de petites peces de nadal - medias.diaridegirona.cat · coses com en el cicle de nadal. És tanta...

DIUMENGE, 24 DE DESEMBRE

Catàleg de petitespeces de

Nadal

Catàleg de petitespeces de

NadalTextos per Jordi Vilamitjana

Diari de Girona

Amb motiu del21è aniversari

OFERTES DE NADAL!!

JOIERIES

BONES FESTES

CARRER NOUGIRONAnúm. 16 núm. 6

Diari de Girona2 EspecialNadal Diumenge, 24 de desembre de 2006

Diari de Girona3EspecialNadalDiumenge, 24 de desembre de 2006

Nadal CATÀLEG DE PETITES PECES 2006

Escriví Montserrat Vayreda molts poemes per a aquestes dates. La dolça poetessa del’Empordà enguany no s’asseurà a redós de la taula de Nadal. Va morir acomençament de novembre. Per això mateix, en el frontispici d’aquest Catàleg depetites peces d’aquests dies, s’hi escau tan bé aquesta crida a la vida:

Nadal ens porta el recordde la pena i la feridai ens ensenya que la mortés vençuda per la vida.

I, encara més, aquesta crida a la festa:

El silenci es fa paraulai el record deixa senyalquan s’il·lumina el retauledel miracle de Nadal.

EL MIRACLE DE NADAL

Els petits detalls deNadalHi ha diversos moments a l’any que apleguen tradicions, mites,

rituals, i religió, en un tot barrejat i comú. Per sant Joan, perexemple, a l’entorn del ritual del foc s’hi congrien ritus

ancestrals de purificació, feines agrícoles, elements profans ireligiosos, mites de fecunditat i costums gastronòmics tan saborososcom les coques.

A l’entorn del Carnaval i les festes de primavera, a l’entorn de TotsSants, de les castanyades i de les festes de difunts es barregen totamena de creences i folklores, de plats tradicionals, d’hàbits i derituals. En cap època de l’any, però, s’entremesclen i trepitgen tantescoses com en el cicle de Nadal.

És tanta la barreja que costa de destriar allò que és propi iimportat, allò que toca i allò que s’inventa. La capacitat deritualització humana és infinita i hom tendeix a sumar, a barrejar, aconfondre. Ja no se sap si la cançó dels Reis és la del tió, si tocamenjar polvorons o torrons, si han de portar més regals el tió o elsreis, si s’han de muntar arbres o pessebres, si el que dóna bona sortés menjar els raïms o dur roba interior vermella...

Davant tanta i tan variada disbauxa, cal reivindicar el Nadal de lespetites peces, dels detalls, de les coses essencials que configurenuna tradició, que dibuixen una creença, que expliquen una manerade viure.

BASSEGODACONSTRUCCIONS, SL

Construcció i rehabilitació

Ctra. de Riudaura,57 • 17800 OLOT • Tel. 972 27 10 51 • Fax 972 26 07 27e-mail: [email protected]

BONES

FESTES


Els vegetals petits

El costumari nadalenc expressa, en el cor del’hivern, l’esperança en el reverdiment de lanatura: branques d’avet, boix grèvol, galzeran,

molsa, vesc... Els rams, les corones, els pessebres...tot és verd. Els vegetals són presents arreu.

El vesc té les fulles de color verd groguenc, lesflors groguenques, i els fruits en baia arrodonida iblanquinosa. Viu a les branques dels arbres. PerNadal és regalat com a estrena, o acompanyantregals, juntament amb el boix grèvol com ja feien elsromans.

És senyal de bon auguri a les llars i per a lesamistats. És una planta paràsita dels roures. Elsdruïdes cèltics el collien el sisè dia de la lluna delsolstici d’hivern. Al peu del roure sacrificaven dosbous blancs mai junyits i hi feien un àpat cultual.

És considerat la virior de l’arbre (sembla unaplanta ejaculada de l’arbre). Neix gemat, viscós,ufanós des de la soca. És també l’esperit del llamp.No pot ser tallat amb ferro sinó amb falç d’or.Simbolitza la regeneració de la família i la llar. És unancestral amulet casolà contra bruixes i tempestes.

Els pastors solen dur d’amulet contra llops illamps una branca de boix grèvol o un bastó degrèvol,. El boix grèvol com el vesc adorna el Nadal iés amulet contra mals esperits i talismà de bona sort.És un arbust amb fulles llustroses i generalment demarge ondulat i espinós, amb flors petites,blanquinoses, amb fruits rodons i vermells.

La molsa és una planta humil i petita. Les fullessón fines i no té branques. La textura és tova iesponjosa. El color és verd. A Canigó de JacintVerdaguer, els dos comtes s’asseuen a la molsa.

Prudenci Bertrana a l’Impenitent (1948) fa aquestaevocació de la molsa i del grèvol: “Cosa estranya,Aspriu feia poc cas de les observacions de la nena.Tenia altres motius d' entendriment. Grans estesesde molsa, de petites atzavares, de suro pelagrí, derames d' arboç, de gallerans, de grèvol, encatifavenl' empedrat. La molsa i els gallerans li evocaren un d'aqueixos records que, no sabem per quina raó nicausa, ens resten fidels fins a la més extremasenectud. I són com un punt lluminós, engrescador,en el passat obscur. Localitzava el record als aforesde Girona, a l'obac d' un pujol anomenat Montilivi.Era molt xic, ell; encara mai la severa autoritatpaternal no li havia permès de sortir sol més enllà deles muralles. Aquella tarda cercava molsa i gallerans

pel seu primer pessebre, entaforat en una espessabruguera, removent-la i aixafant-la mateix que unpetit senglar. N' hi havia un gruix insospitat, demolsa. Els peus se l'hi enfonsaven fins més amuntdels turmells. N'arrabassava a grapats, a llesques,que li embriagaven el palp amb llur fresquívolenvellutament i l'olfacte amb la sentor humidacaracterística dels boscos a l' hivern. Devegades, el llampar vermell d' una baiade gallerà el cridava de pressa. Eltemps era brúfol; el cel baix, lliscom la neu, i una alenadatramuntanal fina, aguda igebrada, li feia sentir piulotsa les orelles i el tornavabalb. A desgrat d' això, ide la poca cosa querepresenta arribar acasa amb un cabàs demolsa i un manyoc degallerans, es sentiacontent, molt content.Per primera vegadaen sa vida haviaestat feliç. Avui,pensant-hi, no s' hopodia explicar”.

La ponsètia ésanomenada tambéFlor de Pasqua i Florde Nadal. És unaplanta arbustiva, quepot fer fins a 4 m d'alt,però que en els testosde casa nostra amb proufeines es deixa arribar als50 cm. És originària deMèxic i es cultiva per lesseves flors vermelles o roses.Als Països Catalans, s'haconvertit en una típica plantad'interior que adorna les cases durantles festes nadalenques.

La nadala és planta herbàcia bulbosa de 20 a 80cm d'alçària, de fulles allargades i de flors oloroses,blanques, agrupades en ramells. Creixespontàniament en prats de la regió mediterrània,però també és molt conreada en jardins.

Cian Magenta negro amarillo


Els vegetals mésgransL’arbre de Nadal és un avet o arbre similar, que, guarnit amb

llums i objectes lluents, és un dels elements decoratius deNadal més importants a les llars occidentals. Hom sol penjar-

hi presents la nit de Nadal. Originari d'Alemanya, a mitjan seglepassat fou introduït a França i a Anglaterra. Actualment s'ha difósals Països Catalans.

L’avet és l’arbre perenne, símbol de la natura que no mor. Téuna significació semblant a la del tió de nadal: l’arbre verdexpressa que la natura no mor. Se’l sol guarnir amb cintes,garlandes i llumets. Als seus peus apareixen els regals de Nadal.

En el decurs de la història de la humanitat els arbres han estatreferents imprescindibles: l’arbre de Jessè, que és l’arbregenealògic de Jesús a partir del pare de David; l’arbre de laciència del bé i del mal, l’arbre situat al mig del paradís terrenali que havia d’assegurar la immortalitat de la primera parella sino hagués pecat; l’arbre de la creu, en què fou mort Jesús;l’arbre de la llibertat, arbre plantat a molts indrets de Françacom a símbol de la llibertat conquerida al 1789; l’arbre de lavida; les festes de l’arbre de maig; les festes de l’arbre, quesón festes cíviques i educatives iniciades a Nebraska (EUA)l’any 1872... I naturalment l’arbre de Nadal. A léntorn delárbre de Nadal, línfant Jesús, el Father Christmas, el PèreNoël o sant Nicolau (santa Claus, sant Nicolàs) deixenpresents la nit de Nadal.

A la majoria de llars catalanes, se segueixen avui lesdues tradicions: la de l’arbre i la del pessebre; la del tió / nenJesús / Pare Nadal i la dels Reis. Tanmateix, la superposicióde tradicions no ha estat exempta de polèmica (com tot elque toca de prop el voraviu dels indígenes) i el Pare Noël,Tió i Reis s’han disputat l’honor de fer regals als nens.Aquesta “batalla de bondat” la va saber escenificarbrillantment Pere Calders a Antaviana a partir de contes delmateix autor.

La mare de la casa es dirigeix al Pare Noel que ha gosatinterrompre la placidesa de la nit amb una cuineta per a lanena de la casa: “Sigui com sigui, actua a la descoberta. Enaquesta casa no fem arbre. Té algun sentit, la seva presència,sense arbre? (El Pare Noel, desconcertat, contempla elmenjador.) El marit ho arrodoneix: “Aquest és el punt! Nosaltresfem pessebre. No arbre... Pessebre!...” Després de moltsmalentesos, el Pare Noel explica a la família el següent: “Emsembla, senyors, que vostès no coneixen la significacióresplendent del Nadal. No em deixaria portar per la vanitat siafirmés que constitueixo una de les al·legories més simpàtiques dela diada. Gairebé a tot el món, milions de nens esperen la visita delvellet revestit de santedat, i fins i tot la gent d’una més primàriaeducació em rep a mans besades...”

C. Sant Llàtzer, 9 – FIGUERES – Tel. 972 505 701 / 972 510 054 – Fax 972 505 250 ◆ Pl. Catalunya, 19, 1r 2n – 17480 ROSES – Tel./Fax 972 255 415 – Dimarts i divendres

www.finquestrilla.com

➙ LLOGUER D’HABITATGES AMB MOBLES I SENSE MOBLES➙ LLOGUER DE LOCALS COMERCIALS I MAGATZEMS➙ LLOGUER DE DESPATXOS I DE NAUS INDUSTRIALS➙ LLOGUER DE PLACES DE PÀRQUING , ETC.

Gran Via Jaume I, 82, 2aTel. 972 20 60 50 / Fax 972 21 68 68

GIRONA 10771

Av. Montserrat núm. 19Tel. 972 25 71 55 / Fax 972 25 39 79

ROSES 17480

Sant Martí, núm. 11Tel. 972 36 84 14 / fax 972 37 22 03

LLORET DE MAR 17310

CENTRAL DE GESTIONS

Corredoria d’Assegurances, SLASSESSORIA LABORAL, FISCAL I COMPTABLE

ASSUMPTES GENERALSASSEGURANCES DIVERSES

Us desitgem un Bon Nadal i un venturós 2007!

Ctra. Sant Feliu, 22 - 17004 Girona - Tel. 972 213 816 - Fax 972 220 221www.cristalleriesgirona.com - a/e: [email protected]

EXTENSA GAMMA EN DECORACIÓDE VIDRES I MIRALLS

INSTAL·LACIÓ DE MAMPARESDE VIDRE A MIDA

Vidriers des de 1958

Bon Nadal


Els vegetalsmortsPròpiament, un tió és un tros de soca o

branca gruixuda, sobretot el que esdestina a ésser cremat. El popular tió de

Nadal és un tronc gros, sovint ple de grops,que per Nadal es va veure que, a força debastonades de les criatures, arriba a cagardolços i altres regals. Al Principat i a Mallorcaera costum de guardar un tió per a encendrela nit de Nadal; dies abans les criatures liportaven força menjar (pa, blat de moro,garrofes, serradures, etc) perquè poguéscagar després. L'acte de fer cagar el tió,tradicionalment la nit de Nadal, constitueixuna gran festa de menuts i de grans. Mentreel bastonegen, els infants solen cantar lafórmula "tió, caga torró, d'avellana i de pinyó"o una altra de semblant, més o menysampliada. Tot i que aquest costumexperimenta una certa regressió a les ciutats,la tradició encara és viva i amb tendència arenéixer en molts llocs (escoles i parvularis,per exemple).

Els orígens del tió estan lligats als ritualsdels arbres i del foc a les cases. Sembla quedes de molt antic hom posava a la llar durantel solstici d’hivern un gros tió que hauria decremar lentament dia i nit durant tot l’any.Aquest tronc havia de mantenir el caliu de lallar i de la comunitat familiar. Era una menad’amulet casolà protector. Cada Nadal alpunt de mitjanit l’avi o el padrí presidia lacerimònia de cobrir amb una manta un grostió per assegurar la fecunditat de la casa. Acontinuació se li oferien vi, fruites i altresaliments propiciatoris de les bones collites.Finalment, l’encenien. Les cendres encaraservien si eren espargides pels camps perpreservar de llamps i pedregades. MariàManent a El Vel de Maia recorda el dia del tió:“Hem dinat amb una alegria ombrejada per l'aprensió tràgica de la guerra, per lainseguretat del nostre oasi en aquests tempssinistres; però també amb l' esperança que latragèdia ja no pot durar gaire més. Abans dedinar, els nens, amb gran fe, han resat el "parenostre del tió”.

Rutlla, 3 - Tel. 972 50 15 00 - Fax 972 67 15 77 - FIGUERESe-mail: [email protected]

FISCALLABORAL

ASSEGURANCES

ASSESSORIAEnric Oliva

Economista

MOLT BONES FE

STES!

Santa Eugènia, 30 • 17005 GIRONA • Tel. 972 20 15 33 • Fax 972 20 50 99

CENTRE DISTRIBUÏDORCENTRE DE TRANSPORTISTES

Canonge Dorca, 1 - 17005 Girona Tel. 972 20 26 92 - Fax 972 22 03 93 http://www.palahi.es - a/e: [email protected]

PALAHÍArts GràfiquesArts Gràfiques

DISSENYINFOGRAFIA MAC-PC

CARTELLERIA DIGITAL

PÀGINES WEBCD MULTIMÈDIA

IMPRESSIÓ OFFSETLLIBRES, REVISTES, FULLETS, CATÀLEGS, ETC.

Passeig Darder, 50 - 17820 BANYOLESTel. 972 57 10 45

Passeig Darder, 50 - 17820 BANYOLES - (Girona) – Tel. 972 57 10 45

Menú de Cap d’any 2007Copa de cava 2007 - Petites frivolitats de la casa

Marmita de crema de marisc

Bellavista de llagosta i llagostins amb salsa tàrtara

Xarrup de llimó al calvados

Medalló de filet de vedella al porto

Guarnició de tomata provençal, espàrrecs verds amb bacó i fulles de patata «saboyarda»

Mascarpone amb peres a la brunoise, puré de préssec i granissat de maduixa - Pecats de xocolata

Aigües minerals - Vi Blanc de Petillan de René Barbiere - Cava Brut Reserva Signat 5* - Cafè mocka - Digestius i licors

Servei de barra lliure - A mitjanit, raïms de la sort - Bossa sorpresa - Gran Cotilló amenitzat pel conjunt STELS

A la matinada, ressopó de xocolata amb xurros i melindros!!

Preu: 110 € (IVA inclòs) - Reserves al telèfon 972 57 10 45 (places limitades)

Mòbil 600 56 93 19 Telèfon 972 23 41 1217005 GIRONA Fax 972 40 16 09

FRUITES I HORTALISSES

GERMANS VIGAFRUITMERCAGIRONA - LLOCS NÚM. 1, 2 i 3

TEL. 972 23 91 62 - FAX 972 23 55 17 - CTRA. STA. COLOMA, KM. 2 - 17005 GIRONA

SERVEI DE REPARTIMENTPER A HOSTALERIA

MERCAGIRONA 19-2017005 GIRONA

972 23 19 12 - 972 23 19 62 [email protected]

FRUITES I VERDURES

17005 GIRONATelèfon 972 23 72 12

MERCAGIRONA

FRUITES des de 1944Mercagirona, lloc 16.17 i 18

17005 GIRONATel. 972 240 507 - Fax 972 231 769

[email protected]

SERVEI DE REPARTIMENT

US DESITJA

UNES

BONES FESTES

DE NADAL

I UN VENTURÓS

2007



La cultura del viE l blat, el vi i l’oli són aliments bàsics i

sagraments populars. Els romansintroduïren el correu de la vinya. Però el vi

és bíblic, el vi és la sang de la terra que dónavida. Les celebracions s’acompanyen sempre devi o cava: la inauguració d’un local, d’un vaixell,un aniversari, una festa...

En aquests dies de Nadal s’acostuma aconsumir força vi i força cava, o xampany. El motxampany és “una designació ordinària del viescumós criat en cava, obtingut de varietats deraïm adients i que, en destapar l'ampolla,produeix escuma o efervescència natural ipersistent, a causa del seu contingut en diòxid decarboni dissolt en estat de sobresaturació”.

El nom deriva –com tothom sap- de la regió dela Xampanya (França), d'on aquest producte ésoriginari i característic, i a la qual correspon ladenominació d'origen per a la pràctica comercial.La producció de l'estat espanyol es comercialitzades del 1986 sota la denominació d'origen cava, ies concentra majoritàriament a Catalunya.

El sistema tradicional d'elaboració, conegutcom a méthode champenoise, comprèn una sèried'acurades pràctiques enològiques a partir de viobtingut de raïm blanc de qualitat, fermentat ambmolta cura.

És freqüent en la literatura la presència dexampanys i de caves: “A l' hora del xampany lestaules estaven animadíssimes i l' oncle Terencihagué de demanar silenci per favor, després dedonar un cop d' ull a la gardènia que duia al traui que es devia haver tocat perquè ja tenia unparell de fulles mig negres. Al final del discursaixecà la copa ben alta i brindà per la felicitatdels nuvis. " No sé pas què hi fem, aquí" digué l'Eladi mentre el cambrer li abocava el cafè. LaSofia li donà un cop de peu”. (Mercè Rodoreda,Mirall Trencat)

GIRONA: Ctra. Nacional II, 47 • Tel. 972 47 62 53 • Fax 972 47 64 61 • Fornells de la SelvaPALAFRUGELL: FRED LLORENS: Ps. Migdia, 2 • Tel. 972 30 40 21

e-mail:[email protected]

1948-200658 ANYS FENT REFRICA

TOT JUST COMENCEM!

Desitgem als nostres clients i amics unes bones Festes de Nadal

FRED COMERCIAL, FRED INDUSTRIAL, AIRE CONDICIONAT, HOSTALERIA


Patricia Ribera RieraDirectora

APRIMAMENT

Un mètode desenvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en antigues tècniques orientals

Primeravisita

gratuïta

Com aprimar-se i mantenir-se amb un mètode natural, agradable, eficaçi durador. Es poden perdre de 15 a 18 kg en 9 setmanes.

• Sense passar gana • Sense agulles • Sense medicaments ni altres productes• Sense patir depressions. Amb massatges, digipuntura i una alimentació equilibrada

basada en principis energètics.

☎ 972 20 53 35 - Fax: 972 41 01 87C/Pare Maria Claret, 14, 2n 2a - 17002 GIRONA

Aprimar-se definitivament d’una maneranatural, ràpida i duradora.La ciutat de Girona disposa d’un centre d’aprimament Holovital. A través d’un mètode naturalutilitzat a França des de fa 15 anys en més de 55 centres i basat en antigues tècniques orientals,Holovital aconsegueix reduir el sobrepès sense patir gana i ajudant el pacient a incrementar el seubenestar general i el seu control d’ansietat.

Holovital té unes modernes instal·lacions al mateix centre de la ciutat de Girona.

Holovital

El centre de tractaments natu-rals Holovital va ser creat el1994 a Barcelona per Ana

Geli.A través d’un mètode comple-tament natural utilitzat a França desde fa quinze anys en més de 55 cen-tres i basat en antigues tècniquesorientals, Holovital aconsegueix re-duir el sobrepès.

Des de setembre de 2003 Holovi-tal s’ha establert a la ciutat de Gi-rona,al carrer Pare Maria Claret,14 2n 2a, des de l’abril de 2005 tam-bé els ofereixen les seves instal·la-cions,on Patricia Ribera i el seu equipja han solucionat el problema de so-brepès de molts homes i dones.

El mètode

És un mètode molt antic en les so-cietats orientals, que hem adaptat alsistema alimentari d’Occident.És untractament tàctil, basat en antiguestècniques orientals que consisteix enlleugeres pressions digitals sobrepunts concrets del cos;no s’utilitzenni agulles ni medicaments ni aparells.Activem els punts reflexos d’un òr-gan i regulem el funcionalment de totl’organisme mitjançant aquestspunts.

Amb aquestes sessions, s’aconse-gueix treure la gana, l’ansietat i regu-lar l’organisme perquè realitzi millortotes les seves funcions. Durant eltractament millora la pell, el cabell,les ungles, la persona dorm millor,esnormalitzen els paràmetres de co-lesterol i de glucosa,si estan alterats,i en els casos de menopausa es re-dueixen notablement les sufoca-cions, així com els dolors articulars.

Com a complement a la digito-puntura, és necessari seguir una die-

ta sana que cobreixi totes les neces-sitats nutritives amb el mínim aportde greixos.

Una dieta que,com que es treuenl’ansietat i la gana, no costa gens deseguir, sense carències, rumiada per-què la persona mantingui un to aní-mic òptim. Es proporciona una llistad’aliments naturals de la dieta medi-terrània que inclouen fruita,verdura,carn i peix;tot triat i combinat en fun-ció del tipus de pacient.

Els resultats

Depenent de cada cas el pacientpot sotmetre’s a un tractament curt(de 4 a 6 setmanes) en el qual és pos-sible perdre entre 8 i 10 quilos, o unde llarg (de 9 setmanes) en el qual espoden rebaixar de 15 a 18 quilos,sempre seguit d’una fase de mante-niment de 3 setmanes, que tenencom a finalitat estabilitzar el pes ad-quirit. Finalitzat el procés, vostèpodrà tornar a menjar normalmentsense guanyar pes.

És un tractament que poden se-

guir dones (fins i tot aquelles que estroben en període postpart –semprei quan no estiguin alletant–),homes inens a partir dels 18 anys d’edat,sen-se contraindicacions. Amb dietesadaptades a persones amb diabetis ovegetarianes.

Es tracta d’un mètode que té encompte el binomi cos-ment,ajudantels pacients a incrementar la sevaautoestima, el benestar general i elcontrol d’ansietat. Per a Holovital,el més important és la salut de lapersona.

A Holovital Aprimament, els re-sultats són ràpids i duradors.Les nos-tres tècniques són saludables. Aju-dem a portar un control sobre el cos,

i, el que és més important, a tro-bar-se més dinàmic i amb més ga-nes de viure.

Holovital té les seves instal·la-cions situades al c/ Pare MariaClaret, 14 2n 2a.Aquesta és unabona opció per a aquelles perso-nes que es vulguin aprimar sen-se passar-ho malament ni patirgana,i a la vegada gaudir d’un bonestat de salut i optimisme.

APRIMAMENT



Carnaval de NadalEl poble romà celebrava, des del 17 de

desembre i fins al 22, les saturnals: les festesdedicades a Saturn. El pagès romà havia

acabat en aquestes dates les tasques de sembrar ies recollia a la llar a viure aquest moment tan màgicde dipositar la confiança en les llavors i la terra totesperant que hi creixi la vida. A Roma, però, feiatemps que els ciutadans s´havien allunyat de lesfeines del camp. El blat, per exemple, era importatdáltres països. A la ciutat, doncs, les festesrelacionades amb el cicle de la terra van derivar capa rituals carnavalescos i orgiàstics, un divertimentcatàrtic destinat a distreure els ciutadans deprimitsper les característiques especialment tristes del finalde léstació tardoral. I de fet, les saturnals hanpassat a la història com les festes mésllicencioses i dionisíaques de lántiguitat:durant aquests dies els esclaus feien desenyors, hom sémborratxava i sállitava ambdáltri sense fre i la disbauxa dominava arreu.Cal dir que les saturnals eren pròpiament lesfestes del canvi dány entre els romans.

En el cicle nadalenc, la setmana que s’escaual bell mig és la més profana i la més propera alsrituals carnevalescos, bàquics i orgiàstics de lessaturnals romanes. És setmana de conjurs iesperpents, d’excessos i disbauxes.

Els innocents eren infants de la rodalia de Betlemque, segons l'evangeli de Mateu, Herodes féu mataren veure's burlat pels mags. El dia dels Innocents, apartir de l'antic costum d'alguns monestirs icatedrals medievals de donar el poder aquest dia aun infant, derivà cap a d'altres bromes. La llufa és untros de paper o de drap, generalment en forma deninot, que hom penja a l'esquena d'algú, per burla,el dia dels Innocents.

L’animetatendraNadal és el temps idoni per reflexionar a

l’entorn de la solidaritat. Diuen que lahumanitat –la capacitat de ser humans i de

comportar-se com a tals– es mesura amb lagenerositat que s’acredita. La sol·licitud, lasolidaritat i la donació són les virtuts que donensentit a la vida de les persones.

GRUPO AUTO GRUES NADAL, S.L.Garatge INTERNACIONAL

TALLER DE MECÀNICASERVEI DE GRUES

DESBALLESTADOR AUTORITZAT

Tel. 972 554 647 - 972 554 297Fax 972 555 524

Ctra. N-II, km 774, núm. 617700 LA JONQUERA (Girona)

Bon Nadal i feliç 2007

Hortes, 15 - Tel. 972 20 34 69 GIRONA Pare Coll, 9 - Tel. 972 40 19 18

Monturiol, 5 ◆ Tel. 972 50 04 00 - 04 ◆ Fax 972 50 04 00 ◆ 17600 FIGUERES

• COMPRAVENDA• LLOGUERS• PERITATGES• ADMINISTRACIONS• ASSESSORAMENT IMMOBILIARI

Materials per a la construccióApt. 75, de Figueres

Tel.: 972 50 44 95 - Fax 972 67 53 4417771 SANTA LLOGAIA D'ÀLGUEMA (Girona)

«VINGUI A CONÈIXER UN NOU CONCEPTE DE LA NETEJA»

Neteja convencionalMANTENIMENT PERIÒDIC

SERVEI DE NETEJA DE VIDRES I RÈTOLS

TRACTAMENT DE MOQUETES

SERVEI D’ELIMINACIÓ DE GRAFITS

Serveis especialitzats de netejaFLOTES DE TRANSPORT

LOCALS DE RESTAURACIÓ

GRANS SUPERFÍCIES

CENTRE SANITARIS I LABORATORIS

Neteges generals de finalització d’obra

Altres serveisDESINFECCIÓ, DESRATITZACIÓ I DESINSECTACIÓ

LLOGUER I/O VENDA DE CATIFES

C/ Mercè Rodoreda, s/n. (Pol Torre Mirona) 17162 Bescanó Tel. 972 249 204 Fax. 972 249 205C/ Escola Industrial, 9 - 3ª Planta – 08201 Sabadell Tel. 93 725 87 22 Fax 93 725 89 32

Plaça Mercat - lloc 76-77-90 • GIRONATel. 972 20 87 30

Moll comercial: tel. 609 74 94 80

Desitgem als nostresclients i amicsbon Any Nou!!!

Bones festes!!!

Av. Europa, 14 - Apt. 102 - E-17800 OLOTTel. (34) 972 268 111 - Fax (34) 972 268 [email protected] - www.cartolot.es

Impressió digital de gran formaten suports rígids

Av. Europa, 14 - Apt. 102 - E-17800 OLOTTel. (34) 972 268 111 - Fax (34) 972 268 [email protected] - www.cartolot.es

Sí, amb la nova SCITEX… amb sis colors, sobre una superfície màximade 1.600 per 2.600 mm, sobre suports rígids finsa 10 mm de gruix, com cartró ondulat, cartró

ploma, plàstics i altres materials rígids.Ideal per a tirades curtes i sense necessitat de fotolits ni clixés, des d’un fitxer informàtic

directe al suport.

?



Apart dels regals que el màgic tió aporta a lamainada, els dies de Nadal són dies d’obsequisi de prodigis. Diferents són els genis i els

benefactors que s’apunten a la festa. De primer SantNicolau, bisbe de Mira (Àsia Menor). A qui s’atribueixla dotació de tres noies que llur pare volia prostituir i laresurrecció de tres nens morts i trossejats per uncarnisser; per aquesta causa és patró dels infants i deles donzelles. Després, el Pare Noel, un personatgellegendari relacionat amb sant Nicolau, al quals’atribueix el repartiment de joguines als infants perNadal. Procedent del Sinterklaas ('Sant Nicolau')holandès, passà al s XVII a les colònies nord-americanes formades per holandesos, i amb el temps

la forma anglicitzada del nom esdevingué 'SantaClaus', pel qual és també conegut.

Ja amb la indumentària i l'aspecte característicsactuals (on predominen elements del folkloreescandinau i lapó) passà a Europa. L’aspecte actual(panxut, barbut, etc) és obra dels publicistes de laCoca-Cola. Als Països Catalans es popularitzà a lasegona meitat del s XX, i el nom prové d'una adaptacióde la forma francesa (Pare Noel). És una figura ques'afegeix a la tradició autòctona dels Reis Mags, i devegades la desplaça.

Reis Mags és el nom donat tradicionalment alsmags que segons l'evangeli de Mateu anaren a adorarJesús guiats per una estrella. La presència dels reis en

el pessebre respon a una necessitat teològica: elmessianisme de Jesús és reconegut pels humils(pastors) i pels pagans (mags), no pas pel judaismeoficial (Herodes i sacerdots). Diu la tradició méscelebrada que els Mags en veient que léstel sáturavadamunt la casa dún humil i pobre fusteret, vell i canós,van dubtar si certament era aquell infant el quebuscaven (aquests savis arribaven guiats perlástrologia i també per la profecia: “I tu Betlem, terrade Judà, no ets de cap manera la més petita de lesprincipals viles de Judà, perquè de tu sortirà unpríncep que pasturarà Israel, el meu poble” (Mt 2, 6).Per sortir de dubtes, es reuniren en consell i esdigueren: “Si accepta lófrena de léncens, que és elperfum que per tradició sófereix a la divinitat,certament serà Déu. Si admet lór, que és el rei delsmetalls, senyal serà que és Rei de tot el món. I si prenla mirra, que és la reïna despresa dels arbres que escrien a lÁràbia i lÁbissínia certament serà Home”(tradició narrada per Aureli Capmany). Així ho feren.Com que el nadó acceptà els presents, creguerencertament que Jesús era Home, Rei i Deú veritable, iládoraren.

Regals i prodigis

LA SEVA LOGÍSTICA GLOBALPER PRODUCTES REFRIGERATS

PEP VENTURA, 108–112 (CTRA. N-11, KM 710) 17458 FORNELLS DE LA SELVA (GIRONA) TEL. 972 476 400 FAX 972 476 480 COMPLEJO BIKAKOBO – APARCAVISA NAVE 2 48510 VALLE DE TRAPAGA TRAPAGARAN (BIZKAIA) TEL. 944781008 FAX 94 438 96 77

www.masterfrio.com

DISTRIBUCIÓ ENTRE 24/48 HORES A QUALSEVOL PUNT DE LA PENÍNSULA

SERVEI A LES ILLES BALEARS I CANARIES

DISTRIBUCIÓ A TOTA LA UE EN GRUPATGE

GESTIÓ DE STOCKS A TEMPERATURA CONTROLADA

CONTROLI ELS SEUS ENVIAMENTS DESDE LA NOSTRA

PÀGINA WEBBones Festes!


ELS MILLORS MOBLES AL MILLOR PREU

HIPER MOBLE GIRONA

A GIRONAHIPER MOBLE GIRONACtra. Barcelona, 121 - Tel. 972 41 03 53 - 17003 GIRONA

A SALTHIPER MOBLE GIRONAPg. dels Països Catalans, 22 - Tel. 972 23 02 61 (3 línies) - 17190 SALT (Girona)

A OLOTHIPER MOBLE OLOTCarretera de les Tries, 10 - Tel. i Fax: 972 26 92 07 - 17800 OLOT (Girona)

A BLANESHIPER MOBLE BLANESAv. Joan Carles I, 168 - Tel. i Fax: 972 35 09 95 - 17300 BLANES (Girona)HIPER MOBLE BLANES SELECCIÓAv. de l'Estació (cantonada Av. Europa) - Tel. 972 35 56 21 - 17300 BLANES (Girona)

C/ Bonastruc de Porta, 29 - Tel. 972 20 70 66 / 972 20 73 17 - 17001 GIRONA

HIPER MOBLE SELECCIÓ I DISSENYCtra. Barcelona, 135-137 - Tel. i Fax 972 20 33 04 - 17003 GIRONA

Bonastruc de Porta, 31 - Tel. 972 21 36 62 - 17001 GIRONA

GALERIES DEL MOBLEC/. Güell, 162 / Orient (cantonada Bastiments) - Tel. 972 23 43 11 (2 línies) - 17005 GIRONA

Bones FestesBones Festes

i Venturós Nadal!i Venturós Nadal!


La llum El primer mite d’aquestes diades (abans de Crist,abans dels romans) fou el mite del sol. Abans queres foren les festes solsticials a l’entorn del sol. El

Sol mític no és simplement l'astre que il·lumina i escalfa,sinó que és una projecció d'un conjunt d'experiències

(no específicament religioses) lligades a la lluminositat, ala calor, a la periodicitat, a la desaparició i al retorn, a lafecunditat, etc.

Els romans celebraven a l´entorn del dia 25, desprésdel solstici d´hivern, el dia que la llum diürna torna aallargar-se, el natalis Solis Invictii (el naixement del´invicte). Des de Tots Sants els dies s’han anat fentcurts, les branques s’han despullat de les fulles, la terradorm, el fred i la fosca s’han anat ensenyorint de tot.Aquest sol ponent s’atura amb el solstici. L’endemà jareneix, pas a pas, a poc a poc, aportant llum i escalfor ivida a la terra. És el naixement del Sol heroic i victoriósde les tenebres.

Tota la llum d’aparadors, carrers i celebracions estàrelacionada amb aquest culte solar.

L’àpat tradicionalACatalunya, l’àpat típic de Nadal no és un sopar

de vigília –com es fa a tot arreu- sinó el dinar deldia 25. Passada la mitja nit de Nadal el que

s’acostuma és un ressopó: fruita seca, torrons i neules.El dinar de Nadal tradicional consisteix en escudella i

carn d’olla feta amb els “ingredients” dels quatre ordesmendicants: el gall de Sant Pere, el xai de Sant Joan, elpor de Sant Antoni i el bou de Sant Lluc. Després,pollastre rostit: farcit amb salsitxes, panses i pinyons. Depostres, torrons i neules.


PESADO SILVA, S.L.

Ctra. Espanyol, s/n - 17162 BESCANÓ (Girona) - Mòbil 630 04 26 53

MOVIMENTS DE TERRES

ENDERROCS

OBRA PÚBLICA EN GENERAL

INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES

perich, s.l.aigua, llum, gas, calefacció

des del 1912

Pressupostos sense compromís

Ens hem traslladatTrav. Canaders, 5-7 baixos

Tel. 972 20 20 83 / 972 22 02 66 / Fax 972 22 02 66

Bones Festes!

Ctra. N-II, km 764 - Tel. 972 50 56 39 - HOSTALETS DE LLERS (Girona)

RESTAURANT/H/P/ HERRERA-PUIG

Conductes d'aire i ventilacions

Bones Festes

[email protected]/ Costabona, 23. 17006 GIRONATel. 972 24 28 25. Fax 972 23 43 84

C O RT I N E S

TAPISSERIA

DECORACIÓ

C/ CARME, 191 – TEL. 972 20 05 40 – GIRONA

Al vostre

servei

des de

1950

• Tot en tapisseria i decoració• Confecció i instal·lació de cortines• Cortines verticals, venecianes,

enrotllades, plegables,panell japonès…

BBBB OOOO NNNN EEEE SSSS FFFF EEEE SSSS TTTT EEEE SSSS

PRESSUPOSTOSSENSE COMPROMÍS

ASSESSORIA CODINAGABINET D’ASSESSORS I ADVOCATS, SL

Fiscal Comptable Laboral Jurídic-MercantilServei Integral de Comptabilitat

Auditors de ComptesBufet Jurídic: Advocats i Graduats Socials

Medi AmbientProtecció de Dades

Assegurances

C/ dels Vern, núm. 31704 - GIRONA

tel. 972 20 51 00 - 972 20 82 54 – fax 972 21 04 [email protected]

www.codinacia.com

Bones Festes

En despertar al matí. Tranquil·lamentdesprés d’un bon àpat. Gaudint d’una llarga tertúlia amb els amics. O una breu i intensa pausa en qualsevol moment del dia.

La vida sense cafè no seria el mateix.I el cafè sense Novell tampoc.

L’EXPERIÈNCIA

Cafès Novell ● Tel 902 11 38 52


Supersticions, mites i creencesEl canvi d’any és ingènuament interpretat com un

anunci de la fi dels temps presents (sempremillorables, és clar). El nou any és vist com la

possibilitat d’un renaixement esplendorós. En aquestatesitura, homes i dones aposten per conjurar la sort.Raïms de la sort, rituals benèfics diversos, begudes

espirituoses i màgiques, plantes atzaroses, etc.,competeixen a acaparar l’atenció dels ingenus (iindefensos) habitants d’aquests rodals.

La Nit de Sant Silvestre és una de les nits màgiquesconjuntament amb la de Nadal i la de sant Joan. És nitde bruixes. Una de les èpoques més embruixades

d’Europa són els dotze dies que van de Nadal a Reis.Antigament se sortia pel camp amb escopetes per ferfugir les bruixes de camps i fruiterars. Amb torxesenceses s’encenien fogueres i es feia gran rebomboride plats i cassoles. Aquesta és la nit del gran sàbatanual, quan les bruixes tenen més malefici. És bo feruna creu amb les cendres de la llar i deixar els mollsoberts en creu. Posar escombres de palma cap permunt, aspergir els llindars de les portes, deixar unrosegó de pa sota el coixí, posar-se una peça del’inrevés, posar pedres de bruixa o de llamp a lateulada, clavar una ferradura a la porta, o una creu depalma, o un ram de llorer... És la nit dels conjurs delnou any. És necessari aliar-se amb la sort de l’any quecomença. Per això, els raïms de la sort, i les herbes

màgiques, el xampany i les robes interiors vermelles;els antifaços i les revetlles.

En una rondalla, una noia capriciosa té desigde raïm a l’hivern i el noi arriba fins al geni de

l’hivern per abastar-ne. Finalment, la noia éscastigada pels seus capricis. Aquest desigesdevé senyal utòpic de bona sort laMitjanit de Cap d’Any, amb la degluciódels dotze grans de raïm ritualscoincidents amb les dotze campanades.Hi ha qui diu també que l’assumpte delsraïms prové d’una campanya delsproductors de vi del país (no es fa enlloc

més del món) que l’any 1909 van regalarraïm a tothom qui se’l mengés amb les dotze

campanades. En qualsevol cas no perdria elcomportament màgic d’un aliment fora d’època.El bany purificador en la proximitat del solstici, en

els albors del nou any té propietats regeneradores.Submergir-se és enfonsar-se en les aigües per matarl’home vell que ens habita i sortir amb l’home nou quevolem. Els solsticis encomanen plenitud vivificadora ales aigües de rius i fonts, d’estanys i mars.


C/ d’en Mairó, 66 baixos - Tel. 972 15 12 871740 ROSES

PROJECTES • DIRECCIONS D’OBRES • REFORMESREHABILITACIONS • CÈDULES D’HABITABILITAT

ALTRES TRAMITACIONS ADMINISTRATIVES

ARTUR FONOLLERAS i BAIGESGESTIÓ D’OBRES - ARQUITECTE TÈCNIC

ROSES SL

C/ d’en Mairó, 66 baixos - Tel. 972 15 12 871740 ROSES

MUNTATGES DE PLADUR I KNAUFFALSOS SOSTRES, SOSTRES DESMUNTABLES,AÏLLAMENTS TÈRMICS I ACÚSTICS,TOT TIPUS DE DECORACIÓ, AÏLLAMENTSIGNIFUGS, ENGUIXATS, SOSTRES ALEATORIS.

COMAMALAAÏL

LAMENTS

I ENGUIXATS

TEL: 653 95 03 40 - 608 83 13 64FAX: 972 50 08 19FIGUERES


Els animals amics

En aquests dies de Nadal hi ha unacolla d’animals amics que es fanpresents amb més o menys

il·lusió: els camells, cavalls odromedaris del reis; l’ase, la mula i elbou que escalfen el petit minyó; elsrens que duen Santa Claus...

L’ase és un animal manso, pacient isovint menyspreat. A l’establia, apareixal costat del nen Jesús. Diu la tradicióque l’ase riu de l’alegria d’haver vistnéixer el nen Jesús. Potser era unamula. Fins i tot hi ha una tradició queexplica perquè la mula no te fills. Es

veu que, al pessebre, l’animal, en llocd’escalfar el Nen Jesús, se li menjava lapalla del pessebre, i la Mare de Déu lava maleir: “Mula ets, mula seràs:menjaràs molt però no criaràs”.

El bou és tota una altra cosa. El boude labor, castrat, significa el sacrifici, lacastedat, l’abnegació i la temperança.Fou incorporat per la tradició alpessebre com a vella divinitat cereal.

Rens, camell i cavalls són transportsdels genis generosos que atorguenpremis i regals. Llur participació en lesfestes és òbviament molt ponderada.

Els animals sacrificatsPerviu sota el Cicle Nadalenc de

festes i àpats un ritual desacrificis i ofrenes molt primitiu.

Els pastors sacrificaven en aquestaèpoca de l’any un xai de llet seguint unritual solsticial comú a tots els poblesindoeuropeus. En aquestes mateixesdates els druïdes cèltics sacrificavendos bous maijunyits al peu delroure d’on extreienel vesc sagrat.Expliquen elscostumaris que elspastors guarnien unxai que era ofert ala missa del Gall. Elgall de Nadalsignifica el sol, l’audel matí que saludal’alba, i antigamentse’n sacrificava unla nit del solstici.Els celtesescorxaven un porcfer en honor deBelenos a beneficidel gra.

Els menjarstradicionalsd’aquestes datessón: xai rostit,pollastre, capó, galldindi, oca i porc. Elcapó s’introduí al’Edat Mitjana. Homvolia creure que lacarn del pollastrecastrat no trencavael prescriptiu dejuni

de la Nit de Nadal. Josep Pla a Vida de Manolo apunta

el geni del mestre escultor en referir-seals pollastres als quals només podiaimaginar en una cassola: “- El camp!Quina cosa més horrorosa! És aquellindret on es veuen córrer els pollastrescrus!


T E I X I T S

Carrer Major, 5SALT (Girona)

Tel. 972 23 13 72

Dis

seny:

Gru

pE

lPun

t

Selecció dels millors nòrdics

Coixins amb la cançó “Himne del Barça”Roba de llit del Barça

“Plaid” de pell

Col·lecció de bany

Gran col·lecció de fundesnórdiques Roba de taula

Roba de taula i cuina

Conjunts de funda nòrdica amb cortines

CoixinsCoixins

Coixins explicacontes

Catifes

Coixins per al cotxe Coixins per al cotxe




La BíbliaDos evangelistes narren el naixement de

Jesús: sant Lluc i sant Mateu. Però llevatde lépisodi de ládoració dels Mags

que descriu sant Mateu, el relat dels primersdies de Crist correspon a sant Lluc. Els fetsvan passar a Betlem (Lc 2, 4), en un edifici peracollir caravanes de viatgers, però no pas a lasala gran –la sala d´hostes– que estava plenaaquella nit, sinó a léstable: "ella el va faixaramb bolquers i el posà en una menjadora,perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se" (Lc 2,7). Aquest és el Betlem, el pessebre.El naixement de Jesús significà una torxa dellum per a tota la humanitat.

A la primera meitat del segle IV es començàa celebrar a Roma el Nadal de Jesús.Constantí el Gran havia decretat la celebraciódel dia del Sol i del dia del Senyor en el mateixdia. LÉsglésia va veure així la maneradóposar a una festa pagana, que en aquellllavors era el símbol de la resistència religiosaromana, una festa cristiana.

TeatreNadal és de fet una festa de pastors.

L’àngel de l’evangeli dóna la Bona Novaa un grup de pastors. Als pessebres, els

xais hi són ben presents; les representacionsteatrals de Nadal reben el significatiu nom de“pastorets”. Com a extensió d’aquestapràctica, es fan també representacions depessebres vivents.

ArtsplàstiquesEl pessebre és la representació del

naixement de Jesús que se sol fer a lesesglésies i a les cases, durant el temps

nadalenc, reproduint-lo escènicament, jad'una manera vivent ja en figures plàstiques.Deu l'origen a les representacions litúrgiquesde la nit de Nadal i a la primera escenificacióque en féu Francesc d'Assís a Greccio (1223).La seva difusió fou obra dels franciscans, delsdominicans i, finalment, dels jesuïtes.

Especialitat en «chocos»i peix fregit

Assortiment de tapeswww.crae.com/barantonio

C. Figueres, 18 - Tel. 972 254 98817480 ROSES

• NETEGES EN GENERAL(locals, indústries, oficines, neteges d’obres, etc.)

• NETEGES DE DE VIDRES

• ABRILLANTAT DE TERRES

• MANTENIMENTS

NETEGES I MANTENIMENTS

C/ Agudes, 47 - 17006 GIRONA - Fax 972 231 861 - Tel. 972 249 214 - e-mail:[email protected]

MECANITZATS AMB C.N.C.TORNS, FRESES I RECTIFICATS

SOLDADURES D’ACERS, INOX I ALUMINIS

C/ Costabona, 49 – 17006 GIRONA – Tel. / Fax 972 23 49 95

BONES FESTES

MECÀNIQUES CASMAR, S.L.CARANDELL

Plaça de Calvet i Rubalcaba, 1217002 Girona

Tel. (972) 22 15 48

ESPECIALITATS NADALENQUESFEM LOTS AL SEU GUST Bones FestesBones Festes

de petites peces de nadal - medias.diaridegirona.cat · coses com en el cicle de nadal. És tanta...

Documents