decret 305/2006, de 18 de juliol

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4682 – 24.7.200633090

—13 Normativa aplicableEn tot allò no previst expressament per aques-

tes bases, són d’aplicació els preceptes contingutsal capítol 9 del Text refós de la Llei de financespúbliques de Catalunya, aprovat pel Decret le-gislatiu 3/2002, de 24 de desembre, en tot allò queno s’oposi a la normativa bàsica estatal; la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvenci-ons en els seus preceptes bàsics; la Llei 13/1989,de 14 de desembre, d’organització, procedimenti règim jurídic de l’Administració de la Genera-litat de Catalunya, la Llei 30/1992, de 26 de no-vembre, de règim jurídic de les administracionspúbliques i del procediment administratiu comú,així com el que disposa la Llei de pressupostosde la Generalitat de Catalunya que sigui d’apli-cació a l’exercici corresponent, i la resta de nor-mativa aplicable.

(06.192.161)

*

DEPARTAMENTDE POLÍTICA TERRITORIALI OBRES PÚBLIQUES

DECRET305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Re-glament de la Llei d’urbanisme.

La disposició final novena del Decret legis-latiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova elText refós de la Llei d’urbanisme, determina queel Govern, en el termini de divuit mesos a comp-tar de l’entrada en vigor de la Llei 10/2004, de24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002,de 14 de març, d’urbanisme, per al foment del’habitatge assequible, de la sostenibilitat terri-torial i de l’autonomia local, ha d’aprovar unreglament que desenvolupi íntegrament la Lleid’urbanisme.

Amb la finalitat de desenvolupar l’esmentadaLlei, aquest Decret té per objecte aprovar el Re-glament de la Llei d’urbanisme, el qual s’estruc-tura amb una sistemàtica molt similar a la de lapròpia Llei. Aquest reglament, a fi d’evitar unareiteració innecessària de disposicions amb elmateix contingut, desenvolupa aquells preceptesde la Llei que ho requereixen, tenint en comp-te que en molts casos aquest desenvolupamentresulta innecessari atès el grau de detall amb quela Llei d’urbanisme regula determinades matè-ries.

El Títol preliminar se centra en el desenvo-lupament dels principis generals que regeixenl’acció pública urbanística, amb especial refe-rència al principi de desenvolupament urbanís-tic sostenible, configurat ja a la Llei com a claude volta de l’actuació dels poders públics so-bre el territori. Aquest Títol preliminar desen-volupa també les directrius per al planejamenturbanístic, tot regulant l’articulació necessàriaamb la planificació hidrològica quant a la pre-servació front als riscs d’inundació, així com elscriteris a aplicar en absència de la referida pla-nificació.

El desenvolupament de la regulació legalsobre l’administració urbanística constitueixl’objecte del Títol primer, en el qual es prestaespecial atenció a la caracterització d’aquellesadministracions i ens dependents d’aquestes quepoden exercir les funcions pròpies de l’adminis-tració actuant.

El Títol segon està dedicat a la regulació delsdrets d’informació i participació dels ciutadansen l’activitat urbanística, i en ell es despleguenqüestions tan significatives com els efectes delscertificats d’aprofitament urbanístic, la partici-pació ciutadana i la informació pública dels ins-truments urbanístics, així com el règim de pu-blicitat dels convenis.

La regulació dels criteris de classificació enles diferents categories de sòl és força detalla-da en la Llei d’urbanisme, com no podia serd’una altra manera atesa la naturalesa d’aquestamatèria. Això no impedeix que en el Títol ter-cer s’afronti el desenvolupament reglamentarid’alguns aspectes relatius al règim jurídic del sòl,necessari per a la correcta aplicació de la Llei.Així succeeix amb el règim urbanístic del sub-sòl o el dels sistemes urbanístics, respecte al quales regulen els casos en què s’admet la seva com-patibilitat amb d’altres qualificacions. Es con-templa, també, la possible adquisició dels siste-mes mitjançant la seva vinculació a sectors deplanejament derivat o polígons d’actuació urba-nística, per raó de les necessitats de connexió

d’aquests àmbits a infraestructures o xarxes deservei, en aquells casos en què no és procedentincloure-hi, a tots els efectes, els referits siste-mes degut a la classificació que els correspond’acord amb els criteris establerts en la Llei d’ur-banisme.

S’efectua igualment en aquest Títol una sis-tematització dels drets i deures de les perso-nes propietàries en les diferents categories desòl, del tot convenient atesa la importància dela matèria, i es procedeix al desenvolupamentde la remissió que fa la Llei d’urbanisme pera la concreció dels supòsits en què és d’apli-cació el deure de cessió de sòl amb aprofita-ment urbanístic en sòl urbà no consolidat.Aquest desenvolupament se situa sistemàti-cament en el Títol dedicat al règim urbanís-tic del sòl, i té caràcter preceptiu per a la con-creció, per part del planejament general, delscasos en que és d’aplicació el referit deure decessió, sens perjudici, òbviament, de l’aplica-bilitat directa d’aquests criteris en cas de pla-nejament no adaptat a la Llei d’urbanisme.

Pel que fa al sòl no urbanitzable, el Reglamentdesenvolupa les característiques de les diferentsmodalitats d’usos i construccions autoritzablesen aquesta categoria de sòl, amb l’experiènciadels més de dos anys d’aplicació de la regulacióestablerta al respecte en l’anterior Reglamentparcial de la Llei d’urbanisme, al temps que s’in-trodueixen algunes especificacions en els pro-cediments d’autorització, tot establint, a més, enel títol dedicat a planejament urbanístic, unsllindars mínims als efectes de determinar elprocediment aplicable en el cas de les novesconstruccions pròpies d’activitats agrícoles oramaderes.

El Títol quart està dedicat al desenvolupa-ment de les determinacions, contingut i docu-mentació dels diferents instruments de plane-jament urbanístic, amb l’objecte de completari sistematitzar les previsions contingudes en laLlei d’urbanisme. Així, s’estableixen en primerlloc les precisions necessàries respecte a l’abastde les determinacions establertes pels plansdirectors urbanístics, especialment en allò relatiua la seva articulació amb el planejament gene-ral d’abast municipal. Tant per als referits plansdirectors urbanístics com per als altres instru-ments de planejament general es confirma laseva funció programadora de les actuacions ques’han de produir sobre el territori, sent signifi-cativa en aquest sentit la previsió relativa a lapossibilitat que s’estableixin condicions tempo-rals per al desenvolupament i execució del sòlurbanitzable, vinculades al grau d’execució d’an-teriors planejaments i a la dimensió de les actu-acions amb relació a les característiques urba-nístiques dels municipis.

Aquest Títol quart també presta una aten-ció específica al contingut de la documentacióambiental que, per prescripció legal, han d’in-corporar els instruments de planejament, totestablint l’abast del seu contingut i determina-cions en congruència amb les característiquesde cadascun d’ells.

El Reglament també introdueix les precisi-ons necessàries per facilitar la determinació, perpart del planejament general, de les reserves desostre amb destí a habitatge protegit i assequi-ble establertes per la Llei d’urbanisme. Amb

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4682 – 24.7.2006 33091

aquest objecte, el Reglament desenvolupa elcontingut de la memòria social, que ha de per-metre avaluar les necessitats socials d’accés al’habitatge i justificar les determinacions que elplanejament general estableixi en aquesta ma-tèria. Correspon també a la memòria socialavaluar l’impacte de l’ordenació urbanísticaproposada en funció del gènere, així com respec-te als col·lectius socials que requereixen aten-ció específica. Pel què fa a la tramitació delsplans urbanístics, es desenvolupen, entre altresaspectes, el règim de suspensió de la tramitaciód’instruments urbanístics i d’atorgament de lli-cències, els casos en què la introducció de can-vis durant la tramitació requereix un nou tràmitd’informació pública, es concreta el procedimentd’avaluació ambiental d’aquelles figures de pla-nejament que hi estan sotmeses i es distingeixenla revisió i la modificació dels plans urbanístics,així com les particularitats de les modificacionsen determinats casos.

Aquest Títol s’ocupa, finalment, dels efectesde les determinacions del planejament sobre lesconstruccions i usos existents, amb especial aten-ció a aquelles qüestions d’aplicació més comple-xa, com les obres autoritzables en les edificacionsdisconformes que no estiguin en situació de forad’ordenació, així com les determinacions quecorrespon adoptar al planejament amb aquestobjecte, regulant també els supòsits d’usos forad’ordenació i les mesures a adoptar per al seucessament.

El Títol cinquè es refereix a la gestió urba-nística, matèria en la que, tradicionalment, haestat més significativa la tasca de desenvolu-pament reglamentari dels diversos textos le-gals en matèria urbanística, sens dubte deguta la seva gran complexitat tècnica. Així es potconstatar sobretot en matèria de reparcel·-lació, en la que es parteix d’una àmplia tradi-ció reglamentària, que s’inicia amb el seminalReglament de Reparcel·lacions de 1966, apro-vat pel Decret 1006/1966, de 7 d’abril, en laque constitueix una fita decisiva el Reglamentde Gestió Urbanística, aprovat pel Reial De-cret 3288/1978, de 25 d’agost, i que en el dretcatalà disposa també d’una tradició consoli-dada, representada per algunes previsions delReglament per al desplegament i l’aplicacióde la Llei 3/1984, de 9 de gener, de mesuresd’adequació de l’ordenament urbanístic deCatalunya, aprovat pel Decret 146/1984, de 10d’abril, i el Reglament sobre mesures per fa-cilitar l’execució urbanística, aprovat pel De-cret 303/1997, de 25 de novembre, deguda-ment articulat amb la legislació aplicable enmatèria hipotecària i, finalment, per les pre-visions contingudes al Reglament parcial dela Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 287/2003, de 4 de novembre. De tot aquest feixnormatiu n’és deutor aquest Títol cinquè, sensperjudici, òbviament, de la seva adequació ales previsions del Text refós de la Llei d’urba-nisme i del necessari desenvolupament, tam-bé, dels nous instruments configurats per lalegislació catalana vigent.

Es poden destacar, en aquest sentit, previ-sions com la regulació detallada del dret de re-allotjament i les condicions que garanteixin elseu efectiu exercici per part dels afectats, o elssupòsits en què procedeix el canvi de modali-tat dins del sistema de reparcel·lació. En la re-

gulació de la reparcel·lació, que d’acord ambla Llei d’urbanisme apareix configurada coml’eix central al voltant del qual s’estructuren lesdiverses modalitats d’execució, tret del siste-ma d’expropiació, es poden destacar, entred’altres aspectes, la concreció dels drets de lespersones propietàries en sòl urbà ja edificat,que necessariament ha de tenir en compte lesprevisions de la legislació aplicable sobre va-loracions. S’estableixen també les diferentsformes en què es pot produir la participació deles persones propietàries en les diverses moda-litats, i es regula com les indicades personespoden comprometre la seva participació enl’execució, així com l’aplicabilitat de l’expro-piació per als casos de manca de participació,expropiació que, d’acord amb la Llei d’urba-nisme, ha deixat de tenir caràcter preceptiu, finsi tot en els casos de manca d’incorporació a lesjuntes de compensació en la modalitat de com-pensació bàsica. Es regula també, de formaespecífica, la cessió de finques en pagament deles despeses d’urbanització.

En el desenvolupament de les diverses mo-dalitats del sistema de reparcel·lació, cal feresment de les previsions establertes per a l’apli-cació de la modalitat de compensació per con-certació, que pot permetre, per mitjà de la con-certació de la gestió urbanística integrada, unamajor agilitat en els processos d’execució urba-nística duts a terme per les persones propietà-ries, sense que aquesta major eficiència vagi endetriment de les garanties de la resta de personespropietàries de l’àmbit. La concessió de la gestióurbanística integrada apareix, igualment, comun instrument adequat per millorar l’eficàciadels processos de gestió urbanística en aquellscasos en què aquesta es dugui a terme per partde la iniciativa pública, a través de la modalitatde cooperació.

Per altra banda, el Reglament conté una re-gulació detallada de les entitats urbanístiquescol·laboradores, adaptada a les disposicionslegals sobre gestió urbanística, i en la que s’in-trodueixen les previsions adequades per tald’agilitar el seu procés de constitució i inscrip-ció en el registre corresponent. Es confirmai facilita la possibilitat de crear entitats urba-nístiques provisionals i es creen les juntes deconcertació com una nova figura d’entitat ur-banística en els supòsits de compensació perconcertació.

Finalment, dins del Títol cinquè es desenvo-lupen els supòsits d’expropiació per raó d’urba-nisme, respecte als quals es poden destacar lesprevisions sobre gestió de l’expropiació perpersones concessionàries o el procediment aseguir per a l’alliberament d’expropiacions.També es conté en aquest Títol la regulació delssupòsits d’ocupació directa i de la situació jurí-dica de les persones titulars de drets afectats peraquests procediments.

El Títol sisè té per objecte desenvolupar elsinstruments de la política de sòl i d’habitatge, ien ell s’incorpora i adequa gran part de la regu-lació ja establerta en el Reglament parcial de laLlei d’urbanisme, i es desenvolupa el règim delpatrimoni municipal del sòl i el destí dels bénsi recursos econòmics que l’integren.

La intervenció en l’edificació i l’ús del sòl i delsubsòl és l’objecte del Títol setè i en ell es des-

envolupen, entre d’altres qüestions, la simulta-neïtat de les obres d’urbanització i edificació, lesordres d’execució i els procediments de decla-ració de ruïna dels edificis.

Quant als procediments de protecció de lalegalitat urbanística, s’incorporen en el Títolvuitè, degudament adequades, les previsionsdel Reglament parcial tant en l’àmbit de la res-tauració de la legalitat com en el sancionador,es regula el règim de mesures provisionals i elprocediment de restauració i es determinatambé el règim d’intervenció de les adminis-tracions competents, respecte al qual es po-den destacar els casos, referits al sòl no urba-nitzable, en què l’exercici de les potestatsatribuïdes a la Generalitat en aquesta matè-ria es pot produir directament, com a conse-qüència del règim específic de les actuacionsen aquesta categoria de sòl, sotmeses a un pro-cediment autoritzatori amb intervenció auto-nòmica i local.

Les disposicions addicionals estableixen elsterminis per a fer efectiva la consulta telemà-tica dels instruments de planejament, regulenl’emissió d’informes dels organismes sectorialscompetents i preveuen la utilització de la car-tografia oficial a Catalunya en l’elaboraciódels plànols dels diferents instruments urba-nístics. També s’incorpora una disposició ad-dicional que estableix que la formulació d’unpla d’ordenació urbanística municipal en el casde municipis amb planejament general noadaptat a la Llei d’urbanisme no es conside-ra revisió anticipada. Les disposicions transi-tòries regulen aquells aspectes de necessàriaconsideració com a conseqüència de l’entra-da en vigor del Reglament, entre els quals espoden destacar l’aplicació de les directrius deprotecció front els riscos d’inundació en elscasos de planejament no adaptat o de mancad’instrument de planificació hidràulica apro-vat, el règim aplicable a les edificacions pre-existents en sòl no urbanitzable que no s’ade-qüin al règim d’usos i construccions admesosen aquesta classe de sòl, l’operativitat de lesreserves d’habitatge protegit i assequible enel marc de planejament general no adaptat, lapossibilitat d’introduir previsions temporalsen el procés de formulació i execució del pla-nejament derivat en sòl urbanitzable, i altresaspectes relatius a l’avaluació ambiental deplans urbanístics.

Per tot això, d’acord amb el dictamen de laComissió Jurídica Assessora, a proposta delconseller de Política Territorial i Obres Públi-ques i d’acord amb el Govern,

DECRETO:

Article únicS’aprova el Reglament de la Llei d’urbanis-

me, que consta a l’annex d’aquest Decret.

DISPOSICIONS DEROGATÒRIES

PrimeraQueda derogat el Decret 287/2003, de 4 de no-

vembre, pel qual s’aprova el Reglament parci-al de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme.Així mateix queden derogats tots els preceptes


vigents continguts en el Decret 308/1982, de 26d’agost, pel qual s’aprova el Reglament per aldesplegament i l’aplicació de la Llei 9/1981, de18 de novembre, sobre protecció de la legalitaturbanística; en el Decret 146/1984, de 10 d’abril,pel qual s’aprova el Reglament per al desplega-ment i l’aplicació de la Llei 3/1984, de 9 de ge-ner, de mesures d’adequació de l’ordenamenturbanístic de Catalunya, i en el Decret 303/1997,de 25 de novembre, pel qual s’aprova el Regla-ment sobre mesures per facilitar l’execució ur-banística.

SegonaQueden derogades totes aquelles altres dis-

posicions, d’igual o inferior rang, que s’oposina l’establert en aquest Reglament.

DISPOSICIONS FINALS

PrimeraA partir de l’entrada en vigor d’aquest Regla-

ment no són aplicables a Catalunya les següentsnormes:

a) El Reglamento de Edificación Forzosa yRegistro Municipal de Solares, aprovat pel De-cret 635/1964, de 5 de març.

b) El Reglamento de Reparcelaciones deSuelo afectado por Planes de Ordenación Ur-bana, aprovat pel Decret 1006/1966, de 7 d’abril.

c) El Reial Decret 1169/1978, de 2 de maig,sobre creación de sociedades urbanísticas porel Estado, los organismos autónomos y las cor-poraciones locales.

d) El Reglamento de Planeamiento Urbanís-tico, aprovat pel Reial decret 2159/1978, de 23de juny.

e) El Reglamento de Disciplina Urbanísti-ca, aprovat pel Reial decret 2187/1978, de 23 dejuny.

f) El Reglamento de Gestión Urbanística,aprovat pel Reial decret 3288/1978, de 25 d’a-gost.

SegonaAquest Decret entrarà en vigor el dia 1 de

setembre de 2006.

Barcelona, 18 de juliol de 2006

PASQUAL MARAGALL I MIRA

President de la Generalitat de Catalunya

JOAQUIM NADAL I FARRERAS

Conseller de Política Territoriali Obres Públiques

ANNEX

Reglament de la Llei d’urbanisme

TÍTOL PRELIMINARDe l’objecte i dels principis generals

CAPÍTOL IDisposicions generals

Article 1Objecte del reglament

Aquest reglament té per objecte el desenvo-lupament del Text refós de la Llei d’urbanisme,aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de

juliol, que regula l’urbanisme en el territori deCatalunya.

Article 2Principis generals de l’actuació urbanística

Els principis que informen i presideixen l’ac-tuació urbanística són els següents:

a) El d’ordenació i ús del sòl i del subsòl deconformitat amb el principi de desenvolupamenturbanístic sostenible.

b) El d’exercici de les facultats urbanístiquesdel dret de propietat amb subjecció al princi-pi de la funció social d’aquest dret, dins dels lí-mits imposats per la legislació i el planejamenturbanístics i complint els deures fixats peraquests.

c) El d’inexistència de dret a exigir indem-nització per l’ordenació urbanística del sòl i lesconstruccions, excepte en els supòsits expressa-ment establerts per la legislació aplicable enmatèria de règim de sòl i valoracions i per la Lleid’urbanisme.

d) El de participació de la comunitat en lesplusvàlues generades per l’actuació urbanísti-ca.

e) El de repartiment equitatiu, en el si decadascun dels àmbits d’actuació urbanística, delsbeneficis i les càrregues derivats del planejamenturbanístic entre totes les persones propietàriesafectades, en proporció a llurs aportacions.

f) El de publicitat i participació dels ciutadansi ciutadanes en els procediments de planejamenti gestió urbanístics.

Article 3Concepte de desenvolupament urbanístic soste-nible

L’exercici de les competències urbanístiquesi, en particular, de la potestat de planejament,es regeix pel principi de desenvolupament ur-banístic sostenible definit a l’article 3 de la Lleid’urbanisme, el qual té com a objectiu la utilit-zació racional del territori, a fi de garantir laqualitat de vida de les generacions presents ifutures, i comporta conjuminar les següents fi-nalitats:

a) La utilització del sòl atenent a la seva na-turalesa de recurs natural no renovable, el quècomporta la configuració de models d’ocupaciódel sòl que:

1r. Afavoreixin la compactació urbana, evi-tin la dispersió de la urbanització i les edifica-cions en el territori mitjançant la previsió delscreixements en continuïtat amb el teixit urbàexistent, i considerin la conservació, la rehabi-litació i la recuperació de les trames urbanes idel parc immobiliari.

2n. Fomentin la implantació de sistemes detransport col·lectiu i la mobilitat sostenible engeneral.

3r. Afavoreixin la preservació i millora delssistemes de vida tradicionals a les àrees rurals,i comportin una gestió adequada del sòl no ur-banitzable i, particularment del sòl agrari, quereconegui les seves funcions productives, terri-torials i paisatgístiques.

4t. Afavoreixin la preservació i consolidacióde la identitat del territori.

5è. Consolidin un model de territori global-ment eficient.

b) L’atenció a les necessitats socials d’accésa l’habitatge, la previsió i modernització de lesinfraestructures, la millora dels equipamentsexistents així com la previsió de nous equipa-

ments de manera que hi hagi una oferta adequa-da quantitativament i espacialment amb relacióals habitatges; el desenvolupament del sistemaproductiu, i el foment de la diversitat econòmicai de la capacitat per a fer front als canvis soci-als i les innovacions tecnològiques.

c) La cohesió social, mitjançant la regulacióde l’ús del sòl de forma que es fomenti la mes-cla equilibrada de grups socials, usos i activitatsi es garanteixi el dret dels ciutadans i ciutada-nes a gaudir d’un habitatge digne i adequat.

d) La cohesió territorial, amb l’objecte d’afa-vorir l’accés equitatiu de la ciutadania a les ren-des i serveis bàsics amb independència del llocde residència.

e) La protecció i gestió adequada del mediambient i del patrimoni natural, mitjançant lapreservació de les funcions ecològiques del sòl,la millora de la qualitat ambiental, la gestió delpaisatge per tal de preservar-ne els valors, lautilització racional dels recursos naturals i elfoment de l’eficiència energètica mitjançantl’elecció dels emplaçaments i l’ordenació demanera que tinguin en consideració les condi-cions geogràfiques i climàtiques que poden in-fluir en l’estalvi energètic i el millor manteni-ment de les edificacions.

f) La protecció del patrimoni cultural, mit-jançant la conservació, recuperació i millora delsimmobles que l’integren, dels espais urbansrellevants, dels elements i tipologies arquitec-tònics singulars, dels paisatges de valor culturali històric i de les formes tradicionals d’ocupacióhumana del sòl.

Article 4Principis de relació entre els instruments urba-nístics

4.1 Els plans urbanístics han d’ésser cohe-rents amb les determinacions del pla territori-al general i dels plans territorials parcials i sec-torials i facilitar-ne l’acompliment.

4.2 De conformitat amb el principi de jerar-quia normativa, que informa i ordena les rela-cions entre els instruments de planejament ur-banístic:

a) Els plans d’ordenació urbanística munici-pal i els programes d’actuació urbanística mu-nicipal s’han d’adequar a les determinacions delsplans directors urbanístics que són pròpies d’a-quests, d’acord amb la Llei d’urbanisme i aquestreglament.

b) El planejament urbanístic derivat estàsupeditat a les determinacions del planejamenturbanístic general que són pròpies d’aquest,d’acord amb el què estableix la Llei d’urbanis-me i aquest reglament.

4.3 Les ordenances municipals d’urbanitza-ció o d’edificació aprovades d’acord amb la le-gislació de règim local per a regular aspectes queno són objecte de les normes dels plans urbanís-tics, no poden contradir-ne ni alterar-ne les se-ves determinacions.

4.4 Els projectes d’urbanització i els instru-ments de gestió urbanística no poden modificarles determinacions del planejament urbanístic,sens perjudici que, sense alterar aquestes deter-minacions, puguin efectuar, si s’escau, les adap-tacions tècniques de detall exigides per les ca-racterístiques del sòl i del subsòl en l’execuciómaterial de les obres o en la concreció de ladelimitació i superfície de l’àmbit d’actuació.Quan l’adaptació de detall suposi alteració deles determinacions sobre ordenació del sòl o de


l’edificació de l’àmbit afectat s’ha d’aprovar,prèviament o simultàniament, la corresponentmodificació del pla urbanístic.

CAPÍTOL IIDirectrius per al planejament urbanístic

Article 5Directriu de preservació front als riscs naturalso tecnològics

5.1 El planejament urbanístic i la seva exe-cució han de permetre assolir uns nivells ade-quats de protecció enfront dels riscs naturals itecnològics i han de preservar de la urbanitza-ció i l’edificació les zones de risc per a la segu-retat i el benestar de les persones que, d’acordamb la normativa sectorial aplicable, siguin to-talment incompatibles amb llur urbanització oedificació, llevat que es prevegi l’execució d’obres vinculades a la protecció i la prevenció delsriscs.

5.2 El planejament urbanístic, per a la de-terminació dels riscs naturals i geològics, ha detenir en compte la informació geogràfica oficialde l’Institut Geològic de Catalunya.

5.3 L’ordenació de la implantació i la distri-bució dels usos en el territori per part del pla-nejament urbanístic i de les ordenances muni-cipals ha de preveure les limitacions i mesuresnecessàries per garantir la seguretat i la salut deles persones front als riscs que es puguin deri-var de les instal·lacions i activitats industrials ialtres activitats tecnològiques.

Article 6Directriu de preservació front als riscs d’inunda-ció

6.1 Als efectes de l’aplicació de la directriude planejament que estableix l’article 9.2 de laLlei d’urbanisme, dins la zona inundable, queestà constituïda per la llera dels rius i rieres i peraquelles franges de terreny vinculades a la pre-servació del règim de corrents i de les planesd’inundació per episodis extraordinaris, s’ha dedistingir la zona fluvial, la zona de sistema hí-dric i la zona inundable per episodis extraordi-naris.

6.2 La zona fluvial és la part de la zona inun-dable que inclou la llera del riu i les seves ribe-res i que l’instrument de planificació hidrològicacorresponent delimita d’acord amb l’avingudaper al període de retorn de 10 anys, tenint encompte els requeriments hidràulics i ambientalsi respectant la seva continuïtat.

El planejament urbanístic ha de qualificar elsterrenys inclosos en la zona fluvial com a sistemahidràulic i no hi pot admetre cap ús, llevat d’a-quells previstos a la legislació aplicable en ma-tèria de domini públic hidràulic.

6.3 La zona de sistema hídric és la part dela zona inundable que l’instrument de plani-ficació hidrològica corresponent delimita d’a-cord amb l’avinguda per al període de retornde 100 anys, tenint en compte els requerimentshidràulics i ambientals i respectant la seva con-tinuïtat.

En la zona de sistema hídric el planejamenturbanístic no pot admetre cap nova edificacióo construcció ni cap ús o activitat que suposi unamodificació sensible del perfil natural del ter-reny, que pugui representar un obstacle al fluxde l’aigua o l’alteració del règim de corrents encas d’avinguda.

Es consideren usos compatibles amb aquestescondicions els següents:

a) Els usos agraris, sense que es pugui adme-tre cap instal·lació o edificació, ni tampoc l’es-tabliment d’hivernacles ni cap tipus de tanca-ment de les parcel·les.

b) Els parcs, espais lliures, zones enjardina-des i usos esportius a l’aire lliure, sense edifica-cions ni construccions de cap mena.

c) Els llacunatges i les estacions de bomba-ment d’aigües residuals o potables.

d) L’establiment longitudinal d’infraestruc-tures de comunicació i transport, sempre quepermeti la preservació del règim de corrents.

e) La implantació d’infraestructures de ser-veis i canonades, degudament soterrades i pro-tegides i sempre que es preservi el règim decorrents i es garanteixi la no afectabilitat a laqualitat de les aigües.

f) Aquells altres usos previstos per la legis-lació aplicable en matèria de domini públic hi-dràulic.

Els plans d’ordenació urbanística municipal,quan estigui justificat per raons de racionali-tat i coherència de l’ordenació urbanística,poden incorporar terrenys inclosos en la zonade sistema hídric a sectors de sòl urbà no con-solidat i de sòl urbanitzable si aquests terrenyses destinen als usos compatibles amb aquestazona d’acord amb l’apartat anterior. Tanmateix,aquest règim d’usos deixa de ser d’aplicacióquan el planejament urbanístic, amb l’informefavorable de l’administració hidràulica, preveul’execució de les obres necessàries per tal queles cotes definitives resultants de la urbanitza-ció compleixin les condicions de grau de riscd’inundació adequades per a la implantació del’ordenació i usos establerts per l’indicat pla-nejament En qualsevol cas, l’execució d’aques-tes obres, que no han de generar problemesd’inundabilitat a terrenys externs al sector, hade constituir una càrrega d’urbanització delsàmbits d’actuació urbanística en els quals es-tiguin inclosos els terrenys.

6.4 La zona inundable per episodis extraor-dinaris és la part de la zona inundable que l’ins-trument de planificació hidrològica correspo-nent delimita a partir de l’avinguda de períodede retorn de 500 anys. En aquesta zona, atenenta les condicions d’inundació indicades en ladelimitació establerta per la planificació hidro-lògica, el planejament urbanístic:

a) No pot admetre àrees d’acampada ni ser-veis de càmping, ni cap tipus d’edificació en lapart de la zona inundable per episodis extraor-dinaris en què es produeixi la condició d’inun-dació greu.

b) No pot admetre àrees d’acampada ni ser-veis de càmping, ni cap tipus d’edificació, ambexcepció de les destinades a usos industrials id’emmagatzematge, en la part de la zona inun-dable per episodis extraordinaris en què es pro-dueixi la condició d’inundació moderada.

c) No està subjecte a limitacions dels usosadmissibles en la part de la zona inundable perepisodis extraordinaris en què es produeixi lacondició d’inundació lleu.

En la zona inundable per episodis extraordi-naris, el règim d’usos establert deixa de serd’aplicació quan el planejament urbanístic, ambl’informe favorable de l’administració hidràu-lica, preveu l’execució de les obres necessàriesper tal que les cotes definitives resultants de laurbanització compleixin les condicions de grau

de risc d’inundació adequades per a la implan-tació de l’ordenació i usos establerts per l’indicatplanejament. En qualsevol cas, l’execució d’a-questes obres ha de constituir una càrrega d’ur-banització dels àmbits d’actuació urbanística enels quals estiguin inclosos els terrenys.

6.5 Les limitacions dels usos i construccionsadmissibles per part del planejament urbanís-tic que estableixen els apartats 2, 3 i 4 no s’apli-quen al sòl urbà, ni a les edificacions o conjuntsd’edificacions que siguin objecte de protecció pelseu valor històric, artístic, arquitectònic o indus-trial. El planejament urbanístic general, d’acordamb el que determini l’administració hidràuli-ca, ha de preveure les actuacions necessàries pera l’adopció de les mesures de protecció front alsriscos d’inundació en els referits àmbits, així comla programació i execució de les obres corres-ponents. El planejament urbanístic general potcondicionar les actuacions de transformació delsusos o de reimplantació d’usos preexistents al’execució, a càrrec de l’actuació, de les infraes-tructures necessàries que adeqüin el risc d’inun-dació a l’ordenació urbanística.

6.6 El planejament urbanístic general ha desubjectar al règim de fora d’ordenació les edi-ficacions i les activitats preexistents en terrenysinclosos en la zona fluvial que no s’ajustin al queestableix l’apartat 2, sempre que no estiguinincloses en algun del supòsits previstos en l’apar-tat 5, així com les activitats de càmping preexis-tents que no s’ajustin al què estableixen els apar-tats 3 i 4, sens perjudici de la possibilitat, enaquest darrer cas, que les citades activitats decàmping deixin d’estar subjectes al règim de forad’ordenació si s’executen, a càrrec de la personainteressada i prèvia obtenció de les autoritzaci-ons de les administracions urbanística i hidràu-lica procedents, les obres necessàries per complirles condicions de grau de risc d’inundació queestableixen els apartats 3 i 4.

6.7 En el cas de llacs, llacunes, aiguamolls,embassaments i altres elements que poden com-portar riscos d’inundació, l’ordenació que esta-bleix el planejament urbanístic ha de tenir encompte aquests riscos d’acord amb els criterisprevistos en els apartats anteriors d’aquest ar-ticle, amb les especificitats que determini l’ad-ministració hidràulica.

Article 7Directriu de preservació dels terrenys amb pen-dent elevada

7.1 D’acord amb la directriu de planejamentcontinguda en l’article 9.4 de la Llei d’urbanis-me, el planejament urbanístic general:

a) No pot alterar la classificació com a sòl nourbanitzable d’aquells terrenys que tinguin unpendent superior al 20%, sempre que això nocomporti la impossibilitat absoluta de creixe-ment dels nuclis existents.

A aquests efectes, els plans d’ordenació ur-banística municipal que prevegin la incorporacióal procés de transformació urbanística de ter-renys amb pendent superior al 20%, han d’acre-ditar que el creixement dels nuclis existents noés possible en altres terrenys, bé sigui perquè elmunicipi no disposa de terrenys amb pendentigual o inferior al 20%, bé sigui perquè els exis-tents han de ser classificats com a sòl no urba-nitzable, d’acord amb els criteris legals establertsen l’article 32 de la Llei d’urbanisme.

b) No obstant el què estableix el primer pa-ràgraf de l’apartat 1.a, per raons de racionalitat


i coherència de l’ordenació, els plans d’ordena-ció urbanística municipal poden incorporar ter-renys amb pendent superior al 20% a sectors deplanejament derivat, sempre que s’estableixi queels referits terrenys no poden acollir cap tipusd’edificació ni d’altres actuacions que alterin lamorfologia del relleu. En tot cas aquests terrenysno són computables als efectes del complimentdels estàndards legals mínims d’espais lliurespúblics i equipaments comunitaris.

c) En tot cas, s’aplica el què estableix l’arti-cle 26 de la Llei d’urbanisme pel que fa als ter-renys que reuneixen les condicions de sòl urbà.

7.2 La identificació dels terrenys amb pen-dent superior al 20% s’ha de dur a terme d’acordamb la cartografia oficial de l’Institut Cartogràficde Catalunya.

TÍTOL PRIMERDe l’administració urbanística


Article 8Administracions amb competències urbanísti-ques

Les competències en matèria urbanísticacorresponen a l’Administració de la Genera-litat i als municipis i les comarques, d’acordamb el què estableix la Llei d’urbanisme, sensperjudici de les competències que les lleis pu-guin atribuir en aquesta matèria a altres enslocals.

Article 9Òrgans urbanístics de la Generalitat

9.1 Són òrgans urbanístics de la Generali-tat, enquadrats en el Departament de PolíticaTerritorial i Obres Públiques, d’acord amb el quèestableix l’article 16.2 de la Llei d’urbanisme:

a) El conseller o consellera titular del Depar-tament.

b) La Comissió d’Urbanisme de Catalunya.c) Les comissions territorials d’urbanisme.d) La Subcomissió d’Urbanisme del municipi

de Barcelona.e) La Direcció General d’Urbanisme.9.2 La composició de la Comissió d’urbanis-

me de Catalunya i de les comissions territorialsd’urbanisme és objecte de desplegament mitjan-çant una norma reglamentària específica apro-vada per Decret del Govern.

Article 10Gerències urbanístiques locals

10.1 Les entitats locals poden exercir lescompetències urbanístiques que els corresponenmitjançant llurs òrgans de govern ordinaris oconstituir gerències amb aquest objecte.

10.2 El règim de gerència urbanística potcomportar una diferenciació orgànica o funci-onal, o ambdues, respecte de l’organització ifuncions generals pròpies de l’entitat local. Lagerència urbanística pot consistir en un òrgande caràcter individual o col·legiat, o en una en-titat pública de gestió directa que, en aquestdarrer cas, tindrà la condició d’entitat urbanísticaespecial.

10.3 Les entitats locals poden atribuir a lesgerències urbanístiques l’exercici de totes aque-lles competències o funcions en matèria urba-nística que no tinguin caràcter intransferible

d’acord amb el què estableixi la legislació derègim local.

10.4 Les gerències poden tenir una duradaindefinida o temporal, de conformitat amb elquè estableixi l’acord de constitució.

10.5 En tot allò no previst en aquest regla-ment, la creació de gerències urbanístiques esregeix per la legislació de règim local.

Article 11Societats urbanístiques

11.1 Les administracions públiques, llursentitats dependents, les mancomunitats i elsconsorcis poden constituir, de forma individu-al o conjunta, societats mercantils o bé partici-par en societats ja constituïdes, que tinguin perobjecte la realització d’activitats en matèriaurbanística que no impliquin exercici d’autoritat.

11.2 Les societats de capital íntegramentpúblic poden tenir la condició d’entitats urba-nístiques especials si ho determinen llurs esta-tuts.

CAPÍTOL IIEntitats urbanístiques especials i condició d’ad-ministració actuant

Article 12Entitats urbanístiques especials

12.1 Tenen la condició d’entitats urbanísti-ques especials l’Institut Català del Sòl, que ésuna entitat urbanística especial de la Generalitati, si ho determinen llurs estatuts:

a) Els consorcis.b) Les mancomunitats.c) Les entitats públiques empresarials i els

organismes autònoms.d) Les societats de capital íntegrament pú-

blic.12.2 La constitució i funcionament de les

entitats urbanístiques especials es regeix, en totallò no regulat en aquest reglament, per la le-gislació aplicable a les administracions públiquesque les constitueixen.

12.3 Les entitats urbanístiques especials po-den tenir per finalitat realitzar qualsevol activitatde caràcter urbanístic l’exercici de la qual notingui caràcter intransferible, d’acord amb el quèestableixi la legislació aplicable en cada cas.

Article 13Condició d’administració actuant

13.1 La condició d’administració actuantcorrespon:

a) Als ajuntaments, en l’exercici de llurs com-petències urbanístiques en matèria de planeja-ment i de gestió.

b) A l’Institut Català del Sòl, si ho determinael planejament urbanístic, si es determina en ladeclaració de sector d’urbanització prioritària,o bé si es fa constar en la declaració d’incompli-ment de programes específics a què fa referèncial’article 152.2 de la Llei d’urbanisme.

c) A les altres entitats urbanístiques espe-cials constituïdes o integrades per ajuntaments,si ho determina un acord exprés de l’ajunta-ment o dels ajuntaments corresponents, el quales pot referir a una actuació urbanística con-creta o pot tenir caràcter general. Aquest acords’ha de publicar al diari o Butlletí Oficial cor-responent.

13.2 Les entitats urbanístiques especials, sioperen com a administració actuant, poden:

a) Formular qualsevol figura de planejamenturbanístic.

b) Formular, tramitar i aprovar definitiva-ment els instruments de gestió corresponents,incloent l’aprovació de les bases en la modali-tat de compensació per concertació del sistemade reparcel·lació i l’aprovació de la concessió dela gestió urbanística integrada, en la modalitatde cooperació del sistema de reparcel·lació.

c) Ésser receptores del sòl amb aprofitamentde cessió obligatòria i gratuïta.

13.3 Els consorcis i les mancomunitats enmatèria urbanística, si ho preveuen llurs estatuts,poden també exercir les competències munici-pals de tramitació i aprovació dels plans urba-nístics que es determinin en l’acord municipalpel qual se’ls reconeix la condició d’administra-ció actuant.

13.4 La condició d’administració actuant,acordada per l’ajuntament, de les societats decapital íntegrament públic que siguin entitatsurbanístiques especials, no obstant el que esta-bleix l’apartat 2, no comporta la cessió de la ti-tularitat de la competència ni dels elementssubstantius del seu exercici i és responsabilitatde l’òrgan competent de l’ens local dictar elsactes o les resolucions de caràcter jurídicoadmi-nistratiu que donin suport a l’activitat materi-al i tècnica objecte de l’encomanda o en els qualss’integri la dita activitat.

13.5 El sòl de cessió obligatòria i gratuïtaamb aprofitament urbanístic que s’integra al pa-trimoni de les entitats urbanístiques especialsque operen com a administracions actuants restavinculat i subjecte al què estableixen els articles153 al 163 de la Llei d’urbanisme.

De conformitat amb els referits preceptes, enel cas d’entitats urbanístiques especials integra-des o dependents exclusivament d’entitats locals,el destí d’aquest sòl i dels rendiments obtingutsde la seva gestió o alienació s’ha d’ajustar al queestableix l’article 224 d’aquest Reglament, tantsi els gestiona l’entitat urbanística especial comsi el sòl o els rendiments s’adjudiquen als enspúblics que la integren.

13.6 Els acords que, com administració ac-tuant, adoptin les entitats urbanístiques especi-als, es regeixen pel dret administratiu.

CAPÍTOL IIIAuditories urbanístiques

Article 14Auditories urbanístiques

14.1 Les administracions amb competènci-es en l’àmbit de l’urbanisme poden acordar la re-alització d’auditories urbanístiques. L’auditoriaurbanística té per objectiu fonamental la millo-ra de la capacitat de gestió urbanística de les ad-ministracions esmentades i comporta l’anàlisiacurada dels mètodes emprats habitualment perl’ens auditat i dels seus mitjans personals i ma-terials, tenint en compte l’estratègia urbanísticaen matèria de gestió definida al programa d’ac-tuació urbanística municipal o comarcal, si s’es-cau, o bé al pla d’ordenació urbanística munici-pal.

L’auditoria urbanística constata el grau decompliment del planejament general vigent, aixícom l’existència de dèficits i pot proposar lesmesures correctores adients o recomanacions detota mena relacionades amb els sistemes d’exe-cució i les seves modalitats diverses, amb els


mitjans personals i materials de l’ens auditat itambé amb les prioritats i altres aspectes de l’es-mentada estratègia de gestió urbanística.

14.2 L’informe d’auditoria oficialment emèsper la persona auditora ha de ser posat en co-neixement general mitjançant l’anunci oportúen el butlletí que correspongui i en un dels di-aris de major difusió en l’àmbit territorial delqual es tracti, amb indicació de les dependèn-cies, l’horari en què pot ser consultat i, si s’es-cau, les dades de consulta per mitjans telemà-tics.

TÍTOL SEGONDels drets d’informació i participació ciutadanesen l’activitat urbanística


Article 15Informació i participació ciutadanes

15.1 Les administracions públiques han degarantir l’accés dels ciutadans i ciutadanes a lainformació urbanística i, en particular, a la in-formació relativa a les determinacions dels ins-truments de planejament i de gestió urbanístics.

15.2 Les administracions públiques han defomentar la participació social en l’activitaturbanística i, en especial, en l’elaboració i tra-mitació dels instruments de planejament urba-nístic.

15.3 La participació de la iniciativa priva-da en matèria de planejament i gestió urba-nístics es produeix en els termes i condicionsprevistos en la Llei d’urbanisme i en aquestReglament.

CAPÍTOL IIDrets d’informació dels ciutadans o ciutadanes

Article 16Informació urbanística

Als efectes d’aquest Reglament, s’entén perinformació urbanística tota la documentació dequè disposin les administracions públiques, enqualsevol forma d’expressió i en qualsevol su-port material, referida als instruments de plane-jament i gestió urbanístics i, en general, al règimurbanístic del sòl i a les activitats i limitacionsque puguin afectar-lo.

Article 17Publicitat dels instruments urbanístics

17.1 Els instruments de planejament i degestió urbanístics vigents són públics i qual-sevol persona pot consultar-los en tot moment,informar-se de llur contingut i sol·licitar l’ob-tenció de còpies a l’Ajuntament corresponento al Registre de planejament urbanístic deCatalunya.

17.2 Als efectes del què estableix l’apartatanterior, els ajuntaments:

a) Han de tenir un exemplar complet i degu-dament diligenciat de cada un dels instrumentsde planejament i gestió urbanístics vigents adisposició del públic durant l’horari d’oficina.

b) Han de facilitar còpies dels instruments deplanejament i gestió urbanístics vigents a qui lessol·liciti.

c) Han d’adoptar les mesures organitzativesnecessàries per a garantir que s’atenguin les

sol·licituds d’informació que pugui formularqualsevol persona, per escrit o per mitjà de con-sulta verbal, sobre les determinacions dels ins-truments de planejament i gestió urbanístics vi-gents.

d) Han de promoure la possibilitat de con-sultar els instruments de planejament i gestió ur-banístics per mitjans telemàtics.

17.3 Els ajuntaments dels municipis de mésde deu mil habitants han de garantir la consul-ta per mitjans telemàtics, com a mínim, de lamemòria, de les normes urbanístiques i delsplànols d’ordenació dels instruments de plane-jament municipal, general i derivat, vigents enllur àmbit territorial.

17.4 Les administracions públiques d’àm-bit territorial superior al municipal han de pres-tar assistència als municipis que no tinguin elsmitjans necessaris per a prestar els serveis asse-nyalats en els apartats 2 i 3.

17.5 Les administracions públiques podenestablir altres mitjans de difusió dels instrumentsde planejament i gestió urbanístics que contri-bueixin a llur publicitat.

17.6 La publicació a efectes de l’executivitatdels instruments de planejament urbanístic esregeix pel què estableix l’article 100.1 de la Lleid’urbanisme. La presentació de la documentaciónecessària ha de complir els requeriments tèc-nics que estableix el Departament de PolíticaTerritorial i Obres Públiques.

Article 18Registre de planejament urbanístic de Catalunya

18.1 El Registre de planejament urbanís-tic de Catalunya té per objecte garantir la pu-blicitat dels instruments de planejament urba-nístic en vigor i ha de permetre la consultapública d’aquests instruments tant de formapresencial, com per mitjans telemàtics.

18.2 El Registre depèn del Departamentde Política Territorial i Obres Públiques i cor-respon a les comissions territorials d’urbanismela recopilació, dipòsit i tractament dels docu-ments que l’integren relatius a llur àmbit ter-ritorial, i facilitar la consulta de forma presen-cial d’aquests documents.

18.3 S’ha d’incorporar al Registre un exem-plar complet de tots els instruments de plane-jament urbanístic vigents en l’àmbit de Ca-talunya, inclosos els plans urbanístics derivatsaprovats definitivament pels ajuntaments.

18.4 El Registre de planejament urbanís-tic de Catalunya ha de garantir l’accés tele-màtic, com a mínim, a la memòria, a les normesurbanístiques i als plànols d’ordenació que in-tegren els instruments de planejament en vigor.A aquests efectes, la documentació que s’ha delliurar als òrgans de la Generalitat per a l’apro-vació definitiva dels instruments de planeja-ment urbanístic ha d’incorporar, a més de l’ex-pedient complet en format paper, com a mínimel text de la memòria i les normes urbanístiquesi els plànols d’ordenació en suport informàtic,d’acord amb els requeriments tècnics que elDepartament de Política Territorial i Obres Pú-bliques estableix.

18.5 També a aquests efectes, en el cas deplans derivats aprovats definitivament pels ajun-taments, la documentació que s’ha de lliurar ales comissions territorials d’urbanisme en com-pliment de l’article 86 de la Llei d’urbanisme, had’incorporar, a més de l’instrument de planeja-ment complet en format paper, com a mínim el

text de la memòria i les normes urbanístiquesi els plànols d’ordenació en suport informàtic,d’acord amb els requeriments tècnics que elDepartament de Política Territorial i ObresPúbliques estableix.

18.6 Qualsevol persona pot consultar elsdocuments continguts en el Registre de plane-jament urbanístic de Catalunya i sol·licitar l’ob-tenció de còpies.

Article 19Drets d’informació respecte als procedimentsurbanístics

19.1 D’acord amb el reconeixement de l’ac-ció pública en matèria d’urbanisme establert enl’article 12 de la Llei d’urbanisme, es conside-ra persona interessada en un procediment urba-nístic, a més de qui el promogui o qui tingui dretsque puguin resultar afectats per la resolució ques’hi adopti, a qui s’hi personi en ell.

19.2 En els procediments de tramitació delsinstruments de planejament i gestió, tothom tédret a consultar els instruments sotmesos a in-formació pública i els instruments que haginestat objecte d’aprovació provisional, i tenendret a obtenir-ne còpies.

19.3 En la resta de procediments en ma-tèria urbanística, les persones interessades te-nen dret a conèixer l’estat de tramitació i a ob-tenir còpies dels documents que integrenl’expedient d’acord amb el què estableix la le-gislació en matèria de procediment adminis-tratiu.

19.4 Els ciutadans i ciutadanes tenen dreta accedir als arxius, registres i expedients admi-nistratius corresponents a procediments urba-nístics finalitzats en els termes i condicions queregula la legislació en matèria de procedimentadministratiu.

Article 20Certificats d’aprofitament urbanístic

20.1 Les persones interessades poden de-manar l’emissió de certificats d’aprofitamenturbanístic d’una o d’unes finques concretes al’ajuntament competent, que ha de notificar elcertificat pertinent, subscrit pel secretari o se-cretària de l’ajuntament, en el termini d’un mesdes de la presentació de la sol·licitud en el re-gistre general de l’ajuntament. En cas de fin-ques no contigües, s’ha de sol·licitar i emetreun certificat per a cada una d’elles.

20.2 El certificat d’aprofitament urbanística què es refereix l’apartat anterior ha d’expressarquin és el règim urbanístic aplicable a la fincao finques en el moment de la seva sol·licitud, totindicant:

a) Els instruments de planejament i gestióurbanístics aplicables, així com si algun d’ells estàen tramitació o subjecte a procediments de re-visió o modificació i, en aquest cas, si s’ha acor-dat la suspensió de tramitacions i d’atorgamentde llicències que regula l’article 71 de la Llei d’ur-banisme.

b) La classificació i la qualificació del sòl, ambindicació dels paràmetres aplicables respecte al’ús del sòl, les condicions d’edificació i l’apro-fitament del subsòl.

c) Si s’escau, el sector de planejament o elpolígon d’actuació urbanística en què està inclo-sa la finca.

d) Les altres determinacions urbanístiquessignificatives que condicionin l’aprofitament il’ús del terreny.


20.3 El certificat d’aprofitament urbanís-tic a què es refereixen els apartats anteriors, enel cas que la finca sigui edificable i susceptibled’obtenir llicència urbanística directament i im-mediatament, té una vigència de sis mesos, acomptar des de la notificació a les persones in-teressades. Sens perjudici de les prescripcionsde la legislació sectorial, és preceptiu d’atorgarles llicències que siguin sol·licitades en la for-ma establerta per la legislació de règim localdins aquest termini de vigència i que no tinguindefectes inesmenables, sempre que el projec-te s’ajusti a les normes vigents en el momentde la sol·licitud del certificat. En aquest supòsit,la sol·licitud de la llicència no es veu afectadaper la suspensió potestativa del procedimentd’atorgament de llicències regulada per l’article71.1 de la Llei d’urbanisme, llevat que l’acordde suspensió s’hagués adoptat amb anteriori-tat a la sol·licitud del certificat.

20.4 La manca de notificació del certifi-cat d’aprofitament urbanístic, transcorregutel termini d’un mes des de la seva sol·licitud,té els mateixos efectes previstos en l’apartat3, en el sentit que les llicències urbanístiquesque se sol·licitin durant el termini de sis me-sos a comptar des de la finalització del refe-rit termini d’un mes establert en l’apartat 1,s’han d’atorgar si el projecte s’ajusta a lesnormes vigents en el moment de la sol·licituddel certificat, i en el sentit que la sol·licitud dellicències no es veu afectada per la suspensiópotestativa regulada per l’article 71.1 de la Lleid’urbanisme, llevat que l’acord de suspensiós’hagués adoptat amb anterioritat a la sol·-licitud del certificat.

CAPÍTOL IIIDret a la participació ciutadana

Article 21Foment de la participació ciutadana en els pro-cessos de planejament i gestió urbanístics

Les administracions urbanístiques han defomentar la participació dels ciutadans i de lesciutadanes en la tramitació dels instruments deplanejament i gestió urbanístics i, en tot cas, hande sotmetre aquests instruments als tràmits d’in-formació pública previstos en la Llei d’urbanis-me i en aquest Reglament.

Article 22Programes de participació ciutadana en el pro-cés de planejament

22.1 Per facilitar la participació en el pro-cés de formulació dels instruments de planeja-ment urbanístic, l’administració competent potaprovar el corresponent programa de participa-ció ciutadana, d’acord amb el que estableix l’ar-ticle 105 d’aquest Reglament.

22.2 El programa de participació ciutada-na expressa les mesures i actuacions previstesper tal de facilitar tant la divulgació i la compren-sió dels objectius i del contingut dels treballs deplanejament, com la formulació d’al·legacions,suggeriments o propostes alternatives en el marcdel tràmit d’informació pública, i pot referir-sea les fases i continguts següents:

a) Contingut en relació amb la fase prèvia alperíode d’informació pública:

1r. Accions d’informació i comunicació, quedifonguin l’acord d’iniciar el planejament i fa-cilitin les dades necessàries per donar coneixe-

ment suficient del seu abast i característiques.Aquestes accions poden comprendre la publi-cació i exposició al públic d’un avanç de l’instru-ment de planejament i la realització d’actes in-formatius, conferències, presentació d’estudisprevis i altres instruments similars.

2n. Canals de participació, on es defineixinels diferents instruments que es posaran a dis-posició de la ciutadania i les institucions perrecollir les seves opinions, així com per faci-litar el debat i la presentació de propostes. Espoden incloure enquestes, entrevistes, debatsen grup, tallers de propostes i similars. En totcas, els canals previstos han de buscar la in-tervenció dels sectors de població significatiusen el territori i no limitar-se a una crida genè-rica a la participació. Aquestes actuacionspoden ser complementades amb mitjans te-lemàtics.

3r. Sistema de recollida i anàlisi de les apor-tacions realitzades i la presentació de l’informede resultats d’aquest procés.

b) Contingut en relació amb el període d’in-formació pública:

1r. Mecanismes d’informació sobre l’ordena-ció proposada per l’instrument aprovat inicial-ment.

2n. Mecanismes d’informació per donar aconèixer l’obertura d’aquest període i el siste-ma de recollida d’al·legacions i propostes demanera que faciliti la seva presentació, habili-tant els mitjans i els espais adients d’acord ambles característiques del territori.

c) Contingut en relació amb la fase posteri-or al període d’informació pública:

1r. Realització d’un informe de valoració deles propostes i iniciatives presentades en totesles fases del procediment d’elaboració.

2n. Mecanismes de publicitat del contingut del’informe de valoració.

22.3 L’acord d’aprovació del programa departicipació ciutadana es publica per edicte aldiari o Butlletí Oficial que correspongui i el seucontingut pot ser objecte de consulta pública ales dependències i en l’horari que l’edicte asse-nyali, sens perjudici de l’adopció de qualsevolaltra mesura de divulgació o publicitat.

Article 23Convocatòria d’informació pública en els pro-cediments urbanístics

23.1 La informació pública en la tramitacióde procediments de planejament i de gestió ur-banístics s’ha de convocar mitjançant edictesd’acord amb les següents regles:

a) Quan es tracti de la tramitació de plansdirectors urbanístics, plans d’ordenació urbanís-tica municipal o plurimunicipal, programes d’ac-tuació urbanística municipal o comarcal, revi-sió-adaptació de figures de planejament generala la Llei d’urbanisme, normes de planejamenti plans parcials de delimitació, així com quan estracti de la revisió dels plans i normes esmentats,els edictes s’han de publicar al diari oficial oButlletí Oficial que correspongui i a dos dels di-aris de premsa periòdica de més divulgació enl’àmbit municipal o supramunicipal al qual es re-fereixi el projecte en tramitació.

b) Quan es tracti de la tramitació de modi-ficacions puntuals de les figures de planejamentobjecte de l’apartat anterior així com de tramitarplans urbanístics derivats, instruments de ges-tió urbanística i de procediments per a l’apro-vació de projectes en sòl no urbanitzable, els

edictes s’han de publicar al diari oficial o But-lletí Oficial que correspongui i a un dels diarisde premsa periòdica de més divulgació en l’àm-bit municipal o supramunicipal al qual es refe-reixi el projecte en tramitació.

c) Quan es tracti de la tramitació de proce-diments per a l’autorització d’usos i obres decaràcter provisional, n’hi ha prou amb la publi-cació de l’edicte al diari oficial o Butlletí Ofici-al corresponent.

23.2 A més del què estableix l’apartat an-terior, l’Administració de la Generalitat i elsajuntaments de més de 10.000 habitants han dedonar a conèixer per mitjans telemàtics la con-vocatòria d’informació pública en els procedi-ments de planejament i gestió urbanístics quetramitin i, en el cas d’instruments de planeja-ment, també han de garantir la consulta delprojecte per aquests mitjans.

23.3 Els edictes han d’indicar:a) L’instrument o expedient sotmès a infor-

mació pública.b) El termini d’exposició al públic del pro-

jecte o de l’instrument de què es tracti.c) L’adreça i l’horari de l’oficina o dependèn-

cia en la qual es pot exercitar el dret d’informa-ció.

d) Si s’escau, el mitjà telemàtic on pot con-sultar-se l’instrument o expedient.

23.4 El termini d’informació pública es com-puta des de la darrera publicació obligatòria,d’entre les regulades en l’apartat 1; quan a mésa més, es practiqui la notificació individualitzada,el còmput, per a cadascuna de les persones in-teressades, es fa des de la notificació llevat delcas en què la darrera publicació obligatòria si-gui posterior.

23.5 Durant el període d’informació públicatotes les persones, físiques o jurídiques, poden:

a) Consultar la documentació, escrita i grà-fica, que integra l’instrument o expedient i ob-tenir-ne còpia. A aquests efectes les administra-cions competents estan obligades a garantir, desde l’inici del període d’informació pública, laconsulta i l’obtenció de còpies de la documen-tació.

b) Presentar al·legacions o suggeriments, aixícom els informes o documents que considerinoportú aportar en relació amb l’instrument oexpedient sotmès a informació pública.

Article 24Consells assessors urbanístics

24.1 Els ajuntaments poden constituir, d’a-cord amb l’article 8.2 de la Llei d’urbanisme,consells assessors urbanístics, amb les facultatsinformatives i deliberatives que en cada cas elsreconeguin, com poden ser:

a) Proposar mesures i actuacions per inclou-re-les en el Programa de participació ciutada-na i fer el seguiment de la seva posada en pràc-tica.

b) Formular i plantejar criteris i alternativesd’ordenació.

c) Considerar les propostes del planejamentper garantir els objectius del desenvolupamenturbanístic sostenible.

d) Opinar sobre les al·legacions presentades.e) Estudiar, proposar i seguir les mesures i les

actuacions a emprendre per fomentar la parti-cipació ciutadana en la tramitació de les figuresde planejament derivat i d’instruments de ges-tió quan considerin que la seva transcendènciaho justifiqui.


24.2 Aquests consells estaran integrats pelsmembres que designin els ajuntaments, com ararepresentants d’altres administracions públi-ques, corporacions, associacions i altres institu-cions de la societat civil, així com experts enurbanisme, habitatge, medi ambient i altresmatèries relacionades amb l’urbanisme.

CAPÍTOL IVConvenis urbanístics

Article 25Disposicions generals

25.1 Els convenis urbanístics tenen natura-lesa jurídicoadministrativa i les qüestions rela-tives a llur compliment, interpretació, efectes iextinció són competència de l’ordre jurisdicci-onal contenciós administratiu.

25.2 L’aprovació, formalització i execuciódels convenis urbanístics se subjecta a la norma-tiva reguladora de les entitats públiques que elssubscriguin.

25.3 Els convenis urbanístics es perfeccio-nen i obliguen exclusivament a les parts, d’acordamb llur contingut, des de llur aprovació per l’òr-gan competent de l’administració o entitat pú-blica que els subscriu.

Article 26Publicitat dels convenis urbanístics

26.1 L’acord d’aprovació dels convenis ur-banístics ha de ser publicat al butlletí o diari ofi-cial corresponent dins del mes següent a lluraprovació.

26.2 Les entitats públiques que subscriguinconvenis urbanístics han de garantir llur consultapública i han de facilitar-ne còpies a qui les sol·-liciti.

26.3 Els convenis urbanístics que es referei-xin a instruments de planejament o gestió quehan de ser objecte d’aprovació, modificació orevisió, han de formar part de la documentacióque integra la respectiva figura de planejamento gestió des de l’inici del procediment correspo-nent o des de la seva formalització, si aquestaes produeix un cop iniciat el procediment. Enel cas que la formalització del conveni tingui llocdesprés de l’aprovació inicial de l’instrument deplanejament o gestió, el conveni s’ha de sotmetrea informació pública, bé sigui conjuntament ambl’instrument de què es tracti, si d’acord amb l’ar-ticle 112 d’aquest Reglament procedeix subjec-tar-lo a un nou tràmit d’informació pública, bésigui amb un tràmit específic d’informació pú-blica per un termini d’un mes, i s’ha d’incorporara l’instrument de planejament o de gestió quesigui objecte del següent acord d’aprovació quecorrespongui.

TÍTOL TERCERDel règim urbanístic del sòl


Article 27Principis generals del règim urbanístic del sòl

27.1 Les persones propietàries de sòl i d’al-tres béns immobles tenen dret a utilitzar, gau-dir i disposar d’ells dintre dels límits i amb com-pliment dels deures establerts en la legislació iel planejament urbanístics i en la resta de nor-

mes aplicables, els quals delimiten el continguturbanístic del dret de propietat i defineixen laseva funció social.

27.2 L’ordenació urbanística de l’ús dels ter-renys i de les construccions, en tant que delimitael contingut urbanístic de la propietat del sòld’acord amb la seva funció social, no confereixa les persones propietàries el dret a exigir indem-nització, excepte en els supòsits expressamentestablerts per la Llei d’urbanisme i per la legis-lació aplicable en matèria de règim de sòl i devaloracions.

27.3 En cas de transmissió de finques perqualsevol causa o títol, la nova persona titularse subroga en els drets i deures urbanístics delspropietaris o propietàries anteriors, i també enels compromisos que aquests haguessin acordatamb l’administració urbanística si han estatobjecte d’inscripció en el Registre de la propi-etat o bé de publicitat per raó de l’aprovació d’unconveni o per formar part d’un instrument deplanejament o gestió urbanística.

Article 28Determinació del caràcter anticipat de les modi-ficacions del planejament a efectes indemnitza-toris

En defecte de previsió expressa de terminisd’execució per part del planejament, a efectesindemnitzatoris les modificacions i revisions notenen caràcter anticipat si han transcorregut 3anys des de l’aprovació definitiva del pla urba-nístic derivat, quan sigui preceptiu, o des ques’hagi establert la corresponent ordenació de-tallada.

Article 29Deures d’ús, de conservació i de rehabilitació

29.1 Les persones propietàries de sòl id’altres béns immobles estan obligats a des-tinar-los als usos previstos per l’ordenació ur-banística.

29.2 Els propietaris o propietàries de ter-renys, construccions, instal·lacions i altres bénsimmobles estan obligats a complir els deuresde conservació i de rehabilitació establerts perla Llei d’urbanisme i aquest Reglament, perla legislació sectorial aplicable i per les orde-nances locals. Estan inclosos en aquests deu-res, amb l’abast que determina la Llei d’urba-nisme:

a) El manteniment o la reposició de les con-dicions de seguretat, salubritat i ornament pú-blic dels béns immobles.

b) La conservació i la rehabilitació de lescondicions objectives d’habitabilitat dels habi-tatges o de les condicions de funcionalitat delsaltres tipus de construccions, d’acord amb llurdestí.

c) Aquells deures de conservació i rehabili-tació que determini la legislació sectorial o queestableixin les normes de protecció del patrimo-ni cultural dels plans urbanístics.

d) El compliment de les normes sobre reha-bilitació urbana establertes pel pla d’ordenacióurbanística municipal o pel programa d’actua-ció urbanística municipal per a àmbits determi-nats.

Article 30Règim urbanístic del sòl

30.1 El règim urbanístic del sòl es determinaper la classificació, la qualificació en zones o sis-temes i, en el seu cas, per la inclusió en un sec-

tor de planejament urbanístic derivat o, en sòlurbà, també per la inclusió en un polígon d’ac-tuació urbanística.

30.2 Els plans d’ordenació urbanística mu-nicipal, d’acord amb els criteris establerts als ar-ticles 26 a 33 de la Llei d’urbanisme, classifiquentot el sòl del territori corresponent en totes oalgunes de les classes de sòl següents:

a) Sòl urbà, en les categories de consolidato no consolidat.

b) Sòl urbanitzable, en les categories de de-limitat o no delimitat.

c) Sòl no urbanitzable.

Article 31Sòl urbà consolidat i no consolidat

31.1 Tenen la condició de sòl urbà consoli-dat els terrenys que el pla d’ordenació urbanís-tica municipal o el programa d’actuació urba-nística municipal inclou en aquesta categoriaperquè:

a) Són terrenys que tenen la condició de so-lar.

b) Són terrenys als quals només manca, pera assolir la condició de solar, assenyalar les ali-neacions o les rasants, o bé completar o acabarla urbanització en els termes assenyalats perl’article 29.a) de la Llei d’urbanisme, tant si hanestat inclosos amb aquesta única finalitat en unpolígon d’actuació urbanística o en un sectorsubjecte a un pla de millora urbana com si no hihan estat inclosos.

31.2 Tenen la condició de sòl urbà no con-solidat els terrenys que el pla d’ordenació urba-nística municipal o el programa d’actuació ur-banística municipal inclou en aquesta categoriaperquè:

a) Es tracta de sòl urbà inclòs en sectors sub-jectes a un pla de millora urbana o en polígonsd’actuació urbanística que tenen per objectecompletar el teixit urbà o acomplir operacionsde reforma interior, de remodelació urbana, detransformació d’usos, de reurbanització, o qual-sevol altra actuació no inclosa en l’apartat 1.b)d’aquest article.

b) Es tracta de terrenys urbans, no inclososen sectors ni en polígons d’actuació urbanísti-ca, que estan destinats en part a vialitat objec-te de cessió obligatòria i gratuïta pel fet queaquesta cessió és necessària per a que la restadel sòl adquireixi la condició de solar i es puguiconstruir d’acord amb les determinacions delplanejament urbanístic general.

31.3 El sòl urbà consolidat esdevé no con-solidat en els casos que preveu l’article 31.2 dela Llei d’urbanisme.

Article 32Règim urbanístic del subsòl

32.1 L’aprofitament urbanístic del subsòl ésel què determina, si s’escau, el planejamenturbanístic i està subordinat, en tot cas, a lesexigències de la implantació d’instal·lacions iinfraestructures vinculades a la prestació deserveis públics o d’interès públic, tals com tele-comunicacions, subministraments, transport ialtres anàlegs.

32.2.L’adquisició i la materialització de l’apro-fitament urbanístic que el planejament atribu-eixi al subsòl estan també subordinades a leslimitacions que es derivin de la legislació secto-rial respecte a la preservació front als riscs i a laprotecció de les restes arqueològiques d’interèsdeclarat, dels aqüífers classificats i del patrimoni


geològic protegit d’acord amb la legislació sec-torial aplicable.

32.3 Els límits a l’aprofitament urbanísticdel subsòl establerts en els apartats 1 i 2 ante-riors delimiten el contingut urbanístic de la pro-pietat del subsòl i no confereixen a les personespropietàries el dret a exigir indemnització en elcas que comportin una reducció de l’aprofita-ment urbanístic del subsòl previst en el plane-jament urbanístic.

32.4 En sòl urbà, quan de les exigències de-rivades de la prestació de serveis públics o d’in-terès públic en el subsòl se’n derivi una incom-patibilitat total o parcial amb l’ús del sòl o delvol de l’immoble privat servent d’acord ambl’aprofitament urbanístic atribuït, s’ha de pro-cedir a l’expropiació de l’aprofitament afectat,llevat que s’inclogui l’immoble en un àmbit d’ac-tuació urbanística que garanteixi la distribucióequitativa de beneficis i càrregues, cas en el quales pot aplicar, si s’escau, el procediment d’ocu-pació directa previst a l’article 150 de la Lleid’urbanisme. L’expropiació s’ha d’estendre a latotalitat del terreny si, com a conseqüència del’afectació, no és possible la materialització, nitan sols parcial, de l’aprofitament urbanísticatribuït.

32.5 En el cas a què es refereix l’apartat an-terior, l’expropiació l’ha de dur a terme l’admi-nistració competent per raó del servei a implan-tar, i correspon a la persona titular del servei quedoni lloc a l’afectació la condició de personabeneficiària de l’expropiació.

CAPÍTOL IISistemes urbanístics


33.1 L’ordenació urbanística dels terrenysque formin part del domini públic d’acord ambla delimitació o atermenament efectuats en apli-cació de la legislació sectorial, ha d’atribuir aaquests terrenys la qualificació de sistema urba-nístic i el destí que sigui conforme amb la legis-lació sectorial aplicable.

33.2 Integren el sistema urbanístic d’equi-paments comunitaris els equipaments de titula-ritat pública que preveu el planejament urbanís-tic en compliment dels estàndards que exigeixenels articles 65 i 94 de la Llei d’urbanisme i de lesreserves determinades pel planejament generald’acord amb les lletres d) dels apartats 3 i 4 del’article 68 d’aquest Reglament. També integrenaquest sistema la resta d’equipaments que pre-veu el planejament, siguin de titularitat públi-ca o privada. En tot cas, correspon al planeja-ment urbanístic determinar els sòls on es podenimplantar equipaments d’una o altra titularitat.

33.3 Els serveis tècnics, que formen part delsistema urbanístic d’equipaments comunitarisd’acord amb l’article 34.5 de la Llei d’urbanis-me, comprenen, entre d’altres, els parcs de ma-quinària, les infraestructures hidràuliques i lesinstal·lacions de gestió de residus, d’abastamenti subministrament d’aigua, de sanejament, deproducció i distribució d’energia, i de telecomu-nicacions. El planejament urbanístic pot preveu-re que el sòl destinat a serveis tècnics pugui serde titularitat pública o privada, i pot establirl’obligació de reservar espais comuns en lesedificacions per a la implantació de serveis tèc-nics.

33.4 El sistema d’habitatges dotacionalspúblics és un sistema urbanístic diferenciat delsistema d’equipaments comunitaris, que reque-reix sempre la titularitat pública del sòl, la quals’obté mitjançant cessió obligatòria i gratuïtao expropiació, d’acord amb l’article 34.7 de laLlei d’urbanisme o, si s’escau, mitjançant lesformes previstes per la legislació sectorial d’ha-bitatge.

Article 34Supòsits de compatibilitat entre sistemes i altresqualificacions

34.1 El planejament urbanístic pot preveureque el subsòl dels sistemes urbanístics de titu-laritat pública es destini a usos diferents delsatribuïts al sòl, sempre que siguin compatiblesamb la funcionalitat del sistema.

34.2 En sòl urbà, en els àmbits inclosos enpolígons d’actuació urbanística o en sectorssubjectes a un pla de millora urbana, el plane-jament urbanístic pot establir que el subsòl delsòl que destini a sistemes de titularitat públi-ca sigui susceptible d’aprofitament de titularitatprivada, destinat a l’ús d’aparcament, de ma-gatzem, a usos propis dels equipaments o a d’al-tres usos admesos pel planejament en el sub-sòl, quan sigui necessari per garantir l’equilibride beneficis i càrregues derivat de la cessiógratuïta del sòl destinat a nous sistemes de ti-tularitat pública.

34.3 En sòl urbà el planejament urbanísticpot qualificar com a sistema de titularitat públicapart de les edificacions existents, de les edifica-cions de nova construcció, o del vol o del sub-sòl dels immobles, per raó de la necessitat d’im-plantació d’equipaments comunitaris, així comper facilitar l’accessibilitat dels vianants als sis-temes viari i d’espais lliures en les trames urba-nes consolidades. L’obtenció d’aquests sistemeses pot dur a terme per expropiació quan l’immo-ble afectat no formi part d’un àmbit d’actuacióurbanística que prevegi la cessió gratuïta delsistema.

Article 35Inclusió o vinculació de sistemes urbanístics ensectors o polígons d’actuació

35.1 El sòl reservat per a sistemes urbanís-tics generals que el pla d’ordenació urbanísticamunicipal o el programa d’actuació urbanísti-ca municipal inclogui, als efectes de llur gestió,en polígons d’actuació urbanística en sòl urbào en sectors de planejament urbanístic derivat,resta classificat com a sòl urbà o com a sòl ur-banitzable, segons que correspongui, i, en con-seqüència, és part integrant del sector.

35.2 El pla d’ordenació urbanística munici-pal o el programa d’ordenació urbanística mu-nicipal també poden, en aquells casos que siguinecessari per a la implantació de les infraestruc-tures i serveis de connexió o per a l’ampliacióo el reforçament d’aquestes infraestructures iserveis que requereixi el desenvolupament del’àmbit:

a) Vincular a sectors de sòl urbanitzable, alsefectes de llur obtenció, sòls reservats per a sis-temes urbanístics que estiguin classificats coma sòl urbà o com a sòl no urbanitzable per apli-cació dels criteris de classificació de la Llei d’ur-banisme.

b) Vincular a sectors subjectes a un pla demillora urbana, o a polígons d’actuació urbanís-tica en sòl urbà no consolidat, als efectes de llur

obtenció, sòls reservats per a sistemes urbanísticsque estiguin classificats com a sòl no urbanitza-ble per aplicació dels criteris de classificació dela Llei d’urbanisme.

35.3 En els casos previstos en l’apartat 2d’aquest article, els terrenys vinculats no formenpart del sector ni del polígon d’actuació urba-nística ni als efectes de l’aplicació dels índexsd’edificabilitat i altres paràmetres urbanístics,ni als efectes de compliment dels estàndards decessions per a sistemes, ni als efectes de còmputde les superfícies necessàries per exercir la ini-ciativa en matèria d’execució del planejament,i la seva obtenció per mitjà de la reparcel·lacióes produeix en els termes que estableix l’article133.4 d’aquest Reglament.

35.4 La superfície dels terrenys que forminpart del domini públic marítimo-terrestre o hi-dràulic inclosos en sectors de planejament de-rivat o en polígons d’actuació urbanística en sòlurbà no comptabilitza com a superfície de l’àm-bit als efectes establerts en l’article 35.2 de la Lleid’urbanisme.

CAPÍTOL IIIAprofitament urbanístic

Article 36Regles de ponderació de l’aprofitament urbanístic

36.1 Els elements que integren l’aprofita-ment urbanístic són l’edificabilitat, els usos i laintensitat dels usos que assigni al sòl el plane-jament urbanístic. La intensitat dels usos depèndel nombre d’establiments per unitat de super-fície o de la densitat de l’ús residencial, d’acordamb les determinacions del planejament urba-nístic.

36.2 Quan l’àmbit d’actuació comprèn di-verses zones, per a la determinació de l’aprofi-tament urbanístic i de la fixació del valor rela-tiu homogeneïtzat de cadascuna, se segueix elmètode següent:

S’estableixen coeficients d’homogeneïtza-ció, d’acord amb el que estableix l’article 37de la Llei d’urbanisme que, de manera justi-ficada, expressin les diferències de valor del’ús i de la intensitat de l’ús de cada zona enrelació amb el valor dels usos i les intensitatsde la resta. Els coeficients seran iguals o me-nors que la unitat.

En cada zona, el producte del coeficient queli correspongui pel coeficient d’edificabilitat i perla superfície de la zona en determina l’aprofi-tament urbanístic, que s’expressa en unitats devalor o d’aprofitament. En el cas de zones o sis-temes de titularitat privada destinats a usos enels quals l’edificabilitat, pel seu caràcter acces-sori, no constitueix un element rellevant del’aprofitament urbanístic, com els usos esportiusa l’aire lliure o altres anàlegs, l’aprofitament esdetermina pel producte del coeficient d’homo-geneïtzació, que ha de ponderar adequadamentaquesta circumstància, i de la superfície de lazona o sistema.

L’aprofitament urbanístic de l’àmbit d’actu-ació és el sumatori dels aprofitaments urbanísticsde les zones que s’hi inclouen.

L’aprofitament urbanístic mitjà de l’àmbitd’actuació quedarà determinat pel resultat dedividir l’aprofitament urbanístic de l’àmbit d’ac-tuació per la superfície total d’aquest, determi-nada d’acord amb allò que estableix l’article 35d’aquest Reglament.


CAPÍTOL IVRègim del sòl urbà i del sòl urbanitzable

SECCIÓ PRIMERA

Drets i deures en sòl urbà consolidat

Article 37Drets dels propietaris o propietàries de sòl urbàconsolidat

Els propietaris o propietàries de terrenys clas-sificats com a sòl urbà consolidat tenen dret a:

a) Completar o acabar la urbanització neces-sària perquè els terrenys assoleixin la condicióde solars, prèvia tramitació i aprovació dels ins-truments de planejament i de gestió correspo-nents en el cas que els terrenys estiguin inclo-sos a aquests efectes en sectors subjectes a unpla de millora urbana o en un polígon d’actua-ció urbanística.

b) Edificar els solars en les condicions i ter-minis que estableix la Llei d’urbanisme i el pla-nejament urbanístic.

Article 38Deures dels propietaris o propietàries de sòl urbàconsolidat

Els propietaris o propietàries de terrenys clas-sificats com a sòl urbà consolidat estan subjec-tes als deures següents:

a) Costejar i, si s’escau, executar la urbanit-zació necessària perquè els terrenys assoleixinla condició de solars, prèvia tramitació i apro-vació dels instruments de planejament i de gestiócorresponents en el cas que els terrenys estiguininclosos a aquests efectes en sectors subjectesa un pla de millora urbana o en un polígon d’ac-tuació urbanística.

b) Edificar els solars en les condicions i ter-minis que estableix la Llei d’urbanisme i el pla-nejament urbanístic.

c) Executar en els terminis establerts pel pla-nejament urbanístic la construcció de l’habitatgeprotegit que eventualment els correspongui.

SECCIÓ SEGONA

Drets i deures en sòl urbà no consolidat

Article 39Drets dels propietaris o propietàries de sòl urbàno consolidat

Els propietaris o propietàries de sòl urbà noconsolidat tenen dret a:

a) Completar la urbanització necessària per-què els terrenys assoleixin la condició de solars,prèvia tramitació i aprovació dels instrumentsde planejament i de gestió corresponents, si elsterrenys estan inclosos en sectors subjectes a unpla de millora urbana o en un polígon d’actua-ció urbanística.

b) Edificar els solars resultants en les condi-cions i terminis que estableix la Llei d’urbanismei el planejament urbanístic.

Article 40Deures dels propietaris o propietàries de sòl urbàno consolidat

40.1 Els propietaris o propietàries de sòlurbà no consolidat inclòs pel planejament gene-ral en sectors subjectes a un pla de millora ur-bana o en polígons d’actuació urbanística tenenels deures següents:

a) Repartir equitativament els beneficis iles càrregues derivats del planejament urba-nístic.

b) Cedir a l’ajuntament, de manera obliga-tòria i gratuïta, tot el sòl reservat pel plane-jament urbanístic per als sistemes urbanísticslocals de titularitat pública inclòs en l’àmbitd’actuació urbanística en què siguin compre-sos els terrenys.

c) Cedir a l’ajuntament, de manera obliga-tòria i gratuïta, el sòl necessari per a l’execuciódels sistemes urbanístics generals de titularitatpública que el planejament urbanístic generalinclogui en l’àmbit d’actuació urbanística en quèsiguin compresos els terrenys.

d) Cedir a l’administració actuant, gratuïta-ment, el sòl corresponent al 10% de l’aprofita-ment urbanístic, en el cas dels plans de milloraurbana o dels polígons d’actuació urbanísticaque determina l’apartat 2 d’aquest article.

e) Costejar i, si escau, executar la urbanit-zació dels sistemes generals i locals inclososen l’àmbit i de les infraestructures necessàriesper al seu funcionament, d’acord amb el queestableixi el planejament, sens perjudici deldret a rescabalar-se de les despeses d’instal·-lació de les xarxes d’abastament d’aigua, desubministrament d’energia elèctrica, de dis-tribució de gas, si escau, i de la infraestructurade connexió a les xarxes de telecomunicaci-ons, a càrrec de les empreses subministradoresen la part que, segons la reglamentació espe-cífica d’aquests serveis, no hagi d’anar a càr-rec dels usuaris.

f) Participar en els costos d’implantació deles infraestructures de transport públic, d’acordamb el que estableix la legislació sectorial, en elscasos en què la promoció urbanística hagi dedonar lloc a una actuació la magnitud de la qualobligui a redefinir o ampliar les dites infraestruc-tures i llurs connexions, com a conseqüència dela mobilitat generada.

g) Edificar els solars en els terminis i lescondicions establerts pel planejament urba-nístic.

h) Executar en els terminis establerts pelplanejament urbanístic la construcció de l’ha-bitatge protegit que eventualment els corres-pongui.

i) Conservar les obres d’urbanització, agru-pats legalment com a junta de conservació, enels supòsits en què s’hagi assumit voluntàriamentaquesta obligació o bé ho imposin justificada-ment el pla d’ordenació urbanística municipalo el programa d’actuació urbanística municipal,vinculant-la objectivament a la manca de con-solidació del sòl o a la insuficiència de la urba-nització.

40.2 El deure de cessió del sòl corresponental 10% de l’aprofitament urbanístic és d’aplica-ció a tots aquells sectors de millora urbana ipolígons d’actuació urbanística que tinguin al-guna de les finalitats establertes en l’article68.2.a) de la Llei d’urbanisme. A aquests efec-tes, s’inclouen en aquestes finalitats:

a) Les actuacions urbanístiques integradesque tenen per objecte completar el teixit urbàen àmbits que en la seva major part no han es-tat objecte prèviament de transformació urba-nística.

b) Les actuacions urbanístiques integradesque tenen per objecte la transformació delmodel urbanístic preexistent. Comporten trans-formació del model urbanístic preexistent lesactuacions que determinen l’establiment d’unanova estructura fonamental de l’àmbit per raóde la creació de nous sistemes, la implantació

d’usos principals diferents dels existents, o lasubstitució de l’edificació existent per l’establi-ment de nous criteris d’ordenació, però no lesactuacions d’abast limitat per a l’ajust, l’ampli-ació o la millora de la vialitat o dels espais lliu-res.

c) Les actuacions urbanístiques aïllades quedonen lloc a un increment de l’aprofitament ur-banístic per raó de la transformació dels usospreexistents o de l’augment de l’edificabilitat.En aquest cas, l’actuació pot anar referida a unúnic terreny i comportar la delimitació d’unpolígon d’actuació als únics efectes de cessió del10% d’aprofitament de l’actuació.

40.3 Els propietaris o propietàries de sòlurbà no consolidat no inclòs pel planejament ge-neral en sectors subjectes a un pla de millora ur-bana ni en polígons d’actuació urbanística tenenels deures següents:

a) Cedir gratuïtament a l’ajuntament, demanera prèvia a l’edificació, la part dels terrenysdestinada a carrers o qualsevol altre tipus de viadel sistema urbanístic de comunicacions, o a llursampliacions, sempre que aquesta cessió siguinecessària per a que la resta del sòl adquireixila condició de solar i es pugui construir d’acordamb les determinacions del planejament urba-nístic general.

b) Costejar i executar la urbanització neces-sària perquè els terrenys assoleixin la condicióde solars.

c) Edificar els solars en els terminis i les con-dicions establerts pel planejament urbanístic.

d) Executar en els terminis establerts pel pla-nejament urbanístic la construcció de l’habitatgeprotegit que eventualment els correspongui.

SECCIÓ TERCERA

Drets i deures en sòl urbanitzable

Article 41Drets dels propietaris o propietàries de sòl urba-nitzable

41.1 Els propietaris o propietàries de sòl ur-banitzable poden promoure’n la transformació,d’acord amb el que estableix l’article 33.4 de laLlei d’urbanisme i amb subjecció als criteris degraduació temporal i espacial que estableixin,si s’escau, els plans territorials parcials, els plansdirectors territorials o el planejament urbanís-tic general.

41.2 Els propietaris o propietàries de sòl ur-banitzable, mentre no es procedeixi a la sevatransformació, tenen dret a utilitzar, gaudir idisposar de llurs terrenys d’acord amb el règimestablert per la Llei d’urbanisme per al sòl nourbanitzable. Tanmateix, en el sòl urbanitzabledelimitat no és possible d’autoritzar els usos i lesobres regulats per l’article 47 de la Llei d’urba-nisme per al sòl no urbanitzable.

Article 42Deures dels propietaris o propietàries de sòl ur-banitzable

La transformació del sòl urbanitzable com-portarà per als seus propietaris o propietàriesels deures següents:

a) Repartir equitativament els beneficis i lescàrregues derivats del planejament urbanístic.

b) Cedir a l’ajuntament, de manera obliga-tòria i gratuïta, tot el sòl reservat pel planejamenturbanístic per als sistemes urbanístics locals detitularitat pública inclòs en l’àmbit d’actuació ur-banística en què siguin compresos els terrenys.


c) Cedir a l’ajuntament, de manera obliga-tòria i gratuïta, el sòl necessari per a l’execuciódels sistemes urbanístics generals de titularitatpública que el planejament urbanístic generalinclogui en l’àmbit d’actuació urbanística en quèsiguin compresos els terrenys i el sòl per a les in-fraestructures de connexió amb els sistemesgenerals exteriors a l’actuació, quan aquest sòlno sigui ja de titularitat pública.

d) Cedir a l’administració actuant, gratuï-tament, dins el sector de sòl urbanitzable en quèsiguin compresos els terrenys, el sòl necessa-ri per a edificar el sostre corresponent al 10%de l’aprofitament urbanístic del sector.

e) Costejar i, si escau, executar la urbanitza-ció, sens perjudici del dret a rescabalar-se de lesdespeses d’instal·lació de les xarxes d’abasta-ment d’aigua, de subministrament d’energiaelèctrica, de distribució de gas, si escau, i de lainfraestructura de connexió a les xarxes de te-lecomunicacions, a càrrec de les empreses sub-ministradores en la part que, segons la reglamen-tació específica d’aquests serveis, no hagi d’anara càrrec dels usuaris.

f) Costejar i, si escau, executar les infraes-tructures de connexió amb els sistemes ur-banístics generals exteriors a l’actuació ur-banística i les obres per a l’ampliació o elreforçament d’aquests sistemes que siguinnecessàries com a conseqüència de la magni-tud de la dita actuació, d’acord amb les deter-minacions del planejament urbanístic general,incloent-hi, d’acord amb el que estableix lalegislació sectorial, l’obligació de participar enels costos d’implantació de les infraestructuresde transport públic que siguin necessàries per-què la connectivitat del sector sigui l’adequada.

g) Edificar els solars en els terminis i les con-dicions establerts pel planejament urbanístic.

h) Executar en els terminis establerts pelplanejament urbanístic la construcció de l’ha-bitatge protegit que eventualment els corres-pongui.

i) Conservar les obres d’urbanització, agru-pats legalment com a junta de conservació, enels supòsits en què s’hagi assumit voluntàriamentaquesta obligació o bé ho imposin justificada-ment el pla d’ordenació urbanística municipalo el programa d’actuació urbanística municipal,vinculant-la objectivament a la manca de con-solidació del sòl o a la insuficiència de la urba-nització.

SECCIÓ QUARTA

Disposicions comunes al sòl urbà i urbanitzable

Article 43Cessions de sòl amb aprofitament

43.1 L’administració actuant ha de fixar enel procés de reparcel·lació l’emplaçament del sòlamb aprofitament urbanístic que hagi de serobjecte de cessió. Aquest emplaçament pot aten-dre proporcionalment les diferents qualificaci-ons de zona de l’àmbit d’actuació, per tal d’as-segurar la participació de la iniciativa privadaen la construcció d’habitatges de protecció pú-blica.

43.2 La cessió de sòl amb aprofitament quecorrespongui pot ésser substituïda, per acordentre l’administració actuant i les persones pro-pietàries afectades, pel seu equivalent en altresterrenys fora del sector o del polígon si es pre-tén millorar la política d’habitatge o si l’orde-nació urbanística dóna lloc a una parcel·la única

i indivisible. La concreció d’aquests terrenys ila seva adjudicació a favor de l’administracióactuant es produeix amb l’aprovació del projectede reparcel·lació.

43.3 Als efectes del què estableix l’apartat2, constitueix un supòsit de millora de la polí-tica d’habitatge la cessió de terrenys fora del’àmbit d’actuació destinats a habitatge prote-git, quan en aquest àmbit d’actuació no hi ha ter-renys amb la qualificació adequada per a aquestdestí.

43.4 La cessió també pot ésser substituïdatotalment o parcialment per l’equivalent delseu valor econòmic quan l’ordenació urbanís-tica doni lloc a una parcel·la única i indivisible,o quan concorrin les circumstàncies previstesen l’article 120.1.d de la Llei d’urbanisme en elsentit que la cessió no es pugui emplaçar en unaparcel·la independent. En tots els casos, l’equi-valent s’ha de destinar a les finalitats dels pa-trimonis públics de sòl i d’habitatge que regulal’article 224 d’aquest Reglament.

Article 44Participació de l’administració actuant en el costde la urbanització

D’acord amb el què estableix l’article 46 dela Llei d’urbanisme, l’administració actuantestà exempta de participar en les càrreguesd’urbanització dels terrenys amb aprofitamenturbanístic que rep en compliment dels deuresde cessió de les persones propietàries, i aixís’ha d’establir en el projecte de reparcel·lació,si concorren conjuntament els següents requi-sits:

a) Que el sòl es reservi expressament per aatendre necessitats d’habitatge, mitjançant pro-moció pública d’habitatges en règim de lloguero de cessió temporal d’ús. Aquesta reserva s’hade fer constar en la descripció de la finca o fin-ques objecte de cessió del projecte de reparcel·-lació i en el Registre de la propietat.

b) Que el sòl resti subjecte en el projecte dereparcel·lació, i així es faci constar en el Registrede la propietat, a una prohibició de disposar perun termini mínim de 30 anys, no incloent-se enaquesta prohibició les fórmules jurídiques quecomporten la dissociació del domini, ni la cons-titució del dret de superfície, ni la transmissióa favor d’altres administracions públiques od’entitats dependents d’aquestes, sempre que enaquests casos es mantingui el destí previst al’apartat a).

Article 45Requisits per a l’edificació del sòl

45.1 Per tal que el sòl pugui ser edificat,d’acord amb les determinacions del planeja-ment urbanístic, i mitjançant l’atorgament dela llicència d’edificació corresponent, cal quehagi assolit la condició de solar. No obstantaixò, s’admet que les obres d’edificació siguinsimultànies a l’execució de les d’urbanitzacióo reurbanització si es compleixen les condi-cions i requisits que estableix l’article 237d’aquest Reglament.

45.2 Si per a l’edificació és necessària la prè-via reparcel·lació del sòl, aquesta ha d’haverestat aprovada per acord que hagi guanyat fer-mesa en via administrativa.

45.3 No s’aplica el què estableixen els apar-tats 1 i 2 d’aquest article en el cas d’execució an-ticipada de sistemes urbanístics de titularitatpública.

CAPÍTOL VRègim del sòl no urbanitzable

SECCIÓ PRIMERA

Règim d’ús del sòl no urbanitzable


46.1 Els propietaris o propietàries de sòl nourbanitzable tenen el dret d’ús, de gaudi i de dis-posició de llurs propietats, d’acord amb la na-turalesa rústica dels terrenys, sempre sota elsimperatius derivats del principi d’utilitzacióracional dels recursos naturals i dins els límitsestablerts per la legislació sectorial i urbanísti-ca, pel planejament territorial i urbanístic i perla legislació que sigui aplicable a l’exercici de lesfacultats de disposició d’aquesta classe de sòl.

46.2 En sòl no urbanitzable, a més de la uti-lització d’acord amb la seva naturalesa rústica,només es poden admetre els usos, construccionsi obres previstos en la Llei d’urbanisme, respec-tant en tot cas les incompatibilitats i determina-cions de la legislació sectorial i del planejamentterritorial i urbanístic.

46.3 A més dels requisits específics exigitsper la Llei d’urbanisme i per aquest Reglamentper a cada un dels usos i construccions admesosper la Llei d’urbanisme, llur autorització reque-reix, en tots els casos:

a) Que l’àmbit d’actuació no estigui sotmèsa un règim especial de protecció amb el qualsiguin incompatibles, per raó dels seus valors,per l’existència de riscs o pel fet d’estar subjectea limitacions o a servituds per a la protecció deldomini públic.

b) Que les actuacions no disminueixin demanera significativa la permeabilitat o l’estabi-litat del sòl ni afectin de manera negativa laconnectivitat territorial dels sistemes naturals odels sistemes urbans.

c) Que no es tracti d’actuacions que, atenentels valors que el pla d’ordenació urbanística mu-nicipal protegeix o preserva i les finalitats quepersegueix, en transformin la destinació o lanaturalesa o bé lesionin o impedeixin la realit-zació dels dits valors i l’assoliment de les ditesfinalitats.

d) Que es garanteixi la preservació del sòl nourbanitzable respecte al procés de desenvolu-pament urbà i la màxima integració ambientalde les construccions i les activitats autoritzades.

46.4 Els propietaris o propietàries de sòl nourbanitzable per al qual s’autoritzi la implantaciódels usos, construccions i obres admesos per laLlei d’urbanisme tenen el deure de costejar id’executar les obres i actuacions necessàries perdonar compliment a les mesures correctores ques’estableixin en el pla especial urbanístic o enl’aprovació del projecte, així com el deure decomplir les condicions de caràcter urbanístic queestableixi la llicència municipal, d’acord amb elquè disposa l’article 59 d’aquest Reglament.

Article 47Actuacions específiques d’interès públic en sòl nourbanitzable

47.1 Són actuacions específiques d’interèspúblic admissibles en sòl no urbanitzable, d’a-cord amb el què disposi el planejament territo-rial i urbanístic:

a) Les activitats col·lectives de caràcter es-portiu, cultural, d’educació en el lleure i d’esbar-jo que es desenvolupin a l’aire lliure, amb les


obres i instal·lacions mínimes i imprescindiblesper a l’ús de què es tracti.

b) Els equipaments i serveis comunitaris queestiguin vinculats funcionalment al medi ruralo que, per llurs dimensions o requeriments fun-cionals, no sigui adequat que s’integrin en latrama urbana.

c) Les infraestructures pròpies del sistemaurbanístic de comunicacions.

d) Les instal·lacions i les obres necessàri-es per a serveis tècnics com les telecomunica-cions, la infraestructura hidràulica general, lesxarxes de subministrament d’energia elèctrica,d’abastament i subministrament d’aigua i desanejament, la gestió de residus, la producciód’energia a partir de fonts renovables i lesaltres instal·lacions ambientals d’interès pú-blic.

47.2 Les actuacions específiques d’interèspúblic s’han d’implantar sobre la superfície desòl que requereixi la seva funcionalitat, la qualserà susceptible de segregació sempre que nodoni lloc a una resta de finca matriu inferior ala unitat mínima de conreu o forestal.

47.3 Per a la implantació de les actuacionsespecífiques d’interès públic a què es refereixl’apartat anterior cal que, amb caràcter previ al’obtenció de la llicència urbanística municipal,o bé s’aprovi un pla especial urbanístic que es-tableixi l’ordenació i les condicions d’implanta-ció de les indicades actuacions, o bé s’aprovi elcorresponent projecte d’acord amb el procedi-ment previst en l’article 48 de la Llei d’urbanis-me i en l’article 57 d’aquest Reglament. L’apro-vació d’un pla especial urbanístic és preceptivaen els casos següents:

a) Quan el planejament urbanístic general hoexigeixi.

b) Quan es tracti de la implantació d’un sis-tema urbanístic general no previst pel planeja-ment urbanístic general.

c) Quan es tracti de la implantació d’una deles infraestructures previstes en l’article 67.1.e)de la Llei d’urbanisme, que afecti més d’unmunicipi o diverses classes de sòl, sens perjudicidel què estableix la legislació sectorial.

47.4 En els casos en què no és preceptival’aprovació d’un pla especial urbanístic, corres-pon a la persona interessada l’opció entre pro-moure l’aprovació d’aquest pla o l’aprovació delprojecte corresponent d’acord amb el procedi-ment previst a l’article 48 de la Llei d’urbanis-me.

Article 48Construccions i instal·lacions pròpies d’una ac-tivitat agrícola, ramadera o forestal

48.1 Als efectes del que estableix l’article47.6.a) de la Llei d’urbanisme, es considerenconstruccions pròpies d’una activitat agrícola,ramadera o forestal:

a) Les construccions o instal·lacions destina-des específicament a la criança d’animals o béal conreu d’espècies vegetals.

b) Les construccions destinades a la guardade la maquinària i demés estris al servei de lesactivitats forestals, de criança d’animals o deconreu d’espècies vegetals.

c) Les construccions destinades a l’emma-gatzematge, la conservació, la manipulació,l’envasat i la transformació de productes, aixícom les destinades a la prestació de serveis,sempre que els esmentats productes i serveiss’hagin originat o tinguin com a destinació,

respectivament i exclusivament, una unitatd’explotació agrícola o ramadera o un conjuntd’unitats d’explotació, integrades sota una di-recció empresarial comuna i sempre que elsterrenys objecte de la construcció formin partde l’esmentada unitat d’explotació o de l’es-mentat conjunt.

d) Les construccions destinades a l’emmagat-zematge, conservació i prestació de serveis pro-pis dels centres de jardineria, sempre que en lafinca es desenvolupin les activitats de conreu oviver d’espècies vegetals.

48.2 La implantació de construccions iinstal·lacions pròpies d’activitats agrícoles oramaderes està subjecta al procediment se-güent:

a) Si el projecte supera els llindars fixatsd’acord amb els articles 68.8.d) o 93.2.e) d’aquestReglament, incorpora l’ús d’habitatge o d’allot-jament de persones treballadores temporeres,o afecta restes arqueològiques d’interès decla-rat, aqüífers classificats, zones vulnerables ozones sensibles declarades de conformitat ambla legislació vigent, jaciments paleontològics opunts geològics d’interès, es requereix que, ambcaràcter previ a l’obtenció de la llicència urba-nística municipal, o bé s’aprovi un pla especialurbanístic que estableixi l’ordenació i les con-dicions d’implantació de les construccions i lesinstal·lacions, o bé s’aprovi el corresponent pro-jecte d’acord amb el procediment previst en l’ar-ticle 48 de la Llei d’urbanisme i en l’article 57d’aquest Reglament.

L’opció entre un o altre procediment corres-pon a la persona interessada, llevat que el pla-nejament urbanístic general exigeixi l’aprova-ció del pla especial urbanístic.

b) En els altres casos, únicament es reque-reix l’obtenció de llicència urbanística munici-pal.

Article 49Activitats d’explotació de recursos naturals iconstruccions i instal·lacions vinculades

49.1 Als efectes del què estableix l’article47.6.a) de la Llei d’urbanisme, es considerenactivitats d’explotació dels recursos naturals lesactivitats extractives i aquelles altres activitatsd’utilització del sòl, diferents de les agrícoles,forestals o ramaderes, que comportin canvis enla configuració natural dels terrenys.

49.2 Entre les construccions pròpies d’unaexplotació de recursos naturals procedentsd’activitats extractives, s’hi inclouen les instal·-lacions destinades al primer tractament i a laselecció d’aquests recursos, sempre que aques-tes activitats de selecció produeixin un impacteambiental menor si es duen a terme al lloc d’ori-gen.

49.3 La implantació d’activitats d’explo-tació de recursos naturals i de les construcci-ons i instal·lacions vinculades a elles requereix,amb caràcter previ a l’obtenció de la llicènciaurbanística municipal, o bé l’aprovació d’unpla especial urbanístic que estableixi l’orde-nació i les condicions d’implantació de l’acti-vitat i les instal·lacions, o bé l’aprovació delcorresponent projecte d’acord amb el proce-diment previst en l’article 48 de la Llei d’ur-banisme i en l’article 57 d’aquest Reglament.L’opció entre un o altre procediment corres-pon a la persona interessada, llevat que el pla-nejament urbanístic general exigeixi l’aprova-ció del pla especial urbanístic.

Article 50Noves construccions destinades a habitatge fa-miliar o a l’allotjament de persones treballado-res temporeres

50.1 D’acord amb l’article 47.6.b) de la Lleid’urbanisme, les noves construccions destinadesa habitatge familiar o a l’allotjament de perso-nes treballadores temporeres en sòl no urbanit-zable han d’estar associades a l’explotació rústicadirectament i justificadament.

50.2 Per considerar que els usos d’habitatgefamiliar i d’allotjament de persones treballado-res temporeres estan directament i justificada-ment associats a una explotació rústica, cal queconcorrin els requisits següents:

a) Que la construcció destinada a habitat-ge o a allotjament de persones treballadorestemporeres s’emplaci en finques que siguin ob-jecte d’explotació agrícola, ramadera, forestalo d’explotació d’altres recursos naturals, queaquesta explotació estigui configurada com unaunitat econòmica des de la vessant de la legis-lació fiscal i sectorial o formi part d’un conjuntintegrat d’unitats econòmiques sota una direc-ció empresarial comuna, i que la dimensió fí-sica o econòmica de l’explotació justifiqui la im-plantació de l’ús d’habitatge.

b) En el cas d’habitatge familiar, s’ha d’a-creditar la seva necessitat amb relació a lesfuncions de vigilància, assistència, gestió ocontrol derivades o exigides per les caracte-rístiques de l’explotació, i l’habitatge s’ha dedestinar a residència habitual de la personatitular de l’explotació o de la persona que, envirtut de qualsevol títol jurídic, exerceixi lesindicades funcions.

c) En el cas de construccions per a l’allot-jament de persones treballadores temporeres,cal justificar que el cicle dels productes delsquals es tracti exigeix, periòdicament, el treballcoordinat de persones que l’oferta laboral lo-cal no pot atendre. Fora de temporada, aques-tes instal·lacions poden ser objecte d’altres usosadmesos en sòl no urbanitzable degudamentautoritzats.

50.3 La concurrència de raons justificadesen la dimensió i característiques de l’explotaciópermet l’autorització de la creació de nous ha-bitatges, mitjançant divisió en propietat horit-zontal d’edificacions existents, o de noves cons-truccions destinades a habitatge familiar, encaraque ja existeixi un habitatge familiar associat ala mateixa explotació, sempre que s’acrediti quealgun dels seus residents exerceix les funcionsa les que es refereix l’apartat 2.b) d’aquest ar-ticle.

50.4 Les noves construccions destinades al’ús d’habitatge familiar han d’estar integradesen les construccions principals de l’explotaciórústica de la qual es tracti, bé per contigüitat obé per proximitat, amb una tipologia adequa-da al medi rural i a la resta de construccions del’explotació.

Els requisits de contigüitat o proximitat nos’exigeixen quan els esmentats usos es preveuenimplantar en construccions existents en els ter-renys objecte de l’explotació, la reconstruccióo rehabilitació de les quals ha de ser preferenta la nova construcció, sempre i quan llurs carac-terístiques ho justifiquin.

50.5 La implantació de construccions des-tinades a habitatge familiar o a l’allotjament depersones treballadores temporeres requereix,amb caràcter previ a l’obtenció de la llicència


urbanística municipal, o bé l’aprovació d’un plaespecial urbanístic que estableixi l’ordenació iles condicions de llur implantació, o bé l’apro-vació del corresponent projecte d’acord amb elprocediment previst en l’article 48 de la Lleid’urbanisme i en l’article 57 d’aquest Reglament.L’opció entre un o altre procediment correspona la persona interessada, llevat que el planeja-ment urbanístic general exigeixi l’aprovació delpla especial urbanístic.

50.6 La llicència urbanística municipal pera la construcció d’habitatges familiars o d’edi-ficacions destinades a l’allotjament de personestreballadores temporeres ha de condicionar laseva eficàcia:

a) Al manteniment o a la implantació efec-tiva de l’explotació rústica.

b) A la indivisibilitat de les finques registralsen les que s’emplacin les construccions

c) A l’acreditació que les condicions a què esrefereix l’apartat anterior han estat objected’anotació al Registre de la propietat. La pràc-tica de la nota marginal es durà a terme d’acordamb el que estableix la normativa reguladora dela inscripció al Registre de la propietat d’actesde naturalesa urbanística.

50.7 La condició de la indivisibilitat de lesfinques registrals a què es refereix l’apartatanterior pot quedar sense efectes si es produei-xen les següents circumstàncies:

a) L’alteració, total o parcial, de llur classi-ficació com a conseqüència de l’aprovació d’unnou planejament.

b) L’autorització de la implantació de noususos o d’un canvi en l’explotació o destí de lesfinques. En aquest cas, la divisió s’ha d’autorit-zar, si s’escau, mitjançant el procediment pre-vist en l’article 48 de la Llei d’urbanisme i enl’article 57 d’aquest Reglament.

Article 51Establiments de turisme rural i de càmping

51.1 Es consideren construccions destina-des a activitats de turisme rural, als efectes del’article 47.6.e) de la Llei d’urbanisme, les cons-truccions auxiliars dels establiments de turismerural que regula la legislació de turisme de Ca-talunya.

51.2 Les construccions a què es refereixl’apartat anterior, així com la implantació decàmpings requereixen que aquestes actuacionsestiguin admeses pel pla d’ordenació urbanís-tica municipal i que, amb caràcter previ a l’ob-tenció de la llicència urbanística municipal,s’aprovi un pla especial urbanístic que estableixil’ordenació i les condicions d’implantació de lesindicades actuacions. Aquest pla especial ha deregular la superfície de l’actuació, i l’emplaça-ment, ocupació, alçades i la resta de paràmetresde les edificacions o de les àrees d’acampada ide serveis, d’acord amb l’estudi d’impacte i in-tegració paisatgística que ha d’incorporar.

Article 52Construccions per a la prestació de serveis de laxarxa viària

52.1 El dimensionat i les característiques deles construccions per a la prestació de serveis dela xarxa viària diferents que el de subministra-ment de carburants, s’han de justificar tenint encompte la intensitat i tipus de trànsit de la viaa la qual es pretén donar servei i la distànciarespecte dels nuclis urbans existents a l’entorn,amb capacitat d’oferir els mateixos serveis.

Aquestes instal·lacions han de constituir unconjunt arquitectònic integrat amb les instal·-lacions de subministrament de carburants.

52.2 Els altres serveis de la xarxa viària ad-missibles en sòl no urbanitzable als què es refe-reix l’apartat 1 són: els tallers de reparació depneumàtics i d’aparells elèctrics dels vehicles,els bars-restaurants, la neteja de vehicles, i elcomerç de venda de premsa periòdica i d’arti-cles de primera necessitat.

52.3 La implantació d’estacions de submi-nistrament de carburants i de prestació d’altresserveis de la xarxa viària requereix, amb caràcterprevi a l’obtenció de la llicència urbanísticamunicipal, o bé l’aprovació d’un pla especialurbanístic que estableixi l’ordenació i les con-dicions d’implantació de la indicada actuació, obé l’aprovació del corresponent projecte d’acordamb el procediment previst en l’article 48 de laLlei d’urbanisme i en l’article 57 d’aquest Re-glament. L’opció entre un o altre procedimentcorrespon a la persona interessada, llevat queel planejament urbanístic general exigeixi l’apro-vació del pla especial urbanístic.

Article 53Construccions i instal·lacions vinculades a l’exe-cució, el manteniment i el funcionament de lesobres públiques

La implantació de les construccions i les ins-tal·lacions vinculades a l’execució, el manteni-ment i el funcionament de les obres públiquesrequereix l’obtenció de llicència urbanísticamunicipal, llevat del cas que afecti restes arque-ològiques d’interès declarat, aqüífers classificats,zones vulnerables o zones sensibles declaradesde conformitat amb la legislació vigent, jaci-ments paleontològics o punts geològics d’inte-rès, en què prèviament cal l’aprovació del cor-responent projecte d’acord amb el procedimentprevist en l’article 48 de la Llei d’urbanisme i enl’article 57 d’aquest Reglament.

Article 54Obertura i recuperació de camins

L’obertura o la recuperació de vies d’accés,camins i dreceres en sòl no urbanitzable se sub-jecta al següent procediment:

a) Si l’actuació està prevista en un projectesectorial, requereix l’obtenció de la llicència ur-banística municipal.

b) Si l’actuació no està prevista en un projected’actuació tramitat d’acord amb la legislació sec-torial, requereix, amb caràcter previ a l’obten-ció de la llicència urbanística municipal, o bél’aprovació d’un pla especial urbanístic, o bél’aprovació del projecte corresponent d’acordamb el procediment previst en l’article 48 de laLlei d’urbanisme i en l’article 57 d’aquest Re-glament. L’opció entre un o altre procedimentcorrespon a la persona interessada, llevat queel planejament urbanístic general exigeixi l’apro-vació del pla especial urbanístic.

Article 55Reconstrucció i rehabilitació de masies i casesrurals

55.1 En sòl no urbanitzable s’admet la re-construcció i rehabilitació de masies i cases ru-rals, per destinar-les a habitatge familiar, a esta-bliment de turisme rural o a activitats d’educacióen el lleure i de restauració, sempre i quan aques-tes masies o cases rurals hagin estat incloses perpart del planejament urbanístic general o espe-

cial en el catàleg previst per la Llei d’urbanismea aquests efectes. Les masies o cases rurals tambées poden destinar a establiment hoteler, ambexclusió de la modalitat d’hotel apartament, si hopreveu expressament el catàleg, el qual pot es-tablir un límit del nombre de places.

55.2 El planejament urbanístic general oespecial ha d’identificar en el catàleg a què esrefereix l’apartat anterior les masies i cases ru-rals que són susceptibles de reconstrucció orehabilitació per destinar-les als usos previstosen l’apartat anterior, i ha de justificar les ra-ons arquitectòniques, paisatgístiques o soci-als que fonamenten llur preservació o recupe-ració. Aquests plans també poden preveure,si així ho justifiquen les característiques con-currents i sempre que es garanteixin les neces-sitats d’accessibilitat, que la superfície de sòlvinculada a la masia o casa rural susceptiblede segregació sigui inferior a la unitat míni-ma de conreu o forestal, sense que, en cap cas,aquesta segregació pugui donar lloc a unaresta de finca matriu inferior a aquestes uni-tats mínimes.

55.3 La reconstrucció i la rehabilitació delpatrimoni arquitectònic rural han de respectarel volum edificat preexistent i la composicióvolumètrica original prèviament determinats, iles possibles ampliacions o noves construccionsde caràcter auxiliar que admeti el planejamenturbanístic no poden afectar els valors arquitec-tònics i paisatgístics concurrents, i han d’estarjustificades en la necessitats derivades del des-envolupament dels usos admesos.

55.4 Si no s’alteren les característiques ori-ginals de l’edificació, se’n pot admetre la divi-sió horitzontal, amb les limitacions que estableixiel planejament urbanístic i d’acord amb la nor-mativa reguladora de les condicions objectivesd’habitabilitat.

55.5 La reconstrucció i rehabilitació de ma-sies i cases rurals requereix, a més de la inclu-sió en el catàleg, l’obtenció de la llicència urba-nística municipal atorgada de conformitat ambel procediment que regulen l’article 50 de la Lleid’urbanisme i l’article 58 d’aquest Reglament.

Article 56Execució d’obres i implantació d’usos en cons-truccions preexistents

56.1 En les construccions preexistents en sòlno urbanitzable, encara que no estiguin inclo-ses en el catàleg al què es refereix l’article an-terior, es pot admetre, d’acord amb el què esta-bleixi el planejament urbanístic, la implantacióo la represa d’activitats rústiques, de l’ús d’ha-bitatge familiar o allotjament de persones tre-balladores temporeres associat a explotacionsrústiques, d’establiments de turisme rural o deserveis associats a activitats de càmping, semprei quan concorrin tots els requisits següents:

a) Que les construccions no s’haguessin im-plantat il·legalment.

b) Que s’acrediti el compliment dels requi-sits i condicions exigits per la Llei d’urbanismei per aquest Reglament per a la implantació decada un d’aquests usos.

c) Que les característiques de la construcciópreexistent siguin coherents amb el caràcter del’àmbit territorial on s’emplaça, o que aquestacoherència es pugui assolir mitjançant l’actua-ció projectada.

56.2 En els casos que regula l’apartat 1 d’a-quest article, la implantació de l’ús i l’execució


de les obres d’adequació o rehabilitació neces-sàries estan subjectes al procediment regulat enl’article 48 de la Llei d’urbanisme i en l’article57 d’aquest Reglament.

56.3 Les ampliacions de les construccionsexistents que estiguin efectivament destinadesa activitats o usos admesos per la Llei d’urba-nisme es poden autoritzar, d’acord amb el quèestableixi el planejament urbanístic, mitjançantel procediment regulat en l’article 50 de la Lleid’urbanisme i 58 d’aquest Reglament. En el casde construccions pròpies d’una activitat agrí-cola, ramadera o forestal, cal l’aprovació prèviadel projecte d’acord amb el procediment regu-lat en l’article 48 de la Llei d’urbanisme i enl’article 57 d’aquest Reglament si, com a con-seqüència de l’ampliació, el conjunt de l’acti-vitat supera els llindars que estableix el plane-jament.

56.4 Els projectes que només comportinobres de conservació, d’adequació, de millorao de manteniment de les construccions existentsefectivament destinades a usos admesos per laLlei d’urbanisme resten únicament subjectes allicència municipal.

SECCIÓ SEGONA

Procediments d’autorització d’usos i construc-cions en sòl no urbanitzable

Article 57Aprovació de projectes d’actuacions específiquesd’interès públic i de noves activitats i construc-cions en sòl no urbanitzable

57.1 Els projectes que se sotmetin al proce-diment d’aprovació establert en l’article 48 dela Llei d’urbanisme o, si s’escau, els plans espe-cials urbanístics per a la implantació de les ac-tuacions, activitats i construccions a què es re-fereixen els articles 47.6.e), 48 i 49 de la Lleid’urbanisme, han d’incorporar la documentaciósegüent:

a) Una justificació específica de la finalitatdel projecte, de la compatibilitat de l’actuacióamb el planejament territorial, urbanístic i sec-torial i de la concurrència dels requisits exigitsper la Llei d’urbanisme i per aquest Reglamentper a la implantació de l’activitat o construccióde què es tracti.

b) L’avantprojecte de l’actuació, activitat oconstrucció, el qual ha referir-se a l’emplaçamenti extensió de la finca o finques en les quals esprojecta l’actuació, a la superfície ocupada perl’activitat i per les construccions i instal·lacions,i a llurs característiques fonamentals.

c) Un estudi d’impacte i integració paisatgís-tica, amb el contingut que determinin les dispo-sicions aplicables en matèria de paisatge i, coma mínim, una diagnosi raonada del potencialimpacte i una exposició de les mesures correc-tores que es proposen. Aquest estudi ha de serinformat preceptivament per l’òrgan competenten matèria de paisatge.

d) Els informes que preveuen els apartatsc), d), e), f) i g) de l’article 48.1 de la Llei d’ur-banisme. Aquests informes, així com l’estudid’impacte i integració paisatgística, poden seraportats directament per la persona interessadajuntament amb el projecte, o poden ser dema-nats per l’ajuntament, una vegada instada latramitació del projecte i simultàniament a laseva informació pública. Els referits informeshan de ser evacuats en el termini màxim d’unmes des que siguin sol·licitats, transcorregut el

qual, si no han estat emesos, se seguiran lesactuacions.

e) En el cas de les actuacions específiquesd’interès públic previstes en l’article 47.4 de laLlei d’urbanisme, un informe del Departamentcompetent en matèria de medi ambient, al qualés aplicable el què estableix la lletra d) d’aquestapartat. Aquest informe no és necessari si el plaespecial o el projecte estan sotmesos a avalu-ació ambiental o avaluació d’impacte ambien-tal.

57.2 El procediment per a l’aprovació deprojectes d’actuacions específiques d’interès pú-blic i de les noves activitats i construccions ensòl no urbanitzable enumerades en l’article 49de la Llei d’urbanisme és el següent:

a) El projecte per al qual se sol·licita l’apro-vació s’ha de presentar davant l’ajuntament cor-responent, el qual l’ha de sotmetre a informa-ció pública pel termini d’un mes, llevat que elprojecte es refereixi a actuacions no admeses ensòl no urbanitzable d’acord amb la Llei d’urba-nisme i amb aquest Reglament, en quin casl’ajuntament ha d’acordar la inadmissió a trà-mit.

b) L’ajuntament ha de resoldre sobre l’apro-vació prèvia del projecte en el termini de dosmesos des del finiment del termini d’informa-ció pública.

c) Un cop acordada l’aprovació prèvia, si le-galment procedeix, l’ajuntament ha de trame-tre l’expedient complet a la comissió territori-al d’urbanisme corresponent en el termini dedeu dies, la qual ha de resoldre sobre l’aprovaciódefinitiva en el termini de tres mesos des quèdisposa de l’expedient.

57.3 Transcorregut el termini que estableixla lletra b) de l’apartat anterior sense que l’ajun-tament hagi adoptat cap resolució, s’entendràacordada l’aprovació prèvia del projecte i lapersona interessada podrà sol·licitar a la comis-sió territorial d’urbanisme corresponent quecontinuï les actuacions. A aquests efectes, l’ajun-tament ha de trametre l’expedient a la comis-sió territorial d’urbanisme corresponent.

57.4 L’aprovació prèvia del projecte reque-reix que aquest compleixi els requisits i condi-cions establerts en l’apartat 3 de l’article 46d’aquest Reglament i les determinacions esta-blertes en la legislació sectorial i en el planeja-ment territorial i urbanístic aplicable. L’aprova-ció definitiva del projecte es pot denegar, siescau, pels motius que estableixen els apartats3 i 4 de l’article 85 de la Llei d’urbanisme.

57.5 Quan sigui preceptiva l’avaluaciód’impacte ambiental del projecte, aquest hade contenir la documentació que exigeix la le-gislació sectorial específica, i l’avaluació d’im-pacte ambiental se subjecta al procedimentque estableix aquesta legislació, sens perjudicide la possibilitat d’efectuar conjuntament lainformació pública del procediment d’avalu-ació i la informació pública prevista en l’apar-tat 2.a) d’aquest article.

Article 58Atorgament de llicència per a la reconstrucció irehabilitació de masies i cases rurals i per altresactuacions en construccions existents

El procediment d’atorgament de llicènciaurbanística municipal per a la reconstrucció i re-habilitació de masies i cases rurals, d’acord ambl’article 55 d’aquest Reglament, i per les ampli-acions en construccions existents que regula

l’apartat 3 de l’article 56 d’aquest Reglament,és el següent:

a) El projecte per al qual se sol·licita l’apro-vació s’ha de presentar davant l’ajuntamentcorresponent, el qual l’ha de sotmetre a infor-mació pública per un termini de vint dies i, si-multàniament, ha de sol·licitar informe a la co-missió territorial d’urbanisme competent.

b) La comissió territorial d’urbanisme had’emetre informe en el termini de dos mesos desque disposa de l’expedient.

c) En el termini de 2 mesos des de l’emissióde l’informe de la comissió territorial d’urbanis-me, l’ajuntament ha de resoldre sobre l’atorga-ment de la llicència. La llicència només es potatorgar si l’informe de la comissió territoriald’urbanisme és favorable, i ha d’establir lesmesures correctores i les condicions de caràc-ter urbanístic que, si escau, hagi fixat el referitinforme, així com aquelles altres que resultinprocedents.

SECCIÓ TERCERA

Condicions per a la implantació de les activitatsi construccions

Article 59Mesures correctores i condicions de caràcterurbanístic per a la implantació d’activitats i cons-truccions en sòl no urbanitzable

59.1 Els plans especials urbanístics i les re-solucions per les quals s’aprovi la implantaciód’actuacions en sòl no urbanitzable han de fixarles mesures correctores aplicables a fi d’evitarla degradació i la fragmentació d’espais agrarisi l’afectació greu a les explotacions agràries, i afi de minorar els efectes de les edificacions, dellurs usos i accessos i dels serveis i les infraestruc-tures associats sobre la qualitat del paisatge, itambé han de fixar les condicions de caràcterurbanístic que calgui.

59.2 En les resolucions indicades en el puntanterior, així com, si s’escau, en les llicències mu-nicipals per a la implantació d’usos i construc-cions en sòl no urbanitzable s’han de fer cons-tar les condicions especials que s’han d’adoptar,a càrrec de les persones interessades, per a l’ob-tenció dels subministraments necessaris i l’as-soliment dels nivells de sanejament adequats,amb les degudes garanties de seguretat, salubri-tat i no contaminació que tinguin en compte elsriscs geològics, naturals i tecnològics.

59.3 Les resolucions per les quals s’aprovio autoritzi la implantació d’actuacions en sòl nourbanitzable poden subjectar el desenvolupa-ment d’aquestes actuacions a un termini tempo-ral, sempre que estigui justificat per les carac-terístiques de l’actuació, transcorregut el quals’ha de produir, a càrrec de la persona interes-sada, el desmantellament de la instal·lació oconstrucció i la restitució del sòl al seu estatoriginari.

59.4 Quan l’actuació no és promoguda peruna administració pública, per a garantir ade-quadament el compliment de les mesures cor-rectores i de les condicions de caràcter urba-nístic o temporal que s’imposin s’ha de prestarfiança per la quantia que s’estableixi en l’acordd’atorgament de la llicència. Aquesta garantiano pot excedir del pressupost estimat per al’adopció de les mesures i condicions imposa-des.

La constitució de la garantia davant l’ajunta-ment i la presentació del projecte d’execució són


condicions de compliment inexcusable per al’inici de l’execució de les obres, cas de ser au-toritzat el projecte i una vegada atorgada la lli-cència municipal.

59.5 Les condicions que estableixin les lli-cències d’acord amb els apartats 2 i 3 d’aquestarticle, o d’acord amb l’article 60 d’aquest Re-glament, es poden fer constar en el Registre dela propietat d’acord amb la legislació hipote-cària.

Article 60Condicions d’edificació en sòl no urbanitzable

Les llicències d’edificació en sòl no urbanit-zable poden establir les condicions necessàriesper garantir que els materials, els sistemes cons-tructius, el volum i la tipologia aparents de lesedificacions en sòl no urbanitzable siguin cohe-rents formalment amb el caràcter de l’àmbitterritorial on siguin emplaçats, d’acord, si s’es-cau, amb els criteris establerts en aquest sentitpel planejament territorial i el planejament ur-banístic.

CAPÍTOL VIRègim d’ús provisional del sòl

Article 61Usos i obres de caràcter provisional

61.1 Només poden ser admesos com a usosprovisionals, en el casos i les condicions queestableix l’article 53 de la Llei d’urbanisme, elssegüents:

a) L’emmagatzematge o el dipòsit de merca-deries o altres béns mobles que no comportinactivitats de comercialització o distribució.

b) La prestació de serveis particulars als ciu-tadans com l’aparcament de vehicles, els circuitsde pràctiques de conducció, el rentat d’automò-bils, els centres de jardineria, o altres usos anà-legs que no requereixin la implantació de cons-truccions.

c) Les activitats del sector primari i les acti-vitats comercials relacionades amb aquest sector.

d) Les activitats de lleure, esportives, recre-atives i culturals.

61.2 Les obres executades per a la implan-tació dels usos provisionals esmentats a l’apartat1 han de ser les mínimes que siguin imprescin-dibles per a permetre unes instal·lacions trans-portables o desmuntables i no poden compor-tar una desfiguració definitiva del terreny.

Article 62Autorització d’usos i obres de caràcter provisi-onal

62.1 La sol·licitud d’autoritzacions per ausos i obres de caràcter provisional ha d’expres-sar l’acceptació de les obligacions següents:

a) L’obligació d’enderrocar o de desmuntarles obres i les instal·lacions i l’obligació de des-allotjar els edificis o les instal·lacions i de ces-sament definitiu dels usos autoritzats, sense dreta percebre indemnització, quan l’ajuntamentadopti l’ordre corresponent.

b) L’obligació de reposar el sòl i l’espai a l’es-tat anterior a l’execució dels usos i obres decaràcter provisional, sense dret a percebre in-demnització, quan l’ajuntament adopti l’ordrecorresponent.

c) L’obligació d’advertir del caràcter provi-sional de l’autorització i dels seus efectes en elstítols translatius del domini total o parcial de

l’immoble, i en els títols pels quals es constitu-eixin o es transmetin drets d’arrendament, desuperfície o qualsevol altre dret amb els usua-ris o explotadors dels usos o les obres de caràcterprovisional.

62.2 Cas que el sol·licitant de l’autoritzacióno sigui la persona propietària ni la titular deldret d’usdefruit sobre la finca, l’atorgament del’autorització requereix l’acceptació expressa dela persona titular registral de la finca.

62.3 L’autorització municipal per a usos iobres de caràcter provisional ha de condicionarla seva eficàcia a les condicions següents:

a) A l’acreditació que les obligacions esta-blertes en les lletres a, b i c de l’apartat 1 hanestat objecte de nota marginal al Registre de lapropietat. La nota es prendrà d’acord amb el queestableix la normativa reguladora de la inscripcióal Registre de la propietat d’actes de naturale-sa urbanística.

b) A la constitució prèvia de garantia, peralguna de les formes admeses per la legislacióde contractació de les administracions públiques,per la quantia que fixi l’autorització, la qual nopot excedir del pressupost de les obres i actua-cions necessàries per al desmuntatge o ender-rocament de les obres i instal·lacions autoritza-des i per a la correcta reposició del sòl i de l’espaia la situació anterior a l’atorgament de l’auto-rització. Aquesta quantia pot ser actualitzada,amb audiència de la persona interessada.

c) A l’obligació que les persones usuàries oexplotadores dels usos o les obres de caràcterprovisional, en virtut d’arrendament o de qual-sevol altre títol jurídic, acceptin, davant l’ajun-tament, el cessament definitiu dels usos autorit-zats sense dret a percebre indemnització quanl’ajuntament adopti l’ordre corresponent.

Si es constata que es realitza un ús o explo-tació sense l’esmentada acceptació, l’ajuntamentpot acordar deixar sense efectes l’autoritzacióatorgada, d’acord amb el què disposa l’article54.3 de la Llei d’urbanisme, amb l’audiènciaprèvia de les persones interessades, i sens per-judici de la utilització dels instruments de pro-tecció de la legalitat urbanística que correspon-guin.

62.4 L’autorització municipal per a usos iobres de caràcter provisional pot estar subjec-ta a un termini temporal màxim. En qualsevolcas, procedeix el cessament dels usos i el des-muntatge o enderrocament de les instal·lacionsi les obres, a càrrec de la persona titular de l’au-torització i sense dret a indemnització, quan hoacordi l’ajuntament pels següents motius:

a) Per haver transcorregut el termini màximfixat en l’autorització.

b) Per tal d’executar les determinacions delplanejament, hagi transcorregut o no el referittermini màxim en cas que s’hagués fixat.

c) Per haver-se acordat deixar sense efectesl’autorització segons el què estableix el segon pa-ràgraf de l’apartat 3.c).

62.5 En el procediment d’autorització queestableix l’article 54.1 de la Llei d’urbanisme, lasol·licitud d’informe de la comissió territoriald’urbanisme s’efectua simultàniament a l’ober-tura del tràmit d’informació pública. Transcor-regut el termini de dos mesos des de la sol·licitud,sense que la comissió territorial d’urbanismecorresponent hagi emès i notificat l’informe, espoden continuar les actuacions. En el termini dedos mesos des de l’emissió de l’informe de lacomissió territorial d’urbanisme, o des que hagi

transcorregut el termini previst per emetre’l,l’ajuntament ha de resoldre sobre l’atorgamentde la llicència. La llicència només es pot atorgarsi l’informe de la comissió territorial d’urbanis-me és favorable, o si aquest informe no ha es-tat emès.

TÍTOL QUARTDel planejament urbanístic

CAPÍTOL IFigures de planejament urbanístic

SECCIÓ PRIMERA

Plans directors urbanístics

Article 63Determinacions i documentació dels plans direc-tors urbanístics

63.1 Els plans directors urbanístics podentenir per objecte:

a) La coordinació de l’ordenació urbanísti-ca d’un territori d’abast supramunicipal.

b) L’establiment de determinacions d’abasto d’interès supramunicipal sobre desenvolupa-ment urbanístic sostenible, mobilitat de personesi mercaderies i transport públic.

c) L’establiment de mesures de protecció delsòl no urbanitzable i criteris per a l’estructura-ció orgànica d’aquest sòl. Amb la finalitat deprotegir el paisatge, els plans directors urba-nístics poden exigir l’elaboració d’un estudid’impacte i integració paisatgística per a l’au-torització de determinades actuacions en sòl nourbanitzable i l’emissió d’informe preceptiu perpart de l’òrgan competent en matèria de pai-satge.

d) L’establiment de reserves per a la implan-tació d’una o diverses infraestructures o equi-paments d’abast o d’interès supramunicipal,d’acord amb les determinacions del planejamentterritorial, si s’escau.

e) La programació de polítiques supramuni-cipals de sòl i d’habitatge d’acord amb el quèestableix l’article 56 de la Llei d’urbanisme.

63.2 En el marc de les finalitats enumera-des en l’apartat anterior, les determinacions delsplans directors urbanístics poden consistir endirectrius per al planejament urbanístic, quevinculen a les administracions en l’exercici dellur potestat de planejament, o en normes d’apli-cació directa sobre el sòl, que comportin la sevaclassificació o qualificació. El pla director urba-nístic ha d’especificar quines de les seves deter-minacions són d’aplicació directa i susceptibles,si s’escau, de desenvolupament mitjançant pla-nejament derivat.

63.3 Els plans directors urbanístics quetinguin per objecte coordinar l’ordenació ur-banística d’un territori d’abast supramunicipalo fixar determinacions sobre el desenvolupa-ment urbanístic sostenible, poden establir de-terminacions vinculants relatives a la formu-lació i l’execució del planejament urbanísticper tal de garantir la seva graduació tempo-ral i espacial.

63.4 Quan les determinacions dels plans di-rectors urbanístics comportin canvis en la clas-sificació del sòl establerta en els plans d’orde-nació urbanística municipal, aquests, mitjançantllur adaptació, concreten la delimitació de cadaclasse de sòl a l’escala que els correspon, i intro-dueixen els ajustos necessaris per garantir la


racionalitat i la coherència de l’ordenació dinsdels límits que fixi el pla director urbanístic, totaixò sens perjudici de l’aplicació directa de lesdeterminacions dels plans directors urbanísticsmentre no es produeixi l’adaptació.

63.5 A més de la documentació que asse-nyala l’article 56.2 de la Llei d’urbanisme, elsplans directors urbanístics han de contenir uninforme ambiental, amb el següent contingut:

a) Determinació dels requeriments ambien-tals significatius en l’àmbit del pla, el què incloula descripció dels aspectes i elements ambien-talment rellevants de l’àmbit objecte de plane-jament; la determinació dels objectius, criterisi obligacions de protecció ambiental, aplicablesen l’àmbit del pla, establerts en la normativainternacional, comunitària, estatal, autonòmi-ca o local, o en el plans d’ordenació territorial;i la definició dels objectius i criteris ambientalsadoptats en la redacció del pla.

b) Descripció i justificació ambiental de l’or-denació proposada.

c) Identificació i avaluació dels probablesefectes significatius de l’ordenació proposadasobre el medi ambient.

d) Avaluació global del pla i la justificació delcompliment dels objectius ambientals establerts.

e) Descripció de les mesures de seguimenti supervisió previstes, si s’escau.

SECCIÓ SEGONA

Plans d’ordenació urbanística municipal

Subsecció primeraDeterminacions dels plans d’ordenació urbanís-tica municipal

Article 64Classificació del sòl

64.1 Els plans d’ordenació urbanística mu-nicipal classifiquen tot el sòl comprès en llur àm-bit en urbà, urbanitzable i no urbanitzable, o enalguna d’aquestes classes de sòl, d’acord amb elscriteris que estableixen els articles 24 a 33 de laLlei d’urbanisme, i en els àmbits o les superfí-cies que resultin necessaris en funció dels criterisd’ordenació establerts.

64.2 Els plans d’ordenació urbanística mu-nicipal han d’assenyalar els àmbits inclosos encada una de les classes i categories de sòl.

Article 65Definició del model d’implantació urbana i del’estructura general de l’ordenació del territori

65.1 Als efectes de definir el model d’implan-tació urbana i l’estructura general de l’ordenaciódel territori, els plans d’ordenació urbanística mu-nicipal, a més d’establir la classificació del sòl:

a) Defineixen els elements determinants deldesenvolupament urbà, entre els que s’inclo-uen els sistemes generals de comunicacions,d’espais lliures públics i d’equipaments comu-nitaris, efectuen les reserves de sòl correspo-nent i regulen llur obtenció. El sistema gene-ral d’espais lliures públics ha de respondre, coma mínim, a la proporció de 20 m2 per cada 100m2 de sostre admès pel planejament urbanís-tic per a ús residencial no inclòs en cap sectorde planejament urbanístic.

b) Defineixen les xarxes generals de serveis,amb indicació de les xarxes generals existentsque es mantenen i les de nova implantació queresulten necessàries al llarg de la vigència del pla.Respecte a la xarxa de telecomunicacions, po-

den establir l’existència d’una infraestructuraúnica, que hagi de ser compartida per les dife-rents xarxes o serveis.

c) Estableixen la programació temporal i elsindicadors de creixement, població, recursos,desenvolupament econòmic i social del sistemaurbà i disponibilitat de recursos hídrics i ener-gètics, als quals s’ha d’ajustar l’execució de lesactuacions previstes i, en especial, el desenvo-lupament del sòl urbanitzable. La programacióha de determinar, de conformitat, si s’escau, ambels plans territorials parcials o amb els plansdirectors territorials o urbanístics, la graduaciótemporal i espacial del desenvolupament delssectors de sòl urbanitzable que tinguin per ob-jecte la implantació de creixements residenci-als. A aquests efectes, es poden establir condi-cions temporals per a la formulació o execuciódels plans parcials urbanístics corresponents,vinculades al grau d’execució de plans derivatsanteriorment aprovats, així com en funció de ladimensió relativa del sector respecte al conjuntde sòl urbà i de sòl urbanitzable en curs d’exe-cució del municipi.

d) Defineixen les intervencions necessàriesen el teixit urbà existent, per a la seva conser-vació, rehabilitació, reurbanització, regeneracióo transformació.

e) Estableixen les determinacions necessà-ries per a assolir una mobilitat sostenible en elmunicipi.

f) Determinen els valors arquitectònics, ar-queològics, paisatgístics i ambientals que han deser objecte de protecció.

65.2 Els plans d’ordenació urbanística mu-nicipal han de qualificar com a sistema urbanís-tic, de conformitat amb l’article 33.1 d’aquestReglament, aquells sòls que d’acord amb la le-gislació sectorial formin part del domini públic,i aquells sòls on els plans territorials, els plansdirectors urbanístics i altres plans urbanísticssupramunicipals prevegin la implantació d’in-fraestructures o equipaments.

Article 66Determinacions relatives a les necessitats socialsd’accés a l’habitatge

66.1 Els plans d’ordenació urbanística mu-nicipal contenen les determinacions necessàriesper atendre les necessitats socials d’accés a l’ha-bitatge d’acord amb les necessitats detectadesen la memòria social i a aquests efectes:

a) Estableixen el sòl que s’ha de destinar ala construcció d’habitatges de protecció públi-ca o a habitatges objecte d’altres mesures d’es-tímul de l’habitatge assequible, mitjançant laqualificació de sòl amb aquest destí i la deter-minació del percentatge de sostre que els sec-tors de planejament derivat han de qualificar peraquest destí.

b) Poden definir el sistema d’habitatges do-tacionals públics, i qualificar sòl i preveure re-serves en els sectors de planejament urbanísticderivat amb destí a aquest sistema d’habitatgesdotacionals públics, per tal de satisfer els reque-riments temporals de col·lectius de personesamb necessitats d’acollida, d’assistència residen-cial o d’emancipació, que resultin de la memòriasocial.

c) També poden preveure destinar al siste-ma d’habitatges dotacionals públics, en subs-titució del sistema d’equipaments comunitarisde titularitat pública i amb els límits que deter-mina aquest apartat, les reserves mínimes que

estableix l’article 65 de la Llei d’urbanisme perals sectors de planejament parcial. Amb aquestobjecte, els plans d’ordenació urbanística mu-nicipal han de concretar els sectors als qualss’aplica la substitució, determinar la superfíciede sòl afectada per aquesta substitució i acre-ditar que no cal destinar els terrenys a equipa-ments comunitaris. La superfície de sòl objected’aquesta substitució no pot ésser superior al5% de la superfície total destinada o reserva-da pel pla d’ordenació urbanística municipal aequipaments comunitaris públics locals en sòlurbà i urbanitzable. Quan el pla d’ordenació ur-banística municipal o les seves modificacionspreveuen aquesta substitució, han d’acreditarel compliment d’aquest límit.

66.2 En la determinació del sòl que s’ha dedestinar a la construcció d’habitatges de protec-ció pública o a habitatges objecte d’altres me-sures d’estímul de l’habitatge assequible, elsplans d’ordenació urbanística municipal:

a) Han de reservar, per a la construcció d’ha-bitatges de protecció pública, com a mínim, elsòl corresponent al 20% del sostre residencialde nova implantació, tant en sòl urbà com en sòlurbanitzable.

b) En el cas de municipis de més de deu milhabitants i de capitals de comarca, han de reser-var, a més, per a la construcció d’habitatgesobjecte d’altres mesures d’estímul de l’habitatgeassequible, com a mínim el sòl corresponent al10% del sostre residencial de nova implantació,tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable.

66.3 Als efectes del càlcul de les reservesmínimes obligatòries que estableix l’apartatanterior, es considera sostre residencial de novaimplantació el sostre destinat a habitatge, tantde manera exclusiva com si s’admet indistinta-ment amb altres usos, que prevegi el pla d’or-denació urbanística municipal per als sectors desòl urbanitzable i per als polígons d’actuacióurbanística en sòl urbà no consolidat i els sec-tors subjectes a plans de millora urbana que tin-guin per objecte alguna de les finalitats a què esrefereix l’article 40.2 d’aquest Reglament. En totcas, no es considera sostre residencial de novaimplantació i no computa en el càlcul, el sostrecorresponent a les construccions amb ús residen-cial existents en aquests sectors o polígons.

El sostre dels polígons o sectors que preve-gin una densitat i tipologia edificatòria que nosiguin aptes per a la construcció d’habitatgesprotegits computa en el càlcul a què es refe-reix el paràgraf anterior, llevat d’aquell cor-responent als sectors o polígons concrets res-pecte als quals l’òrgan competent per al’aprovació definitiva autoritzi expressamentque s’exclogui del còmput, d’acord amb l’ar-ticle 57.3 de la Llei d’urbanisme. Aquestaautorització només es pot produir en aquellssupòsits en què, d’acord amb la memòria so-cial, s’acrediti que l’exclusió del còmput noafecta les necessitats quantitatives d’habitatgeamb protecció pública, d’acord amb les carac-terístiques socioeconòmiques de la població.

66.4 El pla d’ordenació urbanística muni-cipal, segons les necessitats detectades i en co-herència amb el planejament territorial , had’establir l’emplaçament del sòl destinat a laconstrucció d’habitatges de protecció públicai d’habitatges objecte d’altres mesures d’estí-mul de l’habitatge assequible, i ha de distribuiri quantificar les reserves corresponents, mitjan-çant:


a) La qualificació de terrenys en sòl urbà noinclòs en sectors de planejament derivat, for-min part o no de polígons d’actuació urbanís-tica. La qualificació urbanística del sòl potpreveure el destí total o parcial de l’edificacióa habitatge amb protecció oficial. La qualifi-cació que estableixi la destinació total o parciala habitatge amb protecció oficial de terrenysque tenen la condició de sòl urbà consolidat potser d’aplicació tant a les noves construccionscom als casos de gran rehabilitació de les edi-ficacions existents.

b) La determinació de les reserves que cor-responen als sectors de planejament derivat.

El pla d’ordenació urbanística municipal pro-cedeix a la distribució en el seu àmbit del sòl ambaquest destí d’acord amb el què estableix l’ar-ticle 57.4 de la Llei d’urbanisme, i tenint encompte l’adequació de les tipologies edificatò-ries previstes.

La localització de les reserves per a habi-tatge amb protecció oficial, com a regla gene-ral, ha de ser uniforme per a tots els àmbitsd’actuació en sòl urbà no consolidat i en sòlurbanitzable. Si, excepcionalment, es modificael repartiment uniforme s’ha de justificaraquesta decisió en la memòria social d’habi-tatge del pla urbanístic corresponent, bé perraó de la incompatibilitat de la tipologia edi-ficatòria prevista amb la construcció d’habi-tatges protegits, bé per raó de la viabilitat del’actuació en funció de la seva dimensió. Entot cas s’ha d’acreditar la inexistència de con-centració excessiva d’aquest tipus d’habitat-ge i la no generació de segregació espacial.S’ha de procurar sempre la barreja de l’habi-tatge amb protecció oficial i el lliure, i a serpossible fer coexistir ambdós tipus d’habitatgeen el territori.

66.5 Les modificacions del pla d’ordena-ció urbanística municipal que comportin un in-crement del sostre residencial de nova implan-tació, en els termes definits per l’apartat 3, hande reservar per a la construcció d’habitatgesde protecció pública, a més, si s’escau, del per-centatge exigit pel planejament pel sostre japrevist, el sòl corresponent, com a mínim, al20% de l’increment de sostre residencial. Amés, si es tracta de municipis de més de deumil habitants o capitals de comarca, o de mo-dificacions, en qualsevol municipi, que com-portin un canvi de classificació del sòl no ur-banitzable i la previsió de sostre residencialde nova implantació, també s’ha de reservarper a la construcció d’habitatges objecte d’al-tres mesures d’estímul de l’habitatge assequi-ble, com a mínim, el sòl corresponent al 10%de l’increment del sostre residencial.

Article 67Altres determinacions de caràcter general

El pla d’ordenació urbanística municipal:a) Pot preveure reserves de terrenys, en qual-

sevol classe de sòl, per a constituir o ampliar elspatrimonis públics de sòl i d’habitatge i potdelimitar àrees subjectes als drets de tanteig iretracte, d’acord amb el què disposen, respec-tivament, els articles 151 i 164 de la Llei d’urba-nisme.

b) Estableix, per mitjà de l’agenda o, si s’es-cau, del programa d’actuació urbanística muni-cipal, les previsions temporals relatives a l’exe-cució de les seves determinacions d’acord ambl’article 65.1.c) d’aquest Reglament.

c) Estableix el límit temporal al qual es re-fereixen les seves previsions, a partir del qual espot procedir a la seva revisió, així com les cir-cumstàncies que poden comportar la seva revisióanticipada.

Article 68Determinacions del pla d’ordenació urbanísticamunicipal en les diverses classes de sòl

68.1 El pla d’ordenació urbanística munici-pal ha de contenir, respecte a cada classe de sòl,les determinacions que estableixen els apartats2 a 9 de l’article 58 de la Llei d’urbanisme.

68.2 Correspon al pla d’ordenació urbanís-tica municipal l’ordenació detallada del sòl urbàno inclòs en sectors subjectes a planejament de-rivat, la qual comprèn les determinacions se-güents:

a) Qualificació específica dels terrenys, dife-renciant, si s’escau, la corresponent al sòl, al voli al subsòl.

b) Traçat i característiques de la xarxa vià-ria.

c) Assenyalament de les alineacions i, enel cas de sòl urbà consolidat, també de les ra-sants.

d) Regulació, per a cada una de les zonesprevistes, dels usos principals i compatibles, dela parcel·la mínima indivisible, i dels paràmetresurbanístics als què se subjecta l’edificació. En elcas d’ordenació volumètrica, el pla pot preveureuna ordenació de volums de caràcter obligatorio diverses d’alternatives.

e) Regulació, si s’escau, de les condicionsestètiques o tipològiques de les edificacions.

f) Delimitació, si s’escau, de polígons d’ac-tuació urbanística en sòl urbà amb l’objectede gestionar de forma integrada, en sòl urbàconsolidat, l’execució de la urbanització quecalgui completar i, en sòl urbà no consolidat,qualsevol tipus d’actuació urbanística, inclosal’obtenció de les cessions per a carrers i viesen els casos previstos en l’article 40.3.a)d’aquest Reglament, amb indicació, en el casdels polígons d’actuació urbanística en sòlurbà no consolidat, d’aquells als quals s’apli-qui el deure de cessió de sòl amb aprofitamentper tenir per objecte alguna de les actuacionsprevistes en l’article 40.2 d’aquest Reglament.

g) Definició dels serveis urbanístics exigi-bles per assolir la condició de solar i, en el sòlurbà consolidat, concreció de les característi-ques i el traçat de les obres d’urbanització bà-siques d’acord amb el què estableix l’article 70.2de la Llei d’urbanisme i, si s’escau, determina-ció dels elements d’urbanització que cal com-pletar o acabar per a que els terrenys adquirei-xin la condició de solar.

h) Establiment de terminis per a l’execuciódels polígons d’actuació urbanística, incloent lluredificació, i per a l’edificació dels terrenys noinclosos en polígons d’actuació urbanística. Entot cas, els terminis per a la construcció delshabitatges amb protecció oficial compresos enpolígons d’actuació urbanística, no poden sersuperiors a 2 anys per a l’inici de les obres, acomptar des que la parcel·la tingui la condicióde solar, i a 3 anys per a llur finalització, a comp-tar des de la data d’atorgament de la llicènciad’obres.

68.3 Respecte als sectors de sòl urbà noconsolidat subjectes a un pla de millora urba-na, correspon al pla d’ordenació urbanísticamunicipal:

a) Concretar la delimitació dels sectors, quepoden ser discontinus.

b) Determinar la inclusió en el sector de ter-renys destinats a sistemes generals o la vincu-lació al sector, a efectes de gestió, de terrenysdestinats a sistemes generals d’acord amb el quèestableix l’article 35.2 d’aquest Reglament, ipreveure, si s’escau, les connexions amb les in-fraestructures exteriors a càrrec del sector.

c) Establir l’índex d’edificabilitat bruta, elsusos principals i compatibles i les densitats o in-tensitats dels usos.

d) Fixar els estàndards que determinen lesreserves mínimes per als sistemes urbanísticsd’espais lliures i d’equipaments comunitaris detitularitat pública.

e) En sòl urbà no consolidat, assenyalar si elpla de millora urbana té per objecte alguna deles actuacions previstes en l’article 40.2 d’aquestReglament, als efectes de l’aplicació del deurede cessió del sòl corresponent al 10% de l’apro-fitament urbanístic de l’àmbit.

f) Determinar, si s’escau, la participació delsector en els costos d’implantació de les infra-estructures de transport públic, d’acord amb elquè estableix la legislació sectorial.

g) Establir els terminis per a la formulació itramitació del planejament derivat i per a l’exe-cució del planejament.

68.4 Respecte als sectors de sòl urbanitza-ble delimitat, correspon al pla d’ordenació ur-banística municipal:

a) Concretar la delimitació dels sectors, quepoden ser discontinus.

b) Determinar la inclusió en el sector de ter-renys destinats a sistemes generals o la vincu-lació al sector, a efectes de gestió, de terrenysdestinats a sistemes generals d’acord amb el quèestableix l’article 35.2 d’aquest Reglament, ipreveure, si s’escau, les connexions amb les in-fraestructures exteriors a càrrec del sector.

c) Establir l’índex d’edificabilitat bruta, elsusos principals i compatibles i les densitats o in-tensitats dels usos.

d) Fixar els estàndards que determinen lesreserves mínimes per als sistemes urbanísticsd’espais lliures i d’equipaments comunitaris detitularitat pública.

e) Determinar, si s’escau, la participació delsector en els costos d’implantació de les infra-estructures de transport públic, d’acord amb elquè estableix la legislació sectorial.

f) Establir els terminis per a la formulació itramitació del planejament derivat i per a l’exe-cució del planejament, determinant la gradua-ció espacial i temporal per al seu desenvolupa-ment i execució, d’acord amb el què estableixl’article 65.1.c) d’aquest Reglament.

68.5 En relació al sòl urbanitzable no deli-mitat, el pla d’ordenació urbanística municipalconté les determinacions previstes per l’article58.8 de la Llei d’urbanisme i, a més:

a) Preveu les condicions per a poder formularels corresponents plans parcials urbanístics dedelimitació, d’acord amb el què estableix l’ar-ticle 65.1.c) d’aquest Reglament.

b) Defineix les magnituds i criteris a tenir encompte per a la delimitació dels corresponentssectors quan aquesta delimitació no es conté enel propi planejament general.

c) Pot establir els índexs d’edificabilitat bruta,els usos principals i les densitats màximes.

68.6 Les determinacions addicionals a lesassenyalades en els apartats 3, 4 i 5 d’aquest


article que el pla d’ordenació urbanística mu-nicipal pugui establir per als sectors de plane-jament derivat tenen caràcter indicatiu, llevatque tinguin per objecte l’establiment de cri-teris sobre la connexió amb la xarxa viària ol’emplaçament dels sistemes urbanístics pú-blics, i s’indiqui de forma expressa llur caràctervinculant.

68.7 Respecte als sectors de planejamentderivat i als polígons d’actuació urbanística ensòl urbà no consolidat, també correspon al plad’ordenació urbanística municipal, si s’escau,imposar a les persones propietàries l’obligacióde conservar les obres d’urbanització, agrupa-des legalment com a junta de conservació. El plapot imposar aquesta obligació per raons justi-ficades de desproporció entre els costos i elstributs, derivada del caràcter extensiu de la ur-banització o d’altres circumstàncies que hi con-corrin, i fins que l’àmbit no arribi a tenir conso-lidada l’edificació en dues terceres parts. Aaquests efectes, el pla pot establir un terminiinicial màxim de cinc anys a partir de la recep-ció total o parcial de les obres d’urbanització,termini que únicament serà prorrogable, peracord municipal, per un període màxim de cincanys més, si a la seva finalització no s’ha arribatal grau de consolidació de l’edificació indicat.

68.8 En sòl no urbanitzable, el pla d’orde-nació urbanística municipal estableix les se-güents determinacions:

a) Qualificació del sòl i regulació, per a ca-dascuna de les qualificacions previstes, dels usospermesos i prohibits, d’entre els admesos en sòlno urbanitzable per la Llei d’urbanisme i aquestReglament; de les superfícies mínimes suscep-tibles de segregació, respectant la normativaaplicable, i dels paràmetres i condicions aplica-bles als usos i edificacions permesos.

b) Normes de protecció, millora i recuperaciódels àmbits o valors objecte de protecció. Lesnormes de protecció poden incloure la prohibi-ció total, en l’àmbit objecte de protecció, deconstruccions o usos admissibles d’acord ambla Llei.

c) Regulació de les condicions per a dotar deserveis als usos permesos que s’autoritzin, pera resoldre llur repercussió sobre la capacitat ifuncionalitat de les xarxes d’infraestructures iper a garantir llur integració en l’entorn.

d) Establiment dels llindars relatius a les ac-tivitats agràries previstos en l’article 49 de laLlei d’urbanisme, la superació dels quals deter-mina la subjecció al procediment de l’article 48de l’esmentada Llei i 57 d’aquest Reglament.Aquests llindars han de ser coherents amb lesdeterminacions que, si s’escau, estableixi el pla-nejament territorial i els plans directors urba-nístics, i es poden referir a l’emplaçament, al’ocupació del sòl o al volum edificable de lesconstruccions pròpies de l’activitat, o al tipusd’activitat agrària. En tot cas, el pla ha d’establirla subjecció al procediment de l’article 48 dela Llei d’urbanisme i 57 d’aquest Reglament sise supera algun dels llindars següents: ocupa-ció en planta de 500 metres quadrats, sostretotal de 1.000 metres quadrats o alçada màxi-ma de 10 metres.

e) Si s’escau, el catàleg de les masies i les casesrurals susceptibles de reconstrucció o de reha-bilitació.

f) Previsió o obligació de formulació de plansurbanístics especials per a determinats àmbitso per a la implantació d’usos i activitats.

68.9 Les determinacions del pla d’ordenacióurbanística municipal en sòl no urbanitzable nopoden comportar prohibicions genèriques de laimplantació d’actuacions específiques d’interèspúblic o d’activitats d’explotació de recursosnaturals, en la totalitat del sòl no urbanitzable,llevat que concorrin circumstàncies específiquesen el municipi que ho justifiquin.

Subsecció segonaDocumentació dels plans d’ordenació urbanís-tica municipal

Article 69Contingut de la memòria del pla d’ordenacióurbanística municipal

69.1 La memòria del pla d’ordenació urba-nística municipal ha d’establir les conclusions de-rivades de la informació urbanística que sónrellevants per a l’ordenació del territori, had’analitzar les diferents alternatives possibles iha de justificar el model elegit, les determina-cions de caràcter general i les corresponents ales diferents classes de sòl.

69.2 La memòria del pla d’ordenació urba-nística municipal s’ha de referir als següents ex-trems:

a) Justificació de la conveniència i oportuni-tat de la seva formulació.

b) Informació urbanística, acompanyada delsestudis complementaris necessaris, relativa alsaspectes següents:

1r. Planejament urbanístic vigent amb ante-rioritat.

2n. Planejament territorial i sectorial ambincidència en l’àmbit del pla.

3r. Característiques del territori: caracterís-tiques naturals, amb indicació dels riscs natu-rals o geològics existents, usos als quals estàdestinat, estructura urbanística, infraestructu-res existents, context territorial supramunicipal.

4t. Característiques de la població assentadasobre el territori, condicions econòmiques isocials i previsions de la seva evolució. L’anàliside la població ha de recollir les dades relativesa població femenina i grups d’edat, i als tipus dellars i la seva possible evolució futura.

5è. Xarxes bàsiques existents dels serveisd’aigua, hidrants per a incendi, gas, electricitat,telecomunicacions i sistemes d’evacuació de lesaigües residuals o de pluja.

6è. Obres i infraestructures programades ipolítica d’inversions públiques que poden influiren el desenvolupament urbà.

7è. Assenyalament dels valors mediambien-tals, paisatgístics, culturals, agraris o de qualsevolaltre tipus existents en l’àmbit del pla.

8è. Altres aspectes rellevants que caracteritzinl’àmbit territorial del pla.

c) Descripció i resultat del programa de par-ticipació ciutadana, amb referència als aspectessegüents:

1r. Descripció de les mesures adoptades o deles actuacions realitzades amb l’objecte d’infor-mar i de promoure el debat.

2n. Síntesi de les aportacions i resultats deri-vats de les al·legacions i suggeriments presen-tats durant el període d’informació pública.

3r. Síntesi de les modificacions o aspectesincorporats al pla a partir de les aportacions oresultats del programa de participació ciutada-na.

d) Objectius de l’ordenació, anàlisi de lesdiverses alternatives contemplades i justificació

i descripció del model d’ordenació elegit i, con-cretament, dels següents aspectes:

1r. De la classificació del sòl, d’acord amb elscriteris establerts en els articles 24 a 33 de la Lleid’urbanisme.

2n. De l’observança de l’objectiu del desen-volupament urbanístic sostenible, tenint encompte les conclusions de l’informe ambientalque integra la documentació del pla.

3r. De l’adequació de l’ordenació a les direc-trius de planejament que estableixen l’article9 de la Llei d’urbanisme i els articles 5, 6 i 7d’aquest Reglament,

4t. De les mesures adoptades per a facilitarl’assoliment d’una mobilitat sostenible en elmunicipi, tenint en compte l’estudi d’avaluacióde la mobilitat generada que ha de formar partde la documentació del pla.

5è. Diagnosi dels dèficits de les xarxes bàsi-ques existents dels serveis d’aigua, d’hidrants pera incendi, gas, electricitat, telecomunicacions isistemes d’evacuació de les aigües residuals o depluja, anàlisi dels recursos disponibles, i descrip-ció i justificació de les obres i la provinença delsrecursos necessaris per a adaptar, ampliar omillorar aquestes xarxes bàsiques.

69.3 La memòria social del pla d’ordenacióurbanística municipal és el document d’avalu-ació i justificació de les determinacions del plarelatives a les necessitats socials d’accés a l’ha-bitatge, i ha de fer referència als següents aspec-tes:

a) Necessitats quantitatives i de localitzacióde sòl residencial i habitatge, en relació amb elmedi ambient urbà en què s’insereixen, ambestimació de les necessitats d’habitatge sociald’acord amb les característiques socioeconòmi-ques de la població.

b) Anàlisi de les possibles localitzacions al-ternatives de les reserves per a la construcciód’habitatges de protecció pública, atenent elsobjectius d’evitar la concentració excessivad’habitatges d’aquest tipus i d’afavorir la co-hesió social, impedint la segregació espacialdels ciutadans per raó de llur nivell de renda,i les possibilitats de la rehabilitació d’edifica-cions per destinar-les a aquests tipus d’habitat-ges.

c) Quantificació de les reserves mínimesobligatòries d’acord amb l’article 66.3 d’aquestReglament, i quantificació de la totalitat de lesreserves previstes per a la construcció d’ha-bitatges de protecció pública i de les modali-tats corresponents, així com del sostre corres-ponent al sòl urbà qualificat amb aquestadestinació.

d) Mecanismes previstos per a l’obtenció delsòl per a la construcció d’habitatge protegit pro-mogut a iniciativa pública.

e) Previsió de les necessitats d’habitatgesdotacionals públics, si s’escau, amb indicació delscol·lectius als quals s’adrecen, als efectes d’es-tablir les qualificacions i reserves adequades.

f) Previsions temporals per a l’inici i l’acaba-ment de la construcció dels habitatges protegitsi dels sistemes urbanístics d’habitatge dotacio-nal públic.

g) Necessitats de reallotjament i mesures aadoptar per a garantir-ne el dret.

h) Anàlisi de les necessitats d’equipamentscomunitaris d’acord amb les previsions denous habitatges i de l’adequació de l’empla-çament i dels usos previstos per a aquests equi-paments.


69.4 La memòria social a què es refereixl’apartat 3 pot remetre’s al contingut del progra-ma d’actuació urbanística municipal o del plalocal de l’habitatge, sempre que aquests com-prenguin tots els aspectes relacionats a l’apar-tat anterior. En defecte de programa d’actuacióurbanística municipal o de pla local de l’habi-tatge, la memòria social pot tenir els efectes deconcertació de les polítiques en matèria d’habi-tatge entre els ajuntaments i l’administració dela Generalitat.

69.5 També ha de formar part de la me-mòria social una avaluació de l’impacte del’ordenació urbanística proposada en funciódel gènere, així com respecte als col·lectiussocials que requereixen atenció específica, talscom els immigrants i la gent gran, amb l’ob-jecte que les decisions del planejament, apartir de la informació sobre la realitat soci-al contribueixin al desenvolupament de laigualtat d’oportunitats entre dones i homes,així com afavorir als altres col·lectius merei-xedors de protecció. Aquesta avaluació del’impacte de l’ordenació urbanística proposa-da en funció del gènere i respecte a determi-nats col·lectius socials ha de contenir:

a) Una diagnosi de la situació a partir del’anàlisi de la informació sobre la població a laqual afecta el pla, la identificació dels rols de gè-nere dels diferents col·lectius afectats, les neces-sitats de benestar i estratègiques de dones ihomes i els altres col·lectius en l’àmbit.

b) La valoració de l’impacte social i de gèneredel pla, la qual comprèn:

1r. La justificació de la coherència de l’orde-nació proposada amb les necessitats detectadesde les dones i els homes i dels altres col·lectiuspel que fa en especial als paràmetres d’accessi-bilitat, mobilitat, seguretat i ús del teixit urbà,tenint en compte particularment les necessitatsde les persones que realitzen les tasques de curai gestió domèstica, així com les que reben aques-ta atenció.

2n. Mesures o determinacions previstes en elpla que contribueixen al desenvolupament delsobjectius d’igualtat d’oportunitats entre lesdones i els homes, així com entre els diversosgrups socials.

3r. Previsió de com incidirà l’ordenació pro-posada sobre la situació originària de dones ihomes i dels altres col·lectius.

Article 70Informe de sostenibilitat ambiental

En el cas de formulació o revisió del pla d’or-denació urbanística municipal, i en els casos demodificacions sotmeses a avaluació ambiental,l’informe ambiental que preveu la Llei d’urba-nisme ha de tenir la naturalesa i contingut del’informe de sostenibilitat ambiental que regulala normativa sobre avaluació ambiental de plansi programes, amb el grau d’especificació que es-tableixi l’òrgan ambiental en el document dereferència, i, en tot cas, amb el contingut mínimsegüent:

a) Determinació dels requeriments ambi-entals significatius en l’àmbit del pla, el quèinclou:

1r. La descripció dels aspectes i elementsambientalment rellevants de l’àmbit objecte deplanejament i del seu entorn.

2n. La determinació dels objectius, criteris iobligacions de protecció ambiental, aplicablesen l’àmbit del pla, establerts en la normativa in-

ternacional, comunitària, estatal, autonòmica olocal, o en els instruments de planejament ter-ritorial, els plans directors urbanístics o altresplans o programes aplicables.

3r. La definició dels objectius i criteris am-bientals adoptats en la redacció del pla,d’acord amb els requeriments ambientals as-senyalats en els apartats anteriors i amb elsprincipis i directrius establerts als articles 3 i9 de la Llei d’urbanisme, els quals han de re-ferir-se, entre d’altres aspectes, a la sosteni-bilitat global del model d’ordenació; al ciclede l’aigua; a la biodiversitat territorial, lapermeabilitat ecològica i el patrimoni natural;a la qualitat del paisatge; a la qualitat de l’am-bient atmosfèric; i a la contaminació acústicai lluminosa.

Aquests objectius ambientals han de ser for-mulats de forma jerarquitzada en funció del seugrau d’importància relativa.

b) Justificació ambiental de l’elecció de l’al-ternativa d’ordenació proposada, el què inclou:

1r. La descripció de les característiques de lesalternatives considerades.

2n. L’anàlisi, per a cada alternativa conside-rada, dels efectes globals i dels de les seves de-terminacions estructurals, d’acord amb els ob-jectius i criteris ambientals als què es refereixl’apartat 1.c) d’aquest article.

3r. La justificació ambiental de l’elecció del’alternativa seleccionada.

c) Descripció ambiental del pla d’acord ambl’alternativa d’ordenació adoptada, incloent:

1r. Una síntesi descriptiva del contingut delpla amb expressió de les seves determinacionsamb possibles repercussions significatives sobreel medi ambient.

2n. La identificació i quantificació dels sòlsobjecte de transformació i de les demandes ad-dicionals de recursos naturals i d’infraestructuresde sanejament, de gestió de residus i similars de-rivades de l’ordenació proposada.

3r. La descripció de les mesures previstes peral foment de la preservació i la millora del mediambient.

d) Identificació i avaluació dels probablesefectes significatius (secundaris, acumulatius,sinèrgics, a curt o llarg termini, permanents itemporals, positius i negatius i d’altres) de l’or-denació proposada sobre el medi ambient, in-cloent:

1r. Els efectes sobre els recursos naturals.2n. Els efectes sobre els espais i aspectes iden-

tificats d’acord amb l’apartat 1.3r. Els efectes ambientals derivats de la mo-

bilitat generada per l’ordenació prevista pel pla.e) Avaluació global del pla i justificació del

compliment dels objectius ambientals establerts,el què comprèn:

1r. La verificació i justificació detallades dela congruència del pla amb els requeriments am-bientals assenyalats a l’apartat 1.

2n. L’avaluació global del pla, tenint en comp-te l’anàlisi comparativa dels perfils ambientalsinicial i resultant de l’àmbit del pla, d’acord ambl’apartat anterior i les jerarquies entre objectiusambientals establertes en l’apartat 1.c).

3r. Descripció de les mesures de seguiment isupervisió previstes.

f) Síntesi de l’estudi, consistent en un resumdel seu contingut que ha de contenir una resse-nya dels objectius i criteris ambientals fixats, il’explicació justificada de l’avaluació global delpla.

Article 71Estudi d’avaluació de la mobilitat generada

La documentació del pla d’ordenació urba-nística municipal ha d’incloure un estudid’avaluació de la mobilitat generada, amb elcontingut que determina la legislació sobremobilitat.

Article 72Plànols d’informació

72.1 Els plànols d’informació del pla d’or-denació urbanística municipal han de contenirla informació gràfica sobre les característiquesnaturals, ambientals, culturals, socioeconòmi-ques, demogràfiques o del desenvolupamenturbanístic que siguin rellevants per a l’ordenacióurbanística. Entre els plànols d’informació s’hand’incloure, en tot cas, els relatius als aspectessegüents:

a) Característiques topogràfiques del terri-tori, amb expressió dels límits de pendent del20%, i xarxa hídrica.

b) Usos i aprofitaments del sòl existents.c) Àrees vulnerables per l’existència de riscs

naturals, geològics o tecnològics i àrees afectadesper impactes ambientalment rellevants.

d) Àmbits i elements objecte de protecciód’acord amb la legislació sectorial aplicable od’acord amb el planejament territorial o els plansdirectors urbanístics.

e) Xarxes generals de serveis existents, ambindicació de les xarxes principals de distribuciód’energia elèctrica, de telecomunicacions, d’a-bastament i distribució d’aigua, d’hidrants pera incendi, de sanejament, d’abastament i, si s’es-cau, de distribució de gas.

f) Xarxa general viària i de ferrocarrils,existents o planificades, als efectes de delimi-tar-ne el rang, les possibilitats d’utilització delspunts d’accés, i les servituds i restriccions delterritori imposades per la legislació sectorialrespectiva, i altres infraestructures d’interèsgeneral.

g) Mapes de vulnerabilitat i capacitat del ter-ritori pel que fa a la contaminació atmosfèrica,mapes de protecció de la contaminació llumino-sa i mapes de capacitat acústica, en cas que s’ha-gin elaborat o aprovat, d’acord amb el què dis-posa la legislació sectorial.

72.2 Els plànols d’informació han de ser ela-borats sobre la base de la informació geogràfi-ca oficial disponible, s’han de realitzar sobrecartografia digital, a una escala d’1:5.000, i s’hande materialitzar sobre suport físic a escala noinferior a 1:10.000.

Article 73Plànols d’ordenació

73.1 Els plànols d’ordenació del pla d’orde-nació urbanística municipal expressen gràfica-ment les determinacions d’aquest pla i han deser elaborats sobre cartografia digital.

73.2 Els plànols d’ordenació del pla d’orde-nació urbanística municipal han de ser, com amínim, els següents:

a) Per a tot el territori comprès en el seuàmbit, a una escala mínima d’1:5.000:

1r. Plànol de classificació del sòl, amb expres-sió de les superfícies assignades a cada una deles classes i categories.

2n. Plànols d’estructura general del territo-ri, en els quals s’assenyalin, conjuntament o se-paradament, el sistema general de comunicaci-ons, la resta de sistemes generals urbanístics, i


les xarxes generals de serveis, d’acord amb el quèestableix l’apartat 3 d’aquest article.

3r. Plànol dels sectors de planejament derivatdelimitats per a les diverses classes i categori-es de sòl.

4t. Plànol de catalogació, en el qual s’assenya-lin els elements inclosos en el catàleg.

b) Per al sòl urbà no inclòs en sectors subjec-tes a pla de millora urbana, a l’escala mínimad’1:1.000:

1r. Plànols que expressin les determinacionsassenyalades en els apartats a), b), c) i f) de l’ar-ticle 68.2 d’aquest Reglament.

2n. Respecte al sòl urbà consolidat, els plà-nols que reflecteixin els elements i obres d’ur-banització que cal completar o acabar perquèels terrenys adquireixin la condició de solars.

c) Per al sòl inclòs en sectors subjectes a pla-nejament derivat, plànols que reflecteixin, aescala adequada, la situació i delimitació delsector, amb expressió de la seva superfície.

d) Per al sòl no urbanitzable, plànols queexpressin, a una escala mínima d’1:5.000, les de-terminacions assenyalades en l’apartat a) del’article 68.8 d’aquest Reglament.

73.3 Els plànols d’ordenació relatius a lesxarxes generals de serveis han de reflectir lespropostes i solucions del pla respecte de:

a) La xarxa general de gestió de l’aigua depluja i residual, les xarxes separatives d’un id’altre tipus d’aigua, la xarxa de clavegueram ide col·lectors i la depuració mitjançant estaci-ons depuradores existents o noves.

b) La xarxa general de distribució d’energiaelèctrica, centrals, transformadors i canals de dis-tribució en alta i mitjana tensió.

c) Les xarxes de telecomunicacions que do-nin cobertura adient a la totalitat del territo-ri, amb els canals de pas i els nodes de conne-xió.

d) Les xarxes generals d’abastament d’aigua,amb la indicació de la situació dels dipòsits i deles estacions de bombeig, i d’abastament d’ai-gua contra incendis, amb indicació de la ubicaciódels hidrants per a incendi.

e) La xarxa general de distribució de gasi punts de connexió quan el pla ho determi-na.

f) La xarxa d’instal·lacions de gestió de re-sidus.

73.4 Els plànols s’han d’elaborar a les esca-les mínimes que determina l’apartat 2, sensperjudici que llur materialització sobre suportfísic es pugui efectuar a una escala menor.

Article 74Normes urbanístiques

74.1 Les normes urbanístiques del pla d’or-denació urbanística municipal estableixen, mit-jançant un text articulat, les determinacions quecorresponen, en cada classe i categoria de sòl,a aquest pla.

74.2 A més de les referides determinacions,les normes urbanístiques poden contenir tam-bé ordenances d’urbanització o d’edificació a fide regular amb caràcter general els aspectesconstructius, tècnics o similars de les actuacionsd’urbanització, edificació, rehabilitació, refor-ma o ús del sòl. Aquestes ordenances constitu-eixen un annex de les normes urbanístiques itenen la naturalesa d’ordenances municipals, alsefectes de llur aprovació i modificació, que esregeixen per la legislació aplicable en matèriade règim local.

Article 75Catàleg de béns protegits

75.1 El catàleg de béns protegits del pla d’or-denació urbanística municipal determina elsbéns immobles, singulars o de conjunt, que sónobjecte de protecció per raó de llurs valors ar-quitectònics, arqueològics, geològics o, en ge-neral, culturals, d’acord amb el què estableixl’article 95 d’aquest Reglament.

75.2 Si el pla d’ordenació urbanística mu-nicipal preveu expressament la formulació d’unpla especial urbanístic de protecció del patrimoniarquitectònic o cultural, el catàleg es pot limi-tar a enumerar i identificar els béns immoblesque són objecte de protecció, sens perjudici del’ampliació del catàleg que es pugui produir ambmotiu de la formulació i aprovació de l’indicatpla especial.

Article 76Programa d’actuació urbanística municipal,agenda i avaluació econòmica i financera

76.1 El pla d’ordenació urbanística munici-pal pot incorporar en la seva documentació elprograma d’actuació urbanística municipal, alqual li correspon:

a) Establir les previsions temporals d’execu-ció de les determinacions del pla d’ordenació ur-banística municipal i, concretament, regular elsterminis d’inici o de finalització per al desenvo-lupament dels sectors de planejament derivat,determinant la graduació temporal i espacial delseu desenvolupament en sòl urbanitzable,d’acord amb el què estableix l’article 65.1.c)d’aquest Reglament; i establir les previsionstemporals per a l’execució dels sistemes urba-nístics no inclosos en sectors, l’execució delspolígons d’actuació urbanística en sòl urbà il’execució de les altres actuacions urbanístiquesdefinides pel pla.

b) Establir els terminis per a l’edificaciód’acord amb l’article 68.2.h) d’aquest Regla-ment.

c) Determinar quina iniciativa, la pública ola privada, és preferent per a la promoció del pla-nejament urbanístic derivat, i establir, si escau,una reserva per a la iniciativa pública al llargd’un termini concret, que no pot superar els sisanys.

76.2 Si el pla d’ordenació urbanística mu-nicipal no incorpora el programa d’actuació ur-banística municipal en la seva documentació,correspon a l’agenda establir les previsions tem-porals a què fa referència l’apartat anterior.L’agenda, si no es formula un programa d’actu-ació urbanística municipal, s’actualitza cada sisanys d’acord amb el què estableix l’article 59.4de la Llei d’urbanisme.

76.3 L’avaluació econòmica i financera delpla d’ordenació urbanística municipal conté l’es-timació del cost econòmic de les actuacions pre-vistes, la determinació del caràcter públic o pri-vat de les inversions necessàries per a l’execuciódel pla, les previsions de finançament públic, il’anàlisi de la viabilitat financera de les actua-cions derivades de l’execució del pla.

SECCIÓ TERCERA

Altres figures del planejament urbanístic gene-ral

Article 77Programes d’actuació urbanística municipal

77.1 Els programes d’actuació urbanística

municipal, quan es formulen i tramiten com ainstrument independent del pla d’ordenacióurbanística municipal, han de contenir la docu-mentació que assenyala l’article 61 de la Lleid’urbanisme, així com la documentació pròpiadel pla d’ordenació urbanística municipal que,si s’escau, sigui necessària, i poden establir lessegüents determinacions:

a) Delimitació de sòl urbanitzable no delimi-tat.

b) Modificació dels sectors de sòl urbanitza-ble i de millora urbana, pel que fa a llur confi-guració i superfície, o als paràmetres d’edifica-bilitat bruta, densitat màxima, usos principals icompatibles i reserves mínimes per als sistemeslocals d’espais lliures i equipaments comunitaris.

c) Atribució de la condició de sòl urbanitza-ble no delimitat al sòl anteriorment classificatcom a sòl urbanitzable delimitat.

d) Inclusió, o vinculació a efectes de gestió,de sistemes urbanístics a sectors de sòl urbanit-zable, a sectors subjectes a plans de millora ur-bana o a polígons d’actuació urbanística en sòlurbà.

e) Determinació d’operacions de milloraurbana i d’actuacions sotmeses a un pla especialurbanístic, delimitació de polígons d’actuacióurbanística no definits pel pla d’ordenació ur-banística municipal corresponent, i establimentde les determinacions pròpies del pla d’ordena-ció urbanística municipal respecte als sectors deplanejament derivat i als polígons d’actuacióurbanística en sòl urbà.

f) Determinació de criteris objectius per de-cidir la conveniència o la necessitat de la deli-mitació i la transformació urbanística del sòlurbanitzable no delimitat, complementaris delsprevistos en el pla d’ordenació urbanísticamunicipal.

g) Determinació i distribució de les reservesper a la construcció d’habitatge de protecciópública o d’habitatges objecte d’altres mesuresd’estímul de l’habitatge assequible i modifica-ció de la distribució entre els sectors de plane-jament derivat i de l’emplaçament de les reservesprevistes pel pla d’ordenació urbanística muni-cipal per a la construcció d’habitatge, sense dis-minuir les reserves globals fixades per aquest pla.

h) Establiment, respecte a sectors de plane-jament derivat o polígons d’actuació urbanísticaen sòl urbà no consolidat, de l’obligació de lespersones propietàries de conservar les obresd’urbanització, agrupades legalment com a juntade conservació, en els casos i condicions previs-tos en l’article 68.7 d’aquest Reglament.

i) Delimitació d’àrees tant per a l’exercici delsdrets de tempteig i de retracte com per a l’apli-cació de programes de rehabilitació d’edificis,definició de sectors d’urbanització prioritària,delimitació de reserves de terrenys regulades perl’article 151 de la Llei d’urbanisme i establimentde les mesures pertinents per a l’adequada cul-minació urbanística de les urbanitzacions exis-tents.

j) Establiment o actualització de les previsi-ons temporals relatives a l’inici o la finalitzaciódel desenvolupament dels sectors de planeja-ment derivat, determinant la graduació temporali espacial del seu desenvolupament en sòl urba-nitzable, d’acord amb el què estableix l’article65.1.c) d’aquest Reglament; a l’execució delssistemes urbanístics no inclosos en sectors, al’execució dels polígons d’actuació urbanísticaen sòl urbà, a l’edificació dels solars, i a l’exe-


cució de les altres actuacions urbanístiques. Entot cas, els terminis per a la construcció delshabitatges amb protecció oficial compresos enpolígons d’actuació urbanística, no poden sersuperiors a 2 anys per a l’inici de les obres, acomptar des que la parcel·lavla tingui la condicióde solar, i a 3 anys per a llur finalització, a comp-tar des de la data d’atorgament de la llicènciad’obres.

k) Adaptar les previsions del pla d’ordena-ció urbanística municipal sobre sistemes gene-rals a les necessitats derivades dels criteris d’or-denació continguts en el programa.

77.2 Les determinacions dels programesd’actuació urbanística municipal assenyaladesa l’apartat anterior, quan aquests es formuleni tramiten com a instrument independent delpla d’ordenació urbanística municipal d’acordamb el què estableix l’article 60.12 de la Lleid’urbanisme, substitueixen les determinacionscorresponents del pla d’ordenació urbanísticamunicipal, sense necessitat de tramitar unamodificació d’aquest, tot i que, si s’escau, estansubjectes al què estableixen els apartats 2, 3i 4 de l’article 94 de la Llei d’urbanisme. Enqualsevol cas, en el programa d’actuació ur-banística municipal cal especificar quines de-terminacions comporten la substitució d’allòestablert en el pla d’ordenació urbanísticamunicipal. Si l’aprovació del programa com-porta canvis en la classificació del sòl, és pre-ceptiva la tramitació prèvia o simultània de lamodificació del pla d’ordenació urbanísticamunicipal.

Article 78Normes de planejament urbanístic

78.1 Les normes de planejament urbanísticque tenen per objecte suplir els plans d’ordena-ció urbanística municipal en tot o en part de lluràmbit, en els supòsits previstos per l’article 62de la Llei d’urbanisme, han de contenir les de-terminacions que corresponen al pla d’ordenacióurbanística municipal, d’acord amb el que esta-bleix la Llei d’urbanisme i aquest Reglament,i, pel que fa a la documentació, com a mínim unamemòria descriptiva i justificativa, les normesurbanístiques i els plànols d’ordenació.

78.2 Les normes de planejament urbanístictambé poden tenir per objecte:

a) Complementar les determinacions delsplans d’ordenació urbanística municipal d’unapluralitat de municipis, en relació amb un o di-versos aspectes concrets, per tal de satisfer ob-jectius establerts en el planejament territorial oen els plans directors urbanístics.

b) Complementar les determinacions d’unpla d’ordenació urbanística, d’acord amb elquè estableix l’article 62.3 de la Llei d’urba-nisme.

78.3 Les normes de planejament urbanís-tic que tinguin una funció bàsicament comple-mentària d’un pla d’ordenació urbanística mu-nicipal o d’un conjunt de plans d’ordenacióurbanística municipal, han de contenir la do-cumentació adequada a les determinacionscomplementàries que estableixin.

SECCIÓ QUARTA

Plans parcials urbanístics

Subsecció primeraDeterminacions dels plans parcials urbanísticsi dels plans parcials urbanístics de delimitació


79.1 Els plans parcials urbanístics i elsplans parcials urbanístics de delimitació tenenper objecte, en el sòl urbanitzable delimitat ien el sòl urbanitzable no delimitat respectiva-ment, desenvolupar el planejament generalmitjançant l’ordenació detallada de llur àm-bit territorial.

79.2 Els plans parcials urbanístics no es po-den aprovar sense que prèviament o simultà-niament s’hagi aprovat l’instrument de plane-jament general que desenvolupin. En el cas delsplans parcials urbanístics de delimitació cal, amés, que es pugui promoure llur tramitaciód’acord amb les condicions i indicadors previs-tos pel pla d’ordenació urbanística municipal,d’acord amb el què estableixen els apartats 1.d)i 1.e) de l’article 58 de la Llei d’urbanisme i l’ar-ticle 65.1.c) d’aquest Reglament.

79.3 Per a cada sector delimitat pel plane-jament general s’ha de formular un pla parcialurbanístic, sens perjudici de la possibilitat de des-envolupament per subsectors que regulen elsarticles 91 de la Llei d’urbanisme i 114 d’aquestReglament.

79.4 Correspon als plans parcials urbanís-tics i als plans parcials urbanístics de delimita-ció establir les determinacions que assenyala l’ar-ticle 65.2 de la Llei d’urbanisme i, en el cas delsplans parcials urbanístics de delimitació, tam-bé els correspon, si s’escau, definir l’àmbit delsector.

Article 80Determinacions relatives als usos del sòl i alsparàmetres edificatoris

A l’efecte d’establir l’ordenació detallada delsusos i els paràmetres edificatoris, els plans par-cials urbanístics i els plans parcials urbanísticsde delimitació, han de concretar:

a) La qualificació del sòl, amb determina-ció dels usos principals i compatibles i la sevaproporció i amb especificació dels terrenys quees destinen a habitatge amb protecció oficial,d’acord amb les reserves establertes pel plane-jament general.

b) Els índexs d’edificabilitat neta dels ter-renys edificables, expressats en metres quadratsde sostre per metres quadrats de sòl.

c) Si es preveu l’ús d’habitatge, la densitatneta expressada en nombre d’habitatges per lasuperfície de sostre edificable amb aprofitamentdestinat a l’ús d’habitatge.

d) La definició de la parcel·la mínima indi-visible, per a cada una de les zones previstes.

e) La dotació necessària de places d’aparca-ment de vehicles que cal reservar en el sòl pri-vat de cada zona, tant en superfície com en sub-sòl.

f) Els elements compositius de l’ordenacióprevista. Si és el cas, les alineacions que perto-quin a l’edificació en relació amb els vials i es-pais lliures, privats o públics, i les fondàriesedificables. L’alçada màxima i el nombre deplantes dels cossos d’edificació i la proporciód’aquests respecte dels espais no ocupables, aixícom la distància que l’edificació ha de mante-nir amb els llindars de parcel·la.

g) L’ordenació volumètrica obligatòria o béles alternatives d’ordenació volumètrica que elpla admeti. En aquest segon cas, el pla pot es-pecificar gràficament les esmentades alternati-ves o bé concretar els paràmetres de l’edifica-

ció que, sense alterar l’aprofitament urbanísticde la zona o de l’illa, admeten variació.

h) Les alineacions i les rasants.

Article 81Determinacions relatives als sistemes urbanístics

81.1 Respecte als terrenys destinats a siste-mes urbanístics, correspon als plans parcials ur-banístics i als plans parcials urbanístics de de-limitació:

a) Definir el traçat i característiques dels sis-temes de comunicacions previstos i de llur con-nexió amb els sistemes exteriors al sector.

b) Determinar els terrenys destinats als sis-temes d’espais lliures públics i d’equipamentscomunitaris, amb indicació dels destinats a ti-tularitat pública i, si s’escau, dels que siguin sus-ceptibles de titularitat privada, i establir llurscondicions d’ordenació o, almenys, llur edifi-cabilitat màxima.

c) Determinar els terrenys destinats, si s’es-cau, al sistema d’habitatges dotacionals públics,d’acord amb les determinacions del planejamentgeneral.

81.2 Les reserves de sòl que s’estableixin perals sistemes d’espais lliures públics i equipamentscomunitaris han de ser adequades a les neces-sitats derivades dels usos previstos per al sectori, en qualsevol cas, les reserves destinades aespais lliures públics i equipaments comunita-ris de titularitat pública han de respectar elsestàndards mínims establerts en els apartats 3,4 i 5 de l’article 65 de la Llei d’urbanisme, sensperjudici dels casos de substitució de les reser-ves mínimes legals destinades a equipamentscomunitaris que el planejament general deter-mini en aplicació de l’article 66.1.c) d’aquest Re-glament.

81.3 L’edificabilitat del sistema d’equipa-ments comunitaris de titularitat pública no té laconsideració de sostre edificable als efectes dedeterminar els estàndards que estableixen elsapartats 3, 4 i 5 de l’article 65 de la Llei d’urba-nisme, sens perjudici de les determinacions que,si s’escau, el planejament ha d’establir per ferfront als requeriments d’espais lliures o d’altresequipaments que es derivin de la destinació es-tablerta per al referit sostre.

81.4 Quan, degut a la concurrència de diver-sos usos en un mateix sector, cal computar in-dependentment els estàndards corresponents,el càlcul s’efectua de la següent manera:

a) Els estàndards mínims de zones verdesi espais lliures públics i d’equipaments públicsque estableix l’article 65.3 de la Llei d’urba-nisme, en relació amb els usos residencials, esdeterminen en funció del sostre en el que s’ad-met aquest ús, d’acord amb el què estableixl’apartat 3 d’aquest article. A fi d’acreditar elcompliment de les superfícies mínimes que es-tableix el mateix article, es computa, com a su-perfície de l’àmbit d’actuació urbanística, lapart proporcional de la superfície del sectorcorresponent al percentatge de l’edificabili-tat amb ús residencial respecte a l’edificabi-litat total del sector.

b) En relació amb les reserves derivadesd’usos no residencials que estableix l’article 65.4de la Llei d’urbanisme, es computa, com a su-perfície de l’àmbit d’actuació urbanística, la partproporcional de la superfície del sector corres-ponent al percentatge de l’edificabilitat destina-da a usos no residencials respecte a l’edificabi-litat total del sector.


81.5 La configuració i dimensió dels ter-renys destinats als sistemes d’espais lliures pú-blics i equipaments comunitaris han de ser ade-quades a llur funcionalitat i han d’evitar elfraccionament que dificulti o invalidi aquestafuncionalitat.

81.6 Els plans parcials urbanístics i els plansparcials urbanístics de delimitació han de des-tinar a serveis tècnics, de titularitat pública oprivada, el sòl necessari per a la implantació deles infraestructures i instal·lacions adequades alsusos previstos per al sector.

Article 82Determinacions relatives als serveis urbanísticsi les obres d’urbanització

82.1 Els plans parcials urbanístics i els plansparcials urbanístics de delimitació poden con-cretar directament el traçat i les característiquesdetallades de les obres d’urbanització bàsiques,integrant en llur documentació el corresponentprojecte d’urbanització, o poden remetre aques-ta concreció al corresponent projecte o projectesd’urbanització a tramitar i aprovar com a docu-ments independents.

82.2 En cas que el pla parcial urbanístic oel pla parcial urbanístic de delimitació no con-creti directament les obres d’urbanització bàsi-ques, ha de contenir:

a) L’assenyalament dels traçats de les xarxesexistents i dels traçats indicatius dels serveis queestableixi i, com a mínim, de les xarxes de sub-ministrament d’aigua, reg i hidrants per a incen-di; de clavegueram; de distribució d’energiaelèctrica i d’enllumenat públic.

b) La capacitat dels serveis d’acord amb elsprevisions de consum i d’abocaments derivadesdels usos a implantar.

c) La determinació dels serveis urbanístics aestablir i la descripció de les característiquesprincipals de les xarxes de serveis, les quals, lle-vat que concorrin motius justificats que ho im-pedeixin, han de ser soterrades.

Article 83Determinacions relatives a l’execució del pla

83.1 Els plans parcials urbanístics i els plansparcials urbanístics de delimitació:

a) Han d’establir, mitjançant el pla d’etapes,les previsions temporals de l’execució de lesobres d’urbanització i de l’edificació. Aquestesprevisions poden incloure condicions temporalsper a l’inici de l’execució dels polígons d’actu-ació inclosos en cada etapa, en aplicació de laprogramació que estableix el planejament urba-nístic general d’acord amb els articles 65.1.c) i77.1.j) d’aquest Reglament.

b) Poden determinar el sistema d’actuacióper a llur execució, el qual pot ser diferent pera cada un dels polígons d’actuació urbanísticaque, si s’escau, delimitin.

c) Han de contenir una avaluació econòmicade l’execució del pla, tenint en compte el pres-supost estimat de les obres d’urbanització, de laimplantació dels serveis i de les altres despesesd’urbanització, i han de justificar la viabilitateconòmica de la promoció.

83.2 Els plans parcials urbanístics i els plansparcials urbanístics de delimitació, respecte a lesetapes d’execució que prevegin, han d’establir:

a) Els terminis per a l’inici i la finalització dela urbanització de cada una de les etapes, aixícom les altres condicions de necessari compli-ment per a l’inici de cada una d’elles.

b) Les obres d’urbanització corresponents acada una d’elles.

c) Les reserves de sòl per a equipaments co-munitaris que hagin de posar-se en servei encada una de les etapes.

d) Els serveis urbanístics que hagin de posar-se en servei per a que puguin ser utilitzats els ter-renys que s’urbanitzin successivament.

e) Els terminis per a l’inici i la finalització del’edificació. Pel que fa als habitatges amb pro-tecció oficial, aquests terminis no poden sersuperiors a 2 anys per a l’inici de les obres, acomptar des que la parcel·la tingui la condicióde solar, i a 3 anys per a la llur finalització, acomptar des de la data d’atorgament de la llicèn-cia d’obres.

Subsecció segonaDocumentació dels plans parcials urbanístics idels plans parcials urbanístics de delimitació

Article 84Contingut de la memòria

84.1 La memòria dels plans parcials urba-nístics ha de justificar l’adequació de l’ordenacióproposada al planejament general que desenvo-lupi i a la informació i els objectius del pla.

84.2 La memòria dels plans parcials urba-nístics s’ha de referir als aspectes següents:

a) Justificació de la procedència de llur for-mulació d’acord amb el planejament general quedesenvolupin.

b) Informació urbanística de l’àmbit, incloentels estudis que siguin necessaris, els quals hande considerar els aspectes que poden condici-onar l’estructura urbanística del territori i, en totcas, els següents:

1r. Característiques naturals del territori,amb indicació dels riscos naturals i geològicsexistents.

2n. Usos, edificacions i infraestructures exis-tents.

3r. Estructura de la propietat del sòl.c) Objectius i criteris de l’ordenació de l’àm-

bit, anàlisi, si s’escau, de les alternatives plan-tejades i descripció i justificació de la propostad’ordenació i, concretament, dels aspectes se-güents:

1r. De l’adequació de l’ordenació a les deter-minacions del planejament urbanístic generalper al sector.

2n. De l’observança de l’objectiu del desen-volupament urbanístic sostenible, tenint encompte les conclusions de l’informe ambientalque integra la documentació del pla.

3r. De l’adequació de l’ordenació a les direc-trius de planejament que estableixen l’article 9de la Llei d’urbanisme i els articles 5 a 7 d’aquestReglament.

4t. De l’adequació de l’ordenació a les neces-sitats de les persones que realitzen les tasquesde cura i gestió domèstica, en especial pel quefa als paràmetres d’accessibilitat, mobilitat, se-guretat i ús del teixit urbà.

5è. Del compliment de les determinacions delplanejament urbanístic general sobre mobilitatsostenible, d’acord amb l’estudi d’avaluació dela mobilitat generada que ha de formar part dela documentació del pla.

6è. De la divisió poligonal.84.3 La memòria dels plans parcials urba-

nístics de delimitació ha de contenir, a més delquè estableixen els apartats 1 i 2 d’aquest arti-cle, una justificació específica de l’adequació de

la promoció a les condicions i indicadors previs-tos pel pla d’ordenació urbanística municipal,d’acord amb el què estableixen els apartats 1.d)i 1.e) de l’article 58 de la Llei d’urbanisme i l’ar-ticle 65.1.c) d’aquest Reglament. La memòriatambé ha de justificar la delimitació del sectoren el cas que no estigui determinada pel plane-jament urbanístic general.

84.4 En el cas que el pla parcial urbanístico el pla parcial urbanístic de delimitació siguid’iniciativa privada, cal incorporar a la memò-ria un annex amb el contingut que estableix l’ar-ticle 97.1 de la Llei d’urbanisme.

Article 85Informe ambiental i estudi d’avaluació de lamobilitat generada

La documentació dels plans parcials urbanís-tics i dels plans parcials urbanístics de delimitacióha d’incloure un informe ambiental, amb elcontingut que estableix l’article 100 d’aquestReglament, i, en els casos en què ho exigeix lalegislació sobre mobilitat, un estudi d’avaluacióde la mobilitat generada, amb el contingut quedetermina aquesta legislació.

Article 86Plànols d’informació

86.1 Els plànols d’informació dels plansparcials urbanístics i dels plans parcials urba-nístics de delimitació s’han d’elaborar sobre labase de la informació geogràfica oficial dispo-nible, s’han de realitzar sobre cartografia digi-tal, i han de reflectir la situació i les determi-nacions previstes en el planejament urbanísticgeneral que es desenvolupa, i l’estat dels ter-renys pel que fa a la morfologia, construccions,vegetació i usos existents, i estructura de lapropietat del sòl.

86.2 La informació sobre la situació i de-terminacions previstes en el planejament ur-banístic general s’ha de reflectir en els plànolssegüents, que s’han de realitzar, com a mínim,a l’escala utilitzada en aquest planejament ge-neral:

a) De situació en relació amb l’estructuraorgànica del pla d’ordenació urbanística mu-nicipal.

b) De l’ordenació establerta en el planeja-ment urbanístic general per a l’àmbit territori-al inclòs en el pla parcial urbanístic.

86.3 La informació sobre l’estat dels ter-renys s’ha de reflectir en els plànols següents, re-alitzats, com a mínim, a escala 1:2.000:

a) Topogràfic.b) Cadastral.c) D’usos del sòl i del subsòl, amb indicació

d’edificacions, infraestructures i vegetació exis-tents.

d) Geomorfològic i d’àrees de riscos geolò-gics i naturals.

e) Si s’escau, de contaminació de sòls i d’àm-bits i elements ambientals amb valors a preser-var.

Article 87Plànols d’ordenació

87.1 Els plànols d’ordenació dels plans par-cials urbanístics i dels plans parcials urbanísticsde delimitació han de reflectir les determinaci-ons previstes en els articles 80 a 82 d’aquest Re-glament. Aquests plànols s’han de redactar so-bre la base de cartografia digital i a una escalamínima d’1:1.000, sens perjudici que llur mate-


rialització sobre suport físic es pugui efectuar auna escala menor.

87.2 Els plans parcials urbanístics i elsplans parcials urbanístics de delimitació con-tenen, com a mínim, els següents plànols d’or-denació:

a) Zonificació, amb assignació detalladad’usos i assenyalament dels sistemes urbanís-tics.

b) Xarxa viària, en els què es defineixin su-ficientment els perfils longitudinals i transver-sals.

c) Esquema de les xarxes de subministramentd’aigua, reg i hidrants per a incendi; clavegue-ram; distribució d’energia elèctrica i enllume-nat públic.

d) Delimitació de polígons d’actuació urba-nística, si s’escau.

e) Pla d’etapes, si es preveu més d’una eta-pa en l’execució del pla.

87.3 El pla parcial urbanístic o el pla par-cial urbanístic de delimitació pot incloure, amés, tots aquells plànols que es considerinnecessaris per a una millor definició de l’or-denació prevista.

87.4 Tots els plànols d’ordenació que con-tinguin representació en planta s’han de realitzarsobre cartografia topogràfica, i han de reflectirla delimitació del sector.

Article 88Normes dels plans parcials urbanístics

Les normes dels plans parcials urbanístics idels plans parcials urbanístics de delimitació hande regular l’ús dels terrenys i de les edificacionspúbliques i privades, i han de fer referència, coma mínim, als següents aspectes:

a) Qualificacions previstes, amb expressiódetallada dels usos admesos i compatibles.

b) Normes d’edificació, amb referència a lescondicions comunes a totes les zones i les nor-mes particulars de cada zona.

c) Instruments de desenvolupament i execu-ció del pla i determinació del sistema o sistemesd’actuació.

Article 89Avaluació econòmica i pla d’etapes

89.1 El document d’avaluació econòmica dela promoció, del qual forma part el pressupostde les obres d’urbanització i dels serveis previs-tos pel pla, consisteix en una estimació del con-junt de despeses que comporta l’execució delpla.

En el cas que el sistema d’actuació previstsigui el d’expropiació, l’avaluació econòmicatambé ha de contenir el càlcul estimatiu del costde l’expropiació.

89.2 Correspon al pla d’etapes l’establi-ment de les previsions temporals d’execució delpla a què es refereix l’article 83 d’aquest Re-glament.

SECCIÓ CINQUENA

Plans de millora urbana

Article 90Finalitats i determinacions dels plans de millo-ra urbana

90.1 Els plans de millora urbana en sòl urbàconsolidat poden tenir per objecte completaro acabar la urbanització, regular la composicióvolumètrica i de façanes, preveure operacionsde rehabilitació o de revitalització del teixit

urbà, ordenar el subsòl, o altres finalitats anà-logues.

90.2 Els plans de millora urbana en sòlurbà no consolidat poden tenir per objecte, amés de les finalitats establertes en el puntanterior, completar el teixit urbà o bé acom-plir operacions de reforma interior, de re-modelació urbana, de transformació d’usos,de reurbanització, o de sanejament de pobla-cions i altres de similars.

90.3 Els plans de millora urbana estableixenl’ordenació detallada de llur àmbit territorial,mitjançant les determinacions pròpies de llurnaturalesa i finalitat d’entre les regulades, perals plans parcials urbanístics, en els articles 80a 83 d’aquest Reglament, amb l’excepció pre-vista a l’article 68.7 de la Llei d’urbanisme. Amés, i d’acord amb les seves finalitats, han decontemplar les actuacions necessàries, segonscorrespongui, en relació amb la rehabilitació del’edificació existent, la seva substitució, la cre-ació de nous sistemes urbanístics, l’eradicaciódels usos que es preveu transformar i les actu-acions per a l’execució de l’obra urbanitzado-ra i el seu finançament.

90.4 Per a cada sector en sòl urbà delimitatpel planejament general s’ha de formular un plade millora urbana, sens perjudici de la possibi-litat de desenvolupament per subsectors que re-gulen els articles 91 de la Llei d’urbanisme i 114d’aquest Reglament.

90.5 Als efectes del què estableix l’article68.4 de la Llei d’urbanisme, en el cas d’opera-cions de millora urbana no previstes en el pla-nejament urbanístic general correspon al pro-pi pla de millora urbana la delimitació del seuàmbit. No hi ha alteració dels aprofitaments i lescàrregues urbanístiques si el pla de millora ur-bana manté els usos principals i l’edificabilitatbruta establerts en el planejament general idetermina unes càrregues de cessió de sòl i d’ur-banització equivalents a les derivades del pla-nejament general; i no hi ha alteració de l’estruc-tura fonamental del planejament general si el plade millora urbana manté la destinació a sistemesdels terrenys qualificats com a sistemes urbanís-tics generals pel planejament urbanístic gene-ral, sens perjudici que pugui modificar el seunivell de servei o introduir ajustos en llur deli-mitació que no alterin substancialment llur fun-cionalitat, superfície o localització en l’àmbitterritorial.

Article 91Contingut i documentació

91.1 Els plans de millora urbana contenenels documents regulats en els articles 84 a 89d’aquest Reglament, llevat que algun d’ells si-gui innecessari ateses les finalitats del pla i lanaturalesa de les actuacions o operacions pre-vistes.

91.2 La documentació dels plans de millo-ra urbana en sòl urbà no consolidat també had’incloure un informe ambiental, d’acord ambel què estableix l’article 100 d’aquest Regla-ment, el contingut del qual ha de ser congruenti adequat a les finalitats i determinacions es-tablertes, sens perjudici que, atenent aques-tes finalitats i naturalesa, es justifiqui que ésinnecessari.

91.3 Quan de les determinacions del pla demillora urbana se’n dedueixi una incidència sig-nificativa en usos residencials preexistents, el plaha d’incorporar un estudi complet de les conse-

qüències socials i econòmiques de la seva exe-cució, justificant l’existència dels mitjans neces-saris per dur-la a efecte i l’adopció de les mesuresprecises que garanteixin la defensa dels interes-sos de la població afectada, amb especial refe-rència a les previsions en matèria d’habitatgeprotegit i assequible i a l’efectivitat del dret dereallotjament.

SECCIÓ SISENA

Plans especials urbanístics


92.1 Els plans especials urbanístics són ins-truments de planejament derivat que desenvo-lupen o completen les determinacions del pla-nejament urbanístic general, en qualsevol classeo categoria de sòl o, si s’escau, en diverses classesi categories de sòl simultàniament, amb l’objectede preveure la implantació de sistemes generalsi locals o d’assolir alguna o diverses de les fina-litats previstes en l’article 67.1 de la Llei d’ur-banisme.

92.2 Els plans especials urbanístics no pre-vistos pel pla d’ordenació urbanística municipalhan de justificar la necessitat de llur formula-ció i llur compatibilitat amb el planejament ur-banístic general. A aquests efectes, es conside-ren compatibles amb el planejament urbanísticgeneral, i no requereixen la seva modificacióprèvia:

a) Els plans especials urbanístics que esta-bleixin determinacions de protecció del patri-moni cultural, del paisatge i dels valors ambi-entals concurrents, o que estableixin leslimitacions d’usos necessàries per ordenar laincidència i els efectes urbanístics, ambientalsi sobre el patrimoni urbà que les activitats pro-dueixen sobre el territori, sempre que no al-terin els usos principals establerts pel plane-jament general.

b) Els plans especials que tinguin per ob-jecte la implantació, en sòl no urbanitzable,de nous sistemes urbanístics de caràcter ge-neral o local, o de qualsevol dels altres usosadmissibles d’acord amb l’article 47 de la Lleid’urbanisme, sempre que no entrin en contra-dicció amb les previsions establertes pel plad’ordenació urbanística municipal.

c) Els plans especials que modifiquin el destíconcret dels terrenys qualificats pel planejamenturbanístic general com a sistemes urbanísticsd’equipaments comunitaris, o el seu caràcterlocal o general, tot mantenint la qualificació coma sistema d’equipaments comunitaris.

d) Els plans especials per a la implantaciód’infraestructures previstes en un pla directorurbanístic o en un projecte aprovat d’acord ambla legislació sectorial.

e) Els plans especials per a la implantació iexecució dels serveis urbanístics bàsics, de les in-fraestructures de telecomunicacions i altres in-fraestructures d’interès local.

92.3 En cap cas els plans especials urbanís-tics no poden substituir el pla d’ordenació urba-nística municipal en la seva funció d’ordenacióintegral del territori, pel què no poden alterarla classificació del sòl.

Article 93Determinacions dels plans especials urbanístics

93.1 Els plans especials urbanístics conte-nen les determinacions que exigeixen el plane-


jament territorial i urbanístic corresponent o, amanca d’aquests, les pròpies de llur naturalesai finalitat.

93.2 Als plans especials urbanístics de pro-tecció de valors ambientals, paisatgístics, del pa-trimoni arquitectònic o cultural o d’altres valorsels corresponen, entre d’altres, les següents de-terminacions:

a) La justificació i identificació dels elements,àmbits i valors objecte de protecció.

b) La definició i regulació de categories di-ferenciades de protecció.

c) L’establiment de les mesures de protec-ció adequades, com ara la regulació dels usosadmissibles o incompatibles, de les actuacionsi obres permeses i prohibides sobre els ele-ments o àmbits protegits, dels paràmetresedificatoris d’obligat compliment, o d’altres.

d) La regulació i programació de l’execuciód’actuacions de recuperació, rehabilitació omillora dels elements, àmbits o valors objectede protecció.

e) L’establiment, en defecte de determinacióal respecte per part del planejament general, delsllindars relatius a les activitats agràries previs-tos en l’article 49 de la Llei d’urbanisme, la su-peració dels quals determina la subjecció alprocediment de l’article 48 de l’esmentada Lleii 57 d’aquest Reglament. Aquests llindars hande ser coherents amb les determinacions que,si s’escau, estableixi el planejament territoriali els plans directors urbanístics, i es poden referira l’emplaçament, a l’ocupació del sòl o al volumedificable de les construccions pròpies de l’ac-tivitat, o al tipus d’activitat agrària. En tot cas,el pla ha d’establir la subjecció al procedimentde l’article 48 de la Llei d’urbanisme i 57 d’aquestReglament si se supera algun dels llindars se-güents: ocupació en planta de 500 metres qua-drats, sostre total de 1.000 metres quadrats oalçada màxima de 10 metres.

93.3 Als plans especials urbanístics que te-nen per objecte la implantació dels usos, activi-tats i construccions admesos en sòl no urbanit-zable els correspon establir les determinacionsnecessàries per regular les característiques del’ús, activitat o construcció de què es tracti, i lesmesures correctores i condicions de caràcterurbanístic exigibles, d’acord amb el què estableixel capítol V del Títol tercer d’aquest Reglament.

93.4 Als plans especials urbanístics que te-nen per objecte la regulació de la implantacióde les obres d’infraestructura del territori els cor-responen, entre d’altres, les següents determi-nacions:

a) L’establiment de la qualificació com a sis-tema urbanístic del sòl que requereixi la implan-tació de la infraestructura.

b) La regulació de les característiques de lainfraestructura, com ara l’àmbit afectat per laseva implantació o, si s’escau, els paràmetresedificatoris aplicables.

c) L’establiment de les condicions de caràcterurbanístic exigibles, relatives als accessos, alsserveis urbanístics i a la integració de la infra-estructura en l’ordenació urbanística de l’entorn.

d) La regulació, si s’escau, d’altres criteris onormes als què s’hagi d’ajustar el projecte tèc-nic.

93.5 Als plans especials urbanístics quetinguin per objecte l’ordenació del subsòl elscorresponen, entre d’altres, les determinaci-ons previstes en l’article 68.3 de la Llei d’ur-banisme.

93.6 Quan els plans especials tenen perobjecte la regulació d’usos, de forma genèri-ca o singularitzada, els correspon establir ladeterminació dels usos prohibits així com, sis’escau, les mesures a adoptar per a la sevaeradicació.

93.7 Els plans especials que tenen per ob-jecte concretar la titularitat i l’ús dels equipa-ments comunitaris poden establir, si s’escau, lescondicions d’ordenació i edificació de l’equipa-ment.

93.8 Quan els plans de millora urbana i elsplans parcials urbanístics contenen les deter-minacions pròpies d’un pla especial, no és ne-cessària la formulació i tramitació d’aquestdarrer.

Article 94Documentació dels plans especials urbanístics

94.1 Els plans especials urbanístics estanintegrats per la documentació escrita i gràficaadequada a llur naturalesa i finalitat. En qual-sevol cas, hauran de contenir una memòria des-criptiva i justificativa de la necessitat o conve-niència del pla i de l’ordenació que aquestpreveu i els plànols d’informació i d’ordenacióque corresponguin.

94.2 En els casos en què ho exigeixi la le-gislació sobre mobilitat, serà necessari incloureun estudi d’avaluació de la mobilitat genera-da, amb el contingut que determini aquestalegislació.

SECCIÓ SETENA

Catàlegs de béns protegits

Article 95Catàlegs de béns protegits

95.1 Els catàlegs de béns protegits formenpart de la documentació dels plans urbanísticsque estableixen mesures de protecció de bénsimmobles, singulars o de conjunt, per raó de llursvalors culturals, paisatgístics o ambientals.

95.2 Els catàlegs de béns protegits identi-fiquen els béns objecte de protecció, contenenla informació física i jurídica necessària en re-lació amb aquests béns i estableixen el grau deprotecció al qual estan subjectes i els tipus d’in-tervencions o actuacions possibles, d’acord ambles determinacions establertes pel pla urbanísticdel que formin part. Els béns culturals prote-gits d’acord amb la legislació sectorial s’hand’incloure en aquests catàlegs i el grau de pro-tecció previst i la regulació de les actuacionspermeses sobre aquests béns ha de ser confor-me amb la protecció derivada d’aquesta legis-lació.

SECCIÓ VUITENA

Projectes d’urbanització

Article 96Objecte i contingut dels projectes d’urbanització

96.1 Els projectes d’urbanització són pro-jectes d’obres per a l’execució material de les de-terminacions dels plans urbanístics pel que fa ales obres d’urbanització dels àmbits d’actuacióurbanística, i poden constituir un document in-tegrant d’una figura de planejament urbanístico es poden tramitar i aprovar com un documentindependent.

96.2 En ambdós casos, els projectes d’urba-nització poden referir-se a totes les obres d’ur-banització, o únicament a les obres d’urbanit-

zació bàsiques que assenyala l’article 70.2 de laLlei d’urbanisme.

96.3 Als efectes de l’aprovació inicial, elsprojectes d’urbanització, tant si formen partd’una figura de planejament com si constitu-eixen un document independent, han de con-tenir un avantprojecte de les obres d’urbanit-zació previstes, i com a mínim de les obresd’urbanització bàsiques. Aquest avantprojecteha d’incloure, si s’escau, les previsions relati-ves a la implantació de les infraestructures deconnexió amb els sistemes urbanístics exteri-ors a l’actuació urbanística o bé a l’ampliacióo el reforçament d’aquests sistemes, així comles mesures o actuacions que calgui executar,prèviament o simultàniament a les obres d’ur-banització, per al tractament dels sòls conta-minats.

96.4 L’avantprojecte al què es refereix l’a-partat anterior ha de constar, com a mínim, delssegüents documents:

a) Memòria descriptiva de les característi-ques generals de les obres d’urbanització en llursaspectes funcionals, formals i constructius; de-limitació de les etapes d’execució i, si s’escau,repercussió d’aquestes obres entre els diversospolígons.

b) Plànol de situació degudament referenciat.c) Avanç del pressupost.d) Plànols de projecte, sobre la base de la

cartografia topogràfica digital, i a una escalamínima d’1:1.000, en els quals es reflecteixin eltraçat i característiques de totes les obres d’ur-banització previstes i, en qualsevol cas, com amínim, els aspectes següents:

1r. Sanejament. Vinculació del projecte urba-nístic a la xarxa de col·lectors i mecanismes,existents o futurs, de depuració d’aigües o dereutilització de les aigües reciclades.

Traçat i característiques del clavegueram perconduir les aigües residuals i de la pluja, amb lareferència geogràfica del traçat amb relació alsvials i altres espais de domini públic.

2n. Vials. Determinació del nivell dels ter-renys que han de ser destinats a vials rodats,aparcament, itineraris de vianants i ciclistes, ambl’objectiu de fixar les alineacions i rasants delssolars edificables per als diversos usos previstosen el pla.

Determinació de la compactació i pavimen-tació, o si s’escau, tractament dels vials, intro-duint el disseny de la xarxa de transport encomú, en el cas d’existir, així com l’encintat devoreres i rigoles.

3r. Modelat dels terrenys que han de ser des-tinats a parcs i jardins públics.

4t. La xarxa de distribució d’energia elèctricai d’aigua, la xarxa d’hidrants per a incendi, aixícom la xarxa de distribució de gas, si s’escau,i la infraestructura per a la implantació o con-nexió a les xarxes de telecomunicacions. Hand’incloure la referència, la posició gràfica, ladescripció i el nombre de les estacions de trans-formació, de dipòsits, de nodes o brancals pera les connexions respectives a les xarxes de sub-ministrament de nivell superior, sens perjudicide la normativa particular vigent per a cadaservei.

5è. Les infraestructures incompatibles ambl’execució del planejament i el seu desviamento restitució.

96.5 La documentació assenyalada en l’a-partat anterior ha de tenir el grau suficient dedetall que permeti als organismes públics, a les


empreses de subministrament de serveis i altresoperadors de serveis afectats pronunciar-sesobre l’adequació de les obres i serveis previs-tos. A aquests efectes, els esmentats organismes,empreses i operadors estan obligats a facilitarla informació suficient sobre les infraestructu-res i xarxes existents i sobre els plans d’implan-tació.

96.6 La documentació relativa a les obresd’urbanització a què es refereixen els apartats 3i 4 ha d’assolir, abans de l’aprovació provisionalo definitiva, segons s’escaigui, el grau de projected’execució, i ha de constar de:

a) La memòria descriptiva de les caracterís-tiques de les obres d’urbanització.

b) Plànol de situació degudament referen-ciat.

c) Els plànols de projecte referenciats enl’apartat 4.d) d’aquest article, completats ambels plànols de detall necessaris per definir total-ment les obres. Aquests plànols de projecte i dedetall, en el cas que no es prevegi un projected’urbanització complementari, han de tenir elcontingut que estableix l’article 98.2 d’aquestReglament.

d) El plec de prescripcions tècniques.e) Els amidaments, els quadres de preus i el

pressupost, el qual, en cas que el projecte d’ur-banització comprengui diversos polígons d’ac-tuació urbanística, ha d’estar desglossat perpolígons.

f) El pla d’etapes.g) Si el projecte d’urbanització comprèn so-

lament les obres d’urbanització bàsiques, elscriteris i el pressupost orientatiu de les altresobres i despeses d’urbanització, sens perjudicique els projectes d’urbanització complementarisels concretin.

Article 97Directrius per als projectes d’urbanització

Els projectes d’urbanització, tant si consti-tueixen un document integrant d’una figura deplanejament urbanístic, com si són un docu-ment independent, s’han d’ajustar a les se-güents directrius:

a) Les característiques del projecte d’urba-nització pel que fa al moviment de terres, ele-ments estructurals de contenció i estructures desosteniment, tant dels espais per a vials rodatscom del traçat, passos, encreuaments de serveisi embornals de les xarxes de serveis soterrades,han de tenir en compte les dades geotècniquesdel subsòl.

b) Quan sigui necessari per a garantir la in-tegració de la urbanització en el seu entorn o hohagi previst el planejament urbanístic, els pro-jectes d’urbanització poden preveure tracta-ments especials del paviment de la vialitat, queno comportin el seu asfaltat ni empedrat.

c) Les xarxes de serveis s’han de dimensio-nar i disposar coherentment amb l’àmbit terri-torial a què es destinen, tenint en compte l’ac-cés al sòl tant d’aprofitament públic com privat,les intensitats d’edificació i la utilització dels sòlsprevista pel planejament.

En la projecció d’aquestes xarxes cal tenir encompte com a prioritats la fàcil accessibilitat, lareferència geogràfica per a una fàcil localitza-ció, identificació i manteniment o reparació i lametodologia d’encreuaments.

d) Les xarxes i infraestructures projectadeshan d’estar adaptades a les determinacions dela normativa vigent en cada cas aplicable i, lle-

vat que concorrin motius justificats que ho im-pedeixin, han de ser soterrades.

Article 98Projectes d’urbanització complementaris

98.1 Els projectes d’urbanització comple-mentaris són els projectes per a l’execució deles obres d’urbanització altres que les bàsiquesdefinides per l’article 70.2 de la Llei d’urbanis-me, i tenen per objecte determinar els elementsque caracteritzen l’espai públic i preveure elsrecursos adequats a la seva funció, d’acord ambles característiques fixades pels ajuntaments enocasió de la tramitació dels plans derivats o delsprojectes d’urbanització, tal com disposa l’ar-ticle 65.6 de la Llei d’urbanisme.

Són, a més, els instruments adients per des-envolupar, quan sigui necessari, les obres d’ur-banització previstes en instruments de planeja-ment o en projectes d’urbanització aprovats coma documents independents.

98.2 Els plànols de projecte, que s’han deredactar damunt cartografia topogràfica digitali a l’escala mínima d’1:500, i els plànols de de-tall dels projectes complementaris d’urbanitza-ció han d’incloure:

a) En els espais destinats a vials:1r. Les característiques del tractament final

del vial. En el cas que aquest sigui per a circu-lació rodada, cal preveure l’estructura del fermi el tractament o les capes de rodament delspaviments adequats a les característiques delsvehicles que hi hagin de circular.

2n. El disseny de les àrees d’aparcament i delselements fixes de la xarxa de transport públic,si és el cas, i dels espais per a la ubicació de con-tenidors o altres elements propis dels serveis oinfraestructures.

3r. Els detalls dels escocells, del paviment devoreres i del tipus d’arbrat, i dels registres i al-tres elements destinats al control i al manteni-ment dels serveis i les infraestructures de què esdoti el pla.

4t. Les característiques de l’enllumenamentpúblic, tant per a les àrees de circulació rodadacom per a les que corresponen a vianants i aciclistes, amb precisió del tipus de suports i llu-minàries per aconseguir un nivell d’il·luminacióadequat als diversos espais.

5è. Els elements vegetals per a l’enjardinat oplantació, amb la incorporació dels elements derec i la previsió de manteniment d’aquests ele-ments.

6è. El mobiliari urbà necessari per a l’acom-pliment dels fins a què es destina el sector, di-mensionats en funció de la seva utilització i fre-qüentació.

b) En els espais lliures destinats a jardins iparcs:

1r. Les aportacions de terres vegetals adequa-des a cada situació a partir del modelat previ quecorrespon a la urbanització bàsica.

2n. Les característiques edafològiques delsterrenys objecte d’actuació.

3r. El subministrament elèctric per a l’enllu-menat.

4t. L’accessibilitat en relació amb els espaisrodats i de vianants.

5è. Característiques i traçat dels paviments enels recorreguts per a vianants i, si és el cas, deles àrees d’estacionament i trànsit de vehicles opistes per a ciclistes.

6è. Elements d’embassament, de rec i d’abas-tament d’aigua pel rec, canals, distribució i des-

guàs d’aigües plujanes, així com les infraestruc-tures bàsiques per al tractament de l’aigua re-ciclada, si és el cas.

7è. El projecte de jardí i plantacions dels es-pais destinats a tal finalitat amb la previsió demanteniment d’aquestes superfícies i vegeta-ció.

8è. Elements de senyalització, elements des-tinats a jocs per a nens i altres elements demobiliari que es considerin adequats, dimen-sionats en funció de la utilització dels diferentsespais i de la seva previsible freqüentació.

9è. Definició del perímetre i característiquesdels tancats en el cas que l’espai lliure hagi detenir un ús restringit d’horari.

98.3 Quan, amb ocasió de la tramitaciód’un projecte d’urbanització complementari,calgui modificar el projecte per a l’execucióde les obres d’urbanització bàsiques, incorpo-rat o no al planejament, s’han d’incloure a l’ex-pedient els documents d’aquest darrer objectede modificació. En aquest cas el projecte d’ur-banització complementari es tramita d’acordamb allò establert per l’article 113.2 de la Lleid’urbanisme.

CAPÍTOL IIDisposicions comunes als plans urbanístics

Article 99Determinacions comunes dels plans urbanístics

99.1 Les determinacions dels plans urbanís-tics han de respectar les servituds i altres limi-tacions derivades de la legislació sectorial quecondicionen l’ordenació urbanística del territori,les quals s’han de reflectir en els plànols d’orde-nació dels plans urbanístics i, si s’escau, en elsplànols d’informació.

99.2 Els plans urbanístics han de contenirles disposicions transitòries necessàries per re-gular els efectes de llurs determinacions respecteals usos i construccions preexistents, de confor-mitat amb el què estableix l’article 119 d’aquestReglament.

Article 100Objecte i contingut de l’informe ambiental delsplans urbanístics derivats

100.1 L’informe ambiental dels plans par-cials urbanístics i, si s’escau, dels plans de milloraurbana en sòl urbà no consolidat i dels plansespecials urbanístics, té per objecte l’anàlisi delsaspectes ambientals que puguin ser rellevantsen l’establiment de l’ordenació detallada prò-pia de cada un d’aquests instruments, i ha decontenir les següents previsions en tot allò quesigui necessari d’acord amb l’abast de les deter-minacions del pla derivat:

a) La identificació dels requeriments ambi-entals significatius en el sector de planejament,el què inclou la descripció dels aspectes i ele-ments ambientalment rellevants del sector, ladescripció dels objectius i les altres mesures deprotecció ambiental previstes pel pla d’ordena-ció urbanística municipal o per altres plans oprogrames aplicables, la definició dels objectiusi criteris ambientals adoptats per a la redacciódel pla i l’especificació de si el projecte d’urba-nització s’ha de sotmetre, per les característiquesde l’actuació, al procediment d’avaluació d’im-pacte ambiental segons la legislació sectorialaplicable. En la identificació dels requerimentsambientals significatius s’han de tenir en compte,


entre d’altres, els relatius a la qualitat de l’am-bient atmosfèric, la contaminació acústica i llu-minosa i el tractament, si s’escau, dels sòls con-taminats.

b) La descripció i justificació ambiental del’ordenació proposada, que comprèn: la descrip-ció, si s’escau, de les alternatives d’ordenaciódetallada considerades i la justificació de l’alter-nativa adoptada; la descripció de l’ordenacióproposada amb expressió de les seves determi-nacions amb repercussions significatives sobreel medi ambient; la determinació de les mesu-res adoptades per al foment de l’eficiència ener-gètica, l’estalvi de recursos i la millora del mediambient en general.

c) La identificació i avaluació dels probablesefectes significatius de l’ordenació detallada pro-posada sobre els diferents aspectes ambientals.

d) L’avaluació global del pla i la justificaciódel compliment dels objectius ambientals esta-blerts.

e) Si s’escau, la descripció de les mesures deseguiment i supervisió previstes.

100.2 En el cas de plans urbanístics derivatsque estiguin subjectes a avaluació ambiental,aquests han d’incorporar l’informe de sosteni-bilitat ambiental que regula la normativa sobreavaluació ambiental de plans i programes, elqual ha de tenir el contingut mínim que regulal’apartat 1 i el grau d’especificació que estableixil’òrgan ambiental en el document de referència.

CAPÍTOL IIIFormulació i tramitació de les figures del plane-jament urbanístic

SECCIÓ PRIMERA

Actes preparatoris per a la formulació i la trami-tació de les figures del planejament urbanístic


101.1 Són actuacions preparatòries de la for-mulació del planejament les següents:

a) La suspensió de la tramitació de plans ur-banístics derivats o instruments de gestió urba-nística i d’urbanització, així com de l’atorgamentde llicències.

b) L’aprovació i publicació del programa departicipació ciutadana en la formulació i trami-tació del pla, en els termes que estableix l’arti-cle 22 d’aquest Reglament.

c) La subjecció a informació pública de l’a-vanç de l’instrument de planejament.

d) En el cas de sòl urbanitzable no delimitat,la consulta prèvia que regula l’article 73 de laLlei d’urbanisme.

101.2 Les actuacions preparatòries asse-nyalades en les lletres b) i c) de l’apartat ante-rior únicament tenen caràcter preceptiu en elcas de formulació del pla d’ordenació urbanís-tica municipal o de la seva revisió, mentre quesón potestatives en els casos de modificaciód’aquest pla o de formulació de qualsevol al-tra figura de planejament.

Article 102Suspensió de la tramitació d’instruments urba-nístics i de l’atorgament de llicències

102.1 Els acords de suspensió previstos enl’article 71 de la Llei d’urbanisme han de con-cretar els àmbits afectats i han d’incorporar unplànol de delimitació dels àmbits subjectes a

suspensió de llicències i de tramitació de proce-diments, en el qual aquests es grafiaran a l’es-cala adequada i amb detall i claredat suficients.

102.2 Els acords de suspensió han de pre-cisar també l’abast de les llicències i tramitaci-ons que suspenen.

102.3 El plànol ha de restar a disposició delpúblic en les oficines de l’administració actuantal llarg del termini de suspensió. En el cas quel’administració actuant no sigui l’ajuntament, elplànol també s’ha de poder consultar a les ofi-cines municipals.

102.4 Mentre estigui suspesa la tramitacióde procediments i l’atorgament de llicències enaplicació del què estableix l’article 71.2 de laLlei d’urbanisme, es poden tramitar els instru-ments o atorgar les llicències fonamentats enel règim vigent que siguin compatibles amb lesdeterminacions del nou planejament inicial-ment aprovat, en el cas que, per la naturalesadels canvis proposats, no es posi en risc l’apli-cació del nou planejament, una vegada defini-tivament aprovat.

Article 103Terminis de suspensió de tramitacions i de llicèn-cies

103.1 Si abans d’acabar-se el termini d’unany de la suspensió potestativa prevista per l’ar-ticle 71.1 de la Llei d’urbanisme, es produeixl’acord d’aprovació inicial, l’administració com-petent ha d’acordar la suspensió prevista en l’ar-ticle 71.2 de la Llei d’urbanisme, i els seus efectess’extingiran definitivament un cop transcorre-guts dos anys des de l’inici de la vigència del’acord de suspensió potestativa.

103.2 Si l’aprovació inicial té lloc un coptranscorregut el termini d’un any previst com atermini màxim de la suspensió que regula l’ar-ticle 71.1 de la Llei d’urbanisme, la suspensióacordada amb motiu de l’aprovació inicial té ladurada màxima d’un any, comptat des de la pu-blicació de l’acord d’aprovació inicial i de sus-pensió.

103.3 Si amb anterioritat a l’aprovació ini-cial no s’hagués acordat la suspensió potesta-tiva, la suspensió que s’acordi amb motiu del’aprovació inicial pot tenir una durada màxi-ma de dos anys. Aquest termini màxim tambéés aplicable als àmbits no afectats per la sus-pensió potestativa que resultin inclosos en l’àm-bit de la suspensió acordada amb motiu del’aprovació inicial.

103.4 Els efectes de la suspensió de trami-tacions i llicències s’extingeixen:

a) Automàticament pel transcurs dels termi-nis màxims previstos en els apartats anteriorsd’aquest article.

b) En qualsevol cas, amb l’entrada en vigorde la figura de planejament la formulació de laqual hagi donat lloc a l’acord de suspensió o, enel seu cas, amb la denegació de l’aprovació dela figura de planejament.

c) En cas que l’administració competent acor-di aixecar els efectes de l’acord de suspensió, entot o en part de l’àmbit afectat, en els casos desuspensió potestativa, així com quan s’acordideixar sense efectes la tramitació del pla, o béquan durant el procés de tramitació del pla ur-banístic quedin sense efectes les determinacionsque hagin donat lloc a l’aplicació de la suspen-sió preceptiva.

103.5 Un cop extingits els efectes de la sus-pensió en qualsevol dels casos previstos en

l’apartat anterior, no es poden acordar novessuspensions per idèntica finalitat sobre tot opart dels mateixos àmbits, fins que no haurantranscorregut tres anys des de la data d’extinciódels efectes. S’entén com a idèntica finalitat laformulació d’un instrument de planejamentque tingui els mateixos objectius que el que mo-tivà la primera suspensió.

Article 104Suspensió de procediments iniciats de tramitaciód’instruments urbanístics o d’atorgament de lli-cències

104.1 Un cop adoptats els acords de suspen-sió previstos en l’article 71 de la Llei d’urbanis-me, quan aquests constitueixin actuacions pre-paratòries de la formulació de plans de caràctermunicipal, es produeix automàticament la inter-rupció dels procediments de tramitació d’instru-ments urbanístics o d’atorgament de llicènciesque ja estiguessin iniciats, i s’ha de notificarl’acord de suspensió a les persones interessadesen els procediments corresponents.

104.2 Les persones que, amb anterioritata la publicació dels acords de suspensió pre-vistos en l’article 71 de la Llei d’urbanisme, ha-guessin instat la tramitació dels procedimentsque restin suspesos com a conseqüència d’a-quests acords, tenen dret a ser indemnitzatsdel cost oficial dels projectes i a la devolució,si s’escau, de les taxes municipals si, un copaprovat definitivament el pla urbanístic esconstata la incompatibilitat del projecte ambles determinacions del nou pla, i sempre queel projecte no fos manifestament contrari a laordenació urbanística vigent en el moment dela seva presentació.

Article 105Programa de participació ciutadana en el procésde planejament

105.1 Les administracions competents pera la formulació del pla urbanístic poden acordar,en qualsevol moment anterior a l’acord d’apro-vació inicial, l’aprovació i publicació del progra-ma de participació ciutadana, de conformitatamb el que estableix l’article 22 d’aquest Regla-ment.

105.2 L’aprovació i publicació del progra-ma de participació ciutadana és obligatòria enel cas de formulació o revisió del pla d’ordenacióurbanística municipal, i es pot acordar prèvia-ment o simultàniament a la publicació de l’avançdel pla.

Article 106Informació pública de l’avanç de l’instrument deplanejament

106.1 Per facilitar la participació dels ciuta-dans en la formulació dels plans urbanístics, prè-viament a l’aprovació inicial l’administraciócompetent pot acordar publicar i sotmetre ainformació pública avanços dels instruments deplanejament urbanístic.

106.2 L’avanç de l’instrument de planeja-ment ha de contenir:

a) Els objectius i els criteris generals del pla.b) Una síntesi de les alternatives conside-

rades i dels objectius i criteris urbanístics, am-bientals o socials que justifiquen l’elecció dela proposta bàsica sotmesa a informació pú-blica.

c) La descripció de les característiques bàsi-ques de la proposta d’ordenació.


d) Si l’instrument de planejament està sot-mès a avaluació ambiental, un informe ambi-ental preliminar per tal que l’òrgan ambien-tal pugui determinar l’amplitud, nivell dedetall i grau d’especificació de l’informe desostenibilitat ambiental. Sens perjudici del quèpugui establir la normativa sobre avaluacióambiental de plans i programes, l’informeambiental preliminar, quan es tracti del plad’ordenació urbanística municipal, ha de con-tenir els aspectes assenyalats en les lletres ai b de l’article 70 d’aquest Reglament i, quanes tracti de plans urbanístics derivats, ha decontenir els aspectes assenyalats en les lletresa i b de l’apartat 1 de l’article 100 d’aquest Re-glament.

106.3 Els suggeriments, alternatives o al·-legacions que es presentin en el tràmit d’in-formació pública seran analitzats i valorats perl’administració responsable de la redacció delpla, amb l’objecte de confirmar o rectificar elscriteris i solucions generals del planejament.Aquesta valoració s’expressa mitjançant l’a-cord d’aprovació inicial de l’instrument de pla-nejament.

106.4 La publicació i subjecció a informa-ció pública de l’avanç de pla és obligatòria en elcas de formulació o revisió del pla d’ordenacióurbanística municipal.

106.5 Les previsions d’aquest precepte nosón d’aplicació a l’avanç de pla que cal formu-lar pel desenvolupament per subsectors delssectors de planejament derivat, el qual es regeixpel què estableix l’article 114 d’aquest Regla-ment.

SECCIÓ SEGONA

Formulació i tramitació dels plans urbanístics

Article 107Formulació i tramitació de figures del planeja-ment urbanístic general

107.1 La formulació i la tramitació de les fi-gures de planejament urbanístic general es re-geixen pel què estableixen els articles 74, 81, 82i 83 de la Llei d’urbanisme.

107.2 La iniciativa per a la formulació de lesfigures de planejament urbanístic general éssempre pública.

107.3 En el cas que la formulació d’un pladirector urbanístic vingui establerta en el pla-nejament territorial per a la coordinació del’ordenació urbanística d’un territori d’abastsupramunicipal, tots els municipis compresosen aquest àmbit conjuntament o els ens localssupramunicipals poden presentar una propos-ta d’objectius i propòsits generals per a l’ela-boració del pla. En el termini de tres mesos,el conseller de Política Territorial i Obres Pú-bliques, previ informe de la Comissió d’Urba-nisme de Catalunya, ha de comunicar als ensque han pres la iniciativa, la seva decisió so-bre els objectius i propòsits generals presen-tats.

107.4 En el cas de propostes presentadesper persones particulars, només se’n pot iniciarla tramitació si es refereixen a modificacionsdels instruments de planejament municipal ge-neral i si l’ajuntament assumeix la iniciativa dela proposta. Si en el termini de dos mesos desde la presentació de la proposta, l’ajuntamentno notifica la resolució adoptada al respecte,s’entén que l’ajuntament no assumeix la inici-ativa.

Article 108Formulació i tramitació de figures del planeja-ment urbanístic plurimunicipal

108.1 La formulació de plans d’ordenacióurbanística plurimunicipals no previstos en elplanejament territorial o en plans directors ur-banístics requereix que es justifiqui la procedèn-cia de l’àmbit territorial del pla per les circum-stàncies urbanístiques concurrents.

108.2 En el cas que la formulació d’un plad’ordenació urbanística plurimunicipal vinguiestablerta en el planejament territorial o en unpla director urbanístic, aquests han de determi-nar a qui correspon la seva redacció i formula-ció, així com la proporció en que els municipisinclosos han de contribuir a les despeses. Altra-ment, cal acordar la seva formulació d’acordamb allò establert als apartats b) i c) de l’arti-cle 75.1 de la Llei d’urbanisme.

108.3 En la tramitació dels programes d’ac-tuació urbanística que preveu l’article 75.5 de laLlei d’urbanisme, el consell comarcal ha deconcedir el tràmit d’audiència que regula l’apar-tat 6 del mateix article, simultàniament a tots elsmunicipis afectats, després de l’acord d’aprova-ció inicial.

Article 109Tramitació de plans especials urbanístics

109.1 Els plans especials urbanístics a quèfan referència les lletres a, b, c i f de l’article 67.1de la Llei d’urbanisme es tramiten i s’aprovend’acord amb el què estableixen els articles 78 i83.1 de la citada Llei.

109.2 Els plans especials urbanístics que te-nen per objecte les finalitats a què fa referèncial’article 92.2.e) d’aquest Reglament, i els plansespecials a què fa referència l’article 79.1.d) dela Llei d’urbanisme, es tramiten i s’aprovend’acord amb allò que disposen els articles 79.1i 83.1 de la citada Llei.

109.3 Els plans especials urbanístics que te-nen per objecte l’assenyalament i localitzaciódels sistemes urbanístics generals d’interès su-pramunicipal que preveu l’article 67.1.e) de laLlei d’urbanisme, es tramiten i s’aproven d’acordamb allò que disposen els articles 83.3 i 77.1.e)de la mateixa Llei. Els plans especials urbanís-tics que tinguin per objecte la implantació desistemes urbanístics generals d’interès municipales tramiten i s’aproven d’acord amb allò quedisposen els articles 83.1 i 78 de la Llei d’urba-nisme.

Article 110Tramitació de plans derivats i projectes d’urba-nització

110.1 La tramitació dels plans urbanísticsderivats i dels projectes d’urbanització estàsubjecta al procediment i terminis que esta-bleixen els articles 83, 87 i 97 de la Llei d’ur-banisme.

110.2 Els plans urbanístics derivats podentramitar-se simultàniament amb l’instrument deplanejament urbanístic general o la modificaciódel planejament urbanístic general que desen-volupin. En aquest cas, l’executivitat de l’acordd’aprovació definitiva del pla derivat resta su-peditada a l’aprovació definitiva de l’instrumentde planejament general i així s’ha de fer cons-tar en l’acord corresponent.

110.3 Els projectes d’urbanització que te-nen per objecte l’execució material de les obresd’urbanització dels polígons d’actuació urba-

nística en sòl urbà, delimitats directament pelplanejament general, s’han de tramitar com undocument independent. Els projectes d’urba-nització que desenvolupen plans parcials urba-nístics o plans de millora urbana, poden cons-tituir un document d’aquests plans, o es podentramitar com un document independent. En elcas de constituir un document independent, elsprojectes d’urbanització es poden tramitar si-multàniament amb l’instrument de planeja-ment que desenvolupen i llur executivitat restasupeditada a l’aprovació definitiva del pla.L’aprovació definitiva del projecte o projectesd’urbanització únicament constitueix una con-dició d’eficàcia de l’executivitat en el cas deplans parcials urbanístics, en l’acord d’aprova-ció definitiva dels quals s’ha de fer constaraquesta circumstància.

110.4 Els acords de suspensió de l’apro-vació inicial dels plans urbanístics derivats iels projectes d’urbanització d’iniciativa priva-da han d’assenyalar les deficiències que cal-gui esmenar i, una vegada esmenades aques-tes, l’acord d’aprovació inicial haurà de seradoptat en el termini màxim d’un mes des dela presentació de la proposta esmenada. Encas que transcorri aquest termini sense ques’adopti la resolució corresponent, el pla oprojecte s’entendrà aprovat inicialment deconformitat amb el què estableix l’article 88.2de la Llei d’urbanisme.

110.5 L’acord de suspensió de l’aprovacióinicial es pot mantenir o reiterar mentre no s’es-menin totes les deficiències assenyalades, peròno es pot adoptar un segon acord de suspensióque exigeixi l’esmena d’altres deficiències, lle-vat que amb posterioritat al primer acord desuspensió es produeixi algun canvi normatiu ol’aprovació d’un pla territorial o urbanístic derang superior que requereixi la reconsideracióde nous aspectes de la proposta de pla o de pro-jecte.

110.6 Es pot denegar l’aprovació provisi-onal en cas que amb posterioritat a l’aprovacióinicial del pla es constati, en el corresponentinforme sectorial, la incompatibilitat de l’or-denació proposada amb la legislació sectori-al aplicable, o en cas que es produeixi alguncanvi normatiu o l’aprovació d’un pla territo-rial o urbanístic de rang superior que impedei-xin l’aprovació de l’ordenació proposada.

Article 111Inactivitat en la tramitació de plans urbanísticsi de projectes d’urbanització

111.1 Quan es pugui entendre produïda persilenci administratiu l’aprovació inicial d’un plao projecte d’urbanització, d’acord amb l’article88 de la Llei d’urbanisme, l’òrgan competentestà obligat a ordenar la publicació, notificacióo formalització de l’acte presumpte i a continuarla tramitació corresponent i, a aquests efectes,la persona que els promogui pot requerir l’òr-gan competent.

Si en el termini de deu dies des de la data delrequeriment, l’òrgan competent no ha procedita trametre l’edicte de convocatòria de la infor-mació pública i a practicar les notificacions pro-cedents, les persones que promoguin el pla oprojecte poden instar la subrogació de l’òrgancompetent del Departament de Política Terri-torial i Obres Públiques de la Generalitat, en elstermes que estableix l’article 88 de la Llei d’ur-banisme.


111.2 Quan es pugui entendre produïda persilenci administratiu l’aprovació provisional d’unpla o projecte d’urbanització, d’acord amb l’ar-ticle 88 de la Llei d’urbanisme, l’òrgan competentestà obligat a trametre l’expedient complet a l’òr-gan competent per a l’aprovació definitiva, en eltermini de deu dies que estableix l’article 87.5 dela Llei d’urbanisme. Transcorregut aquest terminisense que s’hagi procedit a la tramesa de l’expe-dient, la persona que els promogui pot sol·licitara la comissió territorial d’urbanisme corresponentque requereixi a l’administració competent elcompliment d’aquesta obligació.

111.3 Quan es pugui entendre produïdaper silenci administratiu l’aprovació definiti-va d’un pla o projecte d’urbanització, d’acordamb l’article 89 de la Llei d’urbanisme, l’òrgancompetent està obligat a ordenar la publicacióde l’acte presumpte i, en el cas de plans urba-nístics, també del text de les normes urbanís-tiques, així com, si s’escau, les notificacions quesiguin preceptives.

Article 112Nova informació pública en la tramitació delplanejament

112.1 En la tramitació dels plans urbanístics,cal procedir a obrir un nou termini d’informa-ció pública i, si s’escau, d’audiència, en els se-güents casos:

a) Per la introducció de canvis substanci-als en el pla aprovat inicialment i exposat alpúblic, bé d’ofici o bé per l’estimació d’al·-legacions formulades en el decurs de la prime-ra informació pública o d’informes sectorials.En aquest cas, el projecte de pla urbanísticmodificat s’ha d’aprovar inicialment per se-gona vegada abans d’ésser sotmès novamenta informació pública i, en els casos que regulal’article 85.1 de la Llei d’urbanisme, s’ha desotmetre de nou a informe de la comissió ter-ritorial d’urbanisme corresponent.

b) Quan l’esmena de les deficiències assenya-lades en els acords de suspensió total o parcialdel tràmit d’aprovació definitiva del planejamenturbanístic comporti un canvi substancial en elcontingut de la figura de planejament objecte deresolució. En aquest cas, cal que l’òrgan quehagués adoptat l’acord d’aprovació immediata-ment anterior aprovi expressament un text queincorpori els canvis introduïts i el sotmeti a in-formació pública.

112.2 En el cas de planejament urbanísticgeneral, s’entén que són canvis substancials:

a) L’adopció de nous criteris respecte a l’es-tructura general o al model d’ordenació del ter-ritori.

b) L’adopció de nous criteris respecte a laclassificació del sòl.

112.3 Els canvis en la classificació del sòl, enles previsions sobre sistemes urbanístics gene-rals, en les qualificacions urbanístiques o enaltres determinacions dels plans urbanístics queno s’incloguin en els casos indicats en l’apartat2 no comporten l’exigència d’un nou terminid’informació pública però s’han de fer constaren l’acord d’aprovació.

112.4 En el cas de planejament urbanísticderivat, s’entén que són canvis substancials elsque donin lloc a un model d’ordenació diferentrespecte a l’emplaçament dins l’àmbit de leszones i sistemes urbanístics. Les alteracions queno comporten canvis substancials s’han de ferconstar en l’acord d’aprovació.

Article 113Requisits formals

En tots els documents que integrin el pla ur-banístic objecte de cada un dels acords d’apro-vació que corresponguin, el secretari o secre-tària de l’entitat local o la persona autoritzadade l’administració competent, ha d’estendrela diligència oportuna en la qual es faci constarque aquests documents són els aprovats ini-cialment, provisionalment o definitivament.També s’ha d’estendre la diligència oportunaen els documents que integrin els plans urba-nístics que hagin estat objecte d’acord de de-negació de llur aprovació.

Article 114Desenvolupament per subsectors dels plansparcials urbanístics i dels plans de millora ur-bana

114.1 Per desenvolupar un sector de plane-jament derivat per subsectors s’ha de presentara tràmit un avanç del pla que abasti la totalitatdel sector, juntament amb el pla urbanístic de-rivat referit a un subsector. L’avanç de pla delconjunt del sector i el pla urbanístic derivat s’hande presentar com a documents separats i es tra-miten en expedients separats.

114.2 L’avanç del pla referit al sector ha decontenir una memòria, un plànol d’informació,un plànol de proposta d’ordenació i un plànoljustificatiu de l’emplaçament de les xarxes deserveis i viària, dels espais lliures i dels equipa-ments comunitaris.

114.3 La memòria de l’avanç ha de justifi-car la conveniència, l’oportunitat i la viabilitattècnica, jurídica i econòmica de la promoció;igualment, ha de justificar l’equilibri exigit perl’article 91.b) de la Llei d’urbanisme d’acordamb el què estableix l’apartat 7 d’aquest article.S’ha de justificar també gràficament i en la me-mòria de l’avanç, la coherència de la propostade xarxa viària i de les previsions sobre espaislliures i equipaments comunitaris del conjunt delsector, així com l’enllaç amb les xarxes generalsde serveis i viàries.

114.4 L’avanç i el pla derivat del subsectorse subjecten a la tramitació corresponent al pla-nejament derivat de què es tracta. La convo-catòria d’informació pública, en la tramitacióde l’avanç i del planejament derivat del subsec-tor, s’ha de complementar amb la notificacióindividualitzada a les persones propietàries delsector.

114.5 En sòl urbanitzable, l’avanç pot esta-blir condicions temporals per al desenvolupa-ment dels diferents subsectors, en aplicació dela programació establerta d’acord amb l’article65.1.c) d’aquest Reglament.

114.6 L’aprovació definitiva de l’avançs’ha de produir prèviament o simultàniamenta la dels plans urbanístics derivats del subsec-tor, i l’ordenació prevista en aquests plans de-rivats s’ha d’adequar a l’avanç definitivamentaprovat.

114.7 Entre els subsectors previstos no espoden produir diferències relatives superiors al15% en la valoració conjunta dels aprofitamentsi les càrregues urbanístiques que corresponguina cada un d’ells, amb relació a la valoració delsaprofitaments i les càrregues urbanístiques delconjunt del sector.

Les diferències d’aprofitament i càrreguesentre els subsectors que puguin existir, dins delslímits que estableix el paràgraf anterior, s’han

de compensar d’acord amb les regles previstesen l’article 123 d’aquest Reglament.

SECCIÓ TERCERA

Avaluació ambiental dels plans urbanístics

Article 115Procediment d’avaluació ambiental dels plansurbanístics

L’avaluació ambiental dels instruments deplanejament urbanístic que hi estiguin sotme-sos s’integra en el procediment establert en laLlei d’urbanisme per a llur formulació i trami-tació, d’acord amb les següents regles:

a) Prèviament a la presentació a tràmit delpla urbanístic per a la seva aprovació inicial,l’òrgan o persones que el promoguin han desol·licitar a l’òrgan ambiental l’emissió del do-cument de referència que determini, un copefectuades les consultes necessàries, l’abast del’informe de sostenibilitat ambiental i els cri-teris, objectius i principis ambientals aplicables,i identifiqui les administracions públiques afec-tades i el públic interessat. A aquests efectes,cal presentar a l’òrgan ambiental un avanç del’instrument de planejament amb el contingutque assenyala l’article 106 d’aquest Reglament.En el cas que l’avanç se sotmeti a informaciópública, bé perquè sigui preceptiu, bé volun-tàriament, la sol·licitud del document de refe-rència a l’òrgan ambiental es formula simultà-niament a la informació pública de l’avanç. Enqualsevol dels casos indicats, si l’òrgan ambi-ental no resol sobre la sol·licitud en el termi-ni d’un mes des de la seva presentació, es po-den continuar les actuacions.

b) L’informe de sostenibilitat ambiental,amb el contingut que correspongui a cada unade les figures de planejament, d’acord amb elquè estableix, si s’escau, la legislació aplicableen matèria d’avaluació ambiental i amb el quèestableix aquest Reglament respecte als infor-mes ambientals dels plans, ha de formar partde la documentació de l’instrument de plane-jament objecte d’aprovació inicial.

c) L’informe de sostenibilitat ambiental sesotmet a informació pública, durant un terminimínim de 45 dies, conjuntament amb l’instru-ment de planejament del qual forma part, des-prés de la seva aprovació inicial i, simultàni-ament, s’han d’efectuar les consultes queprocedeixin, d’acord amb el que estableixi eldocument de referència.

d) El pla objecte del següent acord d’apro-vació ha d’incorporar una memòria ambiental,en la qual, tenint en compte l’informe de sos-tenibilitat ambiental i el resultat de les consultesrealitzades, s’ha de valorar la integració dels as-pectes ambientals en la proposta d’ordenació.La memòria ambiental la realitzen l’òrgan opersones que promoguin el pla i requereixl’acord de l’òrgan ambiental, sense el qual noes pot entendre produït per silenci administra-tiu el següent acord d’aprovació que correspon-gui. A aquests efectes, cal lliurar a l’òrgan am-biental la proposta de memòria ambiental,juntament amb la resta de documents del plaexigits per aquest Reglament, que integren laproposta que ha de ser objecte del següentacord d’aprovació, i l’òrgan ambiental ha deresoldre sobre la proposta de memòria ambi-ental en el termini d’un mes des que li hagi estatpresentada. En el cas que l’òrgan ambiental noestigui conforme amb la proposta de memòria,


ha d’assenyalar quins aspectes han de ser es-menats, completats o ampliats i ha de donar laseva conformitat a la proposta de memòriaambiental esmenada.

e) Correspon a l’òrgan competent per al’aprovació definitiva de l’instrument de pla-nejament de què es tracti la presa en conside-ració de l’informe de sostenibilitat ambientali de la memòria ambiental del pla per a l’adop-ció de la resolució que correspongui. Aquestapresa en consideració s’ha de fer constar enl’acord d’aprovació definitiva mitjançant unadeclaració, amb el contingut que estableix lalegislació aplicable.

SECCIÓ QUARTA

Revisió i modificació del planejament urbanís-tic

Article 116Revisió dels plans d’ordenació urbanística mu-nicipal

S’entén per revisió dels plans d’ordenacióurbanística municipal l’adopció de nous crite-ris respecte a l’estructura general i orgànica oel model d’ordenació o de classificació de sòlpreestablerts. Cal procedir a la revisió del plad’ordenació urbanística municipal bé sigui quans’ha complert el termini fixat en el pla, quan esprodueix alguna de les circumstàncies previstesen el pla per a la seva revisió, o quan es produ-eix alguna de les circumstàncies a les què esrefereixen els apartats 2 i 4 de l’article 93 de laLlei d’urbanisme.

Article 117Modificació dels instruments de planejamenturbanístic

117.1 S’entén per modificació del pla d’or-denació urbanística municipal la introducció dequalsevol tipus de canvis en les seves determi-nacions, inclosos els canvis en la classificació delsòl i els sistemes generals, sempre que no com-portin la seva revisió en els termes que estableixl’article anterior.

117.2 Qualsevol canvi en les determinaci-ons dels plans urbanístics derivats, amb indepen-dència del seu contingut i abast, comporta llurmodificació.

117.3 La tramitació de les modificacionsdels plans urbanístics se subjecta al mateix pro-cediment que la seva formació. No obstant això,en el cas de modificació del pla d’ordenació ur-banística municipal no són obligatòries les ac-tuacions preparatòries assenyalades a l’apartat1, lletres b) i c) de l’article 101 d’aquest Regla-ment, i el tràmit d’audiència que preveu l’arti-cle 83.7 de la Llei d’urbanisme només s’ha deconcedir, si s’escau, als ajuntaments el termemunicipal dels quals confini amb l’àmbit de lamodificació.

Article 118Determinacions i documentació de les modifica-cions dels instruments de planejament urbanís-tic

118.1 Les modificacions dels plans urbanís-tics han de contenir les determinacions adequa-des a llur finalitat específica, d’entre les pròpi-es de la figura de planejament modificada i, enqualsevol cas, han de:

a) Justificar la conveniència de la modifica-ció i de les noves determinacions que s’intro-dueixen.

b) Identificar i descriure, en la documenta-ció escrita i gràfica, les determinacions i les nor-mes urbanístiques objecte de modificació.

c) Establir, mitjançant les normes urbanísti-ques i els plànols d’ordenació corresponents, lesdeterminacions que s’introdueixen amb la mo-dificació i que substitueixen les precedents.

d) Justificar el compliment, si s’escau, del’increment de les reserves de sòl per a espaislliures públics i equipaments públics que exi-geixen els apartats 2, 3 i 4 de l’article 94 de laLlei d’urbanisme. A aquests efectes, en cas deconcurrència de diversos usos, és d’aplicacióel què estableix l’article 81.4 d’aquest Regla-ment i, en els casos de reordenació generald’un àmbit de sòl urbà previstos en l’article94.4 de la Llei d’urbanisme, tant si comportencom si no increment d’edificabilitat, són d’a-plicació les reserves que estableix l’esmentatarticle 94.4.

118.2 El sostre destinat a sistemes urbanís-tics d’equipaments comunitaris de titularitat pú-blica no computa als efectes de l’aplicació delsrequeriments d’increment de les reserves per aespais lliures i equipaments que estableixen elsapartats 2 i 4 de l’article 94 de la Llei d’urbanis-me.

118.3 Quan la modificació del planejamentcomporta l’augment de la densitat de l’ús re-sidencial, sense increment de l’edificabilitat,s’han de preveure les reserves complementà-ries que estableix l’article 94.3 de la Llei d’ur-banisme llevat que l’augment de densitat esdestini a habitatges de protecció pública o alsistema d’habitatges dotacionals públics, i noultrapassi el nombre d’habitatges que resultad’aplicar el mòdul de 70 m2 al sostre amb aques-ta destinació.

118.4 Les modificacions dels plans urbanís-tics han d’estar integrades per la documentacióadequada a la finalitat, contingut i abast de lamodificació. En tot cas, han d’incorporar l’in-forme ambiental corresponent les modificaci-ons de plans urbanístics que se sotmetin a ava-luació ambiental o aquelles altres que tinguinalguna repercussió ambiental. També s’ha d’in-corporar un estudi d’avaluació de la mobilitatgenerada, en els casos que així ho estableixi lalegislació vigent.

CAPÍTOL IVEfectes de l’aprovació de les figures del planeja-ment urbanístic

Article 119Efectes del planejament urbanístic sobre les cons-truccions i els usos preexistents

119.1 Les construccions i instal·lacions queestan fora d’ordenació de conformitat amb elquè estableix l’article 102.1 de la Llei d’urbanis-me, se subjecten al següent règim:

a) Únicament es pot autoritzar l’execuciód’obres de reparació en els termes que estableixl’article 102.2 de la Llei d’urbanisme.

b) L’autorització municipal d’aquestes obresha de condicionar la seva eficàcia a la forma-lització de la renúncia a l’augment del valord’expropiació derivat de llur execució, i a l’ano-tació d’aquesta condició en el Registre de lapropietat.

c) En aquestes construccions es poden man-tenir els usos preexistents d’acord amb el queestableix l’apartat 4 d’aquest article, i es pot

autoritzar la implantació d’usos d’oficina i ac-tivitats comercials, a més dels usos que preveul’article 61.1 d’aquest Reglament, en les con-dicions regulades per l’apartat 2 del mateix ar-ticle.

d) Si la construcció està fora d’ordenació perraó de resultar afectada parcialment per unanova alineació de vial subjecte a cessió gratuï-ta, però no està inclosa en cap sector de plane-jament derivat ni en cap polígon d’actuació ur-banística, se li aplica el règim que estableixl’apartat següent.

119.2 Les construccions que siguin discon-formes amb els paràmetres del nou planejament,però que no quedin fora d’ordenació, se subjec-ten al règim següent:

a) Es poden autoritzar obres de consolida-ció i obres de rehabilitació, sempre que el pla-nejament urbanístic no les limiti d’acord amb elquè estableix la lletra c) d’aquest apartat.

b) Es poden autoritzar els usos i activitats quesiguin conformes amb el nou planejament.

c) En tot cas, els plans urbanístics regulen enquins supòsits el grau de disconformitat amb elsparàmetres d’ocupació i profunditat edificable,alçada màxima o edificabilitat màxima comportavulneració de les condicions bàsiques de la novaordenació, i poden limitar, en aquests supòsits,les obres de rehabilitació autoritzables. Tambépoden subjectar l’autorització de les obres degran rehabilitació a l’adequació de l’edifici a latotalitat o algunes de les determinacions del pla-nejament.

d) Es poden autoritzar les operacions a quèfa referència l’article 179.2.r) de la Llei d’urba-nisme, sempre d’acord amb les determinacionsdel planejament urbanístic sobre densitat onombre màxim d’habitatges o d’establiments.

119.3 Als efectes del què estableix l’apartat2.c) d’aquest article, s’entén per gran rehabili-tació:

a) El conjunt d’obres que constitueixin unaactuació global en tot l’edifici i que compor-tin, a més, alguna de les actuacions següents:increment de volum o sostre edificable, incre-ment del nombre de departaments o unitatsfuncionals anteriorment existents, redistribu-ció general d’espais i canvi de l’ús principal del’edifici.

b) La substitució de l’edifici, encara que esmantingui la façana o algun altre element estruc-tural.

c) L’execució simultània o successiva d’altresobres de reforma o rehabilitació que tinguin uncost igual o superior al 50 per cent del valord’una construcció de nova planta de caracterís-tiques similars i amb el mateix sostre que l’edi-ficació existent.

119.4 Els usos preexistents a un nou plane-jament urbanístic que no siguin conformes ambel règim d’usos que aquest estableix, es conside-ren en situació de fora d’ordenació quan el nouplanejament els declari incompatibles i els sub-jecti a cessament de forma expressa. Els usos ensituació de fora d’ordenació no poden ser objectede canvis de titularitat ni de renovació de les lli-cències d’ús o altres autoritzacions sotmeses atermini, havent-se d’acordar, en aquests supòsits,el seu cessament immediat. Quan l’autoritzaciód’aquests usos no està sotmesa a termini, es potprocedir a la revocació de les autoritzacions cor-responents, sens perjudici de les indemnitzacionsque corresponguin d’acord amb la legislació apli-cable.


En la resta de casos de disconformitat, elsusos preexistents es poden mantenir i poden serobjecte de canvis de titularitat.

TÍTOL CINQUÈDe la gestió urbanística


Article 120Gestió urbanística

120.1 Les determinacions sobre gestió ur-banística contingudes en aquest títol tenen perobjecte permetre l’execució del planejamenturbanístic en els termes i per a les finalitats es-tablertes a l’article 110 de la Llei d’urbanisme.

120.2 Mitjançant els instruments de gestióurbanística es du a terme l’execució efectiva del’obra urbanitzadora, amb la conseqüent trans-formació del sòl per a l’edificació, quan s’escau,i es produeix l’obtenció, per part de l’adminis-tració, d’aquells terrenys destinats a titularitatpública.

120.3 La participació de les persones pro-pietàries en el procés de gestió urbanística esfonamenta en el principi de distribució equi-tativa dels beneficis i càrregues derivats del pla-nejament objecte d’execució.

Article 121Gestió urbanística integrada i gestió urbanísticaaïllada

121.1 La gestió urbanística integrada es dua terme per polígons d’actuació urbanística com-plets a través d’algun dels sistemes d’actuació,de reparcel·lació o d’expropiació, previstos a laLlei d’urbanisme

121.2 La gestió urbanística aïllada no re-quereix la delimitació de polígons d’actuacióurbanística, i es pot du a terme mitjançant l’ex-propiació forçosa, l’ocupació directa i tambéa iniciativa de les persones propietàries, espe-cialment en els supòsits d’edificació prèvia ces-sió de terrenys destinats a vialitat.

Article 122Delimitació d’àmbits d’actuació per a l’execuciód’infraestructures urbanístiques comunes

122.1 Quan l’execució de determinadesinfraestructures sigui necessària per al desen-volupament de diversos polígons d’actuacióurbanística, o diversos sectors o subsectors,sense que sigui possible la seva execució perfases a càrrec de cadascun dels àmbits d’actu-ació, el planejament urbanístic general potdelimitar un àmbit d’actuació urbanísticacomú als mers efectes de garantir llur parti-cipació en l’execució de la indicada infraes-tructura.

122.2 En el cas previst en l’apartat 1, l’àmbitd’actuació urbanística comú s’executa per l’ad-ministració actuant mitjançant reparcel·lacióeconòmica, i els polígons, sectors o subsectorsque es desenvolupin amb anterioritat a aques-ta reparcel·lació econòmica han de garantirdavant de l’administració actuant la seva parti-cipació en l’execució. Tanmateix, el planejamenturbanístic general pot preveure, com a alterna-tiva a la reparcel·lació econòmica, que una partde l’aprofitament urbanístic dels àmbits quediafecte al finançament de les referides infraes-tructures. En aquest cas, en l’execució de cada

un dels àmbits l’aprofitament afectat s’adjudi-ca a l’administració actuant, la qual ha de des-tinar íntegrament el seu valor a finançar el costd’execució de les infraestructures comunes, o asufragar altres despeses d’urbanització delsàmbits, en el supòsit que l’aprofitament afectatgenerés un escreix de valor sobre el cost de lainfraestructura comuna.

Article 123Equilibri de beneficis i càrregues entre polígonsd’actuació urbanística de sectors de planejamentderivat

123.1 Quan en un sector de planejament de-rivat es delimiten dos o més polígons d’actua-ció urbanística, així com quan es modifica ladelimitació prèviament establerta, no es podenproduir diferències relatives superiors al 15%en la valoració conjunta dels aprofitaments i lescàrregues urbanístiques que corresponguin acada un dels polígons, en relació amb la valora-ció dels aprofitaments i les càrregues urbanís-tiques del conjunt del sector.

L’instrument que estableixi la divisió poligo-nal del sector de planejament derivat ha d’acre-ditar el compliment del què estableix el paràgrafanterior.

123.2 Les diferències que puguin existirentre els polígons d’actuació urbanística, dinsdels límits que estableix l’apartat anterior,s’han de compensar, llevat d’acord unànimesobre criteris diferents, d’acord amb les reglessegüents:

a) En el cas que es desenvolupi en primerlloc un polígon d’actuació urbanística exce-dentari, la diferència es compensa mitjançantla cessió de terrenys susceptibles d’aprofita-ment privat a favor de l’administració actuant,que els adquireix a títol fiduciari en represen-tació dels propietaris o propietàries del polí-gon o polígons deficitaris, o, si concorren elssupòsits previstos en l’article 120.d) de la Lleid’urbanisme, mitjançant compensació en me-tàl·lic, que s’ha de dipositar davant l’adminis-tració actuant a disposició de la comunitat dereparcel·lació de l’àmbit o àmbits deficitaris,la qual l’ha de percebre quan s’inicii l’execuciódel corresponent àmbit.

b) En el cas que es desenvolupi en primer llocun polígon d’actuació urbanística deficitari, l’ad-ministració actuant se subroga en el dret de lacomunitat reparcel·latòria a participar en lareparcel·lació del polígon o polígons exceden-taris, mitjançant l’assumpció de despeses d’ur-banització per un cost econòmic equivalent aldèficit del polígon. Tanmateix, si el polígons’executa pel sistema de reparcel·lació en lesmodalitats de compensació per concertació o decooperació mitjançant concessió de la gestióurbanística integrada, la subrogació l’ha d’assu-mir la persona titular de la gestió urbanísticaintegrada i, si s’executa per la modalitat de com-pensació bàsica, la pot assumir voluntàriamentla junta de compensació. El dret a participar enel polígon excedentari recau en qui s’hagi subro-gat mitjançant l’assumpció de les despeses d’ur-banització.

c) En el cas que l’execució es produeixi pelsistema d’expropiació, les diferències entre elspolígons d’actuació urbanística s’han de tenir encompte i es compensen en la fixació del just preu.Quan els altres polígons s’executin pel sistemade reparcel·lació, l’administració expropiant ola persona beneficiària de l’expropiació parti-

cipa en llur execució en els termes establerts enles lletres a) i b) d’aquest apartat.

123.3 Les regles que estableix l’apartat 2s’apliquen també per a la compensació de lesdiferències d’aprofitaments i càrregues entreels subsectors previstos a l’article 91 de la Lleid’urbanisme i a l’article 114 d’aquest Regla-ment.

Article 124Cessió de terrenys destinats a la xarxa viària idelimitació de polígons d’actuació urbanísticaamb aquest objecte

124.1 La cessió de terrenys destinats a la xar-xa viària en els supòsits establerts a l’article40.3.a) d’aquest Reglament s’ha de fer lliure decàrregues i gravàmens, i s’efectua:

a) Mitjançant l’oferiment de la cessió realit-zat bé en escriptura pública atorgada per lespersones propietàries, bé per compareixençadavant el secretari o secretària municipal. Lacessió s’entén acceptada per silenci administratiupositiu pel transcurs del termini d’un mes des dela presentació de l’escriptura pública o des dela compareixença, si abans no s’ha acordat ex-pressament l’acceptació.

b) Mitjançant escriptura pública o acta ad-ministrativa atorgada per les persones propie-tàries i l’ajuntament.

124.2 Tanmateix, les persones propietàriespoden sol·licitar la delimitació d’un polígon d’ac-tuació urbanística, als efectes de formular elconseqüent projecte de reparcel·lació, quan siguinecessari per a la regularització de finques oquan en un mateix tram de carrer les diferènciesrelatives d’aprofitament derivades de l’afecta-ció viària resultin superiors al 15%.

Article 125Tramitació dels instruments de gestió urbanística

125.1 La tramitació dels instruments de ges-tió previstos a l’article 113.1 de la Llei d’urba-nisme pot tenir caràcter simultani, tot i que enexpedients separats.

125.2 Quan es presentin a tràmit simultàni-ament els estatuts, les bases d’actuació, si escau,i la constitució d’una entitat urbanística col·-laboradora, es tramiten en un sol expedient il’aprovació definitiva dels estatuts i les bases aixícom l’aprovació de la constitució de l’entitaturbanística col·laboradora es pot produir, siescau, en un sol acte.

125.3 Quan els anteriors instruments espresentin a tràmit simultàniament amb el pro-jecte de reparcel·lació, les bases d’actuació sesubsumeixen en la documentació del projecte,i no requereixen d’una aprovació específica.L’aprovació definitiva del projecte de repar-cel·lació no es pot produir en cap cas amb an-terioritat a l’aprovació de la constitució del’entitat en els termes establerts en el puntanterior.

125.4 Quan es produeix l’acord unànime deles persones propietàries afectades, s’aplica latramitació simplificada prevista a l’article 113.3de la Llei d’urbanisme.

125.5 Tant en el cas de sectors de planeja-ment derivat, com en el cas de polígons d’actu-ació urbanística en sòl urbà, l’aprovació defini-tiva del projecte d’urbanització ha de ser prèviao simultània a la del projecte de reparcel·lacióo de taxació conjunta.

125.6 La tramitació dels instruments de ges-tió de forma simultània amb el planejament ur-


banístic requereix que aquest incorpori el cor-responent projecte d’urbanització, o que tam-bé es tramiti simultàniament el projecte d’urba-nització. L’executivitat dels acords d’aprovaciódefinitiva dels instruments de gestió resta supe-ditada a l’aprovació definitiva de l’instrumentde planejament i del projecte d’urbanització. Enels casos que, de conformitat amb el que esta-bleix l’article 87.8 de la Llei d’urbanisme, la tra-mitació i l’aprovació definitiva del pla restinsense cap efecte, aquesta conseqüència s’esténa la tramitació i aprovació definitiva dels instru-ments de gestió, que queden també sense capefecte.

Article 126Publicació dels actes presumptes

Per a la publicació dels actes produïts per si-lenci administratiu de contingut positiu que esprodueixin en la tramitació dels instruments degestió urbanística és d’aplicació allò establert enl’article 111.3 d’aquest Reglament per a la pu-blicació dels actes presumptes en matèria deplanejament.

Article 127Càrregues d’urbanització

127.1 A través dels instruments de gestióurbanística, i en especial de la reparcel·lació,les persones propietàries que integren la comu-nitat de reparcel·lació assumeixen les càrreguesd’urbanització establertes pel planejamentd’acord amb l’article 114 de la Llei d’urbanis-me. En el sistema d’expropiació les indicadescàrregues d’urbanització es dedueixen del valorde l’aprofitament urbanístic del sòl en els ter-mes establerts per la legislació aplicable.

127.2 Les obres d’urbanització a càrrec deles persones propietàries inclouen en tot cas lesobres d’urbanització bàsiques i totes aquellesaltres obres que estableixi el planejament urba-nístic i el projecte o projectes d’urbanitzaciócorresponents.

127.3 Són despeses d’urbanització quehan de ser assumides per les persones propi-etàries com a càrrega individualitzada dels cor-responents terrenys, i que no van a càrrec delconjunt de la comunitat reparcel·latòria, lessegüents:

a) Les despeses que calgui atendre per pre-parar els terrenys per executar les obres d’ur-banització quan la preparació esmentada exi-geixi actuacions desproporcionades com aconseqüència de les accions o omissions delsseus propietaris o propietàries. A aquests efec-tes, són accions o omissions que comportenactuacions no assumibles per la comunitat dereparcel·lació les obres, les instal·lacions, elsmoviments de terres, els abocaments, les ex-traccions d’àrids, les alteracions topogràfiquesi morfològiques i qualsevol altra variació ob-jectiva dels terrenys que s’hagin executat senseles llicències, ordres o autoritzacions adminis-tratives adients o sense ajustar-se a aquestes

Aquest règim també s’aplica quan les obresde preparació dels terrenys siguin conseqüèn-cia de les obligacions imposades a les perso-nes propietàries de sòl per la normativa rela-tiva a sòls contaminats, o de l’incomplimentde l’obligació de dur a la pràctica programesde restauració imposats per les llicències o au-toritzacions atorgades, així com quan aquestaobligació s’hagi imposat per resolució admi-nistrativa dictada per l’administració compe-

tent d’acord amb la legislació sectorial quesigui d’aplicació.

b) Les indemnitzacions que corresponguinper l’extinció d’arrendaments i d’altres dretspersonals que s’hagin constituït amb posteri-oritat a l’aprovació inicial del projecte dereparcel·lació, si es tracta de polígons d’actu-ació en sòl urbà delimitats directament pel pla-nejament general, o amb posterioritat a l’apro-vació inicial del planejament, si es tracta desectors objecte d’un pla derivat o bé de polí-gons d’actuació en sòl urbà delimitats mitjan-çant una modificació puntual del planejamentgeneral. Aquestes despeses han de ser assu-mides per les persones propietàries atorgantsdels contractes dels quals es tracti.

127.4 En aquests supòsits, el projecte dereparcel·lació ha d’imputar les despeses cor-responents més elevades a les persones pro-pietàries responsables com una càrrega indi-vidual, i així s’ha de reflectir al compte deliquidació del projecte de reparcel·lació. Sil’execució és pel sistema d’expropiació, lesdespeses que, d’acord amb l’apartat 3 d’aquestarticle, constitueixen una càrrega individua-litzada es dedueixen de la valoració de l’im-moble expropiat corresponent.

Article 128Dret de reallotjament

128.1 En l’execució del planejament mitjan-çant el sistema de reparcel·lació, tenen dret dereallotjament les persones ocupants legals d’ha-bitatges afectats per l’actuació que acreditin elcompliment dels següents requeriments:

a) Que l’habitatge constitueix la seva residèn-cia habitual amb anterioritat a l’aprovació ini-cial del projecte de reparcel·lació, si es tracta depolígons d’actuació urbanística en sòl urbà de-limitats directament pel planejament general. Enels sectors de planejament derivat, així com quanla delimitació del polígon d’actuació urbanísticaen sòl urbà s’efectuï mitjançant una modifica-ció puntual del planejament general, l’habitatgeha de constituir la seva residència habitual ambanterioritat a l’aprovació inicial del planejamentderivat o de la modificació puntual.

b) En el cas que les persones ocupants siguinpropietàries de l’habitatge, que en el projecte dereparcel·lació aquestes persones no resultin ad-judicatàries d’aprofitament urbanístic, o d’unaindemnització substitutòria, equivalent o supe-rior a una edificabilitat d’ús residencial en rè-gim lliure sense urbanitzar superior al doble dela superfície màxima establerta per la legislaciód’habitatge de protecció pública.

128.2 Per fer efectiu el dret de reallotjamentcal oferir un habitatge per cada un dels habitat-ges originaris afectats per l’actuació, d’acordamb les següents condicions:

a) Han de tenir la superfície adequada a lesnecessitats de la unitat familiar, dins dels límitsde superfície propis de la legislació sobre habi-tatges de protecció pública.

b) Quan la persona ocupant legal ho és envirtut d’un dret real, s’ha d’oferir l’accés al nouhabitatge en virtut del mateix títol. Quan l’ocu-pació té lloc en virtut d’un dret personal, el re-allotjament es produeix en virtut del mateix dreti amb idèntica durada que la corresponent al títoloriginari; tanmateix, res no impedeix que peracord entre les parts s’estableixin altres condi-cions o títols per a fer efectiu el dret regulat enaquest article.

c) L’accés al nou habitatge s’ha d’oferir en lescondicions de preu, per a la venda o per al llo-guer, vigents per als de protecció pública si lespersones ocupants legals reuneixen les condici-ons subjectives necessàries per accedir a unhabitatge de protecció pública d’acord amb lanormativa aplicable. No s’han d’aplicar obliga-tòriament aquestes condicions de preu si lespersones ocupants que exerceixen el dret dereallotjament no reuneixen les indicades condi-cions subjectives.

128.3 El dret de reallotjament es fa efectiuen el mateix àmbit d’actuació, llevat d’aquellssupòsits en què no sigui possible per raó de lestipologies edificatòries o els usos previstos o,excepcionalment, per altres causes deguda-ment justificades. En aquests casos, regeix elcriteri de major proximitat a la ubicació ori-ginària.

128.4 El dret de reallotjament inclou, si s’es-cau, el dret a l’allotjament transitori, o el seuequivalent econòmic, en condicions anàloguesa les de l’habitatge originari, mentre no es faefectiu el reallotjament.

128.5 El reconeixement del dret de reallot-jament és independent del dret a percebre la in-demnització que correspongui, si s’escau, perl’extinció dels drets preexistents, sens perjudi-ci de la incidència que el reconeixement del dretde reallotjament pugui tenir en la determinacióde la indemnització que correspongui per l’ex-tinció de drets afectats. Quan el reallotjamentes produeix en règim de propietat o altres dretsreals, l’administració actuant, previ acord ambla persona ocupant legal, pot retenir les indem-nitzacions a percebre com a pagament a compteper a l’adquisició de l’habitatge en el que es faefectiu el dret de reallotjament.

128.6 En el sistema de reparcel·lació, les per-sones ocupants legals d’habitatges que ostentenel dret de reallotjament sol·liciten el seu reco-neixement amb motiu de l’aprovació inicial delprojecte de reparcel·lació, que ha de contenir lescondicions i característiques del dret, així comuna relació de les persones ocupants legals delshabitatges afectats. A aquests efectes, es conce-deix audiència a les referides persones, indicantexpressament, en la corresponent notificació,que és en aquest tràmit d’audiència en el queprocedeix sol·licitar el reconeixement del dretde reallotjament.

L’aprovació definitiva del projecte de re-parcel·lació comporta el reconeixement deldret a reallotjament per a aquelles personesque acreditin els requisits legals establerts iaixí ho hagin sol·licitat expressament en eltràmit d’audiència derivat de l’aprovació ini-cial del projecte.

128.7 El dret de reallotjament, en els termesestablerts en els apartats 1 a 5 d’aquest article,correspon també a les persones ocupants legalsd’habitatges afectats per l’execució del plane-jament mitjançant el sistema d’expropiació o, encas de gestió urbanística aïllada, mitjançantexpropiació o ocupació directa. En aquests ca-sos, l’obligació de fer efectiu el dret de reallot-jament recau en l’administració actuant o en lapersona beneficiària de l’expropiació, i cal do-nar audiència a les persones afectades a fi quepuguin exercir-lo.

En les actuacions expropiatòries, les perso-nes ocupants legals d’habitatge han de teniraquesta condició en el moment de l’aprovacióinicial de la relació de béns i drets si es tracta


d’actuacions aïllades o de polígons d’actuacióurbanística en sòl urbà delimitats directamentpel planejament general. En els sectors de pla-nejament derivat, així com quan la delimitaciódel polígon d’actuació urbanística en sòl urbà ol’afectació per actuació aïllada s’efectuï mitjan-çant una modificació puntual del planejamentgeneral, l’habitatge ha de constituir la seva re-sidència habitual amb anterioritat a l’aprovacióinicial del planejament derivat o de la modifi-cació puntual.

Article 129Substitució de sistemes i modalitats

129.1 L’administració actuant pot acordar,d’ofici o a instància de les persones interessades,la substitució del sistema d’actuació o de lamodalitat dins del sistema d’actuació prèviamentestablerts, fins i tot quan l’hagi establert un plaurbanístic, a través del procediment previst al’article 113 de la Llei d’urbanisme.

129.2 En el cas que les persones propietà-ries incompleixin llurs obligacions, l’administra-ció actuant pot acordar la substitució de la mo-dalitat de compensació bàsica o concertada perla de cooperació, així com la substitució del sis-tema de reparcel·lació pel d’expropiació. S’enténper incompliment d’obligacions, a aquests efec-tes, la inactivitat de les persones interessades enqualsevol de les fases de l’execució del plane-jament dins els terminis previstos per aquest.

129.3 La modalitat de cooperació pot sersubstituïda per la de compensació bàsica quanaixí ho sol·licitin les persones propietàries definques la superfície de les quals representi mésdel 50% de la superfície total del polígon d’ac-tuació urbanística, prèviament constituïdes, aaquests efectes, en entitat urbanística col·-laboradora provisional, excepte en el cas depropietari o propietària únics. La modalitat decooperació també pot ser substituïda per lamodalitat de compensació per concertacióquan s’exerceix la iniciativa prevista a l’article129.2 de la Llei d’urbanisme. En els casos in-dicats, l’administració actuant ha d’acordar lasubstitució quan hagi incomplert els terminisprevistos per a qualsevol de les fases d’execuciódel planejament.

129.4 La concessió de la gestió urbanísti-ca integrada en la modalitat de cooperació, aixícom la iniciativa de compensació per concer-tació en la modalitat de compensació bàsica norequereixen la tramitació prevista a l’apartat1 d’aquest article.

CAPÍTOL IISistema d’actuació urbanística per reparcel·lació

SECCIÓ PRIMERA

Disposicions generals

Subsecció primeraObjecte de la reparcel·lació

Article 130Objecte de la reparcel·lació

La reparcel·lació és necessària per a l’execuciódels polígons d’actuació urbanística per als ques’estableix aquest sistema d’actuació i té perobjecte les següents finalitats:

a) La distribució justa entre les persones in-teressades dels beneficis i càrregues de l’orde-nació urbanística.

b) La regularització de les finques per adap-tar la seva configuració a les exigències del pla-nejament.

c) La situació sobre parcel·les determinadesi en zones aptes per a l’edificació de l’aprofita-ment establert pel planejament urbanístic, tantl’adjudicat a les persones propietàries com el quecorrespon a l’administració actuant d’acord ambels deures de cessió de sòl amb aprofitamentestablerts legalment.

d) La cessió gratuïta, a favor de l’administra-ció municipal, dels terrenys destinats a sistemesurbanístics, d’acord amb el què estableix el pla-nejament.

e) La determinació de les quotes d’urbanit-zació a càrrec de les persones propietàries i, sis’escau, de l’administració actuant, així com laseva forma de pagament, que pot ser en metàl·lico mitjançant terrenys edificables. Les quotesd’urbanització inclouen tant el cost de l’obraurbanitzadora com les indemnitzacions i lescompensacions econòmiques que siguin neces-sàries per a fer efectiu el principi de distribucióequitativa de beneficis i càrregues.

Article 131Inici de l’expedient de reparcel·lació

131.1 L’inici de l’expedient de reparcel·-lació s’entén produït per ministeri de la llei ambl’aprovació definitiva de la delimitació del po-lígon d’actuació urbanística a executar peraquest sistema, o bé del pla urbanístic que con-tingui aquesta delimitació. Tanmateix, la datade referència de les valoracions contingudes enel projecte de reparcel·lació és la de la sevaaprovació inicial, i s’actualitzen en l’aprovaciódefinitiva d’acord amb l’interès legal del diner,a partir del transcurs del termini de sis mesosdes de l’aprovació inicial.

131.2 Un cop iniciat l’expedient de repar-cel·lació, l’entitat o persona a qui corresponguila seva formulació, ha de sol·licitar del Registrede la propietat la corresponent informació so-bre titularitat i càrregues de totes les finques in-closes en el polígon d’actuació urbanística. El re-gistrador, amb motiu d’aquesta sol·licitud, had’estendre al marge de cada finca nota expres-siva conforme són objecte de reparcel·lació. Uncop inscrita la indicada nota marginal, les suc-cessives persones interessades que facin cons-tar el seu dret en el Registre no han de ser ci-tades preceptivament en l’expedient, exceptequan s’hi personin expressament.

Subsecció segonaFinques aportades i participació de les personespropietàries

Article 132Obligacions d’informació i supòsits de discrepàn-cia

132.1 Les persones propietàries i titulars dedrets sobre les finques objecte de reparcel·lacióestan obligades a exhibir els títols que posseeixini declarar les situacions de fet i jurídiques queconeguin i afectin les seves finques.

132.2 En cas de discrepància entre els títolsi la realitat física de les finques, s’ha d’estar a larealitat física, essent d’aplicació el què estableixla legislació aplicable sobre inscripció en elRegistre de la propietat d’actes de naturalesaurbanística.

132.3 També és d’aplicació la legislació so-bre inscripció en el Registre de la propietat d’ac-

tes de naturalesa urbanística pel que fa als su-pòsits de immatriculació de finques, reanuda-ció del tracte successiu, discrepàncies quant a laseva titularitat, persona titular en parador des-conegut o titularitat desconeguda.

132.4 En el cas de titularitat desconegu-da, l’administració actuant té la condició detitular fiduciària de la finca i, a aquests efec-tes, pot dur a terme totes les operacions prò-pies de la reparcel·lació i, en especial, la ces-sió de la finca per al pagament de les despesesd’urbanització i l’adjudicació fiduciària al seufavor de les finques resultants. Quan, d’acordamb el projecte de reparcel·lació, correspona aquestes finques la percepció d’indemnitza-cions econòmiques, l’import d’aquestes esdiposita a la Caixa General de Dipòsits del’administració actuant. Un cop aprovat de-finitivament el projecte de reparcel·lació, l’ad-ministració actuant ha de posar el fet en co-neixement de l’administració competent pertal que procedeixi a l’adjudicació que corres-pongui d’acord amb les normes aplicables alsbéns vagants. Un cop adoptada la indicadaresolució, l’administració actuant adjudica lafinca, o bé la indemnització substitutòria a quicorrespongui, prèvia percepció de les despesesque s’haguessin originat com a conseqüènciade l’execució de la urbanització i dels seusinteressos legals.

Article 133Drets de les persones propietàries i valoració deles finques aportades a la reparcel·lació

133.1 El dret de les persones propietàri-es, si no hi ha acord unànime, és proporcio-nal a la superfície de les finques originàriesrespectives en el moment de l’aprovació de-finitiva de la delimitació del polígon d’actu-ació urbanística.

133.2 En aquells supòsits en què, en el sòlurbà i d’acord amb la legislació aplicable, l’apro-fitament de la parcel·la que resulta de l’edificaciói l’ús existent és superior a l’aprofitament cor-responent al dret de participació derivat de lasuperfície de la finca, s’apliquen les següentsregles:

a) Si l’edificació s’ha d’enderrocar, l’aprofi-tament diferencial s’ha d’indemnitzar però nodóna lloc a una major adjudicació d’aprofita-ment.

b) Si l’edificació i l’ús són conformes ambel planejament o no estan subjectes a enderro-cament, procedeix bé l’adjudicació a la personatitular originària, que participa en la comuni-tat de reparcel·lació amb el percentatge deri-vat de l’aprofitament que el planejament ques’executi atribueixi a la finca on es troba l’edi-ficació, bé l’exclusió de la finca de la reparcel·-lació.

133.3 En els supòsits de polígons disconti-nus, la ponderació de valors derivada de la lo-calització relativa dels terrenys s’ha d’efectuartenint en compte llur accessibilitat i adequacióper als usos previstos pel planejament, així comllur proximitat a les àrees urbanitzades del mu-nicipi. A les finques aportades se’ls assigna unvalor en unitats convencionals resultants dels co-eficients de ponderació, el qual determina la par-ticipació de llurs titulars en la distribució de be-neficis i càrregues.

133.4 En el cas de polígons d’actuació ur-banística que, d’acord amb el què estableix l’ar-ticle 35 d’aquest Reglament, tinguin vinculats


terrenys destinats a sistemes amb una altra clas-sificació de sòl, aquests terrenys no tenen laconsideració de finca aportada i no donen dreta l’adjudicació d’aprofitament urbanístic, ni espot computar la seva superfície als efectes del’exercici de la iniciativa d’execució del plane-jament en les modalitats de compensació delsistema de reparcel·lació. Aquests terrenysparticipen en la reparcel·lació als únics efectesde la determinació de la indemnització que cor-respon a llurs titulars i de fer efectiva llur cessióa l’administració, Per a la determinació de laindemnització que correspon a les personestitulars d’aquests terrenys s’han d’aplicar elscriteris de valoració establerts per la legislacióaplicable atenent a la classificació del sòl. Elpagament de la indemnització és a càrrec de lacomunitat de reparcel·lació.

Article 134Supòsits d’exclusió en la reparcel·lació

134.1 L’àmbit de la reparcel·lació és el delpolígon d’actuació urbanística, d’acord amb elque preveu l’article 112 de la Llei d’urbanisme,i les finques que el comprenen no en poden serexcloses, llevat dels supòsits que preveu l’apartat2 d’aquest article.

134.2 L’exclusió de determinats béns de lacomunitat de reparcel·lació s’ha d’ajustar al quedisposen les regles següents:

a) Les edificacions i instal·lacions preexis-tents compatibles amb les determinacions delpla d’ordenació que sigui objecte d’execuciópoden ser justificadament excloses del siste-ma de repartiment i de la comunitat de re-parcel·lació sense necessitat d’alterar la deli-mitació de la unitat reparcel·lable, sempre quees demostri, en aplicació dels criteris a que fareferència l’apartat 2.b) de l’article 133 d’a-quest Reglament, una desproporció substan-cial respecte dels beneficis i càrregues delconjunt de l’actuació. El sòl que s’exclogui hade ser aquell indispensable en relació amb lesprevisions del pla sobre parcel·les mínimes oen relació amb la funcionalitat de les edifica-cions que es mantenen, i l’exclusió no ha dedonar lloc a l’enriquiment injust de la personapropietària. Quan l’execució de les obres d’ur-banització comporti també un benefici de lesfinques excloses, aquesta exclusió pot limitar-se a la distribució d’aprofitaments i no impe-deix la participació ponderada de la fincaexclosa en les càrregues d’urbanització del’àmbit.

b) Han de ser excloses de la comunitat dereparcel·lació les superfícies de domini públicque, d’acord amb l’article 135 d’aquest Regla-ment, no participen en el repartiment de bene-ficis i càrregues.

Article 135Participació dels béns de domini públic en elrepartiment de beneficis i càrregues de la re-parcel·lació

135.1 Les superfícies de domini públic, aixíqualificades per determinació de la legislaciósectorial aplicable sobre vies pecuàries, canals,carreteres, ferrocarrils o altres, no participen enel repartiment de beneficis i càrregues si esmanté l’afectació i no experimenten variació enel planejament que calgui executar. S’entén quehi ha variació si l’actuació prevista comporta quees fa compatible el manteniment de l’afectacióal domini públic amb l’establiment d’usos urba-

nístics, mitjançant la corresponent qualificacióde zones o sistemes.

135.2 Les superfícies que formen part deldomini públic marítimo-terrestre o hidràulic noparticipen en el repartiment de beneficis i càr-regues, encara que generin despeses d’urbanit-zació a càrrec de la comunitat de reparcel·lació.Això no obstant, quan, d’acord amb la legisla-ció aplicable, el planejament urbanístic preve-gi usos urbanístics en el domini públic portua-ri, aquest planejament estableix les càrregues enles que li correspon participar

135.3 Els altres béns de domini públic, queja ho siguin en el moment de la tramitació delprojecte de reparcel·lació, participen en el re-partiment de beneficis i càrregues en els supò-sits que preveuen els apartats 4 i 5 de l’article 120de la Llei d’urbanisme.

Article 136Participació de les persones propietàries en lesmodalitats del sistema de reparcel·lació

136.1 En la modalitat de compensació bà-sica del sistema de reparcel·lació, les personespropietàries de les finques afectades poden de-cidir la seva incorporació a la junta de compen-sació i manifestar l’esmentada decisió en el trà-mit d’audiència, al si de la tramitació de lesbases i els estatuts, i, posteriorment, en qual-sevol moment fins transcorreguts vint dies desde la notificació de l’acord d’aprovació defini-tiva de la constitució de la junta de compensa-ció. Així mateix, en l’indicat tràmit d’audièn-cia poden comprometre la seva participació enl’execució, en els termes establerts a l’apartatsegüent.

136.2 En les modalitats de compensacióbàsica i compensació per concertació, les per-sones propietàries de finques afectades podencomprometre la seva participació en l’execu-ció en el tràmit d’audiència de les bases d’ac-tuació o del projecte de bases i, en la moda-litat de cooperació mitjançant concessió de lagestió urbanística integrada, en el tràmit d’au-diència del projecte de reparcel·lació. En totsels casos, les persones propietàries han deconstituir fiança en qualsevol de les formes ad-meses per la legislació de contractes de les ad-ministracions públiques, per una quantia del12% de les despeses estimades d’urbanitzaciócorresponents a la finca de la qual es tracti,d’acord amb la proporció de la seva superfí-cie respecte a la del total del sector, i en elsterminis que estableixen els articles 171.3,178.4 i 183.6 d’aquest Reglament.

136.3 En els supòsits dels apartats 1 i 2 d’a-quest article, les persones propietàries han deser informades, en ocasió del tràmit d’audièn-cia que correspongui segons la modalitat, de lesalternatives previstes per la Llei d’urbanisme peral cas de manca de participació en l’execució, ales que es refereix l’apartat següent.

136.4 Quan les persones propietàries nos’incorporen a la junta de compensació, en lamodalitat de compensació bàsica, i no garan-teixen la seva participació en les modalitats decompensació bàsica, compensació per concer-tació i de cooperació mitjançant concessió dela gestió urbanística integrada, les seves finquespoden ser expropiades o bé poden ser objec-te de reparcel·lació, sense prèvia expropiació,d’acord amb el que estableixin les bases o elprojecte de reparcel·lació, segons correspon-gui i, en el cas que siguin objecte de reparcel·-

lació, es pot preveure l’obligació de pagamentde les despeses d’urbanització mitjançant l’ad-judicació de finques de resultat, fins a cobrir laquantia de les despeses, a favor de la junta decompensació, de l’empresa urbanitzadora si enforma part, de l’administració actuant o de lapersona titular de la gestió urbanística integra-da, segons s’escaigui.

L’adjudicació de les finques de resultat esmen-tades es fa per títol de cessió en pagament de lesdespeses d’urbanització. L’adjudicació es fa perescreix, sens perjudici de la liquidació que per-toqui a favor del propietari o propietària, demanera que cobreixi les despeses d’urbanitza-ció necessàries.

Les modificacions que, si s’escau, calgui in-troduir en el projecte de reparcel·lació en virtutdel què estableix el paràgraf anterior s’han desotmetre a audiència de les persones interes-sades, però no requereixen, per aquest motiu,la celebració d’un nou tràmit d’informació pú-blica.

136.5 Quan les persones propietàries s’in-corporen a la junta, en la modalitat de compen-sació bàsica, o bé garanteixen la seva participa-ció, en les modalitats de compensació bàsica,compensació per concertació o cooperació ambconcessió de la gestió urbanística integrada, llursfinques són objecte de reparcel·lació i han d’abo-nar les corresponents quotes d’urbanitzaciód’acord amb la seva participació en el polígond’actuació urbanística.

136.6 Quan les persones propietàries, mal-grat haver-se incorporat a la junta de compen-sació o haver garantit la seva participació segonsla modalitat, incompleixin l’obligació de paga-ment de les quotes d’urbanització, l’administra-ció competent, a instància de la junta de com-pensació o de les persones interessades que hanassumit la gestió urbanística, segons correspon-gui, pot acordar bé exigir el pagament de lesquotes urbanístiques per la via de constrenyi-ment, bé la cessió de finques de resultat en pa-gament de les quotes d’urbanització, o bé l’ex-propiació de la finca adjudicada. Quan s’opta perla cessió de finques de resultat, cal formular itramitar la corresponent operació jurídica com-plementària.

136.7 En la modalitat de cooperació senseconcessió de la gestió urbanística integrada, lamanca de pagament de les quotes d’urbanitzaciódóna lloc a l’aplicació del què estableix l’apar-tat 6 d’aquest article.

Article 137Expropiació de finques en la reparcel·lació

137.1 Quan, en els casos previstos en elsapartats 4, 6 i 7 de l’article anterior, s’apliqui l’ex-propiació de les finques aportades o resultants,segons correspongui, aquesta es pot dur a ter-me, a sol·licitud de la persona beneficiària, sis’escau, bé com actuació aïllada, bé pel proce-diment de taxació conjunta. En el cas que s’optipel procediment de taxació conjunta, se segui-ran les regles següents:

a) L’aprovació definitiva de l’expedient im-plica la declaració d’urgència de l’expropiació,i legitima l’òrgan actuant per aixecar l’acta d’o-cupació a favor de la persona beneficiària i sol·-licitar la pràctica de l’anotació preventiva cor-responent, amb el previ pagament o dipòsit del’import de la taxació aprovada d’acord amb elscriteris de valoració establerts a la legislacióaplicable.


b) Feta l’anotació preventiva a què es refe-reix l’apartat a), el projecte de reparcel·lació,si s’escau, es tramita i conclou de manera or-dinària. En aquest cas, un cop aprovat defini-tivament aquest projecte, la finca o finquesresultants que corresponguin per subrogacióreal a l’ocupada s’adjudiquen a la personabeneficiària de l’expropiació. L’anotació pre-ventiva es cancel·la amb la inscripció del pro-jecte de reparcel·lació.

137.2 En l’expropiació de les finques apor-tades, l’ajuntament, amb audiència prèvia de lapersona beneficiària de l’expropiació, pot dei-xar sense efectes l’expedient d’expropiació ini-ciat quan la persona propietària aboni la partproporcional de les despeses realitzades amb elsinteressos legals corresponents, així com els ques’haguessin acreditat durant la tramitació delprojecte d’expropiació, i garanteixi el pagamentde la resta de despeses d’urbanització que licorresponguin en la forma establerta a l’article136.2 d’aquest Reglament, sempre que no s’hagiatorgat encara l’acta d’ocupació en supòsits deprocediment de taxació conjunta, o que no s’hagideterminat el preu just amb caràcter definitiuen via administrativa en supòsits d’expropiaciópel procediment ordinari. En els supòsits d’ex-propiació per manca d’adhesió a la junta decompensació, la propietat ha de sol·licitar, a més,la seva incorporació a la junta si la indicadaexpropiació queda sense efectes.

Subsecció terceraAdjudicació de finques resultants

Article 138Consideració de persones adjudicatàries i inne-cessarietat de nova adjudicació

138.1 Tota la superfície inclosa en l’àmbitde la reparcel·lació, sigui o no sigui edificable,ha de ser objecte de nova adjudicació en el pro-jecte de reparcel·lació o bé de confirmació de ti-tularitat.

138.2 Sens perjudici del què estableix l’ar-ticle 134 d’aquest Reglament, el projecte dereparcel·lació ha de confirmar a favor de lespersones propietàries la titularitat dominical deles seves pròpies finques d’origen en els casossegüents:

a) Finques edificades de conformitat amb elplanejament que s’executa, a les quals se’ls aplical’article 133.2.b) d’aquest Reglament.

b) Finques amb edificacions no ajustadesal planejament que s’executa, sempre que noestiguin en situació de fora d’ordenació i queconcorrin conjuntament les circumstàncies se-güents:

1r. Que no en calgui l’enderrocament per al’execució de les obres d’urbanització.

2n. Que es puguin destinar a usos compati-bles amb l’ordenació urbanística.

3r. Que no siguin objecte d’un expedient deprotecció de la legalitat urbanística que puguidonar lloc a l’enderrocament de l’edificació.

4t. Que el dret de les persones propietàri-es en la reparcel·lació no sigui inferior, en mésdel 15%, al que correspongui a la parcel·la mí-nima edificable, ni que l’aprofitament que cor-respongui d’acord amb el planejament a lasuperfície de la finca que s’adjudica no exce-deixi en més del 15% del dret de la personapropietària. A aquests efectes, és d’aplicacióel què estableix l’article 133.2.b) d’aquest Re-glament.

138.3 El projecte de reparcel·lació tambépot confirmar a favor de les persones propie-tàries la titularitat dominical de les seves prò-pies finques d’origen quan la diferència en méso en menys entre l’aprofitament que els corres-pongui, d’acord amb el planejament, i el quecorrespondria a la persona propietària, en pro-porció amb el seu dret, sigui inferior al 15%d’aquest.

138.4 Les persones propietàries, en totes lessituacions dels apartats 2 i 3 d’aquest article,tenen la consideració d’adjudicatàries a tots elsefectes de la reparcel·lació, i també, en tots elscasos, la confirmació de la titularitat de les fin-ques d’origen es fa sens perjudici de la regula-rització de termenals, quan sigui necessària, i deles compensacions econòmiques que pertoquin.

Article 139Determinacions i criteris per a l’adjudicació definques

139.1 No poden adjudicar-se com a finquesindependents superfícies inferiors a la parcel·-la mínima edificable o que no reuneixin la con-figuració i les característiques adequades per ala seva edificació conforme al planejament.

139.2 La superfície enclavada entre duesedificacions que hagin de mantenir-se, pot ad-judicar-se com a finca independent edificable,encara que no tingui les dimensions de la parcel·-la mínima, sempre que la diferència no excedeixidel 15% d’aquesta última i es compleixin la restade determinacions del planejament.

139.3 Excepció feta del supòsit previst perl’apartat 2.a) de l’article anterior, i llevat d’acordentre les persones propietàries afectades, en elprojecte de reparcel·lació no es poden fer adju-dicacions que excedeixin el 15% dels drets deles persones adjudicatàries.

139.4 Sempre que ho permetin les determi-nacions del planejament urbanístic, l’adjudicacióde finques independents al major nombre pos-sible de persones propietàries és preferent a l’ad-judicació de finques en indivís, i aquesta darreraa la indemnització en metàl·lic, sens perjudici delquè estableix l’apartat següent. En l’adjudica-ció en indivís s’ha de procurar la creació de co-munitats amb el menor nombre possible depersones copropietàries.

139.5 Quan, d’acord amb l’article 120.1.d)de la Llei d’urbanisme, la quantia dels drets deles persones propietàries no arribi al 15% de laparcel·la mínima edificable, l’adjudicació s’ha desubstituir necessàriament per una indemnitzacióen metàl·lic, excepte en els casos d’acord unà-nime de la comunitat de reparcel·lació.

Article 140Valoració de les finques resultants

140.1 La valoració de les finques resultantss’ha d’efectuar en unitats de valor, resultants del’aplicació de les regles de ponderació que es-tableix l’article 37 de la Llei d’urbanisme.

140.2 La ponderació de valor de les finquesresultants en funció de llur localització única-ment procedeix quan la indicada localitzaciódifereix substancialment de la de les finquesaportades i la ubicació de les finques resultantsprodueix una diferència relativa de valor.

Article 141Adjudicació de terrenys en pagament de despe-ses d’urbanització

141.1 Correspon al projecte de reparcel·-

lació establir la cessió i adjudicació de finquesde resultat en pagament de les despeses d’ur-banització, si s’escau. Quan el projecte dereparcel·lació conté aquestes determinacions,ha d’establir la participació, en l’aprofitamenturbanístic de l’àmbit, de qui faci front a lesdespeses d’urbanització establertes a l’article114 de la Llei d’urbanisme. Aquesta partici-pació s’ha de concretar establint un percen-tatge com a repercussió del cost de les càrre-gues d’urbanització sobre el valor dels solarsresultants, ja urbanitzats.

141.2 L’adjudicació de les finques s’efec-tua, segons correspongui en funció de la mo-dalitat, a favor de l’administració actuant, dela junta de compensació o de la persona titu-lar de la gestió urbanística integrada. El pro-jecte de reparcel·lació pot adjudicar també lesfinques a l’empresa urbanitzadora incorporadaa la junta de compensació.

141.3 Quan la cessió de finques de resultaten pagament d’obres d’urbanització es produ-eix un cop aprovat definitivament el projecte dereparcel·lació, la corresponent adjudicació es dua terme mitjançant una operació jurídica com-plementària de la reparcel·lació, d’acord ambl’article 168.1.f) d’aquest Reglament.

141.4 La cessió de finques prevista enaquest article dóna lloc a la liquidació total oparcial, segons correspongui, de les despesesd’urbanització imputables a la resta de finquesresultants adjudicades al propietari o propi-etària originaris, les quals no queden afectesals saldos de la liquidació provisional i defi-nitiva en tot allò que hagi estat abonat mitjan-çant la cessió de finques.

Article 142Cessió de sòl amb aprofitament urbanístic

142.1 Correspon al projecte de reparcel·lacióestablir l’emplaçament del sòl amb aprofitamenturbanístic que s’hagi de cedir obligatòriament igratuïtament a l’administració actuant.

142.2 Quan són d’aplicació les previsionsdels articles 43.3 o 45.3 de la Llei d’urbanisme,la cessió de terrenys fora del sector es produeixtambé amb l’aprovació del projecte de reparcel·-lació, que incorpora els referits terrenys ambl’únic efecte d’adjudicar-los a favor de l’admi-nistració actuant.

142.3 Quan en aplicació dels indicats pre-ceptes procedeix el pagament total o parcial del’equivalent econòmic del sòl de cessió ambaprofitament, l’import de l’equivalent es fixatambé en el projecte de reparcel·lació i el seupagament a favor de l’administració actuant éspreferent al pagament de la resta de càrreguesurbanístiques.

Article 143Determinacions del projecte de reparcel·lació pera l’adjudicació d’edificacions en règim de pro-pietat horitzontal

143.1 La reparcel·lació, en sòl urbà, per fa-cilitar els processos de reforma interior i de re-habilitació, pot donar lloc a la divisió d’edifica-cions existents en règim de propietat horitzontal,i a l’adjudicació de les diferents finques consti-tuïdes d’acord amb aquest règim, les quals te-nen la consideració de finques de resultat. Tam-bé es poden adjudicar com a finques de resultataquelles constituïdes en règim de propietathoritzontal amb anterioritat a la formulació delprojecte de reparcel·lació.


Aquestes finques de resultat poden consistir,si escau, en edificacions pendents d’execuciód’obres de rehabilitació, i s’ha de fer constar,aleshores, l’obligació d’executar-les.

143.2 Si no s’ha atorgat prèviament o si-multàniament l’escriptura pública constitutivade la propietat horitzontal, el projecte dereparcel·lació té la naturalesa de títol consti-tutiu i ha de contenir les determinacions ne-cessàries per a la seva inscripció en el regis-tre de la propietat.

Subsecció quartaContingut del projecte de reparcel·lació

Article 144Contingut de la memòria

144.1 En la memòria del projecte de re-parcel·lació es fa constar:

a) El planejament que és objecte d’execució.b) La identificació i superfície de la unitat

reparcel·lable.c) Els criteris aplicats en ordre a la valoració,

si s’escau, de les finques aportades i de les fin-ques resultants i la distribució de beneficis icàrregues.

d) La justificació del compte de liquidacióprovisional de la reparcel·lació amb especificacióde les partides següents:

1r. El pressupost provisional de despeses d’ur-banització.

2n. Les despeses generades per la redacció delprojecte, i, si s’escau, del planejament que s’exe-cuta i del projecte d’urbanització, així com qual-sevol altra despesa prevista amb especificacióde la seva causa.

3r. La previsió de les despeses necessàriesper a la formalització i inscripció del projec-te de reparcel·lació. La quantia de les indem-nitzacions en metàl·lic per cancel·lació decàrregues i altres drets a satisfer a llurs titu-lars, les corresponents a les persones titularsde drets externs a l’àmbit per ocupacions tem-porals requerides per l’execució de l’obraurbanitzadora, així com la de les indemnitza-cions a satisfer a determinades persones pro-pietàries a les quals no s’adjudica sòl o se’lsadjudica en menor proporció a la seva apor-tació, i la de les persones titulars de restes definques externes al sector en raó de la sevareduïda superfície. La data per determinar elvalor d’aquestes indemnitzacions és la queestableix l’article 131 d’aquest Reglament.

e) La identificació d’aquelles càrregues d’ur-banització que, d’acord amb el què estableixl’article 127.3 d’aquest Reglament, no van acàrrec de la comunitat reparcel·latòria i han deser per tant assumides de forma individualitzadaper les persones propietàries de les finques.

f) La quantificació, si escau, de l’equivalenteconòmic del deure de cessió de sòl amb apro-fitament urbanístic.

g) La identificació dels elements que no s’hand’indemnitzar perquè es poden conservar pro-visionalment, ja sigui per no ser radicalment in-compatibles amb l’ordenació, per no ser neces-sària la seva eliminació per realitzar les obresd’urbanització previstes en el pla, o per estarsituats en una superfície que calgui adjudicaríntegrament al seu propietari o propietària

h) La determinació de l’existència de dretsde reallotjament i les previsions per a fer-loefectiu, tant temporalment com de forma de-finitiva.

144.2 Aquest contingut es pot ampliar oreduir en congruència amb les característiquespròpies de cada reparcel·lació.

Article 145Persones interessades en l’expedient

El projecte de reparcel·lació ha de contenirl’enumeració de les persones afectades per lareparcel·lació, bé pel seu caràcter de personespropietàries de les finques aportades, bé en con-cepte de titulars d’altres drets, i ha d’especificarllurs circumstàncies personals, conforme al queestableix la legislació hipotecària.

Article 146Circumstàncies de les finques aportades

En la relació de les finques aportades s’ha defer constar, respecte de cadascuna d’elles, elsegüent:

a) La seva descripció d’acord amb la realitatfísica i amb les especificacions requerides per lalegislació hipotecària. Si la descripció de la fincaen el Registre no coincideix amb la real, per raóde la seva extensió superficial, límits o edificaci-ons que s’hagin de mantenir, es fa constar així enel projecte, a fi que es porti a terme la rectificacióregistral que procedeixi en cada cas. Si la finca noconsta inscrita en el Registre, el projecte ho ha defer constar, als efectes de la seva immatriculació.

b) La seva titularitat dominical, amb especi-ficació del títol d’adquisició. En cas que la fin-ca inclosa es trobés inscrita en el Registre de lapropietat, en el projecte s’ha de tenir en comptecom aportant a la persona titular registral, lle-vat del cas que fos procedent la represa del tracteregistral interromput, la qual es produeix mit-jançant el projecte de reparcel·lació, conformeal que estableix la legislació aplicable sobre ins-cripció en el Registre de la propietat d’actes denaturalesa urbanística.

c) En cas de titularitat desconeguda, el pro-jecte ha de fer constar aquesta circumstànciai la titularitat fiduciària de l’administració ac-tuant en aplicació del què estableix l’article132.4 d’aquest Reglament. La immatriculacióes practica de conformitat amb la legislació hi-potecària.

d) En el supòsit que alguna de las finquess’inclogui només parcialment en la unitat re-parcel·lable, la descripció de la porció afectadaper l’actuació. A aquest efecte, s’ha d’especi-ficar el límit per on es practica la segregaciórespecte de la finca matriu, així com la reduc-ció de la cabuda d’aquesta.

e) En cas que pels serveis tècnics de l’òrganactuant s’aprecia l’existència de conflictes de ti-tularitat sobre finques no inscrites, o de supòsitsde doble immatriculació, aquesta situació s’ha dereflectir en el projecte i les finques han de cons-tar com a litigioses. Quan es tracta de finquesprèviament inscrites en el Registre, el projectenomés ha de tenir en compte situacions litigio-ses quan s’acredita davant l’òrgan actuant l’exis-tència d’anotació preventiva de la demanda cor-responent. Posteriorment, s’adjudica la finca a quiacredita la seva titularitat d’acord amb el què es-tableix la legislació aplicable.

f) Les finques que queden excloses de lareparcel·lació en aplicació del què estableix l’ar-ticle 134 d’aquest Reglament.

Article 147Definició i adjudicació de finques resultants

Pel que fa a la definició i adjudicació de les

finques resultants el projecte ha de fer constarles circumstàncies següents:

a) La seva descripció, d’acord amb les exigèn-cies de la legislació hipotecària. En el cas que estracti de finques destinades totalment o parcial-ment a la construcció d’habitatges de protecciópública, aquesta circumstància, així com la mo-dalitat específica que els és d’aplicació, d’entreles establertes en la legislació corresponent, s’hade fer constar en la descripció de les finques pertal que consti en el Registre de la propietat.

Quan es tractés de finques destinades a do-mini i ús públic s’han de formar tantes finquescom porcions de sòl no contigües entre sí ambla mateixa destinació urbanística.

b) El títol d’adjudicació, segons es realitzi persubrogació real amb les finques o participacionsaportades per la persona adjudicatària, o a títold’adquisició originària respecte de les cessionsque es realitzin en compliment dels deures legals,i també en els supòsits d’adjudicació de finquesen pagament de les càrregues d’urbanització.

c) La titularitat individual o en proindivís dela persona o persones adjudicatàries de cadafinca resultant.

d) En cas que s’aportin al projecte finquesen règim de comunitat de béns, qualsevol deles persones aportants pot sol·licitar, bé si s’es-cau, mitjançant la formulació del projecte, bémitjançant l’al·legació corresponent en el pe-ríode d’informació pública, que l’adjudicacióa cadascun dels partícips tingui lloc mitjançantl’atribució de parcel·les independents, sempreque això sigui possible d’acord amb les previ-sions sobre parcel·la mínima i amb la seva par-ticipació en la comunitat reparcel·latòria iconsenteixin en l’adjudicació proposada lespersones titulars d’altres drets o càrreguespreexistents sobre la finca aportada.

e) La descripció de les edificacions que esmantenen sobre les finques resultants quanaquesta no consti en el Registre de la propietat,així com, si s’escau, la seva adjudicació en règimde propietat horitzontal d’acord amb el queestableix l’article 143 d’aquest Reglament.

f) Si sobre l’edificació existent en la fincaaportada s’hagués constituït règim de propietathoritzontal i aquesta edificació s’hagués d’en-derrocar per ser incompatible amb les deter-minacions del pla que és objecte d’execució,l’adjudicació de la finca resultant, quan no ésd’aplicació el què estableix l’article 120.1.d) dela Llei d’urbanisme, s’efectua en règim de co-munitat de béns, fixant-se les participacionsd’acord amb les quotes que corresponien a lespersones propietàries en la propietat horitzon-tal extingida. Aquesta adjudicació s’entén sensperjudici de les indemnitzacions que puguincorrespondre a alguna de les persones propi-etàries per raó del cessament en l’ús o explo-tació dels pisos o locals o de les que puguin cor-respondre a totes elles pel valor de l’edificacióa enderrocar, així com en aplicació del quèestableix l’article 133.2 d’aquest Reglament.

g) En la descripció de les finques resultantss’ha de fer constar l’obligació de conservar imantenir la urbanització a càrrec de les perso-nes propietàries, quan així ho determini el plaque s’executa.

Article 148Càrregues preexistents i drets inscrits amb pos-terioritat a la nota marginal

148.1 A efectes del trasllat de càrregues a


títol de subrogació real entre finques aportadesi adjudicades, el projecte ha de precisar els as-pectes següents:

a) Ha d’especificar cada una de les càrreguesque resultin incompatibles amb les determina-cions del planejament que s’executa, la raó dela seva incompatibilitat, la indemnització que enel seu cas s’hagi de satisfer a qui en sigui titulari el pagament o consignació de la citada indem-nització.

b) Respecte de cada una de les càrreguescompatibles, el projecte les ha de traslladar a lafinca resultant que substitueixi per subrogacióreal la finca gravada.

c) Si de la finca aportada en resulten diver-ses finques resultants, les càrregues es traslla-den a totes elles, llevat que es determini unaaltra cosa per acord unànime de les personesinteressades. Aquest acord pot fer-se constaren el projecte mitjançant compareixença con-junta o successiva de les persones interessades,de la que s’ha d’estendre la diligència corres-ponent. L’administració actuant ha de comu-nicar a les persones interessades aquesta pos-sibilitat, amb motiu de l’aprovació inicial delprojecte de reparcel·lació.

d) Quan s’haguessin de traslladar a una fincaadjudicada diverses càrregues compatibles pro-cedents de diferents finques aportades, s’ha dedeterminar, si s’escau, la quota que correspona cadascuna d’elles en funció del valor que s’hagitingut en compte en el projecte a efectes de fi-xació de drets.

e) En el supòsit que l’administració actuanttingués coneixement de la càrrega durant laredacció del projecte i abans de l’acabament deltermini establert per a la informació pública, n’ésobligatòria la fixació de la quota.

148.2 Els drets inscrits en les finques deprocedència amb posterioritat a la nota mar-ginal d’inici de l’expedient, així com els ques’inscriguin durant la tramitació del projecte dereparcel·lació quan no existeixi la nota marginali no constin degudament incorporats a l’indi-cat projecte, es traslladen directament i d’oficipel registrador a les finques de resultat que lessubstitueixen per subrogació.

Article 149Compte de liquidació provisional

149.1 En la determinació del compte de li-quidació provisional de la reparcel·lació, s’had’especificar la responsabilitat que correspona cada finca resultant per raó de les despesesd’urbanització i de les altres despeses del pro-jecte.

149.2 Els saldos del compte de liquidaciós’entenen provisionals i a compte, fins ques’aprovi la liquidació definitiva de la reparcel·-lació. L’esmena d’errors i omissions, així comles rectificacions que siguin procedents es te-nen en compte en la liquidació definitiva, peròno suspenen l’exigibilitat dels saldos provisi-onals aprovats amb el projecte de reparcel·-lació.

149.3 Les partides que comprengui el comp-te de liquidació per a cada finca es compensenquan siguin de signe diferent, essent exigiblesúnicament els saldos resultants.

149.4 S’entén, a tots els efectes, que els sal-dos del compte de liquidació provisional sóndeutes líquids i exigibles, a favor de l’adminis-tració actuant, la junta de compensació o bé lapersona titular de la gestió urbanística integrada,

segons s’escaigui d’acord amb la modalitat pera l’execució del planejament.

Article 150Documentació gràfica del projecte de reparcel·-lació

150.1 El projecte de reparcel·lació ha d’in-corporar, com a mínim, la següent documentaciógràfica:

a) Plànol de situació del polígon d’actuacióurbanística objecte de reparcel·lació.

b) Plànol que reflecteixi l’ordenació previstaen el planejament urbanístic objecte d’execució.

c) Plànol de finques aportades.d) Plànol de finques resultants i adjudicaci-

ons.e) Plànol de superposició de finques aporta-

des i resultants.150.2 Els plànols assenyalats en les lletres

b) a e) de l’apartat anterior han de redactar-sesobre cartografia topogràfica digital de l’àmbiti a una escala entre 1:500 i 1:1.000.

Subsecció cinquenaEficàcia del projecte de reparcel·lació

Article 151Eficàcia del projecte de reparcel·lació

L’eficàcia del projecte de reparcel·lació, i el seuaccés al Registre de la propietat, requereixen:

a) La notificació de la seva aprovació defi-nitiva a totes les persones titulars interessades.En els casos de persones titulars de càrreguescompatibles, a falta de l’acord unànime al quales refereix l’article 148.1.c) d’aquest Reglament,la notificació ha d’expressar la finca o finquesresultants sobre la que recauen aquests drets atítol de subrogació real.

b) L’acreditació que s’ha procedit al paga-ment o al dipòsit de les indemnitzacions corres-ponents a les persones propietàries a les quals,atesa l’escassa quantia de llurs drets, el projecteno els adjudica finques resultants. Cal acreditartambé el pagament o dipòsit de les indemnitza-cions per l’extinció dels drets preexistents sobreles finques aportades.

Article 152Contingut de la certificació del projecte de re-parcel·lació

La certificació de l’aprovació definitiva delprojecte de reparcel·lació que ha d’expedir l’òr-gan competent als efectes de la inscripció delprojecte en el Registre de la propietat ha de ferconstar, a més de l’acord d’aprovació definiti-va, el compliment de les condicions d’eficàciaque assenyala l’article anterior, i la fermesa envia administrativa de l’aprovació definitiva delprojecte.

Subsecció sisenaEfectes del projecte de reparcel·lació

Article 153Efectes jurídico-reals

L’aprovació definitiva del projecte de re-parcel·lació, quan ha adquirit fermesa en via ad-ministrativa, comporta els efectes establerts al’article 121 de la Llei d’urbanisme.

Article 154Afectació de les finques al pagament de les càr-regues d’urbanització

154.1 Queden afectes al compliment de

l’obligació d’urbanitzar totes les persones titularsdel domini o altres drets reals sobre les finquesde resultat que resultin del projecte de reparcel·-lació que constessin inscrits amb anterioritat al’aprovació del projecte.

154.2 Les finques resultants dels projectesde reparcel·lació, d’acord amb la legislació ur-banística, queden afectades al pagament de:

a) El saldo de la liquidació definitiva.b) L’import que els correspongui en el saldo

del compte de liquidació provisional de la re-parcel·lació.

c) La quota de participació que se’ls atribu-eixi en el pagament de la liquidació definitivaper les càrregues d’urbanització, sens perjudi-ci de la compensació procedent per raó de lesindemnitzacions que poguessin tenir lloc.

154.3 Aquesta afecció s’ha d’inscriure enel Registre de la propietat d’acord amb la nor-mativa reguladora de la inscripció al Registrede la Propietat d’actes de naturalesa urbanís-tica.

Article 155Vigència de l’afecció

D’acord amb la legislació aplicable, l’afeccióregistral caduca, en qualsevol cas, als set anysde la seva inscripció. No obstant, si durant la sevavigència s’hagués elevat a definitiu el compteprovisional de liquidació del projecte de re-parcel·lació, aquesta caducitat es produeix alsdos anys a comptar des de la data de la consta-tació en el Registre de la propietat del saldodefinitiu.

Article 156Sol·licitud de cancel·lació de l’afecció

Es pot sol·licitar la cancel·lació de l’afecció,d’acord amb la legislació aplicable, abans de laseva data de caducitat, a instància de qualsevolde les persones titulars del domini o altres dretsreals, acompanyant a la sol·licitud certificació del’administració actuant, de la junta de compen-sació, o de la persona titular de la gestió urba-nística integrada, segons correspongui en fun-ció de la modalitat, expressiva d’haver estatsatisfet el compte de la liquidació definitivareferent a la finca de què es tracti. En les mo-dalitats de compensació bàsica, compensació perconcertació, i cooperació amb concessió de lagestió urbanística integrada, cal acompanyartambé certificació de l’administració actuantexpressiva d’haver estat rebuda l’obra d’urba-nització en els termes previstos en aquest Re-glament.

Article 157Innecessarietat de l’afecció

No cal la pràctica de l’afecció quan del pro-jecte de reparcel·lació resulta que l’obra d’urba-nització ha estat realitzada i pagada, així comdegudament complertes la resta de càrreguesd’urbanització.

Article 158Incompliment de l’obligació d’urbanitzar

En cas d’incompliment de l’obligació de pa-gament resultant de la liquidació de les despe-ses d’urbanització, si l’administració actuant, lajunta de compensació o la persona titular de lagestió urbanística integrada optés pel seu cobra-ment per la via de constrenyiment, l’administra-ció ha de dirigir el procediment contra les per-sones titulars del domini i s’ha de notificar a les


altres persones titulars d’altres drets inscrits oanotats subjectes a l’afecció. En cas de pagamentper qualsevol d’aquests titulars de drets diferentsdel domini, qui satisfaci l’import de la liquida-ció pot repercutir-la contra la persona propie-tària.

Article 159Concentració de responsabilitat

159.1 L’administració actuant pot aprovarla concentració de la responsabilitat a què es-tiguessin subjectes determinades finques enaltres finques resultants del projecte, sempre quees compleixin els requisits següents:

a) Que les condicions que possibilitin la con-centració estiguin previstes en el projecte dereparcel·lació.

b) Que, no donant-se l’anterior circumstàn-cia, la finca sobre la qual es pretengui la con-centració estigui valorada en quantia suficientper a suportar la seva pròpia responsabilitat ila de la finca alliberada i que consenteixin enla concentració totes les persones que siguin ti-tulars, tant del domini com d’altres drets ocàrregues.

159.2 La inscripció de la nova responsabi-litat sobre les finques en què aquesta es concentrise sol·licita mitjançant la certificació de l’acordd’aprovació de l’administració urbanística ac-tuant.

Article 160Hipoteques en garantia d’obres

En el projecte de reparcel·lació es pot esta-blir que l’afecció no produeixi efectes respectea creditors hipotecaris quan la hipoteca tinguiper finalitat assegurar crèdits concedits per afinançar la realització d’obres d’urbanització od’edificació, sempre que, en aquest últim cas,l’obra d’urbanització estigui garantida en la sevatotalitat.

Article 161Substitució de garanties

Quan el projecte de reparcel·lació tingui perobjecte l’execució d’un polígon d’actuació urba-nística comprès en l’àmbit territorial d’un plaurbanístic derivat d’iniciativa particular, l’apro-vació definitiva del projecte en què es faci cons-tar l’afecció de les finques resultants al pagamentdel saldo de la liquidació definitiva de les des-peses d’urbanització i les altres despeses delprojecte implica la cancel·lació de les garantiesprestades als efectes previstos en l’article 101.3de la Llei d’urbanisme.

Article 162Compte de liquidació definitiva

162.1 La liquidació definitiva de la reparcel·-lació té lloc quan conclou la urbanització i s’haproduït la recepció de l’obra urbanitzadora perpart de l’administració actuant.

162.2 La liquidació definitiva té exclusiva-ment efectes econòmics i no pot afectar a la ti-tularitat dels terrenys, sens perjudici de les al-teracions que es puguin produir en aquestatitularitat en els supòsits d’expropiació o cessióde finques en pagament d’obres d’urbanització,quan les persones propietàries incompleixenllurs obligacions.

162.3 En la liquidació definitiva s’han de te-nir en compte totes les despeses en les que s’hagiincorregut efectivament durant el procés d’exe-cució del planejament, incloent el cost efectiu

de l’obra urbanitzadora i els errors i omissionsque s’haguessin pogut produir en el compte deliquidació provisional.

162.4 L’aprovació de la liquidació definitivadóna lloc, si s’escau, a la liquidació de les cor-responents quotes i se sotmet a la mateixa tra-mitació que el projecte de reparcel·lació, ambaudiència de les persones interessades, senseque, però, sigui necessari el seu sotmetiment ainformació pública.

Article 163Rectificacions derivades de resolucions adminis-tratives o judicials

Les rectificacions que calgui introduir en elcompte de liquidació com a conseqüència de re-solucions administratives o judicials són a càr-rec de la comunitat de reparcel·lació i s’inclouenen el compte de liquidació definitiva. Si aquestesrectificacions es produïssin amb posterioritat ala liquidació definitiva, s’ha de modificar aquestaliquidació seguint el mateix tràmit que per a laseva aprovació.

Subsecció setenaAltres supòsits de reparcel·lació

Article 164Reparcel·lació voluntària

164.1 Totes les persones propietàries de fin-ques incloses en un polígon d’actuació urbanís-tica subjecte al sistema de reparcel·lació podenformular, de comú acord i mitjançant l’atorga-ment d’escriptura pública, una proposta de re-parcel·lació voluntària.

164.2 Sense necessitat d’aprovació inicial,l’administració actuant ha de sotmetre la pro-posta a informació pública per un termini d’unmes i simultàniament ha de donar audiència ala resta de persones interessades amb citació per-sonal. L’aprovació definitiva del projecte s’had’ajustar al que estableix l’article 113.2.d) de laLlei d’urbanisme.

La certificació de l’acord d’aprovació defini-tiva possibilita la inscripció de la reparcel·lacióal Registre de la propietat.

164.3 L’escriptura pública de reparcel·-lació voluntària es pot complementar, quans’aplica la modalitat de compensació bàsica,amb un apoderament especial a favor d’unao més persones propietàries o gestores per talque, en representació de la comunitat de re-parcel·lació, puguin desenvolupar les tasquesque altrament correspondrien a una junta decompensació.

164.4 L’apoderament al què es refereix l’a-partat anterior ha de fixar un termini de man-dat, coincident previsiblement amb el neces-sari per a l’execució de les determinacions delplanejament i de les previsions del projected’urbanització, ha d’incorporar un pressupostorientatiu al respecte i, també, unes regles defuncionament del conjunt de poderdants perfacilitar i garantir la fiscalització de les tasquesdels apoderats o apoderades.

Llevat que es tracti d’un apoderament uni-personal, els apoderats o apoderades es podenconfigurar bé com a junta d’apoderats, ambpresident o presidenta i secretari o secretària,o bé com a conjunt de delegats d’actuació in-distinta i solidària o bé conjunta i mancomu-nada.

Si els apoderats o apoderades són diversos,l’apoderament ha d’expressar la persona física

que, en representació de tots, ha de ser la inter-locutora amb l’administració actuant.

164.5 L’aprovació de l’apoderament es pro-dueix amb la del projecte de reparcel·lació i laseva comunicació al Registre d’entitats urbanís-tiques col·laboradores dóna lloc a la seva inscrip-ció. En aquest cas, no cal la constitució d’unajunta de compensació. La revocació del poderatorgat per qualsevol dels poderdants comportala necessitat de constituir una junta de compen-sació.

Article 165Reparcel·lació econòmica

165.1 La reparcel·lació és simplement eco-nòmica quan, per raó de la consolidació de l’edi-ficació conforme amb el planejament, no éspossible la redistribució material dels terrenys,o bé quan totes les persones propietàries afec-tades ho decideixen així per unanimitat.

Si es constata una impossibilitat parcial, pro-cedeix l’aplicació del què estableix l’article 138d’aquest Reglament i la redistribució de la restade terrenys.

165.2 La reparcel·lació econòmica tambés’aplica en el cas de polígons d’actuació urba-nística delimitats amb l’objecte de l’execuciód’obres d’urbanització o reurbanització.

165.3 En la reparcel·lació econòmica elsdrets de participació de les persones propietà-ries s’estableixen de conformitat amb l’article133.2.b) d’aquest Reglament. Quan els drets departicipació derivats de l’aplicació d’aquest ar-ticle impedeixin la reparcel·lació física amb lespropietats dels terrenys de cessió destinats a sis-temes, s’apliquen a aquests terrenys els criterisde valoració que estableix la legislació aplica-ble per als terrenys en sòl urbà sense aprofita-ment urbanístic i és a càrrec de la comunitatreparcel·latòria la indemnització econòmica cor-responent.

165.4 La documentació del projecte s’had’adequar a les especificitats concurrents, de talmanera que la proposta d’adjudicació es potlimitar a confirmar les titularitats originàries il’adjudicació dels terrenys de cessió obligatòriai gratuïta. En qualsevol cas, cal incorporar elcompte de liquidació provisional, en el que s’hand’incloure les indemnitzacions substitutòries quesiguin procedents entre els afectats i les càrre-gues d’urbanització que els corresponguin, alsefectes del que estableix l’article 121.b) de la Lleid’urbanisme.

165.5 El projecte de reparcel·lació econò-mica estableix la quantificació de l’equivalenteconòmic del sòl corresponent al 10% de l’apro-fitament urbanístic quan és d’aplicació aquestdeure de cessió.

165.6 El projecte de reparcel·lació econò-mica es tramita d’acord amb l’article 113.2 de laLlei d’urbanisme, llevat dels supòsits de re-parcel·lació voluntària.

165.7.La certificació de l’acord d’aprovació defini-

tiva possibilita l’accés de la reparcel·lació eco-nòmica al Registre de la propietat, als efectes defer constar l’afectació de les finques al saldo delcompte de liquidació provisional.

Article 166Regularització de finques

166.1 La reparcel·lació es pot aplicar, mal-grat que no calgui la redistribució material delsterrenys als efectes del repartiment equitatiu


dels beneficis i càrregues derivats de l’ordena-ció urbanística, quan sigui necessari regularit-zar la configuració de les finques, a fi d’ajustar-la a les exigències del planejament.

166.2 S’entén per regularització de fin-ques la definició de les noves partions de lesfinques afectades, d’acord amb el planeja-ment, sempre que no se n’afecti el valor en unaproporció superior al 15% ni les edificacionsexistents, sens perjudici de les compensacionssubstitutòries en metàl·lic. La regularitzacióes pot dur a terme per illes completes o bé perparts d’illes i es pot acordar en qualsevol mo-ment, d’ofici o bé a instància d’una part inte-ressada.

166.3 Els projectes de regularització de fin-ques es componen dels documents següents:

a) Memòria justificativa.b) Relació de finques aportades, persones

propietàries i altres persones interessades.c) Descripció de finques resultants.d) Plànol parcel·lari d’informació a escala

adequada.e) Plànol de finques regularitzades, a la ma-

teixa escala del plànol precedent.f) Compte d’indemnitzacions econòmiques

substitutòries, si escau.166.4 El projecte es tramita d’acord amb

l’article 113.2 de la Llei d’urbanisme, llevat delssupòsits de reparcel·lació voluntària.

166.5 La certificació de l’acord d’aprovaciódefinitiva possibilita la inscripció del projecte alRegistre de la propietat, una vegada l’acord hagiadquirit fermesa en via administrativa.

Article 167Reparcel·lació que afecta un propietari o propi-etària únics o una comunitat de béns

167.1 En cas que els terrenys inclosos en elpolígon d’actuació urbanística pertanyin a unpropietari o propietària únics, és d’aplicació elquè estableixen els apartats 1 i 2 de l’article 164d’aquest Reglament per a les reparcel·lacionsvoluntàries. En aquest cas, si la modalitat és lade compensació bàsica, recau en el propietario propietària únics la responsabilitat pròpia dela junta de compensació.

167.2 També s’aplica l’article 164 d’aquestReglament quan tots els terrenys inclosos en elpolígon d’actuació urbanística pertanyen a unacomunitat de béns i aquesta formula el projectede reparcel·lació per unanimitat. En cas contrari,s’aplica el procediment ordinari.

Article 168Operacions jurídiques complementàries i modi-ficacions dels projectes de reparcel·lació

168.1 Els projectes de reparcel·lació es po-den rectificar mitjançant operacions jurídiquescomplementàries, en els casos i d’acord amb lesregles següents:

a) Quan la rectificació tingui per objecte laformalització de l’acord unànime respecte altrasllat de les càrregues preexistents compati-bles, la tramitació es limita a la compareixençade les persones interessades i a reflectir l’acordadoptat en l’acte d’aprovació.

b) Quan la rectificació tingui per objecte lescircumstàncies descriptives de les finques apor-tades o resultants, sempre que no afectin laparticipació de les persones titulars de finquesaportades en la comunitat reparcel·latòria o laquantificació de l’aprofitament urbanístic atri-buït a les finques resultants, la tramitació de l’ex-

pedient es limita a l’aprovació de l’òrgan actu-ant, prèvia compareixença de les persones titu-lars interessades o, altrament, prèvia notifica-ció a les persones interessades del contingut dela rectificació, amb fixació d’un termini de vintdies per a presentar les al·legacions que estiminoportunes.

c) Quan la rectificació consisteixi en la re-alització d’alguna notificació omesa en el pro-jecte, s’aplica el que disposa el paràgraf ante-rior, i la certificació de l’aprovació de l’operaciójurídica complementària es limita a especificarque la notificació ha estat realitzada i, si s’es-cau, a donar compte del contingut de l’acordo resolució adoptat sobre les al·legacions for-mulades.

d) Quan la rectificació tingui per objecte ladistribució entre totes o alguna de les finques re-sultants de la seva responsabilitat provisional peral pagament de les despeses d’urbanització i lesaltres del projecte o l’alteració de la seva quantia,la tramitació de l’expedient es limita a la noti-ficació a les persones interessades, sense quecalgui sotmetre l’acord a nova informació pú-blica.

e) Quan, en el cas previst en l’article 148.1.e)d’aquest Reglament, l’expedient tingui per ob-jecte la determinació de la quota a què es re-fereix l’apartat d) del mateix article, n’hi haprou amb la compareixença o notificació delstitulars actius i passius de les càrregues i dretsno dominicals que haguessin estat objecte detrasllat.

f) Quan la rectificació porta causa de l’adju-dicació de finques en pagament de les obres d’ur-banització, és suficient un tràmit d’audiència ales persones titulars afectades per la rectifica-ció, tant les que cedeixen les finques com les queen resulten adjudicatàries.

g) En tot cas, la certificació corresponents’emet quan l’acte d’aprovació de l’operaciójurídica complementària és ferm en via adminis-trativa.

168.2 Quan els canvis excedeixen dels as-pectes als quals es refereix el paràgraf anterior,s’ha de formular una modificació del projectede reparcel·lació, que se sotmet al mateix pro-cediment i té els mateixos efectes que la sevaaprovació originària.

Subsecció vuitenaLliurament de les obres d’urbanització

Article 169Lliurament i recepció de les obres d’urbanitza-ció

169.1 La cessió d’obres d’urbanització, ins-tal·lacions i dotacions l’execució de les quals es-tigués prevista en el pla urbanístic i en el pro-jecte d’urbanització aplicables, quan la sevaexecució no correspon directament a l’ajunta-ment, s’ha d’efectuar en favor de l’ajuntamentdins d’un termini no superior a tres mesos,comptat des de la recepció de l’obra per partde la persona responsable de l’execució.

169.2 L’esmentada cessió es pot referir auna part del polígon d’actuació urbanística,encara que no s’hagi completat la urbanitzacióde la totalitat del polígon, si es correspon ambuna fase determinada a aquests efectes pelprojecte d’urbanització, o si l’àrea ja urbanit-zada constitueix una unitat funcional directa-ment utilitzable, per disposar de tots els ser-veis urbanístics.

169.3 La cessió ha de ser formalitzada enacta que han de subscriure l’ajuntament, l’ad-ministració actuant altra que l’ajuntament, sis’escau, i la persona responsable de l’execucióde la urbanització.

169.4 El procediment de recepció de lesobres d’urbanització, en el cas d’execució delplanejament pel sistema de reparcel·lació en lamodalitat de compensació o en aquells altres ca-sos en què l’execució de la urbanització no cor-respon a l’ajuntament, se subjecta a les regles se-güents:

a) Conclosa l’obra es notifica aquest fet al’ajuntament, amb sol·licitud que s’incoï el seuexpedient de recepció.

b) A la sol·licitud s’ha d’adjuntar, si escau,una còpia de les actes de recepció de l’obra re-alitzada pel contractista de què es tracti i des-cripció dels serveis a què es refereix.

A aquests efectes, també s’ha d’adjuntar ladocumentació gràfica on es precisi l’obra real-ment executada amb memòria justificativa deles possibles modificacions que s’hagin hagut derealitzar respecte del projecte aprovat, i la va-loració econòmica dels diferents serveis a cedira l’ajuntament.

c) L’ajuntament ha de comprovar en el ter-mini de tres mesos que l’obra realitzada ha es-tat executada de conformitat amb les previsionsd’urbanització del planejament i del projected’urbanització i, si escau, s’actua d’acord ambel que estableix la legislació en matèria de con-tractació administrativa aplicable, sobre recep-ció d’obres i terminis de garantia.

d) En cas que s’haguessin constatat defici-ències, una vegada esmenades aquestes s’hade procedir de conformitat amb el què esta-bleixen les normes anteriors. L’ajuntament nopot, en aquesta fase, assenyalar altres defici-ències diferents que les apreciades amb ante-rioritat.

e) Si l’òrgan actuant no resol expressamentsobre la recepció de les obres en el termini detres mesos, s’entén estimada la petició i forma-litzada la cessió per silenci administratiu posi-tiu.

SECCIÓ SEGONA

Modalitats del sistema d’actuació urbanística perreparcel·lació

Subsecció primeraModalitat de compensació bàsica


170.1 La modalitat de compensació bàsicaté per objecte l’execució del planejament enl’àmbit d’un polígon d’actuació urbanística perpart de les persones propietàries del sòl inclòsen el mateix. A aquests efectes, les persones pro-pietàries de les finques incloses en el polígons’han de constituir en junta de compensació, sensperjudici d’aquells supòsits en que tal constitucióno sigui necessària d’acord amb el què estableixl’article 124.2 de la Llei d’urbanisme. En elscasos de propietat única, l’adjudicació a l’admi-nistració actuant del sòl amb aprofitament decessió no dóna lloc a la necessitat de constituirla junta de compensació

170.2 Per a la incorporació de la resta de lespersones propietàries a la junta de compensa-ció s’aplica allò previst a l’article 171 d’aquestReglament. La manca d’incorporació a la jun-


ta de compensació pot donar lloc, segons el quees prevegi a les bases d’actuació, a:

a) La reparcel·lació de les finques no incor-porades, amb pagament de les corresponentsdespeses d’urbanització a càrrec de llurs titu-lars.

b) La reparcel·lació de les finques no incor-porades, amb pagament de les despeses d’urba-nització mitjançant la cessió de terrenys edifi-cables, d’acord amb el què estableix l’article136.4 d’aquest Reglament.

c) L’expropiació de les finques no incorpo-rades, a càrrec de la junta de compensació.

Article 171Constitució de la junta de compensació. Incor-poració de nous membres i exclusió

171.1 Per a la constitució de la junta de com-pensació es requereix l’acord de les personespropietàries que representin més del 50% de lasuperfície del polígon d’actuació urbanística. Aaquests efectes, les persones propietàries podenconstituir una entitat urbanística col·laboradoraprovisional o bé formular directament les basesi estatuts de la junta, sotmetent-los a l’aprova-ció de l’administració actuant, d’acord amb elprocediment establert a l’article 113.2 de la Lleid’urbanisme.

171.2 La incorporació a la junta de la restade persones propietàries es pot produir en qual-sevol moment durant el procés d’aprovació deles bases i estatuts, així com també dins el ter-mini d’un mes des de la notificació de l’acordd’aprovació de la constitució de la junta. Lessol·licituds que es formulin amb posterioritatpoden ser inadmeses per la junta de compen-sació.

171.3 Quan les persones propietàries nos’incorporen a la junta però manifesten en el trà-mit d’audiència de les bases el seu compromísde participar en l’execució del planejament, hande prestar la garantia que estableix l’article 136.2d’aquest Reglament, dins del termini d’un mesdes de la notificació de l’acord d’aprovació dela constitució de la junta.

171.4 A més de la resta de persones propi-etàries, les bases d’actuació de la junta podenpreveure també la incorporació d’empresesurbanitzadores. La incorporació d’aquestesempreses ha de garantir que l’execució de lesobres d’urbanització es produirà en les millorscondicions per a la comunitat de reparcel·laciódes del punt de vista tècnic i econòmic. A aquestsefectes, i llevat d’acord unànime dels membresde la junta, cal garantir la concurrència de diver-ses ofertes d’incorporació, amb un mínim detres. En qualsevol cas, la participació de l’em-presa urbanitzadora en l’aprofitament urbanísticde l’àmbit s’ha de determinar establint un per-centatge com a repercussió del cost de les càr-regues d’urbanització sobre el valor dels solarsresultants, ja urbanitzats.

171.5 Quan les persones propietàries incor-porades a la junta no siguin adjudicatàries definques resultants, d’acord amb les determina-cions del projecte de reparcel·lació, l’aprovaciód’aquest projecte dóna lloc a l’exclusió de lespersones propietàries corresponents, que dei-xen de ser membres de la junta a partir de lapercepció o dipòsit de la indemnització perl’equivalent econòmic. Aquesta exclusió es pro-dueix també en els supòsits d’expropiació perincompliment dels deures de participació enl’execució del planejament.

171.6 Un cop aprovat el projecte de re-parcel·lació, les participacions dels membres dela junta s’han d’adequar al valor atribuït a lesfinques resultants, quan es produeixi variació enla participació relativa derivada de les finquesaportades.

Article 172Execució de les obres d’urbanització

172.1 Les bases d’actuació han d’establir elscriteris per a la selecció dels contractistes quegaranteixin l’adjudicació en les millors condici-ons per a la comunitat de reparcel·lació des delpunt de vista tècnic i econòmic. A aquests efec-tes, i llevat d’acord unànime dels membres dela junta, cal garantir la concurrència de diversesofertes, amb un mínim de tres.

172.2 En els contractes que se celebrin pera la realització de les obres d’urbanització s’hande garantir, en tot cas, les facultats de vigilàn-cia de l’administració actuant.

172.3 Un cop aprovat el projecte de re-parcel·lació, la junta de compensació està facul-tada per ocupar i posar a disposició de les em-preses urbanitzadores els terrenys necessaris perexecutar les obres d’urbanització.

172.4 La cessió de les obres d’urbanitzacióa favor de l’administració actuant es duu a ter-me d’acord amb el què estableix l’article 169d’aquest Reglament.

Article 173Finques pertanyents a la junta de compensaciói facultats dispositives

173.1 Les facultats dispositives previstes al’article 126.2 de la Llei d’urbanisme són d’apli-cació quan així s’hagi previst als estatuts de lajunta de compensació. A aquests efectes, la juntaactua com a fiduciària de la comunitat de re-parcel·lació únicament en relació amb les finquesque s’hagin reservat en el projecte de reparcel·-lació a fi de vendre-les a tercers per finançar lesdespeses d’urbanització.

173.2 Quan la junta de compensació éspropietària de terrenys com a conseqüènciad’expropiacions o cessió de finques en paga-ment de despeses d’urbanització, procedeixl’adjudicació d’aquestes finques als membresde la comunitat de reparcel·lació que haginacomplert les seves obligacions en l’execuciódel planejament. En aquestes adjudicacionss’ha de garantir l’equitat entre els membresde la comunitat de reparcel·lació, llevat d’a-cord exprés en sentit contrari adoptat per lespersones interessades. Això no obstant, peracord de l’assemblea general de la junta, lesindicades finques es poden alienar a tercers,disminuint en l’import de la transmissió lesquotes d’urbanització a càrrec de la comunitatde reparcel·lació. En aquest darrer cas, l’ali-enació s’ha de produir en règim de publicitati concurrència, a fi de garantir l’obtenció delmillor preu de venda.

Subsecció segonaModalitat de compensació per concertació

Article 174Exercici de la iniciativa per a l’execució del pla-nejament mitjançant la compensació per concer-tació

174.1 La iniciativa per a l’execució del pla-nejament mitjançant la compensació per concer-tació requereix la presentació d’un projecte de

bases davant l’administració actuant, subscrit percom a mínim la propietat del 25% de la super-fície total del polígon d’actuació urbanística o,en el cas previst en l’apartat 3 d’aquest article,del sector de planejament derivat.

174.2 L’exercici de la iniciativa prevista enl’article 129 de la Llei d’urbanisme es potproduir en qualsevol moment en els polígonsd’actuació a executar per la modalitat de com-pensació bàsica, llevat que amb anterioritats’hagi procedit a la presentació, davant l’ad-ministració actuant, dels estatuts i bases ne-cessaris per a la constitució de la junta de com-pensació, per part de més del 50% de lapropietat de l’àmbit. També es pot exercir lainiciativa si, presentats els indicats documents,no s’arribés a constituir la junta de compen-sació, o quan, un cop constituïda, aquesta in-complís les seves obligacions dins dels terminisestablerts pel planejament.

174.3 L’exercici de la iniciativa es pot referirtambé a sectors de planejament derivat per alsque no s’hagi establert el sistema i modalitatd’actuació, o quan es prevegi la seva execucióper la modalitat de compensació bàsica. Enaquests casos, la concertació comporta l’obliga-ció de redactar el pla derivat i el projecte d’ur-banització corresponents.

Article 175Contingut del projecte de bases per a la concer-tació

El projecte de bases per a la concertació queles persones propietàries que exerceixen aquestainiciativa han de formular, ha de contenir al-menys les següents previsions:

a) Identificació dels subjectes que exerceixenla iniciativa, amb acreditació de les seves pro-pietats i de la seva capacitat i solvència tècnicai econòmica per dur a terme l’execució del pla-nejament.

b) Instruments urbanístics a formular perpart de les persones que exerceixen la iniciati-va, que han de ser tots aquells necessaris per al’efectiva execució urbanística de l’àmbit i, entot cas, el projecte de reparcel·lació així com elprojecte d’urbanització i el planejament derivatquan s’escaigui. Quan calgui formular un pladerivat, el projecte ha d’incloure un avanç delscriteris per a la seva redacció.

c) Criteris del projecte de reparcel·lació, ambespecificació de si es preveu l’expropiació o elpagament de les despeses d’urbanització ambterrenys per al cas de les persones propietàriesde l’àmbit que no garanteixin la seva participacióen l’execució del planejament.

d) Estimació dels costos d’urbanització i dela seva repercussió en el valor dels terrenys edi-ficables, d’acord amb el que estableix l’article141.1 d’aquest Reglament, als efectes que lespersones propietàries que no exerceixen la ini-ciativa puguin garantir la seva participació enl’execució, en els termes establerts als articles136.2 i 178.4 d’aquest Reglament. Dins d’aques-ta estimació s’inclouen totes les càrregues d’ur-banització que la comunitat de reparcel·lacióha d’assumir d’acord amb el que estableix l’ar-ticle 114 de la Llei d’urbanisme, l’article 127d’aquest Reglament i el mateix projecte debases.

e) Terminis per dur a terme l’execució delplanejament, especificant les diverses fases desde la formulació dels instruments urbanísticsfins a l’execució de l’obra urbanitzadora i, si


s’escau, la construcció de les edificacions pre-vistes.

f) Criteris per a la selecció dels contractistesi, si s’escau, per a la incorporació d’empreses ur-banitzadores, que garanteixin l’adjudicació o in-corporació en les millors condicions per a lacomunitat de reparcel·lació des del punt de vistatècnic i econòmic.

g) Factors que es tindran en compte per a lafixació dels preus de venda o lloguer dels solarsresultants o de les edificacions a construir, i com-promisos que s’assumeixen en aquest sentit perpart dels subjectes propietaris que exerceixen lainiciativa. A aquests efectes, i per als àmbits d’úsresidencial, les bases poden contemplar, a càrrecde les persones propietàries que exerceixin lainiciativa, l’increment del sostre destinat a habi-tatge protegit i assequible respecte al què esta-bleixi el planejament general o derivat d’acordamb la Llei d’urbanisme.

h) Obligacions de conservació de l’àmbit quecorreran a càrrec de la propietat de les finquesresultants i termini durant el qual s’assumiranaquestes obligacions.

i) Garanties que les persones que exerceixenla iniciativa s’ofereixen a prestar, especificant elssupòsits d’incompliment que comportin la pèr-dua d’aquestes garanties i, en el seu cas, la re-solució del contracte. Aquestes garanties nopoden ser en cap cas inferiors a les que, si s’es-cau, s’exigeixen a la resta de persones propie-tàries per garantir la seva participació en l’exe-cució del planejament.

j) Retribució dels subjectes que, si s’escau,esdevinguin titulars de la gestió urbanística in-tegrada i que vagi a càrrec de la comunitat dereparcel·lació.

Article 176Tramitació del projecte de bases i supòsits dedenegació i suspensió

176.1 La tramitació del projecte de basess’ha de dur a terme d’acord amb el que estableixl’article 113.2, lletres a, b i c, de la Llei d’urba-nisme.

176.2 La denegació de la iniciativa es potacordar per raons de legalitat, per no donar ade-quat compliment al principi de distribució debeneficis i càrregues, així com quan altres perso-nes propietàries de l’àmbit, que representin al-menys el 50% de la seva superfície, promoguinl’execució pel sistema de compensació bàsica. Aaquests efectes, si es produeix la corresponentmanifestació de voluntat durant el tràmit d’au-diència del projecte de bases per part de perso-nes propietàries que acreditin el referit percen-tatge, se suspèn la tramitació del procedimentdurant un termini de 2 mesos i, durant aquest ter-mini, les persones que han manifestat aquestavoluntat han de formular els estatuts i bases d’ac-tuació corresponents per a la constitució de la jun-ta de compensació. Si dins del termini indicat noes presenten a tràmit els referits documents sesegueix la tramitació de l’expedient, i no es potdenegar la iniciativa per aquest motiu.

176.3 Els acords de suspensió poden estarmotivats tant per qüestions de legalitat comd’oportunitat, havent d’assenyalar l’adminis-tració actuant les determinacions que cal incor-porar a les bases per obtenir la seva aprovació.

Article 177Competència de projectes

177.1 Quan altres persones propietàries,

que representin més del 25% de la superfícietotal de l’àmbit, manifestin, durant el tràmitd’audiència del projecte de bases, la seva vo-luntat de presentar altres iniciatives en com-petència, se suspèn la tramitació del procedi-ment durant un termini de 2 mesos i, durantaquest termini, les persones que hagin mani-festat aquesta voluntat han de formular elprojecte de bases corresponent. Els subjectesque haguessin formulat la iniciativa originà-ria disposen del mateix termini per introduirmillores i modificacions al projecte inicial.

177.2 Un cop presentats els diferents pro-jectes, l’administració actuant ha d’acordarl’aprovació d’aquell que doni millor complimentals criteris següents:

a) Percentatge de propietat de terrenys dinsl’àmbit.

b) La més equitativa distribució de benefi-cis i càrregues.

c) La menor retribució dels subjectes titularsde la gestió urbanística integrada.

d) La major qualitat de la urbanització i, sis’escau, de l’edificació, en especial pel que fa ala seva sostenibilitat ambiental.

e) La quantitat de sostre destinat a habitat-ge protegit i assequible, així com altres mesuresprevistes per abaratir el preu del sòl i de lesedificacions

f) Terminis per a l’execució de la urbanitzaciói, si s’escau, de l’edificació, i garanties que s’ofe-reixen.

g) Altres compromisos quant a execució d’in-fraestructures i equipaments comunitaris.

Article 178Participació de la resta de propietats en la com-pensació per concertació

178.1 La resta de finques de l’àmbit són ob-jecte de reparcel·lació i les persones propietà-ries de les indicades finques poden comprometrela seva participació en l’execució del pla pres-tant les garanties previstes en l’article 136.2d’aquest Reglament o bé indicant la seva pre-ferència per la cessió de finques resultants enpagament de les indicades despeses.

178.2 Quan no es produeix aquest compro-mís, és d’aplicació el que estableix l’article 136.4d’aquest Reglament, d’acord amb el que, alrespecte, estableixin les bases de la concertació.

178.3 Sens perjudici de la seva participa-ció en el procés de tramitació dels instrumentsurbanístics, així com de l’exercici de les acci-ons legals que considerin procedents, les per-sones propietàries que participen en l’execu-ció del planejament tenen dret a:

a) Rebre els seus solars urbanitzats, enproporció a l’aprofitament que els correspon-gui d’acord amb la seva participació en l’àm-bit, sempre i quan no sigui aplicable el quèestableix l’article 139.5 d’aquest Reglament.

b) Rebre informació sobre el desenvolupa-ment de l’actuació i, en especial, sobre les des-peses d’urbanització que han d’assumir.

c) Presentar suggeriments relatius al desen-volupament de l’actuació, en especial pel que faa l’execució de la urbanització.

d) La correcta execució de la urbanització,podent a aquests efectes presentar reclamaci-ons davant l’administració actuant, que had’adoptar la resolució corresponent, previ untràmit d’audiència al subjecte titular de la gestióurbanística integrada per un termini màxim devint dies.

178.4 L’acord pel qual s’aproven les baseso es resol la competència de projectes s’ha denotificar a totes les persones propietàries del’àmbit. A més, en el cas de les persones propi-etàries que en el tràmit d’audiència s’hagin com-promès a participar en l’execució, en la matei-xa notificació s’ha de concretar la quantia de lagarantia que han de prestar i s’ha d’establir eltermini per a prestar-la, que ha de ser, com amínim, d’un mes. En cas de manca de prestacióde la garantia establerta en el termini fixat s’apli-ca el què estableix l’article 136.4 d’aquest Re-glament.

Article 179Concertació de la gestió urbanística integrada.

179.1 Un cop aprovades les bases o, si es-cau, resolta la competència de projectes, els sub-jectes propietaris que han formulat les basesaprovades esdevenen titulars per concertació dela gestió urbanística integrada. Amb aquestsefectes, atorguen amb l’administració actuantel contracte corresponent, d’acord amb les basesaprovades i de conformitat amb la legislació apli-cable sobre contractació de les administracionspúbliques.

179.2 Quan la iniciativa de concertaciócomporta la redacció del planejament derivati aquest preveu diversos subsectors o polígonsd’actuació, la concertació de la gestió urbanís-tica integrada ha d’anar referida a tots els sub-sectors o polígons.

179.3 Quan els subjectes titulars per con-certació de la gestió urbanística integrada sonmés d’una persona física o jurídica, han deconstituir una junta de concertació. La cons-titució d’aquesta junta s’ha d’ajustar a les de-terminacions que estableix l’article 191 d’a-quest Reglament, i no es pot dissoldre fins queno s’hagi produït el compliment total del con-tracte per dur a terme la gestió urbanísticaintegrada.

179.4 La selecció dels contractistes i, si s’es-cau, la incorporació d’empreses urbanitzadores,ha de garantir l’adjudicació o incorporació enles millors condicions per a la comunitat dereparcel·lació des del punt de vista tècnic i eco-nòmic i, a aquests efectes, s’exigeix la concur-rència d’un mínim de tres ofertes.

Subsecció terceraModalitat de cooperació

Article 180Participació de l’administració actuant i els sub-jectes propietaris en la modalitat de cooperació

180.1 En la modalitat de cooperació, corres-pon a l’administració actuant la formulació delprojecte de reparcel·lació, així com l’execucióde la urbanització. Això no obstant, les perso-nes propietàries poden formular el projecte dinsdel termini de 3 mesos establert en l’article134.1.a) de la Llei d’urbanisme, així com enqualsevol moment posterior si l’administracióactuant no l’hagués formulat.

180.2 Les persones propietàries aporten lesseves finques a la reparcel·lació i participen enel pagament de les despeses d’urbanització enproporció als seus drets en la comunitat dereparcel·lació.

Article 181Quotes d’urbanització i supòsits d’impagament

181.1 L’administració actuant pot exigir el


pagament anticipat de les quotes d’urbanitza-ció per l’import corresponent a les despesesprevistes per als següents sis mesos.

181.2 L’administració actuant pot concedirajornaments de les quotes d’urbanització, en lesmateixes condicions i terminis que els establertsper la legislació aplicable per als deutes tribu-taris.

181.3 En el supòsit d’impagament de lesquotes d’urbanització, l’administració actuantpot bé exigir el seu pagament per via de cons-trenyiment, bé determinar el pagament mit-jançant l’adjudicació al seu favor de finquesresultants, bé expropiar les finques la propi-etat de les quals incompleixi les seves obliga-cions.

181.4 Les societats urbanístiques de capitalíntegrament públic, quan tinguin la condiciód’administració actuant, poden adoptar elsacords de liquidació i la gestió de les quotes,d’acord amb allò establert al compte de liqui-dació provisional.

Article 182Execució de les obres d’urbanització

En la modalitat de cooperació correspon al’administració actuant l’execució de les obresd’urbanització. A aquests efectes, és d’aplicacióla legislació en matèria de contractació de les ad-ministracions públiques.

Subsecció quartaModalitat de cooperació amb concessió de lagestió urbanística integrada

Article 183Adopció de la modalitat de concessió de la ges-tió urbanística integrada

183.1 Quan és d’aplicació la modalitat decooperació, l’administració actuant pot adjudi-car la gestió urbanística integrada. Aquestaadjudicació es regeix per la legislació aplicableen matèria de contractació de les administraci-ons públiques i pel que estableix aquest Regla-ment.

183.2 En el procediment d’adjudicació, elslicitadors han de formular un projecte de basesamb el contingut establert a l’article 175 d’aquestReglament i en compliment dels criteris que, sis’escau, hagi establert l’administració actuant enla convocatòria de la licitació.

183.3 Un cop finalitzat el termini de presen-tació de projectes, aquests se sotmeten a audi-ència de les persones propietàries de l’àmbit, afi que aquestes puguin proposar suggerimentsi millores, així com comprometre la seva parti-cipació en l’execució del planejament, en elstermes establerts a l’article 136.2 d’aquest Re-glament.

183.4 En la valoració dels projectes de ba-ses s’han d’aplicar els criteris establerts en l’ar-ticle 177.2 d’aquest Reglament, els quals han deser degudament contemplats en la convocatò-ria de la licitació, mitjançant la determinació delscorresponents barems, d’acord amb la legisla-ció aplicable en matèria de contractació de lesadministracions públiques.

183.5 La resolució de la licitació pública potconsistir en declarar-la deserta o bé en l’adju-dicació de la concessió de la gestió urbanísticaintegrada al participant que hagi obtingut lamajor puntuació. Tanmateix, l’administracióactuant també pot condicionar l’adjudicació al’acceptació de les prescripcions que es puguin

establir en aplicació del que estableix l’article176.3 d’aquest Reglament.

183.6 La resolució de la licitació públicas’ha de notificar a totes les persones propietà-ries de l’àmbit i, en el cas de les persones pro-pietàries que en el tràmit d’audiència s’hagincompromès a participar en l’execució, en lamateixa notificació s’ha de concretar la quantiade la garantia que han de prestar, i s’ha d’es-tablir el termini per a prestar-la, que ha de ser,com a mínim, d’un mes. Quan no es garanteixla participació és d’aplicació el què estableixl’article 136.4 d’aquest Reglament, d’acord ambel què prevegin les bases que han donat lloc al’adjudicació.

183.7 L’adjudicació dóna lloc a l’atorgamentdel contracte corresponent, d’acord amb lesbases formulades i les prescripcions que s’haginpogut establir en l’adjudicació i de conformitatamb la legislació aplicable sobre contractació deles administracions públiques.

183.8 Durant el procés d’execució de l’àm-bit, les persones propietàries poden exercir elsdrets i facultats que estableix l’article 178.3d’aquest Reglament.

Subsecció cinquenaExecució dels àmbits declarats sectors d’urbanit-zació prioritària

Article 184Declaració d’un àmbit com a sector d’urbanit-zació prioritària

184.1 La proposta de declaració de sectord’urbanització prioritària s’ha d’exposar al pú-blic durant un mes a partir de la publicació del’acord i notificar personalment a les personesinteressades, a fi i efecte que al·leguin el queconsiderin oportú.

184.2 La documentació que ha de contenirla proposta de declaració del sector d’urbanit-zació prioritària és, com a mínim, la següent:

a) El plànol d’emplaçament a escala 1:5.000.b) La delimitació de l’àmbit sobre cartografia

topogràfica digital a escala 1:1.000 com a mínim,amb la representació gràfica de l’estat físic delsterrenys i la delimitació de les finques.

c) La llista de les propietats incloses en ladelimitació i de llurs titulars.

d) La descripció dels béns i dels drets dinsl’àmbit delimitat.

e) La determinació de l’administració actu-ant, amb informe favorable d’aquesta si és di-ferent de l’organisme que ha formulat la propos-ta de declaració.

f) La memòria justificativa de l’actuació.184.3 Perquè els terrenys puguin ser decla-

rats d’urbanització prioritària cal que ni les edi-ficacions ni l’obra urbanitzadora existent, per laseva importància, pel seu estat d’ocupació o pelsusos existents, no obstaculitzin la gestió imme-diata del sector.

184.4 L’acord de declaració d’àmbit de sec-tor d’urbanització prioritària s’ha de notificar ales persones propietàries de les finques inclosesdins la delimitació, s’ha de publicar al diari oficialcorresponent i se n’ha de fer l’assentament cor-responent al Registre de la propietat.

La notificació als particulars ha d’advertir deles conseqüències de l’incompliment de les obli-gacions que estableix l’article 138 de la Llei d’ur-banisme.

184.5 El sistema d’actuació en els sectorsd’urbanització prioritària ha de ser el de re-

parcel·lació, en la modalitat de cooperació. Siel planejament derivat s’hagués aprovat de-finitivament amb anterioritat a la declaracióde sector d’urbanització prioritària, aquestadeclaració comporta la modificació del siste-ma o de la modalitat d’actuació si en fos unaltre.

Els àmbits dels sectors d’urbanització prio-ritària han de constituir un únic polígon d’ac-tuació urbanística. Si el planejament derivataprovat abans de la declaració conté més d’unpolígon d’actuació urbanística, la declaraciócomporta l’estructuració de l’àmbit com unúnic polígon.

Article 185Pròrroga del termini per executar les obres d’ur-banització bàsiques

185.1 El termini establert, d’acord amb l’ar-ticle 142 de la Llei d’urbanisme, per a l’execu-ció de les obres d’urbanització bàsiques d’unsector es pot prorrogar per acord de l’adminis-tració que el va declarar.

185.2 L’administració actuant ha de sol·-licitar, si s’escau, l’atorgament de la pròrrogaabans de la finalització del termini d’execucióde l’obra urbanitzadora bàsica. Si la sol·licitudno es resol expressament en el termini d’un mes,s’entén atorgada per silenci. Aquesta pròrroganomés es pot atorgar una vegada.

Article 186Efectes de l’incompliment de les obligacions d’ur-banitzar i d’edificar

186.1 Les persones propietàries de terrenyso les empreses o organismes que costegin lesobres d’urbanització estan obligats a dipositar,en el termini d’un mes comptat des de la datadel requeriment, les quantitats a compte del’obra urbanitzadora a fer en els sis mesos se-güents.

186.2 La manca de pagament de les despe-ses d’urbanització dóna lloc a la declaració d’in-compliment de l’obligació d’urbanitzar.

La declaració d’incompliment l’acorda l’ad-ministració actuant a la vista de la certificacióde descobert i amb l’audiència prèvia de la per-sona interessada amb advertiment exprés delsefectes que produeix. Aquesta declaració s’hade comunicar a la persona interessada en el ter-mini màxim de deu dies des de la seva adop-ció.

186.3 Sempre que les obres d’urbanitza-ció no estiguin totalment acabades, la llicènciad’edificació s’ha d’atorgar condicionada d’a-cord amb el que estableix l’article 237 d’aquestReglament.

186.4 Si les obres d’edificació no s’iniciendins del termini que preveu l’article 143.1 de laLlei d’urbanisme, o si no s’acaben en el termi-ni establert per la llicència, s’ha de declarar l’in-compliment de l’obligació d’edificar.

La declaració d’incompliment de l’obligaciód’edificar l’ha d’acordar l’ajuntament en el termedel qual radiqui la finca i, si aquest no inicia elprocediment assenyalat en el paràgraf següenten el termini d’un mes, ho ha de fer per subro-gació, i un cop requerit l’ajuntament, la Direc-ció General d’urbanisme.

186.5 L’expedient per a declarar l’incompli-ment de l’obligació d’edificar s’ha de tramitard’acord amb les normes següents:

a) La incoació es notifica en el termini de vuitdies a la persona propietària de la finca, a les per-


sones arrendatàries, els llogaters o els ocupantsd’aquesta, i, a més, a les persones titulars delsdrets reals i de les situacions jurídiques inscri-tes o anotades al Registre de la propietat.

b) Dins dels quinze dies següents a la noti-ficació, les persones interessades poden al·legardavant l’ajuntament el que considerin conveni-ent, i poden aportar o proposar les proves opor-tunes.

c) Transcorregut el termini de reclamaci-ons i practicades les proves que s’hagin decla-rat pertinents, l’òrgan competent de l’ajunta-ment, amb l’informe previ dels serveis jurídicsi tècnics, ha d’acordar la resolució que corres-pongui.

d) En tot cas, l’acord ha de ser notificat a lapersona propietària i a les altres persones inte-ressades i comunicat a la Direcció General d’ur-banisme.

186.6 L’administració actuant, un cop decla-rat l’incompliment de l’obligació d’urbanitzar,pot optar, en el termini de dos mesos, per exi-gir les quotes per la via de constrenyiment, perl’expropiació forçosa dels terrenys o per l’alie-nació forçosa d’aquests. En cas que es declaril’incompliment de l’obligació d’edificar, es potoptar per l’adopció d’aquestes dues darreresmesures.

Si en el termini de dos mesos l’administracióno opta per l’adopció de cap de les mesures pre-vistes, ha d’iniciar els tràmits per a l’adjudica-ció dels terrenys mitjançant l’alienació forçosa,fent la valoració prèvia assenyalada en l’article140.2 de la Llei d’urbanisme.

186.7 Si l’administració actuant opta perl’expropiació o per l’alienació forçosa, cal for-mular, tramitar i aprovar el projecte de taxacióconjunta, si no s’havia aprovat amb anterio-ritat. En el cas d’expropiació, l’administracióactuant pot ocupar les finques una vegadaaprovat definitivament aquest projecte de ta-xació conjunta.

186.8 En cas que l’administració actuantopti per l’alienació forçosa, aquesta se subjec-ta a les regles següents:

a) Al procediment d’alienació forçosa no s’hipoden presentar les persones propietàries delsterrenys que hagin incomplert l’obligació decostejar les despeses d’urbanització.

b) Dins el termini dels vuit dies següents a ladata de notificació de l’acord d’inici dels tràmitsd’alienació forçosa d’una finca, el seu propietario propietària en pot sol·licitar la venda volun-tària. Si l’administració actuant accepta la pro-posta, l’acord de venda s’ha de fer en escriptu-ra pública en el termini de tres mesos i haurà deconstar-hi l’obligació per part de la personaadquirent de pagar les quotes que es deuen enel termini màxim de quinze dies i d’iniciar lesobres d’edificació en el termini màxim de sismesos.

En el supòsit que en el termini assenyalat noes formalitzi l’escriptura pública de compraven-da o bé que es formalitzi sense incorporar lesobligacions assenyalades en el paràgraf anterior,l’expedient d’alienació forçosa continuarà tra-mitant-se.

c) L’incompliment per part de la personaadquirent de l’obligació de pagar les quotes quees deuen en el termini assenyalat donarà lloc al’expropiació de la finca.

186.9 Les persones adjudicatàries de les sub-hastes o concursos també han d’iniciar les obresd’edificació en el termini dels sis mesos següents

a la data d’adjudicació definitiva dels terrenys,sempre que el projecte de reparcel·lació siguiferm en via administrativa.

SECCIÓ TERCERA

Entitats urbanístiques col·laboradores

Subsecció primeraDisposicions generals

Article 187Entitats urbanístiques col·laboradores. Defini-ció, tipus i normativa aplicable

187.1 Les entitats urbanístiques col·la-boradores integren persones propietàries definques compreses en un polígon d’actuacióurbanística, així com les persones titulars d’a-profitament urbanístic a què es refereix l’article216 d’aquest Reglament, i es constitueixen pertal de participar en la gestió urbanística de l’àm-bit en els termes establerts per l’ordenamentjurídic.

També poden formar part de les entitats ur-banístiques col·laboradores les empreses urba-nitzadores que hagin de participar en la gestiódel polígon d’actuació urbanística, així com elsens públics en tant que titulars dominicals definques incloses en el polígon.

187.2 Són entitats urbanístiques col·labo-radores:

a) Les juntes de compensació, en la moda-litat del compensació bàsica del sistema de re-parcel·lació.

b) Les juntes de concertació, en la modali-tat de compensació per concertació del sistemade reparcel·lació.

c) Les associacions administratives de coo-peració, en la modalitat de cooperació del sis-tema de reparcel·lació.

d) Les juntes de conservació.187.3 Així mateix es poden constituir en-

titats urbanístiques col·laboradores provisio-nals.

187.4 Les entitats urbanístiques col·labo-radores es regeixen per la Llei d’urbanisme, peraquest Reglament, i pels seus estatuts o reglesde funcionament, així com per les disposicionsrelatives al funcionament dels òrgans adminis-tratius col·legiats contingudes en la legislació derègim jurídic de les administracions públiquesi del procediment administratiu comú.

Article 188Naturalesa jurídica de les entitats urbanístiquescol·laboradores

188.1 Les entitats urbanístiques col·labo-radores tenen naturalesa administrativa, perso-nalitat jurídica pròpia i plena capacitat per alcompliment dels seus fins.

188.2 Les entitats urbanístiques col·labo-radores adquireixen personalitat jurídica en fer-ne la inscripció en el Registre d’entitats urba-nístiques col·laboradores de la Direcció Generald’urbanisme, en els termes regulats en l’article192 d’aquest Reglament.

188.3 L’àmbit de les entitats urbanístiquescol·laboradores és el del polígon d’actuació ur-banística que desenvolupen.

Article 189Funcions de les entitats urbanístiques col·la-boradores

189.1 Les juntes de compensació formulenel projecte de reparcel·lació i, si s’escau, el pro-

jecte d’urbanització, i gestionen i executen la ur-banització completa del polígon d’actuació ur-banística que desenvolupen.

189.2 Les juntes de concertació formulen elprojecte de reparcel·lació, i gestionen i execu-ten la urbanització completa del polígon d’ac-tuació urbanística, de conformitat amb les ba-ses de la concertació que hagin estat aprovadesper l’administració actuant.

A més, si les bases de la concertació així hoestableixen, redacten la corresponent figura deplanejament urbanístic i el projecte d’urbanit-zació.

189.3 Les associacions administratives decooperació poden exercir totes les funcions quesiguin necessàries per tal de col·laborar amb l’ad-ministració actuant o amb el concessionari o con-cessionària de la gestió urbanística integrada enl’execució del polígon d’actuació, com ara lessegüents:

a) Formular el projecte de reparcel·lació.b) Formular el projecte d’urbanització.c) Formular a l’administració actuant sugge-

riments en relació a l’execució del polígon d’ac-tuació de què es tracti.

d) Auxiliar l’administració en la vigilància del’execució de les obres i adreçar-s’hi denunciantels defectes que s’observin i proposant mesuresper al desenvolupament més correcte de lesobres.

e) Col·laborar amb l’administració per cobrarles quotes d’urbanització.

f) Examinar el destí atorgat a la inversió deles quotes d’urbanització, formulant davant del’administració actuant les objeccions oportu-nes.

189.4 Les juntes de conservació tenen lesfuncions relatives a la conservació de les obresd’urbanització i al manteniment de les dotaci-ons i instal·lacions dels serveis públics, en elstermes que estableixi el planejament urbanístico el conveni que celebrin amb l’ajuntament il’altra administració actuant, si s’escau.

Article 190Constitució de les juntes de compensació, de lesassociacions administratives de cooperació i deles juntes de conservació

190.1 Una vegada aprovats definitivamentels estatuts i, si s’escau, les bases d’actuació,de conformitat amb el procediment previst perl’article 113.2 de la Llei d’urbanisme, l’admi-nistració actuant n’ha d’ordenar la publicacióal diari oficial que correspongui i ho ha denotificar individualitzadament a les personespropietàries perquè puguin manifestar la sevadecisió d’adherir-se a la futura entitat durantel termini de 15 dies, informant-ne l’ajunta-ment, en cas que no sigui l’administració ac-tuant.

En el cas de les juntes de compensació, lanotificació ha d’advertir les persones propietà-ries de les conseqüències de la manca d’adhe-sió a l’entitat, de conformitat amb el que esta-bleixin les bases d’actuació.

190.2 La constitució de l’entitat es portaa terme mitjançant document públic atorgatper les persones propietàries que hagin presvàlidament la iniciativa o bé que s’hi hagin ad-herit en els terminis que estableix aquest Re-glament, i les empreses urbanitzadores, siescau. De la constitució se’n dóna compte ala resta de persones propietàries afectades, pertal que puguin adherir-s’hi mitjançant un es-


crit adreçat al notari o fedatari que hagi au-toritzat l’escriptura o document públic deconstitució, a fi que protocol·litzi o incorpo-ri les adhesions que es rebin.

190.3 El document públic de constitució deles entitats urbanístiques col·laboradores ha d’in-cloure el següent:

a) La relació de les persones propietàries i,si escau, de les empreses urbanitzadores, i la re-lació de les finques incloses en el polígon d’ac-tuació urbanística, especificant els percentatgesde participació en funció de la superfície de ter-renys aportada. En aquestes relacions s’han defer constar les dades identificatives i les adrecesde les persones o entitats, així com les descrip-cions i dades registrals de les finques.

b) L’acord de constitució.c) Les persones designades per ocupar els

càrrecs de l’òrgan rector.190.4 El document públic de constitució ha

de ser lliurat a l’administració actuant, que had’adoptar l’acord d’aprovació de constitució del’entitat en el termini màxim d’un mes a comptardes de l’endemà de la recepció del documentpúblic i designar la persona que la representa enl’entitat. També se n’ha de lliurar una còpia al’ajuntament, en cas que no sigui l’administra-ció actuant, perquè designi la persona que elrepresenta.

En el supòsit que l’administració actuant noresolgui en el termini esmentat, l’escriptura deconstitució s’entén aprovada per silenci admi-nistratiu positiu. Si l’ajuntament no ha designatuna persona que el representi , s’entén atorga-da aquesta condició a l’alcalde o alcaldessa delmunicipi. Si l’administració actuant altra quel’ajuntament no designa cap persona represen-tant, s’entén representada per qui legalmenttingui atribuïda la seva representació.

Article 191Constitució de les juntes de concertació

191.1 Les juntes de concertació es podenconstituir un cop aprovades les bases de la con-certació per l’administració actuant, mitjançantdocument públic que expressi el seu domicili,les regles de funcionament relatives a la formade convocatòria dels seus membres, el règimd’adopció d’acords i les facultats dels seus òr-gans. També s’ha d’expressar si, d’acord ambles bases, s’admet la possibilitat que s’incorpo-rin com a membres de l’entitat la resta de per-sones propietàries de l’àmbit d’actuació urba-nística.

191.2 Al document de constitució de l’en-titat cal adjuntar els documents següents: la llistade persones propietàries que han concertat lagestió urbanística integrada i les seves adreces,les dades registrals de les seves finques, com amínim, i les superfícies respectives, expressantla proporció entre la superfície de les seves fin-ques i la superfície total de l’àmbit de desenvo-lupament urbanístic; descripció de l’àmbit; i lespersones designades per a ocupar el càrrec depresident o presidenta i, si escau, els altres òr-gans de govern i administració.

191.3 El document públic de constitucióes presenta davant de l’administració actuant,que ha d’adoptar l’acord d’aprovació de laconstitució de l’entitat, si és procedent, en eltermini d’un mes. Transcorregut aquest termi-ni sense que l’administració hagi resolt s’en-tén que l’aprovació s’ha atorgat per silenci ad-ministratiu.

191.4 L’acord d’aprovació de la constitucióde l’entitat ha de ser publicat en el diari oficialque correspongui. Si el títol constitutiu preveula possibilitat d’adhesió de la resta de personespropietàries, se’ls ha de notificar aquest acord,amb indicació de la referida possibilitat.

Article 192Inscripció de les entitats urbanístiques col·la-boradores

192.1 Aprovada la constitució, l’administra-ció urbanística actuant competent, per conductede l’ajuntament, ha de comunicar-ho al Regis-tre d’entitats urbanístiques col·laboradores, alsefectes de la seva inscripció. A aquesta comu-nicació s’hi ha d’adjuntar la documentació se-güent:

a) Un exemplar dels estatuts i, si s’escau, deles bases d’actuació o de la concertació de l’en-titat urbanística col·laboradora.

b) Còpia autoritzada del document públic deconstitució de l’entitat.

c) Certificat de l’acord d’aprovació de laconstitució adoptat per l’administració actuant.

d) Certificat municipal que acrediti l’execu-tivitat del planejament d’aplicació, i el sistemai la modalitat d’actuació.

e) Plànol d’emplaçament i àmbit del polígond’actuació urbanística on l’entitat urbanísticacol·laboradora ha de desenvolupar la seva ac-tivitat.

f) Certificat municipal que acrediti que elplànol a què fa referència la lletra anterior cor-respon amb el polígon d’actuació urbanísticaaprovat.

g) Certificat de l’acord de designació de lapersona representant de l’ajuntament i de l’al-tra administració urbanística actuant, si s’escau,en l’entitat urbanística col·laboradora.

192.2 Si transcorre el termini per a quel’administració actuant adopti l’acord d’apro-vació de la constitució de l’entitat i es produ-eixen els efectes del silenci positiu, la comu-nicació al Registre d’entitats urbanístiquescol·laboradores als efectes de la inscripció del’entitat pot portar-la a terme el seu presidento presidenta, adjuntant-hi els documents re-lacionats en les lletres a), b) i e) de l’apartatanterior d’aquest article. És suficient, per acre-ditar la producció dels efectes del silenci po-sitiu en relació a l’aprovació de la constitucióde l’entitat, la presentació davant el Registredel corresponent certificat de l’administracióactuant, o bé l’acreditació que el mateix s’hasol·licitat, i la manifestació que han transcor-regut més de 15 dies des de la sol·licitud senseque l’òrgan competent l’hagi expedit.

192.3 La comunicació al Registre d’enti-tats urbanístiques col·laboradores als efectesde la inscripció de l’entitat la pot portar a ter-me també el seu president o presidenta o lapersona competent d’acord amb els estatutso regles de funcionament de l’entitat, en casque l’administració urbanística actuant noprocedeixi conforme al que estableix l’apar-tat 1 d’aquest article en el termini màxim d’unmes des de la notificació de l’acord d’aprova-ció de la constitució de l’entitat al seu presi-dent o presidenta.

192.4 El Registre d’entitats urbanístiquescol·laboradores ha de notificar la inscripció del’entitat al president o presidenta de la matei-xa i a l’ajuntament i a l’altra administració ac-tuant, si s’escau, en el termini màxim d’un mes

des de la presentació de la documentació reque-rida per a la seva inscripció, sens perjudici de lesinterrupcions que puguin produir-se per raó del’esmena de defectes. Si transcorregut l’esmentattermini no s’ha portat a terme la referida noti-ficació, s’entén que l’entitat ha adquirit perso-nalitat jurídica.

192.5 Han de comunicar-se al Registred’entitats urbanístiques col·laboradores els no-menaments i cessaments de les persones queocupen els diferents càrrecs de l’entitat, aixícom la modificació dels seus estatuts, que hade ser aprovada per l’administració urbanísticaactuant.

Article 193Acords de les entitats urbanístiques col·labo-radores

193.1 Els actes i contractes celebrats abansde la inscripció de l’entitat urbanística col·-laboradora en el Registre s’ajusten al règimestablert per la legislació aplicable en matèriade societats anònimes sobre societats en forma-ció.

193.2 L’adopció d’acords per part de les as-semblees generals de les juntes de compensaciói de les juntes de conservació es fa en funció delsdrets de cada membre, llevat d’acord unànimeen un altre sentit. En situacions de proindivís hande nomenar una sola persona representant, i encas d’usdefruit, aquesta persona representant ésla titular de la nua propietat. L’adopció d’acordsrequereix el vot favorable dels membres queassisteixin a la sessió corresponent de l’òrgancol·legiat que representin la majoria dels seusdrets.

Abans de l’aprovació del projecte de repar-cel·lació, els drets són proporcionals, en defected’acord unànime al respecte, a la superfície deles finques aportades i, posteriorment, al valorde les finques adjudicades.

193.3 Les assemblees generals de les asso-ciacions administratives de cooperació adop-ten els seus acords en funció dels drets de cadamembre, de conformitat amb les regles contin-gudes en l’apartat anterior d’aquest article, obé per majoria dels seus membres que exercei-xen el vot personal, si així s’estableix en els es-tatuts.

193.4 Els òrgans col·legiats d’administracióde les juntes de compensació, de les associaci-ons administratives de cooperació i de les jun-tes de conservació adopten els seus acords perla majoria d’assistents, que exerceixen el vot per-sonal, llevat que els estatuts fixin regles de pon-deració del vot.

193.5 Els quòrums que recullen els apartatsanteriors d’aquest article per a l’adopció d’a-cords s’entenen fixats sense perjudici del quedisposin a aquest respecte els estatuts de l’en-titat, que poden establir quòrums reforçats pera determinades matèries.

193.6 El règim d’adopció d’acords dels òr-gans col·legiats de les juntes de concertació ésel que s’estableix en les seves regles de funcio-nament i, en defecte d’aquestes, el què estableixla legislació aplicable sobre funcionament delsòrgans administratius col·legiats.

193.7 Els estatuts de les entitats urbanís-tiques col·laboradores poden exigir, per al’exercici del dret de vot, que les persones pro-pietàries estiguin al corrent en el pagament deles quotes vençudes, llevat que les hagin im-pugnat i n’hagin garantit el pagament o bé que


l’hagin consignat notarialment o judicialment.En aquests supòsits, l’acta de la sessió ha dereflectir les persones propietàries privades deldret de vot; tant aquestes persones propietà-ries com les seves quotes de participació no escomputen als efectes d’assolir les majories quecalgui.

193.8 Els acords de caràcter administratiuque adoptin els òrgans de les entitats urbanís-tiques col·laboradores poden ser impugnats enalçada davant l’administració actuant respectiva.

Article 194Transmissió de la condició de membre de l’en-titat urbanística col·laboradora. Certificació sobrel’estat de deutes

194.1 La transmissió de la titularitat que fo-namenti la pertinença a qualsevol de les entitatsurbanístiques col·laboradores implica la subro-gació en els drets i obligacions del causant, i s’en-tén que la persona adquirent s’incorpora a l’en-titat des del moment de la transmissió substituintel seu causant.

194.2 Als efectes del que disposa l’apartatanterior, en l’escriptura pública d’alienació eltransmetent ha de manifestar expressament queestà al corrent del pagament de les quotes apro-vades i notificades per l’entitat, tant ordinàriescom extraordinàries, que hagin vençut, o bé had’expressar les que deu, i ho ha d’acreditar apor-tant en l’acte de formalització de l’escriptura unacertificació sobre l’estat de deutes amb la comu-nitat coincident amb la seva declaració, llevatque hagi estat exonerat expressament d’aquestaobligació per la persona adquirent.

Article 195Dissolució de les entitats urbanístiques col·la-boradores

195.1 La dissolució de les entitats urbanís-tiques col·laboradores es produeix pel com-pliment de les finalitats per les quals van sercreades i requereix, en tot cas, acord de l’a-juntament o de l’altra administració urbanís-tica actuant competent.

195.2 No procedeix l’aprovació de la disso-lució de l’entitat mentre no consti el complimentde les obligacions que estiguin pendents, ni quanaquesta tingui procediments judicials pendentsde sentència ferma.

195.3 Acordada la dissolució, l’òrgan rec-tor de l’entitat es transforma en òrgan de liqui-dació per fer front al pagament dels deutes i alcobrament d’ingressos pendents i per a la dis-tribució del romanent, si escau, d’acord amb elque preveuen els estatuts o les regles de funci-onament.

Article 196Les entitats urbanístiques col·laboradores pro-visionals

196.1 Les entitats urbanístiques col·labo-radores provisionals es constitueixen amb l’ob-jecte d’impulsar les tramitacions necessàries pera portar a terme el desenvolupament urbanís-tic de l’àmbit de planejament o el polígon d’ac-tuació respectiu. A aquests efectes, poden:

a) Formular el planejament derivat, i instar-ne la tramitació.

b) Elaborar un projecte de bases amb la fi-nalitat d’instar la concertació de la gestió urba-nística integrada de l’àmbit.

c) Formular els projectes d’urbanització i dereparcel·lació, amb la finalitat d’instar-ne la tra-

mitació, bé constituint-se en junta de compen-sació definitiva, si integra persones propietà-ries que representen més del 50% de la super-fície del polígon d’actuació, bé impulsant laconcertació de la gestió urbanística integradai constituint-se en junta de concertació, si s’es-cau.

d) Impulsar la constitució definitiva d’unaassociació administrativa de cooperació o d’unajunta de conservació.

e) Instar el canvi de la modalitat de coope-ració a compensació, d’acord amb el què esta-bleix l’article 129.3 d’aquest Reglament.

196.2 Poden prendre la iniciativa per cons-tituir una entitat urbanística col·laboradora pro-visional les persones propietàries de finques lasuperfície de les quals representi més del 25%de la superfície total compresa en un polígond’actuació o en un sector de planejament deri-vat.

196.3 El document públic de constitucióde les entitats urbanístiques col·laboradoresprovisionals ha d’expressar la seva durada, eldomicili, les regles de funcionament relativesa la forma de convocatòria dels seus membres,el règim d’adopció d’acords, i les facultats delpresident o presidenta i, si escau, de la gerèn-cia. També s’ha d’expressar si s’admet la pos-sibilitat que s’incorporin com a membres del’entitat constituïda provisionalment la restade persones propietàries de l’àmbit d’actua-ció urbanística.

196.4 Al document de constitució de l’en-titat urbanística provisional cal adjuntar els do-cuments següents: la llista de persones propie-tàries que constitueixen l’entitat provisional i lesseves adreces, les dades registrals de les sevesfinques, com a mínim, i les superfícies respec-tives, expressant la proporció entre la superfí-cie de les seves finques i la superfície total del’àmbit de desenvolupament urbanístic; descrip-ció de l’àmbit; i les persones designades per aocupar el càrrec de president o presidenta i, siescau, la gerència.

196.5 El document públic de constitució espresenta davant de l’administració urbanísticaactuant competent que ha d’adoptar l’acordd’aprovació de la constitució de l’entitat urba-nística col·laboradora provisional, si és proce-dent, en el termini d’un mes. Transcorregutaquest termini sense que l’administració hagiresolt s’entén que l’aprovació s’ha atorgat persilenci administratiu.

196.6 L’acord d’aprovació de la constitucióde l’entitat urbanística provisional ha de ser pu-blicat en el diari oficial que correspongui, ambindicació de la possibilitat d’adhesió de la res-ta de persones propietàries, si el títol constitu-tiu així ho preveu.

196.7 Aprovada la constitució, la inscrip-ció de l’entitat al Registre d’entitats urbanís-tiques col·laboradores segueix el procedimentprevist en l’article 192 d’aquest Reglament. Ladocumentació necessària per a la seva inscrip-ció és la relacionada en l’apartat 4 del presentarticle.

196.8 Les entitats urbanístiques col·labo-radores provisionals es dissolen si es dóna algunade les circumstàncies següents:

a) Que es transformin en entitats urbanísti-ques col·laboradores constituïdes definitiva-ment, seguint el procediment previst en els ar-ticles 190 o 191 d’aquest Reglament, segonss’escaigui.

b) Que es presentin a tràmit uns estatuts ibases d’actuació, promoguts per altres personespropietàries que representin la superfície sufi-cient per a tenir la iniciativa, en el cas de lamodalitat de compensació bàsica.

c) Que hagin estat aprovades unes bases deconcertació formulades per altres persones pro-pietàries que representin la superfície suficientper instar-ne la tramitació, en la modalitat decompensació per concertació.

d) Que es presentin a tràmit uns estatuts pro-moguts per persones propietàries que represen-ten més superfície que la representada pelsmembres de l’entitat provisional, en els casos dejunta de conservació i d’associació administra-tiva de cooperació.

e) Que fineixi el termini pel qual van serconstituïdes, si escau.

196.9. En cas que les gestions portades a termeper l’entitat urbanística col·laboradora provisi-onal serveixin efectivament per a la constituciódefinitiva de l’entitat, les despeses pagades pelspromotors i degudament justificades s’integrenen les despeses d’urbanització que regula l’ar-ticle 114 de la Llei d’urbanisme.

Subsecció segonaLes juntes de compensació

Article 197Estatuts de les juntes de compensació

Els estatuts de les juntes de compensació hand’incloure, com a mínim, les dades següents:

a) Nom, domicili, objecte i finalitats.b) L’ajuntament i, si escau, l’altra adminis-

tració urbanística actuant, sota la tutela o inter-venció dels quals, respectivament, actua la juntade compensació.

c) Expressió del polígon d’actuació que cons-titueix el seu àmbit territorial.

d) Condicions o requisits per incorporar-sea la junta de compensació, que no poden sermés gravosos per a unes persones propietàri-es que per a altres. Les persones cotitularsd’una finca o dret han de designar una únicapersona per a l’exercici de les seves facultatscom a membre de la junta, responent solidà-riament davant de la junta de totes les obliga-cions que derivin de la seva condició. Si nodesignen cap persona representant en el termi-ni que s’assenyali per a aquest efecte, el nome-na l’administració actuant. En cas d’usdefruitla representació correspon a la persona nuapropietària.

Quan les finques pertanyin a menors d’edato a persones que tenen limitada la capacitatd’obrar, estan representats en la junta de com-pensació per llurs representants legals.

e) Condicions o requisits perquè les empresesurbanitzadores s’incorporin a la junta de com-pensació, de conformitat amb el què preveu l’ar-ticle 171.4 d’aquest Reglament, si es preveu ex-pressament la possibilitat de la seva participació.Aquestes empreses estan representades en lajunta de compensació per una única persona.

f) Òrgans de govern i d’administració i, siescau, de gerència, manera de designar-los ifacultats de cadascun.

Com a mínim, s’ha de preveure un òrgancol·legiat de govern del qual formin part tots elsmembres, un president o presidenta i un secre-tari o secretària.

g) Requisits de la convocatòria dels òrgansde govern i d’administració, requisits i forma


d’adopció dels acords, quòrum mínim i mane-ra de computar-se els vots, que ha de ser propor-cional als drets de cadascuna de les propietats,llevat d’acord unànime en un altre sentit.

h) Drets i obligacions dels seus membres.i) Mitjans econòmics i regles per a l’exacció

de les aportacions que es puguin acordar ambcaràcter ordinari o extraordinari.

j) Expressió dels recursos que, d’acord ambla Llei d’urbanisme i aquest Reglament, siguinprocedents contra els acords de la junta.

k) Regles sobre la dissolució i liquidació dela junta de compensació.

Article 198Bases d’actuació de les juntes de compensació

198.1 Les bases d’actuació poden incloureles determinacions següents:

a) Criteris del projecte de reparcel·lació,quan no siguin els previstos en la Llei d’urba-nisme i aquest Reglament, i s’estableixin peracord de totes les persones propietàries delpolígon d’actuació urbanística.

b) Criteris de valoració de drets reals sobreles finques, servituds predials i drets personalsque puguin estar constituïts sobre les finques.

c) Criteris de valoració d’edificacions, obres,plantacions i instal·lacions que s’hagin d’ender-rocar.

d) Criteris de selecció de les empreses urba-nitzadores que es puguin incorporar a la juntade compensació, i per valorar les aportacions deles mateixes, d’acord amb el què estableix l’ar-ticle 141.1 d’aquest Reglament.

e) Procediment per contractar l’execucióde les obres d’urbanització i, si escau, les d’edi-ficació de les finques de resultat adjudicadesa la junta, així com els criteris per a la selec-ció dels contractistes que garanteixin l’adju-dicació en les millors condicions per a la co-munitat de reparcel·lació des del punt de vistatècnic i econòmic.

f) Actuacions a dur a terme amb relació a lespersones propietàries que no s’adhereixin a lajunta de compensació, amb especificació de sies preveu l’expropiació o el pagament de lesdespeses d’urbanització amb terrenys, així comles que s’han de dur a terme en relació amb elsmembres de la junta de compensació que nocompleixin les seves obligacions, d’acord ambel què estableix l’article 136.6 d’aquest Regla-ment.

g) Regles per valorar els immobles que esconstrueixin quan la junta estigui facultada peredificar, i criteris per a la fixació del preu devenda a terceres persones.

h) Forma i terminis en què les persones pro-pietàries de terrenys o titulars d’altres drets hande fer aportacions en metàl·lic per al pagamentde les quotes d’urbanització i per atendre elsosteniment i el funcionament de l’entitat.

i) Regles per a la distribució de beneficis ipèrdues.

j) Forma i terminis de pagament de les quotesde conservació, fins a la recepció de les obresd’urbanització per part de l’ajuntament.

198.2 Les bases d’actuació poden inclou-re, a més, les determinacions complementà-ries que es considerin adients per a la correctaexecució del sistema i de les obres d’urbanit-zació, fins i tot assenyalant les característiquestècniques mínimes que s’han de recollir en elsprojectes de les obres pressupostades que esredactin. En qualsevol cas, han d’incloure les

determinacions de l’apartat anterior que si-guin necessàries en congruència amb la natu-ralesa de l’actuació.

Subsecció terceraLes juntes de concertació

Article 199Les juntes de concertació

Les juntes de concertació es regeixen, quantal seu funcionament, per les regles que fixi el seudocument constitutiu, i actuen de conformitatamb el que es disposi en les bases per a la con-certació aprovades per l’administració urbanís-tica actuant.

Subsecció quartaLes associacions administratives de cooperació

Article 200Associacions administratives de cooperació.Estatuts

200.1 Les associacions administratives decooperació són de caràcter voluntari, es cons-titueixen a instància dels particulars o de l’ad-ministració urbanística actuant, i només se’n potconstituir una per cada polígon d’actuació.

200.2 Els estatuts de les associacions ad-ministratives de cooperació han de contenirles mateixes circumstàncies enunciades a l’ar-ticle 197 d’aquest Reglament, amb les pecu-liaritats derivades de les funcions que els sónpròpies.

Subsecció cinquenaLes juntes de conservació

Article 201Supòsits d’obligatorietat de conservació de lesobres d’urbanització

201.1 Quan el deure de conservació de lesobres d’urbanització recaigui sobre les personespropietàries compreses en un polígon d’actuacióurbanística en virtut de les determinacions delplanejament, aquestes es poden constituir enjunta de conservació per al compliment de lesobligacions derivades del referit deure.

201.2 En el supòsit a què es refereix l’apartatanterior, si les persones propietàries no es cons-titueixen en junta de conservació, l’administracióactuant conserva les obres d’urbanització a llurcàrrec, tot exigint-los les corresponent quotesde conservació. També s’exigeix el pagament dequotes de conservació a les persones propietà-ries que no s’hagin adherit a la junta de conser-vació constituïda.

201.3 En cas d’incompliment de l’obligacióde conservar les obres d’urbanització, l’adminis-tració actuant pot aplicar l’execució subsidiària,amb la declaració prèvia d’incompliment de lareferida obligació.

Article 202Supòsits d’assumpció voluntària del deure deconservació de les obres d’urbanització

202.1 Si el planejament urbanístic no esta-bleix l’obligació de les persones propietàries deconservar les obres d’urbanització, la constitucióde les juntes de conservació exigeix, prèviamento simultània, l’atorgament d’un conveni ambl’ajuntament.

202.2 El conveni ha d’establir les funcionsde la junta de conservació, el termini de vigènciai les condicions de lliurament a l’ajuntament, al

venciment del termini, de les obres, instal·lacionsi serveis, que han constituït l’objecte dels deu-res de conservació, a més dels altres aspectes quees considerin adients.

El conveni s’ha de sotmetre a la publicitat quecorrespon als estatuts de la junta de conserva-ció projectada.

202.3 El deure de conservació només l’as-sumeixen les persones propietàries que s’incor-porin a la junta de conservació que es constitu-eixi.

Article 203Estatuts de les juntes de conservació

203.1 Els estatuts de la junta de conserva-ció han de contenir les precisions que preveu l’ar-ticle 197 d’aquest Reglament, amb les peculia-ritats que calgui atès el seu objecte social i lesseves funcions. L’abast dels deures de conserva-ció el determina el planejament, o bé el convenicorresponent.

203.2 Els estatuts de la junta de conserva-ció determinen la participació de les personespropietàries en l’obligació de conservar i man-tenir les obres d’urbanització, les dotacions iles instal·lacions dels serveis públics en funciódels coeficients de participació en les despesesd’urbanització que estableix el projecte dereparcel·lació i, en el seu defecte, sobre la basede criteris objectius i generals per a tot l’àm-bit d’actuació.

Article 204Transformació de les juntes de compensació i deles associacions administratives de cooperació enjuntes de conservació

204.1 Les juntes de compensació i les as-sociacions administratives de cooperació espoden transformar en juntes de conservació,amb la tramitació prèvia de l’adaptació delsestatuts, d’acord amb el que estableix l’arti-cle 113.2 de la Llei d’urbanisme, i cal la mo-dificació, mitjançant un document públic, del’acord de constitució, que s’ha d’aprovar se-gons el que preveu l’article 113.4 de la Lleiesmentada.

204.2 Si els estatuts ja preveuen la trans-formació de l’entitat en una altra de conser-vació, una vegada rebudes les obres d’urba-nització per l’ajuntament, la transformació esprodueix automàticament. A aquests efectes,l’administració actuant ha de trametre unacòpia de l’acta de recepció de les obres i unacertificació acreditativa del fet que s’han com-plert els requisits de transformació previstosen els estatuts, si escau, al Registre d’entitatsurbanístiques col·laboradores per a la inscrip-ció de la transformació de la junta de compen-sació o associació administrativa de coopera-ció en entitat de conservació.

Subsecció sisenaFuncionament del Registre d’entitats urbanísti-ques col·laboradores

Article 205Actes inscriptibles

205.1 En el Registre d’entitats urbanístiquescol·laboradores s’inscriuen els acords de l’admi-nistració urbanística actuant pels quals s’apro-ven:

a) La constitució de les entitats urbanístiquescol·laboradores. L’assentament al Registre hade contenir:


1r. Referència a l’acord d’aprovació dels es-tatuts, així com, si escau, de les bases d’actua-ció o de concertació.

2n. Referència a l’acord d’aprovació de laconstitució de l’entitat de què es tracti.

3r. Els nomenaments de les persones encar-regades del govern i administració de l’entitaturbanística col·laboradora.

4t. El nom de la persona representant del’ajuntament i, si escau, de l’altra administracióurbanística actuant, que pot recaure en unamateixa persona.

b) La constitució de les entitats urbanístiquescol·laboradores provisionals. L’assentament alRegistre ha de contenir:

1r. Referència a l’acord d’aprovació de laconstitució de l’entitat.

2n. Nomenament de les persones físiquesencarregades del govern de l’entitat.

3r. Termini de vigència.c) Els apoderaments especials en el supòsit

previst en l’article 164 d’aquest Reglament. L’as-sentament al Registre ha de contenir:

1r. Referència a l’acord d’aprovació del do-cument públic de reparcel·lació voluntària i del’apoderament especial.

2n. Nomenament dels apoderats o apodera-des.

d) La dissolució de les entitats urbanístiquescol·laboradores.

e) La modificació del títol constitutiu o delsestatuts i de les bases d’actuació o de concertacióde les entitats urbanístiques col·laboradores.

f) La transformació d’una entitat urbanísticacol·laboradora en una altra entitat urbanísticacol·laboradora.

205.2 També s’inscriuen al Registre elsacords de les entitats urbanístiques col·labo-radores sobre nomenament i cessament de lespersones encarregades del seu govern i admi-nistració.

205.3 Si l’administració urbanística actuantno sovlicita la inscripció dels actes enumerats enl’apartat 1 d’aquest article dins els terminis esta-blerts en aquest Reglament, pot sol·licitar-ho lapersona que resulti competent d’acord amb elsestatuts o regles de funcionament de l’entitat.

Article 206Procediment per a la inscripció

206.1 Si la documentació presentada al Re-gistre d’entitats urbanístiques col·laboradores,als efectes de la seva inscripció, no és comple-ta, o té defectes formals, la persona responsa-ble del Registre ha de requerir a l’administra-ció actuant o a la persona que hagi instat lainscripció, en el supòsit a que fa referència l’ar-ticle 192.2 d’aquest Reglament, que siguin es-menats els defectes detectats amb l’advertimentque es produirà la caducitat de l’expedient pas-sats tres mesos sense que es presenti novamentla documentació esmenada o completa. Aquestrequeriment ha de ser notificat a l’ajuntament,si no és l’administració actuant, i al president opresidenta de l’entitat.

206.2 La manca de nomenament de la per-sona representant de l’ajuntament i de l’altra ad-ministració urbanística actuant, si escau, en l’òr-gan rector de l’entitat urbanística col·laboradorano és causa de denegació de la inscripció, sinóque causa els efectes que preveu l’article 190.4d’aquest Reglament.

206.3 La persona responsable del Registreha de procedir a la inscripció si la documenta-

ció és completa i no té defectes formals. Única-ment es pot denegar la inscripció, mitjançant re-solució del director o directora general d’Urba-nisme, en els casos següents:

a) Si el planejament urbanístic no és executiu.b) Si l’entitat constituïda no es correspon amb

el sistema i la modalitat d’actuació aplicables.c) Si l’àmbit de l’entitat constituïda no es cor-

respon amb un polígon d’actuació urbanística.206.4 El termini per procedir a la inscrip-

ció i a la seva notificació és d’un mes des de lapresentació de la documentació corresponent.Aquest termini s’interromp en cas que es re-quereixi l’esmena de defectes.

206.5 La inscripció s’ha de notificar a l’a-juntament, a l’administració actuant en elsupòsit que aquesta no sigui l’ajuntament i alpresident o presidenta de l’entitat, i s’ha depublicar al Diari Oficial de la Generalitat deCatalunya.

206.6 En tot cas, l’entitat urbanística col·-laboradora adquireix personalitat jurídica des dela seva inscripció o un cop transcorregut el terminimàxim per a procedir a la notificació d’aquesta queestableix l’apartat 4 d’aquest article.

Article 207Llibres del Registre

207.1 El Registre d’entitats urbanístiquescol·laboradores està format per un llibre bàsici un llibre complementari. El llibre bàsic és elLlibre d’inscripcions, i el llibre complementa-ri és el Llibre d’inscripcions d’entitats urbanís-tiques col·laboradores provisionals.

207.2 A més, la persona responsable delRegistre d’entitats urbanístiques col·labo-radores ha d’obrir un expedient per a cadas-cuna de les entitats per arxivar la documen-tació que doni lloc als assentaments en elsllibres registrals.

207.3 Són públics, i poden ser consultats,els llibres del Registre i la documentació re-lativa als acords administratius. La personaresponsable del Registre d’entitats urbanísti-ques col·laboradores lliurarà les certificacionsque es demanin en relació amb les inscripci-ons practicades.

CAPÍTOL IIIExpropiació forçosa per raons urbanístiques

Article 208.Supòsits d’expropiació per raó d’urbanisme

208.1 L’expropiació per raó d’urbanismepot tenir per objecte l’execució del planejamentper polígons complets. En aquest cas, és d’apli-cació el sistema d’expropiació.

208.2 L’expropiació urbanística també pottenir per objecte dur a terme actuacions aïlladesper a l’obtenció de terrenys destinats a sistemesurbanístics de titularitat pública, així com tam-bé la resta de supòsits d’expropiació establerts ala Llei d’urbanisme i en aquest Reglament.

208.3 L’expropiació forçosa per raó d’urba-nisme també és d’aplicació per a la imposició deservituds o per a la modificació o supressió deservituds preexistents, quan així ho requereixil’execució del planejament.

Article 209Administració expropiant i persones beneficià-ries de l’expropiació

209.1 En el sistema d’expropiació, la con-

dició d’administració expropiant recau en l’ad-ministració actuant amb potestat expropiatò-ria que té encomanada l’execució del plane-jament que dóna lloc a l’expropiació. En lesactuacions aïllades, la condició d’administra-ció expropiant recau en l’ens públic amb po-testat expropiatòria a qui correspon l’obtenciódel sòl d’acord amb el destí o la causa quelegitima l’expropiació, segons les previsionsestablertes en la Llei d’urbanisme, en altrelegislació aplicable i, si s’escau, en el plane-jament urbanístic.

209.2 Per dur a terme les actuacions expro-piatòries per raons urbanístiques, l’administracióexpropiant pot utilitzar les formes de gestióprevistes a la legislació aplicable, encomanarmitjançant conveni l’exercici de la potestat ex-propiatòria a d’altres administracions públiqueso utilitzar fórmules associatives amb altres ad-ministracions públiques.

209.3 En els supòsits previstos a la Llei d’ur-banisme i aquest Reglament, la condició de be-neficiari o beneficiària en les expropiacionsurbanístiques correspon a:

a) Les entitats urbanístiques especials, quanno tenen potestat expropiatòria i els corresponl’execució del planejament o se’ls encomana lagestió de l’expropiació en els supòsits establertsals apartats b) i c) de l’article 149 de la Llei d’ur-banisme.

b) Les entitats urbanístiques col·laboradoresque duguin a terme l’execució del planejament.

c) Els subjectes titulars de la gestió urbanís-tica integrada.

d) Les persones concessionàries de l’execuciódel planejament mitjançant el sistema d’expro-piació.

e) La resta de persones físiques o jurídiquesque ostentin aquesta condició en els termes id’acord amb els procediments establerts per lalegislació aplicable.

Article 210Procediments d’expropiació

210.1 L’expropiació es pot dur a terme béper mitjà del procediment de taxació conjunta,bé seguint el procediment individualitzat pre-vist a la legislació aplicable en matèria d’expro-piació forçosa, amb les especificitats que esta-bleix aquest Reglament.

210.2 L’expropiació per incompliment de lafunció social de la propietat a què fa referèncial’article 104.1.e) de la Llei d’urbanisme, es duua terme també per mitjà de qualsevol dels pro-cediments indicats en l’apartat anterior. Enaquests casos, amb la relació de béns i drets oamb el projecte d’expropiació, l’administracióexpropiant ha de formular una proposta de re-solució, que s’aprova conjuntament amb la re-lació o el projecte, en la qual s’ha de motivardegudament la concurrència de la causa d’ex-propiació, llevat dels supòsits en què, de confor-mitat amb el què estableix l’article 230 d’aquestReglament, procedeix acordar la declaraciód’incompliment de l’obligació d’edificar.

Article 211Procediment de taxació conjunta

211.1 Quan l’expropiació es duu a termepel procediment de taxació conjunta, l’admi-nistració actuant ha d’aprovar un projecte, for-mulat, si s’escau, pel beneficiari o beneficiàriade l’expropiació, amb el contingut mínim se-güent:


a) La causa de l’expropiació, entre les esta-blertes a la Llei d’urbanisme així com, si s’escau,la referència a l’instrument de planejament l’exe-cució del qual dóna lloc a l’actuació expropia-tòria.

b) Identificació del polígon, amb un plànold’emplaçament i un plànol parcel·lari a una es-cala mínima 1:2.000.

c) Una relació de béns i drets concreta i in-dividualitzada, amb descripció de tots els aspec-tes materials i jurídics dels béns i drets que si-guin de necessària expropiació. La relació debéns i drets no és necessària quan ja consta enel planejament o la delimitació poligonal objected’execució, sens perjudici de les rectificacionsque si s’escau, correspongui introduir.

d) Justificació raonada dels criteris de valo-ració utilitzats, d’acord amb la legislació aplica-ble i tenint en compte la classificació del sòl i,si s’escau, l’aprofitament urbanístic atribuït pelplanejament i les càrregues urbanístiques quecorren a càrrec de las propietats objecte de ta-xació.

e) Fulls d’apreuament individualitzats decada finca, en els que s’establirà el valor del sòli el corresponent a les edificacions, instal·lacionsi plantacions que calgui indemnitzar.

f) Fulls d’apreuament que corresponguin aaltres indemnitzacions per l’extinció de dretsderivada de l’expropiació.

211.2 En el tràmit d’audiència previst enl’article 107.a) de la Llei d’urbanisme, les per-sones titulars de béns i drets afectats poden for-mular el seu propi full d’apreuament, als efectesde la seva consideració en l’aprovació definitivadel projecte així com, si s’escau, per part delJurat d’Expropiació de Catalunya.

211.3 Quan l’ajuntament no és l’administra-ció expropiant, se li ha de donar audiència delprojecte, que pot ser simultània amb la de lespersones interessades.

211.4 Si amb posterioritat a la finalitzacióde l’expedient apareixen finques o drets inscritsamb anterioritat que no s’haguessin tingut encompte, l’administració actuant ha d’incoar unprocediment complementari d’acord el quèestableixen els apartats anteriors d’aquest ar-ticle.

Article 212Expropiació urbanística en procediments indi-vidualitzats

212.1 Quan no se segueixi el procedimentde taxació conjunta, l’administració actuant o,si s’escau, el beneficiari o beneficiària de l’ex-propiació, ha de formular la relació de béns idrets afectats per l’actuació expropiatòria.

212.2 La relació de béns i drets ha de serconcreta i individualitzada, amb descripció detots els aspectes materials i jurídics dels béns idrets que siguin de necessària expropiació. Aixímateix, la relació ha d’identificar la causa de l’ex-propiació, d’entre les establertes a la Llei d’ur-banisme i, si s’escau, l’instrument de planeja-ment l’execució del qual dóna lloc a l’actuacióexpropiatòria.

212.3 Un cop formulada la relació de bénsi drets, se sotmet a informació pública i a audi-ència de les persones interessades per un terminimínim de quinze dies.

212.4 L’aprovació de la relació de béns idrets, un cop examinades les al·legacions, cor-respon a l’administració que exerceixi la po-testat expropiatòria i comporta la concreció

de la necessitat d’ocupació, donant lloc a l’inicide l’expedient expropiatori, que s’ha de seguiramb qui figuri com a titular en la relació apro-vada.

212.5 La relació de béns i drets no és ne-cessària quan ja consti en el planejament ob-jecte d’execució sens perjudici de les rectifi-cacions que si s’escau, correspongui introduir.Per introduir aquestes rectificacions, se se-gueix el procediment establert als apartatsanteriors, però es suficient l’audiència delsinteressats, sense necessitat d’informació pú-blica.

Article 213Gestió de l’expropiació per persones concessio-nàries

213.1 L’atribució a una persona concessio-nària de la condició de beneficiària de l’expro-piació requereix un procediment de licitació pú-blica, d’acord amb la legislació aplicable enmatèria de contractació de les administracionspúbliques, en el que es fixin els seus drets i obli-gacions.

213.2 La concessió ha de concretar, almenys,els següents aspectes:

a) L’objecte de la concessió.b) El termini d’execució i, si s’escau, d’explo-

tació dels serveis públics en l’àmbit a urbanit-zar.

c) Quantia i forma de pagament del cànon dela concessió que s’ha d’abonar a l’administracióconcedent.

d) Facultats de vigilància que corresponen al’administració concedent.

e) Factors a tenir en compte per a la fixaciódels preus de venda o constitució d’altres dretssobre els solars resultants i, si s’escau, dels preusde venda, lloguer o constitució d’altres dretssobre les edificacions que ha d’executar la per-sona concessionària.

f) Criteris per fixar els preus públics per l’ex-plotació dels serveis públics concedits.

g) Deures urbanístics de cessió gratuïta deterrenys que ha d’assumir el concessionari o con-cessionària.

h) Deures de conservació de la urbanitzaciói fixació dels terminis, que poden coincidir ambel termini concessional.

i) Relacions entre la persona concessionàriai les persones propietàries que puguin quedaralliberades de l’expropiació, d’acord amb el quèestableix l’article 214 d’aquest Reglament.

j) Condicions de venda o constitució d’altresdrets sobre els solars resultants, amb especial re-ferència als terminis per a la construcció de lesedificacions previstes.

k) Sancions per incompliments i demores.l) Supòsits de resolució i caducitat i els seus

efectes.m) Garanties que ha de prestar el concessi-

onari o concessionària per assegurar el compli-ment de les seves obligacions així com, si s’es-cau, per a la gestió dels serveis públics.

213.3 La persona concessionària pot incor-porar a la gestió a les persones propietàries deterrenys per a les que s’acordi l’alliberament del’expropiació.

Article 214Alliberament d’expropiacions

214.1 En l’aplicació del sistema d’expropi-ació, l’administració expropiant pot alliberar dela mateixa, excepcionalment i mitjançant la

imposició de les condicions oportunes, determi-nats béns de propietat privada o patrimonials deles administracions públiques i altres entitatspúbliques.

214.2 L’alliberament de l’expropiació es potconcedir d’ofici o a instància de part, quan, perraons d’interès públic relacionades amb la im-portància de les obres d’urbanització i, si s’es-cau, d’edificació a realitzar, o en virtut d’altrescircumstàncies que ho facin aconsellable, l’ad-ministració expropiant estimi oportuna l’adop-ció d’aquesta mesura, i aquesta sigui compati-ble amb els interessos públics que legitiminl’actuació.

214.3 Les sol·licituds es poden formular du-rant el període d’informació pública del projectede taxació conjunta, així com en qualsevol mo-ment anterior o posterior fins al pagament ipresa de possessió.

214.4 Si l’administració expropiant esti-ma justificada la petició d’alliberament, had’assenyalar, mitjançant una proposta de re-solució, els béns afectats per l’alliberament,les condicions, termes i proporció en que elsmateixos s’han de vincular a la gestió urbanís-tica i les obligacions que han d’assumir llurstitulars com a conseqüència d’aquesta vincu-lació. Cal fixar també els requisits exigibles pergarantir la seva participació en l’execució delplanejament. La proposta se sotmet a infor-mació pública per un termini mínim de quinzedies i a audiència del beneficiari o beneficiària,si s’escau, així com de la propietat, als efec-tes que es pronunciï sobre l’acceptació de lescondicions esmentades, per un termini mínimtambé de quinze dies.

214.5 Si la propietat accepta les condicionsfixades, l’administració expropiant, a la vistade les al·legacions formulades, en el seu cas, pelbeneficiari o beneficiària i de les altres al·le-gacions que s’hagin pogut derivar de la infor-mació pública, ha de dictar la resolució corres-ponent, que s’ha de notificar a les personesinteressades i s’ha de publicar en el Butlletí Ofi-cial que correspongui. En l’adopció d’aques-ta resolució cal tenir en compte que:

a) La seva eficàcia requereix l’acceptacióexpressa de les condicions que imposi a la pro-pietat.

b) La resolució ha de precisar els béns o dretsafectats per l’alliberament, així com els termesi proporció en què llur titular haurà de vincular-se a la gestió urbanística i les garanties que s’exi-geixin, així com, en tot cas, l’afectació de la fincaal pagament de les càrregues d’urbanització enels termes establerts a l’article 154 d’aquestReglament.

c) Si l’administració expropiant no fos l’ajun-tament, l’alliberament requereix en tot cas laseva conformitat.

214.6 L’incompliment per part de la propi-etat dels deures urbanístics fixats en la resolu-ció d’alliberament determina, bé l’execució deles garanties i la utilització de la via de constre-nyiment, bé l’expropiació per incompliment dela funció social de la propietat.

CAPÍTOL IVOcupació directa

Article 215Procediment de l’ocupació directa

215.1 Correspon acordar l’ocupació directa


a qui ostenti la condició d’administració actu-ant en el desenvolupament urbanístic de l’àm-bit on es trobin el terrenys. El procediment s’ini-cia d’ofici o bé a instància de l’administraciócompetent per a l’execució de l’obra o la implan-tació del servei que motiva l’ocupació i sensperjudici, si s’escau, de l’existència de personesbeneficiàries, que participen també en el proce-diment en els mateixos termes que en una ac-tuació expropiatòria.

215.2 Correspon a l’administració actuant,a instància, si s’escau, de les persones benefici-àries de l’ocupació, formular la relació, concretai individualitzada, dels béns i drets afectats perl’ocupació, amb descripció de tots els aspectesmaterials i jurídics dels béns i drets que siguinde necessària ocupació.

215.3 La relació de béns i drets ha de justi-ficar la necessitat d’ocupació i causes que la mo-tiven i ha de concretar el sector de planejamento el polígon d’actuació urbanística en el qual lespersones propietàries han de fer efectius els seusdrets i obligacions. També ha de determinarl’aprofitament urbanístic que s’atribueix a lespropietats objecte d’ocupació i quantificar lesindemnitzacions que siguin procedents per l’ocu-pació i l’extinció de drets que l’ocupació com-porti.

215.4 La relació de béns i drets s’ha d’expo-sar al públic pel termini mínim de quinze dies,amb audiència simultània pel mateix termini ales persones propietàries i titulars de drets ins-crits al Registre de la propietat, i a la resta depersones titulars de drets que siguin coneguts,per tal que puguin formular al·legacions. Quanl’ajuntament no és l’administració actuant, se liatorga simultàniament el mateix tràmit d’audi-ència.

215.5 La formulació de la relació de béns idrets permet sol·licitar al Registre de la propi-etat la pràctica d’una nota marginal a la inscrip-ció de les finques afectades.

215.6 Una vegada informades les al·lega-cions, s’aprova la relació de béns i drets, el quècomporta la declaració de la necessitat del’ocupació directa, que habilita a l’administra-ció actuant o, si s’escau, a l’administració com-petent assenyalada en l’apartat 1 d’aquest ar-ticle o bé a les persones beneficiàries, per al’ocupació immediata de les finques afectades.L’acord s’ha de publicar al Butlletí Oficial cor-responent i s’ha de notificar a les persones in-teressades.

215.7. L’aprovació de la necessitat de l’ocu-pació directa implica la declaració d’urgència del’ocupació dels béns i drets afectats. Per dur aterme l’ocupació efectiva de la finca, l’adminis-tració actuant ha d’estendre una acta d’ocupa-ció en la qual cal fer constar, com a mínim:

a) Lloc i data de l’atorgament i determina-ció de l’administració actuant amb potestat ex-propiadora.

b) Identificació de les persones titulars deldomini i de la resta de drets.

c) Identificació dels drets, plantacions i de laresta de béns susceptibles d’indemnització, exis-tents en els terrenys ocupats i, si s’escau, situa-ció registral d’aquests.

d) Superfície ocupada.e) Determinació de l’aprofitament urbanístic

que correspon als terrenys ocupats, identificantel sector de planejament o polígon d’actuació ur-banística on s’ha de fer efectiu aquest aprofita-ment mitjançant una reparcel·lació.

215.8. També com a requisit previ a l’ocu-pació de la finca, l’administració actuant ha delliurar a cada una de les persones propietàriesdels terrenys objecte d’ocupació, una certifi-cació dels extrems consignats en l’acta d’ocu-pació, que s’ha d’ajustar al què estableix lalegislació aplicable per a la inscripció en elRegistre de la propietat. Simultàniament, l’ad-ministració actuant ha de remetre còpia de lesactes al Registre de la propietat per inscriu-re al seu favor les finques ocupades i a favorde les persones propietàries afectades, i en foliindependent, l’aprofitament corresponent ales finques ocupades.

215.9. Els drets reals sobre les finques ocupa-des que no siguin extingits per raó de l’ocupa-ció directa, s’han de fer constar en els folis cor-responents a la inscripció de l’aprofitamenturbanístic i posteriorment s’han de traslladar ales finques que s’adjudiquin en el corresponentprojecte de reparcel·lació, en subrogació de lesfinques ocupades.

Article 216Participació de les persones titulars d’aprofita-ment en la comunitat de reparcel·lació

216.1 L’aprofitament urbanístic atribuït acausa d’una ocupació directa dóna lloc a l’ad-judicació de les corresponents finques de resultaten el projecte de reparcel·lació o bé, si s’escau,al reconeixement de la indemnització per l’equi-valent econòmic de l’aprofitament, quan així cor-respongui d’acord amb el què estableix la Lleid’urbanisme i aquest Reglament.

216.2 L’aprofitament atribuït amb motiu del’ocupació directa és provisional, i s’estableix de-finitivament d’acord amb el principi de distri-bució equitativa de beneficis i càrregues ambl’aprovació del projecte de reparcel·lació.

Article 217Expropiació derivada de l’ocupació directa

217.1 Les persones propietàries afectadesper l’ocupació directa poden advertir l’admi-nistració competent de llur propòsit d’iniciarl’expedient d’apreuament un cop transcorre-gut el termini establert per l’article 150.3 dela Llei d’urbanisme. L’inici de l’expedientd’apreuament es produeix, per ministeri de lallei, en el termini d’un any des de l’adverti-ment, d’acord amb l’article 108.1 de la Lleid’urbanisme.

217.2 L’advertiment al què es refereix l’a-partat 1 d’aquest article es pot produir també ainstància de la propietat amb anterioritat al ter-mini assenyalat quan, degut a una modificacióo revisió del planejament que ha donat lloc al’ocupació, es produeix una disminució de l’apro-fitament urbanístic reconegut.

217.3 Quan es produeix la referida dismi-nució, l’apreuament s’estableix d’acord amb elvalor de l’aprofitament reconegut amb motiu del’ocupació directa.

Article 218Indemnitzacions derivades de l’ocupació directa

218.1 Abans de l’ocupació efectiva dels ter-renys és necessari el pagament o consignació, siescau, de les indemnitzacions que es determi-nin, d’acord amb la legislació aplicable, bé perraó de l’ocupació temporal, en els casos previstosals apartats 3 i 5 de l’article 150 de la Llei d’ur-banisme, bé per l’extinció dels drets existents,quan siguin incompatibles amb el planejament.

Les indemnitzacions, en aquests casos, mai nocomprenen el valor del sòl.

218.2 Per fixar l’apreuament de les indica-des indemnitzacions s’aplica el procediment es-tablert a la legislació aplicable en els supòsitsd’expropiació forçosa pel tràmit d’urgència.

218.3 Les indemnitzacions corren a càrrecde l’administració actuant o, si s’escau, del be-neficiari o beneficiària de l’ocupació, sens per-judici de la seva repercussió en la comunitat dereparcel·lació. En aquest cas, es comptabilitzenen el projecte de reparcel·lació a favor de qui leshagi satisfet.

Article 219Dret de reallotjament en els supòsits d’ocupaciódirecta

És d’aplicació als casos d’ocupació directa eldret de reallotjament en les condicions i amb elsrequisits que preveu l’article 114 de la Llei d’ur-banisme i l’article 128 d’aquest Reglament.

TÍTOL SISÈDels instruments de la política de sòl i d’habitatge

CAPÍTOL IPatrimonis públics de sòl i d’habitatge

SECCIÓ PRIMERA

Disposicions generals

Article 220Patrimonis públics de sòl i d’habitatge

220.1 L’Administració de la Generalitat, permitjà de l’Institut Català del Sòl, els ajuntamentsi, si s’escau, les entitats urbanístiques especials,constitueixen els patrimonis de sòl i d’habitat-ge respectius.

220.2 En els casos en què és obligatòria laconstitució del patrimoni municipal de sòl i d’ha-bitatge d’acord amb l’article 156.1 de la Lleid’urbanisme, el règim que estableix la Llei d’ur-banisme i aquest Reglament s’aplica als béns quel’integren encara que no s’hagi procedit formal-ment a la seva constitució.

220.3 Els patrimonis públics de sòl i d’ha-bitatge de les entitats urbanístiques especials in-tegrades o dependents exclusivament d’entitatslocals es regeixen pel que estableixen els arti-cles 222 a 225 d’aquest Reglament.

220.4 El patrimoni públic de sòl i d’habitat-ge de l’Institut Català del Sòl es regeix per la Lleid’urbanisme i per la legislació que regula aquestaentitat. En els supòsits en que té la condiciód’administració actuant, el producte derivat del’alienació del sòl amb aprofitament que obtéper cessió obligatòria i gratuïta se subjecta al quèestableix l’article 156.2 de la Llei d’urbanismesi els terrenys són d’ús residencial i, si els terrenystenen un altre ús, s’ha de destinar a qualsevolde les finalitats previstes en l’article 153.4 de lamateixa Llei.

Article 221Establiment de reserves de sòl per a constituir oampliar els patrimonis públics de sòl i d’habitatge

221.1 El planejament urbanístic general potestablir reserves de terrenys per a constituir oampliar els patrimonis públics de sòl i d’habitat-ge, a les quals els és aplicable, si s’escau, l’arti-cle 108 de la Llei d’urbanisme.

221.2 Aquestes reserves també es poden es-tablir, en defecte de previsió en el planejament


urbanístic general, mitjançant l’aprovació d’unprojecte de delimitació de reserves de sòl per alpatrimoni públic de sòl, en els termes que esta-bleix l’article 154 de la Llei d’urbanisme.

221.3 En els àmbits inclosos en les reser-ves de sòl a què es refereixen els apartats an-teriors, l’obligació que estableix l’article 154.3de la Llei d’urbanisme, de destinar un 25% deltotal d’habitatges que es prevegin a habitatgesde protecció pública, té caràcter addicional ala que es pot derivar, per aquests mateixosàmbits, de la distribució de les reserves d’ha-bitatge de protecció pública obligatòries per alsplans d’ordenació urbanística municipal, sensperjudici del què estableix l’article 155.2 de laLlei d’urbanisme.

SECCIÓ SEGONA

Patrimoni municipal de sòl i d’habitatge

Article 222Naturalesa i gestió

222.1 El patrimoni municipal de sòl i d’ha-bitatge constitueix un patrimoni separat de laresta del patrimoni municipal i vinculat a lesseves finalitats específiques.

222.2 Els ajuntaments que han de constituiro que constitueixen voluntàriament el patrimonimunicipal de sòl i d’habitatge han de formar uninventari separat dels béns immobles que l’in-tegren.

222.3 També formen part del patrimoni mu-nicipal de sòl i d’habitatge, com a recursos afec-tes a aquest, els recursos econòmics que assenya-la l’article 223.2 d’aquest Reglament, els qualss’han d’integrar en un dipòsit vinculat específi-cament a les finalitats que estableix l’article 224.2d’aquest Reglament.

222.4 Els pressupostos municipals han dediferenciar tots els recursos econòmics que es-tan afectes al patrimoni municipal de sòl i d’ha-bitatge d’acord amb l’article 223.2 d’aquestReglament.

222.5 Els patrimonis municipals de sòl id’habitatge poden ser gestionats mitjançantqualsevol de les formes admeses per la legisla-ció de règim local, incloent la gestió per man-comunitats, consorcis, societats urbanístiques oper altres administracions públiques.

Article 223Béns i recursos econòmics que integren el patri-moni municipal de sòl i d’habitatge

223.1 Integren els patrimonis municipals desòl i d’habitatge els següents béns:

a) Els terrenys, en qualsevol classe de sòl, oels altres béns immobles de caràcter patrimonialobtinguts per cessió o per expropiació urbanís-tiques, per exercici dels drets de tanteig i retractei, en general, per qualsevol instrument d’execu-ció del planejament urbanístic.

b) Els terrenys o altres béns immobles decaràcter patrimonial que s’adquireixin amb elsrecursos derivats de la gestió o alineació de bénsintegrants d’aquest patrimoni, o per permutad’aquests béns, sempre que no s’afectin al do-mini públic.

c) Els terrenys inclosos en qualsevol classede sòl o altres béns immobles de caràcter patri-monial, adquirits per qualsevol títol, que l’ajun-tament acordi incorporar a aquest patrimoni.

223.2 També integren el patrimoni munici-pal de sòl i d’habitatge els següents recursos eco-nòmics:

a) Els crèdits que tinguin com a garantia hi-potecària els béns que formen part d’aquestpatrimoni.

b) Els ingressos obtinguts com a conseqüèn-cia de la gestió o alienació del propi patrimoni,o de la substitució de qualsevol cessió urbanísticapel seu equivalent en metàl·lic.

c) Els ingressos obtinguts en concepte desancions urbanístiques.

d) Els ingressos derivats de la transmissiódels béns inclosos en el Registre municipal desolars sense edificar, d’acord amb l’article 177de la Llei d’urbanisme.

Article 224Destinació dels béns i dels recursos econòmicsque integren el patrimoni municipal de sòl i d’ha-bitatge

224.1 Els béns que integren el patrimonimunicipal de sòl i d’habitatge han de ser desti-nats als usos que corresponguin d’acord amb llurclassificació i qualificació urbanística. La gestiói, si s’escau, la transmissió dels béns que integrenaquest patrimoni ha d’adequar-se a les finalitatsque li corresponen, d’acord amb el què estableixl’article 153.4 de la Llei d’urbanisme i l’apartat2 d’aquest article.

224.2 Els recursos econòmics que integrenel patrimoni municipal de sòl i d’habitatge d’a-cord amb l’article 223.2 d’aquest Reglaments’han de destinar:

a) A l’adquisició i urbanització de sòl destinata habitatges de protecció pública, a l’adquisicióo rehabilitació d’edificis per destinar-los a aquesttipus d’habitatges, o a la promoció i construc-ció d’aquest tipus d’habitatges. Els ingressosderivats de l’alienació del sòl amb aprofitamentresidencial, obtingut per cessió, que no tingui laqualificació d’habitatge de protecció públicas’han de destinar obligatòriament a aquesta fi-nalitat.

b) A la conservació, millora, urbanització,rehabilitació i, en general, gestió urbanística delspropis béns del patrimoni.

c) A l’adquisició de terrenys en qualsevolclasse de sòl o d’altres béns immobles de caràcterpatrimonial per a llur incorporació a aquestpatrimoni.

d) A l’obtenció, execució o construcció desistemes urbanístics de titularitat pública i al’execució d’obres de conservació i rehabilitacióde les edificacions destinades a aquests siste-mes. Els ingressos obtinguts per la substitucióde la cessió urbanística que estableix l’article94.3 de la Llei d’urbanisme pel seu equivalenten metàl·lic, s’han de destinar obligatòriamenta l’adquisició d’espais lliures públics de novacreació.

e) A l’execució d’operacions d’iniciativa pú-blica de conservació, rehabilitació o millora delpatrimoni arquitectònic, de remodelació urbana,o de conservació i millora del medi rural i na-tural.

f) Al desenvolupament d’actuacions en ma-tèria d’habitatge susceptibles de ser protegidesd’acord amb els plans d’habitatge aprovats pelGovern i demés legislació sectorial.

g) Amb caràcter excepcional, a altres fina-litats d’interès social que s’adeqüin a l’article153.4 de la Llei d’urbanisme i estiguin previstesen els plans urbanístics.

224.3 En el cas de sòl amb aprofitament re-sidencial obtingut per cessió, que no tingui laqualificació d’habitatge de protecció pública,

s’ha de fer constar en l’inventari la seva vincu-lació a la destinació específica que assenyalal’apartat 2.a) d’aquest article, i els ingressosderivats de la seva alienació s’han de diferenciaren els pressupostos corresponents.

Article 225Transmissió de terrenys o altres béns immoblesque integren el patrimoni municipal de sòl i d’ha-bitatge

225.1 La transmissió dels béns del patrimonimunicipal de sòl i d’habitatge es realitza, coma regla general, amb caràcter onerós, per preuigual o superior al resultant a llur valoració, imitjançant alienació o permuta previ concurspúblic. No obstant, amb caràcter excepcional,la transmissió pot realitzar-se:

a) De forma gratuïta o per preu inferior alresultant de la valoració, en els casos i les con-dicions que preveu l’article 159 de la Llei d’ur-banisme.

b) Sense concurs previ, mitjançant aliena-ció o permuta directes, en els casos i les con-dicions que preveu l’article 161 de la Llei d’ur-banisme.

225.2 La cessió gratuïta dels béns del patri-moni municipal de sòl i d’habitatge, en els ca-sos previstos per l’article 159 de la Llei d’urba-nisme, o l’alienació per preu inferior a llur valor,requereix concurs públic.

225.3 Els béns del patrimoni municipal desòl i d’habitatge poden ser alienats mitjançantpermuta, d’acord amb el què estableix la legis-lació aplicable en matèria de patrimoni dels enslocals i l’apartat 1 d’aquest article.

225.4 La transmissió dels habitatges de pro-tecció pública se subjecta a la seva normativa es-pecífica.

CAPÍTOL IIDrets de tanteig i retracte

Article 226Delimitació d’àrees

226.1 La delimitació d’àrees subjectes al’exercici dels drets de tanteig i retracte, tant sis’efectua en el planejament urbanístic com mit-jançant el procediment que estableix l’article 113de la Llei d’urbanisme, d’acord amb el què pre-veu l’article 166 d’aquesta Llei, exigeix:

a) La justificació tant de la necessitat i opor-tunitat de la mesura i de les corresponents pre-visions econòmico-financeres com de l’àmbitdelimitat, que ha de constar en una memòriajustificativa.

b) La determinació de les finques afectadesi de llurs persones propietàries, mitjançant unarelació dels béns afectats i de llurs personespropietàries i un plànol de delimitació, a esca-la adequada, amb expressió dels carrers, polí-gons, sectors o finques afectats.

c) La determinació, respecte a cada àrea, dequina és l’administració o entitat urbanísticaespecial que pot exercir els drets de tanteig iretracte.

226.2 En la notificació a les persones pro-pietàries afectades que preveu l’article 166.1 dela Llei d’urbanisme i en l’anotació en el Regis-tre de la propietat, ha de constar l’administra-ció o entitat urbanística especial que pot exer-cir els drets de tanteig i retracte.

226.3 L’eficàcia de l’acord de delimitaciód’àrees subjectes a l’exercici dels drets de tan-


teig i retracte resta condicionada a la pràcticade la corresponent anotació en el Registre de lapropietat.

Article 227Exercici dels drets de tanteig i retracte

227.1 Les persones propietàries de béns in-closos en la delimitació d’aquestes àrees han denotificar a l’administració o entitat titular delsdrets de tanteig i retracte, identificada d’acordamb el què estableix l’article 226.2 d’aquestReglament, llur decisió d’alienar-los, amb ex-pressió del preu, forma i terminis de pagamentprojectats i de les restants condicions essenci-als de la transmissió, a efectes del possible exer-cici del dret de tanteig durant un termini d’unmes a comptar des del dia següent a la data enquè s’hagi produït la notificació.

227.2 L’ajuntament o l’entitat que en siguititular, pot exercir el dret de retracte quan no seli hagi fet la notificació que disposa l’apartatprecedent o quan s’hagués omès qualsevol delsrequisits exigits o resultés inferior el preu efectiude la transmissió o menys oneroses les restantscondicions d’aquesta.

Aquest dret s’ha d’exercir en el termini d’unmes, comptat des del dia següent a la data de lanotificació de la transmissió portada a terme,que la persona adquirent ha de fer, en tot cas,a l’ajuntament mitjançant entrega d’una còpiade l’escriptura pública o document en què fosformalitzada.

227.3 Els efectes de la notificació per al’exercici del dret de tanteig caduquen quantranscorrin quatre mesos des de la data d’a-questa notificació sense que s’hagi efectuat latransmissió.

La transmissió realitzada transcorregutaquest termini s’entén efectuada sense l’es-mentada notificació, a efectes de l’exercici deldret de retracte.

Article 228Pagament i destinació dels béns adquirits enexercici dels drets de tanteig i retracte

228.1 Quan l’administració exerceix elsdrets de tanteig o retracte ha de fer front a l’im-port total de la transmissió. No obstant això,quan es tracti d’habitatges sotmesos a un règimde protecció pública, el preu d’adquisició no potsuperar el preu màxim de venda, segons la nor-mativa aplicable.

228.2 El pagament ha d’efectuar-se d’acordamb la forma i terminis previstos amb el tercer,segons consti a la notificació que regula l’arti-cle 227.1 d’aquest Reglament.

228.3 Els béns adquirits mitjançant l’exer-cici dels drets de tanteig i retracte s’integren au-tomàticament en el patrimoni públic de sòl id’habitatge corresponent.

CAPÍTOL IIIObligació d’edificar i conseqüències de l’incom-pliment d’aquesta obligació

Article 229Obligació d’edificar

229.1 L’obligació d’edificar s’ha de com-plir dins dels terminis previstos pel planeja-ment urbanístic, general o derivat, segons cor-respongui.

229.2 El planejament urbanístic ha de con-cretar l’abast de l’aplicació dels terminis que fixi,

pel que fa a si comprèn, a més dels solars noedificats encara, també les finques susceptiblesde ser immediatament edificades en què hi hagiconstruccions paralitzades, ruïnoses, derruïdeso inadequades a l’indret.

229.3 L’obligació d’edificar comprèn l’obli-gació de donar compliment a les ordres d’exe-cució a què es refereix l’article 230.c) d’aquestReglament.

Article 230Declaració de l’incompliment de l’obligaciód’edificar

Procedeix la declaració de l’incompliment del’obligació d’edificar:

a) En cas que no s’iniciï l’edificació dels so-lars subjectes a aquesta obligació dins dels ter-minis fixats pel planejament.

b) En cas que no es finalitzi l’edificació delssolars als què es refereix la lletra a) dins delsterminis fixats per la llicència municipal o perles pròrrogues acordades.

c) En cas d’incompliment de les ordres d’exe-cució d’obres que regula l’article 253 d’aquestReglament, quan aquestes ordres es refereixena obres requerides per la seguretat de les per-sones o per la protecció del patrimoni arquitec-tònic o cultural, d’acord amb l’article 104.1.e)quart de la Llei d’urbanisme.

Article 231Procediment per a la declaració de l’incompli-ment de l’obligació d’edificar

231.1 L’expedient per a la declaració de l’in-compliment de l’obligació d’edificar s’ha d’in-coar d’ofici.

La incoació s’ha de notificar a les personespropietàries, arrendatàries i ocupants de l’im-moble per d’altres títols, si es coneixen, i a lespersones titulars de drets reals i situacions ju-rídiques inscrits al Registre de la propietat, ambadvertiment dels efectes que comporta la decla-ració. L’òrgan competent ha d’interessar delregistrador de la propietat la pràctica d’una notamarginal a la inscripció de la finca per a fer cons-tar la incoació acordada.

231.2 Instruït el procediment i abans de re-dactar-se la proposta de resolució, s’ha de posarde manifest a la persona propietària i deméspersones interessades per un termini de deudies per tal que puguin al·legar i presentar elsdocuments i justificacions que considerin adi-ents.

231.3 La resolució de l’expedient correspona l’ajuntament i s’ha de notificar a la personapropietària i a les demés persones interessadesdintre dels quatre mesos següents a la data d’in-coació.

231.4 En cas que la resolució consisteixi enla declaració de l’incompliment de l’obligaciód’edificar, s’ha de practicar la inscripció corres-ponent al Registre municipal de solars senseedificar.

Practicada la inscripció, aquesta s’ha de ferconstar al Registre de la propietat mitjançantuna nota marginal, d’acord amb la legislacióhipotecària.

231.5 La declaració de l’incompliment del’obligació d’edificar dóna lloc a la inscripció dela finca corresponent en el Registre municipalde solars sense edificar o, si aquest no ha estatcreat, habilita l’administració per a l’aplicacióde l’expropiació forçosa en els termes que re-gula l’article 104 de la Llei d’urbanisme.

Article 232Registre municipal de solars sense edificar

232.1 S’inscriuen al Registre municipal desolars sense edificar les finques que han estatobjecte d’una declaració d’’incompliment del’obligació d’edificar, d’acord amb el que es-tableixen els articles 230 i 231 d’aquest Regla-ment.

232.2 El Registre municipal de solars sen-se edificar està a càrrec del secretari o secretà-ria de la corporació i sota la inspecció de l’alcaldeo de l’alcaldessa.

232.3 El Registre municipal ha d’expressar,respecte de cada finca inscrita, les circumstàn-cies següents:

a) Data de la declaració d’incompliment del’obligació.

b) Dades del Registre de la propietat, quanta descripció, número de finca, tom, llibre, full,número d’inscripció, càrregues, gravàmens, si-tuacions jurídiques inscrites al Registre de lapropietat i circumstàncies personals de llurs ti-tulars.

c) Situació, nom del carrer o plaça i núme-ro corresponent i, si escau, nom de la finca.

d) Referència cadastral de la finca.e) Llindars actualitzats de la finca, per refe-

rència a carrers, places o vies o bé a d’altres fin-ques confrontants.

f) Nom, cognoms i domicili de la personapropietària.

g) Qualificació urbanística de la finca.h) Edificacions existents, no descrites en la

inscripció registral i usos constatats.i) Terminis d’edificació imposats pel plane-

jament urbanístic i pròrrogues acordades, siescau.

j) Persones arrendatàries i ocupants per d’al-tres títols dels immobles, si es coneixen o com-pareixen a l’expedient.

k) El preu just de la finca, una vegada deter-minat.

l) Les dades de les persones adquirents de lesfinques, per expropiació o bé per alienació for-çosa.

232.4 Les inscripcions al Registre munici-pal de solars sense edificar es cancel·len mitjan-çant la inscripció del compliment de l’obligacióde què es tracti.

232.5 El Registre municipal de solars sen-se edificar es porta pels mitjans adients que per-metin tenir constància de l’ordre de les inscrip-cions i del seu contingut. Cal procedir a l’arxiudels documents que donin lloc als assentamentso anotacions.

La diligència d’obertura l’autoritza el secretario secretària de la corporació, mitjançant la sevasignatura, amb el vist-i-plau de l’alcalde o alcal-dessa.

El secretari o secretària també autoritza ca-dascun dels assentaments o anotacions al Re-gistre.

232.6 El Registre és públic i tothom té dreta examinar-lo i a obtenir certificació del seu con-tingut.

Article 233Efectes de la inscripció d’una finca en el Regis-tre municipal de solars sense edificar

233.1 La inscripció d’una finca en el Re-gistre municipal de solars sense edificar com-porta la iniciació de l’expedient per a la de-terminació del preu just, als efectes de la sevaexpropiació o alienació forçosa.


233.2 En el cas que s’acordi l’expropiacióforçosa, en poden ser beneficiaris o benefici-àries l’administració actuant o bé, si escau, lapersona titular de la gestió urbanística integra-da en les modalitats de compensació per con-certació o cooperació, o bé la junta de compen-sació.

Si s’aplica l’alienació forçosa, la subhasta s’had’ajustar a la normativa sobre contractació deles administracions públiques aplicable.

233.3 Les garanties exigides per l’article 176de la Llei d’urbanisme s’han de prestar per unaquantia del 25% del pressupost de les obresd’edificació, si es tracta de la persona propietà-ria, o bé del 12% d’aquell si es tracta de la per-sona adjudicatària de la subhasta o de la bene-ficiària de l’expropiació.

La constitució de les garanties s’ha de fer permitjà d’alguna de les formes admeses per la le-gislació en matèria de contractes de les adminis-tracions públiques.

L’incompliment d’obligacions comporta lapèrdua de la garantia constituïda.

233.4 Les despeses de les inscripcions i ano-tacions practicades al Registre de solars correna càrrec de les persones propietàries i serandeduïdes del preu just, en el moment de fer-seefectiu aquest.

233.5 Als efectes de l’exercici del dret de re-cuperació que estableix l’article 174.1 de la Lleid’urbanisme, s’ha de notificar al propietari opropietària anterior o bé als seus causahavents,la declaració d’incompliment de l’obligaciód’edificar per part de la persona adquirent persubhasta o bé per expropiació.

233.6 La persona propietària, per tal de pro-cedir a l’edificació durant el termini de suspensióque preveu l’article 171.3 de la Llei d’urbanis-me, ha de dipositar la fiança establerta per l’apar-tat 3 d’aquest article i ha d’obtenir la llicènciacorresponent.

Si la llicència anteriorment atorgada estiguésen vigor, per a iniciar les obres n’hi ha prou ambla comunicació per escrit a l’ajuntament de l’inicide les obres, acompanyada de la garantia esmen-tada.

TÍTOL SETÈDe la intervenció en l’edificació i l’ús del sòl i delsubsòl

CAPÍTOL ILlicències i parcel·lacions urbanístiques

SECCIÓ PRIMERA

Llicències urbanístiques

Article 234Actes subjectes a llicència

234.1 Estan subjectes a llicència urbanísticaprèvia els actes de transformació o utilització delsòl o del subsòl, d’edificació, de construcció od’enderrocament d’obres a què fa referèncial’article 179 de la Llei d’urbanisme. Si aquestsactes es porten a terme en terrenys de dominipúblic, requereixen també llicència urbanística,sens perjudici del què estableixi la legislaciósectorial.

234.2 L’exigència de llicència urbanísticas’estableix sens perjudici de les autoritzacionso concessions que sigui pertinent atorgar perpart de l’ens titular del domini públic. La mancad’autorització o concessió, o la seva denegació,

impedeix d’obtenir la llicència i a l’òrgan com-petent d’atorgar-la.

Article 235Atorgament de les llicències urbanístiques

Les llicències s’atorguen d’acord amb lesprevisions de la legislació i el planejament ur-banístic vigents en el moment de la seva reso-lució, o en la data en què s’entenen produïts elsefectes de la manca de resolució expressa de lasol·licitud.

Article 236Exigència de llicència per la contractació de sub-ministraments i serveis

236.1 Les empreses o entitats prestadoresdels serveis d’aigua, d’energia elèctrica, de gas,de telecomunicacions i d’altres serveis urbansno poden efectuar els subministraments pro-visionals per a l’execució d’actes d’ús o trans-formació del sòl que no hagin obtingut prèvi-ament la llicència corresponent, llevat que estracti de l’execució d’obres d’urbanització pre-vistes en plans urbanístics o projectes d’urba-nització, segons s’escaigui. En el cas d’actes d’úso transformació del sòl autoritzats per llicèn-cia, la durada del contracte de serveis no potser superior al termini màxim establert en lallicència per a la finalització de les obres, lle-vat que s’acrediti la concessió de la pròrrogacorresponent.

236.2 Així mateix, les empreses o entitatsprestadores dels serveis d’aigua, d’energiaelèctrica, de gas, de telecomunicacions i d’al-tres serveis urbans no poden contractar defi-nitivament els serveis sense la prèvia acredi-tació de l’obtenció de la llicència de primeraocupació.

SECCIÓ SEGONA

Llicències d’edificació condicionades a l’execuciósimultània d’obres d’urbanització

Article 237Simultaneïtat de les obres d’urbanització i lesd’edificació

237.1 En el cas de terrenys inclosos en po-lígons d’actuació urbanística, l’execució simul-tània de les obres d’edificació i urbanització oreurbanització, mitjançant l’atorgament de lacorresponent llicència d’edificació abans d’as-solir la parcel·la la condició de solar, es pot au-toritzar quan concorren tots els requisits se-güents:

a) Que l’aprovació definitiva del projecte dereparcel·lació sigui ferma, o bé, si la reparcel·-lació és innecessària, que s’hagi formalitzat lacessió obligatòria i gratuïta de terrenys.

b) Que estiguin executades les obres d’urba-nització bàsiques que defineix l’article 70.2 dela Llei d’urbanisme, llevat que l’ajuntamentautoritzi la simultaneïtat d’aquestes obres d’ur-banització i de les d’edificació, si són compati-bles, amb l’audiència prèvia de l’administracióactuant, si escau.

c) Que la persona interessada es comprometiper escrit en el moment de demanar la llicènciaa no utilitzar l’edificació fins a l’acabament deles obres d’urbanització que atorguin als terrenysla condició de solars, d’acord amb el que esta-bleix l’article 29.a) de la Llei d’urbanisme, aixícom a fer constar aquest compromís tant en lestransmissions de la propietat com en les cessi-ons de l’ús de tota l’edificació o de parts d’aques-

ta, condicionant-les a la subrogació per part dela persona adquirent o cessionària.

d) Que la persona interessada presti fiançaper a garantir l’execució simultània de les obresd’urbanització que li corresponguin i les d’edi-ficació, en qualsevol de les formes admeses perla legislació de contractació de les administra-cions públiques i en una quantia mínima del 12%del pressupost de les obres d’urbanització quecorrespongui a les finques objecte d’edificació.L’ajuntament pot exigir que es garanteixi fins al100% del pressupost d’aquestes obres. Aquestafiança no inclou la que pot ser exigida per ga-rantir la reposició d’obres d’urbanització jaexecutades.

237.2 Quan es tracti de terrenys en sòl urbàconsolidat als quals manqui completar o acabarla urbanització per assolir la condició de solars,es pot autoritzar l’execució simultània de lesobres d’edificació i d’urbanització, amb aplicaciódel què estableix l’apartat 1 d’aquest article,paràgrafs a), c) i d), si és possible l’execució aï-llada de la urbanització pendent.

237.3 Els compromisos assumits per la per-sona interessada en la simultaneïtat d’execucióde les obres d’urbanització i d’edificació han deconstar com a condicions de la llicència d’edi-ficació que s’atorgui, referides a la finca regis-tral que en sigui l’objecte.

Les condicions imposades en la llicència d’edi-ficació sobre finca registral determinada s’hande fer constar en el Registre de la propietat,d’acord amb la normativa aplicable.

L’executivitat de la llicència d’edificació restacondicionada a que s’acrediti la constànciad’aquestes condicions en el Registre de la pro-pietat.

237.4 L’atorgament de la llicència de prime-ra ocupació requereix el compliment dels com-promisos assumits. La nota marginal del Regis-tre de la propietat a què es refereix l’apartat 3es pot cancel·lar en virtut de la certificació ad-ministrativa de l’atorgament de la llicència deprimera ocupació.

237.5 L’incompliment d’aquests compromi-sos comporta la pèrdua de la fiança constituïdai fonamenta, si escau, l’adopció de les mesuresadients per impedir els usos de l’edificació, finsa l’adequació de les obres a les condicions de lallicència d’edificació, sense perjudici de l’exe-cució subsidiària i de la declaració d’incompli-ment de l’obligació d’urbanitzar.

SECCIÓ TERCERA

Llicència urbanística per a la constitució i mo-dificació d’un règim de propietat horitzontal sim-ple o complexa

Article 238Subjecció a llicència urbanística de la constitu-ció i modificació d’un règim de propietat horit-zontal simple o complexa

Estan subjectes a prèvia llicència urbanís-tica totes les operacions previstes a l’article179.2.r) de la Llei d’urbanisme, consistents enla divisió en propietat horitzontal simple ocomplexa, llevat que aquesta divisió es pro-dueixi en virtut de l’aprovació definitiva d’unprojecte de reparcel·lació, d’acord amb l’ar-ticle 143 d’aquest Reglament, o llevat que ladeterminació del nombre d’habitatges, d’es-tabliments o d’altres elements o del seu incre-ment estigui establerta en la llicència d’obrescorresponent. A aquests efectes, s’entén per


establiments els locals comercials i els indus-trials. Les places d’aparcament i els trastersno es consideren establiments, llevat del casque el planejament urbanístic reguli llur nom-bre o dimensió.

Article 239Documents i atorgament

239.1 Les sol·licituds de llicència urbanística,en els supòsits que regula l’article 238 d’aquestReglament, s’han de presentar amb un projecte,el qual ha de constar dels documents següents:

a) La memòria justificativa de l’adequaciódel nombre d’habitatges, establiments o ele-ments proposats a les determinacions del pla-nejament aplicable i, en el cas d’habitatges, delcompliment dels requisits mínims d’habitabilitatper a segona ocupació.

b) Els plànols necessaris, a escala adequada,per deixar constància del nombre d’habitatges,establiments o elements, i de llur superfície i úsurbanístic.

c) Nota simple o certificació del Registre dela propietat on consti la descripció de la finca oedificació.

d) La proforma de l’escriptura pública dedivisió horitzontal simple o complexa.

239.2 L’acord municipal que atorgui la lli-cència ha d’incorporar una còpia certificada delplànol a què fa referència l’apartat anterior.

Article 240Termini de resolució

El termini per a resoldre sobre l’atorgamentde la llicència de divisió en propietat horitzontalsimple o complexa és d’un mes. Si transcorreaquest termini sense que l’òrgan competent hagiadoptat i notificat la corresponent resolució, lallicència s’entén atorgada per silenci administra-tiu.

SECCIÓ QUARTA

Parcel·lacions urbanístiques

Article 241Fiscalització prèvia dels actes de parcel·lació

241.1 S’ha de sotmetre a la fiscalització prè-via municipal tota divisió o segregació simultàniao successiva de terrenys en un o més lots, i tambéles operacions a les què fa referència l’article183.1, lletres b) i c) de la Llei d’urbanisme, ex-cepte en els casos que estableix l’article 244d’aquest Reglament.

241.2 Les operacions a què es refereix l’a-partat anterior se subjecten a llicència deparcel·lació, o bé han de ser objecte de decla-ració d’innecessarietat de la llicència per partde l’òrgan municipal competent per a atorgar-la, d’acord amb el que estableixen els articlessegüents.

Article 242Actes subjectes a llicència de parcel·lació

242.1 Estan subjectes a prèvia llicència deparcel·lació totes les operacions previstes a l’ar-ticle 183.1 de la Llei d’urbanisme que facilitin,o tinguin per finalitat, la construcció d’edifica-cions o d’instal·lacions per destinar-les a usosurbans. S’inclouen en aquestes operacions laconstitució o modificació del règim de propie-tat horitzontal per parcel·les.

242.2 També cal l’obtenció de llicència deparcel·lació quan es pretengui una nova divi-sió o segregació de finques resultants d’una

reparcel·lació, excepte en aquells casos en elsque la descripció de la finca resultant hagi pre-vist la possibilitat de la divisió o segregació pre-tesa.

Article 243Actes que se sotmeten a declaració d’innecessa-rietat de llicència de parcel·lació

243.1 L’òrgan municipal competent per al’atorgament de llicències urbanístiques had’adoptar l’acord de declaració d’innecessa-rietat de la llicència de parcel·lació en relacióamb els actes a què fa referència l’article 241.1d’aquest Reglament quan no es produeix par-cel·lació urbanística per concórrer les circum-stàncies següents:

a) Quan la divisió o segregació de terrenysés conseqüència de l’aplicació de la normativasectorial agrària o forestal.

b) Quan es pretén una nova divisió o segre-gació de finques resultants d’una reparcel·lació,en aquells casos en les que la descripció de lafinca resultant preveu expressament aquestapossibilitat.

c) Quan la segregació es refereix a la part oparts de la finca subjectes a expropiació o re-parcel·lació pendents d’executar.

d) Quan la segregació té per objecte agruparla finca segregada a una finca confinant, sempreque la segregació i l’agrupació tinguin lloc en lamateixa operació i així ho exigeixi la declaraciód’innecessarietat de la llicència.

243.2 En el cas de divisió o segregació de ter-renys en aplicació de la normativa sectorialagrària o forestal, l’adopció de l’acord d’inne-cessarietat de llicència de parcel·lació no eximeixde l’obligació d’obtenir les autoritzacions queexigeix aquesta normativa.

Article 244Actes de parcel·lació no sotmesos a fiscalitzacióprèvia

No cal llicència de parcel·lació ni declaraciód’innecessarietat si la segregació o divisió suc-cessiva o simultània de terrenys es produeix:

a) Per causa d’expropiació forçosa, d’acordamb la legislació aplicable.

b) Com a conseqüència de l’aprovació defi-nitiva d’un projecte de reparcel·lació. El projectede reparcel·lació empara també la segregació definques incloses parcialment en el seu àmbit, finsi tot quan la finca matriu situada fora del perí-metre del polígon no compleixi amb la dimen-sió mínima exigida.

c) Amb l’objecte de procedir a la cessió deterrenys destinats a la xarxa viària en el cas pre-vist en els articles 40.3.a) i 124.1 d’aquest Regla-ment.

Article 245Presumpció de parcel·lació urbanística

Es presumeix que hi ha parcel·lació urbanís-tica, als efectes del que estableixen els articles205.a) i d); 206.a), b) i f), i 207.a) de la Llei d’ur-banisme, quan es porta a terme qualsevol actede divisió o segregació simultània o successivade terrenys sense la prèvia acreditació de l’ob-tenció de llicència de parcel·lació o de la decla-ració de la seva innecessarietat.

Article 246Llicència de parcel·lació: documents i atorgament

246.1 Les sol·licituds de llicència de parcel·-lació urbanística, en els supòsits de l’apartat a)

de l’article 183.1 de la Llei d’urbanisme, s’hande presentar amb un projecte, el qual ha deconstar dels documents següents:

a) La memòria justificativa de l’adequacióde la parcel·lació proposada a les determina-cions del planejament aplicable, d’acord ambel què estableix l’article 188 de la Llei d’urba-nisme.

b) El plànol parcel·lari, a escala adequada,amb indicació de les parcel·les indivisibles, laqualificació urbanística dels lots i els terrenysdestinats o reservats per a sistemes generals olocals.

Quan el planejament en vigor incorpori elplànol parcel·lari, la còpia certificada d’aquest,més les dades i les indicacions necessàries, potsubstituir el document a què es refereix el pa-ràgraf anterior.

246.2 En els supòsits dels apartats b) i c)de l’article 183.1 de la Llei d’urbanisme, en-tre els quals s’inclou la constitució o modifi-cació del règim de propietat horitzontal perparcel·les, la sol·licitud s’ha d’acompanyard’una memòria que justifiqui l’adequació deles dimensions dels terrenys objecte dels dretsd’utilització exclusiva a les determinacions delplanejament urbanístic, i també de plànolparcel·lari que ho reflecteixi.

246.3 L’acord municipal que atorgui la lli-cència de parcel·lació ha d’incorporar una cò-pia certificada del plànol parcel·lari.

Article 247Sol·licitud de declaració d’innecessarietat de lallicència de parcel·lació urbanística

La sol·licitud de declaració d’innecessarietatde la llicència de parcel·lació urbanística s’had’acompanyar dels següents documents:

a) Memòria en la que s’han de justificar lesfinalitats i objectius que es pretenen assolir il’adequació de les operacions i els usos a lesdeterminacions del planejament, i també, siescau, l’adequació de l’operació a les determi-nacions de la legislació que estableix les uni-tats mínimes de conreu o de producció fores-tal.

b) El plànol parcel·lari ha d’expressar els usosprevistos sobre les parcel·les o lots.

Article 248Termini de resolució dels procediments de fisca-lització dels actes de parcel·lació

El termini per a resoldre sobre l’atorgamentde la llicència de parcel·lació o sobre la decla-ració d’innecessarietat d’aquesta llicència és d’unmes. Si transcorre aquest termini sense que l’òr-gan competent hagi adoptat i notificat la corres-ponent resolució, la llicència o la declaració d’in-necessarietat s’entenen atorgades per silenciadministratiu.

SECCIÓ CINQUENA

Formalització i inscripció registral d’actes sub-jectes a prèvia llicència urbanística

Article 249Requisits per atorgar escriptures d’actes de par-cel·lació subjectes a fiscalització prèvia i de cons-titució o modificació de règims de propietat ho-ritzontal simples o complexes, i per inscriure-lesal Registre de la propietat

249.1 Per a l’atorgament d’escriptures pú-bliques relatives a les operacions que assenya-la l’article 238 d’aquest Reglament cal acre-


ditar davant del notari l’atorgament de la lli-cència d’obres o de la llicència urbanística quepreveu l’esmentat article del Reglament, quedetermini el nombre d’habitatges, establi-ments o altres elements o llur increment, oaportar la certificació municipal acreditativad’haver-se atorgat la llicència per silenci ad-ministratiu.

249.2 Per a l’atorgament d’escriptures pú-bliques relatives a les operacions que assenya-la l’article 242 d’aquest Reglament, cal aportarals notaris la notificació de la llicència de parcel·-lació o la certificació municipal acreditativad’haver-se atorgat la llicència per silenci admi-nistratiu, juntament amb la còpia certificada delplànol parcel·lari. Aquests documents s’han deprotocol·litzar o testimoniar íntegrament ambl’escriptura pública, com a requisit previ neces-sari per a l’atorgament de les referides escrip-tures públiques.

249.3 En els supòsits de declaració d’in-necessarietat de la llicència de parcel·lació, ladocumentació que cal protocol·litzar o testi-moniar amb l’escriptura pública és la notifi-cació o certificació d’aquesta declaració jun-tament amb una còpia certificada del plànolparcel·lari.

249.4 La documentació requerida d’acordamb els apartats 2 i 3 es pot substituir, si s’es-cau, per còpia certificada del plànol parcel·-lari, en la qual, per diligència del secretari osecretària de l’ajuntament, s’acrediti l’atorga-ment de la llicència o la declaració de la sevainnecessarietat.

249.5 En els casos a què es refereixen elsapartats 1 a 4 d’aquest article, si l’ajuntament noha atorgat la llicència, ni ha emès certificació dela declaració d’innecessarietat, ni tampoc no haemès certificació d’acte presumpte en relacióamb les anteriors peticions, es pot atorgar l’es-criptura si la persona interessada acredita davantdel notari els documents següents:

a) Sol·licitud de llicència o de declaració d’in-necessarietat de la llicència.

b) Sol·licitud de certificació de silenci admi-nistratiu positiu.

c) Manifestació expressa de la persona inte-ressada que no ha obtingut cap resposta dins eltermini legalment establert.

Article 250Manca d’acreditació documental davant el Re-gistre de la propietat de l’atorgament de la llicèn-cia de parcel·lació o de la declaració de la sevainnecessarietat

250.1 D’acord amb la normativa regulado-ra de la inscripció en el Registre de la propietatd’actes de naturalesa urbanística, els registradorsde la propietat, quan no se’ls acrediti l’atorgamentde la llicència corresponent o la declaració mu-nicipal de la seva innecessarietat, ni la certifica-ció acreditativa de silenci administratiu positiu,ni el compliment dels requisits que estableixl’apartat 5 de l’article 249 d’aquest Reglament,han de suspendre la inscripció de la segregacióo divisió i han de notificar la seva qualificació ala persona interessada en la forma prevista perla legislació hipotecària.

250.2 Si l’ajuntament o la persona interes-sada aporten la llicència o la declaració de la sevainnecessarietat, o bé aporten un certificat mu-nicipal acreditatiu del silenci administratiu po-sitiu produït en relació amb la llicència o ambla declaració d’innecessarietat que s’hagués de-

manat, es considera esmenat el defecte i es prac-tica la inscripció sol·licitada.

250.3 En el cas que l’escriptura pública s’ha-gués atorgat d’acord amb el què estableix l’apar-tat 5 de l’article 249, o que la persona interessa-da acrediti davant el registrador els documentsque exigeix aquest precepte, el registrador ha decomunicar a l’ajuntament l’operació registral sol·-licitada, amb l’advertiment que, en cas de man-ca de resposta dins del termini de 15 dies, es fa-ria la inscripció. Si l’ajuntament respon acreditantque va denegar en el seu dia la llicència o que noha adoptat una decisió per manca de documen-tació, amb els consegüents requeriments d’apor-tació i suspensió de la tramitació, el registradorha de denegar la inscripció.

Si es presenta el document acreditatiu d’in-coació de l’expedient d’infracció urbanística perparcel·lació o divisió en propietat horitzontalil·legals, també s’ha de denegar la inscripció i,a instància de l’administració legalment compe-tent, s’ha de practicar l’anotació preventiva del’esmentada incoació.

250.4 El què estableix l’apartat 3 d’aquestarticle s’aplica també per a la inscripció de decla-racions d’obra nova, si la llicència que les auto-ritza ha estat obtinguda per silenci administratiu.

SECCIÓ SISENA

Reajustament d’alineacions i rasants i concrecióde l’ordenació de volums

Article 251Reajustament d’alienacions i rasants

251.1 L’acte de replantejament que preveul’article 180.4 de la Llei d’urbanisme, té per fi-nalitat reajustar les alineacions i rasants bé perraó d’adaptar les fixades pel planejament alresultat físic de l’execució de les obres d’urba-nització bàsiques, o bé per raó d’adaptar-les ala realitat física i morfològica dels terrenys, siaquesta adaptació resulta necessària.

251.2 El reajustament d’alineacions i rasantsno pot reduir l’amplada dels espais destinats avials públics ni les superfícies destinades a es-pais lliures públics pel planejament urbanístic.El reajustament d’alineacions i rasants no potalterar l’aprofitament urbanístic ni les caracte-rístiques físiques derivades de l’ordenació de lesparcel·les o solars confinants, que preveu el pla-nejament urbanístic.

251.3 L’ajuntament pot incoar el procedi-ment per al reajustament d’alineacions i rasantsabans o simultàniament a la sol·licitud de la lli-cència, i d’ofici o a instància de la persona sol·-licitant de la llicència d’edificació. Si la incoa-ció és a instància de la persona sol·licitant de lallicència, cal acompanyar a la sol·licitud un plà-nol comparatiu de les alineacions i rasants apro-vades i de les proposades, a escala adequada, iles dades de les finques afectades i de llurs pro-pietaris i les adreces d’aquests. S’entén per fin-ques afectades les que siguin objecte del reajus-tament d’alineacions i rasants i les confinants.

Si el reajustament es demana simultàniamenta la sol·licitud de la llicència d’edificació, la tra-mitació de la llicència resta suspesa fins a laresolució de l’expedient de reajustament d’ali-neacions i rasants

251.4 Un cop incoat el procediment, cal con-vocar tots els propietaris de les finques afectadesa l’acte de replantejament. Aquests propietarispoden examinar la documentació aportada en ellloc i horari que s’assenyali.

251.5 L’acta de replantejament s’ha d’esten-dre en el termini d’un mes des de la incoació del’expedient, pel personal tècnic o jurídic muni-cipal assistent a l’acte, i l’han de signar totes lespersones convocades que hi assisteixin i llursassessors, si s’escau. L’acta s’ha de completaramb un plànol annex, igualment signat per to-tes les persones assistents, comparatiu de lesalineacions i rasants vigents i les proposades. Lespersones propietàries assistents poden fer cons-tar la seva conformitat o oposició al reajusta-ment pretès.

251.6 En cas que el procediment s’hagi ini-ciat a instància de persona interessada, l’ajun-tament ha d’adoptar i notificar la resolució cor-responent en el termini d’un mes des de la datad’atorgament de l’acta de replantejament.

Article 252Concreció de l’ordenació de volums

252.1 Quan el planejament urbanístic ad-met alternatives d’ordenació volumètrica deles edificacions, la concreció de l’ordenacióvolumètrica ha de fer-se amb ocasió de la sol·-licitud de la llicència d’edificació. En aquestscasos, amb la sol·licitud de la llicència d’edi-ficació, s’ha de presentar la documentaciósegüent:

a) Un plànol, a escala mínima 1:1.000, i so-bre cartografia digital, on s’expressin les aline-acions i rasants que prèviament ha definit elplanejament, que marquen els límits del sòl edi-ficable en relació amb els vials, espais lliureso llindars de les parcel·les veïnes.

b) Un plànol, sobre cartografia topogràficadigital, que assenyali tots els serveis urbanísticsexistents o previstos.

c) Un plànol, a escala mínima 1:200, que as-senyali l’àrea no subjecta a edificació i l’orde-nació de volums per damunt i per sota de lesrasants del terreny, planta per planta, amb ladescripció de les ocupacions, distàncies entreedificis, paràmetres relatius a la separació deveïns i concreció dels accessos per a vianants ivehicles.

d) Un plànol, a escala mínima 1:200, ambseccions longitudinals i transversals, que expressiles alçades entre plantes i l’alçada màxima to-tal prevista, inclosos els elements tècnics i decoberta de l’edificació.

e) Les propostes de connexió de l’edifici oconjunt d’edificacions als serveis urbanísticsexistents.

252.2 Si la concreció de l’ordenació volumè-trica se sol·licita alhora que la sol·licitud de lli-cència d’edificació, per a totes les propietats dela zona o illa de la qual es tracti, ambdues sol·-licituds es tramiten i resolen de manera simul-tània.

En d’altre cas, cal atorgar una audiència de20 dies a la resta de persones propietàries de lazona o illa i la tramitació de la llicència d’edifi-cació resta en suspens fins que s’exhaureixi eltermini d’audiència.

L’acte d’aprovació de l’ordenació volumètricas’ha de notificar a totes les persones propietà-ries de la zona o illa.

CAPÍTOL IIOrdres d’execució i supòsits de ruïna

SECCIÓ PRIMERA

Ordres d’execució


Article 253Procediment i contingut de les ordres d’execució

253.1 Els ajuntaments poden ordenar a lespersones propietàries l’execució de les obres ne-cessàries per donar compliment als deures pre-vistos en els articles 189.1 de la Llei d’urbanis-me i 29.2 d’aquest Reglament.

253.2 Les ordres d’execució a que fa refe-rència l’article 189.3 de la Llei d’urbanismes’han de dictar prèvia audiència de la personainteressada, i amb l’informe dels serveis tècnicsi jurídics de l’ens que les promogui. L’ordred’execució ha de ser clara, formalitzada perescrit, motivada i amb explícita referència a lanorma o normes que la justifiquen. Així mateix,ha de detallar amb la màxima precisió possi-ble les obres i actuacions que cal executar i eltermini per al seu compliment, tenint en comp-te la seva entitat i complexitat.

253.3 No és exigible l’obtenció de prèviallicència urbanística per executar les obres oactuacions que constitueixen l’objecte d’unaordre d’execució, llevat que, de conformitatamb la normativa aplicable, requereixin l’ela-boració d’un projecte tècnic. En aquest cas,l’ordre d’execució ha d’assenyalar el terminide presentació d’aquest projecte i de la res-ta de documentació exigible i l’autorització del’execució de les obres resta subjecta al règimde comunicació prèvia previst en la normativade règim local.

253.4 No obstant el què estableix l’apartat2 d’aquest article, les actuacions que per raonsd’urgència o necessitat no admetin demora s’hand’executar de manera immediata i sota la direc-ció tècnica corresponent, en les condicions i ambles característiques que es determinin en la prò-pia ordre.

Article 254Execució forçosa de les ordres d’execució

254.1 Un cop transcorregut el termini es-tablert en la pròpia ordre d’execució per al seucompliment voluntari, l’administració pot op-tar, en el termini màxim d’un mes, entre l’exe-cució subsidiària a càrrec de la persona inte-ressada o l’atorgament d’un nou termini perrealitzar les actuacions ordenades, i així suc-cessivament. Es poden imposar multes coer-citives per l’incompliment dels terminis esta-blerts, que s’han d’ajustar en tot cas al quepreveu l’article 217 de la Llei d’urbanisme i277 d’aquest Reglament.

254.2 En cas que l’administració opti perexecutar subsidiàriament l’ordre d’execució,també és a càrrec de la persona interessada elcost de redacció del projecte tècnic que, si es-cau, s’hagi de redactar.

SECCIÓ SEGONA

Declaració d’estat ruïnós

Article 255Supòsits de ruïna tècnica

Es considera que hi ha ruïna tècnica, en vir-tut del que disposa l’article 190.2.a) de la Lleid’urbanisme, quan la construcció presenti unesgotament generalitzat dels elements estruc-turals o d’alguns dels seus elements estructuralsfonamentals.

Article 256Supòsits de ruïna econòmica

256.1 L’estat de ruïna econòmica al què fa

referència l’article 190.2.b de la Llei d’urbanis-me s’acredita mitjançant una valoració de lesobres a realitzar per complir amb les condici-ons mínimes d’habitabilitat, o amb les condi-cions de funcionalitat dels altres tipus de cons-truccions, així com una valoració del cost deconstrucció de nova planta d’un edifici de lesmateixes dimensions, usos i amb qualitats anà-logues a l’edificació existent. Aquestes valora-cions en cap cas no poden tenir en considera-ció el valor del sòl.

256.2 La valoració de les obres a realitzars’ha de contenir en un pressupost per partides,en les que s’han d’especificar les obres neces-sàries per mantenir la construcció, o la partd’aquesta que resulti afectada, en les condicionsestructurals que resultarien exigibles per a ator-gar una llicència d’obra nova, de conformitatamb els criteris tècnics vigents en el momentd’efectuar la valoració.

Article 257Supòsits de ruïna urbanística

En tot cas es considera que hi ha ruïna urba-nística, en virtut del que disposa l’article 190.2.cde la Llei d’urbanisme, quan l’edifici o construc-ció es troba en situació de fora d’ordenació i lesobres necessàries per a mantenir-lo en condici-ons d’estabilitat i seguretat de les persones i bénsexcedeixen les admeses per a les construccionsi edificacions en fora d’ordenació.

Article 258Estat ruïnós parcial

Només es pot declarar l’estat ruïnós parciald’un immoble en cas de construccions complexesintegrades per cossos funcionalment i estructu-ralment autònoms i separables, que no consti-tueixin una unitat material des del punt de vis-ta constructiu i arquitectònic.

Article 259Inici del procediment per a la declaració d’estatruïnós

259.1 El procediment per la declaració d’es-tat ruïnós es pot iniciar d’ofici, per acord de l’òr-gan competent, com a conseqüència de l’informedels serveis tècnics municipals, o bé com a con-seqüència de la petició raonada d’un altre òrgano d’una denúncia. En aquest darrer cas, presen-tada la petició o la denúncia, s’ha d’acordar larealització d’actuacions prèvies consistents enl’emissió d’un informe per part dels serveis tèc-nics municipals i, en atenció al seu contingut, s’hade decidir, si s’escau, l’inici de l’expedient o bél’arxiu de les actuacions.

259.2 El procediment per a la declaraciód’estat ruïnós es pot iniciar també a sol·licitudde la persona interessada. A tal efecte, es con-sideren persones interessades, a més de les per-sones propietàries o titulars d’altres drets realssobre l’immoble, i les persones arrendatàries ialtres ocupants, les persones físiques o jurídiquesque al·leguin l’existència de dany o perill en elsseus béns, drets o interessos legítims.

259.3 Les sol·licituds d’iniciació del proce-diment de declaració d’estat ruïnós a instànciade persona interessada han d’identificar l’im-moble a què es refereixen, el motiu o motiusen què es basa l’estat de ruïna, les persones pro-pietàries i eventuals titulars d’altres drets re-als sobre l’immoble, així com la relació d’arren-dataris i d’altres ocupants. A l’escrit d’iniciaciótambé s’ha d’adjuntar certificat expedit per fa-

cultatiu o facultativa competent en el que esjustifiqui la causa d’instar la declaració d’estatruïnós, es descrigui l’estat físic de l’immoble is’acrediti si, en el moment de la sol·licitud, l’edi-fici reuneix les condicions de seguretat i habi-tabilitat suficients que permetin als ocupantsla seva permanència fins que s’adopti l’acordcorresponent. Quan la sol·licitud d’inici de l’ex-pedient per a la declaració d’estat ruïnós s’em-pari en el que estableix l’article 190.2.b) de laLlei d’urbanisme, cal adjuntar la valoració aquè fa referència l’article 256 d’aquest Regla-ment.

Article 260Tramitació del procediment

260.1 Iniciat l’expedient, aquest s’ha de po-sar de manifest a les persones interessades queno n’hagin instat l’inici, donant-los trasllat li-teral de l’informe o informes tècnics, per tal queen un termini no inferior a deu dies ni superi-or a un mes, al·leguin i presentin per escrit elsdocuments i justificacions que estimin perti-nents en defensa dels seus respectius drets ointeressos.

260.2 Quan la declaració d’estat ruïnósafecti a un bé catalogat, objecte d’un procedi-ment de catalogació o declarat bé cultural, s’hade remetre l’expedient al departament de laGeneralitat que sigui competent per raó de lamatèria perquè emeti informe dins del mateixtermini, als efectes del que preveu l’article 190.4de la Llei d’urbanisme.

260.3 Transcorregut el termini atorgat, elsserveis tècnics municipals, prèvia inspecció del’immoble, han d’evacuar el corresponent infor-me tècnic, i remetre’l, amb la proposta de reso-lució que al seu judici procedeixi, a l’òrgan com-petent per resoldre.

260.4 El termini per dictar i notificar la re-solució expressa que posi fi al procediment dedeclaració d’estat ruïnós és de sis mesos desde la data d’acord d’inici de l’expedient, en elsprocediments iniciats d’ofici o des de la dataen la que la petició va tenir entrada al regis-tre competent en els casos de procedimentsiniciats a instància de la persona interessada.Si dins el termini esmentat no s’ha notificat laresolució expressa, s’entén que la declaracióha estat denegada, en els casos que l’expedi-ent s’ha iniciat a sol·licitud de la persona in-teressada, o bé que el procediment ha cadu-cat, en els casos que aquest hagi estat iniciatd’ofici.

Article 261Contingut de la resolució que posa fi al procedi-ment

261.1 La resolució que posi fi al procedi-ment ha d’assenyalar si procedeix o no la decla-ració d’estat ruïnós de l’immoble.

261.2 En cas que es declari l’estat ruïnós del’immoble, la resolució que posa fi al procedi-ment ha de tenir el contingut següent:

a) En cas que l’immoble no estigui catalogat,no sigui objecte d’un procediment de catalogaciói no estigui declarat com a bé cultural, la reso-lució ha de determinar l’obligació de les perso-nes propietàries de rehabilitar-lo o enderrocar-lo, a la seva elecció, llevat que de conformitatamb les determinacions del planejament urba-nístic la rehabilitació de l’immoble no sigui au-toritzable, supòsit en què cal procedir necessà-riament al seu enderroc, i ha d’establir el termini


per a sol·licitar la llicència d’obres o d’enderro-cament corresponent.

b) Ha d’ordenar l’execució de les obres i al-tres mesures que resultin pertinents per tal demantenir la seguretat, salubritat i condicionsmínimes d’habitabilitat de l’immoble, i tambéles necessàries per evitar eventuals danys a lespersones i béns mentre no es procedeixi a l’ac-tuació de rehabilitació o d’enderrocament del’immoble, i ha de fixar el termini per a la ini-ciació i execució d’aquestes obres, advertintexpressament que, en cas d’incompliment, esprocedirà a la seva execució subsidiària a càr-rec de la persona interessada.

c) Quan la declaració d’estat ruïnós siguiparcial, la resolució ha d’ordenar, a més, l’exe-cució de les obres de rehabilitació, conserva-ció i d’altres mesures que resultin pertinents pertal de mantenir la seguretat, salubritat i condi-cions mínimes d’habitabilitat de la part de l’im-moble no afectada per la declaració d’estatruïnós.

261.3 Quan la declaració d’estat ruïnós afec-ti a un bé catalogat, objecte d’un procedimentde catalogació o declarat bé cultural, la resolucióque posa fi al procediment ha de determinar elsefectes de la declaració d’estat ruïnós de confor-mitat amb l’informe a què es refereix l’article260.2 d’aquest Reglament, sens perjudici del’obligació de les persones propietàries d’adop-tar les mesures urgents i imprescindibles permantenir-lo en condicions de seguretat.

261.4 La resolució que posi fi al procedi-ment de declaració d’estat ruïnós s’ha de noti-ficar a totes les persones propietàries, ocupantsi titulars de qualsevol dret real sobre l’immoble,així com a tots els qui hagin estat part en el pro-cediment. En cas que la resolució declari l’es-tat ruïnós i acordi el desallotjament dels ocu-pants, la notificació ha d’expressar el termini peral desallotjament voluntari de l’immoble, adver-tint expressament del seu desnonament per viaadministrativa en cas d’incompliment.

261.5 En cas que s’acordi que no procedeixla declaració d’estat ruïnós de l’immoble, laresolució que posi fi al procediment pot orde-nar, si s’escau, l’execució de les obres que resultinpertinents per tal de mantenir la seguretat, lasalubritat i les condicions objectives d’habitabi-litat o de funcionalitat de l’immoble.

Article 262Efectes de la declaració d’estat ruïnós

262.1 La declaració d’estat ruïnós no exi-meix del deure de la persona propietària d’ob-tenir llicència prèvia per a l’execució de les ac-tuacions que calgui executar.

262.2 La declaració d’estat ruïnós d’edificisen situació de fora d’ordenació determina l’obli-gació de procedir al seu enderroc, sense possi-bilitat de rehabilitació.

262.3 La declaració d’estat ruïnós no exi-meix a les persones propietàries de les respon-sabilitats de tot ordre que els puguin ser exigi-des respecte als deures de conservació que elscorresponen.

Article 263Mesures a adoptar en cas de ruïna imminent

263.1 Quan s’estimi que existeix urgència iperill en la demora de l’expedient de declara-ció d’estat ruïnós, l’òrgan municipal competentha de disposar les mesures de protecció quecalgui adoptar, tals com el desallotjament dels

ocupants de l’immoble, el seu apuntalament,enderrocament total o parcial o d’altres que esconsiderin adients.

263.2 Quan l’existència de perill per a lespersones o béns es desprengui de l’escrit sol·-licitant l’inici de l’expedient de declaració d’estatruïnós, o de la denúncia presentada per qualse-vol particular, l’òrgan municipal competent hade disposar amb caràcter d’urgència una visitad’inspecció dels serveis tècnics municipals, quehan d’emetre informe sobre les condicions deseguretat i habitabilitat de l’immoble, i han dedisposar l’adopció de les mesures de proteccióque s’escaiguin.

263.3 L’òrgan municipal competent ha d’a-doptar la resolució que sigui procedent en eltermini màxim de setanta dues hores des de larecepció de l’informe tècnic que conclogui quehi ha una situació de ruïna imminent, sense queresulti preceptiva en aquest supòsit l’audiènciaa les persones interessades a què fa referèncial’article 260.1 d’aquest Reglament.

263.4 Si l’informe tècnic expressa la pos-sibilitat de continuar ocupant l’immoble prè-via adopció de les mesures d’apuntalament oatermenament pertinents, s’ha d’ordenar l’a-dopció d’aquestes mesures i es prossegueixl’expedient pels tràmits normals. Les mesuresacordades han de ser notificades al departa-ment de la Generalitat competent quan resul-tin afectats immobles catalogats, objecte d’unprocediment de catalogació o declarats bécultural.

263.5 En tot cas, s’han de portar a terme lesvisites d’inspecció que siguin necessàries i, coma mínim, les indicades en l’informe dels serveistècnics, per si variessin les circumstàncies on’apareguessin de noves que aconsellin unadecisió diferent. Finalitzat l’expedient, s’ha demantenir la vigilància en els mateixos termes quedurant la seva tramitació, fins al desallotjamenttotal de l’immoble, si s’escau.

263.6 Les despeses i indemnitzacions que,si s’escau, satisfaci l’Ajuntament per l’adopcióde les mesures de protecció descrites en aquestarticle, són a càrrec de la persona propietària del’immoble i l’administració pot exigir-les per lavia de constrenyiment.

TÍTOL VUITÈDe la protecció de la legalitat urbanística

CAPÍTOL IProcediments de protecció de la legalitat urba-nística


264.1 L’exercici de la potestat de proteccióde la legalitat urbanística ha de donar lloc, d’a-cord amb el que estableix l’article 191.2 de la Lleid’urbanisme, a la instrucció i la resolució d’unprocediment o de més d’un que tenen per ob-jecte, conjuntament o separadament, l’adopcióde les mesures següents:

a) La restauració de la realitat física altera-da i de l’ordre jurídic vulnerat.

b) La imposició de sancions.c) La determinació dels danys i els perjudi-

cis causats.264.2 La restauració de la realitat física al-

terada i de l’ordre jurídic vulnerat té per ob-jecte fer efectiva la tutela i la protecció de la

normativa i del planejament urbanístics, totadequant a aquesta normativa i planejamenturbanístics la realitat física o l’ordre jurídic. Encas de transmissió de finques, la nova personatitular se subroga en les obligacions derivadesde les mesures de restauració de la realitat fí-sica alterada i de l’ordre jurídic vulnerat acor-dades per l’administració competent.

264.3 La restauració de la realitat física al-terada i de l’ordre jurídic vulnerat, quan té perobjecte actes d’edificació o d’ús del sòl i delsubsòl que s’efectuen sense llicència o ordred’execució, o que no s’ajusten a les condicionsque s’hi assenyalen, comprèn les actuacionssegüents:

a) La suspensió d’obres i d’actuacions encurs, si s’escau.

b) La determinació del caràcter legalitzableo no legalitzable de les obres o actuacions, encurs o finalitzades.

c) L’adopció de les mesures necessàries perajustar la realitat física i l’ordre jurídic a la nor-mativa i el planejament urbanístics.

264.4 L’administració competent per exercirla potestat de protecció de la legalitat urbanís-tica ha de resoldre, en el mateix procediment oen procediments separats, sobre la restauracióde la realitat física alterada i de l’ordre jurídicvulnerat, sobre la imposició de les sancions queprocedeixin i sobre el rescabalament a l’admi-nistració dels danys i perjudicis causats als bénsi interessos públics de l’administració, com aconseqüència d’actuacions constitutives d’infrac-ció urbanística.

Article 265Actuacions prèvies i disposicions comunes alsprocediments de protecció de la legalitat urbanís-tica

265.1 Abans d’incoar un procediment deprotecció de la legalitat urbanística, es poden re-alitzar les actuacions prèvies necessàries peraclarir els fets i determinar els presumptes res-ponsables. Aquestes actuacions prèvies no in-terrompen el termini de prescripció de l’accióde restauració que estableix l’article 199 de laLlei d’urbanisme, ni el termini de prescripció deles infraccions urbanístiques que estableix l’ar-ticle 219 de la mateixa Llei.

265.2 L’òrgan competent ha d’incoar el pro-cediment de protecció de la legalitat urbanísticasi té coneixement de qualsevol acció o omissióque presumptament vulneri la legalitat urbanís-tica, una vegada concloses, en el seu cas, lesactuacions prèvies d’esbrinament dels fets iemesos els corresponents informes previs decaràcter tècnic i jurídic.

La incoació s’efectua d’ofici, per petició ra-onada d’altres òrgans a partir dels seus serveisd’inspecció, o per denúncia presentada per qual-sevol persona.

265.3 L’òrgan competent per incoar el pro-cediment, quan la Generalitat de Catalunyaexercita la competència, és el director o direc-tora general d’urbanisme.

265.4 La incoació ha de ser notificada al pre-sumpte infractor o infractora, a les persones in-teressades i a les administracions que l’han instato que han denunciat els fets.

265.5 La mateixa resolució d’incoació quedoni lloc a l’inici del procediment de proteccióde la legalitat urbanística pot incorporar lesmesures provisionals que procedeixin, entre lesprevistes en l’article 266 d’aquest Reglament.


265.6 Les persones que siguin part en unprocediment de protecció de la legalitat urba-nística tenen el deure d’identificar, davant del’administració actuant, d’altres persones inte-ressades que no hagin comparegut.

265.7 En qualsevol moment de les actuaci-ons prèvies o del procediment ja incoat, l’òrgancompetent pot proposar l’arxiu de les actuaci-ons o el sobreseïment, en els termes que preveula normativa reguladora del procediment san-cionador d’aplicació als àmbits de competènciade la Generalitat de Catalunya.

Article 266Mesures provisionals

266.1 Conjuntament amb l’acord d’incoa-ció del procediment de protecció de la legalitaturbanística, o posteriorment si s’escau, es podenadoptar les mesures provisionals necessàries pera garantir l’efectivitat de la resolució del proce-diment.

266.2 Si el procediment de protecció de lalegalitat urbanística es refereix a actes d’edifi-cació o d’ús del sòl i el subsòl, sense llicència niordre d’execució, o que no s’ajusten a les con-dicions que s’hi assenyalen, que estan en curs,procedeix acordar la suspensió d’aquests actes,en els termes que estableixen els apartats 1, 3 i4 de l’article 197 de la Llei d’urbanisme i elsapartats 1 i 2 de l’article 267 d’aquest Reglament.

266.3 A més de la suspensió a què fa refe-rència l’apartat anterior, en els procediments deprotecció de la legalitat urbanística també es po-den adoptar, entre d’altres, les mesures provi-sionals següents:

a) Retirada dels materials a emprar per al’execució de l’obra o de l’ús presumptamentil·legals.

b) Precinte o retirada de la maquinària, iclausura dels accessos a fi d’impedir el desen-volupament de l’ús i de les obres en curs d’exe-cució, presumptament il·legals.

c) Requeriment de suspensió cautelar delssubministraments d’aigua, energia elèctrica, gasi telefonia i, si escau, de la tramitació de la cor-responent contractació.

d) Donar compte de les mesures decididesa l’òrgan competent per a l’atorgament de cè-dules d’habitabilitat als efectes de la suspensiód’aquest atorgament.

e) Si la incoació l’adopta la Generalitat deCatalunya, comunicació dels pronunciamentsadoptats a l’ajuntament respectiu perquè tinguinels efectes que corresponguin en la resolució dela llicència d’ocupació o de primera utilitzacióde l’edifici.

266.4 En cas que s’acordin les mesures as-senyalades en les lletres a) i b) de l’apartat 3d’aquest article, si la persona obligada no por-ta a terme la retirada dels materials o de la ma-quinària en el termini de les 48 hores següentsa la notificació de l’acord, l’òrgan competent pera la incoació del procediment pot executar sub-sidiàriament aquestes mesures. Els materials ila maquinària retirats queden a disposició de lapersona interessada, qui està obligada a satis-fer les despeses de transport i dipòsit. Un copresolt el procediment de protecció de la legalitat,si la persona interessada no ha reclamat elsmaterials i la maquinària, l’administració en potdisposar lliurement o els pot lliurar a un aboca-dor autoritzat, previ requeriment a la personainteressada. Les despeses ocasionades tambésón a càrrec de la persona interessada.

Article 267Procediment de restauració en cas d’obres i ac-tuacions en curs

267.1 Si s’estan executant obres o efectuantactuacions sense llicència, sense ordre d’execu-ció, o bé amb incompliment de les condicionsque s’hi assenyalen, l’òrgan competent, amb elscorresponents informes previs de caràcter tèc-nic i jurídic, ha d’incoar el procediment de pro-tecció de la legalitat urbanística i, juntament, hade dictar una primera resolució de suspensióprovisional i immediata de les citades obres i ac-tuacions, que ha de ser notificada al presump-te infractor o infractora.

En la notificació a la presumpta persona in-fractora s’ha d’assenyalar motivadament si lesobres o usos poden ser objecte d’un procés delegalització o si són manifestament il·legalit-zables. En aquest darrer cas s’ha d’advertir enla notificació de les mesures de restauració sus-ceptibles de ser adoptades.

El presumpte infractor o infractora disposad’un termini d’audiència de quinze dies per for-mular les al·legacions que consideri oportunes,tant respecte de la suspensió d’obres, com enrelació amb el caràcter legalitzable o il·lega-litzable de les obres o usos o amb les mesuresde restauració susceptibles de ser adoptades .

267.2 En el termini de quinze dies des delvenciment del termini d’audiència, i ateses lesal·legacions formulades, si és el cas, l’òrgan com-petent ha de ratificar o revocar totalment o par-cial la primera resolució. La suspensió provisi-onal, si no es ratifica en aquest termini de quinzedies, resta automàticament sense efecte, d’acordamb el què estableix l’article 197.3 de la Llei d’ur-banisme.

267.3 En cas que es ratifiqui la procedènciade tramitar el procediment de protecció de lalegalitat urbanística, l’òrgan competent ha d’a-cordar:

a) Requerir a la persona interessada perquè,en el termini de dos mesos des de la notificacióde la resolució, procedeixi a sol·licitar la llicènciao la modificació de llicència corresponent.

b) En cas que les obres tinguin caràcter ma-nifestament il·legalitzable i així hagin estatqualificades per l’òrgan competent per a la in-coació del procediment, requerir la personainteressada perquè executi, en el termini d’unmes, les mesures de restauració de la realitatfísica o jurídica alterada que s’estableixin i, sis’escau, ajusti la seva actuació a la llicència oordre d’execució atorgades.

267.4 En cas que s’hagi efectuat el reque-riment de legalització previst en la lletra a) del’apartat 3 d’aquest article, l’òrgan competentsi la persona interessada no sol·licita la llicèn-cia en el termini establert o aquesta és denegada,ha de requerir-lo perquè en el termini d’un mesprocedeixi a la restauració de la realitat física ojurídica alterada, mitjançant l’execució de lesobres o actuacions que s’estableixin. L’òrgancompetent ha d’efectuar aquest requeriment enel termini d’un mes des de la data en què fina-litzi el termini per a la legalització o des de la datade denegació de la llicència.

267.5 En el cas que la potestat de protec-ció de la legalitat urbanística sigui exercida pelDepartament de Política Territorial i ObresPúbliques de la Generalitat de Catalunya, l’òr-gan competent ha de comunicar a l’ajunta-ment corresponent el requeriment de legalit-zació efectuat d’acord amb l’apartat 3 d’aquest

article, i l’ajuntament ha de comunicar al De-partament la resolució de la sol·licitud de lli-cència o, en el seu cas, que aquesta no ha es-tat presentada.

267.6 Els requeriments de restauració alsquè fan referència la lletra b) de l’apartat 3 il’apartat 4 d’aquest article han de contenir l’ad-vertiment exprés que transcorregut el terminid’un mes sense haver procedit a la restauració,l’òrgan competent procedirà a l’execució forço-sa, mitjançant la imposició de multes coerciti-ves en els termes de l’article 217.1 de la Llei d’ur-banisme i l’article 277 d’aquest Reglament, ol’execució subsidiària a càrrec de la personainteressada.

267.7 La persona interessada, en el cas queel termini d’un mes sigui insuficient per a complirel requeriment de restauració, pot presentardavant l’administració competent un programade restauració, en el qual fixi el termini exacteque necessita per al compliment de l’esmentatrequeriment. El programa de restauració ha deser aprovat per l’administració i, en tot cas, lesobres o actuacions s’han d’iniciar dins el primermes atorgat.

267.8 Transcorregut el termini d’un mesper procedir al compliment del requerimentde restauració, o el termini que estableixi elprograma de restauració, en cas d’inactivitatde la persona interessada, l’òrgan competentha d’acordar l’execució forçosa, d’acord ambl’apartat 5 d’aquest article, que ha d’iniciar enel termini d’un mes.

267.9 Es poden aplicar, entre altres mesu-res que siguin adients, les següents mesures derestauració de la realitat física o jurídica alterada,segons els casos:

a) Enderrocament de les obres il·legals.b) Replantació de plantes, arbres i arbredes.c) Reposició dels terrenys al seu estat inicial.d) Reconstrucció o execució de les obres

necessàries per reposar a l’estat inicial les edi-ficacions protegides que hagin estat enderro-cades, totalment o parcialment, de manera il·-legal, o que hagin estat objecte d’obres tambéde manera il·legal.

e) Reconstrucció de parts d’edificis, instal·-lacions i altres construccions que hagin estat en-derrocades o modificades de manera il·legal isiguin necessàries per al funcionament dels ser-veis públics, constitueixin parts estructurals delsedificis o garanteixin la seguretat de les perso-nes.

f) Instar la nul·litat de les operacions jurídi-ques que constitueixin parcel·lació urbanísticail·legal.

Article 268Procediment de restauració en cas d’obres oactuacions ja executades

268.1 El procediment de restauració de larealitat física alterada i de l’ordre jurídic vulnerates pot incoar sempre que no hagi transcorregutel termini de sis anys des de la finalització de lesobres o actuacions, sens perjudici del que esta-bleixen els articles 202 i 219.6 de la Llei d’urba-nisme.

268.2 En el cas d’obres o actuacions sensellicència o ordre d’execució, o sense ajustar-se a llurs condicions, ja finalitzades, l’òrganmunicipal competent, un cop incoat el proce-diment de restauració ha d’acordar, segonscorrespongui i prèvia audiència per un terminimínim de quinze dies a la persona interessa-


da, algun dels requeriments previstos en leslletres a) i b) de l’apartat 3 de l’article 267d’aquest Reglament, i tramitar el procedimentd’acord amb el què estableixen els apartats 4a 9 de l’esmentat article 267 d’aquest Regla-ment.

Article 269Protecció de la legalitat urbanística en cas d’obreso actuacions emparades en llicència o ordre d’exe-cució

269.1 Quan les obres o actuacions que pre-sumptament comportin vulneració de la legalitaturbanística estiguin emparades en una llicènciao ordre d’execució, l’adopció de les mesures derestauració de la realitat física alterada i de l’or-dre jurídic vulnerat, la imposició de sancions iel rescabalament dels danys i perjudicis causats,requereixen que prèviament s’anul·li l’acte ad-ministratiu que autoritza les obres o actuacions,d’acord amb els procediments previstos en lalegislació aplicable.

269.2 En cas de revisió d’ofici de la llicèn-cia o ordre d’execució, si les obres estan en cursd’execució, l’òrgan competent, simultàniamenta la incoació del procediment de revisió ha desuspendre l’executivitat de l’acte administratiui ha d’ordenar la suspensió immediata de lesobres.

269.3 Un cop anul·lada una llicència o or-dre d’execució, l’òrgan competent ha d’adoptarles mesures de restauració corresponents, entreles que estableix l’apartat 9 de l’article 267d’aquest Reglament, o qualsevol altra que si-gui procedent.

Article 270Procediment sancionador urbanístic ordinari

270.1 La imposició de sancions urbanísti-ques s’ha d’ajustar al procediment que estableixla normativa reguladora del procediment san-cionador d’aplicació als àmbits de competènciade la Generalitat de Catalunya, amb les espe-cificitats que estableix la Llei d’urbanisme iaquest Reglament, tant si es tramita conjunta-ment amb el procediment de restauració de larealitat física i jurídica alterada, com si es tra-mita separadament.

270.2 En tot cas, per a iniciar el procedimentsancionador s’ha d’haver requerit a la personapresumptament infractora la legalització delsfets, llevat que aquest requeriment no sigui pro-cedent per la manifesta il·legalitat dels usos oobres en curs o ja executats.

La tramitació de la sol·licitud de legalitzacióinterromp el termini de prescripció de la infrac-ció fins la comunicació de la fermesa de la re-solució de la sol·licitud de legalització.

270.3 La incoació del procediment sanciona-dor comporta el nomenament d’un instructor oinstructora i, si escau, d’un secretari o secretària.L’expedient ha d’incorporar les actuacions prè-vies realitzades i ha d’incloure les següents dades:identificació de les persones presumptament res-ponsables i llur grau de participació en els fets,determinació dels fets imputats a cadascuna deles persones presumptament responsables, qua-lificació de les possibles infraccions, les sancionsaplicables i, si s’escau, els danys i perjudicis quees puguin haver ocasionat i les mesures de res-tauració susceptibles de ser adoptades. Aques-tes dades han de formar part del contingut delplec de càrrecs que elabora l’instructor o la ins-tructora.

270.4 Exhaurit el termini d’al·legacions i, sis’escau, practicada la prova, l’instructor o ins-tructora ha de redactar la proposta de resolu-ció, la qual ha de contenir:

a) Identificació de les persones responsablesi llur grau de participació.

b) Qualificació de la infracció, així com laseva graduació.

c) El caràcter legalitzable o il·legalitzable dela infracció.

d) La sanció proposada amb les atenuants oagreujants que siguin d’aplicació.

e) L’òrgan competent per imposar la sanció.f) La determinació del benefici obtingut per

l’infractor o infractora, si escau.Les dades contingudes en la proposta de re-

solució han de venir acompanyades de les sevescorresponents referències normatives.

270.5 La resolució del procediment sanci-onador urbanístic ha de decidir totes les qües-tions que s’hagin plantejat al llarg de la instruc-ció, i ha de pronunciar-se expressament sobrela imposició de sancions.

Article 271Procediment sancionador urbanístic abreujat

271.1 En els supòsits d’infraccions flagrantstipificades com a lleus, en què els fets han estatrecollits en l’acta corresponent o bé en la denún-cia de l’autoritat competent, l’òrgan municipalcompetent pot aplicar les especificitats del pro-cediment sancionador abreujat que es regula enla normativa reguladora del procediment san-cionador d’aplicació als àmbits de competènciade la Generalitat de Catalunya.

271.2 L’acord d’incoació ha d’assenyalar deforma expressa i motivada la decisió de trami-tar el procediment sancionador abreujat.

Article 272Procediment de rescabalament

272.1 En els casos en què, com a conseqüèn-cia d’actes constitutius d’infracció urbanística,es causin danys i perjudicis als béns o interessospúblics, i aquests no es determinin en el proce-diment sancionador, s’ha d’instruir un procedi-ment de rescabalament que s’ha d’ajustar a latramitació que estableix la legislació aplicableen matèria de procediment administratiu comú,i al què estableix l’article 219 de la Llei d’urba-nisme.

272.2 Quan es tracti de danys ocasionats alsbéns i interessos de la Generalitat de Catalunya,com a conseqüència d’actuacions constitutivesd’infracció urbanística, l’òrgan competent tantper a la incoació com per a la resolució del pro-cediment és el director o directora general d’ur-banisme.

Article 273Concurrència amb il·lícit penal

273.1 Si en la tramitació d’un procedimentde protecció de la legalitat urbanística es con-sidera que els fets poden ser constitutius d’il·-lícit penal, l’òrgan administratiu competent perresoldre el procediment ha de comunicar els fetsa l’autoritat judicial i al Ministeri Fiscal.

273.2 L’instructor o instructora d’un proce-diment de protecció de la legalitat urbanísticaha de suspendre la tramitació administrativa, pelque fa al procediment sancionador, fins que esprodueixi la resolució de l’ordre penal, en elstermes de la normativa reguladora de l’exerci-ci de la potestat sancionadora, un cop que l’au-

toritat judicial ha incoat un procés penal i cas quel’instructor o instructora constati la identitat delsfets, dels subjectes i dels fonaments.

273.3 La substanciació del procés penal noimpedeix el manteniment de les mesures pro-visionals ja adoptades, l’adopció d’altres mesuresprovisionals, ni l’adopció i execució de les me-sures de restauració de la realitat física altera-da o de l’ordre jurídic vulnerat que procedeixin.

Article 274Intervenció de les administracions competents

274.1 Les persones que tinguin la condiciód’interessades en un procediment de proteccióde la legalitat urbanística, en cas que l’ajunta-ment no impulsi la instrucció del procedimento no acordi les actuacions corresponents en elsterminis que estableixen els articles 265 a 272d’aquest Reglament, poden exercir les accionsjudicials que procedeixen, d’acord amb la legis-lació aplicable, per al cas d’inactivitat adminis-trativa.

274.2 El Departament de Política Territo-rial i Obres Públiques pot exercir la potestat deprotecció de la legalitat urbanística, d’ofici oa instància de les persones interessades, en ca-sos de presumptes infraccions greus o moltgreus, previ requeriment a l’ajuntament, efec-tuat d’acord amb el què estableix l’apartat 3d’aquest article, i si l’ajuntament no atén aquestrequeriment.

274.3 En el cas a què es refereix l’apartat 2d’aquest article, la intervenció del Departamentde Política Territorial i Obres Públiques, ja si-gui per a la incoació del procediment de protec-ció de la legalitat urbanística, com per acordarla suspensió provisional d’obres i actuacions,requerir la legalització de les obres o actuacionso adoptar les mesures de restauració, s’ha desubjectar al procediment següent:

a) El Departament de Política Territorial iObres Públiques ha de lliurar un requerimentprevi i motivat a l’òrgan municipal competent,li ha de trametre una còpia de la denúncia o dela documentació que correspongui, i li ha d’ator-gar un termini de deu dies perquè incoï el cor-responent procediment de protecció de la lega-litat urbanística o per a que acordi l’actuació queprocedeixi. Així mateix, li ha d’indicar que, encas que no actuï en aquest termini, correspon-drà al Departament de Política Territorial iObres Públiques exercir la potestat de protec-ció de la legalitat urbanística.

b) La decisió que, en un o altre sentit, adoptil’òrgan municipal competent ha de ser notificadaal Departament de Política Territorial i ObresPúbliques dins el termini atorgat. Si transcorre-gut aquest, l’òrgan municipal competent no hanotificat la incoació del procediment, corresponal Departament de Política Territorial i ObresPúbliques exercir la potestat de protecció de lalegalitat urbanística, en els termes establerts enl’apartat 2 d’aquest article, i d’acord amb els pro-cediments que regulen els articles 265 a 272d’aquest Reglament.

c) El termini de deu dies al qual fa referèn-cia la lletra a) d’aquest apartat, es redueix a tresdies en els casos en què el Departament dePolítica Territorial i Obres Públiques faci constarde manera expressa i motivada, en el requeri-ment previ a l’òrgan municipal competent, quees tracta d’un supòsit d’urgència.

274.4 El què estableix l’apartat 2 d’aquestarticle és d’aplicació, sens perjudici de les facul-


tats que corresponguin a les autoritats compe-tents, en virtut del règim específic d’autoritza-ció o concessió a què estan sotmesos determi-nats actes d’edificació i ús del sòl. D’acord ambaixò, el Departament de Política Territorial iObres Públiques pot exercir directament lapotestat de protecció de la legalitat urbanística,sense necessitat de requeriment previ a l’ajun-tament, quan en sòl no urbanitzable es duguina terme actuacions de construcció, transformacióo ús del sòl sense l’aprovació prèvia del projecteo del pla especial prevista a l’article 48 de la Lleid’urbanisme, o sense ajustar-se al pla o projecteaprovats, quan per la seva naturalesa estiguinsotmeses al procediment previst per l’indicatarticle.

274.5 L’òrgan del Departament de PolíticaTerritorial i Obres Públiques competent per aadoptar els acords corresponents en exercici dela potestat de protecció de la legalitat urbanís-tica és el director o directora general d’urbanis-me, excepte en els supòsits d’establiment demesures de restauració en cas d’infraccions moltgreus i d’imposició de sancions de quantia su-perior a 600.000 Euros, en els quals corresponadoptar l’acord al conseller o consellera. En elcas que el Departament instrueixi un únic pro-cediment de protecció de la legalitat urbanísticaque inclogui l’adopció de les diverses mesuresde protecció que preveu l’article 191.2 de la Lleid’urbanisme, i que la competència per adoptarles diverses mesures recaigui en òrgans diferentsd’acord amb les regles anteriors, s’ha d’adoptaruna única resolució en el procediment per a laqual és competent l’òrgan de rang jeràrquicsuperior.

274.6 Els ajuntaments i el Departament dePolítica Territorial i Obres Públiques de la Ge-neralitat de Catalunya s’han de notificar mútu-ament totes les resolucions que posen fi als pro-cediments de protecció de la legalitat urbanísticaen els supòsits en què hagin intervingut les duesadministracions. En tot cas, el Departament dePolítica Territorial i Obres Públiques de la Ge-neralitat de Catalunya ha de notificar als ajun-taments les seves resolucions que posin fi alsprocediments tramitats en exercici de la potestatde protecció de la legalitat urbanística i, en el casde procediments iniciats a l’empara de l’apar-tat 4 d’aquest article, també ha de comunicar llurincoació.

CAPÍTOL IIDisciplina urbanística

SECCIÓ PRIMERA

Infraccions i sancions


275.1 En el cas que sobre una mateixa per-sona s’instrueixi un procediment sancionadorper un sol fet constitutiu de dues o més infrac-cions o quan una d’elles sigui el mitjà necessa-ri per cometre l’altre, se li ha d’imposar la san-ció que correspongui a la infracció comesa mésgreu, per a la graduació de la qual s’ha de teniren compte el resultat final perseguit i el danycausat.

275.2 Quan una mateixa persona és res-ponsable de la comissió de dues o mes infrac-cions i no es trobi en cap dels supòsits previs-tos a l’apartat 1, se li han d’imposar les sancions

corresponents a cadascuna de les infraccionscomeses.

275.3 Quan les persones responsables de lacomissió d’una mateixa infracció són diverses,s’ha d’imposar a cadascuna d’elles una sanció in-dependent, llevat del supòsit en què l’obligacióprevista legalment correspongui a diverses per-sones conjuntament, les quals han de respondresolidàriament de les infraccions que cometin ide les sancions que se’ls imposin.

275.4 En el supòsit de l’apartat 2 i en el su-pòsit de l’apartat 3 d’imposició de sancions in-dependents a diversos responsables, l’òrgancompetent per a imposar les sancions és el queté atribuïda la competència per a imposar lasanció de més quantia.

Article 276Restauració voluntària de la realitat física alte-rada i de l’ordre jurídic vulnerat

276.1 Procedeix acordar la suspensió delprocediment de protecció de la legalitat urba-nística que pugui donar lloc a l’adopció de l’a-cord de restauració i a la imposició de sancions,d’acord amb el que estableix l’article 209 de laLlei d’urbanisme, si la persona interessada,abans que sigui ferma en via administrativa laresolució per la qual s’estableixen les mesuresde restauració i les sancions corresponents, dónacompliment als requisits següents:

a) Si expressa la decisió de procedir a la res-tauració voluntària i acredita que ha sol·licitatles llicències o autoritzacions adients per a exe-cutar les mesures de restauració de la realitatfísica alterada o de l’ordre jurídic infringit, ambla documentació corresponent.

b) Si constitueix una garantia en quantia noinferior al 50% del pressupost de restauraciódavant de l’administració que instrueix el pro-cediment de protecció de la legalitat, mitjançantalguna de les formes admeses per la legislacióde contractes de les administracions públiques.

c) Si presenta la documentació i la garantiaa què es refereixen els apartats anteriors abansque s’acordi i notifiqui a la persona interessa-da la resolució del procediment de protecció dela legalitat urbanística.

276.2 La suspensió no abasta l’executivitatde les mesures cautelars que s’hagin acordat.

276.3 Quan l’administració de la Generali-tat exerceixi la competència de protecció de lalegalitat urbanística, l’acreditació a què es refe-reix l’apartat 1.a) d’aquest article s’ha de realit-zar mitjançant un certificat de l’administraciócompetent per a resoldre sobre la sol·licitud dela llicència o autorització, que indiqui la data depresentació de la sol·licitud i si aquesta reuneixels requisits per ser admesa a tràmit, sens per-judici de quina sigui la resolució definitiva delprocediment.

276.4 L’efectiva restauració de la realitat fí-sica o jurídica a l’estat anterior a l’alteració,produeix els efectes que preveuen els apartats1, 2 i 6 de l’article 209 de la Llei d’urbanisme.

SECCIÓ SEGONA

Execució de les resolucions en matèria de pro-tecció de la legalitat urbanística

Article 277Execució de les resolucions administratives enmatèria de protecció de la legalitat urbanística.Multes coercitives

277.1 Les resolucions que es dictin en ma-

tèria de protecció de la legalitat urbanística sónimmediatament executives, sens perjudici delque preveu l’article següent quant a l’execucióde les sancions administratives, i els òrgans ad-ministratius competents poden fer ús dels mit-jans d’execució forçosa que preveu la legislacióaplicable en matèria de procediment adminis-tratiu comú.

277.2 Les resolucions administrativesadoptades en els procediments de proteccióde la legalitat urbanística han d’establir el ter-mini perquè la persona interessada faci efectiullur contingut i han d’advertir que, en cas d’in-compliment, l’òrgan administratiu competentprocedirà bé a la imposició de multes coerci-tives de manera reiterada fins aconseguir elcompliment de la resolució, o bé a la sevaexecució subsidiària, a càrrec de la persona in-teressada.

277.3 Qualsevol despesa ocasionada perl’actuació subsidiària de l’administració va a càr-rec de la persona interessada.

277.4 Les multes coercitives són totalmentcompatibles amb la imposició de sancions perla comissió d’una infracció urbanística.

277.5 Els criteris d’aplicació de les multescoercitives en tots els casos previstos en l’arti-cle 217.2 de la Llei d’urbanisme, són els següents:

a) S’imposa la multa de fins a 1.000 eurosquan es tracta del primer incompliment del’ordre de suspensió d’obres, de la mesura derestauració o de l’ordre d’execució d’obres ies gradua la seva quantia en funció de la sancióque correspon a la infracció comesa o en fun-ció del cost estimat de les obres que s’ordenaexecutar.

b) S’imposa la multa de 1.001 a 2.000 eurosquan es tracta del segon incompliment, i gradu-ada d’acord amb el què estableix la lletra ante-rior.

c) S’imposa la multa de 2.001 a 3.000 euros,si es tracta del tercer o successius incompliments,graduada d’acord amb el què estableix la lletraa) d’aquest apartat.

277.6 En aplicació del principi de propor-cionalitat, en cap cas cada una de les multes co-ercitives no pot ser superior a la sanció que cor-respongui imposar com a conseqüència de lainfracció urbanística comesa, sens perjudici quela suma de les successives multes coercitivespugui superar l’import de la sanció.

277.7 La competència per a acordar l’exe-cució forçosa i la imposició de multes coerciti-ves correspon a l’alcalde o l’alcaldessa o, si la po-testat de protecció de la legalitat urbanística ésexercida pel Departament de Política Territo-rial i Obres Públiques, al director o directora ge-neral d’urbanisme.

Article 278Execució de les sancions urbanístiques

278.1 L’execució de les sancions que s’im-posin per raó de la comissió d’infraccions urba-nístiques s’ajusta al que estableix la normativaaplicable en matèria de recaptació.

278.2 L’execució de les sancions urbanísti-ques s’inicia una vegada són fermes en via ad-ministrativa. La resolució sancionadora potadoptar les mesures cautelars precises, com lapresentació d’una fiança, per garantir l’eficàciade la resolució mentre no sigui executiva.

278.3 La notificació de la resolució sanci-onadora, si posa fi a la via administrativa, ola notificació de la resolució del recurs admi-


nistratiu corresponent, quan sigui desesti-matori per les pretensions de la persona inte-ressada, han de concretar els terminis per efec-tuar el pagament en període voluntari, d’acordamb la normativa aplicable en matèria de re-captació.

SECCIÓ TERCERA

Circumstàncies que modulen la responsabilitat.Persones responsables

Article 279Circumstàncies que modulen la responsabilitaten les infraccions urbanístiques.

279.1 Són circumstàncies que agreugen laresponsabilitat dels infractors:

a) Prevaler-se de tenir la titularitat d’un oficio càrrec públic, per cometre una infracció en be-nefici propi.

b) La utilització de la violència i altres for-mes de coacció contra funcionaris encarregatsde la protecció de la legalitat urbanística.

c) La falsificació de documents i l’alteraciódels supòsits de fet quan els uns i els altres le-gitimin l’actuació urbanística.

d) El perjudici causat a tercers, o bé l’apro-fitament de la necessitat de terceres persones.

e) Causar un perjudici comú a una pluralitatde persones.

f) L’incompliment de les ordres de paralitza-ció o execució dictades per l’administració.

g) Dificultar l’exercici de la funció inspectorade l’administració competent.

279.2 Procedeix atenuar la responsabilitatdels infractors en els supòsits següents:

a) Quan manqui la intenció de causar undany de l’entitat que efectivament s’ha causatals interessos públics o privats afectats pel fet il·-lícit.

b) Quan l’infractor hagi procedit a repararo disminuir el dany causat abans de la incoacióde les actuacions administratives de proteccióde la legalitat urbanística, sense perjudici del’aplicabilitat, si escau, del que estableixen elsarticles 208 i 209 de la Llei d’urbanisme.

279.3 Són circumstàncies que poden agreu-jar o atenuar la responsabilitat dels infractors:

a) El major o menor coneixement tècnic del’actuació, d’acord amb la professió o l’activitathabitual dels infractors.

b) L’entitat econòmica dels fets constitutiusde la infracció i el major o menor benefici eco-nòmic aconseguit, així com la realització del fetil·lícit amb o sense la intenció d’aconseguir unbenefici econòmic.

279.4 En qualsevol cas, la graduació de lessancions aplicables ha de respondre també ala ponderació de la gravetat del dany amb quèla infracció afecta els interessos generals pro-tegits per l’ordenament juridico-urbanístic oa la gravetat del risc creat en relació ambaquests interessos, a l’existència d’intenciona-litat o reiteració, a la naturalesa dels perjudiciscausats, a la reincidència, i al caràcter lega-litzable o il·legalitzable dels fets constitutiusd’infracció.

279.5 Si d’acord amb l’article 211.4 de la Lleid’urbanisme s’ha d’incrementar l’import de lasanció fins a abastar la quantia del benefici ob-tingut per l’infractor, perquè aquest és superi-or, s’ha de descomptar del benefici el cost esti-mat de les actuacions pertinents de reposició delsbéns i situacions al seu primitiu estat, sens per-judici de la liquidació que s’ha de practicar te-

nint en compte el cost que finalment resulti del’execució efectiva d’aquestes actuacions.

279.6 Als efectes de fixar l’import de la san-ció, la data a considerar per tal de determinarel benefici obtingut és:

a) La data de finalització de les obres o decessament de l’ús il·legal, sens perjudici que sies tracta d’un ús continuat, la valoració del be-nefici s’ha de referir a la data de formulació delplec de càrrecs.

b) La data d’atorgament de la llicència o del’adopció de l’ordre d’execució, en cas que lesobres o actuacions constitutives de la infraccióhaguessin estat emparades en llicència o ordred’execució.

Article 280Persones responsables als efectes del règim san-cionador

280.1 Totes les persones físiques o jurídiquesque incorrin en infracció urbanística amb llursaccions o omissions, d’acord amb el que esta-bleix l’article 213.1 de la Llei d’urbanisme, sónresponsables, als efectes del règim sancionadorregulat per l’ordenament urbanístic, fins i tot atítol de simple inobservança.

280.2 Poden ser responsables, en funció dellur grau d’intervenció en la comissió de la in-fracció urbanística, els agents de l’edificació, quees defineixen com totes les persones, físiques ojurídiques, que intervinguin en el procés d’edi-ficació, d’acord amb la legislació aplicable so-bre ordenació de l’edificació.

A aquests efectes, es consideren promotorsels agents, els gestors o els impulsors de l’actu-ació en el sòl, sobre el qual o sota el qual s’efectuïo s’hagués efectuat la infracció, si no són lespersones propietàries.

280.3 Les persones jurídiques seran sanciona-des per les infraccions en les quals incorrin per de-cisió dels seus òrgans, o bé per l’actuació dels seusagents, sens perjudici que assumeixin també el costde les mesures de reparació i, si s’escau, la indem-nització pels danys i perjudicis ocasionats.

CAPÍTOL IIIInspecció urbanística

Article 281Col·laboració entre administracions en la inspec-ció urbanística

Les administracions públiques han de pres-tar la col·laboració necessària i permetre l’accésals seus arxius a l’administració que exerceixi lapotestat de protecció de la legalitat urbanística,als efectes de la realització de tasques inspecto-res i per a la determinació i comprovació, res-pectivament, dels presumptes responsables deles infraccions comeses i de la comissió de lesreferides infraccions.

Article 282Facultats i funcions de la inspecció urbanística

282.1 El personal al servei de les adminis-tracions públiques al qual s’encomani l’exerci-ci de la inspecció urbanística està facultat per en-trar i romandre en les finques, construccions ialtres llocs subjectes a la seva actuació inspec-tora el temps necessari per portar a terme aques-ta actuació.

282.2 Al personal que tingui encomanatl’exercici de la inspecció urbanística li correspo-nen les funcions següents:

a) La investigació i comprovació del compli-ment de la normativa urbanística, i la pràcticade les proves i mesuraments necessària per aaquesta finalitat.

b) Si s’escau, la proposta d’adopció de me-sures provisionals i d’incoació dels procedimentsde protecció de la legalitat urbanística que cor-respongui.

Article 283Informes que resulten de la inspecció urbanística

Els informes resultants de les inspeccionsurbanístiques han de contenir, com a mínim, lesdades següents:

a) Lloc i data de la inspecció i de l’emissió del’informe.

b) Identificació de la persona que el subscriu.c) Dades identificatives de les persones pre-

sumptament responsables, si es coneixen.d) Descripció dels fets causants de la pre-

sumpta infracció, amb distinció dels actes em-parats per una autorització administrativa id’aquells que no ho estiguin.

e) Documentació gràfica que acrediti l’estatde les obres a la data de la inspecció.

f) Règim, classificació i qualificació urbanís-tica del sòl amb referència expressa a l’aprovaciódefinitiva del planejament urbanístic vigent.

g) Precepte o preceptes urbanístics presump-tament infringits.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

PrimeraConsulta telemàtica dels instruments de planeja-ment urbanístic

1. La consulta telemàtica dels instruments deplanejament que regula l’article 17.3 d’aquestReglament s’ha de fer efectiva en els terminisi condicions següents:

a) Des de l’1 de juliol de 2007 els ajuntamentsde més de deu mil habitants han de garantir laconsulta telemàtica dels instruments de plane-jament municipal que s’aprovin definitivamenta partir de la referida data, i de l’instrument deplanejament general vigent en el municipi, ambindependència de la data en què aquest hagiestat aprovat.

b) L’accés telemàtic a la resta d’instrumentsde planejament municipal vigents en el muni-cipi es farà efectiu progressivament, en funciódels mitjans tècnics, econòmics i organitzatiusde què es disposi.

2. A partir de l’1 de juliol de 2007, l’Admi-nistració de la Generalitat i els ajuntamentsde més de 10.000 habitants han de donar com-pliment a les obligacions que estableix l’article23.2 d’aquest Reglament en relació amb laconvocatòries d’informació pública que tin-guin lloc a partir d’aquesta data en els proce-diments de planejament i gestió urbanísticsque tramitin.

SegonaAccés telemàtic als instruments incorporats alRegistre de planejament urbanístic de Catalunya

L’accés telemàtic que regula l’article 18.4d’aquest Reglament s’ha de fer efectiu en elsterminis i condicions següents:

a) Des de l’1 de juliol de 2007, el Registre deplanejament de Catalunya ha de garantir l’ac-cés telemàtic als instruments de planejamenturbanístic que s’aprovin definitivament a par-


tir de la referida data i als plans d’ordenacióurbanística municipal aprovats des de l’entra-da en vigor de la Llei 2/2002, d’urbanisme.

b) L’accés telemàtic a la resta d’instrumentsde planejament urbanístic vigents es farà efec-tiu progressivament, en funció dels mitjans tèc-nics, econòmics i organitzatius de què es disposi.

TerceraInforme del Departament d’Agricultura, Rama-deria i Pesca respecte a les actuacions específiquesd’interès públic en sòl no urbanitzable

De conformitat amb el què estableix la dis-posició addicional cinquena de la Llei 18/2001,de 31 de desembre, d’orientació agrària, l’infor-me del Departament d’Agricultura, Ramaderiai Pesca previst en l’article 48.1.d) de la Llei d’ur-banisme i 57.1.d) d’aquest Reglament, en la tra-mitació dels plans especials o en l’aprovació delsprojectes d’actuacions específiques d’interèspúblic en sòl no urbanitzable no compresos enun pla especial agrari, té caràcter vinculant pera l’òrgan competent per a llur aprovació defi-nitiva en el cas que sigui desfavorable a l’exe-cució del projecte.

QuartaAdaptació dels instruments de planejament ge-neral a la Llei d’urbanisme

En el cas d’instruments de planejament ge-neral no adaptats a la Llei d’urbanisme, la for-mulació i tramitació del pla d’ordenació urba-nística municipal corresponent no es consideraen cap cas com a revisió anticipada del plane-jament general vigent, encara que no s’hagiexhaurit el termini previst en aquest, i no reque-reix l’autorització o aprovació prèvies que re-gula l’article 93.2 de la Llei d’urbanisme.

CinquenaUtilització de la cartografia oficial a Catalunya

En l’elaboració dels plànols dels diferentsinstruments urbanístics s’ha d’utilitzar cartogra-fia oficial a Catalunya, d’acord amb allò establerten la Llei 16/2005, de 27 de desembre, de la in-formació geogràfica i de l’Institut Cartogràfic deCatalunya. En defecte de cartografia oficial re-gistrada de l’escala exigida, els plànols s’hand’elaborar sobre cartografia referenciada sobrecoordenades UTM.

SisenaInforme del Departament competent en matèriad’habitatge en la tramitació dels plans urbanístics

Simultàniament al tràmit d’informació pú-blica d’un pla urbanístic les determinacions delqual afectin l’ús residencial, s’ha de sol.licitarinforme al Departament competent en matè-ria d’habitatge en relació amb l’adequació delpla a les determinacions aplicables en matèriad’habitatge. L’informe s’ha ‘emetre en el ter-mini d’un mes.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

PrimeraAplicació de la directriu de protecció front alsriscos d’inundació en el cas de planejament ge-neral no adaptat a la Llei d’urbanisme

En el cas de planejament general no adaptata la Llei d’urbanisme:

a) Els plans parcials urbanístics i els plansparcials urbanístics de delimitació en l’àmbit dels

quals hi hagi terrenys inclosos en alguna de leszones inundables regulades en l’article 6 d’a-quest Reglament, s’han d’ajustar a les condicionsi limitacions establertes als apartats 2, 3 i 4 del’esmentat article, o bé han de preveure, ambl’informe favorable de l’administració hidràu-lica, l’execució de les obres necessàries per talque les cotes definitives resultants de la urba-nització compleixin les condicions de grau de riscd’inundació adequades per a la implantació del’ordenació i usos establerts per l’indicat plane-jament. En qualsevol cas, l’execució d’aquestesobres ha de constituir una càrrega d’urbanitzaciódels àmbits d’actuació urbanística en els qualsestiguin inclosos els terrenys.

b) Els plans especials per a la nova implan-tació de càmpings i d’establiments de turismerural en sòl no urbanitzable estan subjectes alscriteris establerts a l’article 6 d’aquest Regla-ment, de manera que dins de la zona de siste-ma hídric i dins les zones d’inundació greu imoderada de la zona inundable per episodisextraordinaris només s’hi poden admetre espaislliures vinculats a l’establiment o l’activitat. Leszones d’acampada i els edificis de serveis s’hande situar fora d’aquestes zones.

c) Els plans de millora urbana es regeixenpels criteris d’ordenació establerts en el plane-jament general. Tanmateix, per a l’aprovaciódels plans de millora urbana que tinguin perobjecte actuacions urbanístiques integrades pera completar el teixit urbà o transformar el mo-del urbanístic preexistent, es pot exigir, com acàrrega d’urbanització del sector, l’execució deles obres de protecció i l’adopció de les altresmesures necessàries per evitar els riscos per ala seguretat de les persones que pot comportarl’ordenació establerta.

SegonaEstudis d’inundabilitat en cas de manca d’instru-ment de planificació hidràulica aprovat

1. Quan no es disposi del corresponent ins-trument de planificació sectorial aprovat perl’administració hidràulica competent que de-limiti les zones inundables, el planejament ur-banístic que inclogui en el seu àmbit terrenysemplaçats en zones potencialment inundablesha d’incorporar, com a document integrant del’informe ambiental, un estudi d’inundabilitat,que ha de ser informat favorablement per l’ad-ministració hidràulica competent en el si de latramitació del pla. En aquest estudi, que s’hade realitzar sobre cartografia digital, s’han dedeterminar,les zones inundables d’acord ambels criteris que estableixen els apartats següents.

2. Als efectes de l’apartat anterior, la zonafluvial es determina:

a) Amb caràcter general per l’avinguda deperíode de retorn de 10 anys.

b) En el cas de zones planeres en què l’avin-guda de període de retorn de 10 anys i la vege-tació de ribera associada assoleixin ampladessuperiors a 100 metres respecte del límit de lallera, la zona fluvial es fixa en 100 metres.

c) En aquells cursos fluvials endegats entremotes es pren com a referència, per a la delimi-tació de la zona fluvial, la contramota externa.

3. Als efectes de l’apartat 1, la zona de siste-ma hídric es determina:

a) Amb caràcter general per l’avinguda deperíode de retorn de 100 anys, sense tenir encompte en aquest càlcul l’existència de motes,quan n’hi hagi.

b) En el cas de zones planeres en què l’avin-guda de període de retorn de 100 anys assolei-xi amplades superiors a 100 metres respecte dellímit de la llera, el sistema hídric no superaràaquests 100 metres.

c) En el cas de zones de muntanya, la deli-mitació de la zona derivada de l’avinguda de pe-ríode de retorn de 100 anys es pot corregir te-nint en compte les característiques fisiogràfiquesi hidrològiques específiques.

4. Als efectes de l’apartat 1, la zona inundableper episodis extraordinaris es determina perl’avinguda de període de retorn de 500 anys. Enaquells casos en què no es pugui disposar de mo-delització hidràulica es pot emprar la delimitaciógeomorfològica de les zones potencialmentinundables.

TerceraRègim aplicable a les construccions i activitatsexistents dins de la zona fluvial en cas de plane-jament general no adaptat a la Llei d’urbanisme

En el cas de planejament general no adaptata la Llei d’urbanisme, s’ha d’aplicar el règim defora d’ordenació a les construccions i activitatspreexistents que, amb ocasió de l’aprovació dela planificació hidrològica o de l’aprovació d’uninstrument de planejament urbanístic que incor-pori l’estudi d’inundabilitat, es constati que estanincloses dins de la corresponent delimitació dela zona fluvial, sempre que no concorrin elssupòsits previstos en l’apartat 5 de l’article 6d’aquest Reglament i mentre no s’executin lesobres necessàries per a la protecció front alsriscos d’inundació.

QuartaRègim aplicable als terrenys amb pendent elevadaen cas de planejament general no adaptat a la Lleid’urbanisme

En el cas de planejament general no adaptata la Llei d’urbanisme, el planejament derivats’ha d’ajustar als criteris d’ordenació establertsen el planejament general que desenvolupa, totminimitzant l’edificació en els terrenys ambpendent superior al 20%.

CinquenaEstabliment del deure de conservació en cas deplanejament general no adaptat a la Llei d’urba-nisme

En el cas de planejament general no adaptata la Llei d’urbanisme, els plans parcials urbanís-tics, de delimitació o no, i els plans de milloraurbana poden imposar a les persones propietà-ries l’obligació de conservar les obres d’urbanit-zació, si concorren les circumstàncies i d’acordamb les condicions que estableix l’article 68.7d’aquest Reglament.

SisenaRègim aplicable als habitatges preexistents en sòlno urbanitzable que no s’ajustin a la Llei d’ur-banisme

1. Les construccions preexistents en sòl nourbanitzable destinades a habitatge, que no si-guin incloses en el catàleg de masies o casesrurals o no estiguin associades a explotacionsrústiques, poden romandre sobre el territori ambl’ús esmentat, si el planejament urbanístic no hoimpedeix, i se subjecten al règim següent:

a) Si els habitatges es van implantar il·le-galment, i ha prescrit l’acció de restauració dela realitat física alterada, resten subjectes al


règim de fora d’ordenació que estableixen elsapartats 2 i 3 de l’article 102 de la Llei d’ur-banisme i 119.1 d’aquest Reglament.

b) Si els habitatges no es van implantar il·-legalment, resten subjectes al règim de discon-formitat que estableixen els articles 102.4 dela Llei d’urbanisme i 119.2 d’aquest Regla-ment.

2. Si les edificacions objecte de l’apartat nú-mero 1 anterior reuneixen les condicions míni-mes d’habitabilitat, n’hi ha prou amb l’obten-ció de la corresponent cèdula d’habitabilitat pera reprendre l’ús d’habitatge, Si hi manquen lescondicions mínimes d’habitabilitat, les obresnecessàries per a assolir-les, poden ser autorit-zades mitjançant el procediment regulat en l’ar-ticle 58 d’aquest Reglament, sempre que siguinautoritzables d’acord amb el règim de fora d’or-denació o de disconformitat que els sigui apli-cable.

3. Si el planejament urbanístic general hopreveu expressament, i en tant l’esmentat pla-nejament no s’adapti a la Llei d’urbanisme, espot autoritzar l’ampliació dels habitatges als quèfa referència l’apartat 1.b) d’aquesta disposiciómitjançant el procediment regulat en l’article 58d’aquest Reglament.

SetenaRègim aplicable a altres construccions preexis-tents en sòl no urbanitzable no admeses per laLlei d’urbanisme

1. Les edificacions preexistents en sòl no ur-banitzable efectivament destinades a usos dife-rents de l’habitatge que no siguin admesos perla Llei d’urbanisme:

a) Si es van implantar il·legalment, i ha pres-crit l’acció de restauració de la realitat físicaalterada, resten subjectes al règim de fora d’or-denació que estableixen els apartats 2 i 3 de l’ar-ticle 102 de la Llei d’urbanisme i 119.1 d’aquestReglament.

b) Si no es van implantar il·legalment, restensubjectes al règim de disconformitat que esta-bleixen els articles 102.4 de la Llei d’urbanismei 119.2 d’aquest Reglament.

2. Si el planejament urbanístic general hopreveu expressament, i en tant l’esmentat pla-nejament no s’adapti a la Llei d’urbanisme, espot autoritzar l’ampliació de les edificacions aquè fa referència l’apartat 1.b) d’aquesta dispo-sició mitjançant el procediment regulat en l’ar-ticle 58 d’aquest Reglament.

3. Els canvis d’ús en les esmentades edifica-cions s’han d’ajustar en qualsevol cas a les de-terminacions de la Llei d’urbanisme, llevat quees tracti de reprendre el mateix ús concret queva ser objecte d’autorització, i estan subjectesa l’obtenció de llicència municipal d’acord ambel procediment que regula l’article 58 d’aquestReglament.

VuitenaProcediment aplicable a les noves construccionspròpies d’una activitat agrícola, ramadera, fores-tal o, en general, rústica, en municipis sense pla-nejament urbanístic general o amb planejamenturbanístic general aprovat d’acord amb la nor-mativa anterior a la Llei 2/2002

En municipis sense planejament urbanísticgeneral o amb planejament urbanístic generalaprovat d’acord amb la normativa anterior a laLlei 2/2002, els projectes de noves construccionspròpies d’una activitat agrícola, ramadera, fo-

restal o, en general, rústica, a què es refereixenels articles 47.6.a) de la Llei d’urbanisme i 48d’aquest Reglament, s’han de subjectar al pro-cediment previst en els articles 48 de la Llei d’ur-banisme i 57 d’aquest Reglament, si superen elsllindars establerts pel planejament territorial opels plans directors urbanístics, o en defected’aquests, si superen qualsevol dels llindars se-güents: ocupació en planta de 500 metres qua-drats, sostre total de 1.000 metres quadrats oalçada màxima de 10 metres.

NovenaDeterminacions relatives a les necessitats socialsd’accés a l’habitatge en el marc del planejamentgeneral no adaptat a la Llei d’urbanisme

1. En cas de manca de pla d’ordenació ur-banística municipal o de programa d’actuacióurbanística municipal adaptats a les determi-nacions de la Llei d’urbanisme, l’aplicació deles reserves de sòl per a habitatges assequiblesi de protecció pública és preceptiva, en els ter-mes que estableix l’apartat 3 de la disposiciótransitòria segona de la Llei d’urbanisme, enels sectors de sòl urbanitzable i als sectors sub-jectes a un pla de millora urbana en sòl urbàno consolidat que prevegin sostre residenci-al de nova implantació. Tanmateix, l’òrgan au-tonòmic competent pot autoritzar, en ocasióde l’aprovació definitiva del pla o de l’emis-sió de l’informe que regula l’article 85 de laLlei d’urbanisme, la disminució de les esmen-tades reserves en els sectors per als que s’esta-bleixi una densitat inferior a vint-i-cinc habi-tatges per hectàrea i una tipologia edificatòriaincompatible amb la construcció d’habitatgesprotegits.

2. Als efectes del què estableix l’apartat 1, esconsidera sostre residencial de nova implantacióel sostre previst pel planejament general en elsindicats sectors de planejament derivat que es-tigui destinat a habitatge, de manera exclusivao indistintament amb d’altres usos. Això noobstant, no es considera sostre residencial denova implantació el sostre corresponent a lesconstruccions amb ús residencial existents enaquests sectors.

3. En cas de manca de pla d’ordenació urba-nística municipal o de programa d’actuació ur-banística municipal que defineixin el sistemaurbanístic d’habitatges dotacionals públics, l’es-tabliment d’aquest sistema, la qualificació de sòlurbà amb aquest destí i la determinació de re-serves en sectors de planejament derivat, s’hade preveure mitjançant una modificació delplanejament general. En el cas que es qualifiquincom a sistema d’habitatges dotacionals públicssòls anteriorment qualificats com a sistemad’equipaments comunitaris, o es prevegin reser-ves per al sistema d’habitatge dotacional públicen substitució de les reserves mínimes legalsdestinades a equipaments comunitaris que es-tableix l’article 66.1.c) d’aquest Reglament, s’had’acreditar que la suficiència dels equipamentscomunitaris previstos o existents justifica aques-ta modificació o substitució. En tot cas, mitjan-çant una modificació o modificacions successivesdel planejament general no es pot reduir, enconjunt, més d’un 5% de la superfície del sòlurbà i urbanitzable qualificada o reservada pelplanejament general com a sistema d’equipa-ments públics locals. Les modificacions del pla-nejament general han d’acreditar que no sesupera aquest límit.

4. És d’aplicació a les modificacions de pla-nejament a què fa referència l’apartat 3 d’aques-ta disposició el què estableixen els apartats 2 i3 de l’article 118 d’aquest Reglament.

DesenaPrevisions temporals dels plans d’etapes delsplans parcials urbanístics que desenvolupen pla-nejament urbanístic general mancat d’aquestesprevisions

Els plans parcials urbanístics, siguin o no dedelimitació, que s’aprovin inicialment a partirde l’entrada en vigor d’aquest Reglament, quetinguin per objecte la implantació de creixe-ments residencials, i que desenvolupin planeja-ment urbanístic general que no tingui establertesprevisions temporals en els termes definits al’article 65.1.c) d’aquest Reglament, poden pre-veure en el pla d’etapes la seva execució graduald’acord, si s’escau, amb les determinacions delsplans territorials parcials i dels plans directorsterritorials i urbanístics o, en el seu defecte, enaplicació dels criteris que estableixi l’adminis-tració competent amb motiu de la seva aprova-ció, en funció de la dimensió relativa del sectorrespecte al conjunt de sòl urbà i de sòl urbanit-zable en curs d’execució del municipi.

OnzenaInforme ambiental dels plans derivats d’instru-ments de planejament general no adaptats a laLlei d’urbanisme

Els informes ambientals dels plans derivatsd’instruments de planejament general no adap-tats a la Llei 2/2002 han d’especificar, a més delsaspectes assenyalats a l’article 100 d’aquestReglament, tots aquells altres requerits per l’ar-ticle 70 també d’aquest Reglament que siguinnecessaris per a l’anàlisi de llurs repercussionsambientals.

DotzenaAvaluació ambiental dels plans urbanístics

1. Mentre no s’aprovi la llei autonòmica quedesenvolupi la Llei estatal 9/2006, de 28 d’abril,sobre avaluació dels efectes de determinats plansi programes en el medi ambient, han de serobjecte d’avaluació ambiental els instrumentsde planejament que assenyala l’apartat 1 de ladisposició transitòria sisena de la Llei d’urbanis-me, sens perjudici de la decisió prèvia que cor-respongui adoptar, cas a cas, respecte a la sub-jecció a avaluació ambiental d’aquells plansdirectors urbanístics que es prevegi que puguintenir efectes significatius sobre el medi ambienti dels plans parcials urbanístics que desenvolupinplanejament urbanístic general que no ha estatobjecte d’avaluació ambiental.

2. Els plans sotmesos a avaluació ambiental,que estiguin en tràmit en el moment de l’entradaen vigor d’aquest Reglament, s’han de subjec-tar a les regles que estableix l’article 115, en elssuccessius tràmits que s’hagin d’efectuar. En totcas, els plans que s’hagin aprovat inicialmentamb posterioritat al 30 d’abril de 2006, data d’en-trada en vigor de la Llei estatal 9/2006, de 28d’abril, sobre avaluació dels efectes de determi-nats plans i programes en el medi ambient, si jahan efectuat la informació pública, hauran decompletar-la fins al termini de 45 dies i donarcompliment a les regles que estableixen les lle-tres d) i e) de l’article 115 d’aquest Reglament.(06.198.135)


�

� ��

��

��

� � ��

!�� "��

� �#�$��%��

�� "�� "�� &#'()��*��(#*'(�

�*�� +�� ,� ��+��

��-�� +�� .+�� /� �� .�� #�

� *#�0�� '&�� *1*��*��

�� 2�� 3�� 4�� 3�� . 4�

-�� + �5� ��

�� ,� ��+ ��

� �� 6��7��2�

� 8�!�� 2�� *�� "�� 9 :*99��+��

�� ;�� 3�� 4��+�� &<��.+��

��7�� '�� . �� -��

�� ,� ��

�� = ��.��>��;�� #�?�� -� ��

�� 7��

.�>�� 6�� . �� +�� 3*2�!��

�� "�� "�� 4#�

� �8�!�� . 2�� @�� +�� ;�� 3*� 4��+��

�� &)��.+��6�� . �� +��

�� 3(2�!�� "�� @�� 4#�

EDICTEde 15 de juny de 2006, sobre un acord de la Co-missió Territorial d’Urbanisme de Lleida referental municipi de Torrefarrera.

La Comissió Territorial d’Urbanisme de Llei-da, en la sessió de 6 d’abril de 2006, va adoptarl’acord següent:

Exp.: 2005/017477/LModificació de les Normes subsidiàries de pla-nejament a l’àmbit d’entrada al nucli de Malpartit,del terme municipal de Torrefarrera

La Comissió Territorial d’Urbanisme de Llei-da, a proposta de la Ponència Tècnica, acorda:

—1 Aprovar definitivament la modificació deles Normes subsidiàries de planejament a l’àmbitd’entrada al nucli de Malpartit, del municipi deTorrefarrera, promoguda i tramesa per l’Ajun-tament, esmenant, d’ofici, l’errada material dela qualificació assenyalada en dues illes, “1M2a”,que s’ha d’anomenar “2a”.

—2 Supeditar la publicació d’aquest acord alDiari Oficial de la Generalitat de Catalunya i laconsegüent executivitat, a la presentació per partde l’Ajuntament del document en suport infor-màtic convenientment autenticat.

—3 Facultar al secretari de la Comissió Ter-ritorial d’Urbanisme de Lleida per a què, uncop complimentat l’apartat anterior, disposila publicació d’aquest acord i les Normes ur-banístiques corresponents, al Diari Oficial dela Generalitat de Catalunya a l’efecte de la sevaexecutivitat immediata, tal com indica l’article100 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de ju-liol, pel qual s’aprova el Text refós de la Lleid’urbanisme.

—4 Comunicar-ho a l’Ajuntament, al promo-tor i, si escau, als propietaris afectats.

En data 12 de juny de 2006 ha tingut entra-da, al Registre Territorial d’Urbanisme de Llei-da, el document en suport informàtic conveni-entment autenticat, tramès per l’Ajuntament.

Per tant, és procedent disposar la publicacióde l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanis-me de Lleida, de 6 d’abril de 2006.

Contra l’acord anterior, que no posa fi a la viaadministrativa, es pot interposar recurs d’alçada,de conformitat amb el que preveuen els articles107.1, 114 i 115 de la Llei 30/1992, de 26 de no-vembre, de règim jurídic de les administracionspúbliques i del procediment administratiu comú,modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener,

davant el conseller de Política Territorial i ObresPúbliques, en el termini d’un mes a comptar desde l’endemà de la publicació d’aquest Edicte alDOGC. El recurs s’entendrà desestimat si pas-sen tres mesos sense que s’hagi dictat i notificatla resolució expressa i quedarà aleshores obertala via contenciosa administrativa.

L’expedient restarà, per a la consulta i la in-formació que preveu l’article 101 del Decretlegislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprovael Text refós de la Llei d’urbanisme, al ServeiTerritorial d’Urbanisme de Lleida, avinguda deBlondel, 54.

Lleida, 15 de juny de 2006

JOSEP PAGÈS I MASSÓ

Secretari de la Comissió Territoriald’Urbanisme de Lleida

ANNEX

Normes urbanístiques de modificació de les Normes subsidiàries de planejament a l’àmbit d’entradaal nucli de Malpartit, del terme municipal de Torrefarrera

(06.164.046)