DONES

MEDIEVALS

© Meritxell Blasco, Dolors Bramon i Teresa Vinyoles -IRCVM

Jornades sobre la història medieval de Barcelona a l’Ateneu Barcelonès

DONES MEDIEVALS ??Dificultats

– Diferències socioeconòmiques entre les dones– Amplitud del temps– Concretem l’espai: ens centrarem a Catalunya– Diversitat de fonts– Complexitat del tema

• Ens concretem en el matrimoni i el treball femení

• Estudiarem les peculiaritats de les tres comunitats:– Jueves: a càrrec de Meritxell Blasco– Cristianes: a càrrec de Teresa Vinyoles– Sarraïnes: a càrrec de Dolors Bramon

MATRIMONI, FAMILIA

• El paper de la dona jueva

• Matrimoni i familia cristiana: Alta i Baixa Edat Mitjana.

• Les dones a l’Islam.

Arxiu Municipal de Lleida: Miniatura dels Usatges

La dona jueva:

matrimoni i família

“Sigueu fecunds i multipliqueu-vos”gènesi 1,28

Matrimoni:

l'espòs deixarà el pare i la mare i s'ajuntarà a la seva esposa, i seran una sola carn (gèn 2,24)

Llei jueva o halakah

• Torah - Pentateuc, La llei• Mishnàh - ה נ9 ש; ,estudi" ,מ=

repetició"• Talmud - התלמוד

• Responsa rabínics (jurisprudència)

Mishná ה נ5 ש7 y Talmud מ9 התלמוד

• Nashim (ים ש= dones"): preceptes“ ,נ9referents a la vida matrimonial.

• Teharot (רות ה9 :("purificació" ,ט;preceptes referents a la purificació ritual del cos (Nidá).

Mishnàh ה נ5 ש7 התלמוד y Talmud מ9Nashim (ים ש= ("dones“ ,נ9

Les cunyadesEl document matrimonial i el dotEls votsEl nazareatLa sospitosa adúlteraDocument de divorciEsposalles

Teharot (רות ה9 ("purificació" ,ט; Impureses

Banys rituals d'immersióLa menstruant

Miqvéh medieval

Matrimoni: L'espòs deixarà el pare i la mare i s'ajuntarà a la

seva esposa, i seran una sola carn (gèn 2,24)

• Matrimoni – Quidushin• Repudi o divorci- Guet

– Dona divorciada o repudiada

• Dona vídua• Dona “agunáh”• Dona “fatal”

Ketubbà o contracte matrimonial

Bellpuig5 de juny1435

Pergamí560mmX780mm

Estructura de la ketubbàh

• Data segons el còmput judaic• Lloc• Nom del nuvi • Nom de la núvia• Mohar (normalment 200 zuzim) +

manutenció, vestit i altres necessitats• Dot que aporta la núvia• Altres aportacions del nuvi • Disposicions referents a l'herència i al

repudi o guet

Repudi o divorci - Guet1. Les condicions en què l'home pot

demanar el divorci són similars a les de la dona.

- Defectes físics en els quals s'inclou l'epilèpsia o esterilitat. Aquesta última es comprova quan durant 10 anys la dona no ha pogut concebre.- Conducta immoral de la dona que porti a la interrupció d'una vida familiar normal o que el porti a transgredir la llei jueva.

Repudi o divorci- Guet

2. La dona pot exigir el divorci per diverses raons:

-Quan l'home tingui un defecte físic, una malaltia perillosa i contagiosa, o que sigui impotent o estèril.-Quan l'home no tingui una conducta adequada amb la dona. Per exemple, estel adulteri o es negui a mantenir-la, la colpegi o la insulti, li negui injustificadament els seus drets conjugals o la obligui a transgredir la llei jueva.

Dona vídua• El yibbum (levirat) és una institució de la Torà

(Devarim 25, 5 i següents) que una vídua sense fills ha de casar-se amb el germà del seu difunt marit.

• halitsa, cerimònia en la qual la vídua és lliure de casar-se amb un tercer.

(Regulats ambdós en el Talmud, tractat Yebamoth)

Dona “agunáh” o anclada

• Dona a la que el seu espòs desapareix en temps de guerra o al mar, per exemple i no té cap testimoni de la mort d’aquest

Dona “fatal”• Dona a la que moren successivament dos

marits

Matrimoni, familia cristiana: Alta Edat Mitjana

• El dret vigent als segles IX-XII:– El repartiment equitatiu de les terres entre fills i filles.– Obligatorietat del permís patern – La dècima o dot marital. – L’usdefruit vitalici de la vídua.

• El paper de l’església- Matrimoni: monògam

exògam indissoluble sagramental (a partir del segle XIII)

- Consentiment mutu

Les esposalles

“Em plau i en convé amantíssima esposa meva demanar-te a unir-te a mi en matrimoni... per l'amor que et tinc, per tal que la teva bellesa en sigui ornada i pels infants que haurem de procrear, et faig donació de la desena part de tot el que posseeixo, del que he pogut adquirir o que podré adquirir amb

l'ajuda de Déu... “ [ Vic, any 998] .

Adam i Eva, capitell de Ripoll

• El dot marital, garantia de que la dona serà ben tractadaEsposalles de Llúcia de la Marca amb Artal comte de Pallars Sobirà :

• Els dóna [uns castells] com a penyora de que el comte Artal, mentre visqui, tindrà a Llúcia com un home ha de tenir a la dona que ha pres legalment. No l'abandonarà mentre ella visqui, sota cap pretext , excepte si contrau la lepra. No la molestarà ni la calumniarà fins al punt que ella hagi de deixar-lo” [ any 1058]

Llúcia de la Marca, comtessa de Pallars, pintada al monestir de Sant Pere de Burgal. MNAC

Mural de Surp (Pallars Sobirà)

A partir del segle XIII:

• La feudalització de la família

• El renaixement del dret romà

• La misogínia de l’església

• La societat urbana…

creen un ambient negatiu per a les dones que perden presència, valoració i drets.

La feudalització de la família

La dona deixa oficialment de ser la companya i col·laboradora, per ser la servidora de l’home.

“Al cim de la piràmide han de ser considerats els qui resen i perquè alguns d’ells estan casats, els hi direm homes i dones. Els qui estan a l’esquerra de la piràmide són els que llauren, entre els que hi ha tant homes com dones.  A la dreta de la piràmide hi ha els qui lluiten, homes i dones. No dic que la funció de les dones sigui resar, treballar i combatre, sinó que elles estan casades amb els qui resen, llauren i lluiten, i elles els serveixen” [Gerbert bisbe de Limerik.  Irlanda segle XII]

Santa Marta. Museu Episcopal de Vic

Canvis en el dret de família

• Desapareix progressivament el dot marital:Al segle XIV una dona si no aporta dot no es pot casar.

• L’herència deixa de compartir-se entre germans i germanesApareix la figura de l’hereu únic

• La vídua perd el dret a l’usdefruit

• El senyor s’atorga el dret de maltractar els pagesos:El marit s’atorga el dret de maltractar la dona.

Dona i matrimoni a l’Islam

• El matrimoni és un contracte civil de compra-venda.

• NKH = terme alcorànic• Dot• Impediments• Fi del contracte matrimonial: divorci,

repudi i khul

LES DONES I EL TREBALL

Adam llaurava i Eva filava?

Capitell de Santa Maria de l’Estany, s. XII

Ells i elles treballaven la terra

La terra fou conreada, repoblada, organitzada.

Homes i dones, conjuntament, van conquerir la terra traient-la de l’erm i treballant-la.

“Jo Altamir amb la meva muller Sindola som venedors … d'una vinya que va venir a nosaltres per la nostra complantació i pel suor del nostre treball” [Sants, any 1017]

Verema. Monestir de Ripoll s.XII

Les capdaventeres• Als segles IX, X i XI:

• Trobem quantitat de dones treballant la terra: amb el marit, soles, amb els pares o amb els fills.

• Dones al capdavant de comunitats repobladores

• Comtesses que governen

• Dames nobles que comanden castells

• Abadesses emprenedores i cultes… religioses que pinten i broden

• Dones de tots els grups socials que compren, venen, empenyoren, fan de testimoni, de tutores, de marmessores

• Coneixen els seus drets i els reclamen davant la justícia

La societat urbanaLa societat urbana no considera la dona com ciutadana.

Minimitza el valor del treball a la llar, es considera feina d’esclaves.

Oficis documentats a Barcelona: costureres, flequeres, forneres, sederes, filateres, brodadores, eixidores, coraleres, merceres, capelleres, mestres de vestidures litúrgiques, … joglaresses, músiques, dansarines…

Les dones del poble menut treballen a casa i a l’obrador, conreen l’hort, tenen cura dels fills i filles...

Catedral de Barcelona, retaule de la Transfiguració

A partir del segle XV: Filar, però no teixir

• “Que cap dona vídua, que sia estada muller de teixidor… no gos tenir obrador del dit ofici de teixidor,si doncs no te fill mascle d’dat de 12 anys o més, que vulla ser teixidor “ [Ordinacions de Barcelona, 1402]

Evafilant, Museu Episcopal de Vic

Vendre, però no mercadejar

• Les dones es dedicaven a la venda i revenda de productes bàsics.

• La participació de les dones en el comerç internacional es va veure afectada per l’ordre del rei Martí que el 1403 va establir que només els homes podien exercir la professió de mercaders. Lleis Palatines del Rei de Mallorca

Dona jueva i treball

Comerç de vestits- Regina, dona d’Abraham Astruc (finals s.XII). Santa Coloma de Queralt, s. XII

- Na Luna, vídua d’en Vidal. Santa Coloma de Queralt, s. XII

Comerç de calçat• Oro Sol. Navarra s. XIV• Oro Çeti Franco. Navarra s. XIV

Comerç d’aliments• Oro Çeti Franco. Carniceria• Ester Kharbun. Comerciava amb sedes.

Fabricació i venda de pells

• Ester Kharbun• Donya Çidilia• Oro Çeti Franco

Prestamistes a interès

• Astrugona. Santa Coloma de Queralt, s.XIII

• Jamila, vídua de Don Asmel Abad. Navarra, s. XIV

• Vídua d’Isaac ben Shabrut. Navarra, s. XIV

Medicina• Floreta. Metgessa.

Vinculada a la casa reial d’Aragó. Santa Coloma de Queralt, s.XIV

• Reginó. Metgessa, s.XIV

• Clara. Metgessa, Santa Coloma de Queralt, s.XIV

• Affadonya. Apotecària. Santa Coloma de Queralt, s.XV

Medicina

• Adefa. Oftalmòloga. Va rebre el permís del rei Alfons III per exercir durant un any. València, s.XIV)

• Astruga. Cirurgiana. Va rebre el permís del rei Pere III, casada amb el mestre Astruch Hasdai, rabí de l’aljama de Saragossa. Barcelona, s. XIV

• Bellaire. Metgessa. Va rebre el permís del rei Pere III, Lleida, s.XIV

Llevadores

• Bellida. Llevadora. Barcelona, s. XIII-XIV• Bonadona Butina. Llevadora. Barcelona,

s. XIII-XIV• Gojó Tangia. Llevadora. Barcelona, s.

XIII-XIV• Ceti. Metgessa i llevadora. València s.

XIV• Coloma. Llevadora. Girona, s.XIV

Dones musulmanes i treball

• Els homes tenen responsabilitat sobre les dones en motiu de les despeses que ells fan amb elles (Alcorà, 4, 38/34)

Sostre de la Catedral de Terol, finals s. XIII

Mestre de Rubió, segle XIV.MNAC

En les tres comunitats, elles van ser les dipositàries i transmissores d’una altra cultura, que es refereix a la procreació, l’alimentació, la salut, l’amor, l’educació [...].

Són les especialistes en relacions humanes que van més enllà de les relacions de poder.“

“Ball manetes, toca manetes, toca-les tu que les tens boniquetes” [cançoner del segle XV]