d’esparreguerad’esparreguera · la moció presentada per ciu i erc a favor del dret a decidir....

N_111 febrer | març 2010

D’ESPARREGUERAD’ESPARREGUERA

past isser ar tesà

C. Sant Miquel,11T. 93 777 54 81Esparreguera

Gran, 52-54T. 93 777 29 52ESPARREGUERA

Pl. Església,10T. 93 777 90 36COLLBATÓ TAQUÍGRAF GARRIGA, 8-10

ESPARREGUERA T. 93 777 61 62WWW.TANGOBCN.COM

PERQ

UÈ S

OM D

IFER

ENTS

talle

s 34

fins

56

Taverna catalana

àpats i beguda de la terra

El punt de trobada del Montserratí

Cultura i música del país - TastetsBegudes de la terra - Exposicions

Partits del Barça

Des del 24 d’abril del 2004c/ Feliu Monné, 18 - Esparreguera

T. 93 770 80 99

francesc macià, 135 esparreguera93 770 94 12 | 619 73 66 60

[email protected] | www.espiral108.net

body balance icontemporània

ninjutsuhapkido

tai-chi chuanchi-kungkung fu per ainfants i adults

kundalini iogapilates

acupunturaquiromassatge

homeopatianaturopatiaflors de Bach

massatge aiurvedashiatsu

[email protected] S7T 3

La revista 777 Comunica és membre de l'Associació Catalana de Premsa Comarcal

La revista 777 Comunica no fa necessàriament seves les opinions ni els critèris exposats pels seus col∙laboradors.La revista 777 Comunica no es fa responsable de les opinions exposades pels seus col∙laboradors.La revista 777 Comunica no retornarà els originals si no se sol∙liciten prèviament, ni mantindrà correspondència sobre aquests.

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

NÚMERO 111FEBRER - MARÇ 2010600 EXEMPLARSCOL∙LABORACIÓ: 3 €

PORTADA puig/paltor

S7T

EDITORIAL 5

APARTAT 24 6

NOTÍCIES 7

OPINIÓ 9

EL XERRAC 16

REPORTATGE 17

REPORTATGE 27

PARADA CULTURAL 33

AMB EL 777 PEL MÓN 39

VERSIÓ 2010 40

ENTREVISTA 42

EDITA: SETSETSET AC . Apartat 24, setsetset1@

gmail.com 08292 Esparreguera . 93 777 84 21

DIRECTOR: Joan Espinach CONSELL DE REDACCIÓ:

Gerard Bidegain, Oriol Esteve, Soledat Lara, Carme

Paltor, Josep Paulo, Antoni Puig, Carles Reynés.

COL∙LABORADORS: Enric Gili, Tonet Rafa, Ricard

Forns, Jordi Oset, Sergi Puig. OPINIÓ: Carles Reynés,

Gerard Bidegain, Anna Valldeperas, Teresa Prats,

Josep Ràfols, Jordi Domènech, Josep Paulo, Paquita

Vives. CONSELL D'OPINIÓ: Ramon París, Enric Gili,

Eloi Mestre, Josep Ràfols, Jaume Mañà, Miquel

Mas, Josep M. Brunet, Llatzer Hidalgo i Rita M. Vila

PUBLICITAT: 620 810 890 DISSENY, COMPOSICIÓ

I DISTRIBUCIÓ: TD'G 93 777 84 21 Esparreguera

IMPRESSIÓ: Gilaver

*NOM

*COGNOMS

*ADREÇA

*POBLACIÓ *CP

TELÈFON

E-MAIL

NCC

SIGNATURA

Pel preu de la subscripció (17 €), rebreu 6 números, 1 cada dos mesos, del 777 Comunica a casa vostra. Ompliu la butlleta (les dades assenyalades amb * són imprescindibles) i si voleu pagar mitjançant compte bancari afegiu el número de compte (NCC), un cop complimentada dipositeu-la a l'Apartat 24. També podeu fer la vostra subscripció a través del correu electrònic [email protected]

Festes i tradicions . Carme Paltor

Jaume Bosch, terrisser . Carles Reynés

Jordi Domènech, Gerard Bidegain, Carles Reynés, Josep Ràfols, Josep Paulo, Anna Valldeperas, Paquita Vives, Teresa Prats

Música i músics a Esparreguera . Miquel Arbonès

Josep Puig, La història foto a foto . GBLa recent formada CNT . Sergi PuigUna campanya reivindica Ferrer i Guàrdia. GBBreus: Teatre, Passió, Llengua, Celebracions...La Marxa del Montserratí . Jaume Mañà

Oriol Esteve, Ràdio EsparregueraResum del Ple i El Temps . Enric Gili

Gerard Bidegain


EDITORIAL

SENSE DATA DE CADUCITATEl 12 de febrer, la revista fa 20 anys (encara no hem trobat la data de caducitat), és per això que cada any per aquesta data celebrem la FESTA DELS SETS. Un motiu per trobar-nos, lectors i col∙laboradors i, des de fa 15 anys, també l’excusa per fer un reconeixement a les persones, entitats i activitats motors de la cultura al nostre poble.

Jaume Bosch, tota una vida dedicada a estirar el fang i amb les seves mans extreure’n peces senzilles i precioses, útils i decoratives. Coneixedor d’aquest art que en el nostre po-ble estava tant arrelat i del qual gairebé no en queda ni la memòria. Un dels últims terrissers d’Esparreguera.

‘‘La Nit que va morir l’Elvis’’. Des de sempre el cinema ha estat molt lligat al nom de La Passió, no només per les oblidades ‘‘sessions dobles’’ o pel cine fòrum. El rodatge del ‘‘Judes’’ s’ha rememorat enguany amb el rodatge d’aquesta nova pel∙lícula que s’ha fet amb molts actors esparreguerins.

Grup de Teatre Musical de l’Associació de Jubilats i Pen-sionistes d’Esparreguera, una manera de viure i de gaudir de la vida i de rememorar la vella tradició del teatre popular itinerant, les sarsueles, les havaneres, els musicals... Podem fer que un fet puntual, el rodatge d’una pel∙lícula, esdevingui gairebé etern, que un tros de terrissa ens expliqui la història dels nostres pobles, o que una cançó es continuï cantant de la mateixa manera avui que fa 100 anys, però les coses sempre depenen de l’home, del valor que l’home li influeixi. Així de la mateixa manera desapareix un ofici sense deixar-ne vestigis, un espai es perd, una activitat es deixa de fer... Mirem endavant sense buscar la data de caducitat!

6 S7T

APARTAT 24

FESTIVAL LOLAEncara que per llei de vida el re-cord de les persones que ens han deixat poguin passar d’un sentiment d’enyorament perenne a un oblit més o menys durador segons siguin fami-liars, amistats o el d’haver compartit activitats creatives, cal ser curosos quan evoquem públicamente la me-mòria d’un amic/amiga estimada.Venen a tomb aquestes considera-cions per la confusió que comporta entre el públic en general i en parti-cular entre els més joves de la vila i més encara entre els forans que per primera vegada han participat aquest any del Festival (Olesa, Martorell, Molins de Rei) del per què del nom de LOLA. Fa temps que en cap de les publicacions principals que s’editen en relació al Festival (diari o catàleg) no es fa esment específic del origen i justificació del seu nom. Evitariem així interpretacions molt desviades i inclús estrafolàries del veritable origen del nom. No caldrien pas unes dades biogràfiques que engavanye-rien la divulgació i no serien conve-nients ni oportunes. Solament que es justifiqués, molt breument i en poques línies, del perquè de la elecció del nom, ara farà set anys, amb mo-tiu de la pèrdua de l’actriu estimada per tots i que motivà el naixement d’aquesta lloable mostra de teatre de petit format per tal que servís d’estímul per fomentar un teatre de qualitat que ella tan bé havia con-reuat durant tota la seva vida; sense oblidar-nos, nogensmenys, dels companys i amics Joan Taulé, Ramon Carbó i altres que dissortadament també ens han deixat recentment.

Andreu i MontserratMarit i filla de Lola Lizaran

Aclariment: Des del començament de les seves activitats (2003) el Fes-tival Lola i la Fundació Pro-Beques Lola Lizaran són entitats indepen-dents i separades econòmicament -les dues- fomenten les arts escèni-ques i musicals entre els aficionats de la Vila.

CÀRREGA I DESCÀRREGA, ÚS I ABÚSInicialment a l’illa de vianats només era permés deixar-hi el cotxe en un horari

molt limitat i per càrrega i descàrrega. Darrerament els cotxes aparcats al carrer dels Arbres hi són de manera permanent i gairebé tot el dia. No queda gaire clar

perquè hi a algunes entrades a l’illa que estan tancades en determinades hores si després, un cop els cotxes estan dins l’illa se’n fa un autèntic abús.

LA FOTO

DEL LECTOR

ILLA DE VIANANTS O ILLA DE VEHICLES DE TOT TIPUS?Seguint amb l’observació de la nostra estimada Vila com he fet en articles anteriors (sobre l’estat de l’avinguda Francesc Macià i de com el poble esdevé un lloc sense activitat), avui em ve de gust parlar de la nostra fantàstica illa de vianants.Encara que adjunto fotografia del ca-rrer dels Arbres, no cal recòrrer a ella per ser conscients que, fins que algú no hi prengui mal, l’illa no deixarà de ser de tots i per esdevenir illa pels vianants, que per això està pensada. Us proposo pasar per allà en hores punta: a primera hora, és l’hora dels diaris i dels bancs i una miqueta més tard l’entrada dels nens a l’escola. Hi han gent que, us puc ben assegurar, fan tot el recorregut des del carrer Sant Antoni fins al carrer Balmes fent les parades corresponents: el diari, el banc, els nens, el tallat i la ferreteria; amb el cotxe, és clar!

A mig matí passríem per la ‘‘fase de càrrega i descàrrega’’, potser la més comprensible; per immediatament tornar al bucle inicial, al migdia i des-prés a mitja tarda.És a dir, que passejar o simplement caminar per l’illa et pot comportar un perill físic força evident i, fins i tot, el perill de rebre un insult quan t’atreveixes a discutir la possició d’algun personatge motoritzat, ex-culpo, no obstant als pobres agents que están fent la seva feina i que segurament no donen a l’abast, però no exculpo, de cap de les maneres, el tarannar que té l’Ajuntament en aquests temes de mobilitat. Demano des d’aquestes línies que tinguem mesura, que es facin les correccions corresponents i que s’hi posi més rigurositat. Però sobre tot demano que siguem una mica més civilitzats, al cap i a la fi, el vianant és sempre el que en surt més mal parat.

Jaume Mañà

Agraïm la col∙laboració dels lectors que ens envien fotografies denuncia. Les anirem publicant per ordre d’arribada

Les cartes s’han d’enviar l’apartat de correus 24 o al [email protected] documents no haurien de superar les 15 línies de text. Es necessari que l’autor signi amb noms i cog-noms i que faci constar l’adreça i el telèfon. Els 777 és reserva el dret de resumir o ex-tractar el contigut dels escrits i de publicar els que consideri oportuns.El 777 no es fa respon-sable dels escrits que aquí es publiquin.


NOTÍCIESADHESIÓ PEL DRET A DECIDIREn el darrer Ple Muncipal es va aprobar amb 9 vots a favor i 9 abstencions a la moció presentada per CIU i ERC a favor del Dret a Decidir. El Patronat de La Passió va fer una assemblea extraordinària a la sala petita, en el decurs de la qual es va votar, per unanimitat, donar supor a l’iniciativa de la coordinadora pel Dret a Decidir Esparreguera decideix . L’objectiu de la coordinadora és fer una consulta per a la independència a Esparreguera el proper 24 d’abril. La coordinadora ha enviat una carta a les entitats del poble per a demanar el suport com a entitats adherides al dret a decidir. Ja es comencen a veure els fruits de la tasca realitzada pel departament de sensibilització d’Esparreguera Decideix, amb el suport, de moment, de les següents entitats i col∙lectius: 777 Comunica; Associació de Jubilats i Pensionistes; Associació de veïns de la Carretera; Centre d’Esports Esparreguera; Colla Bastonera del Montserratí; Coordinadora d’Associacions per la Llengua; Escola Cooperativa El Puig; La Passió d’Esparreguera; Patronat Parroquial; Tramateatre...Per tal de sensivilitzar a la ciutadania, el diumenge dia 7, dins els actes del III Mercat Medieval; van disposar d’un estant al carrer dels Arbres on els membres del coordinadora es van turnar per atendre al vianant. Per inciativa d’aquest grup, es va fer un porc sencer de 80 kg a l’ast; a la Plaça de la Pagesia, on es podia veure el procès de preparació i menjar-ne un tall; acompanyat d’un got de bon vi autòcton.

EL TEMPS

El temps de desembre a EsparregueraAquest desembre s’ha caracteritzat per un seguit d’alts i baixos tèrmics molt acusats que han donat una temperatura mitjana de 8,8ºC que és un grau superior a la mitjana dels darrers 30 desembres. Els dies més freds foren els compresos entre el 13 i el 22, destacant la mínima de 3º negatius del dia 22. En aquest període varem tenir quatre dies de temperatures mínimes negatives. Durant els darrers quatre dies del mes pugen les temperatures i el dia 30 s’enregistra la màxima del mes amb 20ºC. Hem tingut 13 dies de pluges centrats en la segona quinzena amb un total de precipitació de 51,6 l/m2 quantitat que s’ajusta a la mitjana. El matí del dia 17 es dona una lleugera precipitació d’aigua neu.Dades a destacar del mesTemperatura mitjana: 8,8ºCMitjana de les màximes: 12,8ºCMitjana de les mínimes: 4,8ºCTemperatura màxima: 20,0ºCTemperatura mínima: -3,0ºCPrecipitació: 51,6 l/m2

Precipitació acumulada any 2009: 513,6 l/m2

El temps de gener a EsparregueraComença l’any amb un dia ventós i s’enregistra un cop de 83,7 km/h a les 13 hores. Del dia 4 al 8 de gener tenim pluges i el matí del 8 junt amb la pluja s’hi barrejant volves de neu durant pocs minuts.Després d’aquests episodis de pluges, les temperatures cauen i es produeix la mínima del mes el dia 10 amb 3ºC.negatius i segueix fent molt fred fins el dia13. Tot seguit tenim més dies de pluja poc intensa i les temperatures es recuperen fins el dia 26 que baixen de nou fins a finals de mes. El gener ha estat un mes plujós però sense grans quantitats d’aigua en total 48,3 l/m2 en 12 dies, quantitat un 23% superior a la mitjana corresponent als mesos de gener i per tant amb pocs dies de sol.

Dades ha destacar del mes:Temperatura mitjana: 7,5ºCMitjana de les màximes: 11,5ºMitjana de les mínimes. 4,1ºTemperatura màxima: 16,5º el dia 15Temperatura mínima: -3.0º el dia 10Precipitació: 48.3 l/m2 (en 12 dies)Precipitació acumulada darrers 12 mesos: 497,1 l/m2

Enric Gili / Estació automàtica AEVSA

La coordinadora Esparreguera Decideix (A-24)va rostir un porc a la plaça de la pagesia

8 S7T

Desenvolupament de la sessió:1r punt. Aprovació de l’acta de la sessió extraordinària del 23/12/2009<L’aprovació de l’acta anterior es deixa pel proper ple atès que l’oposició la va rebre uns minuts abans i no havia pogut constatar el contingut.2n punt. Proposta del regidor de medi Ambient d’actualització de les tarifes de subministrament d’aigua.Les tarifes de l’aigua pel 2010 s’incrementen un 2,2%, passant a ser les següents.Quota fixa de servei: 5,9623 €/mesFins a 6m3/mes: 0,2621 €De 6a 15m3/mes: 0,5374 €Més de 15m3: 0,7993 €Aforament: 0,6552 €Ús municipal: 0,2228 €/mesEs farà una exposició pública de 30 dies hàbils passats els quals s’hi no hi han al∙legacions entraran en vigor.Tots els Grups han votat afirmativament, a excepció de Gent d’Esparreguera que no va participar ja que el seu repre-sentant, Gustau Pérez, n’es accionista.3r punt. Proposta de la regidoria d’urbanisme d’aprovació dels projectes d’inversions a executar el 2010 amb càrrec al Fons Estatal per l’Ocupació i la Sostenibilitat. La quantitat total del FEOS és de 2.319.000€ dels quals un 20% es podrà dedicar a eixugar despesa corrent.Els 9 projectes proposats són:1- Ampliació de 33 places a l’Escola

Bressol Coloraines. Pressupost: 470.000€2- Actuacions de rehabilitació de varies

instal∙lacions esportives municipals. Pressupost: 254.724€

3- Xarxa de telecomunicacions entre dependències municipals.

Pressupost: 147.438€4- Obres de millora de la residència de

Can Comelles i compra d’un grup electrogen.

Pressupost: 356.514€5- Estació transformadora per do-

tar d’electricitat a la nova escola a construir a Can Comelles.

Pressupost: 325.784€6- Varies actuacions en el camp d’estalvi

energètic i enllumenat públic. Pres-supost: 294.235€

7- Creació de dues noves àrees de contenidors soterrats.

Pressupost: 23.082€8- Enderroc i reconstrucció de l’edifici

de la deixalleria. Pressupost: 49.500€9- Arrangement del circuit d’impulsió

de l’aigua a la piscina d’estiu, i instal∙lació d’elevador per disca-pacitats. Pressupost: 101.750€

Pressupost total: 2.023.820€A petició de ERC es va votar partida per partida i va donar el seu vot favorable només a les inversions que li varen semblar de més necessitat. El govern i el PP van votar afirmativament i l’oposició restant es va abstenir atès que no havien estat consultats prèviament.4t punt. Moció presentada pel Grup de ERC sobre l’aprovació d’elaboració d’unes bases per l’adjudicació de les subvencions culturals.Va ser aprovada per unanimitat. El regidor de Cultura, Antoni Cabré, va manifestar que feia algun temps que s’hi estava treballant i que ja existia un precedent a la regidoria d’esports.5è punt. Moció presentada pels grups de CiU i ERC en defensa del Dret a Decidir i de la consulta popular sobre la independència del proper 24 d’abril de 2010. Entre els 69 assistents del públic hi havia l’Alex Escursell de la Comissió del Dret a Decidir que es va dirigir a la sala agraint als dos grups que havien possibilitat la presentació de la moció. Entre altres coses també va dir que la ciutadania havia pres l’iniciativa atès

que el polítics no ho tenien permès i que la consulta del 24 d’abril es un repte de demostració democràtica. A continuació ERC i CiU van fer una defensa i justificació de la moció.Els resultats de la votació varen ser els següents:Afirmatius: Ciu 2, ERC 2, Entesa 3, Aiespa1, GdE 1. Total 9 votsAbstencions: PP 1, Entesa 2, PSC 6. Total 9 abstencions. El grup d’Entesa va donar llibertat de vot.6è i 7è punts. Informes de les regido-ries a càrrec del sr Iñaki Andrés, Pedro Pedreño, Antoni Cabré i Montserrat Benavent que varen informar sobre diversos punts del seus departament i també van contestar algunes preguntes formulades en el Ple anterior.8.Precs i preguntesLes dues ultimes hores es van dedicar als precs i preguntes de l’oposició. El Ple és va iniciar a les 18,45 i va acabar a les 0,15 hores del dia 2. Els grups de CiU i ERC no varen poder fer preguntes per haver arribat a l’hora recomanada d’acabament del Ple i quedaran pel proper.

RESUM DEL PLE 21/1/2010

Alex Escursell de la Comissió del Dret a Decidir dirigint-se a la sala de plens

NOTÍCIES


NOTÍCIES BREUS

ANALISTA FINANCERJordi Domènech ([email protected])

Evidentment no es tracta d'una cua de l'atur ni és una fotografia actual però no n'estem gaire lluny; moltes famílies a Esparreguera no tenen feina ni atur. Viure sense recursos és molt difícil

OPINIÓ

Reprenc la columna habitual després de les festes de Nadal. Crec que aquest 2009 que deixem enrere, no haurà estat un any fàcil per a molts veïns d’Esparreguera si parem esment a l’increment de l’atur registrat. Mentre que el nombre d’habitants ha romàs gairebé constant (increment aproximat d’unes 400 persones), l’atur s’ha dispa-rat. Ha augmentat un 72% en termes interanuals 2008-09, això vol dir gairebé 700 persones més. Els gràfics parlen per si mateixos, ens donen una idea de la brusquedat amb què l’economia de la nostra vila ha patit el xoc de la caiguda d’activitat. Malauradament, durant aquest any que hem encetat no veurem créixer el mercat laboral.

Any Població Atur1998 15.548 6021999 16.280 5042000 17.060 4522001 17.824 4442002 18.708 5742003 19.403 6382004 20.163 6922005 20.740 8552006 21.145 9152007 21.260 8512008 21.415 9762009 21.855 1.675

Dades: Idescat

ATUR

PACTE AMB CESPA-GR, ADMINSTRADORA DE L’ABOCADORL’empresa administradora de l’abocador de Can Mata (CESPA-GR) ha signat un conveni amb l’Ajuntament d’Esparreguera per el qual es comprometen a:-Una aportació de 600.000 euros per a la instal∙lació de col∙lectors d’aigües residuals de Mas d’en Gall i Can Rial, que les transpor-taran a la depuradora d’Abrera. Aquesta subvenció se li sumarà la del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC).- Una pròrroga del seu compromís de no augmentar el preu del seu servei fins que en deixi de ser l’administrador. El preu actual és de 15,75 euros per tona tractada i es va establir en un conveni l’octubre de 2004. A més CESPA-GR li pagarà anualment a l’Ajuntament 0,3 euros per cada tonelada d’escombraries.- La construcció d’una barrera vegetal a l’entorn del perímetre de l’abocador per reduir l’impacte visual que alhora resultaria una millora ambiental.

XAVIER DUQUEEl passat dissabte 23 de gener va morir als 55 anys el regidor Xavier Duque a causa d’un tumor cerebral. Duque s’ocupava de la regidoria de Mobilitat, Aparcament i Transports. Durant la cerimònia de l’enterrament, molts membres de l’Ajuntament van dedicar-li unes paraules.

PORTA OBERTA AL SÍNDIC L’Ajuntament ha signat un conveni amb el Síndic de Greuges on es garanteix una actuació més ràpida i efectiva per a la re-solució de les queixes dels habitants d’Esparreguera. El Síndic podrà assistir als plens i tindrà accés a càrrecs polítics i d’altres funcionaris. Tanmateix s’hauran de recollir en un informe anual la situació de les queixes presentades.

SUBVENCIONS PER A CULTURAEl grup municipal d’Esquerra presentà una moció al ple de la corporació sobre l’elaboració d’unes bases per a l’adjudicació de subvencions en matèria cultural. ‘‘En un context de situació econòmica difícil i de reducció de les aportacions a les entitats locals, ara més que mai els ajuts que es prestin, d’acord amb aquests criteris, han d’estar sotmesos a unes bases clares i objectives que no generin recels sobre la quantitat i el motiu de la subvenció’’. Unes bases d’adjudicació que siguin garantia de transparència i objectivitat. La voluntat és la d’estendre de forma progressiva la transparència i la lliure concurrència en matèria de subvencions concedides per l’Ajuntament.

TRÀNSITEntre els anys 2005 i 2009 Esparreguera ha viscut un gran davallament dels accidents de trànsit, concretament d’un 25% menys. La xifra de ferits causats per aquest tipus d’accidents també s’ha reduït arribant als 22 ferits l’any passat (la meitat que el 2005) i durant aquest període no hi ha hagut cap víctima mortal de trànsit al nostre poble.

Oriol Esteve

10 S7T

APASSIONAT PER L’ESPÀRRECGerard Bidegain

Cada vegada hi ha més gent a favor de l’abolició del toros que no pas en contra i potser és normal. Els últims mesos ha estat el tema estrella d’informatius i diaris*. Són dues postures del tot oposades, situades a l’entorn del pa-timent dels animals els uns i de l’art els altres. He après a apreciar el món del toros i em costa posicionar-me a favor de la prohibició.

Les tradicions tenen necessàriament el seu territori. Quantes coses que ens semblen excèntriques s’emparen en tradicions centenàries i que els seus valedors es neguen a perdre! Quantes coses tradicionals són vistes des de fora amb indiferència i rebuig! Tot allò que anomenem tradicions té un perquè en el seu orígen malgrat que amb el temps els motius hagin canviat molt, tant que potser allò que va inspirar tal o tal tradició ja no té res a veure amb el fet actual.

La Passió és la nostra tradició per excel∙lència i la que potser convoca més persones al llarg de 10 festes entre els mesos de març i maig i no ens ha de fer estrany que en algun lloc del món es puguin sentir indiferents davant aquesta tradició i, fins i tot, els sigui motiu de rebuig. Però aquesta tradi-ció també ha canviat per a nosaltres: fixeu-vos que amb els anys ha passat de tenir un motiu plenament religiós a un altre totalment laic, on prima el concepte teatral i l’espectacularitat pel damunt de l’espiritual i filosòfic. I amb això vull dir que també l’espectacle de La Passió està sotmès al vaivé de les modes i evidentment de les persones.

*A Canaries van abolir els toros però no

les lluites de galls. Ningú no en parla.

PER AMOR A L’ARTCarles Reynés

FULLS DE CALENDARICada dia, en tot el que fem i encara que no ens ho sembli, estem fent història. Fer història és una activitat molt fàcil, i no cal guanyar unes eleccions, premis o reconeixements. Fer història és el dia a dia, el treball continu que al cap dels anys ens permet recopilar-ho tot en un llibre. Anar a comprar, passejar, veure ballar els gegants o fer castells, anar a concerts o a veure teatre de tot tipus; diuen molt de nosaltres i també del temps on ens ha tocat viure. Em va sorprendre que algú creés història tant a consciència, recollint dia a dia informacions inèdites, potser no im-prescindibles per a tenir una visió global del nostre present, però bàsiques per a conformar un teixit informatiu variat i interessant per al futur.

Parlo d’una trobada que vaig tenir fa poc amb el senyor Josep Puig al seu despatx al carrer Gran. Em va explicar quelcom que em va tenir tota l’estona rumiant. Resulta que des del 1986, puntualment cada dia, recull un seguit de notícies o informacions sobre la vila. Les apunta fent servir la seva

màquina d’escriure i, quan s’acaba l’any, ho envia a una impremta on li ho enquadernen en format llibre. Cada any, treballant una miqueta cada dia, obté un volum considerablement gruixut que diposita als seus innumerables estants, cronològicament ordenats. Titula aquesta col∙lecció casolana com a ‘‘Fulls de calendari’’ i, per l’actitud que tenia mentre ens ho explicava, és evident que no ho deixarà de fer mai.

Recollir el present. Col∙leccionar el present. És una tasca que a vegades pot semblar exagerada, però és molt més important del que ens pensem. Les fotos més importants són potser les que s’han fet en dies normals, en situacions quotidianes, amb la gent que comparteix la nostra vida, sense una raó clara per a fer-ne una foto. Perquè, com deia Mercè Rodoreda, ‘‘les coses importants són les que no ho semblen’’.

OPINIÓ


A Vic, l’alcalde de CiU i els regidors d’aquest partit, d’ERC i del PSC, proposaren al plenari de l’Ajuntament una moció, que va ser aprovada per àmplia majoria, en el sentit de no empadro-nar cap més immigrant que no tingui papers. A la pràctica vol dir que els nous emigrants no tindran ni dret a l’escolarització dels seus fills, ni a la sanitat, i com deia l’articulista, ni al reconeixement de ser alguna cosa amb el nom reconegut en una llista dels habitants d’una ciutat, i l’esperança de ser algun dia ciutadans de ple dret. Les direccions d’aquests partits, d’ERC, CiU, PSC, els majoritaris a Catalunya, primer no es van manifestar en contra o van fer-ho amb tebior; últimament, pel que he llegit, els socialistes han condemnat aquesta postura. L’alcalde diu que és una mesura legal, el ministre de l’interior afirma que és il∙legal. De fet, els diaris han explicat que la norma la va enviar en 1997 el Sr. Mariano Rajoy a tots els ajuntaments encara que el seu partit, el PP, ara que ja no governa, no ho té tan clar, però té algun alcalde que fa un any tampoc no empadrona els emigrants. Un articulista afirmava en un diari d’àmbit estatal, sobre això de la legalitat o il∙legalitat, i amb molta raó: ‘‘com pot ser legal una norma que és immoral? Les lleis immorals no poden ser la legalitat, i si ho són la llei està mal feta’’.

Quan analitzem el que passa, el que hi ha darrere de tot aquest embolic, veiem primer un problema real. Vic és una de les pobla-cions catalanes amb més immigrants de fora d’Espanya, un 25%, i això deu generar alguns

problemes de convivència que l’ajuntament voldria obviar. L’altre, el que provoca les so-lucions dràstiques i el canvi de postura en una població, que en alguns aspectes (com el de la escolarització dels immigrants) ha estat model, és que emparant-se en aquests problemes, un grup ultradretà i xenòfob, di-rigit per un home anomenat Josep Anglada, va aconseguir, a les passades eleccions mu-nicipals, el soport d’una part dels vigatans i quatre regidors dels vint-i-un de l’Ajuntament de Vic. Aquesta persona, en Josep Anglada, pretén presentar-se a les properes eleccions autonòmiques i els polítics, sobretot els de dretes, de CiU i del PP, temen que ara tregui alguns diputats en detriment dels seus, i que creï, amb el seu discurs anti-emigrant, un estat d’ànim de xenofòbia, la qual cosa és fàcil en una conjuntura de crisi i atur.

El problema hi és, la situació entenc que és difícil, però la resposta de l’Ajuntament és massa acomodatícia. Aquest és el problema, o un dels grans problemes de la nostra demo-cràcia, i segurament de les democràcies veïnes. Els nostres polítics han perdut els papers, ja no fan una acció de govern de liderar la població a partir d’uns principis morals, humanístics, democràtics; és ple-guen a la recerca del vot fàcil, administren, no lideren, es limiten a estar i a mantenir-se en el poder assumint les situacions i els dis-cursos dels que criden més, canvien els seus

discursos ideològics segons les circumstàncies de cada dia, de cada moment. I amics, d’això se’n diu populisme, i això és el que passà fa tres dies al Sud d’Italià, on la màfia va acon-seguir que la gent apallissés els immigrant.

El nostre Ajuntament, que no es destaca per la seva capacitat de lideratge, suposem que en aquesta qüestió que no costa diners, tindria una postura ferma. Ho dic perquè aquest cap de setmana molts esparreguerins hem trobat a les nostres bústies la primera propaganda d’aquest possible candidat a les eleccions autonòmiques que es faran el setembre o octubre. I per què el problema de Vic es pot presentar, segurament amb menys virulència? Perquè el nombre d’immigrants és menor, només el 7%, a casa nostra.

Necessitem regidors i regidores, alcaldes i alcaldesses, polítics i polítiques valents, que afrontin els problemes amb claredat i transparència, des de la legalitat i la moralitat, amb solucions bones o menys bones, però

justes i solidàries per a tots; que no perdin els papers. El llegat de la moralitat, que hi ha principis, és el més important per a assegurar l’avenir que els podem deixar a les futures gene-racions.

Josep Ràfols

PERDRE ELS PAPERS

Els moviments migratoris hi són des que l'home és home i, ara per motius polítics ara

per necessitats vitals, tots els països han sofert la moviments

demogràfics en un moment o altre de la seva història.

OPINIÓ

12 S7T

Per la seva situació geogràfica, Catalunya ha estat sempre lloc de pas de moltes i di-verses civilitzacions. Això l’ha fet pionera, davant l'Estat, de moltes de les innovacions tècniques, científiques o artístiques. No ens ha d'estranyar, doncs, que també en l'ensenyament hagi estat capdavantera en ideologies per al seu desenvolupament. És a principis del segle XX que, des l’estranger, un il∙lustre pedagog, comença a introduir al nostre país una reforma en l’ensenyament que després seria anomenada ‘‘Escola Nova’’. Aquest era en Francesc Ferrer i Guàrdia, que nasqué a Alella, el 10 de gener de 1859, fill de pagesos acomodats i de família molt catòlica; Ferrer va reaccionar com anticlerical. La seva família el va fer anar a treballar a Barcelona on començà a estudiar en classes nocturnes i on es va iniciar en les idees republicanes. Va estudiar a fons l’ideari de Pi i Margall i va conèixer les doctrines dels internacionalistes.Amb motiu d’un cop d’estat, molts anarquistes varen perseguits. Ell, que en aquell temps era revisor en la línia Barcelona-Cervera (França) va ajudar a passar clandestinament molts anarquistes a França. Proclamat l'estat de setge i descoberta la seva estratagema, emprengué el camí de l'exili a França, on hi va estar de 1886 a 1901.

Des de l’exili, s'ocupà de la difusió, al nostre país, de la necessitat de crear escoles po-pulars racionalistes. De tornada i establert aquí, junt amb altres demòcrates, començà a crear ‘‘Escoles Noves’’. Aquestes arribaren, fins i tot, a ser més importants que les escoles religioses de Barcelona ciutat, el 1936. Es creà un clima de tendència laica, molt abans de l'Escola Moderna. Hagueren de sortejar, però, enormes entrebancs; en bona part ocasionats pels partits submisos a la tutela de l'església.Des de tot l'estat s'uniren els eclesiàstics per combatre "les escoles sense Déu". Ferrer i Guàrdia tenia dos objectius: d'una part donar als infants una instrucció lliure de prejudicis racials i classistes i per l’altra, desenvolupar l'esperit racionalista. Declarat instigador dels fets de "la setmana tràgica", fou apresat quan intentava fugir vers França. Fet servir de cap de turc, se li féu un judici que el sentencià a pena de mort. Tots els esforços que es feren per aconseguir-li un indult fracassaren. Fou afusellat el 13 d’octubre de 1909, a Montjuic, ara ha fet 100 anys.

No aconseguiren, però, frenar la marxa que emprengué l’Escola Nova’’ i, tan sols a Bar-celona ciutat l'any 1931 n’hi havia 11 grups.Un dels més lluita-dors de entre els seus deixebles, fou en Jo-sep Roger, que creà a Sants una escola racionalista. Per les seves idees anarquis-tes, va ser perseguit i vingué a Esparreguera on es refugiar al Mas d'en Gall. Uns anys

després creà una ‘‘Escola Nova’’ a la nostra vila anomenada ‘‘La Llum’’, on arribaren a tenir uns 70 alumnes, entre nois i noies. Segons el meu record, estigué instal∙lada al carrer de Sant Jaume, on ell i la seva companya Germina Roure, ensenyaven amb els nous objectius. Pel que sembla, també estigueren fent classes en una sala on hi havia la Cooperativa Obrera Germinal i després al Frente de Juventudes on actualment hi ha el Centre Dual. També estigueren en una sala que hi havia sobre el restaurant Montserrat. Roger i la seva companya hagueren d’exiliar-se a França a finals de 1939. Retornat de l’exili, fou empre-sonat a la Model de Barcelona i severament apallissat; a causa d’això emmalaltí i morí al cap de poc temps.

Serveixin aquestes línies com a homenatge pòstum a Francesc Ferrer i Guàrdia i a Josep Roger i al deixeble d’aquest i gran amic nostre, Josep Alert i Montserrat, mort recentment. Nota: Una agrupació esparreguerina, pro-

mou una campanya recollint signatures per homenatjar Fran-cesc Ferrer i Guàrdia i donar el seu nom a un carrer de la vila.Lloable iniciativa, però no fóra més just posar a un ca-rrer el nom de Josep Roger, alumne d’ell, que visqué uns anys a Esparreguera, creà a la nostra vila una escola racionalista, el qual forma part de la nostra història, i que també morí víctima de la mateixa causa...

OPINIÓ

FA TEMPSJosep Paulo Sàbat

ESCOLA RACIONALISTA ‘‘LA LLUM’’

DES DE TOT L’ESTAT S’UNIREN ELS ECLESIÀSTICS PER COMBATRE ‘‘LES ESCOLES SENSE DÉU’’


Quan tens per costum seguir uns ar-ticulistes o escriptors i els vas deixant pel camí, la veritat és que et sembla que perdis uns amics. Ja fa anys que ens va deixar l’Indro Montanelli, els seus articles no et deixaven mai indiferent, eren d’una intel∙ligència exquisida. Des-prés va ser Ibáñez Escofet, escrivia amb una senzillesa aclaparadora. També ens va deixar en Llorens Villalonga i els seus articles, que no podia deixar de llegir tant per la seva ironia com pel seu desvergonyiment. El darrer dels meus escriptors desapareguts ha estat Baltasar Porcel del qual havia de llegir les impressions quasi per obligació, algunes vegades per gaudir-lo, d’altres per enfadar-m’hi. No vull acabar, però, aquest petit homenatge o record a tots aquests escriptors sense fer esment del Pare Lluís Armengol, que cada setmana feia una glossa al Full Parroquial i que té editats diversos llibres, els quals en llegir-los, donen serenor i pau. Gràcies a tots ells.

D’UN TEMPS NO TAN LLUNYÀ Paquita Vives

DES DE ZAGREBAnna Valldeperas

Els més de deu anys que fa que estic donant voltes per la zona m’han fet reflexionar sobre el ‘‘fet diferencial’’. A casa nostra l’utilitzem quan volem demostrar que nosaltres som d’una manera i que el nostre veí n’és d’una altra. Normalment doncs, el ‘‘fet dife-rencial’’ té un sentit negatiu: nosaltres tenim unes qualitats, que sempre són positives, que l’altre no té.

Aquest país on visc té una història recent molt curta. Croàcia es va in-dependitzar de Iugoslàvia (formada llavors per Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Herzegovina, Sèrbia, Kosovo, Montene-gro i Macedònia) després d’un referèn-dum celebrat el 19 de maig de 1991. El resultat del referèndum (94,16% de la població va votar pel sí) va legitimar la identitat d’un poble i també el seu ‘‘fet diferencial’’. Ciutat del Vaticà va ser el primer país que va reconèixer Croàcia. Així doncs, el país es penjava l’estigma de poble catòlic durant la guerra que ells anomenen Patriòtica i que va durar cinc anys. El 21 de novembre del 1995, el president serbi, Slobodan Miloševic, el croat Franjo Tudjman i el bosni Alija Izetbegovic firmaven, als Estats Units, els Acords de Pau de Dayton, posant

punt i final al somni Iugoslau. A partir de llavors, encara es va acusar més la construcció d’una identitat basada en el ‘‘fet diferencial’’. Una identitat que volia demostrar que el veí era diferent.Ja han passat 15 anys de la fi de la guerra a la regió i ara el país està a punt de tancar un dels seus grans reptes: l’entrada a la Unió Europea. Els polítics de Brussel∙les pronostiquen que Croàcia accedirà com a 28è país de la UE a principis del 2011. Quin serà llavors el ‘‘fet diferencial’’ d’un país de poc més de quatre milions d’habitants en una Unió Europea que supera els 500 milions? Els més pessimistes auguren, a la seva cultura i la seva identitat, un futur pèssim. Tenen por que les grans cultures europees, amb les seves llen-gües i tradicions, asfixiïn el seu ‘‘fet diferencial’’. Potser els podríem explicar nosaltres que aquesta Europa unida no té identitat pròpia i que podran seguir utilitzant, com nosaltres, el seu ‘‘fet diferencial’’ nacional.

Però, per què no convertir el ‘‘fet dife-rencial’’ en una característica positiva i enriquidora de la nostra cultura? Per què el ‘‘fet diferencial’’ ha de ser sempre negatiu?

OPINIÓ

EL FET DIFERENCIAL

Carrer Ilica de Zagreb

FOTO

: MIQ

UEL

SER

RA

BA

LAG

UER

14 S7T


LA SETMANA BLANCA

EL RICS I ELS RUCSM. Teresa Prats Margalef

OPINIÓ

Els preus d'un pack per esquiar 2 dies al Pirineu català, oscil∙la entre els 150 i els 250 € per persona (en habitació triple) en règim de mitja pensió. Un cap de setmana pot costar-li a una família de tres, pel cap baix, uns 750 €

Això meu, amb els rics i els rucs, ja comença a ser fixació. No em puc treure del cap les declaracions que va fer el conseller d’educació de la Generalitat de Catalunya, fent referència als canvis del calendari escolar. I no precisa-ment per si comencen o acaben els trimes-tres en aquestes dates o aquestes altres, si no en una puntualització que va fer sobre la setmana blanca, aquesta setmana de vacances que volen instaurar al febrer. En aquest país nostre, no hi ha manera huma-na de conciliar la feina amb la vida familiar. Tenim uns horaris que, segons diuen els que hi entenen, estan influenciats pel clima. Com que fa bo, podem sortir de la feina a les nou del vespre i no passa res. Jo he estat tota la vida treballant al comerç, per tant, no cal que expliqui l’horari que feia. En canvi em va sorprendre, en un recent viatge que he fet a Lisboa, que per descomptat, tenen el mateix clima que nosaltres, comprovar com a les set del vespre tanquen totes les botigues, fora de les de souvenirs regentades per immigrants. Si això s’instaurés aquí, hi hauria una revolu-ció. Com més facilitats ens donen en horaris

comercials, més en demanem. I no parlem de la resta de feines. Tothom té problemes per fer coincidir el treball amb la vida de família, sobretot quan hi ha criatures.

Reconec que les escoles no han de ser guar-deries, però tal com ho tenim muntat, si no es compta amb l’ajut de terceres persones, una parella que treballin tots dos ho tenen molt difícil per a poder tenir cura dels fills ells mateixos. I ara ve la ‘‘recomanació’’ del Sr. Maragall. Diu que tota aquesta polseguera que s’ha organitzat amb què fem amb els nens al febrer, si no hi ha escola, s’hauria de sol∙lucionar aconseguint que pares i fills gaudeixin plegats de dita setmana. Que ara només és el cinc per cent de les famílies que passen cada any una setmana junts a la neu i que l’objectiu és que s’arribi a un cinquanta per cent.

Ho escoltava i no m’ho podia creure; vaig pensar: mira igual que la reina francesa Maria Antonieta, que estranyada del rebombori de la revolució va preguntar: -Per què crida el poble?

I quan li van contestar -Perquè no tenen pa! Ella va respondre -Doncs que mengin coca! Però no sé de què m’estranyo tant. Per molt socialista que sigui, aquest senyor és un noi de casa rica, i per tant, una setmana a la neu no representa res per a ell. Deixant de banda la crisi, que els expliquin això als pares i mares mileuristes, que han de tirar endavant casa, fills i hipoteca. Com si fos tan fàcil demanar una setmana de vacances al febrer i que els la donin a tots dos. Llavors, equipa tota la família, que no és el mateix anar a la neu que a la platja, i paga hotel i forfaits. Un regal, vaja. Com es nota el seu pensament de ric, i també, com es fa palès que viu dins una bombolla que el porta, de la seva vivenda d’alt estanding, a la feina sense tocar de peus a terra i que no li deixa veure la realitat de la gent del carrer. Sempre igual, els rics a la seva i els rucs a passar com puguin. Al cap i a la fi ja hi estem acostumats.

16 S7T

CRIANÇA COMPARTIDA I EDUCACIÓ LLIURE

XERRACQuedem amb la Mireia Batlle, edu-cadora, per fer un cafè i parlar sobre el Xerrac, un espai on compartir la criança amb les famílies i donar suport professional al desenvolupa-ment dels infants.Sí, un espai educatiu no pot subs-tituir la responsabilitat de la famí-lia sinó que li ha de donar sentit. L’educació és una tasca de la família. ...i per tant, una part del projecteEl projecte es basa en el compromís i la participació activa de les famílies, que va des de la gestió i administra-ció a l’educació i la criança.Educació lliure, què vol dir?Confiar en el potencial de cada infant per al seu desenvolupament en un espai adequat a les seves necessitats. Cada persona és única i singular, i cadascú ha de trobar el seu camí, només cal propiciar l’espai perquè els infants pugin ser qui són i les famílies també.I quin paper hi juga l’educador?Cal crear l’ambient necessari amb els seus límits ambientals, acom-panyar-los per prendre consciència de la realitat de l’entorn, possibilitar el creixement i el reconeixement i l’acceptació de ‘l’altre’. Ideal, i funciona en el dia a dia?Els nens juguen i experimenten en l’entorn preparat. Les educadores fem propostes, en diàleg amb els in-fants i possibilitem que es pugui fer l’activitat que surt espontàniament d’ells, posant a l’abast el material necessari.

Com jugar a cuinetes o pujar als gronxadorsÉs clar. L’infant elabora així les seves pròpies vivències. No busquem re-sultats sinó que facilitem que l’infant es manifesti tal com és. Així hi ha moments més actius i moments per al recolliment o la reflexió.Bé, el que voldríem per a nosaltresSí, prendre consciència del que passa al nostre entorn és una bona ocasió per entendre’ns.Com veus l’educació normalitzadaMiro la realitat i veig que les famílies no estan bé, els educadors no estan bé, els infants no estan bé... de fet els resultats que tant es perse-gueixen no atenen les necessitats personals de cadascú. És fa alguna cosa en aquest sentit?Hi ha una tendència que posa la mi-rada en les necessitats dels infants i, de fet, en moltes escoles hi ha persones que fan grans intents per aplicar-la. I no seria fàcil aplicar-la?És difícil pel número d’alumnes per classe, nosaltres comptem que es necessari un acompanyat cada 7 infants. Al Xerrac som 13 famílies i 3 educadores. Compteu, però, amb el suport d’alguna institucióSí, la Xarxa d’Educació Lliure acull propostes d’educadors i famílies i facilitat recursos, formació i infor-mació.

L’educació lliure confia en la capa-citat de l’organisme per fer-se a sí mateix per això ofereix un espai de llibertat on l’infant s’autogestiona per cobrir les seves necessitats. L’element regulador de la llibertat és el respecte: respecte als pro-cessos de vida (persones, animals, plantes...), a l’entorn i al material. L’activitat espontània està guiada des de l’interior de l’infant i té com a objectiu complir el seu pla de desenvolupament intern.

Les famílies fan torns per estar, un matí a la setmana, acompanyant el grup d’infants. Paguen una quota per comptar amb el suport permanent de professionals, estan en contacte i es reuneixen periòdicament en assemblea per tractar tant les qües-tions de funcionament relacionades amb el projecte com els aspectes pedagògics i de criança. A més a més, participen en fòrums i troba-des pedagògiques, comparteixen i intercanvien bibliografia sobre la criança i l’educació i participen en les activitats obertes del poble.

18 DE MARÇJORNADA DE PORTES OBERTES

Una trobada informativa, només per a adults.

Un aproximació als conceptes d’educació lliure i criança compartida.

Una realitat: el XERRAC, un espai per a infants de 2 a 6 anys i les seves famílies.

Horari: de 17:30 a 19h.C/Cavallers 63. Esparreguera635 214 070

INFORMACIÓ[email protected]

www.xerrac.es


FESTES I TRADICIONSEls Tonis i els Tres Tombs, que malgrat haver perdut els sentit original de la celebra-ció, gràcies al tossuderia i voluntat d’uns quants, ha esdevingut una festa molt par-ticipativa per la seva vistositat i singularitat, una festa que encara conserva l’olor de tortell de massapà, i que recorda vestigis recents però amb un clar destí museístic.

La Festa Major d’hivern, el 12 de febrer, dedicada a Santa Eulàlia, una festa petita amb petits actes: l’ofici, els Castellers, les sardanes, la Banda, la marxa del montse-rratí, el carnaval, la fira i poca cosa més. Alguns d’aquests actes són d’implantació recent, d’altres, en canvi, es troben fortament arrelats a la tradició popular.

La Passió, joia del teatre popular, orgull dels esparreguerins, troba l’origen en les celebracions religioses de la Pasqua i, si bé ha perdut el caire religiós la substituït pel de la festa de l’espectacle i sobretot pel que representa engegar, any rere any, una representació d’aquesta magnitud. Una tradició que ens obliga a posar-nos al dia amb les tecnologies i vies mediàtiques més actuals, pel bé de l’espectacle.

Hi ha d’altres festes tradicionals al calendari esparreguerí, però que coincideixen amb les que es fan a la resta del país. Tot i això, algunes festivitats de gran tradició, han perdut bona part de l’encís popular, altres, segurament més genuïnes, s’han perdut o estan a punt de desaparèixer o bé són substituïdes per d’altres d’origen forà, i d’altres s’implanten de nou tot seguint modes o tendències...

És el cas del Mercat Medieval, una forta aposta de l’Ajuntament en un intent de potenciar la ja existent fira artesanal que es feia per la Festa Major d’hivern. Tot i que ha esta molt criticat també és clar que porta molta gent al poble i que s’ofereix com un moment idoni, si se sap aprofitar, per donar a conèixer les entitats i activitats del poble. ‘‘En la 3a edició -ens diu Antoni Cabré, regidor de Cultura i responsable d’aquesta iniciativa-, el cost de portar el mercat a Esparreguera és zero. Inicialment va representar una inversió forta però a curt termini suposa i suposarà un benefici per al poble’’. Una empresa de Badalona és l’encarregada de ges-tinar la posada en marxa del mercat, i donat l’èxit de les darreres edicions ja es veu que pot resultar interessant. ‘‘L’èxit ve donat per la novetat i perquè el mes de febrer és un moment en què la gent surt poc de casa i una activitat familiar com aquesta resulta molt atractiva.’’ Fa tres anys que el Mercat Medieval envaeix el centre de la vila i es planta a la calçada com un parc temàtic medieval que té totes les traces edulcorades del medievalisme hooliwodià. Segurament La Passió es remunta a l’època medieval però ara que la Passió ja és postmoderna ens inventem un mercat medieval.

CARNAVALMica a mica, el Carnaval o Carnestoltes, va guanyant terreny a la nostra vila, tot i que no és un poble amb tradició carnavalesca. Sembla que entre la vo-luntat d’algunes entitats i el suport de l’Ajuntament aquest any es vol potenciar el carnestoltes. Una arribada del rei Carnestoltes a la plaça del Centre el dia 11. Una Rua i Concurs de Comparses el dia 13, que acabarà a la plaça del Centre on es farà la final amb Gresca i Entrega de Premis a les comparses guanyadores. Encara per als infants, hi haurà Carnaval infantil, a la plaça del Centre el 14 a les 5 de la tarda. Sembla que els Castellers faran també carnaval a la seva seu. I els Diables han pensat en fer una festa de disfresses la nit del 27 de febrer a l’Ateneu, la III Herodes Festival. Com és pot veure el Carnaval és una festa poc arrelada però molt popular.

MERCAT MEDIEVALTres festes senyeres marquen l’hivern a Esparreguera i la nostra tradició: els Tonis, Santa Eulàlia i La Passió.

18 S7T

REPORTATGE FESTES I TRADICIONS


beneïu a tots els burros de quatre peus i de dos.Versos de Joaquim Hostench,

folklorista banyolí

SANT ANTONI GLORIÓS...

Des de fa 14 anys, a la nostra vila, l’Agrupació Sant Antoni, representada per Joan Mas i Toni Nin, és la respon-sable d’organitzar cada any aquesta celebració, ‘‘una tasca molt complicada perquè mou molta gent i cal tenir-ho tot molt ben organitzat’’ -ens diu Joan Mas. Cal també aconseguir el finança-ment suficient ja que es generen una quantiat de despeses importants només pel sol fet d’haver de tragi-nar animals i carruatges, ‘‘ens ajuda l’Ajuntament i sobretot el comerç de la vila que sempre ha col∙laborat tot i que ara es nota la situació econòmica difícil per a tots’’; tot i així les empreses que col∙laboren amb espècies estan com sempre disposades a ajudar-los. ‘‘Els actes són sempre els mateixos i el que volem és que llueixi la festa.’’ Enguany, a Esparreguera, els Tres Tombs es van celebrar el dia 31 de gener, amb una gran gentada pels carrers de la vila.

ELS TRES TOMBS A ESPARREGUERA

Avui la festa ha perdut l’esperit me-nestral que tenia i ha esdevingut gai-rebé una peça de museu; molts dels carruatges que participen a la des-filada es conserven com a testimoni d’un temps passat en què aquests eren d’ús comú a la població i al camp. No fa gaires anys, el dia 17 de gener, dia de sant Antoni Abat, era la festa grossa dels pagesos i carreters; ara però, la Federació Catalana dels Tres Tombs és l’encarregada d’organitzar el calendari que es pot estendre fins al maig, per tal que es pugui celebrar a totes les poblacions sense gaires coincidències.

Text de Carme PaltorFotos Ricard Forns, Tonet Rafa i Jordi Oset

20 S7T

VISITA A CAN COMELLESLa festa comença el dissabte a la tarda amb la visita a Can Comelles: els genets i algun petit carruatge visiten els residents i els porten un tortell (element típic que no pot faltar en aquesta diada) i després fan els típics Tres Tombs pels jardins de la residència.

SOPAR DE GERMANORA la nit un Sopar de Germanor a l’Hotel El Bruc -reuneix unes dues centes persones totes elles vincu-lades a l’agrupació i a la festa dels Tres Tombs (aquest sopar ajuda a sufragar les despeses que compor-ta l’organització dels Tres Tombs). Amenitza el sopar un concert de la Banda de Música d’Esparreguera i en acabar mai no falta el ball, amb una petita orquestra olesana. També es fa l’entrega d’un record als comen-sals, un objecte realitzat expressa-ment per Ceràmiques Sedó

UN BON ESMORZARJa és tradicional reunir, a la plaça de la Pagesia, genets i carreters a l’entorn d’un bon esmorzar amb botifarra i mongetes, pa amb tomàquet, vi i coca i cigaló a Cal Milu. Les coques, tant les del sopar com les de l’esmorzar, així com els tor-tells són de Cal Grau i de Cal Ferran que col∙laboren així amb la festa.

FINALMENT ELS TRES TOMBSSobre les 12 del migdia es concen-tren tots per iniciar la desfilada amb el recorregut habitual: c/Bruc, c/Montserrat, Plaça de Santa Eulàlia (en el tercer tomb es fa la bene-dicció dels animals), c/Gran, Plaça de l’Ajuntament, c/Hospital, Plaça de la Constitució, c/Arbres, Ferran Puig i Orenci Valls. Entre uns 30 i 40 carruatges i més de 100 cavallistes participen a la festa.

ELS TRES TOMBS A ESPARREGUERA


Els infants gaudeixen molt d’aquesta festa, tant els qui hi participen com els qui només la veuen passar.

Enguany ha estat un èxit de gent; també la participació ha estat molt lluïda.


BANDERER I PENDONISTESÉs habitual que presideixi la des-filada un banderer i pendonistes. Antigament era usual que assumís aquest càrrec alguna família tradi-cionalment dedicada a la pagesia. Ara, però, és més difícil entre els qui exerceixen aquest ofici ja que poc te-nen a veure amb el bestiar. Entre els amants dels cavalls i les persones que encara guarden record dels seus orígens, és on es busquen aquests representants, si bé, tal com ens diu en Joan Mas ‘‘cada vegada és més difícil de trobar qui ho vulgui fer, segurament perquè també comporta unes despeses i en el moment actual la gent s’hi mira més’’.

FER EL TOMB FORA DE CASAMolts dels carruatges i participants a la festa vénen a desfilar a Espar-reguera perquè s’ha establert un intercanvi entre la seva població i la nostra; així molts dels cavallistes d’aquí van també a altres pobles com Igualada, Collbató, Sant Vicenç, Sant Joan de Vilatorrada, Martorell, Polinyà, Balsareny...

CLUB HÍPICA ESPARREGUERALa major part dels participants són persones vinculades al club dirigit per Joan Mas. Un club que dóna una gran quantiat de serveis tots ells relacionats amb els cavalls, ponis, poltres, ases... Disposen de vehicles per al transport, es dediquen a la compra/venda d’animals, tenen ani-mals en pupilatge, escola de munta, organitzen sortides especialitzades (el Camí de Santiago, el de Ronces-valles, els Pics d’Europa, el Camí dels Bons Homes...) També participen en concursos de Doma clàssica, amb la Núria Mas i el Cristian Durandeau, que gaudeixen dels títols de 3r cam-pió de Catalunya i 6è d’Espanya

22 S7T

Els aproximadament quaranta mem-bres que componen aquest conjunt musical són ara els qui configuren la Banda de Música d’Esparreguera (observeu que ha desaparegut la pa-raula municipal). Efectivament, en un any econòmicament difícil, la Banda s’independitza i decideix prosseguir gestionant els seus propis concerts. Enguany, per exemple, el concert que amenitza el sopar dels Tres Tom-bs es farà mitjançant el contracte directe amb els Tonis. Malgrat ser independents, signaran un contracte anual amb l’Ajuntament el qual es compromet a contractar la Banda per als concerts de Festes Majors d’hivern i estiu. Una de les condicions d’aquesta banda, des de sempre, és la de no fer cercaviles; per això el seu format habitual és el de concert. La seva intenció és d’expandir-se i poder fer sortides; d’aquesta manera han fet interecanvis amb les bandes de Binéfar, Benavarre, Sant Cugat...

BUFA BEN FORT!BANDA DE MÚSICA D’ESPARREGUERA

I CONCERT DE FESTA MAJOR A L’ATENEU

Text de CPFotos arxiu David Parras

3. Típic concert de la Banda

dirigida per Serafí

Casanovas,que cada any

es fa per santa Eulàlia, al cafè

de l’Ateneu

4. Concert dirigit per

David Parras durant la fira d'entitats de l'any 2009, a

la plaça de la Sardana,

davant La Passió

Fundada l’any 1988 com a banda de l’Escola Municipal de Música per Josep-Lluís Saragossà, que va ser-ne el director durant els primers anys, passà per diferents etapes amb diferents directors: Serafí Casanoves i Isidre Delgado. Després d’un període en què la banda desapareix com a tal, l’any 2001 Serafí Casanoves acon-segueix reunir de nou els membres suficients per a configurar la nova Banda Municipal de Música. És en aquest període que es consolida fent concerts amb regularitat: Nadal, Festa Major, Santa Eulàlia... i aconse-gueix una formació ben estructurada,

si bé per algun concert necessiten el suport d’algun músic forani. L’any 2006 David Parras assumeix la direcció de la banda fins a l’actualitat. David Parras és membre fundador d’aquesta banda, de la qual coneix bé la història i la seva evolució. Un dels objectius fonamentals del di-rector és preparar el típic concert que cada any, per la Festa Major d’Hivern, es fa al bar de l’Ateneu. Des de 1988, puntualment, a l’Ateneu el dia 12 de febrer, el cafè es pren acompanyat de pasdobles, marxes i peces conegudes tradicionalment com a música per a banda.

La Banda s’independitza i decideix prosseguir gestionant els seus propis concerts

1. Concert a la plaça de

l'Ajuntament en la Festa Major

d'Estiu

2. Concert a la plaça

del Centre, homenatge a la

Gent Gran

1

2



3

4

24 S7T

Els Castellers d’Esparreguera cele-bren per Santa Eulàlia la tradicional plantada de castells a l’interior de la parròquia i posteriorment a la plaça de Santa Eulàlia. Són 150 membres i estan gaudint d’un any engrescador i amb molta participació. Segons Mercè Folqué, presidenta dels Cas-tellers, això els fa esperar que durant la diada de Santa Eulàlia puguin aixecar castells de set i que l’objectiu per a aquest any sigui el quatre de vuit. El dia 14 de febrer, a la una del migdia, actuaran en solitari i Folqué anima tothom a fer pinya a la plaça de l’Església, per consolidar els seus objectius. L’any passat la colla va aconseguir que l’oficina de Turisme espanyola a França els convidés a representar Espanya a la Festa Major del barri de Montmatre de la capital francesa. El viatge va ser tot un èxit i va engrescar molt la colla. Arran del viatge a París, molta gent es va unir a la colla, ‘‘aquest any hem entragat més de quaranta camises noves’’, diu Folqué, un signe de par-ticipació. Els espera una temporada important amb una fita sorprenent, fer d’Esparreguera la seu del Torneig Intercasteller de Futbol Sala. La cita representa més d’un miler de perso-nes que passaran el cap de setmana a Esparreguera. Un gran esforç, tant pel que fa als recursos humans com econòmics. Per al finançament compten amb l’ajut de l’Ajuntament d’Esparreguera i del comerç. ‘‘Estem molt contents de la resposta de tots i especialment de la del comerç de la vila, que ens ha facilitat l’edició de la informació que requereix un esdeveniment com aquest’’ -diu Mer-cè Folqué. ‘‘Un esdeveniment com aquest portarà molta gent al poble i serà bo per al comerç i la restau-ració’’. L’esforç de portar tanta gent a la vila, de donar-los allotgament i alimentar-los i la relació amb les entitats vinculades requereix la implicació de tots els membres de la colla. ‘‘Animem a tothom a fer pinya amb nosaltres’’

UN REPTE D’ALTURA

ORGANITZAR EL TORNEIG DE FUTBOL

INTERCASTELLERText de Paltor i Castellers

Fotos de José M. Ortí

Els Castellers d'Esparreguera varen

ser l'any passat a París convidats per

l'Enbaixada Espanyola a França en representació

de Catalunya



ESPARREGUERA, SEU DEL TORNEIGL’any 2002 s’organitzava per prime-ra vegada el Torneig Intercasteller, a la ciutat d’Igualada. Any rere any, aquest esdeveniment ha crescut en objectius, en participació, en compe-titivitat i en rellevància, cultural i me-diàtica. El torneig de futbol sala per a colles castelleres acull actualment 32 colles d’arreu de Catalunya, més de 750 inscripcions i, en total, més d’un miler de castellers.Els Castellers d’Esparreguera cele-bren aquesta temporada 2009/2010 el quinzè aniversari i ara tenen l’oportunitat d’organitzar, com a acte de cloenda, un esdeveniment de gran magnitud. És un honor que s’hagi triat Esparreguera com a seu del 9è Torneig després d’haver passat per algunes de les ciutats més impor-tants de Catalunya (Igualada, Sant Cugat, Tarragona, Lleida, Mataró, Reus, Vilafranca del Penedès i Barcelona) i ha de servir per demos-trar la gran capacitat organitzativa dels Castellers d’Esparreguera però, alhora, ha de ser una mostra de la vitalitat associativa i cultural de la nostra vila. El projecte esparreguerí ha superat les candidatures de seus com Terrassa o Girona, i ha esdevin-gut el primer municipi sense consi-deració de ciutat triat per dur a terme aquest esdeveniment. Ara és el moment de demostrar que ha estat una decisió encertada.

UNA OPORTUNITAT DE PROMOCIÓ IMMILLORABLEDurant quinze anys, els Caste-llers d’Esparreguera han realitzat centenars d’actuacions arreu del països catalans i fora de les nostres fronteres com a abanderats de la nostra vila. Han fet arribar el nom d’Esparreguera al País Basc, a Ma-drid, a Aragó, a França i a cada racó de Catalunya on han estat convidats. Ara tenen l’ocasió de promocionar-se, des de casa, a més d’un miler de persones d’arreu de Catalunya.També és una oportunitat immillora-

ble per a promocionar la nostra vila entre un col∙lectiu, el casteller, molt sensible a qualsevol activitat cultural.

UN GRAN REPTE ORGANITZATIUNo cal dir que l’organització d’un esdeveniment d’aquesta magnitud és un repte molt important que neces-sita la màxima col∙laboració possible perquè tot arribi a bon port.Es preveu una inscripció d'uns 800 castellers poc més o menys (a aquests inscrits, se'ls ha d'afegir el nombre de seguidors, això vol dir prop d'un miler de persones). El dissabte a la nit, després del sopar, es farà un concert obert a tothom, per tant, s’espera superar el rècord de participants de l'any passat que estava en uns 700.El torneig planteja més d’un cente-nar de partits en vuit pistes dife-rents. Això suposarà una trentena de responsables de pista, material, àrbitres, la necessitat d’aparcaments i la senyalització necessària per als desplaçaments per la vila dels parti-cipants, seguidors i organitzadors.Pel que fa als partits són neces-sàries 8 pistes de futbol sala en l’espai més reduït possible així com el màxim nombre de vestidors i dutxes disponibles. És molt important poder comptar amb una quantitat mínima de pistes cobertes en previsió de possibles contratemps climatològics.L’organització, a part de les instal∙lacions purament esportives, ofereix als participants tres àpats (sopar de dissabte i esmorzar i dinar de diumenge), zona dormitori, barra a la zona de control, i organitza un concert per amenitzar la nit de dissabte. Per aquest motiu es fa necessària la disposició d’un espai amb una capacitat aproximada per a vuit-centes persones per servir els àpats, un espai dormitori i una zona destinada al concert que es farà en una nau al polígon Magarola, de 900 metres quadrats i perfectament acondicionada.La zona de dormitori serà el Pavelló del Castell.

BENEFICIS FINALSIndubtablement, el major benefici que Esparreguera percebrà de l’organització del torneig és el mediàtic i de promoció. Tanmateix, l’esdeveniment ha de servir per enri-quir els lligams entre les diferents regidories i les entitats culturals i esportives col∙laboradores. Aquest bé intangi-ble és potser el de major importància però els Castellers d’Esparreguera també volem col∙laborar amb la donació de tot el material esportiu que generi el torneig. D’altra ban-da, el concert a càrrec dels Xitxarel∙los i The Papa’s & The Popo’s de dissabte a la nit serà gratuït i obert a tothom, mentre ho permeti l’aforament

9è TORNEIG DE FUTBOL INTERCASTELLER 20.21 DE FEBRER 2010

26 S7T

Aquest any la Secció Sardanista de La Passió ha fet una campanya molt bona: d’una banda, la colla de veterans ‘’Roques Blaves’’, ha quedat campiona en el Campionat Territorial de les Comarques Barcelonines, campiona del Cam-pionat de Catalunya de Punts Lliures, campiona en el Campionat de Catalunya de Lluïment, i en Colla Complerta. De l’altra, la colla alevina, ‘’18 de juny’’, ha quedat segona en el Campionat Territorial. Finalment, pel que fa als joves, s’ha fet una fusió reunint la gent que quedava de la colla ‘‘Aires’’ que s’han ajuntat amb l’’’Antaviana’’ de Tordera, i junts han creat una colla nova que porta el nom d’’’Anhel’’, i amb aquesta formació han quedat segons al Campionat de Catalunya, només superats per la colla ‘‘Violetes del Bosc’’ que han quedat primers.

AJUSTAR-SE A LES NECESSITATS‘‘Per la colla’’Anhel’’ l’any començava compli-cat i vam planificar una temporada amb dos objectiu: fins al juliol preparar i aconjuntar la colla. Una vegada es reinicia els concursos el mes de setembre i fins el novembre era qüestió d’esforçar-se i anar a per les ‘virgueries’, per

aconseguir la millor classificació final.’’ Així ens ho deia el Lluís Llopart, resposable de Colles dins la Secció Sardanista de La Passió. Quan l’any 1991 es fundava aquesta secció, el Lluís, que aleshores encara era un nen, ja estava fent rotllanes. Aquell any es van formar la colla ‘’Mainada’’ i la ‘’Jovenalla’’; el 94 les ‘’Roques Blaves’’ que aglutina els més veterans i el 96 la colla ‘’18 de juny’’. Després vindrien ‘’Aires’’, al 1998 i ‘’Imagina’t’’ el 2001. ‘’Ara és una època difícil, costa molt aconseguir gent jove o petits que es mantinguin i que facin pedrera’’. Segu-rament és un tema generalitzat i per aquest motiu, i també per l’aspecte econòmic, la UCS, Unió de Colles Sardanistes, ha decidit que per a la temporada 2010-2011 es dividirà el cam-pionat en dues parts ben clares, els diferents Territorials es faran durant la primavera (de març a juny), i el Bàsic d’Honor, o Campionat de Catalunya es durà a terme durant la tardor (de juliol a novembre).

AQUEST ANY CONCURSEnguany se celebrarà un dels concurs Te-rritorials de les Comarques Barcelonines a Esparreguera, el primer cap de setmana de juliol, concretament dissabte al vespre.A més de participar als concursos, la Secció Sardanista desenvolupa diferents activitats: cal destacar la preparació per a la competició i

la formació de les colles. El Lluís n’és el respo-sable de les colles, mentre que la Lluïsa Murà i el Ramon Puente ho són de l’organització de les Ballades i dels Aplecs. Els cursets per a adults es fan els dilluns a les 10 de la nit, a càrrec de l’Enric Martínez i la Lluïsa Murà. I els cursos per als petits es fan divendres, a les 7 de la tarda, a càrrec de l’Ignàsia Poquet i el Lluís Llopart. Aprofiten qualsevol ocasió per fer una trobada o celebració tots junts.

EL CONCURS ÉS LA FITAEn el concursos es valoren, sobretot, la in-terpretació, el conjunt i l’estètica (quan diem estètica volem dir la composició corporal). És imprescindible un mínim de 6 parelles mixtes per poder concursar, la qual cosa complica molt la participació, doncs com està passant amb moltes altres disciplines, hi ha més noies que nois. Un tema que la UCS comença a tenir en compte i està fent passos per canviar i reduir el nombre de parelles a 5. Perquè una actuació llueixi, també cal tenir cura de la indumentària. A la Secció Sardanista de La Passió sempre han brillat els vestuaris innovadors i el 2009 no ha sigut menys, la colla petita ha renovat vestuari per fer-lo més senzill i adaptable a noves incorporacions, i la colla veterana també s’ha renovat amb un vestuari, sobretot el de les dones molt vistós i elegant.

TOT FENT LA ROTLLANA!

Text de CPFotos arxiu Secció

Sardanista de la Passió


PRIMERS EN EL CAMPIONAT TERRITORIAL I SEGONS EN EL CAMPIONAT DE CATALUNYA


MÚSICS D’ESPARREGUERA

La Capital de la Cultura Catalana de 2005, mai no ha brillat per la seva aportació musical. Uff! de tota manera el que acabo d’escriure em sembla una afirmació massa agosarada, malgrat m’imagino que el dossier redactat per presentar la corresponent candidatura poc es re-colzava en aquesta branca cultural.La Cobla-Orquestra del Sr. Feliu (1905), la Coral de Les Canyes (1927), L’Orfeó Gorgonçana (1950), són les úniques formacions musicals que van tenir entrada en les dues magnífiques edicions (la darrera de l’any 1994) de ‘‘100 Anys d’Història Gràfica d’Esparreguera’’. Però i el

Conjunt Maracaibo, i Els Espaials, i els Morts i els Dakotas i els Batiskaf Montoriol... ???? Problemes d’espai? Un innocent oblit? Imperdonable, però. És que no formenven part de la nostra cultura? Uns amenitzaven les festes populars locals i les de les rodalies, uns altres ens feien gaudir de matinals diumenges a l’Ateneu, de tardes suoses a Les Canyes... i els últims, varen intentar amb la seva barreja de rock simfònic i alguna gota de jazz, desenvolupar les seves inquietuds musicals amb la creació dels seus propis temes. Haurien po-gut arribar més enllà però es varen anar fonent.

D’entre tots ells no podem oblidar l’autor de vodevils Josep Maria Torrents, el violinista Anton Parera, la coneguda soprano Francesca Callao, el tenor Antoni Lluch, el Pe-pito Músic (Josep Monné) violinista i alcalde d’Esparreguera als anys 30. Les seves filles Paquita i Fausta Monné (unes de les primeres dones que es varen independitzar com a professionals fent classes de piano i violí a casa seva), el contrabaixista Guillem Tragan, ni per descomptat, l’incansable Josep Borràs, director de l’Orfeó, i de moltes altres forma-cions, autor de caramelles i autor i director de la música de La Passió.

MÚSICA I MÚSICSEl Conjunt Maracaibo. 1960Pere Costa, Miquel Muntané,Agustí Marcial,Jordi Sanuí, Pedro Rico, Joan Carrillo

Quan em van encarregar aquest article, a l’instant se’m va desencadenar una desfragmentació automàtica de la memòria per tal d’ordenar la informació que podia tenir acumulada...però en algun moment vaig pensar que no podria arribar a completar la pàgina i mitja de l’encàrrec.

Miquel Arbonès

28 S7T

L’amiga Elvira, a través de la seva publicació de desembre, demanava a l’Ajuntament que potenciés i donés suport als artistes amb més renom de la nostra Vila. Lloable intenció! Però i els altres? En el delicat tema de la Cultura, en què tothom s’atreveix a opinar i decantar-se cap a un artista o un altre, el suport s’hauria de demanar, tan per als consagrats com per als que comencen i que també tenen coses a dir, per als que són grans instrumentistes i per als que no tenen tanta habilitat però gaudeixen d’imaginació suficient per a trans-metre el seu missatge. Per elaborar aquest article he inten-tat recollir el màxim de contactes i a través del correu electrònic, i del boca a boca, he anat confeccionant una relació extensa i segur que incompleta (demano disculpes als que no hi surtin) de la gent que d’una manera o altra estan treballant en aquest difícil món de la música en totes les seves tendències.

Si calculem els grups i músics rela-cionats crec que hi poden haver més de 200 esparreguerins immersos activament en aquest art. També tenim estudis de grava-ció com el de Xavier Galvis que col∙labora com a tècnic de gravació en moltes de les activitats musicals que es fan al poble i que alguna de les seves produccions amb ‘‘Wen’’ varen ser núm. 1 a Mèxic. L’estudi d’en Jordi Matas on treballa amb les seves innumerables produccions i col∙laboracions... La desena de músics que fan classes a l’Escola de Música. Productores musicals com Northside Projects dedicada bàsi-cament a promocionar els músics/grups de rap i hip-hop... i segur que hi ha molta més gent implicada.


I ara com estem? Doncs jo en un estat de constant sorpresa per la quantitat d’activitat musical que s’està desenvolupant a Esparreguera o que ha sortit d’aquí. Ara ja no tinc clar si en tindré prou amb una pàgina i mitja...

Mercè Sanchis, Cristian Florea, Maria Florea, Sergi Puente, Olga Aurín, Mariona Pallach, Montserrat Giné, David Parras, Oriol Castellví, Jordi Matas, Erol Ileri, Òscar Domènech, David Llort, Lola Pérez, Francesc Prat, Marc Durandeau, DJ D-vastor, DJ JohanP, la Banda de Música, Caram Band, l’Orquestra de La Passió, Coral de La Passió, Banda de Música d’Esparreguera, Compas 33, DJ Un dos Tek, DJ Moska, HVIIIme, Lock Stock Broke, The Papa’s and The Popo’s, Anímic, In*digna, Mahogo, Ning 1, Mandamás, Dante, D_Kann, Skandol Lokal, Trio Montserrat, Dani Coca, L’Anna es un Koala, Uri 66, Toni Valor, Scholacantorum, Albionautus, Loslost, Xavier Galvis, Niggy M, Anna

Llopart, Txitxarel∙los...

Conjunt Els Morts. 1960Manolo Sánchez, Josep Comas, Jaume Ribes, Paco Fernéndez, Josep Asensi

Genís Navarro: ‘‘doncs comunicació, sentiments, llenguatge, emocions, sensacions i un munt de coses més que potser només entendria jo mateix, però que tots nosaltres pensem i no sabem com explicar amb paraules’’. ‘‘La música que faig és la música que m’agrada mesclada amb totes les influències de la música que he escoltat, per descomptat. Actual-ment estic fent un curs de producció i m’estic sorprenent de la varietat d’estils diferents que utilitzo en les meves produccions, o la varietat d’estils que puc arribar a tocar amb la trompeta. En resum, definir la música que faig és un xic complicat, simple-ment intento transmetre alguna cosa amb el que toco o faig, un missatge, unes emocions, intentar connectar amb qui escolta.’’

Anna Andrés: ‘‘És la companyia perfecta’’. ‘‘Depèn amb qui toques et surt una cosa o una altra. Tot i això la música que faig és bastant positiva i fàcil d’escoltar.’’

Jordi Matas: ‘‘La música és una manera que tinc d’expressar-me i de comunicar-me. Ara també s’ha convertit en una necessitat vital’’. ‘‘És música... no sé, no en sé de posar etiquetes, només diferencio entre la música que m’agrada i la que no.’’

Pep Llopart: ‘‘És el llenguatge de l’ànima, el que els músics necessiten expulsar i vomitar per seguir vivint’’. ‘‘No sabria definir la música que faig, però sempre he tocat allò que he volgut, segurament seran els reculls de melodies, frases, etc. de la música que he anat escoltant i emmagatze-mant al meu subconscient, filtrades per les emocions i la creativitat.’’

Oriol Palau Matas: ‘‘Espectres har-mònics que generen impulsos i sen-timents diversos a través de l’oïda’’. ‘‘Seqüències repetitives de ‘‘loops’’ i ‘‘samplers’’ creats prèviament a través de processos digitals.’’

Toni Valor: ‘‘És un dels plaers més fantàstics que hi ha a la vida d’una persona. Et relaxa, et fa oblidar els problemes i et provoca els somnis més inesperats’’. ‘‘M’agrada tot tipus de música. Crec que hi ha una música diferent depenent de l’estat d’ànim.’’

Mark Muntane (Mandamás): ‘‘Un estat mental en què et trobes, una forma de vida’’. ‘‘Quina música faig? Doncs simplement: RAP’’

Jordi Barceló Muntañés (Skandol Lokal): ‘‘L’expressió de sensacions i anècdotes... També utilitzem la música com a mitjà de difusió de les nostres idees, per dir el que sentim i el que pensem’’. ‘‘Està entre diversos estils com rock, punk, hardcore, ska.

Cristòbal Rodríguez (HVIIIme): ‘‘És una manera de poder desfogar el meu cos, component cançons i to-cant. La millor manera de no pensar en res. Només en el que estàs fent en aquell moment. Faig una música molt personal tant amb els HVIIIme com en solitari. Amb Akromatopsik, però, és el que més m’agrada. Música contundent i no gaire comercial. Un mitjà de reivindicació.’’

David Parras Aznar: ‘‘Un fenomen de comunicació universal que és present en les nostres vides des del naixe-ment fins a la mort i que percebem constantment de manera voluntària o involuntària’’. ‘‘De tot i força: jazz, clàssica, tradicional, teatre. Jo no sóc compositor, toco amb molta gent de disciplines molt diverses.’’

Antonio López (NING 1): ’’Una forma de vida. A uns els agraden els cotxes, a mi el que m’omple és la música...’’ ‘‘Una manera de desfogar-me, de canalitzar els meus sentiments, els meus pensaments, les meves vivències...’’

Carles Belmonte Ferrer: ‘‘Una manera d’entendre i veure les coses per poder-te expressar.’’

Louise (Anímic): ‘‘La música és la nostra forma de viure. Tot el nostre entorn i el dia a dia tracta de música, de crear-la, d’escoltar-la, de gaudir-ne’’. ‘‘La nostra música és el que som, tant per dins com per fora. És el mitjà amb el que fem entendre als altres la nostra manera de veure les coses, fem una música tranquil∙la, reflexi-va... però a la vegada entretinguda. Definir la música d’un músic és definir aquesta persona i el seu estat d’ànim en el moment de crear la cançó.’’“

TEXT Miquel Arbonès

Com senten la música i quina música fan ?

Conjunt Los Espaciales. 1965. Josep Poquet, Leandre Matas, Toni Valor, Cisco Guerrero

30 S7T

Encara que sembli increïble, la majoria ho fan a OLESA, en uns locals coneguts com ‘‘els locals del riu’’; troben a faltar l’edifici de cal Trempat i han de pagar un lloguer bastant alt, només suportable com-partint el local entre diversos grups. Això sí, poden assajar les 24 hores ja que per la seva situació no molesten ningú. Quant a les actuacions, la majoria té problemes per a fer-ho regularment.

Pep Llopart: ‘‘A Esparreguera, si no m’equivoco, 3 vegades només; sempre ens han rebut millor les entitats veïnes que les de casa.Aquí sempre s’han repartit el pa entre els mateixos. Crec que on he tocat més vegades ha estat a St. Esteve Sesrovires.’’

Cristòbal Rodríguez (HVIIIme): ‘‘Aquí a Esparreguera les opcions són escasses ja que no es fa res i el poc que s’intenta fer, l’Ajuntament ho tira enrere. Amb el col∙lectiu Kal Trempat organitzàvem concerts

La majoria coincideix que és molt di-fícil viure de la música i no ho poden fer. Altres ho fan però només a nivell docent, i altres com els Anímic, en Jordi Matas o en David Parras, han lluitat per aconseguir-ho.

Pep Llopart: ‘‘No puc viure de la música i ho veig pràcticament impossible. Sempre s’han de fer altres coses, però resulta molt difícil quan tot el dia estàs pensant en la música.’’

Jordi Barceló Montañes: ‘‘Som un grup novell, tot i que si algun dia se’ns plantegés l’opció, la rebutja-ríem, ja que pensem que si pogués-sim viure de la música i la cultura, afectaria l’originalitat, el contingut de les lletres. No entenem la música com a mercaderia per vendre, sinó per a gaudir-ne.’’

Antonio López: ‘‘De moment és un hobby i la meva vida. Encara que no visqui d’això és el que em fa viure, ja que sense ella no trobaria sentit a la meva existència.’’

Anímic: ‘‘Depèn de quant necessites per viure. Alguns de nosaltres ne-cessitem molt poc i es podria dir que vivim de la nostra música. Però has de mantenir-te sempre actiu ja que són els concerts en directe els que fan que guanyis diners, però tampoc gaire ja que a la gent li costa pagar per assistir-hi. Nosaltres intentem buscar altres coses que també tinguin relació amb la música, com la publicitat i els vídeos.’’

Toni Valor: ‘‘De moment és un hobby bestial... sensacional...’’

als locals, però ara ja no hi ha lloc ni permisos per part de l’Ajuntament. Toquem on ens criden, a festes ma-jors alternatives, casals i llocs així. Actualment estem en una roda de concerts per Barcelona organitzada pel festival Emergenza. El pròxim concert és el 13 de març de 2010 a les 19:30 a la sala Razzmatazz 3.’’

David Parras: ‘‘Que quan actuo? Pre-gunta-ho a la meva família! El 2009 he fet uns 195 bolos. A Esparreguera he actuat algunes vegades amb diferents grups o orquestres. Quan no em dedicava professionalment a la música, havia tocat i cantat molt a Esparreguera.’’

Toni Valor: ’’De jove havia actuat moltes vegades a Esparreguera, i he tingut la gran sort d’haver actuat a diversos locals a Barcelona, a França, Portugal, Suïssa, a la major part de províncies d’Espanya; he sortit per TV Catalunya i TV Portugal, o sigui que estic molt satisfet del que la música m’ha fet viure.’’“

Poden viure de la música ?


On assagen i quan actuen ?

Anímic 2009Juanjo Montañés, Louise Sansom,Ferran Palau, Roger Palacín, Núria Monés Genís Rigol, Miquel Planas


Carles Belmonte: ‘‘Crec que s’hauria de fer un canvi en la presidència d’Esparreguera perquè es comencés a escoltar les necessitats dels seus ciutadans. Es patètic que un poble amb mes de 25.000 habitants no tingui locals d’assaig; tot i que el sector dels músics hem expressat les nostres necessitats i hem dema-nat algun lloc per a fer-ho, ens han ignorat.’’

Pep Llopart: ‘‘falta algú que vulgui apostar per nosaltres. Falten locals i també bars on s’hi pugui tocar en directe, però també és un problema d’oferta i demanda, ja que en aquest poble molta gent prefereix bars amb reggaeton i discoteques amb famosillos de GH que donar suport a la gent que intentem fer quelcom de diferent.’’

Jordi Matas: ‘‘Jo sempre ho he fet de manera independent, principalment perquè quan vaig començar no hi havia infraestructures. Ara, de totes maneres em sembla que tampoc no n’hi ha... Així que haurem de començar des del principi.’’

Oriol Palau: ‘‘Cap, no hi ha voluntat de promocionar la música com un mecanisme creatiu per generar cul-tura. Ni tan sols es considera cultura a Esparreguera. Per posar un exem-ple, Cal Trempat sempre havia estat

subjecte al pressupost de joventut, mai al de cultura. Les nostres admi-nistracions consideren que la música és cosa de nens.’’

Mark Muntané (Mandamás): Indis-cutiblement cap; abans hi havia Kal Trempat, que al final va acabar sent un col∙lectiu i ja era petit. Actual-ment no sé què pretén l’Ajuntament utilitzant el mateix recinte i fent-lo públic amb els bucs d’assaig com-partits, cosa que no agrada a ningú. Kal Trempat ha quedat petit, només 5 bucs; crec que al poble hi ha més de 5 o 6 grups fent música.’’

Jordi Barceló: ’’Hem sentit parlar de l’antic lloc d’assaig dels grups locals, Cal Trempat, on assajava un bon nombre de grups. La gràcia està que l’Ajuntament fa 1 any, o més, va ‘desallotjar’ els músics que allí toca-ven per remodelar l’edifici, posar-lo en condicions, posar odre, controlar, destruir el moviment que allí havia sorgit... El tema dóna molt de què parlar, però no m’enrotllaré més.’’

David Parras: ‘‘Trobo a faltar molta activitat musical explícita al poble. A banda de les activitats organitzades per l’escola, entitats musicals i cultu-rals del poble o concerts esporàdics de bandes de rock o pop d’aquí, no hi ha res. Concerts de rock i pop de gent de fora, festivals de música clàssica, de jazz... res!.’’

Genís Navarro: ‘‘Cap... Hi va haver una època que es podia assajar a Cal Trempat i estava força bé, però no hi havia espai per a tots els grups, a més hi havia molta humitat i per als instruments, amplis, etc., era fatal. La veritat és que Cal Trempat era l’única opció, i tampoc no era res de l’altre món, però ara mateix no hi ha res a Esparreguera, almenys des que jo vaig marxar. Jo entenc que és complicat pel volum i les hores d’assaig; els grups solen assajar al vespre que és quan a tothom li va bé, però després de tants anys i coneixent la realitat musical del po-ble... crec que ja ens toca! Facilitats a l’hora d’oferir espais no. Sí que van sortir unes convocatòries d’ajudes ara deu fer dos anys que es deien ‘‘Jove tens alguna idea’’ i podies de-manar ajudes per a pagar el lloguer del local d’assaig o per a gravar una maqueta. Crec que aquestes ajudes són les úniques que ha posat en marxa l’Ajuntament; de totes mane-res eren limitades, no per quantitat de diners sinó perquè per aconse-guir aquests diners, i ho trobo lògic, havies de presentar factures. Però m’agradaria saber quants grups de música tenen un local d’assaig amb contracte de lloguer per poder pre-sentar les factures; estic convençut que molt pocs i ho dic per experièn-cia pròpia. De la mateixa manera que trobar algú que et pugui gravar una maqueta i fer-te factura...’’“

Louise (Anímic): ‘‘A nivell de locals encara s’està esperant que s’arregli Cal Trempat. Hi han construït ha-bitacions amb ordinadors, però els grups ja no tenen on assajar. Crec que l’Ajuntament no era conscient de l’activitat que hi havia a l’antic edifici des on varen sortir grups que actualment tenen força èxit i que es varen haver de buscar la vida sense cap tipus de suport. Per part nostra vàrem tenir la sort de rebre una sub-venció per a l’edició del nostre disc Hau o Hïu..., estem agraïts ja que va ser un ajut important per tal d’iniciar una trajectòria d’edicions que no ha parat ni pararà en molt de temps.’’

TEXT Miquel Arbonès

Quines oportunitats i ajuts tenen a

Esparreguera ?

Pep Llopart. Lock Stock Broke

32 S7T

La situació a Esparreguera, en els darrers decennis, ha sofert un canvi brutal. No només pel que fa a la densitat sinó també pels serveis. Durant els 60’ i 70’ teníem unes possibilitats enormes de fer coses... i se’n feien: teatre, cinema (a 3 sales) i música quan hi havia oportunitat. Teníem locals com el Teatre del Patronat i el seu inoblidable Teatret, teníem el Teatre de l’Estrella, el de l’Ateneu, el de La Passió, les Canyes, ’’El Pillo Nerón’’, la pista de Bàsquet... tots ells amb possibilitats perquè en qualsevol moment hi pogués tocar qualsevol músic o grup. El problema d’aquells temps era que entre la poca educació musical que rebíem i els pocs mitjans econòmics, hi havia poca gent que s’atrevís a iniciar un projecte musical. De tota manera hi havia sempre gent disposada a organitzar ‘‘festivals’’ i alguna que

altra actuació de grups locals i fo-rans: Dakotas, Espaciales, Pau Riba, Toti Soler, Màquina, Sisa, Plateria, Dharma, Secta Sònica...Ara ens hem quedat sense cine-ma, i amb menys de la meitat de sales. Tenim un reduït nou Patronat Parroquial, tenim un increïble teatre de La Passió amb una petita sala annexa i una diminuta sala per a 30 persones que és la que porta més activitat: el Teatret.Crec que hi ha un silenci tenebrós pel que fa a la música, provocat tant per la falta d’iniciativa de les entitats que ho podrien fer, com per la falta de costum dels esparreguerins. En una de les darreres iniciatives a La Passió -la representació de ‘‘Qualse-vol nit pot sortir el sol’’ d’en Jaume Sisa-, malgrat la publicitat que es va escampar per tota la comarca no-més hi varen assistir 140 persones... Ufff! això fa mala espina! Una obra mestra de la música catalana i mun-dial (per mi pot estar dintre dels 165 millors discos de tota la història) i que només interessi a 140 persones. ??? O és que no hi ha interès o és que tots els especialistes musicals s’equivoquen.Amb les possibilitats que tenim ac-tualment de promocionar els grups/músics d’aquí, crec que no podem llençar la tovallola, hem de trobar

llocs, ens HAN d’oferir llocs, la gent hi ha de participar, hem d’aconseguir crear noves necessitats d’esbarjo i convertir Esparreguera en una capi-tal de referència musical.A Esparreguera sempre hi ha hagut una afició musical important, conec un munt de gent que consumeix música a dojo, ja sigui comprada, baixada, o deixada. I ara em pregun-to: ‘‘Quants d’aquests melòmans s’han preocupat d’escoltar o de comprar les darreres produccions musicals que han fet els músics d’Esparreguera? Quants tenen el meravellós ‘‘Himalaya’’ dels Anímic, els interessants ‘‘Doble Vida Misma Vida’’ de Mandamàs, o el ‘‘Historias de Ninguno’’ de Ning1? Aquest dos darrers (cantants de rap), amb una imaginació verbal impressionant, canten a Esparreguera, als seus carrers, als seus amics. ‘‘Aha!La peña del hip-hop tenemos que dar ejemplo! Aha!’’Quan vaig enviar les entrevistes per redactar aquest article, manifest o digueu-li com vulgueu, una de les primeres respostes als meus correus va ser aquesta: “

Això, escrit per Genís Navarro des de Amsterdam, crec que resumeix en quatre paraules el que he inten-tat explicar... i que m’ha ocupat 6 pàgines (segur que els del 777 me’l retallaran per algun cantó, a no ser que vulguin fer un número especial dedicat a aquest tema).

MÚSICS D’ESPARREGUERA TEXT Miquel Arbonès

‘‘respondré a l’entrevista encantat, trobo molt interessant que, amb la cultura musical i de músics que sempre hi ha hagut a Esparreguera, algú es preocupi una mica de nosaltres’’

Potser em podria estalviar el resum ja que amb els comentaris dels entrevis-tats ha quedat molt clara la situació i problemàtica dels músics. Però penso que com a músic (frustrat), tam-bé tinc alguna cosa a dir.

No m’atreveixo a escriure més, tan sols vull que aquestes pàgines us traslladin a un espai interactiu per tal d’ampliar/actualitzar el cens musical d’Esparreguera i que serveixi de contacte entre tots els músics, entitats i gent interessada en el tema: www.musics desparreguera.com (pròxima obertura). I si voleu contactar amb mi per rectificar algun error, criticar-me, insultar-me, o ajudar-me amb la web ho podeu fer a: [email protected] tranquils, podeu dir el que vulgueu, no obro mai aquest correu.

Mark Muntané Mandamás 2009


LA DÈRIA PER COL∙LECCIONARJosep Puig és fotògraf de profes-sió, col∙leccionista i aficionat a la investigació històrica pel que fa a Esparreguera. La seva dèria parteix de l’afició del seu pare, professor de l’escola de dibuix del patronat, el qual a partir de 1923 i motivat pel senyor Cuyàs, va començar a dedicar-se a la fotografia. Josep Puig va començar a col∙leccionar a partir dels set anys. ‘‘Col∙lecciono testi-monis del passat, des de fòssils fins a ceràmiques prehistòriques i més modernes, passant per pergamins i altres objectes.’’ El seu arxiu docu-mental i fotogràfic, sumat als molts vestigis de totes les èpoques que ha anat adquirint al llarg de la seva vida és segurament el més important d’Esparreguera. ‘‘No he publicat gaires coses’’, ens diu Puig mentre ens ensenya un catàleg de ceràmiques medievals trobades per ell a Esparreguera i editat per la Generalitat de Catalunya durant el govern de Jordi Pujol.

UN TREBALL DE MOLTS ANYS‘‘Actualment estic acabant un treball que tinc la intenció de publicar i que m’ha portat més de trenta anys de recopilar’’. Es tracta d’un recull de 159 documents inèdits i originals

datats a Esparreguera el 1821, quan la nostra vila fou capital política de Catalunya durant tres mesos. En el context de la febre groga que va produir-se a Barcelona el 1821 i que els catòlics extremistes van titllar de ‘‘càstig diví’’, el jutge de Vilafranca posà a la venda el patrimoni ecle-siàstic, i el bisbe de Barcelona, fugint de la ciutat comtal, ve a refugiar-se a Esparreguera. El ‘‘gobierno político’’ també es ve a refugiar a Esparre-guera, per no exposar-se a la febre. El president de la diputació, maris-cal J.R. del Valle encapçala els tres mesos de govern de Catalunya que tingueren com a epicentre Esparre-guera. Aquests documents testi-monien que durant aquest període es prengueren importants decisions polítiques signades a la nostra vila.

INSTANTÀNIES DE LA HISTÒRIA D’ESPARREGUERADe segur, però, que allò que co-neixem més de Josep Puig són les exposicions temàtiques que fa a l’entrada de casa seva, al carrer Gran. Aquestes mostres comença-ren fa més de quaranta anys, als vidres de la botiga de casa els seus pares, també al carrer Gran, on du-rant molts anys exposava fotogra-fies d’actes o esdeveniments que

havien passat a la vila en èpoques anteriors. Així era normal trobar una foto on sorties tu de petit i on podies reconéixer amics o familiars. Més tard aquestes exposicions pas-saren als vidres de la botiga de casa seva fins que una vegada tancada la botiga va fer una entradeta per tenir un expositor. Els temes són recorrents: La Passió, festes majors, sardanes, processons, bàsquet, esdeveniments significatius... una mica d’història gràfica del nostre passat. Actualment n’hi ha una del funeral de Mossèn Garriga.

DE LA FOTOGRAFIA A LA INSTANTÀNIA TEXTUAL La seva dèria per recopilar ha fet que des de l’any 1986, Josep Puig faci un recull diari de notícies sobre Espar-reguera, sempre sota el seu punt de vista i segons el seu coneixement dels fets, que ell mateix titula com a ‘‘Fulls de Calendari’’. Paral∙lelament recopila un seguit d’anècdotes singulars sobre el nostre poble que estan en la seva memòria.

Fa més de quaranta anys que exposa fotografies de la història d’Esparreguera a l’entrada de casa seva

Josep Puig, retratat per la

seva filla Rosa, en el seu despatx on

passa la major part d'hores del dia.

Text de Gerard BidegainFoto Rosa Puig

JOSEP PUIG

LA HISTÒRIA FOTO A FOTO

34 S7T

Com va sorgir la idea?Va precedida pel creixement a nivell estatal de la CNT com a forma al-ternativa de sindicalisme. La forma de treballar de la CNT basada en el federalisme, sense càrrecs remu-nerats i en la democràcia directa, està calant a la població, que cada dia s’adona més que un sindicalisme que viu dels calers de l’Estat no és útil a l’hora de la veritat. I en aquests moments de crisi és quan menys protegits ens sentim per ells.Quin és el problema de la societat actual?Uns dels principals problemes són les desigualtats econòmiques i el desinterès social. A la CNT creiem que si no soluciones els teus propis problemes, ningú no els solucionarà per tu. Per això ens basem en la solidaritat i el recolzament mutu que són valors que escassegen avui dia.

Quina és la vostra forma de lluita?La forma de lluita que tenim és l’horizontalitat, la solidaritat i l’acció directa. Tenir càrrecs revocables en qualsevol moment, rotatius i no remunerats per mantenir la sobira-nia de l’assemblea, crear un model alternatiu d’organitazació on la gent realment pugui decidir i participar. Lluitem també amb total indepen-dència, no rebem cap tipus de sub-venció per part de l’estat. I dins de l’empresa lluitem per fer conscients els treballadors que ells mateixos, ben organitzats, poden millorar les seves condicions laborals i deixar de banda la resignació, la idea que no es pot canviar res.Esteu en contacte amb altres fede-racions de la CNT?És clar! El contacte amb altres federacions és bàsic per a nosaltres. Podem millorar amb l’experiència

Entrevista a CNT Esparreguera per

Sergi PuigMasferrer

INFORMACIÓ: http://[email protected]

d’altres companys i sobretot el suport que ens donem a l’hora d’un conflicte; quan un company té un problema, el té tota l’organització.Futur de l’organització?Que la gent trobi en el sindicat un espai per créixer i compartir, respon-sabilitzant-se de la situació que viu, i assumint una manera de fer que ens apropi a un canvi en les nostres vides. Un espai de trobada obert que ens permeti teixir vincles entre les persones i recolzar-nos en aquests per construir una altra realitat. I així, seguir creixent basant-nos en els nostres principis i valors.

CNT ESPARREGUERA

‘‘si no soluciones els teus propis problemes, ningú no els solucionarà per tu’’


Ferrer i Guàrdia fou un pedagog

català pioner en la proposta d’un

mètode pedagògic lliure que es

batejà com a ‘‘Escola Moderna’’.

De les seves propostes destaquen,

sobretot, plantejar la coeducació de

sexes per primera vegada a l’estat

espanyol. Aquesta proposta era

inconcebible no solament en les

escoles religioses sinó en els cen-

tres públics de l’estat. Plantejava

també l’educació laica en un context

de monopoli de l’ensenyament per

part de l’església així com ense-

nyar a respectar el medi ambient

i a conviure amb ell molt abans de

l’aparició del moviment ecologista.

L’accés a l’Escola Moderna pretenia

ser mitjançant una coeducació de

classes, és a dir l’acceptació de tots

els infants independentment de la

capacitat econòmica dels pares.

Ferrer i Guàrdia era un revolucionari

declarat davant una societat injusta

amb els més dèbils i desfavorits.

Va ser afusellat a Montjuïc el 13

d’octubre de 1909 en el context

de la setmana tràgica a Barcelona,

culpat injustament com a cap de turc

de ser el promotor dels aldarulls.

UNA CAMPANYA POPULAR REIVINDICA FRANCESC FERRER I GUÀRDIA

Fa poc s’ha posat en marxa una campanya popular promoguda per ciutadans d’Esparreguera que té l’objectiu de donar reconeixement a la figura de Francesc Ferrer i Guàr-dia, en el marc de la celebració del centenari de la seva mort. ‘‘Per una banda es pretén donar a conèixer i reivindicar la vida i obra de Ferrer i Guàrdia al conjunt de la població i per altra, donar-li un reconeixement institucional.’’

La recollida de signatures es fa a la Biblioteca BDC i serà presen-tada a l’Ajuntament el proper dia 8 de març juntament amb una instància que demana posar el nom de Francesc Ferrer i Guàrdia a algun carrer o plaça de la vila. La campanya també proposa que es pugui posar el nom del pedagog al proper centre educatiu que s’inauguri al poble en un acte de justícia histò[email protected]

PARADA CULTURAL

El 6 DE MARÇ, a CAN PASQUAL, tindrà lloc una XERRADA sobre la seva figura, a càrrec de David Prujà, president de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia

EL PARE DE ‘‘L’ESCOLA MODERNA’’

36 S7T

PARADA CULTURAL

LA PASSIÓ ESTRENA TEMPORADA AMB CANVISDes de principis de març fins al pri-mer de maig, Esparreguera oferirà l’espectacle de La Passió que, com és sabut per tots, porta a la vila més de 10.000 espectadors l’any, fet que causa un enorme impacte econòmic pel que fa als serveis. Aquest any 2010, però, serà recordat com l’any en el qual s’estrenà als cinemes la pel∙lícula ‘‘La nit que va morir l’Elvis’’, dirigida per Oriol Ferrer i produïda per Enunai Produccions, amb Toni Espinosa al capdavant. La pel∙lícula s’estrenarà per setmana santa i està ambientada en el context del teatre de la Passió. Se’ns presenta com un thriller místic que de ben se-gur farà parlar molt aquesta tempo-rada. Enguany, i com ja és habitual, l’espectacle ha sofert una sèrie de modificacions, sobretot pel que fa al canvi de papers i a noves incorpo-racions. Ernest León agafa el relleu a Xavier Millán com a Sant Pere. León va debutar l’any passat fent un

dels testimonis del Sanedrí, paper que aquest any faran Sergi Alcañíz i Gerard Bidegain. Xavier Millán deixa doncs el paper de Sant Pere i farà el Nicodem, en el lloc d’Eloi Mestre. L’Eloi agafa el relleu a Gabriel Pérez en el paper del ric Simó. Núria Sáez, Aurora Cintas i Núria Valldeperes passen a fer de germanes de Llàt-zer. Queralt Sáez i Marina Garrido s’estrenen de cegues al Sermó de la Muntanya. També tenim una nova incorporació: l’Àlex Guixà s’estrenarà aquesta temporada com a nou Sant Joan. Raül Aguado substituirà Jordi Munné en el seu paper del quadre del braseret, ja que Munné interpre-tarà enguany al sacerdot Benjamí. Jaume Navarro Tovar serà Natan al quadre de l’elecció dels apòstols. A banda d’aquests canvis, també hi haurà nous actors com a apòstols, lladres del calvari, nens del quadre del leprós, i noves actrius com a pecadores de la Festa de la Llum. La direcció escènica té com a objectiu, aquesta nova temporada, millorar la interpretació i el treball dels actors, sobretot pel que fa als moviments i l’expressivitat del poble davant de les diferents escenes.

CENTENARIA A CAN COMELLESLa senyora Angeles Fernández va celebrar els seus 100 anys el passat dia 27 de gener, a la residència de Can Comelles, acompanyada dels seus familiars i altres companys i treballadors de la residència. L’acte va consistir en l’atorgament, per part d’un representant de la Oficina Gent Gran Activa de la Generalitat, de la Medalla Centenària. Aquesta, és una iniciativa de la Secretaria de Políti-ques Familiars i Drets de Ciutadania del Departament d’Acció Social i Ciutadania. A aquest reconeixement institucional hi poden accedir totes les persones residents a Catalunya que compleixin els requisits i realitzin la sol•licitud corresponent. Per part de L’Ajuntament, l’alcaldessa, Fran-cesca Fosalba va fer entrega a la Sra. Fernández, d’una carta de felicitació i un ram de flors. Desprès dels par-laments, va haver una actuació del la coral de la Residència Municipal e Can Comelles.

L'alcaldessa saluda Àngeles

Fernández

La Passió, temporada 2009


FUM FUM FUM TANCA EL TELÓL’obra de teatre Fum Fum Fum, basada en el guió d’Smoke, de Paul Auster, dirigida pel director profes-sional Antonio Calvo, ha estat un dels espectacles revelació del fes-tival LOLA. L’obra s’estrenà el 27 de desembre com a cloenda del festival i es va programar sis dies, el mes de gener, al Teatret. L’èxit de públic i la bona crítica va fer prorrogar l’obra en dues sessions més i, finalment en una tercera, que es va fer el dia 30 de gener. Més de 350 persones van veure l’obra.

LES NOCES DE FÍGARO AL PATRONAT PARROQUIALEstrena al Patronat Parroquial de l’obra ‘‘Les noces de Fígaro’’, dirigida per Maribel Massip i interpretada pel Grup de Teatre El Coverol. Les representacions seran els pro-pers dies 6, 7, 13 i 14 de febrer, els dissabtes a les 10 del vespre i els diumenges a les 6 de la tarda. Abans de l’estrena a casa, l’obra ha estat de bolos a la Sala Muntaner de Barcelona, a St. Llorenç d’Hortons, a Rubió, a Collbató i a Masquefa, amb molt bona acceptació per part del públic. ‘‘Les noces de Fígaro’’ és una comèdia de l’any 1782, de l’autor francès Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais. L’obra compta amb un munt d’actors en escena: Jaume Cassi, Manel González, Carme Tobe-lla, Teresa Muñoz, Paquita Miravent, Ramon Paris, Josep Galceran, Sandra Chaparro, Eduard Sariñena, Josep Maria Munné, Ramon Moratonas, Jordi Ros, David Andrés, Marc Bergé i Edgar Llongueras.

LLIBRE DE L’ACTOR ESTRENA AL TEATRETEl proper mes de març Tramateatre estrena al Teatret una nova creació a partir d’una publicació de l’any 1909, un manual de J. Ferran Torras titulat ‘‘El llibre del actor’’. La proposta és una divertida actualització dels continguts del llibre, lligats amb textos suggerents i música. Els intèrprets són Jaume Torruella, Rosa Maria Margalef, Manel González i Jaume Mañà, l’obra és una idea de Carles Reynés amb la col∙laboració de Jaume Mañà i Gerard Bidegain en la dramatúrgia.

Actors del FumFumFum en escena

Quatre dels 20 actors de les ''Noces de Fígaro''

PARADA CULTURAL

VOLUNTARIS PER LA LLENGUA

EL Servei Local de Català d’Esparreguera, del Consorci per a la Normalització Lingüística, enceta la setena edició de Voluntaris per la Llengua. Aquest projecte es basa a fer parelles lingüístiques que volen conversar 10 hores, com a mínim, en llengua catalana. Un dels participants és una persona que parla habitualment català i que s’ofereix a compartir-lo (voluntari) i l’altre participant és un aprenent de la nostra llengua que vol practicar-lo (aprenent).El pro-jecte serveix, a més a més, per a arrelar lingüísticament i també socialment i culturalment els aprenents, per això compta amb el suport de l’Ajuntament d’Esparreguera i de diverses entitats de la vila. En la darrera edi-ció de 2009 va comptar amb el suport d’un centenar d’esparreguerins i esparreguerines.

38 S7T

UNA MARXA AMB MOLTA PARTICIPACIÓJaume Porta, president de l’entitat des del 1995, una entitat que actualmente compta amb 282 socis, parla d’èxit i ‘boom total’ abans d’emprendre la sortida, per dos mo-tius importants: ‘‘la rapidesa amb què s’han fet les inscripcions i el fet que aquest any més de 200 esparreguerins participaran a la cursa davant el 96 de l’any passat. La resta és gent que ve d’arreu de Catalunya’’.L’evolució de la participació ha estat clara, han passat de 357 inscrits l’any 2008 (tots els participants van acabar la cursa), a 466 l’any 2009 (amb només un participant que no va acabar) i fins a 508 aquesta edició, i unes 100 persones més fora de concurs, per cobrir els dos recorreguts: el petit, de 12km i de 20km el gran.Els recorreguts seràn bàsicament iguals als d’anys anteriors. Se sortirà de la Plaça del Centre en direcció cap a Can Comelles-

Ermita del Puig-Can Rubió, (on se sepa-ren la marxa de 12km de la de 20km), Ca n’Astruc Vell-Collbató i de baixada fins a Esparreguera, desprès de tres controls i tres punts d’avituallament.

ACTIVITAT I COMPANYONIAL’activitat del CE Esparreguera no acaba aquí, ni de bon tros, en l’actualitat hi han cinc seccions amb força participació i que fan del Club un dels més actius. És possiblement en la secció de Marxes, sobretot dins la Copa Catalana de Resis-tència, on han estat campions el 2001-2002-2003 i 2005, en la que més partici-pació hi ha.La secció de Muntanya es nodreix de sortides setmanals que proposa els vocals de la secció. De la mateixa manera, cap al bon temps, es fa una sortida mensual a un 3.000 metres.L’Alta Muntanya també ha aconseguit molt bones fites: fer el cim del Lenin (2005-

El 7 de febrer, i dins el programa de la Festa Major d’Esparreguera, se celebra la 3a edi-ció de la Marxa del Montserratí organit-zada pel Club Excur-sionista Esparregue-ra. A mig gener es van tancar les inscripcions amb un total de 500 participants; tot un èxit, tractant-se d’una marxa amb només 3 anys d’història.

EN MARXA!!

Text de Jaume MañàFoto Josep Maria Cruset

Sortida de la Marxa del Montserratí,

des de la plaça del Centre, el

mateix dia 7 de febrer de 2010

DADES DE LA MARXAApuntats: 525Sortits: 508Arribats: 506Gent Curt: 181primer arribat: 1h12’Gent Llarg: 325primer arribat: 1h27’


AMB EL 777 PEL MÓNamb la col∙laboració dels lectors que ens envien

les seves fotos que poden ser lliurades a l'Apartat 24 o al mail [email protected]

Tres espa-rreguerins a Amsterdam, el Jordi, l’Erol i el Berenguer. Amsterdam té un encant parti-cular a causa de les seves cases de maó i la seva xarxa de canals, pel que resulta molt agradable passejar. Ams-terdam deu la seva harmonia a l’edificació baixa i a l’absència de grans avingu-des. Constitueix un autèntic paradís per a les bicicletes, que permeten al vi-sitant descobrir la ciutat i els seus encants.

2006), l’Elbrus (2007), Cotopaxi i Chimbora-zo (2008) i el Mc Kinley (2009) han estat els seus èxits, entre d’altres. Enguany, tenen previst atacar l’Aconcagua, a l’Argentina.Les Marxes d’infants i pares és segura-ment l’activitat més festiva de les que realitza el club on, des d’un principi, nens i nenes acompanyats d’adults descobreixen la muntanya i entren en contacte amb la natura i el nostre entorn.El Club Excursionista Esparreguera assu-meix també la responsabilitat del mante-niment d’un tram del GR5, amb tasques de neteja i senyalització del recorregut.Aquest any també s’ha iniciat, conjunta-ment amb els Instituts i Escoles de la Vila, una activitat extraescolar d’escalada, on hi participen 8 nenes de 12 a 17 anys total-ment subvencionades pel Club. ‘‘Els socis del Club no han de pagar una quota anual, només es paga una quantitat de 12€ com a despesa de formalització i no cal pagar res més’’. Aquest any, però, el tema de subvencions està malament, encara que per part de l’Ajuntament han gaudit d’una subvenció i l’arrendament del local que tenen situat a la Piscina Municipal d’Estiu.En acomidar-nos de Jaume Porta, ens diu ‘‘ ja sabeu, tota persona que estigui inte-ressada en la muntanya, curses, marxes... que sàpiga que té un Club al seu abast, que hi trobarà gent que s’estima la natura i la muntanya, i que hi passarà una estona ben agradable, amb bon ambient i com-panyonia’’.

El Gerard va viatjar fins a Florència. Va pujar el darrer número del 777 fins al punt més alt de la ciutat: el llanternó de la cúpula del Duomo de Florència, dissenyada per Filippo Bru-nelleschi i construïda a inicis del segle XV. L'estructura principal es va acabar el 1434 i es veié completada amb el llanternó de Verrocchio el 1436.

A l’espera del tret de sortida.Febrer 2010

40 S7T

VERSIÓ 2010 NÚMEROS 23 i 24 (1995)

L’OPOSICIÓ PRETÉN FER PASSAR L’ALCALDE PER L’ADREÇADOR

Per Xavier Sitjà

Quan vam preguntar a l’alcalde Joan Serra si reconsiderarà la tan criticada política personalista que li atribueixen, va contestar textual-ment: ‘‘Qui ho atribueix, els 14.415 vots obtinguts des de 1979?’’. Des del Partit Socialista d’Esparreguera hi ha militants que recomanen a l’alcalde que els propers anys adopti una política menys bel∙ligerant i més participativa. En definitiva, que deixi l’Ajuntament per la porta gran.

LA PISCINA COBERTAPer Xavier Martín i Fernández,

llicenciat en Educació Física

La piscina coberta és, possiblement, la més gran inversió esportiva feta al poble, no serà SUFICIENT si oblida col∙lectius com els esportistes de competició i no està adaptada de forma específica a altres tipus de pràctiques. No serà EQUILIBRADA perquè només tindrà en compte els residents en l’entorn immediat i no té en compte els que viuen a la Plana, Can Comelles, urbanitzacions i els que necessiten ésser transportats fins a la porta amb seguretat: els infants, els disminuïts...

COSES QUE ES DEIEN...

Una visió d’Esparreguera a través de la història del 777 per GERARD BIDEGAIN

1. Grup d’actors que preparaven ''Un cor normal'' a La Passió

2-3. ''Molt soroll per no res'' per Tramateatre a Can Cordelles.

4. Grup de bombers voluntaris de l'ADF l'any 1995.

1

2

3

4


Número 23 juliol-agost 1995

RÈCORD GUINNESS?El Club de Bàsquet Espar-reguera intentarà batre el rècord Guinness omplint la pista del pavelló Ramon Martí de monedes de duro. Aques-ta és una manera diferent d’aconseguir una bona quan-titat d’ingressos que serviran per finançar la renovació de la superfície de la pista col∙locant un parquet sintètic, la col∙locació d’uns marca-dors que indiquin el temps de possessió -obligatoris a la segona nacional i a la primera catalana- i pintar el pavelló si la recol∙lecta ho permet. Per tal de facilitar la recollida de duros i poder cobrir amb més facilitat la superfície de la pista (580 m2) que equivalen a més de 5 milions de pessetes, CBE ha repartit guardiòles pels establiments de la vila perquè tots els esparregue-rins hi puguin col∙laborar.

A més, també explicàvem...

AIGUA: El passat 22 de maig (1995) va arribar a Esparreguera l’aigua de la planta d’Abrera.

ALDARULLS: Els veïns de l’Avinguda Francesc Macià es queixen dels con-tinus aldarulls al carrer.

AVIS: La residència de Can Comelles fa 10 anys.

BANDA: La banda de l’Escola Munici-pal de Música d’Esparreguera actua al programa ‘‘Què diu el Picó’’, emès a TV3.

BÀSQUET: Les 24 h de bàsquet cele-bren la seva 14a edició.

CASTELLERS: La cada vegada més consolidada colla de Castellers d’Esparreguera compta amb una gran quantitat d’actuacions i activi-tats al llarg de tota la temporada.

CELEBRACIÓ: Ràdio Esparreguera celebra els 15 anys.

CICLISME: El 22 de juliol de 1995 a les 22 h, el Club BTT Esparregue-ra organitzà el 2n Raid Nocturn d’Esparreguera, que sortí del carrer dels Arbres i transcorregué pels voltants del poble, per pistes i camins forestals.

DANSA: La companyia Metros de dansa estrena Duérmete ya!

FOTOGRAFIA: El Grup Fotogràfic amb el patrocini de l’Ajuntament d’Esparreguera i la col∙laboració de Fotografia Alcaraz, Foto Sistema i Casajoana han organitzat el Primer Concurs Comarcal de Fotografia Esparreguera 1995.

MÉS AIGUA: Cauen 59 litres per metre quadrat a Esparreguera el dia 6 d’agost de 1995.

ÒBIT: Mor Antonio Vilar (1912-1995) als 82 anys el dia 16 d’agost. Vilar era conegut a Esparreguera per haver protagonitzat la pel∙lícula El Judes, rodada a la vila l’any 1952.

PACTE: Els Socialistes signen un pac-te amb els Populars d’Esparreguera, un govern conjunt que durarà fins a 1999. Pluja de crítiques a l’alcalde Serra.

POLÍTICA: Jordi Mestres, president lo-cal de les JERCS assumeix el càrrec de coordinador en funcions de les JERCS del Baix Llobregat durant l’estiu del 1995.

SELECTIVITAT: 70 alumnes de l’Institut de Batxillerat EL Cairat es presenten a la Selectivitat.

TEATRE: Jaume Rovira prepara Un cor normal a La Passió.

TEATRE: Joan Castells dirigeix Fran-cesc Albiol a Em vec el bec.

TEATRE: Francesc Ribera dirigeix a La Passió l’obra Aquí hi ha mullader.

TRAMATEATRE: Estrena Molt soroll per no res al pati de Can Cordellas, el juliol de 1995, amb més de 20 actors i una vintena d’extres.

COSES QUE PASSAVEN...

PORTADA NÚM 24

42 S7T

ENTREVISTA

Els primers vestigis de la ci-vilització humana sempre es cataloguen a l’entorn d’un tros

de terrissa o d’un fragment de ceràmica que de ben segur havia estat contenidor o magatzem dels primers queviures. Esparreguera sempre ha tingut bons terrals, terra de molt bona qualitat que el giny i les mans dels nostres terrissers, van fer de la nostra vila un referent, ‘‘fins i tot més enllà de la Península Ibèrica’’. Actualment, molt poca gent recorda els carros pels car-rers d’Esparreguera carregats de terra per fer fang a les basses, o de fogots de llenya per atiar els forns plens de torretes, càntirs, gibrells i atuells pel bestiar. ‘‘No fa més de 50 anys, en una casa, començant per la teulada, passant per les parets i desaigües, fins als estris de la cuina, tot era de fang cuit i elaborat a mà’’.

Passats aquests 50 anys el Jaume es jubilarà fent platets perquè una altra terrisseria els regali als escolars que la van visitar. Amb la seva jubilació es consumarà la fi de la terrisseria a Espa-rreguera. La terrisseria com a elaboració tradicional d’estris i atuells tant útils com decoratius. El Jaume Bosch des del principi de la seva activitat com a terrisser ja sabia de la precarietat del seu ofici. Com a bon observador ‘‘ ja sabia que altres materials amb més qualitats que el fang, però aleshores més cars, porcellana, pisa... i més tard la uralita i el plàstic, acabarien amb l’ofici’’. El Jaume, pragmàtic, ja entenia que: ‘‘la modernitat és la millora a gairebé tot i també la ruïna del negoci’’.

Fa uns mesos l’Ajuntament va infor-mar que volia revitalitzar la terrissa tradicional. El Jaume apunta que: ‘‘això

ja s’ha dit moltes vegades i ara ja és massa tard. L’Ajuntament, de veritat, no se n’ha cuidat mai de la terrisseria. S’ha de dir també, que entre terrissers no s’havien entès mai’’. Del museu... ‘‘també se n’ha parlat moltes vegades però mai de manera seriosa. Ara ja només queda recollir el que queda, abans no es perdi, i veure on es col∙loca’’. El cert és que qui vulgui conèixer Es-parreguera, sigui per pàgina web o viatjant, no té manera de saber res de la terrissa al nostre poble. Curiosament, L’Ametlla de Mar coneguda pel museu de ceràmica popular més important d’Europa i Argentona coneguda pel famós museu del càntir, no havien tingut mai cap mena de vinculació amb la indústria de la terrissa.

*A Esparreguera, pel cap baix, hi havia hagut una dotzena de forns.

JAUME BOSCHterrisser

Per Carles Reynés

El seu avi ja era terrisser al carrer dels Arbres i ‘‘el 18 d’abril de 1946, va fer la primera cuita al forn carrer Bruc, a Cal Reganer’’. El Jaume Bosch encara hi treballa, però ara és un local comercial d’un bloc de pisos. ‘‘De petit feia figuretes de fang, algunes de les quals, l’avi que era molt traçut, sovint incor-porava a les peces’’. Però l’ofici de terrisser amb 50 anys, ha passat de ser un ofici dur i sacrificat -aquells anys no hi havia feines bones, totes eren dures- a ser un ofici oblidat, passant per una etapa intermèdia amb tocs romàntics.

c/ Hospital, 9-12 | T. 93 777 13 42 | ESPARREGUERAPAPERAIRA

c/ Santacana, 42 | T. 93 775 58 06 | MARTORELL

REEDUCACIÓ POSTURAL

TRACTAMENTS VISCERALS

LESIONS ARTICULARS

LESIONS MUSCULARS ITENDINOSES

PATOLOGIES CRÒNIQUESartrosi, artritis…

LESIONS ESPORTIVESesquinçaments, ruptures musculars, tendinitis…

REHABILITACIÓ DE LESIONS PERACCIDENTS DE TRÀNSIT

REHABILITACIÓ POSTQUIRÚRGICA

COLUMNA VERTEBRALcervicàlgia, dorsàlgia,lumbàlgia, escoliosi, hèrnies iprotrusions discals,contractures musculars…

…i des d’araOSTEOPATIA

N_111 febrer | març 2010

FESTESI TRADICIONS

d’esparreguerad’esparreguera · la moció presentada per ciu i erc a favor del dret a decidir....

Documents