comuniquem o informem, - scea · l’agenda 21 escolar per tractar la temàtica que ens ocupa....

Apunts sobre la gestió de la comunicació en entorns participatius. 1 cooperativaetcs

apunts comuniquem o informem,

debat creatiu sobre com millorar la gestió de la comunicació en entorns participatius

Campanya Fem Campanya per a la recollida de l’orgànica

Aula de l’Agenda 21 Escolar

gener, 2011

cooperativa estratègies de transformació comunitària sostenible


“Lo que llamamos realidad es el resultado de la comunicación (…)

La más peligrosa manera de engañarse a sí mismo es creer que sólo existe una realidad (…) Creer que la propia visión de la realidad es la

realidad misma, es una peligrosa ilusión”

Watzlawick, 2001


índex dels apunts

presentació dels apunts debat creatiu sobre com millorar la comunicació en entorns participatius, 6

creences i errors habituals davant la comunicació, 8

comunicar és més que informar, 8

el que més i millor comunica és la feina ben feta, 10

faci el que faci, ningú escolta la meva organització, 12

la meva organització actualment no comunica, 13

millor quan més missatges i comunicació, 15

criteris i principis d’un model de comunicació participatiu, relacional i orientat al canvi social, 17

tres principis operatius: emoció, creativitat i planificació, 19

primer principi comunicar implica emocionar, 19

segon principi, comunicar implica una actitud creativa, 21

tercer principi, comunicar implica planificar, 22


síntesi idees clau per a la millora la comunicació anàlisi dels materials de comunicació col·laboradors, 28

idea 1, dissenyem cartells o enfortim vincles?, 28

idea 2, tenim una boca, dues orelles i dos ulls, 30

idea 3, les TIC, una realitat emergent, 30

idea 4, missatges coherents, jerarquitzats i amb “la regla del tres” aplicada, 31

idea 5, reconeixem el treball amb i des de la comunitat educativa, 33

materials revisats, i centres educatius col·laboradors, 34

oportunitats per continuar fent camí possibles accions formatives, 35

recursos bibliogràfics sobre comunicació, 38


presentació dels apunts debat creatiu sobre com millorar la gestió

de la comunicació en entorns participatius.

A continuació presentem els apunts sobre el debat creatiu comuniquem o informem: com millorar la gestió de la comunicació. Apunts que aspirem a ampliar el debat

realitzat el passat 2 de desembre a l’Aula de l’Agenda 21 escolar i organitzat pel Fem

campanya per a la recollida de l’orgànica, amb la col·laboració de la Cooperativa

ETCS.

Especialment els centres educatius que impulsen agendes 21 escolars i, en general,

tots els centres que assumeixen l’apassionant repte d’activar i dinamitzar la implicació i el treball en xarxa de la comunitat educativa, inevitablement es fan

preguntes i assagen algunes respostes en relació a la comunicació.

Entenem la comunicació com el “vehicle” que afavoreix les relaciones

socials i la implicació, el “lubricant” que motiva el vincle entre els diferents actors de la comunitat educativa: alumnat, mares i pares,

professorat, AMPES, associacions i altres institucions i organitzacions

del territori.

Així doncs, en aquest context, la comunicació esdevé una eina clau i estratègica, un factor potenciador de la participació comunitària. Entenem per participació

comunitària, en aquest context, la cerca constant i dinàmica d’implicació i

col·laboració dels actors amb un potencial paper en la millora de l’educació pública.

El debat ha servit per introduir primeres idees i reflexions sobre la gestió de la

comunicació en entorns de participació comunitària, per abordar alguns aspectes que

ens poden ajudar a millorar la necessitat dels centres front la comunicació i, també,

per visualitzar algunes estratègies comunicatives d’utilitat, que contemplen les

dificultats i potencialitats de l’impuls de la participació comunitària.

Érem conscients que caldria acabar de perfilar el debat donades les limitacions

temporals de la sessió i, en especial, perquè tractant-se una qüestió com la

comunicació, tan prolífera i apassionant, cal molt més temps i moments per avançar.


Esperem que els pressents apunts serveixin per continuar fent camí, perquè estem

convençuts que sigui quin sigui el millor camí, el més important és caminar, i fer-ho

acompanyat és una bona estratègia. Volem agrair la companyia i col·laboració dels

centres educatius que han participat en el debat i, també, la col·laboració del

programa Fem Campanya per a la recollida de l’orgànica que ha obert l’Aula de

l’Agenda 21 Escolar per tractar la temàtica que ens ocupa.

Preneu aquests apunts com un text de suport al debat creatiu “comuniquem o

informem”, document on estirem idees i reflexions que van quedar pendents i que

hem volgut desenvolupar amb major profunditat. Esperem que siguin d’utilitat per

aquelles persones que s’ocupen, i preocupen, de la comunicació en entorns on la

participació comunitària i el treball en xarxa, esdevenen estratègies centrals.

També aprofitarem aquest document per sintetitzar algunes idees clau que es

desprenen de l’anàlisi dels materials i estratègies de comunicació que ens han fet

arribar els centres escolars interessats. Es tracta d’un primer anàlisi que caldria

aprofundir, però que esperem serveixi com a punt de partida per a reflexionar sobre

les pràctiques comunicatives dels centres escolars. Com ha resultat de l’exercici, hem

identificat algunes oportunitats formatives que podrien ajudar a servir per fer camí.

Els apunts s’estructuren en 5 apartats. En el primer apartat volem trencar creences sobre la comunicació i compartir alguns errors que es desprenen de la nostra

experiència i contacte amb altres organitzacions públiques i entitats del tercer sector.

En el segon apartat volem compartir els criteris i principis operatius d’un model de

comunicació participatiu, relacional i orientat al canvi social. Aquest model, segons la

nostra opinió, pot ajudar-nos a encarar millor el repte d’activar i dinamitzar la implicació i el treball en xarxa de la comunitat educativa. No hi són totes les idees

però si aquelles que des de la nostra experiència creiem que poden enriquir la sempre

complexa tasca de la gestió de la comunicació. En el tercer apartat presentem les

idees clau que es desprenen de l’anàlisi dels materials comunicatius aportats pels centres educatius. El quart apartat el destinem a la projecció de les oportunitats

d’aprenentatge, els possibles camins a recórrer.

Finalment hem volgut fer un recull de recursos bibliogràfics que permetin aprofundir

els apunts desenvolupats als lectors interessats, hem afegit l’adreça de la presentació

que varem fer servir en el marc del debat creatiu.

Esperem, i desitgem, que la lectura dels apunts sigui útil i enriquidora, gràcies pel vostre temps i interès. equip cooperativa etc www.etcs.coop (+info)


creences i errors habituals davant la comunicació

Com sabem, les persones construïm i desenvolupem creences sobre nosaltres, els

altres i sobre aquelles qüestions que ens ocupen, creences que no necessàriament

han de ser certes o empíricament verificables, però que afecten a la manera com

percebem el món i la realitat que ens envolta.

Les creences ens ajuden a simplificar la comprensió de la realitat, si aquesta realitat

no la simplifiquéssim tindríem seriosos problemes davant el creixent volum d’estímuls

i informacions que la realitat ens ofereix en tots els seus àmbits. Aquestes idees les

arribem a considerar com a veritats, independentment de si aquesta creença té o no

una base empírica, són les ulleres que ens serveixen per mirar el món que ens envolta

i, en el cas que ens ocupa, la manera com veiem la qüestió de la comunicació i la

participació comunitària.

Volem compartir, i trencar, algunes d’aquestes idees i esquemes que associem

freqüentment al desenvolupament de la comunicació (basat en Fernández, 2007).

comunicar és més

que informar

Etimològicament del llatí, comunicar –communicare- significa compartir, posar en

comú. Aquesta perspectiva marca clarament la diferència entre informar i comunicar.

Podem dir que la comunicació és el procés a través del qual les persones ens

relacionem i, generalment, en aquest procés hi ha intercanvi d’informació però, com

sabem, no necessàriament sempre es dóna aquest intercanvi de “dades”. Assumirem

que la informació són “les dades concretes” que s’aporten en el procés de relació,

però com veurem la relació existeix més enllà de “les dades concretes” o fins i tot, les

dades concretes aporten menys al procés de comunicació que la relació que

construïm amb els altres.

Partim moltes vegades de la creença que comunicar és el mateix que informar,

segurament perquè no ens imaginem que hi pugui haver comunicació sense

intercanvi de informació, però això no és així. Pot haver-hi comunicació sense

intercanvi d’informació. Pensem en una reunió o assemblea al centre educatiu on es

presenta la memòria d’activitats de l’any passat. No només es tracta de presentar

“gràfiques i powerpoints”, sabem que el clima, les mirades, els tons, les posicions


corporals, la preparació de la sala i molts altres aspectes que no tenen a veure

directament amb “les dades o informacions”, influeixen crucialment en el procés de

comunicació. Ens interessa trencar aquesta primera creença perquè moltes vegades,

en el sentit modern de la comunicació, els missatges o continguts es posen per

endavant de la pròpia relació que implica la comunicació. La relació que pressuposa

la comunicació és molt més que la informació que es transmet i, en contrapartida,

reduir la gestió de la comunicació a la gestió de la informació és un error freqüent que

ens condueix a la producció de missatges sense “cuidar” i “cultivar” les relacions on

aquestes dades o aquest intercanvi es dóna.

Imaginem una comissió de l’Agenda 21 Escolar on participem membres de l’AMPA,

pares i mares a títol personal, professors/es i altres professionals del centre, tots

actors que treballen a favor la sostenibilitat del centre i l’entorn. Si pensem que l’espai

és un espai simplement per intercanviar “informacions i dades”, el procés de

comunicació es limita i perdem l’oportunitat clau i estratègica que ens ofereix la

comunicació: cultivar i fer créixer la relació entre les persones. Més enllà de la

informació cal cuidar les relacions, sobretot perquè sinó ens trobarem que les

relacions on no hi ha confiança, tot i haver-hi intercanvi de informacions, no tenen

l’impacte desitjat tant des de les expectatives de l’emissor com des de les

expectatives dels receptors.

Cuidar les relacions implica no només informar sinó també escoltar i acollir activament

a l’altre en el marc de la relació que estem construint.

Aquesta “falsa creença” es pot derivar d’una concepció de la comunicació basada en

els models clàssics o lineals1. Aquests entenen la comunicació de manera senzilla

però a la vegada incomplerta. Els models lineals no consideren el retorn o

retroalimentació del receptor, és a dir, que el receptor és a la vegada l’emissor.

Segons Fernández (2007), els models ens modelitzen, si pensem que comunicar és

igual a informar a un receptor sense considerar el significat que aquest atribueix a la

informació, o sense considerar la seva opinió sobre allò que informem, assumim un

model unidireccional que entorpeix la implicació i el treball en xarxa de la comunitat

educativa.

El nostre “vehicle” perd “lubricant”, si pensem que comunicar és igual a informar

1 El model clàssic més conegut és el de Shannon, 1947.


Aquesta creença “ens modela” fins i tot arribant a pensar que només les campanyes

informatives, la publicitat i el discursos ens serveixen per comunicar, descartant altres

accions comunicatives.

Els models lineals assumeixen dues consideracions que poden conduir a errors i que

són: d’una banda entendre la comunicació com un simple transport d’informació i

d’altra, pensar que el significat està en el missatge i no en la interpretació que la

persona fa del mateix (Fernández, 2007). Aquestes consideracions són encara

pressents en la concepció de moltes entitats i organitzacions, i com veiem poden

suposar un greu error.

Per superar els models lineals s’han generat models de comunicació que consideren

la permanent codificació, decodificació i feedback en el propi procés de comunicació,

així com la influència de l’entorn, el tipus de relació entre les persones implicades en

el procés de comunicació i l’empatia. En aquest sentit, els models circulars

proposen que la comunicació no es pot reduir a la informació que circula entre dues

persones, ha d’haver-hi algun tipus de comunicació de retorn. L’escola de Palo Alto

(Watzlawick, Hall, Goffman, etc.) desenvolupen una visió de la comunicació que

encara avui és vigent, més endavant farem referència a alguns aspectes de la teoria

de la comunicació humana de Paul Watzlawick, però ara volem anunciar algunes

aportacions clau d’aquesta escola:

És més important la comunicació en sí mateixa que el “que” es comunica, per

tant trenquen definitivament amb l’associació “comunicar és igual a informar”. D’altra

banda, també ens aporten la idea que la comunicació es pot construir des de “la raó” o des de “l’emoció”, sent més eficaç la comunicació que té un caràcter

emocional. Aquest aspecte és clau per entendre les tendències actuals davant la

mediació de conflictes.

“...comuniquem o informem? aquesta és la qüestió”.

el que més i millor comunica és...

la feina ben feta

Dit d’una altra manera, per què destinar temps i altres recursos limitats a accions de

comunicació, si el que millor comunica és fer bé la feina?.

Segons aquesta creença, moltes vegades preferim destinar les energies i recursos

limitats a les tasques de disseny i execució de projectes i accions. Volem que siguin


de qualitat i que tinguin un gran impacte social. Per tant, estem assumint que seran

els resultats produïts per aquests projectes els que comunicaran tant a nivell de

continguts com de relacions.

Pensem que aquest supòsit té sentit en un marc on no hi ha competència, és a dir, on

les nostres accions i projectes no “competeixen” amb altres iniciatives, però sabem

que avui en dia això ja no es així. Les regles del joc han canviat, hi ha moltes i

diferents iniciatives a favor de la sostenibilitat desenvolupades per diferents agents, el

centres educatius no són els únics, afortunadament.

Una evidència d’aquests canvis és el considerable augment de l’activitat i despesa en

accions de publicitat que fan les organitzacions municipals si es compara amb la que

es feia fa 10 anys.

Paral·lelament, cal afegir l’emergència de nous models de gestió pública que mostren

tendències vers l’augment de la col·laboració i la integració en xarxa de les

administracions públiques, els centres educatius i altres agents del segon i tercer

sector, models vinculats al concepte de “governança i els governs relacionals”.

Aquests models emergents comporten un augment dels esforços en comunicació i

impuls de la participació. És a dir, no només som els únics que fem coses, sinó que

emergeixen escenaris on la col·laboració és l’única manera d’avançar. En aquest

context no hauríem de limitar-nos a fer la feina ben feta, també cal que comunicar-la,

posar-la en relació amb els altres.

En relació a l’emergència de nous paradigmes de gestió pública orientats a models

relacionals trobem una clara evidència, l’augment de les polítiques i programes

públics que aposten per promoure la implicació d’altres agents i el treball en xarxa,

“sols no podem davant les noves realitats i problemàtiques socials”, les agendes 21

són un exemple ja consolidat.

En conclusió, cal incorporar estratègies de comunicació sobre allò què és innovador,

de qualitat i que suposa un gran impacte davant la lluita a favor de la sostenibilitat.

Aquest esforç comunicatiu creiem que es justifica a partir de dues consideracions:

1. Els centres educatius poden comunicar exemples de bones pràctiques en els seus

entorns comunitaris. Assumint una funció educadora i donant exemple. Els

centres poden influir i condicionar al conjunt d’accions i projectes que,

unilateralment, impulsen altres agents del segon i tercer sector i també influir en

l’alumnat i els seus entorns familiars.

2. Els centre educatius que no només fan bé la feina sinó que també la comuniquen,

creen i donen valor a les institucions educatives i a la vegada intercanvien aquest

valor amb els ciutadans i les organitzacions del segon i tercer sector. Així doncs,

podem entendre el conjunt d’accions que emprenen els centres educatius per


crear i intercanviar valor amb els altres com estratègies de marketing relacional

(Mora, 2009), però en aquest cas no parlem d’un valor econòmic i de rendibilitat,

en el sentit clàssic del marketing, sinó d’un valor social basat en la pròpia

sostenibilitat.

“...no només hem de fer la feina ben feta sinó que cal planificar

estratègies i executar accions de comunicació dels seus impactes, estil i

principals característiques. Comuniquem el saber – fer i l’excel·lència davant la sostenibilitat”.

faci el que faci,

ningú escolta la meva organització

El procés comunicatiu entre dues persones es basa en unes regles que si les

trenquem esdevé un procés difícil, per exemple quan una persona no para de parlar

en una conversa, el procés es desestabilitza i no funciona (Fernández, 2007).

No són poques les vegades que hem assistit a reunions o trobades en els centres

educatius on del total dels assistents només parlen un 5%, amb sort, i els que parlen

són el mateixos que han convocat la trobada i alguna persona més. Podríem imaginar

una reunió de la comissió de l’Agenda 21 amb 20 persones on només parlen tres, la

direcció, el promotor “professional” i el/la president/a d’una associació de mares i

pares, on el discurs predominant és “... la nostra organització allò, la nostra

organització això...”. Com apuntàvem a dalt, el procés de comunicació es trenca i

potser cal repensar si el fet de que “fem el que fem ningú ens escolta”, pot començar

a canviar si planifiquem i realitzem accions “d’escolta activa”.

Fa poc temps, en el marc d’una acció formativa, una participant va compartir en el

moment final d’avaluació de la sessió el següent comentari:

- “Veig ara que una possible raó del per què no hi ha interès davant allò que

proposem als pares i mares pot ser que ens presentem a les reunions amb

propostes molt tancades i prèviament definides. Poder hauríem d’escoltar primer

les seves idees i no anar a les reunions amb el llistat de qüestions on els hi

demanem implicació”.


Gestionar la comunicació en entorns participatius implica –de manera central-

escoltar, incorporar la retroalimentació d’allò que emetem i avançar cap a models de

comunicació més circulars.

“...perquè els altres escoltin el que proposa fer “la meva organització”, puc començar escoltant el que fan les seves, o el que creuen que caldria

fer, ho fem?”

la meva organització

actualment no comunica

En moltes ocasions partim de la creença que és possible “no comunicar”, el psicòleg i

investigador Paul Watzlawick (1997), en la seva prolífera teoria de la comunicació

humana, ens aporta algunes idees suggerents:

És impossible no comunicar, si partim de la premissa que tot comportament és una

forma de comunicació, de la mateixa manera que no hi ha una forma contraria al

comportament (“no comportament o anticomportament”), podem concloure que no

existeix la “no comunicació”. Dit d’una altra manera, els centres educatius

comuniquen tot el temps, com ho fem cadascú de nosaltres.

Si estirem l’exemple de la comissió de l’Agenda 21 anterior, algú que es manté en

silenci tota la reunió, tot i no parlar, en realitat sí ho està fent, el fet de no dir res és

una forma de comunicació. Una escola que no diu res sobre la sostenibilitat o

l’Agenda 21 Escolar, comunica amb aquest silenci. Els pares, mares, entitats,

associacions i ciutadans en general que es relacionen amb aquesta organització

construiran una idea d’ella no només pel que diu o fa, sinó pel que no diu o no fa

(Fernández, 2007).

La comunicació humana implica dues modalitats, la digital i la analògica. És a dir,

la comunicació no implica només allò que es diu (comunicació digital) sinó també com

és diu (comunicació analògica).

Si tornem a l’exemple de la Comissió de l’Agenda 21 Escolar, allò que es diu és:


- “Des de la comissió de l’Agenda 21 Escolar volem implicar als alumnes, pares,

mares i a la comunitat educativa en general” -.

Però qui ho “comunica”, ho diu amb una postura i to que expressa distància, manca

d’atenció al que diuen els altres, nerviosisme i autoritat. Inclús, “la institució” que

representa la persona que parla, històricament ha mostrat aquesta posició en relació

a projectes i processos similars. Aquesta evident distància entre el que es diu, i com

es diu, incidirà negativament en el procés de comunicació i posterior activació i

dinamització de la participació comunitària..

Complementant les reflexions de Watzlawick, volem aportar també consideracions de

caràcter ambiental. Si volem promoure la implicació de la comunitat educativa a favor

de la Sostenibilitat, haurem de cuidar aspectes com convocar a les persones en

espais – ambients que afavoreixin la relació, trencant les asimetries, distàncies i

desigualtats de poder. Caldrà cercar horaris que facilitin la participació dels altres, i el

reconeixement dels diferents ritmes i intensitats de la pluralitat d’actors a implicar.

Creiem que els espais i les metodologies de treball també comuniquen

analògicament, o el que és el mateix:

Com s’organitza una reunió també comunica, com les organitzem?

Per afavorir un bon clima en els espais i moments de treball caldrà evitar:

• Parlar en codis diferents, per exemple fer ús d’un llenguatge o recursos tècnics davant una audiència de perfil no tècnic. Cal ajustar els codis dels missatges.

• Confusió entre el que es diu amb el per què es diu (confusió entre el nivell de continguts i nivell de relació, tercer axioma de la teoria de la comunicació humana (Watzlawick, 1997). Per exemple:

- “l’Escola ens diu que volen impulsar una Agenda 21 escolar a favor de la sostenibilitat amb la participació i col·laboració dels que som aquí pressents, però en realitat el que volen és que els fem la feina que ells no podem fer”-.

Aquí clarament es veu una discrepància entre el nivell de continguts i el nivell de relació, aquestes confusions poden dificultar el procés de comunicació. Per atenuar aquestes discrepàncies, considerem la situació, posició i expectatives dels participants.


• La no coincidència entre la comunicació digital i analògica, o la dissonància entre el que es diu i com es diu.

“...donat que és impossible no comunicar, intentem incidir en què i com es comunica.”

millor quan més missatges

i comunicació

Mies van der Rohe, arquitecte, dissenyador industrial i director de la prestigiosa

Escola de disseny, art i arquitectura Bauhaus, ens ha deixat un dels majors llegats i

cànons per l’arquitectura moderna que s’ha estès a d’altres àmbits de la creació i la

comunicació, “less is more” o menys és més. La creença d’associar la quantitat a la

qualitat està molt estesa en l’àmbit de la comunicació, provocant una sobrecàrrega i

confusió en els receptors. En realitat podem dir que succeeix tot el contrari, una

emissió incontrolada de missatges o de missatges amb manca d’integració és més

perjudicial que la “no comunicació”.

Cal gestionar correctament la comunicació i assumir que un sol missatge o una

estratègia comunicativa clara, senzilla i integrada amb les darreres accions similars,

és més eficaç que la realització “frenètica” de voladors, cartells, notes de premsa,

jornades i campanyes informatives per a cadascun del projectes que cerquen la

implicació de la comunitat educativa. Aquesta manca de coherència a nivell gràfic, de

continguts, missatges i voluntats, comunica confusió i dispersió, o allò que escoltem

moltes vegades de la veu dels agents socials participants “esto es más de lo mismo”

o “què s’ha fet del procés anterior, en què ha quedat”.

Tant els centres educatius, com els propis agents socials, tenim el gran repte de

comunicar menys i de manera més eficient quan volem promoure la participació

comunitària. Cal jerarquitzar i segmentar els nivells d’informació en funció dels públics

i els canals i mitjans, i cal integrar les noves estratègies de comunicació amb les

estratègies anteriors i actuals de l’organització.

A títol d’exemple i en to distès, Arroyo i Yus (2008) ens suggereixin la força del “3”, ni

2 ni 4 i una miqueta més que 1 sol missatge. El poder de les “triades” és omnipresent:

“salud, dinero y amor”, “igualdad, fraternidad y libertad”, “Sangre, sudor y lágrimas”,

“bueno, bonito y barato”, “Busque, compare y si encuentra algo mejor...”, “el padre, el


hijo y espíritu santo”, etc. Segons els autors, l’oïda humana està més acostuma als

acords de tres notes que no pas als de quatre o dos i proposen que un discurs,

article, intervenció en la premsa serà més eficaç si diem que l’Agenda 21 Escolar té

tres objectius que no pas si en té 5, 6 o 2 (que semblaran pocs).

Si al llarg del procés comunicatiu aconseguim deixar clar un missatge,

podem afirmar que l’estratègia de comunicació ha estat un èxit. Si

assolim el repte de deixar clars 3 missatges assolirem un gran èxit.


criteris i principis d’un model de

comunicació participatiu, relacional i orientat al canvi social

Com hem anat compartint al llarg d’aquests apunts, entenem la comunicació en el

seu sentit originari, communicare, del llatí, que significa compartir, posar en comú.

Per tant, fer que l’altre participi (d’allò que proposem), fer que sigui comú a ell i a

nosaltres.

La comunicació l’entenem aquí en la seva vessant relacional, participativa i de

proximitat, no només centrada en la transmissió d’informació o continguts sinó

centrats en les relacions que es construeixen i cultiven des de la proximitat que ens

ofereixen les comunitats educatives. No volem produir eslògans propagandístics,

apostem per una comunicació d’anada i tornada, que tanca i a la vegada obre, que

implica parlar però, sobretot, escoltar. Una comunicació orientada al canvi social, a la

transformació.

En aquest sentit, el model o concepció de la comunicació que proposem en entorns

participatius hauria de considerar els següents criteris:

Donar als participants confiança i convicció per apropiar-se tant del procés com del continguts de la comunicació dins de l’àmbit i la temàtica d’acció. Es tracta

de facilitar la identificació amb les Agendes 21, o els programes similars per part dels

seus participants, potenciant la construcció col·lectiva de les relacions de

col·laboració i la creació compartida dels missatges i informacions.

Partir dels interessos i destreses dels grups que són receptors de la comunicació. Són els mateixos grups qui haurien de poder incidir en la forma i els

continguts del procés de comunicació, caldrà doncs, considerar la seva realitat i

consensuar els aspectes conjunts i compartits que donen sentit al procés de

comunicació. Aquest exercici es realitza a través del diàleg, el debat, la negociació i el

consens. Treballar per assolir aquesta apropiació suposarà un augment de la

sostenibilitat del procés i de l’impacte desitjat. Es tracta també de no considerar

exclusivament les prioritats “dels que paguen”, d’acord amb les seves agendes i

imperatius de tota mena, sinó realitzar un exercici que permeti identificar i determinar

a través del diàleg i el debat les necessitats sentides i reals per part dels agents

implicats i a implicar.


Donar proximitat al procés de comunicació. Hem d’encabir el procés en el marc de

les xarxes, relacions i espais socials existents en l’àmbit d’acció, sortint si cal dels

centres educatius, i no crear nous espais si ja n’hi ha que funcionen correctament.

Entendre el procés de comunicació com un procés que dóna més importància a la conscienciació que a la persuasió. Els processos de conscienciació permeten

una comprensió més profunda de la realitat social, dels problemes col·lectius i de les

possibles solucions. La persuasió pot canviar el comportament individual i aconseguir

la realització de certes accions, però no és sostenible a llarg termini perquè no

contempla un component educatiu, necessari per a la pressa de consciència crítica.

Apostar per estratègies de comunicació específiques i no només massives, adaptant el procés de comunicació de manera específica a cada context i grup els

llenguatges, continguts i canals o mitjans utilitzats.

A continuació presentem una taula que compara el model proposat amb els models

més clàssics (Gumucio, 2004).


tres principis operatius

emoció, creativitat i planificació

Amb un to divulgatiu, i sense intenció de presentar exhaustivament tots els principis ni

analitzar-los en profunditat, recollim tres principis, o orientacions, que ens poden

apropar a un model de comunicació participatiu i orientat al canvi social. Són principis

operatius, és a dir, principis que haurien d’orientar i inspirar les nostres pràctiques

comunicatives.

Ens agrada pensar que els principis han de ser rigorosos, però la seva

aplicació flexible.

Aquells que vulguin aprofundir en la temàtica poden trobar recursos bibliogràfics al

final dels apunts. Les reflexions que a continuació desenvolupem s’inspiren en el

nostre contacte amb organitzacions i la reflexió crítica que aporten autors, molts d’ells

citats i recollits en l’apartat de la bibliografia.

primer principi

comunicar implica emocionar

Sabem que no és possible implicar als agents de la comunitat educativa sense

informació, si no es disposa d’una mínima informació no sabran de l’existència de

l’Agenda 21 o d’un procés similar. La comunicació és el vehicle que farem servir per

oferir i compartir aquesta informació. Però, com hem anat compartint, no es tracta

només de treballar els continguts, sinó també en la relació. Comunicar implica

treballar la vessant emocional i motivacional del programa o procés plantejat.

Sense emoció no hi ha participació, fins i tot disposant de suficient informació, sinó

treballem el vincle emocional i motivacional, no assolirem molts dels objectius que

perseguim.


És important treballar els aspectes que vincularan emocionalment als potencials

participants, presentem a continuació un esquema senzill que ens ajudarà a identificar

allò que és necessari per promoure la implicació. No només hem de centrar-nos en

treballar els aspectes d’acció, o convidar a participar directament, sinó que ens cal

aportar la informació necessària i, sobretot, construir una vinculació emocional.

Per treballar tant la informació com el tipus de relació que configuren el procés de

comunicació, us proposem que penseu algunes respostes als següents interrogants:

• quina relació té allò que proposem amb l’agent que volem implicar?

• En què afecta a l’agent que es vol implicar?

• Quins motius justifiquen la seva vinculació i dedicació de temps?

• Quins beneficis li aportarà a seva implicació?

Per respondre a aquestes preguntes cal conèixer les motivacions i necessitats

sentides pels diferents actors de la comunitat educativa, haurem de cercar l’ajust des

d’una lògica on tots guanyem.

sense informaciónohiha

partic ipac ió

sense emociónohiha

partic ipac ió

actuarcomportament,participar

pensarconèixer– informac ió

sentiridentificar‐semotivac ió

L es persones nopartic ipems inó coneixemi/oens sentimmotivats apartic ipar.

L acomunicació ens serveixperdonar a conèixer i motivar la participació.

sense informaciónohiha

partic ipac ió

sense emociónohiha

partic ipac ió







L es persones nopartic ipems inó coneixemi/oens sentimmotivats apartic ipar.

L acomunicació ens serveixperdonar a conèixer i motivar la participació.


El següent gràfic ens mostra com el procés de comunicació contribueix a potenciar la

participació.

segon principi

comunicar implica una actitud creativa

“Si fas el que sempre has fet, mai arribaràs més enllà

d’on sempre has arribat”

Aquesta frase ens serveix per il·lustrar que ens cal atrevir-nos a cercar noves

respostes i solucions a allò que habitualment fem. Tots tenim, segurament,

experiències prèvies davant l’impuls de la participació de la comunitat educativa.

Aquest recorregut ens permet valorar críticament els factors facilitadors i les

dificultats, valoració que estem convençuts ens serveix per no tornar a fer allò que

intuïm ens conduirà als mateixos resultats, i caminar cap allò desconegut, intentant

arribar allà on mai hem arribat. Després podem tornar a fer una valoració, abans de

reprendre el camí.

comunicació

actuarconèixer sentir

coneixementproper

vinculacióemocional+ convenciment

personal

no només treballar el component acciónoconvidarúnicamentapartic ipar(ac tuar),ens caltreballarenelconeixementiles motivac ions(sentir).comunicaciócomunicació

actuarconèixer sentir

coneixementproper

coneixementproper

vinculacióemocionalvinculacióemocional+ convenciment

personalconvencimentpersonal

no només treballar el component acciónoconvidarúnicamentapartic ipar(ac tuar),ens caltreballarenelconeixementiles motivac ions(sentir).


La psicologia de la creativitat d’autors com Csikszentmihalyi (1990), De Bono (1994),

Gardner (1995) i altres sintetitzen en les seves obres algunes claus per “entrenar una

actitud creativa”, seria molt estens abordar la qüestió de la creativitat, però volem

compartir algunes idees, a la bibliografia trobareu les referències bibliogràfiques dels

autors anteriors.

• Fer un esforç conscient per flexibilitzar els comportaments automàtics.

• Aprendre d’allò que és diferent a nosaltres i valorar postures diferents a les nostres, començant per relacionar-nos amb allò que és diferent a nosaltres.

• Generar respostes diferents a les habituals, una a la setmana (com a mínim).

• Ampliar les nostres formes de fer, percebre i entendre el que ens envolta.

• Gestionem les pors davant les incerteses i el canvi, les nostres primer i després la dels altres.

“Un largo viaje se inicia con un solo paso”. Santoka

tercer principi

comunicar implica planificar

Com hem anat veient al llarg dels apunts, comunicar és un aspecte clau i esdevé

estratègic en entorns participatius. Tot element estratègic requereix una certa

planificació.

Si tienes 6 horas para talar un árbol, dedica 4 a afilar el hacha”.

Comencem per conèixer la situació de partida en relació a la gestió de la comunicació al centre educatiu i a la comunitat educativa. Conèixer el recorregut

que el centre ha desenvolupat en aquest àmbit és un bon punt de partida. Trobem

centres que ja tenen una àmplia trajectòria i d’altres on mai hi ha hagut una clara

planificació ni preocupació específica.

Ens interessa saber quins recursos del centre, i de la comunitat educativa, es poden

vincular al procés de comunicació. Haurem de valorar la relació entre les

característiques del procés de comunicació i el centre educatiu, les possibles


dificultats, potencialitats, etc. Algunes preguntes que ens poden servir per encarar

aquest primer anàlisi són:

• què està fent, o ha fet, el centre en relació a la comunicació interna i externa?

• què es pretén assolir amb les estratègies comunicatives dissenyades i executades?

• quin impacte han tingut i tenen aquestes estratègies?

• quins recursos disposem al centre, i a la comunitat educativa, per a dur a terme el procés de comunicació?

• Quines dificultats i amenaces anticipem? i quines fortaleses i oportunitats observem?

Amb els resultats podrem generar un esquema DAFO que ens permetrà planificar

millor el procés de comunicació. A continuació compartim el resultat d’un anàlisi

similar, a tall d’exemple. Aquests exercici es pot revisar anualment.

taula 1: DAFO anàlisi de la situació

debilitats fortaleses

com

unic

ació

ex

tern

a

- Els continguts a comunicar són massa

tècnics, es basen en un projecte complex

i abstracte.

- Hi ha molta densitat en els materials

produïts.

- El concepte de sostenibilitat és poc

“emocionant” i massa abstracte pel públic

general, generant poc sentit d’implicació a

priori.

- Participants de l’AMPA.

- Utilitzar experiències - exemples concrets

i reals sobre sostenibilitat.

- Informació a la Web de l’Ajuntament.

- L’espai de “l’escola informa” en el butlletí

de les associacions del barri.

- Existència d’entitats que fan coses

similars i que col·laboren amb les

activitats del procés.

com

unic

ació

in

tern

a

- Implicació del conjunt del professorat.

- Manca de temps per a destinar a la

comunicació.

- Manca un butlletí intern.

- Web del Centre Educatiu.

- Mailing intern o intranet.

- Servei de reprografia.

amenaces oportunitats


com

unic

ació

ex

tern

a - No ser capaços de construir un missatge

central potent que s’entengui, sigui clar,

directe, que arribi.

- Documents i missatges excessivament

tècnics i complexes.

- La implicació general de la comunitat

educativa.

- La xarxa d’equipaments de proximitat

(biblioteques, centres cívics, centres

socials, CAPs.)

- Implicació de les administracions.

- Innovació social.

com

unic

ació

in

tern

a

- Interferència de l’Agenda 21 amb el

Projecte Educatiu d’Entorn.

- Sobrecàrrega del professorat.

- Baix interès per temes com la

sostenibilitat per part d’alguns professors.

- Establir un grup de referents a qui es

podria involucrar en l’execució del pla de

comunicació en clau interna

(multiplicadors).

La comunicació és un procés, és a dir, més que un conjunt de productes als que recorrem puntualment. Assumir la idea de procés implica reconèixer necessitats

comunicatives diferents segons el moment en el que ens trobem. No perseguim els

mateixos objectius de comunicació, ni amb la mateixa intensitat, depenen d’en quin

moment es troba el procés, hi ha diferents necessitats comunicatives segons els moment del procés d’activació i dinamització de la comunitat educativa.

Activació de la comunitat educativa

Els objectius comunicacionals generals són: Generar mapa d’agents a implicar (qui som?), impulsar accions per

generar atenció, estimular l’interès i provocar la participació.

Extensió i mobilització de la implicació

Augmentar el coneixement entre els agents, provocant espais i canals

de relació.

Identificar agents potencials no presents i definició d’estratègies per

apropar-nos.

Facilitar informació sobre la temàtica tractada i estimular l’aportació

d’informació complementària per part de tots els agents implicats.

Facilitar la identificació i apropiació amb el procés, consensuant

objectius, límits i expectatives de resultats.

Consolidació Informar dels resultats, visualitzar els impactes.

Vinculació emocional i satisfacció amb el procés.

Redefinició i avaluació

Cercar noves oportunitats de vinculació.

Avaluació del procés de comunicació (continguts + relacions).

Comparar mapa d’actors inicial amb el mapa d’actors actual.


El següent gràfic indica la intensitat de l’esforç comunicatiu habitual (línia continua) en

contraposició a l’ideal (línia de punts):

fase1

activació

fase2

extensió

fase3

consolidació

fase4

redefinicíó

inte

nsit

at

com

unic

ativ

a

fase1

activació

fase2

extensió

fase3

consolidació

fase4

redefinicíó

inte

nsit

at

com

unic

ativ

a

fase1

activació

fase2

extensió

fase3

consolidació

fase3

consolidació

fase4

redefinicíó

fase4

redefinicíó

inte

nsit

at

com

unic

ativ

a


Planificar la comunicació suposa concretar, dinàmicament, amb qui ens volem posar en relació, amb qui es vol compartir i col·laborar: els actors de la comunitat

educativa i les seves xarxes socials.

L’eina que habitualment es fa servir per identificar és el mapa social o sociograma, a

continuació presentem un esquema senzill a tall d’exemple.

Una vegada realitzat el mapa social, adaptat per cada centre i comunitat educativa,

podrem concretar la taula dels actors a incorporar en el procés de comunicació,

podem fer servir la taula que presentem a continuació.

Nivel Polític

Nivel T ècnic

Nivel Ciudad à

X

X

Nivel Polític

Nivel T ècnic

Nivel Ciudad à

X

X


Activar i dinamitzar la implicació de la comunitat educativa requereix una estratègica de comunicació externa o “cap en fora”, però no hem d’oblidar la comunicació “interna o cap a dins”. La comunicació interna en els centres

educatius és quelcom a cuidar. En ocasions, per les característiques específiques del

centre, aquesta tasca és molt complexa, però insistim que és important. Aquest

aspecte és clau quan hi ha diferents programes o processos que cerquen la

implicació de la comunitat educativa en el mateix centre, per exemple un Pla Educatiu

d’Entorn o un Projecte Educatiu en el municipi.

Ara seria moment de desenvolupar els plans de comunicació, com a marc operatiu

que tradueix tot el que hem anat parlant en un document lògic. Si voleu aprofundir en

els plans de comunicació us remeten a la presentació on treballem aquesta qüestió:

http://prezi.com/cdapxcl482ex/comuniquem-o-informem/


síntesis idees clau

per a la millora de la comunicació anàlisi dels materials de comunicació

dels centres escolars col·laboradors.

“Largo es el camino de la enseñanza por medio de teorías;

breve y eficaz por medio de ejemplos”. Séneca

Amb la intenció d’anar tancant els apunts, sintetitzarem algunes idees clau que es

desprenen de l’anàlisi dels materials de comunicació enviats pels centres escolars,

més endavant també podeu trobar la taula amb els centres que han col·laborat i els

materials rebuts. No és l’objectiu d’aquest apartat realitzar una anàlisi en profunditat

dels materials, però si apuntar i sintetitzar idees clau que esperem ajudin a acabar de

visualitzar i concretar les diferents qüestions tractades al llarg del document. Més

endavant trobareu les referències dels centres i els materials aportats.

idea 1

dissenyem cartells o enfortim vincles?

menys paper i més relació.

Hi ha tasques relacionades amb la gestió de la comunicació com el disseny gràfic de

cartells, butlletins o la creació i gestió de webs i blogs, que requereixen un

coneixements i temps que no sempre disposem, no passa res!, els podem cercar més

enllà de l’escola, a la comunitat educativa. Diríem que aquestes tasques es poden

“externalitzar” i, aplicant un principi bàsic del treball comunitari, no es tracta de fer

nosaltres sinó fer que els altres facin. Si treballem la implicació en aquestes tasques,

treballarem també la seva implicació gradual en el projecte, activant i dinamitzant el

treball en xarxa i la col·laboració amb els actors de la comunitat educativa. Hi ha

molts alumnes disposats a fer una pàgina web o dissenyar el logo de l’Agenda 21

Escolar si els sabem engrescar.


El que no podem, ni hauríem d’externalitzar, és el treball relacional, la construcció i

dinamització dels vincles personals amb la Agenda 21 Escolar o altres programes

similars, aquí cal que ens hi posem els promotors. Teixir relacions socials,

implicacions, activar les AMPES, facilitar la comunicació cara a cara, visualitzar què

aporta la implicació i els beneficis socials, culturals, relacionals... és quelcom que hem

de garantir els professionals dels centres educatius.

Així doncs, cal que ens fem la pregunta: enfortim vincles o passem hores i hores fent els cartells i voladors?.

El treball que han de fer professors i professores com a promotors de les Agendes 21

Escolar, i programes similars, suposa activar i dinamitzar la implicació i el treball en

xarxa de la comunitat educativa. Aquesta tasca es pot reforçar i orientar amb els

aprenentatges i bagatges que ens aporta el treball comunitari, la intervenció social

comunitària, la psicologia social, l’educació social i l’animació social. Una oportunitat

d’aprenentatge consistiria en aprofundir en els principis, valors i metodologies del

treball amb i des de la comunitat educativa.

Quan pensem en comunicació, com hem vist en l’apartat de les creences, molts

pensem automàticament en cartells, voladors, butlletins o, en els darrers anys, webs i

blogs. Aquesta tendència a “sobrevalorar” els mitjans o canals i menystenir la

dimensió relacional de la comunicació és una tendència molt freqüent.

A títol d’exemple ens ha cridat

positivament l’atenció l’experiència del CEIP Ferrer i Guàrdia, que han fet servir

el llenguatge teatral per abordar la qüestió

del reciclatge en la seva campanya per a la

recollida de les orgàniques. És evident que

el temps i recursos que requereix una

activitat d’aquestes característiques és

molt superior que fer un cartell, però

l’impacte d’una acció i l’altra també és

molt diferent.

Dime y lo olvido, enséñame y lo

recuerdo, involúcrame y lo aprendo.

Confucio www.femcampanya.cat


idea 2

tenim un boca, dues orelles i dos ulls

Estem millor preparats per veure i escoltar

que per parlar, no?. Som essers audiovisuals,

per damunt d’“oradors”, així doncs per què

tenim la inèrcia a fer escrits i no a organitzar

accions, canals i espais d’escolta activa,

relació i visualització d’allò que és important?.

D’altra banda, les imatges i il·lustracions ens

ajuden a comunicar i complementar les

paraules, especialment en l’àmbit educatiu. A

títol d’exemple volem reconèixer la bona feina

que fa el CEIP Josep Maria i Jujol. Els

materials que elaboren, i la dinàmica

relacional que promouen en el centre

educatiu, és molt interessant i pot servir com

un exemple de bona pràctica a treballar en

futures accions formatives centrades en la

comunicació.

idea 3

les TIC 2.0, una realitat emergent

Les TIC permeten “deslocalitzar” la

participació i la implicació, ja no cal

anar a les reunions per implicar-se, el

centre té al seu abast canals i

mitjans per a promoure la

comunicació i la participació de la

comunitat educativa de manera no

presencial. Destaquem la feina del

CEIP Can Fabra amb el seu blog, en

el llistat dels centres que han aportat

els seus materials de comunicació

podeu trobar altres exemples de

webs i blogs, alguns molt recomanables.

http://ampajuyol.wordpress.com

http://ceip-canfabif.blogspot.com


L’ús de les TIC no suposa, segons la nostra opinió, estalviar-nos les trobades cara a

cara, són canals diferents i tots dos necessaris i complementaris. Les TIC suposen

una oportunitat per organitzar els diferents nivells de comunicació i implicació de la

comunitat educativa. Les enquestes i aportacions a través del blogs, les

convocatòries i enviament d’informacions de les reunions a través de facebook o

twitter, els audiovisuals de les activitats que es “pugen” a la xarxa són exemples

d’aquestes oportunitats. Les TIC es complementen perfectament amb els canals i

mitjans més tradicionals (voladors, cartells, butlletins, circulars, etc.).

idea 4

missatges coherents, jerarquitzats

i aplicant “la regla de tres”

Hem analitzat diferents cartes informatives i circulars dels centres que presenten

possibles millores que detallem a continuació.

Els escrits i missatges han de tenir coherència “de fons i forma”. Per treballar la

“coherència de fons” podem construir un esquema de missatges a informar i

comunicar. Establirem el missatge central i les 3 – 4 idees que se’n deriven amb els

seus arguments. Es tracta d’aplicar la regla de “menys és més” que més amunt

compartíem.

És més fàcil comunicar allò que té

coherència que un conjunt de

missatges no connectats i que

difícilment es contextualitzen amb

una gran idea força, o “reclam”.

Per tant, es tracta de construir un

eslògan o frase que sintetitza la

proposta o projecte, i pensar les 3

o 4 idees que reforcen i amplien

aquest missatge. L’esquema que

presentem a continuació pot

ajudar a realitzar aquest exercici.

En relació a la “coherència de forma”, simplement cal que ens preguntem si davant

els diferents documents, informacions, cartells i altres impactes comunicatius que rep

la comunitat educativa, es pot visualitzar una coherència gràfica entre tots ells. Els

logos, els estils de lletra, els colors, les imatges, l’edició dels documents i altres

recursos gràfics són els elements que donaran coherència als diferents suports i


materials. Insistim que aquesta tasca més “específica dels dissenyadors gràfics”, es

pot buscar fora de l’escola, després simplement treballarem amb plantilles i altres

sistemes que ens permetin donar coherència gràfica sense haver de ser

“dissenyadors”.

Els missatges i escrits s’entenen millor quan els donem una jerarquia segons la importància que tenen. Si

ens fixem en un diari imprès qualsevol,

veurem un exemple del que suposa

jerarquitzar els missatges: titulars,

destacats, text, columnes... etc. Aquests

detalls són importants. Posem un

exemple senzill de com ho fan des del

CEIP Josep Maria Jujol i el CEIP Sant Gabriel.

Finalment, quan parlem d’aplicar “la regla de tres”, ens referim a contemplar tres

nivells de continguts en les informacions que produïm. Els nivells són els següents:

Nivells d’informació a desenvolupar en el missatge:

Informació operativa: informació sobre el projecte en el que cerquem la implicació,

temàtica tractada (objecte de treball) i funcionament (mètode de treball).

Informació de context o lideratges: informació que relaciona el procés en un

context més general o global, en aquest cas amb el projecte pedagògic del centre i

les polítiques o programes públics relacionats.

www.bcn.gabrielistes.org Podeu trobar altres exemples a partir del llistat de materials enviat pels centres.


Informació de vinculació o socialització: el perquè de la participació, els beneficis

col·lectius, impacte esperat o efectes de la participació. El nivell en el que hem trobat

que es fa menys insistència en els materials analitzats.

Per tant, us proposem que penseu en la coherència, jerarquia i nivells de continguts

de les vostres informacions i comunicacions.

idea 5

reconeixem el treball amb i des de

la comunitat educativa

Fins aquí podem veure que la qüestió de la comunicació i la participació impulsada

des del centres educatius no hauria de ser una feina “voluntària” o desenvolupada

únicament a partir de les poques hores que queden després de les “tasques

tradicionals” del professorat.

Cal reconèixer que estem davant d’un conjunt de tasques que requereixen

competències, habilitats i actituds específiques. Una tasca emergent en els entorns

educatius que aposten per un treball orientat a la comunitat educativa. Aquest

reconeixement s’ha de garantir també davant la dedicació dels professionals que

promouen programes com les agendes 21 escolars. El reconeixement es pot

concretar en la flexibilització dels horaris, capacitació específica, supervisió –

seguiment i treball en xarxa amb promotors d’altres centres educatius que es troben

amb situacions similars.

La formació de base dels professionals de l’educació no necessàriament incorpora

reflexions i metodologies sobre la perspectiva que hem anat compartint i tractant al

llarg dels apunts. És per aquesta raó que creiem que cal impulsar noves oportunitats

d’aprenentatge adreçades a aquestes persones implicades. Hem dedicat el darrer

apartat dels apunts a identificar possibles eixos de capacitació a considerar en el

futur.


materials revisats

i centres educatius que han col·laborat

IES Vila de Gràcia Enquesta realitzada a les famílies en el marc del programa Fem Campanya per a la recollida de l’orgànica.

CEIP Ferrer i Guàrdia

Tríptic de l’obra de teatre “el Contenidor lleig”.

Escola Pau Vila Cartell foment reciclatge orgànica.

Escola PIA-Sarrià Web escola: http://sarria.escolapia.cat/Internet/CAT/_/inici.htm

Institut Montserrat Correu electrònic a les famílies informant arribada Punt Verd Mòbil Escolar (PVME). Cartells penjats pel centre informant de l’arribada del PVME

CEIP HEURA Carta de la Comissió als pares i mares. Convocatòria per les famílies a l’hort de l’escola. Cartell residus berenar.

CEE Valldaura Carta pares i mares Boc’n’roll. Document intern per professorat: Iniciativa mercat d’intercanvi.

AMPA CEIP Josep Maria Jujol

El butlletí de l’AMPA. Cartell participació Rua del barri de Carnestoltes. Anunci nou Blog de l’Ampa del Jujol http://ampajujol.wodpress.com Cartells electorals Consell Escolar. Enquesta Consultiva Setmana Blanca.

Escola Can Fabra Blog provisional: http://ceip-canfabra.blogspot.com i Web en construcció: http://agora.xtec.cat/escolacanfabra/intranet/index.php

Col·legi Sant Gabriel

Butlletí del centre. www.bcngabrielistes.org

EBM Can Bacardí Blog de l’AMPA de l’escola. http://canbacardi.blogspot.com/

Col·legi Sant Ramón Nonat

Cartes als pares i mares per un món més sostenible i per un esmorzar saludable.

Escola ACIS Artur Martorell

Carta als pares i pares per informar de l’arribada del punt verd mòbil escolar i de quins residus poden portar. Cartell penjat a la cartellera on explica què fer per aconseguir adob dels residus orgànics.

Escola Mare de Deu del Coll

Document que relaciona els factors que han afavorit la participació d’alumnat i professorat i factors que ho han dificultat.

IES Collserola Cartell i carta per l’alumnat del centre sobre les I Jornades de la Ciència organitzades al centre.


oportunitats per continuar fent camí possibles accions formatives

Donant resposta a la demanda dels referents de Fem Campanya per a la recollida de

l’orgànica, presentem sintèticament algunes oportunitats d’aprenentatge que creiem

ens permetrien seguir avançant davant el repte d’activar i dinamitzar la participació i el treball en xarxa de la comunitat educativa.

Identifiquem 3 grans eixos que es resumeixen en el següent gràfic:

Concretant aquests eixos es podrien valorar les següents propostes.

segona sessió del debat creatiu “informem o comuniquem”.

Aprofitant el treball desenvolupat amb els pressents apunts, pensem que es podria

organitzar una segona sessió on es faria una devolució creativa i amb major

profunditat de l’anàlisi realitzat. Sens dubte és una opció senzilla i segurament

recurrent pels propis participants de la darrera sessió.

eixos

participació i treball amb i des de la comunitat educativa

intercanvi de bones pràctiques

comunicació per al canvi social


participació, lo cualo? principis, valors i metodologies del treball amb i des de la comunitat educativa.

Tallers dinàmics i creatius per avançar vers uns centres educatius més participatius,

integrats en xarxa i orientats a la comunitat educativa.

Actualment, l’equip tècnic de la cooperativa etcs, desenvolupa aquest taller amb

professors i professores dels centres acollits al programa d’escoles verdes impulsat

pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. La valoració que fins el

moment hem rebut és molt positiva. El taller es centra en una presa de consciència

dinàmica i crítica sobre què vol dir promoure la implicació i el treball amb i des de la

comunitat educativa. Es tracta de visualitzar les aportacions del treball comunitari, la

psicologia comunitària i la educació i animació social en el marc dels projectes

participatius que impulsen actualment els centres educatius.

Anàlisi dels actors i les xarxes socials de la nostra comunitat educativa

Davant la gestió de la comunicació hem après que la perspectiva de l’anàlisi de les

xarxes socials és molt útil i ens ajuda a planificar les estratègies de manera més

òptima i eficient. L’acció formativa hauria de servir per aportar el marc i les eines per

capacitar als promotors de la participació i la comunicació als centres escolars

davants l’elaboració i anàlisi d’un mapa social de la seva comunitat educativa. A partir

d’aquesta capacitació es generarien estratègies relacionals orientades a afavorir la

comunicació i la participació en programes i projectes com les agendes 21 escolars,

els projectes educatius d’entorn o altres accions de caràcter transversal que aposten

per la implicació de la comunitat educativa.

Comunicar pel canvi social.

Acció formativa per aprofundir en el model de comunicació aplicada a entorns de

desenvolupament humà i centrada en la promoció del canvi social. Es tracta

d’analitzar la capacitat que té la comunicació per transformar la realitat vers una

millora social, una construcció d’allò comú i la promoció de valors que apuntin a una

major solidaritat i respecte entre les persones i el seu entorn.

Moltes vegades, en entorns formatius, ens trobem recurrentment amb una demanda:

què podem fer per què la gent s’impliqui?, una demanda que anhela solucions

màgiques o receptes “ràpides de microones”, però certament estem davant d’una

qüestió molt més complexa. Una demanda que requereix d’un profund debat i una


presa de consciència crítica sobre què vol dir que la gent s’impliqui? en què volem

que s’impliqui? quins valors predominen i quins horitzons volem construir des de la

implicació de la gent o de la comunitat educativa. El paradigma de la comunicació

pel canvi social ens pot ajudar a orientar aquest debat.

Podrien ser continguts de l’acció formativa:

• El canvi social com acció transformadora.

• Comunicar per transformar: la comunicació és inseparable de l’acció.

• Els valors de la comunicació per al canvi social.

• El paper dels comunicadors en el canvi social.

• De la teoria a la pràctica, anàlisi de casos.

Les escoles 2.0

Veient l’important augment de l’ús de blogs, webs i xarxes socials com twitter o

facebook, creiem que un seminari específic sobre les TIC 2.0 podria mobilitzar

l’interès dels promotors de la participació i la comunicació en els centre escolars.

Know_How Labs, laboratori d’intercanvi de sabers i accions sobre comunicació.

Tallers creatius d’intercanvi d’experiències sobre la comunicació en els centres

escolars.

Es tracta de donar veu als centres que han fet camí en relació a la gestió de la

comunicació i facilitar, a través de tècniques participatives i creatives, un

aprofundiment col·lectiu.

moltes gràcies pel temps que heu dedicat a llegir el document, equip cooperativa etcs.


recursos bibliogràfics sobre la comunicació

Podeu visualitzar una presentació on-line sobre comunicació a:

http://prezi.com/cdapxcl482ex/comuniquem-o-informem/

Arroyo, L. y yus, M. Los cien errores de la comunicación de las organizaciones. Madrid: ESIC. Burguè, P.; Díaz, A. y Pato, P. (2009) .Comunicación Sostenible. Madrid: LID - Colección Acción Empresarial. Csikszentmihalyi, M. (1998). Creatividad. El fluir y la psicología del descubrimiento y la invención. Barcelona: Paidós Ibérica. De Bono, E. (1994). El pensamiento creativo. El poder del pensamiento lateral para la creación de nuevas ideas. Barcelona: Paidós Ibérica. Enz, A.; Fantin, R. y Laharrague, I. (2006). Comunicar para el cambio social. Buenos Aries: La Crujía. Fernández, S. (2007). Cómo gestionar la comunicación en organizaciones públicas y no lucrativas. Narcea: Madrid. Gardner, H. (1995). Todos somos creativos. Cultivar la capacidad y la pasión de crear. Barcelona: Urano. Gumucio, A. (2004). La comunicació para el cambio social. http://www.conabip.gov.ar/Contenidos/Documentos/01Materialdeapoyo.pdf Lamata, R. (2005). La actitud creativa. Narcea: Madrid. Martí, J.; Rebollo, O. (rev.2007). Participació Ciutadana. Bases, mètodes i tècniques. Quadern Papers num.19. Xarxa de Municipis Diputació de Barcelona. Martí, P. (2003). La participació ciutadana en l’àmbit local. Conceptes, figures i pràctiques. Barcelona: Editorial Mediterrània. Mora, J. M. (2009). 10 ensayos sobre comunicación institucional. Navarra: Eunsa. Puig, T. (2003). La comunicación municipal còmplice con los ciudadanos. Buenos Aires: Paidós.


Puig, T. (2009). Marca Ciudad: como rediseñarla para asegurar un futuro espléndido para todos. Barcelona: Paidós. Ramon, F. (2007). Conversaciones con Max: despertar la confianza a través de la comunicación. Ed. Integral RBA Libros S.A. Ramon, F. (2007) La isla de los cinco faros. RBA Ed. Integral Libros S.A. Rubio, L. (2008) La gestió de la comunicació en entorns de participació ciutadana, ponència presentada a la trobada La Gestió de la Comunicació en entorns participatius, Cerdanyola del Vallès, Rubio, L. i Rovira, G. (2006). Comunicar i relacionar-se amb la ciutadania. Una tasca crítica per a la participació i la transformació social. Ponència presentada en el marc del II Congrés Català de Gestió Pública, Barcelona. Sánchez A, M. (2004). La participación, metodología y práctica. Editorial Popular, Madrid. Serrano, S. (2003). El regalo de la comunicación. Anagrama: Barcelona. Bustínduy, I. (2010). La comunicación interna en la organizaciones 2.0. UOC: Barcelona. Watzlawick, P. (1997). Teoría de la Comunicación Humana. Herder: Barcelona. Watzlawick, P. (2001). ¿Es real la realidad? Confusión, desinformación y comunicación. Herder: Barcelona.