comunicar-se: com? per què? a través de quins recursos?

23
COMUNICAR-SE: COM? PER QUÈ? A TRAVÉS DE QUINS RECURSOS? http://www.slideshare.net/ MiquelPueyo

Upload: miquel-pueyo

Post on 24-Jul-2015

82 views

Category:

Presentations & Public Speaking


0 download

TRANSCRIPT

COMUNICAR-SE: COM? PER QUÈ? A TRAVÉS DE QUINS

RECURSOS?http://www.slideshare.net/MiquelPueyo

•Fa 30 milions d’anys,un primat va baixar dels arbres. D’aquesta línia taxonòmica inicial es van separar els orangutans, al cap de 15 milions d’anys, i 9 milions d’anys més tard, ho van fer els goril.les. Des d’aleshores, ximpanzès i éssers humans encara vam compartir avantpassats comuns durant 3 milions d’anys. •Finalment, fa 50.000 anys els nostres ancestres van sortir del continent africà i es va iniciar un període evolutiu d’expansió i d’adaptació, i de progrés en l’elaboració d’eines, que els especialistes relacionen amb l’adquisició del llenguatge articulat i, en conseqüència, amb l’increment de la cooperació i l’intercanvi.

L’INICI D’UNA GRAN HISTÒRIA

LES DIFERÈNCIES ENTRE ELS ÉSSERS HUMANS SÓN SUPERFICIALS. TOTS PERTANYEM A LA MATEIXA ESPÈCIE.

L’evolució del cervell, el bipedisme, la fabricació d’eines, el domini del foc, l’adquisició del llenguatge i la coordinació eficaç entre tots aquests elements han estat claus en el procés d’hominització. A banda de la pigmentació, les diferències ètniques són només quantitatives. (Luca i Francesco Cavalli-Sforza)

•L’antropòleg Robin Dunbar va calcular que 150 (el número de Dunbar) és el nombre màxim d’individus que poden conviure satisfactòriament dins d’un sistema determinat, sense necessitat d’estructures de poder complexes. Aquesta xifra té a veure la capacitat de relacionar-se eficaçment del neocòrtex d’un cervell humà. Aquesta era la dimensió mitjana dels poblats neolítics i de les unitats militars, gairebé fins als nostres dies…

•Dunbar també va arribar a la conclusió que tenim dificultats per gestionar una “agenda” de més de 1.500 individus o rostres.

150

El llenguatge humà

•En els humans, la capacitat que proporciona el llenguatge per comunicar pensaments o sentiments a un interlocutor, a través d’un sistema o codi articulat de signes interpretables, va ser essencial per a l’evolució de la tecnologia.

•Al mateix temps, les nostres habilitats lingüístiques (expressades a través de diverses llengües) van ampliar la nostra capacitat d’interactuar i d’establir vincles amb els altres, sense necessitat de dedicar tant de temps com els grans simis (42%) al manteniment dels vincles dins del grup.

Com ens comuniquem realment els éssers humans, en circumstàncies ordinàries?•7% correspon al llenguatge verbal•38% correspon a l’aportació informativa de la veu (parallenguatge)•55% correspon a la comunicació no verbal

Segons diverses fonts, al món hi ha unes 6.900 llengües repartides entre uns 220 estats. Així doncs la mitjana estadística és de 30 llengües per estat. La realitat és que hi ha estats amb desenes o centenars de llengües i d’altres, molt pocs, que tenen només una llengua, és a dir, tota o gairebé tota la població d’aquest estat parla una llengua (Cuba, Corea de Nord i Corea de Sud, Islàndia i algun altre estat). La resta d’estats del món són plurilingües.

Rang (població) Llengües vives nombre de parlants

Llengües % % acumulat Parlants % % acumulat

100.000.000 a 999.999.999

8 0,12% 0,12% 2.301.423.372 40,21% 40,2%

10.000.000 a 99.999.99975 1,09% 1,20% 2.246.597.929 39,2% 79,5%

1.000.000 a 9.999.999 264 3,82% 5,02% 825.681.046 14,4% 93,9%

100.000 a 999.999 892 12,91% 17,93% 283.651.418 5,0% 98,8%

10.000 a 99.999 1.779 25,74% 43,66% 58.442.338 1,0% 99,9%

1.000 a 9.999 1.967 28,46% 72,12% 7.594.224 0,1% 99,9%

100 a 999 1.071 15,49% 87,62% 457.022 0,0%100,0%

10 a 99 344 4,98% 92,59% 13.163 0,0%100,0%

1 a 9 204 2,95% 95,54% 698 0,0% 100,0%

desconeguts 308 4,46% 100,00%

Totals 6912 100,0% 5.723.861.210 100,0%

Distribució de llengües segons nombre de parlants

La llengua catalana, amb 9.118.882 parlants, ocupa el lloc número 88 en el rànquing de les llengües més parlades del món.

Un món divers constituït per societats aïllades que s’ignoressin no seria desitjable i tampoc no ho seria un món on se’ns imposés la llengua del grup més poderós. Defensem la diversitat perquè és una riquesa i perquè tots els grups tenen dret a conservar la seua identitat, en un món global, igual com diem que cal construir ponts entre nosaltres.

En un futur proper, la tecnologia incrementarà molt els resultats en camps com la traducció automàtica o la síntesi de la veu, però hi ha més fòrmules per compaginar la diversitat i la necessitat de comunicació, i la més important, la més antiga, la que crea més llaços entre les persones i la que més amplia la nostra visió del món és l’aprenentatge de llengües.

Per a qualsevol persona, aprendre una segona, tercera o quarta llengua és possible i és desitjable, no només perquè aprendre una nova llengua no significa pas esborrar les anteriors, sinó perquè com més políglotes siguin les societats més oportunitats tindran els seus integrants i més fàcil resultarà combinar el respecte per la diversitat amb l’establiment de nous ponts que ens uneixin, de nord a sud i d’est a oest.

•Si la biologia confima que els humans (com d’altres animals i especialment els primats) som empàtics, i sensibles a la injustícia, vivim en comunitat, tendim a estar en sintonia amb els altres i a tenir cura dels necessitats…•Si tenim en comú una llarga història de descobriments per comunicar-nos i estar en contacte…

1.450, impremta 1.837, màquina d’escriure

1.876, telèfon 1.895, cinema 1.926, televisió

1974, correu electrònic 1.991, internet

PER QUÈ?

PER QUÈ?

JA GAIREBÉ NINGÚ NO VIU EN UNA PETITA COMUNITAT DE 150 INDIVIDUS, PERQUÈ EL MÓN S’HA FET IMMENSAMENT GRAN I MÉS COMPLEX , I NO SEMPRE PODEM O SABEM APROFITAR AQUEST INSTRUMENT QUE ENRIQUEIX EL NOSTRE PENSAMENT, QUE HA DEMOSTRAT LA SEVA UTILITAT EN LA SUPERVIVÈNCIA, I QUE ANOMENEM EMPATIA.

SOM CRIATURES SOCIALS AMB UNES NEURONES “ESPILL” (GIACOMO RIZZOLATI)QUE ENS PERMETEN ENTENDRE LES EMOCIONS I LES INTENCIONS DELS ALTRES “SENTINT-LES”, PERÒ L’ENTORN EN QUÈ VIVIM NO SEMPRE HO FACILITA, LLEVAT QUE FEM UN ESFORÇ PER TENIR-HO PRESENT.

•Comunicar-se implica escoltar, entendre i comprendre. Ja hem dit que la capacitat que més afavoreix la comunicació interpersonal és l'empatia. Prové de dues paraules gregues: ἐν, dins, a l'interior , i πάθoς, patiment. L'empatia és la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre, deixant de banda si hi estem d’acord o no. És la millor fórmula per escoltar activament perquè permet comprendre l’interlocutor sense jutjar-lo ni haver-li de donar necessàriament la raó. •L’objectiu d’escoltar és comprendre, no avaluar. Reaccionar amb empatia és un acte de generositat cap a la persona, a la qual donem a entendre que reconeixem com un igual i que estem disposats a escoltar-la.•En la interacció en persona, els tabús, els prejudicis, les pors, l’ansietat, les diferències culturals…poden dificultar la nostra comunicació:

En quin to de veu parlem? Mirem al rostre de la persona amb qui parlem? Com i on ens toquem? Quina distància mantenim? Quins gestos fem? Adoptem una postura accessible?

LEC TURES RECOMANABLES • DE WAAL, Frans. La

edad de la empatía. Lecciones de la naturaleza para una sociedad más justa y solidaria. Barcelona, Tusquets, 2013.

• DAVIS, Flora. La comunicación no verbal. Madrid, Alianza Editorial.

La comunicació a través dels segles i la tecnologia

La tecnologia ( del grec τέχνη) inclou els instruments, artefactes, procediments… i també la manera d’usar-los per aconseguir una determinada finalitat.El primer correu electrònic es va enviar l’any 1971, el 1973 es va fer servir un mòbil per primera vegada, la primera botiga d’ordinadors del món es va obrir l’any 1975, i els inicis d’internet se situen en l’any 1991. Hem anat tant de pressa que, actualment,hi ha en el món uns 2.000 milions d’usuaris d’internet i 4.800 milions d’usuaris de mòbil. La ràdio va trigar 40 anys a assolir els 50 milions d’usuaris, la televisió en va trigar 13, i internet els va aconseguir en 4 anys.

La societat de la informació o del coneixement, que també anomenem SOCIETAT XARXA gira a l’entorn dels mecanismes de producció, processament i distribució de la informació, de la infraestructura necessària per utilitzar-la en tots els àmbits de la vida dels éssers humans (economia, educació, medicina, cultura, entreteniment…) i dels efectes que té sobre la nostra manera de viure, de relacionar-nos i treballar.

https://vimeo.com/channels/staffpicks/74823283Morning of the world

vimeo.com/103461239Holding on tonigth

•Internet constitueix una comunitat virtual de milions d’usuaris en tot el món. Més ben dit, constitueix una xarxa de milers de milers de comunitats virtuals que es poden connectar, compartir informació, cooperar i coordinar-se socialment.

•De la mateix manera que en la vida quotidiana hi ha un espai per al bé i per al mal, per a la superació i per a la degradació, també a internet hi ha perills i oportunitats per facilitar les relacions entre les persones, viure la diversitat, compartir recursos, facilitar l’accés a l’educació i reforçar la lliure circulació d’informació.