteixi lahistòria prèviament explicada.

Analitzeu la informació codificada a curt termini i a llarg termini, i valoreu l'exactitud deles dades i la pèrdua o manteniment d'informació a llarg termini.

4.2.3. Memòria a llarg termini semàntica

Gràcies a la memòria semàntica, sense referents espaciotemporals, som

capaços d'emmagatzemar gran quantitat d'informació al llarg dels anys.

Entre els instruments de valoració disponibles per a analitzar aquest magat-

zem, disposem de la subescala d'informació, de l'escala d'intel·ligència per a

adults Weschler III (Weschler, 1999). Aquesta tasca és formada per una sèrie de

preguntes de cultura general organitzades en un ordre de dificultat creixent des

de l'ítem més senzill, "què és un termòmetre?", fins al de més complexitat, "qui


va escriure Faust?". Aquesta prova, influïda en gran manera pel nivell cultural

previ, permet valorar el manteniment de la informació semàntica en aquest

magatzem després de l'aparició d'una lesió o procés degeneratiu.

Entre altres proves podem esmentar el test de denominació de Boston (Good-

glass i Kaplan, 1986), que permet valorar la capacitat d'accés al lèxic davant

diferents elements presentats visualment, i també el coneixement del seu ús

i contextualització; l'escala de vocabulari (Weschler, 1999), inclosa en l'escala

d'intel·ligència per a adults Weschler III, que permet valorar el coneixement

de determinades paraules a partir de la definició proporcionada pel pacient; el

test de cares i llocs (McCarthy i Hodges, 1996) i la presentació visual de per-

sonatges famosos, que permeten valorar el reconeixement de llocs simbòlics

i cares famoses familiars i la seva associació semàntica (nom, activitat laboral

o edat actual).

4.2.4. Memòria procedimental

Implicada en l'execució d'hàbits, tasques automàtiques i aprenentatges implí-

cits, la memòria procedimental no té referents espaciotemporals de la seva ad-

quisició i execució. L'aprenentatge de procediments sol ser adquirit d'una ma-

nera no conscient (aprenentatge implícit) i entre els exemples més quotidians

hi ha la conducció, anar en bicicleta, escriure, rentar-nos les dents, lligar-nos

els cordons de les sabates o tallar un filet.

La valoració de l'aprenentatge implícit es pot fer a partir de diversos instru-

ments que valoren l'aprenentatge d'una habilitat mitjançant assajos succes-

sius. Algunes d'aquestes proves són els tests de les torres (la torre de Hanoi o la

torre de Londres), la lectura repetida al mirall i els laberints repetits de Porteus

(Conners, 1998). Cal esperar que, després de la repetició d'aquestes proves en

diverses ocasions, es produeixi un aprenentatge de les habilitats aplicades en

la seva execució, la qual cosa es reflectirà en un temps inferior i en una eficàcia

més gran en l'execució (nombre d'assajos inferior). Una altra alternativa per

a la valoració dels hàbits preservats i afectats en el pacient és l'administració

d'escales funcionals relacionades amb activitats bàsiques i instrumentals de la

vida diària. Entre elles podem esmentar les següents:

• l'índex de Katz (Katz, Ford, Moskowitz, Jackson i Jaffe, 1963),

• l'índex de Barthel (Malhoney i Barthel, 1965), o

• l'escala de valoració de la incapacitat física i mental de la Creu Roja (Sal-

gado i Guillén, 1972).

Totes elles han estat dissenyades per valorar els canvis en les primeres fases de

demència, i també els beneficis terapèutics assolits i que es poden reflectir en

una millora funcional.


Per a valorar les activitats instrumentals de la vida diària disposem de l'índex

de Lawton i Brody (Lawton i Brody, 1969), prova que valora situacions quo-

tidianes de la vida diària (ús de coberts, preparació d'àpats, ús de diners o ús

del transport públic) puntuades des de 0 (dependència màxima) fins a 8 (in-

dependència màxima). També hi ha la Functional Assessment Staging (FAST)

(Reisberg, 1988), específica per a valorar l'estadi funcional dins d'un procés

demencial i de manera concreta en la demència de tipus Alzheimer, i la Rapid

Disability Rating Scale-2 (Monllau et al., 2006), formada per divuit preguntes

dividides en tres grups:

• activitats quotidianes (vuit ítems),

• grau d'incapacitat (set ítems) i

• grau de problemes especials (tres ítems).

La puntuació oscil·la entre 1 (gens dependent) i 4 (totalment dependent).

4.3. Bateries generals d'avaluació de la memòria

Les bateries generals estan compostes per un conjunt de proves agrupades amb

la finalitat d'aconseguir una valoració completa de la funció mnèsica.

4.3.1. Escala de memòria Weschler III (Weschler, 1997)

Bateria composta per onze tests (sis de principals i cinc d'opcionals) que permet

valorar els diferents sistemes de memòria en les modalitats verbal i visual.

Mitjançant aquesta prova es poden valorar:

• la memòria a curt termini (verbal i visual),

• la memòria operativa,

• la memòria episòdica verbal i visual (codificació i recuperació),

• la recuperació per reconeixement, i

• la capacitat d'aprenentatge (verbal i visual).

Les proves estan ordenades en vuit índexs principals relacionats amb el fun-

cionament general de la memòria:

• índex de memòria auditiu immediat,

• índex de memòria visual immediat,

• índex de memòria immediata,

• índex auditiu retardat,

• índex visual retardat,

• índex de reconeixement auditiu retardat,

• índex de memòria retardada, i

• índex de memòria de treball.


A més, disposa de quatre índexs addicionals, relacionats amb processos audi-

tius, que fan referència al rendiment mnèsic quan els estímuls es presenten

d'una manera auditiva.

4.3.2. Test conductual de memòria Rivermead (Wilson i

Baddeley, 1985)

Aquest test inclou un conjunt de proves dissenyades per valorar el rendiment

mnèsic a partir de tasques ecològiques, és a dir, de la vida quotidiana. Cons-

ta de dotze proves i permet una aplicació repetida, ja que inclou quatre versi-

ons paral·leles per evitar l'aprenentatge de les proves. Entre els aspectes de la

memòria que es valoren s'inclouen els següents:

• la memòria episòdica verbal,

• la memòria episòdica visual,

• la memòria de cares,

• l'aparellament cara-nom,

• la memòria espacial, o

• la memòria prospectiva.

4.4. Qüestionaris de valoració subjectiva de queixes de memòria

Per a valorar la metamemòria, o percepció que la persona té sobre el seu propi

funcionament mnèsic, hi ha diferents qüestionaris en els quals es descriuen si-

tuacions quotidianes d'oblits. Formats per una llista de preguntes administra-

des, tant a la persona afectada com al seu familiar, permeten analitzar les quei-

xes més freqüents en la seva vida quotidiana. L'administració complementària

a un familiar proper té com a objectiu valorar la consciència del problema que

té la persona afectada, en considerar el seu familiar un informador "objectiu".

Entre els qüestionaris més utilitzats podem esmentar els següents:

• el qüestionari d'errors de memòria (Sunderland i Baddeley, 1983),

• el qüestionari d'oblits quotidians (Benedet i Seisdedos, 1996),

• el qüestionari de funcionament de memòria (Gilewski i Schaie, 1990), i

• el qüestionari de metamemòria per a adults (Dixon i Hertzog, 1988).

En l'exemple següent podeu observar el tipus de problemes que s'analitzen

amb aquests qüestionaris.


Exemple

"Assenyaleu amb una creu amb quina freqüència us ocorren els errors de memòriasegüents (0 = mai o rares vegades, 1 = algunes o poques vegades, 2 = moltes vegades).

• Oblidar on heu posat alguna cosa. Perdre coses per casa.• Tenir dificultats per a seguir una història per televisió.• Oblidar detalls importants del que vau fer o us va ocórrer el dia anterior."

Extret del qüestionari d'errors de memòria (Sunderland i Baddeley, 1983).


5. Estratègies generals per a l'estimulació de lamemòria

5.1. Principis bàsics

En aquest apartat intentarem delimitar els principis més bàsics, però impres-

cindibles, de cara a dissenyar i establir un programa d'estimulació de la memò-

ria, i també les estratègies generals per a aconseguir una millora significativa.

Per a poder dur a terme un programa eficaç d'estimulació i rehabilitació de la

memòria és fonamental:

• Conèixer del funcionament mnèsic normal sobre la base dels models teò-

rics més rellevants.

• Analitzar la història clínica i l'evolució de la simptomatologia mitjançant

entrevistes amb la família, el pacient i avaluacions cognitives prèvies.

• Avaluar exhaustivament i objectivament cadascun dels sistemes i subsis-

temes de memòria a fi d'establir el rendiment actual i poder-lo comparar

amb els canvis al llarg del temps.

• Fer una valoració cognitiva general que permeti analitzar les capacitats

alterades i preservades que poguessin influir en el rendiment mnèsic.

• Dur a terme una avaluació dels aspectes emocionals i de la consciència de

la situació actual.

• Analitzar el tipus d'intervenció que es durà a terme en funció de la severitat

dels dèficits i del pronòstic de recuperació (reestructuració, compensació,

substitució).

• Establir els objectius inicials d'intervenció i aconseguir el compromís pa-

cient-terapeuta. Els objectius d'intervenció hauran de tenir un component

funcional i ser consensuats amb la persona afectada.

• Valorar els progressos i la generalització obtinguts després d'un temps va-

riable d'intervenció a fi de comprovar objectivament les millores i renovar

els objectius d'intervenció.


5.2. Estratègies de memòria

Les estratègies de memòria engloben un conjunt d'operacions cogniti-

ves utilitzades per a facilitar i millorar el rendiment i l'eficàcia en les

diferents fases de la memòria (codificació, emmagatzemament i recu-

peració).

Els dèficits mnèsics es poden deure a l'error en diferents fases del procés de

memorització, és a dir, durant la codificació, durant l'emmagatzemament o a

l'hora de la recuperació. Per a estimular el funcionament d'aquestes fases, di-

versos autors han dissenyat estratègies de memòria que incideixen en cadas-

cun dels estadis que segueix el procés de record. Malgrat que hi ha diverses

estratègies, la més estesa és la basada en el nivell de processament de la infor-

mació.

Tal com heu vist, la hipòtesi dels nivells�de�processament, formulada per F.

Craik i R. Lockhart el 1972, va demostrar la rellevància que els processos de

codificació tenen en la memòria humana (Craik i Lockhart, 1972).

Lectura recomanada

Per a obtenir més informació sobre aquesta teoria, podeu consultar el document original:F. I. M. Craik i R. S. Lockhart (1972). Levels of processing: A framework for memoryresearch. Journal of Verbal Learning and Verbal Behaviour, 11, 671-684.

Vegeu també

Vegeu l'apartat 1.2, "Modelde nivells de processament deCraik i Lokhart (1972): classi-ficació en funció del nivell deprocessament", d'aquest mò-dul.

Segons aquests autors els processos efectuats durant la codificació són els res-

ponsables de la creació d'empremtes més o menys estables i duradores, per la

qual cosa el rendiment en tasques de record i reconeixement serà significati-

vament superior quan, durant la codificació, s'hagi dut a terme un tipus de

processament profund davant un de caràcter superficial.

D'acord amb aquest model, definirem les principals estratègies utilitzades per

a millorar els processos de codificació i recuperació. Amb aquesta finalitat, les

presentarem de menor a major grau de profunditat:

• Estratègies� de� repetició: constitueixen les estratègies d'elaboració

d'informació més superficial; milloren l'emmagatzemament d'informació,

encara que no són les estratègies més eficaces.

Exemple

Estan formades per tasques com la còpia, el repàs d'algun tema, la repetició mental o elsubratllat.

• Estratègies�de�centralització: consisteixen a extreure la informació fona-

mental a fi de reduir el material que s'ha d'emmagatzemar. Comporten

sintetitzar la informació que s'emmagatzemarà definitivament, la qual co-

sa facilita el procés d'aprenentatge. Per a això, és important fer una lectu-

Processament superficial iprocessament profund

El processament superficial esprodueix quan la informacióes codifica d'una manera su-perficial i el processament esfa en funció de les caracterís-tiques físiques dels estímuls.D'altra banda, hi ha el proces-sament profund, que es duu aterme quan elaborem la infor-mació que hem de retenir, hiatribuïm un significat i la inte-grem amb el coneixement dequè disposa el subjecte.


ra global de la informació general i, posteriorment, extreure'n les dades

rellevants.

Exemple

Exemples d'aquestes estratègies són l'elaboració de resums i esquemes.

• Estratègies�d'organització: es basen en l'execució d'una modificació o in-

tegració de la informació que s'ha de recordar en unitats més petites, però

amb un significat que en facilita la retenció.

Exemple

Entre les estratègies d'organització podem distingir l'agrupament, la categorització i lajerarquització.

• Estratègies�d'elaboració:�consisteixen a associar la nova informació que es

pretén emmagatzemar amb dades ja conegudes de què disposa la persona.

Amb això s'afavoreix l'augment de significat de la informació que s'ha de

retenir i, per tant, el seu emmagatzemament.

Exemple

Exemples d'aquest tipus d'estratègies els constitueixen l'elaboració d'analogies o metàfo-res que permetin comparar i integrar ambdues informacions.


6. Exercicis pràctics per a l'estimulació de la memòria

En aquest apartat oferim una sèrie de tasques amb les quals pretenem animar-

vos a dissenyar, vosaltres mateixos, múltiples i variats exercicis d'utilitat en

l'estimulació i rehabilitació de la memòria. És fonamental a l'hora d'elaborar

les tasques conèixer en profunditat les bases teòriques del funcionament de

la memòria. Amb aquests coneixements i la creativitat, l'eficàcia en el disseny

d'exercicis de rehabilitació està plenament garantida.

1.�Estimulació�de�la�memòria�sensorial

1.�Identificar�el�nombre�d'elements�que�formen�una�figura�geomètrica

Material: làmines en les quals es representen figures geomètriques de diferent

complexitat compostes per cubs.

Instruccions: es mostren al pacient les làmines d'una en una durant un temps

limitat (el temps variarà en funció de la dificultat i de les capacitats del subjec-

te) i com a instruccions se li diu el següent: "T'ensenyaré un seguit de làmines.

En cadascuna d'elles hi ha una figura formada per diversos cubs geomètrics. La

teva tasca consisteix a dir-me quants cubs formen la figura, tenint en compte

els que no pots veure directament".

Exemples:

Figura 6. Forma geomètrica senzilla


Figura 7. Forma geomètrica complexa

Variants:

a) Les formes geomètriques poden variar en el grau de dificultat pel nombre

de cubs que formen la figura i pel nombre de cubs que no són directament

visibles i s'han d'inferir pel grau de rotació de les figures.

2.�Comptar�bales

Material: bales de colors i tauler els laterals del qual tinguin una barrera per

evitar la caiguda de les bales al terra.

Instruccions: es tiren dins del tauler un nombre determinat de bales i en

l'instant en què les bales toquen el tauler el pacient ha de dir quantes creu

que hi ha. Com a instruccions se li diu el següent: "Ara tiraré unes bales dins

d'aquest tauler. Quan les tiri vull que em diguis quantes bales creus que hi ha,

sense esperar que les bales s'aturin". Cal posar èmfasi que s'ha de contestar en

el període de temps més breu possible.

Exemples:


Figura 8. Fotografia de la tasca de comptar bales

Variants:

a) En lloc de tirar bales es pot tirar qualsevol altre objecte que, en llançar-lo,

no tingui moviment, com monedes, figuretes d'objectes de plàstic, cara-

mels o llumins, la qual cosa facilitarà la tasca.

b) Es pot modificar el grau de complexitat de la tasca en funció del nombre

d'elements que es llancen, en funció de la seva mida o en funció de si es

queden estàtics.

c) Podem presentar una làmina en la qual apareguin diferents punts, dibui-

xos, figures geomètriques o lletres distribuïts per tota la làmina i que, amb

un cop d'ull, el subjecte digui quants elements hi ha a la làmina. La di-

ficultat de la tasca varia, novament, en funció del nombre, la mida i les

característiques sensorials dels estímuls, la seva distribució, la mida de la

làmina i el temps de presentació.

2.�Estimulació�de�la�memòria�a�curt�termini

Les tasques que proposem per a estimular la memòria a curt termini es poden

aplicar per a estimular la memòria a llarg termini si s'augmenta el temps de

demora entre la presentació d'estímuls i el record.

3.�Record�serial�d'objectes


Material: objectes reals de mida petita (com unes claus, un telèfon, un rellotge

o una cullera).

Instruccions: es col·loquen en fila diferents objectes i com a instruccions es

diu al subjecte el següent: "Et mostraré una sèrie d'objectes. Els has d'intentar

recordar en el mateix ordre en el qual els he col·locat. Després els retiraré i has

de repetir, en el mateix ordre, els objectes que t'he mostrat".

Exemples:

Figura 9. Presentació serial d'objectes

Variants:

a) La tasca pot variar en dificultat en funció del nombre d'objectes que es

presenten, la seva familiaritat, el temps de presentació, si es col·loquen

tots alhora o d'un en un retirant l'anterior.

b) Es poden presentar fotografies o dibuixos d'objectes en lloc d'objectes reals.

c) Els estímuls no cal que siguin visuals; poden ser olors, sons o colors.

d) Es pot dur a terme la tasca presentant tots els objectes i extreure'n algun

posteriorment, i a continuació demanar al pacient que digui quin és el que

falta. Es pot extreure més d'un objecte, la qual cosa augmenta el grau de

dificultat.

e) Una altra opció és, després de la presentació dels objectes, donar els objec-

tes desordenats al pacient perquè els ordeni tal com s'han presentat.

4.�Record�dels�colors�de�diferents�dibuixos�d'objectes�o�figures�geomètri-

ques


Material: làmina amb diferents figures geomètriques o objectes acolorits amb

diferents colors.

Instruccions: es presenten les làmines d'una en una i es deixa que el subjecte

les examini durant un període de temps determinat. Se li donen les instrucci-

ons següents: "En aquesta làmina hi ha diversos dibuixos acolorits de diferents

colors. Intenta recordar de quin color estan acolorits cadascun d'ells, després

m'ho hauràs de dir".

Exemples:

Figura 10. Làmina de figures geomètriques de diferents colors

Variants:

a) La dificultat de la tasca varia en funció del nombre d'objectes, de la seva

familiaritat o del temps de presentació. En cas que es presentin dibuixos

d'objectes reals, la dificultat de la tasca està influïda pel grau de congruèn-

cia del color de l'objecte (per exemple, és més fàcil recordar una poma ver-

mella que una poma blava).

5.�Descripció�d'una�fotografia�o�dibuix

Material: fotografia o dibuix en el qual apareguin diferents elements.

Instruccions: es presenta al pacient la fotografia o el dibuix durant un període

de temps limitat (per exemple, un minut) i posteriorment es retira. Com a

instruccions se li diu el següent: "T'ensenyaré una fotografia; vull que la miris

detingudament durant un minut. Després la retiraré i me l'hauràs de descriure

amb tants detalls com puguis".

Exemples:


Figura 11. Fotografia per a la seva descripció posterior

Variants:

a) En lloc de demanar al pacient que descrigui la imatge se li poden formular

preguntes sobre l'estímul, com, per exemple: "A la fotografia hi havia algun

home? Era una fotografia d'un platja o d'una muntanya? Quantes cadires

apareixen a la fotografia?". Per a facilitar la tasca es poden fer preguntes

amb diferents alternatives en comptes de preguntes de resposta oberta.

b) Es pot presentar la fotografia o dibuix, després d'un temps d'exposició es

retira i tot seguit se li presenta la mateixa fotografia o dibuix amb algun

element eliminat. El subjecte ha d'esbrinar quin element o elements han

canviat d'una fotografia a l'altra.

c) Es pot convertir en una tasca de reconeixement en la qual el pacient ha-

gi de decidir entre diverses imatges quina era la que se li havia mostrat

anteriorment.


6.�Record�d'informació�lligada�a�una�persona

Material: fotografia d'una persona acompanyada d'informació relacionada

amb ella.

Instruccions: es mostra al pacient una fotografia d'una persona i se li'n

dóna, verbalment, informació, juntament amb les instruccions següents:

"T'ensenyaré la fotografia d'una persona i et diré algunes coses sobre ella; per

exemple, com es diu, a què es dedica, on ha nascut, quina edat té, etc. Quan

t'acabi de donar la informació, m'hauràs de repetir tot el que recordis que t'he

dit d'aquesta persona".

Exemples:

Figura 12. Exemple de fotografia d'una persona amb informació personallligada

Variants:

a) En lloc d'una persona, la fotografia pot mostrar un lloc a què s'associï in-

formació rellevant. Per exemple, una fotografia d'un jardí amb informació

associada d'aquest tipus: "Aquest és el jardí de la casa de la família Bundo.

La família la formen per quatre membres, el pare, la mare i dos fills, els dos

més grans de trenta anys, a més d'un gos negre. En aquest jardí organitzen

menjars a l'aire lliure quan fa bon temps, etc.".

b) Per a reduir el grau de dificultat es poden proporcionar pistes, formular

preguntes a què el pacient hagi de respondre sí o no, o preguntes de re-

coneixement, en les quals el subjecte hagi d'elegir entre diverses opcions

de resposta.


3.�Estimulació�de�la�memòria�operativa

7.�Record�mental�de�diferents�propietats�de�les�lletres�de�l'abecedari

Material: cap.

Instruccions: abans de fer aquesta tasca hem d'estar segurs que el pacient

coneix l'abecedari. El pacient ha d'imaginar les lletres de l'abecedari mental-

ment i respondre a preguntes plantejades pel professional. Se li donen les ins-

truccions següents: "M'agradaria que t'imaginessis mentalment les lletres de

l'abecedari perquè et formularé algunes preguntes sobre elles".

Exemple:

"Quines lletres de l'abecedari tenen angles rectes?"

Resposta correcta: E, F, H, L, etc.

"Quines lletres de l'abecedari tenen mitges llunes en la seva forma?"

Resposta correcta: B, C, D, etc.

Variants:

a) Si el pacient no coneix l'abecedari es poden emprar com a estímuls els

nombres de l'u al vint, els mesos de l'any, els dies de la setmana o qualsevol

altra llista de coses que el pacient tingui automatitzada. Després, s'han

d'adequar les preguntes al tipus d'informació amb què es treballi.

8.�Ordenar�correctament�refranys,�frases�o�paraules

Material: làmines amb refranys o frases les paraules dels quals estiguin desor-

denades o paraules les lletres de les quals estiguin desordenades.

Instruccions: es donen les làmines al subjecte (les podrà tenir davant durant el

temps que duri la tasca) juntament amb les instruccions següents: "En aques-

ta làmina hi ha uns refranys desordenats. Tu has d'ordenar correctament les

paraules perquè el refrany tingui sentit i dir-me com és el refrany realment".

La dificultat de la tasca pot variar en funció de la familiaritat del refrany, el

nombre de paraules que el formin o la seva complexitat gramatical.

Exemples:

1. troba bon el qui camí padrí ja mig corregut ha

Resposta correcta: el qui troba bon padrí, ja ha corregut mig camí.

2. es nebot el meu Ivan diu

Resposta correcta: el meu nebot es diu Ivan.

Variants:


a) En lloc de refranys o frases, l'estímul poden ser paraules les lletres de les

quals estiguin desordenades.

Per exemple:

CAOF → FOCA

LETOVESALS→ ESTOVALLES

b) Es poden presentar les paraules en cartolines independents perquè el pa-

cient les pugui moure amb llibertat, la qual cosa resta dificultat a la tasca.

9.�Ordenar�alfabèticament�paraules

Material: llista de frases ordenades en funció del grau de dificultat.

Instruccions:�el professional llegeix verbalment cadascuna de les frases sense

que el pacient les pugui veure. Se li donen les instruccions següents: "A conti-

nuació et llegiré una frase i la teva tasca consisteix a ordenar alfabèticament

les paraules de la frase que et diré. Així, la primera paraula serà la que comenci

per la primera lletra de l'abecedari i així successivament. Tingues en compte

que la frase resultant no tindrà cap significat lògic". És convenient posar un

exemple que permeti una millor comprensió de l'exercici. "Per exemple si jo

et dic el vestit és blau, què hauràs de dir tu?". El pacient haurà de respondre

verbalment: blau l'és vestit. Abans de començar la tasca ens hem d'assegurar

que el pacient coneix perfectament l'abecedari.

Exemples:

• El gat negre.

• Viu en una casa gran.

• El meu germà és molt maco.

• Quan plou cal portar paraigua.

• Me'n vaig de viatge a Roma avui a les sis de la tarda.

Variants:

a) La tasca pot consistir a ordenar mentalment i per ordre alfabètic una llista

de paraules.

b) Per a facilitar la tasca es poden deixar presents les frases al pacient.

10.�Lletrejar�paraules�en�ordre�directe�i�invers

Material: llista de paraules ordenades en funció de la seva complexitat.

Instruccions:

Forma�A:


Es donen al pacient les instruccions següents: "Et diré una paraula i la teva

tasca serà dir-me de manera ordenada les lletres de la paraula que jo he dit,

és a dir, lletrejar la paraula". Convé fer una prova que permeti comprendre

millor l'exercici, "per exemple, si jo et dic casa què m'hauràs de respondre?".

El pacient haurà de respondre: c-a-s-a.

Forma�B:

Es donen al pacient les instruccions següents: "Ara et diré una paraula, també,

però aquesta vegada la teva tasca consisteix a dir-me les lletres de la paraula

que jo he dit, però al revés, és a dir, de l'última a la primera". Novament, hem

d'oferir un exemple que permeti comprendre millor l'exercici. "Per exemple,

si jo et dic vaixell, què m'hauràs de respondre?". El pacient haurà de respondre

x-v-l-l-i-e-a.

Exemples:

Paraules amb diferent complexitat a causa de la seva ortografia, nombre de

lletres que la integren, familiaritat, etc., com terra, manta, vas, xoriç, estruç,

embarbussament o horòscop.

11.�Fer�operacions�aritmètiques�mentalment

Material: làmines per al professional amb diferents operacions aritmètiques

de diferent complexitat.

Instruccions: el professional llegeix al pacient en veu alta les operacions

aritmètiques perquè el pacient vagi fent mentalment aquestes operacions. Les

instruccions són les següents: "Et diré una operació aritmètica i tu l'has de

fer mentalment. No pots prendre notes ni fer servir calculadora. L'has de fer

mentalment".

Exemples:

4 + 8 = 11

2 × 15 = 30

12 + 4 – 6 = 10

Variants:

a) En operacions aritmètiques amb més de dos elements, aquests es poden

presentar seqüencialment, de manera que es van oferint els nombres un

per un i el pacient va fent els càlculs oportuns.

b) En operacions de gran dificultat per al pacient es pot permetre l'ús de llapis

i paper, però s'ha d'anar retirant progressivament aquesta ajuda.

4.�Estimulació�de�la�memòria�a�llarg�termini


Estimulació�de�la�memòria�a�llarg�termini�verbal

12.�Identificar�personatges�famosos

Material:�llista de personatges famosos.

Instruccions: "Ara jo pensaré en un personatge famós que segur que coneixes.

Pot ser, per exemple, un actor, un cantant o un polític. Tu hauràs d'endevinar

en quin personatge estic pensant a partir de preguntes a què només podré

respondre SÍ o NO. Has d'estar molt atent perquè no pots repetir les preguntes.

A més, has de recordar totes les meves respostes perquè t'ajudaran a esbrinar

la resposta".

Exemples:

• Fidel Castro

• Julio Iglesias

• Javier Bardem

• Woody Allen

Variants:

a) El material que el pacient ha d'endevinar poden ser objectes.

b) La tasca es pot facilitar presentant al pacient diversos objectes o imatges de

personatges famosos perquè el pacient endevini en quin personatge pen-

sem. Per exemple, col·loquem a la taula un rellotge, un retolador, una lli-

breta, un bolígraf, unes claus i un got. El professional pensa en un d'aquests

objectes i el pacient ha d'esbrinar de quin objecte es tracta.

c) Es poden establir un nombre màxim de preguntes per a endevinar l'objecte

o personatge.

13.�Recordar�parelles�associades

Material:�llista de paraules associades amb colors.

Instruccions: "Ara et llegiré una sèrie de paraules i cadascuna d'elles va asso-

ciada a un color. Les has de memoritzar perquè, quan t'acabi de llegir la llista

completa, et diré una paraula i m'hauràs de dir el color amb què t'he dit que

anava associada aquesta paraula". El professional llegeix la llista en veu alta

a un ritme d'una parella per segon. Quan s'ha acabat de llegir per complet la

llista es pregunta pels colors associats a cadascuna de les paraules, per exem-

ple, "amb quin color anava associada la paraula xxx?".

Exemples:


taula verd

neboda rosa

cotxe blanc

vaixell blau

cançó vermell

Variants:

a) Es pot oferir al pacient la llista dels colors perquè únicament hagi de re-

cordar amb quina paraula anaven associats.

b) Les parelles de paraules es poden presentar com a material escrit en lloc

d'oralment.

c) Es poden donar estratègies al subjecte per a millorar la memorització, com,

per exemple: "Imagina't un cotxe de color blanc que va per la carretera".

d) Es poden presentar dues llistes separadament perquè sigui ell qui decideixi

com les associa i després les recordi.

e) Les llistes de paraules no cal que siguin d'objectes i de colors, poden ser de

qualsevol altra cosa (noms propis, noms de fruites, professions...).

14.�Completar�paraules�d'un�text�llegit�prèviament

Material: textos de diferent dificultat en funció de la longitud, complexitat

del contingut i temàtica. En la segona part de la tasca algunes paraules del

mateix text han estat esborrades.

Instruccions: es presenta el text complet i es diu al pacient: "Vull que intentis

llegir aquest text amb molta atenció perquè després jo esborraré algunes de les

paraules que apareixen i tu hauràs de completar el text amb aquestes paraules".

Exemples:

Part�I

Quiero habitar en el amor, no buscarlo, no peregrinarlo, no comprarlo, lo qui-

ero con llave que me permita entrar, no quiero inventármelo, ni crearlo, qui-

ero vivir en él como en mi casa, que me arrope, que me cuide, que me dé co-

bijo, no quiero ir al mercado de ofertas y demandas, ni buscar en la basura ni

en las estrellas, no quiero perseguirlo con anzuelos baratos ni caros, no quiero

perseguirlo, ni siquiera quiero encontrarlo, lo que quiero es habitarlo, como

habito mi cuerpo, mi alma, mi corazón.

(J. L. Blázquez Alisente)


Part�II

Quiero habitar en el ________, no buscarlo, no peregrinarlo, no __________,

lo quiero con ________ que me permita entrar, no quiero ____________, ni cre-

arlo, quiero _______ en él como en mi _________, que me arrope, que me cui-

de, que me dé _________, no quiero ir al mercado de __________ y deman-

das, ni ___________ en la basura ni en las ______________, no quiero perseguir-

lo con ___________ baratos ni caros, no quiero perseguirlo, ni siquiera quiero

________________, lo que quiero es _____________, como habito mi _________,

mi alma, mi __________ .

(J. L. Blázquez Alisente)

Solució: amor, comprarlo, llave, inventármelo, vivir, casa, cobijo, ofertas, bus-

car, estrellas, anzuelos, encontrarlo, habitarlo, cuerpo, corazón.

Variants:

a) El material estimular no cal que sigui un text d'aquest tipus, poden ser, per

exemple, cançons populars o refranys poc coneguts.

b) La dificultat de la tasca varia en funció de la longitud del text i de la quan-

titat de paraules omeses en la segona part.

15.�Aprenentatge�de�paraules�amb�relació�semàntica�i�categorització�de

les�mateixes

Material: llista de paraules que pertanyen a diferents grups semàntics.

Instruccions: es diu el següent al pacient: "A continuació et diré una sèrie de

paraules i tu has d'intentar recordar tantes com puguis. Si no les recordes to-

tes la primera vegada no et preocupis perquè te les tornaré a repetir totes les

vegades que necessitis". Es llegeix la llista completa i se li diu: "Ara digues-me

totes aquelles paraules que recordis. Preparat? Quan vulguis". El professional

registra la resposta en una taula similar a la que apareix en l'exemple. Si el

subjecte no ha estat capaç de retenir tota la llista de paraules se li torna a lle-

gir i es repeteix el mateix procediment. La llista de paraules es repeteix tantes

vegades com sigui necessari fins que el pacient se l'aprengui per complet o bé

s'hagi repetit un màxim de sis assajos. Una vegada aquí, sol·licitem al pacient

que intenti recordar tantes paraules com pugui en funció de diversos grups

semàntics. "Ara intentaràs recordar tantes paraules com puguis que puguem

incloure en el grup professions. Preparat? Quan vulguis". Les respostes es regis-

tren en una taula similar a la que s'ofereix en l'exemple. Es repeteix el mateix

procediment amb la resta de categories.

Transcorregut un temps variable entre vint i trenta minuts tornem a sol·licitar

al pacient que ens repeteixi tantes paraules com pugui. "Recordes les parau-

les que t'has après abans? Vull que n'intentis recordar tantes com puguis.

Preparat? Quan vulguis". Les paraules es registren en una taula similar a la


que s'ofereix en l'exemple. En aquesta fase podrem observar si l'estratègia

d'aprenentatge de categorització ha estat interioritzada i ha estat aplicada

posteriorment per obtenir un rendiment superior en el record.

Exemple:

psicòleg maduixa vaixell

pera metge cotxe

geògraf moto pinya

poma professor camió

bicicleta meló paleta

Record�a�curt�termini

Intent�1 Intent�2 Intent�3 Intent�4 Intent�5 Intent�6 mitjans�de�transport fruites professions

Record�a�llarg�termini

– – –

– – –

– – –

– – –

– – –

– – –

Variants:

a) La dificultat de la tasca varia en funció del nombre de paraules que inclogui

la llista, la concreció o abstracció de les paraules.


b) En aquells casos en què no hi ha una iniciativa espontània d'ús

d'estratègies d'aprenentatge, es pot oferir la instrucció de l'agrupació per

categories en el primer moment del procés de codificació.

16.�Recordar�una�llista�de�paraules�després�d'escriure'n�l'antònim

Material: llista de paraules d'extensió i abstracció variable.

Instruccions: es dóna al pacient una llista de paraules juntament amb les ins-

truccions següents: "En aquest full tens una llista de paraules. La teva tasca

consisteix a escriure al costat de cadascuna d'elles el seu antònim, és a dir, una

paraula que signifiqui el contrari". No se l'adverteix que posteriorment se li

preguntarà la llista present perquè es tracta d'una prova de memòria implícita.

Quan acaba d'escriure els antònims se li retira la llista i se li pregunta: "Recor-

des les paraules que apareixien a la llista? Me les podries dir?".

Exemples:

gras

maco

alt

calor

Resposta correcta:

El subjecte haurà d'escriure al costat de cada paraula: prim, lleig, baix, fred.

Variants:

a) Es pot advertir el pacient que posteriorment se li preguntarà la llista de

paraules (memòria explícita).

b) Es pot sol·licitar al pacient que recordi els antònims que ha escrit, a més

de les paraules de la llista.

c) Es pot demanar al subjecte que escrigui un sinònim en lloc d'un antònim.

17.�Associació�de�dates�i�fets�històrics�rellevants

Material: làmina en la qual apareixen diferents fets ocorreguts al llarg de la

història i les dates en les quals van tenir lloc.

Instruccions: es donen al pacient les dates i els fets històrics i se li diu el

següent: "Aquí tens diferents fets històrics i diferents dates. La teva tasca con-

sisteix a aparellar les dates i els esdeveniments. Si no recordes l'any en què van

ocórrer, hauràs d'intentar deduir de manera lògica les dates en funció de la

comparació amb la resta d'episodis. Preparat?".

Exemples:


Llista d'anys: 1936, 1975, 1978, 1981, 2003.

Llista de fets:

• Inici de la Guerra Civil espanyola.

• Atemptat al tren de Madrid l'11-M.

• Aprovació de la Constitució espanyola.

• Intent de cop d'estat per part de Tejero.

• Mort de Francisco Franco.

Respostes correctes:

• Inici de la Guerra Civil espanyola (1936).

• Atemptat al tren de Madrid l'11-M (2003).

• Aprovació de la Constitució espanyola (1978).

• Intent de cop d'estat per Tejero (1981).

• Mort de Francisco Franco (1975).

18.�Record�acumulatiu�d'informació�produïda�pel�subjecte

Material:�cap.

Instruccions: "Ara et donaré una consigna i tu m'hauràs de dir totes les parau-

les que se t'acudeixin amb ella. M'has de dir la primera que et passi pel cap;

després, m'has de tornar a dir aquesta i una altra més; després, la primera, la

segona i una altra més, i així successivament. Et posaré un exemple: has de

dir totes les fruites que se t'acudeixin. Tu m'hauries de dir: pera; pera i poma;

pera, poma i plàtan, i així anar-ne afegint cada vegada una més".

Exemples:

Consigna: pel·lícules en blanc i negre.

Respostes:

a) Casablanca.

b) Casablanca, El tercer home.

c) Casablanca, El tercer home, Ningú no és perfecte.

d) etc.

Variants:

a) La tasca la poden fer dues persones o més, de manera que cadascuna digui

les respostes dels participants anteriors, en ordre, i afegeixi al final una

resposta nova. Això permet fer-ho en grup amb diversos pacients o entre

el pacient i el terapeuta.


b) El mateix pacient pot ser qui elegeixi la consigna, cosa que assegura que

elegeixi un tema que sigui del seu interès.

19.�Construir�una�història�a�partir�d'unes�paraules�donades�i�record�poste-

rior

Material: targetes amb paraules o dibuixos.

Instruccions:�es donen al pacient tres targetes amb tres paraules escrites (o

tres dibuixos) i a partir d'aquestes paraules ha de construir una petita història

que haurà de repetir després. Se li diu: "T'ensenyaré tres paraules (tres dibui-

xos) i tu t'has d'inventar una petita història que contingui les tres. A més, l'has

d'intentar recordar perquè després me l'hauràs de tornar a explicar". Se li mos-

tren les tres paraules (o dibuixos) i se li deixen visibles fins que construeixi la

història. Després se li retiren les targetes i se li sol·licita que repeteixi la història

que s'ha inventat.

Exemple:

Figura 13. Exemple de dibuixos a partir dels quals s'ha de crear una història

Variants:

a) A més de demanar al pacient que recordi la història, se li pot demanar que

recordi quines eren les tres paraules que li hem dit.

b) Per a incrementar la dificultat de la tasca, el nombre de paraules ha d'anar

en augment.

c) Les paraules es poden proporcionar oralment, de manera que les hagi de

memoritzar per a construir la frase.

d) El subjecte pot escriure la història en lloc d'explicar-la verbalment, la qual

cosa facilitarà el record posterior.

Estimulació�de�la�memòria�a�llarg�termini�visual

20.�Record�espacial�d'objectes

Material: làmina amb diferent nombre de dibuixos.


Instruccions: es presenta al pacient la làmina amb dibuixos i se li diu: "En

aquesta làmina apareixen uns dibuixos en diferents llocs. Has de tractar de

retenir on és cadascun d'ells perquè després et demanaré que ho recordis. Pre-

parat?". Una vegada administrada la part de record, es retira la làmina amb

els dibuixos i se substitueix per una làmina amb una quadrícula en la qual el

subjecte ha de col·locar els dibuixos.

Exemple:

Figura 14. Làmina amb dibuixos i plantilla per al seu record espacial

Variants:

a) La dificultat varia en funció del nombre de dibuixos, la seva familiaritat,

el temps que es deixi la làmina per a memoritzar-la, etc.

21.�Record�de�curtmetratges

Material: curtmetratge i reproductor.

Instruccions: es projecta el curtmetratge i prèviament es donen al pacient les

instruccions següents: "Et posaré un curtmetratge de cinema perquè el vegis.

Vull que facis molta atenció i intentis recordar tot el que puguis perquè després

me n'hauràs de fer un resum". Després de la projecció del curt es demana al

subjecte que en faci un resum verbalment o per escrit.

Variants:

a) En lloc de curtmetratges poden ser anuncis, que són més breus, la qual

cosa facilita la tasca. També es pot fer la tasca amb pel·lícules, més llargues

i que impliquen una capacitat de memòria més gran.


b) En lloc d'un resum del curt se'n poden demanar preguntes concretes. Les

preguntes poden ser de resposta oberta, amb diverses alternatives de res-

posta o de verdader/fals.

22.�Associació�de�rostres�i�dades�personals

Material: làmina amb rostres no familiars amb informació associada a cadas-

cun d'ells. Apareix el nom i el lloc de naixement de cadascun.

Instruccions:

Part�I: es presenta la làmina amb els rostres i noms. "Com veus en aquesta làmi-

na apareixen les cares de diverses persones, sota de cadascuna d'elles n'apareix

el nom. Has d'intentar recordar el nom de cadascun d'aquests personatges. Per

a això disposes de cinc minuts. Preparat?". Una vegada transcorregut el temps,

es retiren les etiquetes en què s'indiquen els noms i es diu al pacient: "Ara vull

que intentis recordar el nom de cadascuna de les persones. Preparat?".

Part�II: es repeteix el mateix procediment que en la fase I, però utilitzant les

etiquetes de lloc de naixement.

Exemple:


Figura 15. Exemple de plantilla per al record immediat de noms i llocs de naixement

Variants:

a) En la fase de recuperació d'informació es pot utilitzar l'ajuda de les etique-

tes i que el pacient les col·loqui al lloc que escaigui. Amb això podrem

comprovar si el record millora amb el reconeixement o si, al contrari, no

és suficient per a accedir al record.

23.�Reconeixement�de�rostres

Material: làmina en la qual apareixen els rostres de l'exercici anterior junta-

ment amb altres que no s'han mostrat.


Instruccions: se li donen com a instruccions: "En la làmina següent podràs

veure les cares de diverses persones i vull que em diguis quines d'elles has vist

abans i quines no. Preparat?".

Exemple:

Figura 16. Tasca de reconeixement de cares

Variants:

a) La dificultat de l'exercici es pot graduar en funció del nombre de distractors

en la prova de reconeixement.

b) Les característiques dels distractors poden variar, de tal manera que tinguin

més o menys similitud amb els rostres que s'han d'identificar.

c) Els rostres que s'han d'identificar poden variar en alguna característica

(pentinat, roba, expressió gestual) en la prova de reconeixement, de tal

manera que augmenti la dificultat de la identificació.

24.�Reconeixement�de�llocs�coneguts

Material: fotografies de la casa del pacient, del seu barri, de la seva feina o de

qualsevol altre lloc familiar per al subjecte barrejades amb fotografies de cases,

barris o feines aliens al pacient.


Instruccions: es mostren diverses fotografies de diferents carrers, per exemple,

i es donen com a instruccions: "T'ensenyaré diverses fotografies de carrers.

Entre les fotos una és del carrer on tu vius i la resta no. M'has de dir quina

és la fotografia del teu carrer". Es repeteix la mateixa operació amb la resta de

les fotografies.

Exemples:

Figura 17. Fotografia d'un carrer desconegutper al subjecte

Figura 18.Fotografia d'un carrer conegut per alsubjecte


Figura 19. Fotografia d'un carrer desconegutper al subjecte

25.�Determinació�de�congruència-incongruència�d'un�objecte�i�el�seu�color

Material:�làmines amb dibuixos amb colors (per exemple, una maduixa ver-

mella) juntament amb dibuixos els colors dels quals siguin incongruents amb

l'objecte que representen (per exemple, un plàtan blau).

Instruccions: se li presenten les làmines amb els dibuixos perquè digui quins

tenen un color congruent i quins tenen un color incongruent. Se li diu el

següent: "T'ensenyaré uns dibuixos. Alguns estan acolorits amb el color que

els correspon, però d'altres tenen un color que no haurien de tenir. M'has de

dir quins dibuixos estan acolorits correctament i quins no".

Exemple:

Figura 20

Variants:

a) Els estímuls no cal que siguin fruites, poden ser animals o de qualsevol

altra categoria els elements de la qual tinguin un color característic.

b) Es poden presentar els estímuls sense color i demanar al pacient que els

acoloreixi amb el color que consideri adequat.


26.�Recorregut�imaginari

Material: cap.

Instruccions: s'aniran donant al pacient instruccions per guiar-lo d'un lloc

conegut a un altre també conegut (per exemple, des de casa seva fins a

l'església). El subjecte ha de conèixer el punt de partida però no el lloc al qual

ha d'arribar. "Imagina't mentalment el teu barri. Et diré com has d'anar des de

casa teva fins a un altre lloc, però no et diré a quin lloc et guiaré. Has de seguir

mentalment les instruccions que et vagi donant i quan acabi m'has de dir a

quin lloc has arribat".

Exemple:

"Només sortir del portal gira a l'esquerra, en direcció al quiosc de premsa. Una

vegada passat el quiosc avança dues illes de cases i gira a la dreta, just a la

cantonada on hi ha la farmàcia. Segueix per aquest carrer fins al final, i atura't

a l'última cantonada de la dreta. On has arribat? Què hi ha?"

Variants:

a) Pot ser el pacient qui indiqui el recorregut perquè el professional endevini

el lloc d'arribada; s'ha de tractar d'un recorregut per algun lloc conegut per

ambdós, per exemple, l'hospital on s'està tractant el pacient, la residència

on viu, etc.

3.�Estimulació�de�la�memòria�procedimental

27.�Papiroflèxia

Material:�fulls de paper i instruccions gràfiques per a fer figures de papiroflè-

xia.

Instruccions:�es donen al pacient les instruccions gràfiques per a fer una figura

de papiroflèxia juntament amb les instruccions següents: "Aquí tens un full i

unes instruccions per a fer un vaixell amb aquest full. Intenta fer-lo tan ràpid

com puguis".


Figura 21. Instruccions gràfiques per a fer unafigura de paper

Font:http://foro.latabernadelpuerto.com/showthread.php?t=26657.

Exemple:

Variants:

a) Per a facilitar la tasca en lloc de proporcionar les instruccions al pacient es

pot fer una demostració prèvia de com s'ha de fer la figureta.

28.�Construcció�de�figures�a�partir�de�diferents�peces

Material:�conjunt de peces i làmines amb figures que es poden construir amb

aquestes mateixes figures.

Instruccions:�es posen les peces damunt la taula i se li mostra com fer-ne una

figura. Se li diu el següent: "Faré una figura amb aquestes peces. Vull que et

fixis bé com la faig, perquè després l'hauràs de repetir”. Després de fer la figura

es tornen a desordenar les peces i es donen al pacient. “Ara l'has de fer tu tal

com l'he fet jo".

Exemple:

http://foro.latabernadelpuerto.com/showthread.php?t=26657


Figura 22. Instruccions gràfiques per a fer una figura de paper

Variants:

a) La dificultat de la tasca dependrà del nombre de fitxes i de la complexitat

de les figures.

29.�Record�i�reproducció�de�procediments�esportius

Material: cap.

Instruccions:�es demana al pacient que executi els procediments de diferents

activitats esportives, a partir de les instruccions següents: "Vull que t'imaginis

que estàs jugant al tennis i ho representis, com si tinguessis la raqueta a la

mà i estiguessis jugant de veritat". Es repeteixen les instruccions amb totes les

activitats esportives que es vulgui.

Variants:

a) Es pot facilitar la tasca demanant al pacient que repeteixi els procediments

una vegada fets pel professional.

30.�Record�de�posicions�serials�de�les�mans

Material: cap.


Instruccions: el professional fa amb les mans una sèrie de moviments que

impliquin posicions diferents de les mans. El pacient ha d'imitar aquesta sèrie

quan el professional l'hagi acabat. Se li donen les instruccions següents: "Po-

saré les mans en diferents posicions i en un ordre determinat. Vull que et fixis

molt bé en el que faig, perquè després ho has de repetir tal com ho he fet jo".

Exemple:

Figura 23

Variants:

a) La tasca es pot simplificar fent la seqüència amb una sola mà en lloc de

les dues.

b) En lloc de posicions de les mans el professional pot fer una sèrie de gestos

perquè el pacient els repeteixi en el mateix ordre.


Resum

Què�hauríeu�de�saber

Tal com hem assenyalat al començament d'aquest mòdul, l'objectiu principal

és que adquiriu els coneixements necessaris per a poder dur a terme un pla

d'intervenció d'estimulació de la memòria eficaç, ajustat a les necessitats par-

ticulars de cada pacient i ecològic a fi que repercuteixi positivament en la fun-

cionalitat diària del pacient i de les seves famílies.

És imprescindible conèixer en profunditat els aspectes teòrics bàsics sobre el

procés de memòria per poder dissenyar un pla d'intervenció adequat. Aquests

aspectes teòrics inclouen tant la definició i classificació de la memòria com

els models teòrics que expliquen aquest procés i les bases neuroanatòmiques

que hi subjeuen. A més, és necessari que domineu les característiques de les

possibles alteracions mnèsiques, que sapigueu com les heu d'avaluar i com heu

de valorar, també, les capacitats preservades.

Finalment, és fonamental que tingueu un coneixement profund dels aspectes,

tant generals com específics, de l'estimulació de la memòria, entre els quals

destaquen les estratègies de memòria. A partir d'aquests coneixements, i de les

bases pràctiques aportades pels exercicis pràctics proposats, estareu en condi-

cions d'ajudar molta gent en la millora o recuperació d'una funció cognitiva

tan fonamental com és la memòria.


Exercicis d'autoavaluació

1.�Descriviu, breument, en què consisteixen cadascuna de les fases del procés de memòria.

2.�El model multimagatzem d'Atkinson i Shifrin (1968) sosté que la memòria està compostaper tres magatzems...a) memòria sensorial, memòria semàntica i memòria episòdica.b) memòria sensorial, magatzem a curt termini i magatzem a llarg termini.c) memòria sensorial, memòria declarativa i memòria procedimental.

3.�Expliqueu les diferències principals entre la memòria declarativa i la memòria episòdica.

4.�La memòria que fa referència a la capacitat de recordar activitats o plans d'acció que s'hande dur a terme en un futur es denomina ________________________

5.�Neuroanatòmicament, on s'emmagatzemen els records?

6.�Esmenteu les estructures neuroanatòmiques fonamentals per al procés de memòria i laseva funció principal.

7.�Definiu què és l'amnèsia retrògrada i en què es diferencia de l'amnèsia anterògrada.

8.�Esmenteu almenys tres amnèsies transitòries i expliqueu-les breument.

9.�Feu una llista de totes les proves que conegueu per a avaluar la memòria.

10.�Completeu la taula següent:

Estratègia de memòria Característiques Exemples

Repetició

Centralització

Organització

Elaboració


Solucionari

Exercicis d'autoavaluació

1. Consulteu l'apartat 1 "Introducció i objectius".

2. La resposta correcta és la b.

3. Consulteu l'apartat 2 "Models teòrics i classificació de la memòria".

4. Memòria prospectiva

5. A l'escorça cerebral.

6. Consulteu l'apartat 3 "Bases neuroanatòmiques de la memòria".

7. Consulteu l'apartat 4 "Alteracions de la memòria".

8. Consulteu l'apartat 4 "Alteracions de la memòria".

9. Consulteu l'apartat 5 "Avaluació de la memòria".

10.

Estratègiade memòria

Característiques Exemples

Repetició Constitueixen les estratègiesd'elaboració d'informació més super-ficial; milloren l'emmagatzemamentd'informació, encara que no són lesestratègies més eficaces.

Còpia, repàs d'algun tema, repeticiómental, subratllat, etc.

Centralització Consisteixen a extreure la informa-ció fonamental a fi de reduir el ma-terial que s'ha d'emmagatzemar.Implica sintetitzar la informacióque s'emmagatzemarà definitiva-ment, la qual cosa facilita el procésd'aprenentatge. Per a això és impor-tant fer una lectura global de la in-formació general i, posteriorment,sostreure'n les dades rellevants.

Elaboració de resums i esquemes.

Organització Es basen en la realització d'una modi-ficació o integració de la informacióque s'ha de recordar en unitats méspetites però amb un significat que enfacilita la retenció.

Agrupament, categorització i jerarquit-zació.

Elaboració Consisteix a associar la nova infor-mació que es pretén emmagatzemaramb dades ja conegudes de què dis-posa la persona. Amb això afavoriml'augment de significat de la informa-ció que cal retenir i, per tant, el seuemmagatzemament.

Elaboració d'analogies o metàfores quepermetin comparar i integrar ambduesinformacions.


Bibliografia

Bibliografia recomanada

González Rodríguez, B. i Muñoz Marrón, E. (2008). Estimulación de la memoria en personasmayores: Principios básicos y ejercicios prácticos. Madrid: Síntesis.

High, W. M., Sander, A. M., Struchen, M. A., i Hart, K. A. (2005). Rehabilitacion for traumaticbrain injury. Nova York: Oxford University Press.

Lezak, M. D. (1995). Neuropsychological assessment. Nova York: Oxford University Press.

Muñoz Céspedes, J. M. i Tirapu Ustárroz, J. (2001). Rehabilitación neuropsicológica. Madrid:Síntesis.

Tirapu Ustárroz, J., Rios Lago, M., i Maestú Unturbe, F. (2008). Manual de Neuropsicología.Barcelona: Viguera.

Sohlberg, M. M. i Mateer, C. A. (2001). Cognitive Rehabilitation. An integrative neuropsychologi-cal approach. Nova York: Guilford Press.

Referències bibliogràfiques

Albert, M., S. L. A., Scherr, P.A., et al. (1991). Use of brief cognitive test to identify individualsin the community with clinically diagnosed Alzheimer's disease. Int J Neurosci, 57, 167-178.

Atkinson, R. C. i Shiffrin, R. M. (1968). Human memory. A proposed system and its controlprocesses. A K. W. Spence (Ed.), The psychology of learning and motivation: advances in researchand theory (vol. 2). Nova York: Academic Press.

Baddeley, A. (1999). Memoria humana. teoría y práctica. Madrid: Mc Graw-Hill.

Baddeley, A. D. i Hitch, G. (1974). Working memory. A G. H. Bower (Ed.), The psychology oflearning and motivation: Advances in research and theory (vol. 8). Nova York: Academic Press.

Benedet, M. J. i A. M. A. (1999). TAVEC: test de aprendizaje verbal España-Complutense. Madrid:TEA.

Benedet, M. J. i Seisdedos, N. (1996). Evaluación clínica de las quejas de memoria en la vidacotidiana. Madrid: Panamericana.

Benton, A. L. (1988). Test de Retención Visual. Madrid: TEA.

Blessed, G., T. B. E., i Roth, M. (1968). The association between quantitative measures ofdementia and of senile changes in the cerebral grey matter of elderly subject. Br J Psychiatry,114, 797-811.

Conners, C. K. (1998). Rating scales in attention-deficit/ hyperactivity disorder: use in assess-ment and treatment monitoring. J Clin Psychiatry, 59, 24-30

Craik, F. I. M. i Lockhart, R. S. (1972). Levels of processing: a framework for memory research.Journal of Verbal Learning and Verbal Behavior, 11, 671-684.

Dixon, R. A., H. D. F., i Hertzog, C. (1988). The Metamemory in Adulthood (MIA) question-naire. Psychopharmacol Bull, 24, 671-688.

Folstein, M. F., Folstein, S., i Mchugh, P. R. (1975). Mini-Mental State: A practical method

for grading the cogntive state of patients for the clinicians. Journal Psychology Resource, 12(3), 189-198.

Gilewski, M. J., Z. E. M., i Schaie, K. W. (1990). The Memory Functioning Questionnaire forassessment of memory complaints in adulthood and old age. Psychol Aging, 5, 482-490.

González Rodríguez, B. i Muñoz Marrón, E. (2008). Estimulación de la memoria en personasmayores. Principios básicos y ejercicios prácticos. Madrid: Editorial Síntesis.

Goodglass, H. i Kaplan, E. (1986). Test de Boston para el Diagnóstico de la Afasia. La evaluaciónde la afasia y de trastornos relacionados. Madrid: Panamericana.

Junqué, C. i Barroso, J. (1994). Neuropsicología. Madrid: Síntesis.


Kahn, R. L., G. A. I., Pollack, M., et al. (1960). Brief objective measures for the determinationof mental status in the aged. Am J Psychiatry, 117, 326-328.

Katz, S., Ford, A. B., Moskowitz, R. W., Jackson, B. A., i Jaffe, M. A. (1963). The index of ADL:a standardized measure of biological and psychosocial function. JAMA, 185, 914-919.

Lawton, M. P. i Brody, E. M. (1969). Assessment of older people: self-maintaining and instru-mental activities of daily living. Gerontologist, 9, 179-186.

Lobo, A., G.-B. F., Escolar, V., i Seva-Díaz, A. (1979). El mini-examen cognoscitivo en pacientesgeriátricos. Folia Neuropsiquiátrica, 14, 244-251.

Malhoney, F. I. i Barthel, D. W. (1965). Functional evaluation: The Barthel Index. Md Statemed J, 14 (2), 61-65.

McCarthy, R. A. T., Evans, J. J., i Hodges, J. R. (1996). Topographic amnesia: spatial memorydisorder, perceptual dysfunction, or category specific semantic memory impairment? J NeurolNeurosurg Psychiatry, 60, 318-325.

Monllau, A., Aguilar, M., Peña Casanova, J., Böhm, P., Blesa, R., Sol, J. M., et al. (2006). Ra-pid Disability Rating Scale-2 in Alzheimer's disease: NORMACODEM project. Neurologia, 20,282-288.

Pfeiffer, E. (1975). SPMQ: Short Portable Mental Status Questionnaire. J Am Geriatr Soc, 23,433-441.

Prol., F. (2007). Un caso de Amnesia y otro de Hipermnesia. Accessible a: http://fatimaprol.blogspot.com/2007/06/un-caso-de-amnesia-y-otro-de.html [Data de consulta:10-12-2008].

Reisberg, B. (1988). Functional assessment staging (FAST). Psychopharmacol Bull, 24(4), 653-659.

Rey, A. (1964). L´examen clinique en psychologie. París: Presses Universitareies de France.

Rey, A. (1975). Figura compleja de Rey. Test de copia de una figura compleja. Madrid: TEA.

Russell, W. R. (1932). Cerebral involvement in head injury. Brain, 55, 549-603.

Salgado, A. i Guillén, F. (1972). Escala de valoración de incapacidad del Servicio de Geriatríadel hospital central de la Cruz Roja Española. Rev Esp Gerontol, 4-34.

Spence, K. W. i Spence, J. T. (1968). The psychology of learning and motivation: Advancesin research and theory. Nova York: Academic Press.

Sunderland, A., H. J., i Baddeley, A. (1983). Do laboratory test predict everyday memory? Aneuropsychological study. Journal of verbal learning and verbal behaviour, 22, 341-357.

Wechsler, D. (1999). Escala de inteligencia de Wechsler para adultos-III (WAIS III). Madrid: TEA.

Weschler, D. (1997). Wechsler memory scale Third edition, technical manual. San Antonio, TX,EUA: Psychological corporation.

Wilson B., C. J. i Baddeley A. (1985). The Rivermead Behavioural Memory Test. Reading, RegneUnit: Thames Valley Test.

http://fatimaprol.blogspot.com/2007/06/un-caso-de-amnesia-y-otro-de.html

http://fatimaprol.blogspot.com/2007/06/un-caso-de-amnesia-y-otro-de.html

cognitiva i estimulació rehabilitació neuropsicològica de...

Documents