competències bàsiques

Competències bàsiques per l’aprenentatge permanent

DeSeCo (2003) defineix competència com «la capacitat de respondre a demandes complexes i dur a terme tasques diverses de manera adequada».

La competència «suposa una combinació́ d’habilitats pràcGques,

coneixements, moGvació́, valors èGcs, acGtuds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per aconseguir

una acció́ eficaç̧». Per tant, les competències es conceptualitzen com un «saber fer» que s’aplica a una diversitat de contextos acadèmics, socials i professionals

Es considera que «les competències clau són les que totes les persones

necessiten per a la seva realització́ i desenvolupament personal, així com per a la ciutadania acGva, la inclusió́ social i l'ocupació́».

1. Aquestes cites són tradicionals o innovadores? •  “Pens que entendre un món tan complex com láctual només és possible

navegant, llegint superVcies. Tot intent de fer del llibre la primera referència cultural suposa ignorar el nou ordre. Si els nens fixessin látenció en quelcom concret no podrien entendre la totalitat”. (Vicente Verdú)

•  “Les empreses no volen gent que pensi sinó que compleixi el que se´ls hi demani”. (Lluís María Llena: Profe, me estás tocando las narices, ed. STJ, BCN 2004)

•  “L'excel·∙lència està mal vista tant entre professors com entre alumnes. Queda millor ser del grup que es porta malament a classe que del que estudia i es vol esforçar. Ningú vol ser líder”.

•  “El repte és tornar a la cultura de la perseverança i la laboriositat”. (Agnès Boixader, Mil·∙lenium, juny 2007)

•  “Pens que el mestre no és tant un transmissor de coneixements com un dinamitzador del procés d'aprenentatge”.

•  “Si un mestre creu que la naturalesa humana és violenta i dura ensenyarà als alumnes a fer-‐se forts, desconfiar o adaptar-‐se a la realitat. Si un mestre creu que les persones són per naturalesa benvolents ensenyarà als alumnes a escoltar, dialogar i lluitar per un món més just”.

•  “L´èxit sí que es valora: la seducció, l´èxit mediàGc, els diners. Léscola ha de ser un reflex de la societat?. Si la societat promou aquest Gpus d´èxit, què fem?. Aprovar sense haver estudiat. Aquest Gpus d`èxit es valora”. Joan Carles Mèlich, professor de Filosofia de lèducació a l’UAB. Mil·∙lenium, juny 2007

1.1. Aquestes cites són tradicionals o innovadores? •  Com ensenyar?: 1. Transmetre conGnguts. 2. Exercitació per part de l'alumne. 3.

Memorització. 4. Demostració a través d'un examen. •  Com ensenyar?: 1. Plantejar un problema. 2. Contactar amb els coneixements,

emocions i/o habilitats que té l´alumne respecte al problema. 3. L´alumne cerca una estratègia per resoldre'l. 4. Introduir i estructurar nous conGnguts. 5. Posició èGca. 5. Aplicació.

•  “El mercat ven plaer i l’escola es veu com una insGtució que ven no-‐plaer . Treball per rompre aquest cercle”.

•  “A la meva escola els pares són vists com a clients que s’han de tenir contents però allunyats”.

•  “Els alumnes són responsables del seu procés d’aprenentatge”. •  “En un món on les organitzacions ja no funcionaran verGcalment, tenir iniciaGva

i creaGvitat serà més important que saber imitar”. •  “Jo sóc qui planifica les classes. El context dels alumnes no té res a veure amb el

què i com s’ha d’ensenyar”.

Què és per voltros ser

competent?

2. JusAficació •  El pas d’un model centrat en la transmissió́ i l’aprenentatge de

coneixements a un model que valora sobretot el saber fer. •  S'entén per competència la capacitat de posar en joc de forma

integrada tots els nostres coneixements, capacitats, acGtuds i valors per tal d’enfrontar-‐se amb garanGes d'èxit a tasques en un context determinat.

•  La necessitat que la ciutadania adquireixi les competències clau com a condició́ indispensable per aconseguir que els individus assoleixin un desenvolupament personal, social i professional ple que s’ajusG a les demandes d’un món globalitzat i faci possible el desenvolupament econòmic, vinculat al coneixement.

•  La UNESCO (1996) va establir els principis precursors de l'aplicació́ de l’ensenyament basat en competències en idenGficar els pilars bàsics d’una educació́ permanent per al segle XXI, consistents a «aprendre a conèixer», «aprendre a fer», «aprendre a ser» i «aprendre a conviure».

•  Facilita la mobilitat d’estudiants i professionals dels estats membres. •  Les competències clau han d’estar vinculades estretament als objecGus:

dissenyar estratègies per promoure i avaluar les competències.

2. 1. JusAficació •  L’alumne com a protagonista del seu aprenentatge. •  Les competències no s’ensenyen directament, cal desenvolupar-‐les.

•  Implica mobilitzar acGtuds, habilitats i coneixements, prioritzant el saber fer, afavorint l’autonomia de l’alumne, treballant de forma individual i cooperaGva.

•  I com es pot dur a terme aquesta tasca? -‐ Seleccionar i prioritzar conGnguts. -‐ Reorganitzar la distribució́ dels espais. -‐ Reorganitzar el temps. -‐ Reagrupar els alumnes segons els nostres criteris.

-‐ Avaluar els processos. -‐ UGlitzar recursos i materials diversos.

3. Competències clau en el currículum

•  Les competències clau han d’estar integrades en les àrees o matèries de les propostes curriculars, i en aquestes s’han de definir, explicitar i desenvolupar prou els resultats d’aprenentatge que els alumnes han d’aconseguir.

•  Totes les àrees o matèries del currículum han de desenvolupar les diferents competències.

•  La selecció́ dels conGnguts i les metodologies ha d’assegurar el desenvolupament de les competències clau al llarg de la vida acadèmica.

•  Totes les àrees i matèries han de contribuir al desenvolupament competencial.

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES PER

CONVIURE I HABITAR EL MÓN

COMPETÈNCIES COMUNICATIVES

1. Competència comunicaGva lingüísGca i audiovisual

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món Vsic 2. Competències arxsGca i

cultural COMPETÈNCIES METODOLÒGIQUES

3. Tractament de la informació́ i competència digital

8. Competència social i ciutadana

4. Competència matemàGca 5. Competència d’aprendre a aprendre

COMPETÈNCIES PERSONALS

6. Competència d’autonomia i iniciaGva personal

1. Comunicació́ lingüísAca •  Aquesta competència es refereix a la uGlització́ del llenguatge com

a instrument de comunicació́ oral i escrita, de representació́, interpretació́ i comprensió́ de la realitat, de construcció́ i comunicació́ del coneixement i d'organització́ i autoregulació́ del pensament, les emocions i la conducta.

•  Vinculada amb pràcGques socials. •  L’individu com a agent comunicaGu que produeix, i no només rep

missatges. •  Metodologies acGves d’aprenentatge. •  Coneixement i contacte amb la diversitat cultural. •  Situacions comunicaGves concretes i contextualitzades. •  Destreses: Des de l’oralitat i l’escriptura fins a les formes més

sofisGcades de comunicació́ audiovisual o mitjançada per la tecnologia.

•  Diferents contextos, formals, informals i no formals.

1.1. Comunicació lingüísAca

•  La lectura com a destresa bàsica: contacte amb una diversitat de textos és fonamental per accedir a les fonts originals del saber.

•  Disseny d’un projecte lingüísGc de centre, un pla lector o unes estratègies per a l'ús de la biblioteca escolar.

1. El component lingüísGc: la lèxica, la gramaGcal, la semànGca, la fonològica, l'ortogràfica i l'ortoèpica. 2. El component pragmàGco-‐discursiu: la sociolingüísGca, la pragmàGca i la discursiva. 3. El component sociocultural: coneixement del món i la dimensió́ intercultural. 4. El component estratègic permet a l’individu superar les dificultats i resoldre els problemes que sorgeixen en l’acte comunicaGu. 5. Component personal que intervé́ en la interacció́ comunicaGva en tres dimensions: l’acGtud, la moGvació́ i els trets de personalitat.

COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA Poder

comunicar-‐se en llengua estrangera

Relacionar-‐se en els altres contextos

Expressió oral i escrita

Escoltar

Expressar idees i

emocions

Tenir en compte altres idees i opinions Analitzar

Comprensió i reproducció oral i escrita

Dialogar i

escoltar EmpaGa

Exposar

2. ArYsAca i cultural •  Implica comprendre, apreciar i valorar críGcament diferents manifestacions culturals i arxsGques.

•  Igualment manifestar interès per la parGcipació́ en la vida cultural i per contribuir a la conservació́ del patrimoni cultural i arxsGc.

•  Incorpora el coneixement bàsic de les principals tècniques, recursos i convencions dels diferents llenguatges arxsGcs.

•  Destreses: aplicació́ de diferents habilitats de pensament, percepGves, comunicaGves, de sensibilitat i senGt estèGc.

•  Desenvolupar la iniciaGva, la imaginació́ i la creaGvitat expressades a través de codis arxsGcs.

•  Treball col·∙laboraGu: cooperació́.

ArxsGca i cultural

ParGcipar en la vida cultural

Conèixer obres i manifestacions

culturals

Conèixer tècniques i recursos principals

Apreciar la creaGvitat

Desenvolupar la imaginació i la creaGvitat

CulGvar la capacitat estèGca i creadora

Valorar la llibertat

d’expressió

Contribuir a la

conservació del patrimoni

Valorar el dret a la diversitat cultural

Conèixer els corrents estèGcs

3. Tractament de la informació́ i competència digital

•  Habilitats per buscar, obtenir, processar i comunicar informació́, i per transformar-‐la en coneixement.

•  Tecnologies de la informació́ i la comunicació́: element essencial per informar-‐se, aprendre i comunicar-‐se.

•  Transformar la informació́ en coneixement exigeix destreses de raonament per organitzar-‐la, relacionar-‐la, analitzar-‐la, sinteGtzar-‐la i fer inferències i deduccions de diferent nivell de complexitat.

•  Requereix coneixements relacionats amb el llenguatge específic bàsic: textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor, així com les seves pautes de descodificació́ i transferència.

•  Es tracta de desenvolupar una acGtud acGva, críGca i realista envers les tecnologies, valorant les seves fortaleses i debilitats i respectant principis èGcs en fer-‐ne ús.

•  Treball col·∙laboraGu, la moGvació́ i la curiositat. •  Fer ús habitual dels recursos tecnològics disponibles per resoldre problemes

reals de manera eficient.

Tractament de la informació i competència

digital

Domini dels llenguatges específics

Desenvolupament del treball personal i autònom

Recerca, selecció i

ordenació de la informació

Comunicar en diferents

llenguatge i tècniques

Analitzar, relacionar i sinteGtzar la informació

Deduir

Tècniques i estratègies

adequades a les fonts d’informació

Comprèn l’efecte i la

naturalesa de les TIC

4. Competència matemàAca

•  Consisteix en l'habilitat per uGlitzar i relacionar els nombres, les seves operacions bàsiques, els símbols i les formes d'expressió́ i raonament matemàGc, tant per produir i interpretar diferents Gpus d'informació́, com per ampliar el coneixement sobre aspectes quanGtaGus i espacials de la realitat, i per resoldre problemes relacionats amb la vida quoGdiana i amb el món laboral.

•  Situacions reals que duen al raonament que porten a la solució́ dels problemes o a l'obtenció́ d'informació́.

•  Seguir determinats processos de pensament. •  UGlitzar els elements i raonaments matemàGcs per interpretar i produir informació́, per resoldre problemes provinents de situacions quoGdianes i per prendre decisions.

Competència matemàGca

Aplicació acGva en contexts quoGdians

Solucionar problemes

Representar i interpretar

Deduir i induir

Desenvolupar processos de raonament

Calcular

Conèixer element

matemàGcs

Aplicar algoritmes

Expressar en precisió

5. Aprendre a aprendre •  L’habilitat per iniciar, organitzar i persisGr en

l’aprenentatge. •  Exigències: 1.  Capacitat per moGvar-‐se per aprendre: percepció

d’autosuficiència. 2. Conèixer i controlar els propis processos d’aprenentatge: reflexió i presa de consciència i com s'aprèn. •  Inclou: habilitats per obtenir informació́ i transformar-‐la en

coneixement propi. •  Relacionant i integrant la nova informació́ amb els

coneixements previs. •  Ser capaç̧ d'autoavaluar-‐se i autoregular-‐se. •  Acceptar els errors i aprendre dels altres i amb els altres.

Aprendre a aprendre Aprendre

amb altres persones

Expressar amb precisió

Resolució de problemes

Observació i registres

Plantejar-‐se objecGus reals

UGlitzar diverses

estratègies

Autoavaluar-‐se i autoregular-‐se

Acceptar errors

Plantejar-‐se preguntes

Planificar i organitzar

6. L’autonomia i iniciaAva personal

•  Capacitat de transformar les idees en actes: saber escollir, planificar i gesGonar els coneixements, les destreses o habilitats i les acGtuds necessaris

•  Desenvolupament d’acGtuds que comporGn un canvi de mentalitat que afavoreixi la iniciaGva emprenedora i la capacitat de pensar de manera creaGva, de gesGonar el risc i de manejar la incertesa.

•  Aprendre dels errors i assumir riscos. •  Habilitats socials per relacionar-‐se, cooperar i treballar en

equip. •  Habilitats i acGtuds relacionades amb el lideratge de

projectes: la confiança en un mateix, l'empaGa, l'esperit de superació́, les habilitats per al diàleg i la cooperació́, l'organització́ de temps i tasques, la capacitat d'afirmar i defensar drets o l'assumpció́ de riscos.

L’autonomia i iniciaGva personal

Treballar en equip

Disposar d’habilitats socials

Crear conclusions

Proposar-‐se objecGus

Cercar i posar en pràcGca solucions

Analitzar les possibilitats i

les limitacions

Reelaborar i elaborar

noves idees

Autoavaluar-‐se i avaluar

Transformar les idees en accions

Planificar projectes

7. El coneixement i la interacció́ amb el món `sic

•  Incorpora habilitats per desenvolupar-‐se adequadament, amb autonomia i iniciaGva personal en àmbits de la vida i del coneixement molt diversos i per interpretar el món l'anàlisi dels fenòmens des dels diferents camps de coneixement cienxfic.

•  Conservació́ dels recursos i la diversitat natural, i es manGngui la solidaritat global i intergeneracional.

•  Esperit críGc en l'observació́ de la realitat i en l'anàlisi dels missatges informaGus i publicitaris.

•  Comprendre el món Vsic i els canvis que l'acGvitat humana produeix sobre el medi ambient, la salut i la qualitat de vida de les persones.

•  Conceptes cienxfics i tècnics, i de teories cienxfiques bàsiques.

Coneixement i la interacció en el

món Vsic

Anàlisi de fenòmens

Mostrar acGtuds responsables i de

respecte

Aplicació de conceptes bàsics

Interpretar i avaluar

Plantejar hipòtesis Percepció dels

espais Vsics

Contrastar solucions

Realitzar prediccions

Obtenir, analitzar i representar informació

8. Social i ciutadana •  UGlitzar els coneixements i les acGtuds sobre la societat dinàmica, canviant i

complexa. •  GaranGr la parGcipació́ en el funcionament democràGc de la societat •  Social: benestar personal i col·∙lecGu. •  Comprendre les dimensions intercultural i socioeconòmica de les societats

europees i percebre les idenGtats culturals i nacionals com un procés sociocultural dinàmic i canviant en interacció́ amb l’europea, en un context de globalització́ creixent.

•  Elements fonamentals: capacitat de comunicar-‐se d’una manera construcGva en diferents entorns socials i culturals, mostrar tolerància, expressar i comprendre punts de vista diferents, negociar sabent inspirar confiança i senGr empaGa

•  La a ciutadana: coneixement críGc dels conceptes de democràcia, jusxcia, igualtat, ciutadania i drets humans i civils. Comporta la reflexió́ críGca i creaGva i la parGcipació́ construcGva en les acGvitats de la comunitat

•  Adquirir aquestes competències suposa ser capaç̧ de posar-‐se al lloc de l’altre, acceptar les diferències, ser tolerant i respectar els valors, les creences, les cultures i la història personal i col·∙lecGva dels altres.

Social i ciutadana Reflexionar

sobre fets i problemes

Prendre decisions

Dialogar per comprendre

Conèixer l’evolució

organització social

Conèixer els valors de la democràcia

Habilitats socials

Exercir els drets i deures

de la ciutadania

SenGment de ciutadania global i de

permanència

Ser conscient dels valors de l’entorn

Comprendre l’aportació de diferents cultures

competències bàsiques

Documents