contaminaciÓ antropogÈnica del medi marÍ · tipus de residus que, per acció de la gravetat,...
TRANSCRIPT
-
1
CONTAMINACIANTROPOGNICADELMEDIMAR.
REPERCUSIONSSOBREELSORGANISMESAQUTICSI
SSERHUM.
-
2
-
3
ndex
Introducci
.....................................................................................................................5
ElmarMediterrani
.....................................................................................................................6
Contaminantsorgnicspersistents(COPs)
.....................................................................................................................8
COPsalacadenatrficabioacumulaci..........................................................................................................8
PrincipalsefectesdelsCOPs..........................................................................................................9
Metallspesatsespecfics.........................................................................................................10
Plom.........................................................................................................11
Cadmi.........................................................................................................16
Mercuri.........................................................................................................19
Hidrocarbursaromticshalogenats.........................................................................................................25
Contaminaciacstica
.....................................................................................................................28
-
4
Legislaci
....................................................................................................................34
Controldesubstnciesperillosesalliberadesalmedi
.........................................................................................................34
Gestidaiges
.........................................................................................................35
ControlieliminaciPCBs
.........................................................................................................37
COPs
.........................................................................................................37
Metallspesats
.........................................................................................................38
Proteccicetacis
.........................................................................................................49
Temespendents,solucions
.....................................................................................................................40
Consideracions
.....................................................................................................................45
Perspectivesdefutur
......................................................................................................................46
-
5
Introducci
Moltsdelselementsqumicsorgnicsoinorgnicssnessencialsperlavidaaconcentracions
baixes,presentant toxicitataconcentracionselevades;mentreelcoure,elseleni,elzinc iel
ferrosnmicronutrientsessencialspelspeixos ielmarisc,altreselementscomelmercuri,el
cadmi ielplom,oelshidrocarburshalogenatsnosemblentenir funcionsa lorganisme isn
txicsfinsitotabaixesconcentracions.Aquestselementsestrobenalentornaquticdeguta
fenmensnaturals, comarael vulcanisme, i fenmensgeolgics,per tamba causade la
contaminaciantropognicaprovinentde la indstriametallrgica i lamineria,deposicions i
incineracideresidus,amsdelaplujacidaprovinentdelacontaminaciindustrial.
Creixentsquantitatsdeproductesqumicsespoden trobarenespciesdepredadorescoma
resultat del procs de biomagnificaci, que es reflecteix en la progressiva elevaci de la
concentracidaquestessubstnciesalllargdelacadenatrficaalimentria.
Tambpodenpresentar el fenomendebioacumulaci,queesdnaquan els contaminants
sacumulenal teixit corporalal llargde lavidade lanimal.Aix, commsgranenedat ien
tamany sigui lanimal, ms concentraci de substncia contaminant presentar, tot i que
tamb intervenen factors com ara la localitzaci geogrfica, lespcie, la solubilitat de la
substnciacontaminantilasevapersistnciaenelmedi.
En aquest sentit, hi ha estudis que afirmen que en mars oberts, menys afectats per la
contaminaci,elspeixospresentenconcentracionsdaquestessubstnciesquecorresponena
les emissions per fonts naturals. En canvi, en reesmolt contaminades, o amb insuficient
intercanvi amb la resta de mars, en estuaris, rius, etc, aquests elements es troben en
concentracionsqueexcedeixen lesemissionsnaturals.UnexempleselMediterrani,unmar
gairebtancatidepocaprofunditat,enelquelesaigesesrenovencadavuitantaocentanys
ientrenisurtengairebexclusivamentperlestretdeGibraltar.
Daquestamanera,elshumansesveuenafectatspatolgicamentsiguiperunaexposicicurta
peraelevadesconcentracions,siguiabaixesconcentracionsirepetidesalllargdelavida,els
msvulnerablesdelsqualssnnenspetits,donesembarassadesifetus.
Daltrabanda,existeixunaaltratipusdecontaminaciantropognica,encaramenysestudiada
idemenor interspoltic,social isanitari,queselqueconcerneix lacontaminaciacstica
delmedimar provinent demaniobres navals, vaixells amotor i altres activitats, i la seva
-
6
conseqent repercussi en el sistema snar de localitzaci i comunicaci que posseeixen
mamfersmarinscomaraelscetacisodontocets.
ElmarMediterrani
Les activitats humanes desenvolupades en regions que envolten mars tancats o gaireb
tancatscomelmarMediterranisemprecomporten,amig i llargtermini,unnotable impacte
mediambientalenformadedegradacicostaneraimarina,iunriscmselevatdedanysgreus,
especialmentderivatsdelacontaminaciprovocadaperlainadequadalegislaciigestidetot
tipusderesidusque,peraccide lagravetat,acabendipositatsa lespartsmsbaixesde les
conqueshdriquesielmar.
Elsmars i oceans shan considerat des de sempre unmagatzem inesgotable de recursos i
tambcomunpousensefonsambcapacitatdempassarsetoteslesdeixallesdelahumanitat.
Elritmeacceleratdefluxderesidusantrpicsdurantelsdarrersdecennis,aixcomlaugment
imparabledaltresactivitatshumanesals litoralsmarinshaprovocatunanotablepertorbaci
delsecosistemes.
Peravaluarelsefectesqueelsfactorsantropognicsexerceixensobreelsecosistemesmarins
es pot considerar la relaci entre el permetre costaner, del qual provenen lamajor part
dimpactes antrpics, i la superfcie o volum delmar que rep aquests efectes. La relaci
permetre/superfciestantmsdesfavorablecommspetitsunmar.
Una gran quantitat dactivitats industrials diferents es troben disperses per tota la conca
mediterrnia.Una sriedepunts conflictiuses troben concentratsbsicamentalnordoest,
generatspergranscomplexesdelaindstriapesantigransportscomercials.Elsabocamentsi
lesemissionsdecontaminantsrepresentenunaamenaamediambiental,ilespressionsdela
indstria a la conca inclouenprincipalment els sectorsqumics/petroqumics imetallrgics.
Altressectors industrials importantsa laregisneltractamentdedeixalles i laregeneraci
ambdissolvents,eltractamentsuperficialdemetalls,laproduccidepaper,pinturesiplstics,
eltintilestampacideteneries.
Leutrofitzaciselresultatdelabocamentdegransquantitatsdenutrientsprovinentsderius
i/oefluentsindustrialsourbans.AlmarMediterranisemblaestarlimitadabsicamentacertes
reescostaneresoadjacentsalacosta,pernoesconeixambexactitud.
-
7
LacontaminaciradioactivanosemblaserquesiguiunproblemaalMediterrani.Laprincipal
font de radionclids antropognics prov de la precipitaci radioactiva dels assaigs
radionuclears del passat i de laccident de Txernbil. En general, linventari total de
radionclidsalMediterranidisminueix.Enelsorganismesmarinsaptespelconsumhum, la
concentracide,perexemple,cesi137sdemenysd1Bq/kg,moltper sotadel lmit (600
Bq/kg)fixatperlaUEcomanivellmximpermsenelsaliments.
-
8
Contaminantsorgnicspersistents(COPs)
ElsCOPssnungrupdeproductesqumicsmoltresistentalsprocessosdedegradacinaturali
sn molt estables i persistents. La majoria dells presenten una toxicitat elevada i es
bioacumulenalteixitadipsdelsanimalsissershumans,amsdebiomagnificarse.
Bioacumulaci:acumulacinetademetallsprovinentsdefontsbitiquesoabitiquesenunorganisme.
Biomagnificaci: acumulaci progressiva de certsmetalls pesats i altres substncies persistents dunnivelltrficaunaltresuccessivament.Estrelacionadaambelcoeficientdeconcentracienelsteixitsdunorganismedepredadorencomparaciamblasevapresa.
Classificaci:
Metallspesats
Plom
Cadmi
Mercuri
Hidrocarbursaromticshalogenats
PCBs
Dioxines
ActualmentlesfontsdecontaminaciradioactivaalMediterranisnpocimportantsperno
esconeixenlesconseqnciesdelesprovesefectuadesalllargdelahistria.
COPsalacadenatrficaBioacumulaci
Aquests radicals qumics tenen gran predisposici a ser absorbits i entrar als organismes
marinsqueformenpartdelfitoplnctoniqueinicienlacadenaalimentria,contaminantaixel
zooplncton,els invertebrats,elspeixos i taurons fins arribar als vertebrats superiors, aus i
mamfers.
-
Lapirmidemostralefectebioacumulatiudaquestscontaminantsamidaqueesvaascendintenlacadenatrfica.
A mesura que es puja de nivell a la cadena trfica els ndexs de concentraci de COPs
augmenten,pertantlesmsaltesconcentracionsestrobenalsmximsdepredadors.
Els mamfers marins presenten una srie de particularitats fisiolgiques que afavoreixen
lacumulacidecontaminantsambientals:
Grancapadegreixhipodrmicaqueemmagatzemacompostoslipoflics.
Limitadacapacitatpermetabolitzariexcretaraquestscompostos.
Llargaesperanadevidaiexposicipermanentalscontaminants.
Transmissiplacentriaigalactgena.
PrincipalsefectesdelsCOPs
Immunosupressi.
Allrgies.
Neurotoxicitat.
Teratogenicitat.
Neoplsies.
Alteracionscardaques.
Alteracionshormonals.
Aquestsefectesshanobservatenpeixos,ienmamferscomdepredadorsdaquestsltims.
9
-
10
Metallspesatsespecfics
Elplom,elcadmi ielmercurisnmetallspesatsqueshanutilitzatendiferentsproductes i
processosalllargdelahistria,formantpartdelaindustrialitzacideleconomiamundialtoti
queencarasnobjectedecomerinternacionalielsseuspreusvenendeterminatsperloferta
ilademanda.
En laltimadcada sha intensificat lapreocupacipelque faalsefectesperjudicialsper la
saluthumanaielmediambient.
Elstresestrobenprincipalmentenfontsnaturalsformantsalsimineralsendipsitsrocososi
enelsl,sentlaminerialafontprimriadexplotaci.Lesfontssecundriesestanassociades
al reciclatge, la recirculaci i els dipsits que contribueixen de manera significativa a la
concentracitotalmundial.
Existeix una gran varietat de productes ds actual i en diferents sectors, com el sector
energtic, latencisanitria, lelectrnica, les joguines ielsproductesqumics,quecontenen
unomsdaquestsmetallspesatsiambdiferncieslegislativesentrepasos.
Processos industrials com la producci cloroalcalina o la generaci termoelctrica utilitzen
aquestsmetallspesatsogenerenemissionsqueviatgenatravsdelaiguailaire.
Enelsltimsdeuanysshaobservatundescenssignificatiuenlaquantitatdemissionsienles
taxes dincrement daquestes en els pasos en desenvolupament. No obstant sobserva un
incrementenelspasosambrpidsprocessosdindustrialitzacicomlndiailaXina.Entreels
sectors que contribueixen a les noves emissions alliberades a latmosfera es troben la
generacielctricaalimentadaambcarb,eltransporturbileliminacidedesfets.
-
11
PLOM
Elplomsunmetallpesatambunaelevada toxicitatanivellsbaixosdexposici,provocant
simptomatologiaagudaicrnica.Uncopalliberatalmediesquedaencirculacipermanent i
nopotserdegradat,totiquepresentapocamobilitat.
Els sser humans snmolt sensibles a la toxicitat del plom.Aquest pot afectar el sistema
nervis,elsistemareproductiuielsistemacardiocirculatori.Sacumulaalesestructuresssies
iespotalliberardurantlagestacidesdeelsossosaltorrentcirculatori.
Al medi ambient s txic pels microorganismes, plantes i animals. Es coneixen efectes
bioacumulatiusalesqueletiteixitstousenmamfers.
Unadelesraonsperlesqualselplomspreocupantsqueelsnenssnmssusceptiblesque
elsadults,sobretotaquellsambdeficinciesnutricionals,amsdafectareldesenvolupament
intellectual.
Demanda
Lautilitzacimundialdeplomrefinatvaaugmentarenun2,8%a6,98tonesmtriques
lany2004,passanta7,13tonesmtriqueslany2005.
EstatsUnitsselmajorconsumidordeplom,permantestablelasevademanda.
LsdaquestmaterialaXinavaaugmentarenmsdel8%entre2004i2005,havent
seduplicatdesdelany200degutalseusenpilesibateries.
EspreveuunincrementdelademandaaAlemanyaiRepblicaTxeca,aixcomandia,
persobservaunatendnciaalabaixaenelRegneUnitiFrana.
Principalsfontsdemissiialliberament
Lesprincipalsfontsnaturalssn leserupcionsdelsvolcans i leroside lesroques, jugantun
paper important en el cicle del plom. Les principals fonts antropogniques de plom sn
lextracciminerailacombustidelcarb.
Ameitatdelsanys90perel74%de lesemissionstotalsdeplomproveniende laddicide
plomalabenzina.
-
12
EstrobenfontssignificativesdeplomlocalitzadesaAlaska,Canad,Xina,Irlanda,Mxic,Peri
Portugal,elvolumtotaldelesqualssuperaels1500milionsdetones.
Enelsltims trenta anys laproduccideplomhadisminutdegut al seu reciclatgeperel
consumhaaugmentat.
s
La demanda del plom est, fonamentalment, vinculada al seu s en bateries per
generacielctrica(71%)
Entrealtresusosestrobenlesxapesprimesextrudesilaminadesperconstrucci(7%)
Canonadesdestinades ausosespecials com arael transportqumic, revestimentde
cables(3%),panellsdevidresfumats,peses,acerxapatenplom,talcperplastificants,
pinturesanticorrosivesespecials,municions(6%).
Entreelsaliatgesdelplomcaldestacarlespilesibateries(plomantimoni),laliatgeper
soldadura(plomestany)ielblindatgedeprotecciradioactiva.
Algunsdelscompostosdeplomsonelsadditiusdelabenzina(prcticamentendess
en pasos desenvolupats), estabilitzadors de PVC, cristall de vidre, vernissos de
cermica,pigments(12%)vermell,grocitaronja.
Penetracidelplomalacadenatrfica
Elplomesbioacumulaenmoltsorganismes,particularmentenalimentscomaraelsmusclos.
Engeneralper,noshaobservatun incrementde lasevaconcentracial llargde lacadena
trfica,sadir,nopresentabiomagnificaci.
Aix com altres metalls poden ser modificats a altres formes per microorganismes, no
existeixen evidncies clares de la importncia mediambiental de la producci natural de
formesmetiladesdelplom.
Ladistribucidelplom a lorganisme est ntimament relacionada amb elmetabolisme del
calci.Enelmarisc,perexemple,hihaunamajorconcentracideplomenzonesdedipsitde
calciqueenteixitstous;enanimals,aligualqueenhumans,tendeixaacumularsealsistema
ossi.
-
13
Endofins,shavistqueelplomstransferitaladescendnciaduranteldesenvolupamentfetal
ilalactncia.
Existeixenmoltsestudissobreelsnivellsdeplomenanimalssalvatges,pernosobreelsseus
efectes txics en animalsno experimentals. Experiments realitzats en animalsde laboratori
mostrenqueelplomcausaefectesadversosendiversosrgansisistemes,incloentelsistema
circulatori,elsistemanerviscentral,elsronyonsielssistemesreproductiuiimmunolgic.
Enelmediaqutic,lessalsinorgniquesdeplomdepenendelescondicionsdelambientcom
araladuresadelaigua,elpH,lasalinitat,elsqualsnoshantingutbenconsideratsalhorade
ferestudis toxicolgics.Tot iaix, se sapquespocprobablequeelplomafecti lesplantes
aqutiquesalmateixnivellquehofaenelmediambientengeneral.
Dentre lapoblacidinvertebratsaqutics,nhihademssensiblesquealtres ipotserque
estructurescomunitriesesveginafectadesper lacontaminaciperplom.Elsestadis inicials
dedesenvolupament snms vulnerablesque els estadis adults. Tanmateix, lespoblacions
dinvertebratsque formenpartdreescontaminadespresentenms tolernciaalplomque
lespoblacionsdreesnocontaminades.Elssmptomestpicsdelacontaminaciperplomsn
deformitatdelacolumnavertebralil'ennegrimentdelaregidelacua.
Engeneral,elsestudisrealitzatssobreelsnivellsdeplomalambientaquticmostrenquesn
baixos (aproximadament per sota de 1 g/L en aigua salada i per sota de 5 g/L en aigua
dola/OECD1994)comparatambelsnivellsquecausenefectesadversos.Noespotdescartar,
per,queexisteixenefectesadversosenpeixos ialtresorganismesenreesonelsnivellsde
plomsnmselevats.
-
14
Espcies,efectes Concentraci(g/L)
Toxicitatenaiguadola
Plncton
Crustacis(crnic)
Crustacis(agut)
Peix(crnic)
Peix(agut)
14011,000
10200
100224.000
0.4220
1.000540.000
Toxicitatenlambientmar
Plncton
Crustacis(crnic)
Crustacis(agut)
Peix(agut)
20950
2040
5027.000
300>10.000
Bioacumulaci
Algues
Invertebrats
2.0004.000
40012.400
Toxicitatdelplomenlambientaquticifactorsbioacumuladors(BronnumandHansen,1998)
Exposicihumanaaplom
En lapoblaciadulta ino fumadora laprincipalviadexposici sn laigua ielsaliments.El
plomensuspensiilaposteriorinhalaci,encanvi,constitueixenelprincipalriscenpersones
exposadesprofessionalmentienpersonesfumadores.
Lacontaminaciperplomprovinentdelalimentshadisminutenelsdarrersanysdeguta la
disminucidelutilitzacidelplomenllaunessoldadesperlemmagatzematgedelsaliments.
Elplomorgnicsmoltmstxicquelinorgnic,essentlasevafontprimriaelscombustibles
plomats,actualment ja inexistentsenelmercatenmoltspasos,perenaltresencaraest
presenticonstitueixuncontribuentalexposicihumanaaaquestmetall.
-
15
Enadults,aproximadamentel10%delplomdeladietasabsorbit;ennens,encanvi,msdel
50%delplomdeladietasabsorbeix.Viainhalatriasabsorbeixmsdel50%delscompostos
plomats.
El plom absorbit passa rpidament al torrent circulatori i als teixits tous, per tot seguit
distribuirsems lentament als ossos. Aquests van acumulen plom durant la vida i poden
constituirunareservaendgenaquevaalliberantlentamentelmetallalllargdelsanys.
Elplomcausaunagranvarietatdefectesbiolgicsdepenentdelnivelldexposiciidelaseva
duraci. Pel que fa a les funcions neurolgiques i metabliques, els nens snmoltms
vulnerablesqueelsadults.
Estudis epidemiolgics suggereixen que baixos nivells dexposici de fetus i nens en
desenvolupament poden afectar la capacitat daprenentatge i el desenvolupament
neuropsicolgic. Ams, sha trobatundeterioramentde la funcinerviosaen treballadors
permanentmentexposats.
Tamb shaobservatunadisminucide la conduccinerviosa associada abaixosnivellsde
plomensang.
Sembla serqueelplom tefectes sobre la sntesidhemoglobina i shaobservatanmiaen
nensambnivellsdeplomen sangal voltantdel40g/dl. Lexposiciaplomestassociada
tambambunmoderatincrementdelapressisangunia.
Elsefectessobreelronypodenserreversibles,tot ique lexposicicrnicaaaquestmetall
provocaladisminuciprogressivadelafuncirenalilapossiblefalladarenal.
Els efectes reproductius del plom pel que fa els homes estan limitats a lalteraci de la
morfologiaespermticailasevadisminuciennombre.Endones,algunembarsproblemtic
shaassociatalplom.
Nosemblaqueelplomtinguiefectessobre lapell,elsmsculsoelsistema immunitari, i les
evidnciesdecarcinogenicitatenhumansnosnclares,demaneraquelaclassificaciIARCs
la2B.
-
16
CADMI
Elcadmisunmetallpesatambunaelevadatoxicitatanivellsbaixosdexposici,provocant
simptomatologiaagudaicrnica.
Demandaiusos
Lamajorpartdelcadmiesdestinaa la fabricacidebateriesdecadmi inquel,sent
aquestsectorlnicenmostrarunaugmentdegutalincrementdelaindstria
Alvoltantdel11%sutilitzaenpigments
El8%enrevestimentsiel4%restantaaltrefinalitats.
Sobserva una reducci en ls daquestmetall en pasos i regions desenvolupades,
comaralaUniEuropea.
Oferta
Lesfontsdabastimentanivellmundialestrobenasia(41%),Amrica(16%),Europa
(15%),iAustrlia(3%).
El25%restantesrecuperamitjanantreciclatgeidelsdipsitsexistents.
Principalsfontsdemissiialliberament
Lesprincipalsfontsdalliberamentdecadminaturalsnelsvolcansieldesgastdeles
roques.
Coma fontsantropogniques sn importants lesextraccionsminerals,processosde
combusti, principalment industrial, i incineraci de residus, aquesta ltima
subestimada, tot i que no es tenen proves que sigui una font permanent de
contaminaci.
Formapartdedeterminatstipusdefertilitzants
Ni el plom ni el cadmi es troben distributsmundialment com a gasos atmosfrics
contaminants, sinqueestanvinculatsapartcules i,per tant, la sevadistribucis
bsicament local i regional. No obstant, el transport aeri de cadmi i plom a llarga
distnciasobservaenmostresdegelpresesdelaglaceradeGroenlndia.
-
17
Elcadminoesdegrada, iuncopalliberatalmedi,esmantencirculaci.Lesnoves
emissionssesumenalsdipsitsjaexistentsalabiosfera.
Aquestmetallielsseuscompostossnrelativamentsolublesenaigua,demaneraque
tenenmajormobilitat,snmsbiodisponiblesitendeixenalabioacumulaci.
Penetracidelcadmialacadenatrficaaqutica
El Cadmi sacumula sobretot als microorganismes i molluscs, de manera que existeix
biomagnificacialllargdelacadenatrfica.
Enelsanimalselcadmisacumulaalsrgans interns i,rarament,amsculogreix,trobantse
les concentracions ms elevades a rony i fetge. Sha observat que els nivells de cadmi
augmentenambledat.
Elcadminosunelementessencialperlavidaanimalivegetal.
Elsmamferspodentolerarnivellsbaixosdecadmidegutalasevauniaunaprotenaespecial
quefaqueesdipositiaronyifetgedemanerainofensivafinsuncertnivell.
Les exposicions crniques, en canvi, provoquen principalment lesions renals, emfisema
pulmonaridesequilibrisdelcaciielmetabolismedelaVitaminaD.
Elsorganismesaquticsabsorbeixenel cadmidirectamentde laigua idesde la seva forma
inica.Latoxicitatagudasvariabledeguta la interaccidelmetallambelmetabolismedel
calci,elqualdeixadeserincorporatdesdelaigua,idegutalaugmentdelasevatoxicitatpel
zenc. No obstant, elevades concentracions de calci en el medi aqutic protegeixen els
organismesdelabsorcidecadmidegutalacompetnciadelsdosperreceptors.
Shanobservatefectessubletalsdurantelcreixementireproduccidelsinvertebratsaqutics
comara ladeformacide lespina,sent letapamssusceptible lembrionria i la larvria, i la
fasedoulamenyssusceptible.
-
18
Exposicihumanaacadmi
Labsorci de cadmi es dna, duna banda, via gastrointestinal mitjanant la ingesta de
productesagrcolesipeix,sentun5%elpercentatgedabsorcidelcadmiingerit.
Daltra banda el tabac constitueix una font important de cadmi degut a que via pulmonar
sabsorbeixaproximadamentel50%delcadmiinhalat.
Enhumanselcadmisacumulasobretotalsronyons,provocantdanyalstbulsrenals,fetque
derivaen insuficinciarenal.Anivellpulmonarprovocaobstruccicrnicade lesviesaries i
insuficinciarespiratria.Escreuquetambpotprovocartambosteoporosi.
Altres efectes de lexposici al cadmi sn la interferncia en el metabolisme del calci,
incrementde la seva concentraci enorina i formacide clculs renals. T tamb efectes
carcingens(classeIIARC).
-
MERCURI
Elmercuris,delstresmetalls,elmsestudiatielquehaconstitut,alllargdelahistria,ms
preocupacisocialimediambientaldegutalsdesastresecolgicsquehaprovocatlhomepel
seuabocamentalmediaqutic.
SnbenconegutselscasosdeMinamata i Iraq,enelprimerdelqualesvaafectar lamajor
partdelapoblaci,enserunasocietattotalmentdepenentdelaportnutricionaldelpeix.Va
serapartirde llavorsqueesvancomenaraestudiar iconixerelsefectesperjudicialsdel
mercurienpeixos,mamfersihumans,iqueesvacomenarareglamentarlessevesemissions
antropogniques.
Demandaiusos
Pilesibateries
Produccicloroalcalina
Petitamineriadoriplata
Amalgamesdentals
Aparellsdemediciicontrol
Dispositius de control elctric i
interruptors
Illuminaci
Altres
19
-
Oferta
LesprincipalsfontsdemercuriestrobenaEspanyaiKirguistan
Informes recents assenyalenun incrementde lsdelmercuri enVCM, aix comen
pilesibateries.
ElmercurisecundariprovdeFinlndiaiPer
LaUniEuropeaielsEstatsUnitssnexportadorsnetsdemercuri.
Lapetitamineriaconsumeixentre650i1000tonesanuals.
Emissions/rutesdexposici
Fontslocals.
Es considera que, actualment, la combusti de carb s, amb diferncia, la font
individualmsimportantdemissionsatmosfriquesdemercuri.
Plantesdeproduccimetallrgica.
Crematoris.
Plantesdeproduccicloroalcalina.
Incineradorsdedesfets.
Demandaglobaldemercuri,2005.
20
-
21
Comarribaelmercurialmediambient
Elmercurisemsalaireperlactivitathumanaoperfontsnaturals,comaravolcans.
Aquestsalliberaalatmosferaenunadelessegentstresformes:
Mercurielemental:sevaporaipotviatjarllarguesdistnciesiromandrealatmosfera
durantunany,podent traslladarseglobalmentabansdepatiralguna transformaci.
Termmetres, barmetres, interruptors, termstats, collars amb penjolls de cristall,
amalgamesdentals...
Mercuri orgnic i inorgnic: adopten la forma de sals de mercuri. Han estat
comunamentutilitzatscomafungicides,antispticsodesinfectants.Elmsimportant
delscompostosdemercuriorgnicselmetilmercuri.
xid demercuri (=mercuri gass inic o reactiu)(RGM): trobat principalment en les
formes solubles de laigua que poden dipositarse a llargues distncies de la font
depenent duna gran varietat de factors, incloent condicions topogrfiques i
meteorolgiques.
Elquesucceeixambelmercuridesprsdeseremsdepnde:
Laformaenlaquehaestatems
Laubicacidelafontdemissi
Aquinaaladahaestatalliberat
Elterrenydelseuvoltant
Elclima
Depenent daquests factors, elmercuri atmosfric pot ser transportat a una determinada
distnciaabansdelasevadeposici.
Elmercuriqueromanalaireperperodesperllongatsdetempsiviatjaatravsdecontinents
esdiuqueestenuncicleglobal.
-
Penetracidelmercurialacadenatrfica
Quanelmercuricauamblaplujaolaneuespotdipositarenllacsirius.
Quancauamb lairecomadeposiciseca,poteventualmentserarrossegatper laiguade la
plujacapallacsirius.
Certsmicroorganismes iprocessosnaturalspodentransformarelmercuriduna formaauna
altra. El compost orgnic resultantms com s elmetilmercuri, particularment inquietant
perquespot acumular ibiomagnificarenmoltspeixosdaiguadola i salada, aix comen
mamfers marins, podent arribar a ser un mili de vegades major que en les aiges
circumdants.
Una gran varietat de factors ambientals influeixen en la formaci demetilmercuri en els
sistemesaqutics. Leficinciade lametilacimicrobianadelmercuridepnde factors com
lactivitatmicrobiana i laconcentracidemercuribiodisponible,msquedeldipsittotalde
mercuri.Tambintervenenfactorscomlatemperatura,elpH,elpotencialredoxilapresncia
dagentsorgnicsiinorgnics.
Elmetilmercuriespotformarenelmediambientpermetabolismemicrobi,processosbiticsiabitics.
Degutaaquestesvariablesiperlacomplexitatdelesxarxesalimentries,labioacumulacis
difcildepredirivariaduncosaquticaunaltre.
Noobstant,sesapque lamajorconcentracidemetilmercuriestrobacommsamuntde la
cadenatrficaestiguilorganisme.
Elmercurinoespotdescompondrenidegradarensubstnciesinofensives.
22
-
23
Exposicihumanaamercuriimetilmercuri
El mercuri existeix en diferents formes, i les persones es veuen exposades de diferents
maneres.
La forma ms com dexposici s per la ingesta de peix i marisc contaminat amb
metilmercuri.
Promigdelaingestadiriaestimadairetencienelcosdediferentsformesdemercuri(Hg)enunasituaciaplicablealapoblaci
generalnoexposadaalmercurienelllocdetreball;valorseng/dia.(WHO/IPCS,1991).
Exposici VaporsHgelemental CompostosinorgnicsdeHg metilmercuri
Aire 0.03(0.024) 0.002(0.001) 0.008(0.0069)
Amalgamesdentals 3.821(317) 0 0
Aliments
peix
altres
0
0
0.60(0.042)
3.6(0.25)
2.4(2.3)*
0
Aiguapotable 0 0.050(0.0035) 0
Total 3.921(3.117) 4.3(0.3) 2.41(2.31)
NOTA:lesdadesentreparntesirepresentenlapartdelesaportacionsdemercuriqueesretenenalcosdunadult.
*suposant100gr.depeixpersetmanaambunaconcentracidemercuride0.2mg/Kg.
Lesintoxicacionsmassivesambmetilmercurihanprovatquetantadults,nens,comfetussn
sensibles a lexposici demetilmercuri per la dieta. Durant aquests episodis dintoxicaci
algunesmaressensesimptomatologiavanparirnensambdiscapacitatsseveres,detalmanera
queesvaveurequeel sistemanervisendesenvolupamentdel fetussmsvulnerableal
metilmercuriqueelsistemanervisadult.Lalletmaternademaresexposadesametilmercuri
potservehicledetransmissi.
El metilmercuri s un neurotxic que pot provocar en adults parestsia, malestar, visi
borrosa,constricciconcntricadelcampvisual, sordesa,disrtria,atxia iperltimcoma i
mort.Elsistemanerviscentralendesenvolupamentsmssensiblequeelcervelladult.En
nensexposatsanivellselevatsdemetilmercuridurant lembarsde lamareelquadreclnic
-
24
potserimpossiblededistingirdeldelaparlisicerebralcausadaperaltresfactorspresentant
seprincipalmentambmicroceflia,hiperreflxia,discapacitatmental i trastornsde la funci
motora.
Sha observat que un petit augment en lexposici a metilmercuri pot causar efectes
perjudicialsenelsistemacardiovasculariunincrementenlamortalitat.
Totiquesesapqueelmercuriielsseuscompostossnsubstnciesmolttxiques,actualment
elgraudetoxicitat,sobretoteldelmetilmercuri,estendiscussi.Lesltimes investigacions
mostrenqueelsefectestxicspodengenerarseaconcentracionsmsbaixesipodrienafectar
amspoblacimundialdelqueshaviapensat.
Undelsprincipalsproblemesperestimarambexactitudlesingestesdiriesdediversesformes
demercurideladietasqueelsprogramesdestudisnacionalsinformenprincipalmentsobre
concentracionsdemercuri total,per elpercentatgedemercuri com ametilmercurino es
coneix.Peraltrabandaenzonesonelconsumdepeixrepresentaunapartconsiderabledela
dieta,lesexposicionspodrienserconsiderablementsuperiorsalsvalorsestimats.
-
25
Hidrocarbursaromticshallogenats
Els tres grupsde substncies, PCBs idioxines (dioxines i furans) sn substnciesqumiques
persistentsespecialmenttxiquespelsssershumans,animalsimediambienticonstitueixen
tresdelsdotze contaminantsorgnicspersistents reconegutsaescala internacionaldeguta
que la sevaexposiciprovocaefectes sobreel sistemaendocr i reproductor,amsde ser
cancergens.
Lesdioxinessnprincipalssubproductesnointencionatsdunasriedereaccionsqumiquesi
processosdecombusti,comaradePCBs.Es trobenprincipalmentasls isediments, isn
mstxiquesqueelsPCBs.Noobstant,lesquantitatsdePCBsalliberadesalmedisnmajors.
Laviams importantdexposicihumanaaaquestes substnciesselconsumdaliments, i
podenprovocartrastornsneurolgics,endometriosi,immunosupressi,etc,aligualqueenla
faunasalvatge.
Adifernciadelesdioxines,elsPCBssnprodutsintencionadament.Esdistingeixendostipus
ds:usostancats(aparellselctrics)iusosoberts(solventsdeplaguicidesimaterialsignfugs).
Poden viatjar a llargues distncies per laire en forma de petites partcules; una petita
proporciesdissolten aigua,quedant lamajorpartenel sedimentdel fonsmaro com a
partculesorgniquesensuspensi.Enelslquedenfortamentlligatsamatriaorgnica.
Alaigua,elsPCBssningeritsperpetitsorganismesipeixosiaixvansenttransferitsalllarg
de lacadena trfica.Sacumulenenels teixitsgrassosdepeixos ianimalsmarins,arribanta
nivellsmilersdevegadessuperiorsalsexistentsalaiguaipodentarribar,atravsdelacadena
alimentria,alhome.Presenten,pertant,elsfenmensdebiomagnificaciiboacumulaci.
Estan classificatsper la IARC comaprobables carcingenshumans i tenenefectesadversos
comlatoxicitatreproductiva.
ExposicihumanaaPCBs
LamajorpartdelefectesconegutsdelsPCBsensaluthumanaesrelacionenambelevatsnivells
dexposicicomaraelsocupacionalsoingestaaccidental.
Elsefectesadversos inclouen formesseveresdacn (cloroacn),hiperpigmentacidungles i
pell, debilitat, espasmesmusculars, bronquitis crnica i gran varietat defectes neurolgics.
-
26
Sha de destacar, per, que aquests efectes shan produt per exposicions a nivells molt
superiorsalsqueespodentrobaralambient.
Elsestudiscientficscoincideixenenque,engeneral,exposicionscurtesaPCBsanivellsbaixos
notenenun impactesignificatiuper lasalut,mentrequesiqueexisteixpossibilitatdefectes
adversosassociatsaexposicionsperllongadesanivellsbaixos.
Elsefectessobrelasalutestanclassificatsencrnicsiaguts.Cloroacni,possiblement,
neuropatiaperifricahanestatassociatsaexposicionsdecurtaduraciaPCBs,encaraqueels
seusproductesdedegradaci,msqueelsPCBsensimateix,hanestatelsvertaders
culpables.
Elsefectescrnicsesrefereixenalesconseqnciespatolgiquesdesenvolupadesdesprsde
perllongadesexposicions,incloentelcncer.Recentmentshan investigattambaltresefectes
comaraelsrelacionatsamblareproducciielsistemaendocr.
Demanerageneral,EstatsUnitsdiuquelamajorpartdelsefectes,excepteelcncer,tenenun
llindarespecficdexposici,sadir,unadosipersotadelaqualnoocorrenefectesadversos.
LaEPAesbasaenaquestconcepteperestablirunadosidereferncia,dosisalaqualelsms
sensiblesdelapoblacipodenestarexposatsdurantunperodedevidacomplet(72anys)
senseobservarseefectesadversossobrelasalut.
LaIARChaarribatalaconclusidelaprobablerelacientreexposicionsperllongadeselevats
nivellsdePCBsambientalsiunaugmentdelaincidnciadecncer,particularmentdefetgei
rony,demaneraqueconsideraelsPCBscomaprobablescarcingens.
LesdonesexposadesprofessionalmentanivellsdePCBsoquevaningerirgransquantitatsde
peixcontaminatvantenirnensambunpeslleugeramentinferioralamitjaiambproblemes
motriusidisminucidelamemriaacurtpla,queesvanmantenirdurantvarisanys.Estudis
addicionalsdemostrenalteracionsenelsistemaimmunolgic.Lesformesdecontaminaci
msprobablepelquefanenssnlatransmissitransplacentriaiviagalactgena.Noobstant,
esconsideraqueelsbeneficisdelalimentaciamblletmaternajustifiquenelriscdexposicia
PCBsperaquestaltimavia.
-
27
ExposicidelscetacisalsPCBs
Els compostosorganoclorats ien concretelsbifenilspoliclorats (PCB), constitueixenundels
principalscontaminantsdelmedimaritenenungranimpacteenlespoblacionsdecetacisdel
marMediterrani.
Presentenefectesimmunosupressorsihepatotxicsialterenelcreixementidesenvolupament
ossi. A ms degut a la similitud amb les hormones sexuals afecten negativament a la
reproducci.
-
28
Contaminaciacstica
Elscetacissnunordredemamfersmarinsdistributspertotelplanetaqueesdivideixendos
subordres:odontocetsimisticets.
Els odontocets posseeixen una dentadura homodonta, que difereix en nmero segons la
espcie,fetquepermetclassificarlos.Tenenhbitscarnvorsidepredadors.Aquestgrupest
representatperdofins,orquesicatxalots.
Elsmisticetspresentennombroses lminescrniesparallelesdenominadesbarbes, lesquals
utilitzenperfiltrargransmassesdepetitscrustacis.
Com totselsssersviuselshiafecta lacontaminacidelseumedi.Elsmamfersmarinsson
sentinellesdelasalutdelmar,snvertebratsqueestrobenadaltdetotdelacadenatrficai
pertantsnelsquirebentotlimpactedelacontaminacidelmar.Actualmenttantelsmars
comelsoceansestrobenintensamentcontaminats,degutenlamajoriadelscasosalactivitat
humanaialdescontrolambelsabocamentsderesidusalmar.
Elsmamfersmarins,comhemcomentatanteriorment,snelsanimalsquehabitenalmedi
aquticmssusceptiblesdepatirelsefectesde lacontaminacidegutaqueestrobenadalt
detotdelacadenatrficaiaquetenenlacapacitatdemmagatzemarelsresidusalacapade
greix que els permet viure en aquestmedi i els van emmagatzemant durant tota la vida,
utilitzantla com a reserves enmoments de dej, gestaci i lactaci, transmetentlos a la
segentgeneracimitjanantlatransmissivertical.
El principal problema que existeix s la falta de legislaci durant tant de temps que ha
provocat que el mar shagi contaminat amb substncies que no es poden biodegradar i
sacumulenalesdiferentsformesdevidaquehihabiten.
EnelsdarrersanysshanpromulgatdiferentsDirectivesiRealsDecretsquevetllenperevitarla
contaminacidelsmarsioceansambsubstnciesrealmentperillosespelsssersvius.Pers
insuficient.PerexemplelaDirectivaCE96/61/96quepromoulaprevenciicontrolsintegrats
de la contaminaci o b la Directiva CE 2005/35 que estableix una srie de sancions per
aquellesembarcacionsquenorespectin lanormativa,elprincipalproblemascontrolarque
realmentescompleixilanormativa.
-
Elscetacisdelmarmediterranihandeconviure i fer frontadiverses fontsdecontaminaci,
desdelaqumica,quesunadelesmsperillosesitamblaqueestrobamslegislada,ala
acsticaqueprovoca ladesorientaci i la impossibilitatdalimentarse, fentqueeldestde
moltsdaquestsanimalssiguiunvarament,laprduadelgrup,ifinalmentlamort.
AlMarMediterranishabitualtrobarfinsavuitespciesdecetacisdiferents:Rorqualcom
(Balaenoptera physalus), Catxalot (Physeter macrocephalus), Dof llistat (Stenella
coeruleoalba), Dofmular (Tursiops truncatus), Cap dolla gris (Globicephalamelas), Balena
ambbecdeCuvier(Ciphiuscavirostris).
Lamajoria destudis relatius al impacte de la contaminaci acstica es realitzen en cetacis
odontocets.
Senyalsacstiquesibioacstica
El sistema auditiu dels cetacis est caracteritzat per una srie dadaptacionsmorfolgiques
niques: una de lesms interessants s la capacitat de seleccionar les freqncies per la
discriminacifinadimatgesacstiquesatravsdelscanalsauditiusqueactuencomfiltresde
freqncies.Enunorganismesaaquestaselectivitatdefreqnciesdeloda(ipertantdeles
senyalsacstiquesqueprodueixen)estevolutiva idirectamentenrelaciamb lsespecfic
delseuhbitaticaracteritzapertantcadaespciedecetaci.
Cadaunadelesespciesquecomponenlordredelscetacispresentaunrepertoriacsticnic,
ambdirectarelaciamblhbitatonhaevolucionatalllargdemilionsdanys.
29
-
30
Sentn que per detectar les seves preses una espcie costanera necessitar extreure amb
precisi els detalls a curta distncia del relleu que lenvolta, en canvi els cetacis pelgics
necessitenobtenirunainformaciamitjanaollargadistnciasobrelapresnciadunbancde
peixosdeterminat.
No obstant, tots els cetacis odontocets comparteixen el mateix mecanisme de producci
acstica,queincloulaprojeccidaireatravsdeconductesaerisnasalsilasevasortidapels
llavisbucals,localitzatsalapartsuperiordelcap.
Al llarg de la seva immersi, aquest aire es recicla i els permet vocalitzar, b amb fins
decolocalitzaciodecomunicacisegonselcontextsocialenelqueestrobin.
A labsnciadecordesvocals lacompanyaunaaltraparticularitat,nicatambencetacis, la
denoutilitzarelconducteauditiuexternperlaudici.Rebenlesvibracionsauditivesatravs
de lessevesmandbulesquedirigeixen la informacidirectamentcapa lodamitjao interna
onesprocessaabansdarribaralcervell.
Contaminaciacstica
Elsltimscentanyselscetacishanvistlaintroduccidelsorollantropognicenelmedimara
unaescalamaiexperimentadaal llargdels10milionsdanysdevoluci.Aixexplicariaelfet
queenlaltimaetapade lasevahistria,lesbalenes,catxalotsidofinsnohandesenvolupat
encara(siesquepodenassolirhoalgundia) lacapacitatdadaptarelseusistemadaudicia
fonts sonores importants, l'impacte de les quals es desconeix en la funcionalitat dels seus
sistemesvitals.
Lesfontsdecontaminaciacsticamarinaprodudesperlesactivitatshumanesinclouen:
eltransportmartim,turisme.
Lexplotaciiproduccienaltamardegasipetroli.
Elssonarsmilitarsiindustrials.
Lesfontsdacsticaexperimental.
Lescrreguesexplosivessubmarines,militarsocivils.
Lesactivitatsdenginyeria.
-
31
Aquestes fonts sonores sintrodueixen en lespai acstic i fsic dels organismesmarins i no
existeixen actualment nivells de referncia que permetin preveure les conseqncies
negativesdaquestesinteraccionsacurt,mitjillargplasobrelequilibrinaturaldelsoceans.
Shapogutdemostraralgunsdelsefectesdaquestesfontsentermesdereaccionsdefugidai
altrescanvisdecomportament,persmoltdifcildeterminarsielsorollprodutper lhome
indueix efectivament lamortdelsorganismes.De totamanera, aquesta situaciha canviat
recentment amb lassociaci del varament en massa de varies espcies de cetacis,
particularment de la famlia dels zfids, amb ls del sonarmilitar. Aquest setembre shan
observatmsde30mamfersmarinsmortsi/ovaratsalazonadelestretdeGibraltar,deguta
lexcessiu trnsit durant la temporada destiu. Provocant la desorientaci dels animals i
impossibilitantlosatornarmarendins.
Evidncies anatmiques indiquen que aquestes fonts acstiques poden causar lesions en
rgans acstics, suficientment greus per ser letals. Se sospita que aquestesmateixes fonts
podenproduirlesionsagudesindudesfsicamentoderivadesdecanvisdecomportamentque
conduirien als animals a varar imorir. Si es confirms aquesta sospita, safegiria un altre
element a la incapacitat de predicci per determinar quin tipus de fonts sonores shan de
considerar perilloses pels mamfers marins. Actualment, no sentn del tot en quines
condicions o circumstncies lexposici a sons delevada intensitat poden causar lesions
irreversibles.
Molts factorspoden,potencialment,estar involucratsenaquestsprocessos:elnivellde font
delso, lasevatransmissiatravsde laigua,elseucomportament iestatfisiolgic,aixcom
efectessinergtics,inclososenqualsevollesifsicacrnica.
Tots ells poden jugar un paper, per es desconeixen els parmetres bsics delmecanisme
dimpacte que permetria controlar els efectes negatius daquesta contaminaci acstica i
posteriormentlegislarsobrelaintroduccidefontssonoresartificialsenelmedimar.
-
32
Traumaacstic
Elconceptedecontaminaciacsticanoimplicanecessriamentunapatologiaquepotderivar
entraumaacstic.Qualsevolsoaunnivelldeterminatpotresultarcontaminantsiimpedeixo
dificultaa lanimal receptor labona recepcidelsecos sonarode les senyalsacstiquesde
comunicacidungrupsocial.
Elsnivellsdecontaminacidunsoparticular ielseu impactemorfolgic ifisiolgicdepenen
deltempsdexposiciidelaintensitatdelasenyalrebuda.
Espodendividirelstraumesrelatiusalsorollendosgrups:elsimpactesletalsielssubletals.Els
impactes letals sn aquells que provoquen la mort immediata del subjecte exposat
directamentaunaemissisonoraintensa,mentrequeelsimpactessubletalsrepresentenels
casos on la prdua auditiva s deguda a una exposici de sons perceptibles, i sanomenen
traumes acstics. En aquests casos, algun so excedeix el lmit de tolerncia de loda.
Bsicament, si qualsevolmamfer pot sentir un so, aquest so a un nivell determinat, pot
lesionarlodacausantunareduccidelasevasensibilitat.Elnivellmnimalqualunsopotser
percebutsanomenaelnivellllindardaudici.
Siunindividunecessitaunaintensitatsignificativamentmajorquelahabitualperlespcieper
percebreunafreqnciaenparticular,apareixundficitauditiumarcatperuncanvidelnivell
llindar.
Qualsevol soroll a un nivell suficient canviar el llindar auditiu, mentre que uns sorolls
diferents,produtsalmateixnivell,noprovocarancanvisequivalents.
Laqesti s saber siuna emissi rebuda produeixunaprdua temporalopermanent del
llindar.
Elmecanismedeprdua temporalde laudiciperuna freqnciadeterminada iun temps
dexposicideterminatimplicalesionsdelescllulesciliadesdelodainterna.Elsperodesde
recuperaci poden variar dalgunes hores fins vries setmanes segons els individus.
Exposicions repetitives a fonts sonores sense que es produeixin els perodes adequats de
recuperaci,per,podencausarcanvispermanentsiagutsdelllindar.Laduradaduncanvidel
llindardaudiciestendirectarelaciambladuradailaintensitatdelexposici.
-
33
Lexamendelescllulesdelaccleapermetdeterminarelnivelldecanvidelllindarauditiui
lesfreqnciesafectadescorresponents.
La dificultat resideix en lobtenci dodes fresques, extretes immediatament desprs de la
mortdel individuperevitarelsefectesde lautlisi que impediria la lecturacorrectade les
lesions,aixcomenseguirunprotocoldanlisiscomplexirigors.
Quanesprodueixun varamentels animals snexaminats.Perpoderestabliruna causade
mort shadeconixer laanatomia,biologia i fisiologia.Elscetacisestanadaptatsa realitzar
grans immersions, tenen un sistema vascular molt desenvolupat i els pulmons presenten
adaptacionsperevitarelcollapsealrealitzarimmersionsprofundes.
Existeixendiferentsestudisquehan analitzatnombrosos casosdanimalsquehan aparegut
varatsa lesnostrescostes, lamajoriadeterminenque lacontaminaciacstica interfereixen
lespautesdimmersionsprovocantquenorealitzinimmersionspaulatinesipujadeslentesper
adaptarsealapressi.Elfetdalterarlessevespautesdimmersionsprovocaqueelnitrogen
ensangvagiaugmentantprovocantunembolismeilesionantrgansprincipals.
Aixmateix,lasensibilitatadeterminadesfreqnciesdelodaduncetaciespotestudiaramb
mtodes electrofisiolgics a travs de lanlisi dels potencials evocats registrats des de la
superfciecranial.sadir,siunanimalsentunso,elseucervell registraraquestavibraci
comun impulselctricqueespotdetectarambsimpleselctrodesa lasuperfciedelcrani.
AquestspolsoselctricsrebenelnomdepotencialsevocatsoRespostesAuditivesdelTronc
Cerebral i comporten un temps de latncia i una durada curts. Aix permet examinar la
sensibilitat de percepci de les freqncies de determinades senyals acstiques i establir
laudiograma de lanimal. En el cas dun cetaci varat en rehabilitaci, lanlisi daquesta
percepci s fonamentalper estimar la seva capacitatperutilitzar correctament el sistema
biosonariavaluarlespossibilitatsdesupervivnciadesprsdelasevaalliberaci.
ElsmsafectatssnelDol llistat,quehabita laCostaBrava, ielmular,freqentalDeltadel
Ebre.
-
34
LEGISLACI
Controldesubstnciesperillosesalliberadesalmedi.
La Directiva 96/82/CE del Parlament Europeu i del Consell t com a finalitat preveure els
accidentsgreusonintervenensubstnciesperillosesilalimitacidelesconseqnciesperles
persones ielmediambient. Incorporadaa lordenament jurdicespanyolmitjanantelReal
Decreto1254/1999imodificatpelRealDecreto119/2005onsaprovenmesuresdecontrol
delsriscosderivatsdaccidentsonintervinguinsubstnciesperilloses.
El Real Decreto 948/2005modifica el Real Decreto 1254/1999, on safegeixen noves
mesuresdecontrolenmatriesqueimpliquinsubstnciesperilloses.
El Real Decreto 1406/1989 imposa una srie de limitacions a la comercialitzaci i s de
certes substncies perilloses. Queden excloses daquestes limitacions: la fabricaci de
substnciesipreparatsperillososquanelseudestnosiguilaexportaciapasostercers.Les
substnciesperillosesentrnsitquepassincontrolduaner,semprequenosiguinobjectede
captransformaci.Aquellessubstnciesqueescomercialitzinosutilitzinper la investigaci i
anlisi.
ElReglamento(CE)1907/2006trelaciambelregistre,avaluaci,autoritzaciirestricci
de les substncies i preparats qumics potencialment perillosos. Modifica la Directiva
1999/45/CE iesderoguenelReglamento(CE)1488/94de laComissi,aixcom laDirectiva
76/769/CEEdelConsellilesDirectives91/155/CEE,93/67/CEE,93/105/CEEi2000/21/CEdela
Comissi. Aquest Reglament ha estat adaptat pel Reglamento (CE) 987/2008modificant
substnciesqueenlanteriorReglamentconstavencomaexemptes.
LaDirectiva1999/45/CEdelParlamentEuropeuidelConsellcontemplalesdisposicionslegalsi
administrativesdelsEstatsmembrerelativesalaclassificaci,envasatietiquetatdepreparats
perillosos.Daquestamanerashomogenetzaelmercatifacilitalestasques.
-
35
Gestidaiges.
ElConvenideBarcelona,ConveniperlaproteccidelmarMediterranicontralacontaminaci,
esvasignarlany1975ifinsarahaanatpatintmodificacions,lamsrecentlany1995quanes
van publicar les Esmenes al Conveni per la protecci del mar Mediterrani contra la
contaminaci.LespartcontractantsdelConveniescomprometienaprendremesurescontrala
contaminacicausadaper:abocaments,exploraci iexplotacide laplataformacontinental,
aix com cooperar amb la comunitat cientfica en la conservaci de la diversitat biolgica i
aplicarlalegislaciambiental.
FormantparttambdelConveniperlaproteccidelmarMediterraniesvasignarunProtocol
sobreleszonesespecialmentprotegidesiladiversitatbiolgicaalMediterrani.Posantlaccent
enlaimportnciadeprotegirimillorarelpatrimoninaturaliculturaldelMediterrani,establint
zones especialment protegides i mitjanant la protecci i conservaci de les espcies
amenaades. Aquestesmesures shan destablir per a cada zona amenaada: elaboraci i
adopci dun pla on sespecifiqui el marc jurdic i institucional, supervisi constant dels
processos ecolgics, hbitat i dinmica de poblacions aix com les repercussions humanes,
participaciactivadelescomunitatsipoblacionslocals,adoptarmesuresdefinanament.Per
apromoure lacooperaci i laconservacide leszonesnaturals i laproteccide lesespcies
amenaades, les Parts signants del Conveni establiran una llista de zones especialment
protegidesimportantspelMediterrani.
Mitjanant la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, la Uni Europea
organitza la gesti de les aiges superficials, continentals, costeres i subterrnies amb el
propsitdepreveureireduirlacontaminacifomentantlssostenibleilaproteccidelmedi
aqutic.ElsprincipalsobjectiusdaquestaDirectivasn:preveureeldeterioramentaddicional,
protegir i millorar lestat dels ecosistemes aqutics; promoure ls sostenible de laigua
protegint els recursos hdrics disponibles; instaurar millores especfiques de reducci
progressiva dels abocaments, emissions i prdues de substncies prioritriesmitjanant la
interrupciosupressigradualdelsabocaments iemissions;garantir lareducciprogressiva
delacontaminacidelaiguasubterrniaievitarnovescontaminacions.
MitjanantlaDecisidelaComissiel17dagostde2005,relativaalacreacidunregistrede
punts per a constituir una xarxa dintercalibraci dacord a la Directiva 200/60/CE del
Parlament Europeu i del Consell, els Estatsmembre es dividiran en grups geogrfics que
-
36
comparteixinmassesdaiguasuperficials.Augmentantdaquestamaneraelsresultatsesperats
delaDirectiva2000/60/CE.
Aquestadirectivahaestatrecentmentmodificadaper laDirectiva2008/32/CEdelParlament
Europeu i del Consell, pel que sestableix unmarc comunitari dactuaci en lmbit de la
polticadaiges, snadaptacionsde carcter tcnicquenomsafectenalprocedimentdel
comit,pertantnonecessitenserincorporadespelEstatsmembres.
La Directiva 2005/35/CE del Parlament Europeu i del Consell promou la introducci de
sancionsper aquellsbucsque infringeixin les lleis relatives a la contaminaci.Garantint les
sancions adequades, establertes a larticle 8, per tal demillorar la seguretatmartima i la
proteccidelambientmar.
ElRealDecreto509/2007aprovaelReglamentodeprevencinycontrol integradosde la
contaminacin. Aquesta nova regulaci ha introdut canvis en elsmecanismes de control
ambientalcomlacreacidunanovafiguradintervenciambientalolautoritzaciambiental
integrada, on es determinen tots els condicionants ambientals que shauran de complir,
segonslactivitat,ielsvalorslmitdemissidecontaminantsalaire,aiguaisl.AquestReal
Decretotbsicamentduesfinalitats:
- AprovarelReglamentoparaeldesarrolloyejecucindelaLey16/2002,modificant
elDecret833/1975relatiualaproteccidelambientatmosfric,establintnousvalors
demissiglobals.
- ModificarelRealDecreto1383/2002sobre lagestidevehiclesal finalde laseva
vidatil.
ElRealDecreto1795/2008dictalesnormesrelativesalacoberturadelaresponsabilitatcivil
pelsdanyscausatperlacontaminacidelshidrocarbursdelcombustibledelsbucs.ElConveni
Internacional sobre la responsabilitat civil, es va fer a Londres el 23 demar de 2001, la
ratificaciperEspanyavaserel10desembrede2003ivaentrarenvigorel21denovembre
de2008,obligaalspropietarisdelsbucsagarantir la indemnitzacidelsdanyscausatsper la
contaminacidelshidrocarburs.
-
37
ControlieliminacidelsPCBs.
Mitjanant laDirectiva96/59/CEdelParlamentEuropeu idelConselles regula laeliminaci
delsPCB,estableixqueelsEstatsMembreelaborinunplaperladescontaminaciieliminaci
daparellsquecontinguinPCB. Aquestplaesvaaplicara lEstatEspanyolmitjanantelReal
Decreto1378/1999pelqual sestableixenmesuresper la eliminaci i gesti,modificatpel
RealDecreto228/2006.
ElReglamento(CE)466/2001ielReglamento(CE)1881/2006fixenelcontingutmximde
determinatscontaminantsalsproductesalimentaris.Elcontingutmxim shadestabliraun
nivell que permeti les correctes prctiques agrcoles, pesqueres i de producci tenint en
compteelrisctoxicolgic.MitjanantelReglamento1883/2006sestableixenelsmtodesde
mostreig i danlisis per dur a terme els controls oficials dels nivells de dioxines i PCB en
determinatsproductesalimentaris.LaplicacidenousnivellsmximspelsPCBexigeixquees
modifiquilaDirectiva2002/69/CEdelParlamentEuropeuidelConsell.
LesRecomanacionsde lrgandeVigilnciade laAELCdel16dabrilde2007estableixenels
controlsdelsnivellsdePCBsimilarsalesdioxinesielsnosimilarsalsproductesalimentaris.
Contaminantsorgnicspersistents(COPs)
ElReglamento(CE)850/2004quemodificalaDirectiva79/117/CEEdelParlamentEuropeui
delConsell,estableixuna legislacianivell comunitarien relacialsContaminantsOrgnics
Persistents.Elproblemasquenoexisteixuna legislaciobnoscompletaenrelacia la
prohibiciisdelessubstnciesqumiquesquefigurenalesllistesdacordsinternacionals.
Existeixennormesespecfiquesperlaorganitzacidecontrolsoficialsdelsproductesdorigen
animaldestinatsalconsumhum,especificatsalReglamento(CE)854/2004.
ElReglamento(CE)1907/2006delParlamentEuropeu idelConsellestableixtotaunasrie
demesures i criteris relatius a la identificaci de substncies persistents, bioacumulables i
txiques.EstaninclosesalannexXIII.
-
38
Metallspesats
Mitjanant el Reglamento (CE) 221/2002, quemodifica al Reglamento (CE) 466/2001,
sestableix el contingutmxim de determinats contaminants als productes alimentaris. En
aquestreglamentestrobenelslmitsmximsdePlom,Cadmi,MercuriiMetilmercuri.
Les disposicions generals delMinisteri de Sanitat i Consum estableixen quins sn els lmits
mximsdemetallspesatsqueespoden trobaraproductesdestinatspelconsumhum, iel
quesmsinteressant,elsmtodesanalticsperladeterminaci.
Mitjanant el Real Decreto 256/2003 tamb sespecifiquen els mtodes de la presa de
mostres,anlisiicontroloficialpelPlom,CadmiiMercuri.
Existeixennormesespecfiquesperlaorganitzacidecontrolsoficialsdelsproductesdorigen
animaldestinatsalconsumhum,especificatsalReglamento(CE)854/2004.
LaDirectiva91/157/CEEdelParlamentEuropeu idelConsellvolaconseguir laproximacide
les legislacionsdelsEstatsmembresobre lavaloritzaci ieliminacicontroladade lespiles i
delsacumuladorsquecontinguinsubstnciesperilloses.
LaDirectiva2007/51/CEdelParlamentEuropeuidelConsellmodificaunannexdelaDirectiva
76/769/CEE del Consell relatiu a les restriccions de la comercialitzaci de determinats
dispositius que contenen mercuri. Per exemple la prohibici de la comercialitzaci dels
termmetresmdics,barmetres ialtresdispositius,ambalgunesexcepcions.Apartirdel3
doctubrede2009 laComissidura termeunestudi sobre ladisponibilitat dalternatives
fiablesmsseguresiviables.
Mitjanant la Directiva2002/95/CEdelParlamentEuropeu idelConsell sintenta regular la
presnciadesubstnciesperillosesalsresidus.LaResolucisubratllaque lsdelCadmisha
de limitar als casos on no hi ha alternatives ms segures. s necessari adoptar mesures
referentsa larecollida,tractament,reciclat ieliminacidelsresidusdaparellselctrics ,tal i
comsestableixalaDirectiva2002/96/CEdelParlamentEuropeuidelConsell,peraconseguir
reduirelsproblemesderivatsdelamalagestidelsresidusdelmetallspesats.
-
39
El Reglamento (CE) 1213/2003 de la Comissi modifica lannex I del Reglamento (CE)
304/2003delParlamentEuropeuidelConsellrelatiualaimportaciiexportacideproductes
qumics perillosos. En concret afegeix diverses substncies que abans no estaven
contempladescomperexempleelplomtetraetilielplomtetrametil.
Proteccicetacis.
El Real Decreto 1727/2007 estableix mesures de protecci dels cetacis de les aiges
martimes sotmeses a sobirania i jurisdicci espanyola . Promou una srie demesures per
minimitzar limpactede lesactivitatsdobservacide cetacispergarantir la supervivncia i
estatdeconservaci.Elproblemamediambientalsorgeixcomaconseqnciadelesmolsties
idanysquepodencausaraquestesactivitatsalespoblacionsdecetacisialseuhbitat,derivat
delexcessivapresnciadembarcacions.
A lactualitat laobservacide cetacis al seumedinatural constitueixuna activitat turstica,
econmicaicientficadexcepcionalimportnciaanivelldinvestigaciideducaciambiental;
semprequeesrealitzidacordalsprincipisdeprotecciambientalissostenibledelsrecursos.
AquestsprincipissexpressenalEstratgiaEspanyolaperalaConservaciisSostenibledela
DiversitatBiolgica.
-
40
Temespendents,solucions
Compostosorgnicspersistents(COPs)
Mancadinformacigeneralentotelmn
Els mbits de comprensi elemental dun cert nombre de qestions generals i mundials
pertinentsalscompostosorgnicspersistentssegueixenpatintdeficinciesinformatives.
Les actuals deficincies dinformaci en elmarcmundial sobre aquests compostos podrien
dividirsedelasegentmanera:
Comprensi i quantificaci delsmecanismes naturals que influeixen en el curs dels
compostos orgnics persistents en el medi ambient, com ara mobilitzaci,
transformaci,desplaamentiadmissi.Enaltresparaules,lesrutesquesegueixenpel
seupaspelmediambientiperpassardaquestalsssershumans.
Comprensiiquantificacienelmarcmundialdelaparticipacidelsserhumenles
alliberacions de compostos orgnics persistents i dels problemes que creen en els
plans locals, regionals i mundials. En altres paraules, les rutes per les quals els
compostosorgnicspersistentspassendelsserhumalmediambient.
Comprensi de com i fins a quin punt les concentracions actuals daquestes
substncies a nivell local, regional imundial afecten adversament els humans, els
ecosistemes i la fauna i flora silvestre. En altres paraules, el nombre dafectats, la
magnitudilagravetatdelsmateixos.
Tambseriatildura termeestudisaddicionalspermillorar lacomprensidequinssnels
efectesecotoxicolgicsactualsdelsCOPsendiferentstipusdecosistemes ividasilvestredes
dunaperspectivamundial:,aixcomlasevainteracciambaltressubstnciesqumiques,aix
comlavaluacidelriscecolgic.
-
41
Elaboracidinstrumentsdepoltica
Quinessnlesrelacionsqualitativesiquantitativesentrelacontribuciatmosfrica,la
deposiciielsCOPsenelmediaqutic.
spossibleestablirunlmitdedeposicidelsCOPsafideregularlessevesemissions?
EsconeixlarelacientreelfluxdeCOPsqueaccedeixalesaigessuperficialsielnivell
daquestsenelspeixos?
spossibleavaluarelperodederespostadelsecosistemesmarinsenrelacialscanvis
enlesemissionsatmosfriques?
Existeix algunmarc regionalohemisfric comprovat iprovatper avaluar lespautes
temporalsiespacialsdedeposicideCOPsenlesaigesmarinesilasevaconseqent
acumulaci en els peixos i, en ltima instncia, els seus efectes sobre la cadena
alimentria?
EsconeixiestencomptelaquantitatdeCOPsemesaperlesfontsnaturals?
Per poder respondre a aquestes preguntes i contribuir al desenvolupament i laplicaci
destratgies internacionalsdestinadesareduirelsefectesdelsCOPsen lasaluthumana iel
medi ambient, s necessari elaborar instruments de poltica que ajudin els formuladors de
polticaaseleccionarlestratgiamseficaenquantelscosts.
Mesuresperreduiroeliminarls,lesemissions,eldesprenimentilaprduadeCOPsiels
seuscompostos.
Substitucideproductesiprocessos
Limitaci de ls de COPs en els que es puguin utilitzar succedanis i promoci del
desenvolupamentdalternativesapropiadespelsdemsusosessencials.
Limitacilsdetecnologiesobsoletesilexignciademillorsprctiquesambientalsi
tcniques disponibles per reduir o prevenir les emissions de COPs a latmosfera i
laigua.
-
42
EliminacigradualdelsCOPsielsproductesambcontingutdaquestsquesesegueixin
utilitzant,desprsdepromoureeldesenvolupamentdesubstituts ialtrestecnologies
eficacesiapreusassequibles.
LimitacidelamobilitzacideCOPsnousalabiosfera
Reduccidelconsum
Limitacide lapresnciadeCOPscoma taloen formadimpuresesenmaterialsde
granvolum
Limitaci de la comercialitzaci en el pla nacional de productes que continguin els
comentatscontaminants.
Limitaci de lexportaci i importaci de productes que continguin els comentats
contaminants.
Limitaci de la comercialitzaci de COPs usats o que puguin constituir un producte
bsic.
Establimentdunorganismeque tingui constnciade lautilitzacidelsCOPsverges,
recuperatsoreciclatsambunsistemadecontrolestricte.
Controlivigilnciadelesemissions
Gestidelsresidus
Cooperaciinternacional
Lacooperaciinternacionalpodriamillorar:
Promovent una major participaci en els acords i convencions internacionals i
regionalsvigentsquetractinelsCOPsielsseuscompostos.
Recolzar les activitats a llarg pla de vigilncia i preparaci demodels en els plans
nacionals, regionals i internacional per assegurar la disponibilitat de dades
comparablesiinformaciprecisaqueorientilapolticaiprogramesdestinatsareduir
elsnivellsdeCOPsalambiententotelmn.
Establintunpla internacionalper laprevencide la importaci illcitadeCOPs iels
seuscompostos,siguicomamatriaprimaocomadesfetperills.
-
43
Comunicacidelsriscs
spossiblemillorarlacomunicacidelsriscsvinculatsalsefectesadversosdelsCOPsielsseus
compostos,delasegentmanera:
Formular poltiques i adoptar decisions pel que fa els efectes adversos daquestes
substncies.
Promovent la informacipblica, laconscienciaci i leducacisobreelsefectesdels
COPsielsseuscompostosperlasalutielmediambient,ilesalternativesdisponibles
perreduirlexposiciilesemissions.
Establintuncentredintercanvidinformacicomarasobreestratgiesdegestidel
risc, alternatives apropiades i els seus costos, tot i assegurant fcil accs a aquesta
informaci,especialmentpelspasosendesenvolupamentipelspasoseneconomies
entransici.
Establintunaxarxaentregovernsialtresparticipantsperintercanviarinformacisobre
iniciatives i activitats en marxa en els plans nacional, regional i internacional per
eliminarelsefectesadversosdelsCOPs.
Sensibilitzantsobreelsriscsderivatsde lamobilitzacidelsCOPsprovinentsdefonts
geolgiquesilasevaacumulacienlabiosfera.
Sensibilitzant sobre la permanncia dels COPs i possibilitat de ser transformats i
transportats,idacumularsealacadenaalimentria.
Mesuresenelsplansnacionals,regionalsiinternacional
Es podria promoure la formulaci de plans dacci nacionals, regionals i internacionals per
buscarsolucionsalsiemissionsdeCOPs:
Establint inventarisdelsusos, lesemissions ielspossiblesefectesadversosdelsCOPs
entotelmn,aixcomdelsindretsqueactualmentestancontaminats,comabaseper
ladopcidemesures.
Elaborantiposantenprcticaunpladaccienelquesestableixinlespoltiquesque
necessitacadasectorpereliminarelsusosilesemissions.
-
44
Formulantplansdevigilnciaanivellinternacional
Promovent estudis sobre els efectes socials i econmics de diferentsmesures que
guardinrelaciamblescondicionsdiferentsdelspasos.
Elaborant instruments de poltica ambiental eficaos basats en metodologies
integradesperfacilitarlagestidelsindretscontaminatsambCOPscomaresultatde
lactivitathumana.
Gestidelsproductesqumicsactuals
Establir normes de qualitat ambiental per concentracions mximes de COPs
admissibles en els diferents medis tenint en compte les emissions per les fonts
naturals,afidelimitaroeliminarlexposicidelsssershumansidelmedi.
Utilitzarregistresdemissiitransfernciadecontaminantspertenirconstnciadeles
installacionsqueutilitzenCOPsogenerendesfetsdaquests iobligara lesempreses
queadoptinmesuresvoluntriespereliminaroreduirlesemissions.
Establirprctiquesambientalsptimesodirectriusperlaplicacidemillorstcniques
disponiblesenrelaciambelsdiversossectorsindustrials.
Encasdenoprohibici,establirnormespelsnivellsmximsdemissideCOPsalmedi
ambient ipenalitzarduramentaquellsquino lacompleixin,sempresabentquinshan
deseraquestslmitsambelpreviestudidelspuntscomentatsanteriorment.
Assistnciatcnicaifinancera
Establiment dun mecanisme encarregat datendre les necessitats dassistncia tcnica i
financera i creaci de capacitat dels governs, especialment daquells en pasos en
desenvolupamentieconomiesentransici.
-
45
Consideracions
Pelquefalalimentaci:
Enmoltespartsdelmonelpeixsunelement importantssimde ladietahumana i
proporcionamoltsnutrientsdifcilmentsubstitubles.ElsCOPsreprenten,pertant,una
amenaamoltimportantperaquestaalimentaci.
Hihaescassesprovesdelaboratoriquesuggereixenquealgunscomponentsdiettics
podenreduiroincrementarlatoxicitatdelsCOPs.
Quinaconfianaespottenir,pertant,enelslmitsmximsresidualsambientalsialimentaris
establerts?Apartirdequitenintencomptequinsparmetresshanfetelsestudisambels
buitslegalsidesconeixementquehihasobreaquesttema?
DequserveixqueunpaslimitiaunmximdeterminatlesemissionsdeCOPstotinotenir
dades de confiana i certesa de les conseqncies i els seus llindars, si el pas ve no les
limita?
squequedamacoferreunionsiescritssobrelaproblemticaambientaliensaluthumana
sobrecontaminaciantropognica,pernocompensaeconmicamentaplicarlessolucions?
-
46
Contaminaciacstica
Perspectivesdefutur
Bsicament la legislaci vigent com el Real Decreto 1727/2007 promou una srie de
mesures perminimitzar limpacte de les activitats dobservaci de cetacis. Per aquestes
mesuresderestriccinomsestanlegisladesperlesactivitatsdobservaci,iestdemostrati
hihadiversosestudisqueavalenquelacontaminaciacsticaqueafectaelscetacisprovde
moltes fonts, entre elles les embarcacions dobservaci, per tamb de lexcessiu trnsit
dembarcacionsdesbarjoidelactivitatindustrial.
Esnecessitademaneraurgentunainvestigacisobreelsefectesdelacontaminaciacstica
humana almar que sha de conduir sota els estndardsms alts de credibilitat cientfica,
evitantelsconflictesdinteressos.
Shauriadelimitarlsdefontssonoressubmarinespotentsfinsqueesconeguinelsefectesa
curt,mig i llargpla sobreelsmamfersmarins ievitaraquestsenreesde concentraci
daquestesespcies.
Shandedesenvoluparuns instruments legislatiusquepermetin ajudar a implementar les
poltiqueseuropeesinacionalsenmatriadecontroldelacontaminaciacsticamarina.
Aquestessn lesqestionsfonamentalsqueelscientfics,ambelsuport imprescindiblede la
societat,handecontestarenunplacurtsinoesvolqueeldesenvolupamentdelesactivitats
humanesalmarresultinsinnimdeprduairreversibledelequilibrimarnatural.
Seria interessant que es poguessin crear noves rees protegides on es limits el trnsit
dembarcacions.
El LAB (LaboratoridAplicacionsBioacstiques)haestatelprimeren realitzarunestudiper
crearunmapaacsticdelmarMediterrani,onesvademostrarquealeszonesporturiesde
BarcelonaiTarragona,lelevattrnsitdembarcacionsarribavaaeliminarelsorollprodutpels
cetacis;esproduenpicsdefinsa190decibels.Aquestfetnocondemnaalsanimalsdemanera
directa,persqueels influeixa lhoradecomunicarse ialimentarse isegons la intensitat
delssonselspotproduirdolorilesions.
Moltes de les espcies de cetacis estan catalogades per la UICN (Uni Internacional
ConservacidelaNatura),comavulnerables,enperilliamenaades.
-
47
Shan notificat varaments individuals i collectius de diferents espcies de cetacis que en
principinopatiencapmalaltia,persapropavenalescostesiacabavenvarant.
Aquestfetplantejalapreguntadequelsvaferaproparsetantalacostademaneraqueno
poguessindesprstornarmarendins.?
- Existeixunahiptesiquedeterminaqueslacontaminaciacsticalaresponsable,al
crearseunmirallacsticqueimpedeixqueaquestsmamfers,tantadaptatsalmedi
mar i amb sistemes dorientaci tant complexes com lecolocalitzaci, puguin
orientarseiesprodueixenelsvaraments.
Calper tant,conscienciara lapoblaci, informarde lestatactualde lasituaci iaconseguir
queelsgovernssimpliquinmsenlatascadeprotegirladiversitatdelafloraifaunamarina.
Elfonsmarcontinuasentdesconegutenmoltsaspectes,encaraavuiendiaesdescobreixen
novesespciesinoesconeixlafisiologiadelameitatdespciesquehiviuen.
sunmnperexploraridelqueencarapodemaprendremolt,semprequenoeldestrum.
-
ES Diario Oficial de las Comunidades Europeas 7.2.2002L 37/4
REGLAMENTO (CE) No 221/2002 DE LA COMISINde 6 de febrero de 2002
por el que se modifica el Reglamento (CE) no 466/2001 por el que se fija el contenido mximo dedeterminados contaminantes en los productos alimenticios
(Texto pertinente a efectos del EEE)
LA COMISIN DE LAS COMUNIDADES EUROPEAS,
Visto el Tratado constitutivo de la Comunidad Europea,
Visto el Reglamento (CEE) no 315/93 del Consejo, de 8 defebrero de 1993, por el que se establecen procedimientoscomunitarios en relacin con los contaminantes presentes enlos productos alimenticios (1), y, en particular, el apartado 3 desu artculo 2,
Considerando lo siguiente:
(1) El Reglamento (CEE) no 315/93 establece que debenfijarse los contenidos mximos de determinados conta-minantes en los productos alimenticios, a fin de protegerla salud pblica.
(2) El Reglamento (CE) no 466/2001 de la Comisin (2),modificado por el Reglamento (CE) no 2375/2001 delConsejo (3), fija los contenidos mximos de determi-nados contaminantes en los productos alimenticios, quedebern aplicarse a partir del 5 de abril de 2002. Enparticular, su anexo I establece los contenidos mximosde plomo, cadmio y mercurio en algunos productos dela pesca.
(3) Para proteger la salud pblica, es esencial mantener loscontaminantes a un nivel aceptable desde el punto devista toxicolgico. Los contenidos mximos de plomo,cadmio y mercurio deben ser seguros y lo ms bajos
posible, conforme a unas prcticas de fabricacin,agrcolas y pesqueras correctas. De acuerdo con losnuevos datos analticos, es necesario revisar lo dispuestoen el anexo I del Reglamento (CE) no 466/2001 conrespecto a la presencia de estos contaminantes enalgunos productos de la pesca. Las disposiciones revi-sadas mantienen un nivel elevado de proteccin de lasalud de los consumidores.
(4) Las medidas previstas en el presente Reglamento seajustan al dictamen del Comit permanente deproductos alimenticios.
HA ADOPTADO EL PRESENTE REGLAMENTO:
Artculo 1
El anexo I del Reglamento (CE) no 466/2001 quedar modifi-cado de acuerdo con el anexo del presente Reglamento.
Artculo 2
El presente Reglamento entrar en vigor el vigsimo dasiguiente al de su publicacin en el Diario Oficial de las Comuni-dades Europeas.
Ser aplicable a partir del 5 de abril de 2002.
El presente Reglamento ser obligatorio en todos sus elementos y directamente aplicable encada Estado miembro.
Hecho en Bruselas, el 6 de febrero de 2002.
Por la Comisin
David BYRNE
Miembro de la Comisin
(1) DO L 37 de 13.2.1993, p. 1.(2) DO L 77 de 16.3.2001, p. 1.(3) DO L 321 de 6.12.2001, p. 1.
-
ES Diario Oficial de las Comunidades Europeas7.2.2002 L 37/5
Producto Contenido mximo(mg/kg peso fresco)Criterios de realizacinpara el muestreo
Criterios de realizacin delos mtodos de anlisis
Producto Contenido mximo(mg/kg peso fresco)Criterios de realizacinpara el muestreo
Criterios de realizacin delos mtodos de anlisis
ANEXO
La seccin 3 (metales pesados) del anexo I del Reglamento (CE) no 466/2001 quedar modificada como sigue:
a) con respecto al plomo (Pb), los puntos 3.1.4., 3.1.4.1. y 3.1.6 se sustituirn por los puntos siguientes:
3.1.4. Carne de pescado (*) tal como sedefine en las categoras a), b) y e) dela lista del artculo 1 del Regla-mento (CE) no 104/2000 delConsejo (DO L 17 de 21.1.2000, p.22), excluidas las especies de pecesque se recogen en el punto 3.1.4.1.
0,2 Directiva 2001/22/CE Directiva 2001/22/CE
3.1.4.1. Carne (*) deacedia (Dicologoglossa cuenata),anguila (Anguilla anguilla),atn (Thunnus spp.),bacoreta (Euthynnus spp.),baila (Dicentrarchus punctatus),bonito (Sarda, sarda),jurel (Trachurus trachurus),lisa (Mugil labrosus labrosus),mojarra (Diplodus vulgaris),roncador (Pomadasys benneti),sardina (Sardina pilchardus),sardinops (Sardinops spp.)
0,4 Directiva 2001/22/CE Directiva 2001/22/CE
3.1.6. Moluscos bivalvos 1,5 Directiva 2001/22/CE Directiva 2001/22/CE
(*) Si el pez est destinado a ser consumido entero, el contenido mximo se aplicar al pez entero.
b) con respecto al cadmio (Cd), los puntos 3.2.5., 3.2.5.1. y 3.2.6 se sustituirn por los puntos siguientes:
3.2.5. Carne de pescado (*) tal como sedefine en las categoras a), b) y e) dela lista del artculo 1 dal Regla-mento (CE) no 104/2000 excluidas,las especies de peces que se recogenen el punto 3.2.5.1.
0,05 Directiva 2001/22/CE Directiva 2001/22/CE
3.1.4.1. Carne (*) deacedia (Dicologoglossa cuenata),anguila (Anguilla anguilla),atn (Thunnus spp.),bacoreta (Euthynnus spp.),bonito (Sarda, sarda),boquern (Engraulis encrasicolus),emperador (Luvarus imperialis),jurel (Trachurus trachurus),lisa (Mugil labrosus labrosus),mojarra (Diplodus vulgaris),sardina (Sardina pilchardus),sardinops (Sardinops spp.)
0,1 Directiva 2001/22/CE Directiva 2001/22/CE
3.1.6. Crustceos, excluida la carne oscuradel cangrejo, as como la carne de lacabeza y el trax del bogavante yotros grandes crustceos similares(Nephropidae y Palinuridae)
0,5 Directiva 2001/22/CE Directiva 2001/22/CE
(*) Si el pez est destinado a ser consumido entero, el contenido mximo se aplicar al pez entero.
-
ES Diario Oficial de las Comunidades Europeas 7.2.2002L 37/6
Producto Contenido mximo(mg/kg peso fresco)Criterios de realizacinpara el muestreo
Criterios de realizacin delos mtodos de anlisis
c) con respecto al mercurio (Hg), el punto 3.3.1.1 se sustituir por el punto siguiente:
3.3.1.1. anguila Anguilla spp.),atn (Thunnus spp.),bacoreta (Euthynnus spp.),bonito (Sarda, sarda),escolar negro (Lepidocybium favobrun-neum, Ruvettus pretiosus, Gempylus serpens),espadilla (Lepidopus caudatus, Aphanopuscarbo),esturin (Acipenser spp.),fletn (Hippoglossus hippoglossus),gallineta nrdica (Sebastes marinus, S.mentella, S. viviparus),granadero (Coryphaenoides rupestris),lucio (Esox lucius),marlin (Makaira spp.),maruca azul (Molva dipterygia),mero (Dicentrarchus labrax),pailona (Centroscymnes coelolepis),perro del norte (Anarhichas lupus),pez espada (Xiphias gladius),pez vela (Istiophorus platypterus),rape (Lophius spp.),raya (Raja spp.),reloj anaranjado (Hoplostethus atlanticus),tasarte (Orcynopsis unicolor),tiburn (todas las especies)
1,0 mg/kg Directiva 2001/22/CE Directiva 2001/22/CE
-
16.3.2001 ES L 77/1Diario Oficial de las Comunidades Europeas
I
(Actos cuya publicacion es una condicion para su aplicabilidad)
REGLAMENTO (CE) No 466/2001 DE LA COMISION
de 8 de marzo de 2001
por el que se fija el contenido maximo de determinadoscontaminantes en los productos alimenticios
(Texto pertinente a efectos del EEE)
LA COMISION DE LAS COMUNIDADES EUROPEAS, desde el punto de vista toxicologico. Siempre que seaposible, la presencia de contaminantes debe reducirsecuidadosamente mediante buenas practicas agrcolas oVisto el Tratado constitutivo de la Comunidad Europea,de produccion, con el fin de alcanzar un nivel mas altode proteccion de la salud, especialmente para los gruposVisto el Reglamento (CEE) no 315/93 del Consejo, de 8 demas sensibles de la poblacion.febrero de 1993, por el que se establecen procedimientos
comunitarios en relacion con los contaminantes presentes enlos productos alimenticios (1) y, en particular, el apartado 3 de (4) Vistas las disparidades existentes entre las legislacionessu artculo 2, de los Estados miembros en lo que se refiere a los
contenidos maximos de contaminantes en determinadosPrevia consulta con el Comit cientfico de alimentacion alimentos, y las distorsiones de la competencia que stashumana (SCF), pueden acarrear, es necesario tomar medidas a escala
comunitaria para garantizar la unicidad del mercado,Considerando lo siguiente: respetando al mismo tiempo el principio de proporcio-
nalidad.(1) Con objeto de proteger la salud publica, el Reglamento
(CEE) no 315/93 dispone el establecimiento de conteni- (5) Los Estados miembros deben adoptar las medidas dedos maximos en relacion con ciertos contaminantes en vigilancia oportunas en relacion con la presencia delos productos alimenticios. Estos contenidos maximos contaminantes en los productos alimenticios.han de recogerse en una lista comunitaria no exhaustivaen la que se podran incluir los valores lmite para el
(6) Hasta ahora, la legislacion comunitaria no ha establecidomismo contaminante en distintos productos alimenti-contenidos maximos para los contaminantes en loscios. Podra hacerse referencia a los mtodos de toma deproductos alimenticios destinados a lactantes y ninos demuestras y de analisis aplicables.corta edad a los que se refieren la Directiva 91/321/CEEde la Comision (4), cuya ultima modificacion la consti-(2) El Reglamento (CE) no 194/97 de la Comision, de 31 de tuye la Directiva 1999/50/CE (5), y la Directiva 96/5/CEenero de 1997, por el que se fija el contenido maximo de la Comision (6), cuya ultima modificacion la consti-de determinados contaminantes en los productos ali- tuye la Directiva 1999/39/CE (7). Previa consulta delmenticios (2), cuya ultima modificacion la constituye el Comit cientfico de alimentacion humana, deberanReglamento (CE) no 1566/1999 (3), ha sido modificado establecerse cuanto antes contenidos maximos especfi-sustancialmente varias veces. Dado que deberan introdu- cos para dichos productos alimenticios. Mientras tanto,cirse otras modificaciones en aras de la claridad, dicho los contenidos establecidos en el presente ReglamentoReglamento debera ser refundido. deberan aplicarse tambin a dichos productos alimenti-cios cuando la legislacion nacional no haya fijado
(3) En inters de la salud publica, resulta esencial mantener contenidos mas rigurosos.el contenido de contaminantes en niveles aceptables
(4) DO L 175 de 4.7.1991, p. 35.(5) DO L 139 de 2.6.1999, p. 29.(1) DO L 37 de 13.2.1993, p. 1.
(2) DO L 31 de 1.2.1997, p. 48. (6) DO L 49 de 28.2.1996, p. 17.(7) DO L 124 de 18.5.1999, p. 8.(3) DO L 184 de 17.7.1999, p. 17.
-
L 77/2 ES 16.3.2001Diario Oficial de las Comunidades Europeas
(7) Los ingredientes de los productos alimenticios utilizados (12) Las actividades de control de los niveles de nitrato en laslechugas y espinacas y la aplicacion de buenas practicaspara la produccion de productos alimenticios compues-
tos de varios ingredientes deberan respetar los conteni- agrcolas deberan efectuarse utilizando medios propor-cionados al objetivo establecido, los resultados obtenidosdos maximos establecidos en el presente Reglamento
antes de su adicion al producto alimenticio compuesto, de controles anteriores y, particularmente, teniendoen cuenta los riesgos y la experiencia adquirida. Sea fin de evitar su dilucion.supervisara atentamente la aplicacion de codigos debuenas practicas agrcolas en algunos Estados miembros,por lo que es conveniente que los Estados miembros(8) Las hortalizas son la principal fuente de ingesta humanacomuniquen anualmente los resultados de sus controlesde nitratos. En su dictamen de 22 de septiembre dee informen acerca de las medidas adoptadas y la1995, el SCF establecio que la ingesta total de nitratos seevolucion con respecto a la aplicacion de los codigos desitua generalmente muy por debajo del nivel de la ingestabuenas practicas agrcolas para reducir los contenidosdiaria aceptable, pero recomendo que se prosiguierande nitrato, y que se produzca anualmente un intercambiolos esfuerzos para reducir la exposicion a los nitratos ade puntos de vista con los Estados miembros sobre estostravs de los alimentos y el agua, puesto que los nitratosinformes.pueden convertirse en nitritos y nitrosaminas, e insto a
que se adoptaran buenas practicas agrcolas para garanti-zar que los contenidos de nitratos se mantengan en elnivel mas bajo que sea razonablemente posible. El SCF (13) Se han fijado lmites mas bajos para las lechugassubrayo que la preocupacion por la presencia de nitratos cultivadas al aire libre que para las lechugas cultivadasno debe impedir un aumento del consumo de hortalizas, en invernadero y, para permitir un control eficaz, a faltaya que stas tienen una funcion nutritiva esencial y de un etiquetado preciso, los lmites establecidos paradesempenan un importante papel en la proteccion de la las lechugas cultivadas al aire libre deberan aplicarsesalud. tambin a las lechugas cultivadas en invernadero.
(9) Medidas especficas dirigidas a introducir un mejor(14) Las aflatoxinas son micotoxinas producidas por determi-control de las fuentes de nitratos, sumadas a codigos de
nadas especies de Aspergillus que se desarrollan cuandobuenas practicas agrcolas, podran ayudar a reducir loslos niveles de temperatura y humedad son elevados. Lascontenidos de nitratos en las hortalizas. No obstante,aflatoxinas son sustancias carcinogenas genotoxicas ylas condiciones climaticas tambin influyen sobre lospueden estar presentes en un gran numero de productoscontenidos de nitratos de determinadas hortalizas, poralimenticios. Para este tipo de sustancias, no existelo que deberan fijarse diferentes contenidos maximos deningun umbral por debajo del cual no se hayan obser-nitratos para las hortalizas en funcion de la estacion. Lasvado efectos nocivos. Por lo tanto, no es pertinente fijarcondiciones climaticas varan mucho en las diferentesuna dosis diaria tolerable. El estado actual de lospartes de la Comunidad. Por consiguiente, durante unconocimientos cientficos y tcnicos y de las mejoras enperodo transitorio debera permitirse que los Estadoslas practicas de produccion y almacenamiento no per-miembros autoricen la puesta en circulacion de lechugasmite eliminar completamente el desarrollo de estosy espinacas producidas y destinadas a ser consumidas enmohos y, por consiguiente, la presencia de aflatoxinassu territorio con un contenido de nitratos superior alen los productos alimenticios. Por lo tanto, convieneestablecido en los puntos 1.1 y 1.3 del anexo I, siemprefijar los lmites en el nivel mas bajo posible.que dicho contenido siga siendo aceptable desde el
punto de vista de la salud publica.
(15) Deben fomentarse los esfuerzos para mejorar las condi-(10) Los productores de lechugas y espinacas establecidos en ciones de produccion, cosecha y almacenamiento con el
los Estados miembros a los que se haya concedido fin de reducir el desarrollo de mohos. El grupo de lasla autorizacion antes mencionada deberan modificar aflatoxinas incluye diferentes compuestos cuya toxicidadgradualmente sus mtodos de cultivo aplicando las y presencia en los productos alimenticios varan. Labuenas practicas agrcolas recomendadas a nivel nacio- aflatoxina B1 es, con diferencia, el compuesto masnal, con el fin de respetar, al trmino de un perodo toxico. Por razones de seguridad, conviene limitartransitorio, los contenidos maximos fijados a escala el contenido total en aflatoxinas de los productoscomunitaria. Convendra fijar lo antes posible una serie alimenticios (compuestos B1, B2, G1 y G2) y el conte-de valores comunes. nido en alfatoxina B1. La aflatoxina M1 es un producto
procedente de la metabolizacion de la aflatoxina B1,presente en la leche y en los productos lacteos proceden-tes de animales que hayan consumido alimentos conta-(11) Los contenidos fijados para la lechuga y las espinacas
deberan revisarse y, en su caso, reducirse antes del minados. Aunque la aflatoxina M1 esta consideradacomo una sustancia carcinogena genotoxica menos1 enero de 2002. Esta revision se basara en los controles
efectuados por los Estados miembros y en la aplicacion peligrosa que la aflatoxina B1, es necesario evitar supresencia en la leche y en los productos lacteos destina-de los codigos de buenas practicas agrcolas para estable-
cer los contenidos maximos tan bajos como sea razona- dos al consumo humano y, en particular, a los ninos decorta edad.blemente posible.
-
16.3.2001 ES L 77/3Diario Oficial de las Comunidades Europeas
(16) Esta demostrado que los mtodos de seleccion u otros junio de 1992, el SCF estableca que el contenido mediode plomo en los productos alimenticios no parece sertratamientos fsicos permiten reducir el contenido de
aflatoxinas de los cacahuetes, los frutos de cascara y los causa de alarma pero que debe proseguirse la accion alargo plazo con el objetivo de continuar reduciendofrutos secos. Con el fin de minimizar las repercusiones
sobre el comercio, conviene admitir contenidos de los contenidos medios de plomo en los productosalimenticios. Por consiguiente, los contenidos maximosaflatoxinas mas elevados en los productos en cuestion
cuando no se destinan al consumo directo o como deben ser lo mas bajos posible.ingrediente de los productos alimenticios. En estos casos,los contenidos de aflatoxinas han sido fijados teniendoen cuenta las posibilidades actuales de los tratamientos (19) El cadmio puede acumularse en el cuerpo humano ymencionados para los cacahuetes, los frutos de cascara provocar afecciones renales, alteraciones oseas y fallosy los frutos secos respectivamente, y la necesidad del aparato reproductor. No puede descartarse que actuede respetar, despus del tratamiento, los contenidos como carcinogeno. En su dictamen de 2 de junio demaximos fijados para estos productos destinados al 1995, el SCF recomendo que se realizaran mayoresconsumo humano directo o a ser utilizados como esfuerzos para reducir la exposicion al cadmio en laingredientes de los productos alimenticios. En el caso de dieta, puesto que los productos alimenticios son lalos cereales, no puede descartarse que los mtodos de principal fuente de ingestion humana de cadmio. Porseleccion u otros tratamientos fsicos puedan reducir el consiguiente, deben fijarse contenidos maximos lo masnivel de contaminacion por aflatoxinas. Para poder bajos que sea razonablemente posible.comprobar la eficacia real de estos mtodos y, en casonecesario, fijar los lmites maximos especficos para loscereales brutos, esta previsto aplicar, durante un perodo
(20) El metilmercurio puede provocar alteraciones del desa-determinado, los contenidos maximos previstos en elrrollo normal del cerebro de los lactantes y, a nivelesanexo I solo para l