conquesta drets socials - xarxanet · 2013. 2. 27. · catalunya i un entorn europeu en els quals...
TRANSCRIPT
Laconquesta dels dretssocialsPRIMER PLA ESTRATÈGICDEL TERCER SECTOR SOCIALDE CATALUNYA 2008-2011
Amb el suport de:
La c
on
qu
esta
del
s d
rets
so
cial
s. P
rim
er p
la e
stra
tèg
ic d
el t
erce
r se
cto
r so
cial
de
Cat
alu
nya
200
8-20
11
Editat per:
Taula d’entitats del Tercer Sector
Social de Catalunya
www.taulasocial.org
Continguts:
Aquest Primer Pla Estratègic del
Tercer Sector Social de Catalunya
ha estat elaborat i aprovat de
forma conjunta per les 26 entitats
sòcies de la Taula d’entitats del
Tercer Sector Social de Catalunya,
i ha estat liderat per un equip de
treball format per: Adolf Díaz (Creu
Roja), Domènec Domènech (ECAS),
Eulàlia Mas (Federació Catalana de
Voluntariat Social), Jesús Delgado
(Fundació Pere Tarrés), Josep
Maria Bastus (Càritas), Lluís Ignasi
Dietrich (FATEC), Francesc Estellés
(FEDAIA), Xema Gil (Fundació
Catalana de l’Esplai) i Toni Codina
(Taula d’entitats del Tercer Sector
Social de Catalunya).
L’empresa de consultoria Alter
Civites ha donat suport a
l’elaboració del Pla per mitjà de
Víctor Bayarri i de Nekane Navarro.
Concepció gràfica i disseny:
Suport Associatiu
Fundació Catalana de l’Esplai
Imprès a: Icària Iniciatives Socials
Dipòsit legal: B-35014-2008
Aquest Primer Pla Estratègic del
Tercer Sector Social de Catalunya
ha estat elaborat i editat amb el
suport de:
Les fotografies que apareixen
en aquesta publicació han estat
cedides per les 26 entitats sòcies
de la Taula d’entitats del Tercer
Sector Social de Catalunya.
3
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
a
LA C
ON
QU
EST
A D
ELS
DR
ETS
SO
CIA
LSP
rim
er
Pla
est
ratè
gic
de
l Te
rce
r S
ect
or
So
cia
l
La conquesta dels drets socialsPrimer Pla Estratègic del Tercer Sector Social de Catalunya 2008-2011
Índex
5
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
a
LA C
ON
QU
EST
A D
ELS
DR
ETS
SO
CIA
LSP
rim
er
Pla
est
ratè
gic
de
l Te
rce
r S
ect
or
So
cia
l
Presentació: l’agenda pròpia del tercer sector social 6
Introducció: el repte dela participació, laciutadania i la conquesta dels drets socials 8
Metodologia iprotagonistes 12
I. Fonamentació 20El tercer sector social de catalunya: qui som?El nostre projecte de futurLa nostra missióEls nostres valors compartits
II. Eixos estratègics 22Eix estratègic I: drets socials i sistema deprovisió de serveis 23
Eix I.A.: Aplicació real iefectiva dels drets socials 23Eix I.B.: Sistema de provisió de serveis 24
Eix estratègic II: creació activa de futur i d’espai públic de participació ciutadana i de cohesiósocial, on hi participin totes les persones 25
Eix estratègic III: el tercer sector social comagent social 26
III. Objectius i accions 28
Eix I: drets socials i sistema de
provisió de serveis 30
I.A. Aplicació real i efectiva dels drets socials 30I.B. Sistema de provisió de serveis 31
Eix II: creació activa de futur i d’espaipúblic de participació ciutadana icohesió social, on participintotes les persones 34
Eix III: el tercer sector social com agent social 37
Annex 40
DAFO (diagnòstic) 41
Presentació
7
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
a
LA C
ON
QU
EST
A D
ELS
DR
ETS
SO
CIA
LSP
rim
er
Pla
est
ratè
gic
de
l Te
rce
r S
ect
or
So
cia
l
L’agenda pròpia deltercer sector socialEl juliol de 2003, les principals organitzacions de l’àmbit social català, iniciàvem un camí compartit constituint la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. Cinc anys després, la Taula presenta públicament la seva proposta de Pla Estratègic (2008-2001) del sector que representa.
La celebració del 1er Congrés del tercer sector social, celebrat el 23 i 24 de març de 2007 a l’Hospitalet de Llobregat, va esdevenir una fita clau en el procés d’articulació del sector. Es va reconèixer com a tal i va obtenir la carta de ciutadania per part de les administracions públiques i la societat en general. Pocs mesos després, al juliol de 2007, les entitats de la Taula vam decidir d’emprendre una reflexió estratègica encaminada a definir on volíem situar el sector en els propers anys.
Érem conscients de l’escenari de canvi que estàvem vivint, de les oportunitats i dels riscos que es trobaven en el nostre entorn. Oportunitats per quant, tant en el context estatal com en el de Catalunya, el 2007 aportava dos textos legislatius amb el conseqüent avenç en termes de garantia de nous drets i prestacions socials: la llei d’autonomia personal i d’atenció a la dependència i la llei de Serveis Socials. Riscos perquè, si es consolida l’actual crisi econòmica internacional, caldrà treballar de ferm per minimitzar l’impacte que pot produir aquesta situació en el reforçament de l’estat del benestar.
Un any després d’aquella decisió col·lectiva, presentem amb satisfacció aquest pla que se sustenta en tres grans eixos estratègics que alhora són tres grans afirmacions que han d’orientar objectius i accions en el proper període: La garantia dels nous drets socials amb la provisió de serveis de qualitat per part del tercer sector; la generació d’espai públic sobre la base de la participació ciutadana i la cohesió social; el reconeixement social i institucional del tercer sector com a agent social.
El nou context ens demana maduresa i ens emplaça, més que mai, a establir complicitats, dins del sector però també i d’una manera especial amb les administracions públiques. Caldrà també sumar esforços amb els/les treballadors/es, el voluntariat, els col·legis professionals, els sindicats, les empreses responsables, les universitats, els mitjans de comunicació i sobretot les persones i col·lectius que pateixen discriminació i exclusió.
El procés d’elaboració d’aquest Pla ha estat un bon exemple d’això que diem i volem agrair des d’aquí totes les persones, entitats i institucions que s’hi han implicat de moltes i diverses maneres.
Els objectius per la justícia i la inclusió social són compartits i s’assoliran en la mesura que hi hagi un tercer sector amb entitats compromeses, sòlides, que esdevinguin exemples i referents en el treball participat, amb qualitat i transparència. Aquest pla estratègic constitueix l’agenda pròpia del tercer sector que ens ha de dur a un nou i esperançador escenari d’aquí a cinc anys.
Carles BarbaPRESIDENT DE LA TAULA D’ENTITATS
DEL TERCER SECTOR SOCIAL DE CATALUNYA
Adolf DíazCOORDINADOR DEL PLA ESTRATÈGIC
TAULA D’ENTITATS DEL TERCER SECTOR
SOCIAL DE CATALUNYA
Introducció
9
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
a
LA C
ON
QU
EST
A D
ELS
DR
ETS
SO
CIA
LSP
rim
er
Pla
est
ratè
gic
de
l Te
rce
r S
ect
or
So
cia
l
La importància del tercer sector socialEl tercer sector social juga un paper cada dia més important a la nostra societat, en diferents nivells i àmbits d’actuació: com a proveïdor de serveis; modificant les agendes d’actuació política; i iden-tificant noves demandes socials que afecten els col·lectius més vulnerables. En coherència, el com-promís del tercer sector social al nostre país s’ha manifestat històricament en la lluita contra les desigualtats i en l’esforç per estendre el benestar als col·lectius socials més desafavorits o en situació d’exclusió social. La seva actuació ha estat determinant en la gran conquesta assolida en el segle XX en el reconeixe-ment dels drets de llibertat, dels drets polítics i dels drets socials. Una conquesta que ha permès un gran desenvolupament social, cívic i econòmic.Així mateix, la funció del tercer sector social adqui-reix una especial importància a Catalunya pel seu gran volum d’activitat. Segons el Llibre Blanc del Sector Civicosocial (2002), a Catalunya existeixen més de 5.800 organitzacions identificades, el volum econòmic de les quals és de més de 900 milions d’euros a l’any, el que representa més de l’1% del PIB català. Aquestes són algunes de les xifres que aporta aquest Llibre Blanc i que demos-tren la importància d’aquest sector a Catalunya: més de 52.000 persones contractades (el 2,4% de la població ocupada catalana), més de 155.000 voluntaris i voluntàries (més del 2,6% de la població catalana), i més d’1 milió de persones usuàries.
Però aquestes xifres, basades en dades dels anys 2000 i 2001, segurament són encara més impor-tants avui, vuit anys després. Segons estimacions de la Taula d’entitats del Tercer Sector de Cata-lunya i de l’Observatori del Tercer Sector, que estan duent a terme l’elaboració conjunta de l’Anuari del tercer sector social de Catalunya, la xifra actual d’organitzacions del sector pot haver crescut al voltant d’un 50%.
La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de CatalunyaLa Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Cata-lunya és una plataforma constituïda l’any 2003 per les entitats del tercer sector social català. Aglutina a 26 de les principals organitzacions de segon nivell del sector, que alhora representen a més de 2.000 entitats (associacions, fundacions, cooperatives d’iniciativa social, empreses d’inserció, centres espe-cials de treball...).Com a plataforma compartida pel conjunt d’entitats del tercer sector social, la Taula treballa per a la millora del benestar de les persones amb necessitats socials no cobertes i, de manera prioritària, per a la seva inclusió social; i alhora pretén la consolidació de les pròpies entitats i el reconeixement de la seva acció per part dels sectors econòmics, les administra-
Els ciutadans i les ciutadanes d’Europa ens trobem avui en una cruïlla: volem gaudir d’un major benestar material, i volem aconseguir-ho sense renunciar als principis i als ideals d’una societat lliure, democràtica i de progrés. I és que no sempre, com bé sabem, avançar econòmicament significa de fer-ho també socialment, ni tampoc és garantia d’un desenvolupament just, equitatiu i sostenible. El repte consisteix, per tant, en saber conciliar el progrés econòmic i social, a fi d’evitar que el futur de la nostra societat deixi les persones i el seu futur en un segon lloc.
En aquesta cruïlla, la Taula d’entitats del Tercer Sector de Catalunya fa una aposta clara i exigent: construir una Catalunya i un entorn europeu en els quals la participació, la ciutadania i els drets socials siguin prioritaris.
I, per aquest motiu, el present Pla Estratègic del Tercer Sector Social de Catalunya està orientat a assolir aquest ideal, a partir de 3 principis fonamentals:
El respecte i la prioritat per les persones.
Una democràcia avançada que promogui la ciutadania activa, la participació i el diàleg civil.
Una societat del benestar en què els drets socials siguin universals i estiguin plenament garantits.
10
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
aLA
CO
NQ
UE
STA
DE
LS D
RE
TS S
OC
IALS
Pri
me
r P
la e
stra
tèg
ic d
el
Terc
er
Se
cto
r S
oci
al
cions públiques i el conjunt de la societat catalana, cercant la incidència en les polítiques socials a Cata-lunya. Aquesta voluntat de la Taula s’expressa en els objectius següents:
Promoure la millora del marc legislatiu per al desenvolupament de les entitats de l’àmbit social i les seves activitats. Promoure mecanismes de finançament ade-quats a les necessitats de les entitats del tercer sector i les seves activitats i serveis. Promoure la participació i el voluntariat, així com la qualificació dels recursos humans del tercer sector. Promoure l’excel·lència de les organitzacions del tercer sector com la millora de la gestió, la qualitat en els serveis, la utilització de les noves tecnologies, la transparència i la comunicació. Establir i millorar els mecanismes actuals de relació de les entitats amb el Govern de la Generalitat i la resta de les administra-cions públiques, així com esdevenir el seu interlocutor en els àmbits que ens afecten com a sector. Fomentar la responsabilitat social de les empreses i establir relacions de cooperació amb el món privat mercantil i amb altres organitzacions de l’economia social. Promoure la relació amb els sindicats, univer-sitats, altres entitats, mitjans de comunicació i els ciutadans i ciutadanes. Promoure la coordinació i la participació en
xarxes de tercer sector a l’estat espanyol i a la Unió Europea. Crear opinió i incidir en les polítiques públi-ques, ja sigui en la denúncia de situacions que generen exclusió com en les propostes entorn de les polítiques d’inclusió social i la millora de les organitzacions del sector.
Evolució social: nous reptes, noves oportunitatsTanmateix l’entorn en el qual la Taula d’entitats del Tercer Sector de Catalunya desenvolupa la seva activitat està patint grans canvis que poden afectar l’acompliment d’aquests objectius. Clars exemples d’aquests canvis són: el creixement de la població en situació de dependència, els pro-funds canvis en les estructures familiars i en les seves funcions, la important transformació dels sistemes de protecció social europeus, la progressiva univer-salització de les prestacions de dependència a través dels serveis socials i sociosanitaris, etc. Així mateix, la Unió Europea, de manera encara inci-pient, comença a plantejar polítiques socials comunes en aspectes fonamentals pels drets de ciutadania.
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
a
11
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
a
LA C
ON
QU
EST
A D
ELS
DR
ETS
SO
CIA
LSP
rim
er
Pla
est
ratè
gic
de
l Te
rce
r S
ect
or
So
cia
l
És el cas del desenvolupament normatiu del Tractat constitutiu de la Comunitat Europea que habilita el Consell per a “adoptar accions adequades per a lluitar contra la discriminació per motius de sexe, d’origen racial o ètnic, religió o conviccions, disca-pacitat, edat o orientació sexual”. Com a concreció d’aquest mandat constitucional resulta significativa la Directiva 2000/78/CE per a la igualtat de tracte en l’ocupació per motius de religió o conviccions, de discapacitat, d’edat o d’orientació sexual, que sense esgotar, ni de bon tros, les possibilitats de la Comu-nitat per establir mesures contra la discriminació i a favor de la igualtat efectiva d’oportunitats, suposa un important precedent i una línia a seguir. En definitiva, estem vivint un moment en el qual s’està prenent consciència de la necessitat d’ampliar i de millorar les mesures d’acció positiva i de pro-tecció social, com també demostra la recent apro-vació a Catalunya de la nova Llei 12/2007 de serveis socials, o a l’estat espanyol de la Llei 39/2006 de promoció de l’autonomia personal i protecció de les persones en situació de dependència. I també podem parlar de les noves lleis d’igualtat, com per exemple la Llei 51/2003 d’igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat.La igualtat d’oportunitats i la no discriminació cons-titueixen un nou paradigma en les polítiques euro-pees de protecció social. Així mateix, s’observa una tendència emergent cap a la convergència europea en determinades polítiques socials relacionades amb les persones més desafavorides socialment o en risc d’exclusió.Així doncs, l’augment de les necessitats derivades de la dependència, les polítiques europees d’igualtat d’oportunitats i la nova legislació en matèria social constitueixen fets i tendències que generen grans reptes per al tercer sector social de Catalunya. En aquest context, és necessari enfortir el diàleg civil i reforçar el paper del tercer sector social com a legítim
interlocutor de la societat en relació a les polítiques socials. Juntament amb els altres agents socials, com els sindicats o els empresaris, el tercer sector social ha d’esdevenir l’interlocutor de referència per a l’elaboració, el desenvolupament i l’avaluació de les polítiques socials.
Un projecte de futur del tercer sector social: la participació, la ciutadania i la conquesta dels drets socialsPer donar resposta a aquests reptes, la Taula posa en marxa el present Pla Estratègic per al conjunt del tercer sector social de Catalunya, que li ha de per-metre construir un projecte de futur i impulsar la participació, la ciutadania i la conquesta dels drets socials. Es tracta d’un Pla per al període 2008-2011 que s’emmarca en una visió ambiciosa i pretén esta-blir nous paradigmes basats en els drets, la igualtat d’oportunitats, l’ètica i la qualitat, tant dels serveis prestats com de les organitzacions que aglutina el tercer sector.Aquest Pla haurà de fer possible no només un pro-grés en la participació, en la ciutadania i en els drets socials, sinó també una millora en la qualitat dels ser-veis que presten les entitats i una avenç en la qualitat del propi sector, tant de cadascuna de les entitats com del sector en el seu conjunt.
12
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
aLA
CO
NQ
UE
STA
DE
LS D
RE
TS S
OC
IALS
Pri
me
r P
la e
stra
tèg
ic d
el
Terc
er
Se
cto
r S
oci
al
Metodologia i protagonistes
13
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
a
LA C
ON
QU
EST
A D
ELS
DR
ETS
SO
CIA
LSP
rim
er
Pla
est
ratè
gic
de
l Te
rce
r S
ect
or
So
cia
l
L’Assemblea General de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya va aprovar, el 12 de juliol de 2007, de dur a terme un Pla Estratègic del tercer sector social de Catalunya per al període 2008-2011, partint d’una proposta metodològica elaborada per la secretaria executiva i per una empresa de consultoria externa, a la qual se li va encarregar que dissenyés el procés d’elaboració del Pla i l’acompanyés adequadament al llarg de totes les seves fases.
El pas següent, al setembre de 2007, fou la posada en marxa d’un equip de treball de 9 persones procedents d’entitats sòcies de la Taula, que es va reunir a partir d’aquell moment en set ocasions a fi d’elaborar les propostes corresponents a cadascuna de les fases.
A partir d’aquell moment, i al llarg de vuit mesos, la metodologia desenvolupada fou la següent:
1. Elaboració de documents previsL’empresa consultora va elaborar un document previ corresponent a cada procés de treball, partint de diverses fonts d’informació: Investigació sobre les tendències del tercer sector social a Europa (elaborada expressament per a la configuració del Pla Estratègic), I Congrés del Tercer Sector Social (2007), etc.
2. Celebració de reunions de l’equip de treballPartint dels documents previs, es van celebrar les reunions de l’equip de treball amb la finalitat de definir els aspectes corresponents a cada fase de treball.
3. Elaboració de les propostes de l’equip de treballA partir de les conclusions de l’equip de treball es van elaborar els documents que contenien les seves propostes.
4. Informació a la junta directivaEls documents propositius de l’equip de treball foren presentats puntualment a la Junta Directiva de la Taula, a fi de mantenir-la al dia de l’evolució del procés d’elaboració del Pla.
5. Participació online de les entitats sòcies de la taulaLes propostes de l’equip de treball foren enviades a totes les entitats sòcies de la Taula perquè poguessin fer-hi aportacions, indicant en cada moment les pautes necessàries per a la realització de les aportacions.
6. Seminaris de participació de les entitats sòcies de la taulaEs van organitzar dos seminaris de treball, en els quals hi van participar totes les entitats sòcies de la Taula:
Seminari de fonamentació: el projecte de futur del tercer sector social de catalunya (30-10-2007)
Seminari de diagnòstic estratègic i formulació estratègica (28-02-2008)
7. Elaboració de la proposta definitivaCom a resultat del procés anterior es va elaborar un document amb la proposta definitiva de Pla Estratègic.
8. Aprovació per part de la junta i de l’assemblea de la taula d’entitats del Tercer Sector social de CatalunyaPer últim, per tant, els documents finals foren debatuts, revisats i aprovats per l’Assemblea General de la Taula el 13 de març de 2008, i per la Junta Directiva de la mateixa Taula el 17 d’abril de 2008.
A continuació es recull en un diagrama aquesta metodologia:
14
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
aLA
CO
NQ
UE
STA
DE
LS D
RE
TS S
OC
IALS
Pri
me
r P
la e
stra
tèg
ic d
el
Terc
er
Se
cto
r S
oci
al
1. F
on
amen
taci
ó: b
ases
co
rpo
rati
ves,
pro
ject
e d
e fu
tur
(vis
ió i
mis
sió
) i v
alo
rs
com
un
s
2. D
iag
nò
stic
est
ratè
gic
(D
AFO
)
3. F
orm
ula
ció
est
ratè
gic
a
4. P
lan
ific
ació
ob
ject
ius
estr
atèg
ics
Do
cum
ents
pre
vis
Do
cum
ents
pre
vis
Pro
po
sta
equ
iptr
ebal
l
Pro
po
sta
equ
iptr
ebal
l
Part
icip
ació
on
line
enti
tats
Part
icip
ació
on
line
enti
tats
Sem
inar
i d
e p
arti
cip
ació
en
tita
ts.
Fon
amen
taci
ó:
el
pro
ject
e d
e fu
tur
del
Te
rcer
Sec
tor
Soci
al
de
Cat
alu
nya
.
Sem
inar
i d
e p
arti
cip
ació
en
tita
ts.
Dia
gn
òst
ic e
stra
tèg
ic
i for
mul
ació
est
ratè
gic
a
Ap
rova
ció
de
la
pro
po
sta
Jun
ta d
e la
Ta
ula
d’E
nti
tats
Ap
rova
ció
de
la
pro
po
sta
Jun
ta d
e la
Ta
ula
d’E
nti
tats
ELABORACIÓDEL PLAESTRATÈGIC
ASSAMBLEADELATAULAD’ENTITATSDELTERCER
SECTORSOCIALDECATALUNYA
Reu
nio
ns
equ
ip t
reb
all
Info
rmac
ió ju
nta
Reu
nio
ns
equ
ip t
reb
all
Info
rmac
ió ju
nta
Met
od
olo
gia
en
l’e
lab
ora
ció
del
pla
est
ratè
gic
20
08
-20
11
del
Ter
cer
Sect
or
Soci
al d
e C
atal
un
ya
15
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
a
LA C
ON
QU
EST
A D
ELS
DR
ETS
SO
CIA
LSP
rim
er
Pla
est
ratè
gic
de
l Te
rce
r S
ect
or
So
cia
l
Els i les protagonistesEls i les protagonistes principals de l’elaboració del I Pla Estratègic del Tercer Sector Social de Catalunya 2008-2010 han estat les 26 entitats de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya i les persones que les representen i en formen part, les quals l’han fet possible gràcies a la seva participació compromesa i constant durant els vuit mesos que ha durat el procés d’elaboració del Pla. Es tracta de les organitzacions següents:
AIRES-Plataforma Catalana d’Empreses d’Inserció
CÀRITAS Catalunya
COCARMI (Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat)
CONFEDERACIO ECOM
COORDINADORA DE TALLERS PER A PERSONES AMB DISCAPACITAT PSÍQUICA DE CATALUNYA
CREU ROJA
ECAS (Entitats Catalanes d’Atenció Social)
FACEPA (Federació d’Associacions Culturals i Educatives de Persones Adultes)
FAFAC (Federació d’Associacions de Familiars de malalts d’Alzheimer de Catalunya)
FATEC (Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya)
FCD (Federació Catalana d’Entitats d’Ajuda al Drogodependent)
FCVS (Federació Catalana de Voluntariat Social)
FEATE (Federació d’Entitats d’Assistència a la Tercera Edat)
FECEC (Federació Catalana contra el Càncer)
FEDAIA (Federació d’Entitats d’Atenció i d’Educació a la Infància i l’Adolescència)
FEDELATINA (Federación de Entidades Latinoamericanas de Cataluña)
FEPA (Federació d’Entitats amb Pisos Assistits)
FOCAGG (Federació d’Organitzacions Catalanes de Gent Gran)
FUNDACIÓ CATALANA DE L’ESPLAI
FUNDACIÓ ESCOLTA JOSEP CAROL
FUNDACIÓ PERE TARRÉS
FUNDACIÓ SANT JOAN DE DÉU
MINYONS ESCOLTES DE CATALUNYA / FUNDACIÓ JOSEP SANS
MOVIMENT LAIC I PROGRESSISTA
SECTORIAL DE COOPERATIVES D’INICIATIVA SOCIAL de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya
VORAVIU
16
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
aLA
CO
NQ
UE
STA
DE
LS D
RE
TS S
OC
IALS
Pri
me
r P
la e
stra
tèg
ic d
el
Terc
er
Se
cto
r S
oci
al
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
a
CARLES BARBAPRESIDENT DE LA TAULA D’ENTITATS DELTERCER SECTOR SOCIAL DE CATALUNYA
Els objectius per la justícia i la inclusió social s’assoliran en la mesura que hi hagi un tercer
sector amb entitats compromeses i sòlides que esdevinguin exemples i referents en el treball
participat, amb qualitat i transparència. Aquest pla estratègic constitueix l’agenda pròpia del
tercer sector que ens ha de dur a un nou i esperançador escenari d’aquí a cinc anys.
En nom de les entitats de la Taula vull expressar l’agraïment, a la vegada que deixar
constància de la feina essencial que han fet, als membres de l’equip de treball que es
va constituir per a liderar el procés d’elaboració del Primer Pla Estratègic del Tercer
Sector Social de Catalunya, format per : Adolf Díaz (Creu Roja),Domènec Domènech
(ECAS), Eulàlia Mas (Federació Catalana de Voluntariat Social), Francesc Estellés
(FEDAIA), Jesús Delgado (Fundació Pere Tarrés), Josep Maria Bastus (Càritas),
Lluís Ignasi Dietrich (FATEC), Nekane Navarro (Alter Civites), Toni Codina (Taula
d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya), Víctor Bayarri (Alter Civites), Xema
Gil (Fundació Catalana de l’Esplai).
17
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
a
LA C
ON
QU
EST
A D
ELS
DR
ETS
SO
CIA
LSP
rim
er
Pla
est
ratè
gic
de
l Te
rce
r S
ect
or
So
cia
l
EULÀLIA MASFEDERACIÓ CATALANA DE VOLUNTARIAT SOCIAL
El procés d’elaboració d’aquest Pla Estratègic ha servit per enfortir la confiança en nosaltres
mateixos, en la nostra capacitat de treball i de col·laboració. I més enllà, en clau de sector i
de país, vull creure que també podrà ser útil per a una correcta visualització d’allò que som
i, sobretot, d’allò que ens proposem ser. Podrà contribuir a fer clares les especificitats pròpies
del sector i la seva contribució a la cohesió social.
ADOLF DÍAZCREU ROJA
Participar en l’elaboració d’aquest Pla Estratègic ha estat un gran repte i un plaer, tant de
caire professional, com personal. La metodologia seguida garanteix una àmplia majoria de
màxims compartits per a tot el tercer sector social català. El Pla significarà la creació i la
consolidació de discurs propi, un pas objectiu per a la millor articulació del tercer sector social
i, finalment, un clar posicionament davant la ciutadania per a la millora de la qualitat de
vida de les persones, especialment dels més vulnerables.
DOMÈNEC DOMÈNECHENTITATS CATALANES PER A L’ACCIÓ SOCIAL
Amb aquest Pla Estratègic s’ha iniciat un camí de reflexió, rigorós i participatiu, del tot
imprescindible, per a la consolidació del tercer sector social com una realitat poderosa i influent.
Un Pla Estratègic no podria ser només el resultat d’una confluència d’interessos comuns
o compartits per part d’un grapat d’organitzacions. Per això hem intentat d’interpretar
l’enfocament concentrat de les diferents visions de les moltes entitats que conformen el tercer
sector social a Catalunya.
FRANCESC ESTELLÉSFEDERACIÓ D’ENTITATS D’ATENCIÓ I D’EDUCACIÓ A LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA
L’elaboració del Pla Estratègic ha suposat un espai de reflexió conjunt entre les entitats
del tercer sector, de creació de discurs, defugint alhora els interessos individuals, les
preocupacions del dia a dia, i centrant la mirada en l’interès comú. Hi ha hagut un alt
nivell de participació de les entitats, tant de les de segon com de les de primer nivell, la qual
cosa ha possibilitat una gran riquesa de continguts i al mateix temps ha dotat de validesa
i de legitimitat el propi Pla.
18
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
aLA
CO
NQ
UE
STA
DE
LS D
RE
TS S
OC
IALS
Pri
me
r P
la e
stra
tèg
ic d
el
Terc
er
Se
cto
r S
oci
al
JOSEP MARIA BASTÚSCÀRITAS
L’elaboració del pla implica la formulació d’un full de ruta compartit pel conjunt de les
entitats que formem el sector. El més important és que en aquest full de ruta s’evidencia que
la prioritat la tenen les persones que atenem. Quan una organització tan àmplia i plural com
la Taula aconsegueix aquesta formulació i, a més, promovent la participació, la implicació i
el lideratge de les pròpies persones, significa que els períodes d’assistencialisme, proteccionisme i
paternalisme estan quedant enrere, obrint el camí a la promoció i dignificació de la persona.
LLUIS IGNASI DIETRICHFEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE GENT GRAN DE CATALUNYA
Aquest Pla Estratègic és el resultat d’un treball curós i en profunditat, participat per totes les
entitats de la Taula i que ens ha permès de fer una reflexió i una actualització dels objectius
de la Taula i del conjunt del sector. Representa una projecció de futur per a la conquesta
continua, eficaç i real de drets socials, fonamentat en la promoció de la persona, respectant la
seva dignitat i dret a escollir.
NEKANE NAVARROALTER CIVITES
Des d’una visió ambiciosa de construcció d’un país millor per a totes les persones, aquest
Pla Estratègic dibuixa un camí que totes les entitats del Tercer Sector Social hauran
de recórrer, juntes, per fer realitat el seu projecte de futur compartit. I tot això des de la
legitimitat atorgada per un procés d’elaboració intens i participatiu en el qual les pròpies
entitats del sector han estat les protagonistes.
JESÚS DELGADOFUNDACIÓ PERE TARRÉS
L’elaboració d’aquest Pla Estratègic ens ha permès de fer una reflexió conjunta sobre la
contribució del tercer sector a la nostra societat, i alhora prendre consciència del seu potencial
quan s’uneix i es coordina. Hem treballat amb el màxim convenciment per proposar unes
línies d’actuació per als propers anys que permetin seguir impulsant la tasca de cohesió i
d’enfortiment del sector que ve realitzant la Taula.
19
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
a
LA C
ON
QU
EST
A D
ELS
DR
ETS
SO
CIA
LSP
rim
er
Pla
est
ratè
gic
de
l Te
rce
r S
ect
or
So
cia
l
XEMA GILFUNDACIÓ CATALANA DE L’ESPLAI
L’elaboració del Pla Estratègic ha posat de manifest que hi ha un bon esperit de col·laboració
i de treball conjunt entre les diferents entitats del tercer sector social, amb una clara visió de
futur col·lectiu. El Pla és un “full de ruta” que permetrà una unitat d’acció de les diferents
entitats al servei de les persones i del desenvolupament dels drets socials.
TONI CODINATAULA D’ENTITATS DEL TERCER SECTOR SOCIAL DE CATALUNYA
Les persones i les organitzacions ens unim quan compartim objectius. I ens unim més encara
si els objectius són atractius i ambiciosos. Per això aquest Pla Estratègic reforçarà la identitat
i la cohesió del tercer sector social català. N’estic convençut. I només en la mesura que siguem
un sector fort i amb idees clares serem capaços de fer avançar els drets socials al nostre país.
Aquesta es la vocació d’aquest Pla Estratègic.
VÍCTOR BAYARRIALTER CIVITES
Amb l’elaboració d’aquest Pla Estratègic donem un pas més per aconseguir que les persones,
totes elles, sense discriminacions o exclusions de cap tipus, participin en el projecte d’una
societat inclusiva. Que tot ciutadà o ciutadana es comprometi en fer de Catalunya un país de
llibertat, d’igualtat en la diversitat.
20
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
aLA
CO
NQ
UE
STA
DE
LS D
RE
TS S
OC
IALS
Pri
me
r P
la e
stra
tèg
ic d
el
Terc
er
Se
cto
r S
oci
al
I. Fonamentació
21
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
a
LA C
ON
QU
EST
A D
ELS
DR
ETS
SO
CIA
LSP
rim
er
Pla
est
ratè
gic
de
l Te
rce
r S
ect
or
So
cia
l
EL TERCER SECTOR SOCIAL DE CATALUNYA: QUI SOM?Segons el Llibre Blanc del tercer sector social de l’any 2002, el tercer sector social de Catalunya agrupa 5.800 organitzacions, més de 52.000 professionals i més de 155.000 voluntaris i voluntàries al servei de més d’un milió de persones.
Es tracta d’un ampli i divers teixit associatiu i d’organitzacions, compromès amb el benestardels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, espe-cialment d’aquelles persones que tenen més dificul-tats per desenvolupar la seva vida en plenitud de drets i de llibertats.
Al nostre país i arreu d’Europa emergeixen novesnecessitats socials que requereixen un major grau de flexibilitat i de proximitat. Així mateix, està creixent l’exigència ciutadana d’una participació més activa en la definició i l’aplicació de les polítiques socials, la qual cosa ens porta a aprofundir en les dimensions participatives de la democràcia representativa i a repensar la nostra visió sobre el sistema de drets i de deures i la seva efectivitat.
En aquest context d’aprofundiment democràtic i de governança, el tercer sector adquireix i exerceix una funció d’agent social, cada cop més visible, en representació de les persones i dels col·lectius socials. I això està fent canviar la manera d’entendre l’espai i la responsabilitat públiques, incidint en la transformació de l’Estat de Benestar cap a un nivell més avançat.
Aquest document, elaborat amb la participació de totes les organitzacions que formen la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, formula el projecte de futur compartit i concreta els principals objectius que ens proposem assolir per avançar cap a una societat més justa, més soli-dària, i on totes les persones participin activament en la creació del seu futur.
EL NOSTRE PROJECTEDE FUTURFarem que les nostres organitzacions siguin motors de transformació social i de creació del futur col·lectiu treballant per:
Una societat en la qual els drets socials de totes les persones siguin reals i efectius.Un país on totes les persones participin acti-vament en la creació del seu futur.Un espai públic de participació ciutadana on l’aplicació i l’ampliació de drets civils per a tothom assoleixi fites d’alta cohesió social.
LA NOSTRA MISSIÓTreballar pels drets, la igualtat i la qualitat de vida de les persones, sense exclusions. I per això construïm espai públic de participació, de responsabilitat i de compromís cívic, mitjançant la iniciativa social.
ELS NOSTRES VALORS COMPARTITSCompromesos amb els Drets Humans i identificats amb els principis de llibertat, d’igualtat i de cohesió social, fonamentem la nostra actuació en els valors següents:
En relació a les PERSONES1. El respecte a la dignitat de la persona en tota la seva diversitat.2. La promoció social de la persona, com a protagonista del seu projecte de vida i amb dret a escollir.3. La inclusió social de la persona, des de la solidaritat i l’equitat.
En relació a les nostres ORGANITZACIONS1. La transformació de la societat fent un ús dels nostres recursos no lucratiu i per a l’interès comú.2. La gestió responsable de les organitzacions, amb criteris integrals de qualitat, de sosteni-bilitat, d’eficiència i de transparència.3. La innovació constant davant les noves realitats emergents, des d’un treball conjunt, democràtic i en xarxa.
II. Eixos estratègics
23
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
a
LA C
ON
QU
EST
A D
ELS
DR
ETS
SO
CIA
LSP
rim
er
Pla
est
ratè
gic
de
l Te
rce
r S
ect
or
So
cia
l
Per a l’elaboració del diagnòstic estratègic que es recull a continuació, a més de l’estudi de diverses fonts d’informació (com els documents del I Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya, o un estudi sobre la vertebració del tercer sector social a Europa) s’ha realitzat una anàlisi DAFO (veure annex), configurat en 4 apartats a partir del projecte de futur definit:
1. Drets socials
2. Creació activa de futur, on hi participin totes les persones
3. Espai públic de participació ciutadana i de cohesió social
4. Agent social
Una vegada analitzats els factors de l’entorn que poden constituir una oportunitat o una amenaça per a la construcció del nostre projecte de futur, així com els factors del propi sector – les febleses que haurem de superar i les nostres fortaleses –, s’ha considerat necessari reformular els apartats anteriors, establint els següents eixos estratègics que ens permetran d’orientar les nostres estratègies durant els propers anys:
Eix estratègic 1: drets socials i sistema de provisió de serveis
eix 1.A.: Aplicació real i efectiva dels drets socials
eix 1.B.: Sistema de provisió de serveis
Eix estratègic 2: creació activa de futur i d’espai públic de participació ciutadana i de cohesió social, on hi participin totes les persones
Eix estratègic 3: el tercer sector social com agent social
A continuació es desenvolupa el diagnòstic estratègic d’aquests eixos, així com l’estratègia que s’haurà de plantejar per al desenvolupament del projecte de futur del tercer sector social de Catalunya.
Referent a les estratègies que es formulen a continuació, volem remarcar que, si bé determinats aspectes, com per exemple els drets socials, poden tenir un recorregut més clar en un futur proper, d’altres, com les vies per a la participació social, requeriran una actualització constant i, en el seu cas, una redefinició de les nostres estratègies d’acord amb els canvis socials que es vagin produint.
Eix estratègic I:Drets socials i sistema de provisió de serveis
Eix I.A.: Aplicació real i efectiva dels drets socials
DiagnòsticMalgrat l’existència d’un cert dirigisme per part d’algunes administracions públiques i que en alguns moments imperi una visió economicista dels serveis socials, ens trobem en un entorn favorable en l’àmbit institucional. Tanmateix
la societat no està prou implicada ni és prou exigent en el desenvolupament de les noves lleis que aporten un major reconeixement dels drets socials. A més, existeix el risc que els pres-supostos i els mitjans no acompanyin suficien-tment al llarg dels propers anys el desenvolu-pament dels drets socials reconeguts.Les entitats del tercer sector social de Catalunya tenim un major potencial per a esdevenir un vector clau en la reivindicació i l’exigència de la garantia d’aquests drets, però hem de superar l’actual dedicació gairebé exclusiva a la pres-tació de serveis, i alhora separar les actuacions de prestació de serveis de les de reivindicació. Dediquem pocs recursos a la gestió de la nostra activitat política, i fins ara no hem estat prou capaços de compaginar-la adequadament amb la nostra activitat de prestació de serveis.Els canvis socials dels propers anys exigiran un continu reconeixement de nous drets,
24
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
aLA
CO
NQ
UE
STA
DE
LS D
RE
TS S
OC
IALS
Pri
me
r P
la e
stra
tèg
ic d
el
Terc
er
Se
cto
r S
oci
al
davant dels qual els tercer sector social haurà d’articular una sistemàtica per a la detecció constant dels drets socials emergents, per a l’establiment de les prioritats en el seu reconeixement, i per a l’anàlisi que permeti orientar les campanyes, el plans i els pro-grames estratègics del sector a fi d’aconseguir noves conquestes socials. Existeix un dèficit en l’aplicació i en l’ús efectiu i real dels drets socials, sobretot en relació a les persones i els col·lectius en risc d’exclusió. Aquest dèficit ve causat, entre d’altres, pels següents factors:
Dèficit de mitjans i de recursos públics.Dèficit d’advocacy, de seguiment i de control de l’aplicació dels drets socials. Existeix una consciència ciutadana important, però amb tendència a ser difusa i que es configura d’una manera episòdica. Això denota una falta de sis-tematització, que exigeix l’elaboració de mètodes, d’eines i d’indicadors per aconseguir la seva efectivitat.Dèficit d’utilització de la via judicial i jurisdiccional per a la defensa dels drets socials.
Estratègia: Establir els mecanismes necessaris per a la detecció constant de drets socials emergents i aconseguir la seva introducció a l’agenda
política i social, tot assolint una conquesta contínua de drets socials.Potenciar el paper de la Taula i de les entitats de segon nivell en la reivindicació dels drets socials, dissenyant a tal efecte una sistemàtica d’acció estratègica contínua, així com de seguiment, monitorització i control en la seva aplicació i desenvolupament.
Eix I.B.: Sistema de provisió de serveis
Diagnòstic:Es plantegen nous reptes crucials per aconse-guir un sistema de provisió de serveis cohe-rent amb els drets socials, en relació a:
Els agents provisors de serveis:– Públics
– Privats no lucratius
– Privats mercantils
Els/les professionals:– Professionals que comparteixen els valors
del projecte de futur i que desenvolupen la
seva activitat d’acord amb aquest.
– Professionals coherents amb els seus
propis drets com a treballadors/es i com
a persones.
Els sistemes de provisió de serveis – elements fonamentals de l’estat del benestar – es carac-
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
a
25
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
a
LA C
ON
QU
EST
A D
ELS
DR
ETS
SO
CIA
LSP
rim
er
Pla
est
ratè
gic
de
l Te
rce
r S
ect
or
So
cia
l
teritzen a Catalunya per una cobertura insu-ficient en determinats àmbits, per una defi-citària proximitat als ciutadans i ciutadanes, i per una gran segmentació. Entre els fac-tors que provoquen aquesta situació podem remarcar els següents:
Poca cultura cooperativa entre els dife-rents actors dels sistemes, de manera que preval la competitivitat i la segregació.Tracte discriminatori en funció del tipus d’actor (públic, privat no lucratiu o privat mercantil).Escassa regulació i aplicació de clàusules socials.Tracte diferenciat i discriminatori als/les professionals del tercer sector social res-pecte als professionals dels sectors públic i privat mercantil.Abundància de concursos públics que no permeten complir el conveni col·lectiu i altres normes bàsiques de regulació.Utilització d’un marc clàssic de relacions laborals de mercat, sense considerar la realitat i les característiques particulars del tercer sector social i dels col·lectius als quals s’adreça.Atomització de les entitats del tercer sector social provisores de serveis.
Estratègia: Superar l’actual marc de provisió de serveis, tot definint i aplicant un nou paradigma per a un sistema de serveis fonamentat en els prin-cipis de la qualitat, la transparència, l’equitat, la no discriminació i l’eficàcia per a la plenitud dels drets socials.
Eix estratègic II:Creació activa de futur i d’espai públic de participació ciutadana i de cohesió social, on hi participin totes les persones
Diagnòstic:Les entitats del tercer sector social de Cata-lunya seguim tenint un elevat potencial per a:
Activar la participació socialGenerar processos de reivindicacióFomentar el voluntariatPromoure l’associacionismeGenerar altres iniciatives socials i d’economia social
Tanmateix, s’estan produint grans canvis i transformacions socials com a conseqüència, en part, dels canvis demogràfics, que engen-dren una creixent complexitat de la societat. Els processos relacionals es diversifiquen, la vivència i la gestió del temps esdevé un factor cada vegada més rellevant, i es produeix una des ubicació de les activitats. Tot això demana una actualització dels nostres recursos i de l’activitat que desenvolupem.En aquest nou context hem de ser capaços de continuar essent el referent de la societat en l’activació de la participació, del voluntariat, de l’associacionisme i de la reivindicació. Però
26
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
aLA
CO
NQ
UE
STA
DE
LS D
RE
TS S
OC
IALS
Pri
me
r P
la e
stra
tèg
ic d
el
Terc
er
Se
cto
r S
oci
al
posant el focus en l’exigència d’una accessi-bilitat universal i plena de les persones amb majors dificultats per afrontar aquests canvis socials. En cas contrari, el procés de transfor-mació de la societat exclourà moltes persones:
augmentant els factors que impedeixen la participació d’aquestes persones (persones amb discapacitat, persones grans, etc.),intensificant la invisibilitat social d’aquests factors,i incrementant la distància entre aquestes persones i els processos de creativitat.
En l’actualitat conviuen un discurs teòric d’impuls a la governança - publicació del Llibre Blanc de la Governança, diverses comunicacions de la Comissió Europea sobre aquest tema, etc. - amb una resistència pràctica a fer-la efectiva.Vivim un procés de major reconeixement formal i legal de la participació ciutadana en els àmbits institucionals i de decisió política (com el reco-neixement realitzat per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya o la Llei 12/2007 de serveis socials). Les administracions públiques busquen noves maneres de legitimació davant la disminució de la participació ciutadana en els afers públics. Tanmateix, no aporten suficients mitjans, instru-ments i canals per a una participació ciutadana universal, lliure, independent, eficaç i útil en relació als processos polítics i a aquells àmbits i temes que són rellevants per a la ciutadania.L’espai públic cívic-comunitari - tot el conjunt d’iniciatives i d’activitats que s’expressen en comunitat i que tenen una arrel social, cultural i mediambiental – es caracteritza per una creixent diversitat d’iniciatives en camps diversos i espe-cialitzats, i per la dificultat per integrar aquestes iniciatives en xarxes comunitàries de proximitat al territori, amb una estructura estable, que les vinculin i en facilitin la seva coordinació.Les organitzacions del tercer sector social poden ser actors clau en la creació i el desenvolupa-ment d’aquestes xarxes, en tractar-se d’un teixit d’organitzacions amb un profund arrelament al territori.
Estratègia: Des del respecte a la persona, a les seves dife-rents opcions i a la seva diversitat, volem ser un element catalitzador per tal que totes les persones, sense exclusions, puguin exercir un paper actiu en la creació del seu projecte de vida i del futur col·lectiu, mitjançant la dinamit-zació de l’espai públic de participació ciutadana i de cohesió social, i una coherència interna de les nostres entitats.
Eix estratègic III:El Tercer Sector Social com agent social
Diagnòstic:La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i les entitats del sector exerceixen funcions d’acció polí-tica poc eficients i incompletes a causa, entre d’altres raons, de la dispersió i del’atomització del sector.El conjunt d’organitzacions del tercer sector social de Catalunya pot esdevenir, en els propers anys, un agent social reco-negut i pràctic si:
Obté un clar reconeixement legal d’aquesta funció d’agent social.Es dota de mitjans públics suficients a la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, a les altres plataformes de representació del sector, i a les enti-tats del sector en general. Els mitjans públics per a garantir l’acompliment d’aquesta funció social hauran de ser finalistes, i si procedeixen dels pressu-postos hauran de ser nomenats.Es preserven els valors i la cohesió del sector, s’estructuren els pro-cessos polítics interns de consens, i s’aconsegueixen els mitjans professio-nals adients. Es realitza una política de comunicació interna i externa per obtenir una legi-timitat social més gran.Es diferencien amb claredat les activi-tats de caràcter polític i reivindicatiu, de les activitats de provisió de serveis. La nostra acció com a moviment social organitzat (agent social) es realitza en el marc d’una cultura de participació, d’inclusió i de governança.
Estratègia:Aconseguir el reconeixement social, ins-titucional i legal del tercer sector social de Catalunya com agent social, i millorar l’exercici d’aquesta funció dins del nostre sector a partir de les condicions bàsiques de coherència i d’eficàcia en la nostra activitat.
27
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
a
LA C
ON
QU
EST
A D
ELS
DR
ETS
SO
CIA
LSP
rim
er
Pla
est
ratè
gic
de
l Te
rce
r S
ect
or
So
cia
l
Resum de lesestratègies definides
Eix estratègic Estratègia
Eix estratègic I:
drets socials i sistema de provisió de serveis
Eix I.A.:
Aplicació real i efectiva dels drets socials
Establir els mecanismes necessaris per a la detecció constant de drets socials emergents i aconseguir la seva introducció a l’agenda política i social, tot assolint una conquesta contínua de drets socials.Potenciar el paper de la Taula i de les enti-tats de segon nivell en la reivindicació dels drets socials, dissenyant a tal efecte una sis-temàtica d’acció estratègica contínua, així com de seguiment, monitorització i control en la seva aplicació i desenvolupament.
Eix I.B.:
Sistema de provisió de serveis
Superar l’actual marc de provisió de serveis, tot definint i aplicant un nou paradigma per a un sistema de serveis fonamentat en els principis de la qualitat, la transparència, l’equitat, la no discriminació, la sostenibi-litat i l’eficàcia per a la plenitud dels drets socials.
Eix estratègic II:
creació activa de futur i d’espai públic de participació ciutadana i de cohesió social, on hi participin totes les persones
Des del respecte a la persona, a les seves diferents opcions i a la seva diversitat, volem ser un element catalitzador per tal que totes les persones, sense exclu-sions, puguin exercir un paper actiu en la creació del seu projecte de vida i del futur col·lectiu, mitjançant la dinamització de l’espai públic de participació ciutadana i de cohesió social, i una coherència interna de les nostres entitats.
Eix estratègic III:
el tercer sector social com agent social
Aconseguir el reconeixement social, ins-titucional i legal del tercer sector social de Catalunya com agent social, i millorar l’exercici d’aquesta funció dins del nostre sector a partir de les condicions bàsiques de coherència i d’eficàcia en la nostra activitat.
III. Objectius i accions
29
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
a
LA C
ON
QU
EST
A D
ELS
DR
ETS
SO
CIA
LSP
rim
er
Pla
est
ratè
gic
de
l Te
rce
r S
ect
or
So
cia
l
Com a concreció operativa de les estratègies definides en els 3 eixos estratègics plantejats, es fixen a continuació els objectius estratègics específics, els agents clau, les accions i la temporalitat que s’hauran d’assolir per a la seva consecució.
Objectius estratègics específicsReptes que han d’impulsar els agents clau per assolir els objectius generals.
Agents clauAgents claus interns1. Organitzacions de primer nivell: associacions, empreses d’inserció, fundacions
i cooperatives que treballen a favor de la inclusió social dels col·lectius més desafavorits i per a modificar les condicions que generen exclusió.
2. Organitzacions de segon nivell: aglutinen a organitzacions de primer nivell3. Altres organitzacions de tercer nivell: aglutinen a organitzacions de primer i
segon nivell4. Taula d’entitats del Tercer Sector Social5. Patronals del sector
Agents claus externs1. Administracions i institucions públiques2. Empreses de serveis mercantils3. Altres agents socials 4. Altres plataformes del Tercer Sector (drets humans, medi ambient, desenvolu-
pament, etc.)
AccionsConcreció del objectius en actuacions a desenvolupar.
TemporalitatMarca el període d’execució de cada acció durant els quatre anys de durada del pla.
Finalment, es defineixen les accions que permetran el desenvolupament dels objectius estratègics, fixant la seva temporalització.
30
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
aLA
CO
NQ
UE
STA
DE
LS D
RE
TS S
OC
IALS
Pri
me
r P
la e
stra
tèg
ic d
el
Terc
er
Se
cto
r S
oci
al
ES
TR
AT
ÈG
IAO
BJE
CT
IUS
ES
TR
AT
ÈG
ICS
E
SP
EC
ÍFIC
SA
GE
NT
CL
AU
IN
TE
RN
SA
GE
NT
CL
AU
E
XT
ER
NS
AC
CIO
NS
TE
MP
OR
AL
ITA
T
Org. 1r Nivell
Org. 2n Nivell
Org. 3r Nivell
Taula
Patronals
Instit. Públ.
Adm. Públ.
Empreses
Agents socials
Altres plataf.
2008
2009
2010
2011
I.A
.E.1
. Est
ablir
els
mec
anis
mes
ne
cess
aris
per
a la
det
ecci
ó i l
’act
uaci
ó co
nsta
nt d
avan
t de
dret
s so
cial
s em
erge
nts
i aco
nseg
uir
la s
eva
intr
oduc
ció
a l’a
gend
a po
lític
a i s
ocia
l, to
t ass
olin
t una
co
nque
sta
cont
ínua
de
dret
s so
cial
s.
I.A
.E.2
. Pot
enci
ar e
l pap
er d
e la
Tau
la
i de
les
entit
ats
del s
egon
niv
ell e
n la
rei
vind
icac
ió d
els
dret
s so
cial
s,
diss
enya
nt a
tal e
fect
e un
a si
stem
àtic
a d’
acci
ó es
trat
ègic
a co
ntín
ua, a
ixí c
om d
e se
guim
ent,
de
mon
itori
tzac
ió i
de c
ontr
ol
en la
sev
a ap
licac
ió i
dese
nvol
upam
ent.
I.A
.O.1
. Det
ecta
r el
s dr
ets
soci
als
emer
gent
s i a
ctua
r pe
r al
seu
re
cone
ixem
ent.
I.A
.O.1
.A.1
. Im
puls
ar u
n or
gani
sme,
cen
tre
o in
stitu
t per
a
la in
vest
igac
ió d
e la
pob
resa
, la
incl
usió
i el
s dr
ets
soci
als
a C
atal
unya
.
A.O
.1.A
.2. E
nfor
tir
les
eine
s de
det
ecci
ó, d
e re
colli
da i
de
sist
emat
itzac
ió d
e la
info
rmac
ió e
n el
terc
er s
ecto
r so
cial
, m
itjan
çant
l’im
puls
del
treb
all e
n xa
rxa
i l’e
labo
raci
ó d’
inst
rum
ents
ad
equa
ts.
.A.O
.1.A
.3. E
labo
rar
un m
apa
dels
dre
ts s
ocia
ls a
Cat
alun
ya, i
ac
tual
itzar
-lo
anua
lmen
t.
.A.O
.1.A
.4. C
rear
líni
es d
’inve
stig
ació
pro
spec
tiva
i de
supo
rt a
la
form
ació
de
líder
s, q
ue im
puls
in e
ls p
roce
ssos
de
dete
cció
de
dret
s so
cial
s em
erge
nts.
I.A
.O.2
. Mill
orar
l’ac
ció
i la
dire
cció
est
ratè
gica
de
les
nost
res
orga
nitz
acio
ns p
er a
l re
cone
ixem
ent d
els
dret
s so
cial
s.
I.A
.O.2
.A.1
. Pro
mou
re la
form
ació
en
lider
atge
i en
dir
ecci
ó es
trat
ègic
a pe
r a
tots
els
gru
ps d
el te
rcer
sec
tor
soci
al q
ue v
ulgu
in
mill
orar
els
seu
s m
ètod
es d
e re
ivin
dica
ció.
I.A
.O.3
. Gen
erar
pro
cess
os
cont
inua
ts i
eine
s de
seg
uim
ent,
d’
aval
uaci
ó i d
’inci
dènc
ia p
er
a l’a
plic
ació
efe
ctiv
a de
ls d
rets
so
cial
s, c
ompt
ant a
mb:
La p
artic
ipac
ió d
e le
s pe
rson
es
en r
isc
d’ex
clus
ió s
ocia
l.E
l seg
uim
ent i
la v
erifi
caci
ó de
l’a
plic
ació
efe
ctiv
a de
ls m
itjan
s i
dels
pre
ssup
osto
s ne
cess
aris
.
I.A
.O.3
.A.1
. Dis
seny
ar i
divu
lgar
una
ein
a de
mon
itori
tzac
ió
(mai
nstr
eam
ing)
de
l’apl
icac
ió d
els
dret
s so
cial
s.
I.A
.O.3
.A.2
. Est
ablir
dis
posi
tius
de v
erifi
caci
ó i d
e se
guim
ent d
e l’a
plic
ació
efe
ctiv
a de
ls d
rets
soc
ials
en
els
pres
supo
stos
púb
lics,
am
b el
sup
ort d
’age
nts
exte
rns
com
les
univ
ersi
tats
.
I.A
.O.3
.A.3
. Im
puls
ar la
res
pons
abili
tat s
ocia
l de
les
empr
eses
, es
tabl
int m
arcs
de
coop
erac
ió p
er a
la p
rom
oció
de
l’apl
icac
ió d
els
dret
s so
cial
s.
I.A
.O.3
.A.4
. Est
ablir
un
pact
e am
b le
s or
gani
tzac
ions
sin
dica
ls p
er
al s
egui
men
t i e
l con
trol
de
l’apl
icac
ió e
fect
iva
dels
dre
ts s
ocia
ls.
I.A
.O.4
. Pro
mou
re u
na c
ultu
ra
d’ut
ilitz
ació
de
les
vies
jurí
diqu
es
i jur
isdi
ccio
nals
per
a la
def
ensa
de
ls d
rets
soc
ials
.
I.A
.O.4
.A.1
. Est
udia
r el
pla
ntej
amen
t més
idon
i per
inic
iar
la
prom
oció
d’a
ques
ta c
ultu
ra d
ins
del s
ecto
r.
I.A
.O.4
.A.2
.d’
advo
cats
per
est
udia
r le
s vi
es m
és a
dien
ts p
er a
ques
ta p
rom
oció
.
I.A
.O.4
.A.3
. Est
ablir
un
mar
c de
coo
pera
ció
amb
el S
índi
c de
G
reug
es p
er e
stud
iar
les
vies
més
adi
ents
per
aqu
esta
pro
moc
ió.
EIX
I:D
RE
TS
SO
CIA
LSI
SIS
TE
MA
DE
PR
OV
ISIÓ
DE
SE
RV
EIS
:I.A
.AP
LIC
AC
IÓR
EA
LI
EF
EC
TIV
AD
ELS
DR
ET
SS
OC
IALS
.
31
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
a
LA C
ON
QU
EST
A D
ELS
DR
ETS
SO
CIA
LSP
rim
er
Pla
est
ratè
gic
de
l Te
rce
r S
ect
or
So
cia
l
ES
TR
AT
ÈG
IAO
BJE
CT
IUS
ES
TR
AT
ÈG
ICS
E
SP
EC
ÍFIC
SA
GE
NT
CL
AU
IN
TE
RN
SA
GE
NT
CL
AU
E
XT
ER
NS
AC
CIO
NS
TE
MP
OR
AL
ITA
T
Org. 1r Nivell
Org. 2n Nivell
Org. 3r Nivell
Taula
Patronals
Instit. Públ.
Adm. Públ.
Empreses
Agents socials
Altres plataf.
2008
2009
2010
2011
I.B
.E.1
. Sup
erar
l’ac
tual
mar
c de
pro
visi
ó de
ser
veis
, tot
def
inin
t i a
plic
ant u
n no
u pa
radi
gma
per
a un
sis
tem
a de
se
rvei
s fo
nam
enta
t en
els
prin
cipi
s de
la
qual
itat,
la tr
ansp
arèn
cia,
l’eq
uita
t, la
no
disc
rim
inac
ió, l
a so
sten
ibili
tat
i l’e
ficàc
ia
per
a la
ple
nitu
d de
ls d
rets
soc
ials
.
En
l’à
mb
it d
e la
co
ntr
acta
ció
p
úb
lica
:I.
B.O
.1. A
cons
egui
r qu
e el
s dr
ets
soci
als
prev
algu
in e
n el
s co
ntra
ctes
de
pres
taci
ó de
ser
veis
, de
man
era
que
en c
ap c
as le
s co
ndic
ions
con
trac
tual
s m
alm
etin
aq
uest
s dr
ets,
impe
deix
in la
so
sten
ibili
tat d
el p
roje
cte
o di
ficul
tin l’
acom
plim
ent d
els
dret
s la
bora
ls d
els/
les
prof
essi
onal
s.
I.B
.O.1
.A.1
. Im
puls
ar l’
acci
ó po
sitiv
a ca
p al
terc
er s
ecto
r so
cial
m
itjan
çant
l’ap
licac
ió d
e cl
àusu
les
soci
als
en e
ls c
rite
ris
d’ad
mis
sió,
en
els
cri
teri
s d’
adju
dica
ció
i en
els
crite
ris
de s
egui
men
t i c
ontr
ol.
I.B
.O.1
.A.2
. Est
udia
r el
mar
c le
gal i
con
èixe
r le
s ex
peri
ènci
es
d’al
tres
ent
itats
que
hag
in tr
ebal
lat l
a ca
ract
eritz
ació
i la
def
inic
ió
de le
s cl
àusu
les
soci
als
i la
intr
oduc
ció
del c
once
pte
de s
olvè
ncia
so
cial
.
I.B
.O.1
.A.3
. Ela
bora
r ei
nes
per
a la
con
trac
taci
ó am
b ad
min
istr
acio
ns p
úbliq
ues
que
serv
eixi
n de
gui
a ta
nt a
les
nost
res
orga
nitz
acio
ns c
om a
les
mat
eixe
s ad
min
istr
acio
ns p
úbliq
ues,
i qu
e in
clog
uin
conv
enis
, con
trac
tes
i ple
cs ti
pus.
I.B
.O.1
.A.4
. Dis
posa
r d’
una
asse
ssor
ia ju
rídi
ca c
ompa
rtid
a es
peci
alitz
ada
en a
ques
ta m
atèr
ia, i
dur
a te
rme
acci
ons
cont
enci
oses
exe
mpl
ars,
sob
reto
t qua
n el
s pl
ecs
dels
con
curs
os
inco
mpl
eixi
n el
s dr
ets
soci
als.
En
rel
ació
a l
es e
nti
tats
del
te
rcer
sec
tor
soci
al:
I.B
.O.2
. Pro
mou
re u
na n
ova
cultu
ra d
e co
oper
ació
i de
co
neix
emen
t ent
re le
s en
titat
s de
l ter
cer
sect
or s
ocia
l i e
stab
lir,
en la
mes
ura
del p
ossi
ble,
mar
cs i
proc
esso
s de
coo
pera
ció
sect
oria
l, tr
ansv
ersa
l i in
stru
men
tal p
er a
l’e
nfor
timen
t i la
mill
ora
de la
qu
alita
t en
la g
estió
.
I.B
.O.2
.A.1
. Im
puls
ar la
form
ació
en
tècn
ique
s i e
n m
ètod
es d
e co
oper
ació
, i p
ublic
ar-n
e i d
ivul
gar-
ne e
ls r
esul
tats
.
I.B
.O.2
.A.2
. Obr
ir u
na r
efle
xió
entr
e le
s en
titat
s de
la T
aula
sob
re
el q
ue s
igni
fica
aque
sta
nova
cul
tura
de
coop
erac
ió.
I.B
.O.2
.A.3
. Ela
bora
r pr
ojec
tes
i pro
duct
es c
ompa
rtit
s, c
om,
per
exem
ple,
una
gui
a pe
r a
l’ela
bora
ció
d’in
form
es d
e re
sult
ats
i mem
òrie
s de
sos
teni
bilit
at a
dapt
ada
a la
rea
litat
del
ter
cer
sect
or s
ocia
l.
EIX
I:D
RE
TS
SO
CIA
LSI
SIS
TE
MA
DE
PR
OV
ISIÓ
DE
SE
RV
EIS
:I.B
.SIS
TE
MA
DE
PR
OV
ISIÓ
DE
SE
RV
EIS
(I)
32
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
aLA
CO
NQ
UE
STA
DE
LS D
RE
TS S
OC
IALS
Pri
me
r P
la e
stra
tèg
ic d
el
Terc
er
Se
cto
r S
oci
al
ES
TR
AT
ÈG
IAO
BJE
CT
IUS
ES
TR
AT
ÈG
ICS
E
SP
EC
ÍFIC
SA
GE
NT
CL
AU
IN
TE
RN
SA
GE
NT
CL
AU
E
XT
ER
NS
AC
CIO
NS
TE
MP
OR
AL
ITA
T
Org. 1r Nivell
Org. 2n Nivell
Org. 3r Nivell
Taula
Patronals
Instit. Públ.
Adm. Públ.
Empreses
Agents socials
Altres plataf.
2008
2009
2010
2011
En
rel
ació
als
/le
s p
rofe
ssio
nal
s:I.
B.O
.3. E
stud
iar
i dia
gnos
ticar
le
s ba
ses
d’un
a po
lític
a de
pe
rson
es (r
ecur
sos
hum
ans)
co
mú
i coh
eren
t am
b el
s pr
inci
pis
del t
erce
r se
ctor
so
cial
, en
coor
dina
ció
amb
les
orga
nitz
acio
ns p
atro
nals
del
se
ctor
.
I.B
.O.3
.A.1
. Ela
bora
r un
a an
àlis
i i u
n di
agnò
stic
de
la p
olíti
ca d
e pe
rson
es (r
ecur
sos
hum
ans)
del
terc
er s
ecto
r so
cial
de
Cat
alun
ya a
fi
d’es
tabl
ir u
nes
base
s co
mun
s de
l sec
tor.
En
rel
ació
a l
es r
elac
ion
s la
bo
rals
:I.
B.O
.4. E
stab
lir u
n no
u m
arc
d’es
truc
tura
ció
i de
dese
nvol
upam
ent d
e le
s re
laci
ons
labo
rals
al t
erce
r se
ctor
soc
ial.
I.B
.O.2
.A.4
. Est
ablir
un
pact
e po
lític
d’a
gent
s so
cial
s,
part
icul
arm
ent a
mb
les
orga
nitz
acio
ns s
indi
cals
, per
ava
nçar
cap
a
una
mill
ora
de le
s re
laci
ons
i de
la q
ualit
at e
n l’o
cupa
ció
dins
de
l sec
tor,
i inc
rem
enta
r l’a
trac
tiu p
er tr
ebal
lar
dins
del
sec
tor
i de
senv
olup
ar-h
i una
car
rera
pro
fess
iona
l:C
rean
t una
pla
tafo
rma
conj
unta
dav
ant l
es a
dmin
istr
acio
ns
públ
ique
sA
cons
egui
nt u
na in
cidè
ncia
més
efe
ctiv
a en
les
rela
cion
s am
b le
s ad
min
istr
acio
ns p
úbliq
ues
Impu
lsan
t nou
s fo
rmat
s de
par
ticip
ació
del
s/le
s tr
ebal
lado
rs/e
s en
la d
irec
ció
de le
s or
gani
tzac
ions
.
En
rel
ació
al
resp
ecte
en
vers
el
s p
rin
cip
is p
rop
is d
el s
ecto
r:I.
B.O
.5. É
sser
org
anitz
acio
ns
sost
enib
les,
i co
here
nts
en la
ge
stió
am
b el
s pr
opis
pri
ncip
is.
I.B
.O.5
.A.1
. Cre
ar u
n fò
rum
de
pens
amen
t i d
e re
flexi
ó de
l ter
cer
sect
or s
ocia
l de
Cat
alun
ya p
er a
-d’
entr
e d’
altr
es o
bjec
tius-
av
ança
r en
la in
cultu
raci
ó de
la I
DI e
n el
s si
stem
es i
les
tècn
ique
s de
ges
tió
i en
la in
trod
ucci
ó de
cri
teri
s de
res
pons
abili
tat s
ocia
l.
I.B
.O.5
.A.2
. In
corp
orar
la c
ultu
ra d
e la
sos
teni
bilit
at
med
iam
bien
tal,
econ
òmic
a, te
cnol
ògic
a i s
ocia
l a le
s or
gani
tzac
ions
de
l sec
tor,
artic
ulan
t un
disc
urs
soci
al c
omú
que
posi
en
valo
r la
pr
omoc
ió d
e la
sos
teni
bilit
at.
EIX
I:D
RE
TS
SO
CIA
LSI
SIS
TE
MA
DE
PR
OV
ISIÓ
DE
SE
RV
EIS
:I.B
.SIS
TE
MA
DE
PR
OV
ISIÓ
DE
SE
RV
EIS
(II
)
++
33
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
a
LA C
ON
QU
EST
A D
ELS
DR
ETS
SO
CIA
LSP
rim
er
Pla
est
ratè
gic
de
l Te
rce
r S
ect
or
So
cia
l
ES
TR
AT
ÈG
IAO
BJE
CT
IUS
ES
TR
AT
ÈG
ICS
E
SP
EC
ÍFIC
SA
GE
NT
CL
AU
IN
TE
RN
SA
GE
NT
CL
AU
E
XT
ER
NS
AC
CIO
NS
TE
MP
OR
AL
ITA
T
Org. 1r Nivell
Org. 2n Nivell
Org. 3r Nivell
Taula
Patronals
Instit. Públ.
Adm. Públ.
Empreses
Agents socials
Altres plataf.
2008
2009
2010
2011
En
la
rela
ció
a l
es e
nti
tats
p
riva
des
d’i
nic
iati
va m
erca
nti
l p
rest
ado
res
de
serv
eis:
I.B
.O.6
. Im
puls
ar l’
esta
blim
ent
de m
arcs
de
coop
erac
ió
amb
empr
eses
soc
ialm
ent
resp
onsa
bles
, en
cohe
rènc
ia a
mb
els
nost
res
prin
cipi
s.
.B.O
.6.A
.1. E
stab
lir e
ls c
rite
ris
refe
renc
ials
com
uns
per
a la
co
oper
ació
am
b em
pres
es, e
ntre
els
qua
ls h
i hau
ria
els
segü
ents
:C
ompl
imen
t del
s pr
inci
pis
de r
espo
nsab
ilita
t soc
ial
Coo
pera
ció
amb
empr
eses
no
conc
urre
nts
sinó
com
plem
entà
ries
a
la n
ostr
a ac
tivita
t en
l’àm
bit d
e la
pro
visi
ó de
ser
veis
Pre
ferè
ncia
per
a la
coo
pera
ció
amb
petit
es e
mpr
eses
.P
refe
rènc
ia p
er a
la c
oope
raci
ó am
b le
s en
tita
ts d
el t
erce
r se
ctor
soc
ial.
Apl
icac
ió d
e cl
àusu
les
cont
ract
uals
que
pro
tege
ixin
els
nos
tres
I.B
.O.6
.A.2
. Ela
bora
r ei
nes
refe
renc
ials
con
junt
es p
er a
l’e
stab
limen
t de
mar
cs d
e co
oper
ació
am
b em
pres
es:
Cod
i de
Con
duct
a.
Con
trac
te ti
pus.
Gui
a pe
r a
l’est
ablim
ent d
e re
laci
ons
de c
oope
raci
ó de
les
entit
ats
del t
erce
r se
ctor
soc
ial a
mb
empr
eses
.
I.B
.O.6
.A.3
. Im
puls
ar p
roce
ssos
de
diàl
eg p
er c
onso
lidar
una
re
spos
ta a
ltern
ativ
a de
l ter
cer
sect
or s
ocia
l a le
s ad
min
istr
acio
ns
públ
ique
s.
I.B
.O.6
.A.4
. Dis
posa
r d’
una
asse
ssor
ia ju
rídi
ca c
ompa
rtid
a pe
r ga
rant
ir l’
acom
plim
ent d
els
crite
ris
esta
bler
ts.
EIX
I:D
RE
TS
SO
CIA
LSI
SIS
TE
MA
DE
PR
OV
ISIÓ
DE
SE
RV
EIS
:I.B
.SIS
TE
MA
DE
PR
OV
ISIÓ
DE
SE
RV
EIS
(II
I)
34
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
aLA
CO
NQ
UE
STA
DE
LS D
RE
TS S
OC
IALS
Pri
me
r P
la e
stra
tèg
ic d
el
Terc
er
Se
cto
r S
oci
al
ES
TR
AT
ÈG
IAO
BJE
CT
IUS
ES
TR
AT
ÈG
ICS
E
SP
EC
ÍFIC
SA
GE
NT
CL
AU
IN
TE
RN
SA
GE
NT
CL
AU
E
XT
ER
NS
AC
CIO
NS
TE
MP
OR
AL
ITA
T
Org. 1r Nivell
Org. 2n Nivell
Org. 3r Nivell
Taula
Patronals
Instit. Públ.
Adm. Públ.
Empreses
Agents socials
Altres plataf.
2008
2009
2010
2011
II.E
.1. D
es d
el r
espe
cte
a la
per
sona
, a
les
seve
s di
fere
nts
opci
ons
i a la
se
va d
iver
sita
t, v
olem
ser
un
elem
ent
cata
litza
dor
per
tal q
ue to
tes
les
pers
ones
, sen
se e
xclu
sion
s, p
ugui
n ex
erci
r un
pap
er a
ctiu
en
la c
reac
ió d
el
mitj
ança
nt la
din
amitz
ació
de
l’esp
ai
públ
ic d
e pa
rtic
ipac
ió c
iuta
dana
i de
co
hesi
ó so
cial
, i u
na c
oher
ènci
a in
tern
a de
le
s no
stre
s en
titat
s.
II.O
.1. A
ntic
ipar
-nos
i en
tend
re
els
canv
is i
les
tran
sfor
mac
ions
so
cial
s, i
gest
iona
r l’a
dequ
ació
i el
des
envo
lupa
men
t int
ern
de le
s no
stre
s en
titat
s.
II.O
.1.A
.1. E
labo
rar
un in
form
e bi
anua
l del
terc
er s
ecto
r so
cial
de
Cat
alun
ya q
ue p
erm
eti a
nalit
zar
l’evo
luci
ó de
l sec
tor,
conè
ixer
les
nove
s te
ndèn
cies
cap
a u
na m
ajor
incl
usió
de
tote
s le
s pe
rson
es, i
es
tudi
ar le
s vi
es p
er a
vanç
ar c
ap a
una
ciu
tada
nia
més
act
iva.
II.O
.1.A
.2. A
ctua
litza
r el
s no
stre
s di
spos
itius
i ei
nes
de g
estió
per
ad
equa
r-lo
s al
s no
us fo
rmat
s
II.O
.1.A
.3. D
esen
volu
par
línie
s i i
nstr
umen
ts d
e co
neix
emen
t i
d’in
vest
igac
ió d
e l’e
volu
ció
soci
al i
dels
ris
cos
d’ex
clus
ió, d
es d
e la
pe
rspe
ctiv
a de
l ter
cer
sect
or s
ocia
l.
II.O
.1.A
.4. C
rear
esp
ais
de p
artic
ipac
ió i
de c
reat
ivita
t a le
s no
stre
s en
titat
s, q
ue e
ns a
judi
n a
la r
eori
enta
ció
de la
nos
tra
activ
itat i
a la
co
nstr
ucci
ó d’
una
cultu
ra c
omun
a d’
antic
ipac
ió i
d’ad
equa
ció
als
canv
is s
ocia
ls.
II.O
.1.A
.5. E
stab
lir u
na lí
nia
de c
omun
icac
ió p
eriò
dica
i in
tera
ctiv
a en
tre
les
entit
ats
del s
ecto
r en
rel
ació
als
tem
es e
stra
tègi
cs:
polít
ique
s d’
incl
usió
, nou
s fa
ctor
d’e
xclu
sió
soci
al, g
over
nanç
a,
dret
s so
cial
s, e
tc.
II.O
.2. P
rom
oure
les
cond
icio
ns p
er a
gar
antir
l’a
cces
sibi
litat
uni
vers
al, l
a ig
ualta
t d’o
port
unita
ts, l
a no
di
scri
min
ació
i la
inco
rpor
ació
la
bora
l de
pers
ones
vul
nera
bles
o
amb
nece
ssita
ts d
e su
port
en
les
nost
res
orga
nitz
acio
ns i
en e
l co
njun
t de
la s
ocie
tat.
II.O
.2.A
.1. A
dqui
rir
un c
ompr
omís
inte
rn, p
er p
art d
e le
s en
titat
s de
l sec
tor,
per
tal q
ue le
s co
ndic
ions
d'a
cces
sibi
litat
uni
vers
al,
d’ig
ualta
t d'o
port
unita
ts, d
e no
dis
crim
inac
ió i
d’in
corp
orac
ió
labo
ral d
e pe
rson
es v
ulne
rabl
es o
am
b ne
cess
itats
de
supo
rt s
igui
n pl
anifi
cade
s, a
valu
ades
i ap
licad
es.
II.O
.2.A
.2. I
mpu
lsar
i po
rtar
a te
rme
la c
ontr
acta
ció
de p
erso
nes
vuln
erab
les
o am
b ne
cess
itats
de
supo
rt, s
uper
ant à
mpl
iam
ent e
ls
impe
ratiu
s le
gals
en
aque
sta
mat
èria
.
II.O
.2.A
.3. E
labo
rar
un p
roto
col d
’act
uaci
ó pe
r le
s en
titat
s de
l sec
tor
en m
atèr
ia d
’igua
ltat d
’opo
rtun
itats
, d’a
cces
sibi
litat
un
iver
sal i
de
cont
ract
ació
de
pers
ones
vul
nera
bles
o a
mb
nece
ssita
ts d
e su
port
, aix
í com
un
circ
uit d
’info
rmac
ió d
e le
s ac
tuac
ions
que
es
dugu
in a
term
e en
aqu
est à
mbi
t.
EIX
II:C
RE
AC
IÓA
CT
IVA
DE
FU
TU
RI
D’E
SPA
IP
ÚB
LIC
DE
PAR
TIC
IPA
CIÓ
CIU
TAD
AN
AI
CO
HE
SIÓ
SO
CIA
L,O
NPA
RT
ICIP
INT
OT
ES
LES
PE
RS
ON
ES (
I)
35
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
a
LA C
ON
QU
EST
A D
ELS
DR
ETS
SO
CIA
LSP
rim
er
Pla
est
ratè
gic
de
l Te
rce
r S
ect
or
So
cia
l
ES
TR
AT
ÈG
IAO
BJE
CT
IUS
ES
TR
AT
ÈG
ICS
E
SP
EC
ÍFIC
SA
GE
NT
CL
AU
IN
TE
RN
SA
GE
NT
CL
AU
E
XT
ER
NS
AC
CIO
NS
TE
MP
OR
AL
ITA
T
Org. 1r Nivell
Org. 2n Nivell
Org. 3r Nivell
Taula
Patronals
Instit. Públ.
Adm. Públ.
Empreses
Agents socials
Altres plataf.
2008
2009
2010
2011
II.O
.2.A
.4. P
rom
oure
i re
ivin
dica
r l’a
prov
ació
de
nova
legi
slac
ió
més
efe
ctiv
a en
l’àm
bit d
e la
igua
ltat d
’opo
rtun
itats
i de
la n
o di
scri
min
ació
, i v
etlla
r pe
r la
sev
a ap
licac
ió.
II.O
.2.A
.5. I
mpu
lsar
la c
ontr
acta
ció
de p
erso
nes
vuln
erab
les
o am
b ne
cess
itats
de
supo
rt p
er p
art d
’age
nts
soci
als
exte
rns
al s
ecto
r.
II.O
.3. F
omen
tar,
impu
lsar
i do
nar
supo
rt a
aqu
ells
pro
cess
os
que
faci
litin
la ll
iber
tat,
l’a
uton
omia
, l’a
utog
esti
ó i l
a pr
esa
de d
ecis
ions
de
tote
s le
s pe
rson
es q
ue fo
rmen
les
enti
tats
del
sec
tor,
com
ptan
t es
peci
alm
ent
amb
les
pers
ones
vu
lner
able
s o
amb
nece
ssit
ats
de s
upor
t.
II.O
.3.A
.1. D
ur a
term
e un
est
udi d
e bo
nes
pràc
tique
s en
tre
les
entit
ats
del s
ecto
r en
rel
ació
al f
omen
t de
la ll
iber
tat,
l’au
tono
mia
, l’a
utog
estió
i la
pre
sa d
e de
cisi
ons
de to
tes
les
pers
ones
que
le
s fo
rmen
, i e
n es
peci
al d
e le
s pe
rson
es v
ulne
rabl
es o
am
b ne
cess
itats
de
supo
rt.
II.O
.3.A
.2. E
sten
dre
entr
e le
s en
titat
s de
l sec
tor
el c
onei
xem
ent
i les
bon
es p
ràct
ique
s de
fom
ent d
e la
llib
erta
t, l’
auto
nom
ia,
l’aut
oges
tió i
la p
resa
de
deci
sion
s de
tote
s le
s pe
rson
es q
ue
les
form
en, i
en
espe
cial
de
les
pers
ones
vul
nera
bles
o a
mb
nece
ssita
ts d
e su
port
.
II.O
.4. P
rom
oure
una
cul
tura
de
la p
arti
cipa
ció
en e
l con
junt
de
la
nost
ra s
ocie
tat,
des
del
res
pect
e a
la d
iver
sita
t d’
opci
ons
i ten
int
espe
cial
cur
a de
la p
rom
oció
de
la p
arti
cipa
ció
de le
s pe
rson
es
amb
difi
cult
ats.
II.O
.4.A
.1. P
rogr
amar
líni
es d
’acc
ió q
ue in
corp
orin
la p
artic
ipac
ió
com
un
eix
prim
ordi
al e
n el
s di
fere
nts
nive
lls in
stitu
cion
als
i or
gani
tzat
ius,
i ta
mbé
en
els
sist
emes
edu
catiu
s.
II.O
.4.A
.2. P
rom
oure
la g
aran
tia d
’acc
essi
bilit
at u
nive
rsal
de
les
TIC
i la
form
ació
de
les
pers
ones
vul
nera
bles
o a
mb
nece
ssita
ts d
e su
port
per
al s
eu ú
s ef
ectiu
.
II.O
.4.A
.3. P
rom
oure
l’es
tabl
imen
t de
cana
ls d
e pa
rtic
ipac
ió
alte
rnat
ius
a le
s te
cnol
ogie
s de
la in
form
ació
i de
la c
omun
icac
ió
per
a aq
uelle
s pe
rson
es a
mb
dific
ulta
ts p
er u
tilitz
ar-l
es.
II.O
.4.A
.4. I
mpu
lsar
, pot
enci
ar i
part
icip
ar e
n la
cre
ació
i l’e
xten
sió
de x
arxe
s cí
viqu
es i
com
unità
ries
que
inte
grin
, vin
culin
i fa
cilit
in
la p
artic
ipac
ió a
l’es
pai p
úblic
, que
fom
entin
la p
roxi
mita
t i q
ue
valo
rin
la d
iver
sita
t.
II.O
.4.A
.5. R
eivi
ndic
ar q
ue to
tes
les
adm
inis
trac
ions
púb
lique
s, e
n to
ts e
l niv
ells
, gar
ante
ixin
els
mitj
ans,
les
cond
icio
ns i
els
cana
ls p
er
a un
a pa
rtic
ipac
ió c
iuta
dana
uni
vers
al, l
liure
, ind
epen
dent
, efic
aç i
útil,
teni
nt e
spec
ial c
ura
en la
cre
ació
de
cond
icio
ns p
erqu
è si
guin
ac
cess
ible
s pe
r a
les
pers
ones
am
b es
peci
als
nece
ssita
ts.
EIX
II:C
RE
AC
IÓA
CT
IVA
DE
FU
TU
RI
D’E
SPA
IP
ÚB
LIC
DE
PAR
TIC
IPA
CIÓ
CIU
TAD
AN
AI
CO
HE
SIÓ
SO
CIA
L,O
NPA
RT
ICIP
INT
OT
ES
LES
PE
RS
ON
ES (
II)
36
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
aLA
CO
NQ
UE
STA
DE
LS D
RE
TS S
OC
IALS
Pri
me
r P
la e
stra
tèg
ic d
el
Terc
er
Se
cto
r S
oci
al
ES
TR
AT
ÈG
IAO
BJE
CT
IUS
ES
TR
AT
ÈG
ICS
E
SP
EC
ÍFIC
SA
GE
NT
CL
AU
IN
TE
RN
SA
GE
NT
CL
AU
E
XT
ER
NS
AC
CIO
NS
TE
MP
OR
AL
ITA
T
Org. 1r Nivell
Org. 2n Nivell
Org. 3r Nivell
Taula
Patronals
Instit. Públ.
Adm. Públ.
Empreses
Agents socials
Altres plataf.
2008
2009
2010
2011
II.O
.5. R
eivi
ndic
ar la
con
secu
ció
d’un
pac
te p
er a
la in
clus
ió i
la c
ohes
ió s
ocia
l a C
atal
unya
qu
e im
pliq
ui, c
om a
mín
im, e
ls
part
its, l
es in
stitu
cion
s pú
bliq
ues,
le
s or
gani
tzac
ions
sin
dica
ls,
les
patr
onal
s, e
ls c
ol.le
gis
prof
essi
onal
s i l
es p
ròpi
es e
ntita
ts
del t
erce
r se
ctor
soc
ial.
II.O
.5.A
.1. E
labo
rar
una
prim
era
prop
osta
est
ruct
urad
a de
pac
te
per
a la
incl
usió
i la
coh
esió
soc
ial c
oher
ent a
mb
el p
rese
nt P
la
Est
ratè
gic.
II.O
.5.A
.2. P
rese
ntar
la p
ropo
sta
de p
acte
als
par
tits
polít
ics,
a le
s in
stitu
cion
s pú
bliq
ues
cata
lane
s, a
les
orga
nitz
acio
ns s
indi
cals
i pa
tron
als,
i al
s co
l.leg
is p
rofe
ssio
nals
.
II.O
.5.A
.3. I
mpu
lsar
la c
oncr
eció
i la
sig
natu
ra d
el p
acte
a n
ivel
l na
cion
al
II.O
.5.A
.4. I
mpu
lar
l’ext
ensi
ó de
l pac
te a
niv
ell l
ocal
EIX
II:C
RE
AC
IÓA
CT
IVA
DE
FU
TU
RI
D’E
SPA
IP
ÚB
LIC
DE
PAR
TIC
IPA
CIÓ
CIU
TAD
AN
AI
CO
HE
SIÓ
SO
CIA
L,O
NPA
RT
ICIP
INT
OT
ES
LES
PE
RS
ON
ES (
III)
37
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
a
LA C
ON
QU
EST
A D
ELS
DR
ETS
SO
CIA
LSP
rim
er
Pla
est
ratè
gic
de
l Te
rce
r S
ect
or
So
cia
l
ES
TR
AT
ÈG
IAO
BJE
CT
IUS
ES
TR
AT
ÈG
ICS
E
SP
EC
ÍFIC
SA
GE
NT
CL
AU
IN
TE
RN
SA
GE
NT
CL
AU
E
XT
ER
NS
AC
CIO
NS
TE
MP
OR
AL
ITA
T
Org. 1r Nivell
Org. 2n Nivell
Org. 3r Nivell
Taula
Patronals
Instit. Públ.
Adm. Públ.
Empreses
Agents socials
Altres plataf.
2008
2009
2010
2011
III.
E. 1
. Aco
nseg
uir
el r
econ
eixe
men
t so
cial
, ins
tituc
iona
l i le
gal d
el te
rcer
sec
tor
soci
al d
e C
atal
unya
com
age
nt s
ocia
l, i
mill
orar
l’ex
erci
ci d
’aqu
esta
func
ió d
ins
del n
ostr
e se
ctor
a p
artir
de
les
cond
icio
ns
bàsi
ques
de
cohe
rènc
ia i
d’ef
icàc
ia e
n la
no
stra
act
ivita
t.
III.
O.1
. Pro
mou
re e
l re
cone
ixem
ent i
la p
rom
oció
del
te
rcer
sec
tor
soci
al c
om a
age
nt
soci
al.
III.
O.1
. A.1
. Dis
seny
ar i
real
itzar
una
pre
sent
ació
del
pre
sent
P
la E
stra
tègi
c al
s di
fere
nts
acto
rs im
plic
ats,
pri
mer
de
carà
cter
ge
nera
l, i d
espr
és d
e ca
ràct
er p
erso
nalit
zat p
er d
onar
a c
onèi
xer
les
impl
icac
ions
par
ticul
ars.
III.
O.1
.A.2
. Est
udia
r en
l’or
dena
men
t jur
ídic
act
ual l
es p
ossi
bles
vi
es p
er a
l rec
onei
xem
ent e
fect
iu d
el te
rcer
sec
tor
soci
al c
om a
ag
ent s
ocia
l, ai
xí c
om le
s po
ssib
les
mod
ifica
cion
s le
gisl
ativ
es q
ue
seri
en a
cons
ella
bles
.
III.
O.1
.A.3
. Ide
ntifi
car
i ana
litza
r el
s m
arcs
legi
slat
ius,
les
inic
iativ
es, l
es b
ones
prà
ctiq
ues
i les
acc
ions
que
s’e
stan
pro
duin
t a
la U
nió
Eur
opea
en
mat
èria
de
reco
neix
emen
t del
terc
er s
ecto
r so
cial
.
III.
O.1
.A.4
. Dis
posa
r d’
un m
arc
conc
eptu
al i
de b
ases
per
al
reco
neix
emen
t i la
pro
moc
ió d
el te
rcer
sec
tor
soci
al d
e C
atal
unya
.
III.
O.1
.A.5
. Est
ablir
un
mar
c de
dià
leg
i de
coop
erac
ió a
mb
les
orga
nitz
acio
ns s
indi
cals
i em
pres
aria
ls, p
er im
puls
ar u
n pa
cte
per
al r
econ
eixe
men
t del
terc
er s
ecto
r so
cial
com
a a
gent
soc
ial.
III.
O.2
. Aco
nseg
uir
un m
ajor
re
cone
ixem
ent d
el te
rcer
sec
tor
soci
al p
er p
art d
els
altr
es a
gent
s so
cial
s i d
e le
s in
stitu
cion
s pú
bliq
ues,
i ob
teni
r m
és i
mill
ors
recu
rsos
per
al d
esen
volu
pam
ent
de la
nos
tra
activ
itat.
III.
O.2
. A.1
. Def
inir
una
est
ratè
gia
d’en
fort
imen
t de
recu
rsos
, que
re
forc
i l’a
uton
omia
de
crite
ri i
d’ac
tuac
ió d
el s
ecto
r, i q
ue r
emar
qui
l’ele
men
t dife
renc
iado
r de
l ter
cer
sect
or s
ocia
l com
a r
epre
sent
ant
de le
s pe
rson
es v
ulne
rabl
es o
am
b ne
cess
itats
de
supo
rt (“
la v
eu
dels
sen
se v
eu”)
.
III.
O.2
. A.2
. Im
puls
ar i
prom
oure
la p
ropo
sta
de r
efor
ma
el
sist
ema
d’as
sign
ació
trib
utàr
ia d
el 0
,7%
de
l’IR
PF.
III.
O.2
. A.3
. Aco
nseg
uir
recu
rsos
esp
ecífi
cs p
er a
l’es
truc
tura
de
les
entit
ats
del s
ecto
r.
III.
O.2
. A.4
. Aco
nseg
uir
un in
crem
ent d
el p
atri
mon
i i d
e la
ca
paci
tat i
nver
sora
de
les
entit
ats
del s
ecto
r.
EIX
III:
EL
TE
RC
ER
SE
CT
OR
SO
CIA
LC
OM
AG
EN
TS
OC
IAL
(I)
38
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
aLA
CO
NQ
UE
STA
DE
LS D
RE
TS S
OC
IALS
Pri
me
r P
la e
stra
tèg
ic d
el
Terc
er
Se
cto
r S
oci
al
ES
TR
AT
ÈG
IAO
BJE
CT
IUS
ES
TR
AT
ÈG
ICS
E
SP
EC
ÍFIC
SA
GE
NT
CL
AU
IN
TE
RN
SA
GE
NT
CL
AU
E
XT
ER
NS
AC
CIO
NS
TE
MP
OR
AL
ITA
T
Org. 1r Nivell
Org. 2n Nivell
Org. 3r Nivell
Taula
Patronals
Instit. Públ.
Adm. Públ.
Empreses
Agents socials
Altres plataf.
2008
2009
2010
2011
III.
O.3
. Def
inir
l’es
trat
ègia
de
part
icip
ació
i d’
inte
rloc
ució
del
te
rcer
sec
tor
soci
al d
e C
atal
unya
en
els
dife
rent
s es
pais
i ni
vells
de
part
icip
ació
.
III.
O.3
.A.1
. Est
udia
r i d
efin
ir e
ls e
spai
s i e
ls c
onse
lls, e
n el
s di
fere
nts
nive
lls te
rrito
rial
s, e
n el
s qu
als
cal g
aran
tir la
re
pres
enta
ció
del t
erce
r se
ctor
soc
ial.
III.
O.3
.A.2
. G
aran
tir la
par
ticip
ació
del
terc
er s
ecto
r so
cial
com
a
sect
or e
n el
s òr
gans
d’in
terl
ocuc
ió a
mb
les
adm
inis
trac
ions
pú
bliq
ues
naci
onal
s, r
egio
nals
i lo
cals
.
III.
O.3
.A.3
. Art
icul
ar r
elac
ions
am
b el
s re
pres
enta
nts
del t
erce
r se
ctor
soc
ial d
’altr
es c
omun
itats
aut
ònom
es e
span
yole
s pe
r a
l’est
ablim
ent d
’est
ratè
gies
con
junt
es a
niv
ell e
stat
al i
euro
peu.
III.
O.3
.A.4
. D
efin
ir u
na e
stra
tègi
a pr
òpia
del
terc
er s
ecto
r so
cial
de
Cat
alun
ya e
n l’à
mbi
t d’a
ctua
ció
esta
tal i
eur
opeu
.
III.
O.4
. Im
puls
ar la
con
stru
cció
d’
iden
titat
del
terc
er s
ecto
r so
cial
de
Cat
alun
ya i
la s
eva
proj
ecci
ó i
visu
alitz
ació
soc
ial.
III.
O.4
.A.1
. E
stru
ctur
ar e
l sec
tor
a ni
vell
terr
itori
al i
impu
lsar
els
va
lors
com
uns
de p
roxi
mita
t, d
e qu
alita
t, d
e tr
ansp
arèn
cia
i de
rend
ició
de
com
ptes
.
III.
O.4
.A.2
. E
nfor
tir la
legi
timita
t i e
l pre
stig
i del
sec
tor
gara
ntin
t la
coh
erèn
cia
inte
rna
de le
s en
titat
s de
pri
mer
, seg
on i
terc
er n
ivel
l am
b el
s va
lors
de
qual
itat,
tran
spar
ènci
a i r
endi
ció
de c
ompt
es, i
po
tenc
iant
la r
espo
nsab
ilita
t soc
ial c
orpo
rativ
a.
III.
O.4
.A.3
. Def
inir
una
pol
ítica
de
com
unic
ació
inte
rna
del t
erce
r se
ctor
soc
ial d
e C
atal
unya
:co
mbi
nant
la c
omun
icac
ió d
el c
onju
nt d
el s
ecto
r a
nive
ll na
cion
al,
amb
la c
omun
icac
ió e
n el
s ni
vells
reg
iona
l i lo
cal,
fom
enta
nt d
e m
aner
a pe
dagò
gica
l’au
to r
econ
eixe
men
t del
sec
tor
esta
blin
t cri
teri
s de
com
unic
ació
i d’
imat
ge c
omun
es q
ue
iden
tifiq
uin
el s
ecto
r
III.
O.4
.A.4
. Ela
bora
r un
pla
de
màr
quet
ing
que
impu
lsi l
a vi
sual
itzac
ió d
e la
impo
rtàn
cia,
la m
agni
tud
i els
val
ors
del t
erce
r se
ctor
soc
ial e
n la
soc
ieta
t.
EIX
III:
EL
TE
RC
ER
SE
CT
OR
SO
CIA
LC
OM
AG
EN
TS
OC
IAL
(II)
39
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
a
LA C
ON
QU
EST
A D
ELS
DR
ETS
SO
CIA
LSP
rim
er
Pla
est
ratè
gic
de
l Te
rce
r S
ect
or
So
cia
l
ES
TR
AT
ÈG
IAO
BJE
CT
IUS
ES
TR
AT
ÈG
ICS
E
SP
EC
ÍFIC
SA
GE
NT
CL
AU
IN
TE
RN
SA
GE
NT
CL
AU
E
XT
ER
NS
AC
CIO
NS
TE
MP
OR
AL
ITA
T
Org. 1r Nivell
Org. 2n Nivell
Org. 3r Nivell
Taula
Patronals
Instit. Públ.
Adm. Públ.
Empreses
Agents socials
Altres plataf.
2008
2009
2010
2011
III.
O.4
.A.5
.Man
teni
r un
a re
laci
ó flu
ïda
i est
able
am
b el
s m
itjan
s de
com
unic
ació
per
aco
nseg
uir
que
divu
lgui
n ad
equa
dam
ent l
a re
alita
t i e
ls v
alor
s de
l sec
tor.
III.
O.4
.A.6
.pr
ofes
sion
als
de l’
àmbi
t de
la c
omun
icac
ió p
er e
nfor
tir
la n
ostr
a ac
ció
d’in
cidè
ncia
pol
ítica
i ac
onse
guir
que
con
egui
n m
illor
el
sect
or.
III.
O.4
.A.7
. Cel
ebra
r bi
anua
lmen
t un
Con
grés
del
terc
er s
ecto
r so
cial
de
Cat
alun
ya p
er r
efor
çar
la im
atge
del
sec
tor
i la
seva
pr
ojec
ció
soci
al.
EIX
III:
EL
TE
RC
ER
SE
CT
OR
SO
CIA
LC
OM
AG
EN
TS
OC
IAL
(III
)
Annex
41
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
a
LA C
ON
QU
EST
A D
ELS
DR
ETS
SO
CIA
LSP
rim
er
Pla
est
ratè
gic
de
l Te
rce
r S
ect
or
So
cia
l
DA
FO (
dia
gn
òst
ic)
DA
FO
1:
DR
ET
SS
OC
IAL
S
AM
EN
AC
ES
OP
OR
TU
NIT
AT
S
L’in
crem
ent d
els
índe
xs d
e po
bres
a a
Cat
alun
yaLa
cre
ixen
t sen
sibi
litat
del
s pa
rtits
i de
les
adm
inis
trac
ions
púb
lique
s en
vers
els
pro
blem
es s
ocia
ls.
L’en
torn
cul
tura
l i s
ocia
l poc
pro
actiu
en
la d
efen
sa i
l’exi
gènc
ia d
e l’a
plic
ació
efe
ctiv
a de
les
lleis
soc
ials
El n
ou m
arc
legi
slat
iu m
és g
aran
tista
del
s dr
ets
soci
als
i més
rec
onei
xedo
r de
l ter
cer
sect
or.
La c
ompe
tènc
ia c
reix
ent d
’em
pres
es m
erca
ntils
en
la p
rest
ació
de
serv
eis
a le
s pe
rson
es.
El n
ou d
iscu
rs d
els
part
its i
de le
s ad
min
istr
acio
ns p
úbliq
ues
a fa
vor
de la
par
ticip
ació
soc
ial.
Les
cont
ract
acio
ns p
úbliq
ues
de s
erve
is a
les
pers
ones
bas
ades
pri
ncip
alm
ent e
n cr
iteri
s ec
onòm
ics
i am
b un
a es
cass
a va
lora
ció
de c
rite
ris
de q
ualit
atLe
s ne
cess
itats
soc
ials
cre
ixen
ts q
ue le
s ad
min
istr
acio
ns p
úbliq
ues
vole
n at
endr
e pe
rò q
ue n
o so
brep
asse
n el
lli
ndar
de
rend
ibili
tat m
ínim
per
esd
even
ir a
trac
tives
per
el s
ecto
r m
erca
ntil.
L’ex
cess
iva
conf
ianç
a de
les
adm
inis
trac
ions
púb
lique
s en
vers
les
empr
eses
mer
cant
ils e
n l’à
mbi
t del
s se
rvei
s a
les
pers
ones
L’an
àlis
i, l’e
stud
i i la
difu
sió
dels
res
ulta
ts n
egat
ius
de p
olíti
ques
mal
ori
enta
des
de c
ontr
acta
ció
públ
ica
de
serv
eis
a le
s pe
rson
es.
Les
nove
s in
icia
tives
legi
slat
ives
en
mat
èria
de
com
petè
ncia
pot
enci
alm
ent p
erju
dici
als
per
al te
rcer
sec
tor
(ex.
Dir
ectiv
a B
olke
stei
n)
DE
BIL
ITA
TS
FO
RT
AL
ES
ES
La p
èrdu
a de
l val
or s
ocia
l i r
eivi
ndic
atiu
del
terc
er s
ecto
r a
caus
a de
la p
rofe
ssio
nalit
zaci
ó.L’
absè
ncia
de
lucr
e co
m a
val
or d
ifere
ncia
l fon
amen
tal d
el te
rcer
sec
tor,
que
fa p
ossi
ble
la r
einv
ersi
ó so
cial
de
ls b
enef
icis
i el
fom
ent d
e la
par
ticip
ació
i de
la c
ohes
ió s
ocia
l.
La c
ontr
acta
ció
per
part
del
terc
er s
ecto
r de
pro
fess
iona
ls p
oc fo
rmat
s i p
oc e
mpr
ened
ors
El c
on
tact
e d
irec
te d
el t
erce
r se
cto
r am
b e
ls p
rob
lem
es s
oci
als,
i la
sev
a co
nse
qü
ent
cap
acit
at
d’a
nàl
isi i
de
real
ism
e.
La p
oca
capa
cita
t de
pres
sió
cont
inua
da s
obre
les
adm
inis
trac
ions
púb
lique
s pe
r ta
l que
com
plei
xin
les
lleis
i el
s dr
ets
soci
als
apro
vats
El v
alo
r af
egit
qu
e ap
ort
a el
ter
cer
sect
or
en t
reb
alla
r p
er la
incl
usi
ó d
e p
erso
nes
en
ris
c o
en
situ
ació
d’e
xclu
sió
.
La p
oca
capa
cita
t de
gene
rar
conf
ianç
a i c
ompl
icita
ts a
mb
les
adm
inis
trac
ions
púb
lique
s pe
r av
ança
r pl
egat
s en
la c
onst
rucc
ió d
e le
s po
lítiq
ues
soci
als
La p
rofe
ssio
nalit
zaci
ó cr
eixe
nt d
els
quad
res
dire
ctiu
s de
les
entit
ats
del t
erce
r se
ctor
i la
ges
tió c
ada
vega
da
més
efic
aç d
els
recu
rsos
.
42
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
aLA
CO
NQ
UE
STA
DE
LS D
RE
TS S
OC
IALS
Pri
me
r P
la e
stra
tèg
ic d
el
Terc
er
Se
cto
r S
oci
al
DA
FO
2:
CR
EA
CIÓ
AC
TIV
AD
EF
UT
UR
,O
NH
I P
AR
TIC
IPIN
TO
TE
SL
ES
PE
RS
ON
ES
AM
EN
AC
ES
OP
OR
TU
NIT
AT
S
Els
can
vis
dem
ogrà
fics
que
orig
inen
maj
ors
nece
ssita
ts s
ocia
ls: i
nter
cultu
ralit
at, e
nvel
limen
t, e
tc.
La p
rofe
ssio
nalit
zaci
ó de
les
entit
ats
del t
erce
r se
ctor
soc
ial i
l’en
trad
a de
per
sone
s pr
oced
ents
de
l’em
pres
a m
erca
ntil.
L’im
pact
e d’
una
poss
ible
rec
essi
ó ec
onòm
ica.
L’in
crem
ent d
e l’i
nter
ès d
e le
s em
pres
es p
er c
ontr
ibui
r a
la m
illor
a so
cial
.
El p
opul
ism
e el
ecto
ral q
ue c
rim
inal
itza
dete
rmin
ats
col.l
ectiu
s i c
ulpa
bilit
za e
ls in
divi
dus
de le
s si
tuac
ions
es
truc
tura
ls d
e vu
lner
abili
tat s
ocia
l.La
impo
rtàn
cia
i l’e
stím
ul d
e la
com
petè
ncia
.
L’in
sufic
ient
rec
onei
xem
ent o
ficia
l del
terc
er s
ecto
r so
cial
com
a a
gent
soc
ial.
Les
nove
s se
nsib
ilita
ts s
ocia
ls.
La p
oca
visi
bilit
at d
el tr
ebal
l de
les
orga
nitz
acio
ns d
el te
rcer
sec
tor
soci
al e
n el
s m
itjan
s de
com
unic
ació
.L’
augm
ent d
e le
s in
icia
tives
de
resp
onsa
bilit
at s
ocia
l ent
re le
s em
pres
es m
erca
ntils
.
La m
ajor
frag
ilita
t i d
ificu
ltat p
er c
ompr
endr
e la
nos
tra
soci
etat
L’in
sufic
ient
con
eixe
men
t de
l’evo
luci
ó de
ls v
alor
s a
la n
ostr
a so
ciet
at.
Les
nove
s ei
nes
i pal
anqu
es d
e ca
nvi d
e la
soc
ieta
t del
con
eixe
men
t.
DE
BIL
ITA
TS
FO
RT
AL
ES
ES
L’in
sufic
ient
des
envo
lupa
men
t d’in
stru
men
ts i
sist
emes
de
qual
itat a
les
orga
nitz
acio
ns d
el te
rcer
sec
tor
soci
alL’
impo
rtan
t nom
bre
d’or
gani
zaci
ons
del t
erce
r se
ctor
soc
ial.
Les
dific
ulta
ts p
er a
glut
inar
el c
apita
l del
terc
er s
ecto
r so
cial
en
un v
erita
ble
treb
all e
n xa
rxa.
La m
otiv
ació
del
s/le
s pr
ofes
sion
als
del s
ecto
r pe
r tr
ansf
orm
ar la
rea
litat
La m
anca
de
líder
s pr
epar
ats
La d
epen
dènc
ia e
conò
mic
a de
l fin
ança
men
t púb
lic, q
ue c
oart
a la
llib
erta
t de
les
entit
ats
i difi
culta
la s
eva
viab
ilita
t.E
l tre
ball
en x
arxa
i co
ncen
trat
en
el te
rrito
ri
La fa
lta d
e ri
gor
i de
qual
itat e
n el
s se
rvei
s.L’
apos
ta d
e m
olte
s en
titat
s pe
r im
puls
ar u
na d
emoc
ràci
a pa
rtic
ipat
iva
real
i co
mpr
omes
a
La in
sufic
ient
cap
actit
at d
e tr
adui
r la
imm
ensa
com
plex
itat d
el fo
cus
de c
onei
xem
ent d
e l’a
ctiv
itat s
ocia
l.
La u
nifo
rmita
t del
s m
odel
s de
sol
vènc
ia s
ocia
l a s
egui
r.
El t
reba
ll am
b cr
iteri
s po
c em
pres
aria
ls.
Una
con
cepc
ió r
estr
ingi
da d
e la
div
ersi
tat d
’act
ors
de p
artic
ipac
ió i
solid
arita
t.
43
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
a
LA C
ON
QU
EST
A D
ELS
DR
ETS
SO
CIA
LSP
rim
er
Pla
est
ratè
gic
de
l Te
rce
r S
ect
or
So
cia
l
DA
FO
3:
ES
PA
I P
ÚB
LIC
DE
PA
RT
ICIP
AC
IÓC
IUT
AD
AN
AI
CO
HE
SIÓ
SO
CIA
L
AM
EN
AC
ES
OP
OR
TU
NIT
AT
S
La p
assi
vita
t d’a
lgun
s ci
utad
ans,
con
vert
its e
n es
pect
ador
s i c
onsu
mid
ors
de la
sol
idar
itat m
és q
ue n
o pa
s en
ac
tors
i pr
otag
onis
tes.
L’ev
oluc
ió d
el p
rogr
és s
ocia
l.
L’ex
cés
de d
irig
ism
e d’
algu
nes
inst
ituci
ons
públ
ique
s en
el d
espl
egam
ent i
l’ap
licac
ió d
e le
s no
ves
lleis
so
cial
s.La
nec
essi
tat c
reix
ent d
’act
uaci
ons
inte
grad
es, d
’enf
ocam
ent c
omun
itari
, pol
idim
ensi
onal
i te
rrito
rial
itzad
es,
perq
uè é
s un
terr
eny
avan
tatjó
s pe
r a
la in
icia
tiva
soci
al.
La in
frav
alor
ació
per
par
t d’a
lgun
es a
dmin
istr
acio
ns p
úbliq
ues
del v
alor
inta
ngib
le, e
stru
ctur
ant,
inte
grad
or i
cohe
sion
ador
de
les
entit
ats
del t
erce
r se
ctor
soc
ial.
La v
isió
cad
a ve
gada
més
glo
bal i
mun
dial
de
com
ada
ptar
el s
ecto
r as
soci
atiu
a la
ciu
tada
nia
i aco
nseg
uir
la
seva
par
ticip
ació
act
iva.
La c
once
ntra
ció
del t
erce
r se
ctor
soc
ial c
om a
cam
í per
enf
ortir
-lo,
en
com
ptes
de
prom
oure
la v
italit
at i
el
prog
rés
dins
de
la d
e di
vers
itat.
Les
alia
nces
am
b el
terc
er s
ecto
r am
bien
tal i
la in
corp
orac
ió d
el c
once
pte
sòci
o-am
bien
tal d
ins
del s
eu id
eari
.
DE
BIL
ITA
TS
FO
RT
AL
ES
ES
L’at
omitz
ació
i la
insu
ficie
nt v
erte
brac
ió d
el s
ecto
r.La
rep
rese
ntat
ivita
t cre
ixen
t de
les
entit
ats
d’ac
ció
soci
al, i
la s
eva
part
icip
ació
en
l’esp
ai p
úblic
.
La p
oca
capa
cita
t i e
xper
iènc
ia d
el te
rcer
sec
tor
soci
al d
e co
mun
icar
a la
soc
ieta
t la
seva
tasc
a i e
ls s
eus
valo
rsLa
cre
ixen
t coo
rdin
ació
i ap
rofit
amen
t de
les
fort
ales
es d
e le
s en
titat
s de
l ter
cer
sect
or s
ocia
l.
La d
ebili
tat d
’alg
unes
dir
ecci
ons
que
oblig
a a
un e
xcés
de
part
icip
ació
del
s us
uari
s i a
febl
eix
la c
ultu
ra p
ròpi
a de
l’or
gani
tzac
ió.
La c
onsc
iènc
ia d
e la
cla
sse
polít
ica
i de
mol
ts a
ltres
act
ors
soci
als
que
el te
rcer
sec
tor
soci
al é
s im
pres
cind
ible
pe
r ac
onse
guir
la c
ohes
ió s
ocia
l.
La b
ase
de c
onei
xem
ents
de
prox
imita
t de
les
nece
ssita
ts s
ocia
ls q
ue te
nen
les
entit
ats
del t
erce
r se
ctor
soc
ial,
i la
seva
cap
acita
t org
anitz
ativ
a i d
’inno
vaci
ó pe
r af
ront
ar-l
es.
44
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
aLA
CO
NQ
UE
STA
DE
LS D
RE
TS S
OC
IALS
Pri
me
r P
la e
stra
tèg
ic d
el
Terc
er
Se
cto
r S
oci
al
DA
FO
4:
AG
EN
TS
OC
IAL
AM
EN
AC
ES
OP
OR
TU
NIT
AT
S
L’ap
ropi
ació
del
dis
curs
, del
s co
ncep
tes
i del
s va
lors
pro
pis
del t
erce
r se
ctor
soc
ial p
er p
art d
’altr
es a
gent
s al
iens
al s
ecto
r, di
luin
t i n
eutr
alitz
ant a
ixí e
l seu
pot
enci
al tr
ansf
orm
ador
.La
nec
essi
tat d
e ca
nvis
, de
valo
rs i
de c
reat
ivita
t en
la n
ostr
a so
ciet
at, q
ue p
oden
apo
rtar
en
gran
mes
ura
els
entit
ats
del t
erce
r se
ctor
soc
ial.
El f
inan
çam
ent i
nsuf
icie
nt d
el s
ecto
r qu
e li
impe
deix
de
cons
trui
r ad
equa
dam
ent e
l seu
pro
ject
e al
ser
vei d
e la
soc
ieta
t.La
tend
ènci
a cr
eixe
nt a
rec
onèi
xer
les
entit
ats
d’ac
ció
soci
al c
om u
n ag
ent c
ol.la
bora
dor
en e
l dià
leg
sobr
e le
s es
trat
ègie
s i l
es p
olíti
ques
púb
lique
s de
l’àm
bit s
ocia
l.
La s
ospi
ta, l
a m
anca
de
cred
ibili
tat i
la d
esco
nfia
nça
enve
rs le
s en
titat
s de
l ter
cer
sect
or s
ocia
l, pe
r pa
rt
d’un
a pa
rt d
e la
pob
laci
ó i d
e le
s in
stitu
cion
s.La
cri
si d
els
part
its, d
els
sind
icat
s i d
e le
s re
ligio
ns, q
ue r
efor
ça l’
alte
rnat
iva
de le
s en
titat
s de
l ter
cer
sect
or
soci
al c
om a
esp
ai i
cana
l de
com
prom
ís c
ívic
i so
cial
.
DE
BIL
ITA
TS
FO
RT
AL
ES
ES
La m
anca
de
visi
ó i l
a po
ca c
lare
dat i
con
sciè
ncia
sob
re la
prò
pia
mis
sió
del c
onju
nt d
el te
rcer
sec
tor
soci
al.
L’al
t niv
ell d
e pa
rtic
ipac
ió d
e le
s en
titat
s de
l sec
tor
en le
s es
truc
ture
s i l
es p
lata
form
es d
e se
gon
i de
terc
er
nive
ll.
La p
oca
capa
cita
t d’e
stab
lir a
lianc
es e
ntre
les
pròp
ies
entit
ats
del t
erce
r se
ctor
soc
ial i
am
b al
tres
act
ors
soci
als:
col
.legi
s pr
ofes
sion
als,
sin
dica
ts, u
nive
rsita
ts, c
aixe
s d’
esta
lvis
, etc
.E
l pro
cés
crei
xent
de
cons
truc
ció
d’id
entit
at d
el s
ecto
r.
El c
onta
gi d
e pr
àctiq
ues
mer
cant
ilist
es q
ue tr
aeix
en le
s pr
òpie
s fin
alita
ts d
el s
ecto
r en
els
pro
cess
os d
e de
cisi
ó, d
e fo
rmul
ació
est
ratè
gica
i d’
orga
nitz
ació
d’a
ctiv
itats
.E
l nom
bre
crei
xent
d’e
ntita
ts d
el s
ecto
r qu
e ha
n as
solit
un
volu
m e
conò
mic
i or
gani
tzat
iu im
port
ant.
Les
dific
ulta
ts p
er a
cced
ir a
ls m
itjan
s de
com
unic
ació
i in
fluir
en
la c
reac
ió d
’opi
nió.
desa
favo
rits
, la
qual
cos
a le
gitim
a i p
rest
igia
al c
onju
nt d
el s
ecto
r.
La in
esta
bilit
at d
el fi
nanç
amen
t i le
s di
ficul
tats
per
gen
erar
ben
efic
is s
ufic
ient
s qu
e m
illor
in la
cap
acita
t d’
inve
rsió
de
les
entit
ats
del s
ecto
r.La
tran
sver
salit
at d
e le
s an
àlis
is d
el te
rcer
sec
tor
soci
al, a
lluny
ada
dels
inte
ress
os p
artic
ular
s i c
orpo
ratiu
s d’
altr
es a
gent
s so
cial
s.
45
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
a
LA C
ON
QU
EST
A D
ELS
DR
ETS
SO
CIA
LSP
rim
er
Pla
est
ratè
gic
de
l Te
rce
r S
ect
or
So
cia
l
46
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
aLA
CO
NQ
UE
STA
DE
LS D
RE
TS S
OC
IALS
Pri
me
r P
la e
stra
tèg
ic d
el
Terc
er
Se
cto
r S
oci
al
47
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
a
LA C
ON
QU
EST
A D
ELS
DR
ETS
SO
CIA
LSP
rim
er
Pla
est
ratè
gic
de
l Te
rce
r S
ect
or
So
cia
l
48
Ta
ula
d’E
nti
tats
de
l T
erc
er
Se
cto
r S
oci
al
de
Ca
talu
ny
aLA
CO
NQ
UE
STA
DE
LS D
RE
TS S
OC
IALS
Pri
me
r P
la e
stra
tèg
ic d
el
Terc
er
Se
cto
r S
oci
al