Extret de: Manuel Area, Introducción a la Tecnologia Educativa, 2009

L’aspecte educatiu és l’aspecte rellevant, no el tecnològic. Per això, quan un docent planifica l’ús de les TIC sempre ha de tenir en ment què és el que han d’aprendre els alumnes i en quina mesura la tecnologia serveix per millorar la qualitat del procès d’ensenyament que es desenvolupa a l’aula

El professorat ha de ser conscient que les TIC no tenen efectes màgics sobre l’aprenentatge, ni generen automàticament innovació educativa. El simple fet d’emprar ordinadors a l’ensenyament no implica ser ni millor ni pitjor professor, ni que els alumnes incrementin la seva motivació, el seu rendiment o el seu interès per l’aprenentatge.

És el mètode o estratègia didàctica, juntament amb les activitats planificades, les que promouen un tipus d’aprenentatge o un altre. Amb un mètode d’ensenyament expositiu les TIC reforcen l’aprenentatge per recepció. Amb un ensenyament constructivista les TIC faciliten un procès d’ensenyament per descobriment.

S’han d’utilitzar les TIC de forma que l’alumnat aprengui “fent coses” amb la tecnologia. És a dir, hem d’organitzar a l’aula experiències de treball per a què l’alumnat desenvolupi tasques amb les TIC de naturalesa diversa, com poden ser: cercar dades, manipular objectes digitals, crear informació en distints formats, comunicar-se amb altres persones, escoltar música, veure vídeos, resoldre problemes, realitzar debats virtuals, llegir documents, contestar qüestionaris, treballar en equip, etc.

Les TIC han d’utilitzar-se tant com a recursos de suport per a l’aprenentage acadèmic de les distintes matèries curriculars (matemàtiques, llengua, història, etc.) com per a l’adquisició i desenvolupament de competències específiques en la tecnologia digital i informació.

Les TIC poden ser utilitzades tant com a eines per a la recerca, consulta i elaboració d’informació, com per relacionar-se i comunicar-se amb altres persones. És a dir, hem de propiciar que l’alumnat desenvolupi amb les TIC tasques de naturalesa intel·lectual com d’interacció social.

Les TIC han de ser utilitzades tant pel treball individual de cada alumne com pel desenvolupament de processos d’aprenentatge col·laboratiu entre grups d’alumnes tant presencialment com virtualment.

Quan es planifica una llissó, unitat didàctica, projecte o activitat amb TIC s’han de fer explícits, no només l’objectiu i el contingut d’aprenentage curricular, sinó també el tipus de competència o habilitat tecnològica/informacional que es promou en l’alumnat.

Quan duguem l’alumnat a l’aula d’informàtica ha d’evitar-se la improvisació. És molt important tenir planificats el temps, les tasques o activitats, els agrupaments dels estudiants, el procés de treball, etc.

Usar les TIC no ha de considerar-se ni planificar-se com una acció aliena o paral·lela al procés d’ensenyament habitual. És a dir, les activitats d’utilització dels ordinadors han d’estar integrades i ser coherents amb els objectius i continguts curriculars que s’estan ensenyant.