curs d’estiu energies baixes en carboni: economia i … · 2016-08-01 · la situació de sequera...

Curs d’estiuENERGIES BAIXES EN CARBONI:

ECONOMIA I TERRITORI

Política Energètica renovable: la visiócatalana

David Villar

Divisió de Planificació Energètica

Institut Català d’Energia (ICAEN)

Tortosa, 3 de juliol de 2012

RDL 1/2012, de 27 de gener

SUPRESSIÓ DELS INCENTIUS ECONÒMICS PER A NOVES INSTAL·LACIONS DE PRODUCCIÓ D’ENERGIA

ELÈCTRICA A PARTIR DE COGENERACIÓ, FONTS D’ENERGIA RENOVABLES I RESIDUS

SALDO IMPORTACIÓ-EXPORTACIÓ

PÈRDUES EN TRANSFORMACIÓ

CONSUMS PROPIS DEL

SECTOR ENERGÈTIC

TRANSFORMACIÓ(centrals elèctriques,

refineries,...)

PÈRDUES EN TRANSPORT I DISTRIBUCIÓ

ENERGIA DISPONIBLE

PER AL CONSUM FINAL

CONSUM D’ENERGIA

FINAL

USOS NO ENERGÈTICS

CONSUM D’ENERGIA PRIMÀRIA ’

PRODUCCIÓD’ENERGIA PRIMÀRIA

TRANSPORTS

INDÚSTRIA

PRIMARI

DOMÈSTIC

SERVEISTRANSFORMACIÓ

ENER

GIA

PR

IMÀ

RIA

ENERGIA FINAL

ESQUEMA CONCEPTUAL DEL BALANÇ ENERGÈTIC

SITUACIÓ ENERGÈTICA A CATALUNYA


Unitat: milers de tep

Balanç energètic any 2009

Moderació en el període 2004-2007 i reducció en el període 2007-2009.El consum energètic de 2009 es troba al nivell de l’any 2002.

EVOLUCIÓ DEL CONSUM D’ENERGIA FINAL PER FONTS D’ENERGIA A CATALUNYA


DISTRIBUCIÓ DEL CONSUM D’ENERGIA FINAL

Consum d’energia final any 2009:

14,5 milions tep

Transport5.959,3 ktep

41,0%

Indústria3.915,5 ktep

26,9%

Domèstic2.370,6 ktep

16,3%

Serveis1.792,9 ktep

12,3%

Primari509,4 ktep

3,5%


Productes petrolífers7.176,9 ktep

49,3%

Gas natural 3.074,7 ktep

21,1%

Renovables331,3 ktep

2,3%

Energia elèctrica3.886,7 ktep

26,7%

Altres78,1 ktep0,5%

Reducció mitjana interanual de més del 4% en el període 2007-2009.Reducció del consum de combustibles superior a l’energia elèctrica.

EVOLUCIÓ DEL CONSUM D’ENERGIA FINAL PER FONTS D’ENERGIA A CATALUNYA


El consum d’energia del sector industrial s’ha reduït dràsticament com a conseqüència de la crisi econòmica.

EVOLUCIÓ DEL CONSUM D’ENERGIA FINAL PER FONTS D’ENERGIA EN EL SECTOR INDUSTRIAL


A partir d’abril de l’any 2009, el consum de carburants d’automocióinicia un període d'estabilització, després d'una important davallada, que es manté durant un any. Durant els anys 2010, 2011 i el mes de febrer de 2012 s'observa una reducció progressiva del consum.

EVOLUCIÓ DE LA DEMANDA DE CARBURANTS D’AUTOMOCIÓ A CATALUNYA


4.000

4.200

4.400

4.600

4.800

5.000

5.200

5.400

ene‐07

feb‐07

mar‐07

abr‐07

may‐07

jun‐07

jul‐07

ago‐07

sep‐07

oct‐07

nov‐07

dic‐07

ene‐08

feb‐08

mar‐08

abr‐08

may‐08

jun‐08

jul‐08

ago‐08

sep‐08

oct‐08

nov‐08

dic‐08

ene‐09

feb‐09

mar‐09

abr‐09

may‐09

jun‐09

jul‐09

ago‐09

sep‐09

oct‐09

nov‐09

dic‐09

ene‐10

feb‐10

mar‐10

abr‐10

may‐10

jun‐10

jul‐10

ago‐10

sep‐10

oct‐10

nov‐10

dic‐10

ene‐11

feb‐11

mar‐11

abr‐11

may‐11

jun‐11

jul‐11

ago‐11

sep‐11

oct‐11

nov‐11

dic‐11

ene‐12

feb‐12

mar‐12

Evolució del consum de carburants d'automoció acumulat dels darrers dotze mesos (ktep)

DIAGRAMA DE BLOCS DEL BALANÇ D’ENERGIA ELÈCTRICA DE CATALUNYA


La demanda d’energia elèctrica en barres de central (EBC) acumulada dels darrers dotze mesos va presentar una molt important davallada des del segon semestre de l’any 2008 fins a final de l’any 2009, en consonància amb l’agreujament de la situacióeconòmica i financera i de les seves conseqüències.

Posteriorment, des de l’inici de l’any 2010 s’observa un increment de l’EBC i una nova reducció durant l’any 2011 i 2012.

EVOLUCIÓ DE LA DEMANDA D’ENERGIA ELÈCTRICA A CATALUNYA


46.000

46.500

47.000

47.500

48.000

48.500

49.000

49.500

50.000

ene‐07

feb‐07

mar‐07

abr‐07

may‐07

jun‐07

jul‐0

7ago‐07

sep‐07

oct‐07

nov‐07

dic‐07

ene‐08

feb‐08

mar‐08

abr‐08

may‐08

jun‐08

jul‐0

8ago‐08

sep‐08

oct‐08

nov‐08

dic‐08

ene‐09

feb‐09

mar‐09

abr‐09

may‐09

jun‐09

jul‐0

9ago‐09

sep‐09

oct‐09

nov‐09

dic‐09

ene‐10

feb‐10

mar‐10

abr‐10

may‐10

jun‐10

jul‐1

0ago‐10

sep‐10

oct‐10

nov‐10

dic‐10

ene‐11

feb‐11

mar‐11

abr‐11

may‐11

jun‐11

jul‐1

1ago‐11

sep‐11

oct‐11

nov‐11

dic‐11

ene‐12

feb‐12

mar‐12

abr‐12

Evolució de la demanda d'energia elèctrica en barres de central acumulada dels darrers dotze mesos (GWh)

És especialment important la reducció del consum d’energia elèctrica en el sector industrial des de juny de l’any 2008. A partir de gener de l’any 2010 es produeix un increment del consum d'energia elèctrica, associat a un augment de l’activitat en aquests mesos. Posteriorment la demanda d’energia elèctrica industrial disminueix fins a taxes negatives durant l’any 2012.La reducció de la demanda elèctrica és més suau en el sector serveis, tot i que també s’observen taxes de variació negatives durant 2009 i en el darrer semestre.

EVOLUCIÓ DE LA DEMANDA D’ENERGIA ELÈCTRICA A CATALUNYA


10.000,0

11.000,0

12.000,0

13.000,0

14.000,0

15.000,0

16.000,0

17.000,0

18.000,0

ene‐06

mar‐06

may‐06

jul‐0

6sep‐06

nov‐06

ene‐07

mar‐07

may‐07

jul‐0

7sep‐07

nov‐07

ene‐08

mar‐08

may‐08

jul‐0

8sep‐08

nov‐08

ene‐09

mar‐09

may‐09

jul‐0

9sep‐09

nov‐09

ene‐10

mar‐10

may‐10

jul‐1

0sep‐10

nov‐10

ene‐11

mar‐11

may‐11

jul‐ 1

1sep‐11

nov‐11

ene‐12

mar‐12

Consum d’energia elèctrica sectorial Valors acumulats dels darrers dotze mesos (GWh)

Industria Terciari Domèstic

‐15%

‐10%

‐5%

0%

5%

10%

ene‐07

mar‐07

may‐07

jul‐0

7sep‐07

nov‐07

ene‐08

mar‐08

may‐08

jul‐0

8sep‐08

nov‐08

ene‐09

mar‐09

may‐09

jul‐0

9sep‐09

nov‐09

ene‐10

mar‐10

may‐10

jul‐1

0sep‐10

nov‐10

ene‐11

mar‐11

may‐11

jul‐1

1sep‐11

nov‐11

ene‐12

mar‐12

Evolució de l'increment interanual del consum d'energia elèctrica acumulat els darrers dotze mesos per sectors

Industria Terciari Domèstic

POTÈNCIA INSTAL·LADA EN GENERACIÓ D’ENERGIA ELÈCTRICA


PRODUCCIÓ BRUTA D’ENERGIA ELÈCTRICA. ANY 2009

Hidràulica RO3.483,9 GWh

8,2%

Cicles combinats9.547,9 GWh

22,6%

Nuclear19.315,8 GWh

45,6%

Altres tecnologies RO

646,4 GWh1,5%

Cogeneració5.613,2 GWh

13,3%

Hidràulica RE 975,8 GWh

2,3%

Eòlica912,7 GWh

2,2%

Altres tecnologies RE

1.828,1 GWh4,3%


Producció bruta d’energia elèctrica any 2009:

42,3 milions GWh

Les principals tecnologies de producció d’energia elèctrica a Catalunya són les centrals nuclears i els cicles combinats de gas natural.

L’energia hidràulica és la primera font de producció d’energia elèctrica.

La situació de sequera que ha viscut Catalunya durant aquest període ha reduït molt l’aportació de l’energia hidroelèctrica. Aquesta reducció no s’ha vist compensada per l’increment en la producció elèctrica de la resta d’energies renovables, que només ha crescut lleugerament en termes absoluts.

Les energies renovables van contribuir en un 14,6% en la producció bruta d’energia elèctrica a Catalunya a l’any 2009.

Disminució produccióhidroelèctrica

PRODUCCIÓ BRUTA D’ENERGIA ELÈCTRICA D’ORIGEN RENOVABLE


Cal destacar l’important increment de la producció elèctrica amb energies renovables en el període 2005-2009 degut, en primer terme, a la millora de la situacióde sequera que ha viscut Catalunya durant el període 2005-2007. En segon terme, l’augment de la producció d’energia eòlica i, en menor importància, fotovoltaica han contribuït a augmentar la producció bruta d’energia elèctrica d’origen renovable fins al 14,6% l’any 2009, en contrast amb el 9,83% de l’any 2005.

Baixa disponibilitat de les CCNNDisminució produccióhidroelèctrica

PRODUCCIÓ BRUTA D’ENERGIA ELÈCTRICA PER FONTS ENERGÈTIQUES


Moderació en el període 2004-2007 i reducció en el període 2007-2009.El consum energètic de 2009 es troba al nivell de l’any 2001.

EVOLUCIÓ DEL CONSUM D’ENERGIA PRIMÀRIA A CATALUNYA


Nota: percentatge de petroli per a usos no energètics de 25,3%.

DISTRIBUCIÓ DEL CONSUM D’ENERGIA PRIMÀRIA

Consum d’energia primària any 2009:

24,3 milions tep


La contribució del petroli al consum d’energia primària ha disminuït lleugerament, tot i que l’important augment del consum de gas natural, especialment per a generacióelèctrica, ha comportat un augment de la contribució dels combustibles fòssils i de la dependència energètica.

INDICADORS RELACIONATS AMB EL CONSUM D’ENERGIA PRIMÀRIA

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Evolució de la contribució del petroli, combustibles fòssils i dependència de les importacions en el consum d'energia primària

Dependència petroli Dependència combustibles fòssils Grau autoabastament


Aquest increment ha compensat parcialment la reducció molt significativa de la producciód’energia elèctrica d’origen hidràulic dels anys 2006 i 2007, atesa la situació de sequera que ha patit el país en aquest període. El resultat d’aquests dos factors ha comportat una lleugera reducciódel pes de les energies renovables en el balanç energètic català en l’any 2006 i un lleuger increment de la seva contribució en l’any 2007.

El consum total de les energies renovables diferents de la hidràulica s'ha incrementatprogressivament en un 18,6% anual durant el període 2005-2009. En termes absoluts, el consum d’energia primària renovable no hidroelèctrica ha augmentat en tot el període des de308,4 ktep l’any 2005 fins a 610 ktep l’any 2009.

PRODUCCIÓ D’ENERGIA PRIMÀRIA PER FONTS D’ENERGIES RENOVABLES

0,0

200,0

400,0

600,0

800,0

1.000,0

1.200,0

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

Consum d'energia primària per font d'energia renovable (ktep)

Solar tèrmica Solar fotovoltaica

Eòlica Biomassa agrària, animal i forestal

Residus renovables Biogàs

Biocarburants Hidràulica


En els darrers anys s’observa l’inici d’un “desacoblament”entre el consum energètic i el creixement econòmic a Catalunya.

INTENSITAT ENERGÈTICA PRIMÀRIA I INTENSITAT ENERGÈTICA FINAL

És molt rellevant aquesta reduccióen la intensitat energètica final, que es pot atribuir en bona part a una contenció real en el consum d’energia.


Transport: Consum d'energia final del sector transport / PIBIndústria: Consum d'energia final del sector industrial / VAB del sector industrialDomèstic: Consum d'energia final del sector domèstic amb correcció per climatologia / nombre d'habitatges principalsServeis: Consum d'energia final del sector serveis amb correcció per climatologia / VAB del sector serveis

L’evolució d’aquests indicadors mostra el canvi de tendència en els darrers anys cap una reducció de les seves intensitats en cadascun d’aquests sectors.

EVOLUCIÓ DE LA INTENSITAT ENERGÈTICA FINAL PER SECTORSSITUACIÓ ENERGÈTICA A CATALUNYA

A l’abril de 2012, la potència instal·lada en energies renovables a Catalunya és de 3.722,9 MW.

EVOLUCIÓ DE LA INTENSITAT ENERGÈTICA FINAL PER SECTORSSITUACIÓ ENERGÈTICA A CATALUNYA

Fuel‐gas i gasoil‐gas

Cicles combinats

Cogeneració

Altres no renovables

Nuclear

Hidràulica

RSU

Biogàs

Biomassa forestal i agrícola

Eòlica

Fotovoltaica

Potència instal·lada a abril de 2012 a Catalunya (MW)

El Decret té com a finalitat impulsar la implantació de l'energia eòlica i fotovoltaica a Catalunya i assolir els objectius del Pla de l’Energia en aquest àmbit.

Aprovació del Decret 147/2009

El Decret 147/2009, regulador de la implantació de parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya, va ser aprovat el setembre de 2009.

L'aprovació del Decret 146/2009 ha permès la posterior convocatòria del concurs per a l’adjudicació de 769 MW eòlics.

Aprovació de la delimitació de las zones de desenvolupament prioritari d’energia eòlica.

El juny del 2010 es va aprovar per Acord de Govern la delimitació de las Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a l'energia eòlica.

La convocatòria del concurs es va publicar en el DOGC el 14 de juny de 2010.

El termini per a la presentació d’ofertes va finalitzar el 26 de juliol de 2010.


A finals de 2010 es van adjudicar definitivament les 7 Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP).

25

Empreses adjudicatàries Característiques

ZDP I Gas Natural Renovables SLU-Alstom Wind SLU 180 MW(6 parcs)

ZDP II Gas Natural Renovables SLU-Alstom Wind SLU 186 MW(4 parcs)

ZDP III Fersa Energías Renovables SA – Aventalia Energies Renovables SL

33 MW(1 parc)

ZDP V Fersa Energías Renovables SA – Aventalia Energies Renovables SL

120 MW(3 parcs)

ZDP VI Comsa Emte Energías Renovables SL – GERR Grupo Energético XXI SA

60 MW(2 parcs)

ZDP VII Gas Natural Renovables SLU-Alstom Wind SLU 90 MW(3 parcs)

ZDP VIII FCC Energía CATALUNYA SL 99 MW(3 parcs)


Font d’informació:

•Balanç energètic de Catalunya disponible al web de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN):

www.gencat.cat/icaen Estadístiques i dades de l’energia Estadístiques energètiques anuals de Catalunya Balanços energètics de Catalunya

•Butlletí de conjuntura energètica•Full mensual dels principals indicadors de l’energia de Catalunya

www.gencat.cat/icaen Estadístiques i dades de l’energia Estadístiques energètiques de conjuntura de Catalunya


Font: IDAE

CONSUM D’ENERGIA PRIMÀRIA A ESPANYA

SITUACIÓ ENERGÈTICA A ESPANYA

POTÈNCIA INSTAL·LADA A ESPANYA A 31 DE DESEMBRE DE 2011

SITUACIÓ ENERGÈTICA A ESPANYA

La producció d’energia elèctrica es desagrega en dos grans grups: règim ordinari i règim especial.

El règim especial inclou les instal·lacions de producció d’energia elèctrica amb un potència instal·lada inferior o igual a 50 MW que són incentivades per motius d’eficiència energètica, utilització d’energies renovables o residus. Reconeix un sistema de tarifes o primes mínimes Renewable Energy Feed-in Tariffs (REFIT) com a sistema de suport a la producció d’energia elèctrica d’origen renovable.

Aquest sistema es troba actualment regulat pel RD 661/2007, de 25 de maig, pel qual es regula l’activitat de producció d’energia elèctrica en règim especial. En cas de les instal·lacions fotovoltaiques es troba regulat pel RD 1578/2008, de 26 de setembre, de retribució de l’activitat de producció d’energia elèctrica mitjançant tecnologia solar fotovoltaica.

PRODUCCIÓ D’ENERGIA ELÈCTRICA EM RÈGIM ESPECIAL

REGULACIÓ PER AL FOMENT DE LES ENERGIES RENOVABLES

L’RDL 1/2012 elimina els incentius a la producció d’energia elèctrica d’origen renovable.

Aquest suposa un gran fre al desenvolupament de les energies renovables en el nostre país. Malgrat això, algunes iniciatives regulatòries poden conduir a la viabilitat econòmica d’aquestes fonts energètiques:

-Autoconsum amb balanç net.-Sistema de incentius al calor renovable (ICAREN).


AUTOCONSUM AMB BALANÇ NET

Pool amb prima o tarifa reguladaPool sense prima

Autoconsum-Total-Parcial (amb balanç net)


Al 2011, el govern central aprova l’RD 1699/2011, de connexió d’instal·lacions de generació de petita potència (fins a 100 kW).

A la disposició transitòria segona de l’RD 1699/2011, s’habilita al Ministeri a desenvolupar el mecanisme de consum d’energia elèctrica mitjançant l’autoconsum amb balanç net.

El Ministeri va presentar al gener de 2012 un esborrany de RD de modalitat de subministrament d’autoconsum amb balanç net.

Aquesta proposta d’RD estableix una base regulatòria específica per a l’autoconsum.



Característiques de la proposta:

•Instal·lacions amb potència inferior o igual a 100 kW.•La potència de la instal·lació ha de ser inferior a la potència contactada (si només fos permès l’autoconsum instantani, el dimensionament de la instal·lacions hauria de ser inferior).•Inscripció en el registre administratiu, però sense retribució econòmica (prioritat en la evacuació d’energia elèctrica).•L’energia elèctrica evacuada a la xarxa dóna dret a l’autoconsum diferit en un termini màxim d’un any.•L’energia evacuada es valorarà en termes energètics o econòmics?•És necessari comptador horari i bidireccional.•Es permet traspassar el drets d’autoconsum diferit entre comercialitzadores.•Es pagarà el peatge de generació (0,5 €/MWh) i els peatges de subministrament en forma neta.



Beneficis per al productor

L’autoconsum amb balanç net suposa un estalvi econòmic de:•Peatge de generació (0,5 €/MWh)•Peatge d’accés variable de consum net.•Adquisició d’energia en el mercat.

Beneficis per al sistema

•Estalvia energia per reducció de pèrdues a la xarxa elèctrica de transport i distribució.•Facilita que hi pugui haver generació distribuïda.•Pel que al sistema elèctric, el sistema recaptaria menys en peatges, però s’estalviaria pagar les primes per al foment de les energies renovables.



INCREMENT DE LA GENERACIÓ DISTRIBUÏDA A ESPANYA


Font: CNE

L’evolució cap a la generació distribuïda de les energies renovables permetràavançar en l’eficiència del sistema elèctric (disminuir pèrdues, estalviar energia, reduir la importació de combustibles fòssils, reduir les missions de GEH, menors inversions en xarxes, millorar la garantia de subministrament, etc.)


EVOLUCIÓ DELS COSTOS “LEVELITZATS” PER A LES PRINCIPALS TECNOLOGIES DE GENERACIÓ ELÈCTRICA AMB ENERGIES RENOVABLES

PREUS CONSTANTS DE L’ANY 2010

Roadmap 2050 de la UE

Objectiu: reduir les emissions de GEH un 80% l’any 2050.

Les energies renovables són vitals per assolir aquest objectiu.

És necessari invertir ara en energies renovables per a reduir l’impacte de les crisis energètiques futures.

Per assolir aquest objectiu, el sistema elèctric haurà de ser majoritàriament renovable. L’energia elèctrica permet un major nivell de penetració de les energies renovables. Els objectius en energies renovables obliguen a un major percentatge d’energia elèctrica renovable en el sistema elèctric.

REPTES A LLARG TERMINI


GESTIONABILITAT DE LES ENERGIES RENOVABLES

Tot i que algunes tecnologies renovables són gestionables (biomassa, geotèrmica, solar termoelèctrica amb emmagatzematge...), la gestionabilitat d’aquestes energies pot representar un problema.

Alguns aspectes que cal impulsar per a millorar la gestionabilitat de les energies renovables són:-Interconnexions elèctriques.-Centrals hidroelèctriques de bombament-Peakers-Gestió de la demanda-Vehicle elèctric-Autoconsum

Aquests mecanismes han de conduir a una millor i més eficient gestió del sistema, prioritzant el benefici del sistema sobre el particular de les empreses.

REPTES A LLARG TERMINI


La Generalitat ha elaborat el Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020, pendent d’aprovació per part del Govern.Reptes•El progressiu esgotament dels recursos energètics fòssils, fonamentalment del petroli, que comporta previsions de preus a futur cada vegada més elevats dels combustibles fòssils.

•Impactes creixents de l'energia sobre el medi ambient.

•Catalunya no disposa de recursos fòssils significatius. S'ha d’actuar fonamentalment sobre la demanda energètica i alhora assegurar-ne la cobertura amb un mix d'oferta d'energia més coherent amb la seva aposta per un futur sostenible.

Missió: Assolir una economia/societat de baixa intensitat energètica i baixa emissióde carboni, innovadora, competitiva i sostenible a mig-llarg termini.

POLÍTICA D’ENERGIES RENOVABLES A CATALUNYA

EL PLA DE L’ENERGIA I CANVI CLIMÀTIC DE CATALUNYA 2012-2020

• El Pla de l’Energia i Canvi Climàtic detalla les estratègies de la política energètica catalana a l’horitzó de l’any 2020 en coherència amb la missió establerta.

• També contempla la mitigació dels gasos d’efecte hivernacle (GEH -bàsicament CO2) vinculada al Cicle Energètic.

– No inclou les emissions de GEH no vinculades a l’energia.– No inclou l‘anomenat efecte embornal (boscos, agricultura, ...).– No inclou l’adaptació als impactes del canvi climàtic.– No inclou el desenvolupament de models climàtics regionals.

• Des d’una perspectiva clima és una part (molt significativa) de la planificacióen matèria de política climàtica.

• Marc de referència: Objectius europeus del 20-20-20 per l’any 2020.– Dotar a Catalunya de capacitat de reacció si la UE acorda establir un nou

objectiu més ambiciós de reducció d’emissions i d’un nou repartiment d’esforços.


EL PLA DE L’ENERGIA I CANVI CLIMÀTIC DE CATALUNYA 2012-2020

Catalunya compleix els objectius derivats del paquet “Energia i Canvi Climàtic” de la Unió Europea:

•Reduir en un 20% el consum d’energia l’any 2020 respecte un escenari tendencial.•Assolir la participació de les energies renovables en el consum brut d’energia final en un 20% l’any 2020.•Augmentar la participació de les energies renovables en el consum energètic del sector transport fins al 10% l’any 2020.•Reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle dels sectors difusos en un 10% per l’any 2020 en relació a l’any 2005.


OBJECTIUS DE LA UNIÓ EUROPEA EN L’HORITZÓ DE L’ANY 2020

43

Maximitzar l’aprofitament de les energies renovables a Catalunya és la màxima prioritat de la política energètica catalana.

La utilització creixent de fons d’energia renovables, ha de contribuir a:-la necessària diversificació de fonts d’energia,-la reducció de la elevada dependència energètica exterior,-la reducció dels impactes mediambientals associat al consum d’energies fòssils,-l’augment i consolidació de les activitats d’R+D+i en l’àmbit energètic,-la creació d’ocupació,-la millora del reequilibrament territorial i-el desenvolupament d’un modern teixit industrial.

És imprescindible disposar d’una àmplia penetració de les tecnologies d’ús de les energies renovables en un període màxim de 10/15 anys, per a fer front a les previsibles crisis energètiques associades a les energies fòssils que es desenvoluparan en aquest període.


LES ENERGIES RENOVABLES COM A OPCIÓ ESTRATÈGICA DE PRESENT I FUTUR PER A CATALUNYA

44

És necessari disposar d’un marc retributiu que garanteixi la viabilitat econòmica de les energies renovables, especialment en un entorn previsible d’alta volatilitat a futur dels preus dels combustibles fòssils i de no internalització completa de les externalitats associades a aquest tipus de combustibles. Per a definir aquest marc retributiu, no només cal analitzar els condicionants actuals, sinó que també s’ha de considerar la situacióprevista en l’horitzó de l’any 2020.

Aquest suport econòmic no ha de minvar la competitivitat de l’economia catalana i, per tant, l'evolució de les diferents tecnologies d'energies renovables marcarà l'impacte d'aquest suport sobre l'economia i, en definitiva, els objectius que seran assumibles per a cadascuna d'elles.



45

Les principals línies estratègiques d’actuació en aquest àmbit són:

• Fort desenvolupament de l’energia eòlica terrestre a Catalunya. Implantació de l’aprofitament de l’energia eòlica marina a Catalunya.

• Necessitat d’una nova política forestal a Catalunya que tingui com a uns dels seus eixos vertebradors l’aprofitament energètic dels boscos, i que ha de quedar reflectida en el nou Pla Territorial Forestal de Catalunya.



46

Utilització de biocarburants:

- Ús estricte de biocarburants i biolíquids que compleixin els criteris de sostenibilitat establerts en la normativa europea i espanyola.

- Impuls important de les noves generacions de biocombustibles elaborats a partir de matèries primeres no alimentàries, superant els problemes de sostenibilitat —per motius mediambientals i de competència amb usos alimentaris— que s’han plantejat en determinades ocasions amb els biocombustibles de primera generació. Aquestes noves generacions són les conegudes com a biocombustibles de segona generació (a partir de materials lignocel·lulòsics, jatrofa, camelina, etc.). S’ha d’impulsar necessàriament el desenvolupament de les tecnologies associades en aquesta dècada, amb l’objectiu de fer possible un aprofitament important dels biocombustibles de segona generació més enllà de l’any 2020.



47

Maximització de la valorització energètica del biogàs en granges de cicle tancat, indústria agroalimentària, EDAR’s, Ecoparcs i abocadors.

Utilització significativa de Combustibles Derivats de Residus (CDR), fonamentalment en les fàbriques de ciment artificial.

Solar tèrmica. Desplegament important dels sistemes de producció d’aigua calenta solar per a ACS i calefacció al sector domèstic i el sector serveis i aplicacions a mitjana i alta temperatura en el sector industrial.

Solar fotovoltaica. Desplegament associat a la implantació d’edificis amb consum energètic extern quasi-zero i al subministrament d’energia elèctrica amb balanç net.

Instal·lació de diverses centrals solars termoelèctriques a Catalunya amb hibridació amb biomassa forestal i agrícola i amb emmagatzematge amb sals foses, atenent al potencial tècnic i econòmic de la utilització d’aquesta tecnologia a Catalunya.



48

Creació d’un marc favorable per a la generació local d’energia amb renovables en els edificis per tal d’aconseguir edificis amb consum energètic extern quasi-zero.

Recolzament ferm i decidit per part de la Generalitat de Catalunya a:-El sistema d’Incentius al Calor Renovable (ICAREN), establert en l’actual Plan de Energías Renovables 2011-2020, aprovat recentment pel Govern Espanyol. Aquest sistema, que té com a objectiu fomentar la utilització d’energies renovables per a usos tèrmics, s’implementarà a través de les Empreses de Serveis Energètics.-La modalitat de subministrament d’energia elèctrica amb balanç net. Es defineix el balançnet com aquell sistema de compensació de saldos d’energia que permet a un consumidor que autoprodueix part del seu consum utilitzar el sistema elèctric per a “emmagatzemar” els excedents puntuals de la seva producció i recuperar-los posteriorment en un període determinat (un any).

Aquest escenari facilita l’arribada de la paritat de xarxa per a l’energia elèctrica produïda amb fonts energètiques renovables. S’entén la paritat de xarxa com aquell punt d’indiferència entre la compra d’energia elèctrica al sistema i l’autoproducció.

Així, aquest sistema permet potenciar l’autoconsum de l’energia elèctrica generada localment (particularment en instal·lacions de petita potència −fins a 100kW−).

POLÍTICA D’ENERGIES RENOVABLES A CATALUNYALES ENERGIES RENOVABLES COM A OPCIÓ ESTRATÈGICA DE PRESENT I FUTUR

PER A CATALUNYA

Objectius quantitatius:

• Compliment de l’objectiu de la UE en matèria d’energies renovables a l'horitzó de l’any 2020 (Directriu Europea 2009/28/CE): percentatge de participació del 20,1% de les fonts d’energia renovable sobre el consum brut d’energia final.

0%

5%

10%

15%

20%

25%

1990

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

2008

2010

2012

2014

2016

2018

2020

Percentatge renovables sobre consum "brut" d'energia final (criteri Directiva)

Dades en ktep 2007 2009 2015 2020

Producció bruta renovables 379,0 516,7 962,9 1.932,8

Consum bombament 43,7 31,9 68,8 68,8

Electricitat renovable 348,5 494,3 914,7 1.884,6

Combustibles renovables 172,8 331,3 773,7 1.124,8

Total renovables 521,3 825,6 1.688,4 3.009,4Total renovables corregit (Directiva) 523,0 827,9 1.693,0 3.017,0Combustibles consum final 11.864,2 10.661,1 10.438,8 10.183,9

Electricitat consum final 4.065,4 3.886,7 4.039,2 4.468,1

Consums de bloc de les centrals elèctriques 149,5 134,8 139,7 144,0

Pèrdues transport i distribució d'energia elèctrica 317,7 291,3 294,7 294,9

Consum "brut" energia final 16.396,8 14.973,9 14.912,4 15.090,9Consum "brut" energia final corregit (Directiva) 16.396,8 14.951,2 14.887,4 15.018,6Pes renovables sobre consum "brut" final 3,2% 5,5% 11,4% 20,1%


OBJECTIUS PREVISTOS EN ENERGIES RENOVABLES A CATALUNYA EN L’HORITZÓ DE L’ANY 2020

(*) L’objectiu eòlic inclou 50 MW de minieòlica i 570 MW d’eòlica marina (500 MW comercials i 70 MW instal.lacions experimentals)

Potència (MW)

Consum primària (ktep)

En consum final

Producció d'energia elèctrica

TOTALEn consum

final


TOTAL

Solar tèrmica 178,2 178,2 644,0 644,0 27,7% - 27,7%

Solar fotovoltaica 0,0 1.007,5 121,8 121,8 1.062,6 1.062,6 - 11,5% 11,5%

Solar termoelèctrica 0,0 252,5 290,3 290,3 5.646,5 5.646,5 - 5,1% 5,1%

Eòlica 0,0 5.153,6 1.074,7 1.074,7 6.319,7 6.319,7 - 17,0% 17,0%

Hidràulica 0,0 2.438,8 496,1 496,1 2.850,0 2.850,0 - 17,4% 17,4%

Biomassa forestal i agrícola 224,3 160,8 407,6 631,9 4.203,0 2.395,6 6.598,6 5,3% 17,0% 9,6%

Biogàs 67,9 142,1 135,3 203,2 100,0 496,9 596,9 67,9% 27,2% 34,0%

Bioetanol 67,2 67,2 400,0 400,0 16,8% - 16,8%

Biodièsel 391,0 391,0 2.313,0 2.313,0 16,9% - 16,9%

Bioquerosè 70,3 70,3 0,0 0,0 - - -

Residus renovables 125,9 44,4 146,7 272,6 350,0 645,0 995,0 36,0% 22,7% 27,4%

Energies del mar 0,0 0,0 18,9 18,9 - 0,0% 0,0%

Geotèrmia 0,0 0,0 9,5 51,6 61,1 0,0% 0,0% 0,0%

Bombes de calor 7,6 7,6 50,8 15,0% - -

TOTAL renovables 1.132,4 9.199,7 2.672,5 3.804,9 8.070,3 19.486,9 27.506,4 14,0% 13,7% 13,8%

Objectiu PER 2020 (ktep)Percentatge sobre objectiu PER

2020

Consum d'energia primària amb fonts d'energia renovable any 2020

En consum final (ktep)

TOTAL (ktep)


Font d'energia renovable


OBJECTIUS SECTORIALS PREVISTOS EN ENERGIES RENOVABLES A CATALUNYA EN L’HORITZÓ DE L’ANY 2020

Solar tèrmica4,7%

Solar fotovoltaica

3,2%

Solar termoelèctrica

7,6%

Eòlica28,3%

Hidràulica13,1%

Biomassa forestal i agrícola16,6%

Biogàs5,4%

Bioetanol1,8%

Biodièsel10,3%

Bioquerosè1,9%

Residus renovables

7,2%

Consum d'energia primària amb renovables any 2020

Solar tèrmica5,7%

Solar fotovoltaica

3,5%Solar

termoelèctrica10,4%

Eòlica35,5%

Hidràulica4,0%

Biomassa forestal i agrícola18,9%

Biogàs5,6%Bioetanol

1,3%

Biodièsel8,1%

Bioquerosè2,5%

Residus renovables

4,5%

Increment previst any 2020

Consum total energies renovables any 2020:

3.797,3 ktep


OBJECTIUS SECTORIALS PREVISTOS EN ENERGIES RENOVABLES A CATALUNYA EN L’HORITZÓ DE L’ANY 2020

GEH totals UE

Reducció al 2020, d’un 20% les emissions de GEH respecte 1990

S

T

Sectorial. Creació l’any 2005 del Mercat de Drets d’Emissió. El conjunt d’activitats incloses han de reduir les seves emissions un 21% l’any 2020, respecte el 2005. Cada activitat se li assigna una quota.

Territorial. La resta d’activitats han de reduir les seves emissions (difuses) un 10% l’any 2020, respecte el 2005. Cada país té assignat un objectiu. A Espanya li correspon el mateix valor que la mitjana europea: un 10%.

Repartiment esforç

Probablement li correspondria al voltant d’un 12%.

Finançament. Territorialització fons de carboni.

Any de referència1990

Any de referència2005

Paquet Energia i Clima de la UE

No es preveu que Espanya territorialitzi objectius de reducció per CCAA.

Objectiu per Catalunya: Reducció 10% emissions difuses en el 2020 vs 2005


OBJECTIUS ESPANYOLS EN L’ÀMBIT DEL CANVI CLIMÀTIC

53

Objectius quantitatius:• Contribució de Catalunya al compromís espanyol integrat en l’objectiu de la UE en

matèria d’emissions de gasos precursors de l’efecte hivernacle a l'horitzó de l’any 2020: reducció d’un 25,3% de les emissions totals de gasos precursors de l’efecte hivernacle degut a l’energia en relació a les emissions de l’any 2005 i reducció de 22,6% pel que fa a les emissions dels sectors difusos.

reducció del TOTAL d’emissions de C02 eq25,3%

reducció d’emissions de C02 eq dels sectors DIFUSOS

22,6%

reducció d’emissions de C02 eq subjectes al COMERÇ DE DRETS D’EMISSIÓ28,5%

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

45,0

50,0

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

mili

ons

de to

nes

equi

vale

nts

de C

O2

eq

í l d l


EMISSIONS DE GASOS D’EFECTE HIVERNACLE A CATALUNYA EN L’HORITZÓ DE L’ANY 2020

ESCENARI IER

Reducció del 18,7% del consum de combustibles fòssils (3.740,7 ktep) entre

l’any 2007 i l’any 2020i reducció del 22,4% del

consum de combustibles fòssils sense comptar els no energètics en el mateix

període

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

20.000

22.000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

ktep

any

Evolució prevista del consum d'energia primària de combustibles fòssils

Consum fòssils Consum fòssils (sense no energètics)


REDUCCIÓ DEL CONSUM DE COMBUSTIBLES FÒSSILS A CATALUNYA EN L’HORITZÓ DE L’ANY 2020

El Pla de l’Energia i Canvi Climàtic requereix d’estratègies singulars que són necessàries per a assolir els objectius establerts. Aquestes estratègies són:

1. Energia eòlica.2. Vehicle elèctric.3. Sostenibilitat energètica en el sector dels edificis.4. Infraestructures elèctriques.5. Aprofitament energètic de la biomassa forestal.6. Valorització energètica de residus.7. Implantació d’un sector empresarial en sectors emergents en l’àmbit

energètic.8. Nou enfocament de l’actuació de l’Administració energètica catalana.9. Directrius per al Pla d’Emergència Energètica de Catalunya.


ESTRATÈGIES SINGULARS DEL PLA DE L’ENERGIA I CANVI CLIMÀTIC DE CATALUNYA 2012-2020

Energia eòlica

• Eòlica terrestre– Elaboració d’un nou Mapa d’Implantació de l’Energia Eòlica Terrestre a Catalunya

que permeti un alt grau d’utilització dels recurs eòlic terrestre a Catalunya atenent al desenvolupament tecnològic actual i previsible de futur i compatibilitzant-lo amb una adequada protecció dels espais d’alt interès mediambiental i paisatgístic.

– Repotenciació de parcs eòlics terrestres que arribin als 15 anys de vida útil.– Elaboració d’una estratègia catalana d’implantació de l’energia minieòlica a Catalunya.

• Eòlica marina– Catalunya ha d’apostar decididament pel desenvolupament inicial de la tecnologia

d’aprofitament de l’energia eòlica marina, amb l’objectiu de que el teixit empresarial d’aquest nou sector es trobi al 2020 en òptimes condicions per competir en el previsible desenvolupament de l’enorme potencial que té a nivell mundial.

– L’aspecte crític del seu desenvolupament a Catalunya és el necessari impuls i recolzament als projectes experimentals que actualment es troben en fase de desenvolupament (Zèfir), per a que serveixin de laboratori i poder-la comercialitzar. L’èxit d’aquests projectes resulta fonamental per a que Catalunya pugui ser líder en la tecnologia específica per a parcs eòlics en aigües profundes.

POLÍTICA D’ENERGIES RENOVABLES A CATALUNYAESTRATÈGIES SINGULARS DEL PLA DE L’ENERGIA I CANVI CLIMÀTIC DE

CATALUNYA 2012-2020

Estratègia per a la implantació del vehicle elèctricLes previsions de penetració a Catalunya del VE (híbrids, híbrids endollables i elèctrics purs), segons el Pla de l’Energia i Canvi Climàtic, són en l’horitzó de l’any 2020:

Any 2020

Tipus de vehicle Nombre de VE% respecte el parc total

% penetracióhíbrids (inclosos els endollables)

% penetracióelèctrics purs

Turismes 360.000 10,0% 7,0% 3,0%

Motocicletes i ciclomotors

124.000 12,0% 0% 12,0%

Furgonetes 54.500 7,0% 4,5% 2,5%

Camions 50 0,1% 0,1% 0%

Autocars i autobusos

540 5,0% 4,0% 1,0%



Biomassa forestal Necessitat d’una nova política forestal a Catalunya que tingui com a uns dels seus

eixos vertebradors l’aprofitament energètic dels boscos, i que ha de quedar reflectida en el nou Pla Territorial Forestal de Catalunya.

– Assessorament per a l’avaluació del recurs d’aprofitament de biomassa a aquelles iniciatives emergents, valorar els jaciments disponibles (llenyes, suro, plàtan, pollancre, etc.).

– Potenciació d’ajuts específics a la biomassa.– Línies d’R+D+I, tant en las fases de producció del recurs com de transformació energètica.– Divulgació, seminaris i formació als diferents agents del sector.– Fórmules de garantia de subministrament de biomassa forestal per a producció d’energia.

Col·laboració en estudiar la millor logística per a cada projecte, i pel conjunt de tots, en el territori català

– Fomentar les instal·lacions de calefacció i elèctriques alimentades amb biomassa forestal– Manteniment de línies d’ajudes destinades a rebaixar els costos de l'extracció de la biomassa

residual dels aprofitaments forestals del bosc.– Coordinació de les administracions competents en l’aprofitament energètic de biomassa.



Inversions associades• L’aplicació del Pla generarà inversions per valor de 24.600 milions d’euros• L’aportació pública ascendirà a 1.790 milions d’euros, dels quals 1.130 aniran a càrrec de

la Generalitat de Catalunya

Generació de llocs de treball• Aquestes polítiques energètiques implicaran la creació de 70.000 llocs de treball en

l’horitzó 2020 (38.000 en l’àmbit d’estalvi i eficiència energètica i 32.000 en el de les energies renovables)

Estalvis induïts• El Pla permetrà estalviar 33.850 milions d’euros per als consumidors finals, i 20.410 en la

importació de combustibles fòssils, en el període 2012-2020

Ingressos derivats de la subhasta de drets d’emissió• Del volum total d’ingressos previstos per l’Estat Espanyol, es considera que a Catalunya li

correspon gestionar al voltant de 150 M€ anuals per accions de mitigació i adaptació al canvi climàtic.


IMPACTE SOCIOECONÒMIC DEL PLA DE L’ENERGIA I CANVI CLIMÀTIC DE CATALUNYA 2012-2020

INVERSIÓ ECONÒMICA ASSOCIADA AL PLA DE

L’ENERGIA I CANVI CLIMÀTIC 2012‐2020

(M€ CONSTANTS DE L’ANY 2012)

2012‐2015 2016‐2020 2012‐2020

Valor% respecte

PIBValor

% respecte PIB

Valor% respecte

PIB

Inversió total 8.917,3 1,1% 15.691,1 1,4% 24.608,4 1,2%

Recursos econòmics públics 448,1 0,05% 1.347,4 0,12% 1.795,5 0,09%

Recursos econòmics de la Generalitat de Catalunya

259,8 0,03% 870,8 0,08% 1.130,6 0,06%

ESTALVI ECONÒMIC (M€ CORRENTS)

2020 2012‐2020

Valor% respecte

PIBValor

% respecte PIB

Estalvi econòmic consumidors finals 6.078,1 2,2% 33.850,5 1,6%

Estalvi econòmic país en importació de combustibles fòssils

3.895,7 1,4% 20.415,8 0,9%


IMPACTE SOCIOECONÒMIC DEL PLA DE L’ENERGIA I CANVI CLIMÀTIC DE CATALUNYA 2012-2020

• L’aplicació del Pla generarà inversions per valor de 24.600 milions d’euros.• El 42,4% correspon al desenvolupament del Pla d’Energies Renovables, el

34,3% al Pla d’Estalvi i Eficiència Energètica, el 23,2% al desenvolupament d’infraestructures energètiques i el 0,1% restant a la producció d’energia elèctrica en règim ordinari.

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

Xarxes d'energia elèctrica

Xarxes de gas natural Producció d'energia elèctrica en règim

ordinari

Energies renovables Estalvi i eficiencia energètica

Període 2012‐2014 Període 2015‐2020

POLÍTICA D’ENERGIES RENOVABLES A CATALUNYAINVERSIONS ASSOCIADES

Les polítiques energètiques implicaran la creació de 70.000 llocs de treball en l’horitzó 2020, incloent directes i indirectes (38.000 en l’àmbit d’estalvi i eficiència energètica i 32.000 en el de les energies renovables).


CREACIÓ D’OCUPACIÓ

curs d’estiu energies baixes en carboni: economia i … · 2016-08-01 · la situació de sequera...

Documents