del municipi de vallromanes - my covenant · 2016. 11. 30. · indicadors de seguiment del paes 139...

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible

del municipi de VALLROMANES

Document I

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible de Vallromanes

Febrer 2012

2

Pla d’Acció d’ Energia Sostenible del municipi de Vallromanes (Vallès Oriental)

El Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible s’ajusta al "Pacte d'alcaldes/esses" de la UE i segueix la metodologia establerta des de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat. El Pacte d’alcaldes/esses compromet als municipis adherits a aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle mitjançant actuacions relacionades amb l'eficiència energètica i les fonts d'energies renovables.

1. Equip Redactor:

Jordi Vila i Martínez, consultor

Jordi Cerdà i Coll, enginyer tècnic industrial

2. Ajuntament de Vallromanes; Responsables seguiment PAES

Rafael Mogas, Administratiu Àrea Urbanisme de l’Ajuntament

3. Diputació de Barcelona; Direcció del treball

Carme Melcion i Fontbernat, tècnica de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat. Gerència de Serveis de Medi Ambient. Àrea de Territori i Sostenibilitat

3

PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE VALLROMANES

DOCUMENT I: PLA D’ACCIÓ

1 INTRODUCCIÓ 5

1.1. MARC GENERAL 5

1.2. CARACTERÍSTIQUES MUNICIPI 6

1.2.1. ASPECTES GENERALS 6

1.2.2. PERFIL AMBIENTAL 7

1.2.3. GESTIÓ AMBIENTAL 7

1.3. ORGANIGRAMA MUNICIPAL I DESCRIPCIÓ COMPETÈNCIES 12

2 INVENTARI EMISSIONS 14

2.1. METODOLOGIA 14

2.1.1. ABAST 14

2.1.2. FASES DE TREBALL 15

2.1.3. TRACTAMENT DE DADES 17

2.1.4. FACTORS D'EMISSIÓ EMPRATS 18

2.2. CONSUMS I EMISSIONS 19

2.2.1. CONSUMS I EMISISONS AMBIT MUNICIPI 19

2.2.2. CONSUMS I EMISISONS AMBIT PAES 26

2.2.3. CONSUMS I EMISISONS AMBIT AJUNTAMENT 40

3 DIAGNOSI ENERGÈTICA ESTRATÈGICA 54

3.1. TAULES RESUM DE CONSUMS I EMISSIONS DE L'ÀMBIT PAES 54

3.2. PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES DE LA DIAGNOSI 61

3.3. PROJECCIÓ D'ESCENARIS D'EMISSIÓ DE GEH FINS EL 2020 66

3.4. ANÀLISI DEL POTENCIAL D'IMPLANTACIÓ D'ENERGIES RENOVABLES AL MUNICIPI 67

3.5. OBJECTIUS ESTRATÈGICS DE REDUCCIÓ I ÀMBITS DE REDUCCIÓ 69

4 PLA D'ACCIÓ 73

4.1. ESTRUCTURA DEL PLA D'ACCIÓ 73

4.2. RECULL D'ACCIONS 78

5 PLA DE SEGUIMENT. INDICADORS DE SEGUIMENT DEL PAES 139

5

1. INTRODUCCIÓ

1.1 MARC GENERAL

Les evidències científiques i tècniques sobre un escalfament progressiu de l’atmosfera superior al

que seria explicable a partir de la variabilitat climàtica i altres factors que hi podrien influir son

cada cop més clares. Dades directes de temperatura de l’aire i de l’oceà, així com els fenòmens de

desgel accelerat dels casquets polars i l’augment del nivell del mar, entre d’altres factors,

confirmen el procés d’escalfament del sistema climàtic.

La comunitat científica també està d’acord en que la causa principal d’aquest fenomen

d’escalfament accelerat es l’increment de concentració de gasos d’efecte hivernacle en

l’atmosfera. Segons el IV informe del IPCC (Panell Intergovernamental d'experts sobre Canvi

Climàtic), les emissions mundials de gasos d’efecte d’hivernacle han augmentat, des de l'era

preindustrial, en un 70% entre 1970-2004.I les causes d'aquest augment són principalment

antropogèniques, degudes al consum energètic basat en el carboni i a l’increment de la població

mundial.

Les previsions apunten que si no hi ha cap modificació substancial de la tendència de les emissions

de gasos d’efecte hivernacle, l’increment mitjà de la temperatura a la terra augmentarà entre 2 i

6ºC el 2100.

Davant d’aquest escenari la resposta de les organitzacions internacionals no s’ha fet esperar i les

diferents administracions han reaccionat adoptant-ne mesures i compromisos amb objecte de reduir

les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle mitjançant l’increment de l’eficiència energètica i el

foment de les energies renovables.

En aquesta línia, l’Ajuntament de Vallromanes va signar el Pacte d’Alcaldes/esses promogut per la

Direcció General de Transport i Energia de la Unió Europea (DGTREN) el 18 de març de 2010.

El Pacte d’Alcaldes/esses compromet a tots els municipis signants a elaborar un Pla d’Acció per a

l’Energia Sostenible (PAES), amb un programa d’accions que permetin la reducció en més d’un 20%

les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEH) del municipi abans del 2020.

El Pacte d'Alcaldes/esses està obert a tots els pobles i ciutats d’Europa, i en els casos que per les

seves dimensions no disposen dels recursos necessaris per elaborar l’inventari i per treballar el pla

d’acció es fa necessari el suport d’altres administracions supramunicipals, que constitueixen les

estructures de suport. Aquest és el cas de la Diputació de Barcelona que dóna impuls al Pacte

d’Alcaldes mitjançant una línia de suport i metodologia per realitzar els PAES dels municipis de la

província que s’adhereixin al Pacte.

Entre les tasques principals que desenvolupa la Diputació de Barcelona, s’inclouen:

Promocionar l’adhesió al Pacte d’Alcaldes/esses dels municipis de la seva àrea

Prestar assistència tècnica i estratègica dels municipis disposats a sumar-se al Pacte

Proporcionar suport financer als municipis per a despeses relacionades amb la preparació

PAES

Donar suport al desenvolupament dels PAES i l’organització de jornades de sensibilització en

l’àmbit de l’eficiència energètica

Informar periòdicament a la Comissió sobre els resultats obtinguts i la participació

estratègica en l'aplicació del Pacte.

6

En aquest marc, la Diputació de Barcelona, com estructura de suport, ofereix a tots els municipis

signants de la província de Barcelona una metodologia comú de treball per redactar els diferents

apartats de que constarà el Pla d’Acció d’Energia Sostenible dels municipis acollits al Pacte

d’Alcaldes/esses.

1.2 CARACTERÍSTIQUES DEL MUNICIPI

1.2.1 ASPECTES GENERALS

Vallromanes es un municipi de la comarca del Vallès Oriental que limita amb el Maresme. Situat a

25 Km de Barcelona, el municipi de 10,6 Km2 i amb una alçada mitjana de 153 msnm s’estén per la

vesant Noroccidental de la Serra de St. Mateu de la Serralada Litoral. La part nord del terme

municipal està constituïda per la plana al·luvial de la riera de Vallromanes i situada a una cota

mitjana aproximada de 120 m.s.n.m, mentre que la meitat sud del municipi està ocupada per un

relleu abrupte i cobert de vegetació forestal.

D’acord amb el Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC), el 71% del municipi és espai

“forestal” (sigui o no arbrat). Tot l’espai forestal és de propietat privada i es troba,

majoritàriament, en àrees amb pendent superior al 15%. De la resta de superfícies del terme, un

13% són conreus i un 16% zones urbanitzades.

La població el 2009 era de 2.283 habitants, amb una densitat de població de 213,36 habitants/Km2,

propera a la mitjana de Catalunya (232,83 hab/km2).

En el gràfic següent es pot comprovar l’increment accelerat de la població durant la darrera dècada

fruit, entre d’altres, de la dispersió de població del nucli de Barcelona. S’estima que al municipi

existeix una població flotant no empadronada d’aproximadament un 30%, d’acord amb el nombre

d’habitatges existents i dades indirectes com els rebuts de la taxa d’escombraries i de la facturació

del servei d’aigua.

Gràfic 1.- Evolució de la població empadronada a Vallromanes (habitants) segons el padró continu de l’Institut d’Estadística de Catalunya

(d’ara endavant, IDESCAT)

Vallromanes té una fisonomia dispersa, constituïda per un nucli i diverses urbanitzacions disperses

de vivendes unifamiliars que s’estenen pel territori evitant les pendents superiors al 30%. El nivell

socioeconòmic de la seva població es mitjà-alt i l’activitat econòmica es exclusivament del sector

2.396 2.367 2.283

2.206 2.204 2.094

1.911 1.807

1.697 1.595

1.482 1.374

1.209 1.127

20112010200920082007200620052004200320022001200019991998

7

terciari ja que no hi ha agricultura ni activitat industrial. Al terme municipal hi ha un camp de Golf i

un càmping.

1.2.2. PERFIL AMBIENTAL

Hidrologia

El terme forma part de la conca hidrogràfica del Besòs; compren la capçalera de la riera de

Vallromanes, que desemboca en el riu Mogent, i per les rieres d’Ardenya, de les Fontanilles i el de

l’Agutzil que son tributàries de la riera de Vallromanes. També hi ha la riera del Sot dels Verns que

desemboca a la riera de can Gurri.

Clima

La localització a la vessant N de la Serralada Litoral condiciona fortament el seu clima. De manera

que, malgrat estar situat a poca distància del mar, el clima marítim no té influència i si, en canvi,

el règim de vents del N. El resultat es una temperatura inferior al seu entorn i molta més humitat.

Les precipitacions també son superiors que a les zones de l’entorn.

Vegetació

L’orientació ombrívola de bona part del terme, a esquenes de la Serralada Litoral de Marina fa que

predominin les formacions pròpies de zones més humides com els alzinars i rouredes. A les vessants

solejades predomina la vegetació més seca entre les que destaca el pi pinyer i el sotabosc de bruc i

estepa.

Espais naturals protegits

El municipi Vallromanes acull un espai inclòs dins el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). És el

cas de l’espai PEIN de la Conreria- Sant Mateu-Céllecs. La superfície protegida d’aquest de l’espai

susdit al municipi de Vallromanes és de 210,79 hectàrees. La importància de l’espai considerat rau

en acollir una bona mostra dels sistemes naturals propis de les serres litorals septentrionals. Cal

tenir present l’important grau de vulnerabilitat d’aquest espai, atesa la seva situació als entorns

immediats de la conurbació de Barcelona.

L’espai susdit està inclòs, també, a la Xarxa Natura 2000, sota el nom de Serres del litoral

Septentrional (codi ES5110011).

1.2.3. GESTIÓ AMBIENTAL

Vallromanes disposa del document AGENDA 21 LOCAL, realitzat el 2005, que inclou el Pla d’Acció, el

qual descriu 8 línies estratègiques, 17 programes d’actuació i un total de 60 accions identificades.

Les accions del Pla d’Acció de l’Agenda 21 s’han tingut en compte a l’hora de programar les accions

del PAES.

Cicle de l’aigua

8

L’abastament d’aigua al municipi el fan dues companyies, CADEC i SOREA. El consum d’aigua el

2009 al municipi va ser de 261.295 m3, sense tenir en compte el consum del camp de golf que

probablement serà superior a aquesta xifra.

Gràfic 2.- Consum d’aigua segons subministradora el 2005, 2007 o 2009

Font: dades de les companyies de subministrament a Vallromanes

CADEC:

Abasteix Montornès i parcialment els municipis veïns de Vilanova i Vallromanes. A Vallromanes,

CADEC abasteix la part N del municipi ocupades per la urbanització Can Palau i Can Morera Xic; uns

221 abonats actualment. L’aigua prové del ter-Llobregat en la seva major part i d’un 25%

aproximadament de pous. Existeix un dipòsit de 250 m3 al C/ St. Mateu i no hi ha cap estació de

bombament al municipi.

SOREA:

La companyia SOREA abasteix la major part del terme municipal de Vallromanes, uns 928 abonats el

2009 (sense comptabilitzar els 20 comptadors del municipi) i un 76% del volum d’aigua consumit en

el sector domèstic. L’aigua prové en la seva totalitat del Ter-Llobregat i s’acumula al dipòsit de mas

Miquel, de 500 m3. D’aquest dipòsit es distribueix al centre urbà i a les urbanitzacions properes i,

igualment, a dos centres de bombament: Estació d’Elevació Can Corbera i Estació d’Elevació Oasis,

que distribueixen a dipòsits des d’on s’abasteixen les urbanitzacions Can Corbera, Oasis i Can

Tabac. També es disposa d’un pou (Mas Morera) que resta en reserva per a casos d’emergència.

El camp de golf s’abasteix de pous propis i de aigua regenerada procedent de la EDAR de Montornés

per regar la gespa.

85.130 81.451 81.926

214.589

247.357

199.642

2005 2007 2009

Consum d'aigua per a ús domèstic a Vallromanes (en m3)

companyia CADAC Companyia SOREA

9

Sanejament

Les aigües residuals del municipi es recullen per mitjà d’una xarxa mixta, en trams unitària i en

d’altres trams separativa, que condueix les aigües a la EDAR de Montornés. Tota la conducció es per

gravetat, sense estacions de bombament. La xarxa consta de 564 pous de registres i de 33 km de

canonada de diferent diàmetre. El servei el presta l’empresa DRENATGES URBANS de Montornés.

Algunes urbanitzacions disposen de fosses sèptiques però de forma poc generalitzada.

El consum mig diari se situa per sobre dels 250 l/hab.dia a causa de la necessitat d’aigua per a rec

dels jardins donat que la majoria del parc d’habitatges es unifamiliar aïllat o adossat.

Gestió de residus

La recollida no selectiva de residus del municipi la fa l’empresa BISBAL CASACOBERTA, de dilluns a

dissabte excepte festius, amb un camió compactador de càrrega posterior que porta xofer i dos

peons. Segons el dia, el camió fa la totalitat o part del recorregut per les urbanitzacions.

Les 1.490,90 tones recollides l’any 2009 de residus de la fracció resta van a la Planta de

Transferència del Consorci per a la gestió de Residus del Vallés Oriental que s’encarrega de la seva

disposició a l’abocador de Palautordera i un 20% a incineració.

A banda, repartits pel municipi hi ha 31 punts de recollida selectiva de residus amb contenidors

específics per al vidre (30), paper-cartró (32) i envasos (29). La recollida i gestió d’aquests residus

corre a càrrec del Consorci per a la Gestió de Residus del Consell Comarcal, el qual recull els

contenidors amb una freqüència determinada (per exemple, el vidre es recull un cop al mes mentre

que el paper es fa 2 cops la setmana) i els trasllada a la planta de Transferència per a la seva gestió

de valorització.

L’any 2009 es va recollir 527,14 tones de residus selectivament, amb la distribució que es mostra al

gràfic següent:

Gràfic 2.- Residus provinents del municipi de Vallromanes, segons IDESCAT

Poda i jardineria 7%

Paper i cartró 19%

Vidre 15%

Envasos lleugers 10%

Residus voluminosos

30%

RAEE 0%

Piles 0%

Medicaments 0%

Tèxtil 0%

Altres Residus 19%

Poda i jardineria

Paper i cartró

Vidre

Envasos lleugers

Residus voluminosos

RAEE

Piles

Medicaments

Tèxtil

Altres Residus

10

En el següent gràfic es mostra l’evolució del volum de residus gestionats a Vallromanes entre els

anys 2001 i 2009.

Gràfic 3.- Tones de residus de recollida selectiva i de fracció resta de Vallromanes entre 2001 i 2009, segons IDESCAT

214,50 183,48 203,80 234,18

174,26

272,40 309,18

425,95

527,14

830,30 833,26

914,20

1.038,66 1.087,10

1.166,86

1.419,36

1.550,48 1.490,90

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Total R.Sel Total F.Resta

Volum de residus recollits a Vallromanes (en tones)

2005 2007 2009

Paper i cartró 77,37 94,63 99,23

Vidre 58,58 73,79 80,11

Envasos lleugers 26,30 35,61 51,03

HPDE 6,05 8,19 11,74

PET 5,52 7,48 10,72

LPDE 3,16 4,27 6,12

Tetrabrik 2,10 2,85 4,08

Llaunes 4,73 6,41 9,19

Resta 1.087,10 1.419,36 1.490,90

11

Consum d’energia

L’empresa distribuïdora de l’energia elèctrica a Vallromanes és la companyia ENDESA DISTRIBUCIÓN.

Dins el terme municipal existeixen dues línies d’alta tensió: una línia de 110 kV que transcorre pel

sud del municipi i una de 132 kV pel nord-oest. A més, pel nucli urbà transcorren un seguit de línies

elèctriques de baixa tensió.

L’enllumenat públic està format per 852 punts de llum amb làmpades de vapor de sodi d’alta

pressió i 13 lluminàries amb làmpades de vapor de mercuri; totes elles amb potències entre els

100W i els 250W. La potència total instal.lada en enllumenat públic és de 104,42 kW.

Els combustibles líquids són utilitzats pel transport i la calefacció. Inclouen el gas-oil, el fuel-oil i

altres combustibles d’automoció. Dins el terme municipal de Vallromanes existeix una gasolinera

situada a la carretera BP-5002 km 7,4.

A Vallromanes s’estima que existeixen aproximadament la meitat dels habitatges amb calefacció

per gasoil, segons dades de IDESCAT.

Els Gasos liquats del petroli son utilitzats per a calefacció i inclouen el propà i el butà.

Bon part del subministrament de gas propà en el municipi de Vallromanes es realitza mitjançant les

canalitzacions de la xarxa de distribució gestionada per l’empresa GRAMPERGAS, dedicada a la

instal·lació i canalització de la xarxa per a la distribució de GLP. En el cas de Vallromanes existeix

un dipòsit situat a la part alta del municipi i des d’allà es distribueix únicament al nucli urbà del

municipi de Vallromanes. Durant el període 2005 a 2009 la xarxa de gas propà centralitzada va

experimentar un creixement notable.

Alguns habitatges disposen de dipòsit de propà propi.

Un altre combustible GLP es el butà que es distribueix i consumeix en bombones de 13l. En el cas

del butà, el principal distribuïdor de la zona és l’empresa BUTANO VALLÈS ORIENTAL, SA.

El subministrament de gas natural no ha arribat al municipi de Vallromanes.

Jardineria i manteniment del verd urbà

El model d’habitatge amb jardí fa que hi hagi una producció molt elevada de restes de jardineria

per manteniment i neteja de les finques i jardins privats.

A banda, les zones verdes públiques també tenen manteniment i generen restes de jardineria en

grans quantitats.

Les restes de jardineria, poc denses i voluminoses, son costoses de recollir pel sistema establert de

recollida en contenidors i encareixen el servei.

Manteniment d’urbanització

La longitud de vials al municipi s’estima en més de 35 km i això vol dir que els esforços i recursos en

el seu manteniment son elevats per al municipi. Una de les despeses més elevades es l’enllumenat

12

públic, constituït per 889 punts de llum de vapor de sodi repartits en 18 sectors. L’empresa SECE en

fa el manteniment.

1.3 ORGANIGRAMA MUNICIPAL I DESCRIPCIÓ DE COMPETÈNCIES

L’Ajuntament de Vallromanes s’organitza en les següents regidories:

Càrrec Persona Responsabilitats assignades

Alcaldessa-President Lourdes Prims i Jané Governació, Urbanisme i Comunicació Local

1r tinent d’alcalde Mª Luz Muñoz Rodriguez Cultura, Joventut, Esports

2n tinent d’alcalde Mª Antònia Camps Corrons Sanitat i Benestar Social

3r tinent d’alcalde Cèsar Andreu Cabot Hisenda, Medi Ambient, Serveis Manteniment municipals

Albert Jubierre Surroca Educació, Transports i Mobilitat i Promoció Econòmica

Eduard Benasques Borau Noves Tecnologies de l'informació i Festes populars i

tradicionals

El personal tècnic i administratiu de l’Ajuntament el composen les següents persones:

PERSONAL TÈCNIC

Arquitecte Armand Garcia

Arq. Tècnic Isabel Fors

Oscar Garcia Tècnic

Johannes Linzbach Enginyer

Mercè Torras Lletrada

PERSONAL ADMINISTRATIU

Ma. Rosa Pons Secretària-Interventora

Daniel Navarro Tècnic Area Intervenció

Rafel Mogas Adm. Area Urbanisme

Meritxell Puigvert Adm. Area Alcaldia i Regidories

Marta Sampedro Adm. Area Secretaria

13

Glòria Deza Adm. Registre

Maite Parera Subalterna

Per a cada acció definida en el PAES es determina quina àrea de l’Ajuntament serà responsable

d’impulsar i que es porti a terme aquesta acció en els terminis fixats.

14

2. INVENTARI D'EMISSIONS

2.1 METODOLOGIA

2.1.1 ABAST

Els principals objectius de l’elaboració de l’inventari d’emissions de GEH del municipi de

Vallromanes són:

Identificar els consums energètics més importants i les fonts d’emissió de gasos d’efecte

hivernacle del municipi

Fixar el punt de referència (2005) que ha de servir per quantificar la reducció d’emissions

de GEH, mitjançant la millora de l’eficiència energètica del municipi i la promoció de les

energies renovables

Planificar els objectius de reducció del consum, eficiència i/o aprofitament d’energies

renovables a curt, mig i llarg termini.

L’inventari d’emissions constituirà la base sobre el qual s’haurà de consolidar la planificació

energètica municipal que porti al municipi de Vallromanes a complir amb la totalitat dels

compromisos subscrits en el Pacte d’alcaldes i alcaldesses per a l’any 2020.

D’acord amb les dades disponibles, el període d’anàlisi de l’inventari d’emissions de GEH de

Vallromanes comprèn la sèrie de dades dels anys 2005, 2007 i 2009 a escala de Municipi, a l’àmbit

del PAES i a escala de l’Ajuntament.

L’any 2005 és l’any de referència sobre el qual es relacionaran tots els compromisos de reducció

d’emissions de GEH, eficiència energètica i producció d’energies renovables. Així mateix, el Pacte

requereix dur a terme un informe biennal de seguiment sobre el grau d’implantació de les accions

del PAES i per això s’han escollit els anys 2007 i 2009 com a anys per inventariar els resultats.

L’avaluació d’emissions es presenta en 3 àmbits principals, segons l’abast d’anàlisi adoptat, sent:

1. Àmbit municipal: s’analitzen els consums energètics i emissions de GEH associades a les

diferents fonts emissores resultants dels fluxos de funcionament del municipi, tenint en

compte la totalitat de sectors econòmics que el conformen.

2. Àmbit PAES: s’analitzen els consums energètics i emissions de GEH associades de tots els

sectors econòmics excepte el primari i l’industrial. Aquest és l’àmbit del compromís i a

partir del qual es plantejarà la reducció d’emissions.

3. Àmbit ajuntament: es calculen les emissions generades pels consums energètics dels

diferents serveis i instal·lacions que gestiona i fa ús l’Ajuntament

15

2.1.2. FASES DE TREBALL

A continuació es presenten les fases de treball seguides en l’elaboració de l’inventari d’emissions de

GEH del municipi de Vallromanes:

1) Obtenció de dades

Les dades de consum energètic s’han obtingut mitjançant:

Dades aportades per la Diputació de Barcelona en base a dades d’organismes oficials

(INDESCAT, ICAEN, Agència de Residus de Catalunya, Agència Catalana de l’Aigua)

Entrevistes de l’equip redactor amb personal de l’Ajuntament (administratius, tècnics i

regidors)

Entrevistat Data Informació sol.licitada

Reunió inicial amb la

Diputació i el representant de

l’Ajuntament per al PAES,

Rafael Mogas

Exposició del PAES i sol.licitud d’informació de

partida

Reunions posteriors amb

Rafael Mogas

Obtenció de dades pendents

Reunió amb Enginyer

municipal que presta serveis a

temps parcial

Informació sobre instal.lacions d’equipaments

municipals i de xarxes de serveis

Reunions amb alcaldessa i

regidor de Medi Ambient

Exposició del PAES i sol.licitud d’informació

sobre possibles accions i disponibilitat

16

Entrevistes i visites de l’equip redactor a empreses que presten serveis a l’Ajuntament i

que han sigut les següents:

Entrevistat Data Informació sol.licitada

Sr. Joan Cuadradas, CADEC

companyia abastament aigua a

part del municipi

29-9-2011

Dades de consum dels abonats de Vallromanes

els anys escollits (2005, 2007 i 2009) i consum

energètic bombament

Sr. Elias Serraviñals i Jordi Gil,

SOREA companyia abastament

aigua a part del municipi

OCTUBRE Dades de consum dels abonats de Vallromanes

i consums energètics de bombament

Sr. Jordi Segalés, Serveis

Ambientals del Vallès Oriental

SETEMBRE Dades de gestió de residus del municipi de

Vallromanes

Sr, Isaac Sánchez, Drenatges

Urbans del Besòs

SETEMBRE Conèixer gestió de la xarxa de clavegueram

de Vallromanes

Sr. Pere Gran, GRANPERGAS servei

centralitzat de propà a centre

urbà

OCTUBRE Dades de consum els anys escollits i nombre

d’abonats

Sr. Albert Bisbal, BISAL

CASACOBERTA recollida de residus

del municipi

OCTUBRE Dades de volum de recollida, freqüències i

distàncies recorregudes per vehicle

Sr. José Ramón Soler, SECE

manteniment enllumenat públic

OCTUBRE Dades de consum i informació relativa a la

instal·lació

Sr. Amadeu Florensa, ENDESA Telefònic i

mail

Dades de consum elèctric al municipi l’any

2009

Visites a 8 equipaments municipals per fer una avaluació energètica seguint la

metodologia establerta per la Diputació de Barcelona. Aquestes visites (VAE, en

endavant) han permès conèixer amb detall el consum energètic de cada una de les

instal.lacions i les oportunitats de millora de l’eficiència o reducció dels seus consums.

Els informes dels VAE’s s’adjunten en el document III – Annexos del PAES.

2) Tractament de les dades

Les dades obtingudes s’han tractat per a extreure la informació vàlida de cara a

confeccionar l’inventari de consums i emissions de GEH. En l’apartat 2.1.3 s’explicita en

detall quins procediments s’han seguit.

3) Entrada de dades a full de càlcul

Les dades de consum energètic s’han introduït en el full de càlcul de manera que es poden

visualitzar de forma senzilla i ràpida els consums en els tres àmbits que estableix la

17

metodologia del PAES: municipi, PAES i equipaments municipals. Amb els factors de

conversió de consum a emissions la taula calcula també les emissions associades a cada

apartat i, amb la incorporació de les dades poblacionals, s’obtenen els consums i emissions

per càpita.

2.1.3. TRACTAMENT DE LES DADES

Consums d’energia elèctrica del municipi. Dades dels anys 2005 i 2007 procedents de l’ICAEN

facilitades per la Diputació de Barcelona. Dades de l'any 2009 estimades a partir dels consums totals

facilitats per ENDESA.

Consums de GLP dels diferents sectors del municipi. Aquesta dada s’ha estimat a partir de les

dades provincials facilitades per la Diputació de Barcelona, realitzant la ponderació següent:

consum provincial dividit pels habitants de la província i multiplicat pels habitants del municipi per

als diferents anys d’estudi.

La distribució per sectors del consum global de GLP del municipi s’ha realitzat tenint en compte les

indicacions del Pla de l’Energia de Catalunya 2005-2015:

Sector primari: un 5% del consum global del municipi

Sector industrial: un 11% del consum total del municipi

Sector serveis: un 23% del consum global del municipi

Sector domèstic: en aquest cas no s'ha utilitzat el rati d'un 61% del consum global del

municipi, sinó que s'ha estimat en funció del consum de GLP subministrat per l'empresa

GRAMPERGAS.

Consums de combustibles líquids. La dada s’ha estimat a partir de les dades de la província

facilitades per l’ICAEN i amb les següents ponderacions:

Sector primari: Li correspon el 100% del gasoil B del municipi, ponderant pel parc mòbil del

municipi respecte el parc mòbil de la província.

Sector industrial: Li correspon el 97% dels fueloils del municipi i el 30% del gasoil C,

ponderant per la població del municipi respecte la població de la província.

Sector serveis: Li correspon el 3% dels fueloils del municipi i el 27% del gasoil C, ponderat

per la població del municipi respecte la població de la província.

Sector domèstic: Estimat a partir del tant per cent de habitatges amb calefacció de gasoil-C

de l'any 2001 respecte el total d’habitatges del mateix any i multiplicat pel nombre

d’habitatges de l'any estudiat, tenint en compte un consum mig de 1500 litres de

combustible per habitatge calefactat.

Sector transport: Li correspon el 100% de les benzines i el 100% del gasoil A, ponderant pel

parc mòbil del municipi respecte el parc mòbil de la província.

Consums energètics del sector municipal (equipaments municipals, enllumenat públic, flota de

vehicles municipals i flota de vehicles externs). Dades facilitades per l’Ajuntament de Vallromanes i

les empreses concessionàries.

En el cas del consum associat a la flota de vehicles externalitzats únicament es disposa de

dades de l’any 2010, com que no s'ha produït cap canvi, s’ha considerat constant. S’ha

considerat vehicles externalitzats el servei de recollida d’escombraries i el transport públic.

18

El municipi no disposa de semàfors.

Consums del sector residus. Les dades s’han obtingut de l’Agència de Residus de Catalunya i de

Serveis Ambientals del Vallès Oriental. Al trobar-se les instal·lacions de tractament de residus fora

del límit del terme municipal, únicament s’han considerat els consums associats als residus generats

en el municipi.

Consums del sector aigua. Les dades de consum d'aigua han estat obtingudes de les empreses de

subministrament, CADAC i SOREA.

Consums energètics associats al bombeig d’aigua del Municipi. Dades reals facilitades per

CADAC. Dades de SOREA estimades en funció del volum subministrat i del consum de CADAC,

al no disposar del consum real de SOREA.

Consums energètics de l’EDAR i l'ETAP. Dades facilitades per la Diputació de Barcelona a

partir dels ratis mitjos de DESGEL. Al trobar-se la depuradora fora del terme municipal,

únicament s’han considerat els consums associats a la depuració de les aigües del municipi.

Altres dades. Dades com la població del municipi i la província, el parc de vehicles del municipi i la

província i el nombre d’habitatges totals i habitatges amb calefacció s’han obtingut de l’IDESCAT.

2.1.4 FACTORS D’EMISSIÓ EMPRATS

Un cop recopilats tots els consums del municipi, per dur a terme el càlcul de les emissions

generades pel municipi es fa ús dels factors d’emissió associats a cada font de consum. En aquest

sentit, per al càlcul s’han aplicat els diferents factors d’emissió facilitats per diferents organismes

oficials i s’han emprat els potencials d’escalfament del quart informe de 2007 del IPCC que

considera que el metà té un potencial d’escalfament 21 vegades superior que el CO2 i l’òxid nitrós

de 310 vegades superior al CO2.

1 CO2eq = 1 CO2 + 21 CH4 + 310 N2O

Font d'emissió Factor d'emissió

Electricitat Any 2005 0,481 kgCO2 / kWh

Any 2007 0,443 kgCO2 / kWh

Any 2009 0,270 kgCO2 / kWh

Gasos Liquats del Petroli 0,227 kgCO2 / kWh

Combustibles

Líquids

Fueloil 0,279 kgCO2 / kWh

Gasolina 0,249 kgCO2 / kWh

Gasoil 0,267 kgCO2 / kWh

19

2.2 CONSUMS I EMISSIONS

2.2.1 CONSUMS I EMISSIONS DE L'ÀMBIT MUNICIPI

Consums i emissions de l'àmbit MUNICIPI per fonts d'energia

Evolució dels consums (en KWh)

ÀMBIT MUNICIPI

Fonts energètiques 2005 2007

Evolució

07-05 2009

Evolució

09-05

Electricitat 7.951.521,20 8.667.283,73 9,00% 9.050.086,37 13,82%

GLP 2.950.305,12 6.043.717,16 104,85% 6.856.155,96 132,39%

CL 26.717.641,61 27.413.417,88 2,60% 27.167.961,72 1,69%

Total 37.619.467,92 42.124.418,77 11,98% 43.074.204,06 14,50%

El consum d’energia al municipi ha augmentat un 14,5% entre 2005 i 2009.

Els combustibles líquids són, amb diferència, la major font d'energia utilitzada en el municipi

representant un 71% l'any 2005, principalment degut a l'elevat consum en el sector transport i en el

sector domèstic.

S'observa un increment en el consum de GLP degut a la implantació d'una instal.lació en xarxa en el

municipi, aquest creixement va en detriment del consum de combustibles líquids que baixen la seva

contribució fins al 62% l'any 2009.

20

Evolució de les emissions (en t de CO2)

ÀMBIT MUNICIPI

Fonts energètiques 2005 2007 Evolució

07-05 2009

Evolució

09-05

Electricitat 3.824,7 3.839,6 0,39% 2.443,5 -36,1%

GLP 669,7 1.371,9 104,85% 1.556,3 132,39%

CL 7.059,8 7.246,2 2,64% 7.184,5 1,77%

Total 11.554,2 12.457,8 7,82% 11.184,3 -3,2%

Els combustibles líquids són la major font d'emissió de GEH del municipi, representant un 61% l'any

2005.

S'observa una reducció en les emissions associades al consum d'electricitat per una disminució en el

factor de conversió consum elèctric-emissions degut a un major pes de les renovables i nuclears en

el mix de generació d'energia.

Consums i emissions de l'àmbit MUNICIPI per fonts d'energia per càpita

Evolució dels consums per càpita (en KWh/hab)

ÀMBIT MUNICIPI


07-05 2009

Evolució

09-05

Electricitat 4.160,92 3.932,52 -5,49% 3.964,12 -4,73%

GLP 1.543,85 2.742,16 77,62% 3.003,13 94,52%

CL 13.980,97 12.438,03 -11,04% 11.900,11 -14,88%

Total 19.685,75 19.112,71 -2,91% 18.867,37 -4,16%

Electricitat 33%

GLP 6%

CL 61%

21

L’evolució dels consums per càpita ha disminuït lleugerament a causa de la disminució del consum

de combustible líquid. Aquesta disminució de consum per habitant de combustible líquid és deguda

a l’efecte de l’increment de població i a l’error per l’estimació de consum de combustible.

Evolució de les emissions per càpita (en t CO2/habitant)

ÀMBIT MUNICIPI


07-05 2009

Evolució

09-05

Electricitat 2,00 1,72 -12,96% 1,07 -46,52%

GLP 0,35 0,62 77,62% 0,68 94,52%

CL 3,69 3,29 -11,00% 3,15 -14,82%

Total 6,05 5,65 -6,51% 4,90 -18,97%

Les emissions per habitant han disminuït un 19% entre 2005 i 2009 per efecte del canvi de mix de

generació energètica i, per tant, dels factors de conversió de KWh a emissions. Les emissions es

situen en 2005 en 6,05 tones CO2/hab, una mica per sota de les dades mitjanes obtingudes per la

Diputació per a municipis de entre 1000 i 5000 habitants, i molt similar a la mitjana de la província

de Barcelona que es de 6,6 t CO2/hab.

Consums i emissions de l'àmbit MUNICIPI per sectors


ÀMBIT MUNICIPI

Sectors 2005 2007 Evolució

07-05 2009

Evolució

09-05

Primari 2.570.128,48 2.604.023,06 1,32% 2.458.310,24 -4,35%

Indústria 1.171.479,31 659.401,29 -43,71% 405.002,05 -65,43%

Domèstic 14.292.992,35 17.964.128,80 25,68% 19.295.710,59 35,00%

Serveis 3.343.273,85 3.805.934,11 13,84% 3.954.245,98 18,27%

Transport 16.061.151,73 16.887.591,79 5,15% 16.780.641,80 4,48%

Residus 0,00 0,00 0,00

Cicle Aigua 180.442,20 203.339,73 12,69% 180.293,40 -0,08%

Total 37.619.467,92 42.124.418,77 11,98% 43.074.204,06 14,50%

22

El sector domèstic i el sector transport són els dos sectors amb un major pes dins del consums totals

del municipi, representant un 38% i un 43% respectivament l'any 2005.

S'observa que l'evolució de consums del sector domèstic és més elevada que la del sector transport,

superant a aquest darrer el 2009. Representen un 45% i un 37% respectivament sobre el total l'any

2009.

El valor nul en el sector residus és degut a que el valor associat al transport de residus queda inclòs

en el sector transport.


ÀMBIT MUNICIPI


07-05 2009

Evolució

09-05

Primari 696,9 703,8 0,99% 655,5 -5,95%

Indústria 327 183,2 -43,96% 107,7 -67,07%

Domèstic 4.714,2 5.485,3 16,36% 4.915,3 4,26%

Serveis 1.525,4 1.563,7 2,51% 1.048,1 -31,29%

Transport 4.203,9 4.431,6 5,42% 4.409,1 4,88%

Residus 1.304,2 1.695,6 30,01% 1.724,5 32,22%

Cicle Aigua 86,8 90,1 3,79% 48,7 -43,91%

Total 12.858,4 14.153,3 10,07% 12.908,8 0,39%

23

El sector domèstic i el sector transport són els dos sectors amb un major pes dins de les emissions

totals emeses del municipi, representant un 37% i un 33% respectivament l'any 2005. L’efecte del

canvi de factor d’emissió per als consums elèctrics per les variacions en el mix de generació

elèctrica és el responsable de les disminucions de les emissions dels sectors indústria, serveis i cicle

aigua.

Consums i emissions de l'àmbit MUNICIPI per sectors i per càpita

Evolució dels consums (en KWh/hab)

ÀMBIT MUNICIPI


07-05 2009

Evolució

09-05

Primari 1.344,91 1.181,50 -12,15% 1.076,79 -19,94%

Indústria 613,02 299,18 -51,20% 177,40 -71,06%

Domèstic 7.479,33 8.150,69 8,98% 8.451,91 13,00%

Serveis 1.749,49 1.726,83 -1,30% 1.732,04 -1,00%

Transport 8.404,58 7.662,25 -8,83% 7.350,26 -12,54%

Residus 0,00 0,00 0,00

Cicle Aigua 94,42 92,26 -2,29% 78,97 -16,36%

Total 19.685,75 19.112,71 -2,91% 18.867,37 -4,16%

24

Evolució de les emissions (en t de CO2/hab)

ÀMBIT MUNICIPI


07-05 2009

Evolució

09-05

Primari 3,64 0,32 -12,44% 0,29 -21,27%

Indústria 1,71 0,08 -51,41% 0,047 -72,44%

Domèstic 2,47 2,49 0,89% 2,15 -12,72%

Serveis 0,80 0,71 -11,12% 0,46 -42,48%

Transport 2,20 2,01 -8,60% 1,93 -12,21%

Residus 0,68 0,77 12,72% 0,76 10,68%

Cicle Aigua 0,05 0,04 -10,01% 0,02 -53,05%

Total 6,73 6,42 -4,56% 5,66 -15,97%

Consums i emissions del sector PRIMARI


SECTOR PRIMARI


07-05 2009

Evolució

09-05

Electricitat 55.830,00 55.240,00 -1,06% 62.852,60 12,58%

GLP 31.340,40 29.831,14 -4,82% 27.624,30 -11,86%

CL 2.482.958,08 2.518.951,92 1,45% 2.367.833,33 -4,64%

Total 2.570.128,48 2.604.023,06 1,32% 2.458.310,24 -4,35%

25

Evolució de les emissions (en t de CO2eq)

SECTOR PRIMARI


07-05 2009

Evolució

09-05

Electricitat 26,85 24,47 -8,87% 16,97 -36,81%

GLP 7,11 6,77 -4,82% 6,27 -11,86%

CL 662,95 672,56 1,45% 632,21 -4,64%

Total 696,92 703,80 0,99% 655,45 -5,95%

Consums i emissions del sector INDUSTRIA


SECTOR INDÚSTRIA


07-05 2009

Evolució

09-05

Electricitat 30.888,00 32.485,00 5,17% 35.640,96 15,39%

GLP 68.948,88 65.628,51 -4,82% 60.773,46 -11,86%

CL 1.071.642,43 561.287,78 -47,62% 308.587,63 -71,20%

Total 1.171.479,31 659.401,29 -43,71% 405.002,05 -65,43%


SECTOR INDÚSTRIA


07-05 2009

Evolució

09-05

Electricitat 14,86 14,39 -3,14% 9,62 -35,23%

GLP 15,65 14,90 -4,82% 13,80 -11,86%

CL 296,45 153,95 -48,07% 84,26 -71,58%

Total 326,96 183,24 -43,96% 107,66 -67,07%

26

2.2.2 CONSUMS I EMISSIONS DE L'ÀMBIT PAES

Consums i emissions de l'àmbit PAES per fonts d'energia


ÀMBIT PAES


07-05 2009

Evolució

09-05

Electricitat 7.864.803,20 8.579.558,73 9,09% 8.951.592,81 13,82%

GLP 2.850.015,84 5.948.257,51 108,71% 6.767.758,20 137,46%

CL 23.163.041,10 24.333.178,19 5,05% 24.491.540,76 5,74%

Total 33.877.860,13 38.860.994,43 14,71% 40.210.891,78 18,69%

Els consums en l’àmbit PAES es molt similar al del àmbit municipi ja que representa el 92%

d’aquest. Els combustibles líquids són la major font d'energia utilitzada dins l'àmbit PAES,

representant un 68% l'any 2005, principalment degut a l'elevat consum en el sector transport i en el

sector domèstic.

Consum expressat en GWh


municipi, aquest fet provoca que els combustibles líquids representin un 60% l'any 2009.

27

Evolució de les emissions (en t CO2)

ÀMBIT PAES


07-05 2009 Evolució

09-05

Electricitat 3.782,97 3.800,74 0,47% 2.416,93 -36,11%

GLP 646,95 1.350,25 108,71% 1.536,28 137,46%

CL 6.100,41 6.419,73 5,23% 6.468,01 6,03%

Total 10.530,33 11.570,73 9,88% 10.421,23 -1,04%

Les emissions de CO2eq entre 2005 i 2009 han sofert una lleugera disminució del 1,04% malgrat que el

consum energètic en aquest període han augmentat un 18,69%.

Els combustibles líquids són la major font d'emissió de GEH dins l'àmbit PAES, representant un 58%

l'any 2005.

S'observa una disminució en les emissions degudes al consum d'electricitat a causa de la disminució

en el rati associat al mix d'energia.

Electricitat 36%

GLP 6%

CL 58%

28

Consums i emissions de l'àmbit PAES per fonts d'energia per càpita


ÀMBIT PAES


07-05 2009

Evolució

09-05

Electricitat 4.115,54 3.892,72 -5,41% 3.920,98 -4,73%

GLP 1.491,37 2.698,85 80,96% 2.964,41 98,77%

CL 12.120,90 11.040,46 -8,91% 10.727,79 -11,49%

Total 17.727,82 17.632,03 -0,54% 17.613,18 -0,65%

Els consums unitaris per habitant es mantenen estables al llarg del període analitzat; el consum de

GLP es duplica i queda compensat per la disminució dels combustibles líquids.

Evolució de les emissions per càpita (t de CO2/hab)

ÀMBIT PAES


07-05 2009

Evolució

09-05

Electricitat 1,98 1,72 -12,89% 1,06 -46,52%

GLP 0,34 0,61 80,96% 0,67 98,77%

CL 3,19 2,91 -8,76% 2,83 -11,25%

Total 5,10 5,25 -4,73% 4,56 -17,16%

Les emissions per càpita disminueixen en l’àmbit del PAES un 17,16% entre 2005 i 2009, en gran

mesura a causa de la disminució de les emissions assignades a l’electricitat per efecte del canvi en

el mix de generació elèctrica.

29

Consums i emissions de l'àmbit PAES per sectors


ÀMBIT PAES


07-05 2009

Evolució

09-05

Serveis 3.343.273,85 3.805.934,11 13,84% 3.954.245,98 18,27%

Domèstic 14.292.992,35 17.964.128,80 25,68% 19.295.710,59 35,00%

Transport 16.061.151,73 16.887.591,79 5,15% 16.780.641,80 4,48%

Residus 0,00 0,00 0,00

Cicle Aigua 180.442,20 203.339,73 12,69% 180.293,40 -0,08%

Total 33.877.860,13 38.860.994,43 14,71% 40.210.891,78 18,69%

El sector domèstic i el sector transport són els dos sectors amb un major pes dins del consums totals

de l'àmbit PAES, representant un 42% i un 47% respectivament l'any 2005. S'observa que l'evolució de

consums del sector domèstic és més elevada que la del sector transport, representant un 48% i un

41% respectivament sobre el total l'any 2009.

El valor nul en el sector residus és degut a què el valor de consum associat al transport de residus

queda inclòs en l’àmbit Ajuntament, sector transport externalitzat. En canvi, les emissions de GEH

Serveis 10%

Domèstic 42%

Transport 47%

Residus 0%

Cicle Aigua

1%

30

generades pel procés de tractament o reciclatge de les fraccions de residus sí que queden incloses

en l’àmbit PAES però no com a consum energètic.


ÀMBIT PAES


07-05 2009

Evolució

09-05

Serveis 1.525,41 1.563,74 2,51% 1.048,13 -31,29%

Domèstic 4.714,24 5.485,27 16,36% 4.915,27 4,26%

Transport 4.203,88 4.431,63 5,42% 4.409,15 4,88%

Residus 1.304,22 1.695,56 30,01% 1.724,48 32,22%

Cicle Aigua 86,79 90,08 3,79% 48,68 -43,91%

Total 11.834,55 13.266,28 12,10% 12.145,70 2,63%

El sector domèstic i el sector transport són els dos sectors amb un major pes dins de les emissions

totals emeses de l'àmbit PAES, representant un 40% i un 35% respectivament l'any 2005.

Les emissions atribuïdes al tractament dels residus, que representen l’11% del total, es comenten

més endavant, en l’apartat dedicat al sector de residus.

31

Consums i emissions de l'àmbit PAES per sectors i per càpita


ÀMBIT PAES


07-05 2009

Evolució

09-05

Serveis 1.749,49 1.726,83 -1,30% 1.732,04 -1,00%

Domèstic 7.479,33 8.150,69 8,98% 8.451,91 13,00%

Transport 8.404,58 7.662,25 -8,83% 7.350,26 -12,54%

Residus 0,00 0,00 0,00

Cicle Aigua 94,42 92,26 -2,29% 78,97 -16,36%

Total 17.727,82 17.632,03 -0,54% 17.613,18 -0,65%

Evolució de les emissions per càpita (t de CO2eq/hab)

ÀMBIT PAES


07-05 2009

Evolució

09-05

Serveis 0,80 0,71 -11,12% 0,46 -42,48%

Domèstic 2,47 2,49 0,89% 2,15 -12,72%

Transport 2,20 2,01 -8,60% 1,93 -12,21%

Residus 0,68 0,77 12,72% 0,76 10,68%

Cicle Aigua 0,05 0,04 -10,01% 0,02 -53,05%

Total 6,19 6,02 -2,80% 5,32 -14,09%

El rati d’emissions per habitant, 6,19 tones anuals CO2/habitant és superior a la mitjana d’emissions

PAES corresponents a municipis de 1000 a 5000 habitants segons el buidat de 100 inventaris de la

província de Barcelona fet per la Diputació de Barcelona, que se situa en les 4,81 tones CO2/hab.

32

Les emissions per càpita del sector domèstic l’any 2005 (2,47 tones CO2/hab) són significativament

superiors a les emissions per càpita de la mitjana d’una mostra de municipis de la província de

Barcelona de 1000 a 5000 habitants, que se situa en 1,43 tones CO2eq/hab. La diferència es menor

en el sector transport, 2,2 tones CO2/hab a Vallromanes vers 2,01 tCO2/hab als municipis de 1000 a

5000 habitants de la província de Barcelona.

Emissions per càpita en tones CO2/hab l’any 2005

Consums i emissions del sector SERVEIS


SECTOR SERVEIS


07-05 2009

Evolució

09-05

Electricitat 2.982.276,00 3.200.500,00 7,32% 3.365.612,20 12,85%

GLP 144.165,84 396.394,48 174,96% 445.095,14 208,74%

CL 216.832,01 209.039,63 -3,59% 143.538,63 -33,80%

Total 3.343.273,85 3.805.934,11 13,84% 3.954.245,98 18,27%

L'electricitat és la major font d'energia utilitzada dins el sector serveis, representant un 87% l'any

2005.

0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

Serveis Domèstic Transport Residus Cicle Aigua

33

El període 2005-2009 s’ha produït un increment del 18,27% de consum, part atribuïble a la posada

en marxa dels nous equipaments municipals (Casal i CEIP).

Evolució de les emissions (t de CO2eq)

SECTOR SERVEIS


07-05 2009

Evolució

09-05

Electricitat 1.434,76 1.417,82 -1,16% 908,72 -36,65%

GLP 32,73 89,98 174,96% 101,04 208,74%

CL 58,21 55,94 -3,91% 38,38 -34,07%

Total 1.525,41 1.563,74 2,51% 1.048,13 -31,29%

S'observa una disminució en les emissions associades al consum d'electricitat degut a una disminució

en el rati d’emissió associat al mix d'energia.

34

Consums i emissions del sector DOMÈSTIC


SECTOR DOMÈSTIC


07-05 2009

Evolució

09-05

Electricitat 4.702.085,00 5.175.719,00 10,07% 5.405.687,20 14,96%

GLP 2.705.850,00 5.551.863,03 105,18% 6.322.663,06 133,67%

CL 6.885.057,35 7.236.546,77 5,11% 7.567.360,33 9,91%

Total 14.292.992,35 17.964.128,80 25,68% 19.295.710,59 35,00%

En el període 2005-2010 es constata un increment del consum del 35%.

Els combustibles líquids són la major font d'energia utilitzada dins el sector domèstic, representant

un 47% l'any 2005.


municipi.

35


SECTOR DOMÈSTIC


07-05 2009

Evolució

09-05

Electricitat 2.261,70 2.292,84 1,38% 1.459,54 -35,47%

GLP 614,23 1.260,27 105,18% 1.435,24 133,67%

CL 1.838,31 1.932,16 5,11% 2.020,49 9,91%

Total 4.714,24 5.485,27 16,36% 4.915,27 4,26%

Les emissions per consum elèctric en el sector domèstic disminueixen a causa del canvi de rati

d’emissió associat al mix de generació d'energia. Per la seva banda, les emissions de GLP

s’incrementen i gairebé s’igualen a les associades al consum elèctric.

36

Consums i emissions del sector TRANSPORTS


SECTOR TRANSPORT


07-05 2009

Evolució

09-05

Electricitat 0,00 0,00 0,00

GLP 0,00 0,00 0,00

CL 16.061.151,73 16.887.591,79 5,15% 16.780.641,80 4,48%

Total 16.061.151,73 16.887.591,79 5,15% 16.780.641,80 4,48%

L'única font utilitzada pel sector transport són els combustibles líquids. En el període 2005-2010

s'observa un increment degut a un augment en el parc de vehicles del municipi.

Per combustibles líquids, el consum es mostra a continuació:

Tipus de combustible líquid consumit en transport (en kWh anual)

2005 2007 2009

Gasolina 4.691.457,07 4.297.594,21 3.960.250,43

Gas-oil A 11.369.694,67 12.589.997,58 12.820.391,37

Evolució de les emissions (en t CO2eq/hab)

SECTOR TRANSPORT


07-05 2009

Evolució

09-05


GLP 0,00 0,00 0,00

CL 4,20 4,43 5,42% 4,41 4,88%

Total 4,20 4,43 5,42% 4,41 4,88%

Les emissions del transport s’incrementen en la mateixa proporció que l’augment del consum.

37

Emissions del sector RESIDUS

Tal i com s'ha comentat anteriorment, els consums associats al transport de residus estan inclosos al

sector transport. Pel que fa a les emissions, aquestes van associades a les emissions directes del

tractament final (disposició o incineració) o del seu reciclatge.

La producció de residus del municipi i el grau de reciclatge de les fraccions valoritzables es la

següent:

Residus generats anualment (en tones)

2005 2007 2009

Residus reciclats

Paper i cartró 77,37 94,63 99,23

Vidre 58,58 73,79 80,11

Envasos lleugers 26,30 35,61 51,03

HPDE 6,05 8,19 11,74

PET 5,52 7,48 10,72

LPDE 3,16 4,27 6,12

Tetrabrik 2,10 2,85 4,08

Llaunes 4,73 6,41 9,19

Residus no reciclats (resta)

Resta 1.087,10 1.419,36 1.490,90

Tipus de tractament

A dipòsit 1.087,10 1.383,75 1.214,16

Incineració 0,00 35,61 276,74

38

Evolució de les emissions (en Kg CO2eq/hab)

Les emissions associades al tractament i les emissions estalviades per la producció d’energia en el

reciclatge dels residus es mostra en el quadre següent:

Emissions associades a tractament residus (en t de CO2)

2005 2007 2009

Residus reciclats

Paper i cartró 20,48 25,05 26,27

Vidre -39,11 -49,27 -53,49

Envasos lleugers

HPDE -12,72 -17,22 -24,68

PET -6,83 -9,24 -13,25

LPDE -3,79 -5,13 -7,36

Tetrabrik 0,02 0,02 0,03

Llaunes -2,91 -3,95 -5,66

Resta residus

A dipòsit 1.349,09 1.717,23 1.506,77

Incineració 0,00 38,07 295,84

TOTAL EMISSIONS 1.304,22 1.695,56 1.724,48

Les emissions atribuïdes a la generació de residus del municipi s’han incrementat un 32,22% en el

període 2005-2009 degut a un augment en la producció de residus i al tractament mitjançant

incineració d’una part d’aquests.

39

Consums i emissions del sector CICLE DE L'AIGUA

Els consums del sector cicle de l'aigua en l’àmbit del PAES són associats als consums del tractament

de potabilització i depuració en funció dels metres cúbics subministrats al municipi


SECTOR AIGUA


07-05 2009

Evolució

09-05

Electricitat 180.442,20 203.339,73 12,69% 180.293,40 -0,08%

GLP 0,00 0,00 0,00

CL 0,00 0,00 0,00

Total 180.442,20 203.339,73 12,69% 180.293,40 -0,08%

El consum energètic es manté força constant entre 2005 i 2009, encara que el 2007 hi va haver un

repunt de consum de gairebé el 13%.


SECTOR AIGUA

Fonts energètiques 2005 2007 Evolució 07-

05 2009

Evolució 09-

05

Electricitat 86,79 90,08 3,79% 48,68 -43,91%

GLP 0,00 0,00 0,00

CL 0,00 0,00 0,00

Total 86,79 90,08 3,79% 48,68 -43,91%

S'observa una disminució en les emissions degudes al consum d'electricitat degut a una disminució

en el rati associat al mix d'energia.

40

2.2.3 CONSUMS I EMISSIONS DE L'AMBIT AJUNTAMENT

Consums i emissions de l'àmbit AJUNTAMENT per fonts d'energia


AJUNTAMENT


07-05 2009

Evolució

09-05

Electricitat 795.178,71 1.002.668,49 26,09% 1.068.734,96 34,40%

GLP 68.028,81 320.257,45 370,77% 368.958,11 442,36%

CL 303.796,10 113.693,54 -62,58% 113.557,74 -62,62%

Total 1.167.003,62 1.436.619,48 23,10% 1.551.250,81 32,93%

L’increment de consum energètic en els equipaments municipals entre 2005 i 2009 ha sigut del 33%.

L'electricitat és la major font d'energia utilitzada dins l'àmbit Ajuntament, representant un 68% l'any

2005.

Increment en el consum d'electricitat i GLP produït entre els anys 2005 i 2007 és degut a un

augment d'instal.lacions municipals al posar-se en funcionament el Casal i el CEIP.

El descens en el consum de combustibles líquids entre els anys 2005 i 2007 és degut a la substitució

de la caldera de gasoil de l'edifici de l'Ajuntament per una bomba de calor.

41

Evolució de les emissions (en Kg de CO2)

AJUNTAMENT


07-05 2009

Evolució

09-05

Electricitat 382.480,96 444.182,14 16,13% 288.558,44 -24,56%

GLP 15.442,54 72.698,44 370,77% 83.753,49 442,36%

CL 81.113,56 30.356,17 -62,58% 30.319,92 -62,62%

Total 479.037,06 547.236,76 14,24% 402.631,85 -15,95%

La disminució de les emissions en el període 2005-2010 és del 16% a causa de la disminució en les

emissions associades al consum d'electricitat degut a la reducció del rati d’emissió associat al mix

de generació d'energia elèctrica.

Consums i emissions de l'àmbit AJUNTAMENT per fonts d'energia per càpita

Evolució dels consums per càpita (KWh/hab)

AJUNTAMENT


07-05 2009

Evolució

09-05

Electricitat 416,11 454,93 9,33% 468,13 12,50%

GLP 35,60 145,31 308,18% 161,61 353,98%

CL 158,97 51,59 -67,55% 49,74 -68,71%

Total 610,68 651,82 6,74% 679,48 11,27%

Com la població no s’ha incrementat en la mateixa proporció que el consum energètic dels

equipament el resultat és que el rati s’incrementa més de l’11% entre 2005 i 2009.

42


AJUNTAMENT


07-05 2009

Evolució

09-05

Electricitat 0,20 0,20 0,69% 0,13 -36,85%

GLP 0,01 0,03 308,18% 0,04 353,98%

CL 0,04 0,01 -67,55% 0,01 -68,71%

Total 0,25 0,24 -0,95% 0,18 -29,65%

Les emissions per càpita han disminuït el 30% entre 2005 i 2009 degut a l’efecte del factor d’emissió

aplicable al consum elèctric.

El rati de 0,25 tCO2eq/hab el 2005 coincideix força amb el de la mitjana de municipis de Barcelona

entre 1000 i 5000 habitants que han fet PAES, i que es de 0,21 tCO2eq/hab.

Consums i emissions de l'àmbit AJUNTAMENT per sectors


AJUNTAMENT


07-05 2009

Evolució

09-05

Equipaments 402.422,22 667.571,45 65,89% 802.331,11 99,38%

Enllumenat 488.697,00 452.074,00 -7,49% 463.785,00 -5,10%

Flota de vehicles int. 4.797,58 4.303,42 -10,30% 4.167,63 -13,13%

Flota de vehicles ext. 109.390,11 109.390,11 109.390,11

Bombament d'aigua 161.696,71 203.280,49 26% 171.576,96 6,11%

Total 1.167.003,62 1.436.619,48 23,10% 1.551.250,81 32,93%

Els equipaments municipals i l'enllumenat públic són els dos sector amb un major pes dins dels

consums de l'Ajuntament, representant un 34% i un 41% respectivament l’any 2005.

43

El consum energètic en els equipaments entre l'any 2005 i el 2009 s’ha doblat degut a la posada en

funcionament del Casal i del CEIP, així com a l’ampliació de l’Escola Bressol.


AJUNTAMENT


07-05 2009

Evolució

09-05

Equipaments 135,71 226,56 66,94% 200,76 47,94%

Enllumenat 235,06 200,27 -14,80% 125,22 -46,73%

Flota de vehicles 1,28 1,15 -10,30% 1,11 -13,13%

Flota de vehicles ext. 29,21 29,21 29,21

Bombament d'aigua 77,78 90,05 16% 46,32 -40,44%

Total 479,04 547,24 14,24% 402,63 -15,95%

S'observa una disminució en les emissions degudes al consum d'electricitat degut a una disminució

en el rati associat al mix d'energia; aquest fet afecta sobretot a l’enllumenat i al bombament

d’aigua, així com als equipaments, i provoca que el repartiment de la contribució a les emissions

sigui molt diferent el 2005 i el 2009.

44

Consums i emissions de l'àmbit AJUNTAMENT per sectors per càpita


AJUNTAMENT


07-05 2009

Evolució

09-05

Equipaments 210,58 302,89 43,84% 351,44 66,89%

Enllumenat i semàfors 255,73 205,12 -19,79% 203,15 -20,56%


Flota de vehicles ext. 57,24 49,63 -13,29% 47,92 -16,29%


Total 610,68 651,82 6,74% 679,48 11,27%

El consum per càpita s’ha incrementat una mica més de l’11% entre 2005 i 2009.

L’enllumenat públic es el sector que més consumeix en KWh/habitant el 2005, fins i tot més que els

equipaments. La raó es l’estructura urbanística dispersa del municipi que fa que hi hagi una gran

longitud de vials. No obstant, el 2009 son els equipaments municipals que passen a consumir més

energia degut a l’entrada en funcionament del nou CEIP i del nou Casal.

45


AJUNTAMENT


07-05 2009

Evolució

09-05

Equipaments 0,071 0,102 44,75% 0,088 23,83%

Enllumenat 0,123 0,091 -26,13% 0,055 -55,41%


Flota de vehicles ext. 0,015 0,013 -13,29% 0,013 -16,29%


Total 0,251 0,248 -0,95% 0,176 -29,65%

El 50% de les emissions per càpita correspon a l’enllumenat públic l’any 2005, tot i que disminueix

el seu pes el 2009 fins al 31%.

46

Consums i emissions del sector EQUIPAMENTS MUNICIPALS

En conjunt, els consums dels equipaments municipals es mostra a continuació.


EQUIPAMENTS


07-05 2009

Evolució

09-05

Electricitat 144.785,00 347.314,00 139,88% 433.373,00 199,32%

GLP 68.028,81 320.257,45 370,77% 368.958,11 442,36%

CL 189.608,42 0,00 -100,00% 0,00 -100,00%

Total 402.422,22 667.571,45 65,89% 802.331,11 99,38%

Els combustibles líquids són la major font d'energia utilitzada pels equipaments municipals l'any

2005, representant un 45%, degut a la caldera de gasoil de l'Ajuntament. Com que aquesta caldera

va ser substituïda per una bomba de calor, la major font d'energia va passar a ser l'electricitat,

representant un 53% l’any 2009.

A continuació es detallen els consums per equipaments que han estat visitats en les VAE. Hi ha

consums elèctrics i de GLP que corresponen a d’altres equipaments amb consums menors com es el

cas de l’AMPA Escola, antigues escoles (ara magatzem de la Brigada municipal), Centre Esportiu

Municipal donat en concessió, antena Campanar i antiga carpa Parc Lluís Companys.

47

CONSUM ELÈCTRIC DELS PRINCIPALS EQUIPAMENTS MUNICIPALS (en kWh anuals)

Equipament

2005 2007 2009

Consum

elèctric GLP/CL

Consum

elèctric GLP

Consum

elèctric GLP

oficines

Casa

Consistorial 13.661,60

86.271,50

(CL) 30.945,32

44.509,56

Ràdio 1.224,00

856,08

1.575,00

Policia 9.178,00

9.626,58

11.525,01

Jutjat 1.840,14

2.139,24

2.195,24

centres

educatius

CEIP Tres Pins

45.077,00 120.595,87 100.624,00 134.284,89

Escola Bressol 34.948,00 68.028,81 39.627,00 72.955,13 24.169,00 110.023,72

centres

culturals

Casal Cultural

47.924,00 126.706,45 131.524,00 124.649,49

Casal d'avis 6.930,00

4.043,00

6.389,00

TOTALS 67.781,74 154.300,31 180.238,22 320.257,45 322.510,81 368.958,10

L'increment de consum de GLP en els equipaments entre l'any 2005 i el 2009 és degut a la posada

en funcionament del nou Casal i del nou CEIP.


EQUIPAMENTS


07-05 2009

Evolució

09-05

Electricitat 69,64 153,86 120,93% 117,01 68,02%

GLP 15,44 72,70 370,77% 83,75 442,36%

CL 50,63 0,00 -100,00% 0,00 -100,00%

Total 135,71 226,56 66,94% 200,76 47,94%

S'observa una disminució en les emissions associades al consum elèctric a causa del canvi en el mix

de generació d'energia elèctrica. Malgrat aquest fet, les emissions lligades als equipaments han

augmentat gairebé el 50%.

48

A continuació es detallen les emissions atribuïdes als equipaments que han estat visitats en les VAE.

Consums i emissions del sector ENLLUMENAT

Com ja s’ha comentat en l’apartat d’Introducció, el municipi de Vallromanes té una gran extensió

de carrers i un total de 852 punts de llum de vapor de sodi d’alta pressió (VSAP) i 13 punts de llum

de vapor de mercuri. La potència de les làmpades és variable, la majoria entre 100W i 250W. El

total de potència instal.lada en làmpades es de 104,42 kW.

Fa uns anys l’Ajuntament va revisar i adequar tot l’enllumenat a la nova normativa, feina que va

suposar inventariar un per un tots els punts de llum per fer les modificacions exigides.

No hi ha constància que l’Ajuntament disposi d’un Pla Director d’Enllumenat ni Pla de Contaminació

Lumínica.

A 2012, totes les urbanitzacions havien estat cedides ja a l’Ajuntament i, amb elles, l’enllumenat

públic i el seu manteniment.

EMISSIONS CO2eq DELS PRINCIPALS EQUIPAMENTS DEL MUNICIPI (en tones anuals)

Equipaments

2005 2007 2009

Consum

elèctric GLP

Consum

elèctric GLP

Consum

elèctric GLP

oficines

Casa Consistorial 6,57 23,03 13,71

12,02

Ràdio 0,59

0,38

0,43

Policia 4,41

4,26

3,11

Jutjat 0,89

0,95

0,59

centres

educatius

CEIP Tres Pins

19,97 27,38 27,17 30,48

Escola Bressol 16,81 15,44 17,55 16,56 6,53 24,98

centres

culturals

Casal Cultural

21,23 28,76 35,51 28,30

Casal d'avis 3,33

1,79

1,73

TOTALS 32,60 38,47 79,84 72,70 87,09 83,76

49


ENLLUMENAT PÚBLIC


07-05 2009

Evolució

09-05

Electricitat 488.697,00 452.074,00 -7,49% 463.785,00 -5,10%

GLP 0,00 0,00 0,00

CL 0,00 0,00 0,00

Total 488.697,00 452.074,00 -7,49% 463.785,00 -5,10%

El consum elèctric en enllumenat ha disminuït lleugerament el 2009 en relació al 2005 gràcies al

projecte de remodelació de l’enllumenat per adequar-lo a normativa i que va suposar una

oportunitat per optimitzar el seu funcionament.


ENLLUMENAT


07-05 2009

Evolució

09-05

Electricitat 235,06 200,27 -14,80% 125,22 -46,73%

GLP 0,00 0,00 0,00

CL 0,00 0,00 0,00

Total 235,06 200,27 -14,80% 125,22 -46,73%

La disminució de més del 45% entre les emissions el 2009 en relació al 2005 es deguda al canvi del

rati d’emissió per la diferent composició del mix de generació elèctrica.

50

Consums i emissions del sector FLOTA DE VEHICLES INTERNA

La flota de vehicles de l’Ajuntament de Vallromanes és a dia d’avui la següent:

Us Marca Model Matrícula Any

Policia Nissan Terrano B-SY 1997

Policia Nissan Pathfinder FPS 2003

Serveis Dacia Sandero 2010

Brigada Nissan Patrol B-KT <1990

Brigada Toyota Hilux 2008

Brigada Bremack B-TV 1998

Brigada Dumper E-BBN

Brigada Retro

Brigada Escombradora E-BCV

El consum de gasoil per mesos de la flota de vehicles de l’Ajuntament és el següent:

Font: elaboració pròpia a partir de factures de subministrament localitzades per L’Ajuntament

51


FLOTA DE VEHICLES INTERNS


07-05 2009

Evolució

09-05


GLP 0,00 0,00 0,00

CL 4.797,58 4.303,42 -10,30% 4.167,63 -13,13%

Total 4.797,58 4.303,42 -10,30% 4.167,63 -13,13%

L'única font utilitzada pel sector flota de vehicles són els combustibles líquids i el seu consum

disminueix un 13% entre 2005 i 2009.

Evolució de les emissions (en t CO2eq)

FLOTA DE VEHICLES INTERNS


07-05 2009

Evolució

09-05


GLP 0,00 0,00 0,00

CL 1,28 1,15 -10,30% 1,11 -13,13%

Total 1,28 1,15 -10,30% 1,11 -13,13%

Consums i emissions del sector FLOTA DE VEHICLES EXTERNA

Es considera flota externalitzada a les flotes que presten serveis directes a la població. En el cas de

Vallromanes s’ha considerat que les flotes de vehicles externes son les relacionades amb el servei

de recollida de residus i amb el transport col.lectiu de la línia d'autobusos Vallromanes-Vilanova del

Vallès-Granollers, tenint en compte només el trajecte Vallromanes-Vilanova del Vallès.

L’altra línia d’autobusos, Vallromanes-Alella-Barcelona, no s’ha considerat donat que consisteix en

aprofitar que els autobusos per cobrir la línia Alella-Barcelona provenen de Granollers i passen per

Vallromanes.

52

Vehicle Km recorreguts any Consum gasoil

any

Consum

expressat en

KWh

Camió compactador

recollida residus

9.396 Km. Recollida diària excepte

festius, amb diferent recorregut 2,08 t gasoil 24.990,87 KWh

Vehicles recollida

selectiva

6.624 Km. Recollida setmanal de

paper cartró i envasos; recollida

mensual de vidre

1,46 t gasoil 17.618,08 KWh

Bus Vallromanes-

Granollers

25.108,2 Km. 13 serveis diaris als

quals s’imputa 3,7 Km del recorregut

Vallromanes – Vilanova

5,55 t gasoil 66.781,16 KWh


FLOTA DE VEHICLES EXTERNS


07-05 2009

Evolució

09-05


GLP 0,00 0,00 0,00

CL 109.390,11 109.390,11 109.390,11

Total 109.390,11 109.390,11 109.390,11

Com que el servei no ha variat en el temps, s'han considerat valors constants.


FLOTA DE VEHICLES EXTERNS

Vehicle Consum expressat

en KWh

Emissions de CO2eq

anuals (en tones)

Camió compactador

recollida residus 24.990,87 KWh

11,38

Vehicles recollida

selectiva 17.618,08 KWh

Bus Vallromanes-

Granollers 66.781,16 KWh 17,83

TOTAL 109.390,11 29,21

53

Consums i emissions del sector INFRAESTRUCTURES MUNICIPALS

Com a infraestructures municipals s’han considerat els bombaments del servei d’abastament d’aigua

per distribuir l’aigua als abonats del municipi, servei que presten dues empreses a Vallromanes:

SOREA i CADEC.


BOMBAMENT AIGUA


07-05 2009

Evolució

09-05

Electricitat 161.696,71 203.280,49 25,72% 171.576,96 6,11%

GLP 0,00 0,00 0,00

CL 0,00 0,00 0,00

Total 161.696,71 203.280,49 25,72% 171.576,96 6,11%

Els consums de les infraestructures municipals és degut al bombament d'aigua per part de les

empreses subministradores. S’observa un increment del consum de poc més del 6% que correspon

amb un increment del mateix ordre en consum d’aigua.


BOMBAMENT


07-05 2009

Evolució

09-05

Electricitat 77,78 90,05 15,79% 46,33 -40,44%

GLP 0,00 0,00 0,00

CL 0,00 0,00 0,00

Total 77,78 90’05 15,79% 46,33 -40,44%

La disminució que s'observa es deu a la disminució en el rati associat al mix d'energia elèctrica.

54

3. DIAGNOSI ENERGÈTICA ESTRATÈGICA

La diagnosi energètica estratègica identifica els principals sectors i activitats on es possible reduir

els consums energètic i les emissions de GEH associades, amb un mínim esforç econòmic i de

recursos per part de l’Ajuntament, a fi de donar resposta al compromís de reduir les emissions del

municipi adquirit en l’adhesió al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses. Per a això, l’avaluació se centrarà

en detectar les oportunitats de reduir les emissions en l’àmbit de competències i funcions que té

assignades l’Ajuntament.

La diagnosi parteix de l’inventari d’emissions i els consums energètics de l’àmbit PAES i de l’àmbit

AJUNTAMENT.

3.1. TAULES RESUM DE CONSUMS I EMISSIONS DE L’ÀMBIT PAES

Les emissions que corresponen a l’àmbit PAES (es a dir, municipi excloent el sector primari i el

sector industrial) representen el 92% de les emissions del municipi l’any 2005. El 8% de diferència es

possible que pugui atribuir-se a la metodologia de càlcul de les estimacions de consum donat que al

municipi de Vallromanes no hi ha declarada cap activitat industrial ni del sector primari.

Les principals dades es mostren a continuació.

Taula 1.1- Emissions totals i per habitant estimades per als tres àmbits d’estudi

GEH tCO2eq

Tendència GEH tCO2eq/hab

Tendència

2005 2009 2005 2009

Població (habitants) 1.911 2.283 19,47% - - - -

Emissions àmbit municipi

Total emissions municipi 12.858,43 12.908,82 + 0,39% 6,728 5,654 -15,97%

Emissions àmbit PAES

Per

font

Energia elèctrica 3.782,97 2.416,93 -36,11% 1,980 1,059 -46,52%

GLP 646,95 1.536,28 137,46% 0,339 0,673 98,77%

Combustibles

líquids 6.100,41 6.468,01 6,03% 3,192 2,833 -11,25%

Per

Secto

rs

Serveis 1.525,41 1.048,13 -31,29% 0,798 0,459 -42,48%

Domèstic 4.714,24 4.915,27 4,26% 2,467 2,153 -12,72%

Transport 4.203,88 4.409,15 4,88% 2,200 1,931 -12,21%

Residus (tractament) 1.304,22 1.724,48 32,22% 0,682 0,755 10,68%

55

Cicle aigua (consum

energètic potabilització i

tractament) 86,79 48,68 -43,91% 0,045 0,021 -53,05%

Total emissions PAES 11.834,55 12.145,70 2,63% 6,193 5,320 -14,09%

Emissions àmbit Ajuntament

Equipaments 135,71 200,76 47,94% 0,071 0,088 23,83%

Enllumenat 235,06 125,22 -46,73% 0,123 0,055 -55,41%

Flota de vehicles pròpia i

externalitzada 30,49 30,32 -0,56% 0,016 0,013 16,74%

Infraestructures municipals

(bombament aigua) 77,78 46,33 -40,44% 0,041 0,20 -50,14%

Total emissions Ajuntament 479,04 402,63 -15,95% 0,251 0,176 -29,65%

% emissions àmbit Ajuntament

respecte àmbit PAES 4,05% 3,32% - - - - -

56

Taula 1.2: Consums energètics pels àmbits d’estudi, corresponents a 2005

Comentaris:

- El sector domèstic juntament amb el transport privat representen la majoria del consum total (89,74%)

Gas natural GLP Gasoil C Gasoil Gasolina Altres comb. fòssils Biocomb. Biomassa

Energia

solar

tèrmica

Energia

geotèrmic

a

Edificis I equipaments municipals 306,48 68,03 189,61 564

Sector serveis (exclòs Ajuntament) 2.187,10 76,14 27,22 2.290

Sector domèstic 4.702,06 2.705,85 6.885,06 14.293

Enllumenat públic i semàfors 488,70 489

Subtotal edificis, equipamients i serveis 7.684,34 0 0 2850,02 7101,89 0 0 0 0 0 0 0 17.636

Flota municipal 47,41 47

Transport públic 66,78 67

Transport privat i comercial 11.255,50 4.691,46 15.947

Subtotal transport 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 11.369,69 4.691,46 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 16.061

Total 7.684,34 0,00 0,00 2.850,02 7.101,89 11.369,69 4.691,46 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 33.697

Adquisició municipal d'electricitat"verda"

certificada [MWh]: 0

POBLACIÓ ANY 2005: 1.911 hab

EDIFICIS, EQUIPAMENTS I SERVEIS

Combustibles fòssils

TRANSPORT:

Electricitat Calefacció Refrig. TotalCategoria

2005 CONSUM FINAL D'ENERGIA (MWh)

57

Taula 1.3: Consums energètics pels àmbits d’estudi, corresponents a 2009

Comentaris:

- S’observa un increment del consum domèstic entre 2005 i 2009 d’uns 5.000 MWh/any, que situa el sector domèstic per davant del

consum en transport

- Els edificis i equipaments municipals multipliquen per dos el seu consum entre 2005 i 2009. Entre les causes està la posada en marxa del

nou CEIP, del Casal i de l’ampliació de l’Escola Bressol

- El consum en transport privat augmenta de manera moderada entre 2005 i 2009 (4,51%)

Gas natural GLP Gasoil C Gasoil Gasolina Altres combustibles fòssils Biocombustible Biomassa

Energia

solar

tèrmica

Energia

geotèrmic

a

Edificis i equipaments municipals 604,95 368,96 0 974


Sector domèstic 5.405,69 6.322,66 7.567,36 19.296


Subtotal edificis, equipamients i serveis8.771,31 6.767,76 7.710,90 0 0 0 0 0 0 23.250




Subtotal transport 0,00 0,00 0,00 0,00 12.820,39 3.960,25 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 16.781

Total 8.771,31 0,00 0,00 6.767,76 7.710,90 12.820,39 3.960,25 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 40.031

Adquisició municipal

d'electricitat"verda" certificada [MWh]:


TRANSPORT:

Població any 2009: 2.283 hab

Electricitat Calefacció/Refrigeració TotalCategoria

2009 CONSUM FINAL D'ENERGIA (MWh)


58

Taula 2.1: Emissions de gasos d’efecte hivernacle pels àmbits d’estudi corresponent a l’any 2005

Comentaris:

- Les emissions atribuïdes al sector domèstic i al transport privat son el 75% del total

Gas natural GLP Gasoil C Gasoil Gasolina

Altres

combusti

bles

fòssils

Biocombustible Biomassa

Energia

solar

tèrmica

Energia

geotèrmic

a

Edificis I equipaments municipals 147,42 15,44 50,62 213


Sector domèstic 2.261,70 614,23 1.838,31 4.714


Subtotal edificis, equipamients i serveis3.696,23 646,96 1.896,51 6.240




Subtotal transport 0,00 0,00 0,00 3.035,71 1.168,17 4.204

Gestió de residus (tractament) 1.304,22 1.304

Cicle de l'aigua 86,79 87

Subtotal altres 86,79 1.304,22 1.391

Total 3.783,02 0,00 0,00 646,96 1.896,51 3.035,71 1.168,17 0,00 0,00 1.304,22 0,00 0,00 11.835



2005 EMISSIONS DE CO₂ (en tones)



TRANSPORT:

ALTRES

59

Taula 2.2: Emissions de gasos d’efecte hivernacle pels àmbits d’estudi, corresponents a l’any 2009

Comentaris:

- Entre 2005 i 2009 s’observa un increment del 2,62% en les emissions totals, malgrat que el consum energètic total estimat s’ha

incrementat un 18,79%. La causa es la disminució de més del 50% l’assignació d’emissions de CO2 al consum elèctric per efecte del canvi

de mix de generació elèctrica

- Les emissions degudes al sector domèstic i al transport son similars i conjuntament representen el 76,52% del total, manteniment el

mateix pes que tenien l’any 2005

Gas natural GLP Gasoil C Gasoil Gasolina Altres combustibles fòssils Biocombustible Biomassa

Energia

solar

tèrmica

Energia

geotèrmic

a

Edificis I equipaments municipals 163,34 83,75 247

Sector serveis (exclòs Ajuntament) 620,15 17,29 38,38 676

Sector domèstic 1.459,54 1.435,24 2.020,49 4.915


Subtotal edificis, equipamients i serveis2.368,25 1.536,28 2.058,87 5.963



Transport privat i comercial 3.392,72 986,10 4.379

Subtotal transport 0,00 0,00 0,00 3.423,04 986,10 4.409

Total

Gestió de residus (tractament) 1.724,49 1.724

Cicle de l'aigua 48,68 49

Subtotal altres 48,68 1.724,49 1.773

Total 2.416,93 0,00 0,00 1.536,28 2.058,87 3.423,04 986,10 0,00 0,00 1.724,49 0,00 0,00 12.146


TRANSPORT:



2009 EMISSIONS DE CO₂ (en tones)


60

Consideracions sobre la població del municipi

La proximitat a Barcelona i a la seva conurbació, entre d’altres factors, ha propiciat que el

municipi de Vallromanes sigui un municipi amb vocació residencial amb un cert grau de

població flotant i de segona residència. A partir de les dades del nombre d’habitatges (rebuts

d’escombraries i aigua), i aplicant un coeficient per habitatge de 3 persones, s’obté una

població de prop de 3.300 persones, un 44% superior als habitants empadronats. Per tant, a

Vallromanes, el 30,1% de la població es pot considerar flotant o de segona residència.

Taula 3.- Població declarada i població estimada flotant i de 2a residència

No obstant, per fer el càlcul de les emissions i consums per càpita sempre s’han pres els

habitants empadronats, que es la xifra oficial de persones que viuen al municipi.

Consideracions sobre les emissions a l’àmbit del PAES

Com es pot observar a les taules, les emissions de l’àmbit PAES al llarg del període analitzat

2005-2009 han sofert un increment del 2,62%, principalment a causa de l’augment de les

emissions de GLP (un 137,46%) i malgrat la disminució del consum elèctric en un 13,82%.

Les emissions per càpita han disminuït un 14,09% entre 2005 i 2009, tot i que el consum

d’energia a l’àmbit PAES en aquest període ha augmentat un 18,69%. La raó s’ha de buscar en

l’assignació d’emissions de CO2 al consum elèctric que ha disminuït en més del 50% per efecte

del canvi de mix de generació elèctrica.

Consideracions sobre les emissions a l’àmbit de l’Ajuntament

Per font energètica, hi ha hagut un augment de consum elèctric entre 2005 i 2009 del 34,40%

encara que s’observa una disminució de les emissions de GEH degudes principalment al canvi

de factor d’emissió que s’atribueix al mix de generació elèctrica.

El sector que més emissions té atribuïdes es l’enllumenat públic i, seguidament, els

equipaments municipals. L’enllumenat públic disminueix les seves emissions a causa de la

menor assignació d’emissió al KWh. Per contra, les emissions dels equipaments s’incrementen

gairebé un 50% per raó de l’increment de consum elèctric i de GLP pels nous equipaments que

s’han posat en marxa (CEIP, ampliació d’Escola Bressol i Casal).

VALLROMANES 2005 2007 2009 09 / 05

Població empadronada 1.911 2.204 2.283 19,47%

Habitatges Vallromanes 999 1.050 1.098 9,91%

Població estimada (habitatges x 3) 2.997 3.150 3.294

61

En resum, les emissions totals de l’àmbit de l’Ajuntament entre 2005 i 2009 han disminuït

d’un 15,95%.

Les emissions per càpita han sofert una davallada del 29,65%, principalment degut a la

disminució del factor de conversió de les emissions degudes al consum elèctric, malgrat que

les emissions causades pel consum de GLP s’han multiplicat per 3,5 vegades en relació a les

de 2005.

3.2. PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES DE LA DIAGNOSI

A continuació es presenta la relació de punts forts i punts febles detectats en l’anàlisi de les

emissions totals del municipi i de l’àmbit PAES, donat que ambdós son pràcticament

coincidents.

Equipaments 29%

Enllumenat 49%

Flota de vehicles

0%

Flota de vehicles ext.

6%

Bombament d'aigua

16%

Repartiment de les emissions de CO2eq per sectors en l'àmbit AJUNTAMENT

Anàlisi GEH de l’àmbit PAES

Comentaris generals

Donat que no hi ha industria ni pràcticament agricultura, les emissions de l’àmbit

PAES es poden considerar equivalents a les de l’àmbit municipi. Hi ha una

diferència del 8% atribuïble a l’error metodològic del càlcul per al municipi

S’estima que al municipi hi ha un 33% de població flotant que no consta al padró.

Aquest fet sobrerepresenta els ratis relacionats amb les emissions per càpita, que

surten més elevats

Forta tendència a l’increment de la població els darrers 10 anys coincidint amb un

increment de l’oferta d’habitatges d’obra nova

La fisonomia del municipi (residencial i dispers) condiciona fortament els consums

energètics i les possibilitats de reduir-ne les emissions relacionades. El transport té

el major consum i més emissions que el sector domèstic el 2005

62

Com els consums més importants són el consum domèstic i el transport privat, les

possibilitats d’influir per part de l’Ajuntament són limitades i sempre recolzades

en feines d’informació i sensibilització i d’exemplarització

Les emissions per càpita són 6,19 tones CO2eq/hab el 2005 i 5,32 tones CO2eq/hab el

2009. Són ratis lleugerament superiors als de la mitjana d’una mostra de municipis

de la província de Barcelona analitzats per la Diputació (4,81 tones CO2eq/hab per a

municipis de 1000 a 5000 habitants)

SECTORS PUNTS FORTS PUNTS FEBLES

General

GEH associats a la generació

elèctrica a la baixa amb

l’entrada progressiva de

renovables al mix

Les emissions s’han

incrementat un 2,63% entre

2005 i 2009

El consum energètic de l’àmbit

PAES s’ha incrementat un

18,69% en el mateix període

Transport i

mobilitat

Les emissions per càpita han

disminuït un 12,21%

L’aïllament del municipi en

relació als eixos de transport

públic es un dels fets que

explica la preservació i

conservació de bona part dels

valors naturals del municipi

Les emissions per càpita

d’aquest sector el 2005 son de

2,2 tones CO2eq/hab, properes

als 2,01 tones CO2eq/hab de la

mitjana de municipis de 1000 a

5000 habitants de la província

Sector elevat amb un 42% de

consum energètic del municipi

a causa del transport privat

(2009)

El transport privat representa

més del 99% de les emissions

atribuïdes al transport, sense

possibilitat d’incidència directa

de l’Ajuntament

Increment del 4,88% entre 2005

i 2009 de les emissions de GEI

L’estructura dispersa de

l’assentament dificulta

potenciar un bon sistema de

transport col·lectiu

Domèstic


disminuït un 12,72% entre 2005

i 2009

Importància dels hàbits i

comportaments individuals de

les persones per disminuir

emissions més que no

inversions en millores

tecnològiques o de serveis

Els electrodomèstics i els

sistemes d’il·luminació són

cada cop més eficients ja que

els estàndards europeus així ho

requereixen.

Increment elevat del consum

energètic domèstic entre 2005 i

2009, del 35%, que es tradueix

en un increment del 4,26% de

les emissions

El consum domèstic ha passat a

ser el consum més elevat el

2009, superant al relacionat

amb el transport



2,47 tones CO2eq/hab, molt

superior als 1,43 tones

CO2eq/hab de la mitjana de

municipis de 1000 a 5000

63

habitants de la província

Serveis

El sector serveis té poca

incidència malgrat que resulta

sobrerepresentat per efecte de

la metodologia de càlcul

establerta

Les emissions del sector serveis

han disminuït un 31,29% entre

2005 i 2009 i un 42,48% en

emissions per càpita en el

mateix període



0,80 tones CO2eq/hab, inferiors

a les 1,01 tones CO2eq/hab de

la mitjana de municipis de

1000 a 5000 habitants de la

província

La poca oferta de serveis i la

proximitat a la conurbació de

Barcelona i Granollers son

factors que inciten al

desplaçament

Residus

La presència de cases

unifamiliars amb jardí fa que hi

hagi potencial per a promoure

el compostatge domèstic

La dispersió urbanística de la

població dificulta els serveis de

recollida selectiva

Les emissions del sector

representen el 11% del total del

municipi el 2009. En el període

2005-2009 s’han incrementat

més d’un 30% coincidint amb

l’increment de la població



0,68 tones CO2eq/hab, superiors

a les 0,47 tones CO2eq/hab de la

mitjana de municipis de 1000 a

5000 habitants de la província

No es fa recollida de la fracció

orgànica al municipi

Aigua

Les emissions atribuïbles al

cicle de l’aigua de l’àmbit

PAES (potabilització i

depuració) no representen més

que el 0,7% del total

No hi ha influència directa de

l’Ajuntament en el cicle de

l’aigua

Generació

d’energia

Disponibilitat de cobertes de

titularitat municipal que

podrien ser aptes per a

instal.lacions fotovoltaiques

Disponibilitat de biomassa

procedents de treballs de

jardineria i de manteniment de

boscos per a calderes o per a

No hi ha generació d’energia

renovable al municipi

64

S FSANY 2005)

A continuació es presenta l’anàlisi de les emissions de l’àmbit de l’Ajuntament amb les seus

punts forts i punts febles.

combustió directa

Anàlisi GEH de l’àmbit Ajuntament

Comentaris generals

Les emissions de GEH de l’àmbit Ajuntament representen únicament el 4,05% del

total atribuït a l’àmbit PAES de Vallromanes

De les emissions de l’Ajuntament, el 49% corresponen a l’enllumenat públic i el 29%

a consum elèctric dels equipaments municipals, l’any 2005. Per contra, el 2009 el

consum relacionat amb l’enllumenat públic ha disminuït en un 5,1% i les seves

emissions associades baixen al 31% de les emissions totals

Malgrat que el consum energètic total ha augmentat entre 2005 i 2009 un 32,93%,

les emissions associades han disminuït en un 15,95% degut a la rebaixa de les

emissions assignades al kWh

El consum i les emissions del gas (GLP) han experimentat un increment de més del

440% en el període 2005-2009, situant-se en el 21% de les emissions de GEH de 2009

Les emissions per càpita són 0,25 tones CO2eq/hab el 2005 i 0,18 tones CO2eq/hab el

2009. Son ratis similars als de la mitjana d’una mostra de municipis de la província

de Barcelona analitzats per la Diputació (0,21 tones CO2eq/hab per a municipis de

1000 a 5000 habitants)

SECTORS PUNTS FORTS PUNTS FEBLES

General

GEH associats a la generació

elèctrica a la baixa amb

l’entrada progressiva de

renovables al mix

Les emissions totals han

disminuït un 15,95% entre 2005

i 2009


disminuït un 29,65%, tot i que

el consum energètic per càpita

ha augmentat el 11,27%

Tendència clara cap a

l’increment de consum en el

període 2005-2009. El consum

energètic de l’Ajuntament s’ha

incrementat un 32,93%

Absència d’instal.lacions de

generació d’energia en els

equipaments municipals

Equipaments Els nous equipaments

ofereixen coberta plana amb

bones condicions per al seu

El consum elèctric dels

equipaments municipals ha

augmentat gairebé un 100%

65

aprofitament amb

instal.lacions fotovoltaiques

3 grans equipaments són de

nova planta o remodelats, amb

un marge escàs de millora en

eficiència energètica

entre 2005 i 2009 coincidint

amb la posada en marxa del

nou CEIP i del Casal, així com

l’ampliació de l’Escola Bressol

Enllumenat

públic

El consum per enllumenat

públic entre 2005 i 2009 ha

disminuït un 5,1%, tot i

l’increment del nombre

d’habitatges en 99 unitats (un

10%)

L’enllumenat públic s’ha

adequat a normativa

mitjançant un projecte de

renovació i remodelació, dins

del període 2005-2009

L’estructura dispersa del sòl

residencial fa que l’enllumenat

sigui un dels principals

consumidors d’energia i, per

tant, un dels emissors de GEI

més destacats (31% el 2009)

Flota de vehicles

pròpia

El consum en energia de la

flota interna suposa únicament

el 0,3% del consum de l’àmbit

Ajuntament i el 0,01 del total

de l’àmbit PAES

El consum energètic ha

disminuït un 13,13% en el

període 2005-2010

Absència d’una sistemàtica per

fer el seguiment de consums de

la flota

Flota de vehicles

externalitzats

El consum d’energia de la flota

de serveis representa el 0,3%

del consum total de l’àmbit

PAES

Absència de clàusules

ambientals en les plecs de

condicions de contractes de

serveis intensius en transport

Aigua

El cicle de l’aigua

(bombaments de

subministrament) té unes

emissions assignades que

representen el 12% del total

Ajuntament

66

3.3. PROJECCIÓ ESCENARIS D’EMISSIÓ DE GEH FINS EL 2020

A continuació es projecten tres escenaris diferents d’emissions de CO2eq. dels àmbits objecte

de reducció des de l’any base fins l’any 2020. Els diferents escenaris corresponen a:

Escenari tendencial (o Bussines as Usual (BaU), també dit “alternativa zero”):

que significa quina tendència seguirien les emissions de CO2eq. si es continua

seguint la mateixa línia dels últims anys.

Escenari Pacte d’Alcaldes/esses: que significa la tendència que han de seguir les

emissions de CO2eq. si volem aconseguir la reducció de com a mínim el 20% al

2020 respecte l’any de referència (2005).

Escenari E4 de la Prospectiva Energètica de Catalunya 2030 (PROENCAT-2030)

que es l’escenari escollit per a la realització del proper PLA DE L’ENERGIA I DEL

CANVI CLIMÀTIC DE CATALUNYA 2012-2020 (PECAC 2020). L’escenari E4 del

PROENCAT contempla preus dels combustibles fòssils molt elevats i una postura

anticipativa assumint una economia de baixa intensitat energètica i baixa emissió

de carboni. L’objectiu el 2020 es d’aconseguir una reducció del 23,2% de les

emissions de CO2.

Tal i com s’observa al gràfic següent, la tendència de major reducció d’emissions de GEH és

la derivada de l’aplicació del futur PECAC 2020 que es troba molt a prop de la reducció

mínima (20%) que té com a objectiu Pla d’Acció per l’Energia Sostenible del Pacte

d’Alcaldes/esses.

67

Gràfic.- Escenaris tendencials d’emissions de CO2 per a Vallromanes

3.4. ANÀLISI DEL POTENCIAL D’IMPLANTACIÓ D’ENERGIES RENOVABLES AL

MUNICIPI

Actualment no hi ha cap instal.lació d’energia renovable al municipi tret d’algunes de petita

escala a nivell particular (solar tèrmiques). De la realització de les VAE’s i d’observacions

fetes al municipi el potencial d’implantació de renovables s’analitza a continuació:

Solar tèrmica

La producció d’aigua calenta sanitària (ACS) mitjançant plaques solars tèrmiques és

possible per a equipaments privats i públics que són intensius en l’ús de l’aigua com és el

cas del Club Esportiu, Club de Golf, Càmping i d’altres. En equipaments que depenen de

l’àmbit Ajuntament hi ha al CEIP però no està operatiu.

La normativa obliga a tota obra nova a incorporar la instal·lació de plaques solars

tèrmiques, de manera que l’actuació s’hauria de centrar en edificacions existents.

Solar fotovoltaica

Les cobertes de molts equipaments municipals i d’altres poden ser perfectament viables

per a la instal.lació de col·lectors fotovoltaics. El preu del kWi instal.lat s’està reduint i

en pocs anys hi haurà normativa que faciliti la connexió a xarxa de producció elèctrica a

micro escala. Quan això es doni, les cobertes aptes seran aprofitables com a recurs per

generar electricitat d’autoconsum mitjançant plaques fotovoltaiques.

0

2.000.000

4.000.000

6.000.000

8.000.000

10.000.000

12.000.000

14.000.000

2005 2010 2015 2020

Kg d

e C

O2 e

mess

os

BaU PAES PECAC 2020

68

Potencial aprofitament cobertes per generació elèctrica fotovoltaica

Equipament Superfície disponible

(m2)

Potencia instal·lable

(kWp)

Producció estimada

(kWh anual)

Nou CEIP 680 45 80.811

Nou Casal 825 55 98.769

Escola Bressol

482 teulada

75 proteccions solars

35 62.853

TOTALS 2062 135 242.433

Biomassa

El futur Pla Forestal de Catalunya incentivarà l’aprofitament energètic dels boscos.

Vallromanes té bona part del seu terme cobert de massa forestal, principalment de

titularitat privada, i ha de gestionar grans quantitats de restes de podada i treballs

forestals. Les condicions de partida són propícies per a la incorporació de calderes de

biomassa a escala domèstica o industrial. A banda, molts habitatges disposen de llars de

foc com a sistema alternatiu i de suport a la calefacció. Cal tenir en compte que molts

habitatges unifamiliars utilitzen el gasoil com a combustible per a calefacció i ACS; el

preu d’aquest combustible té una tendència clarament alcista, la qual cosa fa cada cop

més rendibles les calderes de biomassa per a ús domèstic. A banda, els habitatges

unifamiliars solen tenir més disponibilitat d’espai per poder enquibir la caldera i el

magatzem de combustible.

Als VAE’s s’ha detectat una oportunitat per incorporar una caldera de biomassa a l’edifici

de l’Ajuntament per complementar la climatització per aire que és un sistema no adequat

per a l’hivern, quan les temperatures són baixes. Un cop instal·lada aquesta caldera es

pot usar com a exemple, tot mostrant-la i fent-ne visites a particulars per tal d’estimular

l’adopció d’aquesta energia entre particulars.

Biocombustibles

La benzinera situada a l’entrada del nucli antic disposa actualment de dipòsits per

assortir biocombustible.

Biogàs

No existeix producció de residus orgànics homogenis i amb contingut d’humitat elevada

com per fer una aprofitament per mitjà de fermentació anaeròbica.

Compost

La fracció orgànica no es recull selectivament encara, donat que és un municipi petit i de

disposició dispersa que fa molt difícil i costós el servei de recollida selectiva universal. A

banda, el destí dels residus es el Consell Comarcal que en fa un aprofitament energètic.

69

No obstant, si que hi ha la possibilitat de potenciar el compostatge casolà, com així s’ha

fet des del municipi repartint compostadors domèstics a alguns veïns. És una possibilitat

molt clara donat que els habitatges la majoria disposen d’espai exterior apte per a

instal.lar el cubell.

Eòlica

El preu del micro o mini generador encara és elevat per a implantar-se com a recurs

complementari i la manca fins ara de normativa de promoció i impulsió fa que sigui una

opció a molt llarg termini. No obstant, quan aquestes condicions es donin es possible que

l’eòlica sigui una opció vàlida ja que Vallromanes està situada en una fondalada sotmesa

a les brises que es produeixen entre la costa litoral del maresme i el Vallès, de manera

que té vents locals de mitjana intensitat molts dies i hores l’any.

3.5. OBJECTIUS ESTRATÈGICS DE REDUCCIÓ I AMBITS DE REDUCCIÓ

Donat que les emissions de l’àmbit del compromís del PAES al 2005 són de 11.834,55 t CO2eq

es proposen 47 accions que han de permetre la reducció de 2.429,86 tones de CO2eq, la qual

cosa suposa un 20,52% d’emissions respecte el 2005. En termes relatius es preveu que les

6,19 tCO2eq/hab del 2005 es passi a 4,12 tCO2eq/hab el 2020.

D’acord amb les dades de l’inventari d’emissions per a tots els àmbits d’actuació, el PLA

D’ACCIÓ DE L’ENERGIA SOSTENIBLE del municipi de VALLROMANES actua sobre el 92% de les

emissions del municipi, que són 12.858,42 tones de CO2eq (any 2005).

Aquesta reducció de les emissions tindrà en consideració l’anàlisi de punts forts i punts febles

realitzat de manera que se centrarà en les següents línies estratègiques que s’apunten a

continuació.

Línies estratègiques de reducció:

La reducció s’ha de centrar principalment en el consum energètic més que no en les

emissions donat que aquestes disminueixen sense actuar per l’efecte de l’entrada de les

energies renovables en el mix de generació elèctrica.

El caràcter marcadament residencial i l’estructura dispersa dels assentaments fa que

el major consum i emissions es donin en el sector transport privat i en domèstic, sectors

en els quals l’Ajuntament només hi té un grau d’influència indirecte i certament escàs.

A més, la mobilitat privada es veu incentivada per la proximitat a les conurbacions de

Barcelona i de Granollers i pel fet que no es econòmicament justificable una potenciació

del transport col.lectiu.

La població de Vallromanes es de nivell sociocultural mig-alt, cosa que facilita les feines

d’influir en els bons hàbits d’estalvi de consum energètic si es fa un esforç d’informació.

70

S’estima una població flotant (resident intermitent però no empadronada) d’un 30% en

base al nombre d’habitatges del municipi. La població flotant requereix serveis intensius

en energia (enllumenat, serveis bàsics de neteja, escombraries, abastament d’aigua,

sanejament, vigilància,..) però no divideix el consum quan s’apliquen els ratis per càpita.

A banda, la població flotant no fa vida plena al municipi i queda poc exposada a les

campanyes de canvi d’hàbit que haurà de ser la base de les actuacions del PAES.

L’esforç més important de les actuacions ha d’anar adreçat a estalvi de consum i millora

de l’eficiència energètica en el sector domèstic i de transport privat, que representen

conjuntament dues terceres parts del consum base. La capacitat que té l’ajuntament

per incidir en aquests dos sectors es escassa i sempre de forma indirecta. Una de les

millors maneres d’aconseguir èxit es adreçar-se a la població infantil i escolar per

garantir un efecte ressonància i una seguretat d’èxit a mig/llarg termini.

La informació i sensibilització ha de ser la base de les actuacions previstes al PAES de

Vallromanes. Aprofitar al màxim els mitjans que ja disposa l’Ajuntament com la revista

bimensual, l’emissora de ràdio, el CEIP i l’escola Bressol, i el nou Casal ha de ser una

constant per aconseguir el propòsit de reduir les emissions de base 2005 en un 20% el

2020.

També serà decisiu l’aprofitament dels esforços que facin altres administracions

públiques i organitzacions amb les seus plans d’eficiència i estalvi energètic, així com

amb els plans de reducció d’emissions de GEH. Igualment, hi jugarà també un paper molt

important la nova normativa sectorial que anirà entrant en vigor en aquest període fins a

2020. Aquests instruments son, entre d’altres, els següents:

Plans i programes Objectiu a assolir Influència a Vallromanes

PLAN DE ENERGÍA RENOVABLES

2011-2020. IDAE, Ministerio de

Industria

20% consum final d’energia prové

de fonts renovables

Potenciació de fotovoltaica

en cobertes i de calderes de

biomassa

PLAN DE ACCIÓN DE AHORRO Y

EFICIENCIA ENERGÉTICA 2011-

2020. IDAE, Ministerio de

Industria

Estalvis d’energia final entre

2007 i 2020 de 13% en el sector

Industria y del 5% en el sector

Transport

Eines per millorar l’estalvi en

consum de nous vehicles

El Plan de Acción del Vehículo

Eléctrico 2010-2012 (Plan

MOVELE). Ministerio Industria

Ajuda a promocionar el vehicle

elèctric

Introducció del vehicle

elèctric

Pla de l'Energia i del Canvi

Climàtic de Catalunya 2012-

2020. Generalitat Catalunya

Reducció de les emissions de

CO2 en un 20% respecte el 1990,

increment de l’ús de les energies

renovables fins a un 20% del

consum brut d’energia final i

reducció en un 20% del consum

energètic tendencial

Promoció d’accions d’estalvi

en tots els àmbits,

particularment en domèstic i

transport

71

Futur compromís de la UE Reducció de les emissions CO2 un

30% el 2030 respecte 1990

Promoció d’eines de reducció

de consum en sectors difusos

(domèstic i transport)

Programes de renovació de

calderes, aïllaments,

electrodomèstics,...

Formen part de plans superiors

Instruments per reduir

consum i emissions en àmbit

domèstic

Malgrat que les emissions de l’Ajuntament només representen el 3% de les emissions de

l’àmbit PAES, fer accions d’estalvi es imprescindible per donar credibilitat a l’hora de

reforçar les polítiques de comunicació i informació adreçades al sector transport i

domèstic.

Objectius de reducció per sectors i àmbit

Resum de les accions per àmbit.

ÀMBIT Nombre d'accions Reducció CO2e (t) anuals Cost estimat

(€)

Equipaments i serveis 16 793,46 626.535,50

Transport 10 961,25 35.500,00

Producció local d'energia 4 123,66 417.000,00

Planificació 2 0,00 12.000,00

Adquisició pública de béns i serveis 1 0,00 0,00

Participació ciutadana 10 133,43 17.500,00

Altres 4 418,06 51.000,00

Total general 47 2.429,86 1.159.535,50

72

Resum de les accions per cost estimat per terminis.

Resum de les accions segons calendari previst.

ÀMBIT

COST ESTIMAT PER TERMINI (en €)

Total general (en €)

Mig termini Curt termini Llarg

termini

Equipaments i serveis 13.740 51.340 561.455,5 626.535,5

Transport 33.000 0 2.500 35.500

Producció local d'energia 0 12.000 405.000 417.000

Planificació 0 12.000

12.000

Adquisició pública de béns i serveis 0

0

Participació ciutadana 6.500 11.000

17.500

Altres 3.000 48.000

51.000

Total general 56.240 134.340 968.955,5 1.159.535,5

ÀMBIT

CALENDARI

Total general Curt termini Llarg termini Mig termini

Adquisició pública de béns i serveis 1

1

Altres 3

1 4

Equipaments i serveis 9 3 4 16

Participació ciutadana 5

5 10

Planificació 1

1 2

Producció local d'energia 1 1 2 4

Transport 1 4 5 10

Total general 21 8 18 47

73

4. PLA D’ACCIÓ

4.1 ESTRUCTURA DEL PLA D’ACCIÓ

A partir de les emissions inventariades en l’escenari PAES i dels objectius de reducció i

estratègies, s’han elaborat una sèrie d’accions per disminuir les emissions de GEH en un

20,52% en relació al nivell d’emissions de l’any 2005, condició indispensable per acomplir amb

els compromisos derivats de l’adhesió al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses.

Les accions s’estructuren jeràrquicament en programes i accions estratègiques. Les accions es

mostren en forma de fitxes amb estructura homogènia per facilitar la seva comprensió i

aplicació.

Cal a dir que les accions que s’han prioritzat son aquelles que actuen sobre els àmbits amb

més emissions de GEH i que, per tant, poden suposar una major reducció de les emissions. No

obstant, hi ha accions que no actuen directament sobre la reducció de les emissions però que

són molt importants ja que de forma indirecta contribueixen a que altres accions

aconsegueixin reduccions d’emissions.

El contingut de la fitxa és el següent:

Codi:

Cada acció està identificada per una numeració específica anomenada codi, que està formada

per un codi de dos xifres, que dóna informació sobre el tipus d’acció. A més, cada codi

incorpora una tercera xifra que determina dins de la tipologia d’acció a quina acció

correspon. A la taula següent s’indiquen els codis per temàtica i àmbit.

Àmbit Temàtica Codi/Codi_acció

Equipaments i serveis

Edificis i equipaments municipals 1.1/núm. acció

Infraestructures municipals

(bombament i altres...) 1.2/núm acció

Enllumenat públic i semàfors 1.3/núm acció

Sector domèstic 1.4/núm acció

Sector serveis 1.5/núm acció

Transport

Flota municipal (pròpia i

externalitzada) 2.1/núm. acció

Transport públic municipal 2.2/núm acció

Transport privat i comercial 2.3/núm acció

74

Producció local d'energia

(abocada a xarxa elèctrica)

Producció d’energies renovables 3.1/núm acció

Cogeneració 3.2/núm acció

Planificació

Planejament urbà 4.1/núm acció

Mobilitat o transport 4.2/núm acció

Criteris de renovació urbana i nous

desenvolupaments urbans 4.3/núm acció

Adquisició pública de béns i

serveis

Requisits d'eficiència energètica 5.1/núm acció

Requisits d'energia renovable 5.2/núm acció

Participació ciutadana

Serveis d'assessorament 6.1/núm acció

Finançament i ajuts 6.2/núm acció

Sensibilització i treball amb xarxes

locals 6.3/núm acció

Formació i educació ambiental 6.4/núm acció

Altres

Residus 7.1/núm acció

Aigua (consum energètic de la

potabilització i depuració) 7.2/núm acció

Altres 7.3/núm acció

En aquest sentit la primera de les xifres indica l’àmbit de l’acció. La segona xifra ens indica

la temàtica. Per últim, el número d’acció dins de cada temàtica. De manera que cada acció

està codificada d’acord amb el quadre següent:

Títol:

Nom que identifiqui l’acció proposada.

Expectativa de reducció de CO2 (Tn/any):

Estimació de les tones de gasos d’efecte hivernacle (en CO2eq) que es deixaran d’emetre amb

l’execució de l’acció, aplicant els factors de conversió convinguts.

Àmbit “Edificis...”

Infraestructures...

Acció nº 5 d’aquest tipus

1.2 /5

75

Àmbit:

D’acord amb el quadre anterior, es descriuen 7 àmbits d’actuació que són els definits a la

metodologia SEAP template de l’oficina del Covenant of Majors.

Temàtica:

Dins de cada àmbit hi ha diversos subàmbits anomenats temàtiques, que defineixen més

concretament a quin sector o àmbit s’adreça l’acció.

Tipologia:

Les accions es classifiquen segons tipologia en 4 apartats:

CP (gestió dels consums propis i prestació de serveis del municipi): edificis públics,

el servei d’enllumenat públic, el transport públic, l’elaboració de plecs de condicions

per la contractació d’altres serveis, etc. Incloent accions d’ús racional d’energia,

millora de l’eficiència de les energies convencionals, canviant a carburants

alternatius en el transport, etc. S’inclouran també les accions d’incorporació

d’energies renovables en edificis i equipaments municipals per a consums propis, com

ara l’energia solar tèrmica, geotermia...

ER (producció i subministrament amb energies renovables connectades a xarxa): ja

sigui directament com a productors (amb xarxes de climatització, biomassa, solar,

minieòlica, hidroelèctrica, etc.) o bé a través de compra d’electricitat verda.

PDR (planificació, desenvolupament i regulació): a través del planejament, la

redacció d’ordenances, mesures fiscals, etc.

AM (assessorament, motivació i efecte demostració de les accions municipals): la

participació i la sensibilització del ciutadans i del sector serveis a través de

campanyes, pactes, accions d’educació ambiental i el paper d’exemplificació del

propi ajuntament

Descripció:

Breu explicació sobre quins son les objectius que es persegueixen i en què consisteix l’acció.

En alguns casos, l’acció es porta a terme en diferents equipaments.

Interrelació amb d’altres accions del PAES:

S’esmenten les altres accions amb les quals pot estar relacionada.

Relació amb altres plans: Agenda 21, plans de mobilitat, adequació enllumenat,

POUM...:

S’esmenten les accions que estan ja incloses en altres plans aprovats per l’Ajuntament.

76

Prioritat:

La prioritat de l’acció varia en funció de la reducció de les emissions i de la seva eficiència, la

prioritat pot ser:

Alta

Mitjana

Baixa

Calendari:

Curt termini: L’acció s’haurà implementat abans del 2013

Mig termini: L’acció s’haurà implementat abans del 2016

Llarg termini: L’acció s’haurà implementat abans del 2020

Període d’ execució:

El període d’execució és el temps necessari per a la realització de l’acció un cop iniciada, pot

ser:

Puntual: l’acció té un inici i un final definit

Continuada: període d’aplicació variable

Periòdica quan es fa puntualment cada cert temps

Cost d’inversió (euros), IVA inclòs:

Cost d’inversió estimat de l’acció en € i amb l’IVA inclòs. El cost és la inversió que ha de dur a

terme l’Ajuntament per desenvolupar l’acció. La inversió inclou inversió en béns i despesa

corrent.

Termini d’amortització (anys):

Es calcula el temps que es triga en amortitzar la diferència de cost per l’aplicació d’una

tecnologia més neta i/o eficient. El termini d’amortització d’una millora es calcula en base a

la diferència de cost en relació a l’equip o sistema Standard o existent. Pel que fa als preus

de l’energia, en el cas de les VAE’s s’han considerat els preus d’acord amb els costos

energètics i en cas de no disposar de dades s’han considerat les tarifes vigents en el moment

de la realització de l’estudi.

Responsable:

S’especifica el departament, àrea o càrrec tècnic que ha de portar a terme l’acció dins de

l’Ajuntament.

Agents implicats:

Es defineixen les Àrees o departaments de l’ajuntament, d’altres entitats, administracions i

organismes implicats en el desenvolupament de l’acció, malgrat no en siguin els responsables

directes.

77

Indicadors de seguiment:

Es descriu un indicador específic que permet avaluar la consecució de l’acció de forma

senzilla i ràpida.

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats:

S’identifiquen fins a 3 indicadors generals de la Diputació de Barcelona que tenen relació amb

l’acció concreta. Aquests indicadors son:

1. Consum final d'energia total (Indicador de xarxa nre.14)

2. Producció local d'energies renovables (Indicador de xarxa nre.16)

3. Intensitat energètica local (Indicador de xarxa nre.15)

4. Abastament d'aigua municipal (Indicador de xarxa nre.20)

5. Mobilitat de la població (Indicador de xarxa nre.5)

6. Consum final d'energia de l’ajuntament

7. Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia

8. Percentatge de recollida selectiva

Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any):

Es descriu quin es l’estalvi energètic associat a l’acció quan l’efecte es directe. En moltes

accions l’efecte sobre l’estalvi es indirecte i, aleshores, no es pot calcular l’estalvi

relacionat.

Expectativa de producció energètica local (kWh/any):

En les accions de producció d’energètica local connectada a xarxa s’especifica quina es la

producció esperada.

78

4.2. RECULL D’ACCIONS

PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES

Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq

(Tn/any)

1.1 1 Substitució dels fluorescents per LED's 40,17

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Equipaments i serveis Edificis i equipaments municipals CP

Descripció

En la majoria d’equipaments el consum energètic elèctric es majoritàriament per il.luminació, arribant a representar més

del 75%. La il.luminació majoritàriament es per fluorescents.

Per tant, un dels punts claus per estalviar emissions en els equipaments municipals es actuar sobre la il.luminació

aplicant els avenços tecnològics i les millors tècniques disponibles en làmpades i lluminàries. La tecnologia LED (díodes

emissors de llum) està en una ràpida evolució i properament sortiran al mercat tubs de llum que podran substituir als

tubs de descàrrega amb garanties de durabilitat (més de 5 cops més) i amb un estalvi energètic notable del 60 al 70%.

El problema es que actualment els preus encara son excessivament elevats i no hi ha una solució viable per a

làmpades de led en tub. Per això, aquesta acció s’inscriu en el llarg termini quan l’amortització de la inversió pels

estalvis sigui inferior a 5 anys.

S’ha avaluat l’opció de substituir els tubs fluorescents per tubs d’alta eficiència que han aparegut recentment en el

mercat i que permeten la substitució directa dels convencionals. Els nous tubs asseguren un estalvi de vora el 10% i

una major vida útil. No obstant, pel cost de substitució es recomana esperar a la solució de la tecnologia LED que haurà

d’aparèixer al mercat en els propers 5 anys.

Fruit de les VAE’s realitzades en els equipaments municipals es proposa dur a terme aquesta acció a la Escola

Bressol, CEIP TRES PINS, CASAL D’AVIS, CASAL, EDIFICI MUNICIPAL I ANNEXES (Jutjat, Ràdio i local de la

Policia).

Relació amb d’altres accions PAES

1.1/5 Creació de la figura del Gestor Energètic

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...

A21

Prioritat Calendari Responsable

Mitjana Llarg termini Enginyer municipal

Període d’execució

Puntual Agents implicats

Ajuntament, Regidoria Medi Ambient

Cost d’inversió (€), IVA inclòs ICAEN

116.188 DIPUTACIÓ BARCELONA

Termini d’amortització (anys)

8,8

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)

Nombre de fluorescents LED instal.lats 83.507,05

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)

Consum final d'energia de l’ajuntament N/A

Intensitat energètica local

80



(Tn/any)

1.1 2

Substitució dels tancaments de fusta per alumini en edifici Ajuntament i altres equipaments

2,65

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP

Descripció

El consum energètic per climatitzar l’Ajuntament es elevat, estimat en un 55% del consum total. Això es degut a que la

Bomba de calor multisplit aire/aire es insuficient a baixes temperatures i cal reforçar l’aportació de calor amb estufes

elèctriques de resistència o de radiador d’oli. A banda, també influeix el fet que l’aïllament dels espais es insuficients en

finestres de vidre simple i amb filtracions d’aire degut a la seva antiguitat.

La primera acció necessària es millorar l’aïllament per reduir la demanda de climatització (calor i fred) i això passa per

substituir les finestres de fusta i vidre simple de l’edifici vell de l’Ajuntament per finestrals de fusta o alumini amb doble

vidre i, en el cas de l’alumin, amb trencament de pont tèrmic, per reduir els coeficients de transmitància i garantir una

major estanquitat tèrmica.

L’acció actua sobre el consum elèctric de les estufes de reforç i es considera que redueix el seu consum en un 50%.

Això vol dir que l’estalvi s’estima en 4.322,50 kWh.

El mateix succeeix al local de la policia local i a la seu del Jutjat de Pau. La substitució de les finestres amb vidre simple

per finestres aïllants de doble vidre. En ambdós casos, l’estalvi que es pot assolir es d’un 20% del consum de

climatització que, alhora, representa sobre el 50% del consum elèctric dels espais.

En resum, les tres accions a realitzar de substitució tancaments de fusta per alumini i doble vidre son:

Subacció Cost estimat (€) Estalvis estimats (kWh anuals)

Estalvi d’emissions de CO2 (en tones)

Ajuntament (part antiga) 5.500 4.322,5 2,08

Policia Local 480 1.000 0,48

Jutjat de Pau 360 200 0,09

TOTAL 6.340 5.522,5 2,65


3.1/4 Instal.lació de caldera de biomassa a l’edifici de l’Ajuntament


-


Mitjana Curt termini Arquitecte municipal





6.340 DIPUTACIÓ BARCELONA


7,65


81

Nombre de tancaments de fusta substituits 5.522,5




82



(Tn/any)

1.1 3

Instal.lació de vàlvules termostàtiques en radiadors de les aules del CEIP

3,48

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

En general, els sistemes de control de la temperatura en una instal·lació amb radiadors com a emissors finals no

permet un control específic en cada espai a climatitzar. En la VAE del CEIP es va constatar que per la orientació

oposada de les aules hi havia una demanda de calefacció molt diferenciada entre aules i espais que podia ser objecte

de solucions per ajustar al temperatura de cada espai per separat.

El sistema que es proposa consta dels elements següents:

- Instal·lació de vàlvules termostàtiques en els radiadors. El principi de funcionament d'una vàlvula termostàtica és molt

senzill ja que es tracta de regular la temperatura ambient desitjada a partir del cabal d'aigua circulant pel radiador

afectat. Per mantenir constant aquesta temperatura, la vàlvula termostàtica redueix automàticament el cabal d'aigua del

radiador quan hi ha la temperatura desitjada. En el moment en que la temperatura ambient baixa, la vàlvula

termostàtica augmenta el pas de l'aigua del radiador. Amb aquestes vàlvules es controla l'emissió de cada un dels

radiadors tancant el pas a aquells que es trobin situats a les zones de major radiació solar i obrint el pas als que

estiguin situats a les zones nord o d’ombra de l’edifici, aprofitant d'aquesta manera el calor del sol d'una manera

senzilla.

- Vàlvules de tres vies tot/res en cada radiador i termòstat de control per cada espai a climatitzar que reguli les vàlvules

de tres vies de cada radiador del local. El principi de funcionament del sistema es basa en regular la temperatura

ambient desitjada a partir del cabal d'aigua circulant pel conjunt dels radiadors afectats. En el moment en que la

temperatura ambient baixa, la vàlvula de tres vies permet el pas de l'aigua cap als radiadors i quan hi ha la temperatura

desitjada en la sala, el sistema tanca el cabal d'aigua circulant.

La incorporació d’aquest sistema en una instal·lació de calefacció comporta un augment considerable del nivell de

confort, així com un estalvi d'energia ja que els radiadors només proporcionen la calor que realment es necessita a la

sala. L'estalvi energètic assolible instal·lant aquests elements és d'almenys el 6% en climatització, o sigui, del consum

de GLP.




-


Baixa Mig termini Enginyer municipal




Cost d’inversió (€), IVA inclòs Ajuntament, Educació

3.740, Dept. Ensenyament Generalitat

ICAEN


3,45


83

Nombre de vàlvules termostàtiques 7.235,75




84



(Tn/any)

1.1 4 Adquisició d'electrodomèstics de classe A++ 1,95

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

Als equipaments s’han detectat un total de 8 neveres i 5 congeladors, que son electrodomèstics d’alt consum i que

poden ser ineficients si no son de classe “A”. L’adquisició d’electrodomèstics de classe A+ i A++ té major cost econòmic

que el cost d’adquisició d’un electrodomèstic estàndard però el seu consum energètic es menor i tenen major vida

útil, de manera que el sobrecost es recupera força ràpidament i el balanç és favorable.

Equipament Equips

AJUNTAMENT 1

CEIP TRES PINS 4 neveres i 4 congeladors

ESCOLA BRESSOL 1 nevera

CASAL 2 neveres i 1 congelador

El cost d’inversió es suposa que es el 10% en relació al cost de reposició d’un electrodomèstic estàndard. La substitució

es farà quan l’existent s’hagi de reposar.

Relació amb d’altres accions PAES -

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... -


Baixa Llarg termini Regidoria Medi Ambient



ICAEN

Cost d’inversió (€), IVA inclòs

767,5


1,95


Nombre d'electrodomèstics eficients 4.050



85



(Tn/any)

1.1 5 Creació de la figura del Gestor Energètic 28,74

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Equipaments i serveis Edificis i equipaments municipals AM

Descripció

Es proposa la creació de la figura del gestor/a energètic en l’equip tècnic municipal amb l’objectiu de controlar de

manera eficaç el consum energètic de totes les instal•lacions municipals, acció que suposa un reducció de les

emissions de CO2, així com un estalvi econòmic. Les seves funcions estarien compartides per diversos (3 o 4)

municipis de la zona, de manera que prestaria servei un dia o dia i mig durant la setmana.

Les tasques principals d’aquesta figura serien:

Gestió centralitzada i contínua del consum energètic dels equipaments municipals mitjançant un sistema de gestió energètica

Gestió preventiva de les instal•lacions energètiques d’aquests equipaments

Detecció de disfuncions i aplicació de mesures d’estalvi i reducció de consum energètic sempre que sigui possible

Planificar les mesures d’estalvi i eficiència energètica a prendre en els equipaments, i particularment les que es proposen als VAE’s

Planificar la incorporació d’energies renovables en els equipaments

Assessorament i formació en l’àmbit d’energia al personal municipal o personal responsable dels equipaments municipals

Seguiment i avaluació del procés d’execució del PAES

Preparació del material divulgatiu adreçat a la ciutadania sobre les mesures aplicades per l’Ajuntament en matèria de sostenibilitat energètica i

Visites d’avaluació energètica a petits comerços i habitatges del centre urbà orientant en la implantació de mesures senzilles per estalviar energia

La mesura es considera molt important per a assolir l’objectiu de reducció en el sector domèstic, que es el que més

emissions té atribuïdes i que, sense accions eficaces adreçades a reduir les seves emissions, no seria possible

acomplir el compromís de reducció del 20%.

Els estalvis estimats que es poden arribar a assolir son del 6% del consum anual sobre el que actua que son els

consums de la totalitat de l’àmbit AJUNTAMENT.


1.1/6 Implantació d'un sistema de gestió energètica 1.1/7 Programa de manteniment dels edificis municipals 1.3/3 Disminució de la potència contractada 1.4/1 Campanya de renovació d’electrodomèstics 1.4/2 Campanya de renovació de bombetes 1.4/3 Campanya millora d’aïllaments 1.4/6 Renovació de calderes per d’altres més eficients 6.3/1 Campanyes específiques per fomentar l'ús racional de l'energia, energies renovables, etc 6.3/3 Visites d'avaluació energètica als habitatges i petites activitats econòmiques 6.4/2 Sensibilització per a l'ús racional de l'energia als treballadors municipals


86

-


Alta Curt termini Regidoria Medi Ambient


Contínua Agents implicats

Altres Ajuntaments de la zona


8.000, DIPUTACIÓ BARCELONA


0,85


Creació figura gestor/a energètic 70.020,22


Consum final d'energia total N/A


Consum final d'energia de l’ajuntament

87



(Tn/any)

1.1 6

Implantació d'un sistema d’anàlisi i gestió energètica

23,95

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

Es proposa la implantació d’un sistema de seguiment de consums en temps real que permeti avaluar i fer gestió dels

consums energètics més destacats dels equipaments municipals, actuant de forma immediata si es produeixen

desviaments de consum esperats o fent el seguiment dels estalvis esperats després d’una intervenció per augmentar

l’eficiència.

El gestor/a energètic serà la persona encarregada de controlar aquest sistema.

El sistema s’instal·laria a l’Escola Bressol, CEIP tres pins i edifici consistorial. L’acció consisteix a instal.lar

analitzadors de consum en els comptadors de GLP i electricitat i, en aquest segon cas, en les línies que suporten més

consum (força, climatització en el cas de l’Ajuntament,...). Per ràdio o mòbil les dades es transmetrien a un servidor que

possibilitarà veure els consums via web i d’acord amb un software senzill i intuïtiu. L’avantatge es que es poden crear

alarmes, llindars i qualsevol avís per assegurar que quan els consums superen un valor raonable preestablert es pugui

conèixer al moment per actuar i corregir la situació.

S’estima un estalvi del 5% en el consum anual sobre el que actua, que s’ha considerat que és la totalitat del consum

energètic de l’àmbit AJUNTAMENT.




A21





Ajuntament, Noves Tecnologies de la Informació


20.000 considerant un cost de 6.500€ per equipament


2,55


Implantació del sistema de gestió energètica 58.350,18




Consum final d'energia total

88



(Tn/any)

1.1 7

Programa de manteniment dels edificis municipals

11,94 tn/any

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

Un manteniment adequat de totes les instal•lacions dels edificis i equipaments municipals és la clau per allargar la vida

útil i millorar-ne l’eficiència i estalvi energètics. Per aquest motiu es proposa la implantació d’un programa centralitzat de

manteniment de les instal•lacions de tots els equipaments municipals (gestionats directament o indirecta).

La realització d’aquest tipus de manteniment implica prendre unes mesures determinades, com ara:

Revisió de calderes, equips de combustió i sistemes de bombament.

Detecció de fuites i revisió d’instal•lacions per detectar defectes d’aïllament.

Neteja de làmpades i lluminàries de forma regular.

Verificar el funcionament correcte dels controls i termòstats.

Tant si la gestió del manteniment és per mitjans propis com si s’externalitza, s’han de seguir uns protocols requerits per

cadascun dels equips en els quals es determina la realització informes periòdics que descriguin l’estat de la instal•lació.

La figura del gestor energètic serà qui supervisarà aquests informes.

Respecte les instal•lacions tèrmiques, l’ajuntament vetllarà perquè es compleixi estrictament la reglamentació vigent del

Reglament d’Instal•lacions Tèrmiques dels Edificis (RITE), essent el titular de les instal•lacions tèrmiques el responsable

del seu correcte manteniment. A més, es proposa recolzar aquesta acció amb una formació específica als encarregats

de manteniment dels edificis i equipaments.

L’acció se centra sobre els consums elèctrics i de GLP de l’àmbit AJUNTAMENT. L’estalvi estimat és del 3% del

consum sobre el que afecta, anualment.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1/5 Creació de la figura del Gestor Energètic


-


Alta Curt termini Enginyer municipal



Ajuntament, Regidoria Medi Ambient i Manteniment


5.000 € en concepte d’adquisició de programa


1,34


Consum energia/superfície 25.896,23




89



(Tn/any)

1.3 1

Substitució de làmpades d'enllumenat per d'altres més eficients (LED's)

141,04

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP

Descripció

L’acció consisteix a substituir de forma progressiva les 13 làmpades de vapor de mercuri (VM) i les 852 de vapor de

sodi d’alta pressió (VSAP) per d’altres més eficients com les làmpades de tecnologia LED, acomplint el que fixa el

Decret 82/2005, de 3 de maig, que desenvolupa la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat

per a la protecció del medi nocturn.

L’objectiu és arribar a la substitució del 100% de les làmpades de l’enllumenat per d’altres més eficients al 2020.

La tecnologia LED per a l’enllumenat públic es encara en fases incipients, malgrat que les prestacions de qualitat de

llum son força bones, la durabilitat és 5 cops major i l’estalvi es superior al 70% a les làmpades de VSAP. El seu elevat

preu fa que la tecnologia encara no pugui ser utilitzada de manera clara en el camp de l’enllumenat públic.

Per això, l’acció es planeja a llarg termini, quan els preus i les prestacions de la tecnologia LED faran possible la

substitució directa de les lluminàries de VSAP per aquelles. La implantació de les 865 làmpades serà progressiva, en

fases anuals amb un inici pilot en una zona reduïda.

L’acció actua sobre els consums de l’enllumenat públic i s’estima un estalvi del 60% en relació a les lluminàries actuals.

El preu de les lluminàries es fixa en els 500€ (en un escenari possible de 5 anys).


Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... A21


Baixa Llarg termini Enginyer municipal



Ajuntament; Regidoria de Medi Ambient

Cost d’inversió (€), IVA inclòs ICAEN 444.500 €, a unes 500€ cada lluminària


10,11


Percentatge làmpades substituïdes respecte el total 293.218,2





90



(Tn/any)

1.3 2

Elaboració del Pla d’adequació de l’enllumenat o d’un Pla director de l’enllumenat

0

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors PDR

Descripció

EL 2009 l’Ajuntament va legalitzar la instal·lació d’enllumenat públic ajustant els paràmetres que fixa la normativa. Ara,

l’acció que es proposa consisteix en la redacció del Pla d’Adequació de l’enllumenat (Decret 82/2005, de 3 de maig, que

desenvolupa la Llei 6/2001) o d’un Pla Director de l’enllumenat públic municipal (Reial Decret 1890/2008, de 14 de

novembre) amb l’objectiu d’adequar-se al reglament de contaminació lluminosa.

Els objectius principals del Pla són:

Definir les característiques de les instal•lacions actuals.

Millorar les condicions de seguretat i qualitat de vida de la ciutadania.

Optimització la despesa llumínica del municipi d’acord a les necessitats reals.

Allargar la vida útil de les instal•lacions.

L’elaboració d’aquest Pla consta de les fases següents

Inventari: aixecament topogràfic de la xarxa amb identificació dels punts de llum, quadres,etc.

Diagnosi de l’estat actual de la xarxa amb identificació dels requeriments.

Definir les accions de millora seguint criteris d’estalvi i eficiència energètica.

Des de la Diputació de Barcelona s’ofereix suport tècnic en relació amb l’elaboració del Pla de la xarxa de l’enllumenat,

així com altres assessoraments relacionats. Aquesta acció no inclou el desenvolupament del Pla, tot i que el paper de

l’ajuntament serà instar per a què s’apliquin les mesures concretes del Pla i dur a terme un sistema de seguiment.


1.3/1 Substitució de làmpades d'enllumenat per d'altres més eficients (LED's) 4.3/1 Inclusió de criteris que afavoreixen l'estalvi i l'eficiència energètica i la inclusió d'energies renovables en els nous desenvolupaments urbans


A21


Mitjana Mig termini Enginyer municipal



Ajuntament, Regidoria de Medi Ambient i Serveis

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Empresa manteniment enllumenat

10.000


N/A


Elaboració del Pla d’Enllumenat Municipal 0,0





91



(Tn/any)

1.3 3 Disminució de la potència contractada 0

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP

Descripció

Es proposa disminuir la potència contractada en els quadres de l’enllumenat públic en cas que l’actual potència sigui

superior a la necessària. Tot i que aquesta mesura no suposi un estalvi energètic, és important des del punt de vista

econòmic, ja que les tarifes d’energia elèctrica són d’estructura binomial (una part de la factura és la potència i una altra

l’energia) i la contractació d’una potència inadequada implica un augment dels costos de la factura.

L’ajuntament és qui decideix la potència que vol contractar, per aquest motiu és important fer un inventari de la potència

instal•lada a cada quadre i conèixer bé la corba de consum horari i elèctric per tal de:

Determinar la potència òptima a contractar.

Contractació de la discriminació horària adequada.

Determinar la tarifa més adequada.







Ajuntament, Regidoria de Medi Ambient i Serveis

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Empresa manteniment enllumenat

0,0


N/A


Percentatge quadres amb potència contractada ajustada a la potència instal•lada N/A





92



(Tn/any)

1.4 1 Campanya de renovació d’electrodomèstics 33,93

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Equipaments i serveis Sector domèstic AM

Descripció

Es proposa la substitució progressiva dels electrodomèstics de línia blanca estàndard per d’altres amb etiqueta energètica de classe A o superior en l’àmbit domèstic mitjançant campanyes de renovació d’electrodomèstics. Es preveu que la mesura s’apliqui al 5% de les llars del municipi. L’etiqueta energètica informa sobre el consum energètic de l’aparell, és obligatori des del 1995 als electrodomèstics de línia blanca (rentadores, assecadores, rentadores/assecadores combinades, rentavaixelles, aparells aire condicionat, refrigeradors i congeladors) i estableix 7 nivells d’eficiència energètica, la lletra A pels més eficients i la lletra G pels menys eficients. En el cas dels frigorífics i congeladors s'han creat 3 categories més que superen l'A, i que s'indiquen com a A+, A++, etc. L’objectiu de les campanyes és sensibilitzar i informar als ciutadans sobre l’estalvi energètic i la minimització dels impactes ambientals que suposa l’adquisició d’electrodomèstics d’alta eficiència energètica; així com assessorar sobre els Plans Renove d’electrodomèstics oferts des de l’Administració. La campanya pot incloure:

creació de material informatiu

col•laboració dels punts de venda dels electrodomèstics

punts d’informació i assessorament en la compra d’electrodomèstics eficients.

informar sobre la campanya a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web municipal, twitter, facebook, etc.).

L’acció se centra rebaixar el consum elèctric del sector domèstic en un 0,5%, estimat a partir de la incidència sobre e l 10% de les llars cada any i amb un efecte del 5% en aquestes. Com l’acció es continuada, s’estima que s’arribarà al 30% de la població amb el resultat global de l’1,5% sobre el total de consum que afecta.




A21




Periòdica Agents implicats

ICAEN

Cost d’inversió (€), IVA inclòs DIPUTACIÓ BARCELONA

3.000 Dept. Territori i Sostenibilitat

Fabricants electrodomèstics


N/A


Nombre de campanyes renovació electrodomèstics/any 70.531,28




93



(Tn/any)

1.4 2 Campanya de renovació de bombetes 474,96

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

Es proposa la substitució progressiva de les bombetes incandescents per d’altres més eficients com les làmpades fluorescents compactes (baix consum) i làmpades de tecnologia LED al sector domèstic i serveis mitjançant campanyes de renovació de bombetes. Es preveu que la mesura s’apliqui al 10% de les llars del municipi. Les làmpades fluorescents compactes són molt més eficients que les incandescents (poden arribar fins el 80% d’estalvi) i tenen una vida útil molt superior (fins a 15 vegades més), la qual cosa implica un menor cost de manteniment. El paper de l’ajuntament és el d'informar els ciutadans i comerços sobre les alternatives existents a les bombetes incandescents i sensibilitzar sobre el seu ús mitjançant:

material informatiu.

difusió de les subvencions Plans Renove de bombetes ofertades des de l’Administració

(sobretot de cara als comerços).

punts d’informació i possible distribució de bombetes eficients.

informar sobre la campanya a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web

municipal, twitter, facebook, etc.).

A partir de l'1 de gener de 2.011 deixaran de tenir presència en el mercat europeu les bombetes d'incandescència. El procés s’estendrà i el 2020 es preveu que el canvi de bombetes hagi arribat al 100% de les llars, amb un estalvi de 70% com a mínim sobre el consum sobre el que afecta que es el 30% del consum elèctric del sector domèstic i serveis. En total, s’estima en una reducció del 21% sobre el consum elèctric del sector, que representa 987.437,85 kWh anuals que equivalen a 474,96 tn CO2eq estalviades. Aquesta es tracta d'una acció indirecta i que els costos no recauen directament sobre els pressupostos municipals, tot i que repercutirà de forma positiva sobre el sector domèstic.




A21





ICAEN


3.000, Dept. Territori i Sostenibilitat


N/A


Nombre de campanyes renovació de bombetes/any 987.437,85




94



(Tn/any)

1.4 3 Campanya millora d’aïllaments 18,39

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

L’acció consisteix a promoure la millora dels aïllaments tèrmics i tancaments en els habitatges del municipi mitjançant campanyes d’informació i sensibilització centrades en l’estalvi energètic derivat d’aquestes millores. Es preveu que la mesura s’apliqui al 5% de les llars del municipi. No obstant, el 2012 es preveu que s’aprovarà un nou decret sobre la certificació energètica d’habitatges que hagin de ser objecte d’una compra-venda. Aquesta mesura afavorirà l’efecte de la campanya que es proposa. L’aïllament tèrmic és clau per reduir l’ús de la calefacció a l’hivern i la refrigeració a l’estiu. Algunes de les mesures que es poden prendre són la instal•lació de doble finestra o doble vidre a les finestres amb baixos valors de transmitància tèrmica (tancament estanc), millores que estalvien fins un 30% del consum energètic, així com la protecció a la radiació directa. El paper de l’ajuntament és difondre aquesta informació mitjançant campanyes, que poden incloure:

mostres d’exemples d’instal•lacions i períodes de retorn.


difusió de les subvencions pel canvi de finestres ofertades des de l’Administració.

punts d’informació sobre l’aplicació de millores d’aïllament.

informar sobre la campanya a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web

municipal, twitter, facebook, etc.).

informar en campanyes puntuals com durant la Setmana Europea de l’Energia Sostenible.

L’any 2009 es posa en funcionament des de l’ICAEN una línia de subvencions anomenada “Pla renova’t de finestres, obertures i proteccions solars”. Aquesta línia d’ajuts va destinada a habitatges particulars, actuacions integrals en edificis plurifamiliars i a edificis del sector primari amb l’objectiu de fomentar la compra i instal•lació d’obertures i protectors solars tèrmicament eficients i reduir el consum energètic associat al sector residencial i terciari, responsable de més del 40% de consum d’energia de la Unió Europea. S’estima que la campanya pot arribar a aplicar-se al 5% de les llars i que l’actuació els hi suposarà un estalvi del 30% en calefacció. Aquesta es tracta d'una acció indirecta i que els costos no recauen directament sobre els pressupostos municipals, tot i que per part de l'Ajuntament es poden realitzar campanyes informatives per tal d'incrementar la substitució dels equips.




Alta Curt termini Ajuntament, arquitecte municipal



Regidoria Medi Ambient


95

3.000, Fabricants d'aillament i vidre


N/A


Nombre de campanyes millora aïllaments/any 71.931,81




96



(Tn/any)

1.4 4 Ordenança de construcció sostenible 0

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Equipaments i serveis Sector domèstic PDR

Descripció

El marc actual de normativa energèticament eficient en edificació es recolza en dues normes: d’una banda, el Decret

21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals d’ecoeficiència en els nous edificis

residencials, i de l’altra, el Codi Tècnic de l’Edificació que estableix uns requisits bàsics d’estalvi energètic a complir pels

nous edificis.

La proposta d’aprovar una Ordenança de Construcció sostenible al municipi reforça els dos decrets esmentats i

garanteix el seu compliment i seguiment per part de la policia local.

Aquesta ordenança podria incloure en part el Model d’ordenança reguladora de la incorporació de sistemes de captació

d’energia solar per a la producció d’aigua calenta en edificis i construccions redactat pel grup de treball sobre energia i

canvi climàtic de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.

La norma s’hauria d’aprovar quan es rellanci l’activitat constructora, d’aquí a 5 anys, i hauria de complementar i

interpretar les requisits orientats a estalviar energia i a aconseguir un nivell de certificació energètica elevada.

L’estalvi en energia i en emissions de tones de GEH no es quantificable.


4.3/1 Inclusió de criteris que afavoreixen l'estalvi i l'eficiència energètica i la inclusió d'energies renovables en els nous desenvolupaments urbans



Baixa Mig termini Arquitecte municipal



Regidoria Medi Ambient

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Ajuntament, secretaria general

0,0


N/A


Redacció ordenança 0,0



97



(Tn/any)

1.4 5

Instar perquè la xarxa de gas natural arribi al municipi

0

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Equipaments i serveis Sector domèstic PDR

Descripció

Es proposa sol•licitar a l’empresa distribuïdora de gas natural l’ampliació de connexió a xarxa perquè arribi a la totalitat

dels habitatges del municipi, incloent la cobertura a les urbanitzacions. L’ajuntament serà proactiu en l’assoliment

d’aquest objectiu, que és arribar a cobrir el 100% dels habitatges amb gas natural l’any 2020.

La composició química del gas natural fa que sigui el més net dels combustibles fòssils, emetent en la seva combustió

un 40% menys de CO2 per unitat d’energia produïda que altres combustibles procedents del petroli, a més d’oferir un

gran potencial d’estalvi energètic pel seu gran rendiment d’ús.

El municipi disposa parcialment d’una xarxa pròpia de distribució de GLP que abasteix a més de 300 abonats, i que es

un argument que fa atractiva l’arribada de la nova xarxa de gas natural. Per contra, la disposició dispersa del gran part

dels habitatges es un factor en contra dels interessos de la companyia distribuïdora de gas natural.

L’acció no s’ha pogut quantificar en termes de cost ni d’estalvi.


-


-


Mitjana Mig termini Regidoria Medi Ambient



Ajuntament, Alcaldia

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Empresa distribuidora gas

0,0 Empreses comercialitzadoresde gas

Empresa que presta el servei de xarxa local de GLP


N/A


Percentatge habitatges connectats a gas natural 0,0




98



(Tn/any)

1.4 6

Renovació de calderes per d’altres més eficients

12,26

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció L’acció consisteix a fomentar la substitució de calderes antigues per d’altres més eficients als habitatges privats amb l’objectiu de cobrir les necessitats de climatització seguint els principis d’estalvi i eficiència energètica. Les calderes eficients d’última generació (de baixa temperatura o de condensació) representen un estalvi energètic de fins el 30% i redueixen fins un 70% les emissions de CO2 respecte les calderes convencionals. Es preveu que la mesura s’apliqui al 5% de les llars del municipi, tenint en compte que el 80% té caldera de gaso de gasoil. Aquesta actuació a les llars tindrà un estalvi del 20% del consum de calefacció i ACS. En total, assolirà estalvis del 0’5% del consum total de gas o combustible líquid. L’ajuntament oferirà un servei d’assessorament durant tot l’any, tasca que pot realitzar el gestor energètic municipals i, a més, promourà campanyes puntuals d’informació sobre les calderes més eficients, que poden incloure:

mostra de les diferents tipologies de calderes eficients i períodes de retorn.


difusió de les subvencions per la renovació de calderes ofertades des de l’Administració.

punts d’informació i assessorament sobre calderes eficients.

informar sobre els avantatges de les calderes eficients a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web municipal, twitter, facebook, etc.).




A21





Ajuntament, enginyer municipal


3.000, Fabricants


N/A


Nombre de campanyes renovació calderes eficients/any 47.954,54




99



(Tn/any)

2.1 1

Adquisició d'un vehicle elèctric per l'Ajuntament

0,19

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Transport Flota de vehicles municipal (pròpia i externalitzada)

CP

Descripció

La compra de vehicles elèctrics per part del consistori contribueix a fomentar la mobilitat sostenible en la ciutadania

donant un model exemplificatiu, per tant, es fa necessari que la política de l’Ajuntament ha d’anar en aquesta línia i ha

de prioritzar la compra d’aquest tipus de vehicles. L’efecte sobre els ciutadans serà molt intensa per la proximitat de

l’Ajuntament.

Per tal que la proposta sigui sostenible, la compra d'aquests vehicles ha d'anar acompanyada de punts de recàrrega a

través de fonts renovables per tal d'assolir 0 emissions.

Pel càlcul d'estalvi d'emissions es considera la compra de 1 vehicle elèctric fins a l'any 2020. Donat que generalment

els vehicles elèctrics i híbrids es troben subvencionats, en el moment de realitzar la compra caldrà veure quines

subvencions existeixen.

L’estalvi d’emissions serà baix donat que el nombre de km recorreguts no es elevat. S’ha considerat que estalviarà un

15% del consum de combustible total atribuït al parc de vehicles de l’Ajuntament (un vehicle del total de 8). No obstant,

tindrà un efecte multiplicador que no es pot quantificar.



-





Ajuntament, governació

Cost d’inversió (€), IVA inclòs ICAEN 2.500 €, considerats com a sobrecost en relació a un vehicle estàndard

Empresa comercialitzadora energia elèctrica ajuntament


24,8


Nombre de vehicles elèctrics de la flota municipal 719,64





100



(Tn/any)

2.1 2 Ús de biocombustibles 1,83

Àmbit

Temàtica

Tipologia


CP

Descripció

L’ús de biocombustibles (biodièsel) en els vehicles municipals i dels serveis de recollida de residus i transport públic té

per objectiu reduir les emissions de CO2 i promoure el seu ús entre la població del municipi. A Europa i a Catalunya els

biocombustibles més utilitzats i amb més possibilitats de desenvolupament són els obtinguts a partir d’olis vegetals

verges i reciclats, com el biodièsel, el qual presenta unes propietats semblants a les del gasoil, essent especialment

apte per usar-se sense cap canvi en el motor dièsel convencional i comporta diversos beneficis ambientals, com ara la

reducció de la dependència del petroli, la valorització dels olis vegetals de les deixalleries, etc.

Es preveu que el 2020 un 20% de la flota de vehicles públics dels municipis funcionin amb biodièsel, i superar així

l’objectiu marcat per la Comissió Europea d’un 10% per l’any 2015. Des de l’ajuntament es determinaran un seguit de

mesures per garantir l’èxit de l’acció, com ara:

L’establiment d’un acord amb la benzinera local per a què disposi de biodièsel, sempre i quan provinguin de la

regeneració d’olis usats i no de conreus energètics. Actualment el biocombustible més comú a les benzineres

de Catalunya és el B20, la barreja d’un 30% de biocombustible i d’un 70% de gasoil.

Inclusió en el plec de clàusules la promoció dels biocombustibles en els vehicles de transport públic per a la

contractació de serveis, a més d’informar directament als treballadors dels parcs mòbils, etc. Es farà un

seguiment del canvi als biocombustibles.

Publicació de la informació sobre la decisió de l’ajuntament a favor del biodièsel i difusió mitjançant un full

informatiu en què s’informi de les avantatges dels biocombustibles.

L’acció incidirà sobre el 20% dels vehicles de les flotes pròpies i externalitzades, amb un estalvi estimat del 30% ja que

el biodièsel no computa com a emissions. En total s’obté un estalvi del 6% sobre el consum i emissions afectades.

Relació amb d’altres accions PAES 2.1/4 Incorporació de criteris de vehicles eficients en els plecs de contractació.


-







0,0 Benzinera BP


0,0


Percentatge ús de biocombustibles en la flota de vehicles municipals. 6.851,26





101



(Tn/any)

2.1 3

Canvi de vehicles per d'altres menys emissors quan acabin la vida útil

0,38

Àmbit

Temàtica

Tipologia


CP

Descripció

Es proposa la renovació progressiva de la flota de vehicles municipals per vehicles de baixes emissions (<120 g

CO2/km) un cop en finalitzi la vida útil. L’adquisició de vehicles de baixes emissions per part del consistori promou la

seva compra per part de la població, sobretot si es difon correctament aquesta bona pràctica.

Actualment hi ha diferents tipus de vehicles de baixes emissions, en el moment d’adquirir-los s’haurà de considerar

l’eficiència i la tecnologia que més s’adapti al servei que haurà d’oferir. Es poden adquirir vehicles de classe A, que

funcionin amb motor biodièsel o, en funció de les possibilitats, vehicles d’alta eficiència (híbrids Full o Mild Hybrid,

elèctrics, vehicles bifuel alimentats per gas natural i gasolina, motocicletes elèctriques, etc.). En el cas dels camions

haurien de complir com a mínim la norma EURO V i posterior (com per exemple la norma EURO VI, que entrarà en

vigor l’1 de setembre de 2014).

Donat que el període d'actuació del PAES és fins l'any 2020 i tenint en compte el període d'amortització dels vehicles es

considera la renovació de 5 vehicles de la flota durant aquest període (un 60% de la flota actual) que tindran un estalvi

d’emissions i de consum del 50% en relació a la situació actual.

La inversió pot variar en funció de la tipologia de vehicles que es comprin, en substitució dels actuals. S’ha considerat

que no representarà un sobrecost de la inversió prevista.



-


Alta Llarg termini Regidoria Medi Ambient




Cost d’inversió (€), IVA inclòs Fabricants de vehicles

0


0


Percentatge vehicles de baixes emissions en la flota de vehicles municipals. 1.439,27




102



(Tn/any)

2.1 4

Incorporació de criteris de vehicles eficients en els plecs de contractació

8,76

Àmbit

Temàtica

Tipologia


CP

Descripció

La incorporació de criteris de vehicles més eficients en els plecs de contractació té per objectiu impulsar aquesta

tipologia de vehicles en la flota de vehicles externs i reduir les emissions de CO2. Els plecs de contractació són l’eina

què disposa l’ajuntament per promoure les millores ambientals en aquells serveis que presta de forma indirecta

mitjançant una empresa privada. En el cas de Vallromanes, els serveis a contractar que disposen de flota de vehicles

son la recollida de residus i el transport públic.

A l’hora de redactar el plec de contractació externa dels serveis s’exigirà:

1) que tots els vehicles que funcionin amb motor dièsel siguin aptes per a l’ús de biodièsel;

2) que tots els vehicles de la flota compleixin com a mínim la norma EURO V i posterior (norma EURO VI, que entrarà en vigor l’1 de setembre de 2014);

3) que la flota incorpori vehicles que funcionin amb gas natural comprimit (si es compta amb estacions a prop)

4) que els vehicles nous que s’adquireixen siguin, en la mesura del possible, vehicles híbrids o elèctrics.

A més, l’empresa concessionària haurà d’acreditar la realització de cursos de conducció eficient per part de tots els

conductors i emetre informes anuals amb informació relativa als vehicles usats (model, antiguitat, combustible, etc.), a

més dels km recorreguts i consums anuals estimats.

Es considera que per a l’any 2020, un 60% de la flota de serveis serà de baixes emissions, amb un estalvi de

combustible i d’emissions del 50% en relació a la situació actual.


2.1/2 Ús de biocombustibles per als vehcles de flota propia i externa


-


Alta Curt termini Regidoria Medi Ambient i Manteniment



Ajuntament, secretaria general

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Contrates de serveis

0,0


0,0


Nombre de contractes amb clàusules de vehicles de baixes emissions 32.817,03




103



(Tn/any)

2.2 1

Increment de la freqüència i optimització dels serveis de transport col—lectiu

84,08

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Transport Transport públic municipal PDR

Descripció

Es proposa incrementar la freqüència del transport col•lectiu en cas que s’hagi detectat la necessitat i optimitzar-ne les

rutes del servei. L’ajuntament prendrà les següents mesures per assolir els objectius de l’acció:

En el marc del Pla de Mobilitat del Municipi o de la zona on s’ubica el municipi (acció 4.2/1) es farà l’estudi dels recorreguts de les línies actuals. A partir dels resultats obtinguts, es planificaran les millores necessàries per tal de reduir el quilometratge dels vehicles mitjançant noves vies que redueixin la longitud dels recorreguts sense perjudicar els servei ofert a la població. Així mateix, es supervisaran periòdicament les línies, les parades i els vehicles per assegurar-ne l’adaptació a les necessitats reals.

Increment de la freqüència dels serveis en cas necessari, sobretot a les hores punta establint rutes alternatives en cas de saturació del trànsit, una regulació adequada dels semàfors o, fins i tot, amb l’adquisició de nous vehicles.

S’estima que aquesta acció representarà un increment de l’ús del transport públic que farà disminuir un 2% el nombre

de trajectes de vehicles privats. L’estalvi en energia i emissions es considera que es el 2% del total del consum del parc

de vehicles privats.


4.2/1 Pla de mobilitat del municipi o de la zona on s'ubica el municipi (PMU)


A21


Baixa Llarg termini Regidoria Transports i Mobilitat




Cost d’inversió (€), IVA inclòs Municipis Vilanova, Granollers, Alella

0,0 Empresa transport


N/A


Increment freqüència: sí/no 321.223,03


Mobilitat de la població N/A


104



(Tn/any)

2.3 1

Potenciació de la compra local per disminuir necessitat de desplaçament

84,08

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Transport Transport privat i comercial AM

Descripció

Potenciar la compra local evita desplaçaments en vehicle privat a centres comercials com Barcelona o Granollers. La

campanya estaria organitzada conjuntament per l’Associació de botiguers o comerciants i tindria com a objectiu reforçar

el paper de les botigues del municipi i minorar la necessitat de desplaçar-se a comprar a d’altres municipis.

La campanya estaria sustentada en les recomanacions i directrius del Pla de Mobilitat del municipi.

La campanya consistiria en:

Donar a conèixer les botigues locals i les productes que posen a disposició

Distingir els comerços locals amb distintius de la campanya

Organitzar sorteigs i descomptes regulars per atreure l’atenció dels compradors i veïns

L’acció podria arribar a tenir un efecte sobre la població que reduiria el 2% la seva mobilitat i, per extensió, representa

un estalvi energètic i una disminució de les emissions del mateix ordre: 2%.




A21


Alta Mig termini Regidoria Medi Ambient



Ajuntament, Comunicació Local

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Associació de botiguers

3.000 €


N/A


Nombre de campanyes 321.223,03




105



(Tn/any)

2.3 2

Potenciació de "carpooling" desde la web de l'Ajuntament

126,12

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

L’actuació s’inscriu en el concepte de gestió de la demanda de transport, que son polítiques i estratègies destinades a

reduir la demanda de viatges en vehicles privats per assolir una mobilitat sostenible.

En el cas de Vallromanes, les polítiques destinades a gestionar les demandes de transport son bàsiques per assolir

l’objectiu que es persegueix de complir amb el compromís del Pacte d’Alcaldes. En aquest cas, es proposa que des de

l’Ajuntament i a través d’una plataforma allotjada a la web es promogui el viatge compartit en automòbil, o “carpooling”,

que consisteix a compartir l’ús d’un automòbil entre diverses persones que utilitzen el mateix itinerari i el mateix horari.

El resultat es un estalvi de costos molt significatiu i, de passada, un estalvi energètic i d’emissions.

Els viatges compartits començaran a estar incentivats per les administracions; per exemple, la instauració de carrils

exclusius per a vehicles d’alta ocupació (VAO’s) o les rebaixes als peatges.

L’acció que es proposa consisteix a fer una espai en la web del propi Ajuntament on cada persona que disposi de

vehicle faci saber a la resta el seu horari i recorregut que fa. D’aquí es podran trobar grups de persones que amb el

mateix recorregut i horaris podran compartir el viatge.

La mesura pot arribar a tenir èxit si d’aquí al 2020 es incentivada per les administracions. Es preveu aconseguir que el

3% dels desplaçaments puguin ser compartits. Això equival a una reducció del 3% de les emissions atribuïdes al

transport privat.




A21


Baixa Mig termini Regidoria Medi Ambient



Ajuntament, TIC

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Ajuntament, Comunicació local

5.000,


0,0


Adequäció de la web: si/no 481.834,55




106



(Tn/any)

2.3 3

Recanvi de vehicles per d’altres més eficients en el parc mòbil privat

630,58

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

L’acció consisteix a promoure el recanvi dels vehicles convencionals per d’altres més eficients en el parc mòbil privat

amb l’objectiu de reduir l’impacte ambiental (contaminació atmosfèrica i acústica) i augmentar així la qualitat de vida de

la població.

L’ajuntament s’encarregarà de promoure l’adquisició de vehicles més eficients entre la població mitjançant diverses

mesures, com ara:

Aplicació d’una reducció de l’ Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM), més conegut com l’impost de circulació, a tots aquells vehicles que siguin més eficients i, per tant, emetin menys emissions a l’atmosfera (<120 g CO2/Km). Es realitzarà un seguiment de l’evolució del parc mòbil privat amb les dades requerides a l’IVTM (tipus de combustible, emissions, etc.) i es valorarà la possibilitat d’aplicar penalitzacions econòmiques als vehicles més contaminants (> 300 g CO2/Km).

Afavorir la instal•lació de benzineres locals que disposin de biodièsel, sempre i quan provingui de la regeneració d’olis usats i no de conreus energètics i la instal•lació de punts de recàrrega per les bateries dels vehicles elèctrics.

Aquestes mesures es reforçaran amb una campanya informativa, que pot constar de:

Creació de díptics informatius.

Xerrades a centres cívics, associacions de veïns, etc.

Col•laboració amb concessionaris de cotxes per la cessió de vehicles de baixes emissions i exposar-los en actes públics.

Informar sobre els beneficis dels vehicles de baixes emissions a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web municipal, facebook, twitter, etc.).

S’estima que el 2020 el 10% dels vehicles del parc seran de baixes emissions (biodièsel, híbrids, elèctrics, amb gas,..)

els quals tindran unes emissions que seran el 70% més baixes que en relació al 2005. A banda, un altre 15% dels

vehicles tindrà un consum que serà el 50% en relació als nivells de 2005. En total, la mesura suposa un estalvi del 15%

en combustible i emissions.


6.2/3 Bonificació fiscal per als vehicles de baixes emissions


-





Ajuntamjent, comunicació local


5.000€


107

0,0


Percentatge de vehicles de baixes emissions (<120 g CO2/Km) 2.409.172,76




108



(Tn/any)

2.3 4

Xarxa de punts de recàrrega per als vehicles elèctrics

25,22

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Transport Transport privat i comercial PDR

Descripció

Es proposa la implantació d’un sistema municipal de recàrrega per a vehicles elèctrics amb l’objectiu de promoure

l’adquisició progressiva d’aquest tipus de vehicles entre la població i aconseguir reduir les emissions de CO2eq

associades als combustibles dels vehicles convencionals.

Des del punt de vista ambiental, el vehicle elèctric presenta avantatges respecte el vehicle de combustió interna pel que

fa a eficiència energètica i emissions contaminants, malgrat que no podem considerar-lo exempt d’impactes. El vehicle

elèctric al llarg de la seva vida pot estalviar entre 10 i 40 tones de CO2 en funció del recurs i de les tecnologies

emprades en la generació de l’electricitat.

L’ajuntament traurà a concurs la instal•lació dels punts de recàrrega per a vehicles elèctrics, fent una concessió per a la

gestió i explotació de la instal•lació. Així doncs, se cediran espais públics per tal que l’empresa concessionària dugui a

terme la inversió, amortitzada amb els beneficis de l’explotació.

A més, l’ajuntament promourà:

- El desplegament d’infraestructura pública de recàrrega.

- L’assignació d’ajuts per la instal•lació de punts de recàrrega d’accés privat.

Els punts de recàrrega per a vehicles elèctrics es poden situar als pàrquings públics municipals o fins i tot es pot

modificar normativa per tal que els promotors d’obra nova incorporin places d’aparcament adaptades a aquests

vehicles. En la mesura del possible, seria interessant que els punts de recàrrega s’alimentessin de l’electricitat

generada a partir d’energies renovables.

S’estima que l’1% dels vehicles privats el 2020 seran elèctrics i aquests tindran un estalvi energètic final del 60% en

relació als convencionals de 2005.

Relació amb d’altres accions PAES 4.2/1 Pla de mobilitat del municipi o de la zona on s'ubica el municipi (PMU)


-





Ajuntament, Transport i Mobilitat


N/Q DIPUTACIÓ BARCELONA

Dept. Territori i Sostenibilitat

Termini d’amortització (anys) Companyia distribuidora elèctrica

N/A


Nombre de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics 96.366,91




109



(Tn/any)

2.3 5

Adequació de carrers i de senyalització per facilitar l'ús de la bicicleta

N/Q

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Transport Transport privat i comercial PDR

Descripció

Les mesures relacionades amb l’adequació de carrers i senyalització per a les bicicletes són elements que reforcen la

seguretat, faciliten i promouen el seu ús, la qual cosa disminueix les emissions de GEH a l’atmosfera.

L’ajuntament farà un estudi de la situació actual dels carrers, dins del marc del Pla de Mobilitat, i incorporarà les millores

necessàries per facilitar l’ús de les bicicletes al municipi, com ara:

Construcció o ampliació de vies ciclistes (a ser possible segregades del trànsit). Adaptació d’escales i eliminació de desnivells excessius de voreres. Facilitació d’una posició més avançada dels ciclistes als semàfors.

Pel que fa la senyalització, algunes de les mesures a tenir en consideració són:

- Senyalitzacions en les cruïlles que donin prioritat als ciclistes.

- Senyalar (en horitzontal i vertical) les vies ciclistes.

La reducció en emissions de GEH no es quantificable.




A21





Ajuntament, Transport i Mobilitat


20.000€


N/A


Nombre d’adequacions i senyalitzacions instal•lades per a facilitar l’ús de la bicicleta. 0,0





110



(Tn/any)

3.1 1

Ordenança municipal per a la regulació i foment de les instal.lacions fotovoltaiques i de solar tèrmica

0

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Producció local d'energia Fonts d'energia renovables PDR

Descripció

Actualment és vigent el Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i

d’ecoeficiència en els nous edificis. Entre d’altres mesures, el decret estableix l’obligatorietat d’instal•lar captadors

solars als edificis de nova construcció. A més, el CTE estableix uns requisits bàsics d’estalvi d’energia que han de

complir els nous edificis.

L’acció consisteix en l’elaboració d'una ordenança municipal per a la regulació i foment de les instal•lacions

fotovoltaiques i de captació de solar tèrmica. L’ordenança inclouria l’obligatorietat de la instal•lació d’energia solar als

edificis d’habitatges i edificis públics sempre que sigui viable, adoptant en part el Model d’ordenança reguladora de

sistemes de captació d’energia solar per la producció d’aigua calenta sanitària (ACS) en edificis i construccions redactat

pel Grup de treball sobre Energia i Canvi Climàtic de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.

Aquest model supedita l’obtenció de la llicència de primera ocupació d’un certificat final de posada en funcionament de

la instal•lació solar, subscrit per l’instal•lador i el tècnic director de la instal•lació, així com un contracte de manteniment

per un mínim de 3 anys. Aquest control es mantindria d’ofici i de forma regular per part dels serveis tècnics municipals.

L’ordenança detallaria el règim sancionador per punir les infraccions detectades a través dels controls periòdics

realitzats per l’ajuntament:. També es proposa que l’ajuntament: bonifiqui a través d’aquesta ordenança l’adopció

voluntària de les mesures que s’hi contemplen per part dels propietaris dels edificis ja existents.


1.4/4 Ordenança de construcció sostenible


-


Mitjana Mig termini Enginyer municipal





0,0


N/A


Redacció ordenança municipal per a l’energia solar 0,0


Producció local d'energies renovables N/A Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia

111



(Tn/any)

3.1 2

Implantació d’instal.lacions solars fotovoltaiques als edificis i equipaments municipals

116,61

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Producció local d'energia Fonts d'energia renovables ER

Descripció

Per tal d’incrementar la producció d’energies renovables al municipi es proposa aprofitar les cobertes i teulades de

titularitat municipal per instal•lar plaques fotovoltaiques.

Dels VAE realitzats es conclou que en tres equipaments municipals es factible d’instal.lar plaques fotovoltaiques, que

son el CEIP Tres Pins, l’Escola Bressol i el nou Casal, gracies a la superfície plana disponible i a l’absència

d’obstacles per a la radiació. Les dades estimades son les següents:

Potencial aprofitament cobertes per generació elèctrica fotovoltaica

Equipament Superfície disponible

(m2)

Potencia instal·lable

(kWp)

Producció estimada

(kWh anual)

Nou CEIP 680 45 80.811

Nou Casal 825 55 98.769

Escola Bressol 482 teulada

75 proteccions solars 35 62.853

TOTALS 2062 135 242.433

A continuació caldrà desenvolupar un avantprojecte a partir del qual es podrà establir quin és el millor mecanisme per

aplicar l’acció i es podran elaborar plecs específics, ja sigui per executar l’obra o per concessionar-la. En el cas de

cessió de terrats, l’ajuntament no necessita fer cap inversió ni endeutar-se, l’adjudicatari és el titular de la planta i

qui l’explota a canvi d’un petit cànon.

També existeix la possibilitat de redactar un model de plec per a la contractació mitjançant el renting d’una planta de

producció fotovoltaica. En aquest model, el titular de la planta és directament l’ajuntament, o bé una societat participada

pel municipi; però no és el propietari de la planta de producció, sinó que opta per arrendar-la a una empresa de renting.

També hi ha la possibilitat d’involucrar la població en els projectes municipals de generació d’electricitat mitjançant els

mòduls solars fotovoltaics. La participació ciutadana consistiria en la realització d’una inversió mínima, a determinar en

funció del projecte, que es recuperarà amb la venda de l’electricitat generada.

La Diputació de Barcelona ofereix assessorament sobre les diferents possibilitats contractuals per impulsar

instal•lacions productores d’energies renovables.



112



Mitjana Llarg termini Enginyer municipal





405.000€, prenent un preu futur de 3.000€/kW ICAEN

Fabricants o distribuidors de producte


N/A


kWh/any aportats a xarxa 0,0


Producció local d'energies renovables 242.433,00 Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia

113



(Tn/any)

3.1 3

Instal.lació de calderes de biomassa per a ACS i climatització d'equipaments municipals

0

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Producció local d'energia Fonts d'energia renovables PDR

Descripció

L’acció consisteix a instal•lar calderes de biomassa per a cobrir les necessitats tèrmiques de l’ACS i climatització dels

edificis i equipaments municipals. La instal•lació de les calderes de biomassa s’efectuarà un cop finalitzada la vida útil

de les calderes convencionals o es plantejarà en noves instal•lacions. És especialment interessant la substitució de les

calderes de gasoil i aquelles de gas natural amb consums superiors als 200.000 kWh/any.

Les calderes de biomassa generen calor mitjançant la combustió de recursos forestals i agrícoles, restes de la indústria

de la fusta i agroalimentària, etc. per aplicar-la a la calefacció i a l’ACS, essent una font d’energia renovable local, de

fàcil obtenció i transformació. Es considera que la combustió de biomassa té un balanç net d’emissions, ja que les

emissions de CO2 alliberades per combustió de biomassa han estat absorbides prèviament per la planta a partir de la

qual s’ha generat.

En el cas de Vallromanes, l’aprofitament de les restes vegetals dels treballs de jardineria i forestals es una font de

combustible que permetrà garantir el funcionament a costos raonables i sense risc d’interrupció de l’abastament.

No inclou la caldera de biomassa de l’Ajuntament, prevista en una altra acció.




-


Alta Mig termini Enginyer municipal





0,0 ICAEN



N/A


Nombre instal•lacions calderes de biomassa 0,0



114



(Tn/any)

3.1 4 Instal.lació d'una caldera de biomassa 7,05

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Producció local d'energia Fonts d'energia renovables CP

Descripció

La calefacció de l’edifici de l’Ajuntament amb caldera de gasoil va ser substituïda per una bomba de calor multisplit aire-

aire. La climatització per aire no té el mateix nivell de confort que amb sistemes de transmissió per radiació i no es

suficient a l’hivern quan les temperatures son força baixes; la qual cosa obliga a complementar la seva funció amb

estufes elèctriques. La instal.lació antiga de radiadors de l’antic sistema de caldera de gasoil encara està sense retirar i

es podria aprofitar per connectar-hi una caldera de biomassa.

El sistema de calefacció per biomassa faria reduir al mínim el consum elèctric per bomba de calor a l’hivern.

La caldera estaria preparada per a restes forestals i de jardineria municipal, de forma que el cost del combustible seria

només el de transformació en estelles per a ser utilitzat en la caldera.

Es preveu que la caldera suposaria un estalvi energètic elèctric de 14.655 kWh, que es aproximadament una tercera

part del consum de l’Ajuntament, i una reducció de les emissions de 7,05 tones de CO2.

Relació amb d’altres accions PAES 3.1/3 Instal.lació de calderes de biomassa per a ACS i climatització d'equipaments municipals








12.000 € ICAEN



5,2


Caldera de biomassa a l'Ajuntament: si/no 14.655,



Producció local d'energies renovables Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia

115



(Tn/any)

4.2 1

Pla de mobilitat de la zona on s'ubica el municipi (PMU)

0

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Planificació Plans de mobilitat o transport PDR

Descripció

L’acció consisteix en elaborar un Pla de Mobilitat que abasti els municipis veïns de la zona i que hauria d’incloure, com

a mínim, Montornès i Vilanova del Vallès.

La redacció d’un Pla de Mobilitat Urbana (PMU) és l’eina bàsica de la planificació futura i desenvolupament de la gestió

de la mobilitat sostenible dins el terme municipal. Els objectius principals són potenciar el transport sostenible i

promoure la gestió de la demanda de transport amb la finalitat de reduir la demanda de viatges en vehicles privats per

assolir una mobilitat sostenible, d’acord amb el què preveu la llei 9/2003.

Per tal d’assolir aquests objectius, el PMU pot incloure accions com ara la pacificació del trànsit rodat, ampliació de la

xarxa de carrils bicicleta, habilitació d'aparcaments perifèrics, promoció dels camins escolars segurs, promoure el cotxe

compartit per als trasllats a la feina, fomentar el transport públic,... Una altra mesura relacionada seria realitzar una

campanya per donar a conèixer les diferents possibilitats de mobilitat urbana i recollir suggeriments i bones pràctiques

per part dels ciutadans i considerar-les de cara a la redacció del Pla i posteriors actualitzacions (es poden promoure

fòrums, taules o pactes de mobilitat).

Per garantir l’èxit del PMU es proposa la creació d’una comissió transversal encarregada d’analitzar la planificació de la

mobilitat amb l’objectiu de facilitar la seva aplicació, detectar incidències i proposar alternatives.

Relació amb d’altres accions PAES 2.2/1 Increment de la freqüència i optimització dels serveis de transport col.lectiu 2.3/1 Potenciació de la compra local per disminuir necessitat de desplaçament 2.3/2 Recanvi de vehicles per d’altres més eficients en el parc mòbil privat 2.3/4 Xarxa de punts de recàrrega per als vehicles elèctrics 2.3/5 Adequació de carrers i de senyalització per facilitar l'ús de la bicicleta 6.4/1 Cursos de conducció eficient per a la població.


A21


Alta Curt termini Regidoria Transports i Mobilitat




Cost d’inversió (€), IVA inclòs Ajuntament, Arquitecte municipal

12.000, ICAEN


N/A


Redacció del pla de mobilitat urbana N/Q





116



(Tn/any)

4.3 1

Inclusió de criteris que afavoreixen l'estalvi i l'eficiència energètica i la inclusió d'energies renovables en els nous desenvolupaments urbans

0

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Planificació Criteris de renovació urbana i nous desenvolupaments urbans

PDR

Descripció

De cara a assegurar un creixement urbà sostenible és necessari integrar criteris que afavoreixin l’estalvi, l’eficiència

energètica i la inclusió d’energies renovables en els nous desenvolupaments urbans mitjançant els instruments de

planejament municipal (POUM, PAUM, PMU, etc.) que disposa l’ajuntament.

L’ajuntament vetllarà per la inclusió d’aquests criteris en la redacció dels plans, tenint en consideració els següents

aspectes:

Tendir a l’obtenció de la classificació A d’eficiència energètica en nous equipaments i en noves promocions d’habitatges;

Dur a terme projectes d’emissió zero en edificis i incorporar criteris bioclimàtics en les noves construccions i edificis, tenint en compte criteris com ara: orientació de carrers, inclusió d’energies renovables, xarxes de calor i fred urbanes amb producció centralitzada, etc.


1.3/2 Elaboració del Pla d’adequació de l’enllumenat o d’un Pla director de l’enllumenat 1.4/4 Ordenança de construcció sostenible 3.1/1 Ordenança municipal per a la regulació i foment de les instal.—lacions fotovoltaiques i de solar tèrmica 3.1/2 Implantació d’instal.lacions solars fotovoltaiques als edificis i equipaments municipals 3.1/3 Instal.lació de calderes de biomassa per a ACS i climatització d'equipaments municipals 6.2/1 Bonificacions fiscals en la llicència d'obres per a la implantació d'energies renovables 6.2/2 Bonificacions fiscals en la llicència d’obres per a millores en l’eficiència energètica dels habitatges o locals


-


Mitjana Mig termini Arquitecte municipal





0,0 Dept. Territori i Sostenibilitat


N/A


Nombre de nous edificis que afavoreixen l’estalvi i l’eficiència energètica 0,0




Producció local d'energies renovables

117



(Tn/any)

5.1 1

Incorporar criteris ambientals en l'adquisició de béns i serveis municipals

0

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Adquisició pública de béns i serveis

Requisits d'eficiència energètica PDR

Descripció

L’acció consisteix a incorporar criteris ambientals en l’adquisició de béns i serveis municipals a partir de la redacció d’un

“manual de compra ambientalment correcte” (“compra verda” o “sostenible”) en què es definiran d’una banda, les

directrius a seguir en l’ambientalització de compres i consum responsable i d’altra banda, els requisits ambientals en els

plecs de prescripcions tècniques, amb l’objectiu d’augmentar el pes dels productes i les prestacions de serveis amb el

mínim cost ambiental.

Realitzar una “compra verda” implica adquirir productes que ofereixen els nivells de qualitat exigits i alhora són més

respectuosos amb el medi ambient. Els productes que generen un menor impacte ambiental estan certificats amb

etiquetes ecològiques (Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental, Ecoetiqueta Europea, Cigne Blanc, Angel Blau,

Energy Star, FSC, etc.). En particular, es valorarà que els productes i serveis tinguin una baixa petjada de carboni.

A més de la tipologia de producte i de la petjada, també es poden incloure criteris de consum responsable i minimització

de residus, com ara: reutilitzar mobiliari (2a mà) i racionalitzar la seva adquisició; escollir productes amb la menor

quantitat d’embalatge possible o que aquest sigui reutilitzable; productes amb un període de vida útil llarg; que no

continguin substàncies perilloses o en la menor proporció possible, etc.

Relació amb d’altres accions PAES 2.1/3 Canvi de vehicles per d'altres menys emissors quan acabin la vida útil 2.1/4 Incorporació de criteris de vehicles eficients en els plecs de contractació






Ajuntament, Governació


0,0


N/A


Incorporació dels criteris en l’adquisició de productes 0,0



118



(Tn/any)

6.2 1

Bonificacions fiscals en la llicència d'obres per a la implantació d'energies renovables

0

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Participació ciutadana Incentius fiscals i ajuts PDR

Descripció

Per tal d’assegurar un desenvolupament sostenible és necessari incentivar l’estalvi i la inclusió d’energies renovables

en els edificis. Una de les eines què disposa l’ajuntament és l’aplicació de bonificacions fiscals en l’impost sobre

construccions, instal•lacions i obres (ICIO) per a aquelles que implantin energies renovables que no siguin d’obligat

compliment (com l’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia solar per a l’autoconsum, etc.).

Per tal que aquestes bonificacions tinguin efecte cal que estiguin recollides de manera explícita en l’ordenança fiscal de

l’any corresponent.


3.1/1 Ordenança municipal per a la regulació i foment de les instal.—lacions fotovoltaiques i de solar tèrmica 4.3/1 Inclusió de criteris que afavoreixen l'estalvi i l'eficiència energètica i la inclusió d'energies renovables en els nous desenvolupaments urbans


A21







0,0


N/A


Nombre de bonificacions fiscals atorgades per construccions amb implantació d’energies renovables 0,0



119



(Tn/any)

6.2 2

Bonificacions fiscals en la llicència d’obres per a millores en l’eficiència energètica dels habitatges o locals

0

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

Per tal d’assegurar un desenvolupament sostenible és necessari incentivar l’estalvi i l’eficiència mitjançant l’aplicació de

bonificacions fiscals. Una de les eines què disposa l’ajuntament és l’aplicació de bonificacions en l’ICIO per a aquells

habitatges o locals que implantin millores amb la finalitat d’augmentar en l’eficiència energètica (millora aïllaments, etc.).

Es poden aplicar estàndards de certificació energètica més enllà del que obliga la llei en matèria d’arquitectura i

construcció dels edificis.

Per tal que aquestes bonificacions tinguin efecte cal que estiguin recollides de manera explícita en l’ordenança fiscal de

l’any corresponent.




A21







0,0 DIPUTACIÓ BARCELONA


N/A


Nombre de bonificacions fiscals atorgades per construccions de millora de l’eficiència energètica 0,0



120



(Tn/any)

6.2 3

Bonificació fiscal per als vehicles de baixes emissions

0

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

L'Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM), més conegut com l’impost de circulació, és un impost d'àmbit

local que grava la titularitat dels vehicles aptes per circular per les vies públiques. Actualment, la quota a satisfer es fixa

en funció de la potència del vehicle, sense considerar cap indicador d’impacte ambiental.

L’acció planteja bonificar la quota d’aquest impost en funció de les emissions de CO2 del vehicle amb la finalitat

d’introduir criteris ambientals en l’impost que incentivin la compra de vehicles més sostenibles per part dels ciutadans i

empreses, ja que els vehicles a motor són una de les primeres causes de contaminació a les ciutats.

Es proposa que es bonifiquin els vehicles menys contaminants, establint un percentatge de bonificació a favor dels

titulars de vehicles que, per la classe de carburant utilitzat o per les característiques dels seus motors es consideri que

produeixen menor impacte ambiental. A mode d’exemple es podrien seguir els següents paràmetres per tal d’aplicar les

bonificacions:

Vehicle elèctric: exempt de l’IVTM.

Vehicle híbrid: reducció del 80% en l’IVTM.

Altres vehicles amb emissions inferiors o iguals a 110 g CO2/km: reducció del 60%.

Altres vehicles amb emissions entre 111 g CO2/km i 120 g CO2/km: reducció del 40%.

També es poden contemplar penalitzacions econòmiques als vehicles contaminants en forma d'increments del 20% per

als vehicles amb emissions iguals o superiors als 300 g CO2/km.


2.3/3 Recanvi de vehicles per d’altres més eficients en el parc mòbil privat


-






Cost d’inversió (€), IVA inclòs Dept. Territori i Sostenibilitat

0,0


N/A


Nombre de vehicles que obtenen bonificació fiscal per baixes emissions 0,0


N/A

121



(Tn/any)

6.3 1

Campanyes específiques per fomentar l'ús racional de l'energia, energies renovables, etc

23,57

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Participació ciutadana Sensibilització i treball amb xarxes locals AM

Descripció

L’acció s’adreça al sector domèstic i al comerç.

Des de la vessant del sector domèstic, l’acció consisteix a realitzar campanyes periòdiques per informar la població

sobre les bones pràctiques en l’ús de l’energia aplicables a les seves llars o comerços, tals com la substitució de les

làmpades incandescents per les de baix consum o tecnologia LED, l’etiquetatge energètic dels electrodomèstics, etc.

La campanya pot incloure:

Creació de material divulgatiu.

Xerrades centrades en l’estalvi, l’eficiència i les energies renovables (associacions de veïns, centres cívics, comerços més específicament, etc.).

Punts d’informació i exposicions sobre les bones pràctiques en l’ús energètic.

Es pot considerar la idea de regalar “kits d’eficiència” (regletes, bombetes de baix consum, etc.).

Informar sobre la campanya als mitjans de comunicació i a través dels mitjans 2.0 (web municipal, twitter, facebook, etc.).

Informar sobre accions i mesures que afecten directament als ciutadans com el Pla renove d’electrodomèstics, el Pla de renovació de vehicles, etc., ja contemplats en altres accions

Cessió d’aparells de mesura dels consums energètics domèstics.

De cara a les activitats econòmiques es podria adherir a la campanya i comprometre’s a reduir el seu consum energètic

en el període d’un any, amb aquest objectiu se’ls informa de com estalviar energia i ser més eficients in situ. La

campanya podria donar lloc, inclús, a la creació d’un segell de responsabilitat ambiental, a més de fomentar l’adhesió a

la Xarxa de Comerços Respectuosos amb el Medi Ambient, òrgan que aglutina totes les experiències de xarxa de

comerços i comerç verd de Catalunya. Aquesta xarxa disposa d’una base de dades amb els proveïdors “verds” dels

diferents productes (bosses compostables, bosses de paper, safates de cartró, envasos retornables, agricultura

ecològica, etc.).

Es considera el 10% de les llars i comerços aplicaran conceptes d’estalvi i eficiència energètics, amb un impacte

d’estalvi del 5% en cada un d’ells. Això significa un estalvi energètic de més de 70.000 kWh anuals.




A21





DIPUTACIÓ BARCELONA

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Dept. Territori i Sostenibilitat

3.000, ICAEN

122


N/A


Nombre de campanyes/any 71.464,96





123



(Tn/any)

6.3 2 Implantació de mesures tipus 50/50 20,29

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Participació ciutadana Sensibilització i treball amb xarxes locals CP

Descripció

La Diputació de Barcelona, a través de l’Àrea de Medi Ambient, lidera el projecte EURONET 50/50, en el qual s’aplica la

metodologia 50/50 a les escoles per promoure l’estalvi energètic.

Aquesta metodologia es basa en la creació d’incentius econòmics vers l’estalvi energètic, així el 50% de l’estalvi

econòmic fruit de les mesures d’eficiència energètiques aplicades retorna a l’equipament en forma de transferència

econòmica i l’altre 50% es tradueix en un estalvi de l’ajuntament en factures. El resultat és que totes les parts guanyen:

l’equipament té majors possibilitats d’actuació, l’ajuntament disminueix la seva despesa econòmica i la societat per la

disminució dels impactes ambientals derivats de l'estalvi energètic assolit. L’èxit aconseguit a les escoles encoratja a

fer-ho extensiu a d’altres tipologies d’equipaments municipals, i inclús no municipals.

L’ajuntament promourà la implantació d’aquest mètode d’estalvi energètic als edificis i equipaments municipals

següents: CEIP Tres Pins, ESCOLA BRESSOL i CASAL. L’ajuntament serà el responsable del bon funcionament del

projecte. En aquest sentit, és interessant que es creï un grup als equipaments que supervisi el bon funcionament del

projecte i informi els responsables municipals de qualsevol incident o noves propostes.

Implantació de mesures tipus 50/50 CONSUMS (kWh anual) EMISSIONS (kg CO2eq anual)

ELÈCTRIC GLP ELÈCTRIC GLP

CEIP 100.624,00 134.284,89 46.790,16 30.482,67

ESCOLA BRESSOL 24.169,00 110.023,73 11.238,59 24.975,39

CASAL 131.524,00 124.649,49 61.158,66 28.295,43

Total 256.317,00 368.958,11 119.187,41 83.753,49

TOTAL elèctric + GLP 625.275,11 202.940,90

L’acció se centra sobre un consum de 625.275,11 kWh i es preveu que pugui arribar a un estalvi global del 10% dels

consums i emissions.


6.4/3 Educació ambiental a les escoles.


-





Ajuntament, Educació


3.500,


0,5 anys, encara que els estalvis seran progressius


Nombre equipaments amb aplicació mesura 50-50 o similar 62.527,51

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local

124

(kWh/any)



125



(Tn/any)

6.3 3

Visites d'avaluació energètica als habitatges i petites activitats econòmiques

23,57

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

La realització de VAE o auditories domèstiques als habitatges i petites activitats econòmiques tenen per objectiu

promoure l’estalvi i l’eficiència energètica a llars i comerços, així com detectar les possibilitats d’instal•lació d’energies

renovables per tal de reduir les emissions de CO2.

Les VAE als habitatges consisteixen a visitar els domicilis per assessorar de forma personalitzada sobre com reduir les

emissions de GEH amb l’ajuda de comptadors intel•ligents del consum d’electricitat. En aquestes visites es mesura el

consum energètic, el consum d’aigua i la gestió dels residus.

Les VAE a les petites activitats econòmiques seguirien el sistema dels habitatges, però incidint més en la gran reducció

de costos i l’augment de la competitivitat que representa l’aplicació dels principis d’estalvi i eficiència, ja que aquests

establiments tenen un potencial de reducció del consum energètic important.

Cada avaluació inclou tres visites del tècnic/a: en la primera s’instal•la el comptador, es facilita un qüestionari sobre els

consums i s’informa sobre les bones pràctiques per a l’estalvi i l’eficiència energètica. La segona visita (passats 6

mesos) s’analitzen els consums i s’informa sobre les mesures que poden dur a terme per ser més eficients. La tercera

visita es realitza per observar els resultats de les mesures aplicades passats entre 6 i 12 mesos.

Amb l’acció pretén assolir 12 inspeccions l’any durant els 8 anys que ens separen del 2020, de manera que s’incidiria

sobre el 10% de les llars i activitats econòmiques. L’efecte d’estalvi en aquestes llars i activitats s’estima en un 5%, la

qual cosa representa un estalvi aproximat de 71.500 kWh anual.




-





Associació botiguers i comerciants


5.000€ inclou l’adquisició d’analitzadors de consum


N/A


Nombre de VAE realitzades 71.464,96




126



(Tn/any)

6.3 4

Premiar entitats que prenen mesures per reduir les emissions de CO2

0

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció L’acció consisteix a organitzar un sistema de reconeixement que premiï aquelles entitats del municipi que prenguin mesures per reduir les seves emissions de CO2 mitjançant els principis d’estalvi i eficiència energètics. L’acció es basa en dur a terme xerrades informatives i assessorament específics sobre la problemàtica del canvi climàtic i les estratègies locals, per promoure que els responsables i les juntes directives prenguin el compromís de reducció en els seus àmbits d’actuació. Les diferents entitats poden realitzar auditories energètiques i millorar la seva gestió ambiental, fer compra “verda”, ambientalització de festes i esdeveniments populars, etc.


6.3/3 Visites d’avaluació energètica als habitatges i petites activitats econòmiques


-







0,0


N/A


Nombre entitats que prenen mesures per reduir emissions N/Q


N/A

127



(Tn/any)

6.4 1

Cursos de conducció eficient per a la població.

42,04

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Participació ciutadana Formació i educació ambiental AM

Descripció

L’acció consisteix a oferir cursos de conducció eficient a la ciutadania amb l’objectiu de promoure un canvi d’hàbits en la

conducció i reduir significativament el consum de combustible dels vehicles privats. Els cursos de conducció eficient

parteixen de la base que la forma de conducció influeix en el consum de combustible dels vehicles i en conseqüència

en l’emissió de GEH a l’atmosfera associades a aquest consum.

Es proposa que l’ajuntament ofereixi cursos de conducció eficient al municipi, ja sigui en les seves instal.lacions o en

col.laboració amb les autoescoles, per tractar els següents aspectes: els beneficis ambientals d’una conducció eficient,

l’estalvi econòmic, el major confort de conducció i la disminució del risc en carretera.

Per assegurar la participació ciutadana es realitzarà una campanya de difusió a través dels canals de comunicació que

utilitza l’ajuntament (ràdio, butlletí, etc.), dirigida sobretot als col.lectius professionals (taxistes, professors d’autoescola,

etc) i a conductors/es professionals de vehicles industrials. A més, es repartiran díptics i fulletons sobre les mesures

bàsiques que es recomanen per una conducció eficient.

Es suposa que la mesura serà atesa pel 10% de la població, dels quals la meitat integraran els criteris “d’ecoconducció”

que els hi suposarà un estalvi aproximat del 20%. De manera que la mesura estalviarà l’1%del consum total del

municipi en transport privat.

Relació amb d’altres accions PAES 4.2/1 Pla de mobilitat del municipi o de la zona on s'ubica el municipi (PMU)






ICAEN


3.000,


N/A


Nombre de cursos realitzats 160.611,52


N/A

128



(Tn/any)

6.4 2

Sensibilització per a l'ús racional de l'energia als treballadors municipals

23,95

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Participació ciutadana Formació i educació ambiental CP

Descripció

Aquesta acció consisteix a sensibilitzar els treballadors municipals sobre l’eficiència i l’estalvi energètic tot incorporant

pautes per a un consum correcte de l’energia en les seves tasques diàries mitjançant sessions informatives i formatives

i la disposició de cartells informatius per fomentar la correcta utilització d’aquest recurs. Una de les vies de

sensibilització és mitjançant la realització d’estimacions sobre la despesa energètica que comporten les diferents

tasques a la feina.

Es poden realitzar formacions específiques dirigides, d’una banda, als tècnics municipals que realitzin inspeccions als

equipaments privats amb l'objectiu que puguin proposar mesures bàsiques per a l'estalvi energètic i d’altra banda, als

encarregats del manteniment de les instal•lacions municipals per aplicar criteris d’estalvi i eficiència a les seves

tasques. La formació es pot acompanyar amb la monitorització dels consums energètics que ja està prevista en una

altra acció i serà realitzada pel gestor energètic.

S’estima que la mesura arribarà a aconseguir un estalvi del 5% del consum afectat en electricitat, GLP i gasoil de

calefacció i d’automoció.




A21


Mitjana Curt termini Regidoria Medi Ambient





0,0


N/A


Nombre de mesures de sensibilització 58.350,18



129



(Tn/any)

6.4 3 Educació ambiental a les escoles. 0

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Participació ciutadana Formació i educació ambiental AM

Descripció

L’educació ambiental a les escoles és un element clau per difondre les bones pràctiques ambientals que requereixen un

hàbit. L’objectiu de l’acció és introduir activitats relacionades amb aquestes bones pràctiques i, més específicament,

sobre l’estalvi i l’eficiència energètica en els currículums escolars.

A més de la incorporació de l’escola al programa d’escoles verdes per prendre mesures concretes envers un

desenvolupament sostenible, es poden realitzar les següents activitats:

Organitzar tallers, xerrades i jornades ludicofestives relacionades amb l’estalvi energètic, la promoció d’energies renovables, l’estalvi d’aigua, reciclatge dels residus, etc.

Desenvolupar un projecte escolar relacionat específicament amb l’estalvi i l’eficiència energètica i treballar-lo de manera transversal en les diferents matèries amb l’objectiu que cada classe prengui un compromís d’estalvi que condueixi a una millora energètica de tot el centre educatiu. Com ampliació d’aquest projecte es pot crear una aula de l’energia amb un comptador intel•ligent de visualització del consum del centre, per sensibilitzar alumnes i pares i mares.

Implantació del projecte 50/50 al centre per reduir el consum energètic.

L’acció tindrà efecte a llarg termini i, encara que no quantificable, serà una aportació a l’estalvi importantíssima e

imprescindible per a complir amb el compromís assolit al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses.


6.3/2 Implantació de mesures tipus 50/50


-





Ajuntament, Educació

Cost d’inversió (€), IVA inclòs AMPA CEIP

3.000, Dept. Ensenyament


N/A


Consum energètic de l’escola N/Q




130



(Tn/any)

7.1 1

Implantació de la recollida de la fracció orgànica dels residus municipals (FORM)

269,82

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Altres Residus CP

Descripció

La normativa ambiental vigent fomenta la recollida selectiva de la FORM. Concretament, la Llei 9/2008, de 10 de juliol,

de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, estableix que la recollida selectiva sigui

obligatòria per a tots els municipis de Catalunya.

L’acció consisteix en la implantació de la recollida selectiva de la FORM a tota la població. L’objectiu de la mesura és

incrementar el percentatge de recollida de la fracció orgànica municipal i assolir així els objectius establerts al

PROGREMIC per l’any 2012, en què es preveu recollir un 55% de la matèria orgànica (MO) generada al municipi.

Per la implantació de la recollida de la FORM es proposa:

o definir el model de recollida (porta a porta o vorera).

o implantar els recursos necessaris per desenvolupar el model escollit (contenidors, rutes, camions...).

o dissenyar campanyes específiques i intensives.

L’Ajuntament de Vallromanes té ja previst la implantació de la recollida de la FORM el 2012.

La matèria orgànica que no va a deposició representa un estalvi del 75% en relació a la seva recollida sense separar.

La matèria orgànica representa el 50% del residu generat que avui no es recull selectivament. L’objectiu que es

persegueix es la separació del 55% de la matèria orgànica total i això té una incidència en estalvi del 20% de les

emissions atribuïdes als residus.


7.1/4 Campanyes específiques per incrementar el percentatge de recollida selectiva


A21


Alta Curt termini Regidoria Medi Ambient i Serveis



Consell Comarcal

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agència Residus Catalunya

18.000€ en concepte de campanyes Empresa contractada pel servei


N/A


Percentatge recollida selectiva matèria orgànica N/A


Percentatge de recollida selectiva N/A

131



(Tn/any)

7.1 2

Implantació del compostatge casolà o comunitari

10,79

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Altres Residus AM

Descripció

La implantació del compostatge casolà pretén promoure l’autogestió de la fracció orgànica i vegetal al municipi. El

principal objectiu és que els ciutadans reciclin aquests residus a la seva pròpia llar (residus orgànics de la cuina i

residus vegetals) per obtenir un adob natural. Es pretén, així, incrementar les expectatives de recuperació de MO

fixades en un 55% pel PROGREMIC i arribar a un 80% de recuperació de MO al municipi, tot i que de mitjana a

Catalunya s’està recuperant un 15% de la MO.

L’acció consisteix a realitzar campanyes de difusió, tot informant de manera personal als participants sobre els aspectes

fonamentals del compostatge (quins materials es poden compostar i quins no, quines són les eines adequades de

manipulació, cicles naturals, etc); a més de facilitar un compostador per a cada llar participant i oferir formació in situ,

col•laborar en el muntatge i fer el seguiment (tres visites).

La tipologia d’urbanització del municipi, amb predominança d’habitatges aïllats fa que la mesura tingui potencialment un

abona acollida entre els veïns; de fet l’ajuntament ja ha repartit compostadors per a veïns els anys anteriors.

La mesura s’estima que pot arribar la 10% de la població i que representarà en aquestes llars un estalvi del 5%. Això

significa que l’estalvi sobre el total de les emissions atribuïdes al tractament de residus serà del 0,5%.




Mitjana Curt termini Regidoria Medi Ambient




Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agència Residus Catalunya

12.000,


N/A


Nombre de compostadors domèstics i comunitaris en ús 0,0


N/A

132



(Tn/any)

7.1 4

Campanyes específiques per incrementar el percentatge de la recollida selectiva

134,91

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Altres Residus AM

Descripció

L’acció consisteix a realitzar campanyes periòdiques per informar la població sobre la separació correcta de les

diferents fraccions de residus a les seves llars o comerços, així com la correcta deposició d’aquests en els diferents

contenidors de la via pública, deixalleria, etc.

Els objectius d’aquestes campanyes són incrementar la quantitat de residus recollits i disminuir el percentatge

d’impropis en les diferents fraccions, així com recordar la importància de la col•laboració ciutadana alhora d’assolir

millores ambientals en l’àmbit municipal per tal de superar els percentatges de reducció establerts al PROGREMIC per

l’any 2012, que són: una reducció del 75% del paper i cartró, el 55% de la matèria orgànica, el 75% del vidre generat i

un 25% pels envasos.



Xerrades sobre la correcta separació dels residus i difusió de bones pràctiques.

Punts d’informació i exposicions sobre les diferents fraccions de residus.

Es pot considerar la idea de regalar cubells de recollida selectiva domèstica.

Informar sobre la campanya a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web municipal, twitter, facebook, etc.)

S’estima que la mesura el 2020 arribarà a estalviar el 10% de les emissions atribuïdes al tractament dels residus.

Relació amb d’altres accions PAES 7.1/1 Implantació de la recollida de la fracció orgànica dels residus municipals (FORM)







Cost d’inversió (€), IVA inclòs Consell Comarcal

18.000, DIPUTACIÓ BARCELONA


N/A


Campanyes anuals realitzades 0,0


Percentatge de recollida selectiva N/A

133



(Tn/any)

7.2 3

Campanyes per reduir el consum domèstic de serveis d'aigua

6,58

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Altres Aigua (consum energètic de la potabilització i depuració)

AM

Descripció

L’acció consisteix a realitzar campanyes periòdiques per conscienciar la població sobre la importància de fer un ús

racional de l’aigua a nivell domèstic i donar a conèixer mesures d’estalvi, bones pràctiques, etc. per tal de reduir el

consum d’aigua entre la població.



Xerrades sobre l’ús racional de l’aigua i difusió de bones pràctiques.

Punts d’informació i exposicions sobre l'estalvi d'aigua.

Promocionar l’estalvi a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web municipal, twitter, facebook, etc.)

Es pot considerar la idea de regalar airejadors per a les aixetes o altres mecanismes estalviadors (reductors de cabal, reductors volumètrics, ...). La implantació massiva d’aquests mecanismes podria comportar un estalvi de fins el 20% d’aigua d’ús domèstic.

Creació d’un espai de participació en què la ciutadania pugui aportar i donar a conèixer les iniciatives ciutadanes per a l’estalvi d’aigua.

Les campanyes d’estalvi d’aigua solen tenir una resposta molt positiva per part de la població, amb un canvi dels hàbits

i el conseqüent estalvi en el consum d’aigua (5%). Considerant que el 80% del consum es consum privat, l’estalvi

aconseguit serà del 4%, la qual cosa implicarà un estalvi d’energia de bombament i tractament de la mateixa magnitud.




A21





Agència Catalana de l'Aigua


3.000,


1


Consum d’aigua domèstica (litres / hab.*dia) 13.685,56


Abastament d'aigua municipal N/A


134

A continuació es mostra un quadre resum de les accions proposades, amb el balanç econòmic i de consum energètic, així com la seva traducció en

emissions estalviades.

Vallromanes BALANÇ ENERGÈTIC kWh O kWhANY BALANÇ ECONÒMIC € o €/ANY EMISSIONS DE CO2EQ

CODI CODI ACCI

Ó TÍTOL TEMÀTICA

TIPOLOGIA

CALENDARI

CONSUM ACTUAL

CONSUM DE L'ACCIÓ

PROPOSADA

ESTALVI ACONSEGUIT

COST ACTUAL

COST DE L'ACCIÓ

PROPOSADA

ESTALVI ACONSEGUIT

PERÍODE D'AMORTITZACI

Ó (ANYS)

FACTOR D'EMISSIÓ EMPRAT

ESTALVI TCO2/ANY

1.1 1 Substitució dels fluorescents

per LED's

Edificis I equipaments municipals

CP Llarg

termini 83.507 116.188 13.283 € 8,75 0,481 40,17

1.1 2 Substitució dels tancaments

de fusta per alumini


CP Curt

termini 5.522 6.340 828 € 7,65 0,481 2,65

1.1 3 Instal.lació de vàlvules

termostàtiques


CP Mig

termini 12.059 3.740 825 € 4,53 5,80

1.1 4 Adquisició d'electrodomèstics

de classe A++


CP Llarg

termini 4.050 7.675 644 € 0,00 0,481 1,95

1.1 5 Creació de la figura del

Gestor Energètic


AM Curt

termini 1.167.003 1.096.983 70.020 156.563 8.000 9.393 € N/A 0,410 28,74

1.1 6 Implantació d'un sistema de

gestió energètica


CP Curt

termini 1.167.003 1.026.963 140.040 156.563 20.000 18.787 € 1,00 0,410 57,48

1.1 7 Programa de manteniment

dels edificis municipals


CP Curt

termini 863.207 837.311 25.896 124.460 10.000 3.733 € 3,00 0,461 11,94

1.3 1 Substitució de làmpades d'enllumenat per d'altres més

Enllumenat públic i

CP Llarg

termini 488.697 195.478 293.218 73.304 711.200 43.982 € 16,17 0,481 141,04

135

eficients (LED's) semàfors

1.3 2

Elaboració del Pla d’adequació de l’enllumenat

o d’un Pla director de l’enllumenat


semàfors PDR

Mig termini

- - N/Q N/Q 10.000 N/Q N/A N/Q N/Q

1.3 3 Disminució de la potència

contractada


semàfors CP

Curt termini

- - N/Q N/Q N/Q N/Q N/A N/Q N/Q

1.4 1 Campanya de renovació

d’electrodomèstics Sector domèstic AM

Curt termini

4.702.085 4.678.574 23.510 705.312 3.000 3.526 € 0,85 0,481 11,31

1.4 2 Campanya de renovació de

bombetes Sector domèstic AM

Curt termini

4.702.085 4.419.959 282.125 705.312 3.000 42.318 € 0,07 0,481 135,70

1.4 3 Campanya millora

d’aïllaments Sector domèstic AM

Curt termini

9.590.907 9.518.975 71.931 791.415 3.000 5.935 € 0,51 0,256 18,39

1.4 4 Ordenança de construcció

sostenible Sector domèstic PDR

Mig termini


1.4 5 Instar perquè la xarxa de gas

natural arribi al municipi Sector domèstic PDR

Mig termini


1.4 6 Renovació de calderes per

d’altres més eficients Sector domèstic AM

Curt termini

9.590.907 9.542.952 47.954 791.415 3.000 3.957 € 0,76 0,256 12,26

2.1 1 Adquisició d'un vehicle

elèctric per l'Ajuntament

Flota de vehicles

municipal (pròpia i

externalitzada)

CP Llarg

termini 4.797 4.077 720 671 5.000 100 € 24,81 0,267 0,19

2.1 2 Ús de biocombustibles

Flota de vehicles


externalitzada)

CP Llarg

termini 114.187 107.336 6.851 15.986 12.000 959 € 0,00 0,267 1,83

2.1 3 Canvi de vehicles per d'altres menys emissors quan acabin

la vida útil

Flota de vehicles


CP Llarg

termini 4.797 3.358 1.439 671 100.000 201 € 24,81 0,267 0,38

136

externalitzada)

2.1 4 Incorporació de criteris de

vehicles eficients en els plecs de contractació

Flota de vehicles


externalitzada)

CP Curt

termini 109.390 76.573 32.817 15.314 0,00 4.594 € 0,00 0,267 8,76

2.2 1 Increment de la freqüència i optimització dels serveis de

transport col—lectiu

Transport públic municipal

PDR Llarg

termini 16.061.151 15.900.540 160.611 2.248.561 N/Q 22.485 € N/A 0,262 42,04

2.3 1 Potenciació de la compra

local per disminuir necessitat de desplaçament

Transport privat i comercial

AM Mig

termini 16.061.151 15.900.540 160.611 2.248.561 3.000 22.485 € 0,13 0,262 42,04

2.3 2 Potenciació de "carpooling"

desde la web de l'Ajuntament Transport privat

i comercial AM

Mig termini

16.061.151 15.900.540 160.611 2.248.561 1.000 22.485 € 0,04 0,262 42,04

2.3 3 Recanvi de vehicles per

d’altres més eficients en el parc mòbil privat


AM Mig

termini 16.061.151 15.739.928 321.223 2.248.561 2.000 44.971 € 0,04 0,262 84,08

2.3 4 Xarxa de punts de recàrrega

per als vehicles elèctrics Transport privat

i comercial PDR

Mig termini

16.061.151 15.964.784 96.366 2.248.561 N/Q 13.491 € N/A 0,262 25,22

2.3 5 Adequació de carrers i de

senyalització per facilitar l'ús de la bicicleta


PDR Mig

termini - - N/Q N/Q 20.000 N/Q N/A N/Q N/Q

3.1 1

Ordenança municipal per a la regulació i foment de les

instal.—lacions fotovoltaiques i de solar tèrmica

Fonts d'energia renovables

PDR Mig

termini - - N/Q N/Q 0,00 N/Q N/A N/Q N/Q

3.1 2

Implantació d’instal.lacions solars fotovoltaiques als edificis i equipaments

municipals


ER Llarg

termini - - N/Q N/Q N/Q N/Q N/A N/Q N/Q

3.1 3

Instal.lació de calderes de biomassa per a ACS i

climatització d'equipaments municipals


PDR Mig


137

3.1 4 Instal.lació d'una caldera de

biomassa Fonts d'energia

renovables CP

Curt termini

- - 14.655 N/Q 12.000 2.313 € 5,19 0,481 7,05

4.2 1 Pla de mobilitat del municipi

o de la zona on s'ubica el municipi (PMU)

Plans de mobilitat o transport

PDR Curt


4.3 1

Inclusió de criteris que afavoreixen l'estalvi i

l'eficiència energètica i la inclusió d'energies renovables en els nous desenvolupaments

urbans

Criteris de renovació

urbana i nous desenvolupamen

ts urbans

PDR Mig


5.1 1 Incorporar criteris ambientals

en l'adquisició de béns i serveis municipals

Requisits d'eficiència energètica

PDR Curt


6.2 1

Bonificacions fiscals en la llicència d'obres per a la implantació d'energies

renovables

Incentius fiscals i ajuts

PDR Mig


6.2 2

Bonificacions fiscals en la llicència d’obres per a millores en l’eficiència

energètica dels habitatges o locals

Incentius fiscals i ajuts

PDR Mig


6.2 3 Bonificació fiscal per als

vehicles de baixes emissions Incentius fiscals

i ajuts PDR

Curt termini


6.3 1

Campanyes específiques per fomentar l'ús racional de

l'energia, energies renovables, etc

Sensibilització i treball amb xarxes locals

AM Curt

termini 14.292.992 14.221.527 71.464 1.496.728 1.000 927 € 1,08 0,330 23,57

6.3 2 Implantació de mesures tipus

50/50


CP Mig

termini 625.275 562.747 62.527 66.562 3.500 6.656 € 0,53 0,325 20,29

6.3 3 Visites d'avaluació energètica

als habitatges i petites activitats econòmiques


AM Curt

termini 14.292.992 14.221.527 17.866 1.496.728 1.200 1.870 € 0,64 0,330 5,89

138

A continuació

6.3 4 Premiar entitats que prenen

mesures per reduir les emissions de CO2


AM Mig


6.4 1 Cursos de conducció eficient

per a la població.

Formació i educació ambiental

AM Mig

termini 16.061.151 15.900.540 32.122 2.248.561 3.000 4.497 € 0,67 0,262 8,41

6.4 2 Sensibilització per a l'ús racional de l'energia als treballadors municipals


CP Curt

termini 1.167.003 1.108.653 58.350 163.380 0,00 8.169 € 0,00 0,410 23,95

6.4 3 Educació ambiental a les

escoles.


AM Curt


7.1 1 Implantació de la recollida de

la fracció orgànica dels residus municipals (FORM)

Residus CP Curt

termini - - N/Q N/Q 6.000 N/Q N/A N/Q 30,35

7.1 2 Implantació del compostatge

casolà o comunitari Residus AM

Curt termini

- - N/Q N/Q 12.000 N/Q N/A N/Q 10,79

7.1 4 Campanyes específiques per incrementar el percentatge

de la recollida selectiva Residus AM

Curt termini

- - N/Q N/Q 2.000 N/Q N/A N/Q 16,19

7.2 3 Campanyes per reduir el

consum domèstic de serveis d'aigua

Aigua (consum energètic de la potabilització i

depuració)

AM Mig

termini 342.138 328.453 13.685 51.320 2.000 2.052 € 0,97 0,481 6,58

139

5. PLA DE SEGUIMENT

5.1 INDICADORS DE SEGUIMENT DEL PAES

El Pla de Seguiment és, d’una banda, una eina operativa per a la gestió del PAES i, de l’altra, un

suport al municipi per presentar l’informe bianual de compliment del PAES a la DGEN (Direcció

General d’Energia de la Comissió Europea). Actualment, s’està a l’espera de la definició del model

de seguiment dels PAES que ha d’elaborar l’Oficina del Pacte d’Alcaldes.

Els indicadors de les accions s’estructuren en dues tipologies:

1) Indicadors de seguiment del PAES: que mostren el grau d’assoliment de la reducció de les

emissions de GEH i de consum d’energia expressades en el PAES. La Diputació ha definit uns

indicadors objectius entre els que estan alguns indicadors de la Xarxa de Ciutats i Pobles

cap a la Sostenibilitat que reflecteixen el resultat de la implantació de les actuacions

proposades en la reducció del consum d’energia i en la reducció de les emissions de GEH en

l’àmbit PAES. Sempre que ha estat possible s’utilitzen indicadors de la Xarxa de Ciutats i

Pobles cap a la Sostenibilitat (XCPS).

2) Indicadors de l’estat d’execució del PAES. objectiu i/o de xarxa influenciats: mostren el

grau d’execució de les accions previstes. Aquests poden ser:

A. Percentatge d’accions fetes en relació al total. Les accions es classificaran en fetes,

en curs i no fetes. Les accions continuades o periòdiques es consideraran fetes quan

s’hagin iniciat.

B. Percentatge de les accions no fetes respecte del total

La taula següent mostra els indicadors de SEGUIMENT i EXECUCIÓ per a cada acció definida en el

PAES de Vallromanes.

140

CODI

ACCIÓ TEMÀTICA TÍTOL

INDICADOR D’EXECUCIÓ

INDICADOR OBJECTIU/XARXA INFLUENCIAT_1



1.1 1 Edificis I


Substitució dels fluorescents per LED's

Nombre de fluorescents LED instal.lats



1.1 2 Edificis I


Substitució dels tancaments de fusta per alumini

Nombre de tancaments de fusta substituits



1.1 3 Edificis I


Instal.lació de vàlvules termostàtiques

Nombre de vàlvules termostàtiques



1.1 4 Edificis I


Adquisició d'electrodomèstics de classe A++

Nombre d'electrodomèstics eficients


1.1 5 Edificis I


Creació de la figura del Gestor Energètic

Creació figura gestor/a energètic




1.1 6 Edificis I


Implantació d'un sistema de gestió energètica

Implantació del sistema de gestió energètica




1.1 7 Edificis I


Programa de manteniment dels edificis municipals

Consum energia/superfície



1.3 1 Enllumenat

públic i semàfors

Substitució de làmpades d'enllumenat per d'altres més eficients (LED's)

Percentatge làmpades substituïdes respecte el total




1.3 2 Enllumenat

públic i semàfors

Elaboració del Pla d’adequació de l’enllumenat o d’un Pla director de l’enllumenat

Elaboració del Pla d’Enllumenat Municipal




141

1.3 3 Enllumenat

públic i semàfors

Disminució de la potència contractada

Percentatge quadres amb potència contractada ajustada a la potència instal•lada




1.4 1 Sector

domèstic

Campanya de renovació d’electrodomèstics

Nombre de campanyes renovació electrodomèstics/any



1.4 2 Sector

domèstic Campanya de renovació de bombetes

Nombre de campanyes

renovació de bombetes/any



1.4 3 Sector

domèstic Campanya millora d’aïllaments

Nombre de campanyes millora aïllaments/any



1.4 4 Sector

domèstic Ordenança de construcció sostenible

Redacció ordenança Consum final d'energia total

1.4 5 Sector

domèstic

Instar perquè la xarxa de gas natural arribi al municipi

Percentatge habitatges connectats a gas natural



1.4 6 Sector

domèstic

Renovació de calderes per d’altres més eficients

Nombre de campanyes renovació calderes eficients/any



2.1 1

Flota de vehicles


externalitzad

a)

Adquisició d'un vehicle elèctric per l'Ajuntament

Nombre de vehicles elèctrics de la flota municipal




2.1 2

Flota de vehicles


externalitzada)

Ús de biocombustibles

Percentatge ús de biocombustibles en la flota de vehicles municipals.




142

2.1 3

Flota de vehicles


externalitzada)

Canvi de vehicles per d'altres menys emissors quan acabin la vida útil

Percentatge vehicles de baixes emissions en la flota de vehicles municipals.



2.1 4

Flota de vehicles


externalitzada)

Incorporació de criteris de vehicles eficients en els plecs de contractació

Nombre de contractes amb clàusules de vehicles de baixes emissions



2.2 1 Transport

públic municipal

Increment de la freqüència i optimització dels serveis de transport col—lectiu

Increment freqüència: sí/no

Mobilitat de la població


2.3 1 Transport privat i

comercial

Potenciació de la compra local per disminuir necessitat de desplaçament

Nombre de campanyes Mobilitat de la població



comercial

Potenciació de "carpooling" desde la web de l'Ajuntament

Adequäció de la web: si/no




comercial

Recanvi de vehicles per d’altres més eficients en el parc mòbil privat

Percentatge de vehicles de baixes emissions (<120 g CO2/Km)




comercial

Xarxa de punts de recàrrega per als vehicles elèctrics

Nombre de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics



143


comercial

Adequació de carrers i de senyalització per facilitar l'ús de la bicicleta

Nombre d’adequacions i senyalitzacions instal•lades per a facilitar l’ús de la bicicleta.




3.1 1 Fonts

d'energia renovables

Ordenança municipal per a la regulació i foment de les instal.—lacions fotovoltaiques i de solar tèrmica

Redacció ordenança municipal per a l’energia solar


Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia

3.1 2 Fonts


Implantació d’instal.lacions solars fotovoltaiques als edificis i equipaments municipals

kWh/any aportats a xarxa


Grau d'autoabastament amb energies renovables

respecte consum total d'energia

3.1 3 Fonts


Instal.lació de calderes de biomassa per a ACS i climatització d'equipaments municipals

Nombre instal•lacions calderes de biomassa



3.1 4 Fonts


Instal.lació d'una caldera de biomassa

Caldera de biomassa a l'Ajuntament: si/no




4.2 1 Plans de

mobilitat o transport

Pla de mobilitat del municipi o de la zona on s'ubica el municipi (PMU)

Redacció del pla de mobilitat urbana




144

4.3 1

Criteris de renovació

urbana i nous desenvolupaments urbans

Inclusió de criteris que afavoreixen l'estalvi i l'eficiència energètica i la inclusió d'energies renovables en els nous desenvolupaments urbans

Nombre de nous edificis que afavoreixen l’estalvi i l’eficiència energètica




5.1 1 Requisits

d'eficiència energètica

Incorporar criteris ambientals en l'adquisició de béns i serveis municipals

Incorporació dels criteris en l’adquisició de productes


6.2 1 Incentius

fiscals i ajuts

Bonificacions fiscals en la llicència d'obres per a la implantació d'energies renovables

Nombre de bonificacions fiscals atorgades per construccions amb implantació d’energies renovables



6.2 2 Incentius

fiscals i ajuts

Bonificacions fiscals en la llicència d’obres per a millores en l’eficiència energètica dels habitatges o locals

Nombre de bonificacions fiscals atorgades per construccions de millora de l’eficiència energètica


6.2 3 Incentius

fiscals i ajuts

Bonificació fiscal per als vehicles de baixes emissions

Nombre de vehicles que obtenen bonificació fiscal per baixes emissions

145

6.3 1

Sensibilització i treball

amb xarxes locals

Campanyes específiques per fomentar l'ús racional de l'energia, energies renovables, etc

Nombre de campanyes/any




6.3 2


amb xarxes locals

Implantació de mesures tipus 50/50

Nombre equipaments amb aplicació mesura 50-50 o similar



6.3 3


amb xarxes locals

Visites d'avaluació energètica als habitatges i petites activitats econòmiques

Nombre de VAE realitzades



6.3 4


amb xarxes locals

Premiar entitats que prenen mesures per reduir les emissions de CO2

Nombre entitats que prenen mesures per reduir emissions

6.4 1 Formació i educació ambiental

Cursos de conducció eficient per a la població.

Nombre de cursos realitzats


Sensibilització per a l'ús racional de l'energia als treballadors municipals

Nombre de mesures de sensibilització



Educació ambiental a les escoles.

Consum energètic de l’escola



7.1 1 Residus

Implantació de la recollida de la fracció orgànica dels residus municipals (FORM)

Percentatge recollida selectiva matèria orgànica

Percentatge de recollida selectiva

146

7.1 2 Residus Implantació del compostatge casolà o comunitari

Nombre de compostadors domèstics i comunitaris en ús

7.1 3 Residus

Campanyes específiques per incrementar el percentatge de la recollida selectiva

Campanyes anuals realitzades

Percentatge de recollida selectiva

7.2 1

Aigua (consum

energètic de la

potabilització i depuració)

Campanyes per reduir el consum domèstic de serveis d'aigua

Consum d’aigua domèstica (litres / hab.*dia)

Abastament d'aigua municipal


del municipi de vallromanes - my covenant · 2016. 11. 30. · indicadors de seguiment del paes 139...

Documents