de Mallorca 1.n •"" *,«...n • • •

••••• /O I I 1M Mio•• .0 SI

W/1/ MI. , l• • /In• M• • • / /al

•M •1•••n

;MI _op•n •n ••••••••• AO,L • •MMIL ...• M. ••• A.M

,p.P1

PUBLICACIO INDEPENDENT DE LES ILLES BALEARS ANY XII. NÚMERO 272 1 D'AGOST DE 1993 PREU: 200 PTS

A1N 11U S IIICrINAl. Dr. MALLUKUA

PASOS CATALANS

•

Pilar Rahola defensa els interesos de Balears al Parla-ment espanyol.

Aquest periòdic es pot trobara tots els quioscos de

Mallorca. Exigiu-lo al vostrequiosquer si no el trobau

ESTIU'93LA POLÉMICA

DE L'AIGUAOPEL

CMSERVICIO OFICIAL_

OPEL

SERVIAUTO ARENAL S.A.Carretera Militar, 185 - LAS CADENAS

Tel. 26 81 11

07600 EL ARENAL - PALMA (BALEARES)

Fax 74 32 77

Carretera Militar, 185 Ses Cadenes07600 S'ARENAL DE MALLORCA

ffly:444

Viu l'Estiu Alcúdia 93 dins el programa d'activitats lúdiques esporti-ves organitzat per l'Ajuntament d'Alcúdia.

SUPER ME P t.7

CAS MATA- )1A

Pilar Rahola defensa elsinteressos de Balears

al Parlament espanyol(Redacció) La diputada per Esquerra Republicanade Catalunya (ERC) al parlament espanyol, PilarRahola, va defensar els interessos de Balearsdurant el debat d'investidura de dia 9 de juliol. Ladiputada independentista va citar Balears en duesocasions: una per denunciar que érem la ComunitatAutónoma que patia l'espoli fiscal més alt i l'altraper denunciar que el 95% dels interessos de les illeses decideixen a Madrid. Pilar Rahola va reclamar laindependència dels Països Catalans per la viapacífica i democática i que la constitució espanyolamodificás l'article vuitè que diu que l'ús de les armesestá per damunt dels vots dels ciutadans. Amb laseva intervenció, Pilar Rahola, va deixar enevidència que els drets humans no es pidolen sinóque s'exigeixen i que s'exerceixen. Tot i que elreglament de la cámara espanyola prohibeix l'ús dela llengua catalana, Pilar Rahola va desafiar aquestallei genocida i va parlar en català dues vegades: unaper reclamar al partit de Jordi Pujol (CiU) queassumís la independència dels Països Catalans il'altre per citar uns versos del poeta nacional JosepMa Llompart:

Un cant per a una pátria.Amb veu nova ho proclamo, ho anuncio.us ho dic amb les lletres ben rentades,

esmolades de fresc -no fóra cosaque us agafés desprevinguts-:

un cant per a una pátria.

La intervenció de Pilar Rahola ve esser sonada. Alfinal, el president del parlament espanyol, FélixPons, que no es va atrevir a aplicar la llei i ainterrompre Rahola quan parlava en català, va dir:Señora Rahola, este presidente seguramentetendría que volver a nacer para impedirle a suseñoría citar al poeta Josep Maria Llompart, perole agradecería que facilite a los servicios de laCámara uns transcripción correcta de la citapara que conste en el diario.

Un exemplar d'aquest periòdic será regalata cadascuna de les famílies deis municipisd'Alcúdia i Pollença. Si us ha agradat,trobareu una butlleta de subscripció a ladarrera plana. Enviau-nos--la.

2 1 D'AGOST DE 1993 1°Wattl de Mallorca

*3 CAIRES és una revista de la Comarca Nord, fetaper mallorquins en llengua forastera, que hem trobataquests dies per Pollença i Alcúdia. Suposam queés obra de joyas empresaris mallorquins que volenperpetuar la llengua i el pensament foraster a Ma-llorca i fins i tot hi hem vist un anunci de l'Aquacityde s'Arenal. Els desitjam un fracàs ràpid i una vidaben curta.

* El passat dimecres dia 21 de juliol, la diputada dels

Països Catalans Pilar Rahola va fer al Congrés deDiputats espanyol una pregunta en relació a ladesconnexió de la freqüència utilitzada fins ara perTV3 a. Menorca, que s'ha atorgat a una cadenaprivada de televisió. També va sollicitar la com-pareixença del ministre Josep Borrell parqué donicompte de les promeses efectuades durant lacampanya electoral reiterant la voluntat de resoldreaquest problema. Estam segurs que a més d'undiputat mallorquí Ii caurà la cara de vergonya quanvegi que una diputada catalana defensa més queell els interessos del mallorquins. Quan vegi quedes deis seus partits estatals estan amb la bocafermada i són impotents per defensar Mallorca.Quan vegi que la seva única opció és pitjar elbotonet de les votacions que els indica el seurespectiu portaveu.

* Són uns malparits, tallen les branques dels arbres,els pelen les soques parqué morin, els odien parquéembruten el carrer amb les sayas fulles o fruits.Llavors, ells i els seus cotxes, han d'estar al soldurant l'estiu. Alió que hem dit, són uns malparits.

* Com els qui cada cap de setmana surten a calarfoc als pinars de Mallorca. No hi há cap boig queapedregui les sayas teulades, diu l'adagi. Vosaltresja m'enteneu.

* Els Ocults ens envien un fax amb l'agenda deconcerts que faran durant aquest estiu, retallauaquest tros de diari i posau-lo a bon lloc els aficionatsal rock: dia 30 de julio!, aniran a Llubí, dia 7 d'agosta Sant Lloren, dia 13 a Alaró, dia 14 a Sagunt(Valencia), dia 15 a Porreres, dia 17 a Puigpunyent,dia 20 a Altea (Alacant), dia 22 a Ferreries, dia 23a Montuïri i dia 25 a Ferreries.

* De TRUI Espectacles també ens envien laprogramació de les sayas orquestres i conjunts ales festes de l'estiu a diferents pobles i barriadesdels Països Catalans. Preniu-ne nota: dia u d'agosta Vilanova i la Geltrú, UC. Dia dos a SES CADENES,(escrivim ses Cadenes amb !letra grossa parque ésel nostre poble), hi vendrá en Bonet de Sant Perei en Jaume Sureda. Dia 5 a Vara de Rei d'Eivissa,Ossifar. El mateix dia 5 a Arta, Lúcio Barbosa. Dia6 a Argentona de Barcelona, en Tomeu Penya. El

mateix dia 6 a Sant Llorenç des Cardessar, Ossifari l'Orquestrina. El mateix dia 6 a Arta, Z-66, Ca-nyamel i Cristall. El mateix dia 6, als Llombards, hi

NOTA DE LA REDACCIÓ

S'Arenal de Mallorca vol posar de manifest que elsarticles publicats en aquesta revista expressenúnicament l'opinió dels seus autors.Totes les personeso entitats que se sentin al.ludides pel contingutd'aquesta publicació tenen a la seva disposició la seccióCaries al Director que admet escrits que complesquinels següenrs requislts: * L'extensió máxima sónvInt-i-cinc retxes, escrites a máquina. * Les cartes hand'anar signades per l'autor amb noms i Ilinatges i had'incloure adreça, telèfon i D.I. No es publicaran textosfirmats amb pseudònim o inicials i quan l'escrit provinguid'un col.lectiu, ha de signar-lo un dels seus components.

En Pep "Pepe", als 79 anys i mig, és el socialista mésantic de Pollença. El trobam dins el Café ESPANYOLde la placa Major i em convida a un vermutet. Opina

que hi hauria d'haver emissores de ràdio en mallorquí

i qualque diari en català a Mallorca. Está eufòric pel

resultat de les passades eleccions i orgullós que elseu partit hagi fet entrar Espanya dins el Mercat

Comú Europeu.

anirà el grup infantil Botibauxa. Dia 7 a Sant Llorenç,hi anirà en Tomeu Penya, Géminis, els Ocults iTedeum. El mateix dia a SES CADENES, Ossifar,0.Victbria i lna Sassi. Aquest mateix dia,l'Orquestrina d'Algaida tocará al Club Nàutic de saRápida, també hi seran en Jaume Sureda i Plàstic.Dia 8 a Eivissa cantaran els d'UC. Dia 9 a santLlorenç, Rapsòdia. Dia 10 al mateix poble, UC. Dia12, a Banyoles de Girona, hi cantará en TomeuPenya. Dia 13 a Palmanyola, Géminis i Canyamel.I dia 14 a Cala d'Or, l'orquestra Casablanca i Gé-minis.

*Cada divendres, durant els mesos de juliol i agost,a les 9'30 a Ses Tarragones de Maria de la Salut,se celebren les Trobades per la independencia. ASes Tarragones, s'hi diuen coses molt fortes i moltinteressants, paró els mitjans de comunicació deper aquí callen, no en diuen res, o en diuen molt

poc. L'única manera de saber alió que és coudevers Ses Ta -rragones és anar-hi. L'altre divendreshi va haver uns fideus de roter per llepar-se els dits.

* Divendres dia 6 d'agost, dins les conferencies de SesTarragones, el nostre col.laborador Jaume Sastre parlarásobre l'exèrcit espanyol i la independencia dels PaïsosCatalans. Tots els que coneixen en Jaume Sastre des deles planes de L'ESTEL DE MALLORCA, ara tenen l'opor-tunitat de sentir—lo parlar de viva veu. Será una confe-rencia sucosa, sense .cap dubte. Vos lii esperam!

* M'ho cóntava l'amo de TELE HOGAR del carrer Nicolaude Pacs: "Vise al Toro de Calvià i allá l'aigua surt bensalada, mata les plantes i no t'hi pots rentar, no enparlem del beure. I mira aquesta factura: 17.000 ptes, dedos mesos". I que no tens cisterna?, li vaig demanar. "Igrossa que és", em va contestar. "Quan férem les cases,no hi havia aigua canalitzada i tota la gent el primer quefeia abans de construir era fer una bona cisterna".

Mira, li vaig dir, amb 17.000 pessetes pots comprarcinc camionades d'aigua, i si hi fas anar l'aigua de lateulada i fins i tot fas una canonada i hi fas anar l'aiguadel carrer quan plou, et sobrará aigua per a tu i per ales teves plantes. Jo, a ses Cadenes, ho faig així i noméshe de comprar dos o tres camions d'aigua a s'estiu. "Esuna bona idea", va contestar l'amo de TELE—HOGAR, "medonaré de baixa de l'aigua corrent de Calvià dillunsmateix".

* Contents em saludaren la majoria d'amics de perPollença i Alcúdia després d'un any de veure'ns. "Unprofeta que va pel món, pereixes", em deia un promotorimmobiliári de devers Alcúdia, "i dius cada veritat! Comels profetes!" Per això les autoritats civils i eclesiàstiquesvan alçurades amb nosaltres, vaig pensar. Fins i tot elscriats dels reis màgies de s'Arenal ens han atorgatenguany el premi carbó en disconformitat amb la nostralínia editorial i per haver canviat el nom d'aquestarevista.

* L'Obra Cultural ens envia un fax congratulant—se pel fetde tenir molts de ministres catalans al govern de Madrid.Una setmana més tard, ens n'envia un d'indignació perla supressió de TV3 al nord de les Balears. La cosa estáclara: com Inés ministres del nostre país hi hagi dins elgovern espanyol, més putejats estarem.

Aquests traïdors han de fer nierik davant. els seusamos castellans, i en fan.

Gelats VALLSFets de manera artessana

Bartomeu Martorell i Llorenç Valls (C.B.)Canonge Rotger, 2. Tlf.: 53 02 64. Pollença

Fins un 25% de descompte amb lapresentació d'aquest anunci

OPTICA SBERTSANT MIQUEL, 83 (Cantonada Avingudes)

Graduam i adaptam lentillesPer la compra d'unes lentillesli regalam un altre parell d'iguals.

Ulleres de sol i graduades

Tlf.: 72 1 4 25

L'ESTEL DE MALLORCA. Publicació independent de les Illes Balears. Edició idirecció: Mateu Joan i Florit. Col-laboradors: Graciá Sánchez i Font, JaumeSastre, Bernat Joan i Marí, Mateu Sastre, Climent Garau i Salvà, Miguel Julià.

Depósit legal PM 473-80. Impressió: Hora Nova S.A. Publicitat i subcripcions:Camí de les Pedreres, 30. Apt. de Correus, 124. 07600 - s'Arenal. Tel. 265005.Fax: 269941.

Al rei Joan Caries I(Glosa amb missatge)Per: Es Gall

Us vull saludar monarca,Rei de l'Estat Espanyol!Son "Es Gall", no som Petrarcani cant com un rossinyol,testimoni som del dolque la nostra nació marca.

Homes que fan retxaFelipe Garmendia Saizar

CRIDA A LA PORTA DE LA SOLIDARITAT

«ES REFUGIC/. Apuntadores, n.° 8- Ciutat

Telfs.: 71 59 10 - 46 11 12Assiténcia durant 24 hores

Acollida a marginats, gent sensecasa, alcoholics, toxicómans,

malalts de la SIDAResponsables: Jaume Santandreu, Antoni Graru, Miguel

Barceló (metge), Gaspar Aguiló, Marieta Salas, MartaEmilia Anton (psicologa), Miguel Servera

Comptes oberts:SA NOSATRA: 2.200867 - 09BANCA MARCH: 138879.11.7

BANC DE CRÈDIT: 60.21021.59Farmàcia ARMENGOL, C/. dels Oms. Ciutat. Forn LA

GLORIA, VIATGES TRAMUNTANA

ARA MES QUE MAI

19E11°,14 1 de Mallorca 1 D'AGOST DE 1993 3

Es ver que vostra nissaga,•En Felip V, rei Borbk

va ferir amb viva llagaels drets de nostra naciói al coll encara la dagaduim fermada...És de raó?

Ja que tan molt vos encantaals Reis, Príncep i a la Infantanostra terra i mar fruir,el Decret de Nova Plantaés el que cal suprimir.

Que iguals drets tenen Castellaque els Països Catalansi -els gallecs i bascos... La vellallibertat de tots és bellai és nostre dret, Sobirans!

Som catalans de culturai el nostre fur ens escau:ser castellans amb rná duraper ser espanyols forçaui anullau, vergonya pura,nostres drets amb pany i clau.

El castellà porta obertasempre té. Al Govern Central,que és de tots, per cosa certapoc li importa nostra oferta:així ens apaga el fanal.

Per mostra un botó! l'absènciade política a favorés un fet clar, Excelléncia:per qué ha dat Retevisióa un canal nostra freqüènciai ens confisca amb contundénciala nostra televisió?

Tendríem per mallorquinala vostra Casa Reial,si la llibertat pairalprotegíssiu genuïnai nostra parla divinal'emprássiu aquí normal.

TALLER RIERAReparació d'automòbils,

mecánica, xapa, pintura al fornC/. Girfalc, 3. Tlf.: 10 03 15.07182 SON FERRER

Sens dubte, un dels homes més actius d'Alcúdiaés l'actual president de la tercera edat, en FelipeGarmendia, un basc que va néixer a Ondarroa l'any1925.

De professió, pelotari, esport que va practicardurant vuit anys, el darrer lloc on va jugar fou alFronton Balear de Ciutat. Va arribar a Alcúdia el diade santa Anna l'any 1951, lesionat de la camadreta, i va dirigir la fábrica de catifes Vidal. Vaformar amb uns amics un equip de futbol que jugavaa la plaça de l'escorxador. Aquest fou l'inici del'actual Club Esportiu Alcúdia.

Un parell d'anys més tard es va construir elCamp de les Palmeres amb l'ajuda de tot el poblei la d'en Ramallé, que era el president d'Honor i vadur jugadors internacionals com en Biosca, CésarValverde i Canito. S'hi jugaren uns quants partitsen benefici del camp i es pagaren els deutes.L'Ajuntament pagaya el lloguer del solar. Durantnou anys fou president del Club i ho va haver dedeixar, ja que va anar a fer feina a l'Hotel Formentor.

Amb l'organista Bascunyana, va reorganitzar elcor parroquial. En fou el director i tenor solista.

Durant molts d'anys hi havia dues bandes demúsica, "El Farero" i la d'en Bascunyana. S'hague-ren de dissoldre per manca de músics i per no voleranar plegats els integrants de les dues bandes. Elsenyor Garmendia va aconseguir fer-los amics ivaren funcionar durant onze anys, però en no haver-hi escola de música, no entraren músics nous i elsvells s'anaren retirant, la banca va acabar.

Un grup de joves ben animats varen prometre albisbe, en una visita pastoral, que buidarien les tonesde pedres i fang que hi havia dins la Coya de santMartí. Amb l'ajuda d'en Llorenç Pons, qui durant unany ens va deixar el camió i el xofer, aconseguirendeixar-la ben neta. Les fabricants de Tapissos Vidalemblanquinaren i la deixaren ben neta.

En Felipe Garmendia és casat amb na SalvadoraMassanet. Tehen dos fills, na Dora, que és mes-tressa d'escola, i en Felip, tècnic electrònic. Vaorganitzar una tuna a base de veus, instruments decorda i acordió. Assajaven al museu de la institucióBrian i eren més de vint-i-cinc. Cantaren un parelld'anys i se separaren.

Actualment en Felipe Garmendia és secretari itresorer de la urbanització Marqués de Suances,on viu des de fa vint anys.

Fa de diaca a la parròquia del Port i a Alcúdia.És fundador-promotor i dirigeix la Banda Juvenil

de Tambors i Cornetes, que compta amb trenta-cinc nins i nines. És vocal de Cultura del ConsellEconòmic i Social d'Alcúdia. És delegat de MansUnides d'Ajuda al Tercer Món. És president de laTercera Edat d'Alcúdia.

Allò que hem dit al principi: un home que fa retxa.

Comunicats de premsa* Altre vegada més Convergencia NacionalistaBalear expressa la seva inquietud i preocupaciópels incendis que el darrers dies estan cremantCalvià, sa Vileta... Incendis que segons els tècnicssón provocats. La seva intencionalitat especulativaés massa clara, per tant creim que el Govern Balearha de prendre mesures urgents per protegir aquellazona, creant les lleis necessàries perquè sigui im-possible construir en territoris que han estat crematsaposta amb afanys d'especulació econòmica. Almateix temps demanam que els culpables siguinperseguits i castigats severament.

* L'Obra Cultural Balear, promotora de. la recepcióde TV3, Canal 33 i Canal 9 a les illes Balears, haexpressat la seva forta indignació per la consumacióde l'amenaça de la interrupció de la recepció deTV3 a l'illa de Menorca (que pot repercutir a la zonanord de Mallorca), per l'entrada en funcionamentde les emissores de TV privades, i anuncia enèr-giques accions i, si calguessin, mobilitzacions pertal que es restableixi l'ús pacífic de la freqüènciahistòrica de TV3 a les Balears majors, que s'utilitzades de fa vuit anys.

TV3 tenia a l'illa de Menorca, amb molta relacióamb el Principat de Catalunya, una audiènciamáxima. El Consell Insular de Menorca, així com elGovern i Parlament Balears, s'han pronunciat elsdarrers mesos en favor del manteniment def reqüéncies.

¡ES MIRACLES D'ENJAUME JOAN BOVER!

LES MANS QUECUREN!

Joan Alcover l ientresol

Tlf.: 46 44 00Ciutat de Mallorca

COMITE DE DEFENSA

S'Arenal~= de MallorcaS'ARENAL DE MALLORCA, el mitjà de comunicació escrit en llengua catalana més popular i demés tirada a Balears, durant el trancurs de l'any 1992 ha vist reduït en més d'un 95% la publicitatinstitucional a causa de les pressions i gestions, fins i tot parlamentàries, realitzades per gentcolonitzadora al servici de l'estat espanyol. S'ARENAL DE MALLORCA és una publicació enllengua catalana fundada l'any 1979, que va sorgir i s'ha mantingut dins una zona dificil d'altaconcentració turística i de forta immigració. S'ARENAL DE MALLORCA s'ha caracteritzat per ladefensa constant de la llengua de la nostra nació, per constituir una eina puntera en defensa de la nostraidentitat nacional, per crear consciència de poble i per defensar les llibertats democràtiques. Els/Lessotasignants sol.licitam a les autoritats públiques que no discrimin S'AFtENAL en matèria de publicitatinstitucional i consideram que és injust utilitzar els fons públics com a instrument de coacció perintimidar la llibertat de premsa. Tot demócrata s'hauria de mobilitzar davant la caca de bruixes il'atemptat contra la Illibertat d'expressió de qué és víctima un majá de comunicació que, comS'ARENAL, s'ha distingit per acollir les opinions més diferents i per respectar el dret de réplica. Pertot això, exigim als màxims responsables del Govem Balear, del Consell Insular de Mallorca, delsAjuntaments etc, que acabin amb aquesta discriminació i que a més no continuin amb l'incomplimentde la article 32 de la Llei de Normalització Lingüística que estableix: Els poders pública de laComunitat Autónoma donaran suport econòmic als mitjans de comunicació que emprin la !lenguacatalana de forma habitual. En una societat normal hauríem fet un Aplec. d'Amics. En aquestsmoments, davant la injusta discrirninació de qué és víctima S'ARENAL ens veim obligats a constituir-nos en Comité de Defensa.

Clutat de Mallosca, 20 de gener de 1993

JOSEP M' LLOMPART GUILLEM D'EFAK JAUME SANTANDREUBIEL MAJORAL MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ

LLINATGES NOM PROFESSIO D.L

Apartat de Correus 124 - 07600 - S'ARENAL Telèfon 265005 Fax: 269941

1 D'AGOST DE 1993 de Mallorca 4

Homenatge a [mili Darder (i II)Ens volen escorcollar com si fóssim lladres.

Les dones de la patrulla treuen la pistola. Un altrepolicia demana reforços. Sembla que aquesta nithem esdevingut un perillós grup de traficants dedroga. Els hi ho dic: aquí no robem, no trafiquemamb droga, no ens dediquem a la prostitució, noviolem al•lotes joves, ni robem els diners delscontribuents. Ens encerclen amb les pistoles. Elque pareix que és el cap de la patrulla comença arecollir els estris de pintar: pots de pintura, elspinzells, el llibre de Rosselló-Pórcel que ens haviade servir per escriure els poemes al mur. No em pucaguantar. No m'importen ni la multa ni la detenció.Quantes vegades ens pegà fort la Guàrdia Civil, labrigada Político-Social, i no diguérem res. Ara, ensvoldran atemorir aquests agents quasi adolescentsdel nou ordre democràtic? Em plant al davant delmural a mig fer: vostès no esborraran res del quehem fet. Si ho fan, demà sortiran als diaris i seranconsiderats uns analfabets. No saben qui fou EmiliDarder? Vostès el que han de fer és estudiar la

nostra història, i quan, com avui vespre, vegin ungrup de gent que li reten un homenatge, el que hande fer és aturar-se, no per detenir a la gent, sinó peracostar-s'hi i demanar: "Necessiten alguna cosa?Volen que anem a cercar més pintura? Necessitenprotecció?"

Ens demanen el carnet d'identitat. prenen notes.Encara mantenen les pistoles desenfundades. Pens:quina gentussa. Aquesta és la xurma que ens ha dedefensar? Per quatre peles més formarien part delsescamots d'afusellament de qualsevol dictador. Ales ordres de Tejero o Milans del Bosch anirien acercar subversius. Qualsevol que tengui memòria,qualsevol que vulgui recordar el passat, ésconsiderat avui subversiu.

Finalment els anomén qui són alguns dels amicsi coneguts. Empren el nom dels qui fa anys deixarenl'organització, per atemorir-los. El Delegat delGovern, el Batle socialista, l'encarregat dels ServeisSocials de l'Ajuntament, els diputats, el cap de laPetita i Mitjana Empresa, el director del diari, el

batle de Santa Maria... Veuen que no xerrem perxerrar. Se n'adonen que poden tenir problemes.Consenteixen a deixar-nos anar. Ens roben,emperò, la pintura i tots els estris de feina. Lesdotze i mitja de la nit. Només ens han deixat enllibertat trenta minuts. Al cap de trenta minuts devoler retre un homenatge als morts de la guerra,quatre patrulles policíaques ens han voltat. Una deles dones policia vol estripar el 'libre de poemes deRosselló-Pórcel: "¡Comunistas de mierda!". Parlaen foraster. Però els altres són mallorquins i tambéhan tret les pistoles. El sou els unifica dins labarbàrie. Amenacen amb una multa. "Facin el quevulguin" -els hi dic, desafiant- "si en Franco no emva fer pagar cap multa i ens estimàrem més anar ala presó, vostès no ens atemoriran, per molt que

cridin i treguin les pistoles". "Hay que llevarlos acomisaría" -insisteix la dona policia, tota empre-nyada perquè els seus companys no ens han ficatdins del cotxe. "Val més no tenir problemes"contesta el més jove-. "Aquesta gent no són gitanosdel barri xinès. Coneixen molta gent. N'informàrem,i si els volen posar una multa per embrutar parets,allá els superiors. Nosaltres ja hem complit".

Desapareixen com han vingut: renou de sirenespolicíaques. La dona policia encara ens amenaçaamb la pistola des de l'interior del cotxe. Totsquatre restem davant el mur. Homenatge incomplet.No ens han deixat acabar el mural. Passen elscotxes que van apressats vers les discoteques.Al.lotes borratxes ens fan jutipiris. Els conductorstoquen els clàxons, sorneguers. "Comunistes, aRússia", criden des d'un descapotable que circulaa tota velocitat, carregat d'al•lots i al.lotes queacaben de sortir del cine. Una generació que hacrescut veient "Rambo" a les pantalles. Formaciópolítica per a crear botxins.

Ens acomiadem allá mateix. Ja no hi ha res afer. Un altre dia. Una altra vegada. Hagués pogutacabar pitjor. Podíem haver dormit la nit a comis-saria. Vint-i-quatre hores dins del calabós fins ques'haguessin decidit a posar-nos en llibertat. Lamulta, no la pagarem. Li escriuré a l'alcalde. Li diréque és un venut. Amb bones paraules, però Ii hodiré. "No te'n recordes, quan, d'estudiant, defensa-ves la República? Has perdut la memòria, ara quet'hem elegit per comandar a l'Ajuntament? No t'havotat fins i tot la vídua d'Emili Darder? Quinesinstruccions dónes a la policia? Detenir els pocsesquerrans que encara surten, carregats dememòria al carrer? Per qué no decretes la cremadade llibres com els nazis? Per qué no envies lapolicia a les nostres cases i llances tots els llibresper la finestra? Bons foguerons de Sant Antoni,amb els llibres cremant enmig de les places! Ens hipodies llançar a nosaltres, després, com la inquisiciófeia amb els xuetes del Call. T'ho advertesc: sit'atreveixes a posar-nos una multa, sortiràs al diari.Serás la vergonya de Ciutat". No crec que ho provi.

Només érem quatre aquest vespre. Ningú se'nrecorda del passat. Abans érem colles de gentcridanera, celebrant aniversaris: la proclamació dela República, la Revolució Russa, la victòria aBarcelona damunt els revoltats el juliol del trenta-sis. No sé qui va decretar la fi de la memòriacollectiva. Els partits d'ordre? No remoure el passat,deien. A poc a poc finiren els homenatges alsafusellats. Reconciliació nacional. Quines absurdesconsignes ens han portat al no-res actual. Oblidarels nostres. Prohibit portar rams de flors a la fossa

L'esperit republicà

Joan Quetgles Professor de Filosofia d113

El liberalisme estblid

iEiL de Mallorca 1 D'AGOST DE 1993

Amb les frases de "Iaissez aller", "Iaissez pas-ser", el liberalisme clàssic, del segle XIXé, sintetit-zava el seu ideari bàsic. La llibertat fonamental erala de la iniciativa privada, es a dir, la llibertat de lesactivitats econòmiques. On donava per suposatque hi havia una mena d'ordre econòmic naturalque creava riquesa, progrés i benestar. Certamentaquest ordre econòmic era el capitalisme. Persuposat que els filòsofs defensors del liberalisme

Els companys del passat deuen dormir tranquils, no volien quedar tancats dins estret economicisme,a casa. Qui se'n recordava, avui, que era I aniversari ifeien exposicions serenes i acabades de la bondatde l'afusellament d'Emili Darder? Bogeries. Quina del nou ordre econòmic mundial. Jeremy Benthamimportáncia té avui dia recordar els morts. Gua-nyaren el referéndum de l'OTAN. Prop de Blan-querna, un senegalés, a les dues i mitja de lamatinada, m'ofereix, insistent, ràdios, rellotges d'or, possible pel major nombre de persones possible".increïbles escultures africanes, polseres d'ivori. Lidic que no, que és molt tard. Es perd en la fosca ala recerca de fantasmals clients. El bar de lacantonada on ens hem reunit fa unes hores romantancat. Solen plegar a la una. No hi ha ningú pelcarrer. Passen els cotxes de la policia amb lessirenes engegades. Cerquen altres grups de pintorsnocturns? No ho sé, ni m'importa, en aquesteshores de la nit.

Les tres. Pujo les escales del pis lentament. Nom'espera ningú allá dalt. Els meus !libres. Elsrecords del que hagués estat possible si nohaguessin afusellat Emili Darder, si no haguéssimperdut la guerra, si la victòria del No a l'OTANhagués estat aclaparadora. Tothom dorm. La

càntics en alabança del capitalisme. Però de seguidavaren aparèixer els núvols de la gran crisi. A l'àreacultural catalana i a l'Estat en general, els neoliberalseren aquells que defensaven el sistema capitalistai s'oposaven a l'intervencionisme de les fórmulessocialistes. Aquest liberals d'aquí són companysde viatge dels grans campions del liberalisme quesón els Estats Units.

Com hem vist, la desfeta del comunisme no hasignificat cap tipus de reassegurança pel capita-lisme. El procés capitalista continua dins laincertesa, com sempre. Sembla que el capitalismeentra dins una nova etapa, que pot resultar, bastant

-1113.7~:r1.1u,<„,,,„áldrillikirt,,,,:a.,,,,.,,,__,_,2';' SRMISIZ>:.::101 n ef asta. Com assenyala H aze I H end e rs o n —d e s -tacat analista del creixement econòmic mundial—:"Una de les paradoxes —i finalitats— del sistemacapitalista s'ha aconseguit a la fi: augmentar lariquesa tot i minvant els llocs de treball. És unamala notícia que revela fins a quin punt el productenacional brut és incapaç de mostrar la qualitat devida real d'un país" El món capitalista hauria arribata una nova etapa tecnológica de creixentautomatització de producció i de gran producció.Una de les Ileis de la "ciencia" de Marx, aquella quedonava per suposat el creixement indefinit del

, nombre d'obrers industrials, va quedar feta migues.\ Els 'científics" marxistes no varen saber fer

prediccions sobre la fi del sistemes comunistes.v

Per?) tampoc fan prediccions encertades els 'ex-perts" liberals. O, més exactament, els millors equips

d'economistes i d'experts —que, es clar, sónd'ideologia liberal— no aconsegueixen ferdesencallar el carro. Pel contrari, les previsions deHenderson són un estímul i un convit a participaren la temática: "En contra d'al lò que s'ha afirmat aTóquio(es refereix a la darrera reunió dels SetGrans, de fa pocs dies), la liberització del comerçbasada en les velles receptes econòmiques nocreará nous llocs de treball. En canvi, farà quebaixin els salaris i augmenti la desocupació a escalaglobal, a més d'empitjorar el deute i la destruccióde l'ambient, i d'estimular la tendencia a la recessióa tot el món". Resta evident que no falten veusd'experts que no es mosseguen la I lengua a l'horade fer el diagnòstic.

Arribats a aquest punt, fent un manlleu a Hegel,he d'assenyalar que el discurs teòric —l'òliba de la"saviesa"— sempre es posterior a realitat essencial,primera no discursiva. Trecents anys després de larevolució industrial, continuen essent els agentseconòmics els que fan les petjades reals de lahistòria. Els vertaders agents econòmics i socials,són els milions d'humans que amb el seu esforç -intel.lectual i manual —fan la producció dels bensmaterials. Hem de veure que uns pocs milers decapitalistes —els mánagers capitalistes i els seusequips de direcció—. Ò, al darrera beneficis eco-nómics, són els vertaders determinants del procéseconòmic mundial. No són uns intel.lectuals, ni unsteòrics; tenen idees econòmiques, i les duen a lapráctica. Observen que la revolució industrial es vafer sense cap teoria previa; els que la feien no se'nadonaven que iniciaven una altra era histórica. Almoment actual, de manera semblant a l'antiga, elshomes que tenen grans idees per una nova prácticaeconómica —bé, grans idees i un capital— noparticipen als forums dels economistes, ni als debatsteòrics; la seva passió consisteix en tirar en davantel seu projecte econòmic.

Els nostres liberals es queden en un discursteòric que de cada vegada es mostra més pròxim ala inutilitat, al no res. Haurem de veure que els nouscentres econòmics emergents —els tigres de l'Asia,en especial— no són el resultat de l'establiment defacultats d'economia o d'estudis empresarials.

TENNIS

SON RIGOTennis SquashFutbol-sala VoleiHándbol Mini golfPetanca Tennis Taula

ASSOCIACIó D U=AT PUBLICA Cir. Footing Gimnàs

Final Avda. Son Rigo - Tel. 74 33 66Sometimes - Palma de Mallorca

comuna. Els cremaven amb benzina i després hiposaven tones de terra per amagar els crims.

Poca gent pel carrer a les dues de la matinada.Els companys han marxat a casa. M'he estimatmés caminar per les avingudes. Que l'aire fred dela nit em tranquillitzés una mica. Feia anys que nocaminava pels carres somorts de Ciutat. Encara hiha gent que surt dels restaurants. Els venedors dediaris, matiners, ja són davant dels semàfors,anunciant noves guerres als cotxes que frenen ensec per no atropellar-los. Hi ha llum a alguns pisos.Programes televisius tota la nit. Els divendres hi hapel.lícules eròtiques i les televisions romanenenceses moltes més hores. La Porta de Sant Antoniés curulla de prostitutes joves que . es venen el cosper quatre pessetes. Al carrer no hi sol havermeuques de luxe. Una Ciutat plena de cases deputes cares. Els anuncis de sexe als diaris omplenpàgines senceres.

—per posar un exemple d'un dels filòsofs mésdistingits— era nunci de la bona nova liberal, de lanova era capitalista, tot proclamant "el major bé

La frase ja delata la mala consciencia ; es dona aentendre que hi haurà persones per les quals noserá possible el benestar. Des d'un primer moment,en efecte, el capitalisme va anar unit indisolublementa la intensificació de l'explotació de l'home perl'home, i les primeres grans bosses de pobresamoderna eren les dels nous gran nuclis industrials.Els teòrics liberals construïen el seu discurs enbase a la bonesa del sistema capitalista. Pensavenque els mals socials serien superats pel propisistema. Aquest preàmbul és fet per destacarl'estolidesa o inconsistencia del neoliberalisme queha brollat en aquests darrers anys, l'entusiasme delqual ha estat de molt poca durada, una alegria deconill. Amb la desfeta del règims comunistes de

memòria es dissol encerclada pels Rambos de les l'Est, els neoliberals varen iniciar una época depel•lícules estat-unidenques, els serials televisiusque enceguen la nostra història permanent defracassos.

El mes vinent és l'aniversari de l'assassinat delChe Guevara. Haurem d'anar a comprar pintura.Dibuixar altre pic el seu rostre ferm a tots lescantonades de Ciutat. Ara que tothom cobra per dirque ha mort l'esperança, caldria recordar que ell hiés present dins la buidor de cada dia, ¡res no el potforagitar d'aquest vigilant record encès.

Miguel López Crespí

PERQUÉ NO HI VEU:Ho veu així:

VIGILI #4 n1ELS SEUS ULLS

consell de la CAMPANYA DE PROTECCIó OCULAR.

I911°111I de Mallorca6 1 D'AGOST DE 1993

El re gionalisme, una eina de dos talls e

Davant les reaccions de dirigents de mésd'un partit d'àmbit autonòmic contra lapreséncia a Mallorca del lider d'una formaciópancatalanista el temps de la passada campa-nya electoral, he tinguda la pensada de rees-crittre en forma d'article la carta certificadaque vaig adreçar a la U.M. un dia abans deles eleccions. Hi exposava els motius quem'havien duit a fer anques enrere com a noumilitant d'aqueix partit. Es que, en treure'lsa llum, per ventura contribuiré a l'enriqui-ment del debat nacionalista. Feia així la ditacarta:

Amb gran decepció haig de reconèixerque el temps de reflexió que em vaig donarper decidir-me a demanar el meu ingrés dinsla U.M. va esser curt i veig que el partitencara es troba poc definit en unes determi-nades qüestions a les quals som massa sen-sible per a fer-los els ulls grossos.

LA LLENGUA, ENCARA. -NO M'HO HAU-RIA PENSAT MAI!-

He vist més d'una vegáda com destacatsmembres del partit no fan servir la llenguapròpia de Mallorca a l'hora d'exposar públi-cament damunt la premsa llurs punts de vis-ta. I jo, així com consider esguerrada l'ac-titud dels qui centren el discurs nacionalistaen la llengua, també hi consider la dels quipassen de llis davant la necessitat de resta-blir la normalitat del seu ús. Jo no m'hau-ria pensat mai que dins un partit, ja a l'acteen declarar-se nacionalista, l'ús sistemàtic dela llengua autóctona no hi fos una actitudpreceptiva, donada ja per suposada des delmateix moment en qué s'assumeix el termenacionalisme. En el cas de la U.M. no ésestat així. I la llengua, així com no ésnomés un senyal d'identitat, tampoc no ésnomés un mitjà de comunicació, sinó totesdues coses alhora. Em fan mal de cap elsqui sempre seguir fan bandera i parioterismeamb la llengua; perqué no hi ha com usar-laper sistema i prou. Es tracta de fer-la tor-nar cada dia més útil i més necessària a lasocietat. Igualment, i do', m'emprenyen elsqui no la fan servir sistemàticament i col-la-boren, aposta o sense voler, a fer-la commés va més innecessària i més inútil.Aquests li fan més mal -i de molt!- que elsqui es passen la vida renegant-ne i maldi-ent-la explícitament. Quant i més em sem-bla inexplicable en tractar-se de gent quediu que assumeix el nacionalisme.

N'ANGEL COLOM

Però alió que m'ha resultat una auténticapunterada de peu com a militant de la U.M.és estat l'article de to aspre i a ferir fet d'un

Per Jordi Caldentey

dirigent del partit i que va aparéixer damuntun diari de Palma dia 27 de maig. Anavacontra la preséncia a Mallorca d'un líderpancatalanista i rebutjava de dalt a baixl'oferta d'aquest de fer pinya en aquestesilles totes les forces nacionalistes i regiona-listes. El contingut del dit article, no cal dirres pus, es va guanyar un ara anam del mésdestacat propagandista de l'ultranacionalismecastellanoespanyol dins Mallorca, n'AntonioAlemany. Hem de tenir present que En Co-lom tan sols va venir a convidar Mallorca afederar-se a un hipotètic Principat sobirà.No a donar per sagrada cap unitat, cosa quefan els dirigents dels partits estatals caste-llanocéntrics, que també vingueren ací.Aquests, mirau per on, no n'han rebudacap, d'envestida, per esser vinguts a veu-re'ns.

EL REGIONALISME, UNA EINA DE DOSTALLS

Jo concep el regionalisme com el primerescaló d'una escala que mena a la unitat pac-tada i a la sobirania de la nació. I clic sobi-rania en el sentit ample del terme, és a dir,em referesc al ventall de possibilitats que vades d'unes estructures estatals integradesdins una Confederació Ibérica o, millorencara, dins una Europa de les Nacions, finsa la independencia -promoguda, natural-ment, per la via pacífica i democrática-, siles altres opcions no són possibles. Peròno puc concebre el regionalisme com un murde contenció contra aquest procés. Perquè•si l'hi concebíem, en el cas de Mallorca, elregionalisme menaria de cap al nacionalismedominant castellà, no de cap al de supervi-vencia nostre. Al cap i a la fi, el regionalis-me, qué és, més que una via indirecta de capa un determinat nacionalisme?

Jo no he amagat mai que, personalment,voldria que el nostre poble assolís la pleni-tud nacional. Per() tenc molt clar que, sensela voluntat popular, mai no l'assolirem. Itenc por que el bot entre la situació actual ila d'un desig majoritari d'unitat nacional i desobirania, sigui massa gros. Pens que lamissió del regionalisme ha d'esser possi-bilitar l'avanç de cap a aquesta plenitud. I,certament, possibilitar no és forçar -peraixò ja hi ha el pancatalanisme- però tampocno és entrebancar -també per això ja hi haels partits estatalistes castellanocéntricsd'ara-.

Com a demócrata que som, respect, nocal dir-ho, el dret personal de qualsevol di-rigent de qualsevol partit a dir alió que lifaci ganes. - Però no puc militar en un partitque, tot i que no s'és adherit explícitamental contingut de l'article de qué pan, tampocno se n'és desmarcat explícitament.

L'AMBIT DE LA NACO

Ja que hi som, vull aclarir per qué, enaquestes línies, he parlat de regionalisme envoler-me referir a les formacions d'àmbitautonòmic maldament sovint es diguin naci-onalistes. Es molt senzill: posats a conce-bre Mallorca com una nació, també hi hau-rem de concebre Menorca, Eivissa, i, fins itot, Formentera. I si la nació ha d'esser lacomunidad autónoma, també haurem de dirque el Principat i València són dues nacionsdiferents. I això mateix hauríem dir deCastella la Manxa davant Andalusia, davantla Rioja, davant Múrcia... Jreuria cap en-lloc? ¿No és més natural i molt més lògicfer redescobrir a la nostra comunitat lin-güística els nostres Iligams passats i pre-sents? Si llavors, cosa molt probable, elpoble assumeix una voluntat d'unió política,la comunitat lingüística esdevindrà plenamentnació. ¿Per qué ens hi hem d'oposar?

LI ACOP

En haver assumit la U.M el nacionalis-me, si bé no m'hi esperava cap assumpciótotal d'aquest plantejament meu, tampoc nom'hi esperava posicions girades, devora lameya, damunt davall, com m'és passat. Emsom equivocat, per tant, en el tempsd'espera. O, almanco, he feta massa via.Es que, corn he apuntat més amunt, elregionalisme és una eina de dos talls. Veis,el d'En Pujol? CiU ha fetes mésbonalloteses que no dolenties. Sense centrarel seu discurs en la llengua, tot i que molt,-massa- a poc a poc, Ii va retornant el seupaper de primera llengua d'ús social. (Llàs-tima que no miri gaire prim en la qualitat del'idioma). Ha posats els fonaments per a ferun país de qualitat. Tot i que el reduesqui al'àmbit de la seva regió autónoma, fa la pri-mera passa de divulgar internacionalment elfet diferencial català. Tot, sense propugnarper() tampoc envestir explícitament contra elpancatalanisme. ¿Quin será el regionalismede la U..M.? ¿El de CiU o el d'Unión Valen-ciana? Per mi, encara está poc definida, enaquest aspecte.

I pens que seré més sincer, tant amb laU.M. com amb mi mateix, si continuu fent,com abans de la meya precipitada afiliació,una crítica constructiva amb les formacionsd'àmbit regional, des de defora, que no fentuna militància dubtosa, dissident, buida deconvicció i d'entusiasme.

En demanar la meya baixa a la U.M., nohe cercada cap ruptura, sinó una relació méssincera entre el partit i jo mateix.

almacenesfemenias

Almacenes Femenías, S.A. Materials de Construcció

S'ARENAL. OFICINES, MAGATZEM ¡EXPOSICIÓCarrer Diego Zaforieza, 3 Tels. 2600 87 - 49 16 11 - 49 16 50 Fax 491558

LUCMAJOR. MAGATZEM 1 EXPOSICIÓRonda Migjorn sin. Telèfon 66 07 01

CIUTAT DE MALLORCA. MAGATZEM ¡EXPOSICIÓPolígon de Son Coge& - V ia Asima, 1 Tels. 20 47 02 -204762-204817Fax 206998

MAGA T7 FM. Carrer Aragó, 139 Tels. 27 23 52 - 27 63 64

El prestigi aconseguit perALMACENES FEMENIAS

és el resultat de 50 anys de qualitat,servei i professionalitat.

ALMACENES FEMENIASposa a la seva disposició tot tipus de

materials de construcció,destacant les rajoles i paviments,

no només pels seus belllssims dissenyssin() també per la gran varietat

d'estils que ens ofereix aquesta prestigiosafirma mallorquina.

ALMACENES FEMENIASdemostra la seva professionalitat

acostant als residents d'aquestes illesles més importants marquesnacionals i internacionals.

19Wi114 1 de Mallorca I D'AGOST DE 1993 7

L'ATEMPTAT I VENTURA RUBÍ

(Jordi Llabrés Cirer. Coordinadora en Defensa de lesAigües de Sencelles)

Fent referencia a Imatemptat" que sofrí el passatdimecres dia 7 de juliol el tinent de batle del'Ajuntament de Secelles, Ventura Rubí i Servera, laCoordinadora de Defensa de les . Aigües deSencelles vol manifestar públicament la condemnad'aquest acte per considerar totalment denigrant lautilització de la violencia en qualsevol de les sevesverterits i més quan s'atempta contra la integrilatd'una persona.

Així i tot, la Coordinadora en Defensa de les Aigüesde Sencelles considera molt poc ètic que l'afectatVentura Rubí, inculpi d'una manera tallant a aquestad'ésser la promotora de l'ambient que va concluior alllastimós fet. Durant el plenari del passat dimecres,acte anterior a la suposada agressió, es tractarenaltres temes candents que ben bé podrien haverestat l'origen dels fets succeïts.

Es lamentable que sense unes proves contundentses faci culpable a algú, i més quant aquest "algú" ésun grup que, recolzat per la majoria popular,-1`únicque pretenen és un control racional de l'U de l'aloacom recurs escás, a bé de l'illa de Mallorca; cosaque, de moment, resté a veure (segons els fets queara s'ilan dona» amb les intencions que esmenta elsenyopr Rubí.

Seria ben trist- que l'actitud d'uns incontrolats fesdecentar 1'00 pública cap als interessosparticulars del tinent de . •batle de Sencelles,perjudicant.. l'Interés colleettu defensat per . laCoordinadora de les Aigües de Sencelles.

RA..nugo -ES VOL UNTAR AMBGUA DE LA PART FORANA

(Jaume Sastre)

Bonaventura . Rubí Cervera (Palma 1938), dírneóres44'7 de juliol quan tomava a la seva finca de sonSaletes de Sencelles va foradar les quatre rodes delseu cotxe quan va passar per damunt uña sèrie detatxes fixades a una post. En davallar del cotxe Rubíha. dit que es va fer mal a un peu si bé va esperarincomprensiblement fins al matí següent per emir . 13posar-se una injecció antitetánica al dispensad.Ventura Rubí és delegat d'urbanisme del'Ajuntament de Sencelles, és també enginyer tècnicagrícola, empresari, president de la FAGB(Federación Agrícola Ganadera Balear), membred'Euroagritur i propietari de quatre pous (un cinquèés propietat del batle Guillem Ferrer) l'aigua delsquals pretén vendre a EMAYA. A tot el Pla deMallorca és viu un clima explosiu davant la intenciód'EMAYA, amb el suport del PP-PSOE, és . a dirGovern Balear- (Gabriel Canyelles) i del MOOP(Ramon Aguiló), d'endur-se l'aigua de la Part Foranai de la Zona Nord de Mallorca (Alcúdia, Platja deMuro i Can Picafort) cap a Palma i Calvià.

El Sr. Rubí és conegut per esser un delscapdavanters del turisme rural que consisteix en larehabilitació de velles possessions i adaptar-les pera establiments hotelers. Curiosament, però, el Sr,Rubí no té el negoci turístic o el que li queda del seunegoci cerqué li van mig embargar per deutes, a lazona de Sencelles sinó que el té a Son Cervera,concretament a la possessió de Ca s'Hereu. ¿I quéfaria el Sr. Rubí si un bon dematl una excavadoraesbucás els marges, invadís la seva propietat i

preparás el terreny per fer una perforació? ¿Comactuaria el Sr. Rubí si li diguessin que la sevapossessió-hotel s'ha de quedar sense aigua per alsseus clients, per a la piscina i per a regar elsJardins? Idó és segur que agafaria l'escopeta decartutxos disposat a barrinar un tro entre cella í cellaal primer que volgués acabar amb la seva principalfont d'ingressos. Au vinga Sr. Rubí, que no és elmateix receptar que prendre la medicina!

¿QUI ÉS VOSTÈ, SR. CADENAS?Damià Perelló i Fiol

Evslnyo,.::cadenal:iha:.:11;irhat a parlar. Les sevesdeelaraOlOni.ión -rnIti:própieidel franquisme que de. . . ... . .: . .. : .,. . .ia , •dernOtrácia.:»per.alx4: ..M'agradaria que„ „ : : .aqueStel,PregOntel.:::::: : :....

1.- Qui és vostè .per dir que tendrá sigue deBinissalem costi el que costi? o, qui l'ha elegit perdecidir él futUr:.de.:ValqQffer Inca - Sa Pobla? (malanomenat Sa Manneta).

,que:::la,•SeVa.'obligació és donar aigua aPalma i cercetH ,St4U014 ,... : Én aquesta • solució . ell. ,afebtats. no '111 -:- tenle res a dir? Que sápiga a taPobla, SentelieS,: -L01,:. :Binissalem a volé ningú no

votat per tant no hi té potestat, ni simpatitzantscreI. . .a., Qui és vostè per decidir el futur de-.Pagricultura?Vostè no '111S+. : per sort; el- conseller dintictaturacap sant devot deis4.•; Parta .qtie.. rocitilbrei PO hi haurà sigue :e.Palma.haurá: de donar.: :ekrilleacions.als ciutadans. Potserhautia de començar ara a . donar . explicacionsexplicar perquè . .iótáreexlota l'aqtiffer '• de naBurguesa. D'aquesta manera els ciutadans es veuenOvan den*:Hm3 que podía proporcionar. Per quéVol posar una desaladora .d'osmosi inversa .al Pontd'Inca quan - St.- sistema d'electrodiálisi és méseconòmic per a la .desaláció d'aigües salobres? Dequins estudis disposa Per predir la qualitat d'aigua el1994 sí no es coneixen els recursos de quédisposarà? És un deis seus somnis despòtics?5.- En una proposta que se li feu al club DM sobre elreciclatge terciani vostè respongué que era moltcomplexe, de fet la ignorància tot ho troba complex.Com explicará als ciutadans que això que vostèrebutja és dur a terme a tots els païsosdesenvolupats que tenen problemes d'aigua i que ésmés barat que la depredacíó sistemática delsrecursos?

A propòsit de tot això voldria que considerás que lacompra d'aigua a particulars que teriekol . ,:agrícolaét:Wiegat . .:Vque el que díu vostè de substitució ésuna Mentís:1S tOrn la Seu.

Els usuaris de la conca Inca - Sa Pobla concebenl'aígua com un bé de Déu, per això no desitjam novolem el transvasament, i no parlarn de -driblers,queda clar que no ens venem. En cas que no quedimés remeí que el transvasament es faci, exigirem elcontrol per evitar la sobreexplotació. Però vostè soisparla de tarifes de venda d'aigua pública.diferència entre vostè i nosaltres és que nosaltresestimam l'aigia i vostè sols la veu corn a negoci

Som I serem solidaris, però quan parli dele situaciódesprés d'octubre a Palma no oblidi l'aigua que esconsumeix en els camps de golf i jardiná.privats dePalma Calvià, pensi i actuí com a ciutadàconscient, si pot, cosa que dubt. En cas contrari,dimiteixi, per bé de tot Mallorca, i se'n vagi a vendrefigues flors que ara és el temps.

ARTURO CADENAS, UN POLITIC QUEABUSA DELS CONTRIBUENTS

(Jaume Sastre)

El Sr. Arturo Cadenas, president d'EMAYA, és unprovocador foraster que vol posar mal entremallorquins i que si no va alerta acabará fentesclatar un alçament popular. Aquest senyor deMadrid que va de colonitzador pel món s'ha fetmereixedor de la rabia de tota la Part Forana permor de les seves contínues amenaces: Tendremosel agua de Bínissalem pase lo que pase (DM8.VII.1993). Com s'ha pogut comprovar, el Sr.Cadenas és més xulet que un vuit de bastos i ja s'haguanyat per mèrits propis que algú II escapci lacresta.-Es sabut de tothom que la classe política engeneral avui té molt mala imatge dintre l'opiniópública: Per a l'estabilitat d'un sistema democràticés greu que la majoria de la gent hagi arribat a laconclusió que la majoria de polítics són una tropa depoca-vergonyes que esclafen els contribuents i ques'embutxaquen tot quant dobleret poden arreplegar.És ciar que mai no es pot generalitzar i que no totsels politics. són uns corruptes i uns podrits. Sense elmés mínim dubte, peró, el Sr. Cadenas, forma partde la minoria viscosa de polítics culpable de lapésima '' opinió que la gent té de la política engeneral., A continuació reproduïm íntegra la páginade.DM:de dia 1 0 . d'octubre de 1992 a fi que Mallorcasencera conegui el tarannà ètic de l'home que volfotre l'aigua a la Part Forana.

semanalesLa directora general Catee I

na Enseñat, la cual se dirigióa rnediodia de ayer desdeCan Tápara hasta la conselle-ria para averiguar de dóndehabía salido la filtración sobreel absentismo del conceial.considera lógico 'que dispon-ga de una serie de horas paradedicarse al Ayuntamiento".No especificó si la remunera-ción de estas horas debíarecaer sobre el presupuestode Obras Públicas. Sobre laposibilidad de que soliceere

una excedencia, aclaró que'esto es un asunto de cade-nas'. También aseguró des-conocer si el presidente deErnaya firmaba las hojas quese pasan en la conselleria.Por su parte, el secretariogeneral técnico, Bemat Salvà.asegura que le traslada pun-tualmente las incidencias.

Arturo Cadenas define sustatus horario en la conselle-ria como u. "discreclonali.dad", para la que pidió permi-so a Jerónimo Saiz cuando elPP accedió al poder en Cort

4 Hace un año

que no lo veo",

dice uno de los

funcionarios

De acuerdo con su versión, elconseller --cuya opinión fueimposible recabar en la jorna-da de ayer- le apoye en estamedida, "ante n 3 dificultad de

compatibilizar ne trabajo conEmaya. De todas formas, miactuación tiene que notarseen la eficacia gestora. YoPuedo resolver los asuntossin necesidad de la presenciafísica, y alli están todos losdocumentos que llevan mifirma en este periodo'. Deacuerdo con algunas fuentes,el grueso del trabajo de lasección de Cadenas reposasobre sus subordinados

El máximo responsable delsuministro de agua a Palmaes funcionario desde hace _13

años, y presume de un histo-rial inmaculado Está conven-cido de que la persecución decasos como el suyo redunda-rle en un abandono masivopor parte de los políticos."que trabajamos como enanos. Yo tengo cuatro hijos y,si esto se lleva de forma rielda y me obligan a trabajar deocho a tres, tendré querenunciar a ne puesto enCort". A su juicio. la prosee.ele del PP al frente del Ayuntamiento y el Govern no hasupuesto un favoritismo

.i e

"No recuerdo la última vez que vino"M.V.M./M.G.

PALMA. - El resultado de las 30llamadas realizadas en las dosúltimas semanas a la conselleriade Obras Públicas, en busca deArturo Cadenas, han sido negati.vas. Las tentativas de contactotelefónico se sucedieron en hora.rio de mañana y tarde, incluido elsábado. Los compañeros no ofre-cen siquiera la posibilidad dedejar un mensaje, y remitendirectamente a Emaya. El extrac-to de los diálogos mantenidoshalagaría a Beckett:

Primera llamada

-Arturo Cadenas, por favor.-...DIgame,

- ¿esta Arturo Cadenas'?- No, debe estar en Emaya.-¿Sabe cuándo vendrá?-No tengo re idea.-¿Pero trabaja aqui?- SI.-¿Y no puede decirme cuando

encontrarlo?- Si lo supiera se lo diría, pero

sólo viene cuando tiene trabajo.-¿Cuando lo vio usted por últi-

ma vez?- No recuerdo la

última vez quevino a trabajar.

Segunda llamada

-Arturo Cadenas,por favor.

- No está.

-¿babe cuando cendra?- Pídalo en Ensaya.- ¿Trabaja aquí?- ¿Por qué no se lo pide a su

secretaria de Emaya, y ella se lodirá?

- ¿No viene nunca aqui?--Yo no sé si viene, pero no

hace el horario normal.- Tal vez viene por las tardes.-Por las tardes no trabajamos,

o sea que nocreo quevenga.

--Enton-ces. no apare-ce nunca.

-PuedeQue aparezca,pero no sabe-mos los días

re las notas.--Entonces, no debe cumplir

con el horario reglamentarlo.- A lo mejor.

Tercera llamada

- Me gustaría hablar con ArturoCadenas.

--Esta mañana no ha venidopor aqui.

-¿Lo encontraré más tarde?- Yo no creo que venga hoy. Si

Quiere, llámele a Emaya.- ¿Ustedes trabajan en su sec-

ción?-Si.-¿Y cemo se ponen en contac-

to con él?--Sólo viene si hay una cosa

concreta.

4 Llame a Emaya,nosotros no

sabemos dónde

está"

1 D'AGOST DE 1993 iL de Mallorca

4 DIARIO DE MALLORCA

Cadenas reconoce que "muchos días" no acudea su trabajo en la conselleria de Obras Públicas

El concejal de Cort tiene categoría de jefe de sección y percibe un sueldo neto próximo a las 300 milpesetas mensuales

POLITICA

M. Valles/ M. Goni

Local Sábado, 10 de octubre de 1992

"El soclallita •Pep Alfonso

,

hace lo mismo' l

PALMA. - 'Hay muchos dieque no voy a la conseller .Ya sé que eso despieecelos entre mis compañero.pero han de comprender o.-yo trabajo por vocación e ,

darme a los demás, y pido ..comprensión para la der.,dad de mis esfuerzos' Eceeeeiel de COrt por el PareePopular Arturo Cadenas rependía con estas palabraslas criticas vertidas conesus constantes ausencias cedepartamento autonómico ,•Obras Públicas, en el que Pecibe unos emolumentos PrOErnos a las 300 mil peset,nensuales, como retribucea su categoria de jefe de si.

ón de Ingeniería AmbienteLa treintena de tentativii .telefónicas infructuosas te .

establecer contacto conson confirmadas por el secetario general técnico de iconselleria, Bernat Salí.quien manifestó ayer 'que •la última semana sólo ha •malo la hoja de entradas euna ocasión. Puede que eie.haciende trabajos fuera'

Salvá asegura que pasacontrol de firmas directarni -te a la dirección general deque depende Cadenasdeeernra general CatetInsegt -esposa del tarnb0.funcionario y diputado del PrJosé Maria González Orledeclaró ayer que el edil 'coi ,

patibiliza el horario re.,puede, según las cosas qiiitenga que hacer en el Ayuntamiento". Tras apuntar que elconcejal de Cort no tiene porqué ajustarse 'estrictamen-te' al horario de los demás,destaca que 'cumple misencargos'. Al comentarle lastentativas infructuosas de darcon el en la conselleria, laresponsable de MedioAmbiente puntualiza que'deben llamar ustedes cuan-do él -no está'

"No estoy ale"

Aunque prefieren no dar sunombre por razones obvias,los compañeros de Cadenas

rIircçt.s a,L hnre deee t. i..1.53,j...abegelleeno. "Nolo he visto en un año", decla-ró uno de los ingenieros de laconselleria . El concejal conce-de que 'llevan razón los quemantienen que no cumplo unhorario, porque es verdad queno estoy allí ye ruge rkekmaya. por el oye sólo cobrodotas. me impidele asisten-cee_dearea. erTó mejor recojoiunos papeles y me marcho".1Al ser interrogado sobre si sepersona una media de dosveces a la semana en su des-pacho ,de la conselleria,desde la fecha de las ultimaselecciones municipales, nose atreve a revalidar el por-centaje, "porque una semanaserán dos y otras. siete. Ade-más. yo no tengo vacaciones,y me levanto a veces a lastres de la madrugada parapreparar las nuevas tarifas deEmaya - Según algunos delos funcionarios consultados,el eromedoo de asistencia nollega a las dos jornadas

LA MAJORIA DELS CAMPS DE GOLF ESREGUEN AMB AIGUA POTABLE

(Redacció) Segons ha denunciat el portaveu delPSM, Pere Sampol, la majoria dels camps de golfcom el de Son Vida, Felanitx, Bendinat,Puigpunyent, Sa pobla etc , són regats amb aiguapotable en comptes de fer-ho amb aigües residualsdepurades. lgualment Sampol va criticar elpresident d'EMAYA, Arturo cadenas, per volercomprar l'aigua als pous privats de Sencelles deVentura Rubí (tinent batle) i de Guillem Ferrer (elbatle) perquè això suposaria condemnar 1.400quarterades de reguiu i perquè a mig terminiaquesta depredació d'aigua acabaria salinitzantl'aqüífer Sencelles - Llubí - Muro - Sa Pobla.

EMAYA HA EIXUGAT ELS POUS DELRAIGUER, DES D'INCA FINS A SANTA

MARIA.(Redacció) Els pous municipals que subministren

aigua a Santa Maria, Alaró, Binissalem, Lloseta,Inca, Consell i Mancor s'estan eixugant i s'estanquedant sense aigua per mor de la sobreexplotacióque EMAYA está fent per tot el Raiguer. Segons hadenunciat el batle de Santa Maria les possessionsde la part nord de la vila ja s'han quedat senseaigua. Mateu Morro opina que la política d'EMAYAdel Sr. Cadenas és un cúmul d'errors i ésimprescindible que l'aprofitament dels recursoshidrálics passi a la Junta d'Aigües i no estigui enmans d'una empresa que al cap i a la fi l'únic quecerca són beneficis immediats i no té perspectiva defutur.

Arturo Cadenas, President d'EMAYA, unprovocador que no estará content fins que nohagi provocat un alçament popular dinsMallorca.

Ventura Rubí, tinent batle pel PP del'Ajuntament de Sencelles, és l'especulador quees vol untar venent les aigües de tot el poble aEMAYA.

EMAYA PERD UN 23% D'AIGUA PERDEFICIÈNCIES DE LA XARXA DE

SUBMINISTRAMENT

(Redacció) Segons ha denunciat la Coordinadoraen Defensa de les Aigües de Sencelles, Emayaperd un 23% de l'aigua destinada a abastir Palma.Això suposa perdre uns 10 Hm3 dels 44 hm3 ques'hi cosumeixen a l'any. En un extens comunicat laCoordinadora de Sencelles ha denunciat elsistema de comptadors comunitaris perquè noinciten a l'estalvi d'aigua; l'aparició d'un movimentespeculatiu que amb finalitats lucratives i sense caprecolzament legal pretén enriquir-se a costa del'aigua de tot el Pla de Mallorca; la proliferació decamps de golf (a Mallorca ja n'hi ha 22) i de novesurbanitzacions amb interessos especulatius. Escalcula que un camp de golf consum en un dia lamateixa aigua que necessita una població de 8.000persones, etc. La Coordinadora de Sencelles hafet una crida a tot els pobles del Pla a rnobilitzar-se ia constituir-se en Coordinadores per tal de fer pinya,ajuntar forces i impedir així la salinització del darreraqüifer de Mallorca.

Anuo 111I• qee,ee oe •u• companero• (menee ~ere que

'OsoclaIletahace lo rni Del"! et.

'Si te se Ibeede forma rIgldá, , Urt

, ten de persone np.,emos obligadas anar la poetkel". e e

'A lo me)Orpof la oonselleda 4 ,ger unos papelee, yjo en case loo

ñeverrelnde d

▪

e mistrebele, quaconocen la densidectelloml esfuerzo',

. 'Cera evite'de Galeote, que no aparee,ymocihatciedure,rnoosurmte ne,

i5omdaYelu'igtin Ot

▪

Ivedenareeterltseanag.o.::atró,,...411,11elt ys eo un sue.Tled,,go ueefl

,aerrtigerzlityo oda d

4.Jeekln ,ios qtárdlereercumplo un noceda'

457ei,• tte,0 pi

Reproducció íntegra de la página de DM de dia 10 d'octubre de 1992 en la quales denunciava amb tota casta de proves que Arturo Cadenas, a part de cobrarcom a regidor de Palma i com a president d'EMAYA, continua cobrant 300.000ptes. netes mensuals com a cap de secció de la Conselleria d'Obres Públiques,això malgrat no comparèixer pel seu despatx més que un grapat de vegadescada mes.

91 D'AGOST DE 1993IILW114 1 de Mallorca

4 ...«.;11~1~«,_410.1~~1~I

Monitors del Campus Jaume Rul.lan amb Sabonis,

Romay, Rul.lan i del Corral.

Alevins de l'Alcúdia, mantenen la categoria.

(Foto Quick)

Cicloturistes del Bar Can Toni de Pollença, que dia 14d'aquest mes aniran del poble fins a Cala Sant Vicençi al Port. Dinaran d'una paella per a mil cent personesa Llenaire.

• .9.13> ..galateratt,,, '''.-1511111,41

Joana Llobera i Cap-Ilonch féu la primeracomunió a l'esglésiaparroquial de Pollença elpassat dia 2 de maig. Eldinar de comunió fou alrestaurant Can Cuarassa,a la vora del mar. (FotoMicer)HIPER TUCAN: Guanyadors del Trofeu RAINY del Port d'Alcúdia. Foto: Quick.

lnfantils de l'Alcúdia, pugen a primera divisió. (Foto Quick)

Cadets de l'Alcúdia, quedaren tercers a la classificació.

":~5111ssr-

111111:11 de Mallorca10 1 D'AGOST DE 1993

Josep Oliver: «Hi ha molta gent quevol consumir productes mallorquins»

Josep Oliver és el gerent de la Cooperativa AgrícolaSant Bartomeu de Sóller (Carretera de Fornalutx.Tel. 63 02 94. 07100 Sóller - Mallorca). Una societatfundada l'any 1947 que té com a president actualJoan Vives Colom i uns 260 socis. AquestaCooperativa es dedica a la comercialització delsproductes agrícoles de la vall de Sóller i de part dela Serra de Tramuntana (taronges, llimona, oliva,garrova entre d'altres. Destaca especialment el seuproducte Olis Sóller, un oli verge de máximaqualitat sense cap tipus de conservant químic quees fa amb una tafona ultramoderna adquirida ambmolt d'esforç econòmic fa uns tres anys. Ara peròaquest esforç es comença a veure's compensat ambla bona acollida dels consumidors que totd'una queel descobreixen se'n converteixen en els millorspropagandistes.

* Estau contents de la resposta delsconsumidors?

Començam a estar contents perquè veiml'acceptació de la gent. Això de totd'una no vapassar per la senzilla raó que la gent no coneixia elnostre oli. Gràcies al conveni amb el Govern Balears'ha pogut fer una campanya de publicitat alsmitjans de comunicació que ha arribat a la gent.

* ¿Quina producció teniu?Això és mal de dir perquè depèn de l'anyada. Fa dos

anys vàrem fer 152.000 litres però de qualitat92.000. Enguany será fluixeta per mor de lasequera. Seguim una línia per millorar dia a dia laqualitat. Això és possible. Ara que hi ha una mica derecessió económica general, hi ha persones quetornen la vista als oliverars que fa uns anys es vanabandonar. Els pagesos han hagut de canviar totl'esquema de fer feina.

* ¿Quin és el vostre canal de distribució?De totd'una el van distribuir per les cooperatives quevan eser les primeres que ens van donar un cop demà. Això és molt d'agrair perquè van esser moltsolidaris amb nosaltres. Ens van animar molt.Darrerament els supermercats comencen acol.laborar. S'han donat compte que hi ha unademanda i que hi ha molta gent que vol consumirproductes mallorquins.

* L'oli d'oliva mallorquina, no tenia un problemad'acidesa? Com heu resolt aquest entrebanc?

L'oli de Mallorca té un problema d'acidesa si no esfan les coses bé. Com es resol això? Una que hemfet un curset per als pagesos. I dos que el pagès hacanviat una mica els hàbits: ara torna batre l'oliva,l'aplega dins xarxes i si el mateix dia la du a lacooperativa el sendemá ja li fan l'oli. Això ara es potfer gràcies a la maquinària moderna que fa tresanys vàrem adquirir. Així s'evita l'acidesa. Qué feia

abans el pagès i l'oli Ii sortia més àcid? Percomençar no espolsava l'oliva. Esperava quecaigués enterra i Ilavors la posava dins sacs ques'acaramullaven a la cooperativa. Entre la recollita ipassar per la tafona podia passar bé un més. Així esproduïa l'acidesa.

* ¿Es car l'oli d'oliva mallorquina?En absolut. És un tipus d'oli verge que té un lloc almercat i no té res a veure amb olis refinats. Sicomparam el nostre oli amb els de la mateixacategoria pens que inclús és més barat. Esticpensant amb olis com el de Ciurana que valen dos-centes pessetes més per litre. Els olis com el nostresón totalment ecològics i no duen res de química.

* ¿N'enviau fora de Mallorca? -

N'hem duit mostres a Suïssa. En vàrem enviar aAmérica. Vàrem sortir en una revista dalla. N'hemenviat mostres a Eivissa, Menorca, Barcelona...però tot això és llarg. Ara el Govern Balear va dur adegustar a Alemanya una mostra de productesmallorquins: el suc de taronja, formatges, els melonseriçons, el nostre

* ¿Com veis el futur de la pagesia mallorquina?Jo no vull calmar els pagesos. Han d'estar així comestan, emprenyats, perquè hi ha motiu. Però sí quevull dir que crec que les coses han tocat fondo i quesi fins ara només ell ho passava malament, ara lacrisi ha arribat per tothom (turisme, indústria...). Lescoses van canviant. Pens que els pagesos queevolucionin i canviïn de mentalitat, pens que lescoses en un futur milloraran una mica.

(És un susigUdrnent de L'Este! de Mallorca)

Tres bones raons per consumir productesmallorquins com Oli d'Oliva Verge:

Primer, perquè és d'una excel.lent qualitat. Aquestoli mallorquí que té una acidesa inferior a 2° és elmillor olí per fer un trempó, una ensalada o el famóspa amb oli (pa pagès mallorquí i tomátiga fregadade rainaiiet)._

Segon, perquè és un producte de ca nostra. OlisSóller és una empresa mallorquina que elabora l'oliverge a partir de les oliveres de la Serra deTramuntana. Hi ha molts motius per consumir olimallorqui en comptes d'oli foraster, per exemple, sil'oliva mallorquina és rendable això animará que elsnostres pagesos cuiden les marjades de la Serra deTramuntana. Això evitará els incendis forestals, ladesertització del paisatge i permetrá que elscentenaria de mils de turistes que ens visitin cadaany puguin continuar admirant aquesta granmeravella d'arquitectura popular que són els margesde paret seca de les nostres muntanyes.

I tercer, parqué en aquests moments de crisi totshem de contribuir a recolzar les empresasmallorquines, a consolidar liaos de feina i fer que elsnostres doblers no se'n vagín fora Mallorca i esreiverteixin a la nostraterra.

COMUNICAT ALS NOSTRES SUBSCRIPTORS, LECTORSI SIMPATITZANTS

S'AR4NAL DE MALLORCA passa per un moments dificils atès que s'han amuntegat al'horitzó dues amenaces. Per una part una dura recessió económica que afecta amb més intensitatla petita i mitjana empresa mallorquina. Aquest fet, que perjudica també el conjunt de la premsaen general, ha provocat una reducció dels ingressos per publicitat que han estat compensats engran part per l'augment constant de vendes i de subscriptors. Hi ha però una segona amenaçamés important. Durant l'any 1992, S'ARENAL ha vist retalllat en més d'un 95% la publicitatoficial de les institucions a causa de la persecució politica de qué som víctimes. Qui ha duit la.iniciativa i la veu cantant contra S'ARENAL al si de les institucions ha estat el diputat delPSOE, Sr. Damià Ferrà - Ponç qui ens va acusar sense cap mena de prova i d'una maneraabsolutament injusta d'esser un perill per a les llibertats democràtiques. La caça de bruixescontra S'ARENAL és per damunt de tot una persecució política contra la llibertat de premsa icontra un mitjà de comunicació independent en llengua catalana. Davant aquesta injustícia i perfer front a aquesta situació dificil, ens veim obligats a fer una crida a tots els subscriptors, lectorsi simpatitzants i hem posat en marxa una doble inicitiva:1) CAMPANYA DE CAPTACIÓ DE NOUS SUBSCRIPTORS. ¿Coneixeu algú dins el vostrecercle d'amistats, de la vostra família, del vostre lloc de feina, etc. que té inquietuds per ladefensa de l'economía, del medi ambient, de la llengua i cultura de la nostra nació? Idó animau-los que se súbscriguin o en tot cas regalau-los una subscripció a S'ARENAL DE MALLORCA.Només que cada subscriptor actual de S'ARENAL aconseguís fer una altra subscripció, aixòsuposaria una injecció económica molt important que contiibuiria a capejar el temporal. Animau-vos! Encara que a vegades no ho sembli, tots podem fer molt per S'ARENAL!2) CAMPANYA DE SUBSCRIPCIO VOLUNTARIA DE SUPORT. En aquests moments unasubscripció anual a S'ARENAL (24 números) costa 3.000 pessetes, una quantitat que si ladividim pels 365 dies de l'any surt a una xifra als voltants de les 8 pessetes diàries. Lasubscripció de suport suposa doblar aquesta xifra i pagar 6.000 pessetes anuals, això mentre duriaquesta injustícia.Totes les persones que vulguin ajudar S'ARENAL d'aquesta manera es poden posar en contacteamb la nostra redacció. Telèfon 265005. Fax. 269941.

511 C114.0.1Y:Caerb• 51

111.1.111112.+ceru.as y C B

4111 .11/4:

1=:"Srn Croma ,orn.

Ci loas .proo 913 Bwol

/9WLMI de Mallorca 1 D'AGOST DE 1993 11

Jaume Cladera, l'ex-conseller de turismedefenestrat per Canyelles.

UN MILENAR D'EMPRESARIS RET UNHOMENATGE A JAUME CLADERA

(Redacció) Prop d'un milenar d'empresaris es vanreunir en un sopar d'homenatge a Jaume Cladera,l'ex-conseller de turisme defenestrat per GabrielCanyelles en l'última remodelació del gabinet. Al'acte celebrat al Casino de Mallorca dimecres dia 14de juliol hi van comparèixer Pau Català, presidentde la Cambra de Comerç, Ferran Porto, president dela Federació Hotelera de Mallorca, Miguel Cortada,president d'Aviba, Fernando Perelló, president delFoment, Josep Roig, vice-president de la Caeb... i elnou conseller Joan Flaquer. En alguns sectors s'hainterpretat aquest acte d'homenatge multitudinaricom la condemna tácita que el sector turístic ha feta la iniciativa de Canyelles de carregar-se JaumeCladera, un conseller que encara no fa cinc mesos,concretament dia 10 de març d'enguany, va esserguardonat per la Unió de Periodistes de Turismed'Alemanya (VDRJ) amb motiu de la seva políticade protecció medioambiental. En un acte celebrat alPalau de Congressos de Berlín i després de rebre elpremi anual dels periodistes alemanys, Cladera varespondre les preguntes formulades pelsrepresentants de les 30 universitats més importantsd'Alemanya. ¿Per qué Canyelles s'ha carregat tot unconseller elogiat i reconegut per les universitatsalemanyes? ¿Qué hi ha darrera les paraules queCladera va dir en conèixer la seva destitució:Canyelles i jo estavém units però ens hem anatallunyant amb el temps (19.VI.93)? Sembla que aCanyelles els 191.000 vots de les últimes eleccionsl'han deixat un poc tral.larel.

Els hotelers i els propietaris de restaurants hauriend'esser els primers clients de l'oli verge d'olivamallorquina. Consumir oli mallorquí, qüestions dequalitat apart, és la millor manera de contribuir a lapreservació del paisatge i de les marjades de laSerra de Tramuntana, un deis reclams paisagísticsmés importants de la nostra indústria turística.

L'OLIVERGIVOLIVATORNA TENIRBONA PREMSA

L'oh val00 : ::0010:::1).kaalat un protector la Salutdurant:E01 .4adyel::::0001dideb(tinkPar.t fonamentaloe..KOhedy1:::::e:1:eledlee'4011#0#00::11'*14001~1iiMi..'s-10.11:mordateeoltlowt.stite:01.411::11m1000era le !a6 L'oh més bioIÕgIc és loli verge doliva No

altas: 'TM la resta dohs de llavors -(soja plats :41 les

dejara:01elevados , tempelatuffill:1:010eddaeHteutrifetjedleqsque alteren el seu valor biolôgio 1 la sayatompoodió;permenjarovrouva -voioe,owksosdubte és el mðlor per a la Salut. En ç*nvi per fregirés millor emprar otis de Havors ¡a que des delmoment que::efleateediq: reírdel tipOe':40e:Istiol.::PerdaittUrtt els .1000.10000b(Ons i componenta . t8XICI.:. :E1que no s'ha de ter rtia1..élguardar olífreglt..per ,esserreUtilitzat perqué cada:...hOva encalentida -preveouna oplicentm010. :':d"aqUettes substandel::.hOCIVesEntre

.s propietats . de:11:9: lyepált itotti:déltáq' uelt-

Royo* et deleeieról . dolenti :OL.:AugmentaireOlestetol bo,

MLlqua la Sang.És bo peral tor.

- Prodttelkifectes Ileus laxants.

Pera C. Palau Ferrer, al !libre tes piantesmedicinals bateáriques (1983), afirma entre d'altrescoses que roli «m'yes és un bon laxant i que ésmolt popular usar-lo en les cremadures. De totsels tipus d'olis d'oliva el millor és l'oil verga ques'odreu de premsar ¡es olives de n'Olor qualitat. Noté cap tipus de colorant ni conservant ni natural niartificial les persones que tinguin problemes amb elcolesterol ocluye que reduelxin les grasses saturadasde tipus animal (de la can, 1dels productes lactis)augmentar el consum doll verge crouva Je queaquest tipus d'oli redueix el colesterol dolent, eltemut LDL, i augmenta el colesterol bo, HDL.

Joan Vives (dreta) i Josep Oliver (esquerra),president i gerent de la Cooperativa Sant Bartomeude Sóller, empresa que produeix l'Oli Verged'Oliva.

Tafona moderna amb la qual s'elabora l'oli verged'oliva mallorquina, un producte de primera qualitat.

De ~set es pot tobar:

rer.=/ATA:

OBOMT11111:

Zr"".*..?*.r.l7CIUTBOULA 11~001.: Ano.. 044 Menores tunsJO.Un Cangem Con. CC/ Jalo Ye

Psre f klobna

Son sr. 0 33.3.3.... •9FOMILLIAM: Hl 4,8320

1.4241H4CA:1...ef ve-Rey. EVDOM• 1 rrtzr, Cts..

...rcan Os Se.

Colma. Bs.. Bend0Ba.u. r?'711tc,'" VALLOMOMS:4,15 [Mg., 3

COBA.C/ 51. 79 1.0111101101:

Isr'SV.IN 5

s* 04.4•43

Osys Buc.

rttz;71.v.,11,3 1.,-*;71';'r*,„ 1,111T

onso Sussq.

fan" De PUF,

111.11.111C011.:lArcat Mes..

On....ve 1.1.,..c•

1.4anne peís ~In

Corn e • I n LA FEINA DELS PAGESOS. 1

DE L4 SERRA DE TRAMUNTANA

GRACES ANEGAR

HOSTAL CAN TONI

Nova direcció:Miguel Ferrer i Antònia Comes

Habitació doble, 3.000 ptes al dia.

Passeig Marítim,8Tel. 546212 PORT D'ALCÚDIA

INICIATI VES I PROJECTES URBANÍSTICS

CONSULTORA S.A.

Avinguda Príncep d'Espanya,1-A

Tel. 548036 Fax. 545783 Alcúdia

12 1 D'AGOST DE 1993

:69/111114212 de Mallorca

Damià Perelló i Fiol va néixer a Llubí l'any 1964. Ésllicenciat en Geologia Aplicada per la Universitat deBarcelona, regidor de l'Ajuntament de Llubí pel PSM,membre del GOB-I nca i un dels portaveus de laCoordinadora de Uubí. Ha fet classes d'EGB a l'escolaMata de Jonc i és un expert en el tema d'aigüessubetrránie. A la universitat va estudiar concretamentLa hidráulica de la Conca Llubí - Muro. També ha fetun curset d'Hidràulica Subterrània amb José A. Fayas.Damià Perelló és conegut pels seus anhelsindependentistes i quan va jurar el càrrec de regidor deLlubí, no oblidem que Llubí va esser el primer poble deMallorca que dia 26 de setembre de 1991 va aprovar permajoria absoluta una moció a favor de la independènciadels Països Catalans, hi va anteposar la frase senserenunciar al dret d'autodeterminació i, enconseqüència, a la independència.

* Com va néixer la Coordinadora?

Es va formar arran de les declaracions que van sortiral diari que deien que EMAYA se'n duda l'aigua de Llubí.A l'Ajuntament no sabien exactament qué passava. ElPSM va presentar una moció i apartir d'aquí es vaorganitzar una mobilització popular que va concloure enla creació de la Coordinadora. En un principi iniciàremla redacció d'uns estatuts però es va arribar a laconclusió més important que havia de ser la veu popular.Aquí va esser quan va sorgir la idea de dir: tothom queestigui d'acord que no se'n duguin l'aigua queposi unpedaç verd als balcons i a les finestres.

"NOSALTRES NO DONAM RES PERPERDUT"

* Quina actitud va prendre l'Ajuntament de Llubí?

Quan vàrem veure el poble ple de pedaços verds,això va esser una injecció de força. Tot l'Ajuntamenttambé es va moure i resultat de tot això és va començara recollir firmes.

* Qué va passar el dia que va venir en GabrielCanyelles (Govern Balear) i en Ramon Aguiló

(MOOP)?

Davant la força que va agafar la Cordinadora varendecidir venir a Llubí acompanyats de periodistes perdonar explicacions. Es varen pensar que ensconvençarien i van veure que no.

* I després?

Anàrem a negociar a Palma i ens van dir queentraríem en una Junta on hi ha dos membres de lasUIB, un geòleg i un geògraf, un misser i jo, com arepresentant de l'Ajuntament de Llubí. Nosaltres volemtenir un vot i volem tenir el control d'això. Sempre quehem parlat entre tècnics sempre ens hem entès. Ara béno sabem el que pensen els polítics perquè, perexemple, encara no ens hem entrevistat amb el nouconseller d'Obres Públiques i d'Ordenació del Territori,Bartomeu Reus.

* Hi ha cap calendari previst del comengamed'obres?

Diuen que és imminnet. Només sabem el que surt peldiari 1 ja fa tres vegades que han dit que començarien

les obres en quinze dies. Jo no tenc constància que jahagin començat. És evident que no se'ns ha escoltat.Com sempre apliquen la política dels fets consumats.

* En cas que us enganyin, teniu res ja previst?

El dia que aquí tenguin una canal i una clau de pas,en qualsevol moment ens podran dir: el control ara eldurem nosaltres. Aquest és un perill que correm.

* Us fiau d'aquesta gent? Per qué no us negauque facin les instal.lacions i recorreu a la

mobilització popular?

De fet ens negam però la decisió és política. De fetcrec que si ens negássim la majoria de gent de lacomarca ens seguiria. Per?) és clar, hi ha personesinfluents que ja parlen de negociar i si volen negociar ésperquè se volen untar. És el cas de Ventura Rubí, per dirun exemple. Per cert, en Ventura Rubí és un dimoni. Joaixò de ratemptat" no m'ho crec. És una fantasmadaseva. Aquest home juga a fer-se la víctima perquè araresulta que té sucre. Qui vulgui saber si Rubí és un pobrehome inofensiu que vagi a Son Cervera i que parli ambla gent.

"ELS MALLORQUINSREACCIONARAN AMB RABIA CAPA DEDINS 1 NOSALTRES HEM DEFER QUE AQUESTA RABIA SURTI

CAP A DEFORA"

* ¿Donau aquesta guerra per perduda? ¿Comcreis que reaccionará la gent quan les

excavadores comencin a espenyar marges i ainvadir els bocins de terra? L'aigua és un tema

molt visceral. Si a un pagès Ii foten l'aigua aqui nohi valen ni Canyelles, ni PePes, ni PSOEs ni

•hòsties.

Nosaltres no donam res per perdut. En absolut. Elpoble mallorquí, com que ja ha rebut tant, totd'una queli alcen la mà es posa la coa enmig de les cames. Comreaccionará? Amb una ràbia grossa cap a dedins i lafunció de la coordinadora és que aquesta ràbia surti capa defora. Hem d'insistir i de lluitar tot el que faci falta. Noens hem de deixar intimidar per res.

* ¿Qué opinau de la guerra Palma - Part Foranaque el provocador foraster, Arturo Cadenas, cerca

engatar?

Això hi és. Volen provocar les segones Germanies.Els diaris espanyolistes de Ciutat acusen la Part Foranad'insolidária. Ens volen fer sentir culpables i fer sentirmalament. Però per poc que hom pensi: i turísticamentque han reyerta res a l'interior de Mallorca? Amb aixòhan començat la insolidaritat per part seva. Resulta quela urbanització de Son Vida té l'aigua d'un pou privatd'excel.lent qualitat que també és utilitzada per regar lagespa del camp de golf, un tipus de gespa que podriaesser sintètic i que en canvi és una de les que encessitamés aigua. Resulta que per tot l'extraradi de Palma esfan casetetes, adosats, amb gespa i piscines. Resultaque a la zona d'Avinguda Argentina de Palma tenen unaaigua d'excel.lent qualitat. I per qué això? Idb perquè perallá és on viu el Sr. Cadenas. La gent senzilla i que no té

Damià Perelló, membre de la Coordinadora endefensa de les Aigües de Llubí.

poder de decisió de barriades com la Soledat o s'Hortdes ca té aigua salada. En canvi els rics de Son Vidatenen tota l'aigua bona que volen fins i tot per regar lagespa. Qui és l'insolidari?

* No creus, però, que som una colònia d'Espanyai que en última instánia el gran responsable és

Madrid?

Efectivament. El pla hidrolbgic de Mallorca esdecideix a Madrid. No tenim competències. I a Madridla seva problemática és totalment diferent de la nostra.Som una colònia. Només basta recordar que qui vamoure tot això fa més de vint anys era l'IRYDA, que esdeia Instituto de Colonización.

* ¿Quines alternatives hi ha contra la depredacióde l'aqüífer de Sencelles, Llubí, Muro, Sa Pobla?

Prest o tard s'haurà de recórrer a l'aigua de la mar,no?

Dessalar l'aigua de la mar és molt més car que fer unreciclatge terciari. Hi ha tres tipus de reciclatge. Elprimari és posar una reixa per eliminar totes lessubstàncies sòlides. El secundari és posar un granestanc i així el Ilim se sedimenta. I el tercer, qué és? Iclóeliminar els ions, el que queda dissolt. Si són aigüesurbanes aquests ions són fósfor de detergents, nitrogendels residus humans... Aquests ions s'eliminenmitjançant bactéris que depuren l'aigua dins l'estanc.Després d'això ja tenim aigua potable reciclada, tot ¡quefa una mica de mania„ que si es tira en un pou desubmissió a la part més alta de l'aqüífer Ilavors es vafiltrant arriba una altra vegada al pou de captació unaaigua neta i bona. D'aquesta manera estam fent un ciclecomplet d'aigua i no se'n tuda pràcticament gens.Aquesta solució és viable. Cada mes tres hectómetrescúbics d'aigua es tira a la mar. Només que se'n reciclásun 50% d'una manera terciària, resulta que se'n podriarecuperar més d'un hectòmetre mensual.

* I a on s'hauria d'abocar aquesta aigua reciclada?

Si es tirás davall les costes de Xorrigo, per Puntiró idevers la zona de Marratxí, aquest aigua s'aniria infiltranti arribaria als pous de captació del Pont d'Inca jatotalment neta.

* A on s'han aplicat aquestes modernes tècniquesde reciclatge d'aigües?

Mirau, a Mallorca, a Santa Margalida mateix, ja hi haun experiència pilot i funciona. Per Europa ja es fa amolts de 'loc. També es fa a Catalunya, a lruña. Elcapdavanter en aquest camp és Israel. Aquestestècniques requereixen més pocs doblers. En canvirequereixen imaginació i tècnics ben preparats (unequip de biòlegs, per exemple) que facin feina.

Dama Perelló: «El Pla Hidrol ogicde Mallorca es decideix a Madrid

Forn do 1:43 í Pastisseria

ensaimadas

C/. Cristiandad, 5 - Tel. 74 22 37

SANT JORDIC/. Manacor, 56- Tel. 46 62 22

PALMA

Avda. del Cid, 56- Tel. 42 77 25

SON FERRIOLC/. Eusebio Estada, 105 - Tel. 29 50 42

PALMA

de Mallorca 1 D'AGOST DE 1993 13

El Corte Inglés: La batalla continua!RECORD D'ATURATS EN EL SECTOR

DE COMERÇ

En els dos últims anys prop de 700 comerçostradicionals de Mallorca han hagut de tancar a causade l'actual crisi, la pitjor des de l'any 1939. Aquestaxifra equival a un 15% dels comerços de Paha i al10% de la Part Forana. El defecte dels comerciantsmallorquins és el seu individualisme i que no s'hanconstituït en un lobby de pressió. ¿Per qué handesembarcat a Mallorca El Corte Inglés, Ikea,Alcampo...? ¿Per qué polítics com RamonGabriel Canyelles, Joan Fageda, Joan Verger... hanfet parts i quarts, els han donat tota casta defacilitats i han modificat fins i tot el PGOU? Idóbàsicament per dues raons: primer perquè gransempreses com aquestes són les que per davalldavall financien a través de comissions els partitsforasters com PP-PSOE. I segon perquèpoliticastres com Canyelles, Fageda, Aguiló, Vergersón simples criats, mossos, manxaines i teresetesd'aquests partits. Un botiguer mallorquí que votaPP-PSOE hauria de saber que está lliurant la seváánima i sobretot el seu calaix al diable perquèCanyelles i companyia són homes de palla queestan a les ordres d'aquests grans trusts. I qui diuCanyelles ha de dir també els diaris forasters deciutat, tots sense excepció (Diario de Mallorca, ElDía del Mundo, Ultima Hora i Baleares) perquè estanmediatitzats per la gran quantitat de publicitat quereben d'aquestes empreses.

¿Com pot sobreviure el comerç mallorquí? Doncsorganintzant-se com un lobby. Els jueus, elsirlandesos, els italians, els asiàtics... dins els USAestan organitzats per defensar els seus interessos ítenen el seus lobbys de pressió. ¿Qué han de ferels botiguers mallorquins si volen sobreviure?

Primer: Declarar la guerra total als partas forasterscom PP-PSOE-1U i no votar mai més els homes depalla de Madrid, començant per Canyelles, Fageda iacabant per Félix Pons. Això és el que han fet elscanaris i els ha començat a anar millor. A Canàriesla guerra no és entre dretes - esquerres sinó entrecanaris í godos, nom amb qué són coneguts elsespanyols perquè a Canàries als colonitzadorsespanyols no els diuen forasters com els deim aquísitió godos. El cas de Coalición Canaria ambquatre diputats a Madrid és un bon exemple a teniren compte. Els comerciants mallorquins noméssobreviuran si donen suport i financien partits comUM - PSM - ERC que tenen el centre de decisióaquí i no a Madrid.

Segon: Si el primer punt són els partits polítics, elsegon són els mitjans de comunicació. Un diari, unarevista, ràdio, TV... és un instrument de defensa id'atac imprescindible dins la guerra d'idees. ¿Comes pot cohesionar un col.lectiu í atril es podencontrarestar campanyes d'opinió en contra sinó és através d'un mitjà de comunicació?

* 1 tercer, cal tenir un equip jurídic immitiorable perpresentar batalla dins els organismes administratiusí també, si cal, dins el pou de les serps i delstaurons.

Al batle de Palma, Joan Fageda, li agrada moltviatjar pel món despeses pagades pelscontribuents. En quinze dies ha estat a Búffalo(USA), Madrid i Moscou.

Si analitzam les organitzacions dels comerciantsmallorquins PIMEM i AFEDECO a la Ilurn deis trespunts acabats d'enumerar, ens trobam que podrantenir uns bons assessors jurídics però tot aixòserveix de ben poc quan es té els diaris forasters deciutat i els partits majoritaris PP-PSOE en contra.Aquests és el punt débil, el tal.ló d'Aquil.les, delcomerç mallorquí. PIMEM té un butlletí però nomésarriba bàsicament als socis i no al gruix de l'opiniópública que és on s'hauria d'incidir. Pel que fa alsinstruments polítics, aquest és el punt més ved imés immadur. Davant la gran traïció de Fageda i deCanyelles en el cas El Corte Inglés es va intentar elPartit Únic deis comerciants que va naufragar engran part per culpa dels cops baixos 1 les jugadesbrutos i enfitoses de Canyelles que el • va ferexplosionar des de . dintre ja abans de néixer. Enaquest puM, els comerciants tenen dues solucions:intentar tomar orear un partit nou o entrar en massadins els que ja existeixen (UM PSM ERC).I . aixldes de dintre actuar com un lobby.

Instal.lacions d'Alcampo, la gran superfície que és punt d'obrir al terme deMarratxí. Aquesta empresa forastera que s'ha instal.lat amb el benaplácit d'unacolla de polítics corruptes i traïdors que viuen de les comissions il.legals tipusFilosa, provocará una massacre sense precedents dins la petita i mitjanaempresa mallorquina

(Redacció) Segons dades facilitades per CCOO elcomerç mallorquí viu una crisi sense precedents.Només en el primer semestre de 1993, el volum devendes ha davallat un 20%. Des de l'any 1990 ençàhan hagut de tancar 700 comerços i en el mes demarç d'enguany s'ha arribat a una xifra record maino vista d'aturats en el sector: 8.902 persones hanperdut la feina. La crisi del comerç mallorquí té unainfluència molt negativa dins el conjunt de lasocietat atès que suposa el 15% de la renda balear,mentre que altres sectors com l'hoteleria aporta entorn d'un 10%. El pitjor de tot és que no es veuenperspectives favorables a l'horitzó per remuntar lacrisi. Tot al contrari, la invasió de grans empresesforasteres, de grans trusts com El Corte Inglés aPalma o Alcampo a Marratxí, crearan mésfrustració, faran que tanquin més negocis i méspersones a l'atur. Tot això en un sector que és unpilar bàsic de la nostra economia. Basta dir nomésque una de cada cinc persones ocupades a Balearsen activitats productives no agràries treballa alcomerç.

MENTRE LA CRISI PREN VOLADA ELBATLE DE PALMA, JOAN FAGEDA, ES

DEDICA A VIATJAR

(Redacció) Mallorca viu una recessió i una crisihistórica pitjor que la de 1973: suspensió depagaments, atur, empreses que fan fallida, a finalsde juny hi havia 38.575 persones sense feina, elsector del calçat registra un dels pitjors moments dela seva història, els hótelers que tenien préstecs endivises duen el rossegall de tres devaluacionsseguides, empreses molt conegudes com Yanko,Orisba, Restaurant Can Juanito fan ull de tot...Mentre molts ciutadans, és a dir, moltsconstribuents, ho passen puta per arribar a final demes i pagar imposts i més imposts, el batle dePalma, l'il.lustríssim Sr. Joan Fageda es dedica aviatjar pel món. En quinze dies ha estat a Buffalo(USA), després a Madrid i finalment a Moscou. Pera Fageda, está clar, és més important fer un viatgecultural a Moscou que resoldre un problemapunyent com el d'Es Refugi.

14 1 D'AGOST DE 1993 de Mallorca

No-violència, realisme i voluntat de salvació victoria (I11)(M. L. King) "...no demanava pas desobediencia

a totes les Ileis, sinó tan sols a les lleis injustes, quedefinia com a Ileis imposades per una majoria sobreuna minoria que no tenia cap veu en Ilur formulació...Creia en la supremacia d'una Ilei moral superior...Predicava la no violencia no sols per la sevadedicació a les ensenyances del Crist, sinó tambéperquè era l'únic mètode pràctic per aconseguir decanviar la condició dels negres. Tal com una vegadadestaca, la revolució violenta sols pot triomfar quanels rebels constitueixen la majoria o, si més no,formen una apreciable minoria en la població. En elcas del negre americà, que constitueix menys del12% de la població total dels Estats Units i posseeixun percentatge minúscul d'armes al seu abast,resulta suicida" (Coreta, vidua de King).

• Si als USA apleguem totes les minories racials,amb prou feines arribem a un quart de la població.I a l'Estat espanyol, l'Exercit segueix essentfèrriament gran-espanyol, i l'ètnia dominantrepresenta més dels 2/3 de la població estatal. Defet, l'actual Exercit espanyol és més gran-espanyolque gran-serbi ha estat l'Exercit Federal de l'ex-lugoslávia. Bascos i catalans son minories minoriesinsignificants entre els comandaments militarsespanyols i tampoc no és gens clar que poguessimsimpatitzar en res semblant al confederalisme.Altrament, si be als països de la Cristiandat Orientali Reformada hi ha una certa tradició de separacionspacifiques o quasi-pacifiques (Països Bàltics,Noruega, Finlandia, Islandia, Eslováquia, Ucraïna,Comonwelth...) no és pas aquest el cas espanyol.La Cristiandat Católico-romana té una estructuramolt més jerárquica i centralista i no concep gaire

Arros brut I marinera,xot. rostit.

Carretera d'Artà(davant Ciutat

Blanca)Tif.: 89 72 26. Port

d'Alcudia

C.r.+ S MAC/-4— y REST4 uk 4

Cuina mallorquina iinternacional

Carns i peixos frescsCarretera Can Picafort

Port d'Alcúdiakm. 26'300

Tlf.: 89 03 50 / 5507408. Platges de Muro

Fonda Restaurant

Ca'n ilabréeFrit mallorquí, tumbet,

porcella rostidaMenú de 700 ptes.

Plaga Constitució, 6Tel.: 54 50 00 07400 Alcúdia - Mallorca

les divisions pacifiques. La trajectòria de l'Imperiespanyol és tot un seguici de guerres violentes desde Flandes a Euskadi.

També és cert que sols amb la n-violéncia nos'ha aconseguit la independencia de l'India oEslovénia. Cert que amples sectors civils s'ha vanmobilitzar contra l'Exercit d'ocupació amb tàctiquesno-violentes, però també hi hagué comandamentsmilitars i grups paramilitars autòctons, per 'hure opertanyents a les estructures militars anteriors. •

Allò que King i Gandi plantegen és la necessitatde la no-violencia i els seus avantatges no solstàctics i històrics, sinó també estratègics, humansi espirituals. En realitat els catalans hauríemd'aplicar-nos hi amb major entusiasme i decisióque el que els nostres enemics espanyolistess'apliquen a ensinistrar-se per la guerra. Qualsevolpartit català que no tingui una táctica i estrategiaben definida amb la no-violencia, en realitat solsestá parlant de castells en l'aire: estará enganyantals seus votants i enganyant-se amb somiatruites.

Caldria que els partits 1 grups independentistesconnectessin connectessin amb els movimentsd'objectors i insubmisos (MOC, APOC...) que Iluiteni guanyen batalles des de llur aïllament temàtic, iamb grups i comunitats que es plantegen els distintsnivells de la No.violéncia (Comunitats de l'Arca...)a fi d'encetar un enriquiment i un debat més rigoróssobre les vies reals d'eixida a l'opressió espanyolistacontra els Països Catalans.

La violencia no pot ser aturada amb un excésde força en sentit contrari, ni que això fos possible.Així sols s'exerceix, i s'excita. Tampoc no serveixenla feblesa i la covardia. Febles i covards són alcatifa dels violents. Sols la Força de la Justícia hisap fer front. El mateix Napoleó digué: "Hi ha duesforces al món. la de l'espasa i la de l'esperit. Laforça de l'esperit acabará sempre vencent la del'espasa". Ja és curiós que ho digués ell un soldatamb tant prebots, però ell ho tenia clar, mentre quemolt de catalanisme moll d'avui en dia nos sap nique és l'esperit i la no-violencia ni semblen tampocencuriosir-se'n.

Els mitjans dolents fan malbé les millors causes.Moltes revolucions, o ETA en son exemples. La no-violencia exposa les tàctiques amb les quals unpoble digne de la llibertat pot assetjar l'opressor,fer-li la guitza (al capdavall també la violencia no ésempre sagnant, ni l'opressor un foraster).

I com que la veritat no pertany a ningú enexclusiva, per això la no-violencia preveu els malsirreparables d'equivocar-se a les braves. Practicadaté també el sorprenent ¡inapreciable avantatge dediscernir millor la veritat i defugir el fanatisme i elscultes a la personalitat (tendències totalitàries).

La rabia de tenir la raó és el tret fonamental dela violencia legítima, i això és una passió desaforada.Però si reconec el mal, la part de mal que hi hasempre en mi, (i que l'orgull fa perquè no el vulguemveure) me n'alluny de la rabia arravatada i del'altivesa grega, i així entre dins la justicia. "Ah, sihaguessis estat atent als meus manaments! Comun riu hauria estat la teva pau, i ta justícia com lesones del mar! (lsaies 48.18). Idó, ja no odiem l'altri,sinó el meu mal: "Que no hem pas de combatreadversaris de carn i sang... sinó contra els Dominisespirituals de malicia..." (Efessis 6:12. Aquest ésl'enfocament bàsic i ben realista de la no-violencia.

Tot i ser indignes i ignorants, ens cal alçar-nosper la justicia: això ens alliberarà de la ignoranciai de la indignitat. Es distint voler fer bona una causa

per ser la nostra, que fer-la nostra perquè és labona.

Quan hom arriba a un estat de praxi i esperit no-violents, la mateixa violencia acaba per enfonsar-se sola davant aquesta saviesa, aquesta força dela Veritat. A més puresa, menys resistències, camímés obert i més ràpid avenç de la justícia. Però amenys puresa, més dura i bruta será la lluita. Amés,els mals que ens envien els nostres enemicsens seran menys injusts: ens serviran permadurar,reaccionar, aprendre a reviscolar tot unpoble. Ens faran bé si els acceptem i els volemcomprendre:és així com una civilització sap refer-se dels cops de la Història, deia Arnold Toynbee.

Quant haurem descobert la nostra falta, encomptes de dissimular-la amb excuses barates(cosa que confirma l'enemic en la seva hostilitat),oferirem reparació amb simplicitat desarmant.Trenquem el cercle,predisposen l'enemic a tornaren ell. Si ens autoinculpem (com fan insubmisos iinductors), l'enemic segueix el raonament i es quedadesarmat. Nosaltres portem el joc, recuperem lainiciativa i hem minat les seves excuses.

Per no fer malbé la noblesa de la bona causa iper suplir la meya feblesa (en tant que oprimit i entant que imperfecte) el mínim que puc fer és nocaure en l'espiral violenta de l'enemic, evitar lesastúcies i ofenses que li retrec. Així posem lesbases d'una civilització millor i d'una alternativadesitjable per els millors. No hi ha cap exercici mésdifícil ni eficaç. Sense combat contra mi mateix nohi ha victòria damunt l'enemic, en la No-violència.Perquè si el mal es troba dins de tothom, i és el malallò que cal combatre, és menester procedir perordre i començar lluitat contra el meu propi mal.Sense autopurificació no és possible de triomfar enun combat per la justícia. "El camp de batalla de laNo-violencia -diu Vinoba, deixeble hindú deGandhi— és el cor de l'home". I també el seu campde maniobres.

Gandhi deia: "Es impossible de tenir una fe vivaen la No-violencia, sense tenir una fe viva en Déu..Talment no tindria el coratge de morir sense angoixa,sense temor ni rancúnia". I també: " Jesucrist és lafont més rica de força espiritual que hom potconeixer". Per tant, des de l'altra punta (els oprimits,Orient, la No-violencia política) ens retornen comen un mirall, la pedra angular de la nostra civilització,tan desgastada i sovint malmenada que no hipresten atenció: La senzillesa de l'Evangeli. Caltornar de les nostres alineacions a la Veritat, que ésDéu.

Front a la NO-violencia hi ha qui s'excusarà:"Això és cosa de sants, o d'orientals i nosaltres noho som, som gent corrent, massa del món con-sumista i occidental...". La No-violencia és un repte,un exercici, una frontera, un estira-i-afluixa, unaprenentatge. I una evidencia de ser el camí mésnet, ràpid i segur.

El futur ja ens crida. Preparem-nos i ensinistrem-nos per la pau i, si ens enlluerna, aprenguem aviure-hi. I no afluixem pas: Haurem de menestertotes les nostres forces. Com deia el nostre Llull:Amor és bulliment d'audàcia i de temor per fervor;i amor és voluntat total de desitjar el seu Amat. Iamor és aquella cosa que mata l'Amic quan oícantar les belleses del seu Amat. I amor és alió enque'rau ma mort i en qué está tots els jorns mavoluntat".

Ricard Colom

(

ri/WLMI de Mallorca 1 D'AGOST DE 1993 15

Estiu 93: La polémica de l'aigua

Lamo en Lluc és tot un personatge molt estimat dinsUubí. El vàrem trobar un dematí damunt les deu al Barsa Plaça mentre s'etzibava daga daga d'un bon tros decoca en verdura. A ell també II vam fer la pregunta ¿Qué;mema que se'n vulguin dur l'eigua de Llubí cap aPalma? i la veritat és que quan ens va dir que ell de joves'havia fet un pou a cops de picó, que és una especiede martell serveix per a picar pedra, vàrem pensar queaniria molt bé Canyelles, Aguilós i companyias'escoltassin aquesta veu que és un testimoni de saviesapopular.

Un home com jo, coix i baldat, que ara farénoranta-nou anys dia desset d'agost, trob que no hiha dret. Fas un pou a punta de picó, t'endeutes finsal coll, fas molta feina i veus pocs doblers, vas acercar marés a Santa Eulàlia, per devers CanPicafort, per emparedar-lo, i al final veus que teprenen l'aigua i te deixen sense, home és que no hiha dret! Vatualmón, a aquests que comanden i se'nvolen dur l'aigua jo els xaparia a tots a punta de picó!Au posau a això, posau perquè jo a això ho puc dirdavant tothom, el Bon Jesús, la Maradedéu i enFelip.

Antoni Cerdà, presidentcanalitzades d'Alcúdia S.A.

i administrador d'Aigües

* Qué pensau que se'n duguin l'aigua de la concaSencelles - Llubí - Sa Pobla cap a Palma?

Si es fa una treta incontrolada d'aigua d'aquella zona1 se sallnitza com ha passat a altres Ilocs, alxó és

perjudicial per a tots. Allá on hi ha molta aigua que estuda 1 se'n va a la mar és a sa Costera. És una llàstimano aprofitar-la.

* Quines alternatives creis que hi ha abansd'endur-se'n l'aigua de Llubí?

És ben hora que Palma faci una potabilitzadora i quetambé comencin a depurar i a reciclar les aigües brutes.L'aigua reciclada que sigui potable que se'n vagi alconsum i la resta per regar a la pagesia.

* D'on beu la vostra zona? A on teniu els pous?

Les aigües que rebem són de la zona de Crestatx, deSa Pobla. Enguany tenim el nivel l a la zona del pla a sismetres de profunditat i a la zona de muntanya als trenta.

* Qué opinau de la Coordinadora de Llubí i deSencelles?

És important aconseguir a través d'aquestacoordinadora que hi hagi per part de les autoritatscompetents, Junta d'Aigües, un control exhaustiu de lestretes que es facin.

* Creis que això pot repercutir a l'Albuferad'Alcúdia?

Naturalment. Si se'n duen abjua, encara que siguinsobrants, això és aigua que llevaran al Parc Natural queara es manté salobre, mig dolça mig salada. Sis'Albufera d'Alcúdia se salinitza els aucells no podransubsistir .

Miguel Ramis, president de l'Associació d'Hotelersd'Alcúdia.

* ¿Com a Associació d'Hotelers, heu pres algunamesura perquè no se'n duguin l'aigua?

No. Per part nostra encara no s'ha fet res. Crec queen l'extraccló d'algua s'ha de dur un control fort I peraixò hi ha técnics preparats. Si hi ha un sobrant d'aiguaés just que Palma se'n pugui beneficiar però si aquestsobrant no existeix, el que no podem fer és desvestir unsant per vestir-ne un altre.

* ¿Quines alternatives hi veis?

Pareix que el més raonable seria reciclar les aigüesusades i moderar el consum.

* ¿Com a hotelers, heu agafat alguna inciativa permoderar el consum?

Sí, sí. De fet nosaltres dins els hotels ja tenim unscartellets on demanam als clients que dosifiquin l'aigua

l'energia. També estam fent estudis per posar unsaparells a les dutxes, aixetes... que donen menysquantitat però que sembla que surt la mateixa. Alswátersja tenim instal.lat un sistema que ens permet estalviardamunt un 30% d'aigua. Trob que part del Govern Balear

hi hauria d'haver una línia de préstecs per invertir eninstal.lacions d'estalvi d'aigua.

¿Com reaccionen els clients?

Cree que els turistes éstan molt conscienciats sobreaquests temes. Són persones educades d'una formaque res de tot això no els ve de nou.

José Luna, President de l'Associació d'Hotelers de laPlatja de Muro.

* ¿Creu que us afecta el transvasament d'aigua deLlubí cap a Palma?

Sí. lndubtablement ens afecta d'una manera greuperquè l'aqüífer és el mateix. Nosaltres rebem l'aigua dela Font de Son Sant Joan de Muro i proveeix CanPicafort, Platja de Muro i part d'Alcúdia.

* ¿A quin nivell tenen l'aigua?

Ara en aquests moments a uns quatre metres. Totsels estudis tècnics de la Junta d'Aigües confirmen quetreure aigua a Llubí per dur-se'n a Palma ens afectadirectament.

* ¿Creu que això afectará el Parc Natural des'Albufera?

S'Albufera té dos tipus d'aigua. Aigua de la mar i aiguadolça. Jo ja la coneix bé perquè estava dins la Societatque la va vendre al Govern Balear. Si a Llubítreuen aiguas'Albufera se salinitzará. Això está claríssim.

* ¿Creu que la zona turística está prousensibilitzada sobre aquest problema?

A nivell agrícola, pobles com Llubí, Sencelles, Muro,sa Pobla estan sensibilitzats. Allá saben que es podenquedar sense aigua per a les ovelles,els horts, elsanimals... A nivell turístic la gent no está prousensibilitzada per fer un acte conjunt de mobilització.Això és greu. Nosaltres som solidaris però és evidentque no tenim res a veure amb la zona de Palma. Hemde tenir en compte que en aquesta zona tenim 150.000llits. En el tema de l'aigua, si abans no es tenen unsestudis científics i rigorosos, és absurd fer res a LLubt oa Sencelles.

* ¿Quines alternatives donaria al presidentd'EMAYA?

Una potabilitzadora, no directament de la mar,perquè és més cara, sinó una potabilitzadora d'aigua delsubsòl que ja está una mica salinitzada. Això és factiblei si hem de parlar del cost, és evident que hi ha cosesmolt més cares i que s'han fet quan n'hi ha hagutnecessitat.

POLISPORTIU DEPOLLENCA

Divendres 30 de Juliol a Is 22,00 hrs.

,.,..,..........,.......r.._

RECOMANA

opa be Cabra

,o0+ HARMONICA COIXA

Preu de venda anticipada: 1.500 pts. • Dia del Concert: 1.700 pts***** ORGANITZEN **

• CLUB ATLETISME POLLENÇA- COLONTA -

• CLUB FUTBOL POLLENÇAlaVf Af REAS Of

GRUPO SERRA

PATROCINA:

AJUNTAMENT DE POLLENÇA***********************

*** COLLABOREN:

* 5F-~rnarywaownsg

VENDAANTICIPADA

PALMA:XOCOLAT DISCOSDISCOS ALOHAMANACOR:DISCOS BABAINCA:DISCOS BABAFELANITX:CAN ALEIXVILLAFRANCA:ES NIUAJUNTAMENTDE POLLENÇA

de Mallorca16 1 D'AGOST DE 1993

Qué opinau ue els que comanden vulguinendur-se'n l'aigua de sa Marineta cap a Ciutat?

lel fet q

Pau Ribes (Botiga Col-ors). Mal fet. El GovernBalear no va bé en això.Que aprofitin l'aigua depluja. Aquí ens mancaun govern de mallor-quins que defensin elsnostres interessos.

Mateu Socies (CanSant). No ens l'han deprendre. Per aquí jatorna salada.

Marià Polar (Bar Juma).Que no la s'enduguin.Llavors nosaltres no entindrem.

Andreu Rotger (PubCrown). Cadascú ha degastar alió que té. Lagent s'ha de conscien-ciar que n'hi ha poca i noha de tudar l'aigua.

Joan Joan (Taller Po-llena). No és just ques'enduguin l'aigua d'a-quest redol. Aquí tenimrestriccions. L'Albuferase salinitza.

Pare Paieres (AgènciaRenault). No em semblabé. Aquí hi ha hotels iagricultura que ha demenester aquesta aigua.

Dionís Rabassa (Fus-ter). Tot allò que siguiendur-se'n és dolent. Sila s'enduen ens tornarásalabrosa. Han salinitzatl'aigua de la seva ves-sant jara volen salinitzarla nostra.

Maria Estelrich (BotigaToia). Molt mal fet. Quecerquin altres solucions,com potabilitzar l'aiguade la mar, i que arreglinles canonades per on esperd l'aigua. A nosal-tres, no ens l'han deprendre, l'aigua.

Tomeu Ferriol (Fuster).No hi estic conforme.Que facin plantes pota-bilitzadores, que adobinles canonades i que noen tudin tanta. Si elsespanyols no s'endu-guessin tants de doblerscap a Madrid, es podrienfer totes aquestes coses.

Francisca Bennásser(Bugadera). Per aquítambé en manca, d'ai-gua. Que facin potabi-litzadores.

Antoni Vives (Ca na Joan i Maria - FranciscaRectora). Que comprin (Can Picafort). Fotut,potabilitzadores i que ens quedarem amb l'ai-ens deixin en pau! gua salada.

Josep Muntaner (CanPep Fusteret). Si ha detornar salada, no emsembla bé que la s'en-duguin.

Francesc Gelabert (Hi-droparc). Mentre n'hihagi suficient per anosaltres no estic encontra que la s'enduguin.De totes maneres, novoldria que salinitzassinla nostra aigua com hanfet amb la seva. S'ha deconscienciar la gentperquè no tudi l'aigua,s'han d'arreglar lescanonades i s'han deposar potabilitzadores.

•Jaume Vanrell (CanPorxet). Cadascú ha detenir alió que és seu. Lagent d'aquesta vessanthem de protegit el queés nostre. El GovernBalear sempre pega alpagès.

Joan Cladera (Tinto-rer). No han de tocar lanostra aigua. Que facinpotabilitzadores o queen duguin de fora, m'ésigual.

Martí Cerdà (Bar Oasi).Mala feina. Allò quetingui aquesta vessantha d'esser per a nos-altres. A Pollença tambétenim restriccions.

Sebastià Cifre (Res-taurador). Podem sersolidaris però que noens perjudiquin. No enshan de salinitzar la nos-tra vessant. Que facinpotabilitzadores i que noens perjudiquin.

Joan Rotger (Fuster).Jo ja he firmat parquéno la s'enduguin. Primersom nosaltres.

Punxes morunes (Spieb - Kebabs). Paella. T. Bone SteakCentre comercial «El Patio». Tlf.: 89 05 09

07408. Platge de Muro (Mallorca)

Restaurant

MIRAMAR

CASA FUNDADA EL 1871Passeig Mariti, 2.

Tlf.: 54 52 9307410. Port d'Alcudia

(Mallorca)

Especialitaten peix imariscfresc

BARRESTAURANTE

BAHIAMusclos Badia, rap atritosalsa verda, paella, arròs

marinera...Carrer de l'Enginyer Gabriel Roca, 3

Tlf.: 54 50 14. Port d'Alcúdia (Mallorca)

de Mallorca 1 D'AGOST DE 1993 17

Qué opinau del fet que els que comanden vulguinendur-se'n l'aigua de sa Marineta cap a Ciutat?

Josep Amer (ServeiFord). És clar que ensperjudica. L'Albufera espot salar i la nostra zonaturística també n'ha demenester.

Martí Campomar (Llan-terner). Abans d'endur-se'n l'aigua que cerquinaltres remeis. Potabilit-zadores, que adobin lescanonades etc.

Joan Ribot (Bar laPenya). A mi, no m'a-grada que la s'enduguin.Que facin potabilitza-dores.

Martí Ramis (Electri-cista). Si la s'enduen,perjudicaran la nostracomarca. Que la cerquina altres llocs.

Bernadí Vilallonga(Militant del PSM). A mi,no em sembla bé. Aquítambé hi ha molt deturisme i gastam moltad'aigua. Si la s'enduen,ens exposam que l'al-bufera se salinitzi.

Gerard Vidal (Promotorimmobiliari). A Mallorcamai s'acabarà l'aigua.Que posin potabilitza-dores d'aigua de mar.També poden endur-se'n un poc d'aigua desa Marineta. Hem de sersolidaris.

Antònia Riera (AlcudiaBurguer) No ens convéde cap manera. Si volenendur-se-la'n en botellasper beure que ho facin.Pare) que no facincanonades, que las'enduran tota.

Tomeu Llompart (Fus-ter). Tothom té les sayascoses geloses. Si no hiha aigua, no hi ha vida.

Miguel Font (Café Jo-ya). No hi estic d'acord.Que facin potabilitza-dores d'aigua de mar.L'aigua d'aquesta ves-sant l'hem de menesterper a nosaltres.

Tomeu Llabrés (Barba-rapell). Cadascú ha degastar alió que té. Quela treguin de la mar i lapotabilitzin, que a altresllocs ho fan.

Jaume Cladera (Fuster)Nosaltres hem de ser elsprimers a servir-nosd'aquesta aigua. Elshortolans ho passaranmalament quan no entinguin.

Pub6 cales i 3 roperos

Establiment adherit a la Coordinadora en defensa de les Aigüesde Llubf

Doctor Fleming, 1 Tel: 52 25 40 Llubí

Joan Martin (Xapista). Sivolen aigua que facinpous, que devers sa Po-bla n'hem hagut de fer.

Antoni Naranjo (N.R.Electrónica). A la partde Ciutat en tuden mol-ta, d'aigua. S'han de ferestudis d'impacte demanera que no salinitzintot Mallorca. De totesmaneres, l'aigua s'ha derepartir entre tots.

Jaume Fiol (El Cisne).Que cerquin solucions,pare) que no ens perjudi-quin a nosaltres.

Francesc Perelló (Punti Coma). S'enduen l'ai-gua del Gorg Blau, la deCúber. Volen endur-se'nla de sa Costera i la deLlubí. ¿És que no entenen, d'aigua, per allá?

Miguel Amer (Bar deCopes). L'aigua és nos-tra i no ens l'han deprende. No ens han decrear problemas persolucionar els seus.

Josep Alorda (Agènciatransports). De cap ma-nera. Han salat la seva iara volen salar la nostra.¿Qué faran els pagesossense aigua?

Maria Rotger (Perru-quera). ¿I quan se n'ha-gin duit l'aigua, qué ensquedará? L'Albufera sa-lada i els pagesos arruï-nats.

Miguel Homar (Comer-ciant). A mi, em va moltmalament. Que posinpotabilitzadores d'aiguade mar i que no en tudintanta.

Antònia Riutort (Perru-guara) A Pollença ja enstallen l'aigua. En Ca-nyelles, que la cerqui aun altre lloc.

Josep Llobera (Xapis-ta). Me pareix que noestá be. ¿Qué faremquan no tinguem aigua?

Felip Garmendia (Pre-sident tercera edatd'Alcúdia). Si l'aiguad'aquí ha de tornar sa-lada, que no la s'en-duguin. Que posin unapotabilitzadora, que adins mar n'hi ha moltad'aigua.

18 1 D'AGOST DE 1993 VE11#14 1 de Mallorca

Dimarts•tancat

cf OleCtra. Manacor, Km. 28 - Tel. 64 65 04 - 07230 Montuiri

Bar Restaurante

EL BIERZOMenjars típico Ileonesos i peixos

Avinguda Bmeu. Riutort, 102. TU.: 26 97 54Can Pastilla

.

._(.4„:-!—. . , __,. -....•..-3....--'.. BAR CENTRAL

---- , - Menjars,tapes variades

411n....- es, entrepans

r frff% I)Son especialistes en paelles

Menú del die a 600 ptas.• l C/.Carclenal Ressell,80kser...........• , e,Ah. --.n (3), TI.: 26 10 39

W O O Coll d'en Rabassa

~_

't CHINAoSTAURANt

e4

C/. Joaquín Verdaguer, 12Arenal - Tel. 26 67 21

Palma de MallorcaESPAÑA

o

PII\

56 pizzes

C/. VioladFuster,

ES(Davant

TI.:

diferents

$

ouNs/

1\11 , o

1, 1

J. 4 ":11 esP265-BMOL1NAR

la mar41 12 11

c.),V.ETER/,4

LOSCLEMENTES

) )( )),( • " Á._,

../ -.

1"-~0 P

PIZZESAvinguda Son Rigo, 23

Tlf.: 26 59 55Les Meravelles

HEM TORNAT A OBRIR

FORMATGESCAS TINENTCamí de Muntanya,

(devora la benzinera)Tlf.: 428381.Son Ferriol

C/. Barranc, 45 Tlf. 40 23 87 GENOVA

TORRAT

Carrer de Manacor, 121 C.

Tel.: 27 8518.

07007 Palma de Mallorca

PARRILLA - GRILL

Especialitat en carns al caliu.Graella a disposició dels clientsCamí de les Meravelles. Sortida 3 de l'autopista.

Tlf.: 26.20.55. S'Arenal de Mallorca

BAR - RESTAURANTE

AndreuSom especialistes en:

Arròs brut, paella, cordon blue,bistec al pebre bo, sípia, conill a

l'allet, llenguado menier, carns i pelaen general.

Carrer de la Grua, 6. La Ribera CanPastilla.

Sortida 2 de l'autopista (dimartstancat)

RESTAURANT

fiannenDirecció: ANWONI FERRER

Horari de 17 de l'horabaixa a la una de la matinadaAUTÉNTICA CUINA ALEMANYA I

CERVESA DEL BARRAL IMPORTADADECORACIÓ TÍPICA ALEMANYATargetes Visa. Terrassa a l'aire lliure

Carrer Miguel Pellissa, 4 BierstrasseTel. 26 60 01 - S'ARENAL DE MALLORCA

RESTAURANT

SES COVES DE GENOVABACALLÁ AMB SANFAINA- MONGETES AMB BOTIFARRA -

VADELLA AMB BOLETS I ALTRES DELÍCIES DE LACUINA GIRONINA.

APARCAMENT PRIVATDILLUNS TANCAT

Aiguapotable adomicili

Miguel SalvàTlfns.: 265980

908 636980

CAFETERIA RESTAURANTE

Carrer de l'ArenalComplexe CristinaTlf. 26 11 49

LES MERAVELLES

EL BUNGALOWRESTAURANTE

BARCarrer deis Esculls, 2 ,

DI.: 26 2738.CiutatJardl

EL MILLOR DE LACUINA DE

CATALUNYA A

LES BALEARS

)2te. PItÍFZQU

01:°

LA SEVA TAULACamí Veïnal La Real, 24

PALMA DE MALLORCA

RESTAURANT S'HOSTALOTMenú dies feiners 650 ptes. Cuina mallorquina.

Porcella rostida. Escaldums, Carn torrada.Camí Vell de Sineu, km, 5. Tlf.: 42 87 12.

S'Hostalot

RESTAURANT MILLOREl nhapeau» dels menús

Dies feiners, 650 ptes. Diumenges ifestius 975 ptes.

Carrer Espartero, 26. Santa Catalina

Carns al caliu, frit mallorquí, pa amb oli.Demanau la nostra pinya colada importada delCarib. C/. Pare Bmeu. Salvá, 16. Tlf.: 49 0855.

Les Meravelles

RESTAURANTBRASILIA

BANQUETS DE BATETJOS,NOCES, PRIMERES COMUNIONS I

FESTES SOCIALS

Avinguda de Bartomeu Riutort, entre balnearis 1 i 2CA'N PASTILLA - TELS. 26 01 19 -264563

Plaça Pius XII, 7. CiutatEntre els balnearis 8 i 9 s'Arenal

Port del Mar s/n Palma Nova

Somespecialisleseo:t.„ Carnsalcaliu

Cuba típica mallorquinaPa amb oliambCaragols

Obert cada dia. Aparcament propiCarrer Rector Vives, 4. Carrer Rector Vives, 14

Tlfns.: 40 24 79 - 70 21 62

GENOVA

CASAJULIOCuinamallorquina

IntencionalI Tapes

CASAJULIO

C/.PrevIsló,4 (Travessera Colom)Clutat de Mallorca.Tlf.: 71 06 70

A,\_©!ano Bar

C/. de la Mar Jónica, 16 baixoses Meravelles de s'Arenal. Tlf.: 26 52 56

del Port d'Alcúdia. Cuinamallorquina i menú a 750ptes.

Ceferina Sanpedro és lamadona de la fonda Lla-brés, d'Alcúdia. Fa cuinamallorquina: frit, tumbeti porcella rostida. El menúval 700 ptes.

En Tomeu Palou és l'amodel Restaurant Voramar,del Port d'Alcúdia. Arròsde peix, calamars a lamallorquina, braç de xota la mora. Menú a 800ptas.

N'Antoni Segura és l'amodel Restaurant Sant Jordi,de Pollença. Fa cuinamallorquina: tumbet,sopes i xot rostit. El menúval 650 ptes.

de Mallorca

EL MILLORSUPORT

PUBLICITARIDE LA SEVAEMPRESA

A LA NOSTRACOMARCA

Bam binoMODA INFANTIL I JUVENIL IMPORTADA

D'ALEMANYAA la presentació d'aquets retal l tendreu el

10% de descomptePlaça Reina M. Cristina, 12 baixos

07600 s'Arenal 1

rki=11 de Mallorca 1 D'AGOST DE 1993 19

N'Albert Vilá és l'amo del Eva Colom és la madonaRestaurant Bonaire, al del restaurant Sa Bóta. ÉsMal Pas. Fa cuina mallor- especialista en carn i peixquina i internacional. S'hi fresc a la planxa. Menúpot menjar per 1.500 ptes. 975 ptes.

Personal del Restaurant Portofino, del Port d'Alcúdia.Serveixen menjar italià i carns a la graella. La facturaés d'una mitjana de 1.200 ptes.

Gastronomía

En Josep Cladera és l'a-mo del Restaurant SEGUÉal quilòmetre 48 de lacarretera d'Alcúdia. Ensconta que la seva famíliafa 150 anys que regentaaquest lloc, que en unprincipi era un hostal onles diligencies canviavende cavalls. Ara, serveixenfrit, porcella rostida, llomamb esclata-sangs, sípiaamb salsa, bacallà ambsalsa i pebres vermells...El menú val 725 ptas.

Ricard de Felipe és l'amodel Restaurant El Cor-dobés, de la platja deMuro. Fa cuina interna-cional, carn a la graella ipeix. En aquest restau-rant s'hi pot manjar per1.200 ptas.

-.:11111111,01K.:311:01,11,i ,:: ,<.504911i:

•- -.:.. .4,,,Z:::111 .,:,:,, ,„,... .:. .Fort.:.,1044.,....„..,,,,,:,,,,,. 1t#j., -*:. ,,,,t11,94.101,0.,:,..t.- 11:11,- ....91.15131.1.11151119.:.::51, ,, ,,..

,„.:11,151,7t„:11:401,5"--:•

#",

.1.01:11:1*,,,,g,,12011"....„4...:,,,K1.., -:' ,'P ,,, :t11.1111:11111tiy.oy,:,,"..4 1157:111:11403,11:11:1111::,t,:4 4:4411w..1.el

..„¡,..100.10,1 ,•:::11'.:,.(1 -k,,,,,.:., 5molly ..0.11::::

-,::::101411'44110,,i.:TP.1111.11119 .,,,..151a,11,1111:,,141".ii::¿••- , -.... -4,11:50K3f • •"'",;5:10511,:i...0

,,,:lio ."41,,. .......,z;::-.;:11.1::::::.:......,:::,:.1.11 - ..--,•• ...:1 .,:i:uolgolm.lonr., :::::::: , ¿, ,,1:::,:91:1191114.4111114101441:4143 ,:' .„1..,:-111.,;111:::.[..',,,9,0,,e11,11'. '51 :.:i

--, ...o.odultal,:.:1101,4w.. Ir11#1ffil:•111414111 ",

. - ,:f,::".:::::::::::::: :. . --‹ • ,. •- ... • ,,,,,Ilf : ,i4';,,:1111:

.r.. .,,.

.-8.:

I/

.1.

Joan González és l'amodel Restaurant s'Arada. H•

Mónica Liñán, és la ma-dona del Restaurant CasaPaco, del Port d'Alcúdia.Arròs a la marinera,marisc fresc, xot rostit.Menú a 600 ptas.

Cristòfol Perelló és l'amodel restaurant Can Macià,de la platja de Muro. Fadinars de noces i comu-nions. Té vivar de llagos-tes i una carta ben ex-tensa. S'hi pot menjar per2.000 ptes.

Catalina Bufí és l'en-carregada del Restau-rant Oasi, de la platja deMuro. Cada vespre te-nen música en viu. Per1.500 ptes es pot sopari bailar. Enguany hanobert un minigolf.

(De Ton i Naranjo)Venda i reparació de

material electrònic, tv,video, antenas i so.Avenida Colom, 7CAN PICAFORT

za7Per enviar o

recollir qualsevolsobre o paquet en

poques hores.Urbans, regionals,

nacionals,internacionals

Carrer Berlín, 24Tlf.: 74 33 35 - 36

S'Arenal

Venc una taula escriptori,blanca, de fòrmica nova.Ideal per una habitaciód'una nina o nin. 5 000Ptes, i en val 10 000. De-manar per Malena, tel. 4105 42.

ANUNC1AU-VOSDE FRANC A de Mallorca

Nom:Cognom:

D.N.I.

ATENCIÓ-Escrivlu un sol anunci por cupó.-Usau Iletres malúscules.-Escriviu dins el requadre el taxi.

Ompliu aquost cupó I enviau-lo a:S'ARENAL DE MALLORCA: Comí de les Pedreros, 132 - 07 600 -

SES CADENESDE S'ARENAL

9PER ILLUMINARLA SEVA LLAR

ELÉCTRICANYEGOSJaume Balmes, 45Telèfon 29 56 16

07004 Ciutat de Mallorca

19WT1 de Mallorca20 1 D'AGOST DE 1993

PETITS ANUNCIS

BORSAINMOBILIARIA

S'ARENAL, 4rt pis, perfecteestat, 2 dormitoris, ar-maris, menjador, terrassa,cuina moblada, galeria,bany. Preu 7.500.000 ptes.Entrada 1.100.000. Resta a70,000 mensuals. Tel 72 1235.

TRASPÀS local 150 m2 ,15 metres de façana,molt cèntric a Can Pas-tilla. Tel. 465429.

VENC pis 2 dormitoris,devora el club nàutic des'Arenal, lluminós, enperfecte estat, particu-lar. 6.500.000 ptes.negociables. Telefonau de17 a 20 hores al 77 1516.Demanau per na Francisca.

LA GRUTA, àtic, 3 dormi-toris, bany, vista panorá-mica. Tel. 45 85 11.

S'Arenal, particular vencpis; 2 dormitoris, prop delClub Nàutic, en perfecteestat i molt Iluminós.Vingui a visitarlo i esconvencerá. Preu 7.500.000 ptes. Tel. 264259.

CAN PASTILLA, planta baixa,cantonada, 280 m, 5 anysd'antiguitat. Bona cons-trucció; 3 dormitoris,bany, traster, jardí. Im-mob. Pascual. Tel. 72 62 04.

Venc solar a la urbanit-zació sa Torre. Situat quasia primera línia, vista a lamar, 1 292 m2. Preu inter-essant Tel 41' 21 98

S'ARENAL, apartament de70 m2, 1 dormitori, cuinamoblada amb barra ame-ricana, sala-menjador, 2banys, totalment moblat.Preu 3.700.000 ptes. JoanOliver, tel 12 02 57.

ÇONTESTADORS AUTO-MATICS, telèfons Densemans, telèfons sense fils.ELECTRONICA EL GAU-CHO. Carrer Mallorca, 2.Tel. 263423.

S'Arenal, local apart. per anegoci o magatzem, 25metros aprox. 25.000 ptes.Mir 26 33 96 (1783).

Sant Joan, es ven casa enperfecte estat de conser-vació; 4 habitacions, cuina,bany, sala-menjador, sala,corral amb cisterna. Tel.29 60 95 i 56 00 24. Joan-Lluís Gaya.

S'Arenal, local en perfecteestat, 115 metros, més 80metros de sotarrani.60.000 ptes. Mir 26 33 96(1783).

Venc solar de 505 m2 aBellavista de ses Cadenes.,Sr. Castellano. Tel 26 12 55.

CALA GAMBA, planta baixa,3 dormitoris, sala ambxemeneia, 2 banys.16.800.000. Api Pascual.Tel. 45 85 11.

S'Arenal; lloguer pis de 2dormitoris, sala-menja-dor, cuina amb electro-domèstics, 1 bany, terras-sa, 43.000 ptes comunitatinclosa. Mir 26 33 96(1860).

LLOG pis monlat al'avinguda Argentina.190 m 2 . 4 cambres,terrasses, menjador ambxemeneia. Ideal per acompartir. 70.000 ptes.Tel. 792490

S'ARENAL, venc pis, 3 habi-tacions, bany, cuina, duesterrasses... A la zona de laplaça de les verdures. Tel.263674.

CAN PASTILLA. Seven primer pis, 180 m 2

a la. lfnia, bany com-plet, lligador, dues cam-bres dobles, menjadorespaiós, cuina, rebost,traster i gran terrassa de80 m 2 , armaris em-potrats i possiblitat defoganya. Preu interes-sant. Tel. 522130.

S'ARENAL, àtic 4t pis,:2alínia, 2 dormitoris, baby,sala-menjador amb ter-rassa, cuina moblada.5.800.000. Tel. 20 00 07.

S'ARENAL, apartament nou,1 o 2 habitacions, bonaorientació. Preu 4.450.000.Tel. 75 40 32.

COLL D'EN RABASSA, pisosde Protecció Oficial, enconstrucció, 3 dormitoris,.bany, saló-menjador, cu-ina terrassa, aparcament.Preu 8.200.000 ptes. En-trada 1.000.000. Tel 20 3411.

,Cala Pi, venc solar de 1 246m.. S'hi poden construir 2xalets adossats. Aigua,llum i tots els serveis. Preu4 500 000 ptes, tres anys defacilitats. Tel 54 02 63.

Es ven casa vella a SantJoan. Tel. 526398.

Lloc d'aparcament devo-ra l'ambulatori de S'Are-nal. Tel. 469610.

Bonic terreny a Llucmajor(Camí d'Alicantí). Cantó 11m. caseta dos comparti-ments, a reformar. Pou,possibilitat, llum i telèfon.Tel. 450994 Preu a con-venir.

PLANTA BAIXA ambtres habitacions i corralal Molinar. Se ven. Tel.413373-270654

Venc tercer pis devora laplaga de les verdures des'Arenal. Tres habitacions,un bany, cuina, dues ter-rasses. Tel. 263674.

Deixaria cambra doble acasa compartida, jardí ihortet. Molt econòmic.Preferentment gent jove. ASanta Ponga, urbanitzacióGalatzó. Tel. 671419.

PERRUQUERIES

MAKA Perruquera. Pedicu-ra i manicura. BotánicGermà Bianor, 19. Tel.260756.

BLANCA Perruquera. Grani General Consell, 36 - SA-renal. Tel. 265109.

PERRUQUERIA de se-nyors Can Paco. CarrerVirgili, 1 - Can Pastilla.

Perruqueria Pep. Unisex.Carretera de Llucmajor204. Tel. 49 13 67. S'Ar-anjassa.

ANIMALS DECOMPANYIA

Consultori veterinari. Pla-ga dels Nins, 26. Tel.267664 s'Arenal. De dillunsa divendres de 17 a 20hores.

Clínica Veterinària S'A-RENAL. Dr. Daniel A. Mag-rini. Consulta al carrerJoaquim Verdaguer, 17.Dematins de 10 a 13. Hora-baixes de 16'30a 1930. Tel.Clínica: 49 01 53.

Clínica veterinaria. De di-lluns a divendres de 16'30a 2000. Dissabtes de 1230

-a 14'30. Plaça de l'Esglé-sia, 2a. Tel. 743854. Colld'en Rabassa.

VENDESVenc motor "Mercuri", fora-borda, de canya curta, 2.2HP, en bon estat. Preu35.000 ptes. Tels. 753033 i755460.

Venc !lit de matrimoni,matalàs inclòs, dues tau-lates de nit astil provençal.Nou, sense estrenar. Tel.541449.

Venc revestiment de mar-bre, de color gris perla, pera foganya de llenya. Hovenc a meitat de preu, per100.000 ptes. Completa-ment nou. Tel. 79 49 03.

Venc contestador automà-tic, marca Sanyo. Tel. 264259.

Aquests anuncis poden ser remesos a la nostraredacció, Comí Pedreras 132. Tel. 265005i a totesles agències de Publicitat.

Cada paraula,20 pessetes.

irophymmii

FUSTERIA 1 MATALASSERIAMOBILIARI DE CUINA 1 BANY

Avinguda Princeps d'Espanya, 15Telèfons 54 57 60.54 57 45. Fax 548163

07400 Alcudia (Mallorca)

A PARTIR D'ARA

491 de MallorcaES POT TROBAR A TOTS

ELS QUIOSCOS DEMALLORCA AL PREU DE

200 PTS.

MANTENIM EL PREU DESUBSCRIPCIO DE 1.500 PTS.

PER 12 NÚMEROS•

RENAULT POLLENÇA

AGF NCIA

PEDRO PAYERAS(Irrilio Metelo, 85 - Tel. 5 1 18 Inf ax : 5 3 49

07460 POLLENCA (Mallorca)

HEIWALIFEDistributor (Supervisor)

Líder en nutrició celular els 90Facl la sevaccoanda a Catl CrespiAvInguda Curte Sallent1 7, pral, A

07003- Palmado Mallaca(Espanya)

1 e 1 :(971) 722836-540586

▪ Motos▪ Salom• Jeron nrno Pou 9 Tr 468136 g

kiToenos Fortezo, 24 tr 462686J

=ACIÓN DE 10TOMÓVILESParro - A

Carrer Cecili Mete!, 45 Tlf.: 53 48 38Pollença • Mallorca

Electricitat

RAMISInsta! lacions vivendes, indústries i comerços.

11.1uminació de jardins, xarxes eléctriques rurals...Carrer de la Reina M. Cristina, 34

Tlf.: 53 19 52. Pollença

C..cr_o;k1.0

Pollença MotorServid i Oficial

José Amer March. GerenteVia Polléncia, 45. Tfl.: 53 19 61

Fax 531961. 07460 Pollença

de Mallorca 1 D'AGOST DE 1993 21

Gra;. oportunitat: es venordinador nou, sense es-trenar, a meitat de preu opreu a negociar. Tel. 27 7990, Marga.

Perduda aliança a la Co-lònia de Sant Jordi. Gra-vat 25-7-53; gratificarédevolució. Tel. 468111.

Venc Compacte, incloupletina, discs, cassette,etc. En molt bon estat i abon preu. Tel 42 76 47.

Venda d'estores saharauis.Per a més informació cri-dau al telèfon 53 44 55, obé veniu Pollença, a "LaPunta", cra. del Port.

Venc grup Electrógendiessel, 3 Kw, 220 v, mo-nofásic, motor d'arren-cada, perfecte estat. Tel 5916 33

PERSONALS

DIVORCIADA, 36 anys,una filia independent, pispropi, cotxe, bons estal-vis, visc sola. Cridau-meal 710087.

DIVORCIADA de 43anys, bona feina, alta,bona presencia. Desigconèixer senyor, nom'importa el seu estatcivil. te1.277990.

MODISTA de 40 anys,fadrina, bons estalvis,encara que aquest siguil'únic valor que cerquesvull casar-me, amb h o .me generós, amorós,sense mal vicis, ro-màntic. Te1.277990.

DEPENDENTA de 46anys, 173 d'alçada,corpulencia normal, moltatractiva, tenc cotxe iapartament propi vora lamar, vida molt sana.Senyor que li agradil'esport, gran amistat alprincipi, i després futurmatrimoni. Te1.722836.

HOME de 32 anys, tre-ball en una oficina, sombastant senzill. Voldriaconèixer senyora o se-nyoreta, culta, simpáticai amorosa, per a tinsmatrimonials. Contactaral 722836.

Militar, alt càrrec, bonapresencia, 183 d'estatura,mallorquí, fadrí, 40 anys.Vull trobar parella percasar-me. Tel. 710087.

Llicenciat en Filosofia iLletres, vidu, 50 anys, sen-se fills. Interessat a trobardona educada, bona, físi-cament agradable. Tel.722836.

Senyora, 68 anys, viuda,bona presencia, prima.Tenc la vida bastant resol-ta, vise de rendes altes,però estic sola. Tel. 710087

Rosa, 20 anys, fadrina,guapa, simpática, alegre;treball en comptabilitats.El meu interés en aquestanunci és conèixer jove,bo. Tel. 721494.

Empresària, 52 anys, di-vorciada, sense fills, vidaresolta; m'agradaria co-nèixer cavaller amb for-malitat, educació, de fins a70 anys. Tel. 722836.

Comerciant, valencia, de38 anys, fadrí, alt, sincer,de bon veure, comprensiu.Vull relacionar-me ambsenyoreta de 27 a 30 anysde prop de Palma. Tel.710087.

Viuda de 58 anys, activa,jovial, agradable; vull noestar tota sola. El senyorque estigui interessat enconèixer-me, que siguialegre i dinàmic i que emcridi al 206979.

Viudo de 58 anys, educat,amb casa, cotxe, ingressoselevats. Desitjo trobarsenyora. Tel. 710087.

Cuiner de 39 anys, fadrí,de bona presencia. Vullconèixer al«lota de 25 a 30anys. Som sincer, no m'im-porta l'estat civil. Cridau-me al 206979.

Jove, 20 anys, fadrí, estu-dis, d'estatura alta, pis icotxe. Voldria conèixerallota educada, sincera icarinyosa, amb fins matri-monials. Tel. 710087.

Auxiliar administrativa, de30 anys, fadrina, pis, cotxe,feina fixa. Vull contactaramb home de fins a 37anys, més o manco,feinersense mal vicis amb finscompletament seriosos.Tel. 721494.

Mallorquina, 40 anys,atractiva, bona salut, pispropi, feina fixa. M'agra-daria conèixer a un homefeiner, culte i formal, ambfins seriosos. Tel. 206979.

Fadrina, 50 anys, formal,senzilla, molt agradable.Vull conèixer senyor dequalitats similars, com-prensiu, que li agradi la llar.Tel. 721494.

Divorciada, 48 anys, lasoletat és molt present enmi, i vull desfer-me'n, notenc fills. Vull senyor ambbones qualitats, compren-siu, honest dialogant. Tel.206879.

Fadrí. alt, esportista. Vullfer feliç a una dona inte-ressada en conèixer-me,simpática, formal, sensemal vicis, de 30 a 40 anys,indiferent si té fills. Tel.710087.

Fadrina de 40 anys. Vullconèixer senyor de fins a50 anys, fadrí, formal isincer; per amistat i finsformals. Tel. 206979.

Fadrina de 29 anys, cari-nyosa, alegre, divertida,estudis superiors, senseproblemes de cap casta.Voldria fer amistat amb jovefidel, educat i carinyós. Tel.721494.

Propietaria tenda de co-mestibles, elevats ingres-sos, pis, casa rústica. Estictota sola, no veig l'alegriade la vida. Vull fer una llaramb un home de fins a 60anys. Tel. 206979.

Senyor de 50 anys, visc derendes, xalet, pis i cotxe,d'estatura normal. M'a-gradaria conèixer senyoraque li agradi la llar, viuda oseparada, amb fins formals.Tel. 710087.

Ay, CONDE DE SALLEKT , (1Tel. (971171 00 87

Cuinera, de 50 anys, ambbona presencia, fadrina,voldria conèixer senyor defins a 60 anys, sincer iamable i sobretot fadrí. Tel.206979.

Som en José, tenc 20 anys,vull conèixer senyoreta de18 a 20 anys per amistat,de moment. Tel. 710087.

Senyoreta de 30 anys,nascuda a Eivissa, fadrina,sense fills, vull contactaramb senyor educat, net ifeiner. amb fins formals.Tel. 721494.

Allota de 26 anys, alta,simpática, de bon veure,culta. Vull conèixer jove bonal-lot, feiner per a sortir-hi iamb fina formals i seriosos.Cridau-me al 710087.

Fadrina, estudian! depediatria, 23 anys, senzillai molt agradable; el meucor está tot sol, necessitamor i tendresa, vull trobarl'home que sàpiga donar-me el que deman. Tel.206979.

Jove de 29 anys, fadrí,estudis, d'estatura alta, pisi cotxe. Vull conèixer se-nyoreta educada, sincera icarinyosa, amb fins matri-monials. Tel. 710087.

Fadrina, aficionada a lamúsica i a la pintura, feinafixa. Vull conèixer jove de20 a 26 anys amb similarsgusts per a sortir junts. Tel721494.

Estrangera, moreneta,simpática, carinyosa, tra-ductora, aficionada al'esport, ball i demés. Vullformar parella o matrimoniamb senyor de 36 a 46anys, sense mal vicis. Tel.710087.

NOTA DE REDACCIÓ. Davant les noticies que hi ha una/es persona/es que en nom nostre esdediquen a fer i a cobrar publicitat; s'EsTEL DE MALLORCA comunica que tots els nostresrepresentant van degudament acreditats amb una targeta d'identificació de l'empresa.

Pregam que en cas de descobrir alguna d'aquestes persones denuncieu totd'una el fet.La nostra publicació es reserva el dret a emprendre accions legals en contra d'aquestsestafadors.

paella, caragols i sopes.Menú a 600 ptes.

1 D'AGOST DE 1993 19W#AILII de Mallorca22

Administratiu, 28 anys, alt,bona presencia. Vull co-nèixer al.lota senzilla. Tencun treball segur, cridau-me al 710087.

GASTRONOMIA

BAR RESTAURANTE AN-DREU. Cuina variada itapes. Sopars deportius ide companyia. Carrer de laGrua, 6 - Can Pastilla.

XINA ORIENTAL. Menjars ibegudes xineses. Carrerde Joaquim Verdaguer, 12.Tel. 266721, s'Arenal.

BAR BARA. Cuina casolanaCarrer de Fela-

nityk, cantonada Manacor.D.d.: 42 77 80. Son Ferriol.

lvIeDONALD'S S'ARENAL.Celebra el teu ániversariamb nosaltres en un am-bient familiar. Avingudá na-cional, 34 (entre els bal-nearis 8 i 9). Tel. 491891.Srta. Susana.

Restaurant el Pescador.Servei a la carta. Pae-lles, carns i peixosfrescs. c/ Sant Barto-meu, 16. Tel. 263443.S'Arenal.

Ca Na Puri. Pizzes des de500 ptes. Menús a 625 ptes.C/ Faust Bond& 65. Tel.429161. Son Ferriol.

Restaurant Amílcar. Cartaben assortida. Menús a 800ptes. C/ Amílcar, 14. Tel. 4927 64. S'Arenal de Mallorca.

SERVEISPROFESSIONALS

Deixaria una cambra doble,a casa compartida, ambjardí i hortet. A 3 quilò-metres de la platja. Gentjove. Compartir despesesgenerals. Carrer Xaloc, 2Urb. Galatzó. Santa Ponça,Calvià.

PNEUMATICS SON FERRIOL,equilibrats de rodes, canvide rodes i pegats, alineacióde direccions assistida perordinador. Avinguda delCid,73. te1.42 75 53 SonFerriol.

BUGADERIA OLIMPIA. Serveia hotels i Restaurants.Rentat de roba a particu-lars. C/ Tifus Livi, 10. Tel.262960 Can Pastilla.

BUGADERIA Super Clean,rentam en sec i amb i agua,mantes, cobertors i tota laresta. C/. de sant Antoni• dela Platja, 8 - Can Pastilla.260370.

TINTORERIA CALTOR.Netetja de catifes, mantes,cortines, cobertors i totaclasse de peces de vestir.Carrer Torrent, 9 - S'Are-nal. Tel. 265447.

SOCIÓLEGA mallorqui-na cerca feina per restiuTel. 261128.

Persona cerca feina per fera casa; mecanografia, ce-rámica, llistes de correus...Tel. 29 70 67.

Botiga i pastisseria Ca'nManresa. Carrer Fábri-ca, 19. Palma. Tel.731631. «La qualitat perdamunt de tot».

MalIorquí, 26 anys, cercaqualsevol feina seriosa.Anglès i suec parlat i escritperfectament. Contactauamb Sebastià, 40 18 85.

PNEUMATICS BRASIL,pegats ràpids, bateries, co-rreges de ventilador, cam-vis dol l , greixar, rentats demotor. Carretera de Mana-cor, 391 - Son Ferriol. Tel.270645.

TELEVISORS, vídeos, ra-dio-cassettes, arregla:u.ELECTRONICA J. GAR-CIES. Carrer FrancescFrontera, 10. Tel. 264335-Coll d'En Rabassa.

Jove que fa feina els ma-tins, cerca feina pels ho-rabaixes. Tel. 297067.

INSTAL•LACIONS eléctri-ques sanitàriesCC.JU.CB., instal•ladorsoficials de gas ciutat, propài butà. Carrer Marqués deTenerife, 77. Tel. 242593 -Son Ferriol.

ARREGLAM rentadores,màquines registradores, rà-dio -cassettes de cotxes,porters electrònics. Elec-tronica EL GAUCHO. Ca-rrer Mallorca, 2. Telèfon:263423.

BUGADERIA LLITERMA. Au-toservei, rentat en sec i enbanyat, neteja de catifes,servei ràpid. Carrer Virgili,17 Tel. 26 63 31 CanPastilla.

BORSA DELMOTOR

SI DESITJA UN COTXEnou de la nostra gamma,vingui i en parlarem.AGENCIA OFICIAL RE-NAULT. Tel. 413867 -Son Ferriol.

Es confecciona o arreglaqualsevol peça de vestir,cortines coixins etc... Tel.771005.

Es passen treballs a má-quina i per ordinador. Ne-tedat i rapidesa. Tel.771005.

FONTANERIA, gas, cale-facció i electricitat. I ns-tallacions CE. JU. Avingu-da del Cid s/n Tel. 427992

Son Ferriol.

Faria treballs d'ajut a fusters

i a magatzems, encara quefossin unes hores. RafaelTel. 715910. (Telefoneu els

migdies de 2 a 3)

ENSENYANCES

AcademiaBARCELO

49 19 16

MECANOGRAFIACONTABILIDADOPOSICIONES

BANCACALCULO

C BALEARES,25.2

'11-1 Arenal" Informática- Programacló en:

BASIC- CUPPERdBASE III PLUS

- Formacló d'usuaris en:QUATRO - LOTUS 1-2-3

WORDPERFECT - WORKS*A mes d'un Ilargetcétera pots aprendre:

BANCA- REPÀSCOMPTABILITATMECANOGRAFIA

MESTRE, s'ofereix perfer classes particulars ofeina similar. Tel.467931.

ESTUDIANT de Filologiacatalana fa classes derepàs d'assignatures delletres, de BUB i FP (litera-tura, I lengua, 'latí...) Tel.297075.

Oferim de franc cursos bí-blics i subscripcions a re-vistes cristianes en català:Ajuda Evangélica dels Paï-sos Catalans. Ap. 1022Castelló 12005. Tel. 964-207607 (secció d'ensenya-ment).

4111 de allorcaEL MILLOR

SUPORTPUBLICITARIDE LA SEVAEMPRESA

A LA NOSTRACOMARCA

Tel. 26 50 05

Els Martínez són els amosde la Cafereria Noray, delPort d'Alcúdia. Fan platscombinats. S'hi pot men-jar per 650 ptes.

Manolo Fernández és l'a-mo del restaurant Acró-polis, del Port d'Alcúdia.Fa plats combinats. S'hipot menjar per 575 ptes.

Jan vaan den Broeck ésl'amo del RestaurantCANTONET, de Pollença.Bon menjar i bon preu.Menú a 1.400 ptes.

Carme Zierer és la ma-dona del Restaurant PieroRossi, del Port d'Alcúdia.Cuina Italiana, pasta ela-borada a la casa. S'hi potmenjar per 1.500 ptes.

Jaume Daniel és l'amo delRestaurant Barlovento,del Port d'Alcúdia. Faarròs i paella de marisc.Menú a 2.200 ptes.

N'Àngel Sastre i na PepaBermúdez són els pro-pietaris del RestaurantBadia, del Port d'Alcúdia.Arròs a la marinera,paella i peix fresc. Menúa 700 ptes.

Xrfl§lo&T 11"

\\\\11 4::41.1111t.)175.•

•

Carme Llamas és lEmadona del Restauran iBar Nou, de PollençaCuina mallorquina amt

Tere Iglesias és la ma-dona de la Cafeteria Tere,del Poni d'Alcúdia: platscombinats i berenarsanglesos. S'hi pot menjarper 600 ptes.

En Joan Cifre és l'amodel Restaurant S'Amfora,de la Ciutat Blanca. Ar-rossos, caldereta i xotrostit són les especia-litats de la casa. Menú a750 ptes.

Hidra podePARC AQUÀTIC-ACUATIC PARK - WASSERPARKAlcúdia - Mallorca. Avinguda TUCAN s/n. Tlf.: 89 16 72 - 89 18 01. Fax 891827

*TOBOGANS*KAMIKACES*FOANS* PISCINA D'ONES* MULTIPISTES* 8.000 M2 SOLARIUM*5.000 M 2 PISCINES* APARCAMENT* BAR - PIZZERIA*RESTAURANT

OBERT CADA DIAOPEN EVERY DAY

GEOEFFNET JEDEN TAGObert des de les 10 del matí

EL MILLORPARCAQUÀTICLA DIVERSIÓMESFRESCA

2'14M/ de Mallorca 1 D'AGOST DE 1993 23

El dia de sant Pere, quecau el 29 de juny, (santPere és a vint-i-nou /i santMarçal és a trenta / losendemá ja mos entra/elprimer de juliol); idóaquest dia hi va haverprocessó al Port d'Al-cúdia. (Foto Bestard)

GESA-Alcúdia de bàsquet, juguen a Primera B. (FotoQuick)

PALMA CREM

El vertader suc de taronja mallorquina sucada.

Sense afegits, colorant ni antioxidants.

El suc de la taronja de qualitat.•

Demanau-la a la vostra botiga o supermercat habitual.

Hort de Can SastreTel. 263814 - 491151 Fax: 491801

24 de Mallorca1 D'AGOST DE 1993

Carretera de Manacor, 403 - Davant la gasolinera - Telf. 42 83 00 -SON FERRIOL. DISSABTES DEMATÍ OBERT.

En Bartomeu Martorell és l'amo de la fábrica de gelatsValls, de Pollença. Aquesta fábrica, fundada fa trentaanys per Rafael Valls i Fuster, elabora dos-centslitres diaris de gelats que es distribueixen a llocspropis de Pollença i del Port. També es poden degustara quatre restaurants del terme. Abans es podientrobar a Alcúdia i Can Picafort, però ara ja no hi van.Tenen el telèfon 530264.

Matrimoni Martorell-Gar-cies, a l'església parro-quial de Pollença elpassat dia 14 de febrerd'enguany. (Foto Micer)

Na Mercé Cabanelles és la madona del GYM DINAMIS,de Pollença. Des de fa 5 anys practiquen culturisme,gimnástica de manteniment, gimnástica correctiva,aeròbic, taekwondo, gimnástica infantil, ballet, dansamoderna...

Margalida Bennásser ¡Ramis féu la primera comunióa l'església parroquial de Pollença el passat dia 9 demaig. El dinar de comunió fou al Reial Club Nàutic delPort. (Foto Micer)

de Mallorca 41

BOLLETÍDESUBSCRIPCIÓNom:

Carrer• D.P. Població: Tel.: M'interessa una subscripció:

Cl SEMESTRAL 1.500 PTSRebut domáciliari a un banc

Entitat: Sucursal.Banc: Suc •Compte n.° Titular:

Firma

Ompliu aquesta tarja i enviau-la al

Camí de les Pedreres, 30 - S'Arenal