Buill. Inst. Cat. Hist. Nat., 47 (Sec. Zool., 4): 143-153. 1981

COMENTARIS SOBRE ELS DESPLACAMENTS ERRATICSDE LA POBLACIO CATALANA DE GAVIA ARGENTAT(LARUS ARGENTATUS MICHAHELLIS)

Rebut: abril 1980

Enric Carrera Maria-Roser Nebot *` i Francesc-Xavier Vilagrasa * * *

SUMMARYComments ou the erratical displacements of the Catalan population of the Yellow - leggedHerring gull (Larus argentatus michahellis)

The erratical displacements of the Catalan population of the Herring gull ( Larus ar-gentatus michahellis ) are analysed and discussed, using country observations and 44 re-coveries of the 3,104 pulls ringed in the Medes Islands (Girona) and the Ebre delta (Tarra-gona) colonies. The seven colonies that constitute this population, which is of about 8. 140couples, are described.

It is exposed that a sizable number of the juveniles (22 % according to our reco-veries) travels to the French Atlantic Ocean, between the Spanish Basque Country andthe Loire delta, from July to November. The farthest recovery occurs 750 km NW fromthe birth locality. The rest of the juveniles remains near the breeding colonies, entering inthe continent and following rivers over a maximum of 160 km from the coast. These move-ments show a clear parallelism, in space and time, with those of the French Mediterraneanpopulation, which make Us consider the Franco-catalan mediterranean population, as anhomogeneous dispersions nucleus.

Although ringing shows the existence of a native population crearly sedentary, onthe other side it hasn't been proved that the juveniles gone to the French Atlantic returnto the birth areas.

The possible penetration routes to the Atlantic of the Franco-catalan population, Erediscussed, the most apropiated, seems the course of the Aude-Canal du Midi-Garonne,probably also used by other sea species ( Gavia sp.).

Important post-nuptial concentrations are seen out of the Medes Islands breedingarea, which seems to indicate that the Franco-catalan population performs moulting mi-grations. The invernal bird counts of the French and Catalan-levantine Mediterranean Seaare compared, observing that although both breeding populations are quite similar, the in-vernal populations are very different.

The typology and motivation of these movements are discussed, indicating thatthey don't always have to be considered as erratic.

* Consell de Cent, 341, 4art, Ia. Barcelona, 7** Rosario, 14, 2n, la. Barcelona, 17

*** Notariat, 2, 3cr, la. Barcelona, 1

143

INTRODUCCIO

Els treballs rcalitzats per ISENMANN(1973 a, 1976) i NICOLAU-GullLAUMET (1977)sobrc la biologia, desplacaments erraticsi dinamica de la poblacio f rancesa deLarus argentatus luichahellis, posen demanifest un dcsconcixement de la poten-cialitat i influencia quc to la poblacio ca-talana d'aqucsta espccie en el Mediterranioccidental. En aquest article intentaremomplir els buits que deixaren aquestsautors en els scus treballs i discutiremles principals incognites que presenta l'es-tudi de la tipologia i les motivations delsdesplacaments realitzats per la poblaciocatalana.

ASPECTES SISTEMATICS

La taxonoinia dcls gavians de les espe-cies argentatus/fuscus ha estat amplia-mcnt debatuda aquests darrers decennissegons 1'enlocament que li donen els di-ferents autors, sobretot pet que fa refe-rencia a certes subspecies de Larus ar-gentatus que alguns inclo'ien en L. fuscus.

El criteri donat per VAURIE (1965), queestableix per a L. argentatus dos grupsgeografico-ecologies relativament separatsespacialinente (A, grup argentatus nordico de potes rosades i B, grup cachiwiansmeridional o de potes grogues), semblagaudir de I'acceptacio de la major partdell ornitolegs actuals.Recentmcnt, pero, alguns autors (DE-

VILLERS, in lilt.; ISENMANN, in lilt.), ba-

sant-se en l'opinio de DWIGHT (1925) iALEXANDER (1954) i per altres motius eco-logics, morfologics, etologics, etc., consi-deren que Ics subspecies luichahellis i ca-chinnans s'haurien d'incloure en una novaespccie quc es diria Larus cachinnans.Per a aquest article, nosaltres seguiremla sistematica classica enunciada per VAU-RIE (1965) i que resumeix BERNIS (1967) d'a-questa manera:

El grup A compren una subspecie es-tesa pet nord d'America del Nord i quatresubspecies al nord d'Eurasia, entre elles:a) argentatus (inclou argenicus i onlissus)del centre i nord d'Europa, i b) heuglinidel NE de Russia i NW de Siberia; lesaltres dues son de la Siberia scptentrional,des de Taimir fins a Bering. La subspecieL.a. argentatus nia des d'Islandia i Bre-tanya fins al mar Blanc.

»F.I Li up 13 cunipicn alniciiv 4cics quc s'estenen des de ics Acores i Ca-naries fins a la Mongolia: a) atlantis, IcsAcores, Madeira, Canaries, b) nlicilnhcllis,tot el litoral iberic i costes del NW d'Af ri-ca (fins a Mauritania) i pcI Meditcrranifins a Xiprc i Liban, c) cachinnans, a Icscostes del mar Negre, mar Caspi i gransrius del SE de Russia i interior d'Asiafins al Turqucstan xines, i d) inougolicus,de Suskhin fins a la MongOlia.»

ESTATUS REPRODUCTOR DEL GAVIAARGENTAT AL PRINCIPAT

Crciem oportu fer, per primcra vegada,una descripcio dc la totalitat de les colo-nies de gavia argentat al Principat. (Ladescripcio dell assentaments de les colo-nies esta basada en dades de BALCELLS( 1963), Foi . cii (1976 ) i CAMARASA et al.(1977).

Fins ara nomes havien estat descrites lesdo les illes Merles ( BALCELLS , 1963, 1964;PLANA , et al., 1973 ) i les del Delta de I'Ebre( MALUQUER , 1971; MESTRE & FERRER, 1974).Autors corn NlcoLAU -GuILLAUMET (1977)comenten la inexistencia d'una poblacionidificant des dels penya - segats litoralsdel Rossello ( Franca ) fins a les illes Medes(Girona ). No obstant aixo, nosaltres hempogut comprovar durant els darrers anysquc entre aquests indrets cria el gavia ar-gentat.

Per a fer-se una idea de la poblacio ni-dificant en el Meditcrrani catala , cal veu-rc quines colonies hi ha, on son situadesi la seva importancia a nivell quantitatiu.Farem, doncs , una breu descripcio delsassentaments de les colonies al Principat,aixi com dels resultats obtinguts en elsccnsos, per tal quc es pugui veurc llurimportancia relativa i el paper que re-presenten en el context meditcrrani.

PROVINCIA DE GIRONA

En aquesta provincia hi ha cinc Ilocson cria el gavia argcntat: Colera, el cap deCreus, el cap Norfeu, els aiguamolls deI'Emporda i les illes Medes.

CAP DE CREUS. Prenent com a refercnciael far de cap de Crcus, les sever coorde-nades geografiqucs son: 42° 19' 8" N i7° 0' 12" E.` Els materials que constituei-

144

xen cl cap do Creus son esquists cambriansi ordovicians , gcncradors de petites plat-gcs codoloses . Aqucsta es una zona extrc-mamcnt ventosa . La vegetacio forestal pri-mitiva (probablement Lin alzinar o unasurcda ) ha desaparegut quasi totalmenta causa dcls inccndis; aixo ha fet que apa-reguin grans extensions de roca nua, ames de Ics que ja existien . Malgrat aixo,Ia zona to Lin gran intcres , no tan sotsbiologic sing tambe pct paisatge.

La zona del cap de Crcus es, botanica-mcnt, Lorca interessant . A Les roqucs abo-cadcs a la mar hi ha I'associacio tipica dezones d'aqucst cairc , cl Crithmo-Lirnortiort.D'cntrc Les especies intcressants cal des-tacar Arnreria ruscionensis , endemica d'a-quests indrets, i Asiral;alus ntassiliensis,papilionacia que es tipica de Les zones ven-loses. La vegetacio dcls llocs quc no sonabocats dircctamcnt at mar es formadabiisicament per una brolla silicicola (Cis-lion). D 'cntrc Ics especies quc formen Lescomunitats d'aqucsta area cal destacar laIlctcrassa (Euphorbia dendroides) i I'oli-vclla (Cneorrun tricoccon ), ambducs rarera Ies tcrres del Principal . En ells ] lots meshumits do Les walls cs trubcn Isoetes du-ricui i Osnuurda rcgalis . Quant a briufitsi liqucns, Cl cap do Creus prcscnta gran'arietat d ' espccics, algunes d'clles fur4aintcressants.

EI cons de niclificants efectuat per no-sallres I'any 1979 va clonar Lin resultat de400 parclles . A la zona del cap Norfeu(SARGArAi . ill lilt.), criarcn ones 50 parcllescl niatcix any.

COLERA. Les scvcs coordenades geografi-qucs son 42 " 24' 14" N i 6 " 50' 14" E.Aqucsta zona do pcnya-segats litorals toLines caracteristiques molt semblants a ladel cap do Crcus.En aquest floc no s'havia detectat la

presencia del gavia argentat coin a repro-ductor, peru I'any 1979 varcm fer per pri-mcra vegada Lin cens de nidificants, elqual va donar on resultat de 25 parclics.

AiGI':AMOLLS DE L'E\i1'URD,1. Prcncnt corn

a rcfcrcncia la localitat do Sant Pcrc Pes-

cador, Ics sexes coordenades geografiqucs

son: 40" 11' 18" N i 6" 46' 10" E. El sistema

d'aiguamolIs que cs troba cntrc Les descm-

bocadures do la Muga i cl Fluvia (golf do

Roses) eunstitucix una zona en principi

molt scmblant a d'altres tipus de zones

huniides litorals, peru actualment i a cau-

sa de la constant incidencia de I'homes'han produit greus alteracions que hamdeterminat 1'empobriment biologic d'a-quests indrets. Aquesta zona originaria-ment reunia una vegetacio forca rica, ones trobaven algunes especies lacustres deI'Europa mitjana.

Si be els aiguamolls de l'Emporda com-prenen una extensa area, en la actualitat

tan sols hom ha pogut comprovar la nidi-

ficacio del gavia argentat a Castcll6 d'Em-

puries i a Sant Pere Pescador, amb 4 pa-

relles ]'any 1979 (SARGATAL, in litt.).

ILLES MEDES. Les illes Medes constitueixcn

Lin petit arxipelag en el mar Mediterrani

davant de la poblacio de I'Estartit, a laprovfncia do Girona. L'arxipelag es for-mat per la Mcda Gran , la Meda Xica i elsillots anomenats Mcdellot, Carall Bernat,Tasco Gros i Tasco Petit ; tcnen una super-ffcie d ' una mica menys de 15 hectarees en

total i una alcada de 76 m sobre el niveil

del mar . Aqucst arxipelag to Les segiientscoordenades geografiqucs: 42" 02' 47" Ni 3" 13' 15 " E; es oricntat en direccio nord-ocst / sud-cst, excepte el Mcdellot , situat alnord a partir do la Meda Gran fins al Ca-rall Bernal, quc constitucix l'illot mesavan4at del grup. Aqucst conjunt d'illesi illots es troben molt proxims cis uns delsaltrcs i a molt poca distancia de la costa,com a molt uns 900 metres . Gcologicamentl'arxipclag rcprescnta una prolongacio capat sud -est del massfs del Montgrf , que divi-deix la plana de I'Emporda en dues parts:l'Alt i el Baix Emporda . Els materialsque constitueixcn Ics Medes pertanvcn alSecundari o Mesozoic i son principalmentcalcaris i inargues dc guix.

L'arxipclag de Les Medes ha cstat desde fa anys i es actualment Lin centre degran intcres biologic, principalment desdel punt de vista ornitologic : Les Medcscs on punt interessant de nidificacio dogavians argentats (Larus argentalus micha-hellis ) i curbs marins ( Phalacrocorax car-bo) (Zabala, coin. verb.).

El conjunt vegetal de Les illes Medes,a causa de la incidencia de ]'home, haestat molt malmes. Malgrat aixo, es troba1'ullastrar ( Oleo-Lentiscetunr ), comunitatstIpiqucs do pcnya- scgats litorals i comu-nitats halofites . Hi ha especies intcressantscom Sileue sedoides , quc no es troba acap mes Iloc del Principat; Brassica ole-racea ssp. robertiana, quc es troba a I'areade pedruscall i d'altrcs especies.

145

Un aspecte tor4a intcressant de Ies illesModes es la comunitat formada pels ga-vians argentats i la vegetacio nitrotila. Estroben comunitats amb Lat'atera arbereai tanibc poblacions de Atriplex ltctlirnusi de Brassica fruliculosa.Pero Sens dubte, l'intcres ornitol6gic do

lcs Mcdcs es basa en la gran col6nia dogavians argentats quc alli existeix. A 1'any1978 es va fer per primera vegada un tensmet6dic dels gavians quc nien a les Me-des; el resultat va csser dc 7.500 parclles(segons dades d'E. Carrera, A. Martinezi A. Motis).

Cal csmentar la possible niditicacio delgavia argentat a la zona do Tossa i a lesilles Formigues (davant de Palamos), sibe actualment les dades que en tenim sonpot concretes.

PROVINCIA DE BARCELONA

En tota la provincia de Barcelona, I'unicIloc on cria cl gavia argcntat es a Barce-lona ciutat, situada geogralicament entrc41" 13'- 40° 20' N i 5,, 4'- 6° 28' E. Dinsdel recinte del Parc Zool6gic horn ha pogutcomprovar que cricn aproximadamcnt Lillminim tie 10 parclles. Aquest let es pro-ducix perque poden solucionar facilmentcis sous problemcs alimcntaris, ja quc esnodreixen, en gran part, del mejar dclsanimals de la colleccio exposats al public.Per altra banda, cis separa molt poca dis-tancia del port.

PROViNCIA DE TARRAGONA

En aqucsta provincia cl gavia argentatnia al delta de I'Ebre, zona que Ii ofercixtots els requisite imprescindibles per ala reproduccio. Es pot dir due Cl delta deI'Ebrc cs una amplia plana alluvial do280 kms; es una zona gcomorfol6gica-ment viva i canviant. Prenent coin a refc-rencia la localitat dc Sant Caries do laRapita les seves coordenades geograliquesson: 40" 37' 10" N i 4° 17' 00" E. El deltade I'Ebre es constituit per un sistenia dellacunes litorals d'escassa foncfaria i demolt variable gradacio Salina cnvoltadcsde grans extensions dc s6ls salats; tambchi ha una extensio considerable de solsmolt fcrtils. Tot aix6 detcrmina I'existen-cia d'una vegetacio molt caracteristica de]a zona.

En estar assentades Its col6nics dc ga-vians argentats tan sols a I'illa de Budai als Alfacs, ens limitarem a fer una brewdescripcio dels Ilocs on cs troben.A Buda, els gavians argentats nidiliquen

a la platja, entrc comunitats esclerissa-des de vegetacio halolila (Artltrorrtcnunrt/rulicosi). El let que aquesta comunitates presenti esclcrissada en aquesta zonade l'illa, mentre que en altres Iloes Csmolt ben constitu'ida, es probableinentdcgut a ]a permcabilitat dels sols sorrencsd'aquests indrets.

La zona on nidilica cl gavia argentat alsAlfacs es troba tambe a la platja; cs unindret amb vegetacio halofila, formada percomunitats esclerissades i per comunitatsde vegetacio halofitica, que ocupen lcsvores de petites llacunes.

El darrer tens etectuat l'any 1979, a lescolonies de l'illa do Buda i Alfacs al deltade l'Ebre per Martinez i collaboradors vadonar un resultat no inferior a les 150parclles.

INTERES DE LES COLONIESEN EL CONTEXT MEDITERRANI

Nomes a set punts del litoral catala estroba el gavia argentat com a nidilicant.Aquestes localitats son Colera, el cap deCreus, el cap Norieu, els aiguamolls doI'Emporda, les illes Modes, Barcelona i cldelta de I'Ebre; pero stns dubte, la colo-nia mes important en nombre i densitatha estat sempre la tie les illes Medics.

Si s'observen CIS resultats obtinguts encis darrers censos a les colonies del lito-ral catala es vcu que s'ha comptat aproxi-madament un total de 8.140 parclles, dis-tribuides segons s'ha indicat.

Si horn compara aquestes colonies ambla resta de les del Mcditerrani Frances iespanyol es troba quc la de les illes Mcdcses Sens dubte la colonia mes important.Aix6 deixa veure d'una manera for4a evi-dent que aquesta colonia ha de tenir unainflencia fonamental en tota la Mediter-rania.

El significat d'aquestes dades fan relle-xionar sobre els possibles moviments i labiologia d'aqucsts gavians argentats, i esper aix6 que en in futur es pensa dcdicaruna especial atencio a l'estudi d'aquestaespecic a fi do poder aclarir les rnoltesinc6gnites que en l'actualitat presentai Ilur influencia no tan sols en la Mcdi-

146

tcrrania occidental, sing tambe en altres

possibles zones, aixi com cl motiu que les

impulsa a realitzar desplacaments i Ics

possibles rutes que scgucixen. Tambe es

un fet molt important a tenir en compte

Cl sen possible grau d'expansio, ja que per

tractar-se d'una especie forca omnivora i

molt agressiva, les consegi.iencies quc po-

dria produir una descontrolada expansio

podrien esser molt greus per a altres es-pecies, cas clue ja s'ha donat a la Camarga(Franca) als darters anus (BLONDEL, 1963).

CAMPANYES D'ANELLAMENTI RESULTATS ASSOLITS

A 1'anv 1976 iniciarem dins cl mare delGrup Catala d'Anellamcnt, un programad'ancllament de polls a les illes Medes i aldelta de l'Ebrc. Anteriorment S. Maluquer,J. Maluquer, J. M.° Domingo i S. Filellarealitzarcn anellamcnts en aquestes dueslocalitats, que malgrat set febles i espo-radics varen donar bons resultats.

Fins ara al Principat s'han anellat untotal de 3.104 polls i 2 adults (vegeu tau-la 1), i s'han obtingut un total de 44 recu-pcracions clue han estat publicades inte-grament per BERNIS (1961), BERNis et al.(1963), FERN 1NDEz CRUZ (1974) i CARRERAet al. (1980a, 1980b).

DISPERSIONS DE JOVES I ADULTSAL PRINCIPAT

Finalitzada la cria i en un perfode que,sense esser precisat, cal situar entre lasegona i la quarta setmana de juny, la ma-joria dels joves de l'any han assolit jala independencia dels seus pares i inicicnels primers movirnents dispersius que esmanifesten d'una manera ostensible pelque fa referencia a les colonies gironines,amb l'ocupacio de les comarques de 1'Alti Baix Emporda, Girones, la Selva, Oso-na i el Maresme.La tendencia a remuntar rius, sense

set una conducta tan arrelada com a d'al-tres flocs d'Europa (KEVE & PATKAI, 1955,GIROUDET, 1968; ISENAMANN, 1973 a), i aAmerica del Nord (MOORE, 1976), si quees un fet que cal mencionar.

Es veuen gavians argentats al riu Mugafins a 1'alcada de l'embassament de Boa-dclla (Sargatal, com. pers.) i al Fluvia finsa Olot. La major part, pero, remunta elriu Ter i cis seus afluents, i arriba fins aRibes dc Freser (Sargatal comp. pers.);les majors concentracions es produeixena Girona capital, embassament de Sau-Susqueda, Manlleu i Ripoll (fig. 1).En me-nor quantitat es veuen gavians al curs delDaro i de la Tordera.Una apreciable quantitat de joves del

Tui I. Campanves d'ancllament de gavia argentat (Lams argentatus michahellis ) realitzades aCatalunva des dc 1960 fins a 1979.Ringing ca1npains of the Yellow-legged Herring Gull (Lams argentatus michahellis) performed jr Catalonia from1960 to 1979.

ANY ILLES MEDEs DELTA Dr L'EBRE TOTAL ANELLADORS

1960 9 polls 9 S. Maluquer

1961 13 polls 3 polls 16 S. Maluquer, J. Maluquer

1963 7 polls 7 S. Maluquer, S. Filella

1965 15 polls 15 J.-M. Domingo

1976 461 polls 8 polls 469 Grup Catala d'Anellament

1977 1.177 polls 1.177 Ideln.

1978 794 pollsI adult I adult 796 Idem.

1979 616 polls I poll 617 Idem.

TOTAI. 3.077 29 3.106

147

FIG. 1. Cercles negres: Recuperations d'exemplars nascuts a Ies illes Medes (Girona). Trianglesnegres: Localitats de cria. Tramat: Incursions a l'interior.Black circles : recoveries of the gulls born in the Medes Islands (Girona). Black triangles : breeding localities. Stip-pled areas : penetration to the interior.

primer any de les Medes arriba fins aBarcelona capital, i es concentren princi-palment a la desembocadura del Besos,clue remunten escassament, port de Bar-celona i delta del Llobregat i riu amuntpenetren fins a l'alcada de Sercs -Figols-(A. BORRAs, in litt.). El Cardener no esfregiientat pels gavians segons aquestcomunicant.A la localitat d'Ogern (Llcida) CODINA &

PERRAx16N (1969) troben el 23-04-1967 unexemplar ferit, amb plomatge probabledel segon any. Aquesta constitueix unade les tres uniques citations de gavia ar-gentat a la provincia de Lleida. El 10-01-1980, J. Canut, J. Carrillo i J. Saiz, enveuen un d'adult i dos de joves a 1'embas-

sament de San Antoni de Tremp (Lleida);aquesta es l'observacio mes 11unyana dela costa (160 knis. aproximadament). Re-centment -04-04-1980- hem observat propd'Alas -Alt Urgell- (Llcida) a 850 m d'al-titud, una parella d'adults rcalitzant volsnupcials sobre el riu Segre! Aquest podriaser el primer indici de cria a l'interior delPrincipat.Com arriben aqui aqucsts gavians? Rc-

muntant el Cardener, pujant potser perl'Ebre i despres pel Segre, o venint petsrius francesos Arieja i Aude?Mes enlla de Barcelona es veucn escas-

sos exemplars fins al delta de l'Ebre, ones produeix la recuperacio mcs llunyanaen direccio SW d'un exemplar nascut a

148

Ies Medes. Els gavians dcl delta remuntenpoc 1'Ehrc -l'observacio mcs llunyana esa Tortosa-, perque la poblacio nativa esrelativament baixa i cn aqucst indret i en-torns (I'Ametlla, 1'Ampolla i Sant Caries)troben prow aliment.A part dels rius, els conreus, abocadors

d'cscombrarics, aiguamolls, ports pesquersi platges, son, per aqucst ordre, els hoespreterits pets gavians en aquesta epoca.Ens manca, peso, una avaluacio i valo-

racio quantitativa d'aquests efectius atllarg de l'any.

DISPERSIO DE JOVESA L'ATLANTIC FRANCES

Una part probablement important dels

joves de l'any i immaturs (fins ara 7 re-

cuperacions d'un total de 33, descompta-

des 11 per tractar-se de polls morts als

pocs dies d'esser anellats), realitza des-

plataments fins I'Atlantic frances entre el

Pais Basc espanyol i la desembocadura

del Loira, entre els mesos de juliol i no-

vembre (fig. 2). Aquests desplacaments

denotcii un clar parallelisme amb els rea-

litzats per la poblacio mediterrania fran-

cesa (ISENMANN, 1973 a; NICOLAU-GU'ILLAU-

vIET, 1977), no tan sols en 1'espai, sing tam-

be en el temps (fig. 3), la qual cosa ens

fa considerar la poblacio mediterrania

franco-catalana corn a un nucli de disper-

sio homogeni (CARRERA & VILAGRASA, 1979).

Cal assenyalar que d'altres poblacions de

subspecies diferents, corn es el cas dels

joves de l'any i gavians immaturs dels

grans Ilacs d'America del Nord, produei-

xen tambc recuperacions dispersives mcs

o menus llunyanes entre els mesos de

juliol i novcmbre (MooRE, 1976).Durant els mesos d'estiu, el Principat

rep Lambe gavians d'altres poblacions me-

diterranies, corn es cl cas d'un exemplar

trobat fcrit prop de Tossa (Girona) el

26-07-1979 i que havia estat anellat a l'illa

Farallon, davant de la Manga del Mar

Menor (Murcia) el 03-06-1979 (G.ARCfA-RCA

in lift.). Es tracta d'una rccupcracio forca

interessant. Vol dir que la poblacio del

SE espanyol pot arribar tambe fins a l'At-lantic? Pensem que es tracta d'un exem-

plar ferit, quc potser havia acabat ja el

seu viatge dispersiu. Aquest fet no enshauria d'estranyar si tenim en compte que

gavians tunisencs han estat recuperats, ci

mcs d'agost, a la desembocadura del Roi-

ne (ISEN:MMANN, 1973 a).

VIES UTILITZADES PER A ARRIBARA L'ATLANTIC

Un altre interrogant forca interessantque planteja t'estudi dels moviments dis-pcrsius de ]a poblacio franco-catalana, esrespecte a les possibles vies de penetra-cio pcl continent per tal d'arribar a ]'At-lantic frances. Aquest fet ha estat estu-diat per BERNIS (1967), ISENMANN (1973 a),NicoLAU-GUILLAUMET (1977) i CARRERA &VILAGRASA (1979). Evidentment tots des-cartcn de pie una circumvallacio del lito-ral iberic. BERNIS (1967) apunta corn a ver-semblant que creuin el continent tot tra-vessant la conca de l'Ebre (nomes la po-blacio catalana). Sobre aixo podem dirque no hi ha cap observacio ni recupera-cio que pugui confirmar aquesta possibi-litat que nosaltres descartem totalment.L'altra, en la qual coincideixen tots elsautors encara quc amb alguna reticencia,es ]a conca de I'Aude-Canal del Migdia-Garona. Una altra ruta, i aquesta semblaesser probada per ISENMANN (1973 a) i Nt-

N° recuperac ions

Number of recoveries

13110

5]

G F M A M J J A S O N DMesosMonths

Ftc. 2. Histograma de frequencies de les recupe-racions de gavia argentat (Larus argentatus mi-chahellis) anellats al• Principat des de 1960 finsa 1979.Distribution of the frequencies of recoveries of Yellow-legged Herring Gull 5Larus argentatus michahellis) ringedin Catalonia from 1960 to 1979.

149

cot.u-G( ii.i.xi .xii.i (1977), cs cl Loira, alqual s'arriba tot remuntant el Roine i elssous alluents septentrionals.Davant aquest ventall de possibilitats

cal ter algunes precisions. La circumval.la-cio del litoral iberic i la conca de l'Ebres'ha de descartar per manca absoluta de(lades. El Loira, al qual s'arriba pujantpel Roine, i els seus alluents, e's una viaprovada pero que segueixen escassos exem-plars. Queda, doncs, la mes logica al nos-ire parer, Cl curs de l'«Aude-Canal delMigdia-Garona», fins i tot comprensiblesi tenim en compte que es tracta d'unaruta utilitzada ja per altres ocells marinscom les calabries (Gavia Sp.) (SARGA,rAL &LLINAS, 1978; SARGATAL, coin pers). Hi haobservacions de gavians a, practicament,tot cl curs de l'Aude pero, en canvi, enmanquen per la Garona i Canal del Migdia.Coin vcicm no es tampoc gairc clar. Sicl nombre d'exemplars quc travessenaquesta ruta es important com semblenindicar Ies recuperacions, el 50 % dels jo-ves del primer any francesos (ISENMANN,1973 a), i el 22 0o dels catalans, segons de-duim de Ies nostres recuperacions, seriad'esperar per aquest motiu que es notesun important flux d'individuus per aques-ta via durant els mesos apropiats, cosaque fins ara no ha estat detectada pelsornitolegs franccsos, potser per manca deprospeeci6.

DESPLACAMENTS DELS ADULTS

Fins ara hem tractat nomes dels despla-4amcnts erratics dels joves de I'any i im-'maturs. Pel clue fa referencia als adults,les recuperacions no han demostrat en-cara cap indici de desplaSament impor-tant ; malgrat aixo, creicm interessant co-mentar ara la deteccio d'importants con-centracions al tries d ' agost de 1979, cie finsa 10.000 exemplars adults al delta de 1'E-bre, i la troballa , a mes, en aquest indretd'abundant plomissol i primaries a terra.El delta sembla, doncs, un Iloc privilegiatde muda post - nupcial per a adults. Aquestindret to una poblacio autoctona dunes150 parelles (A. MvRIINFZ, cone . verb.) i estracta d ' un floc tranquil amb abundantsrecursos alimentaris.

Pero, quina procedencia tenen aquestsexemplars? Pensem que aquesta concen-Iracio del delta representa mes de la

mcitat dC la poblacio catalana d'adults.Creiem, pero, que sense descartar capaportacio forania el mes probable es qucla majoria siguin de les colonies gironines.

El 17-11-1979 varem trobar a la puntade la Banya (delta de I'Ebre) el cadaverd'un subadult (4art any civil) mort 15 o20 dies abans. Tenia la muda practica-ment acabada, flumes li faltaven la 2ai 3ra primaries que ja estaven encanona-des. Un cons realitzat per nosaltres a ics3 principals joques del Delta, en aquestsdies, ens Bona una xifra de 6.600 exem-plars (2/3 parts adults i 1/3 part imma-turs i joves). Al desembre X. Ferrer iA. Martinez comptcn 3.500 individiius. Algoner de 1980 el cens efectuat per nosal-tres no arribava al miler d'individus.Probablement els gavians acabin tic rnuclaraqui a mitjan o final de novembec, datesen que els exemplars foranis inicien unlent i progressiu retorn a Ics arccs dccria.

Concentracions estivals d'adults forade l'area de cria han estat observats tarn-be en la poblacio mediterrania francesaper NICOLAG-GUILLAVMET (1977) si be enmenor nombre. En ambdues localitatsaquestes concentracions disminueixen odesapareixen totalment a l'hivern (ISGN-MANN, 1973 b). A tenor d'aixo deduim quepart dell adults i subadults de la poblaciofranco-catalana realitzen migracions demuda.La recent colonitzacio del litoral atlan-

tic trances pet gavia argentat de potes gro-gues (NICOLAU-Gt ILLAUNIET, 1977) ha posaten discussio l'origen d'aquests exemplars.L'analisi matematica rcalitzada per aquestautor a partir de recuperacions franceses,tunisenques i una part molt reduIda deles catalancs, descarta una aportacio me-diterrania, apuntant -en canvi- coin apossible procedencia les colonies cantabri-ques espanyoles, sense descartar pero, ('a-portacio d'altres subspecies de potes gro-gues europees. Creiem que seria interes-sant d'analitzar amb les mateixes condi-tions les recuperacions del exemplars es-panyols cantabrico-gallecs.

SEDENTARISME

L'anellamcnt ha demostrat tambe queuna part notable de la poblacio franco-catalana es clarament sedcntaria.

150

Fl c. 3. Mapa de recuperacions Ilunvanes de Lanus argetttattts tnichahellis nascuts a les illes Medes,cercles negres; delta de I'Ebre, quadrats negres; Mediterrani Frances (Riou-Camarga-Baques-AigiiesMorles-P. Nouvelle), triangles equilaters negres; illa Farallon (Murcia), triangles isosceles negres. Elssinthuls en Mane indiquen Ics localitats de naixement. Las sagetes indiquen les possibles vies de pe-netracio cap a I'interior del continent.Map of the distant recoveries of Larus argentatus ,nichahellis born in: Medcs Islands, black circles; Ebre Delta,black squares: French Mediterranean Sea (Riou-Camargue-Bagucs-Aigiic, Mortes-P. Nouvelle), black equilateral tri-angles; Isla Farallun (Murcia). black isosceles triangles. The open symbols show the birth localities. The arrowsshow the possible penetration routes to the interior of the mainland.

Dos polls anellats cl mateix dia a lesMedes produeixen al cap de tres mesosrecuperacionS ben diverses, una 1'Atlantictrances i l'altra a la platja de l'Estartit.11n dell polls anellats al delta de l'Ebre el12-05-1963 per S. Filella, es carat al capde 8 anus (!), la tardor de 1971, a 13 kmen direccio E de la localitat de naixement.Aquestes i moltes altres recuperacions lo-cals confirmen el sedentarisme d'una partimportant de la poblacio catalana.

ESTATUS HIVERNAL

L'analisi comparativa de 1'estatus hiver-nal de la poblacio mediterrania italiana(ISENMANN & CZAJKOVOSKI, 1978), francesa(ISENMANN et al., 1979) i catalana (CARRERAet al., en premsa) ens reporta noves i inte-ressants incognites. Aquest fet ja ha estatestudiat cn part per CARRERA & VILAGRASA(1979) i CARRERA et al. (en premsa). Pobla-cions natives sensiblement similars, de

151

8.500 a 10.000 parelles al Mediterrani fran-ces (ISENMANN , 1976) i no menys dc 8.500parelles per a Catalunya , Castello i Valen-cia (CARRERA et al., en premsa ) donen cen-sus hivernals prou diferents : 47.783 exem-plars a l'hivern de 1979 per al Mediterranifrances (ISENMANN et al., 1979 ) i 11.576, en-cara que estimats 22.500, al mateix hivernpet Mediterrani catala i llevanti ( Girona-Valencia ) ( CARRERA et al., en premsa).Aquest darrer hivern de 1980 hem censatperm, a Catalunya-Castello , un total de26.394 exemplars ( CARRERA & VILAGRASA,1980).A que son degudes aquestes marcades

diferencies ? En vista dels resultats i sies que no ha augmentat notablement lapoblacio francesa des de 1976 ( ISENMANN,1976) es pot pensar que part dels gaviansargentats que hivernen a Franca venen deles colonies catalanes , pet-6 l'anellamentno ha demostrat encara aquest tipus dedesplacaments . Dc totes maneres no s'hade descartar la important influencia i ca-capitat d'atraccio que en aquest sentit potjugar l'abocador d'escombraries de Crau(Marsella ) ( ISENMANN, 1977) Hem de tenirpresent a mes que cl Mediterrani franccsrep argentades tunisenques, pet-6 tambeuna part important dell gavians catalansi francesos viatja fins a l'Atlantic.

MOTIVACIO DELS DESPLAQAMENTS

(leant als motius rcals que inciten cisgavians argentats a realitzar aquests des-pla4aments, ISENMANN (1973 a) creu quealguns d'aquests son realitzats per raonsalimentaries « ... l'emigracio temporaniad'una part dels immaturs i accessoriamentd'adults, fins a regions practicament bui-des de poblacions nidificadores (litoral At-lantic del Pais Base nord fins al Loira) i/ofins a regions riqucs en disponibilitatsalimentaries (abocadors d'escombraries degrans ciutats) pot tenir el seu interes».Aixo es un fet coma en la majoria delsocells colonials. L'explosio demograficapost-reproductora que sofreix la coloniaes tal que no pot resistir la sobrepressiotrofica, i obliga que una part dels souscomponents es desplaci a nous hoes a larecerca de recursos sense explotar.No s'han de descartar, pet-6, motivacions

de muda. Creiem que els hoes on s'ha de-tectat que es dispersen el gavians argen-tats son atractius per aquest dos motius:

aliment abundant (manta de competenciad'altres espccies o individus) i una certatranquil•litat per a realitzar la muda.

Els desplacamcnts quc realitzcn cis jo-ves a 1'Atlantic, tcnen retorn? La veritates que fins ara no s'ha pogut coniprovar.Per contra, ens manquen recuperationspropiament hivernals en aquest indret.Segons les nostres dades aquests movi-ments afecten un 22 4b de la poblacio ca-talana dels joves del primer any i imma-turs, pet-6 un major nombre de recupera-cions ens aproximara mcs a una xifrareal.

Si no podem asscgurar, finalment, qucaquests despla4amcnts siguin en la sevatotalitat alternatius, i tenint en compteles diferentes motivacions aparents, eslicit considerar, sempre, aquests movi-ments com a erratics?

BIBLIOGRAFIA

ALEXANDER, W. B. 1954. The Birds of the Ocean.BALCELI.s, E. 1963. El poblamiento vegetal y ani-mal de las islas Mcdas. Bol. Inst. Estud. Ge-rundenses, 16: 5-27.

BAI.cEL.I.s, E. 1964. Vertebrados de las islas Mcdas.P. Inst. Biol. Apl., 36: 39-70.

Bi:RNts, F. 1961. Ayes anilladas en Espana (1960).Ardeola, 7: 169-173.

BERMS, F., LUANDA, M. & LI76N, F. 1963. Capturasde ayes anilladas en Espana (1961-1962). Ar-deola, 9: 21-51.

BERNts, F. 1967. Aves inigradoras ihericas last. 5.Publicaciones especiales de la S.E.O. Madrid.

BLONDIa., J. 1963. Le probleme du conirdle deseffectifs du Gotland argente (Larus argentatusmichahellis Nauman) en Camargue. Terre Vie,17: 301-315.

CAMARASA, J. M.; FoLCU, R.; MASALLES, R. M., &VEI.ASCO, E. 1977. El paisatge vegetal del Deltade 1'Ebre. Treb. Inst. Cat. His. Nat., 8: 46-67.

CARRERA, E.; FERRER, X.; MARTINEZ, A., & MUN-

TANER, J. (en premsa). lnvernada de Laridosen el litoral mediterraneo Catalan y Levantino.Ardeola, 28.

CARRERA, E.; MARTINEZ, A., & MARTfNEZ, I. 1980a.Resum de ]es activitats del Grup Catala d'A-ncllament (1975-1977). Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,45 (Secc. Zool., 3): 127-138.

CARRERA, E.; MARTI\IJ, I., & MoTLs, A. 1980b.Resum do les activitats del Grup Catala d'A-nellament (1978-1979). Butll. Inst. Cat. Hist.Nat., 45 (Sect. Zool., 3): 139-153.

CARRERA, E. & VILAGRASA, X. 1979. Introduction alestudio de ]a Gaviota Argentca (Larus argen-tatus michahellis) en el Mediterraneo Espanol.Ponencia V Jornades Ornitologiques Espanyo-les. Alcudia. Manuscrit.

CARRERA, E. & VILAGRASA, X. 1980. Censo de Ld-ridos en el litoral de Catalunya y Castellon(enero-febrero 1980). Manuscrit.

COIMNA, R. F. & PERRAM6N, M. J. 1969. Notas or-nitologicas en la comarca do Solsona prov. deLerida. Misc. Zool., 11 (4): 51-65.

152

1)vstntii, J. 1925. The gulls of the world. Amr-riran llus. Naiwal Hi.,toi v, 52: 64-402.

10 sNvNUt:z-CREZ, M. 1974. Capturas de aves ani-Iladas en Espana: informe num. 15/16 (ands1971-72). Ardeola, 20: 37-123.

Fot.ctt, R. (Ed.) 1976. Natura, Us o Abiis? LlibreBlanc de la Gestio de la Natura als PaisosCatalans. Barcino. Barcelona.

(0 tsoi ut:t, P. 1968. L'expansion de Gotland ar-gcnte (Lartts argentatus michahellis) dans ]cbasin du Rhone et en Suisse. Nos Oiseau.v,29: 313-335.

IsENM\NN, P. 1973a. Donnces sur les dcsplacc-ments erratiques des Gotlands argentes a picdsjaunts (Larus argentatus michahellis) noes enMcditcrrancc. O.R.f.O., 43: 187-195.

1st NUANN, P. 1973b. Dispersion hivernale en 1972-1973 du Gotland argcnte a pieds jaunes (Lamsargenuttus michahclli,) sur he littoral atlantiquedu Morbihan au Pays barque. O.R.f.O., 43:260-262.

Ist tvNN, P. 1976. Contribution a 1'6tude de labiologic de reproduction et 1'ecologic du Got-land argente a pieds jaunes (Larus argentatusmic/rahc1lis) cn Camargue. Terre Vie., 30: 551-563.

1st ts'N, P. 1977. La decharge d'ordures mena-geres do Marseille commc habitat d'alimenta-tion de ]a Mouette rieuse (Lanus ridibuttdus).Alauda, 46 (2): 131-146.

I SENAMANN, P. & CZatKOvysKt, M. A. 1978. Note sur

on rcecn,t'ment de Laiidrs cntic Nice et Na-ples cn clccembrc 1977. Ri'. lta. Ornitol. XLVIII(11): 143-148.

ISENNIANN, P. et al. 1979. Brett compte rendu durecensement de Larides dans le Languedoc-Rousillon et Provcnce-Cote d'Azul (1-10.02.79).Manuscrit.

Kerr, A. & PATKAI, I. 1955. Large Gulls of Hun-gary and the basin of the Carpatians. Aquila,59-62: 326-333.

MseuoreR, S. 1971. La avifauna del Delta del Ebroen Primavera-Verano. Ardeola, Vol. esp.: 191-334.

MesTRE, R. P. & FERRER, X. 1974. Censo do a]-gunas ayes coloniales del Delta del Ebro en1972-1973. Misc. Zool, III (4): 1-8.

MooR[, F. R. 1976. The dynamics of seasonaldistribution of Great Lakes Harring Gulls.Bird Banding, 47 (2): 141-159.

Nicoi.st-Gtn.t.nc^tET, P. 1977. Mist au point ctreflexions sur la repartition des Gotlands ar-gentes (Larus argentatus) de France. Alauda,45 (1): 53-73.

PLANA, A.; X:r\tt't:Ns, J., & Fll.l].t.A, S. 1973. Floray fauna do ]as islas Medas. Ininersion y Cien-cia, 5-6: 15-36.

SARGATV., J. & Li.iNns, R. 1978. Els ocells de 1'Ein-pordO. Centre excursionista empordanis. Fi-gucres.

V.suRtt:, C. 1965. The Birds of the Palearctic Fauna.Non-Passeriforines. Witherbv. London.

153