De vegades...

Llegint articles o llibres

trobes qui t’ha endevinat el pensament,

i t’identifiques amb l’autor.

De vegades…

Text manllevat del llibre de Josep Mª Espinàs “Una vida articulada”

A vegades... és el sol d’hivern que,

sense esperar-te’l, et rep en un

xamfrà com un amic que et posa la ma a l’espatlla

i et fa alentir el pas, i es a la pell

acariciada que comença aquell somriure que et farà esborrar la

ganyota de dins…

A vegades... es la visió d’un balcó modest,

amb una gàbia i dos geranis, i un rostre a

l’altre banda del vidre que et fa pensar en

tants vells que sobreviuen mirant…

A vegades... són les deliberades

vacances de tancar els ulls i aturar els

dits davant la maquina d’escriure,

i escoltar la pròpia respiració, i anar-la fent cada cop més

lenta com qui domestica tot el

món dins d’un mateix...

A vegades... es l’avió que passa més enllà de la roba estesa al terrat, i enyorar tot el que no podràs veure mai...

A vegades... es que anant pel carrer entre clàxons i gent carregada, al cap de dos dies encara et sorprengui que vas entonant una

vella cançó....

A vegades... es caminar per un bosc i sentir-te massa sol, i arribar finalment en un cafè i sentir-te home entre els homes, (I no insignificança entre indiferència natural)....

A vegades...

és que passi

estona

sense sentir

sonar el

telèfon...

A vegades ... és dibuixar malament i

xiular malament, i vessar una

copa, i aprendre que

amb els errors es pot construir

la paciència....

A vegades... és

fer humilment el

contrari del que

havies tingut

l’orgull de

pensar...

A vegades... moltes vegades, d'axó i d’altres coses de no res, que ningú podrà mai

catalogar, i que ara he escrit amb la continuïtat d’un sospir,

d’això se’n podria dir......vida.

Em veig viure, i el que visc

em sembla llegir-ho en un llibre

Hugo von Hofmannsthal

2013