Daniel Recasens i Vives

Configuració lingual de vocals, consonants i grups de consonants del català.

Dades d’ultrasons

Universitat Autònoma de BarcelonaServei de Publicacions

Bellaterra, 2019

Primera edició: març de 2019

Edició i impressió:Servei de Publicacions

Universitat Autònoma de BarcelonaEdifici A. 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès). Spain

Tel. 93 581 10 22. Fax 93 581 32 39sp@uab.cat

http://publicacions.uab.cat/

Imprès a Espanya. Printed in Spain

Dipòsit legal: B-4355-2019ISBN 978-84-490-8520-8

Materials 5Configuració lingual de vocals, consonants i grups de consonants del català. Dades d’ultrasons

Sumari

1. Introducció.......................................................................................................................................... 7

2. Metodologia........................................................................................................................................ 13 2.1. Seqüències i parlants .................................................................................................................... 13 2.2. Procediment d’adquisició de dades .............................................................................................. 14 2.3 Anàlisi de dades ............................................................................................................................ 14 2.3.1. Segmentació ...................................................................................................................... 14 2.3.2. Obtenció i processament de contorns linguals .................................................................. 15 2.4. Organització de la secció de resultats .......................................................................................... 15

3. Resultats. Seqüències VCV .............................................................................................................. 17 3.1. Característiques articulatòries i coarticulatòries de les consonants ............................................. 17 3.1.1. Labials ............................................................................................................................... 17 3.1.2. Linguals ............................................................................................................................. 17 3.1.2.1. Configuració lingual ............................................................................................ 17 3.1.2.2. Coarticulació vocàlica ......................................................................................... 19 3.2. Característiques articulatòries i coarticulatòries de les vocals ..................................................... 20 3.2.1. Comparació entre consonants contextuals de diferents llocs d’articulació ....................... 20 3.2.2. Diferències entre consonants contextuals del mateix lloc d’articulació ........................... 21 3.3. Canvis de configuració lingual de consonants al llarg del temps ................................................ 21 3.3.1 Context vocàlic anterior ..................................................................................................... 22 3.3.2 Contextos vocàlics baix i posterior .................................................................................... 23 3.4. Resum .......................................................................................................................................... 24

4. Resultats. Grups de consonants heterosil·làbiques ................................................................... 25 4.1. Diferències entre C1 i C2 ............................................................................................................. 25 4.1.1. Seqüències /aC#Ca/ .......................................................................................................... 25 4.1.2. Seqüències /iC#Ci/ ............................................................................................................ 25 4.2. Canvis de configuració lingual al llarg del temps ........................................................................ 26 4.2.1. Grups amb consonant velar ............................................................................................... 26 4.2.1.1. Dental/alveolar + velar ........................................................................................ 26 4.2.1.2. Velar + dental/alveolar......................................................................................... 26 4.2.1.3. Velar i alveolopalatal/palatoalveolar ................................................................... 27 4.2.2. Grups amb consonants dentals/alveolars i alveolopalatals/palatoalveolars ...................... 28 4.2.2.1. Dental/alveolar + alveolopalatal/palatoalveolar .................................................. 28 4.2.2.2. Alveolopalatal/palatoalveolar + dental/alveolar .................................................. 28 4.2.3. Combinacions amb consonants dentals i alveolars ........................................................... 29 4.2.3.1. Consonant més constrenyida + consonant menys constrenyida .......................... 29 4.2.3.2. Consonant menys constrenyida + consonant més constrenyida .......................... 29 4.3. Resum .......................................................................................................................................... 30

6 Materials Daniel Recasens i Vives

5. Resultats. Altres grups .................................................................................................................... 31 5.1. Seqüències de fricatives linguals ................................................................................................. 31 5.2. Sonoritat ....................................................................................................................................... 31 5.3. Oclusiva vs. aproximant ............................................................................................................... 32

6. Resum general i discussió ................................................................................................................. 33

Referències .............................................................................................................................................. 35

Apèndix ..................................................................................................................................................... 137

Materials 7Configuració lingual de vocals, consonants i grups de consonants del català. Dades d’ultrasons

1. Introducció1

El llibre que té el lector entre les mans és un estudi de fonètica articulatòria del català. Presenta dades de configuració lingual de vocals i consonants en seqüències vocal-consonant-vocal (VCV), i de consonants en seqüències heterosil·làbiques a través de frontera de mot (C#C) i en alguns grups tautosil·làbics, obtingudes amb la tècnica d’ultrasons. Les seqüències VCV inclouen vocals altes, mitjanes i baixa, i les consonants /p, t, d, n, l, s, ɾ, r, ʃ, ʎ, ɲ, k/, i els grups de consonants presenten la majoria de combinacions possibles en català. Les dades foren emeses essencialment per parlants de la varietat dialectal central.

La tècnica d’ultrasons difereix de l’electropalatografia i la magnetometria en el fet que proporciona dades d’emplaçament de la llengua, especialment del predors en la zona palatal i del postdors en les zones velar i faríngia, si bé no pas de manera clara pel que fa a l’extrem anterior de la llengua i, per tant, a l’àpex i, en alguna mesura, a la làmina lingual per motius exposats en la secció 2. Les dades d’interès complementen altres dades articulatòries sobre els sons del català incloses en treballs anteriors i, més específicament, les dades palatogràfiques i magnetomètriques que figuren a Recasens (2014) i a Recasens i Pallarès (2001). La majoria de les configuracions linguals exposades en aquest llibre han estat utilitzades en articles apareguts en revistes especialitzades (Recasens i Rodríguez, 2016, 2017a, 2017b i 2018, i Rodríguez i Recasens, 2017), l’objectiu dels quals era sobretot avaluar el grau de resistència coarticulatòria de vocals i consonants, que està inversament relacionat amb el grau de variabilitat contextual, així com els efectes coarticulatoris parti-culars entre consonants i vocals en contacte.

Les dades d’ultrasons corresponents a seqüències simètriques VCV seran utilitzades en aquest estudi per a caracteritzar articulatòriament les vocals i consonants del català a partir de la posició que ocupen les dife-rents regions de la llengua, amb inclusió del postdors, situat a l’alçada de la zona velar en la seva porció superior, i de la zona faríngia en les seves porcions mitja i inferior. En aquest sentit, té força interès disposar d’informació sobre, per exemple, les diferències relatives a l’elevació de la regió lingual frontal i a l’avança-ment postdorsal entre consonants dentals i alveolars, i entre consonants palatoalveolars i alveolopalatals, de modes d’articulació diversos. En particular, convé conèixer en quina mesura les configuracions linguals de /l/ fosca o velaritzada, /s/, la vibrant /r/ i fins i tot l’al·lòfon aproximant de /d/ contrasten amb les d’altres consonants dentals i alveolars com /t/ i /n/. La informació sobre aquestes característiques articulatòries hau-ria de contribuir a millorar el nostre coneixement sobre les causes d’alguns canvis fonètics del català antic o del català dialectal, com ara per exemple la vocalització de [] final de síl·laba en [w] (creure CRED[E]RE, seu SED[ET]) o modificacions de qualitat vocàlica en el context de /l/ fosca o /r/ vibrant (folguera < falguera, roblegar < reblegar).

Ens ocupem també del grau de coarticulació de vocal a consonant en les seqüències VCV d’interès, que ja havíem analitzat en altres publicacions, i és possible investigar-les aquí amb dades de posició del cos lingual sencer. Altres treballs indiquen l’existència de menys coarticulació de vocal a consonant durant /s, r/ i les consonants alveolopalatals /ʎ, ɲ/ i palatoalveolar /ʃ/, així com durant /l/ fortament fosca o velaritzada, que al llarg de les consonants labials i altres dentals i alveolars. El motiu d’aquesta diferència rau en l’elevat grau de control dels articuladors per a la producció de les consonants vibrant i fricatives linguals anteriors, i també en el fet que l’elevació i l’avançament del dors per a l’articulació de les consonants alveolopalatals i palatoalve-

1 Aquest estudi no hagués estat possible sense l’ajut de Clara Rodríguez en les tasques de processament i anàlisi estadística de dades d’ultrasons, ni sense el suport econòmic del projecte del Ministeri d’Economia i Competitivitat FFI2013-40579-P i del premi ICREA Academia 2011.

8 Materials Daniel Recasens i Vives

olars constreny tot el cos de la llengua i, en conseqüència, restringeix el seu grau d’adaptabilitat contextual. El cas de /l/ fosca és similar al de /r/ vibrant, per tal com les dues consonants són produïdes alhora amb des-cens predorsal i retracció postdorsal tot fent que, per motius ben diferents a les consonants alveolopalatals, les diferents regions linguals esdevinguin poc adaptables als sons contextuals. I fins i tot si té una realització poc fosca o més aviat clara (com la dels parlants d’aquest estudi), la producció de la consonant lateral alveo-lar requereix també un cert descens del predors i una certa retracció del postdors per tal de facilitar la sortida de l’aire expirat per un o ambdós costats de la cavitat oral. Els efectes sobre aquestes consonants són exercits sobretot per les vocals anteriors en el cas de les consonants labials, dentals i alveolars en general, i per les vocals baixa i posteriors labials en el cas de les consonants palatoalveolars i alveolopalatals. Un altre aspecte d’interès és investigar si l’oclusiva velar mostra dos o més indrets de l’oclusió davant de vocal i, per tant, un indret postpalatal davant de vocal anterior i un indret estrictament velar davant de les vocals baixa i posteriors labials, o bé tres indrets en el cas que l’emplaçament de l’oclusió sigui més posterior per a /o, u/ que per a /a/.

Pel que fa als efectes de consonant a vocal en seqüències simètriques VCV, avaluem fins a quin punt les dades d’ultrasons confirmen els resultats obtinguts amb altres mètodes d’enregistrament i anàlisi de dades articulatòries. Les dades vigents indiquen que les vocals de la sèrie anterior són resistents a la coarticulació consonàntica en la faringe i en la zona palatal, que és on s’articulen, per motius similars als apuntats més amunt per a les consonants alveolopalatals. Per la seva banda, les vocals de la sèrie posterior baixa i labials exhibeixen força variabilitat contextual sobretot en la cavitat oral per tal com la làmina i el predors no inter-venen en llur producció. Els efectes coarticulatoris en consideració són exercits especialment per les conso-nants articulades amb una cert descens i retracció linguals, a saber, /l, r/ i potser /s/ i [], sobre les vocals anteriors, i per les consonants palatoalveolars i alveolopalatals sobre les vocals baixa i posteriors labials.

Les seqüències simètriques VCV d’interès també permeten d’estudiar la direcció dels efectes coarticu-latoris de consonant a vocal, ja sigui de tipus anticipatori sobre la vocal precedent o de tipus retardatori sobre la vocal següent, i això per tal com la tècnica d’ultrasons proporciona imatges del tracte vocal al llarg del temps. Aquestes dades relatives a la direcció coarticulatòria han d’incidir sobre el coneixement que tenim de les causes del canvi fonètic i, en particular, sobre la direcció regressiva i/o progressiva de les assimilacions vocàliques a les consonants adjacents. En principi, s’espera que /l/, especialment si és força fosca, i la vibrant /r/ exerceixin efectes coarticulatoris sobretot de caràcter anticipatori, per tal com l’activitat dorsal s’avança a l’activitat apical durant la producció de la primera consonant i en bona mesura també de la segona (vegeu Sproat i Fujimura, 1993 pel que fa a la lateral alveolar de l’anglès americà). A més a més, dades palatogrà-fiques i acústiques indiquen que /r/ pot exercir també efectes retardatoris considerables sobre la vocal següent associats sobretot amb el mode d’articulació vibrant, i les dades d’ultrasons poden informar-nos sobre si aquests efectes ocorren en les regions anterior i/o posterior de la llengua. Per la seva banda, els efectes coar-ticulatoris exercits per les consonants alveolopalatals i palatoalveolars sobre les vocals adjacents haurien de ser sobretot retardatoris, en consonància amb dades magnetomètriques reportades en estudis anteriors segons les quals el moviment de descens dorsal després de l’alliberament de l’oclusió o constricció d’aquelles con-sonants durant la vocal següent resulta ser més lent que el moviment d’ascens dorsal abans que comenci l’oclusió o la constricció durant la vocal precedent.

Un altre tema central de recerca del llibre són els grups de consonants en estructures /aC#Ca/ i /iC#Ci/. El llibre analitza la configuració lingual de les consonants del català en la majoria de combinacions conso-nàntiques i també llur grau de variabilitat articulatòria en funció del context consonàntic i de la posició sil-làbica. Es tracta de veure si les diferències de resistència coarticulatòria exhibides per les consonants indivi-duals en aquests grups consonàntics són anàlogues a les observades en seqüències VCV i quins efectes contextuals de consonant a consonant promouen aquest escenari, així com si, tal com ha estat proposat sovint en fonètica i fonologia, les consonants són més variables i emeses amb configuracions linguals menys extre-mes quan apareixen en posició final de síl·laba que quan es troben en posició inicial de síl·laba. La presència de les dues vocals acompanyants /a/ i /i/ en les seqüències /aC#Ca/ i /iC#Ci/ d’interès també ha de proporci-onar informació sobre fins a quin punt els efectes de consonant a consonant estan condicionats pels efectes coarticulatoris exercits per una vocal i l’altra.

L’anàlisi de les trajectòries de configuració lingual al llarg del temps en aquestes seqüències de consonants heterosil·làbiques permetrà d’avaluar els mecanismes de coproducció de consonants successives. En concret,

Materials 9Configuració lingual de vocals, consonants i grups de consonants del català. Dades d’ultrasons

s’investigaran els canvis de configuració de la llengua des de l’inici de la primera consonant (C1) fins al final de la segona (C2) en seqüències integrades per consonants dels llocs d’articulació següents:

(a) Dental o alveolar i dorsovelar, i per tant consonants emeses amb articuladors independents i superpo-sables (l’àpex i/o la làmina, i el dors).

(b) Alveolopalatal o palatoalveolar i dorsovelar, i per tant consonants produïdes amb articuladors pròxims (la làmina i el predors, i el dors).

(c) Dental o alveolar i alveolopalatal o palatoalveolar, i per tant consonants produïdes també amb articu-ladors propers (l’àpex i/o la làmina, i la làmina i el predors).

(d) Consonants dentals i alveolars més o menys constrenyides segons el mode d’articulació. Tal com indicàvem més amunt, són més constrenyides /s, r/ que /t, n/, i /l/ pot ser-ho sobretot si és fosca o velaritzada i també a causa del mode d’articulació lateral.

L’estudi de les dades de configuració lingual de totes aquestes seqüències C#C pot ajudar a comprendre diferents aspectes que considerem seguidament.

(a) Pel que fa a les seqüències amb dental o alveolar i dorsovelar, cal constatar una tendència universal a fer que, en comparació amb /t/, /k/ s’assimili amb més dificultat al lloc d’articulació de la consonant següent i al seu torn la consonant precedent s’hi assimili més freqüentment (Jun, 1995). Així, per exemple, en català central pot haver-hi assimilació regressiva de lloc a /t#k/ ([tk], [kk] set cases), però no pas a /k#t/ ([kt] sac tort). Les dades articulatòries de diverses publicacions també indiquen que hi ha més superpo-sició gestual a /tk/ que a /kt/ (anglès; Hardcastle i Roach, 1979, Byrd, 1996), a /nk/ que a /kn/ (català, Recasens i Mira, 2015; italià, Farnetani i Busà, 1994) i a /sg/ que a /gs/ (anglès, Byrd, 1996). El motiu d’aquesta diferència no és prou clar. Pot guardar relació amb els fets següents: el dors de la llengua s’adapta més difícilment que l’àpex o la làmina al lloc d’articulació de la consonant següent perquè és menys flexible; un nivell de pressió intraoral superior per a les oclusives velars que per a les oclusives dentoalveolars promou un major retardament en l’anticipació lingual de la consonant següent i per tant en dificulta l’assimilació regressiva. Un altre argument explicatiu, verificable amb dades d’ultrasons, rau en la major complexitat articulatòria de les seqüències velar + dental/alveolar que dels grups dental/alveolar + velar. Efectivament, mentre que en seqüències com /tk/ l’elevació del dors de la llengua per a l’oclusiva velar pot anticipar-se sense perturbar l’oclusió apicolaminal de /t/, en el cas de /kt/ el movi-ment d’ascens de l’àpex i la làmina per a l’oclusiva dentoalveolar durant /k/ sol anar acompanyat d’un cert descens del dors i per tant de l’articulador implicat en la formació de l’oclusió velar. En definitiva, hi hauria un cert reposicionament de l’articulador lingual primari de C1 durant la producció de /kt/ i, per tant, la realització de /kt/ comportaria un cost articulatori superior al de /tk/ (vegeu també Yip, 2013).

Una altra qüestió d’interès és si el mode d’articulació de la consonant dental o alveolar incideix sobre el grau de superposició amb una consonant velar adjacent. Així, per exemple, considerem que el grau de super-posició entre els gestos linguals frontal i dorsal hauria de ser menor per a /sk, ks/ que per a /tk, kt/ en atenció als elevats requeriments involucrats en la producció de les consonants fricatives (vegeu també Byrd, 1996), i per a /tk/ que per a /nk/ a causa de les diferències de pressió intraoral i de prominència de l’explosió entre les oclusives orals i les oclusives nasals. També el fet que /l/ (sobretot si és fosca) i /r/ presentin un cert endarreriment postdorsal podria facilitar la coproducció d’aquestes consonants amb /k/ en les seqüències /lk/ i /rk/, si bé és possible que la ràpida excursió de l’àpex en el cas del grup /rk/ comporti poca superposició entre la consonant ròtica i la consonant velar.

(b) En principi, les seqüències integrades per consonants alveolopalatals o palatoalveolars i velars com /kɲ/ i /ɲk/ podrien realitzar-se en un mateix indret si les dues consonants successives presenten mes-

10 Materials Daniel Recasens i Vives

cla de gestos linguals, o bé experimentar un canvi d’indret de l’oclusió o la constricció de darrere cap endavant (/kɲ/) o de davant cap endarrere (/ɲk/). El mecanisme de mescla de gestos genera una rea-lització de compromís entre dues articulacions properes, emesa o bé en un indret intermedi entre una articulació i l’altra, com en el cas de la seqüència /ki/, on /k/ es fa palatovelar o postpalatal en lloc de purament velar (Browman i Goldstein, 1989), o bé mitjançant una àrea de l’oclusió o de la constric-ció que inclou les àrees corresponents a C1 i C2 en grups de consonants com els estudiats en aquest llibre. Pel que fa a /kɲ/ i /ɲk/, es tracta de saber doncs si les dues seqüències, una d’elles o bé ni l’una ni l’altra, presenten mescla de gestos. En l’avinentesa que hi hagi mescla gestual, s’espera que el mecanisme s’apliqui sobretot a /kɲ/, per tal com també té lloc entre /k/ i la vocal següent. Així mateix, convé investigar si aquest mecanisme comporta només l’avançament de l’indret d’oclusió dorsal de l’oclusiva velar o també una certa retracció de l’indret oclusiu de la nasal alveolopalatal, i si opera al llarg de tot el grup o bé a partir del punt mig de la primera consonant fins ben entrada la segona. En l’avinentesa que cap dels dos grups consonàntics no exhibeixi mescla gestual i per motius similars als esgrimits en relació amb les seqüències amb dental o alveolar i velar, l’anticipació del gest de C2 hauria de ser d’execució més difícil en el cas de /kɲ/ que en el de /ɲk/ atès que, mentre que a /ɲk/ el postdors podria anticipar-se sense interferir massa amb l’articulador primari laminopredorsal de /ɲ/, a /kɲ/ l’elevació anticipada del predors durant C1 hauria de comportar un cert descens de l’articulador primari postdorsal de l’oclusiva velar i, per tant, interferir amb l’oclusió d’aquesta consonant.

Altres seqüències C#C analitzades en aquest apartat inclouen l’africada /tʃ/ i, per tant, són /tʃk/ i /ktʃ/. En aquest cas, la presència d’un període fricatiu a l’acabament de l’africada hauria de dificultar la implementa-ció del procés de mescla gestual en la seqüència /tʃk/ i qui sap si també en la seqüència /ktʃ/. La mateixa objecció seria aplicable als grups /ʃk/ i /kʃ/.

(c) S’espera que les seqüències amb oclusiva dental o alveolar i consonant alveolopalatal o palatoalveo-lar presentin mescla gestual si les dues consonants en contacte són poc constrenyides i, per tant, no pertanyen a modes d’articulació amb elevats requeriments articulatoris. Aquest seria el cas, per exem-ple, dels grups /nʎ/ i /ʎn/, que haurien de realitzar-se mitjançant palatalització de la consonant alve-olar i expansió de l’àrea de contacte laminal de /n/, tot fent que l’oclusió resultant del grup sencer i no només la de /ʎ/ sigui alveolopalatal. Convé analitzar, doncs, fins a quin punt les dues seqüències presenten mescla de gestos amb realització alveolopalatal al llarg de tot el grup. També podria esde-venir-se que /ʎn/ fos articulatòriament més complexa que /nʎ/ pel mateix motiu indicat en el cas de /kt/ vs. /tk/. En aquest cas, /nʎ/ presentaria anticipació de l’activitat dorsal corresponent a C2=/ʎ/ durant C1=/n/ i, per tant, un increment de contacte en la zona de l’oclusió i mescla gestual, mentre que durant la realització de /ʎn/ l’elevació anticipada de la regió frontal de la llengua podria compor-tar un cert descens del dors durant C1=/ʎ/, manca d’un increment apreciable de contacte lingual en la zona de l’oclusió al llarg de C2=/n/ i, en definitiva, absència de mescla de gestos.

Si la consonant alveolopalatal va acompanyada d’una consonant alveolar altament constrenyida, com ara /s/, la vibrant /r/ i fins i tot /l/, sobretot si és fosca, ha d’haver-hi canvi de lloc d’articulació entre C1 i C2 més que no pas mescla gestual. Així, en seqüències com /ɲr/, els elevats requeriments de mode d’articulació de la consonant vibrant haurien de fer que la consonant alveolopalatal esdevingués fortament despalatalitzada, que /r/ resultés poc palatalitzada, i fins i tot que pogués haver-hi assimilació regressiva de lloc d’articulació i que // passés a realitzar-se alveolar amb la regió apicolaminal de la llengua. Convé analitzar també si els requeri-ments de lateralitat fan que seqüències com /l/, amb una varietat poc fosca de /l/, puguin resoldre’s mitjançant mescla de gestos en lloc de presentar dos gestos consecutius, i també si /l/ es comporta com /ɲr/.

(d) La realització de les seqüències C#C integrades exclusivament per dentals i alveolars depèn sobretot del grau de constrenyiment articulatori de les consonants que formen part del grup. En concret i d’acord amb dades palatogràfiques reportades en estudis anteriors, s’espera que /t/ dentoalveolar s’assimili a /s, r/ següents, per tal com la fricativa i la vibrant són més constrenyides que l’oclusiva

Materials 11Configuració lingual de vocals, consonants i grups de consonants del català. Dades d’ultrasons

oral a causa de les característiques de mode d’articulació. També podria haver-hi assimilació regres-siva en les seqüències /ns, nr/, atès que /r/ sol ser postalveolar, /s/, centroalveolar, i /n/ pot articular-se en diferents indrets de la zona alveolar segons el grau d’anterioritat de la vocal adjacent (vegeu Reca-sens i Pallarès, 2001 en aquest sentit). Queda poc clar si un cert grau de constrenyiment lingual associat amb el mode lateral pot impedir que una varietat poc fosca de /l/ com la del present estudi s’assimili al lloc d’articulació centroalveolar o postalveolar de /r/ i fins i tot de /s/ següents. Per altra banda, atès que les assimilacions de lloc solen ser regressives, no s’espera que en seqüències com /rt/ i /st/ C2 s’assimili freqüentment a C1, sinó que hi hagi sovint un canvi de lloc d’articulació des de l’indret alveolar de C1= /r, s/ fins al dentoalveolar de C2=/t/. En relació amb totes aquestes qües-tions hi ha el problema que la tècnica d’ultrasons és poc adequada per a estudiar els canvis d’empla-çament de l’oclusió o la constricció en consonants emeses amb una regió lingual frontal.

Cal esmentar que aprofitàrem les sessions de gravació de dades de configuració lingual d’aquelles com-binacions VCV i C#C per adquirir dades d’ultrasons d’algunes seqüències de consonants del català que podríem qualificar de marginals. Per una banda, enregistràrem seqüències de fricatives linguals per tal de verificar si, a diferència de /s#ʃ/, que hauria de realitzar-se mitjançant assimilació regressiva (dos xais), la seqüència /ʃ#s/ (peix salat) és produïda o bé amb mescla gestual i, per tant, una constricció lingual intermè-dia entre els indrets de la constricció de /ʃ/ i /s/, o bé amb dos indrets d’articulació palatoalveolar (més poste-rior) i alveolar (més anterior) consecutius. També enregistràrem seqüències de dues oclusives heterosil·làbi-ques amb C2 sonora i sorda per tal d’analitzar si l’oclusiva sonora s’articula amb una cavitat faríngia de dimensions superiors a la sorda, i si aquesta diferència es transmet a l’oclusiva precedent en atenció al fet que el català presenta assimilació regressiva de sonoritat en grups d’oclusives d’aquestes característiques. Un increment de les dimensions de la cavitat faríngia promou un descens de la pressió intraoral i facilita la vibració de les cordes vocals. Finalment, adquirírem dades de configuració lingual corresponents a les seqüèn-cies tautosil·làbiques [kl]/[ɣl] i [kɾ]/[ɣɾ] dels mots clar, glaç, cranc i groc en posició intervocàlica i a les seqüències heterosil·làbiques [lk]/[lɣ] i [rk]/[rɣ] dels mots calcar, alga, arca i embargar, també entre vocals. El motiu principal d’aquests darrers enregistraments fou analitzar les diferències de grau d’avançament postdorsal entre l’aproximant sonora [ɣ] i l’oclusiva sorda [k], i si aquestes diferències depenen de si la consonant velar d’interès precedeix o segueix la consonant líquida.