ANY XIV. NÚMERO 321 15 D'AGOST DE 1995 PREU: 200 PTS

de Mallorca o*ANTIC S'ARENAL DE MALLORCA

EL DIARI DELS MALLORQUINS

PERPINYA

ANDORRA

GIRONA

VICLLEIDA

BARCELONA

TARRAGONATORTOSA

• ' CASTELLO

VALENCIA

EIVISSAALCOI

ALACANT

PAISOS CATALANS

MAÓ

CIUTAT DEMALLORCA

Un moment del pregó de les festes de ses Cadenes

Vestía fa calor, fora roba!

Banda de tambors i cornetes «Son Sunyer», protagonistes principals del cerva viles de les festes de ses Cadenes.

Festes de l'estiu a ses Cadeneslásser que dibuixen imatges a les

cases, i paperines que s'encenen i

s'apaguen... Devora aquelles que

col.locaven els nostres padrins, fa

vint-i-cinc anys... A la carretera,

hi hem posat paperines també pels

arbres de les voreres, i bombille-

tes. Ha quedat molt bé. A la piala

tot és ja a punt: hi ha l'escenari

amb el cadafal ben engalanat, les

bombilles omplen els arbres, que

ja són ben grans, i fan una bona

ombra... També está preparat el

saló d'actes que fa poc va inaugu-

rar el regidor de Cultura de

l'Ajuntament de ses Cadenes, allá

hi farem diferents exposicions de

pintors i escultors cadeners... i

també está muntat l'escenari al

Teatre Municipal, on hi farem una

comedia d'aquelles que fan riure

tant... I també farem totes aquelles

coses, que cada any s'han fet a ses

festes de ses Cadenes: anirem a sa

platja a pescar (maldament no hi

hagi peixos), jugarem partits de

futbol, una gran verbena, i un

sopar a la Tercera Edat, que hi

vendrá a cantar l'amo en Tomeu

Penya, qui, encara que quasi no

pugui cantar, els agradava molt als

nostres padrins, i cada any el

duien a les festes d'estiu.

He trobat per ca meya un antic

programa -de les festes de l'any

1995, i m'he posat a pensar com

ha canviat el nostre poblet: no ha

tornat massa gran, però, a la fi, i al

cap de molts d'anys, s'han acon-

seguit totes aquelles coses que

demanaven els nostres padrins,

quan començaren amb l'associa-

ció de veïns a donar guerra al'Ajuntament de Ciutat. Tenim

voreres a tots els carrers que estan

asfaltats, semàfors, arbres per totarreu, els cotxes passen poc a poc,

i no fan renous... I tot això des que,a la fi, aconseguírem tenir ajun-

tament a ses Cadenes, i vàrem dei-xar de dependre dels altres.

I ara m'he despert i veig comaixò encara és molt enfora, peròés lo que m'agradaria a mi que

passás els pròxims anys a ses

Cadenes.»

SUMARI

2 Xafarderies3 L'esperit republicà4 L'antifranquisme6 Vatualmón...8 Postguerra i vida

10 Carn Capolada12 Un reaccionari16 Enquesta18 Mahatma Gandhi19 Gloses

Durant la primera quinzena del

mes d'agost han tingut lloc a ses

Cadenes, la barriada arenalera des

d'on dirigim L'ESTEL, les festesde l'estiu en honor de la Mare de

Déu dels Angels, organitzada per

l'associació de veïns Es Trenca-dors. Festes grosses, en les quals

destacaren: el Setè Campionat delMón de corregudes de mares, dia

4; una gran verbena amb l'actuació

de Tramuntana, Geminis i en

Tomeu Penya, dia 5; i la represen-

tació teatral de S'Heréricia d'en

Toni Fabioler, el dia 12.

El pregó de festes, que es va

fer dia 29 de juliol després d'un

cervaviles per tot el poble i fou

seguit d'un sopar de trempó, fou

a càrrec de na Margalida «Papar-rina», que va contar com eren ses

Cadenes fa setanta anys, en

Vicenç Tur, que va contar la seva

experiencia ara fa devers quaran-

ta anys, i n'Eduardo del Meson

Casa Gonzalo, un nin de dotze

anys, que va contar com era el

món infantil cadener, alhora que

va llegir el pregó de com serien

les festes d'aquí a vint-i-cinc

anys. Diu així:

«Som a finals de juliol de

l'any 2020. Estam a punt de

començar les festes d'estiu 20, a

ses Cadenes, tota la carretera ja

está ben iloluminada, amb focus

Especial dedicat a FigfflinIU i CsM1 cl 9 CDT. Sivos ha agradat, telefonau al 26 50 05 i elvos enviarem cada quinze dies.

INGELOTS D'EN PLA

FUE.EYEEiii ELC

E Ye E

11111 lAso.1e1.to ovr CdnVRWAW

1430 SOLLU APla EL2450 SOLEde

ELLE... ELLEYE.. • EY£...

PODA DE PALMERESTOMEU CATALÀ

Tel. 79 77 25 • 60 27 20

INTERPAPER BALEARMAJORISTES

• Material fotogràfic • Rodets• Àlbums de reportatge• Minilabs i químics, accessoris• Cámeres • Portafotografies, etc• Equipament per a foto-estudi

c/ Tinent Oyaga, 18 • Tel. 75 94 46 • Palma

2

15 D'AGOST DE 1995 1°/13211 de Mallorca

Xafarderies• Qualque cosa ha canviat a dinsMallorca quan el feixista felanit-xer, amic d'en Tejero i d'altresfeixistes, que és en Joan Pla, di-buixa uns angelots amb n'Aznaral cap damunt i escriu que «Elsputes forasters no saben pronun-ciar la «LL»»!! Fins ara nomésho deia en Jaume Sastre, per?) ésque ara, ja ho diu tothom.

• El general dels serbis entra ambla seva tropa als pobles i ciutatsde Bbsnia-Herzegovina. Amb laseva tropa de ¡ladres, entra a lescases, a les abrigues, a les casesde possessió, viola les dones imata els homes. Els treu a fora,els posa dins camions i els deixaal camp. Els roba les cases, elsmobles, els aliments, els animals,tot quant tenen. Llavors, amb uncinisme infinit, els diu que niDéu, ni el president de Bósnia, niles forces de ¡'ONU els podensalvar, només ell, els pot salvar.

A Barcelona, capital delsPaïsos Catalans, un horabaixacalorós d'aquest passat mes dejuliol, s'organitzà una manifesta-ció de protesta contra aquestgenocidi, contra aquesta netejaétnica. Hi va una gernació... Lagent s'identifica amb els pobresbosnis assassinats, violats, robatsde tot quan tenien. A Madrid,capital dels Països Castellans, unhorabaixa calorós del mateix mesde julio] passat, organitzen unamanifestació per protestar contraaquest genocidi, contra aquestrobatori, contra aquesta netejaétnica... No hi va quasi ningú.L'explicació: els catalans enssentim solidaris, ens sentim iden-tificats amb els bosnis. Els caste-Ilans se senten solidaris, se sentenidentificats amb els serbis. Elscastellans se posen al costat dels¡ladres, violadors assassins, delsqui fan neteja étnica. Tenen unamentalitat de dominador, de rapi-nyaire, de viure esquena dretaamb els doblers robats als altres

pobles. Els catalans tenim un sen-tit clar de la justícia. Per als cas-tellans, el sentit de la justícia ésmatar violar i robar... 1 llavorsn'hi ha que diuen que tots somespanyols... 1 un bé negre!

• Vatualmón de forasters, ens deiauna hortorrina l'altre diassa,devers Cala d'Or: «La meya ger-mana se va casar amb un ho-landés, que als tres mesos d'estarper aquí ja xerrava com noltros.»Deu minuts més tard, un putaespanyol de merda ens treia defo-racl'una pizzeria infecta al finaldel carrer de l'Espalmador, alpoble del mateix nom, dient queno volia que li regalássim L'ES-TEL perquè ell només hlegia en «elidioma oficial de España». Afor-tunadament, d'espanyols oficialscom aquest ja en queden pocs perMallorca. A aquests i als que sóncom aquests els hem de dir «Bar-co» cada vegada que els trobem.

• Com en Canyelles, que feia degonellad per guanyar quatre votsa la darrera campanya electoral iara, des de Madrid, el seu «que-fe» l'ha defenestrat, l'ha tirat perla finestra. D'ara endavant, si volcontinuar de gonella, s'haurà d'a-juntar amb aquesta xusma quesegueix a en Pep Anguera o aaquesta altra que edita Sa fuiad'en Pep Gonella, que vol can-viar a l'Estatut d'Autonomia laqualificació de llengua catalanaper llengua balear, com a pròpiade la nostra comunitat autónoma.Suposam que en Jaime Martorellno el voldrà al seu Centro Cul-tural Mallorquín. Seria massaveure en Canyelles i en Martorellfent de gonelles plegats per dinsMallorca!

• En Toni Garcies és un vila-franquer que va per les fires imercats de Mallorca. Ven lesgàbies i menjadors per les perdiusque ell mateix construeix. També

Els Angelots d'en Pla.

ven gàbies per agafar cates i raco-neres per penjar pels racons de lacases. També ven cassettes decançons mallorquines.

• Hi ha notícies que ens fan retro-cedir al canal del temps...: un sol-dat ha ingressat a la presó dePicassent (l'Horta) perquè, baixels efectes de l'alcohol, va cridar«me cago en la bandera», ideaque passa per la ment de moltsmentre estan fent el servei mili-tar. Malgrat els recursos interpo-sats, la petició d'indult ha estatdesestimada. i en Francisco ésentre reixes per un delicte d'injú-ries. L'oficina del defensor delsoldat actuará en la seva defensamitjançant una campanya nacio-nal i internacional que reclamarála seva immediata alliberació. Elsresponsables d'aquest serveiintenten que desaparegui la justí-cia militar perquè resulta anacró-nica, errònia i contradictòria.

• A Penthouse, una revista pomo inazi-espanyola. ,..hi hem llegit undemagògic article, en la línia del«millorar l'espècie» d'Spengler,que qualifica els nacionalismes(de les nacions sense estat, s'en-tén) de prehistòrics i defensa que

cal renunciar-hi igual que «l'homeva renunciar a esser Neanderthalper esdevenir Cromagnon»! Elgenial articulista d'aquesta diarreamental és un tal Carlos Giudi-cessi. Treuen una gran foto d'in-dependentistes catalans amb este-lades i el peu: «El hecho diferen-cial es la perversidad de los na-cionalismos», és a dir, que notenim dret a esser qui som, que notenim dret a l'existència. El senyorGiudicessi ja té preparats elscamps d'extermini amb el lema«Sex Macht Frei»? Per a més ver-gonya, aquesta plamfletária revis-tutxa de bagasses de luxe té la seual Principat: Carrer Bailén, 84-Barcelona 08009. De sobres estáde dir que no n'heu de comprar niuna, ni miga ni cap. Nosaltres lavàrem trobar dins el poal delsfems d'un hotel de s'Arenal.Boicot for ever. Penthouse gohome, gou to Spain and don 'tcome back, go away, arruix,barco... Fora aquests puticlubs dela nostra terra!

• Punt Diari de Girona vol com-prar els recentment aparegutsPeriòdic de l'Horta, que duu unany al carrer, i Periòdic de laPlana, que duu devers mig any al

carrer. Són dos periòdics comar-cals del País Valencià, intercon-nectats i íntegrament en català.La premsa en català cobrará aixíun nou impuls al País Valencià,en aquests durs moments d'augede partas reaccionaris anticata-lans, com són el PP i la UV. Lalínia d'aquests dos periòdics—amb un projecté viable de feraltres seccions comarcals: Ri-bera, Safor, l'Alacantí-Sud, etc-és un tant feixuga de Ilegir, ambllargues dissertacions sense gaireinterés sobre política, cultureta ifolclore i firmes del cercle tancatde la gent del cultural-progressis-me —com la revista El Mirall del'Obra Cultural Balear—; una gentque no sap treure el País Valenciàdel forat de feblesa claudicant icastellanització creixent quepateix. És una premsa avorrida iben poc combativa. Tant de bo,amb Pum Diari i llur professio-nalització a fons —a partir del mesd'octubre diuen que seran periò-dics coeditats setmanals—, esde-vinguin premsa facil de llegir ique almanco aportin qualquecosa nova. Que la gent la compriper llegir-la, perquè ara, fan ador-mir-se fins i tot les rates debiblioteca.

• Festes de l'Estiu a la raval deSanta Catalina de Ciutat, del 17al 20 d'agost. Dia 18, que cau endivendres, als jardins de saFeixina a les 8'30 del vespre, hihaurà el segons concurs de CançóMallorquina amb un primerpremi de 200.000 pessetes; dia19, als mateixos jardins de saFeixina, acte poètic a càrrec del'Agrupación Hispa de Escri-tores de Baleares. Els poetesconvidats són Antònia Rabassa,Antoni Sales, Catalina Gayá,Francisca Aguiló, Guillem Mo-rey, Gaña Sainz, Josep Casade-sus, Maria Gayá, Mercè Guasp,Esteve Pison i Rodolf Monte. Elprograma no diu en quina llenguaserá aquest acte poètic, però, enspareix que será en foraster.Davant el dubte, no hi anirem. Eldiumenge dia 20, hi haurá halladapopular mallorquina al parc, ambla Rondalla de Bellver i elsBalladors de Lluc.

1 9 W4LM1 de MallorcaLA REVISTA QUE DIU EL QUE ELS MALLORQUINS

PENSEN PERÒ NO S'ATREVEIXEN A DIR!

SUBSCRIVIU-VOS-HI!! Tel. 26 50 05

Fins a un 25% de descompteamb la presentació d'aquest anunci¿_)P'IrICA SBE1R'T

Sant Miguel, 83 (cantonada Avingudes) Tel. 72 14 25Graduam i adaptam lentilles • Per la compra d'unes lentilles

II regalam un altre parell d'iguals. • Ulleres de sol i graduades

41> NISSAN411111nJOE'SCAFETERIA-BARPlats combinats casolans

EntrepansC/ Terral, 3 • Tel. 26 33 55

S'ARENAL

Jani S.L.SERVEIS DE NETEJANeteges d'obra nova Vaixells

Neteja de sinistres • Neteja en generale/ Trasime, 64, baixos • Tel. i fax 26 87 15

07006 S'Arenal (Palma)

Masguait S. L.MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ,

TRANSPORTS, LÁMPERES I DECORACIÓc/ Rápita, 43 • Tel. (971) 650123/652432Fax: 652432 07630 Campos (Mallorca)

Ca Ses MarillesMaria del Roser Vidal

COMPRAM 1 VENEM MOBLES USATS(diumenges demati, obert)

carrer de la Mar, 24 • 07200 FELANITXTel. 58 21 65 • Part, 58 03 63

INSTAL.LACIONS 1 MUNTATGESELÈCTRICS

EXPOSICIÓ D'APLICS 1 LLUMS

Elèctriques

MANRESA S.A.

Distribuidor OficialAEG • TELEFUNKEN •

ZANUSSI • THOMPSON •SANYO • CORBERO

Carrer Ariel, 8.Tel. 657859-657378.

Fax 657898. CALA D'OR

AUTO ELÈCTRICAGUSTÍ, S.L.

Vendes • Exposició • Taller • RecanvisBon servei post-venda

Cra. d'Inca, 35 • Tel. 54 18 05 • Fax 54 24 59 • 07420 SA POBLA

l'11311'1 de Mallorca 15 D'AGOST DE 1995 3

L'esperit republicàEN JOAN QUETGLES, professor de Filosofia

La segona reconstrucció de Catalunya (III)N'hi ha que veuen problemáti-

ca la recuperació nacional. I nomanquen veus distingides queexpressen pessimisme per l'esde-venidor de la llengua. De la ma-teixa manera que n'Oriol Bohi-gues, l'arquitecte, molts de cata-lans van per la ciutat i parenesment a veure en quina llenguaparla la gent. Certament, esborro-na sentir tantes converses a terrescatalanes en llengua espanyola.Segurament encara no tenim prouforça per neutralitzar el maligneprocés diglóssic. Podríem estarfent la cantilena de les dissortsdels catalans, però no és aquest elcant que he d'anunciar. Per alscatalans, el 1939 i la post-guerrasí que ho eren, anys de plors i decruixits de dents. Pero) ara és l'ho-ra d'esmolar les eines de la raó,per qué el juny s'acosta.

Hi ha un catalanisme conser-vador que sent nostàlgia d'altretemps, d'abans de la guerra, de lasocietat tradicional esvaïda.Aquest catalanisme conservadorera predominant abans dels anystrenta. I ha continuat mantenintuna gran força. A Mallorca, elcatalanisme, com una constanthistórica, amb poques excep-cions, era expressió de cerclesconservadors. En resposta simé-trica, les diverses formacionsprogressistes —polítiques, socials,culturals—, majorment no es plan-tejaven seriosament la situació dela cultural catalana ni el problemanacional català. I no solament esdonava aquesta situació a l'en-darrerida Catalunya insular;també al Principat es donaven totde paradoxes entorn al problemanacional català. (No hem de fercomentaris de l'eixorc espanyo-

lisme de les grans formacionssindicals catalanes del 1936, comla C.N.T. i la U.G.T.)

La reconstrucció nacional deCatalunya no té res a veure ambel catalanisme conservador. Lareconstrucció no és un projectesocial o cultural d'un gran pensa-dor o d'una organització social opolítica; la II reconstrucció deCatalunya és una realitat que s'haanat bastint al llarg d'aquestsdarrers cinquanta anys. Una reali-tat que és la consequéncia del'activitat social i individual delsonze milions de catalans —elsnous catalans compresos, per su-posat—. Si la reconstrucció econó-mica i social de Catalunya és unfet, aixó determinará el procés deles formacions sobje-estructu-rals; és a dir, que donará lloc a laII Reconstrucció nacional-cultu-ral. Aquesta reconstrucció noserá conservadora; forçosament,será menada per les forces delprogrés.

Certament, la filosofia d'enHegel és idealista; però disposad'una sèrie de fils molt materia-listes i d'una gran consistència.Aplicats a la nostra realitat histó-rica, amb aquests fils crec que éspossible fer un bon teixit. En unintent d'assajar aquesta via,intentaré fer l'enunciat de qualcu-nes tesis. El nucli del discurs con-servador és la «pàtria ideal».Com si hi hagués una Catalunyaessencial definida des de l'eterni-tat. És la versió catalana de l'ide-alisme germànic que es va esten-dre per tot Europa. Esmentemque la versió franquista era intro-duïda a les escoles com a disci-plina obligatòria amb el nompompós (ells sempre ho són, de

éé

El despertar de la

nació és la suma

deis despertars

individuals de

centenars de milers

de treballadors 1 de

burgesos de totes les

contrades catalanes.

99

pomposos) de «Formación delEspíritu Nacional».

Aquesta «pàtria ideal» s'adeiaamb l'ideologia dels propietarisde terra, els senyors, els que s'au-to-declaraven de nissaga aris-tocrática. Però no despertavaemocions entre les classes popu-lars. Tot intent d'imposar el«catalanisme» a les classes popu-lars mena al fracàs. Els treballa-dors i la resta de classes popularsno necessiten cap catalanismeestantís dels conservadors. Elstruballadors i la resta de classespopulars —inclosa la burgesianacional— de Catalunya són, entot moment, la nació; la nació són

ells mateixos en conjunt. Aixóens duu a la primera gran tesi: Eldespertar de la nació, la presa deconsciència nacional de les mésamples capes de població, no ésresultat de la vinguda de capEsperit Sant amb forma de «pà-tria ideal conservadora» o de«formació de l'esperit nacional».El despertar de la nació és lasuma dels despertars individualsde centenars de milers de treba-lladors i de burgesos de totes lescontrades catalanes que han tro-bat el camí de l'alliberament per-sonal —catalans que o bé ja s'hanalliberat o bé estan decidits a alli-berar-se—. En primer lloc, és unalliberament material i social;després segueixen un gammad'espléndits alliberaments.

Ho explico. Alliberament ma-terial i social dels treballadors:aquelles societats agràries con-servadores tradicionals —com laMallorca dels anys vint— eren sis-temes d'economia de subsistèn-cia on estaven eixalades les pos-sibilitats de desplegament humàde les classes populars. Societatsque eren veïnes de la fam i lamisèria. Sistema productiu retar-dat, primitiu, que es basava enl'utilització de totes les forceshumanes. Sistema que no podiapassar sense una sobre-explota-ció del treball femení ¡infantil.

Vegeu, amics: Aquells poetesde la saba de la terra que idealit-zaven aquel] infern agrari medie-val català ho feien, pot ser, enllengua catalana. No; no es trac-tava —ni es tracta— de que la min-yona sabés recitar poesies, sinóque les donen es puguin alliberarde la condició de minyona. Lanació en va saber: va tirar enda-

vant una revolució económica isocial. Va ser el gran allibera-ment. A la fi, varen desaparèixerles figures del betlem; ja no hi vahaver més minyonetes, ni por-querets, ni pastorets, ni figuerole-res, ni espigadores, ni peladoresd'ametlles, ni mil oficiants d'o fi-cis medievals. La llei d'en Hegels'ha acomplert. L'home és unproducte social; i l'home és unproducte del treball i de la técni-ca. El procés d'humanització ésun desplegament de les capacitatstècniques; i de negació de les lleisde la Naturalesa.

Després d'aquest gran allibe-rament, d'aquest salt cap a lamodernitat, comença el segongran cicle subsegüent. Ara, enlloc d'estar tirades dins les cuineso els rostolls, les nenes i els nensd'extracció treballadora han tin-gut accés a l'estudi. Malgrat lesdeficiències del sistema educatiuespanyol, el salt cultural ha estatenorme. Per tot arreu els catalanss'afanyen per alliberar-se de lesdiverses ignoràncies que els opri-mien. Ens alliberem dels opres-sors tradicionals. Ens acabemd'alliberar del domini de l'esglé-sia romana.

Just ara encetem la darreraetapa: ens hem d'alliberar de lapor i hem de recobrar l'orgull i ladignitat plens. Això significal'expressió «Catalunya rica iplena». En aquesta via de triomfde la raó sobre la por i l'irracio-nal, s'inscriu el llibre de recentpublicació La nissaga d'un xueta,on l'autor, en Llorenç Cortés,explica la recuperació de «l'or-gull xueta» que s'oposa als plansdels opressors professionals i elsvenç.

1 °Wt11 de Mallorca4 15 D'AGOST DE 1995

La lluita guerrillera en els anys 1940-50:Un capítol de Pantifranquisme que P«C»E, PSOE i burgesia han volgut fer oblidar

MIQUEL LÓPEZ CRESPI

La lluita contra la dictadurafeixista de la burgesia

En la primera edició del meullibre L'Antifranquisme a Ma-llorca (1950-1970) (El Tall Edi-torial, núm. 18) havia explicatcom, en acabar la guerra amb laderrota dels republicans, el meupare va ser enviat a Mallorca coma presoner de guerra deis vence-dors (vegeu «Primers contactesamb l'oposició clandestina»,págs. 14 a 18). A la península res-taren altres membres de la famíliapaterna que també havien lluitaten defensa de la República i la lli-bertat. Entre elles el meu oncleJosé, que combaté amb els comu-nistes del V Regimiento, en la 22Brigada que comandava Fran-cisco Galán (germà de l'heroirepublicà afusellat per la monar-quia després de la sublevació deJaca en contra del rei).

Quan el pare va spr alliberatdel camp de concentració i po-gué establir-se amb certa norma-litat a sa Pobla una vegada casatamb l'al-lota de Can Verdera (naFrancisca Crespí Caldés) quel'havia salvat de la mort, cridàl'oncle per qué vengués a aju-dar-lo a sa Pobla.

Aleshores —tota la década delsanys quaranta fins a ben entratsels anys cinquanta— la resistènciacontra la dominació feixista con-tinuava en forma de guerrilles (elmaquis) malgrat la derrota popu-lar de l'abril del 1939.

La lluita contra el feixismeera tan forta que el 29 de maig de1955, en el seu discurs d'acomia-dament com a director general dela Guàrdia Civil, el general Ca-milo Alonso Vega (conegutrepressor dels pobles de l'estat),va definir el «bandolerisme es-querrá» (els assassins qualifica-ven de «bandolers» els herois dela resistència) com «un problemanacional de gran trascendenciaque perturba las comunicacio-nes, desmoraliza a las gentes,destroza nuestra economía, que-branta nuestra autoridad y nosdesacredita en el exterior» (sub-ratllat de l'autor). Alonso Vegaparla de dos mil enfrontamentsentre la Guàrdia Civil i els guerri-llers de totes les nacions de l'es-tat entre 1939 i 1952 (El maquisen España, de F. Aguado Sán-chez, publicat per Editorial SanMartín l'any 1975).

Com es pot comprovar peraquestes declaracions signades pelmàxim responsable de la repressióen contra del poble, la lluita contrala dictadura feixista de la burgesiacomençava ja des del primer diade la victòria de Franco.

Durant uns anys, fins quefinalment —a finals dels quaranta—s'establí a sa Pobla, l'oncle anavai venia de Mallorca a València iproveïa al pare de notícies d'aque-lla activa resistència antifeixista.

Malgrat —per evidents motiusde seguretat— mai no vaig veureper ca nostra cap publicació de laCNT o del PCE, molts dels nomsd'aquelles revistes clandestinesem són ben familiars perquè envaig sentir parlar molt. Semblaque malgrat el perill que represen-tava que la Social o la GuàrdiaSocial et trobás amb un dels diariso llibres editats pels serveis depropaganda guerrillers, el cert ésque la premsa antifeixista es llegiaa les barriades obreres i populars.

Els diferents grups guerrillersque lluitaven a la península edita-ven —com i quan podien!—, entred'altres, Reconquista, Lucha, Li-beración (Órgano de la 35 Bri-gada de Guerrilleros), Repúbli-ca, etc. El PCE, a més de MundoObrero, editava Nuestra Ban-dera; i els anarquistes, el seu pe-riòdic central CNT.

Método práctico para aprenderboxeo

A vegades, els (libres i publi-cacions de la resistència antifei-xista portaven cobertes ben curio-ses per a dissimular el seu contin-gut subversiu. Es donava el casque el Método práctico paraaprender boxeo era en realitat unmanual per a la lluita armada i Elporvenir a través de los sueñosuna història de la repressió dicta-torial. L'opuscle Novena deNuestra Señora de la Esperanza,editat per una inexistent «Im-prenta Salesiana», el que oculta-va de veritat era la biografia deDurruti, o un munt de fulls sub-versius que s'havien de repartir aMadrid o Barcelona. La imagina-ció dels encarregats de l'Agitaciói Propaganda era desbordant, i nobastaria un llibre de cinc-centespàgines per a explicar la multitudde genials iniciatives que em-prengueren en aquells anys fos-cos i terribles.

Tornant al tema familiar, caldir que ni el pare ni l'oncle parti-ciparen activament en la lluitaguerrillera dels anys '40-'50. Elsanys d'internament en els campsde concentració, el fet d'estar fit-xats com a «desafectos al régi-men», les obligacions familiars(jo vaig néixer l'any 1946), elscentenars d'afusellats i torturatsque havia vist el pare a les pre-sons dels falangistes —aquellagernació d'utopistes que volienacabar amb les injustícies d'a-quest món i que moriren esven-trats a les cunetes, amb un tret alclotell— l'atemorien bastant. Pe-rò, mitjançant les ràdios estrange-res i les notícies que portava l'on-cle, seguia el desenvolupamentde la resistència armada contra ladictadura.

Molts dels companys de laCNT, el PCE o del POUM que nohavien caigut en mans dels ven-cedors o que no pogueren marxara l'exili, a partir del mateix abrilde 1939 anaren a les muntanyes,allá es feren forts, i manteniencombats constants amb les forcesde l'exèrcit franquista i la Guàr-dia Civil.

Els ex-combatents de l'exèr-cit republicà que formaren unitatsde guerrillers a l'Europa ocupadapels nazis en temps de la IIGuerra Mundial tengueren unaimportància cabdal en la derrotafinal dels hitlerians. Catalans,espanyols, andalusos, bascs, ga-llees, homes i dones de totes lesnacionalitats de l'Estat lluitaren aFrança, Itàlia, la Unió Soviética...fins a Noruega o Finlàndia, hi

havia combatents antifeixistesprocedents de l'Estat Espanyoldinamitant els trens d'aprovisio-naments dels alemanys, atacant lareraguarda hitleriana, combatenta pit obert contra les unitats mésselectes de les Waffen SS.

Per tal de copsar tota laimportància de l'ajut dels homes idones de la península ibérica al'alliberament d'Europa del jounazi-feixista cal recordar quenomés a França la Agrupación deGuerrilleros Republicanos (ex-combatents de l'Exèrcit Popular,de la Generalitat o del GovernBasc) arribà a comptar amb sisdivisions formades per més de12.000 guerrillers, tots perfecta-ment equipats amb armamentpres als nazis.

Després de l'alliberament deParís, molts dels homes d'aques-tes unitats del maquis travessarenclandestinament els Pirineus i ana-ren a combatre Franco a Cata-lunya, l'Aragó, Euskadi o Es-panya (Castella i Andalusia, enparticular). Molts dirigents guerri-llers foren capturats per les forcesrepressives (record ara CristinoGarcía, José Vitini, Antonio Me-dina, Manuel Castro, tots afuse-llats entre els anys 1945 ¡1947).

L'heroisme en la batalla demilers i milers d'ex-combatentsrepublicans queda provat pelsvuit-cents companys que morirenen la lluita per l'alliberament deNoruega, per les tombes d'anti-feixistes que hom encara pot tro-bar al costat dels antics camps debatalla a África, Itàlia, França,Rússia, Normandia, Bielorússia,Crimea, Ucraïna, Berlín... Fins itot hi hagué antifeixistes catalansi espanyols lluitant amb els nord-americans a les illes del Pacífic!

El "maquis" antifranquista:una guerrilla sense ajut inter-nacional

La lluita del maquis a l'estatespanyol en contra de la domina-ció terrorista de la burgesia fouuna gesta heroica comparable a lade la resistència francesa o italia-na. La diferència essencial vaconsistir en el fet que, tant aFrança com a Itàlia, Iugoslàvia oGrècia, l'URSS o Albània, elsgrups de guerrillers antifeixistescomptaren de seguida amb l'ajut(amb armes, informació, diners,etc) de les potències aliades, o bé

de l'Exèrcit Roig.La proximitat dels exèrcits

aliats facilitava en certa mesura latasca dels guerrillers. Amb l'e-vidència de la victòria aliada,milers i milers de ciutadans d'a-quests països passaren a eixam-plar cada vegada més els exèrcitsguerrillers. Enquadrats en la divi-sió Leclerq, els republicans cata-lans, bases, gallees o espanyolsajudaren a alliberar París.

A l'Estat espanyol la situaciódels guerrillers fou més compli-cada. Just acabada la II GuerraMundial, les aliances internacio-nals mudaren de signe i l'URSS iels comunistes aliats en defensade la llibertat i la democràcia, aran de l'inici de la Guerra Freda,passaren a ser considerats ene-mics d'Occident. De rebot, Fran-co, aïllat per les Nacions Unides ial qual tothom preveia una mortsemblant a la de Benito Mus-solini (penjat, esquarterat pelsresistents enmig del carrer) esde-venia per a nord-americans, fran-cesos i britànics el «campiód'Occident que havia ajudat asalvar Espanya de les urpes delcomunisme internacional».

Els guerrillers antifeixistes,per tant, es trobaven sense aliats,sols en el començament de laGuerra Freda, amb dubtes perpart del PCE de continuar soste-nint aquell titànic esforç perquèStalin, feia anys, havia «aconse-llat» a Carrillo, Líster, Pasio-naria, etc., la conveniència de«guanyar-se» des de dintre elssindicats feixistes (la CNS) iabandonar definitivament la llui-ta guerrillera.

La repressió feixista fou exa-cerbada fins a límits que a horesd'ara costa imaginar. Segons lesinvestigacions de l'historiador G.Jackson, la dictadura afusellàentre 1936 i 1945 una xifra depersones que va entre les 150 i les200.000 (G. Jackson, La Repúb-lica Española y la guerra civil.Barcelona, 1976).

Els diversos tipus d'organis-mes unitaris de l'oposició anti-franquista, creats per mirar d'afe-blir la dictadura, tampoc no aju-daren gaire als guerrillers ques'enfrontaven tots sols a la brutalrepressió dels escamots de lamort falangistes.

Malgrat que l'any 1944 esconstituís a Tolosa de Llengua-

GALERI Aotecom&arcis

EXPOSICIÓDE QUADROS

Exposición de cuadrosAusstellung: OelgemáldeAquarelle u. a.Exhibition of pictures andpaitingsExposition d'imagesGalleria di quadri

Aurelio Domínguez Santos

Avinguda Ferran Tarragó, 4Tel. ¡fax: (71)659483. Mòbil 908537554

07660 CALA D'OR

TIEN 21Especialistes en electrodomèstics

Electrónica

Morey S.L.Carrer de la Caritat, 4. Tel. 827182. Fax: 583459

FELANITX

doc la Junta Española de Libe-ración formada per republicans,socialistes i part del movimentllibertari (un sector de la CNT noestava d'acord amb la formaciód'organismes unitaris interclas-sistes), l'invent no ajudà a decidirles potencies aliades a ajudar elsguerrillers antifeixistes. El PCEamb les Juntas de Unión Nacio-nal de clara orientació demócra-ta-burgesa, tampoc no convencéels burgesos del Regne Unit,EUA o França, que, en la prácti-ca, no volien instaurar cap Re-pública de tipus popular on notenguessin cabuda els partits delgran capital.

El govern de la República aMèxic creà un govern de concen-tració (sense membres del partitde Pasionaria) esperant que elsaliats desembarcassin a Espanya,es desfessin del dictador i posas-sin els republicans en el Poder.

Tot això només eren somnisd'exiliats. Els anys 1944 i 1945,davant l'incontenible avanç del'exèrcit soviètic, que ja haviaalliberat mitja Europa del jounazi-feixista, els governs britànici nord-americà ja havien disse-nyat el mapa de la futura guerrafreda (barrar el pas a l'expansio-nisme de l'URSS utilitzant fins itot els dictadors com Franco en latasca de contenció del «comunis-

me»). Quan l'oposició espanyolasomniava en una rápida tornadaal Poder, els centres de direcciódel gran capital internacional jahavien ordit els plans de consoli-dació de la dictadura franquista al'estat espanyol, i la Casa Blancacomençava a redactar el guió delTractat d'Amistat i Cooperaciósignat entre Franco i Eisenhower.

L'actitud profranquista de lesdemocràcies occidentals (malgratles hipòcrites condemnes deparaula) sentenciava a mort cen-tenars d'heroics guerrillers anti-feixistes. La burgesia espanyolaposava els botxins, Occident ser-via les bales.

Servar el record dels lluitadorsper la llibertat

En un breu capítol com aquestnomés podem fer una mica derecordano de la gesta heroicadels guerrillers.

Al Principat, es por dir que apartir de 1946 qui porta endavantla flama antifeixista és la CNT-

amb direcció establerta per-manentment a Tolosa de Llen-guadoc. Les infiltracions són através dels Pirineus (l'exèrcitfranquista i la Guàrdia Civil nopodien controlar metre a metre laserralada pirinenca).

A la resta de l'estat, la majo-ria de grups guerrillers estaven en

mans unes vegades —com alPrincipat—, de la CNT; altres, delPCE, o d'unitats republicanesdisperses que no havien volgutlliurar-se a mans dels vencedors,i que amb algunes armes salvadesde la desfeta de 1939 s'havienllançat al bosc i a la muntanya.

El nucli dirigent de la re-sisténcia més ferma a la dictadu-ra franquista dins el camp anar-quista está format per FredericaMontseny, Germinal Esgleas iRoc Santamaría. Cap de les prin-cipals accions guerrilleres eraPere Mateu Cosidó (que executàal president del govern EduardoDato en temps del regnat d'Al-fons XIII).

Impossible parlar dels cente-nars d'actes de sabotatge contra

la dictadura que realitzaren unFrancesc Sabater Llopart, enRamon Vila Capdevila (Cara-cremada), en Wenceslao Gimé-nez entre desenes de caps guerri-llers sorgits del poble.

A la regió de Barcelona eraimportant, entre d'altres, la unitatde guerrillers comandada perMassana (cap al 1947); feien finsi tot «controls» a les carreteres deCastelldefels i del Garraf. EnJosep Lluís Facerias esdevé unpersonatge mític entre el pobletreballador. Els seus assalts alocals de Falange, les expropia-cions que fan les seves unitats,l'execució de destacats assassinsfeixistes, li donen una aurèolamítica que encara perdura.

Sovint molts dels combatents

antifranquistes són detinguts iexecutats sense judici per laGuàrdia Civil en el mateix indreton han estat descoberts, malgrats'hagin rendit i lliurat les armes(cal dir que això darrer era unaexcepció i la majoria, sabent lasort que els esperava en caure enmans dels falangistes, preferienlluitar fins a la mort), 1948 marcàel zenit de la lluita de la guerrilla(principalment anarquista) alPrincipat.

¿Com vivia aleshores la direc-ció del PCE la lluita guerrillera?Enrique Líster escriu a Así destru-yó Carrillo el PCE (pag. 65): «En1946 el Buró Político (del PCE)se había trasladado a París. Tou-louse resultaba demasiado pro-vinciano y demasiado indiscretopara el género de vida de grande-za que diferentes miembros delBuró Político querían seguir lle-vando. En unos casos se comprany en otros se alquilan espléndidasvillas en los lugares elegantes delos alrededores de París.

Las guerrillas, el trabajoclandestino, las cárceles fran-quistas, geográficamente sóloestaban al otro lado de los Piri-neos, pero mentalmente estabanmuy lejos de las preocupacionesde los Dolores (Pasionaria),Carrillo, Mije, Antón y compa-ñía». SI

11)Cav"es l s.a.S'ARENAL • c/ M. A. Salvà, 38.Tel. 267450-54 • Fax 269000LLUCMAJOR • Superm. ProhensRonda Migjorn, s/n • Tel. 120164

L'ANTIFRANQUISMEA MALLORCA(1950-1970)

DE

M. LÓPEZ CRESPÍ

(II PART)

CADA QUINZE DIES

A VIC211 de Mallorca(DE JULIOL DE 1995

FINS A JULIOL DE 1996)

(PER DEMANAR NÚMEROS

ENDARRERITS TELEFONAU

AL 265005)

CD1111ZURICH ASSEGURANCESFRANCISCO MAS FERRÀ

Oficina: c/ Indústria, 21Tel. 28 80 12- PalmaPart.: c/ Zafoteza Musoles, 13, 1 9Tel. 41 69 16- Palma

AIGUA POTABLEA DOMICILI

Als termes de Ciutat,Marratxí i Llucmajor

Telèfon 742768

uta.. a.

l'k I PFSISTENCIA DE V.31UNV

Un segell d'ajuda a la guerrilla catalana.

1 9 112111 de Mallorca 15 D'AGOST DE 1995 5

6

15 D'AGOST DE 1995 191W11/2 de Mallorca

Ara més que mai: Vatualmón de forasters!Quan fa cinc anys va caure a

les meves mans per primer cop unexemplar de S'Arenal, record per-fectament que el que em va engan-xar va ser el seu llenguatge valenti directe. No debades l'eslògan delperiòdic, durant un temps, va ser«La revista que diu el que elsmallorquins pensen i no s'atrevei-xen a dir». Per això no puc estargens d'acord amb la proposta queha fet des d'aquestes mateixes pla-nes el militant d'ERC JoanQuetgles: abandonar la utilitzacióde paraules com «foraster» i«colonització» amb la finalitat,diu ell, d'mostar els immigrantsespanyols a l'independentisme.Malgrat el seu anide em sembliuna gran reculada, vull agrair-liprimer de tot que hagi posat perescrit la seva opinió i hagi contri-buit al debat. D'altres no tenenl'honestedat ni el coratge de fer-ho i només saben escamparrumors en converses de café.

La petició que fa en Quetglesem sembla tan impossible cominnecessària. En primer lloc, per-qué seria anar en contra de lesaccepcions que apareixen al dic-cionari Alcover-Moll:

Foraster: 3. Castellà de nacióo de llenguatge. 4. Grosser d'ente-niment o de comportament (Ma-llorca). «No sies tan foraster!».

Forasterada: 2. Acció pròpiade forasters; locució forastera;castellanisme (Mallorca). «Lidonà orde de parlar en mallorquísi volia que l'entengués, y quedexás anar ses forasterades quenomés servian per dar-se to»(Gabriel Maura, Aigoforts).

Forasterejar: Tenir aspecteforaster. «Com Sant Josep foras-tereja..., no troba un bri de feynaenlloch» (Jacint Verdaguer)

Na Bel Peñarrubia, al seu inte-ressantíssim llibre Mallorca da-vant el centralisme (1868-1910),constata l'odi dels mallorquinscontra els funcionaris, les empre-ses i els bancs forasters, contra lesquintes i les contribucions. A mésa més, hi transcriu gloses de l'èpo-ca com aquestes, recollides perAntoni Maria Alcover:

Els rayes se fan a l'Horta,ses pastenagues també;no sé parlar es foraster,perquè som nat a Mallorca.

Veniu, ençà, lo meu bé,que d'enyorança em som morta.Veniu de fora-Mallorca?No me parleu foraster.

1 dins Els refranys catalans,de Maria Conca (Editorial 3 i 4),

a l'apartat La terra i la llibertat,subapartat Forasters, apareixenels següents refranys:

Els forasters de Madrid, etprenen la taula i et prenen el llit.

Forasters vindran que decasa ens treuran.

Si a casa tens forasters, tresdies només.

Voler suprimir la paraula«foraster» del vocabulari polític,per altra banda, suposaria negarl'existència de nombrosos docu-ments on s'hi ha utilitzat. Percitar-ne uns quants:

«-Senyoret, ¿i no em dirávostè per qué en venir es foras-ters a Mallorca no parlen esmallorquí?» (réplica d'un ma-llorquí a un forasteretxo, a undiàleg publicat a la revista L'ig-norancia, 1879).

«Els altres, mallorquinsdescastats, més aviat forasters,seran sempre els qui sacrifi-quen la Pàtria a un partit, laidea a un horno, la Terra al'Estat» (Presentació del periò-dic La Veu de Mallorca, 1900).

«Tots els empleats eren fo-rasters y en foraster haguerende parlar també els mallorquins:Quin desveri!» (Josep Rullan,parlant del Decret de Nova Plantaa la introducció de Literaturapopular mallorquina, 1900).

«Tots aquests bocins de laPàtria, (...) són acoblats a l'en-torn de la gloriosa barradaensenya, per la tradició, per lacultura, per les arts belles i pelvoler dels homes nets de foras-terisme» (Pere Oliver i Domen-ge, La catalanitat de les Mallor-ques, 1916).

«...así, hablamos de, maho-nesos, iviçancs, catalans yvalencians, siendo todos los de-más «foresters»» (Emili Darder,Mallorca núm. 4, 1917).

«Via fora, forasters!» (Crithistòric, recuperat per la joventutnacionalista de la Lliga Re-gionalista l'any 1918).

«Mallorca, terra de pau,sang de catalans, llengua deRamon Llull, presonera deforasters que no t'estimen ni etconeixen ni et voten més perquèets un castell de guerra» (Anto-ni Maria Sbert, fundador d'ERC,en una alocució radiofónica ambmotiu del desembarcament de lestropes de Bayo al port de Mana-cor, l'any 1936).

La pervivéncia actual de laparaula foraster en el seu sentitpolític no és una exclusiva deL'Estel, ni de bon tros:

«Maca era la mostra de la

Antoni Maria Alcover (1862-1932)sabia molt bé qué és un foraster.

voluntat de Catalunya per so-breviure, per no sotmetre's a latirania forastera» (Enric Ucelayda Cal, Francesc Maciá, una vidaen imatges, 1984).

«...el jove foraster Alejan-dro Lerroux» (Albert Balcells,Història del nacionalisme català,1992).

«Fins I 2any 1714, el Prin-cipat de Catalunya era un paíscom tants d'altres (...). Esgovernava sense imposicionsforasteres» (Josep M. Ainaud deLasarte, El !libre negre de Cata-lunya, 1995).

Durant la darrera campanyaelectoral a Mallorca va aparèixerals diaris la definició de forasterque fa ERC, deixant ben clar quees tracta d'una qüestió d'actitud,no d'origen ni de llinatge.Aquesta definició concorda per-fectament amb la que es fa delterme català a la declaració ide-ológica d'ERC, on es diu que és

català qui ho vol ser, amb tot elque això comporta d'acceptaciód'una nacionalitat, una llengua iuna cultura. Definició que con-trasta, per exemple, amb la delspartits espanyols, que afirmenque «és català qui viu i treballa aCatalunya». Així com els inde-pendentistes mallorquins tenim latasca d'explicar qué és un mallor-quí i qué és un foraster, els delPrincipat tenen la d'explicar quéés un català.

Ens equivocam si ens pensamque el terme foraster només ésconflictiu a Mallorca. Cap catalàque utilitzi aquesta paraula diáfa-na no se n'allibera de la crimina-lització per part dels espanyols.Abans de les darreres eleccions,el Bloc de Progrés Jaume I vapublicar un manifest demanantque no es votás el PP perquèEduardo Zaplana «treballa enfavor d'interessos forasters».Arran d'això, el diari ultranacio-nalista espanyol El País va quali-ficar el manifest de xenòfob enuna entrevista a Eliseu Climent,impulsor del Bloc (El País, 8-6-95). Així i tot, simptomàticament,un esquizofrènic com Joan Pla nose n'ha pogut aguantar les ganes,i ha fet dir a un dels seus angelots,referint-se a n'Aznar: «Els putesforasters no saben pronunciarla LL» (Baleares, 24-7-95).

Quant al temor per la malainterpretació que en puguin ferels immigrants espanyols, aixòno ens hauria d'importar ni poc nimolt. El dilema no és a les nostresmans, sinó justament a les seves.Són ells els qui tenen l'obligaciómoral de proclamar la seva re-núncia a la nacionalitat espanyolai a la condició de petits colonitza-dors. Els espanyols residents aCatalunya només se sumaran al'alliberament del nostre poble enla mesura que ens vegin forts i elsconvencem amb els nostres argu-ments. La gent s'apunta a un pro-jecte quan veu que la cosa va deveres i que en pot sortir benefi-ciat. Aquest és l'únic camí possi-ble per a la integració, tant nacio-nal com lingüística.

Tampoc puc acceptar de capde les maneres el suggerimentd'en Quetgles de suprimir elterme colonització aplicat a lanostra realitat política, quan histò-ricament s'ha descrit Mallorca uncop i un altre com una colònia.Vegeu-ne uns quants exemples:

«A las Baleares le ha cabidohasta ahora muy mala suerte ybien puede asegurarse que enMadrid se nos trata como una

colonia. Si fuéramos a exami-nar uno por uno los funciona-rios que nos han venido de lametrópolis, pocos merecerían elcariñoso recuerdo de los isle-ños» (article de la revista delsrepublicans federals El Comer-cio, 1881).

«Las provincias no somospara Madrid más que un recur-so, un manantial de riqueza,una mina explotable; bajo estesolo aspecto se nos mira y senos considera» (Article de larevista La Autonomía, 1883).

«(Mallorca), una roca almitx de la mar, mirada p'elnostro govern amb sa mateixaconsideració que ses róques quedevbra África serveixen de pre-sidi als malfactors». (Pere d'Al-cántara Penya, article titulat La!lengua mallorquina, 1892).

«Mallorca no será nada conel actual régimen, su felicidadestá supeditada al interés de lasregiones hegémonas, somos ex-tranjeros en nuestra patria,somos miserables a pesar denuestras riquezas, nuestra es-clavitud ha sobrevivido a lasleyes abolicionistas» («Mallorcaesclava», article editorial de LaUnión Republicana, 1902).

«...excel-lent mare, «LaPenínsula». Sols ells, les panxesplenes, fan aquest cantet, plo-rinyant per les malcriadeses deses colònies i jurant que fins amorir defensaran la unitat indi-visible, obligant a totes a l'obe-diència més cega» (J. Torrendell,La Veu de Mallorca núm. 6,1906)

Més tard trobam aquest quali-ficatiu a la introducció de JordiBonafont i Gabriel Montcada a ElMallorquinisme polític (1974),on diuen: «Mallorca, per Ma-drid, no ha estat més que unafont de divises, una colòniainsular a explotar». El conceptede colonialisme aplicat a Espanyano és exclusiu de Mallorca. Percitar un exemple molt recent:«La mentalidad colonial espa-ñola confunde la unidad con launiformidad« (Carta al directorde Berenguer Biset, de Barce-lona. El País, 8-6-95). No cal dirque adquirir la consciència quevivim a una colònia d'Espanya ésun exercici mental d'al lò méssaludable per als catalans, perquèés la primera passa per veure lanecessitat de l'alliberament.

Gràcies a la tasca d'un periò-dic com L'Estel, o d'un partitcom ERC, la terminologia inde-pendentista s'ha introduit dins el

NO BAIXI A PALMA

RETOLACIó I DISSENY PER ORDINADORDEL CARTELL ALES SENZILL AL RÉTOL LLUAIINDS MES COMPLEX

...I A PREUS DE S'ARENAL!C/ MILITAR, 224 (devora Correus) • S'ARENAL

TEL. 74 32 62

TENNISSON RIGOTennisFutbol-salaHándbolPetancaCir. footing

SquashVoleiMini-golfTennis taulaGimnás

Final Avda. Son Rigo • Tel. 74 33 66Sometimes • Palma de Mallorca

1 9 112411 de Mallorca 15 D'AGOST DE 1995 7

Antoni Maria Sbert (1901-1980),membre fundador d'ERC i conse-Iler de la Generalitat.

debat polític, amb moments tanespectaculars com el discurs deGabriel Cañellas a la diada au-tonómica d'enguany, en el qualva afirmar que «Nos tratan co-mo a colonias de ultramar». Perals independentistes, ha de sermotiu de goig llegir a la premsalocal frases com aquestes: «Se-guimos colonizados en materiaeducativa»; (Planas i Sanmartí,Última Hora, 22-6-95); o «losintereses objetivos de muchosde los que hoy se alinean en elPartido Popular no son precisa-mente el sucursalismo haciauna dirección nacional quetiene una visión casi colonialis-ta de Baleares» (Juan Riera,Baleares, 30-7-95).

Encara que en Joan Quetglesno en parla al seu anide, no pucestar-me'n de referir-me també albarco de rejilla. Després quealguns militants d'ERC s'acollo-nassin durant la campanya electo-ral davant els atacs histèrics delsperiodistes espanyols, ara resultaque des d'aquests mateixos mit-jans s'ho agafen a broma i en fanacudits. Vegeu, si nó, els articlesBarco de rejilla, de Javier Co-romina, que acaba dient «Viscael vaixell de reixeta amb motorde plom!» (El Dia del Mundo,24-6-95); Galera de rejilla, dePlanas i Sanmartí (Última Hora,13-7-95); o La despedida. deLlorenç Capellà, que fa dir a

Cañellas: «-M'en vaig. Prepa-rau-me es barco de rejilla»(Baleares, 17-7-95). M'imagínque tots aquells que es varencreure les acusacions de racismeno se'n deuen saber avenir.Vejam si en prenen nota per a unaaltra vegada!

Que barco de rejilla no és unafrase racista ja ho varen explicaren el seu moment en aquestmateix periòdic persones comJaume Santandreu, BartomeuMestre, Miguel López-Crespí,Biel Majoral, Jaume Oliver, JoanMir o Bernat Joan. Per tant no calinsistir-hi. I si no és una fraseracista, res no ens ha d'impedirde dir-la als quatre vents. A migtermini, el rendiment electoral had'arribar per força. La meyaexperiència personal a la darreracampanya autonómica em vademostrar que els mallorquinsnets d'adoctrinaments polítics, noinfectats pel regionalisme pled'autoodi tipus PSM —és a dir,el sector de la població que araalguns anomenen majoria so-cial—, connecten immediatamentamb aquesta expressió i la veuenamb simpatia. Convertir això envots és qüestió de temps, feina iconfiança amb el propi projecte.

Seria un gravíssim error aflui-xar en aquests moments. Deixarde dir la veritat per por a ofendreel colonitzador, abandonar totaquest bagatge que ha conreat elnacionalisme durant més d'unsegle, significaria claudicar icaure en el possibilisme estérilque ja practiquen altres projectespolítics, com el PSM. Amb la pori les mitges veritats no s'ha alli-berat mai cap poble.

No, ara no és el moment defer concessions a l'enemic. Benal contrari, ara és el moment defixar l'objectiu de totes les nos-tres accions en la llibertat de lanostra pàtria. Ara és el momentde recuperar aquella tensió cap al'independéncia que va caracte-ritzar Francesc Macià. Ara és elmoment de proclamar ben fort isense por: l'enemic és Espanya!Vatualmón de forasters! Barco derejilla!! Josep Palou Q

La política unificadora i uni-forme que Castella ha aplicat aEspanya, o Hispània, s'ha fona-mentat, ara i sempre, en el terror.D'aquí que no ha de sorprendre aningú que l'estructura imperialis-ta que dóna cobertura a l'atrotinatEstat espanyol s'aguanti sota elsparàmetres del terrorisme. Així,tots aquells que des de les filessocialistes, convergents, populars,republicans o comunistes, inten-ten sostenir incólume aquest estat,sigui qui sigui que governi, estanfent apologia del terrorisme.

Amb tot, gairebé tothom s'haposat d'acord a atacar els socia-listes com a únics responsablesdels GAL, però ningú s'atreveixinquirir públicament: Quina partde culpa té l'oposició en aquestafer? És pot organitzar una opera-ció d'aquesta náturalesa i abastsense que ningú se n'assabenti?Si ara han aconseguit informa-cions que en teoria eren secretes,per qué no es varen preocupard'obtenir-les abans? L'assassinatdel diputat electe d'HB, JosuMoguruza, no va despertar lacuriositat de ningú, malgrat saberque el calibre de les bales utilit-zades eren de l'exèrcit? Nomésels socialistes senten odi pelsindependentistes bascos i cata-lans? Per si algü és prou ingenucom per creure's-ho, veiem quédeia Paco Umbral el 21-7-95 enun article intitulat «Aznar atómi-co»: «Por todo eso quiere labomba Aznarín, o es que quizá sepropone tirarla sobre Cañellas,para acabar de paso con elarchipiélago balear, que es sepa-ratista».

I a tot això, quin paper hi jugael cap d'Estat? Algú es creu ques'haguera pogut crear uns GAL al' «imperio» sense que en Francoen fos sábulo.? El terrorista inazi d'en Franco ens va encolo-mar un Borbó que només haviade servir per' viatjar, prendre elsol i esquiar? Si el paper de la

Joan Caries 1.

monarquia té tan poca enverga-dura, per qué, com deia Con-suelo A. de Toledo en un rotatiude Madrid el 14-6-95, está sotme-sa a «chantaje»? Qui li está fentel xantatge? 1 per qué? No estavaal marge de tot?

És més, quan encara ningús'imaginava l'abast d'això que endiuen «guerra sucia» -com sin'hi haguessin, de guerres netes-,el 30 de gener de 1995, el diari ElMundo, dirigit per Pedro J.Ramirez, deia: «El Rey tambiénrecibió el informe: Este informeelaborado en julio de 1979-observeu que va ésser fet des-prés d'un any d'aprovar la famo-

té

I en tot això del GAL,quin paper hi juga el

cap d'Estat?

9!

sa «Contitución» democrática-,por los servicios secretos españo-les, según fuentes consultadaspor este periódico se enmarcadentro de los estudios que perió-dicamente ha realizado el CentroSuperior de Investigación para laDefensa (CESID) sobre la luchacontra el terrorismo, y fue entre-gado a Presidencia del Gobier-no, Vicepresidencia del Gobier-no, la Junta de Jefes del EstadoMayor (JUJEM) y la Casa Real».

Tot plegat demostra que no-més es vol rentar la cara al mons-tre, però en cap cas es vol entrar aatacar el problema de fons: ladesconstitució ben programadai amb seny de les restes del'«imperio español» que perme-ti la incorporació a Europa detots els pobles ibèrics. Que aixòés una temeritat? En políticanomés són temeraris els covards,els cagadubtes, i els pusil.láni-mes, que, per desoir els savisconsells del professor Carles M.Espinalt, no convocaren un ple-biscit per la independència que,avui, ja reclamen més de trentaajuntaments de Catalunya.

Que tenien por? I no els fa porassassinar, robar, mentir, trair oel que és el mateix: recolzar aqu-est estat terrorista? Així, doncs,avui per avui, l'única política via-ble a Catalunya es aconseguir laconvocatòria d'un plebiscit.Oposar-se a la possibilitat que elscatalans manifestin a través de lesurnes la seva democrática volun-tat és col.locar-se al costat deltotalitarisme o del nazisme i, aramés que mai, cal que el poblesàpiga que en contra d'aquestasolució estan des de presidencia-bles socialistes a diputats republi-cans, que no dubten a recolzar un«estat de dret» que basa les sevesestructures en el «derecho deconquista». I és que el progrés noestá ni en el socialisme, ni en elrepublicanisme, sinó en la inde-pendència. Encarna Parreño Q

Els socialistes a monarquia els GAL

waw---TeleStar

SERVEI TÈCNICTELEVISORS • VÍDEO • ANTENES

TOTES LES MARQUES

AVINGUDA SANT FERRAN, 45 • TELÈFON 45 04 76 •07011 CIUTAT

La plaça Reial de Barcelona.

8 15 D'AGOST DE 1995 19111411 de Mallorca

DE LES CLAVAGUERES DEL FRANQUISME

Vida quotidiana durant la Postguerraal barri «xino» de BarcelonaPractiques espiritistes, laPrimera Comunió i la Falange

Aquest aspecte positiu de lesfemelles del meu barri del qual usparlava, té també la seva epopeiaen les dones que tingueren la sufi-cient fortalesa d'ànim per dur aterme l'única cosa possible, allá,en aquells anys, que era sobreviu-re. Foren una presa fácil, per altrabanda, de tota mena de supersti-cions, des d'allò que més tard se'ndigué nacional-catolicisme (aixòsí, en versió superrealista), fins atota la gamma de practiques d'es-piritisme conegudes arreu delmón, incloses algunes totalmentautòctones. Val a dir, a més, que,en aquest moviment espiritista,els difunts hi col.laboraren ambun lloable entusiasme. Al meubarri, en aquells negres anys de lapostguerra, hi hagué més apari-cions de morts d'ambdós sexesque els darrers tres segles. Enalgunes casos, la filla, víctima del«poll verd», o l'avi mort a la guer-ra de Cuba, hi eren tan presentsque només mancava que elsposessin el plat a taula, perquè Ilitparat i tot tenien.. (Per tenir,àdhuc molts d'ells tenien tarja deracionament... pea> això és totauna altra història, que tenia més aveure amb els «vius» que no pasamb els morts.) L'admirable ajutde la gent de l'altre barri contri-buí, si més no, juntament amb el«Rasca yu» (ai!, canciones paradespués de una guerra... i ses-

sions de cinema al «Potaje» (elcinema Colom, per malnom«Potaje» perquè allí hi entrava detot...) a fer suportar allò que erainsuportable: la fastigosa i inaca-bable misèria, amb música celes-tial com a fons.

Algú potser preguntará quinpaper hi jugaven en tot aquestpanorama els nens... Doncs elsnens del barri «xino» —com d'al-tra banda, tots els altres de lageografia franquista— van ser deFalange i d'Acció Católica. Ara,això sí, com a militants de tanenaltides institucions, vam serdignes del nostre benvolgut barrii la nostra actuació va ser, en totmoment, aberrant i quinta-colum-nista alhora. Com a actitud aber-rant podem citar el fet que moltsde companys meus, d'AccióCatólica, eren ateus de tota lavida. És clar que tampoc no etdonaven 'pire opció. Tan bonpunt feies la Primera Comunió,era norma de obligado cumpli-miento, aleshores el cercle es tan-cava i queien dins el sac tantcreients com no creients. No té resd'estrany, vist aquest estat decoses, que els primers exercicisespirituals als nens de la metaedat que s'organitzà a la meyaparròquia després de la guerra,fossin «contestats» pel personal, ique sovint les discussions degene-ressin en insults, val a dir enaquest sentit, que el captenimentd'alguns d'aquells sacerdots no

44

Al meu barrihom no podia ser

franquista nidins la Falange.

99

fou gens edificant, la qual cosamotiva incidents, com ara que unnoi del meu carrer, en plens exer-cicis espirituals i davant els adjec-tius calificatius adreçats als paresdels presents, s'alcés tot cridant:—Malhechor, tu padre, so...!

Val a dir —i no crec descobrirres de nou— que l'apostolat entreels indígenes del barri va ser por-tat més aviat amb els peus, perdir-ho amb eufemismes. Nomésaixí s'explica que quant els res-ponsables de l'Acció Católica aSanta Mónica —un matrimonicarregat de bones intencions— emproposessin, amb aquella bona fe,de pagar-me la carrera de sacer-dot, jo em sentís profundamentvexat. De tota manera, he de con-signar que, en aquella santa casaque era la parròquia de SantaMónica en la postguerra imme-diata, hi havia dues persones quevan fer tot el possible per equili-brar les bajanado,9 dels seus ger-mans en Crist: un mossèn quehom va salvar del desastre del 19de Juliol, i del qual la gent delbarri va tenir cura durant tota laguerra (per alguna cosa seria!), iel senyor rector, un home demuntanya, que poques cosestenia de la «terra baixa» Ilevat delmissatge de Crist.

Quant a la nostra estada dinsla Falange, més que aberrant—que també ho fou—, va ser«quinta-columnista». Al principi,pocs ens vam alliberar de l'oli dericí, al qual els caps falangistestenien una dèria morbosa; per?)molt aviat van haver de moderarla repressió amb la gent del meubarri, quan van poder constatarque de rucs ens guanyaven, per?)de bèsties no. La cosa comença

amb el senzill càstig d'espieta, abase d'un parell de nates, per?)molt aviat algú rebé pel sol fet dedeclarar públicament la seva fefranquista... Al meu barri hom nopodia ser franquista ni dins laFalange! De tota manera, hi vahaver un temps en qué els capi-tots de Falange ens agafarenmolta d'estima, quan van poderpalesar que, com a força de xoc,érem únics.. Quan van començarles batusses amb els carlins, elsmés bèsties del meu barri varenser utilitzats com a force de frap-pe eficient i contundent, davantl'entusiasme dels «joseantonia-nos»... fins que un dia, els delmeu barri, en el fragor de la bata-lla, van començar a repartitbolets als uns i als altres. El bati-bull que es va organitzar al carrerdel Carme, sede de la Falange deldistricte cinquè, va ser de no dir...Evidentment a l'igual que en elscas de la Santa Mare Església, elsazules tampoc no van encertar elmètode adient per a convertir elsnens barrioxinesos a les sevesdirectrius.. Permeteu-me ara unapetita reflexió: els nens, al meubarri ens sentíem també profun-dament antifeixistes, com elsnostres pares i germans; pea> ésque, tant els servidors coml'Església, no van fer res per can-viar aquest estat de coses: ens vantractar, a nosaltres, uns nens,també com a vençuts.

Val a dir que el nostre pas peraquelles institucions va ser mésaviat fugisser. Al final dels anysquaranta, ja ens havíem donattots de baixa, i tomàvem a la nor-malitat. Perquè, en certs aspectes,la vida que menàvem era mésnormal que la d'abans i, sobretot,que la de després; gaudíem d'unallibertat quasi completa, fruit dela vida desorientada que menavenels grans. Anàvem molt al cine-ma («Eo, en el Potaje hacen unade coña y una de hostias»).Fèiem guerra amb els nens delsbarris veïns; i vivíem l'època demés mànega ampla sexual delConcili de Trent ençà... Tambéjugàvem molt, sobretot a l'airelliure. Un bon lloc de joc eren lescases enderrocades pels bombar-dejos (on per cert, hi havia gransrètols que deien: «Destruido porlos rojos en su huída»).

Els nens i l'escotaAh, també anàrem a l'escola...

però no tots. Ara, l'escola ja noera obligatòria ni gratuïta. Ja s'ha-vien acabat aquelles escotes oncada dia donaven dinar i berenarals nens i nenes del meu barri. Persort per a tots nosaltres, a lesescoles ens forjaven no sé qué...l'anima o una cosa semblant,deien. En el millor dels casos—com en el meu— els nens delbarri «xino» anàvem a parar alColegio Obrero Pizarro on, coma mostra, la «señorita», la dona del'amo i director i, ensems, mestrade les nenes, s'entenia amb elmestre dels pàrvuls, que era sub-normal i a qui li deien «el Pajo» acausa de cenes practiques queeren ben conegudes en ell...sovint a classe mateix. En el pitjordels casos anàvem a raure a lesurpes d'un tal Don Celestino, undels personatges més tenebrososdel barri. Don Celestino era untitulat de Pedagogia, que creiaque l'ús de les palmetes era cosade marietes, i allí on hi havia dosbons punys... alguns dels seusalumnes havia agafat una pulmo-nia, víctimes d'una de les sevespractiques predilectes: enviar aalgú al pati, en ocasió d'un granxàfec. Al Pizarro, la repressió noarribava a tant... però Déu n'hido! Don Cosme, l'amo i senyor, síque creia en els efectes pedagò-gics de la palmeta, i l'usava quefeia goig. Jo, particularment,rebia molt sovint; a vegades permotius ben inversemblants, comara pel fet que els mestres tin-guessin algun convidat. M'ex-plicaré: cada matí jo portava el paals mestres, i en aquelles ocasionsem demanaven que els portés unabarra de més. Però a vegades acasa em deien que havien fet curti que no podia ser. —Don Cosme,mi mamá dice que no puede ser;que hemos hecho corto. En sentir-me, Don Cosme somreia d'unamanera sinistra, i jo sentia com elscabells se'm posaven de punta.De seguida l'home cridava els dela primera reglera i, un a un,començava a preguntar-nos lataula de multiplicar, amb la pal-meta a punt de solfa. —»Cinco porocho?», preguntava a la primeravíctima. El pobre xicot comença-va a returar: —Cua, cua, cua, cua-renta!» El mestre esperava gentil-ment quinze segons, que el noiacabés de fer l'ànec. Però en arri-bar a mi —que em sabia la taula decor— no n'esperava ni un, de

La Ciutat de Mallorca del segle XXILa Ciutat de Mallorca que l'associació de

veïns de Santa Catalina vol per al segle XXI ésuna ciutat més cómoda, més amable, més humana,més segura, més alegre, menys agressiva i menyscara. Una ciutat més racionalitzada en tots elsaspectes: en l'administració local, en l'economia,en l'aspecte social i en l'aspecte polític.

Pensam que, per obtenir aquests objectius,ens hem de posar a fer feina com més prest millori potser d'aquesta manera entrarem en millorscondicions al proper tercer millenni.

Hem de començar a fer feina per tenir unescomunicacions més còmodes amb tots els pobles iciutats de Mallorca, amb la finalitat que Ciutatdeixi de créixer, que es quedi amb la grandària queavui encara té. No podem ni volem consentir queper a l'any 2000 la nostra Ciutat sia una metrópo-lis inhabitable i irracional per les seves mides.

També hem d'exigir la descentralització deserveis, de manera que cap poble i ciutat de l'illaestigui mancada del servei de l'administraciópública, d'hospitalització, de cultura, d'oci, etc.Cal equilibrar la cosa de manera que sia tan cómo-de viure a Ciutat com a qualsevol poble de Ma-llorca. especialment als pobles del Pla.

També volem una ciutat menys cara que l'ac-tual. Avui, viure a Ciutat, s'ha convertit en un llocon cada dia hem de pagar: declaració de renda,IAE, IVA, contribucions de tot tipus, etc; a méspagam un preu de cada dia més car pels aliments,begudes, combustible, etc.

Tot això, sobrecarregat, perquè si volem unaciutat neta, segura i bella, això ho hem de pagar elsciutadans; i ja en el súmmum de la cultura de laimposició contributiva que patim hem de dur l'ai-gua de fora de Mallorca i pagar-la al preu de lacoca-cola, amb royalties inclosos.

Per al pròxim millenni, volem una ciutat mésculta, però no amb més museus o més exposicions.No, l'associació de veïns de Santa Catalina vol quela cultura dominant sia la nostra, l'antiga, la deisnostres padrins, la mallorquina.., que té per expres-sió la llengua catalana, la música, el ball, el teatre.Que ens puguem sentir arrelats en allò que tenimmés a prop: la nostra barriada, el nostre poble, lanostra ciutat. Ens hem de comprometre en ladefensa de «lo nostro», i deixar de banda els pro-blemes de les nacions veïnes. És ridícul que ens

• ,K./1/1puguem sentir protagonistes d'esdeveniments quesón fora dels nostres límits territorials. Això devoler formar part de qualque cosa més gran que la

nostra illa, ha fet que de cada dia siem més petits,més pobres, menys desenvolupats, malgrat viure aun lloc ric amb una florent indústria turística.

Volem que s'enterrin d'una vegada les viesdels trens de Sóller i del d'Inca, i que es facin elsparcs urbans a les actuals estacions.

Volem que la majoria de carrers de Ciutat siende direcció única. Volem la reimplantació del tram-via i que s'estudiï la viabilitat d'una línia de metro.

Volem que la nostra indústria turística siaproductiva, que ens doni guanys i no pèrdues. I ésque tenim pèrdues perquè tres-cents mil ciutadanshem de pagar els recursos hidràulics, sanitaris id'infrastructura de sis milions de visitants. Tenimpèrdues perquè els guanys, els s'enduen els trans-portistes, els tour-operators i els hotelers queinverteixen els seus guanys a l'estranger. I benespecialment, l'Estat espanyol, que recapta elsnostres imposts i els s'enduu cap a Espanya.

Nosaltres exigim que Espanya accepti pagara la nostra ciutat un cánon de 22 pessetes per cadapassatger que entri pel nostre port o aeroport.Aquest cánon servirá per finançar les infrastructu-res hidráuliques, de seguretat, de neteja, etc.

La nostra exigència es fonamenta en el fetque les ciutats de Madrid i de Barcelona, actual-ment, cobren un cánon de l'Estat espanyol de 22pessetes per cada passatger que transporten elsseus serveis metropolitans. Els ajuden perquè elsciutadans d'aquestes dues ciutats no són culpa-bles, i per això no han de pagar un servei que cadaany és utilitzat per milions de turistes que van aaquestes ciutats.

La Ciutat de Mallorca, amb tres-cents milhabitants, ha d'aguantar les despeses que ocasionensis milions de turistes cada any, i no rep res a canvi.Madrid i Barcelona, ciutats que s'acosten als quatremilions d'habitants, són ajudades per les despesesocasionades per uns quatre milions de turistes cadauna. Pere Felip Buades, de Santa Catalina

ELECTROCOMUNICACIONSVALENTÍ

Electrodomèstics en generalTelecomunicacions i telefonia

Servei tècnic propi

Carrer Nuno Sanç, 1Te1.583081- 07200 Felanitx

Tintoreria Rentadoria

Cala d'OrRentat en secLavado en secoChem. rainigungD'y cleaningLaundry

Avinguda de Bélgica, 3. Tel. 643740 • 07660 CALA D'OR

PI MILARCAN ALEIX S.L.DISTRIBUIDOR OFICIAL EXCLUSIU PHILIPS

RÀDIO-TELEVISIÓ I VÍDEO

Tallers autoritzats PHILIPSServei tècnic post-venda d'electrodomèstics

Plàstics • cuines de butá. • bateries de cuina • tentadores •material elèctric • Ilums • discos • conservadores • frigorífics •

televisors PHILIPS • vídeos i computadores

TALLERS I REPARACIÓ: Carrer des Pou de la Vila, 11B. Tel. 581970BOTIGA: Carrer Major 70. Tel. 580281 FELANITX

de Mallorca 15 D'AGOST DE 1995 9

segon: «—¿ Ocho por siete?» Pata-pam!, ja havia rebut. A la fi, vaigoptar, com a estricte acte dedefensa, de robar la barreta de paa casa, quan no me la donaven.

Una bona ocasió de rebre, alColegio Obrero Pizarro, era al'hora de les oracions i les cantú-ries. Quatre vegades al dia, qua-tre, resàvem tots junts, el PadreNuestro, l'Ave Maria i el GloriaPatri; i cantàvem el Cara al Sol il'himne nacional. Mentre cantà-vem, Don Cosme alçava una ore-lla i escoltava amb atenció; desobte, corria a fúmer un castanyota algun desvergonyit que, tot dis-simulant, cantava A las barrica-das o el Joven Guardia. Aixòpassava també a l'hora de resar,quan algú introduïa a l'oracióalguna d'aquelles frases que endiuen «irreproduibles»; pea) aixòera molt perillós, perquè DonCosme era molt carca, i llavorssortia la bèstia, i no mirava res...De tota manera, l'home, de vega-des, permetia un cert diàleg. Hihavia dies que discutíem de polí-tica mig matí: ell, a favor delsalemanys, nosaltres, a favor delsaliats, per() sovint la cosa acabavaa bolets, quan algun company nopodia suportar més i Ii etzibavaun «¡Usted es un facha!» 1, entrebolet i bolet, Don Cosme un diaens va dir. «¡Sois como vuestrospadres! No aceptáis haber perdi-do una guerra!»

No, no ho acceptàvem. Aqu-ell home —que en el fons encaraque semblés mentida era un bonjan— l'encertava. Nosaltres tambéhavíem perdut una guerra, i no hoacceptàvem. I a la nostra.manera,intentàvem establir ponts amb elpassat que ens havien esborrat; icercàvem aquell diari esportiuque parlava de les grans gestesdel Barça d'abans de la guerra(«el temps normal», en deia lagent gran) i miràvem, respectuo-sos, aquella col•lecció de cromos,que pel sol fet de ser «d'abans dela guerra», ja tenien un gran valorper a nosaltres; cercàvem la nos-tra identitat perduda. I en aquestarecerca la majoria teníem totesles de perdre; i ja no la recobrà-rem mai més. Fórem vençuts perla postguerra i per aquells que lavan parir. Fem memòria... Undiumenge al matí. Carrer Amàliaamunt, anàvem jo i un altre xicot.No vèiem cap ánima. Cantàvemen veu baixa: «Amunt els dam-nats de la terra. amunt...» Totd'una vaig sentir una grapa quem'agafava un braç. La sang se'mva glaçar. Em vaig girar i vaigveure, prop del meu, un rostresense afaitar de dies, d'un homede mitja edat. Els ulls Ii brillaven,a l'home, quant tot ensenyant-nosun puny ben clos, ens digué:«¡Salud camaradas!» Jo teniallavors, deu anys. La RosaBlanca 11

La picotaDes de la seva troneta a l' Última Hora, amb data del 2.8.95,

en Cela Conde ens feia el seu típic sermó espanyolista. Preténinvalidar el dret d'autodeterminació del poble basc. Per això no seIi acut altre argument que reafirmar un no se sap ben bé quin dretoriginad de l'individu. Com a bon petit oligarca hispà, fa de per-donavides, i ell tot sol aconsella als nacionalistes bascos que esllegeixin en John Locke. Quin llistó més baix el d'aquests in-tel.lectuals hispans! A qui pretén enganyar? Qué s'empatolla? Elsbascos i els catalans saben molt bé quina va ser la contribuciód'en Locke a la lluita per la independència dels nord-americans.En Cela Conde valdria més que cités a n'Ortega y Gasset. EnJoan Quetgles Q

10 15 D'AGOST DE 1995 19113t11 de Mallorca

Carn capolada (21)JAUME SASTRE

Quan un esclau es rebel•lacontra l'opressor ha de saber quela primera resistència que hauràde véncer és la dels seus com-panys acovardits que se li tirendamunt empesos per la por i perla histèria. Dia I de gener de1990, en un dels primers articleseditorials que vaig fer per a S'A-RENAL vaig escriure: Quan unnegre, un oprimit, lluita per laseva dignitat personal o col-lec-tiva, immediatament comprovaque tothom se li tira damunt,fins i tot els seus propis germansde rala. El cas Macià Maneraamb l'actuació deplorable delsdirigents del 1PSM és ben iblus-tratiu. (...) Com ja hem dit,doncs, el rebel és el «malvat»sobre el qual es descarreguentotes les bastonades. Quan unnegret ja no pot més i rebenta,ha de saber d'antuvi que la pri-mera resistència que haurà devéncer és el negret Tío Tom(PSM, OCB, Blanquerna...) jaque aquest veu perillar les con-cessions que ha aconseguit abase de no contrariar l'amo.

Vist des d'aquesta perspecti-va, l'actuació arrossegada deJoan Mir, Bernat Joan, Magdale-na Aguiló, Bartomeu Frau, Mi-guel Vives, Catalina Riera, etc.,que han fet la farina blana davantels atacs de la premsa d'ocupa-ció, s'ha d'entendre, doncs, comuna manifestació patológica delcolonitzat i del perseguit. El seuacte poruc és equiparable a ladels xuetes que s'han oposat(vegeu carta al director Contra elmonumento a los «xuetes», UH21.1V.95) al monument impulsatper l'Institut de Relacions Cul-turals Balears-Israel en memòriade Rafael Valls i els germansCatalina i Rafael Benet Tarongíque van esser bàrbarament cre-mats vius per la Inquisició espan-yola l'any 1691. ¿Com s'explicaque quan algú proposa fer unmonument en record de les vícti-mes de l'antixuetisme, hi hagi unsector de xuetes acomplexats ques'hi oposin afirmant: Como des-cendientes de xuetes que somos,quisiéramos mostrar nuestrodesacuerdo con la instalaciónde ese monumento judío, pues-to que sólo servirá para resuci-tar viejos desprecios, odios ymarginaciones hacia todosnosotros, todo ello ya práctica-mente olvidado? ¿Com s'explicaque quan Josep Palou encaixa

amb fermesa els atacs dels colo-nitzadors espanyols, un grupet dela pròpia militància d'ERC enplena campanya electoral se'n vaa la premsa enemiga per desmar-car-se'n? Doncs ja ho he dit:misèries del colonialisme.

* * *

Enmig de tanta cagarel•la itanta davallada de calçons, estic.orgullós d'haver format part del'equip de Josep Palou perquè,com han hagut de reconèixer finsi tot els enemics de la premsad'ocupació, enmig de la tempestad'anatemes, el candidat d'ERCno va recular ni una passa. VegeuD16 de dia 14 de maig: JosepPalou. El candidato autonómi-co de ERC continua en sus tre-ce y no sólo no retira la campa-ña del «barco de rejilla», sinóque ayer Palou llevó su barco ala incineradora de Son Reus,para mostrar el rechazo de supartido a este sistema de elimi-nación de residuos. Baleares dedia 15 de maig: El candidato deERC Josep Palou se ha empe-ñado en animar estas eleccio-nes. Ayer llevó su barco de reji-lla a los solares donde se cons-truirá la nueva cárcel. En aquelescenario declaró: «El estadoespañol exporta a Mallorca sudelincuencia, en lugar de em-prender programas de rehabi-litación en su territorio». Paloudice que los presos deben serdevueltos a su lugar de origen.D16 de dia 17 de maig: JosepPalou no se separa del «barcode rejilla». No le importan lascríticas y hay quien dice quehasta duerme con él. Lo ciertoes que se mantiene optimista ycapea el temporal de críticasque le han caído encima poresta campaña alegando que «almenos se ha levantado polémi-ca y se ha creado un debate».Ayer, el candidato de ERCentregó otro ejemplo del bar-quito al nuevo director provin-cial del Ministerio de Edu-cación. D16 de dia 18 de maig:Josep Palou no se separa de su«barco de rejilla». El candidatode ERC decidió ayer obsequiarcon uno de sus peculiares naví-os al Cabo Prior para expresarel rechazo de su partido altransporte de agua del Ebro enbarco. Lo que no se llegó asaber es si Palou sufrió mucho

El capita aranya, Joan Mir.

con la separación o si, inmedia-tamente, se hizo con otro «bar-co de rejilla». Baleares de dia 27de maig: Si de algo no se lespuede acusar es de inconstan-tes. Pese al alud de críticas y deacusaciones de racismo recibi-das durante los quince días enlos que pasearon el barco dearriba a abajo, los de ERC sehan mantenido en sus trece. Sísenyor! Contrastau l'actitud ago-sarada de Josep Palou amb la deJoan Mir, Bernat Joan, TomeuFrau, Miguel Vives, etc i tindreula visió llastimosa dels éssers quefan figa.

* * *

Val més plorar de dret queriure d'agenollat! Aquests sónsuns versos de Blai Bonet que vamanllevar al Che Guevara. Els

44

Els mallorquins,en privat, quancap foraster noels pot sentir,

riuen d'agenollat1 fan coverbos

sobre el Barco deRejilla.

99

mallorquins en concret i els cata-lans en general som un poble vas-sall d'Espanya. Els mallorquins,en privat, quan cap foraster no elspot sentir, riuen d'agenollat i fancoverbos sobre el Barco deRejilla. Però només ho diuen enpetit comité, dins el rebost, benfluixet, dins el cercle reduït d'a-mics i de coneguts, vora la cami-lla, en els dinars familiars, ambles finestres ben tancades. Tres-cents anys de persecució espa-nyola han convertit els mallor-quins en uns llepaculs i en unspusil.lànimes, en un poble sotmèsi acomplexat des del punt de vistpsicològic. Ho hem vist centenarsde vegades: ¿com s'explica queun xulet foraster de merda, sí, unsimple i fotut mort de fam d'a-quests que quan canta na LolaFlores ens foten la ràdio a totaIlet, basti ell tot sol per acovardiruna dotzena de mallorquinots? Lacolonització espanyola ha do-mesticat la sang del nostre pobleamb suc de cascall fins a conver-tir-lo en un ésser castrat, servil,tímid, escèptic, resignat... Peròbé, els invasors espanyols noignoren que la por és un fenomende la psicologia de masses ques'encomana i que de la mateixamanera que ve per contagi tambése n'hi va. Aquest és el bessó dela qüestió. L'atac desproporcio-nat i especialment virulent delsdiaris forasters de Ciutat (CelaConde, Juan Mestre, MascaróPasarius, Torres Blasco...) contrala campanya d'ERC demostraque som atacats en la mateixamesura que som temuts. En JoanMir i companyia encara no s'hanadonat de la seva força, de la nos-tra força. ¿A on treu cap que qua-tre comptats llistons de fusta i unsquants metres de rejilla haginestat prou capaços de convertir-seen els protagonistes de la cam-panya electoral: ERC prometeser el partido de la polémicadurante la campaña electoral(Bal. 12.V.95)? La resposta estáen el fet que calia donar un escar-ment públic perquè ja se sap quela por guarda la vinya. Tots elsmallorquins, un pic o altra de laseva vida han dit Barco de Re-jilla, ¿qué passaria si totes aques-tes persones de cop i volta, en unparell de setmanes, deixassin dedir Barco en privat i passassin adir-ho en públic, al parlament, alsllocs de treball, als xibius dediversió, dins els cares, dins les

aules, dins les casernes, a lesfinestretes de l'administraciócolonial, ben enmig de la piala,amb veu segura i atronadora?Qué passaria? Doncs passaria elque ja sabem: la por mai no está adues bandes. Quan l'oprimit perdla por aquesta automàticamentpassa a l'opressor. Tots hem vistcents de vegades la mateixa imat-ge a les pel.lícules sobre colonia-lisme: quan l'home blanc, pled'arrogància i de fums de supe-rioritat, es passeja qualcant acavall per dins la plantació decocoters, els cents d'esclaus queIi treballen la terra acoten el cappetrificats per la por; en la mesu-ra que el col.lectiu de criats perdla por, aquesta passa immediata-ment a l'home blanc que parteixfet una .bala com si tingués uncoet dins els cul. Ara enteneu lareacció brutal - de la premsaespanyola contra ERC per la sevacampanya a Mallorca? JosepPalou va tenir la valentia de dirBarco de Rejilla enmig de laplaça i qué ha passat? Doncs hapassat que la premsa forastera liha tret la pell a tires no fos cosaque els mallorquinets temorencses contagiïn d'aquesta actitudvalenta. Perquè és clar, el dia queel poble de Mallorca s'atreveixi adir en públic el que ara només diuen privat, la colonització espa-nyola tindrà els dies comptats.

* * *

Una altra cosa que he aprèsde l'Operació Barco de Rejillaés que hi ha molt de fantasma illengueta llarga que darreradarrera són els més valents delmón però que quan es tracta dedefensar les conviccions en situa-cions adverses pleguen veles. Elcasos més evidents són el deBernat Joan i de Joan Mir. DeBernat Joan en vaig fer una pri-mera aproximació fa unes setma-nes. Ara toca el torn a Joan Mir,un homonet que dia I de desem-bre de 1992 va escriure sobre lesclavalleres gitanes que estafen elsturistes: Farisaisme és roman-dre paralitzats per la por a seracusats de racistes i callar da-vant un dels principals obsta-cles (més gros que el problemamedioambiental!) (sic) que s'o-posa al creixement econòmic deles nostres illes: la petita per?,escandalosa delinqüència de lesclavalleres i els xoriços que ens

I és quese'n

paraulafortunexisteheme

1 91t211 de Mallorca 15 D'AGOST DE 1995 11

envia Espanya. (...)Fariseisme seria pensar tot

això i guardar-ho dins el ga-vatx, no fos cosa que resultáspolíticament inconvenient:me'n fot i ja está dit!

Hala idó, qué me'n deis d'a-questes parauletes! Veritat quefumen en pipa! A la vista delsfets, Joan Mir, s'ha convertit enla quintaesséncia del CapitàAranya elevat a la máxima potèn-cia, aquell cara de Judes queembarcava els seus en un barco(de rejilla, per Ventura) però que al'hora de partir astutament roma-nia a terra. Ai Joanet Mir! Quit'ha vist i qui et veu ara!

I és que el vent se'n du lesparaules però afortunadamentexisteixen les hemeroteques. Acíteniu el que va escriure dia 15 dejuny de 1991 Jaume Oliver Miescaseta. És un fragment d'un ani-de titulat Jo tampoc vaig votarPSM (Xoriços no!) publicat aS'ARENAL. Aquesta article co-mençava criticant durament Ma-teu Morro i el PSM per desdir-secovardament de l'expressió Bar-co de Rejilla davant les preguntesde Kika Cortés en una entrevistaa Antena 3-TV.

En aquest article, JaumeOliver feia una apologia delBarco de Rejilla i del grup derock Ocults de Manacor. Dedicespecialment les paraules deJaume Oliver als traïdors de lesJERC començant per la seva pre-sidenta Magdalena Agulló i con-tinuant per Miguel Vives, Cata-lina Riera, etc que van anar a lapremsa: El sector juvenil de estaformación política ha decididomayoritariamente que se oponea que continúe la campaña que

utiliza el barco de rejilla comorechazo a todo lo que no seamallorquín (UH 17.V.95).Llegiu amb atenció les paraulesd'en caseta de l'any 1991: Jo novaig votar PSM, ni crec que capnacionalista pugui dir cara altaque va votar aquest personalque tracta els mallorquins debeneits. Sort que entre els enso-pits camins / decisions de pro-grés, de les avorrides portesobertes a Cort i entre els altresvalors perpetuadors de l'es-quartarament nacional a laNova Mallorca d'aquesta tedio-sa campanya electoral hl hahagut un acte nacionalista.

No era convocat per cappartit polític: va esser diven-dres dia 10 de maig a la una imitja de la matinada, a Go-mila!

Una gent que no cercavavots, que només volia agradar,va reunir tanta de gent a unlocal a un carreró de Gomila, aCiutat, que no hi cabia ni unforat. Quasi tot eren jovenetsd'entre quinze i vint anys.Cridaven, botaven i ballaven, ino deien «feina de tots» ni «ma-llorquinitzem», cridaven ambtota l'ànima BARCO DE REJI-LLA!!

Suaven com un brollador icridaven BARCO DE REJI-LLA! a un recital del grup derock més valent de Mallorca:Ocults, de Manacor (...)

Cançons ciares i catalanessense patrocini de la campanyaMolla de Bilingiiització. Canta-ren Xoriços, no!, El blues decampanet, Qui l'agafa és seva,No en volem cap. Boti, boti, boti!,Mala pécora, o la més famosa:

Jaume Oliver, al congrés de Fe-lanitx dia 31 d'octubre de l'any1992 en el qual es va aprovar perunanimitat la ponència electoralque incorporava i explicava el critBarco de Rejilla.

Barco de rejilla. (...)L'esmentat article acabava

d'una manera contundent i cate-górica: A partir d'ara hauremde llegir S'ARENAL DE MA-LLORCA amb banda sonoradels OCULTS.

Hala idó, que us pareix totaixò? Ja ho het dit! Sort de leshemeroteques!

* * *

Per cert, ara que hi pens, l'o-peració de sabotatge va comptaramb una planificaeió calculada.Vegeu, dimarts dia 17, arriba a lapremsa el desmarcament deTomeu Frau de Manacor. Di-mecres dia 18 es filtra l'oposicióde les JERC; i dijous dia 19 apa-reix l'article de Joan Mir. Comveis no tot va sortir de cop sinóque la cosa va anar fragmentadaper tal de fer el màxim mal.

* * *

Les eleccions del 28 de maigja són història. Ara que ja ha pas-sat un cert temps és el moment depublicar en fred una relació delque va donar de si la campanyadel Barco amb l'advertència prè-via que el dossier que teniu a con-tinuació ben segur que no ésexhaustiu atès la gran quantitat de

comentaris que va provocar.Agrairé als lectors que em facinarribar aquells documents que ami m'han passat per alt per tald'anar completant el dossier.

ENTREVISTES

Jaume Simonet: Marivent nocorre peligro porque es del pue-blo. Los habitantes de Son Got-leu son tan mallorquines comoyo, solo han de integrarse, DM18.V.95.Josep Palou: El president Cañe-Ilas es el mariscal Pétain deBaleares, BAL. 21.V.95.Josep Palou: A quien quieraimponer la cultura forastera,barco, DM 23.V.95.Jaume Simonet: España es unmal negocio, D16 26.V.95.

ARTICLES

Torres Blasco, ERC resucita ala Falange, El Día del Mundo12.V.95.José Ma Sarriegui, El PP no tienemano izquierda, El Día delMundo 14.V.95.Editorial UH (Camilo J. CelaConde): Rejilla, UH 14.V.95.Editorial Baleares (Camilo J.Cela Conde): Barco de rejilla.Bal. 14.V.95.Miguel Segura, La brusca de lacampanya, UH 14.V.95.Antonio Alemany, Que hable elorate. D16 15.V.95.Juan Riera, El Barco de lademagogia. Baleares 16.V.95.Pingüinos, UH I 6.V.95.Biel Mesquida, Amb els ulls tan-cats, DM 18.V.95.Joan Antoni Etades de Moncaire,Barco de Rejilla. Baleares18.V.95.Sense signar (Mascaró Pasarius):Los «barcos de rejilla» de ver-dad. Baleares 21.V.95.Alfonso Salgado Bobadas y sa-bios. Barco de rejilla, UH21.V.95.José Ma Sarriegui, Incluidos /excluidos (de ERC a Sos-Racisme), El Día del Mundo21.V.95.Andrés Ferret, Santa Rita y lacultura forastera DM 23.V.95.Francesc Gost, Feixisme en ca-talà, ElEl Día del Mundo 23.V.95.Bartomeu Mestre, Crit naciste ode llibertat?, El Día del Mundo23.V.95 i UH 25.V.95.Oscar Aguilera, ERC, el barcode rejilla i els cínics de sempre,Baleares 23.V.95.Josep Palou, Barco de Rejilla,un crit d'alliberament, L'Estelde Mallorca 24.V.95 i UH18.V.95.Joan Mir, Barco!, L'Estel deMallorca 24.V.95.Torres Blasco, Pilar Rahola y el

«barco de Palou, El Día delMundo 24.V.95.Alexandre Miguel, La reixetaracista: el barco escora a estri-bor, El Día del Mundo, 25.V.95.Biel Mesquida, Constel.laciód'idees joioses, DM 25.V.95.Torres Blasco, Rahola no estápara caracoles, El Día delMundo, 25.V.95.Francisco Rotger, Historias de latierra, El Día del Mundo25.V.95.Marta Zoreda; Palou y su barcode rejilla, El Día del Mundo26.V.95.Josep Palou, Resposta a Alexan-dre Miguel, El Día del Mundo27.V.95.José Ma Sarriegui, EjemplarSOS-Racisme; incompetenteGovern, El Día del Mundo28.V.95.Alexandre Miguel Sos Racisme,Mal camí Sra. Zoreda, El Díadel Mundo 29.V.95.Javier Matasanz, Había una vezun barco de rejilla...», Baleares2.VI.95.José Luis Villalonga, Aldeanis-mos, La Vanguardia 12.VI.95.J. Planas Sanmartí, Carta a JoséLuis Villalonga, UH 18.V1.95.Antoni Serra, Barco de Rejilla,UH 20.V1.95.Javier Coromina, Barco de Re-jilla, DdM 24.VI.95.Ni rejillas ni exclusiones, con-vivencia y mestizaje, DdM26.V.95.Planas Sanmartí, Gente, UH30.V.95.Joan Estades de Montcaire, Si-monperi, Bal. 27.VI.95.Miguel Cardell, Pereira i lamalura (o saudades d'un fona-mentalista), DM 30.V1.95.Jaume Santandreu, Retorn alduel, DdM 30.V1.95.Antoni Martiañez, Racisme,L'Estel de Mallorca I .V11.95.Baltasar Llompart, Racisme ixenofábia . L'Estel de Mallorca1.VII.95.Pedro Pablo Alonso, La de-mocracia y las termitas. DM3.VII.95.Gaspar Sabater, El «protodesca-labrado», DdM 11. VII.95.Planas Sanmartí, Galera de reji-lla, UH 13.VII.95.

DIBUIXOS

Juan Pla, Aquest Palou d'EWCdiu que no en vol cap ni un deforaster a Balears, Baleares5.V.95.Juan Pla, Ja hi torna Palou ambel Barco de Rejilla. Baleares15.V.95.Juan Pla, Se queixa la Rahola...BalearesBibi, Móstoles / Barco deRejilla. Baleares 18.V.95. (Con-tinuará)

MOSSEGADESEl nou llibre de

Jaume Sastre

280 planes122 fotografies

586 notes a peu de página600 persones citadesamb noms i llinatges

El trobareu á les següents llibreries: Palma: Quart Creixent,Embat, Tótem, Llibres Mallorca, Jovellanos, Jaume deMontsó i Aloma. Inca: Espirafocs. Manacor: Leo.

Demandes fora de Mallorca: contrarrembors a l'apt. de Cor-reus núm. 124 (07600) Palma

No sé per quines estranyes circumstàncies, a les acaballe