copc_psicolegs a residencies

7/23/2019 COPC_Psicolegs a Residencies

http://slidepdf.com/reader/full/copcpsicolegs-a-residencies 1/57



– 1 –

El paper del psicòleg a ls centres residencia ls geriàtr ics



– 2 –




– 3 –


EL PAPER DEL PSICÒLEG

ALS CENTRES RESIDENCIALS GERIÀTRICS

Revisió de la situació actual i proposta

de funcions per a un desenvolupament òptim de l’activitat1

1 Aquest document s’ha elaborat com a treball final del màster en

gerontologia social aplicada de la Universitat de Barcelona-Fundació Bosch

i Gimpera.

Sergi Arenas i GuarchEsther Pratginestós Gonzalo



– 4 –




– 5 –


PRÒLEG

És una satisfacció comprovar que l’esforç fet per algunes persones al llargdels darrers vint-i-cinc anys en l’exercici professional impregna el desig desaber, la motivació per l’estudi i l’interès per comunicar d’altres persones,molt més joves, formades en les nostres universitats, col·legiades en elnostre col·legi professional i que en aquests moments cerquen, a travésdels màsters i de la pràctica, fer-se un lloc en aquest camp, sovint no gensplaner, de la tasca del psicòleg.

El treball que tinc el plaer de prologar és el resultat d’aquesta interessant

combinació: dos autors (materials) i un grup de treball que respira de nouen l’arquitectura del Col·legi, el Grup de Treball de Gerontologia, enspresenten un estudi panoràmic d’un àmbit emergent però encara poc valorat:el psicòleg als centres residencials geriàtrics.

En l’àmbit de l’envelliment i especialment en el sector de la dependència,el rol del psicòleg està en una clara expansió, sigui en contextosinstitucionals o en el suport a les famílies i a les mateixes persones afectadesper moltes mancances. Però és cert, també, que, més enllà del tronc comú

que ens habilita per a l’exercici professional en general, davant de lacomplexitat i de les exigències del món actual, la nostra professió ha deseguir amb fermesa un itinerari ja perfilat que esdevé imprescindible.Aquesta és l’única manera possible d’acreditar que la nostra presència i lanostra tasca milloren la salut de les persones, dels equips i de les institucionsamb qui treballem, si ho fem de manera rigorosa i prou transparent.

És de destacar la valentia d’un document que revisa de manera descriptivala situació d’aquest perfil en el mercat laboral, presenta la legislació i elparer dels qui han de decidir la contractació dels serveis professionals,explica l’actual oferta formativa i formula algunes conclusions i propostesde millora.

Confio que aquesta publicació afavorirà i enriquirà el debat en el nostrecol·lectiu, en el si de la nostra institució col·legial, a Catalunya i a la restade l’Estat, on la preocupació pel reconeixement del psicòleg enl’envelliment també és un repte absolutament vigent.

Josep VilajoanaVicedegà del COPC



– 6 –


Sergi Arenas i Guarch

Llicenciat en psicologia, màster en gerontologia social aplicada icoordinador tècnic del programa La Universitat a l’Abast de la

Universitat Autònoma de Barcelona. Té experiència en la intervenció enresidències assistides i en la formació d’equips. És membre de l’equip

docent de la Fundació Privada Amics de la Gent Gran.

Esther Pratginestós Gonzalo

Llicenciada en psicologia, postgrau en neuropsicologia i màster engerontologia social aplicada. Té experiència en la intervenció en

residències assistides i en la formació d’equips. És membre de l’equipdocent de la UNED.

Tots dos son membres del Grup de Treball de Gerontologia del Col·legiOficial de Psicòlegs de Catalunya.



– 7 –


PRESENTACIÓ

Amb aquest document pretenem estudiar la situació del psicòleg1 enl’àmbit residencial geriàtric de la comunitat autònoma de Catalunya. Aquestestudi ens permetrà presentar una proposta de funcions que ens pertoquencom a psicòlegs.

El nostre motiu principal obeeix al fet que els dos autors som psicòlegsvinculats amb l’àmbit residencial de la gent gran. Això també explical’interès d’ambdós pel procés de canvi que notem a partir de l’aplicació del’actual model assistencial proposat pel Departament de Benestar i Famíliade la Generalitat de Catalunya (9, 10 i 24).

Per fer aquest estudi del sector hem tingut en compte el parer d’algunsdels principals agents que hi intervenen, com ara l’Administració, lesinstitucions universitàries, els directors i gestors de centres, i els col·legisprofessionals, i hem consultat diferents experts en el sector i la bibliografiaque hi ha sobre aquesta matèria. Amb això hem pretès oferir una visió del’objecte d’estudi des de perspectives diferents.

A partir dels resultats obtinguts, presentarem una proposta de funcionsque pertoquen al psicòleg en l’àmbit residencial per tal d’oferir unes guiesque permetin desenvolupar òptimament l’activitat professional.

1 Per raó dels hàbits apresos i els costums sexistes en l’aprenentatge i l’ús de l’idioma,

utilitzarem el gèner masculí per referir-nos a grups genèrics, com psicòleg , usuari , director oaltres. Hem pres l’opció de fer servir un sol gènere a fi de no elaborar construccions

excessivament feixugues i hem triat el masculí per una qüestió d’hàbit.



– 8 –




– 9 –


AGRAÏMENTS I RECONEIXEMENTS

Un cop explicats els objectius que preteníem amb aquest document,anar allà on es mostrés més o menys oculta, més o menys organitzada lasituació del psicòleg en l’àmbit residencial, ens és inevitable donar lesgràcies a totes les persones i institucions que ens han fet més fàcil el camíque hem seguit. L’ordre en què apareixen es basa únicament en l’alfabet.

Miguel Ángel Calvo. Director tècnic de l’Asociación Benéfica Residencia

Colonias Extranjeras de Barcelona, Castelldefels.

Elena Fernández. Psicòloga i directora de l’Associació Alzheimer Catalunya.

M. Ángeles del Hoyo. Psicòloga experta en la intervenció residencialgeriàtrica, copartícip en aquest document en la fase embrionària.La seva aportació ha estat definitiva per concebre i iniciar elpresent treball.

Esperança Lupón. Directora d’El Racó. Residència per a gent gran, de Sant

Fost de Campsentelles.

M. Àngels Morera. Administradora de la Residència Creu Alta, Sabadell.

Mercè Pérez Salanova. Responsable de l’Àrea Psicosocial i de Participacióde la Fundació Institut Català de l’Envelliment.

Alícia Puig. Directora de la Residència, Centre de Dia i Casal d’Avis SantCugat de Sanitas Residencial-ICASS.

Ester Romero. (Coordinadora) i tots els membres del GT de Gerontologiadel Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

Susana Santillan. Pedagoga. Coordinadora acadèmica del Màster enGerontologia Social Aplicada de la Universitat de Barcelona-Fundació Bosch i Gimpera.

Josep Vila. Psicòleg, responsable de programes per a gent gran de l’Institut

per a la Promoció Social i de la Salut, i representant del Col·legiOficial de Psicòlegs de Catalunya en el Grup de Gent Gran delConsell Municipal de Benestar Social de Barcelona.



– 10 –




– 11 –


ÍNDEX

1. De què parlem? El psicòleg

als centres residencials geriàtrics ........................................... 13

2. El context sociodemogràfic .....................................................16

3. Què hem trobat?

La situació del psicòleg en l’àmbit residencial geriàtric ........23

4. Proposta de funcions del psicòleg

en l’àmbit residencial geriàtric ...............................................36

5. Conclusions ..............................................................................43

6. Recomanacions ........................................................................ 48

7. Consideracions finals ...............................................................53

8. Bibliografia ..............................................................................54



– 12 –




– 13 –


1. DE QUÈ PARLEM? EL PSICÒLEG ALS CENTRES RESIDENCIALS GERIÀTRICS

No pretenem basar aquest treball en una defensa de la importànciadel psicòleg als centres residencials geriàtrics. Partim de la base que elprofessional esmentat aporta major qualitat a l’equip assistencial, tal comjustifiquem en l’apartat que tracta del marc teòric. En comptes d’exposarles virtuts de la seva feina, hem pensat que aportava més riquesa al treballanalitzar la seva situació actual, cosa que ens permetrà d’elaborar unaestructura de funcions com a proposta per millorar l’exercici de la seva

professió.Què pretenem amb aquest document?

La raó principal que ens ha mogut a elaborar aquest document haestat constatar que som en un moment de canvi en què veiem un granaugment de l’oferta formativa, de les publicacions i de la demanda laboral,la qual no pressuposa un coneixement suficient de la nostra feina i, pertant, del nostre potencial. Si tenim en compte que la presència del psicòleg

es comença a generalitzar com a conseqüència d’haver-la reglamentat,com s’explicarà més avall, ens hem plantejat que hi pot haver el risc queaquesta incorporació es vegi més aviat com una obligació que no pas comuna oportunitat per millorar l’assistència.

Aquesta visió de l’interès creixent per desenvolupar l’activitat delpsicòleg en l’àmbit residencial i el coneixement directe que tenim delsector ens han fet plantejar la necessitat d’estudiar la situació del nostrecol·lectiu i també possibles mesures per millorar la nostra feina i la de la

resta de professionals implicats en l’atenció assistencial a la gent gran.Els objectius que ens hem proposat són els següents:- Estudiar la realitat del sector reunint-nos amb els principals agents que

hi intervenen (institucions universitàries, directors i gestors, col·legisprofessionals, etc.) i analitzant la bibliografia que hi ha sobre aquesta matèria.

- Fer una proposta sobre les funcions del psicòleg en l’àmbit residencial.

Com l’hem elaborat?

Com hem dit més amunt, ens hem fixat en els diferents aspectes queconsiderem que estan relacionats amb els agents principals a fi d’obtenir



– 14 –


dades que descriguin la realitat del sector i que ens permetin saber quinaopinió es té de la tasca del psicòleg en l’àmbit residencial. Hem analitzat,doncs, els aspectes següents:

1. El suport de l’AdministracióEstudi de la normativa vigent a Catalunya relativa a les condicions defuncionament dels centres residencials geriàtrics.

2. La situació laboral del col·lectiuEstudis previs sobre la incorporació dels agents, el seu parer, el convenicorresponent, etc.

3. L’oferta formativa

Anàlisi de l’oferta formativa dels centres universitaris, l’ensenyament privat, etc.

Així mateix, s’han fet entrevistes a professionals dels col·lectius queintervenen en aquest camp (institucions universitàries, directors i gestors,col·legis professionals, etc.) per tal de consultar-los aspectes diversos. Lespersones entrevistades han estat les següents:

Institucions universitàries

Mercè Pérez Salanova. Responsable de l’Àrea Psicosocial i de Participacióde la Fundació Institut Català de l’Envelliment, vinculada a laUniversitat Autònoma de Barcelona. Professora de Psicologia de laVellesa de la llicenciatura en psicologia d’aquesta Universitat.

Entitats

Elena Fernández. Directora de l’Associació Alzheimer Catalunya i membredel grup de psicòlegs d’aquesta Associació.

Josep Vila. Responsable de projectes per a la gent gran de l’Institut dePromoció Social i de la Salut. Representant del Col·legi Oficial dePsicòlegs de Catalunya en el Grup de Gent Gran del Consell Municipalde Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona.

Col·legis professionals

Grup de Treball de Gerontologia del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.



– 15 –


Patronal i sector empresarial

Esperança Lupon. Directora d’El Racó. Residència per a gent gran, de Sant

Fost de Campsentelles.Alícia Puig. Directora de la Residència, Centre de Dia i Casal d’Avis SantCugat de Sanitas Residencial-ICASS.

M. Àngels Morera. Directora de la Residencia Creu Alta de Sabadell.Miguel Ángel Calvo. Director de l’Asociación Benéfica Residencia Colonias

Extranjeras de Barcelona, de Castelldefels.

D’acord amb la idea de conèixer el parer del col·lectiu que treballaen aquest camp, hem consultat els diversos fòrums del portal d’Internet

INFORESIDENCIAS.COM, un dels portals de referència en el sectorresidencial geriàtric. En aquests fòrums hi participen tant treballadors delsector com directors i gestors de centres.



– 16 –


2. EL CONTEXT SOCIODEMOGRÀFIC

L’àmbit geogràfic del nostre treball és la comunitat autònoma de

Catalunya.Per descriure aquest territori, hem trobat oportú presentar algunes dadesdemogràfiques bàsiques, com ara les poblacions totals i relatives per grupsetaris, l’esperança de població relativa, les taxes de creixement, etc., comtambé algunes dades sobre el sector residencial geriàtric, com ara el nombrede centres i places, la titularitat, els índexs de cobertura, etc.

Ens sembla convenient de destacar el fet que les competències enmatèria d’afers socials són de la comunitat autònoma, com s’explica al

final d’aquest apartat.

DADES DEMOGRÀFIQUES BÀSIQUESLa gent gran s’ha convertit en un grup molt nombrós en relació amb la

resta de la població catalana. La població registrada a Catalunya al generdel 2004 era, a partir de les dades del padró, de 6.813.319 persones (webde l’Institut Català d’Estadística (IDESCAT, www.idescat.net)). L’últim censde persones de 65 anys i més grans, del gener del 2003, diu que n’hi havia

1.149.771, cosa que representava el 17,2% del total, segons unes dadespublicades per l’IDESCAT (14).

Font: padró del 2003 publicat a www.ine.es, extret de (25).

Actualment, la població envelleix, tal com veiem en la piràmide depoblació de Catalunya del 2003. La base és considerablement més petitaque la part de la població que és en l’edat adulta. La població entre 20 i 30anys és la que té la franja màxima; les de les edats posteriors es vanempetitint progressivament.

La població de Catalunya per grups d'edat l'any 2003

17,20%

23,20%

24,50%

21,40%

13,80%

0,00% 5,00% 10,00% 15,00% 20,00% 25,00% 30,00%

de 0 a 14 anys

de 15 a 29 anys

de 30 a 44 anys

de 54 a 64 anys

de 65 anys en amunt



– 17 –


Segons l’Anuari de l’envelliment. Catalunya 2004, elaborat per laFundació Institut Català de l’Envelliment (25), si tenim en compte la taxade creixement acumulat de la població de 65 anys en amunt i la comparem

amb la taxa de creixement acumulat de la població entre 0 i 64 anys, ensfarem una idea de l’envelliment de la població que hi ha hagut a Catalunyaen els últims anys. La taxa de creixement acumulat de la primera és del28%, mentre que la taxa de la segona, proporcionalment més gran quantal nombre d’edats que comprèn, és d’un escàs 0,8%.

L’augment progressiu de l’esperança de vida genera un volum creixentde la població de 65 anys en amunt. Quan s’arriba a 70 anys, l’esperançade vida és de 13,1 anys per als homes i de 16,2 anys per a les dones,mentre que, quan s’arriba a 80 anys, és de 7,4 anys per als homes i de 8,9anys per a les dones (14).

Esperança de vida de la població catalana de 70 i 80 anys

Homes Dones

70 anys 13,1 anys 16,2 anys

80 anys 7,4 anys 8,9 anys

Elaboració pròpia a partir de dades extretes de (14)

Font: web del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB (www.ced.uab.es).



– 18 –


El gràfic següent exposa l’estructura de població dividida en grans grups (0-14/15-64/ de 65 anys en amunt). Veiem que els grups de 0 a 14 anys i de 15 a 64anys presenten una evolució entre l’estancament i la minva de població en

contraposició amb l’evolució del grup de 65 anys en amunt, que creix clarament.

Gràfic i taula elaborats pels autors a partir dels censos i padrons de població i lesprojeccions de població de l’IDESCAT, extrets de la pàgina web del Centre d’EstudisDemogràfics de la UAB (www.ced.uab.es).

L’evolució de la població, doncs, mostra un procés en què aquestaenvelleix, cosa que encara es reflecteix d’una manera més clara en elgràfic següent, en el qual a partir de les dades de la taula anterior s’haelaborat l’índex de vellesa de cada any, calculat d’acord amb la relaciósegüent: el nombre de persones de 65 anys en amunt per cada 100 personesde menys de 15.

Índex de vellesa de Catalunya1991-2030

80111 122 113 108 118

142

176197

0

50

100

150

200

250

1991 1996 2000 2005 2010 2015 2020 2025 2030

Estructura de la població catalana per grans grups d'edat (1991-2030)

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

0-14 17,79% 14,65% 14,38% 15,78% 17,08% 16,66% 14,63% 12,73% 12,32%

15-64 67,98% 69,06% 68,02% 66,34% 64,44% 63,77% 64,63% 64,86% 63,38%

65 y más 14,23% 16,28% 17,60% 17,89% 18,47% 19,58% 20,74% 22,40% 24,30%

1991 1996 2000 2005 2010 2015 2020 2025 2030



– 19 –


Gràfic i taula elaborats pels autors a partir dels censos i padrons de població i lesprojeccions de població de l’IDESCAT, extrets de la pàgina web del Centre d’Estudis Demogràficsde la UAB (www.ced.uab.es).

A Catalunya, l’any 2000 les persones més grans de 64 anys eren propd’1.000.000 i les més grans de 74 eren unes 500.000 (14). S’estima que el2015 la població de Catalunya més gran de 64 anys serà d’entre 1,280 i1,406 milions, i el 2030, d’entre 1,565 i 1,914 milions (informació extretade «Dades demogràfiques i de qualitat de vida», pàgina web de l’IDESCAT).El gràfic següent confirma l’envelliment de la població catalana.

Evolució de la gent gran a Catalunya per grups d’edat. 1960-2020

Font:

Llibre blanc de la gent granamb dependència. Genera-litat de Catalunya (2002) (14).

DADES SOBRE EL SECTOR RESIDENCIAL GERIÀTRICTot seguit mostrem una taula sobre Catalunya extreta de l’estudi

d’indicadors sobre serveis socials de l’Institut de Migracions i Serveis Socials(IMSERSO) fet al gener del 2002 (26).

En aquest estudi es presenta un perfil de dona resident als centres

geriàtrics d’uns 82 anys de mitjana.

Usuaris

Nombre d’usuaris 21.664

Índex de cobertura ((usuaris/pob.>65)*100) 1,88

Nombre d’usuaris >80 anys 19.931 (92%)

Edat mitjana dels usuaris 82

Nombre de dones 16.248 (75%)

Taula elaborada pels autors a partir de dades extretes de Sancho 2002 (26).



– 20 –


Usuaris de centres residencials públics a Catalunya al gener del 2002

Gràfic extret de Sancho 2002 (26).

Segons aquest estudi, hi ha un cert equilibri entre els centres ambalgun grau de cobertura pública (propis de la comunitat autònoma, entitatslocals o amb concert amb l’Administració) i els centres exclusivamentprivats (616 per oposició a 590).

NOMBRE DE CENTRES

Propis (comunitat autònoma+entitats locals) 151

Concertats 465

Públics (propis+concertats) (1) 616

Privats (2) (privats no concertats) 590

NOMBRE DE CENTRES (1+2) 1.206Taula elaborada pels autors a partir de dades extretes de Sancho 2002 (26).

Aquest equilibri desapareix en tractar de la titularitat de les placesofertes. Les places privades no concertades constitueixen el 60,51%, mentreque les denominades públiques (pròpies+concertades) arriben al 39,49%.Aquests percentatges ens presenten un sector en què l’oferta privada estàmolt ben afermada.



– 21 –


NOMBRE DE PLACES

Pròpies (comunitats autònomes + entitats locals) 6.710 (14,35%)

Concertades 11.753 (25,14%)Públiques (pròpies+concertades) (3) 18.463 (39,49%)

Privades (4) (privades no concertades) 28.292 (60,51%)

NOMBRE DE PLACES (3+4) 46.755


La distribució de centres/places segons la titularitat a Catalunya al gener del 2002


També veiem a la taula següent que els centres descrits més amuntestan preparats per donar una gran cobertura a la població potencial a laqual estan destinats. L’índex de cobertura és de 4,07; aquest índex resulta

de la relació entre el percentatge de places i el nombre de persones mésgrans de 65 anys. La cobertura de places privades és superior a la depúbliques i concertades (2,46 per oposició a 1,61).

ÍNDEX DE COBERTURA (nombre de places/pob.>65)*100

Públiques (pròpies+concertades) 1,61

Privades 2,46

ÍNDEX DE COBERTURA (PLACES TOTALS) 4,07




– 22 –


L’índex de cobertura de places als centres residencials a Catalunyaal gener del 2002


LA LEGISLACIÓ ESPECÍFICALes competències en matèria de benestar social estan transferides a la

nostra comunitat autònoma i són responsabilitat del Departament de

Benestar i Família (abans Departament de Benestar Social) de la Generalitat

de Catalunya.En aquest apartat volem esmentar la normativa i els models específics

de l’àmbit residencial geriàtric, especialment els que tracten dels equips

professionals i les seves competències. Més avall parlarem d’aquests en

donar els resultats, presentar conclusions i elaborar propostes:

· Decret 284/1996, del 23 de juliol, de regulació del Sistema Català de

Serveis Socials. Generalitat de Catalunya. Diari Oficial de la Generalitat de

Catalunya.

· Decret 176/2000, del 15 de maig, de modificació del Decret 284/1996,

del 23 de juliol, de regulació del Sistema Català de Serveis Socials.

Generalitat de Catalunya. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

· Model d’atenció a les persones grans en residències assistides, del juny

del 2001. Departament de Benestar Social. Generalitat de Catalunya.

· Model d’atenció a les persones grans en residències assistides. Relaciód’activitats i programes assistencials i instruments de valoració, del juny

del 2001. Departament de Benestar Social. Generalitat de Catalunya.

· Ordre BES/12/2002, del 14 de gener, Ordre de convocatòria per a

l’acreditació d’entitats col·laboradores del Programa de suport a l’acolliment

residencial per a gent gran (...). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Total places Públiques

(pròpies +concert.)

Privades



– 23 –


3. QUÈ HEM TROBAT?LA SITUACIÓ DEL PSICÒLEG EN L’ÀMBIT RESIDENCIAL GERIÀTRIC

Per tal d’oferir una descripció completa de la situació del psicòleg enl’àmbit residencial geriàtric des de perspectives diferents, hem agrupat elsresultats obtinguts per àrees, que hem denominat de la manera següent:

3.1. El suport de l’Administració

3.2. La situació laboral del col·lectiu

3.3. L’oferta formativa

A més dels resultats obtinguts en cadascuna, hem inclòs els aconseguitsen les entrevistes fetes a persones de referència en el sector i esmentadesmés amunt, ja que aquestes ens ajuden a conèixer millor quina és la situacióen cada àrea descrita.

3.1. EL SUPORT DE L’ADMINISTRACIÓ

Hem comprovat que, tot i ser abundants les referències al psicòlegcom a professional que intervé en l’atenció a la gent gran en l’àmbit

residencial, hi ha alguns documents marc que n’avalen la presència, comtambé normatives aparegudes recentment.

El 1986 es va crear a Catalunya el programa «Vida als anys», queintegra serveis socials i sanitaris, i que determina la presència del psicòlegals centres sociosanitaris amb unitat de psicogeriatria. El 1988 es va crearel Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, que vaimpulsar el model català d’atenció als usuaris.

Posteriorment, d’acord amb el Pla Integral de la Gent Gran (15), de

1993, va aparèixer l’interès per normalitzar l’actuació a les residències ials centres sociosanitaris, a partir del qual es van elaborar diferentsnormatives, com els decrets 284/1996, del 23 de juliol, de regulació delSistema Català de Serveis Socials (7), i 176/2000, del 15 de maig, demodificació del Decret 284/1996 (8).

En aquestes disposicions s’exigeix tenir un programa anual d’activitatsper prevenir el deteriorament i mantenir aptituds que ha d’incloure lesàrees funcional, cognitiva, motora, emocional i de participació comunitària,

o el pla interdisciplinari d’atenció individualitzada (PIAI); no es diu, però,qui ha de fer les valoracions pertinents per adaptar els programes a lespersones. Es fa un protocol de serveis (l’acolliment i l’adaptació, entre



– 24 –


altres aspectes) i s’exigeix tenir personal tècnic suficient, però en cap casno es menciona el psicòleg.

L’Administració també va fer altres accions, com crear el 1996 el

Consell Assessor en Psicogeriatria d’acord amb el Pla de salut de Catalunya,impulsor d’un model d’atenció que defensa la consideració dels aspectespsicosocials de la gent gran (17).

Actualment, el marc per als centres que vulguin aconseguir un concertamb l’Administració pública és el model d’Atenció a la Gent Gran enResidències Assistides (9, 10 i 24), que en el trienni 2001-2003 haviad’aplicar1 l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) seguintels propòsits continguts en el Pla Integral de la Gent Gran (15) i en el

programa «Vida als anys».Amb aquest model es pretén «avançar en la professionalització delsector, en la qualitat assistencial i en la qualitat de vida de les personesque resideixen als centres assistits». Per primera vegada s’inclou el psicòlegen les residències per a la gent gran de la Generalitat i en les que ofereixenplaces concertades amb el Departament de Benestar Social. Aquestadisposició s’ha de complir obligatòriament.

En el model esmentat es descriuen valors, criteris conceptuals i

elements metodològics bàsics (treball interdisciplinari, atencióindividualitzada, etc.), programes, serveis i professionals responsables, entreells, el de la psicologia.

Segons aquest model, són els següents en funció del moment del procés:1. Per al moment de l’acolliment o de l’ingrés a la residència es

determinen la valoració psicològica de l’usuari, la integració al grup i a ladinàmica del centre, les activitats de preingrés i l’elaboració del PIAI, enel qual s’han de tenir en compte la família i el resident.

2. Per a l’estada o el projecte de vida al centre, s’estableixen l’atencióals problemes de salut (psíquica), l’escolta activa i la comunicació de suportals residents, el suport psicològic grupal compartit amb un treballador social,els programes de suport psicoafectiu individual, les atencions en els trastornsdel comportament, el programa d’atenció a persones amb deterioramentcognitiu, el seguiment interdisciplinari del PIAI i la participació en elprograma d’intervenció amb famílies.

3. Per al moment del comiat o el final de la vida al centre, es

determinen atencions al resident en la fase final de la vida i l’atenció algrup de residents i l’equip de professionals en el dol.



– 25 –


Font: model d’Atenció a les Persones Grans en Residències Assistides (9).

El nou model estableix la incorporació del psicòleg a partir del gener del2003 a raó de disset hores anuals per usuari de mitjana i alta dependència (9 i 24).

En les entrevistes tingudes amb representants del Col·legi Oficial dePsicòlegs de Catalunya apareix la queixa d’haver estat poc escoltats perl’Administració en aplicar el règim de funcions i competències. Les personesentrevistades proposen introduir-hi algunes modificacions en cas que se’nfaci una revisió. Algunes publicacions, com la de Frutos i Vila (16), reforcenaquesta impressió.

Cal dir que simultàniament la iniciativa privada va impulsar estudiscom el dels indicadors de qualitat de la Fundació Agrupació Mútua (22),de referència per a les institucions geriàtriques catalanes. El psicòleg hiapareix com a indicador d’excel·lència. Segons aquest estudi, el psicòlegha d’actuar en l’equip, vetllar per l’atenció individual dels residents que lanecessiten i col·laborar en la teràpia ocupacional (treball de la motivació),el suport als treballadors i la gestió de l’estrès.

Tornant al model assistencial de què tractem, és interessant de destacarla preparació exigida al director tècnic d’un centre geriàtric. L’únic requisit

Estada

(projecte de vida al centre)

- Atencions als problemes

de salut (psíquica)- Escolta activa/

comunicacions

- Suport psicològic grupal

compartit amb un

treballador social

- Programes de suport

psicoafectiu individual

- Atenció als trastorns de

comportament- Programa d’atenció a

persones amb

deteriorament cognitiu

- Seguiment interdisciplinari

del PIAI

- Participació en el programa

d’intervenció en famílies

Acolliment

(ingrés a la residència)

- Valoració psicològica

- Integració a la dinàmicadel centre

- Activitats de preingrés

- Elaboració del PIAI

- El PIAI amb la família i el

resident

Comiat

(final de la vida al centre)

- Atencions en la fase final

de la vida- Atencions al grup de

residents en el dol

- Atenció a l’equip de

professionals en el dol



– 26 –


que es planteja en la normativa vigent per exercir com a director deresidència és haver obtingut una titulació, pel cap baix, de grau mitjà.Aquest és el requisit per a tothom, llevat de les persones que van optar,

gràcies a la nova normativa, per capacitar-se a través de la suficiència enestudis de direcció i gestió de centres geriàtrics.

3.2. LA SITUACIÓ LABORAL DEL COL·LECTIU

Dividirem aquest apartat en dos blocs: la incorporació laboral delspsicòlegs a les residències geriàtriques i el parer dels agents que intervenenen aquest àmbit. Aquest, al seu torn, el dividirem segons que el parer siguidel col·lectiu de directors, gestors, empresaris, etc., que ens permetem

d’anomenar part contractant , o del col·lectiu de professionals de lapsicologia i dels sindicats, que anomenem part contractada.

La incorporació laboral dels psicòlegs a les residències geriàtriquesL’estudi més extens que s’ha fet fins ara sobre la incorporació laboral

dels psicòlegs en el sector residencial geriàtric és el de la Comissió deGerontologia del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (3), en el quales dóna informació sobre el psicòleg en 525 centres diversos per a la gent

gran (residències, centres de dia, casals, associacions, centres sociosanitaris,UFISS, PADES, ajuda al domicili i habitatges tutelats). El 12,38% d’aquestscentres tenia psicòleg (65 centres). 36 residències de les 265 consultadestenien psicòleg (13,58%) i 4 centres sociosanitaris dels 18 estudiats tambéen tenien (22,22%).

Només el 75% dels psicòlegs contractats exercia de psicòleg; el 12,5%estava com a treballador social i la resta feia de dinamitzador, formador,director, terapeuta ocupacional, etc. Les institucions que contractaven

La presència del psicòleg a les

residències de Catalunya l'any 2000

Sense

psicòleg

86,42%

Ambpsicòleg

13,58%



– 27 –


psicòlegs eren, sobretot, els centres privats i els centres privatscol·laboradors.

El parer dels agents que intervenen en aquest àmbita) El parer de la part contractant

Començarem descrivint el parer que els directors i empresaris del sectorresidencial geriàtric ens han expressat en les entrevistes que hi hem tingut.

En aquestes entrevistes ens han explicat que la reglamentació va servista per un gran nombre de directors i empresaris com una intrusió del’Administració en el sector. Si bé hi havia experiències de centres que

tenien psicòlegs en els equips –generalment, amb una qualitat assistencialreconeguda–, molts directors no acabaven d’entendre quina utilitat teniaaquest professional. Argumentaven que l’aportació econòmica del’Administració no era suficient per aplicar el nou model i que, pel que faa la distribució de despeses, s’estimaven més d’ampliar les hores decontractació en l’equip gerocultor. Si més no, amb una actitud més o menysconstructiva, les consultes sobre les nostres funcions són freqüents.

Respecte als directors, cal dir que totes les persones consultades tenien

un psicòleg al centre. Els que van incorporar un psicòleg al centre desprésde la normativa expliquen que eren escèptics, però reconeixen que, haventobservat l’increment de la qualitat assistencial i de la satisfacció dels residentsi familiars, no dubten gens de la conveniència del nostre paper a lesresidències geriàtriques. Expliquen que un problema evident és que la novanormativa no va comportar un augment de la contraprestació econòmicaper les places concertades.

Una altra queixa freqüent entre els directors és la poca documentació

sobre les nostres funcions. Expliquen que en els nous cursos de direcció igestió de centres geriàtrics ja es tracta de les responsabilitats del psicòleg,però en molts casos les persones que dirigeixen o gestionen residències notenen l’obligació de fer aquests cursos, per la qual cosa no tots estaraninformats sobre aquesta qüestió.

Segons que han manifestat en les entrevistes, hi continua havent ungrup important de directors que prescindeix d’aquest professional adduintdiverses raons: les tasques que li atribueixen poden ser fetes per altres

professionals i suposen un cost elevat, cosa que el converteix en unprofessional prescindible.



– 28 –


Els resultats que hem obtingut en les entrevistes es reforcen per l’estudifet per la Comissió de Gerontologia del Col·legi Oficial de Psicòlegs deCatalunya (3), que, tot i ser anterior a l’aplicació de la nova normativa, ja

plantejava una situació que trobem actualment.En l’estudi esmentat es van obtenir els resultats següents: el 50,7%dels directors manifestava que el psicòleg era necessari al centre, perògeneralment no se’n contractava cap perquè ja es tenia el personal suficient(26,1%) o pel cost econòmic que suposava (19,6%). Els directors que notrobaven necessari el psicòleg es basaven en el fet que la intervenció sobrepatologies mentals havia de ser tractada mitjançant recursos externs. Tambémanifestaven que les seves funcions podien ser assumides per altres

professionals.També destaquem la queixa que presenten els directors per la baixaqualitat que troben en fer una selecció entre els candidats que es presentenper cobrir una plaça de psicòleg. Una gran part dels nombrosos currículumsque reben és de psicòlegs que no han tingut cap experiència en el món dela gerontologia i que en alguns casos fins i tot diuen que no en necessiten.Pel que fa a aquesta qüestió, més d’un director ha defensat que el col·lectiumateix de psicòlegs ha de conscienciar els seus professionals de la pràctica

psicogeriàtrica com a activitat de primer ordre en la intervenció professional.Afegeixen que el baix nivell de formació que de vegades constaten no éspas exclusiu dels psicòlegs, sinó que el detecten en tots els àmbitsprofessionals, incloent-hi la direcció. Addueixen que, a causa dels salarisbaixos que s’acostuma a oferir, les ofertes no són atractives per a les personesamb el perfil demanat, per la qual cosa la part contractant molts cops no téalternatives en la contractació. Reconeixen que molts directors queactualment exerceixen no provenen de l’àmbit assistencial, ni de la gestió,però freqüentment són l’única opció de l’empresari a l’hora de «complir lanormativa» seguint la política de costos mínims.

Cal destacar que el conveni de les residències geriàtriques privades,el Tercer Convenio Marco Estatal de Residencias Privadas de PersonasMayores y del Servicio a Domicilio (28), vigent del gener del 2003 aldesembre del 2005, no es menciona en cap moment el psicòleg com aprofessional específic per incloure’l en el grup professional 1 (titulatssuperiors). En canvi, sí que fa una referència explícita a altres professionals,com el metge, l’infermer, el tècnic en animació sociocultural o el treballadorsocial, les funcions dels quals descriu, mentre que no explica l’activitatdel psicòleg.



– 29 –


Amb referència, encara, al conveni esmentat, els directors consultatsreconeixen que les remuneracions normalment es basen en els salaris base,que consideren baixos. El 2005 el salari base per a Catalunya era, segons

el conveni, de 16.218,58 euros bruts anuals. Així i tot, atribueixen aquestssous baixos al sector en general, i les solucions que aporten són genèriques,de «millora del sector», el moment d’aplicació de les quals no precisen.La comissió negociadora del conveni laboral vigent també reconeix aquestainsuficiència de les remuneracions, de manera que acorda incrementarcada any els salaris d’un 1% més que l’IPC corresponent com a mesuracompensatòria.

Hem consultat els directors sobre la remuneració que ofereixen als

psicòlegs que treballen als centres. Com que hi ha diferents jornades laboralsestablertes en els contractes, exposarem aquests resultats calculant els sousequivalents en jornades completes. Les remuneracions que resulten d’aplicarl’equivalència anterior estan compreses entre els 16.218,58 euros brutsanuals, que és el salari base, i els 22.718,26 euros bruts anuals, cosa quecomporta un cost a les empreses entre 21.084,15 i 29.533,73 euros l’any.

b) El parer de la part contractada

Per saber la visió dels professionals de la psicologia que treballen enaquest àmbit, ens hem reunit amb alguns membres del Grup de Treball deGerontologia del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

L’opinió general entre aquests professionals és que la situació laboraldels psicòlegs de residències és precària, i la descriuen fent referència a tresaspectes: els salaris baixos, el gran nombre de desplaçaments i els contractesde poques hores setmanals, que obliguen a la pluriocupació. Consideren uns«afortunats» els professionals que treballen a jornada completa.

Creuen que la part contractant està poc informada de les funcions delpsicòleg. Als psicòlegs els demanen de fer unes activitats que no elspertoquen (animació, tasques administratives, etc.). També manifesten quemolts directors únicament els ubiquen en el camp de la psicoestimulació,la qual cosa demostra un coneixement molt parcial de les seves funcions.Aquest coneixement parcial també afecta, amb freqüència, altres membresdels equips assistencials, de manera que de vegades s’han trobat ambsituacions conflictives en definir els límits de la intervenció de cada

professional. Matisen que la responsabilitat també la té, tal vegada, elcol·lectiu mateix, que hauria de fer una labor pedagògica més gran sobreles tasques que li pertoquen.



– 30 –


Continuant la reflexió sobre el seu col·lectiu, mantenen que la sevaformació ha estat escassa i que la majoria de professionals han adquiritcompetència una vegada incorporats al lloc de treball. Això palesa el baix

nivell d’exigència amb què normalment es troben. Diuen que després de lareglamentació han rebut un nombre elevadíssim de demandes de professionalsque, un cop contractats, consulten quines són les seves funcions concretes.

En conjunt, pensen que no sempre són valorats; de vegades fins i totno ho són pels psicòlegs mateixos que es dediquen a altres àmbitsd’intervenció, si bé afirmen que aquesta visió negativa de la intervencióen l’àmbit residencial és compartida per altres col·lectius professionals,com el dels metges, infermers, educadors socials, etc.

Cal dir que la situació precària descrita i el baix reconeixement socialconstatat també apareixen entre les conclusions d’un estudi aparegutrecentment: L’àmbit laboral d’atenció a la dependència, editat per laComissió Obrera Nacional de Catalunya (Tuà 2005) (29), sindicat majoritaria Catalunya. Les conclusions d’aquest estudi, si bé no se centren en elcol·lectiu de psicòlegs, descriuen la situació laboral del sector fent referènciaa aquests aspectes: els volums excessius de feina, la retribució insuficient,la fragilitat dels contractes, el poc reconeixement social, els nombrosos

perfils professionals i el fet d’estar mal definits, la política inadequada deformació i la negociació col·lectiva heterogènia i dispersa.

3.3. L’OFERTA FORMATIVA

Presentem els resultats obtinguts respecte a l’oferta formativa en funcióde la titularitat de l’entitat formadora, de manera que estructurem la ditaoferta en tres grups: la formació universitària, la formació que ofereix elCol·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya i la formació en l’àmbit privat.

Al final d’aquest apartat també ens ocuparem d’altres espais en què elsprofessionals busquen i comparteixen recursos per a la intervenció.

La formació universitària

S’han analitzat les titulacions de psicologia de les següents universitats:la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona(UAB), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat Rovira i Virgili (URV)de Tarragona, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat

Ramon Llull (URL), totes pertanyents al territori en què ens centrem(comunitat autònoma de Catalunya).



– 31 –


En cap carrera de psicologia d’aquestes universitats no hi haassignatures obligatòries (OB) ni troncals (TR) específiques sobre lapsicologia i l’envelliment. La majoria ofereixen assignatures que tracten

d’aquesta qüestió des d’una perspectiva més àmplia, que hem denominatpròxima; per exemple, la UB («Adolescència, maduresa i senectut» (TR)),la UAB («Psicologia del cicle vital: de l’adolescència a la tercera edat»(OB)), la UdG («Psicologia de l’adolescència, la maduresa i la vellesa») ola URV («Desenvolupament adult i vellesa (OB)).

En l’oferta d’assignatures optatives n’hi ha algunes de més específiques,com ara «Psicogeriatria» a la UB, «Intervenció psicològica en la gent gran» ala UdG o «Psicologia del desenvolupament III: psicogerontologia» a la URL.

Un exemple de l’interès creixent per desenvolupar la capacitacióprofessional en gerontologia és la UAB. En el seu pla d’estudis del 2000 hihavia assignatures noves com «Psicologia clínica i de la vellesa» i«Psicologia de la vellesa». Abans es feien altres assignatures optatives queparcialment tractaven d’aquest camp, com «Psicologia de la memòria:camps d’aplicació» o «Anàlisi funcional en psicologia de la salut», encaraque, com veiem, en el pla d’estudis de la UAB de 1992 no hi havia assig-natures que en tractessin específicament.

La UOC no ofereix cap assignatura específica ni troncal ni obligatòriani optativa.

Relació d’assignatures específiques i pròximes sobre la psicologia i l’envelliment

Assignatures específiques

Psicogeriatria (OP)

Psicologia clínica i de lavellesa (OP)

Psicologia de la vellesa (OP)

Intervenció psicològica en lagent gran (OP)

UB

UAB

UdG

Assignatures pròximes

Adolescència, maduresa i

senectut (TR/OB)

Psicologia del cicle vital: del’adolescència a la tercera edat

(TR/OB)

Psicologia de la memòria:camps d’aplicació (OP)

Anàlisi funcional en psicologiade la salut (OP)

Psicologia de l’adolescència, lamaduresa i la vellesa (TR/OB)



– 32 –


Com a formació de tercer cicle, la UB organitza el màster no presencialen gerontologia social aplicada i la UAB organitza els màsters engerontologia clínica, en gerontogeriatria i en psicogeriatria; aquest el fa encol·laboració amb Sagrat Cor-Serveis de Salut Mental Martorell.

La persona experta consultada sobre aquesta qüestió ens insisteix enla voluntat creixent d’acostar la formació a les necessitats reals que tindranels futurs professionals, per la qual cosa cal ampliar l’oferta. Explica que en elprimer cicle es dóna una formació en gerontologia en unes assignatures quedescriuen el procés evolutiu de l’ésser humà i que han de fer tots els alumnesde la carrera de psicologia. Com que la vellesa és l’últim estadi del ciclevital, el seu estudi acostuma a coincidir amb el final del programa del’assignatura, per la qual cosa, segons que reconeix, sovint no s’acaba tractant

a classe.També fa referència a l’especialització. Diu que el pes de la vellesaen els plans d’estudi no és el mateix que el d’altres etapes del cicle vital;en altres universitats de la resta d’Espanya aquesta distribució és mésequilibrada, i esmenta la Universitat de Salamanca i l’impuls donat pelprofessor José Luis Vega, mort recentment. Si bé és cert que en el plad’estudis del 2000 hi havia assignatures específiques, aquestes sóninsuficients per a l’exercici professional en el camp de la vellesa, de manera

que, mentre no hi hagi un nombre més gran d’assignatures que permetincrear un itinerari propi en psicologia i envelliment, la formació de tercercicle es fa inevitable per a una bona intervenció.

Intervenció psicològica en lagent gran (OP)

No n’hi ha

No n’hi ha

Psicologia del

desenvolupament III:psicogerontologia (OP)

UdG

URV

UOC

URL

s co og a e a mem r a:camps d’aplicació (OP)

Anàlisi funcional en psicologiade la salut (OP)

Psicologia de l’adolescència, lamaduresa i la vellesa (TR/OB)

Desenvolupament adult ivellesa (TR/OB)

No n’hi ha/No se sap




– 33 –


La formació oferta pel Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC)

Incloem el COPC com a entitat que, entre altres accions destinades al

col·lectiu de psicòlegs, ofereix una formació específica en l’àmbit de lagerontologia.En la reunió que hem tingut amb alguns membres del Grup de Treball

de Gerontologia, esmentada més amunt, han aparegut algunes opinionssobre la formació. Consideren que és escassa atesa la gran demanda quereben de formació. Expliquen que han creat en el Grup de Treball unacomissió de psicòlegs de residències que té com a finalitat la formaciódels seus membres i l’intercanvi de recursos per a la intervenció.

L’Àrea de Formació del COPC ha inclòs recentment en l’ofertaformativa cursos genèrics com «Psicogeriatria» o «El paper del psicòleg enuna residència geriàtrica» i d’altres en què es treballen habilitatsespecífiques, com ara «Com s’organitzen els tallers de memòria per a lagent gran?» o «Psicoestimulació cognitiva per a malalts d’Alzheimer iancians conservats».

Creiem oportú destacar la gran labor que fa el COPC per desenvoluparla nostra activitat professional. A més de l’oferta formativa mencionada, té

en la seva estructura el Grup de Treball de Gerontologia, que ja hemesmentat i que forma part de la Secció de Psicologia de la IntervencióSocial, i la Comissió de Gerontologia, pertanyent a la Delegació de Girona.Aquesta ha organitzat diverses jornades per al nostre col·lectiu com, perexemple, la I Trobada de Professionals de Residències i Centres de Dia(maig del 2005) o trobades periòdiques com les Trobades de Psicòlegs queTreballen en Residències Geriàtriques. El COPC també és present en altresfòrums de referència en el camp de l’envelliment, com el Grup de Gent

Gran del Consell Municipal de Benestar Social de Barcelona o el FòrumIntercol·legial sobre la Gent Gran, creat recentment.

La formació privada

Per analitzar l’oferta formativa del sector privat, hem volgut esbrinarquina formació hi ha en psicologia de la vellesa i quins cursos específicses destinen a psicòlegs que treballen en centres residencials.

Hem trobat formació genèrica en dues de les principals entitats privades

catalanes que es dediquen a la docència, L’Institut Superior d’EstudisPsicològics (ISEP) i l’Institut de Sociologia i Psicologia Aplicada (ISPA), iformació en habilitats específiques necessàries per a la nostra tasca



– 34 –


professional. Si bé tota aquesta formació no és específica per als psicòlegs,representa un enriquiment per a la labor assistencial. Aquests cursos estanconcebuts per preparar l’alumne en habilitats específiques i es poden fer

en altres entitats, com és el grup assistencial Institut Pere Mata.Oferta docent d’ISEP, ISPA i l’Institut Pere Mata

Espais que pròpiament no són formatius

Creiem oportú acabar aquest apartat de resultats dient que l’interès

creixent per la formació que notem després de la trobada amb elsprofessionals del Grup de Treball esmentat anteriorment es confirma veientque molts professionals suposadament insatisfets de la seva preparaciórecorren a altres espais per tal d’augmentar els coneixements. Ens referim,concretament, als fòrums de debat pròpiament dits que ofereix el portalINFORESIDENCIAS.COM, de referència en el sector residencial geriàtric.Al setembre del 2005 tenia 87 fòrums, 6 dels quals superaven les 50entrades. Destaquem que un d’aquests 6 està dedicat plenament al nostre

col·lectiu, es denomina «la situación del psicólogo » i té 57 entrades d’ençàque es va crear, al març del 2003.

CENTRE

ISEP

ISPA

INSTITUT

PERE

MATA

FORMACIÓ GENÈRICA EN

PSICOLOGIA DE LA VELLESA

Màster en geriatria, demència i

malaltia d’Alzheimer

Trastorns psíquics i cognitius

(en el camp de la psicogeriatria)


FORMACIÓ EN HABILITATS

ESPECÍFIQUES

Màster en musicoteràpia

Postgrau en rehabilitació cognitiva

PsicomotricitatTècniques d’estimulació en geriatria

Acompanyament a la mort

Intervenció neuropsicològica en el

deteriorament cognitiu a través del

programa de rehabilitació multimèdia

Psicomotricitat en la tercera edat

Intervenció i estimulació en

psicogeriatria

Prevenció de l’estrès per treball ambla tercera edat

Acompanyament a la mort



– 35 –


Hi ha altres fòrums «majoritaris» en què també es fa referència a lanostra activitat, encara que des d’una perspectiva més àmplia, com, perexemple, el fòrum «programa de estimulación cognitiva, memoria,

orientación en realidad y talleres de terapia ocupacional », amb 148 entradesd’ençà que es va crear, a l’agost del 2002.En aquests fòrums hi participen tant psicòlegs com altres professionals,

tots els quals treballen en l’àmbit residencial geriàtric, incloent-hi directorsi empresaris. Sense fer una anàlisi exhaustiva del contingut, hi distingimtres camps de debat: les funcions del psicòleg, qüestió relacionada ambels límits de la intervenció amb altres disciplines; la utilitat que es creuque té aquest professional, tema en què se’n debat l’eficàcia i la necessitat,

i les demandes que fan alguns psicòlegs d’orientació sobre qüestions diverses,fonamentalment sobre formació.Cal destacar que les intervencions en aquests fòrums de vegades es

fan en tons bel·ligerants, ja que les posicions freqüentment es radicalitzeni prenen actituds poc constructives.



– 36 –


4. PROPOSTA DE FUNCIONS DEL PSICÒLEG EN L’ÀMBIT RESIDENCIALGERIÀTRIC

L’activitat del psicòleg en un centre residencial per a la gent gran esdesenvolupa en tres àrees d’intervenció segons qui en sigui el destinatari:l’usuari, la família o la institució. Ha d’actuar com a membre de l’equipinterdisciplinari, de manera que és important la coordinació amb la restade professionals, especialment amb el treballador social, la informació delqual l’ajudarà en la intervenció en la família i en l’àmbit social.

Tot seguit descriurem cada àrea d’activitat. Després de la descripció,presentarem unes taules en què hem intentat fer compatible el que diuen

algunes publicacions incloses en la bibliografia (1, 2, 3, 4, 16, 17, 20, 21,22 i 27), la pràctica professional que constatem en el nostre entorn i lanostra pròpia pràctica professional.

4.1. LA INTERVENCIÓ DESTINADA A L’USUARI

Els objectius han de ser l’adaptació al centre, la planificació del plainterdisciplinari d’atenció individualitzada (PIAI) i l’atenció psicològicapreventiva i terapèutica.

La intervenció destinada a l’usuari ha de tenir els objectius següents:

1. Aconseguir una bona adaptació al centre

Per tal d’aconseguir una bona adaptació al centre, s’ha de fer unaavaluació completa de la persona (cognitiva i neuropsicològica,psicopatològica, conductual i afectiva). S’han de fer els informescorresponents que serveixen per orientar i assessorar el resident, la família

i l’equip interdisciplinari, i que també serveixen de base per al seguimentposterior.



– 37 –


2. Planificar i coordinar el PIAI

Després de l’examen inicial, es planifica el programa terapèutic ques’estableixi en el PIAI, elaborat amb l’equip interdisciplinari, i s’assessoraen aquesta planificació. Els aspectes del PIAI que són responsabilitat delpsicòleg són la rehabilitació i el manteniment de capacitats cognitives,afectives i relacionals.

Les reunions interdisciplinàries en què s’elabora el PIAI poden ser

dirigides pel psicòleg. Amb vista a aquesta responsabilitat, aquestprofessional ha d’estar capacitat per dirigir grups.

Objectius generals

1. Aconseguir una

bona adaptació al

centre

Objectius específics

Avaluar la persona

(Fase de recollida

d’informació)

Analitzar

(Fase d’anàlisi de la

informació)

Informar

(Fase de devolució)

Fer el seguiment

(Fase de seguiment)

Competències

Avaluació

Impressió diagnòstica

Orientació i

assessorament

Facilitació de

l’adaptació al canvi

Suport a l’usuari, la

família i l’equip

Habilitats

Valoració cognitiva,neuropsicològica,psicopatològicaconductual i afectiva

Elaboració de

l’informe

Entrevistes o reunionsinicials de seguimentamb l’usuari, la famíliai l’equip



– 38 –


4.2. LA INTERVENCIÓ DESTINADA A LA FAMÍLIA

La tasca del psicòleg ha de consistir a acompanyar en el procés ambl’objectiu d’afavorir el benestar emocional i afectiu del cuidador principal

3. Proporcionar atenció psicològica

L’objectiu de l’atenció psicològica ha de ser prevenir conflictes personalsi, en cas que n’hi hagi, facilitar-ne la resolució. El pla d’intervenció ha de

tenir en compte l’àrea específica de la rehabilitació i el manteniment deles capacitats cognitives, afectives i funcionals. Amb vista a aquest objectiu,el psicòleg ha d’utilitzar tècniques com la reminiscència, l’orientació enrealitat (OR), la psicoestimulació, exercicis per mantenir les funcionscognitives, etc. La intervenció es pot fer individualment o en grups,generalment a demanda de l’equip assistencial, la família o el resident.

Objectius generals

3. Proporcionaratenció psicològica


Prevenir conflictespersonals i,en cas d’haver-n’hi,facilitar-ne laresolució

Competències

Intervencióterapèutica en casosespecífics: a demandade l’usuari, la famíliao l’equip assistencial

Habilitats

Acció terapèuticaindividual o grupal.

Modificació delcomportamentcognitivoafectiu

Objectius generals

2. Planificar i

coordinar el PIAI


Fomentar i mantenir

la màxima qualitatde vida del client

Competències

Planificació i/o

assessorament delprograma terapèutic

Coordinació

Programació idirecció de grups

Habilitats

Disseny del

programaValoració individualdels usuaris

Participació enl’elaboració del plad’actuacióindividualitzat

Rehabilitació/ manteniment de

capacitats cognitives,afectives i relacionals

Direcció de grups



– 39 –


i la resta de familiars. Les competències del psicòleg són informar-los donant-los uns coneixements que els permetin comprendre, prevenir i actuar ambrelació al problema que presenti l’usuari, orientar i assessorar oferint unes

tècniques concretes d’actuació, donar suport emocional, mitjançar enconflictes i participar en accions formatives.La intervenció destinada a l’usuari ha de tenir les finalitats següents:

1. Acompanyar en el procés d’institucionalitzacióÉs important que la família sàpiga quines característiques té el centre.

Això li facilitarà la vinculació tant amb l’equip assistencial com amb ladinàmica general de l’organització.

2. Afavorir el benestar emocional i afectiu del cuidador principal

En la intervenció, el psicòleg ha d’ajudar a redefinir el nou rol que adoptala família després de l’ingrés del resident. És important de saber quina és lasituació de la família i, especialment, del cuidador principal. El psicòlegtambé ha d’ajudar a resoldre els conflictes personals que sorgeixin.

3. Afavorir l’adaptació al canvi en el sistema familiarEl psicòleg ha d’atendre la família informant-la, assessorant-la i donant-

li suport emocional.

Objectius generals

1. Acompanyaren el procésd’institucionalització

2. Afavorir elbenestar emocional iafectiu del cuidadorprincipal

3. Afavorirl’adaptació al canvien el sistema familiar


-Fer conèixer elcentre a la família

-Vincular la famíliaamb el cuidadorprincipal dintre del’equip

-Ajudar a redefinirel nou rol

-Saber quina és lasituació de lafamília i, especialment,del cuidador principal

-Ajudar a resoldreconflictes personals

-Atendre la família

informant-la,assessorant-la i donant-li suport emocional

Competències

Informació: donar unsconeixements quepermetin comprendre,prevenir i actuar ambrelació al problemaque presenti l’usuari

Orientació i

assessorament: oferirtècniques concretesd’actuació

Suport: donar el suportpsicològic necessari

Mediació: en situacionsde conflicte familiar

Habilitats

Reunions de l’equip

Entrevistes ambdiferents membresde la família

Acció terapèutica



– 40 –


4.3. LA INTERVENCIÓ DESTINADA A LA INSTITUCIÓ

La intervenció del psicòleg es destina a tres agents: l’equip, la direcciói l’espai físic.

Intervenció en l’equip Es proposen els següents objectius:1. Aportar qualitat a la tasca assistencial.2. Facilitar el rendiment continuat assistencial.L’atenció a l’equip ha d’afavorir un bon clima a la feina, pal·liar l’efecte

del burnout i donar suport emocional. El psicòleg ha de donar suportformatiu en qüestions de salut i envelliment, i de treball en equip.

També ha d’afavorir el desenvolupament de la cultura institucional,

facilitar el canvi organitzatiu i encoratjar l’equip en el projecte assistenciali en els objectius de l’organització.

Objectius generals

1. Aportar qualitat a

la tasca assistencial

2. Facilitar el

rendiment continude l’assistència


Afavorir un bon

clima a la feina

Pal·liar l’efecte del

burnout

Donar suport a l’equip

professional.

Formar en:

-aspectes de salut

mental i envelliment

-treball en equip

Desenvolupar la

cultura de la institució

Facilitar el canvi

organitzatiu

Competències

Suport a

l’organització: com

un sistema complet

Suport instrumental:assessorar, coordinar

i formar en habilitats

d’intervenció

Suport emocional:

assessorar i donar

suport psicològic en

situacions generadespel desenvolupament

de l’exercici

professional

Suport institucional:

crear un bon clima a

la feina, detectar

conflictes relacionalsi intervenir-hi

Habilitats

Dinàmica de grups

Conducció de grups



– 41 –


Intervenció en la direcció

El psicòleg també pot donar suport a la direcció en la seva activitat.Els seus objectius són els següents:

1. Suport en la gestió de recursos humans i materialsL’actuació pretén aconseguir una organització interna adequada a fid’optimar al màxim els recursos humans i materials disponibles.

2. Participar en la definició dels principis, la missió i els objectius del’organització

El psicòleg ha d’intervenir en la definició de la filosofia, els objectius(assolits i no assolits) a curt, mitjà i llarg termini, i l’estructura interna delcentre.

També és important de participar en l’optimització de les viesd’intercomunicació institucional.

Intervenció en l’espai físic

L’objectiu principal del psicòleg ha de ser:1. Estudiar i modificar l’efecte en l’usuari de diversos factors relacionats

amb l’entorn físic.La intervenció té com a finalitat satisfer algunes necessitats bàsiques delsusuaris respecte al seu entorn. El psicòleg ha de participar en la planificació

Objectius generals

1. Aconseguir una

organització interna

adequada a fid’optimitzar al màxim

els recursos humans

i materials disponibles

2. Facilitar la

definició dels

principis, la missió iels objectius de

l’organització


Participar en la

definició de la filosofia,

els objectius (assolits ino assolits) a curt, mitjà

i llarg termini i en

l’estructura interna

del centre.

Facilitar el procés

d’intercomunicacióinstitucional entre els

membres de l’equip

Competències

Crear canals de

recollida, anàlisi i

transmissió a direccióde demandes,

queixes,

suggeriments... dels

clients, les famílies i

l’equip assistencial

Donar suport a ladirecció

Habilitats

Anàlisi de les

organitzacions



– 42 –


de l’espai físic estudiant-ne l’adequació i tenint en compte factors diversosamb relació a aspectes físics (confort, seguretat, orientació) i psicològics(intimitat i comunicació).

Objectius generals

1. Estudiar i modificar

l’efecte en l’usuari de

diversos factors

relacionats amb

l’entorn físic


Aconseguir un espai

adequat a fi de satisfer

les necessitats del

client, tant físiques

(confort, seguretat,

accessibilitat,

orientació) com

psicològiques

(intimitat,

comunicació,

control)

Competències

Planificació i

estructuració de

l’espai físic.

Estudi de l’adequacióde l’entorn en funció

de l’ús que en facin

els clients

Habilitats

Observació inicial i

permanent de l’espai

físic.

Presentació depropostes amb relació

a la concepció i

utilització de l’espai

físic



– 43 –


5. CONCLUSIONS

Considerem que la informació que hem donat ajuda en gran manera a

presentar la situació del psicòleg en el sector residencial geriàtric. En aquestainformació hi hem basat les conclusions, a partir de les quals elaborarem lesrecomanacions que apareixeran en el capítol següent.

Seguint el criteri de coherència estructural, presentarem les conclusionsagrupades per àrees, tal com hem fet en l’apartat dels resultats: el suport del’Administració, la situació laboral del col·lectiu i l’oferta formativa.


1.La inclusió del psicòleg en el nou model assistencial suposa un granavenç en la implantació i el reconeixement de la nostra professió. És importantque l’Administració reconegui la importància de la tasca dels psicòlegs alscentres residencials assistits en un context interdisciplinari.

2.El nou model (9, 10 i 24) és una gran passa endavant, encara que,d’acord amb les funcions que considerem pròpies del psicòleg, volem destacarles consideracions següents:

2.1. El model no té una visió preventiva de la nostra labor. En realitat, lanostra tasca està encaminada més aviat a millorar la qualitat de vida queno pas a resoldre problemes.2.2. No inclou l’atenció a usuaris de «baixa dependència». Aquesta esmesura en funció de l’estat cognitiu i funcional sense tenir en comptepossibles alteracions emocionals i afectives.2.3. No implica al psicòleg en algunes tasques que li pertoquen; perexemple, la participació en el programa de manteniment de les activitats

bàsiques de la vida diària (ABVD) i les activitats instrumentals de la vidadiària (AIVD), en el qual el psicòleg hauria de treballar amb elfisioterapeuta, el terapeuta ocupacional i la resta de l’equip, atès queparticipa en tasques rehabilitadores, reeducadores i preventives: el treballde la memòria, l’orientació en realitat, etc., fonaments de les ABVD i lesAIVD.2.4. En la relació de distribució de responsabilitats n’hi ha algunes elresponsable de les quals no resta clar si és el psicòleg o el treballador

social; fins i tot deixa a càrrec d’aquest últim professional tasques del’àrea d’intervenció psicològica.



– 44 –


2.5. Entre les tasques que indica que han de compartir el treballadorsocial i el psicòleg, hi ha el suport psicològic grupal i l’atenció a la famíliaen el dol, quan pensem que aquestes corresponen al psicòleg.

2.6. No esmenta activitats pròpies del psicòleg, de manera que hi habuits pel que fa a la seva intervenció:2.6.1. En el programa de participació amb famílies no preveu el suportpsicològic, l’aprenentatge psicoeducatiu, l’assessorament, etc.2.6.2. Tampoc no estableix la intervenció en grups de risc dedependència psicoafectiva (desenvolupament d’habilitats socials,imatge personal, autoconcepte, etc.).2.6.3. La formació i el suport psicoafectiu del personal són uns altres

aspectes a incloure en el model. Tenint en compte el risc de burnout derivat de la labor assistencial geriàtrica, aquesta intervenció es faimprescindible.

3. El col·lectiu considera que amb prou feines ha pogut participar enl’elaboració de programes i funcions derivades del seu rol.

4. Es detecta una escassa labor pedagògica de l’Administració pel que faal psicòleg. Aquesta escassa definició pobra té uns efectes que encara perduren,vistes les demandes dels directors, gestors, etc.

5. Possible acompanyament econòmic insuficient per aplicar les mesuresque implica el nou model assistencial, entre les quals figura la inclusió delpsicòleg.

6. El Decret 176/2000, del 15 de maig, és un avenç en laprofessionalització del sector, atès que exigeix una preparació mínima a lapersona que ocupa el càrrec de director tècnic. Tot i que valorem aquestavoluntat per millorar la qualitat assistencial als centres, trobem insuficient

aquesta mesura. El Decret permet l’accés a la direcció de centres únicamentsi es té una titulació de grau mitjà, la qual cosa possibilita que tinguinresponsabilitats de decisió persones que no estan formades en l’àmbitassistencial.



– 45 –


5.2. LA SITUACIÓ LABORAL DEL COL·LECTIU

La part contractant

7. Sovint s’estipulen en els contractes jornades mínimes obligatòries araó de 17 hores per usuari de mitjana i alta dependència, i es demana alpsicòleg que faci tasques que no li pertoquen (animació, feina administrativa,etc.), la qual cosa palesa que es desconeix el que el psicòleg pot fer als centresresidencials geriàtrics.

8. Alguns directors manifesten que les funcions del psicòleg poden serassumides per altres professionals. Creiem que el problema no és pas únicamenttenir més o menys recursos, ja que un nombre molt gran de directors nocomparteix aquesta opinió.

9. Alguns directors, si bé veuen que la tasca del psicòleg millora l’assistència,pensen que incorporar-lo és massa costós econòmicament i que els surt més acompte invertir aquests diners a reforçar la plantilla gerocultora. Pensem queaquest parer obeeix més a una visió esbiaixada de la nostra labor que no pas alspressupostos del centre. En tot cas, l’argument de preferir contractar personalgerocultor abans que al psicòleg ens sembla negatiu, ja que indueix a pensar

que la contractació del psicòleg suposa una reducció de l’equip gerocultor.10. Alguns directors consideren la reglamentació una intrusió del’Administració en el sector i no creuen que la presència del psicòleg sigui tannecessària per ser imposada mitjançant la normativa.

11. Alguns directors que consideren prescindible el psicòleg als centreses basen en el fet que la intervenció en casos de patologies mentals s’ha de fera través d’uns recursos externs. Tot i que és cert que la residència no s’ha dedesvincular dels recursos de la comunitat, deduïm de les seves manifestacions

que només consideren el psicòleg en el seu àmbit d’intervenció en casos depatologies mentals. Una vegada més, es palesa un coneixement parcial de lesnostres possibilitats.

12. Altres directors, però, únicament exigeixen fer activitats depsicoestimulació de persones que presenten un deteriorament cognitiu, actitudde vegades fomentada pel col·lectiu mateix de psicòlegs i que torna a posaren evidència un coneixement escàs del nostre potencial.

13. Les ofertes que apareixen en el sector i en què es demanen candidatsper cobrir una plaça de psicòleg tenen, generalment, unes condicions laboralsprecàries. Normalment s’estableixen en els contractes unes jornades laborals



– 46 –


molt més reduïdes que la jornada completa, cosa que, unida a uns salarisbaixos molt generalitzats, obliga a treballar en més d’un centre, de maneraque es redueixen les possibilitats de formar-se i de conciliar la vida familiar i

la laboral.Part contractada

14. No hi ha dades que aportin llum sobre l’efecte que ha tingut lanormativa en el nivell de contractació, el grau de satisfacció de l’equip i deldirector, les hores contractades, els salaris, etc.

15. El col·lectiu mateix molts cops reforça la confusió entorn de la sevalabor quan els candidats a una oferta laboral s’hi presenten no sabent quèoferir o sense una formació prèvia. A més de confusió, fomenten una imatgede baixa valoració que no contribueix al reconeixement social del col·lectiu.

16. El baix reconeixement social també es fonamenta en la precària situaciólaboral del sector. Les remuneracions es consideren molt inferiors a les dequalsevol altre àmbit d’intervenció del psicòleg –el salari base que el 2005establia el conveni per a Catalunya era de 16.218,58 euros bruts anuals–; a més,les hores contractades en un centre rarament completen la jornada laboral, cosa

que, una vegada més, crea una situació generalitzada de pluriocupació, mésinseguretat laboral, desplaçaments i una alta inversió de temps en el trasllatentre centres. A part de generar una situació molt allunyada de l’òptima perconciliar la vida familiar i la laboral, els desplaçaments i els salaris baixos fanque el col·lectiu no tingui temps per ampliar la seva formació.

17. Molts cops es demana al psicòleg que faci tasques que no li pertoquen,cosa que atribuïm al caràcter difús, com hem dit més amunt, dels límits, aldesconeixement o coneixement parcial de la nostra labor i a la voluntat que

faci tasques assistencials d’una altra mena.18. El conveni del sector de les residències privades (28) no determina les

funcions del psicòleg, la qual cosa pot generar conflictes entre les parts i unacerta indefensió del psicòleg quan la part contractant li demana activitats queno li pertoquen.


19. Les assignatures obligatòries i troncals de les carreres de les universitats

catalanes tenen un contingut òptim, la qual cosa permet difondre d’una manerageneral alguns coneixements del camp de la gerontologia. L’oferta optativa és



– 47 –


escassa. Encara que es constata la voluntat d’adequar-se a la demanda real deformació del col·lectiu mitjançant assignatures noves, aquestes continuen sentinsuficients per preparar de debò el professional amb vista a l’actuació en

l’àmbit de la gerontologia, cosa que obliga a cursar formació de tercer cicle.20. El COPC ha sabut satisfer la demanda del col·lectiu oferint-li una

formació especialitzada. De totes maneres, no ens consta que es tingui unsistema per detectar necessitats, per la qual cosa pot ser que hi hagi la necessitatde preparar-se en un camp concret i que no se n’ofereixin cursos perquè no sesap el parer dels professionals.

21. L’oferta formativa que s’ha revisat basa en gran part els seus contingutsen la neuropsicologia i la psicoestimulació en la intervenció en persones ambdeteriorament cognitiu. Constatem una oferta deficient de programes sobre lapromoció de la salut, l’envelliment actiu i la prevenció en general. Tampoc nohi ha programes sobre la intervenció psicopatològica en la gent gran, quanl’oferta de cursos sobre la intervenció en altres grups etaris és àmplia.



– 48 –


6. RECOMANACIONS

Per acabar de donar cos al nostre document, exposarem les recomanacions

que deriven de les conclusions fetes a partir dels resultats. La numeraciód’aquests suggeriments correspon a la de les conclusions de les quals deriveni a les quals poden fer una breu referència.


1. El nou model assistencial ha permès de fer una gran passa cap a launiversalització de la nostra activitat. Donem suport a la regulació com a viade normalització teòrica i animem l’Administració a seguir fent accions que

permetin una normalització real.2.Recomanem una revisió del model assistencial en què s’apliquin els

suggeriments següents:

2.1. Indicar com a derivades de l’activitat del psicòleg accions preventivesd’acord amb la idea de l’envelliment saludable i la promoció de la qualitatde vida.2.2. Introduir dues modificacions amb referència a l’omissió del psicòleg

en la intervenció en persones que tenen «baixa dependència»:2.2.1. El grau de dependència no ha de ser un factor discriminador enplanificar la intervenció del psicòleg. Algunes persones que resideixenals centres geriàtrics i presenten, segons els barems de l’Institut Catalàd’Assistència i Serveis Socials, un grau de «baixa dependència» tenenalteracions afectives o emocionals, i/o presenten alteracions delcomportament. Tenint dret a l’assistència psicològica, a priori nodisposen del recurs.

2.2.2. S’ha de redefinir el criteri per aplicar el grau de dependència.Com dèiem en les conclusions, únicament es té en compte el graud’autonomia per fer activitats bàsiques i instrumentals de la vida diària(ABVD i AIVD), a més de l’estat cognitiu. Proposem un nou criteri devaloració que tingui en compte altres factors que també afecten ladependència i són negligits, com ara l’estat emocional i afectiu, i elstrastorns del comportament.

2.3. Considerar el psicòleg en l’elaboració del programa d’ABVD i AIVD

conjuntament amb la resta de l’equip.2.4. Delimitar més clarament les funcions del psicòleg i del treballadorsocial.



– 49 –


2.5. Traslladar els aspectes referents a l’atenció en el dol i al suport psicològicgrupal a l’àmbit d’intervenció del psicòleg.2.6. Corregir l’omissió de diferents aspectes de la intervenció:

2.6.1. En el programa de participació amb famílies: suport psicològic,aprenentatge psicoeducatiu, assessorament, etc.2.6.2. Intervenció en grups de risc de dependència psicoafectiva:desenvolupament d’habilitats socials, imatge personal, autoconcepte,etc.2.6.3. Formació i suport psicoafectiu del personal.

3.En revisions futures del model, s’hauria de tenir més en compte l’opiniódel col·lectiu de psicòlegs a travès de la intervenció del seu col·legi professional.

4.L’Administració hauria de fer un esforç pedagògic més gran per atenuarla inquietud dels directors en vista del coneixement escàs que tenen del nouprofessional que se’ls incorpora als equips. Recomanem elaborar documents,fer sessions formatives i altres accions per posar fi a la desinformació.

5.Ja que és una inquietud freqüent dels directors i gestors, suggerim unarevisió del sistema de concerts que permeti detectar si la contractació delpsicòleg afecta de debò la viabilitat dels projectes empresarials.

6.Per garantir una major qualitat assistencial, en la capacitació mínimaexigida per l’Administració s’haurien de tenir més en compte els aspectesrelatius a la responsabilitat que posteriorment s’assumirà. A més de la titulaciórequerida, proposem que s’exigeixi haver fet cursos de capacitació relacionatsamb el procés assistencial, la gestió, la qualitat, etc. Aquesta mesuras’acompanyaria d’una taula d’homologacions que permeti convalidar els estudisfets amb anterioritat.

6.2. LA SITUACIÓ LABORAL DEL COL·LECTIUPart contractant

7.Proposem que es creïn eines que afavoreixin el bon criteri en lacontractació, la gestió dels equips i l’exigència de tasques. El sector mateixhauria d’intervenir en el procés d’elaborar-les a través de les seves plataformespatronals. Pensem que això milloraria les condicions de la incorporació delpsicòleg en els equips.

8.En vista del desconeixement que encara mostra una part del sector,mantenim la recomanació anterior.



– 50 –


9.Proposem un canvi de criteri en la valoració dels costos i beneficis ambrelació a considerar el psicòleg com a «excessivament car», perquè únicamentes té en compte el cost econòmic que suposa aquest professional a l’empresa.

Atesa aquesta posició, recomanem una revisió de l’organització dels recursoshumans. Probablement s’atribueixen al psicòleg funcions que pertoquen a altresprofessionals d’una categoria salarial inferior (animació, tasques administratives,etc.), la qual cosa ens fa suggerir que, en comptes de reduir les horescontractades, el psicòleg dediqui aquestes hores a fer intervencions preventives,les quals fan disminuir costos, reduint els nivells de dependència, cosa quesuposarà menys volum de feina per a l’equip assistencial, disminuint l’estrèslaboral i millorant el clima de l’organització, la qual cosa farà augmentar la

satisfacció percebuda pels familiars i residents.10. Pel que fa al parer que considera la reglamentació una amenaça,

mantenim la recomanació que els agents que intervenen (el col·lectiu dedirectors, gestors i empresaris, l’Administració i els psicòlegs) segueixin generantiniciatives que permetin millorar el coneixement que es té de la nostra labor.

11. A causa de la visió parcial de la possible activitat professional delpsicòleg, tornem a plantejar la necessitat que els psicòlegs fem una tasca

pedagògica i de difusió de la nostra labor.12. Tot i que és una qüestió que depèn de les característiques i la

idiosincràsia de cada centre, s’haurien d’encarregar al psicòleg tasques queno es limitin a la psicoestimulació, com observem amb freqüència. Suggerimque en crear equips es tingui en compte la intervenció global del psicòleg. Unexemple poc freqüent però ben il·lustratiu de l’interès per intervenir en tot elconjunt d’aspectes psicològics de la població residencial és el criteri seguitpel centre AIDAR, de Barcelona, especialitzat en persones afectades de

demència. Hi treballen dos psicòlegs: un és expert en neuropsicologia i l’altreho és en la intervenció afectivoemocional en residents, familiars i en l’equip.Així i tot, si amb freqüència sentim la queixa de l’alt cost que suposa contractarun psicòleg, trobem anecdòtiques les propostes innovadores de tenir dospsicòlegs, deixant a part l’enorme qualitat potencial que suposen.

13. Suggerim mesures que atenuïn el grau de precarietat que presentagran part del col·lectiu de psicòlegs en les seves contractacions i d’aquestamanera se’ns permeti el bon exercici professional. Els contractes no s’hauriende limitar al nombre mínim d’hores que estableix la llei. S’hi haurien d’inclouremesures que afavoreixin conciliar la vida familiar i la laboral, com és la



– 51 –


flexibilitat en el compliment de la jornada laboral. No es tracta de determinarun nombre exacte d’hores, perquè depèn de les característiques de cada centre,però sí que s’haurien de prendre mesures per reduir l’alt grau de pluriocupació.

Així, es donaria al professional prou temps per fer la seva activitat i se lifacilitaria l’accés a la formació, que es podria finançar descomptant de lajornada laboral les hores que hi invertís o bé sufragant una part del cost si ladugués a terme en les hores que no són de feina.

Part contractada

14. Recomanem replicar l’estudi fet el 2000 pel Grup de Treball deGerontologia del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya sobre la implantació

del psicòleg a les residències geriàtriques. Això ens mostraria l’efecte del noumodel en els aspectes laborals. Ens consta que l’actual Grup de Treball deGerontologia té un gran interès a replicar-lo, propòsit que encoratgem a realitzar.

15. El col·lectiu hauria de formar i conscienciar els seus membres. Ambaquesta finalitat hauria d’elaborar propostes que facilitessin el coneixementde les tasques del psicòleg a les residències. Convé més activisme del col·legioficial corresponent i dels grups de treball de gerontologia que en formen partamb vista a dignificar el psicòleg que treballa en una residència geriàtrica.Creiem que l’element fonamental és que es conegui millor la nostra activitat,per la qual cosa proposem accions pedagògiques per al col·lectiu i la societat,com ara generar inputs positius en els mitjans de comunicació i en lespublicacions pròpies, i en general, totes les accions que permetin unconeixement més precís de la nostra funció.

16. A fi de protegir el col·lectiu, el col·legi oficial corresponent hauria derebutjar totes les ofertes inferiors a un nivell.

17. Els psicòlegs no haurien d’acceptar tasques que no els pertoquen,perquè assumir aquestes responsabilitats contribueix a mantenir una visióerrònia, crea confusió respecte als límits entre les funcions dels professionalsi fomenta que es tingui una baixa consideració del col·lectiu. Una exigènciamés gran en la formació en accedir al lloc de treball de psicòleg evitaria lamala praxi i el compliment de funcions que no corresponen a aquestprofessional. La nostra feina requereix una preparació específica.

18. El conveni laboral de referència (28) hauria de determinar les funcionsdel psicòleg a les residències geriàtriques. El col·legi oficial corresponent hauriad’intervenir en l’elaboració del conveni col·lectiu. S’hi haurien d’especificar les



– 52 –


tasques corresponents a la nostra categoria laboral per tal d’evitar la mala pràcticai les situacions de conflicte laboral. En els pròxims mesos es negociarà el quartconveni laboral d’aquest àmbit. No sabem què passarà, però potser encara som

a temps d’incloure-hi mesures que afavoreixin el desenvolupament professional.


19. Les universitats haurien d’ampliar l’oferta d’assignatures optativesrelatives a la psicologia i l’envelliment a fi de formar professionals preparatsper a la intervenció. Amb aquesta recomanació no pretenem pas que s’eliminila formació de tercer cicle, però creiem que aquesta hauria de servir perampliar uns coneixements, unes habilitats i unes competències el nivell bàsicdels quals s’hauria d’adquirir abans.

En un altre context recomanaríem emfàticament una revisió del plad’estudis de la carrera de psicologia per incloure-hi un itinerari en«psicogerontologia». Pensem que aquest plantejament no seria pràctic atesala pròxima revisió global de les titulacions universitàries que implica laconvergència cap a l’espai europeu d’educació superior d’acord amb el projecteconegut amb el nom de procés de Bolonya.

20. El COPC hauria de mantenir-se sensible a les necessitats del col·lectiu.Fins ara s’ha fet una planificació de la formació que considerem òptima.Recomanem una anàlisi sistemàtica de la demanda real. Aquesta pot ser unabona acció encapçalada pels grups de treball en gerontologia.

21. S’hauria d’ampliar l’oferta formativa privada perquè abracés totes lesàrees de la intervenció gerontològica, especialment les referents a la intervenciópsicopatològica i la prevenció, qüestions respecte a les quals s’han detectatmancances en els programes oferts.



– 53 –


7. CONSIDERACIONS FINALS

Per acabar, hem volgut fer algunes reflexions que van més enllà del

contingut que hem anat aportant.La finalitat del nostre treball ha estat fer una revisió de la situació actual

dels psicòlegs en l’àmbit residencial geriàtric que ens permeti elaborar propostesper millorar-ne l’activitat. Amb vista a aquest objectiu, hem aportat un modelde les seves funcions.

A mesura que hem avançat en el coneixement de la realitat descrita,se’ns ha fet evident la necessitat que es canviï de visió tant en el sector mateix(directors, gestors, empresaris, etc.) com en el col·lectiu de psicòlegs. Aquesta

nova visió ha de permetre una adequació del professional a un lloc de treballque ha de tenir les competències definides clarament i les condicionscontractuals normalitzades.

Per aconseguir-ho, fem molt d’èmfasi en la formació de tots els agentsque intervenen, des del psicòleg que ofereix la seva candidatura a una ofertalaboral fins als responsables de negociar els convenis laborals que afecten elsector, a més de directors, gestors, empresaris i la resta de professionals implicats.

Els psicòlegs, en el marc d’una atenció interdisciplinària, podem ajudar a

oferir uns nivells molt alts de qualitat. Ha de tenir una gran importància lalabor que facin els col·legis professionals mitjançant els grups de treball degerontologia amb vista a explicar, divulgar i dignificar l’activitat professionalque tant nosaltres com els altres professionals podem oferir a la gent gran alscentres residencials. Creiem que tant les recomanacions fetes com el modeld’activitat presentat hi poden contribuir.

Esperem que aquest document haurà servit i servirà en el futur per motivarla reflexió, la qual facilitarà la generació de propostes i mesures que

comportaran una millor atenció, de la qual ens beneficiarem tant els psicòlegs,com els directors i empresaris, i sobretot les persones grans que escriuen laseva història de vida des dels centres residencials.

Barcelona, setembre del 2005.



– 54 –


8. BIBLIOGRAFIA

1.Acebal, R.; Andaluz, M.; Bruña, M. A.; Carrasco, J.; Doménech, M. [et

alii ] (2004). Una nova concepció en l’atenció a la gent gran. Barcelona: PremiACRA a la qualitat en l’atenció a la gent gran 2004.

2.Arenas, S. «El rol del psicólogo en el equipo interdisciplinar de uncentro residencial geriátrico». Ponència presentada en la VI Jornada sobreDerechos y Obligaciones en Centros Sociosanitarios y Residencias. Presente yfuturo del servicio. Màster en gerontologia social. Universitat de Barcelona,Fundació Bosch i Gimpera. Barcelona, 9 de juliol de 2002.

3.Ballestero, D. (coord.) (2000) «Estudi del rol del psicòleg en el camp dela gerontologia», Materials del COPC , 10, COPC.

4.Bohórquez, A. (coord.) (2004) 100 recomendaciones básicas para

fomentar la calidad en residencias de personas mayores . Madrid: SociedadEspañola de Geriatría y Gerontología.

5.Buendía, José (comp.) (1994). Envejecimiento y psicología de la salud .Madrid: Siglo XXI de España.

6.Erickson, E. (reed. 2000) El ciclo vital completado . Barcelona: Ed.Paidós.

7. Decret 176/2000, del 15 de maig, de modificació del Decret 284/ 1996, del 23 de juliol, de regulació del Sistema Català de Serveis Socials.Generalitat de Catalunya. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

8. Decret 284/96, del 23 de juliol, de regulació del Sistema Català deServeis Socials. Generalitat de Catalunya. Diari Oficial de la Generalitat de

Catalunya.9. Departament de Benestar Social (2001). Model d’atenció a les persones

grans en residències asistides , juny, Generalitat de Catalunya.

10. Departament de Benestar Social (2001). Model d’atenció a les persones

grans en residències assistides. Relació d’activitats i programes assistencials i

instruments de valoració , juny, Generalitat de Catalunya.

11. Diversos autors (2001). Documentación clínicoasistencial para centros

asistidos y sociosanitarios . Barcelona: Ed. Herder, Fundación SAR, FundaciónAvedis Donabedian.



– 55 –


12. Diversos autors (2002). Gestión asistencial de residencias para

mayores: Manual práctico . Ed. ARS médica, Eulen Servicios Sociosanitarios.

13. Diversos autors (1998). Las residencias son para vivir . Vitoria: Ed.

Social Services Inspectorate, British Department of Health, Departamento deBienestar Social, Diputación Foral de Álava.

14. Diversos autors (2002). Llibre blanc de la gent gran amb dependència.Barcelona: Departament de Benestar Social. Generalitat de Catalunya.

15. Diversos autors (1993). Pla integral de la gent gran. Departament deBenestar Social. Generalitat de Catalunya.

16. Frutos, F.; Vila, J. (2002) «El paper del psicòleg dins el nou modeld’atenció a les persones grans en residències assistides», Full Informatiu , abril,146, p. 9-10, COPC.

17. Grup de Treball del Consell Assessor en Psicogeriatria (1998). Els

trastorns cognitius i de la conducta en l’atenció sociosanitària. Servei Catalàde la Salut, Generalitat de Catalunya.

18. Havighurst, R. J. (1967) «Adult education and human development»,Centro Social (an international issue), 14, 12.

19. Lemon, B. W.; Bengtson, V. L.; Peterson, J. A. (1972) «An explorationof the activity theory of aging. Activity types and life satisfaction among in-movers to a retirement community», Journal of Gerontology, 27, 511-523.

20. López, E. (2004) «¿Es necesario el psicólogo en centros de personasmayores?», Infocop , gener-març, p. 70-74, COP.

21. Martín, M (coord.) (2000). Las personas mayores y las residencias .Madrid: Instituto de Migraciones y Servicios Sociales.

22. Montserrat, J.; Valls, M. (1999) Indicadors de qualitat en el

funcionament i en la gestió de les residencies per a persones gran. Barcelona:Fundació Agrupació Mútua.

23. Moragas, R. (1991) Gerontologia social . Barcelona: Ed. Herder.

24. Ordre BES/12/2002, del 14 de gener, Ordre de convocatòria per al’acreditació d’entitats col·laboradores del Programa de suport a l’acolliment

residencial per a gent gran (...). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.



– 56 –


25. Salvà, A. (coord.) (2004) Anuari de l’envelliment. Catalunya 2004.Barcelona: Agrupació Mútua, Fundació Institut Català de l’Envelliment.

26. Sancho, M. T. (coord.) (2002) Las personas mayores en España. Informe

2002 . Madrid: Observatorio de personas mayores, Instituto de Migraciones yServicios Sociales.

27. Síndic de Greuges de Catalunya (2004). Informe extraordinari: l’atenció

a la gent gran dependent a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

28. Tercer Convenio Marco Estatal de Residencias Privadas de PersonasMayores y del Servicio a Domicilio. CCOO, UGT, LARES, FNRPTE, FEDERTE´iACRA.

29. Tuà, T. (2005) L’àmbit laboral d’atenció a la dependència. Barcelona:Comissió Obrera Nacional de Catalunya.

30. Vega, J. L.; Bueno, B. (1995) Desarrollo adulto y envejecimento.

Madrid. Síntesis.

copc_psicolegs a residencies

Documents