de la curiositat a la recerca en ci Ències experimentals

DE LA CURIOSITAT A LA RECERCA DE LA CURIOSITAT A LA RECERCA EN CIEN CIÈNCIES EXPERIMENTALSÈNCIES EXPERIMENTALS

Neus Sanmartí, UABOctubre 2006

De què parlarem?

• De la diferència entre curiositat i interès

• De la relació entre interès i recerca

• De la relació entre interès i esforç

• De les “bones” preguntes per generar recerques

• Dels models, que ajuden a generar bones preguntes per investigar i així fer-los evolucionar.

Curiositat: És l’atracció i el desig per una cosa nova.

Si l’objecte de la recerca no correspon a interesos profunds de l’alumnat, satisfarà la seva curiositat però el seu interès s’esvairà ràpidament.

La curiositat no és un suport a l’interès, sinò el seu enemic més perillós.

R. Cousinet, 1967

Quan allò nou és conegut (encara que sigui superficialment) deixa de ser nou i, per tant, d’interessar a la curiositat, la qual busca una altra novetat i així contínuament. La curiositat no satisfà.

L’interès neix i es desenvolupa en oposició a la curiositat.

La curiositat desitja la renovació de l’objecte,

l’interès vol mantenir-loLa curiositat es satisfà amb una visió instantània de l’objecte,

l’interès necessitat un examen perllongat

La curiositat busca i troba la varietat en la diversitat d’objectes diferents,

l’interès busca la varietat i la troba en aspectes diferents del mateix objecte

La curiositat es satisfà amb l’actitud expectant davant de l’objecte,

l’interès es satisfà amb l’acció exercida sobre i amb l’objecte.

Seria un error suposar que l’interès està en l’objecte (un tema) i que aquest dóna lloc a l’activitat. No hi ha res en una roda que pugui despertar l’interès a menys que els objectes estimulin algun impuls a actuar.

L’interès és necessitat d’actuar, necessitat que s’enriqueix a mesura que, per mitjà de l’acció, es revelen les possibilitats de l’objecte i les de la persona que actua.

Només l’acció en el sentit dels interessos possibilita que el nen adquireixi consciència.

• Satisfer els interessos dels nens suposa, en primer lloc, conèixer aquests interessos i les seves fases succesives.

• Suposa després proposar als escolars, a cada estadi, els objectes d’acció i de treball que corresponen a aquests interessos generals, però també els particulars.

• I aleshores, permete’ls escollir fer el que vulguin en funció d’una finalitat.

La nostra pràctica escolar crea una oposició entre esforç i interès que en

realitat no existeix. L’esforç va associat a l’interès, depèn d’ell i està

condicionat per ell.

El motor de tota la vida, de tot l’aprenentatge de la vida, és l’interès.

(Totes les frases són de R. Cousinet)

Què es pot afegir al discurs de R. Cousinet des de la

perspectiva actual?

1. 1. La importància de les bones preguntes

Com es diu, en una recerca una bona pregunta es molt més que la meitat la recerca.

Què es pot afegir al discurs de R. Cousinet des de la

perspectiva actual?

2. 2. La necessitat d’orientar la mirada i el pensament cap a la construcció de models coherents amb els de la ciència, que proporcionin autonomia per fer preguntes rellevants, per orientar l’acció (i així anar-los fent evolucionar).

MEDI NATURAL

Què creus que passa quan barregem el llevat i el sucre?

Què passarà a cada ampolla?

Què ha passat amb el llevat que tenia sucre? (ampolla 1)

Què ha passat amb el llevat que no tenia sucre? (ampolla 2)

Un guió de “pràctiques” habitual

EL llevat és un ésser viu?

Què tenim a cada ampolla?

Què fem? Què creiem passarà a cada ampolla?

Què ha passat a cada ampolla?

Com podem relacionar els resultats amb el que teníem i hem fet?

Aquesta experiència ens proporciona alguna prova (evidència) que el llevat és un ésser viu ? Quina? És suficient per afirmar-ho?

El guió revisat: Què canvia i per què?

Quines altres proves podríem trobar?Recerca

Què es pot remarcar d’aquest enfoc de la recerca?

• Sorgeix d’una pregunta al voltant d’un objecte i d’una acció.

• Està relacionada amb l’aprenentatge d’un model que proporciona “eines per pensar”, per orientar les preguntes, la mirada i l’acció.

• Es dirigeix a buscar i identificar proves (evidències) que donin suport a les nostres idees, hipòtesis o prediccions.

Pas de les preguntes del “per què” a les del “com”

• Els “per quès” són preguntes finalistes, sovint teleològiques.

• Acostumen a ser les preguntes que ens fem primer.

• Però la ciència tendeix a donar respostes sobre “coms” (regularitats- lleis, mecanismes-constriccions).

Necessitat d’ajudar a passar les preguntes dels per quès

a preguntes dels coms

• Per què els ocells de cada illa són diferents? - Com han arribat a ser diferents?

• Per què plou? - Com s’origina la pluja? De què depèn que plogui?

• Per què l’aigua bull? - Com és que l’aigua bull a 100º?

A la recerca de regularitats

• Davant de la diversitat d’objectes i fenòmens, la ciència buscar identificar regularitats -lleis, classes, ordres-

Quin tipus de sòl és millor per viure els cucs de terra?

CEIP Escola BellaterraCEIP Escola Bellaterra

Si posem els cucs de terra davant de diferents tipus de sòl, aleshores aniran cap a la que prefereixen per viure.

CEIP Escola BellaterraCEIP Escola Bellaterra

Hipòtesi

Si posem els cucs de terra davant d’un mateix tipus de sòl però a diferent temperatura, aleshores aniran cap a la que prefereixen per viure.

Investiguem més variables: La temperatura

Aquestes investigacions comporten:

• Identificar variables que són importants per respondre a les preguntes que ens fem

• Trobar evidències, proves, sobre com es relacionen les variables.

IES J. Oliver 1r ESO

Com sabem que un conill és un ésser viu?

A la recerca de mecanismes

• Per explicar els fenòmens la ciència buscar identificar mecanismes i constriccions.

Sovint comporten interrelacionar nivells d’observació diferents (dins-fora, macro-micro…)

Com expliquem que la sal es dissol, el

metall no i la galeta tampoc (però es

trenca)?CEIP Coves d’en Cimany 1r

Fa referència a la unió-enllaç per relacionar-ho amb un fet:

“difícil de trencar”

Aquestes investigacions comporten:

• Imaginar què passa a dins i/o a fora de l’objecte o fenomen.

• Trobar evidències, proves, que allò que imaginem es relaciona amb fets.

Com es comporten els éssers vius? Ho fan tots igual?

Com canvia el bosc? Què passa dins dels éssers vius?

Expliquem què passa amb les plantes i els animals quan es produeix un

incendi

CEIP Coves d’en Cimany 5è

Com sap una au que ha de fugir de foc?

El cervell com a traductor de la informació(dins)

- I com va aquesta informació des dels sentits al cervell ? N.- .. Mm, per la sang!S’obre una nova via per continuar investigant, per buscar proves.

En quines condicions el bosc es recupera?

Amb pluja

Amb pluja

Sense pluja

Sense pluja

Respondre als interessos dels nostres alumnes i

estimular el seu pensament i la seva actuació depèn de

disposar d’un bon projecte, llibre, materials didàctics…?

Un mateix programa

(Ciències 6-12), diferents maneres

d’estimular el pensament i

l’acció (X. Durán)

Mira

r per

ò no to

car

Respon a curiositats? I a interessos? Promou la recerca?

Una alumna manipula dirigida per la mestra, els

companys “veuen i

escolten” (?)

Respon a curiositats? I a interessos? Respon a curiositats? I a interessos? Promou la recerca?Promou la recerca?

Tots fan el mateix, seguint allò que el mestre els fa fer i

observar.


Tots fan les mateixes accions per respondre a una pregunta, comparen els resultats que obtenen, els discuteixen,

dedueixen…


Cada alumne fa el que vol,

sense tenir clar perquè i com.


Cada grup treballa de

manera autònoma,

tenint clara la pregunta,

anotant els resultats a un

mural…


“Desenvolupar la capacitat dels escolars per utilitzar el coneixement científic per identificar preguntes i obtenir conclusions a partir de proves, amb la finalitat de comprendre i ajudar a prendre decisions sobre el món natural i els canvis que l’activitat humana hi produeix” (PISA, 2000).

Estimular la recerca, és coherent amb allò que la societat demana

que aprengui l’alumnat?

de la curiositat a la recerca en ci Ències experimentals

Documents