del risc d’inundació del -...
TRANSCRIPT
1
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Proposta de Pla de gestió
del risc d’inundació del
districte de conca fluvial
de Catalunya
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
2
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Índex del document
1 Introducció ................................................................................................................. 10
1.1 Les inundacions ................................................................................................... 10
1.1.1 El concepte del risc .......................................................................................... 11
1.1.2 Àrees amb risc potencial significatiu d’inundacions (ARPSI)............................. 12
1.2 Dades d’inundacions ............................................................................................ 12
1.2.1 Principals inundacions ocorregudes a Catalunya .............................................. 12
1.2.2 Quantificació dels danys causats per inundacions ............................................ 15
1.3 La gestió del risc .................................................................................................. 15
1.3.1 La gestió per conca hidrogràfica ....................................................................... 15
1.3.2 Regles essencials per a la gestió del risc d’inundació....................................... 16
1.4 Continguts del PGRI ............................................................................................. 17
2 Àmbit del Pla .............................................................................................................. 17
2.1 ARPSI fluvials....................................................................................................... 18
2.2 ARPSI costaneres ................................................................................................ 19
3 Marc legal ................................................................................................................... 21
3.1 Previsions normatives en matèria de restauració fluvial ....................................... 22
3.2 Previsions normatives en matèria de millora del drenatge d'infraestructures lineals
23
3.3 Previsions normatives en matèria de predicció d'avingudes ................................. 23
3.4 Previsions normatives en matèria de protecció civil .............................................. 24
3.5 Previsions normatives en matèria d'ordenació territorial i urbanisme .................... 25
3.6 Previsions normatives en matèria de promoció d’assegurances ........................... 26
4 Conclusions de l’avaluació preliminar del risc d’inundació (APRI) ....................... 27
4.1 Conclusions generals ........................................................................................... 27
4.2 Conclusions sobre la xarxa hidrogràfica emprada i les zones costaneres ............ 27
4.3 Anàlisi de la informació de perillositat i risc ........................................................... 28
4.4 Delimitació de les ARPSI ...................................................................................... 28
5 Resum de l’estat i els objectius ambientals de les masses d’aigua amb risc
potencial significatiu d’inundació .................................................................................... 29
5.1 ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava nord .................................... 30
5.2 ARPSI de la conca de la Muga i Mugueta ............................................................ 31
5.3 ARPSI de la conca del Fluvià ............................................................................... 31
5.4 ARPSI de la conca del Ter-Daró .......................................................................... 32
5.5 ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava sud ..................................... 34
5.6 ARPSI de la conca la Tordera .............................................................................. 34
5.7 ARPSI de les conques de les rieres del Maresme i rieres Metropolitanes ............ 35
5.8 ARPSI de la conca del Besòs ............................................................................... 36
5.9 ARPSI de la conca del Llobregat .......................................................................... 37
5.10 ARPSI de les conques de les rieres del Garraf ..................................................... 41
5.11 ARPSI de la conca del Foix .................................................................................. 41
5.12 ARPSI de les conques de les rieres de Tarragona nord i centre ........................... 42
5.13 ARPSI de la conca del Gaià ................................................................................. 42
5.14 ARPSI de la conca del Francolí ............................................................................ 43
5.15 ARPSI de les conques de les rieres Meridionals i rieres del Montsià .................... 43
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
3
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
5.16 ARPSI costaneres ................................................................................................ 44
6 Principis rectors i objectius ...................................................................................... 45
6.1 Principis generals ................................................................................................. 45
6.2 Objectiu principal .................................................................................................. 46
6.3 Objectius particulars per ARPSI ........................................................................... 47
6.3.1 ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava nord ................................ 47
6.3.2 ARPSI de la conca de la Muga i Mugueta ......................................................... 47
6.3.3 ARPSI de la conca del Fluvià ........................................................................... 47
6.3.4 ARPSI de la conca del Ter-Daró ....................................................................... 47
6.3.5 ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava sud .................................. 48
6.3.6 ARPSI de la conca de la Tordera..................................................................... 48
6.3.7 ARPSI de les conques de les rieres del Maresme i rieres Metropolitanes......... 48
6.3.8 ARPSI de la conca del Besòs ........................................................................... 49
6.3.9 ARPSI de la conca del Llobregat ...................................................................... 49
6.3.10 ARPSI de les conques de les rieres del Garraf ............................................. 49
6.3.11 ARPSI de la conca del Foix .......................................................................... 49
6.3.12 ARPSI de la conca de les rieres de Tarragona nord i centre ......................... 50
6.3.13 ARPSI de la conca del Gaià ......................................................................... 50
6.3.14 ARPSI de la conca del Francolí .................................................................... 50
6.3.15 ARPSI de les conques de les rieres Meridionals i rieres del Montsià ............ 50
6.3.16 ARPSI costaneres ........................................................................................ 51
7 Resum del contingut dels plans de protecció civil existents ................................. 51
7.1 Pla de protecció civil de Catalunya (PROCICAT) ................................................. 51
7.2 Pla especial d’emergències per inundacions a Catalunya (INUNCAT) ................. 52
7.2.1 Funcions de l’INUNCAT .................................................................................... 52
7.3 Plans d’actuació municipal (PAM) ........................................................................ 53
7.4 Plans d’autoprotecció (PAU) ................................................................................. 53
7.5 Altres plans i estudis relacionats: plans d’emergència d’embassaments .............. 54
7.6 Protocols de comunicació de la informació i prediccions de pluges amb manca de
drenatge local .................................................................................................................. 55
7.6.1 Protocols de comunicació de la informació i prediccions per situacions de mala
mar 55
7.6.2 Coordinació de comunicació de la informació i prediccions .............................. 55
7.6.3 Mesures desenvolupades per incrementar la percepció de risc i de les
estratègies d’autoprotecció .......................................................................................... 56
8 Sistemes i mitjans disponibles per a l’obtenció d’informació hidrològica ............ 57
8.1 Xarxa meteorològica............................................................................................. 57
8.2 Xarxa hidrològica .................................................................................................. 59
8.3 Sensorització per ARPSI ...................................................................................... 59
8.4 Xarxa costanera ................................................................................................... 60
9 Resum dels programes de mesures ......................................................................... 61
9.1 Programa de mesures de l’àmbit hidrològic del Pla de gestió del risc d’inundació
del districte de conca fluvial de Catalunya (PMH) ............................................................. 61
9.2 Mesures de Protecció Civil ................................................................................... 62
9.3 Mesures d’ordenació del territori i urbanisme ....................................................... 62
9.3.1 El planejament Territorial .................................................................................. 62
9.3.2 El planejament urbanístic ................................................................................. 63
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
4
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
9.4 Mesures de restauració fluvial .............................................................................. 67
9.5 Mesures costaneres ............................................................................................. 67
9.6 Mesures per promocionar les assegurances ........................................................ 67
10 Conjunt de mesures ................................................................................................... 67
10.1 Definició de les mesures ...................................................................................... 68
10.1.1 Classificació de les mesures ............................................................................. 69
10.1.2 Codificació de les mesures ........................................................................... 72
10.1.3 Fitxes de les mesures ................................................................................... 73
10.1.4 Criteris de priorització de les mesures .......................................................... 74
10.1.5 Costos i beneficis de les mesures ................................................................. 78
10.1.6 Responsables de les mesures ...................................................................... 78
10.2 Relació de mesures .............................................................................................. 79
10.3 Síntesi del pressupost .......................................................................................... 84
11 Incidència del canvi climàtic ..................................................................................... 86
11.1 L’experiència mundial ........................................................................................... 86
11.2 L’experiència catalana .......................................................................................... 88
11.3 Estratègia al PGRI per fer front al canvi climàtic ................................................... 90
12 Implementació i coordinació del PGRI ..................................................................... 90
12.1 Coordinació amb altres plans i programes ............................................................ 90
12.1.1 Coordinació amb el Pla de gestió del districte conca fluvial de Catalunya
(PGDCFC) ................................................................................................................... 90
12.1.2 Coordinació amb l’INUNCAT ........................................................................ 92
12.2 Indicadors del compliment i seguiment del PGRI .................................................. 92
12.3 Modificació, revisió i actualització del PGRI .......................................................... 98
13 Resum dels procesos d’informació pública, de consulta i d’avaluació ambiental
estratègica .......................................................................................................................... 98
13.1 Processos d’informació pública i consulta de l’avaluació preliminar del risc
d’inundació i dels mapes de perillositat i risc d’inundació ................................................. 98
13.2 Processos d’informació pública i consulta del PGRI ............................................. 99
13.2.1 Resum del tràmit d’informació pública .......................................................... 99
13.2.2 Resum dels tràmits de consulta interdepartamental i audiència institucional
100
13.2.3 Resum d’altres mecanismes de participació ............................................... 102
13.3 Avaluació ambiental estratègica ......................................................................... 107
13.4 Modificacions incorporades ................................................................................ 108
13.5 Mesures de difusió pública ................................................................................. 114
14 Llista d’autoritats competents ................................................................................ 115
14.1 Agència Catalana de l’Aigua (ACA) .................................................................... 116
14.2 Direcció General de Protecció Civil (DGPC) ....................................................... 117
14.2.1 Introducció .................................................................................................. 117
14.2.2 Finalitats ..................................................................................................... 117
14.2.3 Funcions ..................................................................................................... 118
14.2.4 Les autoritats de protecció civil ................................................................... 119
14.2.5 La Comissió Protecció civil ......................................................................... 119
14.2.6 Funcions ..................................................................................................... 119
14.2.7 Composició del ple ..................................................................................... 120
14.2.8 Composició de la comissió permanent ........................................................ 122
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
5
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
14.2.9 La coordinació d’emergències per inundacions a Catalunya ....................... 122
14.3 La Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme (DGOTU) ................. 126
14.3.1 Introducció .................................................................................................. 126
14.3.2 Funcions ..................................................................................................... 126
14.4 La Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar (DGSCM) ................ 127
14.5 Els ens locals i supramunicipals ......................................................................... 128
14.5.1 Municipis .................................................................................................... 128
14.5.2 Altres ens locals.......................................................................................... 129
14.6 Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ........................................................... 130
14.6.1 Introducció .................................................................................................. 130
14.6.2 Funcions ..................................................................................................... 130
14.7 Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació (DARPA) ............... 131
14.8 El Consorci de Compensació d’Assegurances (CCA) ......................................... 131
14.8.1 Introducció .................................................................................................. 131
14.8.2 Funcions i objectiu ...................................................................................... 131
14.9 Entitat Estatal d'Assegurances Agràries (ENEAA) .............................................. 132
14.9.1 Introducció .................................................................................................. 132
14.9.2 Funcions i objectiu ...................................................................................... 132
14.10 Altres organismes ........................................................................................... 132
14.10.1 Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) .............................................. 132
14.10.2 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) .................................... 134
Annex 01: Mapes de perillositat i risc d’inundació
Annex 02: Fitxes de les mesures
Índex de taules
Taula. 1. Síntesi de la probabilitat d’ocurrència de diversos episodis en funció del
número d’anys a tenir en compte. Font: Elaboració pròpia ............................. 11
Taula. 2. Resum de catàstrofes a Espanya. Font: Direcció General de Protecció Civil i
Emergències (DGPCE), Madrid 2012 ............................................................ 15
Taula. 3. Taula resum de les ARPSI fluvials. Font: Elaboració pròpia ........................... 19
Taula. 4. ARPSI costaneres del districte de conca fluvial de Catalunya ordenades per
codi, amb el seu nom i longitud (en quilòmetres). .......................................... 20
Taula. 5. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de les conques de les rieres de Costa
Brava nord. Font: IMPRESS 2013. Març 2014 ............................................... 30
Taula. 6. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de la conca de la Muga i Mugueta.
Font: IMPRESS 2013. Març 2014 .................................................................. 31
Taula. 7. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de la conca del Fluvià. Font:
IMPRESS 2013. Març 2014 ........................................................................... 32
Taula. 8. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de la conca del Ter-Daró. Font:
IMPRESS 2013. Març 2014 ........................................................................... 34
Taula. 9. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de les conques de les rieres de Costa
Brava sud. Font: IMPRESS 2013. Març 2014 ................................................ 34
Taula. 10. Estat de les masses d’aigua de l’ ARPSI de la conca de la Tordera. Font:
IMPRESS 2013. Març 2014 ........................................................................... 35
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
6
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Taula. 11. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de les conques de les rieres del
Maresme i rieres Metropolitanes de Barcelona. Font: IMPRESS 2013. Març
2014 ............................................................................................................... 36
Taula. 12. Estat de les masses d’aigua de l’ ARPSI de la conca del Besòs. Font:
IMPRESS 2013. Març 2014 ........................................................................... 37
Taula. 13. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de la conca del Llobregat. Font:
IMPRESS 2013. Març 2014 ........................................................................... 41
Taula. 14. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de les conques de les rieres del
Garraf. Font: IMPRESS 2013. Març 2014 ...................................................... 41
Taula. 15. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de la conca del Foix. Font: IMPRESS
2013. Març 2014 ............................................................................................ 42
Taula. 16. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de les conques de les rieres de
Tarragona nord i centre. Font: IMPRESS 2013. Març 2014 ........................... 42
Taula. 17. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de la conca del Gaià Font: IMPRESS
2013. Març 2014 ............................................................................................ 42
Taula. 18. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de la conca del Francolí Font:
IMPRESS 2013. Març 2014 ........................................................................... 43
Taula. 19. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de les conques de les rieres
meridionals i rieres del Montsià. Font: IMPRESS 2013. Març 2014 ................ 44
Taula. 20. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI costaneres. Font: IMPRESS 2013.
Març 2014 ...................................................................................................... 45
Taula. 21. Punts de control a les ARPSI del districte de conca fluvial de Catalunya. Font:
Elaboració pròpia ........................................................................................... 60
Taula. 22. Principals plans territorials sectorials aprovats a Catalunya. Font: Elaboració
pròpia ............................................................................................................. 63
Taula. 23. Tipus de mesura en funció de la fase del cicle de gestió del risc. Font:
Guidance for Reporting under the Floods Directive ........................................ 71
Taula. 24. Tipus de mesures proposades en el RDI. Font: Elaboració pròpia ................. 72
Taula. 25. Taula resum objectius de les mesures. Font: MAAMA ................................... 72
Taula. 26. Codi de les fases i tipologies de mesures proposades en el RDI. Font: MAAMA
...................................................................................................................... 73
Taula. 27. Relació de mesures prioritzades del PGRI per codi, títol, responsable .......... 78
Taula. 28. Ens consultats en el PGRI. Font: Elaboració pròpia ....................................... 79
Taula. 29. Relació de mesures del PGRI per codi, títol, responsable i prioritat ............... 82
Taula. 30. Relació de mesures del PGRI segons classificació ........................................ 83
Taula. 1. Resum del pressupost de les mesures .......................................................... 85
Taula. 2. Resum del pressupost en per actor de les mesures. ...................................... 86
Taula. 3. Relació d’indicadors de les mesures del PGRI. Font: Elaboració pròpia ........ 98
Taula. 4. Àmbits participatius per ARPSI. Font: Elaboració pròpia .............................. 103
Taula. 5. Punts centrals on concentrar els debats. Font: PGDCFC 2015 .................... 106
Taula. 6. Síntesi del procés d’avaluació ambiental estratègica del PGRI .................... 107
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
7
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Índex de figures
Figura 1.- El concepte del risc. Font: Elaboració pròpia ................................................. 12
Figura 2.- Mapa de les conques principals del districte de conca fluvial de Catalunya.
Font: Elaboració pròpia .................................................................................. 18
Figura 3.- Mapa de les ARPSI fluvials del districte de conca fluvial de Catalunya. Font:
Elaboració pròpia ........................................................................................... 18
Figura 4.- Mapa de les ARPSI costaneres del districte de conca fluvial de Catalunya.
Font: Elaboració pròpia .................................................................................. 19
Figura 5.- Mapa amb la posició de les diferents estacions de radar i de les
meteorològiques automàtiques de les xarxes del SMC, de l’ACA, i de la CHE.
Font: Tomeu 2013 .......................................................................................... 58
Figura 6.- Estructura dels plans territorials; Font d'informació: Frederic Ximeno. Avaluació
Ambiental Estratègica Conferència en el Col·legi d'Enginyers de Camins,
Canals i Ports (26.03.2008) ............................................................................ 62
Figura 7.- Estat dels Plans Directors urbanístics. Font: DGOTU .................................... 64
Figura 8.- Fases del cicle de gestió del risc: Prevenció, Protecció, Preparació i
Recuperació i revisió. Font: Elaboració pròpia ............................................... 69
Figura 9.- Exemple de fitxa de mesura. Font: elaboració pròpia ..................................... 73
Figura 10.- Períodes de retorn previstos per un esdeveniment de precipitació diària que es
va superar a finals del segle 20, de mitjana, una vegada durant un període de
20 anys ( 1981-2000 ). Una disminució en el període de retorn implica més
freqüents esdeveniments extrems de precipitació ( és a dir, menys temps entre
els esdeveniments de mitjana). Els diagrames de caixa mostren els resultats
de les projeccions a nivell regional la mitjana per a dos horitzons de temps de
2046-2065 i de 2081 a 2100, en comparació amb el 20 finals segle, i per tres
diferents escenaris d'emissions del IEEE ( B1, A1B , A2 ). Els resultats es
basen en 14 GCMs que contribueixen a la CMIP3 . El nivell d'acord entre els
models s'indica mitjançant la mida de la acolorit caixes ( en la qual el 50% de
les projeccions dels models estan continguts), i la longitud de les patilles
(indicant les projeccions màximes i mínimes de tots els models). .................. 87
Figura 11.- Desastres naturals en estats membres de la UE en el període 1980-2009.
Font: Mapping the impacts of natural hazards and technological accidents in
Europe. An overview of the last decade. EEA Technical report No 13/2010 ... 88
Figura 12.- Esquema del procés de participació dut a terme en cadascun dels 4 àmbits de
participació al DCFC. Font: PGDCFC 2015 ................................................. 103
Figura 13.- Àmbits de participació segons els quals es va organitzar els processos de
participació del DCFC Font: elaboració pròpia. ............................................ 103
Figura 14.- Esquema del procés de participació a Barcelona 1. Font PGDCFC 2015 .... 104
Figura 15.- Esquema del procés de participació a Barcelona 2. Font PGDCFC 2015 .... 105
Figura 16.- Esquema del procés de participació a Girona 1. Font PGDCFC 2015 ......... 105
Figura 17.- Esquema del procés de participació a Tarragona 1. Font PGDCFC 2015 .... 105
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
8
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Glossari de sigles i d’acrònims
ACA Agència Catalana de l'Aigua
APRI Avaluació preliminar del risc d’inundació
ARPSI Àrees amb risc potencial significatiu d'inundacions
CCA Consorci de Compensació d’Assegurances
CCAÇ Centre de Comandament Avançat
CE Comissió Europea
CECAT Centre de Coordinació Operativa de Catalunya
CRA Centres Receptors d’Alarmes
DARPA Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació
DCFC Districte de conca fluvial de Catalunya
DGPA Direcció General de Polítiques Ambientals
DGPC Direcció General de Protecció Civil
DGOTU Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme
DGSCM Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar
DI Directiva 2007/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23
d'octubre de 2007, relativa a l’avaluació i la gestió dels riscos d'inundació
DMA Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23
d'octubre de 2000 per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació
en l’àmbit de la política d’aigües
ENEAA Entitat Estatal d’Assegurances Agràries
ICGC Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
INUNCAT Pla Especial d'Emergències per Inundacions a Catalunya
MAPRI Mapes de perillositat i risc d’inundació
MAAMA Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient
OCCC Oficina catalana del Canvi Climàtic
OMR Objectius menys rigorosos
PEF Estudis de planificació de l’espai fluvial
PdM Programa de mesures del Pla de gestió del districte de conca fluvial de
Catalunya
PTSCEC Pla territorial sectorial de connectivitat ecològica de Catalunya
PGDCFC Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
PGRI Proposta de Pla de gestió del risc d'inundació del districte de conca
fluvial de Catalunya
PHN Pla Hidrològic Nacional
RDI Reial decret 903/2010, de 9 de juliol, d'avaluació i gestió del risc
d'inundació
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
9
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
RPH Decret 380/2006, de 10 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de la
planificació hidrològica
RDPH Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament del
domini públic hidràulic
SAPI Serveis d’Alerta Primerenca d’Inundacions
SEM Sistema d’Emergències Mèdiques
SMC Servei Meteorològic de Catalunya
T Període de retorn
TRLU Text refós de la Llei d’Urbanisme
TRPI Trams amb risc probable d’inundació
TRSI Trams amb risc significatiu d’inundació
XEMA Xarxa d’estacions meteorològiques automàtiques
XRAD Xarxa radar
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
10
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
1 INTRODUCCIÓ
La Proposta de Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
(PGRI) s’elabora en compliment de l’article 13 del Reial decret 903/2010, de 9 de juliol,
d’avaluació i gestió de riscos d’inundació (RDI), que transposa la Directiva 2007/60/CE del
Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre de 2007, relativa a l’avaluació i la gestió
dels riscos d'inundació (DI).
L’objecte principal del PGRI és integrar totes les mesures de les diferents administracions
amb competències en relació amb la gestió dels riscos d’inundació. Aquestes mesures s’han
adoptar a cada àrea amb risc potencial significatiu d’inundació (ARPSI), identificada l’any
2011 a l'avaluació preliminar del risc d’inundació (APRI) del districte de conca fluvial de
Catalunya (DCFC), a fi d’assolir els objectius de la gestió del risc d'inundació establerts i
centrant la seva atenció en la reducció de les conseqüències adverses potencials de la
inundació per a la salut humana, el medi ambient, el patrimoni cultural, l'activitat econòmica i
les infraestructures.
De conformitat amb l’article 11.4 del RDI, el PGRI inclou tots els aspectes de la gestió del
risc d'inundació, centrant-se en la prevenció, protecció i preparació, incloses la previsió
d'inundacions i els sistemes d'alerta primerenca, i tenint en compte les característiques de
l’ARPSI considerada i de la informació de perillositat i risc tramitada l’any 2014 en els mapes
de perill i risc d’inundació (MAPRI).
En el disseny de les mesures contingudes en el PGRI s’han tingut en compte aspectes
pertinents tals com els costos i beneficis, l'extensió de la inundació i les vies d'evacuació
d'inundacions, les zones amb potencial de retenció de les inundacions i les planes al·luvials
naturals, els objectius mediambientals fixats a l'article 92 bis del Text refós de la Llei
d'aigües, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, la gestió del sòl i de
l'aigua, l'ordenació del territori, l’ús del sòl, la conservació de la naturalesa, la navegació i les
infraestructures de ports.
1.1 Les inundacions
Les inundacions són fenòmens naturals que no es poden evitar i que tenen lloc de manera
recurrent en àrees concretes del territori denominades zones inundables. No obstant això, la
pressió antròpica sobre el medi i els efectes del canvi climàtic estan modificant la magnitud i
la freqüència d’aquests fenòmens, així com el seu impacte negatiu. La transformació del
medi està tenint una notable incidència sobre els processos que regeixen el cicle hidrològic i,
més en concret, en aquells lligats a les avingudes, com són la transformació pluja -
escorrentiu, la propagació de riuades, etc. D’altra banda, l’ocupació de les zones
potencialment inundables augmenta la magnitud dels danys que es poden produir.
Si es fa un repàs a la història recent de Catalunya, es pot apreciar com les inundacions han
ocasionat quantioses pèrdues materials i humanes. Per aquest motiu, les diferents
administracions competents porten treballant dècades en la implementació de mesures
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
11
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
destinades a mitigar i a prevenir els danys produïts per aquestes inundacions. Durant tot
aquest temps, tant els criteris i les metodologies com les tècniques aplicades han
evolucionant des de solucions estructurals fins a les respostes holístiques actuals, que
integren mesures de gestió del territori, del risc i de l’emergència, i que s’han articulat
mitjançant una legislació que incorpora tots aquests conceptes i ofereix un marc d’actuació
integral.
Aproximadament, un 15% del territori urbanitzat del DCFC o conques internes de Catalunya
es troba exposat al risc d’inundacions associat al desbordament dels cursos fluvials o de la
dinàmica litoral. Fet que s’agreuja si es té en compte l’alta densitat de les infraestructures
existents.
1.1.1 El concepte del risc
El risc d’inundació és la combinació de la probabilitat que es produeixi una inundació i de les
seves possibles conseqüències negatives per a la salut humana, el medi ambient, el
patrimoni cultural, l'activitat econòmica i les infraestructures. Per a la seva valoració objectiva
s’utilitza l’anàlisi del risc, que és el resultat de combinar els conceptes de perill i
vulnerabilitat:
Perill es defineix com el conjunt d’aspectes naturals, no socials, d’un fenomen que té incidència en el risc, és a dir, en el dany esperat. Té dues components relacionades:
- La intensitat amb la que es produeix una inundació, en funció de les
condicions d’aquesta i que ve definida per les característiques del flux. Aquestes característiques es poden simplificar com una combinació del calat, la velocitat, el temps de permanència i la capacitat de transport.
- La freqüència, que es defineix, en general, d’acord amb al concepte
estadístic de la probabilitat d’ocurrència.
-
Taula. 1. Síntesi de la probabilitat d’ocurrència de diversos episodis en funció del número d’anys a tenir en compte. Font: Elaboració pròpia
* La probabilitat seria de 0,2%.
Vulnerabilitat d’un element front al perill d’una inundació, quantificació de com aquest
element es pot veure afectat (res, poc, molt o totalment), en funció de les
característiques de l’element (activitat, persona…) en una situació concreta i de la
magnitud de la inundació.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
12
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Figura 1.- El concepte del risc. Font: Elaboració pròpia
1.1.2 Àrees amb risc potencial significatiu d’inundacions (ARPSI)
Les ARPSI són les zones on existeix un risc potencial significatiu d’inundació, a partir de les
quals, prèvia identificació, es varen elaborar els mapes de perillositat i de risc. D’acord amb
el mandat del RDI i prenent com a base les ARPSI i aquests mapes de perillositat, el PGRI
incorpora les mesures per tal de reduir els danys esperats en els trams amb major risc.
La identificació de les ARPSI es va desenvolupar dins el document d’avaluació preliminar del
risc d’inundació (APRI).
Per a la seva identificació, es van seguir les indicacions establertes per la Comissió Europea
i el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAAMA) i es van adaptar a les
característiques singulars de les conques internes de Catalunya. Aquesta metodologia
presenta algunes diferències en funció de l’origen de la inundació, distingint entre les
originades per desbordament dels cursos fluvials i aquelles altres produïdes per la marea i
l’embat de mar sobre la línia de costa.
La xarxa hidrogràfica representativa es va fer aplicant diversos criteris entre els quals
destaquen: si la superfície vessant és superior a 10 km2, si era massa d’aigua i si les
diverses demarcacions territorials de l’ACA van identificar el tram com destacable.
Una descripció amb més detall sobre aquesta metodologia es pot consultar a la pàgina web
de l’ACA.
1.2 Dades d’inundacions
1.2.1 Principals inundacions ocorregudes a Catalunya
A Catalunya en el període 1900-2011 s'han recollit un total de 386 episodis que han
provocat inundacions. Si s’atén al nombre d’inundacions històriques que han afectat
Catalunya entre 1301 i 2012, el màxim es troba al Ter en el seu pas per Girona, amb un total
de 134 inundacions amb danys considerables L'anàlisi de l'evolució de les inundacions a
Catalunya des del segle XIV permet constatar una tendència a l'increment de danys que han
provocat, conseqüència de l'ús creixent del sòl en les proximitats de les lleres.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
13
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
A l’estudi fet per Riskat i segons les dades del projecte Rinamed, les inundacions més
importants a Catalunya, pel que fa pèrdua de vides humanes, són: les dels anys 1863, amb
33 morts; 1874, amb 600 morts i 700 habitatges destruïts; 1907, amb 29 morts i 110,
habitatges destruïts; 1940, amb 90 morts i 380 cases afectades; 1962, amb 815 víctimes
(entre morts i desapareguts); 1971, amb 19 morts i 450 fàbriques afectades; 1982, amb 6
morts, i el 1994, amb 14 morts. Hi ha hagut altres episodis amb pèrdua de vides humanes,
però ja amb un nombre inferior.
1902, 11 de desembre: desbordament del Ter, l’Onyar i el Güell amb inundacions a
Girona.
1907, 7-12 d’octubre i 23-24 d’octubre: inundacions generalitzades, de les quals
destaquen la riuada del riu Ter, amb fortes destrosses en el curs baix i inundacions a
Girona; la riuada del Llobregat, amb 1.500 m3/s a Martorell, i el desbordament de
l’Ebre amb 1.200 m3/s.
1940, 17-20 d’octubre, "Aiguat de Sant Lluc": Es considera una de les inundacions
catastròfiques més greus del segle XX. Va afectar tant el nord com el sud de
Catalunya. A Girona, les aigües del Ter van pujar de 7 metres per sobre el nivell
ordinari (2.350 m3/s a Sau), la Muga va inundar tota la plana empordanesa (1.200
m3/s a Castelló d’Empúries) i el Llobregat també es va desbordar (amb un cabal a
Martorell de 2.200 m3/s). En total, es van produir més de 90 morts i unes pèrdues
estimades en aquell moment de prop de 120 milions de pessetes (és a dir uns 0,72
milions d’euros de l’època) a tota Catalunya.
1962, 25 de setembre: és la pitjor inundació que s’ha registrat a Catalunya i en tot
l’Estat espanyol durant el segle passat. El balanç va ser de 815 víctimes (entre morts
i desapareguts) i 2.650 milions de pessetes en pèrdues materials estimades en
aquell moment (és a dir uns 16 milions d’euros de l’època). Va ser una inundació
sobtada, de grans proporcions, conseqüència d’una pluja de més de 250 mm en
menys de 3 hores que van provocar el desbordament del Besòs, del Llobregat (1.550
m3/s a Martorell) i de gran part dels torrents. Entre el 10 i 14 d’octubre d’aquest
mateix any es va produir una inundació a Girona amb pèrdues econòmiques
valorades estimades en aquell moment en uns 150 milions de pessetes (és a dir uns
0,9 milions d’euros de l’època). Entre el 4 i el 7 de novembre van haver avingudes al
Llobregat i conca del Besós.
1970, 11 i 12 de octubre: l'Onyar, el Güell, la riera de la Maçana i el Galligans van
provocar tres inundacions en una sola nit, que van afectar tres quartes parts de la
ciutat de Girona, amb pèrdues valorades en uns 500 milions de pessetes estimades
en aquell moment (és a dir uns 0,9 milions d’euros de l’època).
1971, 20 de setembre: pluges molt fortes en gran part de Catalunya amb inundacions
a les comarques de Girona i Barcelona. També a la Tordera, el Güell i altres rius es
va produir el desbordament. El Llobregat va registrar el màxim cabal del segle, amb
3080 m3/s. El balanç fou de pèrdues de 7000 milions de pessetes i 19 víctimes
mortals.
1982, 6-8 de novembre: les inundacions van afectar principalment el Pirineu Oriental
i Central. Andorra i el sud de França també en van patir les conseqüències. Les
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
14
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
pluges van superar els 500 mm, en 48 h, a diversos llocs i es van desbordar molts
rius, entre ells el Llobregat, amb 1.250 m3/s a la Baells, el Segre, amb 1886 m3/s a
Oliana i 3200 m3/s a Lleida. A Catalunya, el balanç va ser de 14 morts i uns 45.000
milions de pessetes en aquell moment en pèrdues (és a dir uns 270 milions d’euros
de l’època).
1983, 6-8 de novembre: aquest episodi es va produir un any després de les
inundacions catastròfiques de 1982. Va afectar principalment les comarques litorals i
el Baix Llobregat, on encara s’estaven reconstruint les àrees afectades l’any anterior.
1986, 28 de setembre a 2 de octubre: les inundacions van afectar València i
Catalunya, i es va produir una víctima mortal a Catalunya.
1987, 28 de setembre a 5 de octubre: les pluges van produir inundacions a
Catalunya i sud de França. A Barcelona van caure més de 400 mm i es van produir
10 víctimes mortals.
1988, 12 de novembre: inundacions a les comarques del litoral (desbordament del
Llobregat i del Fluvià) que van afectar també el sud de França, amb un balanç total
de.9 morts.
1994, 9-10 d’octubre o "Aiguat de Santa Tecla". Van ser les inundacions més
catastròfiques de la dècada dels 90. Sobretot, per les seves conseqüències a
Tarragona, tot i que també va afectar el Vallès i diversos punts de la Costa Brava.
Van morir 10 persones i les pèrdues econòmiques van superar els 35.000 milions de
pessetes en aquell moment (és a dir uns 210 milions d’euros de l’època).
La dècada dels 90 va estar molt més marcada per les inundacions de cop, imprevistes i de
poc recorregut geogràfic, principalment riuades, provocant víctimes mortals i greus danys
econòmics, com van ser l’episodi del 3 de setembre de 1996, amb pèrdues de l’època de
més de 12 M€ i un mort en el Maresme.
Al juny de l’any 2000 una gran tromba d’aigua va produir danys a les comarques del Bages,
Anoia, Baix Llobregat i Baix Penedès. Com a conseqüència d’aquest episodi van morir 5
persones. Els danys materials més destacables van ser la destrucció parcial de les
infraestructures del recinte del Monestir de Montserrat, així com la destrucció total del pont
de la NII sobre la riera de la Magarola, a Esparreguera (construït recentment). En total, els
danys es van valorar en més de 65 M€ de l’època.
Al setembre de 2006, els aiguats van afectar sobretot a les comarques del litoral i prelitoral
de Tarragona i Barcelona, causant danys que es van avaluar en 73 M€ de l’època, que
també inclouen els danys que es van produir per un tornado.
Amb posterioritat, encara que fora del DCFC, cal destacar l’episodi de la Val d’Aran de 2013
en el qual, tot i que no es van produir pèrdues humanes, i les pèrdues econòmiques van
representar 31,6 M€ del 2013 (19,6 M d’euros per béns privats assegurats i 12 M d’euros per
carreteres i pel sistema de sanejament).
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
15
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
1.2.2 Quantificació dels danys causats per inundacions
Les inundacions són la catàstrofe natural que major dany genera a Espanya. Segons el
Consorci de Compensació d’Assegurances (CCA) i l’Institut Geològic i Miner d’Espanya
(IGME), els danys per inundacions s’estimen en total en una mitjana de 800 M€/any.
ANYS INUNDACIONS ALTRES
FENOMENS
PERCENTATGE
INUNDACIONS
TOTALS
M€
1995-2006 247 614 28,7 861
2007 11 7 61,1 18
2008 6 13 31,6 19
2009 6 30 16,7 36
2010 12 36 25,0 48
2011 9 32 22,0 41
TOTAL 291 732 28,4 1.023
Taula. 2. Resum de catàstrofes a Espanya. Font: Direcció General de Protecció Civil i Emergències (DGPCE), Madrid 2012
Pel que fa als danys materials, a tall d’exemple cal destacar que només en béns assegurats,
en el període 1971-2012 i segons les estadístiques del Consorci de Compensació
d’Assegurances, el 42,9% dels expedients tramitats van ser deguts a danys per inundacions,
que van suposar el 60,3% del total de las indemnitzacions, les quals, de mitjana, suposen
més de 130 M€/any.
En relació als danys produïts a l’activitat agrícola, gestionats a través de la Entitat Estatal
d’Assegurances Agràries (ENEAA) i Agroassegurances, es compta amb les dades de
l’Informe Anual 2011 d’Agroassegurances, segons el qual el nombre de sinistres per
sequera a nivell estatal van ascendir a 4.323 sinistres i a 1.825 sinistres els ocasionats per
inundacions. A tall d’exemple, també cal destacar que les indemnitzacions per danys per la
sequera en el sector agrari l’any 2012 van ser de 210.642.756 € i per inundacions
19.551.000 €.
1.3 La gestió del risc
1.3.1 La gestió per conca hidrogràfica
A nivell europeu, els plans de gestió del risc d'inundació i els plans hidrològics són elements
d'una gestió integrada de la conca i d'aquí la importància de la coordinació entre ambdós
processos guiats per la DI i la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de
23 d'octubre de 2000 per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la
política d’aigües (DMA), respectivament. Aquesta necessitat de coordinació està recollida
tant en ambdues disposicions com en diferents documents i recomanacions adoptats en
diversos fòrums internacionals.
En els plans de gestió del risc d'inundació es potencien el tipus de mesures conduents a
millorar l'estat de les masses d'aigua, reforçades també per l'obligació de complir els
objectius ambientals de la DMA, per la qual cosa augmenta considerablement la necessitat
d'enfocar la gestió del risc d'inundació cap a mesures no estructurals, sostenibles i eficients.
Es tracta, entre d’altres actuacions, d'intervencions basades en les infraestructures verdes i
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
16
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
mesures associades, com les de retenció natural d'aigua (NWRM), de forma compatible amb
les adoptades en l'àmbit de la DMA.
D’acord amb el que recull la DI en el seu considerant 2, les inundacions són fenòmens
naturals que no es poden evitar, és a dir, s’ha d'aprendre a conviure amb les inundacions.
Les mesures per reduir el risc han d'anar encaminades cap a la disminució de la
vulnerabilitat dels béns exposats a la inundació. Sobretot, tenint en compte els estudis sobre
escenaris futurs de canvi climàtic que afecten a les variables hidrològiques.
1.3.2 Regles essencials per a la gestió del risc d’inundació
A més d’allò establert en la DI, per a la gestió del risc s’utilitzen les nou regles essencials
desenvolupades en el document editat per la UNESCO "Flood Risk Management: A
Strategic Approach. 2013" que són congruents amb la DI i el RDI. Aquestes són les
següents :
A. Acceptar que la protecció absoluta no és possible i planificar tenint en compte els
accidents. S'ha d'acceptar que un cert grau d'error és gairebé inevitable i això fa que
s'emfatitzi en la millora de la capacitat de recuperació o resiliència.
B. Promoure algunes inundacions com una cosa desitjable. Les inundacions i les planes
d'inundació proporcionen terrenys agrícoles fèrtils i de gran valor ambiental. Donar
espai al riu manté els ecosistemes aquàtics i associats en bon estat i redueix la
possibilitat d'inundacions en altres àrees.
C. Fonamentar les decisions en la comprensió dels riscos i les incerteses. Un equilibri
explícit entre els riscos reduïts, les oportunitats promogudes i els recursos necessaris
és fonamental per a la gestió del risc d'inundacions. Les incerteses dins de les dades
i els models han de ser reconegudes de manera explícita.
D. Tenir en compte que el futur serà diferent al passat. Canvis futurs (clima , societat,
condició estructural i d'altres classes) poden influir profundament en el risc
d'inundació. El desenvolupament d'estratègies d'adaptació permet als gestors de
riscos d'inundació poder respondre a la realitat del futur a mesura que aquest
evoluciona.
E. Implementar un conjunt de respostes i no recolzar-se en una sola mesura. La gestió
integrada implica considerar la major quantitat possible d'accions. Això inclou
mesures per reduir la probabilitat i mesures per reduir les conseqüències (exposició i
vulnerabilitat) de les inundacions.
F. Emprar els recursos limitats de manera eficient i apropiada per reduir el risc. Els
recursos utilitzats han d'estar relacionats amb la reducció del risc i amb la promoció
d'oportunitats ambientals, econòmiques i socials. No s'haurien d'emprar estàndards
de protecció generalitzats i universals.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
17
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
G. Ser clar amb les responsabilitats de govern i d’acció. Els governs, les empreses, les
comunitats i els ciutadans/es han de ser participants actius - tots compartint la
responsabilitat i contribuint al sosteniment fiscal i financer en un marc clar de
col·laboració.
H. Comunicar el risc i la incertesa de manera àmplia i eficaç. La comunicació efectiva de
riscos permet una millor preparació i contribueix a garantir el suport a les mesures de
mitigació en cas necessari.
I. Reflectir el context local i integrar la planificació d’inundacions amb altres processos
de planificació. L'estratègia designada i seleccionada per a una determinada ubicació
reflectirà els riscos específics als quals s'enfronta.
1.4 Continguts del PGRI
L’estructura i continguts s’han elaborat d’acord amb el que preveu el RDI, així com les guies
del grup de treball d’inundacions de la Comissió Europea i les del grup de treball
d’inundacions de l’Estat espanyol. L’índex d’apartats és:
Àmbit del PGRI
Marc legal
Conclusions de l’avaluació preliminar del risc d’inundació (APRI)
Resum de l’estat i els objectius ambientals de les masses d’aigua amb risc potencial significatiu d’inundació
Principis rectors i objectius.
Resum dels plans de protecció civil existents
Sistemes i mitjans disponibles per a l’obtenció d’informació hidrològica
Resum dels programes de mesures
Conjunt de mesures
Incidència del canvi climàtic
Implementació i coordinació del PGRI
Resum dels processos d’informació pública i consulta
Llista d’autoritats competents
El PGRI té dos annexos, el primer correspon als Mapes de perillositat i risc d’inundació i el segon a les Fitxes de les mesures.
2 ÀMBIT DEL PLA
L’àmbit territorial d’aquest programa és el DCFC, que té una extensió de 16.428 km2, i el
conformen, segons l’article 2 del Decret 31/2009, de 24 de febrer, pel qual es delimita l’àmbit
territorial del DCFC, les conques i subconques dels rius Muga, Fluvià, Ter, Daró, Tordera,
Besòs, Llobregat, Foix, Gaià, Francolí i Riudecanyes, i les conques de totes les rieres
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
18
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
costaneres entre la frontera amb França i el desguàs del riu Sénia, així com les aigües
costaneres associades.
Figura 2.- Mapa de les conques principals del districte de conca fluvial de Catalunya. Font: Elaboració pròpia
2.1 ARPSI fluvials
Les conques i subconques hidrogràfiques anteriors s’han agrupat en 15 ARPSI, les quals
foren identificades a l’avaluació preliminar del risc d’inundació l’any 2011, segons
s’especifica a continuació:
Figura 3.- Mapa de les ARPSI fluvials del districte de conca fluvial de Catalunya. Font: Elaboració pròpia
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
19
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Nom ARPSI Àrea
Conques de rieres de Costa Brava nord 184
Conca de la Muga i Mugueta 966
Conca del Fluvià 977
Conca del Ter - Daró 3.421
Conques de les rieres de Costa Brava sud 328
Conca de la Tordera 883
Conques de les rieres del Maresme i Metropolitanes 420
Conca del Besòs 1.024
Conca del Llobregat 4.972
Conques de les rieres del Garraf 415
Conques de les rieres de Tarragona nord i centre 351
Conca del Foix 312
Conca del Gaià 425
Conca del Francolí 858
Conques de les rieres Meridionals i Montsià 890
Total Àrea [Km2] 16.426
Taula. 3. Taula resum de les ARPSI fluvials. Font: Elaboració pròpia
2.2 ARPSI costaneres
La determinació de les 28 ARPSI costaneres d'aquesta demarcació hidrogràfica foren
identificades a l’avaluació preliminar del risc d’inundació l’any 2011, comparant els nivells del
mar excepcionalment elevats (període de retorn de 500 anys ) amb les cotes actuals del
terreny, segons s’especifica a continuació.
Figura 4.- Mapa de les ARPSI costaneres del districte de conca fluvial de Catalunya. Font: Elaboració pròpia
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
20
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Codi ARPSI Nom de l’ARPSI Longitud
ES100_APSFR_C01_010 Alcanar 2,04
ES100_APSFR_C02_010 Mont-Roig del Camp - Cambrils 12,17
ES100_APSFR_C03_010 Cambrils - Salou 8,46
ES100_APSFR_C04_010 Vila-Seca 2,08
ES100_APSFR_C05_010 El Vendrell - Vilanova i la Geltrú 22,48
ES100_APSFR_C05_020 Tarragona - Altafulla 2,18
ES100_APSFR_C05_030 Torredembarra - Roda de Barà 5,86
ES100_APSFR_C06_010 Sitges - Viladecans 10,82
ES100_APSFR_C08_010 Maresme-1 21,88
ES100_APSFR_C08_020 Maresme-2 24,83
ES100_APSFR_C08_030 Maresme-3 13,93
ES100_APSFR_C08_040 Maresme-4 16,34
ES100_APSFR_C10_010 Tossa de Mar 0,36
ES100_APSFR_C11_010 Girona Centre (Pals) 1,23
ES100_APSFR_C11_020 Girona Centre (El Ter Vell) 2,01
ES100_APSFR_C11_040 Girona Centre (Riells) 0,88
ES100_APSFR_C12_010 L'Escala - Castelló d'Empúries 10,44
ES100_APSFR_C13_010 Castelló d'Empúries - Roses 9,76
ES100_APSFR_C14_010 Girona Nord (Cadaqués) 1,30
ES100_APSFR_C14_030 Llançà 3,46
ES100_APSFR_C16_010 Tarragona (Torre dels Escipions) 2,40
ES100_APSFR_C17_010 Tarragona (Punta de la Móra) 0,44
ES100_APSFR_C18_010 Barcelona (Port de Barcelona) 9,83
ES100_APSFR_C19_010 Lloret de Mar 1,41
ES100_APSFR_C20_010 Calonge - Palamós 4,41
ES100_APSFR_C21_010 Calella de Palafrugell 1,09
ES100_APSFR_C22_010 Garraf 0,39
ES100_APSFR_C23_010 Platja d'Aro 1,72
Taula. 4. ARPSI costaneres del districte de conca fluvial de Catalunya ordenades per codi, amb el seu nom i longitud (en quilòmetres).
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
21
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
3 MARC LEGAL
El PGRI és l’instrument que incorpora les mesures de preparació, prevenció, protecció i
recuperació davant el risc d’inundacions que correspon adoptar a les diverses
administracions a l’àmbit del DCFC.
El PGRI s’emmarca, per tant, en la normativa de gestió dels riscs d’inundacions constituïda
per la DI i la seva norma de transposició a l’ordenament jurídic espanyol, el RDI, norma de
transposició que, amb caràcter general, té caràcter de legislació bàsica.
La normativa esmentada dissenya un sistema de planificació adreçat a obtenir un adequat
coneixement i l’avaluació dels riscs associats a les inundacions i a assolir una actuació
coordinada de totes les administracions públiques i la societat per reduir les conseqüències
negatives associades a aquest tipus de fenòmens per a la salut humana, el medi ambient, el
patrimoni cultural, l’activitat econòmica i les infraestructures.
En primer lloc, s’estableix el deure de l’administració hidràulica d’elaborar, en col·laboració
amb les autoritats de protecció civil i la participació de l’administració competent en matèria
de costes, una avaluació preliminar del risc d’inundació, per tal de determinar les zones del
territori en les quals existeix un risc potencial d’inundació significatiu o en les quals la
materialització d’aquest risc es pot considerar com a probable (article 7 del RDI).
Amb posterioritat s’elaboraren uns mapes de perillositat per inundació i de risc d’inundació
per a les zones identificades a l’avaluació preliminar del risc d’inundació i on cal representar
gràficament, respectivament, les zones on es concreten els diferents nivells de probabilitat
d’inundació, així com el tipus d’afecció potencial de les inundacions a les persones, el medi
ambient, el patrimoni cultural, l’activitat econòmica i les infraestructures (articles 8 i 9 del
RDI).
A partir d’aquesta avaluació i el coneixement dels riscs d’inundació, les diferents
administracions han d’elaborar i aprovar uns programes de mesures que incloguin els
aspectes relatius a les inundacions que siguin de la seva competència (article 13.1 RDI).
Aquests programes de mesures s’han d’integrar després en un únic instrument, el PGRI que
inclou tots els aspectes de la gestió del risc d’inundació a cada demarcació hidrogràfica,
incloent-hi la prevenció, la protecció i la preparació, inclosos els sistemes de previsió i
d’alerta primerenca (articles 11 i 13 del RDI).
La lletra h) de l’annex del RDI relaciona quines són les mesures que han d’incorporar-se al
PGRI un cop aprovades per les corresponents administracions sectorials mitjançant
programes de mesures. A continuació és fa un resum de les disposicions normatives més
rellevants que incideixen en cadascuna de les mesures previstes al RDI.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
22
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
3.1 Previsions normatives en matèria de restauració fluvial
En la regulació de les mesures de restauració fluvial hi conflueixen diversos títols
competencials: regulació dels forests, protecció del medi ambient i dels espais naturals,
urbanisme i règim local, pel què fa als béns comunals, a més a més de la legislació d’aigües,
pel què fa al règim d’usos en domini públic hidràulic i zones de policia i servitud.
En matèria forestal, correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la regulació
i el règim d’intervenció administrativa i usos de la forest, dels aprofitaments i els serveis
forestals i de les vies pecuàries de Catalunya, sense perjudici de la legislació bàsica en la
matèria sobre protecció de forests, aprofitaments forestals i vies pecuàries. La regulació
d’aquesta matèria es troba a la legislació de forests, les bases de la qual s’estableixen a la
Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Forests.
Pel que fa al medi ambient i els espais naturals correspon a la Generalitat la competència
compartida en matèria de medi ambient i la competència per a l’establiment de normes
addicionals de protecció. Aquesta competència compartida inclou, entre d’altres matèries,
l’establiment i la regulació dels instruments de planificació ambiental i del procediment de
tramitació i aprovació d’aquests instruments, la regulació dels recursos naturals, de la flora i
la fauna, de la biodiversitat i les mesures de protecció de les espècies i el règim
sancionador.
En matèria d’espais naturals, correspon a la Generalitat la competència exclusiva que,
respectant la legislació bàsica estatal, inclou, en tot cas, la regulació i la declaració de les
figures de protecció, delimitació, planificació i gestió d’espais naturals i d’hàbitats protegits
situats a Catalunya. En aquesta matèria cal destacar la regulació bàsica continguda a la Llei
42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat. Aquesta regulació es
completa amb les disposicions que amb aquest caràcter aprovi l’Estat i les aprovades per la
Generalitat entre les quals cal destacar la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals
d’àmbit autonòmic, i la Llei 6/1988, de 30 de març, Forestal de Catalunya.
Així mateix, cal tenir en compte les previsions de la normativa urbanística especialment pel
què fa al règim d’usos dels diferents tipus de sòl. En tot cas, i d’acord amb el que preveu la
Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni natural i de la biodiversitat, prevaldrà la
protecció ambiental sobre l’ordenació territorial i urbanística. Així mateix, en cas de
discrepàncies, s’aplicarà sempre la normativa més restrictiva.
En darrer terme, també incideix en la matèria la normativa local per tal de conèixer que
estableix el règim d’aquells béns riberencs que formen part del patrimoni dels ens locals: els
terrenys forestals comunals i els patrimonials.
Ateses les diferents regulacions i competències que incideixen en aquesta matèria, els
acords de col·laboració entre les administracions públiques competents (estatals,
autonòmiques i locals), així com amb altres entitats públiques o privades (fundacions,
associacions de caràcter forestal) són essencials per al desenvolupament d'aquest tipus de
mesures.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
23
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Pel que fa a actuacions en zones urbanes cal tenir en compte que l’article 28.4 de la Llei
10/2001, de 5 de juliol, del Pla hidrològic nacional (PHN), disposa que les actuacions en
lleres públiques situades en zones urbanes corresponen a les Administracions competents
en matèria d’ordenació del territori i urbanisme, sense perjudici de les competències de
l’Administració hidràulica sobre el domini públic hidràulic. Així mateix faculta a les
Administracions per subscriure convenis per al finançament d’aquestes actuacions.
3.2 Previsions normatives en matèria de millora del drenatge
d'infraestructures lineals
Existeixen diverses recomanacions tècniques relatives al dimensionament d’infraestructures
lineals, on es preveu que cal incorporar al projecte els càlculs justificatius relacionats amb la
hidrologia i drenatge superficial per la inundabilitat que pot comportar aquella infraestructura,
entre les quals destaca la Instrucció de carreteres 5.2-IC, “Drenaje Superficial”, aprovada per
Ordre del Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme, de 14 de maig de 1990, i les
recomanacions de l’ACA per al disseny d’infraestructures. Igualment, cal tenir en compte les
disposicions que a l’efecte recullen els articles 9 bis, 9 ter i 14 bis del Reglament del domini
públic hidràulic, aprovat per Reial decret 849/1986, en al redacció que els ha donat el Reial
decret 638/2016, de 9 de desembre, que ha entrat en vigor el 30 de desembre de 2016,
durant la tramitació d’aquest Pla.
Cal tenir en especial consideració la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de
Catalunya, que obliga, en el cas d’infraestructures o instal·lacions públiques o privades, a
adoptar i mantenir els plans d’autoprotecció, si estan exposades a situacions de risc
col·lectiu (article 7), així com el mandat genèric, fixat a l’article 13, conforme el qual les
actuacions promogudes per les administracions públiques en l’exercici de les seves
competències han d’estar orientades a la reducció del risc. En aquest sentit, els titulars
d’aquelles infraestructures viàries que presentin perill per inundació, estan obligats a
elaborar dits plans per a garantir la capacitat d’autoprotecció de les infraestructures en cas
d’un episodi d’avingudes.
Així mateix, pel que fa a la desfragmentació de punts crítics per a la connectivitat ecològica i
la mitigació de l’efecte barrera de les infraestructures lineals, caldrà tenir en compte les
determinacions que contingui el previst Pla territorial sectorial de connectivitat ecològica de
Catalunya (PTSCEC), que és l’instrument de planificació sectorial que constituirà el marc
normatiu i d’actuació en matèria de connectivitat ecològica.
3.3 Previsions normatives en matèria de predicció d'avingudes
La Llei 15/2001, de 14 de novembre, de meteorologia de la Generalitat de Catalunya, va
establir i regular els instruments necessaris per garantir una informació meteorològica de
qualitat en l’àmbit de Catalunya, articulats mitjançant el Servei Meteorològic de Catalunya
(SMC), que proporciona les dades relatives a precipitacions que són necessàries per poder
formular prediccions en relació al règim d’avingudes.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
24
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
D’altra banda, el Text refós de la Llei d’aigües, aprovat per Reial decret legislatiu 1/2001, de
20 de juliol, atribueix als organismes de conca la realització d’aforaments, estudis
d’hidrologia, informació sobre crescudes i control de la qualitat de les aigües (article 24,
apartat c).
Així mateix, l’article 33 de la Llei 10/2001, de 5 de juliol, del PHN, estableix el deure del
Ministeri competent en matèria de medi ambient de mantenir un registre oficial de dades
hidrològiques que ha de contenir almenys els cabals en rius i conduccions principals,
piezometria en els aqüífers, l’estat de les existències embassades, i la qualitat de les aigües
continentals.
D’altra banda la Directriu Bàsica de Planificació de Protecció Civil front el risc d’Inundacions
de 31 de gener de 1995 estableix que per a l’activació preventiva dels serveis i recursos que
hagin d’intervenir en les emergències per inundacions i per a possibilitar que la població
adopti les oportunes mesures d’autoprotecció, la planificació de protecció civil haurà
d’incloure sistemes de previsió i alerta del perill d’inundacions, fonamentats en informacions
meteorològiques i hidrològiques.
Igualment, cal fer referència a les previsions que conté l’article 10 del Reglament del domini
públic hidràulic en matèria de gestió d’episodis d’avingudes i inundacions, en la redacció que
li ha donat el Reial decret 638/2016, de 9 de desembre.
3.4 Previsions normatives en matèria de protecció civil
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de protecció civil, que inclou,
en tot cas, la regulació, la planificació i l’execució de mesures relatives a les emergències i la
seguretat civil.
És per això que la Llei 4/1997, de 20 de maig, de Protecció Civil de Catalunya, en el seu
article primer, inclou dins de la definició de la protecció civil a Catalunya, “les accions
destinades a protegir les persones, els béns i el medi ambient davant situacions de greu risc
col·lectiu, de catàstrofes i de calamitats públiques”.
Segons l’article 3 de la citada Llei 4/1997, de 20 de maig, de Protecció Civil de Catalunya, la
finalitat bàsiques d’aquesta són:
a. La previsió dels riscs greus, entesa com a anàlisi objectiva d'aquests i llur localització en
el territori.
b. La prevenció, entesa com el conjunt d'actuacions encaminades tant a la disminució dels
riscs com a llur detecció immediata, mitjançant la vigilància.
c. La planificació de les respostes davant les situacions de greu risc col·lectiu i les
emergències, i també l'estructura de coordinació, les comunicacions, el comandament i
el control dels diferents organismes i entitats que actuen en aquestes respostes.
d. La intervenció per a anul·lar les causes i pal·liar, corregir i minimitzar els efectes de les
catàstrofes i les calamitats públiques.
e. El restabliment dels serveis essencials i la confecció de plans de recuperació de la
normalitat, en els termes establerts per aquesta Llei.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
25
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
f. La preparació adequada de les persones que pertanyen als grups d'intervenció.
g. La informació i la formació de les persones i els col·lectius que puguin ésser afectats per
riscs, catàstrofes i calamitats públiques.
De conformitat amb l’article 15 de la Llei 4/1997 de 20 de maig, els plans de protecció civil
poden ésser territorials, especials i d’autoprotecció i han d’estar coordinats i integrats de
manera eficaç per a donar resposta a les situacions de risc col·lectiu greu, a les catàstrofes
o a les calamitats públiques que es produeixin.
El Pla Especial d’Emergències per Inundacions a Catalunya (INUNCAT) és l’instrument de
planificació que elabora el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya com a pla
per fer front a les emergències per inundacions, dins de l’àmbit territorial de Catalunya,
establint els avisos, l’organització i els procediments d’actuació dels serveis de la Generalitat
de Catalunya, de les altres administracions públiques i de les entitats privades a fi d’aplicar
les competències en matèria de protecció civil. Més informació sobre els diversos plans de
protecció civil es poden consultar a l’apartat 7 d’aquest document.
3.5 Previsions normatives en matèria d'ordenació territorial i urbanisme
Existeixen diverses disposicions normatives, tant d’àmbit estatal com autonòmic, que
incideixen sobre l'ordenació territorial i urbanística i la regulació d'usos a les zones
inundables, per preservar la biodiversitat i fomentar un desenvolupament sostenible. Entre
elles destaquen:
a) Normativa estatal: El Text refós de la Llei del sòl i rehabilitació urbana, aprovat pel Reial
decret legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, estableix a l'article 21 que es troba en situació
de sòl rural el sòl preservat per l’ordenació territorial i urbanística de la seva
transformació mitjançant la urbanització, que ha d’incloure, com a mínim, els terrenys
exclosos d’aquesta transformació per la legislació de protecció o policia del domini públic
així com aquells amb riscos naturals o tecnològics, inclosos els d’inundació o d’altres
accidentes greus; l’article 2 f) de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni
natural i de la biodiversitat, estableix la prevalença de la protecció ambiental sobre
l'ordenació territorial i urbanística i al Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual
s'aprova Reglament del domini públic hidràulic (RDPH), que estableix limitacions d'usos
a la zona de Policia (ZP) del domini públic hidràulic i la seva zona de servitud (ZS), així
com a la zona de flux preferent i la zona inundable, als articles 9 a 9 quàter, i 14 bis.
Així mateix a la normativa hidràulica s'estableix que els organismes de conca han
d’emetre informe previ sobre els actes i plans que hagin d'aprovar les comunitats
autònomes en matèria de medi ambient, ordenació del territori i urbanisme, sempre que
aquests actes i plans afectin al règim i aprofitament de les aigües continentals o als usos
permesos en terrenys de domini públic hidràulic i les seves zones de servitud i policia, i
zona de flux preferent, així com rebre les declaracions responsables dels promotors
d’actuacions en zones inundables que no estiguin subjectes a autorització de
l’Administració hidràulica.
b) Normativa autonòmica:
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
26
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei
d'urbanisme (TRLU): l’article 9.2 es remet a les limitacions d’ús del sòl que conté la
normativa sectorial en matèria de riscos d’inundació, com les contingudes al RDPH i,
en el seu defecte, estableix una sèrie de limitacions a la nova urbanització, a
l’increment de l’edificabilitat o de la intensitat de l’ús i a l’edificació en sòl no
urbanitzable. Així mateix, l’apartat 2.bis d’aquest article, estableix la prevalença de
les determinacions dels plans sectorials que gestionen riscs sobre el planejament
urbanístic.
L'apartat 4 de l'article 5 de la Llei 1/1995, de 16 de març, per la que s'aprova el Pla
Territorial General de Catalunya estableix la necessitat que el planejament urbanístic
justifiqui expressament la seva coherència amb les determinacions i propostes dels
plans territorials parcials i els plans territorials sectorials, entre els quals cal destacar
la planificació hidrològica, regulada a l’article 7.
Les determinacions normatives del Pla de gestió del districte de conca fluvial de
Catalunya (PGDCFC) incideixen, per tant, en les mesures d’ordenació territorial i
urbanística, ja que preveuen que la cartografia de les zones potencialment
inundables s’ha de posar en coneixement de les administracions competents en
matèria d’ordenació territorial i urbanisme, les quals han de tenir en compte la
determinació de les zones inundables efectuada per l’ACA, en la qualificació dels
terrenys, classificació d’usos del sòl i en les autoritzacions d’activitats.
Així mateix, cal tenir en compte les previsions de la normativa urbanística especialment pel
què fa al règim d’usos dels diferents tipus de sòl. En tot cas, i d’acord amb el que preveu la
Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i la biodiversitat, prevaldrà la
protecció ambiental sobre l’ordenació territorial i urbanística. Així mateix, en cas de
discrepàncies, s’aplicarà sempre la normativa més restrictiva.
3.6 Previsions normatives en matèria de promoció d’assegurances
La regulació de la cobertura dels anomenats “riscos extraordinaris” es troba continguda al
tex refós de l’Estatut legal del Consorci de Compensació d’Assegurances, aprovat per Reial
de decret legislatiu 7/2014, de 29 d’octubre, que conté la transposició de la Directiva
88/357/CEE del Consell, de 22 de juny de 1988, sobre coordinació de les disposicions
legals, reglamentàries i administratives relatives a l’assegurança directe diferent de
l’assegurança de vida, per la què s’estableixen les disposicions destinades a facilitar
l’exercici efectiu de la lliure prestació de serveis i por la què es modifica la Directiva
73/239/CEE.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
27
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
4 CONCLUSIONS DE L’AVALUACIÓ PRELIMINAR DEL RISC
D’INUNDACIÓ (APRI)
L’any 2011 es va elaborar l’APRI amb l’objectiu d’identificar les àrees que presenten un risc
potencial significatiu o probable d'inundació al DCFC, a partir d'informacions de caràcter
històric, geomorfològic i hidràulic.
D’acord al que preveu el RDI en el seu annex A part IA, s’exposen a continuació les
conclusions recollides a l’APRI:
4.1 Conclusions generals
Les inundacions són un risc important al DCFC. A partir de les dades del Consorci de
Compensació d’Assegurances s'observa que la tendència és a reduir danys
personals, no així els materials, en part a causa de la progressiva ocupació dels
territori.
S'està treballant conjuntament des de l'Administració hidràulica, Protecció Civil i
Ordenació del Territori de Catalunya per millorar la informació disponible i aplicar
mesures de mitigació. L'esforç que es porta realitzant en els últims 40 anys es
tradueix en una disminució de la freqüència de pèrdues de vides humanes i cal
seguir en aquest camí.
Els estudis de planificació de l’espai fluvial (PEF) generen informació clau per a
l'aplicació de la DMA i del RDI, permet disposar dels mapes de perillositat,
actualitzant la informació dels punts singulars per inundació que serveix d'informació
base per a la gestió de les emergències i la gestió del risc, ja que facilita el
plantejament de mesures de mitigació. És un treball de precisió que dóna continuïtat
als antecedents basats en estudis històrics i hidràulics simplificats a gran escala.
A dia d'avui no hi ha dades suficients per quantificar l'efecte del canvi climàtic en les
freqüències i intensitats dels episodis plujosos i, per tant, tampoc per quantificar els
increments de cabals d'avinguda.En tot cas, caldrà estar a l’aguait dels possibles
avenços que en aquest sentit puguin provenir de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic
(OCCC) i del món científic i tècnic i, en el seu cas, incorporar els nous coneixements
que ja estiguin contrastats suficientment.
4.2 Conclusions sobre la xarxa hidrogràfica emprada i les zones
costaneres
L'ús de la xarxa de rius a escala 1:50.000 fou representativa i homogènia en escala,
des d'un punt de vista hidrològic.
L'anàlisi de la xarxa permet la seva classificació a partir de paràmetres com la
jerarquia, la gestió i el cabal, la topologia o la complexitat de l'esquema arbori, l'àrea i
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
28
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
la forma, la torrencialitat i la rapidesa de la conca i la longitud de la llera, així com els
llindars que faciliten una visió de conjunt per definir el tipus de lleres. La xarxa de
cursos fluvials de les conques internes de Catalunya és majoritàriament del tipus:
conca petita, de capçalera, torrencial i de resposta ràpida, existint un grup de grans
eixos que articulen a les principals poblacions.
La xarxa principal va incloure els cursos fluvials amb un àrea vessant superior a 10
km2, els que estan inclosos com a massa d'aigua i en ella s'han identificat els
episodis històrics amb dany significatiu. Aquesta xarxa ascendeix a més de 4.677
km, pel que es considerà representativa per al desenvolupament de l'avaluació
preliminar del risc d'inundació.
Es van analitzar els episodis històrics per incloure a la xarxa principal aquells
esdeveniments amb danys significatius.
Cal indicar que, tal com preveu l’article 7.3 del RDI “en el cas de les zones
costaneres , si la informació sobre inundacions històriques no és suficient, l’avaluació
preliminar del risc es basarà en la topografia i batimetria, en el clima marítim (onatge
mitjà i extremal, marees, etc.), prenent en consideració els estudis previs que s’hagin
realitzat al respecte, i en allò possible, altres efectes derivats del canvi climàtic.”, com
així es va fer.
4.3 Anàlisi de la informació de perillositat i risc
Per a l'elaboració de l'APRI es va recopilar i sintetitzar la informació existent amb
l'objectiu d'avaluar el risc actual, incorporant estudis i mesures implementades
recentment, però sense perdre l'anàlisi a escala de les demarcacions.
L'estudi de riscos en continu va permetre dotar d'uniformitat i de coherència els 4.677 km
de cursos estudiats, alhora que el contrast amb els resultats dels estudis de planificació
de l’espai fluvial (PEF), històrics i de Protecció Civil, confirmen la bondat de la
metodologia per a la planificació i per a la seva aplicació en els àmbits en els quals la
informació és menys precisa que la proporcionada pels PEF.
El càlcul del risc per inundacions costaneres també en continu, amb la mateixa
informació i metodologia que en les fluvials, permet la comparativa entre danys previstos
per a un i altre fenomen.
4.4 Delimitació de les ARPSI
Es va plantejar la selecció d'aquells àmbits que podien veure's afectats per inundacions
freqüents, encara que on la informació prèvia d’inundabilitat no era precisa el criteri va
ser més conservador.
En total, l’ACA va identificar 15 ARPSI d’origen fluvial amb 446,8 km amb risc significatiu
per inundacions, agrupats en 72 trams de cursos fluvials. D’aquests trams, 43 es varen
seleccionar a partir d’informació hidràulica i per aquest motiu es consideren trams amb
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
29
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
risc significatiu d’inundació (TRSI) i 29 es varen seleccionar en base a una primera
aproximació a la inundabilitat amb una major incertesa –geomorfologia o calat fix- i per
aquesta circumstància reben l’apel·latiu de trams amb risc probable d’inundació (TRPI),
amb unes longituds de 309,8 i 137 km, respectivament.
En total la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar (DGSCM), va
determinar 28 ARPSI d’origen marí, amb una longitud total de 194,2 km. Totes les
ARPSI marines identificades com de risc potencial significatiu d’inundació, van ser
caracteritzades segons la perillositat i el risc associats, emprant la mateixa metodologia
per a tot el litoral espanyol i segons l’establert al RDI.
5 RESUM DE L’ESTAT I ELS OBJECTIUS AMBIENTALS DE
LES MASSES D’AIGUA AMB RISC POTENCIAL
SIGNIFICATIU D’INUNDACIÓ
D’acord amb el que preveu el RDI, s’inclou un resum de l’estat i el compliment dels objectius
ambientals de les masses d’aigua de cursos fluvials, que inclouen, parcialment o totalment,
trams amb risc potencial significatiu d’inundació agrupades per ARPSI, obtingut a partir de la
informació continguda en el vigent PGDCFC i en la seva revisió en curs.
S’indiquen l’estat i els objectius de masses d’aigua i no de trams de risc potencial significatiu
d’inundació, atès que és la unitat de gestió que als efectes ambientals estableix la DMA.
Dels 72 trams ARPSI, 54 pertanyen a cursos fluvials identificats com a masses d’aigua en el
PGDCFC i 18 no hi estan inclosos i, per tant, no disposen d’objectius ambientals específics.
Cal tenir en compte que en la propera revisió del vigent PGDCFC, que s’efectuarà en
paral·lel a la formulació del PGRI del segon cicle de l’avaluació i gestió del risc d’inundació,
podrà modificar alguns dels objectius ambientals que seran tinguts en compte.
En aquest sentit i de cara a la possible incidència de mesures previstes al PGRI sobre els
objectius ambientals, es tindrà en compte fonamentalment l’estat i els objectius biològics i
concretament els hidromorfològics, ja que l’estat químic no s’ha de veure alterat
significativament per les actuacions a dur a terme.
L’estat de les masses d’aigua s’avalua a partir de la combinació de diferents paràmetres i
elements de control, agrupats d’una banda en l’estat ecològic (elements fisicoquímics,
biològics i hidromorfològics) i d’altra banda en l’estat químic (substàncies prioritàries). El bon
estat s’assoleix només quan tant l’estat ecològic com el químic son bons. El PGDCFC,
disponible a la pàgina web de l’ACA, detalla la metodologia d’avaluació de l’estat de les
masses d’aigua.
Totes les masses d’aigua tenen l’objectiu d’assolir el bon estat, així com de no deteriorar-lo.
Per tant, aquelles que actualment es troben en bon estat ja han assolit els objectius i per la
resta, el PGDCFC fixa el termini previst per assolir-los, en funció de les pressions, impactes i
problemàtiques així com de les mesures previstes. Només quan les condicions de les
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
30
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
masses d’aigua no permeten assolir el bon estat més enllà de l’any 2027 mitjançant mesures
de gestió proporcionades, els objectius ambientals es podran rebaixar, i es definiran
objectius menys rigorosos (OMR).
A continuació, es presenta un resum de l’estat de les masses d’aigua i el termini per assolir
els objectius per a cada ARPSI fluvial ordenades de nord a sud. Per a un major detall de la
valoració dels diferents paràmetres que conformen l’estat, es pot consultar a la pàgina web
de l’ACA, la memòria i annexos del PGDCFC (actualment a informació pública) o el
DOCUMENT IMPRESS 2013. Característiques de la demarcació, anàlisi d’impactes i
pressions de l’activitat humana, i anàlisi econòmica de l’ús de l’aigua a les masses d’aigua
del DCFC. Com ja s’ha dit, de cara a la compatibilitat entre possibles mesures de protecció
per fer front a inundacions, en general, prevaldran els aspectes hidromorfològics dels trams
ARPSI que siguin també masses d’aigua.
En aquesta relació s’han inclòs totes les masses d’aigua, agrupades per ARPSI, atès que hi
ha mesures que s’apliquen a totes les conques, o aigua amunt del tram afectat, però s’ha
identificat expressament amb un asterisc aquelles que, totalment o parcialment, coincideixen
amb trams ARPSI, on caldrà tenir especial cura en garantir la compatibilitat entre la
reducció de danys mitjançant mesures estructurals i el compliment dels objectius
ambientals.
5.1 Masses d’aigua relacionades amb l’ARPSI de les conques de les
rieres de Costa Brava nord
L’estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava nord
és:
Codi ACA Massa d'aigua Estat ecològic Estat químic Estat Termini
2300010* Riera de Valleta Bo Bo Bo 2021
2280010* Riera de Romanyac Mediocre Inferior a bo Dolent 2027
2240020 Rec Madral des de l'entrada als aiguamolls de l'Empordà fins al mar
Mediocre Bo Dolent 2021
2240010 Riera de Garriguella (Pedret) fins als aiguamolls de l'Empordà
Dades parcials
Dades parcials
Dades parcials
2021
Taula. 5. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava nord. Font: IMPRESS 2013. Març 2014
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
31
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
5.2 Masses d’aigua relacionades amb l’ARPSI de la conca de la Muga i
Mugueta
L’estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de la conca de la Muga i Mugueta és:
Codi ACA Massa d'aigua Estat ecològic Estat químic Estat Termini
2200010 Capçalera de la Muga fins a l'embassament de Boadella
Bo Inferior a bo Dolent 2027
2200020 Riu Arnera aigües amunt de Boadella Bo Inferior a bo Dolent 2027
2200030* La Muga entre l'embassament de Boadella i el Llobregat de la Muga
Dolent Bo Dolent 2027
2200040* Capçalera del Llobregat de la Muga fins al Ricardell
Mediocre Bo Dolent 2027
2200060 Riu Ricardell Bo Bo Bo 2021
2200070* Llobregat de la Muga des del Ricardell fins a la Muga
Mediocre Inferior a bo Dolent 2027
2200080* Conca de l'Orlina Bo Dades
parcials Bo 2021
2200090* La Muga des de la confluència del Llobregat de la Muga fins al mar
Deficient Inferior a bo Dolent 2027
2200100* Riu Manol i riera d'Àlguema Deficient Bo Dolent 2027
2200110* Riera de Figueres Dolent Inferior a bo Dolent 2027 OMR
Taula. 6. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de la conca de la Muga i Mugueta. Font: IMPRESS 2013. Març 2014
5.3 Masses d’aigua relacionades amb l’ARPSI de la conca del Fluvià
L’estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de la conca del Fluvià és:
Codi ACA Massa d'aigua Estat
ecològic Estat químic Estat Termini
2100010 Capçalera del Fluvià fins a la
confluència amb el Gurn (Gurn inclòs)
Bo Inferior a bo Dolent 2027
2100020* El Fluvià entre el Gurn i la Riera de
Bianya Bo Inferior a bo Dolent 2027
2100030 Riera de Bianya i riera de Riudaura Mediocre Inferior a bo Dolent 2027
2100040 El Fluvià entre la riera de Bianya i el Llierca (inclosa la riera de Castellar)
Deficient Inferior a bo Dolent 2027
2100060* El Fluvià des de la confluència del
Llierca fina al mar Mediocre Bo Dolent 2027
2100070 Conca del Llierca Mediocre Inferior a bo Dolent 2027
2100080 Riera de Borró Bo Bo Bo 2021
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
32
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Codi ACA Massa d'aigua Estat
ecològic Estat químic Estat Termini
2100090 Riera de Junyell Bo Dades parcials Bo 2021
2100110 Conca del Ser Bo Bo Bo 2021
2100120 Riera de Sant Jaume Mediocre Dades parcials Dolent 2027
2100130 Rec Sirvent Dades
parcials Bo Dades parcials 2027 OMR
Taula. 7. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de la conca del Fluvià. Font: IMPRESS 2013. Març 2014
5.4 Masses d’aigua relacionades amb l’ARPSI de la conca del Ter-Daró
L’estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de la conca del Ter-Daró és:
Codi ACA Massa d'aigua Estat ecològic Estat químic Estat Termini
1900010 Capçalera del Daró fins a la confluència amb el torrent de la Marqueta (torrent de la Marqueta inclòs)
Molt bo Bo Bo 2021
1900020 El Daró entre el torrent de la Marqueta i el Rissec (tram urbà de la Bisbal)
Mediocre Inferior a bo Dolent 2027
1900030*
Riu Daró des de la confluència del Rissec fins al mar, inclosos el Rissec, la riera de Rupià, la riera Grossa i el Torrent de la Revetlla
Deficient Inferior a bo Dolent 2027
2000010* Capçalera del Ter fins a la confluència amb el Ritort (Ritort inclòs)
Bo Bo Bo 2021
2000020* El Ter entre el Ritort i el Freser Bo Bo Bo 2021
2000030* Capçalera del Freser fins a Campdevànol, inclosos el Rigard i el Segadell
Bo Bo Bo 2021
2000040* Riu Freser des de Campdevànol fins a la confluència amb el Ter
Bo Bo Bo 2021
2000050 Riu Merdàs Bo Bo Bo 2021
2000060* El Ter entre el Freser i la riera de Vallfogona Deficient Bo Dolent 2027
2000070 Riera de les Llosses Bo Bo Bo 2021
2000080 Riera de Vallfogona Molt bo Bo Bo 2021
2000090* El Ter entre la riera de Vallfogona fins el Ges
Dolent Bo Dolent 2027
2000100 Riera de Sora Molt bo Bo Bo 2021
2000110 Riera de la Foradada Bo Bo Bo 2021
2000130 Capçalera del Ges fina a la confluència amb el Fornès (Fornès inclòs)
Molt bo Bo Bo 2021
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
33
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Codi ACA Massa d'aigua Estat ecològic Estat químic Estat Termini
2000140 El Ges des de la confluència del Fornès fins al Ter
Dolent Bo Dolent 2021
2000150* El Ter entre el Ges i el Gurri Dolent Bo Dolent 2021
2000170 Capçalera de la riera de Sorreigs fins a Angelats (límit del PEIN)
Bo Bo Bo 2021
2000180 Riera de Sorreigs des d'Angelats (límit del PEIN) fins al Ter
Mediocre Inferior a bo Dolent 2027
2000190 Capçalera del Gurri fins a la confluència amb la riera de Tona
Mediocre Dades parcials Dolent 2027
2000195 Riu Gurri entre la riera de Tona i la riera de Rimentol, inclosos la riera de Tona, la conca del Mèder i la riera de Rimentol
Mediocre Inferior a bo Dolent 2027
2000200 Riu Gurri des de la confluència de la riera de Rimentol fins al Ter (inclòs el torrent de Folgueroles)
Deficient Inferior a bo Dolent 2027
OMR
2000210 El Ter entre el Gurri i la cua de l'embassament de Sau
Dolent Bo Dolent 2027
2000230 Riera de les Gorgues Bo Bo Bo 2021
2000240 Riera Major Molt bo Bo Bo 2021
2000250 Riera de Rupit Bo Bo Bo 2021
2000260 El Brugent Bo Bo Bo 2021
2000280 El Ter des del Pasteral fins a la confluència de l'Onyar
Deficient Bo Dolent 2027
2000290 Riera d'Osor Bo Inferior a bo Dolent 2027
OMR
2000300 Riera de Llèmena i riera de Canet Bo Bo Bo 2021
2000310 Torrent de Gàrrep Bo Bo Bo 2021
2000320 Riu Güell Bo Bo Bo 2021
2000330 Capçalera de l'Onyar fins a la confluència de la riera de Gotarra
Mediocre Dades parcials Dolent 2027
2000340 Rieres de Gotarra, Verneda i Benaula Deficient Inferior a bo Dolent 2027
OMR
2000360
Riu Onyar des de la confluència de la riera de Gotarra fins a l'entrada al nucli urbà de Girona, incloses les rieres de Bugantó i de Celrà
Dolent Inferior a bo Dolent 2027
OMR
2000370* Riu Onyar a Girona Dolent Inferior a bo Dolent 2027
2000380* El Ter entre l'Onyar i el Terri Mediocre Inferior a bo Dolent 2027
2000390* Capçalera del Terri fins a la confluència del Revardit
Bo Bo Bo 2021
2000400 Riu Revardit Mediocre Bo Dolent 2027
2000410 Riu Terri des de la confluència del Revardit fins al Ter
Mediocre Bo Dolent 2021
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
34
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Codi ACA Massa d'aigua Estat ecològic Estat químic Estat Termini
2000420 El Ter des de la confluència del Terri fins a Flaçà
Mediocre Bo Dolent 2027
2000430 Riera de la Farga Bo Dades parcials Bo 2021
2000435 Riera de Sant Martí Bo Bo Bo 2021
2000440 Riera de Cinyana Bo Bo Bo 2021
2000460* El Ter des de Flaçà fins al mar Mediocre Bo Dolent 2027
Taula. 8. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de la conca del Ter-Daró. Font: IMPRESS 2013. Març 2014
5.5 Masses d’aigua relacionades amb l’ARPSI de les conques de les
rieres de Costa Brava sud
L’estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava sud
és:
Codi ACA Massa d'aigua Estat ecològic Estat químic Estat Termini
1800010* Riera d'Aubi Deficient Bo Dolent 2027
1700010 Capçalera de la riera de Calonge fins al límit del PEIN
bo Bo Bo 2021
1700020* Riera de Calonge des del límit del PEIN fins al mar
Bo Dades parcials Bo 2021
1600010 Capçalera del Ridaura fins a l'EDAR de Castell-Platja d'Aro
Molt bo Bo Bo 2021
1600020* Riu Ridaura des de l'EDAR de Castell-Platja d'Aro fins al mar
Deficient Inferior a bo Dolent 2027
1500010 Capçaleres del sot de Verderes i la riera de Tossa fins a l'EDAR de Tossa de Mar
Bo Dades parcials Bo 2021
1500030* Riera de Tossa des de l'EDAR de Tossa de Mar fins al mar
Bo Bo Bo 2021
Taula. 9. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava sud. Font: IMPRESS 2013. Març 2014
5.6 Masses d’aigua relacionades amb l’ARPSI de la conca la Tordera
L’estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de la conca de la Tordera és:
Codi ACA Massa d'aigua Estat ecològic Estat químic Estat Termini
1400010 Capçalera de la Tordera fins a la resclosa de Viladecans
Bo Bo Bo 2021
1400030* La Tordera des de la resclosa de Viladecans fins a l'EDAR de Sant Celoni
Dolent Inferior a bo Dolent 2027
1400040 Riera de Vallgorguina Bo Inferior a bo Bo 2021
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
35
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Codi ACA Massa d'aigua Estat ecològic Estat químic Estat Termini
1400060* La Tordera des de l'EDAR de Sant Celoni fins a la confluència de la riera d'Arbúcies
Mediocre Inferior a bo Dolent 2027
1400070 Capçalera de la riera de Gualba fins a la cua de l'embassament de Santa Fe
Bo Bo Bo 2021
1400080 Riera de Gualba des de la presa de Santa Fe fins a la Tordera
Deficient Inferior a bo Dolent 2027
1400100 Riera de Fuirosos Bo Dades parcials Bo 2021
1400110 Riera de Breda Bo Inferior a bo Dolent 2027
1400130 Capçalera de la riera d'Arbúcies fins a la riera de Buixalleu (canvi de tipologia), inclosa la riera de la Pineda
Bo Bo Bo 2021
1400140 Tram baix de la riera d'Arbúcies Bo Inferior a bo Dolent 2027
1400150* La Tordera entre la riera d'Arbúcies i la riera de Santa Coloma
Mediocre Inferior a bo Dolent 2027
1400160 Capçalera de la riera de Santa Coloma fins a Santa Coloma de Farners
Mediocre Bo Dolent 2021
1400170 Riera Santa Coloma des de Santa Coloma fins a l'inici del tram inclòs a la Xarxa Natura 2000
Bo Inferior a bo Dolent 2027
1400180 Riera de l'Esparra Bo Dades parcials Bo 2021
1400190 Sèquia de Sils Deficient Inferior a bo Dolent 2027
1400200 El Reclar i riera de Pins Dolent Inferior a bo Dolent 2027
1400215* Riera de Santa Coloma des de l'inici del tram inclòs a la Xarxa Natura 2000 fins a la Tordera
Mediocre Inferior a bo Dolent 2027
1400220 Riera de Massanes Bo Dades parcials Bo 2021
1400230* La Tordera des de la confluència de la riera de Santa Coloma fins a la confluència de la riera de Vallmanya
Deficient Inferior a bo Dolent 2027
1400240* La Tordera des de la confluència de la riera de Vallmanya fins al mar
Bo Inferior a bo Dolent 2027
Taula. 10. Estat de les masses d’aigua de l’ ARPSI de la conca de la Tordera. Font: IMPRESS 2013. Març 2014
5.7 Masses d’aigua relacionades amb l’ARPSI de les conques de les
rieres del Maresme i rieres Metropolitanes
L’estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de les conques del Maresme i rieres
metropolitanes és:
Codi ACA Massa d'aigua Estat
ecològic Estat químic Estat Termini
1351010* Riera de Pineda Bo Bo Bo 2021
1300010* Riera de Sant Pol Bo Dades parcials Bo 2021
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
36
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
1200010 Capçalera de la riera d'Argentona fins a la confluència de la riera d'Òrrius
Dades parcials
Dades parcials Dades
parcials 2027
1200020* Riera d'Argentona des de la confluència de la riera d'Òrrius fins al mar
Dades parcials
Dades parcials Dades
parcials 2021
Taula. 11. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de les conques de les rieres del Maresme i rieres Metropolitanes de Barcelona. Font: IMPRESS 2013. Març 2014
5.8 Masses d’aigua relacionades amb l’ARPSI de la conca del Besòs
L’estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de la conca del Besòs és:
Codi ACA Massa d'aigua Estat ecològic Estat químic Estat Termini
1100020* Capçalera del Congost fins a l'EDAR d'Aiguafreda
Mediocre Inferior a bo Dolent 2027
1100030 Riera d'Avencó Mediocre Inferior a bo Dolent 2027
1100040 Riu Congost des de l'EDAR d'Aiguafreda fins a l'EDAR de La Garriga
Mediocre Inferior a bo Dolent 2027
1100050* Riu Congost des de l'EDAR de la Garriga fins a la confluència amb la riera de Carbonell, riera de Carbonell inclosa
Mediocre Bo Dolent 2027
1100060* Riu Congost des de la confluència de la riera de Carbonell fins a la confluència amb el Mogent
Dolent Inferior a bo Dolent 2027
OMR
1100070* Capçalera del Mogent fins a la potabilitzadora d'ATLL
Deficient Inferior a bo Dolent 2027
1100080* Riu Mogent des de la potabilitzadora fins a l'EDAR de Vilanova del Vallès
Dolent Bo Dolent 2027
1100100* Riera de Cànoves des de la presa de Vallforners fins al Mogent
Bo Bo Bo 2021
1100110* Riu Mogent des de l'EDAR de Vilanova del Vallès fins a la confluència amb el Congost
Dolent Inferior a bo Dolent 2021
1100120 Capçalera del Tenes fins a la confluència del torrent del Villar (EDAR de Sant Feliu de Codines)
Bo Bo Bo 2021
1100140* Riu Tenes des de l'EDAR de Sant Feliu de Codines fins a l'EDAR de Santa Eulàlia de Ronçana
Dolent Bo Dolent 2027
1100160* Riu Tenes des de l'EDAR de Santa Eulàlia de Ronçana fins a l'inici del tram endegat
Mediocre Bo Dolent 2027
1100170* Riu Tenes des de l'inici del tram endegat fins al Besòs, inclosa la riera Seca
Deficient Bo Dolent 2027
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
37
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Codi ACA Massa d'aigua Estat ecològic Estat químic Estat Termini
1100180* El Besòs des de la confluència Congost-Mogent fins a la confluència del Ripoll
Dolent Inferior a bo Dolent 2027
OMR
1100190 Capçalera de la riera de Caldes fins a l'EDAR de Caldes de Montbui
Bo Bo Bo 2021
1100200 Riera de Caldes des de l'EDAR de Caldes de Montbui fins al Besòs
Mediocre Bo Dolent 2027
1100205 Capçalera de la riera de Sentmenat fins a Sentmenat
Molt bo Inferior a bo Bo 2021
1100207 Riera de Sentmenat des de Sentmenat a la riera de Caldes
Mediocre Bo Dolent 2027
1100210* Riera Seca Dolent Bo Dolent 2027
1100220 Capçalera del Ripoll fins al límit del Parc de Sant Llorenç del Munt
Mediocre Bo Dolent 2021
1100230 Riu Ripoll des del límit del Parc de Sant Llorenç del Munt fins a l'EDAR de Castellar del Vallès
Deficient Bo Dolent 2027
1100240 Riu Ripoll des de l' EDAR de Castellar del Vallès fins a l'EDAR de Sabadell
Dolent Inferior a bo Dolent 2027
OMR
1100250* Riu Ripoll des de l'EDAR de Sabadell fins al Besòs
Deficient Inferior a bo Dolent 2027
OMR
1100260* Riu Sec (Besòs) Dolent Inferior a bo Dolent 2027
OMR
1100280* Riera de Sant Cugat (Besòs) Bo Bo Bo 2021
1100300* El Besòs des de la confluència del Ripoll fins al mar
Deficient Inferior a bo Dolent 2027
OMR
Taula. 12. Estat de les masses d’aigua de l’ ARPSI de la conca del Besòs. Font: IMPRESS 2013. Març 2014
5.9 Masses d’aigua relacionades amb l’ARPSI de la conca del Llobregat
L’estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de la conca del Llobregat és:
Codi ACA Massa d'aigua Estat ecològic Estat químic Estat Termini
1000010* Capçaleres del Llobregat i l'Arija fins a la confluència entre tots dos
Molt bo Bo Bo 2021
1000020* El Llobregat entre l'Arija i el Bastareny
Deficient Bo Dolent 2021
1000040* Riu Bastareny i riu de Gréixer
Bo Bo Bo 2021
1000050 El Llobregat des de la confluència del Bastareny fins a la cua de
Bo Bo Bo 2021
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
38
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Codi ACA Massa d'aigua Estat ecològic Estat químic Estat Termini
l'embassament de La Baells
1000060 Riu de Saldes Bo Bo Bo 2021
1000080 Riu de Peguera Molt bo Bo Bo 2021
1000090 Riu Merdançol i riera de Vilada
Bo Bo Bo 2021
1000110 El Llobregat des de la presa de La Baells fins a la Colònia Rosal
Dolent Bo Dolent 2027
1000120 Riu Demetge Bo Bo Bo 2021
1000130 El Llobregat des de la Colònia Rosal fins a l'EDAR de Balsareny
Deficient Bo Dolent 2027
1000140 Riera de la Portella Mediocre Bo Dolent 2027
1000160 Riera de Graugés Mediocre Bo Dolent 2021
1000170 Riera de la Riba Mediocre Bo Dolent 2021
1000180 Riera de Biure Mediocre Bo Dolent 2027
1000190 Riera de Clarà Mediocre Bo Dolent 2027
1000210 Capçalera de la riera de Merlès fins a la confluència del torrent de Regatell
Bo Bo Bo 2021
1000220 Riera de Merlès des de la confluència del torrent de Regatell fins al Llobregat
Bo Bo Bo 2021
1000230 Riera de Merola Bo Bo Bo 2021
1000240 Riera de Gaià Bo Bo Bo 2021
1000250 Riera del Mujal Mediocre Bo Dolent 2027
1000260 Riu de Cornet Mediocre Bo Dolent 2027
1000270*
El Llobregat des de l'EDAR de Balsareny fins a la confluència de la riera Gavarresa
Deficient Bo Dolent 2027
1000280
Capçalera de la riera Gavarresa fins a l'EDAR d'Avinyó, inclosa la riera de Segalers
Mediocre Bo Dolent 2027
1000310 Riera de Lluçanès Mediocre Bo Dolent 2027
1000320 Torrent d'Olost Mediocre Bo Dolent 2027
1000330 Riera de Basí Mediocre Bo Dolent 2027
1000340 Riera de Relat Dolent Bo Dolent 2027
1000350 Riera Gavarresa des de l'EDAR d'Avinyó fins al Llobregat, inclòs el riu Sec
Mediocre Bo Dolent 2027
1000360 Riera d'Oló Mediocre Bo Dolent 2021
1000380 Riera de Malrubí Bo Bo Bo 2021
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
39
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Codi ACA Massa d'aigua Estat ecològic Estat químic Estat Termini
1000400 El Llobregat entre la riera Gavarresa i el Cardener
Deficient Bo Dolent 2027
1000410 Riera de la Golarda i riera de Castellnou
Mediocre Bo Dolent 2027
1000430 Riera de Calders i riera del Marcet
Dolent Bo Dolent 2027
1000440 Riu d'Or Mediocre Inferior a bo Dolent 2027 OMR
1000450 Riera de Mura i riera de Talamanca
Bo Bo Bo 2021
1000460 Riera de Santa Creu (o Mata-rodona)
Bo Bo Bo 2021
1000470
Capçalera del Cardener fins a la cua de l'embassament de la Llosa del Cavall
Mediocre Bo Dolent 2021
1000490
Capçalera de l'Aigua de Valls fins a la cua de l'embassament de la Llosa del Cavall
Bo Bo Bo 2021
1000500
Riu Cardener entre la presa de la Llosa del Cavall i la cua de l'embassament de Sant Ponç
Bo Bo Bo 2021
1000520 Riu Cardener des de la presa de Sant Ponç fins a l'EDAR de Cardona
Deficient Bo Dolent 2027
1000530 Riu Negre Mediocre Bo Dolent 2027
1000540 Conca de l'Aigua d'Ora Bo Bo Bo 2021
1000560 Riera de Navel i rasa de l'Hospital
Mediocre Bo Dolent 2027
1000580* Riu Cardener des de l'abocament de Cardona fins a Súria
Dolent Bo Dolent 2021
1000590 Torrent de Davins Bo Dades parcials Bo 2021
1000600 Riera de Salo Molt bo Bo Bo 2021
1000620 Riera de Coaner Molt bo Bo Bo 2021
1000630 Riera d'Hortons Mediocre Bo Dolent 2021
1000640* Riu Cardener des de Súria fins a l'EDAR de Manresa
Dolent Inferior a bo Dolent 2027
1000650 Riera de Sant Cugat (Llobregat)
Mediocre Bo Dolent 2027
1000660 Riera de Bellver Mediocre Bo Dolent 2027
1000670 Riera de Fals Mediocre Bo Dolent 2021
1000680 Riera de Rajadell Deficient Bo Dolent 2021
1000690 Riera de Cornet Dolent Bo Dolent 2027
1000700 Riu Cardener des de l'EDAR de Manresa fins al Llobregat
Deficient Inferior a bo Dolent 2027
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
40
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Codi ACA Massa d'aigua Estat ecològic Estat químic Estat Termini
1000710*
El Llobregat des de la confluència del Cardener fins a l'EDAR de Monistrol de Montserrat
Dolent Bo Dolent 2027
1000720 Riera de Rellinars Bo Bo Bo 2021
1000730 Riera de Marganell Bo Bo Bo 2021
1000740* El Llobregat des de l'EDAR de Monistrol fins a l'EDAR d'Abrera
Deficient Bo Dolent 2027
1000750 Riera Magarola, riera de Masquefa i riera de can Dalmases (o torrent Mal)
Mediocre Dades parcials Dolent 2027
1000760* El Llobregat des de l'EDAR d'Abrera fins a la confluència de l'Anoia
Dolent Inferior a bo Dolent 2027
1000770 Riera del Morral del Molí i riera de Sant Jaume
Deficient Inferior a bo Dolent 2027 OMR
1000780 Conca alta de l'Anoia fins a Igualada
Deficient Inferior a bo Dolent 2027
1000790
Riu Anoia des de l'entrada a Igualada fins a l'EDAR d'Igualada, inclosa la riera d'Òdena
Dolent Inferior a bo Dolent 2027 OMR
1000800
Riu Anoia des de l'EDAR d'Igualda fins a la confluència de la riera de Carme, inclosa la riera de Castellolí
Dolent Inferior a bo Dolent 2027 OMR
1000810 Riera de Carme Bo Bo Bo 2021
1000820 Riu Anoia entre la riera de Carme i el riu de Bitlles
Deficient Inferior a bo Dolent 2027 OMR
1000830 Capçalera del riu de Bitlles fins a l'EDAR de Riudebitlles
Bo Bo Bo 2021
1000840 Riu de Bitlles des de l'EDAR de Riudebitlles fins a l'Anoia
Mediocre Inferior a bo Dolent 2027 OMR
1000850* Riu Anoia des de la confluència del riu de Bitlles fins al Llobregat
Dolent Inferior a bo Dolent 2027 OMR
1000860 Riera de l'Avernó i torrent dels Brivons
Deficient Inferior a bo Dolent 2027
1000870 Torrent de la Fontsanta Deficient Inferior a bo Dolent 2027 OMR
1000880* El Llobregat entre l'Anoia i la riera de Rubí
Dolent Inferior a bo Dolent 2027
1000890 Riera de Rubí i riera de les Arenes
Dolent Inferior a bo Dolent 2027 OMR
1000900 El Llobregat des de la confluència de la riera de
Dolent Inferior a bo Dolent 2027
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
41
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Codi ACA Massa d'aigua Estat ecològic Estat químic Estat Termini
Rubí fins a Sant Joan Despí
1000910 Riera de Vallvidrera Bo Dades parcials Bo 2021
1000920 Riera de Rafamans Mediocre Bo Dolent 2027
1000930 Riera de Cervelló Dades parcials Dades parcials Dades parcials 2027
1000940 Riera de Torrelles Mediocre Inferior a bo Dolent 2027
1000950 El Llobregat des de Sant Joan Despí fins al mar
Dolent Inferior a bo Dolent 2027 OMR
Taula. 13. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de la conca del Llobregat. Font: IMPRESS 2013. Març 2014
5.10 Masses d’aigua relacionades amb l’ARPSI de les conques de les
rieres del Garraf
L’estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de les conques de les rieres del Garraf és:
Codi ACA Massa d'aigua Estat
ecològic Estat químic Estat Termini
0950010* Riera de Sant Climent Dades
parcials Dades parcials
Dades parcials
2027
0900010
Capçalera de la riera de Ribes (o riera de Begues) fins a la confluència de la riera de Vilafranca, incloses les rieres dels Vidrers, de Vilafranca i de Jafre
Dolent Dades parcials Dolent 2021
0900020* Riera de Ribes (o riera de Begues) des de la confluència de la riera de Vilafranca fins al mar
Dades parcials
Dades parcials Dades
parcials 2021
Taula. 14. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de les conques de les rieres del Garraf. Font: IMPRESS 2013. Març 2014
5.11 Masses d’aigua relacionades amb l’ARPSI de la conca del Foix
L’estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de la conca del Foix és:
Codi ACA Massa d'aigua Estat ecològic Estat químic Estat Termini
0800010 Capçalera del Foix fins a Sant Martí Sarroca
Bo Bo Bo 2021
0800020 El Foix i la riera de Pontons des de Sant Martí Sarroca fins a la confluència de la riera de Llitrà
Mediocre Bo Dolent 2027
0800030 Capçalera de la riera de Pontons fins a Sant Martí Sarroca
Bo Bo Bo 2021
0800040 Capçalera de la riera de Llitrà fins a l'EDAR de Vilafranca
Dolent Inferior a bo Dolent 2027
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
42
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Codi ACA Massa d'aigua Estat ecològic Estat químic Estat Termini
0800050
El Foix des de la confluència de la riera de Llitrà fins a la cua de l'embassament de Foix, inclòs el tram baix de la riera de Llitrà des de l'EDAR de Vilafranca
Deficient Inferior a bo Dolent 2027
0800060 Riera de Marmellar Dades parcials Inferior a bo Dades
parcials 2027
0800080* El Foix des de la presa de Foix fins al mar
Deficient Bo Dolent 2027 OMR
Taula. 15. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de la conca del Foix. Font: IMPRESS 2013. Març 2014
5.12 Masses d’aigua relacionades amb l’ARPSI de les conques de les
rieres de Tarragona nord i centre
L’estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de les conques de Tarragona nord i centre és:
Codi ACA Massa d'aigua Estat ecològic Estat químic Estat Termini
0700010* Conca de la riera de la Bisbal
Deficient Bo Dolent 2027
Taula. 16. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de les conques de les rieres de Tarragona nord i centre. Font: IMPRESS 2013. Març 2014
5.13 Masses d’aigua relacionades amb l’ARPSI de la conca del Gaià
L’estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de la conca del Gaià és:
Codi ACA Massa d'aigua Estat ecològic Estat químic Estat Termini
0600010 Capçalera del Gaià fins a Pontils, inclòs el riu de Boix
Mediocre Bo Dolent 2027
0600020 El Gaià des de Pontils a la cua de l'embassament del Catllar
Bo Bo Bo 2021
0600030 Torrent de Rupit Molt bo Bo Bo 2021
0600040 Torrent de Rubió Bo Bo Bo 2021
0600050 Torrent de les Pinetelles (o barranc de Pedrafita)
Dades parcials Dades parcials Dades
parcials 2021
0600055 Torrent del Còdol Dades parcials Dades parcials Dades
parcials 2027
0600070* El Gaià des de la presa del Catllar fins al mar
Dades parcials Dades parcials Dades
parcials 2027
0600075 Barranc de Salomó Dades parcials Dades parcials Dades
parcials 2027
Taula. 17. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de la conca del Gaià Font: IMPRESS 2013. Març 2014
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
43
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
5.14 Masses d’aigua relacionades amb l’ARPSI de la conca del Francolí
L’estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de la conca del Francolí és:
Codi ACA Massa d'aigua Estat ecològic Estat químic Estat Termini
0500010 Capçalera del Francolí fins a la confluència amb el riu Sec
Mediocre Bo Dolent 2021
0500020 Riu Sec (Francolí) Dades
parcials Dades parcials
Dades parcials
2027
0500030* El Francolí entre el riu Sec i el riu d'Anguera
Dolent Inferior a bo Dolent 2021
0500040 Conca del riu d'Anguera Bo Inferior a bo Bo 2021
0500050* El Francolí entre el riu d'Anguera i el Brugent
Bo Bo Bo 2021
0500060* Riu Brugent Bo Bo Bo 2021
0500070 El Francolí entre el Brugent i el torrent del Puig
Molt bo Bo Bo 2027 OMR
0500080 Torrent del Puig Deficient Inferior a bo Dolent 2021
0500090 El Francolí entre el torrent del Puig i la riera de la Selva
Bo Bo Bo 2027 OMR
0500100 Torrent de Vallmoll Mediocre Inferior a bo Dolent 2021
0500110 Capçalera de la Glorieta fins a l'EDAR d'Alcover
Molt bo Bo Bo 2021
0500120 Riu Glorieta des de l'EDAR d'Alcover fins al Francolí
Mediocre Bo Dolent 2021
0500130* Riera de la Selva Dades
parcials Dades parcials
Dades parcials
2021
0500140* El Francolí des de la confluència de la riera de la Selva fins al mar
Bo Bo Bo 2027
0500145 Barranc dels Garidells Mediocre Bo Dolent 2021
Taula. 18. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de la conca del Francolí Font: IMPRESS 2013. Març 2014
5.15 Masses d’aigua relacionades amb l’ARPSI de les conques de les
rieres Meridionals i rieres del Montsià
L’estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de les conques de les rieres meridionals i rieres
del Montsià és:
Codi ACA Massa d'aigua Estat ecològic Estat químic Estat Termini
0450010* Riera de Boella i rasa del Mas de Sostres
Dolent Inferior a bo Dolent 2027 OMR
0400010* Riera de Riudoms Mediocre Inferior a bo Dolent 2027 OMR
0300010 Riera d'Alforja i riera de Riudecols
Mediocre Dades parcials Dolent 2027
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
44
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Codi ACA Massa d'aigua Estat ecològic Estat químic Estat Termini
0200030 Riudecanyes des de la presa de Riudecanyes fins al mar
Dades parcials Dades parcials Dades
parcials 2027 OMR
0100010 Riu de Llastres i barranc de Santa Marina
Bo Inferior a bo Dolent 2027 OMR
0050010 Barranc del Torrent del Pi
Dades parcials Dades parcials Dades
parcials 2021
0030010 Barranc de l'Estany Dades parcials Dades parcials Dades
parcials 2021
Taula. 19. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de les conques de les rieres meridionals i rieres del Montsià. Font: IMPRESS 2013. Març 2014
5.16 Masses d’aigua relacionades amb ARPSI costaneres
L’estat de les masses d’aigua costaneres del districte de conca fluvial de Catalunya que es
relacionen amb trams litorals ARPSI es relacionen a la taula següent. Cal tenir en compte
que no existeix una equivalència entre les masses d’aigua costaneres i les ARPSI
costaneres ja que una massa d’aigua costanera pot incloure més d’una ARPSI costanera o
incloure només part d’una ARPSI costanera.
Codi ACA Massa d'aigua Estat ecològic Estat químic Estat Termini Nom ARPSI
C01 Portbou-Llançà Bo Bo (*) Bo 2021 Llançà
C03 Cap de Creus Bo Bo (*) Bo 2021 Girona Nord (Cadaqués)
C04* Badia de Cadaqués
Bo Bo (*) Bo 2021 Girona Nord (Cadaqués)
C07* Roses-Castelló d'Empúries
Deficient Bo Dolent 2021 Castelló d'Empúries
– Roses
C08* Sant Pere Pescador-Fluvià
Bo Bo Bo 2021 L'Escala - Castelló
d'Empúries
C09* L'Escala Bo Bo (*) Bo 2021 L'Escala - Castelló
d'Empúries
C11* Torroella de Montgrí-El Ter
Bo Bo Bo 2021 Girona Centre (El
Ter Vell)
C12* Pals-Sa Riera Bo Bo Bo 2021 Girona Centre (Pals)
C14* Begur-Blanes Bo Bo (*) Bo 2021
Calonge - Palamós Calella de Palafrugell Platja d’Aro
Tossa de Mar Lloret de Mar
C15* Blanes-Pineda de Mar
Bo Inferior a bo Dolent 2027 Maresme 4
C16 Pineda de Mar-Mataró
Bo Bo (*) Bo 2021 Maresme 3
C17* Mataró-Montgat Mediocre Bo Dolent 2027
(OMR) Maresme 3 Maresme 2
C18 Montgat-Badalona Mediocre Bo (*) Dolent 2027 Maresme 1
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
45
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Codi ACA Massa d'aigua Estat ecològic Estat químic Estat Termini Nom ARPSI
(OMR) Maresme 2
C20
Barceloneta-Zona II Port de Barcelona
Mediocre Inferior a bo Dolent 2027
(OMR)
Barcelona (Port de Barcelona)
C22*
El Prat de Llobregat-Castelldefels
Dolent Inferior a bo Dolent 2027
(OMR)
Sitges - Viladecans
C23 Sitges Mediocre Bo Dolent 2027
(OMR) Garraf
C24 Vilanova i la Geltrú Mediocre Bo Dolent 2027
(OMR)
Garraf El Vendrell -
Vilanova i la Geltrú
C25* Cubelles-Altafulla Mediocre Bo Dolent 2027
(OMR)
El Vendrell - Vilanova i la Geltrú
Torredembarra - Roda de Barà Tarragona –
Altafulla
C26 Tarragona Nord Bo Bo (*) Bo 2021
Tarragona – Altafulla
Tarragona (Torre dels Escipions)
Tarragona (Punta de la Móra)
C27* Tarragona-Vilaseca
Dolent Bo Dolent 2027
(OMR) Vila-Seca
C29* Salou-Cambrils Deficient Bo Dolent 2027
(OMR) Cambrils - Salou
C30* Cambrils-Montroig del Camp
Mediocre Bo (*) Dolent 2027 Mont-Roig del Camp
– Cambrils
C35* Alcanar Bo Bo (*) Bo 2021 Alcanar
C36 Port de Barcelona Dades parcials Dades parcials Dades parcials
2027 (OMR)
Barcelona (Port de Barcelona)
Taula. 20. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI costaneres. Font: IMPRESS 2013. Març 2014
(*) s'aplica el criteri de l'anterior PGDCFC: qualitat bona perquè, segons l'avaluació de
l'IMPRESS 2005, el risc de contaminació per substàncies prioritàries i preferents és baix o
nul en aquesta massa d'aigua.
6 PRINCIPIS RECTORS I OBJECTIUS
6.1 Principis generals
Aquest Pla s’ha elaborat partint dels principis generals següents (enumerats a l’article 11 del
RDI) :
Solidaritat: Les mesures de protecció contra les inundacions no han d'afectar
negativament altres demarcacions hidrogràfiques o a la part no espanyola de la
demarcació hidrogràfica, en el cas de conques hidrogràfiques compartides amb
altres països, llevat que la mesura s'hagi coordinat i s’ hagi aconseguit una solució
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
46
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
acordada entre les parts interessades. En aquest sentit el DCFC no interactua amb
altres demarcacions hidrogràfiques, ja que totes les conques hidrogràfiques
considerades pertanyen només a Catalunya. No obstant això es manté aquest
principi a nivell municipal o bé a un nivell territorial més baix, en el sentit que les
mesures de protecció contra inundacions no han de generar problemes
d’inundabilitat a terrenys externs al sector.
a) Coordinació entre les diferents administracions públiques i institucions implicades en
matèries relacionades amb les inundacions, a partir d'una clara delimitació dels
objectius respectius.
El contingut de les mesures dels diferents àmbits han estat consensuats amb les
respectives administracions competents amb les quals es seguirà col·laborant i
coordinant en la seva aplicació.
b) Coordinació amb altres polítiques sectorials, entre d'altres, ordenació del territori,
protecció civil, agricultura, forestal, mines, urbanisme o medi ambient, sempre que
afectin l'avaluació, la prevenció i la gestió de les inundacions.
c) Respecte al medi ambient: evitant el deteriorament injustificat dels ecosistemes
fluvials i costaners, i potenciant les mesures de tipus no estructural contra les
inundacions.
Es tindrà especial cura perquè les mesures a adoptar, i molt especialment les de
caràcter estructural, siguin compatibles amb els objectius ambientals de les masses
d’aigua afectades. S’han afavorit l’adopció de mesures que no suposin intervencions
físiques sobre els ecosistemes fluvials.
En tot cas es contribuirà a la recuperació i millora dels valors naturals dels espais
fluvials.
d) Plantejament estratègic amb criteris de sostenibilitat a llarg termini.
Aquest és un dels principis que ha inspirat la redacció del PGRI prioritzant, sempre
que ha estat possible, l’adopció de mesures preventives. Per aquest motiu, el PGRI
abasta tots els aspectes de la gestió del risc d'inundació, centrant-se en la prevenció,
protecció i preparació, inclosos la previsió d'inundacions i els sistemes d'alerta
primerenca, i tenint en compte les característiques de la conca o subconca
hidrogràfica considerada. Promou pràctiques d'ús sostenible del sòl, mesures per a la
restauració hidrològic-agroforestal de les conques, la millora de la retenció d'aigües i
la inundació controlada de determinades zones en cas d'inundació.
6.2 Objectiu principal
L’objectiu principal del PGRI és aconseguir que no s‘incrementi el risc d'inundació existent
actualment i que es redueixi aquest risc, tant com es pugui, en aquelles àrees amb risc
potencial significatiu d’inundacions del DCFC identificades a l’APRI i caracteritzades al
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
47
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
MAPRI, donant compliment al RDI i tenint en compte l’estat i els objectius ambientals de les
masses d’aigua que inclouen trams ARPSI.
6.3 Objectius particulars per ARPSI
A més d’aquests objectiu principal, n’hi ha de particulars que s’adapten per a cada ARPSI en
funció de les característiques i les problemàtiques concretes. A continuació s’esmenten els
més significatius:
6.3.1 ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava nord
■ Disminuir els danys en nuclis litorals.
Millorar les alertes primerenques meteorològiques en situacions de règim torrencial i
comportament ràpid, promovent així mateix els serveis d’alerta primerenca
d’inundacions (SAPI).
Evitar noves ocupacions urbanístiques en zones inundables dels nuclis litorals i
especialment en Portbou, Llançà, Port de la Selva, Cadaqués i Roses
6.3.2 ARPSI de la conca de la Muga i Mugueta
■ Disminuir els danys en els nuclis urbans de la part alta del Llobregat d’Empordà i plana de
la Muga, Orlina i Manol i compensar danys en zones agrícoles de les planes.
Millorar la xarxa de control hidrològica i promoció dels SAPI.
Evitar noves ocupacions urbanístiques en zones inundables de la zona de la
Jonquera, plana de Figueres i voltants.
Recuperar el comportament natural de zones inundables.
Incrementar les assegurances agràries.
Protecció estructural contra inundacions.
6.3.3 ARPSI de la conca del Fluvià
■ Disminuir els danys en els nuclis urbans de la part alta i baixa del Fluvià i compensar els
danys en zones agrícoles de les planes.
Millorar la xarxa de control hidrològica i promoció dels SAPI.
Evitar noves ocupacions urbanístiques de zones inundables al voltant d’Olot i de
Sant Pere Pescador.
Incrementar les assegurances agràries.
Recuperar el comportament natural de zones inundables.
6.3.4 ARPSI de la conca del Ter-Daró
■ Disminuir els danys en nuclis urbans diversos de l’alt i baix Ter i afluents i compensar
danys en zones agrícoles de les planes, en especial del baix Ter, Onyar i Daró.
Millorar la xarxa de control hidrològica i promoció dels SAPI.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
48
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Evitar noves ocupacions urbanístiques de zones inundables dels nuclis urbans en
trams ARPSI i especialment Camprodon, Ribes de Freser, Ripoll, Sant Quirze de
Besora, Manlleu, Roda de Ter, Vic, Llagostera, Riudellots de la Selva, Girona, Sarria
de Ter, Banyoles, Serra de Daró, Gualta i Torroella de Montgrí.
Recuperar el comportament natural de zones inundables.
Protecció estructural davant inundacions a la zona de Vic.
Incrementar les assegurances agràries.
Laminació d’avingudes provinents de l’alt Ter mitjançant els embassaments.
6.3.5 ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava sud
■ Disminuir els danys en nuclis litorals.
Millorar les alertes primerenques meteorològiques en situacions de règim torrencial i
comportament ràpid, promovent així mateix els SAPI.
Evitar noves impermeabilitzacions significatives.
Evitar noves urbanitzacions en zones inundables en nuclis litorals i especialment en
els nuclis de Palamós, Calonge, Sant Antoni de Calonge, Platja d’Aro, Sant Feliu de
Guíxols, Tossa de Mar i Lloret de Mar.
Protecció estructural contra inundacions.
6.3.6 ARPSI de la conca de la Tordera
■ Disminuir els danys en nuclis urbans de les parts mitges i baixes de la conca, en zones
industrials de la Tordera mitja, càmpings del delta i compensar danys en zones agrícoles de
les planes.
Evitar noves urbanitzacions en zones inundables en nuclis de trams ARPSI i en
especial zona de Tordera i del delta.
Millorar la xarxa de control hidrològica i promoció dels SAPI.
Millorar la gestió del risc en zones industrials del tram mig.
Recuperar el comportament natural de zones inundables als trams mig (entre Sant
Celoni i Hostalric) i baix (entre Fogars de la Selva i Tordera).
Millorar la gestió del risc en càmpings del delta.
Incrementar les assegurances agràries.
6.3.7 ARPSI de les conques de les rieres del Maresme i rieres Metropolitanes
■ Disminuir els danys en nuclis litorals
Millorar les alertes primerenques meteorològiques en situacions de règim torrencial i
comportament ràpid, promovent així mateix els SAPI.
Evitar noves impermeabilitzacions significatives.
Evitar noves urbanitzacions en zones inundables en nuclis litorals i especialment en
Santa Susanna, Pineda, Sant Pol de Mar, Argentona i Mataró.
Protecció estructural contra inundacions.
Millorar el drenatge urbà.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
49
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
6.3.8 ARPSI de la conca del Besòs
■ Disminuir els danys en nuclis urbans, infraestructures i zones industrials diverses.
Evitar noves urbanitzacions en zones inundables en nuclis de trams ARPSI i en
especial Centelles, Aiguafreda, Sant Martí de Centelles, les Franqueses del Vallès,
Granollers, Cardedeu, Llinars del Vallès, la Roca del Vallès, Montmeló, Montornès
del Vallès, Bigues i Riells, Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall,
Parets del Vallès, Mollet del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac.
Millorar la xarxa de control hidrològica i promoció dels SAPI.
Millorar la gestió del risc en zones industrials del tram mig.
Millorar el drenatge urbà a les parts mitja i baixa de la conca.
6.3.9 ARPSI de la conca del Llobregat
■ Disminuir els danys en nuclis urbans, infraestructures i zones industrials diverses.
Evitar noves urbanitzacions en zones inundables en nuclis de trams ARPSI i
especialment en la Pobla de Lillet, Bagà, Guardiola de Berguedà, Sant Llorenç de
Morunys, Sallent, Súria, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Vicenç de Castellet, Olesa de
Montserrat, Martorell i Sant Andreu de la Barca.
Millorar la xarxa de control hidrològica i promoció dels SAPI.
Millorar la gestió del risc en zones industrials del baix Llobregat, riera de Rubí i
diversos trams de l’Anoia.
Protecció estructural davant inundacions a la riera de Palau a Sant Andreu de la
Barca.
Incrementar les assegurances agràries en especial al Parc agrari del baix Llobregat.
Laminació d’avingudes provinents de les parts altes del Llobregat i Cardener
mitjançant els embassaments.
6.3.10 ARPSI de les conques de les rieres del Garraf
■ Disminuir els danys en els nuclis urbans dels trams baixos i compensar danys en zones
agrícoles de les planes.
Millorar les alertes primerenques meteorològiques en situacions de règim torrencial i
comportament ràpid, promovent així mateix els SAPI.
Evitar noves impermeabilitzacions significatives.
Evitar noves urbanitzacions en zones inundables en nuclis litorals i especialment en
Viladecans, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú.
Protecció estructural davant inundacions als torrents de la zona Vilanova-Cubelles.
Incrementar les assegurances agràries.
Millorar el drenatge urbà.
6.3.11 ARPSI de la conca del Foix
■ Disminuir els danys en els nuclis urbans del tram final del Foix i compensar danys en
zones agrícoles de les planes.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
50
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Millorar la xarxa de control hidrològica i promoció dels SAPI.
Evitar noves impermeabilitzacions significatives.
Evitar noves urbanitzacions en zones inundables en zona d’urbanitzacions i al nucli
de Cubelles.
Incrementar les assegurances agràries.
6.3.12 ARPSI de la conca de les rieres de Tarragona nord i centre
■ Disminuir els danys en nuclis urbans del tram final i mig de la riera de la Bisbal i torrents
litorals i compensar els danys en zones agrícoles de les planes.
Millorar les alertes primerenques meteorològiques en situacions de règim torrencial i
comportament ràpid, promovent així mateix els SAPI.
Evitar noves impermeabilitzacions significatives.
Evitar noves urbanitzacions en zones inundables del Vendrell i nuclis litorals i
especialment en Calafell, el Vendrell i Creixell.
Incrementar les assegurances agràries.
Millorar el drenatge urbà del tram final de la riera de la Bisbal.
6.3.13 ARPSI de la conca del Gaià
■ Disminuir els danys en nuclis urbans i càmpings del tram final del Gaià i compensar els
danys en zones agrícoles de les planes.
Promoció dels SAPI
Recuperar comportament natural de zones inundables.
Evitar noves ocupacions en zones inundables en Altafulla.
Evitar noves impermeabilitzacions significatives.
Incrementar les assegurances agràries.
Millorar la gestió del risc del tram final.
6.3.14 ARPSI de la conca del Francolí
■ Disminuir els danys en els nuclis urbans de Montblanc, la Riba i Tarragona i en zones
industrials papereres i petroquímiques i compensar els danys en zones agrícoles de les
planes.
Millorar la xarxa de control hidrològica i promoció dels SAPI.
Evitar noves urbanitzacions en zones inundables de Montblanc, la Riba i Tarragona i
zones dels complexes petroquímics.
Incrementar les assegurances agràries.
Millorar la gestió del risc de les zones industrials petroquímiques.
Millorar el drenatge urbà de les zones de Tarragona properes al Francolí.
6.3.15 ARPSI de les conques de les rieres Meridionals i rieres del Montsià
■ Disminuir els danys en els nuclis urbans litorals i en la zona industrial petroquímica i
compensar danys en zones agrícoles de les planes.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
51
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Millorar les alertes primerenques meteorològiques en situacions de règim torrencial i
comportament ràpid, promovent així mateix els SAPI.
Millorar la gestió del risc en la zona petroquímica de la Boella.
Evitar noves impermeabilitzacions significatives.
Evitar noves urbanitzacions en zones inundables en nuclis litorals i especialment en
la Canonja, Vila-seca, Salou,Cambrils i Mont-roig del Camp.
Incrementar les assegurances agràries.
Millorar el drenatge urbà.
Laminació d’avingudes mitjançant l’embassament de Riudecanyes.
6.3.16 ARPSI costaneres
A les 28 ARPSI costaneres els objectius definits són:
Millorar els plans de protecció civil existents, incloent apartats específics relatius a
inundacions costaneres.
Incrementar la conservació i millora del domini públic marítim terrestre de l’àmbit entre
Maresme límit amb Girona i la desembocadura del Besòs, es a dir de la
desembocadura de la Tordera i la del riu Besòs, corresponents als trams ARPSI
Maresme 1, Maresme 2 i Maresme 3.
Actualització i millora dels protocols de comunicació en situació de temporals
costaners.
Afavorir la restauració de la franja costanera i la ribera del mar dels trams ARPSI
Alcanar, Maresme-Tordera,Girona Centre (El Ter Vell), Tarragona (Torre dels
Escipions) i Tarragona (Punta de la Móra).
7 RESUM DEL CONTINGUT DELS PLANS DE PROTECCIÓ
CIVIL EXISTENTS
Els plans de protecció civil poden ser territorials, especials i d’autoprotecció.
7.1 Pla de protecció civil de Catalunya (PROCICAT)
És el pla territorial de protecció civil vigent a Catalunya actualment. Té com a objectiu final:
fer front a les emergències generals, associades a riscos no especials, que es puguin
produir en l’àmbit de Catalunya.
Els municipis amb una població superior als 20.000 habitants i els que, sense arribar a
aquesta població, tenen la consideració de turístics, així com els que són considerats de risc
especial per llur situació geogràfica o llur activitat industrial, segons la comissió de protecció
civil de Catalunya, han d’elaborar i aprovar plans bàsics d’emergència municipal que
garanteixin la coordinació i l’aplicació correctes en llur territori del pla de protecció civil de
Catalunya.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
52
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
El PROCICAT estableix la infraestructura i l'organització adients per donar resposta de
forma ràpida i eficaç davant de qualsevol situació de risc o emergència i recull un conjunt de
tècniques i accions prèviament organitzades i planificades dirigides a evitar, reduir o corregir
els danys causats a les persones i els béns en situacions de risc o emergència, marcant
unes pautes d'actuació que asseguren una millor eficiència en les decisions que s'han de
prendre en aquestes situacions.
7.2 Pla especial d’emergències per inundacions a Catalunya (INUNCAT)
L’INUNCAT és el pla especial d’emergències per risc d’inundacions vigent a Catalunya.
L'objectiu d’aquest pla és fer front a les emergències per inundacions, dins de l’àmbit
territorial de Catalunya, establint els avisos, l’organització i els procediments d’actuació dels
serveis de la Generalitat de Catalunya, de les altres administracions públiques i de les
entitats privades.
Quantifica i localitza a Catalunya els aspectes fonamentals per a l'anàlisi del risc,
vulnerabilitat, zonificació del territori, establiment de les èpoques de perill i desplegament de
mitjans i recursos i localització d'infraestructures de recolzament per als treballs d'actuació
en cas d'emergència.
La darrera revisió ha estat aprovada per ACORD GOV/14/2015, de 10 de febrer.
7.2.1 Funcions de l’INUNCAT
Les funcions bàsiques del pla són:
- Preveure l'estructura organitzativa i els procediments per a la intervenció en emergències
produïdes per inundacions a Catalunya.
- Preveure els mecanismes i els procediments de coordinació amb el Pla estatal de
Protecció Civil davant el risc d'inundacions, per garantir una integració adient.
- Establir, a cada territori, els sistemes de coordinació amb les organitzacions de les
diferents administracions locals i definir els criteris de planificació dels plans d'actuació
municipal (PAM).
- Definir les zones del territori de Catalunya en funció del risc i de les conseqüències
previsibles; delimitar les àrees d'acord amb les possibles intervencions, el desplegament
de mitjans i recursos.
- Establir el mapa bàsic de risc municipal i definir les àrees d'acord amb les possibles
intervencions i el desplegament de mitjans i recursos.
- Concretar els procediments d’actuació: els diferents avisos, la intervenció, aspectes
preventius, etc.
- Definir i especificar els procediments d'informació a la població.
- Catalogar els mitjans i els recursos que caldrà emprar en cas d'actuació.
Per aconseguir els objectius establerts, recull un índex de risc d'inundacions que té en
compte la probabilitat d'ocurrència d'una avinguda (o períodes de retorn) i els efectes que
pot ocasionar. Permet establir un valor qualitatiu de risc municipal, i aquesta anàlisi estableix
cinc nivells de risc: molt alt, alt, mitjà, moderat i baix, que depenen del nombre d'afectats i de
les pèrdues econòmiques potencials, del tipus i nombre d'elements vulnerables exposats
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
53
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
(població a l'interior de les diferents zones inundables) i de la perillositat intrínseca de la
conca.
Els municipis en el territori dels quals s’aplica l’INUNCAT la llei els obliga a incorporar en
llurs PAM les previsions derivades del pla especial en allò que els afecti.
7.3 Plans d’actuació municipal (PAM)
Els plans d’actuació municipals per inundacions formen part del Pla de protecció civil
municipal de cada municipi.
Tenen com objectiu establir l’organització i els procediments mínims d’actuació dels
organismes, serveis i recursos locals per tal de poder fer front a les situacions d’emergència
produïdes pel risc d’inundacions.
Aquests plans són aprovats pels plens de les corporacions municipals respectives i
homologats per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.
El contingut dels plans de protecció civil municipals com són els plans bàsics d'emergència,
els plans d'actuació i els plans específics ha de respectar l'estructura fixada en el Decret
155/2014, de 25 de novembre, pel qual s'aprova el contingut mínim per a l'elaboració i
l'homologació dels plans de protecció civil municipals i s'estableix el procediment per a la
seva tramitació conjunta.
7.4 Plans d’autoprotecció (PAU)
Els plans d'autoprotecció preveuen, per a determinats centres, empreses i instal·lacions, les
emergències que es poden produir com a conseqüència de la seva activitat i les mesures de
resposta davant situacions de risc, de catàstrofes i de calamitats públiques que els poden
afectar. Han d'estar en coordinació amb els plans d'actuació municipals, així com també, en
alguns casos, amb el pla especial.
Aquests plans són documents que estableixen el conjunt sistemàtic de normes de resposta
a la totalitat identificable de riscos (no només per inundacions). Per mitjà del Decret 30/2015,
de 3 de març, es va aprovar el catàleg d’activitats i els centres obligats a adoptar mesures
d’autoprotecció, i es va fixar el contingut d’aquestes mesures.
El pla d’autoprotecció de les instal·lacions objecte del Decret 30/2015, de 3 de març,
s’estructura en els documents següents:
Document 1: Identificació de la instal·lació. Inventari, anàlisi i avaluació del risc.
Document 2: Inventari i descripció dels mitjans i mesures d’autoprotecció.
Document 3: Manual d’actuació.
Document 4: Implantació, manteniment i actualització.
El contingut de cadascun d’aquests documents s’ha d’adaptar a les particularitats de
l’activitat, centre, instal·lació o establiment que correspongui, i s’han de fixar amb caràcter
general els índexs que s’exposen en els annexos del Decret esmentat.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
54
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Complementàriament a aquests índexs, la Comissió de Protecció Civil de Catalunya valora
la necessitat d’elaborar guies explicatives que despleguen el contingut de l’índex i que
s’adapten a les particularitats de determinades tipologies d’activitats i a la realitat de
diferents tipologies d’activitats o centres, incloent-hi la possibilitat de disminuir o simplificar
els seus continguts a l’efecte de beneficiar el pla en termes d’eficàcia.
El manual d’actuació designat com a document 3 ha de garantir, en tot cas:
a) La detecció de l’emergència.
b) L’alerta als equips actuants interns i l’alarma als ocupants.
c) L’avís, sol·licitud i recepció dels serveis externs d’ajuda i, segons correspongui, la
comunicació de l’activació del pla i de les mesures d’autoprotecció preventives
aplicades, d’acord amb el que preveu el Decret 30/2015, de 3 de març, pel qual
s’aprova el catàleg d’activitats i els centres obligats a adoptar mesures
d’autoprotecció.
d) L’aplicació de les mesures d’autoprotecció a la població present a l’activitat que
puguin escaure, amb el confinament com a mesura general o l’evacuació en els
casos en què l’emergència ho requereixi.
e) La informació en emergència a totes les persones que puguin estar exposades al
risc.
f) La intervenció coordinada.
g) Les persones encarregades d’executar cadascuna de les accions dels plans de
protecció civil aplicables i els requisits del procediment d’intervenció administrativa
descrit al capítol 4 i la interfase de plans d’emergència i procediments de
comunicació descrita a l’article 12 del Decret 30/2015, de 3 de març, pel qual
s’aprova el catàleg d’activitats i els centres obligats a adoptar mesures
d’autoprotecció.
Com activitat que pot generar risc d’inundació, els titulars de les preses han de redactar el
pla d’autoprotecció.
A tots els plans d’autoprotecció de preses es relacionen un seguit d’afectacions a tenir en compte, en atenció a les situacions de maniobres de desembassament ordinàries que poden suposar uns cabals circulants superiors als habituals, situacions extraordinàries o d’emergència per episodis d’avingudes (o per situacions de fallida greu o trencament de presa).
En el pla han de constar els avisos, l’estructura i l’organització en situacions extraordinàries
o d’emergència per episodis d’avingudes.
En aquest cas, aquets PAU depenen directament de l’INUNCAT.
7.5 Altres plans i estudis relacionats: plans d’emergència
d’embassaments
Les normes d'explotació i els plans d'emergència de preses es redacten d'acord amb els
criteris establerts al Reglament Tècnic de Seguretat de Preses i Embassaments (aprovat per
Ordre de 12 de març de 1996), així com a la Directriu Bàsica de Planificació de Protecció
Civil front el Risc d’Inundacions (BOE de 14 de febrer de 1995) i tenint com a suport
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
55
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
addicional les guies tècniques que el MAAMA ha editat a l’efecte. En aquests documents es
relacionen per a cada presa un seguit d’afeccions a tenir en compte en atenció a les
situacions de maniobres de desembassament ordinàries, que poden suposar uns cabals
circulants superiors als habituals, situacions extraordinàries o d’emergència per episodis
d’avingudes (punt 2.2.2. de la Directriu Bàsica) o per situacions de fallida greu o trencament
de presa (punt 3.5.1.3. de la Directriu Bàsica). Actualment, aquests criteris queden recollits
en el Reglament del domini públic hidràulic, aprovat pel Reial decret 849/1986, d’11 d’abril i
en els esborranys de la Norma tècnica de seguretat per a la classificació de les preses i per
a l’elaboració i implantació dels plans d’emergència de preses i embassaments i de la
Norma tècnica de seguretat per a l’explotació, revisions de seguretat i posada fora de servei
de preses i embassaments.
7.6 Protocols de comunicació de la informació i prediccions de pluges
amb manca de drenatge local
Les inundacions per manca de drenatge local rarament comporten l’activació de l’INUNCAT.
Les tasques que corresponen al grup d’Avaluació són les que ja fa el SMC en qualsevol
situació de previsió de pluges. El SMC emet els avisos de Situació Meteorològica de Perill
(SMP) i en fa el posterior seguiment mantenint informat el Centre de Coordinació Operativa
de Catalunya (CECAT) en tot moment per tal de garantir l’avís als municipis afectats.
7.6.1 Protocols de comunicació de la informació i prediccions per situacions de mala
mar
a) Situacions de mala mar
Són situacions on degut a la mala mar es poden donar episodis d’inundacions en el litoral.
En aquest cas el coordinador de grup és el SMC.
b) Situacions de mala mar i inundació fluvial en el litoral
Són situacions on es combinen les inundacions en el litoral originades per l’onatge amb les
inundacions en els trams finals del riu, ja que el mal estat de la mar no permet que l’aigua
que porten els rius pugui desembocar al mar. En aquestes situacions el coordinador de
grup és conjunt entre el SMC i l’organisme competent de la conca.
7.6.2 Coordinació de comunicació de la informació i prediccions
Els diferents components del grup d’avaluació es coordinen telefònicament (i via e-mail) a
través de les sales corresponents o mitjançant el CECAT.
La coordinació amb la resta de grups es realitza de diferents maneres en funció de si algun
tècnic de l’organisme competent es desplaça o no fins al lloc de l’emergència i/o al CECAT.
Quan no hi ha presència de cap tècnic en el lloc de l’emergència ni en el CECAT, la
informació que la resta de grups necessiten conèixer es trasllada al CECAT.
Quan hi ha presència dels components del grup en el CECAT, la coordinació es pot fer
directament entre els tècnics presents a la sala i pels que no poden assistir mitjançant els
elements tecnològics previstos entre ells i el CECAT.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
56
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Quan hi ha presència de tècnics en el lloc de l’emergència, la informació que la resta de
grups necessiten conèixer es facilita al Centre de Comandament Avançat (CCAÇ), tot i que
la sala de l’organisme competent mantingui informat al CECAT perquè el director del Pla i
els altres membres no presents al CCAÇ disposin de la informació actualitzada.
7.6.3 Mesures desenvolupades per incrementar la percepció de risc i de les
estratègies d’autoprotecció
L’INUNCAT indica que:
Els centres i instal·lacions, tant públics com privats, considerats vulnerables i que
estan ubicats en els municipis susceptibles de tenir inundacions han d'elaborar plans
d'autoprotecció que contemplin les mesures de resposta interna davant d’una
inundació que els pugui afectar.
Es consideren com a tals, en general, centres i instal·lacions ubicats en zones
inundables dels tipus següents:
◦ Zones poblades: nuclis de població i urbanitzacions
◦ Cases de colònies, zones turístiques, zones d’esbarjo, càmpings,…
◦ Zones de risc definit que poden crear un efecte dòmino: indústries químiques,
etc.
◦ Centres docents, escoles, universitats,…
◦ Hospitals, casals d’avis, residències de gent gran
◦ Àrees de pública concurrència
◦ Altres centres i instal·lacions d’acord amb el Decret 82/2010, de 29 de juny,
pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures
d’autoprotecció
Difusió del Pla entre les institucions i el personal involucrat en la seva aplicació, per
tal que tots els implicats en el Pla el coneguin. Cal realitzar sessions informatives
dirigides als diversos col·lectius d'actuants (bombers, serveis d'ordre, sanitaris,
components del Consell Assessor, personal de les diferents entitats integrades...).
Cada grup actuant ha d’elaborar el seu pla d’actuació de grup (PAG) on
s’especificarà l’estructura del grup, les funcions que cal executar, el mitjans
necessaris i la coordinació dels diferents cossos al lloc de l’emergència i amb les
seves sales de control. Durant la fase d’implantació, el cap de grup ha d’elaborar
aquest PAG, amb el suport de la resta de components del grup, que ha de ser
autosuficient. Per tant, ha de contenir tota la documentació necessària per als
integrants del grup, com poden ser els protocols concrets o la cartografia, per
exemple.
Els municipis obligats han d’elaborar el seu PAM per risc d’inundacions, d’acord amb
els criteris d’afectació municipal de l’INUNCAT.
S’han de realitzar campanyes d'informació i divulgació dirigides als ciutadans on se’ls
informa del risc i de les actuacions més adequades per fer front a aquestes
situacions. Aquestes campanyes les realitzen conjuntament la Direcció General de
Protecció Civil i els ajuntaments.
S’han de dur a terme actuacions destinades a disposar dels mitjans i recursos que es
considerin oportuns.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
57
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Realitzar simulacres per comprovar que la implantació ha estat correcta.
A Catalunya la Direcció General de Protecció Civil (DGPC) fa anualment campanyes amb
diferents actuacions per preparar i millorar la resposta en cas d’algun episodi d’inundacions.
Reunió de campanya amb els diferents operatius i organismes que es veuen
implicats en cas d’inundació. L’objectiu d’aquesta reunió és millorar la resposta
davant una inundació.
Campanya de difusió per a municipis. La DGPC es posa en contacte amb els
municipis per a fer-los conèixer les novetats a l’INUNCAT i se’ls recorda que cal
posar al dia el pla i els protocols d’inundació del municipi i que han de realitzar
mesures preventives necessàries abans dels episodis de pluges.
Campanya de sensibilització a la població. La informació a la ciutadania sobre els
riscos, la prevenció i l’autoprotecció a través de campanyes informatives. Es fa la
difusió de tríptics a través dels ajuntaments, consells comarcals, centres escolars i
entitats. També es fa una difusió digital dels consells de sensibilització a través de la
pàgina web. Aquesta campanya de sensibilització es fa en diferents idiomes.
Resulta fonamental millorar (o implementar en determinats casos) aquestes mesures
orientades a l'increment de la conscienciació pública davant del risc d'inundacions i a
l'augment de l'autoprotecció general de la població.
8 SISTEMES I MITJANS DISPONIBLES PER A L’OBTENCIÓ
D’INFORMACIÓ HIDROLÒGICA
En aquest apartat es descriuen els sistemes i mitjans disponibles al DCFC per a l’obtenció
d’informació hidrològica i marítima en temps real durant els episodis d’avinguda, així com
dels sistemes de predicció i ajuda a les decisions disponibles.
8.1 Xarxa meteorològica
El SMC realitza el seguiment meteorològic dels episodis d’avinguda a través
d’infraestructures pròpies constituïdes per la xarxa radar (XRAD), disposa de quatre
estacions radars, i per la xarxa d’estacions meteorològiques automàtiques (XEMA), inclou
170 estacions meteorològiques automàtiques que generen informació en temps gairebé real
de diferents variables, entre elles la temperatura, la humitat, la pressió i la precipitació, amb
dades cada mitja hora o cada hora (tot i que es disposen de valors a resolució minutal, que
es fan servir per fer alertes d’intensitat de fenòmens observats).
El SMC contrasta aquestes dades amb models propis elaborats d’acord amb aquestes
dades i la seva previsió d’evolució. L’ús combinat de les dades XRAD i XEMA permet
disposar d’un camp estimat de precipitació realista per a tot el territori català, amb diferents
resolucions temporals, que faciliten la tasca de generació d'avisos.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
58
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Figura 5.- Mapa amb la posició de les diferents estacions de radar i de les meteorològiques automàtiques de les xarxes del SMC, de l’ACA, i de la CHE. Font: Tomeu 2013
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
59
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Els models numèrics de predicció meteorològica es basen en resultats dels models
elaborats per organismes d’àmbit global, amb la personalització per Catalunya utilitzant
models propis d’àmbit local, obtenint una predicció de pluja cada dia més precisa que té en
compte les dades mesurades, arribant a aproximar a escales temporals horàries i resolució
espacial de pocs quilòmetres.
L’equip d’especialistes en predicció metrològica del SMC manté una operació 24 hores*365
dies per tal de interpretar i avaluar tota la informació disponible en cada moment i emetre els
avisos que en cada cas corresponen.
8.2 Xarxa hidrològica
L'ACA realitza el seguiment dels episodis d’avinguda a la xarxa fluvial principal a través
d’infraestructures pròpies de la xarxa de punts de control del territori que estan constituïdes
per:
Les estacions d’aforament i els marcs de control hidrològic (en llera natural, aprofitant
assuts existents...) que mesuren de forma automàtica i continuada el nivell i el cabal
dels cursos fluvials amb una dada cada 5 minuts.
Els embassaments són altres infraestructures per a la mesura de les variables
hidrològiques més significatives per a la gestió ordinària i extraordinària d'avinguda
(nivell d'embassament, volum, cabalímetres, posició i cabal d'òrgans de desguàs,...).
Totes aquestes dades fenomenològiques s’emmagatzemen a la base de dades corporativa
del Sistema d’Informació de Xarxes (SIX), on mitjançant el VISCAT, que és l’eina bàsica de
consulta, seguiment, control i suport per prendre decisions sobre les respostes hidrològiques
que es donen en una situació d’episodi d’avinguda amb risc d’inundació, es fa el seguiment
pel Tècnic Especialista d’Hidrologia (TEH). Les dades de l’estat de l’aigua a Catalunya es
poden visualitzar públicament a través de l’aplicació “L’aigua en temps real” (Aetr) a la
pàgina web de l’ACA.
En aquesta eina (Aetr) també s’utilitza la informació generada per altres organismes com el
SMC i també s’integren dades obtingudes i/o transmeses per tercers.
8.3 Sensorització per ARPSI
Pel que fa a les diverses ARPSI, el nivell de sensorització que disposen és el següent:
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
60
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Nom ARPSI
Meteorològic
Automàtic Hidrològic Automàtic
Hidrològic
Manual
Pluviòmetres
Radar Embassaments Estacions
aforament
Punts
actius i
estacions
aforament
manuals
ACA SMC
Conques de rieres de Costa
Brava nord 0 2 Si - - -
Conca de la Muga i Mugueta 4 3 Si 1 7 -
Conca del Fluvià 1 5 Si - 4 2
Conca del Ter i Daró 10 20 Si 3 18 4
Conques de les rieres de Costa
Brava sud 1 1 Si - 1 3
Conca de la Tordera 2 2 Si - 5 2
Conques de les rieres del
Maresme i metropolitanes - 5 Si - 1 -
Conca del Besòs 3 8 Si - 6 1
Conca del Llobregat 16 24 Si 3 26 7
Conques de les rieres del Garraf - 2 Si - - -
Conques de les rieres de
Tarragona nord i centre 1 4 Si 1 1 1
Conca del Foix - 5 Si - 2 -
Conca del Gaià 2 4 Si 1 1 1
Conca del Francolí 1 3 Si - 2 5
Conques de les rieres
Meridionals i Montsià 1 4 Si 1 1 1
Total 42 92 10 75 27
Taula. 21. Punts de control a les ARPSI del districte de conca fluvial de Catalunya. Font: Elaboració pròpia
8.4 Xarxa costanera
El SMC realitza la predicció de diversos paràmetres (intensitat onatge, direcció onatge,
vent...) mitjançant els models Oceanogràfics WAM.
Pel que fa als sistemes de mesura, consta de xarxes de mesura (boies, mareògrafs i radars
d'alta freqüència), de serveis de predicció (onatge, nivell del mar, corrents i temperatura de
l'aigua) provinents de la Xarxa Costanera d'Onatge de Ports de l’Estat REDCOS. Aquesta
xarxa està composta per boies escalars i de boies direccionals, 3 de les quals estan
instal·lades a les aigües costaneres del DCFC.
El servei es presta fonamentalment a través del web de Ports de l’Estat i de l'aplicació per a
dispositius mòbils IMAR, disponible per a diversos sistemes operatius.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
61
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
9 RESUM DELS PROGRAMES DE MESURES
A continuació es fa un resum dels programes de mesures aprovats per assolir els objectius
de risc previstos al PGRI, d’acord amb l’Annex A.I.g del RDI.
En general, totes les mesures s’han elaborat atenent a les propostes provinents dels ens
responsables, i essencialment estan previstes en els respectius instruments de planificació
i/o programació. Únicament les mesures d’àmbit hidrològic han estat objecte d’un programa
de mesures específic, seguint amb el previst a l’article 13.1 del RDI.
Els programes de mesures de protecció civil i els de predicció d’avingudes són prioritaris, ja
que permetran determinar els mecanismes de gestió del risc per evitar les catàstrofes
(sobretot de possibles pèrdues humanes). En un segon ordre de prioritat, es situen les
mesures d’ordenació del territori i urbanisme que ( a partir de la informació de perillositat,
risc i zonificació) permeten establir actuacions per reduir el risc existent i evitar noves
ocupacions que l’augmentin. Així mateix, es consideren de gran importància les mesures per
a la recuperació de les zones inundables i els seus valors ambientals. Finalment les
mesures estructurals són les menys prioritàries i aquestes només s’adoptarien quan la resta
de mesures fossin insuficients per disminuir el risc de forma adient.
9.1 Programa de mesures de l’àmbit hidrològic del Pla de gestió del risc
d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya (PMH)
Les mesures d’àmbit hidrològic incloses al PGRI són les contingudes al Programa de
mesures de l’àmbit hidrològic del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca
fluvial de Catalunya (PMH), d’acord amb el que estableix l’article 13 del RDI.
Aquestes mesures de gestió del risc d’inundació incloses al PMH són aquelles que
correspon adoptar a l’Agència Catalana de l’Aigua i, en concret, de conformitat amb la lletra
h), de l’apartat 1 de la part A de l’annex del RDI, són:
- Mesures de restauració fluvial adreçades a recuperar el comportament natural de la
zona inundable, així com els valors ambientals associats i les mesures de restauració
hidrològic – agroforestal de les conques per reduir la càrrega sòlida del corrent i
afavorir la infiltració de la precipitació.
- Mesures de drenatge d’infraestructures lineals, inclosa la descripció dels possibles
trams amb drenatge transversal insuficient, així com altres infraestructures que
suposin un greu obstacle al flux i les mesures previstes per a la seva adaptació.
- Mesures de predicció d’avingudes: mesures de predicció d’avingudes i normes de
gestió d’embassament durant avingudes.
- Mesures estructurals plantejades i estudis cost benefici que les justifiquen, així com
mesures d’inundació controlada de terrenys.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
62
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
9.2 Mesures de Protecció Civil
Les mesures que correspon aprovar a l’administració amb competències amb Protecció Civil
estan incloses a l’INUNCAT, la darrera revisió del qual ha estat aprovada per ACORD
GOV/14/2015, de 10 de febrer. Aquest Pla s’encarrega d’articular i preveure les mesures
relatives a protecció civil per fer front a les inundacions, articulant la coordinació amb la resta
de plans de protecció civil.
Aquestes mesures han estat desenvolupades per la DGPC, que tal i com s’ha comentat a
l’apartat 7 s’encarrega de mantenir i actualitzar els diversos Plans de Protecció Civil a
Catalunya. Les mesures de la seva competència incloses al PGRI van ser redactades
conjuntament amb l’ACA tal i com queda recollit a l’escrit que van presentar de data 14 de
maig de 2015.
9.3 Mesures d’ordenació del territori i urbanisme
Les mesures que correspon aprovar a l’administració amb competències en matèria
d’ordenació del territori i urbanisme estan incloses en els diversos instruments del
planejament territorial i urbanístic que es coordinen des de la Direcció General d’Ordenació
del Territori i Urbanisme (DGOTU).
Les mesures incloses al PGRI van ser redactades conjuntament amb l’ACA, tal i com queda
recollit a l’escrit de 5 de maig de 2015.
A continuació es va un breu resum del planejament a Catalunya i la seva incidència des de
la perspectiva d’inundabilitat.
9.3.1 El planejament Territorial
La planificació territorial és ordenada jeràrquicament (article 5.1 de la Llei 1/1995, de 16 de
març, per la qual s'aprova el Pla territorial general de Catalunya), d’acord a la següent figura:
Figura 6.- Estructura dels plans territorials; Font d'informació: Frederic Ximeno. Avaluació Ambiental Estratègica Conferència en el Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports (26.03.2008)
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
63
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
El planejament territorial ha "dibuixat" emplaçaments i reserves dins de les seves
respectives competències que s'han d'introduir en els planejaments urbanístics treballant a
una escala més delimitada de manera que són aquests últims els que han de concretar la
seva compatibilitat amb els riscos d'inundació.
Pel que fa a plans territorials sectorials (PTES) a continuació es mostra una taula dels
principals aprovats fins a l’actualitat.
Nom Pla Aprovació
Pla d'espais d'interès natural
(PEIN)
Aprovat pel Decret 328/1992 de 14 de desembre
Publicat al DOGC núm. 1714 de data 01/03/1993
Pla d'infraestructures del transport
(2006-2026)
Aprovat pel Decret 310/2006 de 25 de juliol
Publicat al DOGC núm. 4685 de data 27/07/2006
Pla de ports de Catalunya (2007-
2015)
Aprovat pel Decret 41/2007, de 20 de febrer,
Publicat al DOGC núm. 4827 de data 22/02/2007
Pla de transport de viatgers de
Catalunya (2008-2012)
Aprovat per l'Acord de govern de 7 de gener de
2009
Publicat al DOGC núm. 5300 de data 20 de gener
de 2009
Pla d'aeroports, aeròdroms i
heliports de Catalunya
Aprovat pel Decret 8/2009 de 20 de gener
Publicat al DOGC núm. 5302 de data 22/01/2009
Pla territorial sectorial de la
implantació ambiental de l'energia
eòlica a Catalunya
Aprovat pel Decret 174/2002 d'11 de juny
Publicat al DOGC núm. 3664 de data 11/06/2002
Pla territorial sectorial de
l'habitatge
Pla territorial sectorial de
connectivitat ecològica de
Catalunya
Taula. 22. Principals plans territorials sectorials aprovats a Catalunya. Font: Elaboració pròpia
9.3.2 El planejament urbanístic
9.3.2.1 Planejament urbanístic general
9.3.2.1.1 Plans Directors Urbanístics (PDU)
Són els plans a través dels quals es du a terme la planificació urbanística del territori en
coherència amb el planejament territorial. Els correspon establir, entre d’altres extrems, les
directrius per coordinar l'ordenació urbanística d'un territori d'abast supramunicipal, el
desenvolupament urbanístic sostenible, la mobilitat de persones i mercaderies i el transport
públic, les mesures de protecció del sòl no urbanitzable i els criteris per a la seva
estructuració orgànica, la concreció de les grans infraestructures i la programació de
polítiques supramunicipals de sòl i habitatge.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
64
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Figura 7.- Estat dels Plans Directors urbanístics. Font: DGOTU
Els Plans directors, amb diferents objectius i abast sobre el territori, no garanteixen el
planejament de base amb cobertura sobre el territori de Catalunya, malgrat que sí que han
tingut en compte les determinacions del RLU per a la seva redacció.
Els documents de propòsit general i normalment d'abast comarcal, així com els Plans
directors de sistemes urbans, poden arribar a determinar amb un grau de concreció major
les prevencions davant el risc d'inundació.
Entre aquests plans, cal destacar els Plans directors urbanístics del sistema costaner
(PDUSC) són documents tramitats i aprovats amb la finalitat de protegir els espais oberts i
orientar el desenvolupament dels sòls a menys de 500 metres de la costa. Regulen dos
classes de sòl: l'urbanitzable i el no urbanitzable.
El PDUSC I: sòl no urbanitzable i urbanitzable no delimitat, aprovat definitivament el 25 de
maig de 2005, protegeix un total de 23.500 hectàrees costaneres de sòl no urbanitzable i sòl
urbanitzable no delimitat, i el preserva de la seva transformació i desenvolupament urbà per
garantir el desenvolupament sostenible del sistema costaner.
El PDUSC II: sòl urbanitzable delimitat, aprovat definitivament el 16 de desembre de 2005
comporta la protecció completa de vint-i-quatre sectors, que sumen 327 ha, i la protecció
parcial de vint sectors (323 ha).
Al DOGC 6722 de 7 d'octubre de 2014 es va publicar l’aprovació definitiva, de l’1 d’agost de
2014, de la modificació puntual i la refosa normativa, que té com a objecte unificar les
normes urbanístiques dels dos plans directors urbanístics del sistema costaner i modificar el
règim transitori per compatibilitzar la protecció del litoral amb el manteniment i/o l’ampliació
de les activitats turístiques existents en els sòls costaners C1 que no troben encaix normatiu
en la regulació actual, atesa l’actual conjuntura econòmica.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
65
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
9.3.2.1.2 Plans d'ordenació urbanística municipal (POUM)
D'acord amb l'article 57 del TRLU, "els plans d'ordenació urbanística municipal són
l'instrument d'ordenació urbanística integral del territori i poden assolir un terme municipal o
més d'un".
L'article 58.1 del mateix text legal, quan regula les determinacions dels plans d'ordenació
urbanística municipal, estableix que aquests plans desenvolupen per a cada classe de sòl
l'estructura i el model de territori, que s'ha d'adequar a les determinacions dels articles 3 i 9.
En aquest sentit són els POUM els documents on es materialitzen les directrius establertes
en el planejament territorial tant general com parcial o sectorial i, per tant, els instruments
urbanístics que han de definir el planejament de base que garanteixi la prevenció davant el
risc d'inundació de persones i béns.
9.3.2.1.3 Plans Generals d'Ordenació (PGO)
Redactats d'acord amb el Text refós 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s´aprova la refosa dels
textes legals vigents a Catalunya en matèria urbanística, són els instruments d'ordenació
urbanística integral del territori que pot assolir un o més d'un terme municipal.
Figura 4. - Exemple de TM amb informació d'inundabilidad on el PGO preveu uns
desenvolupaments.
9.3.2.2 Planejament urbanístic derivat
Estan sotmesos jeràrquicament al planejament general i està integrat pels plans parcials
urbanístics, plans parcials urbanístics de delimitació, plans especials urbanístics i els plans
de millora urbana.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
66
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Figura 5. - Exemple de TM amb informació d'inundabilidad on el PUD preveu uns
desenvolupaments.
9.3.2.2.1 Plans Parcials urbanístics (PPU) i Plans de Millora Urbana (PMU)
En aquells sòls en els quals els POUM preveuen la seva transformació respecte a la situació
vigent, és el planejament derivat l'encarregat de realitzar l'ordenació de detall dels usos i
edificacions d'acord amb les seves previsions.
Si el planejament de base està ben definit, encara que dins dels àmbits de desenvolupament
hi pugui haver part de sòls amb risc d'inundació, l'ordenació de detall ha de poder situar els
aprofitaments urbanístics de forma compatible amb els requeriments hidràulics.
Figura 6. - Exemple de Pla parcial previst per un planejament no adaptat d'un Sector Industrial
pròxim a El Tordera i a la zona sud travessat per dues rieres, amb implantacions industrials
existents; es proposa un nou braç del riu, basses de laminació aigües a dalt, elevació dels
terrenys per minorar l'inudabilidad, una gran infraestructura elevada d'accés. El sector és inviable
econòmicament i ambientalment.
9.3.2.2.2 Plans Especials Urbanístics (PEU)
Els Plans especials (PE) tenen continguts i abast molt diferenciat entre ells. Es poden situar
en sòls de diferent règim urbanístic i poden assolir un municipi, més d'un municipi o petits
àmbits d'actuació amb competències sectorials molt concretes. Per tant no poden garantir el
planejament de base.
Els PEU de protecció de valors ambientals (art. 93.2 del RLU) han de contenir, entre altres
determinacions, la regulació dels usos admissibles o incompatibles.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
67
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Per la seva transcendència uns dels PEU destacats són els vinculats a activitats de càmping
preexistents.
9.4 Mesures de restauració fluvial
Les mesures de caràcter hidrològic agroforestal són les aprovades e incorporades al Pla
General de Política Forestal de Catalunya 2014-2024, aprovat per Acord de Govern de 17
de juny de 2014. Aquest preveu una línea d’actuació específica per a l’“Impuls a les
actuacions de control de l’erosió, regeneració de zones afectades per pertorbacions naturals
i gestió eficient de l’aigua en conques hidrogràfiques”.
9.5 Mesures costaneres
S’ha inclòs la informació tramesa per la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del
Mar com a competent en la matèria. La Subdirecció General de Gestió Integrada del Domini
Público Hidràulic, s’ha encarregat d’integrar totes les mesures proposades a l’àmbit costaner
a nivell de l’Estat.
9.6 Mesures per promocionar les assegurances
Les mesures, de caràcter general, que corresponen executar són les derivades de les
mesures per la Subdirecció General de Gestió Integrada del Domini Público Hidràulic
redactades de forma consensuada amb el Consorci de Compensació d’Assegurances.
En aquest sentit, a nivell estatal, cal destacar el Conveni de Col·laboració de 7 de maig de
2015 entre la Direcció General de Protecció Civil i Emergències, la Direcció General de
l’Aigua i el Consorci de Compensació d’Assegurances amb l’objectiu de millorar la prevenció
d’inundacions que contempla entre diverses mesures la de promocionar les assegurances
front inundacions sobre persones i bens.
Les mesures incloses al PGRI per a la promoció en concret de les assegurances agràries
van ser redactades tot tenint en compte les informacions aportades per l’ENEAA i el
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) referent als ajuts sobre
aquest tema. Cal així mateix indicar que aquestes dues entitats han establert, en 27 de maig
de 2015, un conveni de col·laboració per a la realització del control integrat d’accés a
subvencions a les assegurances agràries dels beneficiaris de Catalunya.
10 CONJUNT DE MESURES
Les mesures de gestió del risc d’inundació al districte de conca fluvial de Catalunya,
contingudes als programes de mesures a què fa referència l’apartat 9, es relacionen a
l’annex 2 del PGRI, en compliment de l’establert a la lletra h) de la part A de l’annex del RDI,
organitzades en fitxes i sistematitzades i classificades, de conformitat amb el que s’exposa
als subapartats següents.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
68
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
10.1 Definició de les mesures
La definició de les mesures que s’han de desenvolupar al DCFC, a fi de reduir raonablement
els danys esperats mitjançant mesures, de tipus estructural o de gestió, s’ha realitzat
atenent a tots aquelles fases previstes al RDI, fent una classificació en base a diversos
criteris, emprant un criteri de codificació que les permet identificar de forma única, i establint
una prioritat entre elles, elaborant-se una fitxa resum que inclou el cost associat a la mesura.
En les mesures estructurals, s’han estimat els seus costos i beneficis per a fer la selecció del
trams on s’aplicaran.
En tot cas durant el procés de desenvolupament i execució del PGRI, especialment pel que
fa a les actuacions estructurals que puguin afectar l’estat de les masses d’aigua,
s’incorporaran les determinacions ambientals següents:
a) Aquelles actuacions que s’hagin de desenvolupar dins d’espais de la xarxa
Natura2000, o que puguin afectar-los directament o indirecta, s’hauran de sotmetre a
l’avaluació de les seves repercussions ambientals d’acord amb la legislació vigent i
sense comprometre els objectius de conservació dels espais. D’altra banda, per a la
selecció de les actuacions i projectes concrets en aquests espais, a més dels
anteriors requisits s’hauran de tenir en compte:
La contribució al manteniment d’un estat de conservació favorable dels
ecosistemes naturals i, concretament, dels hàbitats i espècies que són objecte de
conservació.
La contribució a la conservació de la biodiversitat i el manteniment dels serveis
ecosistèmics més enllà del manteniment o recuperació del bon estat de les
masses d’aigua.
En el cas de les zones d’especial protecció d’aus, s’hauran d’analitzar els efectes
de les obres durant els períodes de reproducció i, en cas necessari, es
restringiran els treballs.
En el cas d’actuacions que puguin afectar el medi costaner i marí, s’avaluaran de
manera prioritària els impactes potencials derivats dels canvis permanents en les
condicions hidrogràfiques, inclosos els efectes acumulatius, en les escales espacials
més adequades.
b) S’hauran de complir els plans de recuperació i conservació d’espècies catalogades.
c) S’adoptaran les tècniques i els materials necessaris per afavorir la integració
paisatgística.
d) En les obres s’extremaran les precaucions per evitar els possibles riscos de
vessament, directe o indirecte, de residus contaminants a la xarxa hidrogràfica.
e) Es respectarà, en la mesura possible, la vegetació arbòria i arbustiva existent a les
zones de ribera i s’eliminaran únicament els exemplars estrictament imprescindibles.
f) Les obres a les lleres fluvials s’hauran d’efectuar amb la major rapidesa possible per
tal d’escurçar el temps d’afecció al règim hidràulic o a la qualitat de les aigües.
g) En àrees sensibles i d’alt valor ecològic es limitarà el trànsit de maquinària a zones
designades amb aquesta finalitat, que hauran d’estar abalisades.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
69
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
h) S’establirà un control de la procedència de la maquinària i les terres usades per
evitar la disseminació d’espècies considerades invasores, amb especial virulència en
ecosistemes riparis.
i) La zona afectada per l’actuació es deixarà en condicions adequades de substrat i
pendent que facilitin la seva regeneració.
j) Les superfícies remogudes durant les obres s’hauran de revegetar, tan aviat com
sigui possible, per evitar la colonització d’espècies invasores.
10.1.1 Classificació de les mesures
La metodologia per a la classificació del conjunt de les mesures dona lloc a tres
classificacions diferents, en funció de si es fa en base a la guia de la Comissió Europea (CE)
que té en compte unes tipologies en funció de la fase de gestió on s’encabeix, a les
tipologies de mesures previstes al RDI o es fa en funció dels objectius que permet assolir la
mesura. A continuació es descriuen cadascuna de les classificacions emprades.
10.1.1.1 Classificació de les mesures segons la fase de gestió del risc
Les fases de la gestió del risc són quatre que queden representades a la figura següent:
Figura 8.- Fases del cicle de gestió del risc: Prevenció, Protecció, Preparació i Recuperació i revisió. Font: Elaboració pròpia
Fase de Prevenció: prevenció dels danys causats per inundacions, evitant en
l’actualitat i en el futur la construcció d'habitatges i industries a les zones propenses,
adaptant les ocupacions existents i qualsevol desenvolupament futur al risc
d'inundació i promocionant l’ús adient del sòl.
Fase de protecció: l'adopció de mesures, tant estructurals com no estructurals, per
reduir la probabilitat d'inundacions en una ubicació específica
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
70
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Fase de preparació: informar la població sobre els riscos d'inundació i què fer en
cas d'una inundació, incloent la resposta d'emergència, això és, el desenvolupament
de plans de resposta d'emergència per inundacions.
Fase de recuperació i revisió: tornar a la normalitat tan aviat com sigui possible,
mitigant els impactes socials i econòmics en la població afectada.
Per aquest motiu i d’acord amb el que disposa la guia de la CE en relació a com s’han de
reportar les mesures previstes, s’ha realitzat una classificació de les mesures en funció de la
fase de gestió del risc a la qual es correspon i de l'aspecte principal de la gestió del risc
sobre el qual incideixen. En aquest sentit, per a cada fase es defineixen diversos tipus de
mesures que s’exposen a la taula següent:
Fases Tipologia Descripció
Prevenció
Evitar noves ocupacions
Mesures com la regulació o les polítiques
d’ordenació territorial, per evitar la ubicació a àrees
susceptibles d’inundació de noves ocupacions
Eliminació i recol·locació
d'ocupacions
Mesures d’eliminació de les ocupacions existents
situades a zones propenses a les inundacions o la
reubicació a zones de menor o baix risc d’inundació
Reducció i adaptació
Mesures d’adaptació de les ocupacions per tal de
reduir les conseqüències negatives de les
inundacions a edificis, xarxes públiques, etc.
Altres mesures de
prevenció
D’altres mesures per millorar la prevenció
d’inundacions (pot incloure modelització i avaluació
del risc d’inundació, etc.)
Protecció
Gestió de les
inundacions
naturals/Gestió de
l’escorrentiu
Mesures per reduir el flux cap a sistemes de
drenatge naturals o artificials, com els interceptors o
magatzems de flux superficial, millora de la infiltració,
canalització, obres a la plana d’inundació,
reforestació de bancs, mesures que restauren
sistemes naturals de fre i retenció d’aigua
Regulació del flux
d’aigua
Mesures que inclouen intervencions físiques per tal
de regular fluxos, tals com la construcció, modificació
o supressió d’estructures de retenció d’aigua (p.e.
preses o d’altres àrees d’acumulació, o
desenvolupament de les normes de regulació de
fluxos), totes elles d’impacte significatiu en el règim
hidrològic
Obres en canals, costes
o planes d’inundació
Mesures que impliquin intervencions físiques en els
canals d’aigua dolça, estuaris, aigües costaneres i
zones propenses a les inundacions, tals com
modificació de construccions, supressió d’estructures
o alteració de canals
Gestió de les
inundacions urbanes/
Drenatge urbà
Mesures que impliquin intervencions físiques de
reducció de les inundacions d’aigües residuals,
comuns a entorns urbans, p.e. amb la millora del
drenatge artificial o mitjançant sistemes de drenatge
urbà sostenibles (SDUS)
D’altres de protecció
D’altres mesures per millorar la protecció contra
inundacions, que haurien d’incloure els avantatges
en el manteniment dels programes o polítiques de
defensa contra inundacions
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
71
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Fases Tipologia Descripció
Preparació
Previsió i avís
d’inundacions
Mesures per establir o millorar els sistemes de
previsió o avís d’inundacions
Capacitat de reacció i
resposta en
emergències
Mesures per establir o millorar els plans de resposta
institucional d’emergència per inundacions
Preparació i
conscienciació pública
Mesures per establir o millorar la preparació i
conscienciació pública davant emergències per
inundacions
D’altres preparacions D’altres mesures per establir o millorar la preparació
davant inundacions i reduir els efectes adversos
Recuperació i
revisió
Recuperació individual i
social
Activitats de neteja i recuperació (edificis,
infraestructura, etc.)
Accions de suport sanitari físic i mental, inclosa la
gestió de l’estrès
Assistència financera davant desastres (ajudes
econòmiques directes), inclosa l’assistència legal,
laboral, ...
Canvis laborals permanents o temporals
Recuperació del medi Activitats de neteja i restauració (amb diversos tipus
d’accions com la seguretat de l’aigua potable, gestió
de la seguretat dels contenidors de materials
perillosos)
D’altres
Lliçons apreses Lliçons apreses d’emergències per inundacions
anteriors
D’altres Altres mesures -
Taula. 23. Tipus de mesura en funció de la fase del cicle de gestió del risc. Font: Guidance for Reporting under the Floods Directive
10.1.1.2 Classificació de les mesures en funció de la tipologia prevista al RDI
Les mesures contingudes en el PGRI també es classifiquen de conformitat amb la tipologia
establerta a la lletra h) de la part A de l’annex del RDI:
Tipologia de mesura RDI Descripció d’acord amb el RDI
Mesures de restauració fluvial
Es tracta de mesures que condueixen a la recuperació del comportament natural de la zona inundable, així com dels seus valors ambientals associats i de les mesures per a la restauració hidrològic-agroforestal de les conques amb l’objectiu de reduir la càrrega sòlida arrossegada per les corrents, així com afavorir la infiltració de les precipitacions.
Mesures de millora del drenatge d'infraestructures lineals
Són les mesures que tenen per objectiu pal·liar el drenatge transversal insuficient de diferents trams d’infraestructures de tipus lineal, així com d’altres infraestructures que suposin un greu obstacle al flux i les mesures previstes per a la seva adaptació.
Mesures de predicció d'avingudes
S’inclouen dins aquesta tipologia les mesures adoptades per al desenvolupament o millora d’eines per a la predicció o ajuda a les decisions relatives a avingudes, temporals marítims o erosió costanera, així com les normes de gestió dels embassaments durant les avingudes.
Mesures de protecció civil
S’inclouen mesures de coordinació amb els plans de protecció civil i els protocols de comunicació de la informació i prediccions hidrològiques dels organismes de conca a les autoritats de protecció civil. Es preveu establir les mesures plantejades per a la seva redacció en el supòsit que aquests plans de protecció civil no estiguessin redactats,.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
72
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Tipologia de mesura RDI Descripció d’acord amb el RDI
Mesures d'ordenació territorial i urbanisme
Es tracta de mesures que limiten els usos dels sòls plantejades per a la zona inundable en els seus diferents escenaris de perillositat, els criteris utilitzats per considerar el territori com a no urbanitzable i els criteris constructius exigits a les edificacions situades en zona inundable. A més a més, caldrà coordinar aquests instruments d’ordenació territorial i urbanística amb els plans de gestió del risc d’inundació, sense poder fer ordenacions del sòl no compatibles amb el contingut d’aquests plans. D’altra banda, caldrà reconèixer el caràcter rural dels sòls amb aquests riscos d’inundació o altres accidents greus.
Mesures considerades per promocionar les assegurances
Mesures enfocades especialment a promocionar les assegurances davant la inundació sobre persones i bens i, en especial, les assegurances agràries.
Mesures estructurals Mesures de tipus estructural i els estudis cost-benefici que les justifiquen, així com possibles mesures d’inundació controlada de terrenys.
Taula. 24. Tipus de mesures proposades en el RDI. Font: Elaboració pròpia
10.1.1.3 Classificació de les mesures en funció dels objectius específics a nivell de
demarcació hidrogràfica
El MAAMA ha establert una classificació de les mesures en funció dels objectius que
pretenen assolir. Una mateixa mesura pot permetre assolir més d‘un objectiu, tot i això la
síntesi de resultats es fa només assignant a la mesura el seu objectiu principal. Els objectius
previstos són:
Objectiu Descripció de l’objectiu
Autoprotecció Increment de la percepció del risc d'inundació i de les estratègies d'autoprotecció a la població, els agents socials i econòmics
Governança Millorar la coordinació administrativa
Coneixement Millorar el coneixement per a l’adequada gestió del risc d'inundació
Predicció Millorar la capacitat predictiva
Ordenació Contribuir a millorar l'ordenació del territori i la gestió de l'exposició en les zones inundables
Disminució del risc
Aconseguir una reducció, en la mesura del possible, del risc a través de la disminució de la perillositat
Resiliència Millorar la resiliència i disminuir la vulnerabilitat dels elements ubicats en les zones inundables
Bon estat Contribuir a la millora o al manteniment del bon estat de les masses d'aigua a través de la millora de les seves condicions hidromorfològiques
Taula. 25. Taula resum objectius de les mesures. Font: MAAMA
Les mesures contingudes en aquest programa també es classifiquen, per tant, en funció de
l’objectiu a assolir.
10.1.2 Codificació de les mesures
Cada mesura s’identifica amb un identificador únic format per una cadena alfanumèrica la
confecció de la qual és:
ES100.XX.YY.NN
Que correspon a:
ES: Identificador de l’Estat espanyol a nivell europeu.
100: Identificador de les conques internes de Catalunya.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
73
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
XXYY: Codi corresponent a la classificació de la tipologia de mesura per fase,
en base al codi de la Taula. 26.
NN: Numeració correlatiu per a tipologia de mesura.
Codi fase Fases Codi Tipus Tipus
13 Prevenció 1301 Evitar noves ocupacions
1302 Eliminació i recol·locació d'ocupacions
1303 Reducció i adaptació
1304 Altres mesures de prevenció
14 Protecció 1401
Gestió de les inundacions naturals/Gestió de
l’escorrentiu
1402 Regulació del flux d’aigua
1403 Obres en canals, costes o planes d’inundació
1404 Gestió de les inundacions urbanes/ Drenatge urbà
1405 Altres mesures de protecció
15
Preparació
1501 Previsió i avís d’inundacions
1502 Capacitat de reacció i resposta en emergències
1503 Preparació i conscienciació pública
1504 Altres mesures de preparació
16 Recuperació
i revisió
1601 Recuperació individual i social
1602 Recuperació del medi
1603 Lliçons apreses
17 Altres 1701 Altres
Taula. 26. Codi de les fases i tipologies de mesures proposades en el RDI. Font: MAAMA
10.1.3 Fitxes de les mesures
L’annex 2 conté les fitxes de les mesures agrupades per fase i tipus de mesura, ordenades
ascendentment per codi de mesura. Cada fitxa inclou informació sintètica descriptiva per
entendre en què consisteix; la fitxa està configurada en dos blocs:
Figura 9.- Exemple de fitxa de mesura. Font: elaboració pròpia
Característiques de la mesura formada pels apartats següents:
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
74
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Títol sintètic que permeti saber en què consisteix la mesura.
Objecte motivació i/o justificació del per què o què es pretén amb la mesura.
Síntesi breu descripció d’en què consisteix la mesura i les seves característiques
principals.
Observacions aspectes que cal tenir en compte.
Dades complementàries format pels apartats següents:
Mapa de l’àmbit on s’identifica en color blau sobre el contorn de Catalunya a quines
ARPSI s’implementa aquesta mesura.
Relació d’ARPSI es llista el nom de les ARPSI on s’implementa aquesta mesura.
Mesures relacionades s’identifiquen aquelles mesures del PGRI i del Programa de
mesures del PGDCFC (PdM)que estan vinculades, poden condicionar o cal tenir en
compte a la mesura proposada.
Responsables de la seva implementació.
Cost estimat del desenvolupament de la mesura.
Període escenari on es preveu desenvolupar la mesura.
Subtipus de mesura on es classifica.
Les fitxes estan ordenades/numerades alfabèticament pel codi de la mesura.
10.1.4 Criteris de priorització de les mesures
A cada mesura se li assigna una prioritat (alta, mitja o baixa), de forma que sigui possible
realitzar una gestió planificada, tenint en compte no només la seva incidència en funció de la
problemàtica que resolen o aborden, sinó també com poden condicionar el
desenvolupament d’altres mesures.
Els criteris aplicats per prioritzar-les són la tipologia de l’actuació, els diversos objectius
específics definits, la previsió de reducció de danys front al cost de la mesura i la seva
valoració respecte a la incidència que tenen sobre altres mesures i, molt especialment,
sobre els objectius ambientals de les masses d’aigua.
Per aquest motiu 15 de les 19 mesures de prevenció, tenen prioritat alta, ja que incideixen
sobre el desenvolupament d’altres mesures a desenvolupar de protecció, preparació i
recuperació. A més, és una de les fases on l’efecte de la seva aplicació té més eficàcia
respecte el cost que comporten. Només 3 mesures s’han considerat com a prioritat mitjana
que corresponen a:
130104 el desenvolupament d’aquest requereix d’altres mesures de prevenció (130101,
130102, 130103, 130106, 130107).
130105 ja que no es critica per cap altres mesura del PGRI i l’objectiu d’aquesta mesura
no incideix en la reducció de danys, si no que afavoreix la preservació ambiental.
130406 aquesta mesura és articulada mitjançant l’OCCC, que ha desenvolupat una
feina des de el 2006, que és a llarg termini, i els resultats de la mateixa ja estan sent
considerats per a la resta de mesures.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
75
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Pel que fa a les mesures de protecció només 4 de les 13 mesures, es consideren de prioritat
alta, ja que no estan condicionades per cap de les mesures de prevenció. La resta està
supeditada en general al desenvolupament d’alguna de les mesures de forma prèvia per a
garantir una millor eficàcia o la efectivitat de la mesura és a mig i llarg termini. Hi ha una de
les mesures de protecció prioritzada com a baixa, per la complexitat d’implementació.
Pel que fa a les mesures de preparació 10 de les 13 mesures , tenen prioritat alta, ja que el
seu desenvolupament és cabdal per a evitar danys, ja que permeten activar les alertes
abans de l’emergència, evitant l’exposició. Només 3 mesures s’han considerat com a
prioritat mitjana que corresponen a:
150101 és una mesura que es desenvolupa a nivell estatal, però no té incidència
significativa sobre la previsió que es desenvolupa al DCFC.
150107 i 150109 que corresponen a aplicacions complementaries (sobretot
desenvolupades per a la informació a la ciutadania, en clau comunicació i transparència)
respecte a la predicció que realitza l’ACA, per a la gestió de una situació excepcional
com les avingudes.
Pel que fa a les mesures de recuperació només 2 de les 5 mesures, tenen prioritat alta, ja
que el seu desenvolupament és en clau preventiu per a poder disposar de cobertura
econòmica en cas de desastre. La resta de mesures no es consideren prioritàries, ja que
durant l’escenari de planificació, la seva implementació està supeditada a que s’hagi produït
una inundació. En cas que es produeixi, els diversos responsables, ja tenen previstos els
mecanismes per al seu desenvolupament.
Com a altres mesures, està previst amb prioritat mitja el desenvolupament de l’estratègia de
recerca i innovació, que tot i la seva importància, d’acord als recursos disponibles i la
conveniència de realitzar altres mesures de forma prèvia, no es preveu poder desenvolupar-
la abans de 2018.
A continuació es pot consultar les mesures segons la seva prioritat. Per a conèixer quines
són les mesures que estan relacionades amb aquesta, cal fer-ho mitjançant la fitxa de la
mesures, consultable a l’annex 2, on a la dreta de la fitxa hi ha un requadre on es recullen
quines són les mesures relacionades.
Prioritat Codi Títol de la mesura Responsable
Alta 130101 Elaboració, millora i actualització de la delimitació de la cartografia de zones inundables al DCFC
ACA
130102 Elaboració, millora i actualització de la delimitació de la cartografia de risc de Catalunya
DGPC
130103 Elaboració de la cartografia de les zones flux preferent al DCFC
ACA
130106 Adequació de la legislació territorial i urbanística i coordinació i millora de les diverses legislacions sectorials de Catalunya
DGOTU
130107 Adequació millora i manteniment del planejament urbanístic de Catalunya
Ajuntaments
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
76
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Prioritat Codi Títol de la mesura Responsable
130108 Elaboració, millora i actualització de la informació de perill costaner i zona marítim terrestre a Catalunya
Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar
130201 Elaboració dels plans parcials i en la redacció dels plans especials i les autoritzacions d'actuacions específiques en sòl no urbanitzable adaptant i incorporant de l'estratègia per a la millora de les ocupacions existents
DGOTU
130301 Mesures d'adaptació i millora de la resiliència a Catalunya DGOTU
130401 Millora de la governança i col·laboració entre administracions a Catalunya
Departament de Territori i Sostenibilitat
130402 Programa de manteniment i conservació de lleres al DCFC ACA
130403 Publicació, millora i actualització de les fitxes de punts singulars al DCFC
ACA
130404 Informes d’ocupació del domini públic hidràulic (DPH) i/o de la zona de policia (ZP), urbanístics i de grans infraestructures a Catalunya
ACA
130405 Realització, millora i actualització de la cartografia de base (topografia, ortoimatges,...) a Catalunya
ICGC
130407 Actualització i revisió de les guies tècniques d'espais fluvials ACA
130408 Programa de manteniment i conservació del litoral Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar
140104 Mesures de restauració de la franja costanera i la ribera de la mar
Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar
140201 Impuls a la redacció, anàlisi i aprovació de les normes d'explotació i plans d’emergència de presses i d'embassaments al DCFC
ACA
140301 Manteniment i millora de l’inventari de les infraestructures lineals de transport i comunicació afectades pel flux en avinguda, incloent una diagnosi de l’estat actual al DCFC
ACA
140303 Manteniment i conservació de les obres de drenatge, guals, ponts i viaductes que formen part de les infraestructures lineals de transport a Catalunya
Titulars
140501 Millora i adequació de la legislació vigent en matèria de disseny de les estructures transversals al flux a Catalunya
Ministeri de Foment
150102 Manteniment i millora de la xarxa de control hidrològic a la xarxa fluvial principal al DCFC
ACA
150103 Inventari i millora dels punts de control passius a la xarxa fluvial del DCFC
ACA
150104 Promoció i desenvolupament dels SAPI i dels serveis d'autoprotecció d'inundacions (SAURI)
ACA
150105 Manteniment i millora de la xarxa d'estacions meteorològiques i xarxa radar a Catalunya
SMC
150106 Manteniment i millora de la informació disponible dels mapes i cobertures de cabals normalitzats i de velocitats de propagació al DCFC
ACA
150108 Manteniment i millora del Visor del Cicle de l’Aigua al Territori (VISCAT) al DCFC
ACA
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
77
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Prioritat Codi Títol de la mesura Responsable
150110 Impuls i potenciació del grup d'avaluació hidrometeorològic (DGPC, SMC, ACA, CHE, CHX i ICGC) del Pla INUNCAT
DGPC
150201 Manteniment, actualització, revisió i millora dels plans de protecció civil: pla d’emergències per inundacions a Catalunya (INUNCAT), els plans d'actuació municipal (PAM) i plans d'autoprotecció (PAU)
DGPC
150202 Manteniment, revisió, actualització i millora de l’operativa (plans d’actuació dels grups d’actuació, protocols d'actuació i comunicació) per a les situacions d’activació del Pla d’emergències front a inundacions a Catalunya (INUNCAT)
DGPC
150301 Mesures per establir o millorar la consciència pública en la preparació per a les inundacions
DGPC
160301 Promoció de l'assegurança sobre persones i béns a Catalunya
Consorci de Compensació d’Assegurances
160302 Promoció de les assegurances agràries a Catalunya Entitat Estatal d’Assegurances Agràries
Mitjana 130104 Manteniment, actualització i millora de la informació cartogràfica de planejament territorial i urbanístic a Catalunya i anàlisi i seguiment de l'activitat urbanística
DGOTU
130105 Manteniment, actualització i millora de la cartografia de temàtica mediambiental de Catalunya
Direcció General de Polítiques Ambiental
130406 Seguiment de les polítiques d’adaptació als impactes del canvi climàtic a Catalunya
Departament de Territori i Sostenibilitat
140101 Planificació d’actuacions agro-hidrològiques i de mesures d’ordenació hidrològic-forestal a Catalunya
Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat
140102 Mesures a la llera i la plana d'inundació: restauració fluvial, incloent mesures de retenció natural d'aigua i reforestació de riberes al DCFC
ACA
140202 Mesures estructurals per regular els cabals, dissipar energia i/o regular surants i/o material arrossegat al DCFC
ACA
140302 Mesures estructurals que impliquen intervencions físiques en les lleres i en les àrees propenses a inundacions al DCFC
ACA
140304 Anàlisi cost - benefici de les actuacions orientades a la millora del drenatge de les infraestructures lineals de transport i comunicació DCFC
ACA
140305 Mesures estructurals que impliquen intervencions físiques en les aigües costaneres i àrees d’influència marítima a Catalunya
Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar
140401 Mesures que impliquen intervencions materials per reduir les inundacions per aigües superficials, en general, en un entorn urbà, com la millora de la capacitat de drenatge artificial o sistemes de drenatge sostenible (SuDS) a Catalunya
Ajuntaments
140502 Gestió del risc residual i mesures compensatòries per danys per inundacions de les infraestructures lineals de transport i comunicació a Catalunya
Titulars
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
78
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Prioritat Codi Títol de la mesura Responsable
150101 Manteniment i millora dels sistemes d'alerta meteorològica estatals incloent els sistemes de mesura i predicció de temporals marins
Associació Espanyola Meteorologia
150107 Manteniment i millora de l'eina L’Aigua En Temps Real (AETR) al DCFC
ACA
150109 Manteniment millora de l'Eina Hidrometeorològica Integrada (EHIMI)
ACA
160102 Accions de suport a la salut, assistència financera, assistència legal, així com reubicació temporal de la població afectada per inundacions
DGPC
160303 Millora de la presa de dades post inundacions a Catalunya Consorci de Compensació d’Assegurances
170101 Mesures per al foment de l’estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent relatives a la gestió del risc d’inundació
ACA
Baixa 140103 Manteniment i millora de l’inventari de motes i activitats extractives situades dins de la zona de flux preferent al DCFC
ACA
160101 Obres d'emergència per a reparació d'infraestructures afectades, incloent infraestructures sanitàries i ambientals bàsiques
DGPC
Taula. 27. Relació de mesures prioritzades del PGRI per codi, títol, responsable
10.1.5 Costos i beneficis de les mesures
Els costos de les mesures provenen de la inversió i de la despesa estimats, que en general
cada administració responsable ha facilitat. Els beneficis que suposen incideixen en la
millora de la seguretat de béns i persones a les zones inundables. Es ponderen en termes,
tant de la reducció de danys en cas d'un eventual episodi d'inundació, (menors nombre de
víctimes, menors quanties pagades per la indemnització dels danys, major rapidesa
d'evacuació i major facilitat per a les autoritats de protecció civil en les tasques de
recuperació), com de la protecció i conservació del domini públic hidràulic que, gràcies a
l'ordenació d'usos, queda lliure de determinades pressions que menyscaben el seu bon
estat.
A la memòria econòmica del PGRI, és recull el desglossat pressupostari de totes les
partides a fi i efecte de millorar la identificació i comprensió d’aquestes.
10.1.6 Responsables de les mesures
Cal tenir en compte que el PGRI integra mesures, que excedeixen de l’àmbit estrictament
hidrològic, i que han estat proposades per altres administracions, tot recordant que, d’acord
amb el que estableix l’article 13.1 del RDI, la inclusió de dites mesures al PGRI no eximeix
de la responsabilitat específica que té assumida cada administració dins del repartiment de
competències legalment establert.
Sovint, en alguns àmbits, coincideixen, si més no parcialment, diverses competències, per
la qual cosa s’han identificat l’entitat/s promotora/es per dur-les a terme o coordinar-les, fent
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
79
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
la determinació del responsable principal que s’encarregarà de desenvolupar aquestes
feines i coordinar-se amb la resta d’actors.
D’acord amb tot això s’ha consultat a:
Ens Sigles o acrònim
Direcció General de Protecció Civil DGPC
Direcció General d’Ordenació del Territori i
Urbanisme
DGOTU
Servei Meteorològic de Catalunya SMC
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i
Alimentació
DARPA
Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del
Mar
DGSCM
Oficina catalana del Canvi Climàtic OCCC
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ICGC
Direcció General de Polítiques Ambientals DGPA
Taula. 28. Ens consultats en el PGRI. Font: Elaboració pròpia
10.2 Relació de mesures
A continuació es fa una relació de les 51 mesures previstes amb el seu codi identificatiu
incloses al PGRI en funció de responsable i prioritat:
Codi Títol de la mesura Responsable Prioritat
130101 Elaboració, millora i actualització de la delimitació de la cartografia de zones inundables al DCFC
ACA Alta
130102 Elaboració, millora i actualització de la delimitació de la cartografia de risc de Catalunya
DGPC Alta
130103 Elaboració de la cartografia de les zones flux preferent al DCFC
ACA Alta
130104 Manteniment, actualització i millora de la informació cartogràfica de planejament territorial i urbanístic a Catalunya i anàlisi i seguiment de l'activitat urbanística
DGOTU Mitjana
130105 Manteniment, actualització i millora de la cartografia de temàtica mediambiental de Catalunya
Direcció General de Polítiques Ambiental
Mitjana
130106 Adequació de la legislació territorial i urbanística i coordinació i millora de les diverses legislacions sectorials de Catalunya
DGOTU Alta
130107 Adequació millora i manteniment del planejament urbanístic de Catalunya
Ajuntaments Alta
130108 Elaboració, millora i actualització de la informació de perill costaner i zona marítim terrestre a Catalunya
Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar
Alta
130201 Elaboració dels plans parcials i en la redacció dels plans especials i les autoritzacions d'actuacions específiques en sòl no urbanitzable adaptant i incorporant de l'estratègia per a la millora de les ocupacions existents
DGOTU Alta
130301 Mesures d'adaptació i millora de la resiliència a Catalunya DGOTU Alta
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
80
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Codi Títol de la mesura Responsable Prioritat
130401 Millora de la governança i col·laboració entre administracions a Catalunya
Departament de Territori i Sostenibilitat
Alta
130402 Programa de manteniment i conservació de lleres al DCFC ACA Alta
130403 Publicació, millora i actualització de les fitxes de punts singulars al DCFC
ACA Alta
130404 Informes d’ocupació del domini públic hidràulic (DPH) i/o de la zona de policia (ZP), urbanístics i de grans infraestructures a Catalunya
ACA Alta
130405 Realització, millora i actualització de la cartografia de base (topografia, ortoimatges,...) a Catalunya
ICGC Alta
130406 Seguiment de les polítiques d’adaptació als impactes del canvi climàtic a Catalunya
Departament de Territori i Sostenibilitat
Mitjana
130407 Actualització i revisió de les guies tècniques d'espais fluvials ACA Alta
130408 Programa de manteniment i conservació del litoral Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar
Alta
140101 Planificació d’actuacions agro-hidrològiques i de mesures d’ordenació hidrològic-forestal a Catalunya
Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat
Mitjana
140102 Mesures a la llera i la plana d'inundació: restauració fluvial, incloent mesures de retenció natural d'aigua i reforestació de riberes al DCFC
ACA Mitjana
140103 Manteniment i millora de l’inventari de motes i activitats extractives situades dins de la zona de flux preferent al DCFC
ACA Baixa
140104 Mesures de restauració de la franja costanera i la ribera de la mar
Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar
Alta
140201 Impuls a la redacció, anàlisi i aprovació de les normes d'explotació i plans d’emergència de presses i d'embassaments al DCFC
ACA Alta
140202 Mesures estructurals per regular els cabals, dissipar energia i/o regular surants i/o material arrossegat al DCFC
ACA Mitjana
140301 Manteniment i millora de l’inventari de les infraestructures lineals de transport i comunicació afectades pel flux en avinguda, incloent una diagnosi de l’estat actual al DCFC
ACA Alta
140302 Mesures estructurals que impliquen intervencions físiques en les lleres i en les àrees propenses a inundacions al DCFC
ACA Mitjana
140303 Manteniment i conservació de les obres de drenatge, guals, ponts i viaductes que formen part de les infraestructures lineals de transport a Catalunya
Titulars Alta
140304 Anàlisi cost - benefici de les actuacions orientades a la millora del drenatge de les infraestructures lineals de transport i comunicació DCFC
ACA Mitjana
140305 Mesures estructurals que impliquen intervencions físiques en les aigües costaneres i àrees d’influència marítima a Catalunya
Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar
Mitjana
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
81
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Codi Títol de la mesura Responsable Prioritat
140401 Mesures que impliquen intervencions materials per reduir les inundacions per aigües superficials, en general, en un entorn urbà, com la millora de la capacitat de drenatge artificial o sistemes de drenatge sostenible (SuDS) a Catalunya
Ajuntaments Mitjana
140501 Millora i adequació de la legislació vigent en matèria de disseny de les estructures transversals al flux a Catalunya
Ministeri de Foment Alta
140502 Gestió del risc residual i mesures compensatòries per danys per inundacions de les infraestructures lineals de transport i comunicació a Catalunya
Titulars Mitjana
150101 Manteniment i millora dels sistemes d'alerta meteorològica estatals incloent els sistemes de mesura i predicció de temporals marins
Associació Espanyola Meteorologia
Mitjana
150102 Manteniment i millora de la xarxa de control hidrològic a la xarxa fluvial principal al DCFC
ACA Alta
150103 Inventari i millora dels punts de control passius a la xarxa fluvial del DCFC
ACA Alta
150104 Promoció i desenvolupament dels SAPI i dels serveis d'autoprotecció d'inundacions (SAURI)
ACA Alta
150105 Manteniment i millora de la xarxa d'estacions meteorològiques i xarxa radar a Catalunya
SMC Alta
150106 Manteniment i millora de la informació disponible dels mapes i cobertures de cabals normalitzats i de velocitats de propagació al DCFC
ACA Alta
150107 Manteniment i millora de l'eina L’Aigua En Temps Real (AETR) al DCFC
ACA Mitjana
150108 Manteniment i millora del Visor del Cicle de l’Aigua al Territori (VISCAT) al DCFC
ACA Alta
150109 Manteniment millora de l'Eina Hidrometeorològica Integrada (EHIMI)
ACA Mitjana
150110 Impuls i potenciació del grup d'avaluació hidrometeorològic (DGPC, SMC, ACA, CHE, CHX i ICGC) del Pla INUNCAT
DGPC Alta
150201 Manteniment, actualització, revisió i millora dels plans de protecció civil: pla d’emergències per inundacions a Catalunya (INUNCAT), els plans d'actuació municipal (PAM) i plans d'autoprotecció (PAU)
DGPC Alta
150202 Manteniment, revisió, actualització i millora de l’operativa (plans d’actuació dels grups d’actuació, protocols d'actuació i comunicació) per a les situacions d’activació del Pla d’emergències front a inundacions a Catalunya (INUNCAT)
DGPC Alta
150301 Mesures per establir o millorar la consciència pública en la preparació per a les inundacions
DGPC Alta
160101 Obres d'emergència per a reparació d'infraestructures afectades, incloent infraestructures sanitàries i ambientals bàsiques
DGPC Baixa
160102 Accions de suport a la salut, assistència financera, assistència legal, així com reubicació temporal de la població afectada per inundacions
DGPC Mitjana
160301 Promoció de l'assegurança sobre persones i béns a Catalunya
Consorci de Compensació d’Assegurances
Alta
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
82
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Codi Títol de la mesura Responsable Prioritat
160302 Promoció de les assegurances agràries a Catalunya Entitat Estatal d’Assegurances Agràries
Alta
160303 Millora de la presa de dades post inundacions a Catalunya Consorci de Compensació d’Assegurances
Mitjana
170101 Mesures per al foment de l’estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent relatives a la gestió del risc d’inundació
ACA Mitjana
Taula. 29. Relació de mesures del PGRI per codi, títol, responsable i prioritat
A continuació es pot consultar per a cada mesura la seva classificació:
Codi Tipologia Mesura RDI Annex A.I.h Objectiu
130101 Evitar noves ocupacions Ordenació del territori i urbanisme Coneixement
130102 Evitar noves ocupacions Ordenació del territori i urbanisme Coneixement
130103 Evitar noves ocupacions Ordenació del territori i urbanisme Ordenació
130104 Evitar noves ocupacions Ordenació del territori i urbanisme Ordenació
130105 Evitar noves ocupacions Ordenació del territori i urbanisme Bon estat
130106 Evitar noves ocupacions Ordenació del territori i urbanisme Ordenació
130107 Evitar noves ocupacions Ordenació del territori i urbanisme Ordenació
130108 Evitar noves ocupacions Ordenació del territori i urbanisme Ordenació
130201 Eliminació i recol·locació d'ocupacions
Ordenació del territori i urbanisme Resiliència
130301 Reducció i adaptació Ordenació del territori i urbanisme Resiliència
130401 Altres de prevenció Ordenació del territori i urbanisme Governança
130402 Altres de prevenció Ordenació del territori i urbanisme Resiliència
130403 Altres de prevenció Ordenació del territori i urbanisme Disminuir risc
130404 Altres de prevenció Ordenació del territori i urbanisme Ordenació
130405 Altres de prevenció Ordenació del territori i urbanisme Ordenació
130406 Altres de prevenció Ordenació del territori i urbanisme Coneixement
130407 Altres de prevenció Altres Coneixement
130408 Altres de prevenció Ordenació del territori i urbanisme Resiliència
140101 Gestió de les inundacions naturals/Gestió de l’escorrentiu
Restauració fluvial Disminuir risc
140102 Gestió de les inundacions naturals/Gestió de l’escorrentiu
Restauració fluvial Disminuir risc
140103 Gestió de les inundacions naturals/Gestió de l’escorrentiu
Restauració fluvial Disminuir risc
140104 Gestió de les inundacions naturals/Gestió de
Restauració fluvial Disminuir risc
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
83
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Codi Tipologia Mesura RDI Annex A.I.h Objectiu
l’escorrentiu
140201 Regulació del flux d’aigua Mesures de predicció d'avingudes Disminuir risc
140202 Regulació del flux d’aigua Mesures estructurals Disminuir risc
140301 Obres en canals, costes o planes d’inundació
Millora del drenatge d'infraestructures lineals Coneixement
140302 Obres en canals, costes o planes d’inundació
Millora del drenatge d'infraestructures lineals Disminuir risc
140303 Obres en canals, costes o planes d’inundació
Millora del drenatge d'infraestructures lineals Disminuir risc
140304 Obres en canals, costes o planes d’inundació
Millora del drenatge d'infraestructures lineals Disminuir risc
140305 Obres en canals, costes o planes d’inundació
Mesures estructurals Disminuir risc
140401 Gestió de les inundacions urbanes/ Drenatge urbà
Restauració fluvial Disminuir risc
140501 Altres de protecció Millora del drenatge d'infraestructures lineals Ordenació
140502 Altres de protecció Millora del drenatge d'infraestructures lineals Disminuir risc
150101 Sistemes de predicció i avís Mesures de predicció d'avingudes Predicció
150102 Sistemes de predicció i avís Mesures de predicció d'avingudes Predicció
150103 Sistemes de predicció i avís Mesures de predicció d'avingudes Predicció
150104 Sistemes de predicció i avís Mesures de predicció d'avingudes Autoprotecció
150105 Sistemes de predicció i avís Mesures de predicció d'avingudes Coneixement
150106 Sistemes de predicció i avís Mesures de predicció d'avingudes Coneixement
150107 Sistemes de predicció i avís Mesures de predicció d'avingudes Predicció
150108 Sistemes de predicció i avís Mesures de predicció d'avingudes Predicció
150109 Sistemes de predicció i avís Mesures de predicció d'avingudes Predicció
150110 Sistemes de predicció i avís Mesures de predicció d'avingudes Governança
150201 Capacitat de reacció i resposta en emergències
Mesures de protecció civil Autoprotecció
150202 Capacitat de reacció i resposta en emergències
Mesures de protecció civil Autoprotecció
150301 Preparació i conscienciació pública
Mesures de protecció civil Autoprotecció
160101 Recuperació individual i social
Mesures estructurals Disminuir risc
160102 Recuperació individual i social
Mesures de protecció civil Autoprotecció
160301 Lliçons apreses Mesures per a promocionar les assegurances Autoprotecció
160302 Lliçons apreses Mesures per a promocionar les assegurances Autoprotecció
160303 Lliçons apreses Mesures per a promocionar les assegurances Coneixement
170101 Altres Altres Governança
Taula. 30. Relació de mesures del PGRI segons classificació
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
84
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
10.3 Síntesi del pressupost
El pressupost estimat és de 94,57 M€. De les 51 mesures previstes hi ha 16 que impliquen un cost. La resta de mesures es desenvolupen mitjançant
el pressupost corrent dels responsables. A continuació es fa un resum del pressupost per al període 2016 – 2021. A continuació es fa relació de les
mesures amb el pressupost associat:
Codi Títol Tipologia Mesura RDI Annex A.I.h Objectiu Responsable Pressupost
130105 Manteniment, actualització i millora de la cartografia de temàtica mediambiental de Catalunya
Evitar noves ocupacions Ordenació del territori i urbanisme
Bon estat Direcció General de Polítiques Ambiental
1, 09 M€
130402 Programa de manteniment i conservació de lleres al DCFC
Altres de prevenció Ordenació del territori i urbanisme
Resiliència Agència Catalana de l’Aigua
5,40 M€
130405 Realització, millora i actualització de la cartografia de base (topografia, ortoimatges,...) a Catalunya
Altres de prevenció Ordenació del territori i urbanisme
Ordenació Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
2.670 €
140101 Planificació d’actuacions agro-hidrològiques i de mesures d’ordenació hidrològic-forestal a Catalunya
Gestió de les inundacions naturals/Gestió de l’escorrentiu
Restauració fluvial Disminuir risc Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat
15,20 M€
140102 Mesures a la llera i la plana d'inundació: restauració fluvial, incloent mesures de retenció natural d'aigua i reforestació de riberes al DCFC
Gestió de les inundacions naturals/Gestió de l’escorrentiu
Restauració fluvial Disminuir risc Agència Catalana de l’Aigua
1,50 M€
140103 Manteniment i millora de l’inventari de motes i activitats extractives situades dins de la zona de flux preferent al DCFC
Gestió de les inundacions naturals/Gestió de l’escorrentiu
Restauració fluvial Disminuir risc Agència Catalana de l’Aigua
7,80 M€
140104 Mesures de restauració de la franja costanera i la ribera de la mar
Gestió de les inundacions naturals/Gestió de l’escorrentiu
Restauració fluvial Disminuir risc Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar
3,33 M€
140201 Impuls a la redacció, anàlisi i aprovació de les normes d'explotació i plans d’emergència de presses i d'embassaments al DCFC
Regulació del flux d’aigua Mesures de predicció d'avingudes
Disminuir risc Agència Catalana de l’Aigua
0,87 ME
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
85
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
Codi Títol Tipologia Mesura RDI Annex A.I.h Objectiu Responsable Pressupost
140202 Mesures estructurals per regular els cabals, dissipar energia i/o regular surants i/o material arrossegat al DCFC
Regulació del flux d’aigua Mesures estructurals Disminuir risc Agència Catalana de l’Aigua
16,26 M€
140302 Mesures estructurals que impliquen intervencions físiques en les lleres i en les àrees propenses a inundacions al DCFC
Obres en canals, costes o planes d’inundació
Millora del drenatge d'infraestructures lineals
Disminuir risc Agència Catalana de l’Aigua
29,00 M€
140303 Manteniment i conservació de les obres de drenatge, guals, ponts i viaductes que formen part de les infraestructures lineals de transport a Catalunya
Obres en canals, costes o planes d’inundació
Millora del drenatge d'infraestructures lineals
Disminuir risc Titulars 6,00 M€
140305 Mesures estructurals que impliquen intervencions físiques en les aigües costaneres i àrees d’influència marítima a Catalunya
Obres en canals, costes o planes d’inundació
Mesures estructurals Disminuir risc Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar
5,24 M€
140401 Mesures que impliquen intervencions materials per reduir les inundacions per aigües superficials, en general, en un entorn urbà, com la millora de la capacitat de drenatge artificial o sistemes de drenatge sostenible (SuDS) a Catalunya
Gestió de les inundacions urbanes/ Drenatge urbà
Restauració fluvial Disminuir risc Ajuntaments 2,20 M€
150105 Manteniment i millora de la xarxa d'estacions meteorològiques i xarxa radar a Catalunya
Sistemes de predicció i avís Mesures de predicció d'avingudes
Coneixement Servei Meteorològic de Catalunya
0,30 M€
150301 Mesures per establir o millorar la consciència pública en la preparació per a les inundacions
Sistemes de predicció i avís Mesures de protecció civil
Autoprotecció Direcció General de Protecció Civil
0,07 M€
170101 Mesures per al foment de l’estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent relatives a la gestió del risc d’inundació
Altres Altres Governança Agència Catalana de l’Aigua
0,30 M€
Taula. 1. Resum del pressupost de les mesures
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
86
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
L’execució, finançament i recuperació de costos de les mesures que es contemplen en el
PGRI correspon a:
Pressupost
Agència Catalana de l'Aigua 62,28 M€
Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat 15,20 M€
Direcció General de Política Ambiental 1,04 M€
Direcció General de Protecció Civil 0,07 M€
Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del
Mar 8,57 M€
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 2.670 €
Servei Meteorològic de Catalunya 0,30 M€
Titulars 7,10 M€
Total 94,57 M€
Taula. 2. Resum del pressupost en per actor de les mesures.
11 INCIDÈNCIA DEL CANVI CLIMÀTIC
A dia d'avui no hi ha dades suficients per quantificar l’efecte del canvi climàtic en les
freqüències i intensitats d’episodis plujosos i, consegüentment, de com es pugui deduir
l'augment d'àrea inundada degut a aquest canvi.
La principal problemàtica rau en què tots els components del cicle hidrològic presenten una
variabilitat natural notable -en escales de temps interanuals a decennals- que emmascara
freqüentment les tendències a llarg termini. A més a més, encara subsisteixen incerteses
importants respecte a la tendència de les variables hidrològiques a causa de les grans
diferències regionals i a limitacions en la cobertura espacial i temporal de les xarxes de
monitoratge.
Això no obstant, són nombrosos els estudis, articles tècnics, jornades de treball i fòrums de
discussió que es preocupen de conèixer i avaluar aquest fenomen i en tot cas els criteris
científics més solvents apunten a què el canvi climàtic produirà efectes significatius en la
meteorologia i en els cabals circulants per la xarxa hidrogràfica i, per tant, en la inundabilitat.
Referent a aquest tema cal destacar la intervenció del Grup d’Experts sobre el Canvi
Climàtic (Intergovernmental Panel on Climate Change IPCC) que té com a finalitat la de
proporcionar avaluacions integrals de l’estat dels coneixements científics, tècnics i
socioeconòmics sobre el canvi climàtic, les seves causes, possibles repercussions i
estratègies de resposta. A Catalunya destaca de l’OCCC, amb la missió de desenvolupar les
polítiques de lluita contra el canvi climàtic a Catalunya per mitigar-ne els efectes i buscar les
fórmules d’adaptació més adequades.
11.1 L’experiència mundial
Al cinqué informe d’avaluació de l’IPCC s’apunta que, fins al moment, l'atribució de les
variacions de la precipitació mundial és incerta, ja que la precipitació està fortament influïda
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
87
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
per les pautes de variabilitat natural a gran escala. A més a més, s’indica que la tendència
lineal de la mitjana mundial obtinguda de l’RMCH entre 1901 i 2005 és estadísticament
insignificant. Cap de les estimacions de tendència respecte al període 1951-2005 és
apreciable- i existeixen moltes discrepàncies entre els conjunts de dades, la qual cosa
demostra la dificultat de monitoritzar una magnitud com la precipitació, que presenta una
gran variabilitat tant en l'espai com en el temps.
Pel que fa als episodis de precipitació responsables d'avingudes, el text esmenta que s'ha
observat un augment a tot el món dels episodis de precipitació intensa, tot i que hi ha llocs
en els quals ha disminuït, havent-hi fortes variacions regionals i subregionals en aquestes
tendències. És probable que la freqüència de les precipitacions intenses o la proporció de la
precipitació total s’incrementarà en el segle 21 sobre moltes àrees del planeta. Tot i els
canvis possibles sobre la precipitació, en general hi ha poca confiança en les projeccions
dels canvis en les inundacions fluvials. La confiança es baixa a causa de l’evidència limitada
i perquè les causes dels canvis regionals són complexos, tot i que hi ha excepcions a
aquesta norma. Tot i això hi ha confiança mitjana que projecta augments en les pluges
torrencials que contribuiria a l’augment de les inundacions locals en algunes conques o
regions. En aquest context, no és possible encara quantificar el fenomen per al primer cicle
del PGRI.
Figura 10.- Períodes de retorn previstos per un esdeveniment de precipitació diària que es va superar a finals del segle 20, de mitjana, una vegada durant un període de 20 anys ( 1981-2000 ). Una disminució en el període de retorn implica més freqüents esdeveniments extrems de precipitació ( és a dir, menys temps entre els esdeveniments de mitjana). Els diagrames de caixa mostren els resultats de les projeccions a nivell regional la mitjana per a dos horitzons de temps de 2046-2065 i de 2081 a 2100, en comparació amb el 20 finals segle, i per tres diferents escenaris d'emissions del IEEE ( B1, A1B , A2 ). Els resultats es basen en 14 GCMs que contribueixen a la CMIP3 . El nivell d'acord entre els models s'indica mitjançant la mida de la acolorit caixes ( en la qual el 50% de les projeccions dels models estan continguts), i la longitud de les patilles (indicant les projeccions màximes i mínimes de tots els models). Font: SPM.4B MANAGING THE RISKS OF EXTREME EVENTS AND DISASTERS TO ADVANCE CLIMATE CHANGE ADAPTATION, IPCC 2014
En general s’entén que, tal i com ve succeint, ja sigui en tot el planeta com en especial a
Europa, els danys per inundacions s’incrementen al llarg del temps, tal i com es pot analitzar
en el gràfic adjunt de l’Agència Europea de Medi Ambient.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
88
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Figura 11.- Desastres naturals en estats membres de la UE en el període 1980-2009. Font: Mapping the impacts of natural hazards and technological accidents in Europe. An overview of the last decade. EEA Technical report No 13/2010
La previsió d’evolució, per tant, en els propers anys és que es mantinguin constants o
creixents els episodis d’inundació. Amb la implantació d’aquests plans de gestió del risc
d’inundació es pretén que els danys que aquests episodis generin siguin menors, en allò
possible, o que al menys el seu impacte sigui més baix.
En tot cas, encara existeix una gran incertesa quant a l'efecte del canvi climàtic sobre les
precipitacions, tant de caràcter mitjà com de caràcter extrem. D'altra banda, encara que
sembla que s’ha observat un augment global dels episodis de precipitació extrema, en el cas
de les conques internes de Catalunya no s'aprecia un increment significatiu de la intensitat
dels episodis plujosos en els models globals, entre altres causes atesa la seva escala de
treball. Consegüentment, es poden donar per vàlides les dades estadístiques disponibles
actualment per a l'estimació dels cabals d'avinguda a considerar.
11.2 L’experiència catalana
A Catalunya aquesta preocupació pel canvi climàtic va fer que ja a finals de 2006 el seu
Govern es dotés de dos instruments per a abordar-lo: l’OCCC i la Comissió
Interdepartamental del Canvi Climàtic.
L’OCCC es va crear amb rang de Subdirecció General adscrita al Departament competent
en la matèria, en l’actualitat el Departament de Territori i Sostenibilitat, i en ella l’ACA té un
representant permanent especialitzat en política d’aigües. Així mateix, aquesta Oficina actua
com a secretaria de la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic que garanteix la
transversalitat de les polítiques a adoptar sobre aquesta qüestió.
Així mateix, cal tenir en compte que el novembre 2009 l’ACA ja va redactar un llibre titulat
“Aigua i Canvi Climàtic. Diagnosi dels impactes previstos a Catalunya” on es recullen
diversos articles i consideracions de tècnics i investigadors experts en la matèria.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
89
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Bàsicament, es tracta no d’evitar aquest canvi, aspecte evidentment molt complex, sinó
d’intentar esbrinar com pot influir en els diferents àmbits i establir estratègies que ens
permetin adaptar-nos de la manera millor possible als canvis que es puguin produir i mitigar
els seus efectes.
Conseqüent amb això el Govern de Catalunya va adoptar l’ACORD GOV/115/2012, de 13
de novembre, pel qual s’aprova l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic, horitzó
2013-2020 (ESCACC).
En el document tècnic que defineix aquesta estratègia (Estratègia catalana d’adaptació al
canvi climàtic-ESCACC. Horitzó 2013-2020. DTES, OCCC. Juny 2012) i entre altres apartats
hi ha dues referències a qüestions lligades més directament al tema hidrològic i les
inundacions.
Alteracions sobre els règims estacionals: per al període 2070-2100 molt
probablement s’aguditzarà el règim hidrològic estacional, amb una reducció marcada
d’aportacions a l’estiu (fins a – 40%) que, en alguns casos, es podria compensar
parcialment amb certs increments a l’hivern (+ 10%).
El pes de la neu serà més dèbil del que ho és avui dia, tant en quantitat caiguda com
en el seu efecte regulador en avançar-se la fusió. Aquesta extremalització estacional
del règim també serà acusada interanualment, malgrat que els diferents models no
ofereixen una tendència clara i aquest increment només seria significatiu per a
horitzons a llarg termini.
Afectacions per fenòmens extrems de precipitació: també és molt probable que
augmenti la freqüència d’aiguats extrems, amb cabals màxims fins a un 20%
superiors als de les actuals estimacions per a períodes de retorn de 10 a 100 anys.
Aquesta situació produirà afeccions destacades en zones inundables, especialment a
les planes litorals, per la suma d’efectes amb la pujada del nivell del mar. Els
fenòmens extrems de precipitació implicaran crescudes de cabals puntuals i
afectacions a la qualitat de les aigües que comportaran redissenyar les
infraestructures de tractament d’aigües residuals, així com les infraestructures de
transport ja existents, atès que les noves ja s’estan dissenyant per al període de
retorn de 500 anys. Serà probablement força destacable, com a conseqüència dels
majors cabals pluvials, la transformació en el disseny dels sobreeixidors de desguàs
de les xarxes de col·lectors, sobretot a les zones litorals on s’hi afegirà l’increment
del nivell del mar.
Augment del període de recuperació dels sistemes naturals: en documents
posteriors, com ara “Adaptació al Canvi Climàtic en l’Ús de l’Aigua”, publicat per
l’Obra Social Catalunya Caixa, s’indica així mateix que una de les conseqüències
previsibles del canvi climàtic serà que la recuperació dels sistemes naturals en
aquests fenòmens extrems serà més llarga.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
90
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
11.3 Estratègia al PGRI per fer front al canvi climàtic
Es tindran en compte les decisions i recomanacions sorgides durant la reunió promoguda
per Nacions Unides del 30 de novembre al 11 de desembre a Paris sobre el canvi climàtic
(COP21/CMP11) pel que fa a la integració de l’aigua al Pla d’Acció sobre el Canvi Climàtic i
especialment sobre la intensitat i freqüència de fenòmens hidrològics extrems com les
inundacions.
En tot cas, dins del segon cicle de planificació d’avaluació i gestió del risc d’inundació, i a la
vista dels darrers informes dels que es disposi sobre la incidència del canvi climàtic sobre
les inundacions, s’avaluarà la possibilitat de fer nous estudis específics sobre la incidència
del canvi climàtic en les inundacions a Catalunya.
12 IMPLEMENTACIÓ I COORDINACIÓ DEL PGRI
12.1 Coordinació amb altres plans i programes
12.1.1 Coordinació amb el Pla de gestió del districte conca fluvial de Catalunya
(PGDCFC)
El PGDCFC permet realitzar una protecció de les aigües alhora que una gestió hidrològica
eficaç, tal i com exigeix la DMA; alhora aquest ajuda a preparar-se per fenòmens
meteorològics extrems que, a causa del canvi climàtic, són cada vegada més freqüents i
causen enormes danys. Com a complement de la DMA, la DI obliga els Estats membres a
avaluar i cartografiar els riscos d'inundació i la perillositat per inundacions i a gestionar-los
mitjançant l'establiment de plans de gestió del risc d'inundació.
El PGRI i el PGDCFC es coordinen de conformitat amb el que preveu l’article 14 del RDI
sobre coordinació entre els Plans de gestió del risc d’inundació i els plans hidrològics de
conca. Per aquest motiu:
1. El PGDCFC estableix criteris sobre la gestió de les zones inundables i incorpora els
criteris sobre estudis, actuacions i obres per prevenir i evitar els danys per
inundacions, avingudes i altres fenòmens hidràulics continguts al PGRI. A més,
incorpora a les seves determinacions normatives aquelles mesures de gestió del
domini públic hidràulic que requereixen una norma de rang reglamentari per a la seva
aplicació, com les relatives a l’execució d’infraestructures, modificacions de lleres i
limitacions d’usos a les zones de domini públic hidràulic, servitud i policia.
El PGRI per la seva banda, integra les propostes previstes al PMH; cal destacar que
aquest incorpora els criteris generals d’intervenció a l’espai fluvial, que facilita que les
actuacions que es vulguin desenvolupar, no pugin implicar un deteriorament de les
masses d’aigua, sobretot incidint en els aspectes hidromorfològics. A més obliga
derivat de les mesures previstes, s’assoleix una millora de la caracterització de les
pressions existents, ajudant a l’actualització de l’IMPRESS 2019 i alhora a l’APRI
2018.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
91
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
2. S’ha inclòs a l’apartat 5 del PGRI un resum de l’estat i dels objectius ambientals de
les masses d’aigua amb risc potencial significatiu d’inundació. Aquests aspectes
s’han tingut en compte a la definició de les mesures del PGRI, per:
Evitar que derivat d‘una mesura prevista al PGRI, es pogués produir un
empitjorament de l’estat ecològic d ‘una massa d’aigua.
Potenciar aquelles mesures que afavoreixen l’assoliment d‘un millor estat (p.e.
reforçar la capacitat de retenció natural de l’aigua, que permet disminuir el risc
aigua avall, alhora que pot afavorir la recàrrega d’aqüífer...) o incrementar la
diversitat d’hàbitats.
Prioritzar l’actuació en aquells àmbits on el no desenvolupament d’una actuació,
pot significar un risc superior pel medi en cas d’inundació (p.e. episodis de
contaminació associats a inundacions a indústries SEVESO).
Afavorir el desenvolupament de mesures innovadores que potenciïn noves
solucions més sostenibles i resilients, que probablement hauran d’anar
acompanyades de canvis legislatius i acords amb diferents actors (entre els que
convé destacar l’agrari) que implicarà un canvi de pràctiques i de model.
Respectar aquests objectius, en cas que s’hagin de desenvolupar actuacions
d’emergència, afavorint alhora que es puguin desenvolupar actuacions de
recol·locació i reubicació que col·laborin a la millora ambiental.
3. L’elaboració del PGRI s’ha fet de forma coordinada, tal i com ho demostra el fet que,
el programa de mesures del PGDCFC incorpora de forma agregada (al capítol D1)
les mesures previstes al PGRI.
A més, la tramitació del PGRI i la revisió del PGDCFC s’efectuarà així mateix de
forma coordinada i serà en aquest últim on es podran recollir determinacions
normatives pròpies de l’administració hidràulica vinculades a la gestió del risc
d’inundació.
Cal tenir en compte que en ambdues directives aquest procés és iteratiu, en cicles
cada 6 anys. Aquest fet afavoreix l’aplicació dels instruments econòmics i incentius
pel desenvolupament de les mesures necessàries de forma planificada, permetent
l’actuació coordinada en cas de catàstrofe, respectant l’assoliment d’objectius
ambientals.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
92
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
A més, com el PGRI facilita la coordinació sectorial al integrar diversos programes
(veure apartat 9), ofereix una oportunitat per utilitzar i millorar la informació de
pressions i afavorir l’assoliment del bon estat. Aquest procés facilitarà la utilització
d’ontologies entre els actors que participen, potenciant que es produeixin sinèrgies i
estratègies comunes.
Tanmateix en els processos de participació pública del PGDCFC s’han inclòs
apartats sobre la gestió del risc d’inundació a fi d’informar i discutir conjuntament
aspectes de tipus ambientals i d’inundabilitat, tot valorant les propostes sorgides
sobre aquestes problemàtiques lligades entre sí per a ser tingudes en compte als
respectius plans.
Per tant cal destacar que les qüestions relatives a les inundacions, no són alienes a la
planificació hidrològica i s’han considerat en la planificació hidrològica vigent. Per l’altre
banda, mitjançant el PGRI és garanteix que el desenvolupament urbanístic i l’execució de
les infraestructures al territori sigui compatible amb la protecció davant els riscos per
inundació per a les persones i els béns, establint-se així els mecanismes de coordinació
entre els instruments de planejament urbanístic i d’ordenació territorial i la planificació dels
riscos d’inundació.
12.1.2 Coordinació amb l’INUNCAT
L’INUNCAT s’actualitza periòdicament i incorpora, entre d’altres, la informació procedent
dels estudis tècnics elaborats per l’ACA i altres fonts, destacant la dels plans d’actuació
municipal (PAM) i dels plans d’autoprotecció (PAU). Així, s’assoleix la coordinació als
diferents nivells, general, local i d’activitat.
Com la DGPC és també qui ha elaborat els mapes de risc d’origen fluvial del PGRI, a partir
de la mateixa informació base, està garantida la coherència entre les informacions. A més a
més, entre les mesures del PGRI està inclosa la pròpia actualització de l’INUNCAT, així com
els altres instruments que articula.
Així mateix, fora de l’àmbit del DCFC (conques de l’Ebre, Xúquer i Garona), la DGPC s’ha
encarregat de coordinar-se amb les administracions hidràuliques responsables.
12.2 Indicadors del compliment i seguiment del PGRI
El seguiment i control del PGRI ha de permetre conèixer l’estat de les mesures i la seva
avaluació respecte els objectiu perseguits. Aquest seguiment i control s’articula fonamentat
en tres puntals:
Les prioritats de les mesures establertes.
La definició d’ un responsable principal per a cada mesura, que s’ha d’encarregar de
fer el seguiment de les diverses actuacions que es desenvolupin i de coordinar-se
amb la resta d’actors implicats.
L’establiment d’una sèrie d’indicadors de control i seguiment.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
93
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Per al seguiment i control de les diferents mesures proposades en el PGRI s’han identificat
un seguit d’indicadors, per a poder valorar de forma objectiva i precisa el nivell de realització
i resultats de les mesures. Aquests han estat definits tenint en compte la necessitat de poder
ser compresos per part de les autoritats competents identificades i del públic en general. A
continuació es detallen per a cada mesura els indicadors identificats per a les mesures a les
que s’apliquen segons codis que figuren a la relació de mesures de l’apartat 10.2:
Codi Indicadors de realització Indicadors econòmics Indicadors de resultats
130101 km de cursos fluvials amb delimitació de zones inundables
No s’apliquen
Nombre de consultes web de la cartografia i/o mapes
Nombre de Plans (PAM, PAU, POUM...) utilitzen la informació cartogràfica
Nombre de visors cartogràfics a internet amb informació d’inundabilitat
130102 km de cursos fluvials i costaners amb delimitació de cartografia de risc
m2 amb delimitació de cartografia de risc
Nombre de municipis amb cartografia de risc
No s’apliquen
Nombre de consultes web de la cartografia i/o mapes
Nombre de Plans (PAM, PAU, POUM...) utilitzen la informació cartogràfica
Quantificació del danys humans i materials esperats per municipi
Nombre de visors cartogràfics a internet amb informació de risc
130103 km de cursos fluvials amb cartografia de les zones de flux preferent
No s’apliquen
Nombre de Plans urbanístics incorporen la informació cartogràfica
Nombre de visors cartogràfics a internet amb informació de risc
130104 Nombre de municipis amb estadística elaborada No s’apliquen
% de classificacions i qualificacions urbanístiques afectades amb risc
130105 Superfície amb cartografia actualitzada
% de pressupost executat respecte al previst
% de superfície amb cartografia actualitzada
130106 Nombre de legislacions actualitzades
No s’apliquen
% de legislacions actualitzades respecte a les previstes
% de resolucions a propostes sorgides de la mesura 130401.
130107 Nombre de planejaments elaborats
Nombre d’informes realitzats
No s’apliquen
Nombre de planejaments aprovats
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
94
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Codi Indicadors de realització Indicadors econòmics Indicadors de resultats
130108 km costaners amb delimitació de zones inundables actualitzada
Km costaners amb delimitació ZMT actualitzada
No s’apliquen
Nombre de Plans urbanístics incorporen la informació cartogràfica
Nombre de visors cartogràfics a internet amb informació de risc
130201 Nombre de plans parcials i especials elaborats
Nombre d’autoritzacions demanades
Cost de les mesures previstes respecte a danys potencials sense mesures
% d’informes favorables
130301 Nombre de guies publicades No s’apliquen
Nombre de consultes realitzades
Nombre de citacions
130401 Nombre de reunions mantingudes
Nombre de punts de treball detectats
No s’apliquen
Nombre d’acords assolits
Propostes d’esmenes de normativa i legislació efectuats
130402 Nombre d’actuacions de manteniment i conservació de lleres executades
Inversió anual en manteniment i conservació de lleres
% de pressupost executat respecte al previst
km de cursos fluvials mantinguts
130403 Nombre de fitxes publicades
% de informació revisat i actualitzat anualment
Nombre de visites efectuades
No s’apliquen
% de fitxes amb operativa assignada
% fitxes emprades als Plans de protecció civil
130404 Nombre d’informes elaborats
No s’apliquen Nombre d’informes favorables
130405 ha de cartografia actualitzada
No s’apliquen % Cartografia actualitzada
130406 Nombre de reports realitzats
Nombre d’estudis elaborats No s’apliquen
Nombre de plans tenen en compte els efectes
130407 Nombre de guies tècniques publicades
% de guies actualitzades No s’apliquen
Nombre de guies tècniques accessibles a la web
Nombre de consultes web
Nombre de cites
130408 Nombre d’actuacions de manteniment i conservació del litoral
Nombre de projectes de restauració costanera
Nombre de convenis /acords subscrits per a la restauració en ARPSI costanera
Inversió anual en manteniment i conservació del litoral
km de costa objecte d’actuació de restauració en ARPSI costanera
Superfície (ha) de costa objecte d’actuació de restauració en ARPSI costanera
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
95
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Codi Indicadors de realització Indicadors econòmics Indicadors de resultats
140101 Nombre d’actuacions realitzades
Inversió anual en actuacions
% de pressupost executat respecte al previst
Superfície de sol (ha) on es realitzen actuacions i disminueix l’escorrentiu.
140102 Nombre d’actuacions % de pressupost executat respecte al previst
Nombre de convenis subscrits
% de nombre d’actuacions previstes executades
140103 km de motes inventariats
Nombre d’activitats extractives inventariats
Plans de gestió de motes elaborats
km de lleres inclosos als Plans
Cost previst de manteniment
% de pressupost executat respecte al previst
% de motes diagnosticats
% d’activitats extractives inventariats diagnosticats
Plans de gestió de motes implementats
Nombre de convenis subscrits
140201 Nombre de normes i plans d’emergència elaborats
% de pressupost executat respecte al previst
Nombre de normes aprovades
% de normes aprovades respecte elaborades
140202 Nombre d’actuacions projectades o executades
% de pressupost executat respecte al previst
Nombre de punts singulars beneficiats per l’actuació
140301 Nombre d’infraestructures inventariades i diagnosticades
No s’apliquen % d’infraestructures
diagnosticades respecte a les inventariades
140302 Nombre d’actuacions estructurals projectades i/o executades.
Nombre de plans d’infraestructures hidràuliques elaborats
Inversió anual en actuacions estructurals
% de pressupost executat respecte al previst
Nombre de plans d’infraestructures hidràuliques aprovats
140303 Nombre d’actuacions executades
Inversió anual en manteniment
% de pressupost executat respecte al previst
% d’infraestructures mantingudes respecte a les inventariades
140304 Nombre d’actuacions analitzades
Danys evitats respecte a inversió prevista
% d’infraestructures analitzades respecte a les inventariades amb risc
140305 Nombre d’actuacions projectes o executades
Inversió anual en actuacions estructurals
m3 de terrenys guanyats al mar mitjançant rebliments.
m3 de sediments aportats a platges o dunes
Nombre d’esculls naturals rehabilitats
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
96
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Codi Indicadors de realització Indicadors econòmics Indicadors de resultats
140401 Nombre de plans directors elaborats
Nombre d’actuacions projectades
Inversió anual en actuacions
% de pressupost executat respecte al previst
Nombre de plans directors aprovats
Nombre d’actuacions executades
Nombre de municipis en ARPSI que disposen de SuDS
Nombre de guies de bones pràctiques o disposicions normatives dels municipis inclosos a les ARPSI
140501 Nombre de normes i lleis elaborades i/o actualitzades
No s’apliquen
Nombre d’actuacions estructurals evitades i/o desenvolupades gràcies al canvi normatiu
140502 Nombre de manteniments realitzats
Nombre de Plans d’autoprotecció elaborats
No s’apliquen
Nombre de Plans d’autoprotecció implementats
150101 Indicador qualitatiu del grau d’implantació del Pla meteolaerta
No s’apliquen Nombre d’activacions del
meteoalerta relacionades amb el protocol d’inundacions
150102 Nombre de punts mantinguts
No s’apliquen % de punts operatius
150103 Nombre de punts de control inventariats
No s’apliquen % de punts que es disposa
d’informació en episodis
150104 Nombre de serveis disponibles
Nombre de serveis contractats
% d’avisos emesos pels serveis quan s’han produït episodis
150105 Nombre de manteniment realitzats
Indicador qualitatiu del grau d’implantació dels avisos de Situació Meteorològica de Perill (SMP) -INUNCAT
% de pressupost executat respecte al previst
Nombre de dies amb servei operatiu
Nombre d’activacions de SMP relacionades amb el protocol d’inundacions
150106 km de cursos fluvials amb delimitació de cabals normalitzats
No s’apliquen
Nombre de consultes web de la cartografia i/o mapes
Nombre de Plans (PAM, PAU, POUM...) utilitzen la informació cartogràfica
Nombre de visors cartogràfics a internet amb informació d’inundabilitat
150107 Nombre de manteniment realitzats
No s’apliquen % de dies amb la plataforma
operativa
150108 Nombre de manteniment realitzats
No s’apliquen % de dies amb la plataforma
operativa
150109 Nombre de manteniments realitzats
Nombre de millores realitzades
No s’apliquen
% de dies amb la plataforma operativa
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
97
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Codi Indicadors de realització Indicadors econòmics Indicadors de resultats
150110 Nombre de reunions realitzades
No s’apliquen Actualització del protocol
d’avaluació hidrometeorològic
150201 Nombre plans de protecció civil homologats o actualitzats
No s’apliquen Nombre plans de protecció
civil implementats
150202 Nombre de reunions realitzades
Nombre de punts d’actuació prioritaris amb operativa assignada
Nombre d’activacions fetes
No s’apliquen
Nombre d’episodis on s’han aplicat les mesures previstes
150301 Nombre de jornades, campanyes realitzades.
Nombre de pàgines web o enllaços a pàgines associats.
No s’apliquen
Nombre d’assistents a les jornades
Nombre de públic amb impacte de difusió a les campanyes
Nombre d’administracions incorporen informació de risc d’inundacions a les seves pàgines web
Nombre de consultes web a les pàgines
160101 Nombre d’actuacions d’emergències realitzades
Nombre de sol·licituds d’actuacions d’emergència rebudes
Inversió realitzada per al restabliment de serveis
% de serveis restablerts en
funció termini de
reestabliment
% d’actuacions realitzades
respecte a les rebudes
160102 Nombre d’actuacions realitzades
Nombre de persones reallotjades després
No s’apliquen
% de públic atès en cas de catàstrofe
160301 Número de pòlisses contractades amb cobertura de riscos extraordinaris
Quantitat de diners coberts Import anual de les
subvencions aplicades
% de danys coberts en episodis d’ inundacions
Número de beneficiats en cas d’episodis
Evolució del número de capitals assegurats en riscos extraordinaris
Avaluació del nivell de satisfacció de l’assegurat
160302 Número de pòlisses contractades amb cobertura de riscos inundació
Quantitat de diners coberts No s’apliquen
% de danys coberts en episodis
% d’afectats amb cobertura en cas d’episodis
Evolució de la sinistralitat pagada en inundacions
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
98
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Codi Indicadors de realització Indicadors econòmics Indicadors de resultats
160303 Nombre d’episodis on s’han documentat dades
Nombre de jornades tècniques de disseminació de lliçons apreses celebrades
No s’apliquen
% d’episodis on s’han documentat dades de les inundacions
170101 Nombre de projectes desenvolupats
Nombre de projectes presentats a convocatòries
% de pressupost executat respecte al previst
Nombre de projectes que ofereixen serveis associats
Nombre de projectes amb finançament europeu
Nombre d’institucions presents
Taula. 3. Relació d’indicadors de les mesures del PGRI. Font: Elaboració pròpia
L’ACA es compromet a elaborar bianualment un informe de seguiment dels indicadors
previstos al PGRI, fent-ne difusió mitjançant la seva pàgina web.
12.3 Modificació, revisió i actualització del PGRI
Es preveu la revisió del PGRI i la seva actualització, d’acord amb el que defineix el RDI cada
6 anys, essent la propera revisió prevista l’any 2021.
13 RESUM DELS PROCESOS D’INFORMACIÓ PÚBLICA, DE
CONSULTA I D’AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA
La vigent regulació de la tramitació dels diferents instruments d’avaluació i gestió dels riscs
d’inundació estableix el deure de les Administracions competents de fomentar la participació
activa de les parts interessades en l’elaboració, revisió i actualització dels programes de
mesures i del pla de gestió del risc d’inundació, deure que es concreta en el mandat de
sotmetre’ls a determinats processos de participació i consulta pública i d’incorporar al PGRI
un resum dels processos participatius a què ha estat sotmès l’esmentat Pla.
13.1 Processos d’informació pública i consulta de l’avaluació preliminar
del risc d’inundació i dels mapes de perillositat i risc d’inundació
Els resultats de l’avaluació preliminar del risc d’inundació van ser sotmesos a informació
pública durant un termini de tres mesos, iniciat el 8 de setembre de 2011, de conformitat
amb el previst a l’article 7.4 del RDI.
Els mapes de perillositat i risc d’inundació van ser sotmesos a informació pública durant un
termini de tres mesos, iniciat el 5 de setembre de 2014, de conformitat amb el previst a
l’article 10.2 del RDI.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
99
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
13.2 Processos d’informació pública i consulta del PGRI
13.2.1 Resum del tràmit d’informació pública
El PGRI ha estat sotmès a informació pública durant un termini de tres mesos, comptadors a
partir del dia 15 d’octubre de 2015.
En aquest tràmit d’informació pública s’han rebut 24 escrits d’al·legacions, que es detallen a
continuació, tot ometent els noms dels presentats per persones físiques:
1.- Consell Comarcal de la Garrotxa (data de registre d’entrada 17 de novembre de
2015).
2.- Aglomerats Girona, SA (data de registre d’entrada 18 de desembre de 2015).
3.- Ajuntament de Sant Pere de Ribes ( data de registre d’entada 12 de gener de
2016).
4.- Medi Ambient Serveis Urbans- Ecologia Urbana. Ajuntament de Barcelona (data
de registre d’entrada 13 de gener de 2016).
5.- Institut Agrícola de Sant Isidre. Associació d’Empresaris Agraris (data de registre
d’entrada de 14 de gener de 2016).
6.- Ajuntament de Blanes (data de registre d’entrada de 14 de gener de 2016).
7.- Persona física ( data de registre d’entrada de 15 de gener de 2016).
8.- Ajuntament de Terrassa (data de registre d’entrada 15 de gener de 2016).
9.- Junta Central d’Usuaris d’Aigües del Baix Ter (data d registre d’entrada 15 de
gener de 2016).
10.- Parc Agrari del Baix Llobregat (data de registre d’entrada de 15 de gener de
2016).
11.- Aigües de Barcelona, Empresa metropolitana de gestió del Cicle Integral de
l’Aigua, SA (data de registre d’entrada de 15 de gener de 2016)
12.- Sociedad General de AGUAS DE Barcelona (data de registre d’entrada de 15 de
gener de 2016)
13.- Persona física (data de registre d’entrada de 15 de gener de 2016)
14.- Persona física (data de registre d’entrada de 15 de gener de 2016).
15.- Persona física (data de registre d’entrada de 15 de gener de 2016).
16.- Persona física (data de registre d’entrada de 15 de gener de 2016).
17.- Persona física (data de registre d’entrada de 15 de gener de 2016).
18.- Persona física (data de registre d’entrada de 15 de gener de 2016).
19.- Persona física (data de registre d’entrada de 15 de gener de 2016).
20.- Persona física (data de registre d’entrada de 15 de gener de 2016).
21.- Ajuntament de Jafre (Ajuntament de Jafre (data de registre d’entrada de 19 de
gener de 2016).
22.- Col·legi d’Enginyers de camins, canals i ports (data de registre d’entrada de 2 de
febrer de 2016. Extemporània).
23.- Ajuntament de la Comtal Vila de Foixà (data de registre d’entrada de 9 de febrer
de 2016. Extemporània).
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
100
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
13.2.2 Resum dels tràmits de consulta interdepartamental i audiència institucional
En data 16 d’octubre de 2015 es practicà el tràmit de consulta interdepartamental, en el qual
es demanà el parer d’aquests departaments de la Generalitat:
1. Departament de Salut 2. Departament d’Empresa i Ocupació 3. Departament d’Interior 4. Departament de Cultura 5. Departament de Presidència 6. Departament d’Economia i Coneixement 7. Departament. d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. 8. Departament de Governació i Relacions Institucionals
Així mateix, els dies 16 i 21 d’octubre i 16 de novembre de 2015 el PGRI se sotmeté al tràmit
d’audiència institucional específica, incloses també les organitzacions indicades per l’òrgan
ambiental. Les institucions a qui s’ha sotmès a consulta són les següents:
1. Confederació Hidrogràfica de l’Ebre 2. Associació Catalana Municipis i Comarques 3. Federació de Municipis de Catalunya 4. Àrea Metropolitana de Barcelona 5. Coordinadora Usuaris Salut, Consum i Aliment. 6. Unió de Consumidores de Catalunya 7. Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació Catalunya 8. Foment del Treball Nacional 9. PIMEC- SEFES Petita i Mitjana Empresa 10. Federació d’Empreses de la Petita i Mitjana Empresa 11. Unió de Pagesos de Catalunya 12. Joves Agricultors i Ramaderes de Catalunya 13. Associació Agrària de Joves Agricultors 14. Agència de Residus 15. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 16. Servei Meteorològic de Catalunya 17. Oficina Catalana del Canvi Climàtic 18. Demarcació Carreteres de l’Estat a Catalunya 19. Societat Estatal Infraestructures. de Transport Terrestre 20. Consorci de Compensació d’Assegurances 21. Entitat Estatal d’Assegurances Agraries 22. Confederación Hidrográfica del Júcar 23. Diputació de Barcelona 24. Diputació de Girona 25. Diputació de Tarragona 26. Consorci Alba-Ter 27. Consorci Defensa de la Conca del Riu Besòs 28. Consorci d’Aigües de la Costa Brava 29. Consorci Medi A. i Salut Pública SIGMA 30. Direcció General Sostenibilitat de la Costa i del Mar 31. Consell de Protecció de la Natura 32. Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya 33. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya 34. Col·legi de Biòlegs de Catalunya 35. Col·legi de Geògrafs de Catalunya 36. Col·legi d’Enginyers de Camins 37. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya 38. Societat Catalana de Geografia
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
101
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
39. Societat Catalana d’Educació Ambiental 40. Societat Catalana d’Ordenació del Territori 41. Unió General de Treballadors de Catalunya (UGT) 42. Comissions Obreres de Catalunya (CCOO) 43. Accionatura 44. Agrupació Catalana d’Enginyers i Consultories Mediambientals 45. Associació Catalana de Ciències Ambientals 46. Associació de Naturalistes de Girona 47. Associació Defensa i Estudi de la Natura 48. Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius 49. Ecologistes en Acció de Catalunya 50. Fundació Terra 51. Fundació Catalunya La Pedrera 52. Greenpeace 53. Grup d’Estudi i Protecció Ecosistemes Catalans 54. Institució Altempordanesa per la Defefensa i Estudi Natura 55. Institució Ponent Conservació i Estudi de l’ Entorn Natural 56. Institut Cerdà 57. Lliga Defensa del Patrimoni Natural 58.ATLL Concessionària Generalitat de Catalunya
59.Associació Catalana d’Amics de l’Aigua
60.Fundació Nova Cultura de l’Aigua
61.Associació Habitats
62.Consell Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les Comarques de Girona
En el tràmit de consulta interdepartamental s’han presentat sis escrits, quatre d’ells que no
formulen observacions i dos que sí que ho fan.
Departaments que formulen observacions al projecte:
- Departament d’Agricultura, Ramaderia, pesca i Alimentació (data de registre d’entrada 22 de desembre de 2015)
- Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (data de registre d’entrada de 23 de desembre de 2015)
Departaments que responen a la consulta sense formular observacions:
- Departament de Salut (data de registre d’entrada 19 de novembre de 2015).
- Departament d’Interior (data de registre d’entrada 23 de febrer de 2016).
- Departament de Cultura (2 de desembre de 2015)
- Agència de Residus de Catalunya (data de registre d’entrada 20 de gener de 2016).
Finalment, en el tràmit d’audiència institucional s’han presentat les següents al·legacions:
1.- ACM (data de registre d’entrada 19 de novembre de 2015.
2.- Associació Catalana d’Amics de l’Aigua (data de registre d’entrada de 8 de gener
de 2016).
3.- Diputació de Tarragona (data de registre d’entrada de 14 de gener de 2016).
4.- Consorci del Ter (data de registre d’entrada 14 de gener de 2016).
5.- Consorci per la Defensa de la conca del Besòs (data de registre d’entrada 15 de
gener de 2016)
6.- AMB (data de registre d’entrada 15 de gener de 2016).
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
102
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
7.- FMC (data de registre d’entrada de 22 de gener de 2016).
13.2.3 Resum d’altres mecanismes de participació
L’any 2013 van iniciar-se l’elaboració del calendari i definició de la metodologia dels
processos de participació amb la voluntat de promoure, garantir i facilitar que els diferents
sectors i la ciutadania participessin en la planificació i la gestió del cicle de l’aigua, entre ells
la gestió del risc d’inundacions.
En aquest context s’han estat desenvolupant en el territori els processos de participació
havent finalitzat els 4 àmbits que ha comprés el DCFC en el qual s’ha inclòs la gestió de risc.
Durant els anys 2013, 2014 i 2015 s’han dut a terme les sessions de deliberació establertes
a cada territori, just de forma paral·lela al calendari de redacció dels instruments de
planificació hidrològica i dels instruments de planificació de l’avaluació i gestió del risc
d’inundacions.
La metodologia de treball ha estat debatuda i assessorada per la Direcció General de
Participació Ciutadana, així com per les diferents entitats mediambientals que treballen el
vector aigua. L’intercanvi de reflexions va portar a generar debats per tal de poder trobar
consensos i, així mateix, recollir les dissensions que apareixien per tal de poder tenir el
màxim d’informació de tots els actors participants.
En total 11 espais de debat - 7 jornades amb sessions de deliberació - a cada territori
establert seguint l’estructura bàsica inspirada a les fases de redacció i revisió del PGDCFC
entre les mesures del qual s’inclou l’elaboració del PGRI, tal i com es detalla a continuació:
Sessió informativa
Tallers sectorials (debat del document de diagnòstic)
Sessió plenària valoració IMPRESS
Sessió plenària de presentació de les
propostes dels grups de treball
Sessió plenària de retorn
(1h)
(2h)
(2h)
(2h)
(2h)
(2h)
(2h)
(2h)
(2h)(2h)
(2h)
2013
2014
2015
•Administració
•Agroramader i forestal
•Empresarial (industrial, energètic)
•Ambiental (Universitats, divulgació, associacions)
MODEL DE DEBAT
•Abastament, estalvi
•Sanejament
•Restauració ambiental•Contaminació agrícola,
Tallers mesures (debat de propostes)
P_032_00_001 05/11/2013
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
103
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Figura 12.- Esquema del procés de participació dut a terme en cadascun dels 4 àmbits de participació al DCFC. Font: PGDCFC 2015
Les divisions territorials establertes en aquest procés són les demarcacions fluvials que
estableix l’Agència Catalana de l’Aigua i que s’identifiquen a la Figura 13.-; engloben les 15
àrees amb risc potencial significatiu d’inundació (ARPSI) que corresponen a les unitats de
gestió pel que fa a inundacions.
Nom ARPSI Àmbit participatiu
Conques de rieres de Costa Brava nord
Girona
Conca de la Muga i Mugueta
Conca del Fluvià
Conca del Ter i Daró
Conques de les rieres de Costa Brava sud
Conca de la Tordera
Barcelona 1 Conques de les rieres del Maresme i metropolitanes
Conca del Besòs
Conca del Llobregat
Barcelona 2 Conques de les rieres del Garraf
Conca del Foix
Conques de les rieres de Tarragona nord i centre
Tarragona Conca del Gaià
Conca del Francolí
Conques de les rieres Meridionals i Montsià
Taula. 4. Àmbits participatius per ARPSI. Font: Elaboració pròpia
Figura 13.- Àmbits de participació segons els quals es va organitzar els processos de
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
104
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
participació del DCFC Font: elaboració pròpia.
Per garantir la màxima difusió i participació en els processos per part de la ciutadania i les
entitats públiques i privades exigí, com a pas previ, l’elaboració d’una base de dades (mapes
d’actors), de la qual es disposa fruit del treball del primer cicle de Processos participatius.
Aquesta base de dades compta amb unes 5.000 entrades d’actors d’entitats i
administracions de tots els sectors vinculats amb l’aigua i identificats territorialment, la qual
és una eina clau per establir convocatòries, reenviar documentació, etc..
Per tal de poder establir un horari de fàcil accés a tot el ventall de participants a les sessions
de debat es va definir un horari de tarda, de 18 a 21 hores, amb l’objectiu que no interfereixi
amb l’horari laboral i sigui factible per totes les persones que representen entitats de treball
voluntari vinculades amb l’eix aigua.
El Calendari es va establir a finals de 2013, just en el moment de definir metodologia de
participació pública per tal de poder planificar les sessions de forma paral·lela a la redacció
dels instruments d’avaluació i gestió del risc d’inundació.
Les sessions tenen han tingut lloc a espai públics, centrals a cada nucli de debat definit -4
en total- i s’ha treballat a localitzar espais amb facilitat d’accés al transport públic sempre
que ha estat possible. Així mateix, ha estat important la idoneïtat dels espais i sales amb
característiques diferents en funció de les sessions a realitzar –sessions informatives,
sessions de debat, sessions plenàries, sessions explicatives, etc... així com la seva
accessibilitat a persones amb mobilitat reduïda.
Sessió informativa: 21 novembre
Tallers sectorials (debat del document de
diagnòstic):
Sessió plenària valoració IMPRESS
Sessió plenària de presentació de les
propostes dels grups de treball
Sessió plenària de retorn
(1h)
(2h)
(2h)
(2h)
(2h)
(2h)
(2h)
(2h)
(2h)(2h)
(2h)
2013
2014
2015
•Administració 11 h a 13 h
•Agroramader i forestal 18 h a 20 h•Empresarial (industrial, energètic) 11 h a 13 h
•Ambiental (Universitats, divulgació, associacions)
18 h a 20 h
BARCELONA 1
13
març
26
març
21
novembre
5 març
15
octubre
Tallers mesures (debat de propostes):
•Abastament, estalvi
•Sanejament
•Restauració ambiental
•Contaminació agrícola,
P_032_00_001 05/11/2013
19 març
18 h a 21 h
18 h a 21 h
Figura 14.- Esquema del procés de participació a Barcelona 1. Font PGDCFC 2015
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
105
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Sessió informativa: 12 novembre
Tallers sectorials (debat del document de
diagnòstic):
Sessió plenària valoració IMPRESS
Sessió plenària de presentació de les propostes
dels grups de treball
Sessió plenària de retorn
(1h)
(2h)
(2h)
(2h)
(2h)
(2h)
(2h)
(2h)
(2h)(2h)
(2h)
2013
2014
2015
•Administració 11 h a 13 h
•Agroramader i forestal 18 h a 20 h•Empresarial (industrial, energètic) 11 h a 13 h
•Ambiental (Universitats, divulgació, associacions)
18 h a 20 h
BARCELONA 2
25
febrer
4
març
12
novembre
14 abril
28 d’abril
29
octubre
Tallers mesures (debat de propostes):
•Abastament, estalvi
•Sanejament
•Restauració ambiental
•Contaminació agrícola,
P_032_00_001 05/11/2013
18 h a 21 h
18 h a 21 h
Figura 15.- Esquema del procés de participació a Barcelona 2. Font PGDCFC 2015
Sessió informativa: 26 novembre
Tallers sectorials (debat del document de
diagnòstic):
Sessió plenària valoració IMPRESS
Sessió plenària de presentació de les
propostes dels grups de treball
Sessió plenària de retorn
(1h)
(2h)
(2h)
(2h)
(2h)
(2h)
(2h)
(2h)
(2h)(2h)
(2h)
2013
2014
•Administració 11 h a 13 h
•Agroramader i forestal 18 h a 20 h•Empresarial (industrial, energètic) 11 h a 13 h
•Ambiental (Universitats, divulgació, associacions)
18 h a 20 h
GIRONA 1
12 març
19 març
26
novembre
10
febrer
17
febrer
25
novembre
Tallers mesures (debat de propostes):
•Abastament, estalvi
•Sanejament
•Restauració ambiental
•Contaminació agrícola,
2015
P_032_00_001 05/11/2013
18 h a 21 h
18 h a 21 h
Figura 16.- Esquema del procés de participació a Girona 1. Font PGDCFC 2015
Sessió informativa: 12 desembre
Tallers sectorials (debat del document de
diagnòstic):
Sessió plenària valoració IMPRESS
Sessió plenària de presentació de les
propostes dels grups de treball
Sessió plenària de retorn
(1h)
(2h)
(2h)
(2h)
(2h)
(2h)
(2h)
(2h)
(2h)(2h)
(2h)
2013
2014
2015
•Administració 11h a 13 h
•Agroramader i forestal 18 h a 20 h•Empresarial (industrial, energètic) 11h a 13 h
•Ambiental (Universitats, divulgació, associacions)
18 h a 20 h
TARRAGONA 1
1 d’abril
8 d’abril
12
desembre
21
gener
28
gener
12
novembre
Tallers mesures (debat de propostes):
•Abastament, estalvi
•Sanejament
•Restauració ambiental
•Contaminació agrícola,
P_032_00_001 05/11/2013
18 h a 21 h
18 h a 21 h
Figura 17.- Esquema del procés de participació a Tarragona 1. Font PGDCFC 2015
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
106
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
S’han definit també punts centrals on concentrar els debats a cada Nucli de debat:
Àmbits participatius Ciutat Adreça
Girona Girona Institut Català de Recerca de l'Aigua ICRA Parc Científic i Tecnològic de la UdG (Edifici H2O) (C/ Emili Grahit,101 E- 17003 Girona)
Barcelona 1 Barcelona Escola Industrial: Sala d’Actes – Edifici el Vagó – 3a. Pl. (C/Compte d’Urgell, 187, 08036 Barcelona)
Granollers Ajuntament de Granollers Museu de ciències
Barcelona 2 Manresa Delegació Territorial del Govern a la Catalunya Central (Palau Firal - Polígon ‘Els Dolors’, s/n - Manresa )
Tarragona Tarragona Casa de la Generalitat - Departament de Cultura (C/ Major, 14, 43003 Tarragona)
Taula. 5. Punts centrals on concentrar els debats. Font: PGDCFC 2015
Entre les 4 taules de debat de Propostes de Mesures a incorporar a la planificació
hidrològica, cal assenyalar que a la taula relativa a la qualitat hidromorfològica o de medi
s’abordà la problemàtica de les inundacions.
Així mateix, en aplicació de l’establert a l’article 19.5 del referit RPH el projecte ha estat
sotmès a informe del Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua, que és l’òrgan que exerceix
les funcions deliberants, d’assessorament i de participació pública en l’elaboració dels
instruments de la planificació hidrològica, i que està integrat per la representació dels
diferents interessos vinculats a l’aigua. L’esmentat informe o dictamen va ésser emès en
data 28 d’octubre de 2015.
S’ha rebut també el preceptiu dictamen del Consell Assessor per al Desenvolupament
Sostenible (CADS), emès en data 15 de febrer de 2016.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
107
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
13.3 Avaluació ambiental estratègica
A continuació és fa un resum de les fases de l’avaluació ambiental que s’han seguit i dels documents elaborats en cada fase del procés, i en fa constar algunes dades de referència com la data o la localització dels documents per a la seva consulta.
Fases de la tramitació del pla
Fases de l’avaluació ambiental
Documents generats
Òrgan responsable
Data d’emissió/ publicació
Localització
per a la seva
consulta
Desenvolupament del PGRI
Inici del procediment d’avaluació
ambiental del PdM
ISA preliminar
Consultes a les administracions
públiques i entitats
afectades
ACA 28/04/2014 -
Avanç del PGRI
Definició de l’abast II:
Fixació de l’abast de l’avaluació ambiental
Tramesa del Document de
referència Òrgan ambiental 8/07/2014 -
Avanç del PGRI Preparació per la informació
pública Avanç del PGRI
ACA (Consell d’Administració)
Consell Tècnic del Govern de la
Generalitat
10/07/2015 -
Informació pública
Consultes sobre l’EAE.
Presa en consideració
del resultat de la participació
pública i la concertació
Proposta de l’Estudi
Ambiental Estratègic
Òrgan ambiental 15/10/2015 Web de
l’ACA
Informe per al procediment d’avaluació ambiental
ACA 15/10/2015 DOGC 6832,
17.3.2015
Resolució de l’òrgan
ambiental donant la seva conformitat a la
proposta d’Estudi
ambiental estratègic
PGRI i Estudi ambiental estratègic
ACA 1/02/2016 -
Declaració ambiental estratègica
Òrgan ambiental - -
Aprovació final
Presa en consideració de la DAE i
l’EAE
Estudi ambiental estratègic
ACA
Resolució TES/2852/2016
, de 5 de desembre
DOGC 7270, 20.12.2016
Taula. 6. Síntesi del procés d’avaluació ambiental estratègica del PGRI
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
108
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
13.4 Modificacions incorporades
Com a conseqüència de l’acceptació d’algunes de les observacions i al·legacions rebudes,
en els diversos processos d’informació pública, consulta institucional i participació, així com
de tenir en compte els requeriments derivats de l’avaluació ambiental estratègica, s’han
introduït els canvis que es recullen a continuació.
13.4.1 Modificacions a la memòria del Pla.
a) A l’apartat 1.1.1, a l’efecte d’aclarir conceptes i en concret el d’exposició, s’ha procedit a
la substitució de l’anterior esquema per aquest:
b) S’ha afegit a l’apartat 3.1 Previsions normatives en matèria de restauració fluvial: Cal
també tenir en compte la Llei 6/1988, forestal de Catalunya i la Llei 12/1985 d’espais
naturals d’àmbit autonòmic així com els instruments d’ordenació territorial i, en cas de
discrepància amb la normativa urbanística, prevaldrà la més restrictiva”.
Pel que fa a les administracions competents s’ha procedit a modificar el redactat en
el sentit de: “Ateses les diferents regulacions i competències que incideixen en
aquesta matèria, els acords de col·laboració entre les administracions públiques
competents (estatals i autonòmiques, ajuntaments, així com amb altres entitats
públiques o privades (fundacions, associacions de caràcter forestal) són essencials
per al desenvolupament d'aquest tipus de mesures”.
“.... Aquesta regulació es completa amb les disposicions que amb aquest caràcter
aprovi l’Estat i les aprovades per la Generalitat entre les quals cal destacar la Llei
12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals d’àmbit autonòmic, i la Llei 6/1988, de 30
de març, Forestal de Catalunya..”.
“Pel que fa a actuacions en zones urbanes cal tenir en compte el que estableix
l’article 28.4 de la Llei,10/2001, de 5 de juliol, del pla hidrològic nacional sobre que
les actuacions en lleres públiques situades en zones urbanes correspondran a les
Administracions competents en matèria d’ordenació del territori i urbanisme, es a dir
als ens locals, sense perjudici de les competències de l’Administració hidràulica
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
109
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
sobre el domini públic hidràulic. Les Administracions podran subscriure convenis per
al finançament d’aquestes actuacions.”
c) A l’apartat 3.2 a les previsions en matèria del drenatge d’infraestructures lineals on s’ha
afegit: Així mateix, pel que fa a la desfragmentació de punts crítics per a la connectivitat
ecològica i la mitigació de l’efecte barrera de les infraestructures lineals, caldrà tenir en
compte les determinacions que contingui el previst Pla territorial sectorial de connectivitat
ecològica de Catalunya (PTSCEC), que és l’instrument de planificació sectorial que
constituirà el marc normatiu i d’actuació en matèria de connectivitat ecològica
d) A l’apartat 3.5 s’ha procedit a modificar el redactat en les previsions de la normativa
urbanística especialment pel què fa al règim d’usos dels diferents tipus de sòl en el sentit
:“Així mateix, cal tenir en compte les previsions de la normativa urbanística especialment
pel què fa al règim d’usos dels diferents tipus de sòl. En tot cas, i d’acord amb el que
preveu la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat,
prevaldrà la protecció ambiental sobre l’ordenació territorial i urbanística. Així mateix, en
cas de discrepàncies, s’aplicarà sempre la normativa més restrictiva.”
e) S’ha modificat l’apartat 6.3 “objectius particulars per ARPSI”, incloent a aquelles conques
que no disposen d’estacions d’aforament, l’objectiu de “Millorar les alertes primerenques
meteorològiques en situacions de règim torrencial i comportament ràpid, promovent així
mateix els serveis d’alerta primerenca d’inundacions (SAPI)”.
f) A l’apartat 4.4 i a fi de millor comprensió s’ha modificat el redactat pel que fa a les ARPSI
fluvials que queda “En total, l’ACA va identificar 15 ARPSI d’origen fluvial amb 446,8 km
amb risc significatiu per inundacions, agrupats en 72 trams de cursos fluvials. D’aquests
trams, 43 es varen seleccionar a partir d’informació hidràulica i per aquest motiu es
consideren trams amb risc significatiu d’inundació (TRSI) i 29 es varen seleccionar en
base a una primera aproximació a la inundabilitat amb una major incertesa –
geomorfologia o calat fix- i per aquesta circumstància reben l’apel·latiu de trams amb risc
probable d’inundació (TRPI), amb unes longituds de 309,8 i 137 km, respectivament”.
A més a més, s’han inclòs els Trams amb risc significatiu d’inundació (TRSI) i els
trams amb risc probable d’inundació (TRPI) a la taula de les sigles i abreviatures.
Pel que fa a les ARPSI costaners s’ha aclarit “que totes les ARPSI marines
identificades com de risc potencial significatiu d’inundació, van ser caracteritzades
segons la perillositat i el risc associats, emprant la mateixa metodologia per a tot el
litoral espanyol i segons l’establert al RDI”.
g) S’ha esmenat la taula de l’apartat 5.9 del PGRI a fi de fer coherent la informació sobre
l’adscripció de la Riera de Sant Climent a l’ARPSI que pertany.
h) A l’apartat 6 sobre principis rectors i objectius s’ha inclòs que un dels objectius, ha de ser
contribuir en el seu àmbit d’actuació a la recuperació i millora dels valors naturals alterats
dels espais fluvials.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
110
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
i) A l’apartat 6.3 s’ha procedit a incorporar com a objectiu particular “Millorar les alertes
primerenques meteorològiques en situacions de règim torrencial i comportament ràpid,
promovent així mateix els serveis d’alerta primerenca d’inundacions (SAPI)” a les “ARPSI
de les conques de les rieres del Maresme i rieres Metropolitanes” i aquells altres ARPSI
que, per la seva tipologia hidrològica, no disposen ni disposaran de xarxes d’estacions
automàtiques d’aforament. Per aquelles ARPSI amb xarxes de control que es preveia la
seva millora s’ha indicat “i promoció dels serveis d’alerta primerenca d’inundacions
(SAPI)”
j) Es corregeix el peu de la taula 31 per Resum del pressupost en M€ per actor de les
mesures.
k) A l’apartat 10.2.5 “Costos i beneficis de les mesures” s’ha afegit el següent paràgraf “A la
memòria econòmica del PGRI, és recull el desglossat pressupostari de totes les partides
a fi i efecte de millorar la identificació i comprensió d’aquestes.”
l) S’inclou a l’apartat 12.2 “L’ACA es compromet a elaborar bianualment un informe de
seguiment dels indicadors previstos al PGRI, i a publicar-lo a la seva pàgina web.”
m) Al punt 14.5, dins de “LLISTA D’AUTORITATS COMPETENTS s’ha modificat el redactat
a fi de deixar clar que a més d’ajuntament i diputacions hi ha altres ens locals
supramunicipals, com ara l’AMB, que poden exercir, encara que parcialment,
competències en matèria d’avaluació i gestió del risc d’inundacions.
n) Al capítol 11 “INCIDÈNCIA DEL CANVI CLIMÀTIC” s’afegeix un nou apartat 11.3
“Estratègia al PGRI per fer front al canvi climàtic” que inclou:
Es tindran en compte les decisions i recomanacions sorgides durant la reunió
promoguda per Nacions Unides del 30 de novembre a l’11 de desembre de 2015 a
París sobre el canvi climàtic (COP21/CMP11) pel que fa a la integració de l’aigua al
Pla d’Acció sobre el Canvi Climàtic i especialment sobre la intensitat i freqüència de
fenòmens hidrològics extrems com les inundacions.
En tot cas, dins del segon cicle de planificació d’avaluació i gestió del risc
d’inundació, i a la vista dels darrers informes dels que es disposi sobre la incidència
del canvi climàtic sobre les inundacions, s’avaluarà la possibilitat de fer nous estudis
específics sobre la incidència del canvi climàtic en les inundacions a Catalunya”
o) A l’apartat 14 corresponent a la llista d’autoritats competents subapartat 14.10.2 ICGC
s’ha corregit la descripció referida al contingut del Mapa de prevenció de riscos geològics
de Catalunya.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
111
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
13.4.2 Modificacions a les fitxes de les mesures proposades
a) S’han canviat les codificació de les mesures relacionades del PGRI que estaven
codificades com a “PGRO” pel codi de mesura que tenen assignat, així com el codi
de les mesures del PdM que estaven codificades com a “PGDCFC”.
b) A totes les fitxes els responsables s’han ordenat per ordre d’importància, es a dir de
primer responsable a darrer.
c) ES100.13.01.04 “Manteniment, actualització i millora de la informació cartogràfica de
planejament territorial i urbanístic a Catalunya i anàlisi i seguiment de l’activitat
urbanística.” s’ha modificat el redactat en aquests termes: “D.- Elaboració de mapes
que tinguin en compte la delimitació dels espais protegits, connectors ecològics
identificats per el planejament territorial, espais del Pla director urbanístic del sistema
costaner (PDUSC i PDUSC II) i les zones humides inventariades, així com altres
capes temàtiques que pugin evidenciar eventuals impactes ambientals” i “Al
seguiment i anàlisis de l’activitat urbanística es tindrà en compte la delimitació dels
espais protegits, connectors ecològics identificats per el planejament territorial,
espais del Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC i PDUSC II) i les
zones humides inventariades”.
d) ES100.13.01.05 s’ha afegit el text assenyalat: “Sistema dels espais naturals de
Catalunya, conté la cartografia dels espais protegits de Catalunya com ara els espais
naturals de protecció especial (ENPE),...” i “Mapa de la xarxa Natura 2000 on
apareixen els hàbitats i espècies que millor representen Catalunya, cal tenir en
compte també els hàbitats d’interès comunitària, zones humides, àrees d’interès
faunístic i florístic, àrees de campejada d’espècies faunístiques protegides, espais
d’interès geològic, aqüífers protegits, etc.”.
e) ES100.13.01.06 Adequació de la legislació territorial i urbanística i coordinació i
millora de les diverses legislacions sectorials de Catalunya” s’ha inclòs a la síntesi de
la fitxa corresponent el següent redactat: “Caldrà valorar si s’inclou a la normativa
urbanística que en els desenvolupaments, a més de que siguin racionals i coherents
urbanísticament, també ho siguin des de el punt de vista ambiental.
Així mateix en qualsevol desenvolupament normatiu futur urbanístic, caldrà tenir en
compte l’esperit del PGRI, que preveu l’adaptació del planejament urbanístic vigent
als criteris plantejats, que inclou la possibilitat de retirar construccions o instal·lacions
existents, que suposin un greu risc de danys o d’afecció als objectius ambientals”.
A les observacions: ”Cal contemplar l’establiment de sinergies amb els diferents
instruments que contenen propostes per a la millora de la connectivitat fluvial i
estudiar la possibilitat de promoure bones pràctiques dirigides al planejament
urbanístic i limitar i mitigar el segellat del sòl”
f) ES100.13.01.07 s’ha procedit a incorporar a la síntesi “Caldrà valorar, la possibilitat
d’adequar els usos que no corresponguin als terrenys inclosos a la zonificació de
l’espai fluvial, preveient la seva reubicació a zones compatibles amb el risc
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
112
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
d’inundació i els objectius ambientals”, i a les observacions “Caldrà prendre aquesta
mesura com a part de les integrants en la millora de la resiliència (ES100.13.03.01)”.
g) ES100.13.02.01 s’ha incorporat a les observacions “Caldrà valorar, previ a qualsevol
desenvolupament la possibilitat de moure els usos fora d’ordenació a llocs sense
impacte de risc d’inundació o ambiental” i “Caldrà prendre aquesta mesura com a
part de les integrants en la millora de la resiliència (ES100.13.03.01)”.
h) ES100.13.03.01 s’ha procedit a aclarir a les observacions “Hi ha una primera
proposta de document guia per a la millora de la resiliència elaborada, que és
consultable a la pàgina web de l’ACA” i “Aquesta mesura recollirà els objectius de les
següents ES100.13.07.07, ES100.13.02.01 i ES100.13.01.06”.
i) ES100.13.04.01 s’ha procedit a aclarir a l’objectiu la definició de la governança
“basada en la interacció, mitjançant negociacions i de forma autònoma dels diferents
actors, tot formulant i implantant polítiques públiques a través de xarxes
autoregulades, interdependents, horitzontals i relativament estables” i a les
observacions “A nivell ambiental cal destacar el paper que correspon a la Direcció
General de Polítiques Ambientals”.
j) ES100.13.04.02 “Programa de manteniment i conservació de lleres al districte de
conca fluvial de Catalunya” s’ha afegit a la síntesi la mesura “- Retirada d’arbrat viu
que pugui ser arrossegat i tapar ulls de ponts.” i “...altres instruments que incloguin el
finançament privat, i la col·laboració d'altres entitats com per exemple les societats
de pescadors” i s’inclou el següent redactat relatiu a la necessitat de fer difusió de les
actuacions executades, sobre aquest compromís a les observacions de les fitxes en
qüestió: “Es farà difusió de totes les actuacions previstes i executades”.
k) ES100.13.04.03 s’inclou el següent redactat relatiu a la necessitat de fer difusió de
les actuacions executades a les mesures, sobre aquest compromís a les
observacions de les fitxes en qüestió: “Es preveu generar la informació sintètica de
trams amb risc d’inundació per tal de facilitat la comprensió i visualització de la
informació de punts singulars i propostes d’actuació associades.”.
l) ES100.13.04.05 s’ha esmenat l’import pel de 2.670 €, que és la dotació econòmica
que ha facilitat l’ICGC en el seu darrer escrit.
m) ES100.13.04.06 “Seguiment de les polítiques d’adaptació als impactes del canvi
climàtic a Catalunya” s’incorpora el següent redactat “e) Elaboració d'un estudi
específic sobre canvi climàtic i inundacions a Catalunya.”
n) ES100.13.04.07 s’inclou el següent redactat relatiu a la necessitat de fer difusió de
les actuacions executades a les mesures, sobre aquest compromís a les
observacions de les fitxes en qüestió: “Es farà difusió de totes les actuacions
previstes i executades”.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
113
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
o) ES100.14.01.01 “Planificació d’actuacions agro-hidrològiques i de mesures
d’ordenació hidrològic-forestal a Catalunya” s’ha incorporat un punt a la descripció:
”F) mesures de restauració o consolidació de lleres torrencials.”
p) ES100.14.01.02. Mesures a la llera i la plana d’inundació: restauració fluvial, incloent
mesures de retenció natural d’aigua i reforestaració de riberes al districte de conca
fluvial de Catalunya” s’ha inclòs a la síntesi de la fitxa corresponent el següent
redactat: “Entre les funcions de l’òrgan competent en matèria de forests està la de
formular les directrius per a l’ordenació i millora dels recursos forestals i de les
pastures, l’aforestació i de la millora de la coberta forestal, així com executar les
mesures de foment i control de la qualitat del material forestal de reproducció del
material emprat, genètica forestal i de la conservació de la biodiversitat per mitjà dels
bancs de llavors forestals” i es modifica el redactat quedant “...projectes que
beneficien trams d’àrees...” en compte de “projectes que intervenen”.
A més s’ha inclòs com a responsable també “Departament competent en espais
naturals”.
q) ES100.14.01.03 “Manteniment i millora de l’inventari de motes i activitats extractives
situades dins la zona de flux preferent al districte de conca fluvial de Catalunya” es
canvia:
El títol pel de “Pla de gestió de motes i activitats extractives situades a la zona
de flux preferent al districte de conca fluvial de Catalunya”
El redactat de l’objectiu que quedarà: “Disposar d’una diagnosi objectiva i
homogènia de les motes i activitats extractives situades dins de la zona de
flux preferent, orientada a l’obtenció d’una valoració del risc associat a la seva
eliminació, permanència o modificació, a l’àmbit del districte de conca fluvial
de Catalunya.
Amb aquesta diagnosi es promouran les actuacions oportunes dirigides a
millorar la gestió del risc d’inundació.”
r) ES100.14.02.01 s’ha esmenat l’imatge per la del districte de conca fluvial de
Catalunya i s’ha eliminat la referència a Conques intercomunitàries a les ARPSI.
s) ES100.14.03.02 s’ha inclòs a l’objectiu “previ anàlisi cost benefici i tenint en compte
la compatibilitat amb els objectius ambientals i en concret la recuperació de
l'estructura geomorfològica natural del curs fluvial”.
t) ES100.14.03.03 s’ha inclòs a les observacions de les fitxes corresponent el següent
redactat: “Es tindrà en compte, en el disseny i manteniment, mesures destinades a:
restauració de la llera, millora del bosc de ribera, recuperació si escau de la seva
continuïtat i construcció en el seu cas de dispositiu de pas per a espècies aquàtiques
i semi aquàtiques”.
u) ES100.14.03.04 s’ha inclòs a les observacions de les fitxes corresponent el següent
redactat: “Es tindrà en compte, en el disseny i manteniment, mesures destinades a:
restauració de la llera, millora del bosc de ribera, recuperació si escau de la seva
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
114
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
continuïtat i construcció en el seu cas de dispositiu de pas per a espècies aquàtiques
i semi aquàtiques”.
v) ES100.14.04.01 “Mesures que impliquen intervencions materials per a reduir les
inundacions per aigües superficials, en general en un entorn urbà, com la millora de
la capacitat de drenatge artificial o sistemes de drenatge sostenible (SuDS) a
Catalunya” s’ha afegit que “es tindrà en compte, com a informació tècnica
antecedent, el Pla Director d’Aigües Pluvials de l’àmbit metropolità” i “En tot cas, els
nous desenvolupament urbanístics hauran d’introduir mesures que garanteixin la
menor alteració possible respecte a la situació preexistent”.
w) ES100.14.05.01 s’ha inclòs a les observacions de les fitxes corresponent el següent
redactat: “Es tindrà en compte, en el disseny i manteniment, mesures destinades a:
restauració de la llera, millora del bosc de ribera, recuperació si escau de la seva
continuïtat i construcció en el seu cas de dispositiu de pas per a espècies aquàtiques
i semi aquàtiques”.
x) ES100.15.01.01, s’ha corregit el nom de l’AEMET, que correspon a l’”Agencia Estatal
de Meteorologia” i no a la “Asociación española de meterología”. S’han afegit les
ARPSI de Muga i de la Mugueta així com la del Gaià.
y) ES100.15.01.02 Manteniment i millora de la xarxa de control hidrològic a la xarxa
fluvial principal al districte de conca fluvial de Catalunya” s’ha inclòs a l’observació de
la fitxa corresponent el següent redactat: “...És objectiu del Pla de gestió del risc
d’inundació (PGRI) mantenir la xarxa actual d’estacions d’aforament i els marcs de
control amb el nivell de servei dissenyat en el 2005, vetllant per tal que aquestes
estacions, no suposin un impediment al pas de la fauna piscícola. Així mateix, ...”
z) ES100.15.01.04 s’inclou el següent redactat: “...a nivell d’activitat que ocupa l’espai
fluvial. Entre aquests serveis, destacar com a referent des de l’any 2000 el Sistema
automàtic hidrològic del Besòs.”
aa) ES100.15.01.06, ES100.15.01.07 i ES100.15.01.08, s’han afegit les ARPSI de Muga
i de la Mugueta així com la del Gaià.
bb) ES100.15.01.09 s’ha incorporat al títol la conjunció “i” “Manteniment i millora de l'Eina
Hidrometeorològica Integrada (EHIMI)”; s’han afegit les ARPSI de Muga i de la
Mugueta així com la del Gaià
13.5 Mesures de difusió pública
Des de la formulació del primer PGDCFC fins a l’actualitat s’han organitzat trobades i
jornades tècniques de divulgació i discussió de la problemàtica de les inundacions, amb les
diverses institucions amb competències o interessos sobre la política de l’aigua i s’ha anat
posant a disposició pública, conforme s’anava elaborant, tota la documentació tècnica
generada i validada.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
115
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Des del darrer trimestre de 2013, la informació sobre avaluació i gestió dels riscos
d’inundacions és consultable a la pàgina web de l’ACA.
També es poden fer consultes mitjançant la bústia de l’Agència, de conformitat amb la vigent
legislació d’accés a la informació ambiental.
14 LLISTA D’AUTORITATS COMPETENTS
Les autoritats principals amb competències en matèria de gestió del risc d’inundació a
l’àmbit del PGRI són:
1. L’Agència Catalana de l’Aigua.
2. La Direcció General de Protecció Civil i la persona titular del Departament d’Interior.
3. La Comissió de Protecció Civil.
4. La Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme.
5. La Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar.
6. El Servei Meteorològic de Catalunya.
7. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
8. Els ens locals.
9. L’Entitat Estatal d’Assegurances Agràries i el Consorci de Compensació
d’Assegurances.
Els òrgans i administracions esmentats han d’actuar de manera coordinada en la gestió dels
riscs d’inundació, assumint la responsabilitat d’aplicar les mesures previstes en aquest Pla
que els corresponen, de conformitat amb la distribució de competències, tal i com preveu
l’article 13.1 del RDI. Les relacions entre els òrgans i administracions sectorials esmentats
es regeixen pels principis de lleialtat institucional, coordinació i col·laboració
interadministrativa. El PGRI té entre les seves finalitats, justament, garantir aquesta actuació
coordinada i la compatibilitat entre les diferents mesures aprovades per les administracions
competents.
Pel que fa a la gestió del risc d'inundació, es poden identificar diversos àmbits sectorials
d'actuació en el que participen diversos actors:
1.- Pel que fa a la planificació sectorial de protecció civil (predicció i gestió de
l’emergència) els actors principals que cal tenir en compte són:
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
116
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
La Direcció General de Protecció Civil.
Els ajuntaments.
Totes aquelles activitats que han d'elaborar plans d'autoprotecció.
Pel que fa a la predicció de riscos geològics associats o induïts per inundacions
destaca l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).
2.- A nivell de planificació sectorial de l'aigua a Catalunya els principals actors que cal
tenir en compte són:
Predicció hidrològica i hidràulica: pel que fa a la xarxa fluvial pública, i la gestió del
domini públic hidràulic, l’ACA exerceix les competències al DCFC.
Pel que fa a la capacitat de drenatge en general són els ens locals titulars dels
claveguerams corresponents.
Pel que fa a l’efecte de l’onatge i la marea la predicció s’encarrega el SMC i de la
delimitació del perill per onatge i marea s’encarrega la Direcció General de
Sostenibilitat de la Costa i del Mar, amb competències a tota la franja litoral.
En matèria de seguretat de preses i embassaments, a l’àmbit del DCFC, les
competències de control corresponen a l’ACA, sens perjudici de les responsabilitats
en la matèria que corresponen a la persona titular d'aquestes infraestructures.
3.- A nivell de planificació sectorial d'ordenació del territori i urbanisme, els principals
actors que cal tenir en compte són:
La Direcció General d'Ordenació del Territori i Urbanisme.
Els ajuntaments.
4.- Pel que fa les assegurances, l'actor principal intersectorial a destacar és el Consorci de
Compensació d’Assegurances i en pel que fa a les assegurances agràries o ajuts pel foment
de les assegurances agràries com autoritat el DARPA i l’Entitat Estatal d’Assegurances
Agràries (ENEAA).
5.- Pel que fa a la predicció meteorològica: SMC té competències plenes a Catalunya.
6.- Les actuacions del tipus de mesures agrohidrològiques corresponen al DARPA.
7.-Les actuacions en trams urbans de lleres públiques pertoquen als ens locals, sense
perjudici de les competències de l’ACA en domini públic hidràulic.
14.1 Agència Catalana de l’Aigua (ACA)
L'Agència Catalana de l’Aigua és l’Administració hidràulica de Catalunya. És una entitat de
dret públic adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat i com administració hidràulica
de Catalunya exerceix les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria d’aigües i
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
117
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
obres hidràuliques (article 8 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya,
aprovat per Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre).
Als efectes de la gestió del risc d’inundació:
a) Exerceix les funcions d’administració i control dels béns de domini públic hidràulic i dels
seus aprofitaments, inclòs l’atorgament d’autoritzacions i concessions per a la ocupació i per
a la realització d’activitats dels terrenys d’aquests béns i de les seves zones associades
(zona de servitud i de policia).
b) Proposa al Govern l’establiment de limitacions en l’ús de les zones inundables que
s’estimen necessàries per garantir la seguretat de les persones i els béns.
c)Exerceix les funcions de control de la seguretat de les preses i embassaments, previstes a
l’article 362.2 del RDPH, entre les que cal destacar l’aprovació dels plans d’emergència. Així
mateix, és responsable d’aplicar les obligacions en matèria de seguretat de les preses i
embassaments de la seva titularitat que preveu l’article 367 de la mateixa norma.
d)Exerceix les funcions i atribucions que la legislació general atorga als organismes de
conca. Així, elabora els informes d’avingudes a la xarxa hidrogràfica pública principal de les
conques internes, elabora i recopila la informació hidrològica i hidràulica de la xarxa
hidrogràfica pública, als efectes de redactar l’avaluació preliminar dels riscs d’inundació,
realitza la zonificació de l’espai fluvial i la cartografia de les zones potencialment inundables
de les esmentades conques i redacta la proposta de programa de mesures de l’àmbit
hidrològic, de conformitat amb el que preveu el Reial decret 903/2010, de 9 de juliol,
d’avaluació i gestió dels riscs d’inundació.
14.2 Direcció General de Protecció Civil (DGPC)
14.2.1 Introducció
La Generalitat de Catalunya ostenta la competència exclusiva en matèria de protecció civil
en els termes establerts a l’article 132 de l’Estatut d’Autonomia. La DGPC està adscrita al
Departament d'Interior.
14.2.2 Finalitats
Segons la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, té com a finalitats
bàsiques:
a. La previsió dels riscs greus, entesa com a anàlisi objectiva d'aquests i llur localització
en el territori.
b. La prevenció, entesa com el conjunt d'actuacions encaminades tant a la disminució
dels riscs com a llur detecció immediata, mitjançant la vigilància.
c. La planificació de les respostes davant les situacions de greu risc col·lectiu i les
emergències, i també l'estructura de coordinació, les comunicacions, el
comandament i el control dels diferents organismes i entitats que actuen en aquestes
respostes.
d. La intervenció per a anul·lar les causes i pal·liar, corregir i minimitzar els efectes de
les catàstrofes i les calamitats públiques.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
118
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
e. El restabliment dels serveis essencials i la confecció de plans de recuperació de la
normalitat, en els termes establerts per aquesta Llei.
f. La preparació adequada de les persones que pertanyen als grups d'intervenció.
g. La informació i la formació de les persones i els col·lectius que puguin ésser afectats
per riscs, catàstrofes i calamitats públiques.
14.2.3 Funcions
Desenvolupar el sistema de Protecció Civil a Catalunya, els seus recursos i estructures
associades i els dispositius necessaris per a la seva coordinació.
Promoure l'elaboració dels plans de protecció civil de competència del Departament i
coordinar-ne la implantació i l'aplicació, el manteniment i la revisió, així com la redacció dels
plans de protecció civil territorials, especials i d'autoprotecció que resultin competència
d'altres administracions
Organitzar, coordinar i supervisar el CECAT.
Coordinar l'elaboració, manteniment i revisió del mapa de riscos de protecció civil de
Catalunya.
Impulsar la recerca en matèria de protecció civil i la formació del personal de les
administracions públiques responsable o implicat en la protecció civil i dels ciutadans en
general, en col·laboració amb altres organismes i institucions competents.
Plantejar iniciatives normatives en emergències i Protecció Civil, guies i criteris en matèria
d'autoprotecció i la seva planificació associada
Efectuar el seguiment de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya, així com l'impuls de
les comissions i grups de treball que se'n derivin, sens perjudici de les facultats que
corresponguin al conseller del Departament.
Establir les directrius del servei de gestió de trucades d'urgència 112.
Coordinar i efectuar la comunicació a la població a través dels mitjans de comunicació, amb
el personal de premsa de la direcció general i garantir la seva coordinació amb les oficines
de premsa de les diferents unitats participants en la gestió de les emergències.
El desenvolupament i la coordinació de les mesures necessàries per garantir l'atenció dels
incidents en el mar i l'execució de la legislació vigent en matèria de salvament marítim i de
seguretat nuclear.
Coordinar les gestions inherents al cobrament del gravamen que estableix l'article 58 de la
Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya.
Depenen de la Direcció General de Protecció Civil els serveis territorials de protecció civil.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
119
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Els serveis territorials de Protecció Civil de Barcelona, Girona, Terres de l’Ebre, Catalunya
Central, Lleida i de Tarragona resten adscrits a la Direcció General de Protecció Civil.
14.2.4 Les autoritats de protecció civil
CONSELLER D’INTERIOR. És l’autoritat superior de protecció civil de Catalunya, sens
perjudici de les funcions de direcció i coordinació que corresponen al Govern i li correspon:
Fer la declaració d’emergències d’interès de Catalunya.
Declarar l’activació dels plans de protecció civil d’àmbit Catalunya i concretament del d’inundacions.
Exercir la inspecció de tots els serveis, els mitjans i els recursos afectes al pla d’inundacions activat, i la direcció superior del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya.
ALCALDE/ALCALDESSA: És l’autoritat local superior de protecció civil i li correspon:
Declarar l’activació dels plans de protecció civil d’àmbit municipal, com poden ser els plans d’actuació municipal d’inundacions (PAM).
Exercir la direcció i el comandament superior i la coordinació i la inspecció de tots els serveis, i exercir la direcció del Centre de Coordinació Operativa Local.
14.2.5 La Comissió Protecció civil
Està regulada pel Decret 130/2010, de 28 de setembre, de modificació del Reglament
d'organització i funcionament de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya, aprovat
mitjançant el Decret 291/1999, de 9 de novembre. (DOGC núm. 5725).
La Comissió de Protecció Civil de Catalunya funciona en Ple i Comissió Permanent.
No obstant això, per a l'estudi de temes concrets, es podran crear comissions tècniques i
grups de treball.
14.2.6 Funcions
La Comissió de Protecció Civil de Catalunya, dins del seu àmbit d'actuació, exercirà les
funcions següents:
a) Emetre informes previs sobre els avantprojectes de llei i els projectes de
disposicions de caràcter general relatius a les matèries a què es refereix l'apartat 1
de l'article 14 de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya.
b) Informar els plans de protecció civil de la Generalitat, abans de la tramitació
d'aquests al Govern per procedir-ne a l'aprovació.
c) Homologar els plans de protecció civil d'àmbit municipal i supramunicipal que li
corresponguin.
d) Informar els plans d'actuació dels plans especials i territorials de protecció civil de
la Generalitat.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
120
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
e) Homologar els plans d'autoprotecció, que es defineixin reglamentàriament,
elaborats per empreses, centres i entitats per atendre les emergències generades
per l'activitat pròpia, amb les al·legacions de l'ajuntament on s'ubica l'activitat i dels
municipis que en poguessin quedar afectats.
f) Homologar els plans d'autoprotecció, que es defineixin reglamentàriament,
elaborats per empreses, centres i entitats per atendre les emergències provinents de
l'exterior, amb les al·legacions de l'ajuntament on s'ubica l'activitat i dels municipis
que en puguin quedar afectats
g) Emetre informes previs sobre els reglaments de desenvolupament i d'execució de
la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya.
h) Emetre informes sobre les normes tècniques i les disposicions legals relacionades
amb la protecció civil que es dictin a Catalunya.
i) Participar en la coordinació de les actuacions dels òrgans relacionats amb la
protecció civil.
j) Ser informada del funcionament material dels plans i de les actuacions de resposta,
avaluar-ne els resultats i formular les propostes adequades.
k) Verificar el funcionament dels plans de protecció civil després de produir-se
incidències de rellevància, sobre la base de l'informe emès per l'òrgan corresponent
del departament competent en matèria de protecció civil.
l) Establir els procediments i els estàndards que han de complir els projectes de
restauració d'infraestructures, serveis i subministraments per garantir la reducció del
risc que els ha malmès anteriorment. Excepcionalment, els projectes que no
disposen d'estàndards adequats han de comptar amb l'informe de la Comissió.
m) Homologar els plans d'assistència i suport en matèria de protecció civil, elaborats i
aprovats pels consells comarcals, per als municipis del seu àmbit.
n) Emetre informe previ a l'aprovació i modificacions del Mapa de protecció civil a què
fa referència l'article 12 de la Llei 4/1997, de protecció civil de Catalunya.
o) Les altres que li atribueixi la normativa vigent.
14.2.7 Composició del ple
El Ple de la Comissió està constituït per:
a) La persona titular del departament competent en matèria de protecció civil, que
n'exerceix la presidència.
b) La persona titular de la secretaria general del departament competent en matèria
de seguretat que n'exerceix la vicepresidència primera i la persona titular de la
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
121
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
direcció general competent en matèria de protecció civil, que n'exerceix la
vicepresidència segona.
c) Les persones titulars de la direcció general competent en matèria de prevenció,
extinció d'incendis i salvaments, de la direcció general competent en matèria de
policia i de les delegacions territorials del Govern de la Generalitat.
d) La persona titular de la direcció del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM).
e) La persona titular de la direcció responsable del Cos d'Agents Rurals.
f) La persona titular de la direcció del Centre d'Atenció i Gestió de Trucades
d'Urgència 112 a Catalunya (CAGTU112).
g) La persona titular de la direcció de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.
h) Les persones titulars de la direcció dels organismes de la Generalitat competents
en matèria de meteorologia, geologia, aigua, qualitat ambiental i la persona titular de
la direcció de la Xarxa de Radiocomunicacions d'Emergències i Seguretat de
Catalunya.
i) Una persona representant de cada un dels departaments competents en matèria
de seguretat industrial, de transport i carreteres, de salut, d'educació, d'acció social i
ciutadania, de telecomunicacions i societat de la informació, d'atenció ciutadana, amb
categoria de director o directora general o equivalent i de l'Institut de Medicina Legal
de Catalunya designats per la persona titular del departament competent en matèria
de protecció civil a proposta del conseller o consellera del departament corresponent,
i la persona titular de la direcció general competent en matèria de coordinació
interdepartamental.
j) Dos representants de l'Administració General de l'Estat que serà un de la Delegació
del Govern a Catalunya i un altre de la Subdelegació del Govern a Tarragona,
designats per la persona titular de la Delegació del Govern a Catalunya.
k) Quatre persones representants de les entitats locals designades per la persona
titular del departament competent en matèria de protecció civil a proposta de les
organitzacions associatives dels ens locals de Catalunya.
l) Una persona representant de l'Ajuntament de Barcelona designat per la persona
titular del departament competent en matèria de protecció civil, a proposta d'aquesta
entitat.
m) Quatre persones tècniques en matèria de protecció civil, dos d'elles amb rang de
subdirector general, designades per la persona titular del departament competent en
matèria de protecció civil.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
122
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
14.2.8 Composició de la comissió permanent
La Comissió permanent és formada per:
a) La persona titular del departament competent en matèria de protecció civil, que
n'exerceix la presidència i la pot delegar.
b) La persona titular de la secretaria general del departament competent en matèria
de seguretat que n'exerceix la vicepresidència primera i la persona titular de la
direcció general competent en matèria de protecció civil, que n'exerceix la
vicepresidència segona.
c) Les persones titulars de la direcció general competent en matèria de prevenció,
extinció d'incendis i salvaments, de la direcció general de la policia i d'una de les
delegacions territorials del Govern de la Generalitat.
d) La persona titular de la direcció del SEM.
e) La persona titular de la direcció general responsable del Cos d'Agents Rurals.
f) La persona titular de la direcció del Centre de Gestió de Trucades d'Urgència 112 a
Catalunya (CAGTU112).
g) Les persones titulars de les direccions dels organismes de la Generalitat
competents en matèria de meteorologia i aigua.
h) Dues persones representants dels departaments de la Generalitat de les que
s'assenyalen a l'article 4.i).
i) Una persona representant de l'Administració General de l'Estat de les que
s'assenyalen a l'article 4.j).
j) Dues persones representants dels ens locals de Catalunya.
k) Una persona representant de l'Ajuntament de Barcelona.
l) Dues persones tècniques en matèria de protecció civil.
14.2.9 La coordinació d’emergències per inundacions a Catalunya
El CECAT és el centre superior de coordinació i informació de l'estructura de protecció civil
de Catalunya. Vetlla per la bona gestió de les emergències a través de la coordinació dels
diferents cossos operatius, organismes i institucions involucrades en la resolució de
situacions en què calgui l’activació d’un pla d’emergències. Té com a finalitat última la
seguretat de les persones, dels seus béns i drets, i també la previsió i la minimització dels
efectes que poden patir en cas d’emergència.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
123
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
La coordinació que duu a terme el CECAT es fonamenta en la gestió de la informació, en la
seva anàlisi en temps real i en la presa de decisions estratègiques de manera inicial, és a
dir, amb tanta antelació com es pugui a la materialització de l’emergència i els seus efectes
sobre la població.
Per respondre a la funció de coordinació d’emergències, duu a terme les actuacions
principals següents:
Coordinació permanent amb els principals centres d'emergència.
Valoració tècnica i estratègica de l’evolució de les emergències, dels accidents i dels
episodis de risc potencial, de manera continuada.
Gestió de l’activació i desactivació dels plans d’emergència.
Gestió central dels recursos operatius i la mobilització dels mitjans públics o privats
necessaris.
Gestió i difusió de la informació i dels avisos a la població.
Logística.
Suport institucional.
Per poder donar suport al Consell Assessor, el CECAT disposa de les eines per fer front a
les situacions de risc potencial (predicció de nevades, allaus, pluges, ventades, etc.) i a les
situacions de risc real (inundacions, accident químic, ferroviari, aeronàutic, etc.).
La funció de coordinació també suposa la gestió de l’aplicació de les mesures
d’autoprotecció de la població que pugui quedar afectada per un risc potencial o concret i
que impliqui l’activació d’un pla d’emergència. Per tant, és també funció principal del CECAT
la difusió dels avisos i de les mesures d’autoprotecció que han d’aplicar els ciutadans a cada
emergència.
14.2.9.1 Coordinació permanent amb els principals centres d’emergència
El CECAT es coordina i manté contacte permanent amb els centres d’emergència següents:
El telèfon únic d’emergències 112.
Les sales centrals dels operatius d’emergència actuants (principalment els Bombers,
els Mossos d’Esquadra i el SEM i el CCAÇ corresponent a cada situació
d’emergència.
Els centres receptors d’alarmes (CRA) de les administracions públiques locals
afectades i els centres de coordinació municipal (CECOPAL) dels ajuntaments
afectats.
Els CRA de les activitats generadores o receptores de risc implicades.
La resta de centres d’emergència que puguin estar recollits en els plans
d’emergència de protecció civil, en aquest cas l’INUNCAT, i en els convenis vigents,
com ara el Centre de Coordinació Operativa (CECOP) de l’Administració de l’Estat o
els centres d’emergència dels àmbits limítrofs a Catalunya, si existeix afectació més
enllà del territori català.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
124
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
14.2.9.2 Valoració de manera continuada de l’evolució de les emergències, dels accidents i
dels episodis de risc potencial
El CECAT analitza de manera continuada els diferents fenòmens d’origen natural o
tecnològic que esdevenen en el territori català per tal de valorar si calen mesures
extraordinàries d’actuació, d’avís o de protecció a la població. En definitiva, fa un seguiment
continuat de l’estat dels riscos col·lectius, en aquest cas les inundacions, que poden derivar
en una situació d’emergència al país.
14.2.9.3 Gestió de l’activació i la desactivació dels plans d’emergència de la Generalitat de
Catalunya
El CECAT rep avisos de risc potencial o real i en duu a terme el seguiment i la vigilància;
també rep avisos d’accidents a través de trucades de ciutadans o entitats al telèfon
d’emergències 112, i d’empreses, cossos operatius, etc. Amb els avisos rebuts, s’avaluen
les conseqüències dels sinistres els i riscos significatius en temps real i es determina si
s'activen o no els plans d’emergència, en aquest cas el INUNCAT, i els procediments
escaients.
14.2.9.4 Gestió central dels recursos operatius i la mobilització dels mitjans públics o privats
necessaris
Davant una situació de gran emergència, el CECAT ha de localitzar i gestionar els recursos
necessaris per solucionar-la, independentment de qui en sigui el titular o gestor, amb
l’objectiu de minimitzar els efectes de les emergències a la població.
14.2.9.5 Gestió i difusió de la informació i dels avisos a la població
Davant de situacions de risc potencial (predicció de nevades, allaus, pluges, ventades...) i
situacions de risc real (accident amb risc químic, radiològic o ferroviari, aeronàutic...), el
CECAT s’encarrega de gestionar els sistemes d’avisos que formen part de la xarxa
d’alarmes i comunicacions, per tal de minimitzar els riscos als quals es pot veure sotmesa la
ciutadania.
Aquesta xarxa d’alarmes està formada per sistemes tecnològics com ara l’enviament d'SMS,
correus electrònics i fax, per trucades telefòniques als principals centres i municipis afectats i
per emissores de la xarxa Rescat, així com altres recursos tecnològics que es pretenen
implantar. S’optimitza el sistema d’enviament d'SMS, fax i correu electrònic per tal de
minimitzar-ne el cost i alhora maximitzar-ne l'eficàcia.
D’altra banda, els plans d’emergència estableixen la figura del Gabinet d’Informació per
canalitzar tota la informació als ciutadans a través dels mitjans de comunicació social. La
informació que es difon és l’associada a les situacions d’emergència i també la relativa a les
situacions d’increment del risc previ a emergències (predicció d’episodis meteorològics
extrems o accidents que poden esdevenir una emergència).
La informació fa referència a:
Risc i emergència, tant potencials (avisos de condicions meteorològiques extremes)
com reals (inundacions o fuites de productes químics en temps real):
característiques, possible evolució temporal i territorial, intensitat dels efectes actuals
i dels possibles, etc.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
125
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Actuacions del sistema de protecció civil: mitigació, contenció, protecció, logística,
d’ordre públic, sanitària, de coordinació, etc.
Actuacions d’autoprotecció a aplicar per part de la població: confinament, supressió
de determinades activitats (p.e. d’alta muntanya o les esportives a l’aire lliure en
condicions meteorològiques extremes), seguiment d’informació, recopilació de
material o aliments, etc.
La informació s'ha de difondre a:
L’estructura directa del sistema de protecció civil i del Departament d’Interior i del
Govern de la Generalitat de Catalunya.
Els cossos operatius d’emergència i els òrgans implicats de forma activa o passiva
en la gestió d’emergències i en el sistema de protecció civil.
Les administracions públiques, especialment les locals i els ajuntaments.
Els mitjans de comunicació.
La ciutadania a través de les administracions públiques i dels mitjans de
comunicació.
14.2.9.6 La logística
El CECAT té la funció de donar suport als ajuntaments perquè donin servei a la població i
també la d'oferir suport als grups actuants (d’ordre públic, sanitari,...) pel que fa al material
necessari perquè desenvolupin la seva tasca (mitjans de transport, material per a l’actuació,
avituallament, etc.).
14.2.9.7 El suport institucional
El CECAT, per tal de complir les seves funcions, col·labora amb entitats i organismes en la
difusió d’informació. Aquest suport i col·laboració, per exemple, el trobem amb l’Institut
Geològic de Catalunya per difondre i informar d’allaus i sismes; amb el SMC per advertir de
situacions meteorològiques de risc, i en el cas que ens ocupa, amb l’ACA i les
Confederacions Hidrogràfiques de l’Ebre i el Xúquer per gestionar situacions hidrològiques
de risc, entre altres institucions.
14.2.9.8 Suport al Consell Assessor
El CECAT aporta al Consell Assessor tota la informació sobre la situació real de
l’emergència i, alhora, fa difusió de totes les ordres i decisions aprovades per aquest
organisme. Així, doncs, recopila informació de l’emergència, de les actuacions dels
operatius, de l’estat de la població i dóna suport en la planificació de respostes.
14.2.9.9 Protocols de comunicació de la informació i prediccions hidrològiques dels
organismes de conca a les autoritats de protecció civil
L’objectiu és concretar els protocols de comunicació de la informació i prediccions
hidrològiques dels organismes de conca a les autoritats de protecció civil per tal de garantir
una transmissió ràpida de la informació als possibles afectats.
Els organismes de conca, que són els coordinadors del grup hidrometeorològic en cas
d’inundacions per riuades o desbordaments fluvials, quan és probable que es puguin produir
inundacions o quan ja s’hagi desbordat, valorarà la situació a partir de la seva pròpia
informació i d’aquella que li pugui donar del SMC, organismes experts en la fosa de neu.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
126
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
Avaluació, previsió situació
meteorològica
Servei Meteorològic de
Catalunya
Avaluació situació dels
rius
Organismes de
Conca
Avaluació, previsió situació
de la neu
Institut Cartogràfic i
Geològic de Catalunya
Previsió dels nivells dels rius i de
l’abast (àrea geogràfica) de les
inundacions en les immediates hores
COORDINADOR GRUP
(ORGANISME DE CONCA)
Els tècnics dels organismes de conca, a través dels seus centres de control, faran el
seguiment de la situació i n’informaran al CECAT.
Un cop feta aquesta previsió inicial es fa un seguiment de l’estat del riu durant tot l’episodi.
S’avisarà immediatament al CECAT:
Quan el riu arribi a uns llindars importants i la seva tendència sigui anar creixent.
Aquest llindar és important per poder fer l’avís als grups i que puguin fer les
actuacions preventives necessàries tals com, per exemple, les evacuacions.
Quan el riu arribi als llindars a partir dels quals es poden començar a produir
inundacions. Cal indicar en quins punts (delimitació de l’àrea geogràfica) es poden
superar aquests llindars.
Quan el riu superi els llindars anteriors i es comencin a produir inundacions. Cal
indicar en quins punts (delimitació de l’àrea geogràfica) s’estan produint les
inundacions.
Mentre es produeixin les inundacions, indicaran l’abast (delimitació de l’àrea geogràfica) i la
seva possible avaluació.
Aquests protocols queden recollits en el pla d’actuació del grup hidrometeorològic.
14.3 La Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme (DGOTU)
14.3.1 Introducció
El Decret 277/2016, de 2 d’agost estableix l’estructura i les funcions de les diferents unitats
del Departament entre les que està adscrita la DGOTU.
14.3.2 Funcions
Entre les funcions principals cal destacar:
a) Dirigir, planificar, impulsar i avaluar les polítiques d'ordenació del territori,
d'urbanisme, de costes i de paisatge.
b) Impulsar i dirigir la redacció, revisió o modificació dels plans territorials, els plans
directors urbanístics i altres instruments de planificació urbanística supramunicipal
que se li encomanin.
c) Establir les directrius d'actuació dels Serveis Territorials del Departament en el que
els correspongui per raó de la matèria.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
127
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
d) Fer el seguiment necessari amb suport tècnic i administratiu, per preparar els
assumptes que se sotmeten a la consideració de la Comissió de Política Territorial i
d'Urbanisme de Catalunya i de la resta d'òrgans urbanístics de caràcter col·legiat de
la Generalitat de Catalunya.
e) Formular les propostes de resolució dels recursos i requeriments que s'interposin en
matèries que siguin de la competència i, si s'escau, resoldre els que s'interposin
contra les resolucions dictades per les unitats orgàniques que en depenen tant
orgànicament com funcionalment.
f) Impulsar i dirigir, si escau, la revisió o modificació del Pla territorial general.
g) Dirigir la protecció de la legalitat en l'àmbit de les seves competències.
h) Resoldre l'atorgament de concessions i autoritzacions en matèria de gestió del litoral.
i) Tutelar i regular la gestió del règim economicofinancer del domini públic
maritimoterrestre, en els termes que estableix la legislació general.
j) Delimitar les trames urbanes consolidades que preveu la legislació en matèria de
comerç.
k) Coordinar la participació en els organismes que exerceixen funcions sobre
l'ordenació del territori i l'urbanisme a Catalunya.
l) Dirigir estratègicament, controlar i supervisar els ens que en depenen, adscrits o
vinculats al Departament en les activitats que afecten les funcions de la Direcció
General.
m) Gestionar els sistemes d'informació, registre i arxiu en matèria de planejament
urbanístic de Catalunya.
n) Impulsar la simplificació dels tràmits urbanístics i la incorporació de la tramitació
telemàtica en aquest àmbit.
o) Impulsar i dirigir un programa d'actuacions d'interès estratègic i econòmic de caràcter
supramunicipal, i coordinar el desenvolupament de les actuacions estratègiques que
se'n derivin.
p) Identificar les necessitats de planejament urbanístic, i definir-ne mecanismes de
col·laboració amb els ens locals i els agents urbanitzadors.
q) Impulsar i dirigir l'elaboració d'una agenda urbana catalana i de les polítiques de
millora de l'hàbitat urbà.
r) Promoure accions d'impuls de la qualitat i del foment de l'arquitectura per reforçar els
seus valors col·lectius i individuals, i vetllar per l'establiment del marc normatiu
necessari.
s) Participar i fer el seguiment dels treballs del Pla director urbanístic de l'Àrea
metropolitana de Barcelona i vetllar per l'adequat desenvolupament de l'activitat
urbanística i l'encaix del posterior Pla d'ordenació urbanística metropolitana.
t) Impulsar la redacció del documents normatius de caràcter urbanístic i territorial.
u) Qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que se li encomani.
14.4 La Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar (DGSCM)
Depèn de la Secretaria d’Estat de Medi Ambient del MAAMA. Aquesta Direcció General és
la responsable de l’elaboració de la informació d’inundabilitat marítima i de la delimitació de
la zona marítim terrestre, de conformitat amb el previst en les seves competències. D’ella en
depenen les següents Subdireccions generals i Divisions, encarregades de les funcions de
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
128
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
delimitació i ordenació del domini públic, la protecció de la costa i en general les estratègies
marines:
Subdirecció Gral. de Domini Públic Marítim-Terrestre Subdirecció Gral. per a la Protecció de la Costa Divisió per a la Protecció del Mar
De conformitat amb l’article 110 de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes, i amb el
Reglament general de costes, aprovat per Reial decret 876/2014, de 10 d’octubre, en relació
amb la gestió del risc d’inundacions és competència de l’Administració de l’Estat,
a) La delimitació dels béns de domini públic marítim i terrestres, la gestió del mateix,
incloent-hi l’atorgament de concessions i autoritzacions per a la seva ocupació i
aprofitament, les autoritzacions en zona de servitud i la tutela i policía d’aquestes zones.
b) La realització de mesuraments i aforaments, estudis d’hidràulica marítima i informació
sobre el clima marítim.
c) Les obres d’interès general com les que es consideren necessàries per a la protecció,
defensa, conservació i ús del domini públic marítim terrestre., les de creació, regeneració i
recuperació de platges (article 111 de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes).
d) L’elaboració i aprovació de les disposicions sobre seguritat humana a zones de bany i
salvament marítim.
e) L’emissió d’informe vinculant sobre determinats plans i normes que afectin el domini
públic marítim terrestre, com plans i normes d’ordenació territorial o urbanística, projectes de
construcció de nous ports...etc.(article 112).
14.5 Els ens locals i supramunicipals
14.5.1 Municipis
El municipi és l'entitat bàsica de l'organització territorial, i l'element primari de participació
ciutadana en els assumptes públics; gaudeix d'autonomia, i el seu govern i administració
correspon a l'ajuntament, integrat per l'alcalde o batlle, i els regidors. Elements constitutius
del municipi són la població i el territori -el terme municipal-, dins el qual es poden trobar
diferents entitats de població, estructurades en nuclis habitats o amb població en disseminat.
Pel que fa a l’avaluació i gestió del risc d’inundació, els municipis tenen competències en
matèria d’ordenació del territori, urbanisme, protecció civil, actuacions en trams urbans de
lleres, inundacions provinents de claveguerams i sistemes de drenatges urbans sostenibles.
En aquest sentit són responsables del planejament urbanístic. Estan obligats a l’elaboració
dels PAM, sempre que el nivell de risc ho exigeixi ,o poden fer-ho potestativament si és
recomanable i també són responsables de l’aprovació dels PAU corresponents.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
129
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
14.5.2 Altres ens locals
En general tenen funcions bàsicament de col·laboració, assistència i cooperació tècnica i
econòmica als municipis en competències que són pròpies d’aquests.
De forma delegada però poden tenir competències en matèria de gestió d’inundacions
provinents de claveguerams i de promoció de sistemes urbans de drenatges sostenibles,
que és una de les mesures contemplades al PGRI així com de la gestió del risc d’accés a
espais urbans o periurbans inundables durant episodis d’avingudes.
A continuació s’esmenten alguns dels ens supramunicipals més rellevants.
14.5.2.1 Diputacions
Les diputacions provincials són ens locals de caràcter supramunicipal. Les competències
són primordialment d’assistència i cooperació jurídica, tècnica i econòmica als municipis.
Cal tenir en compte, des de la perspectiva del PGRI, que són titulars d’algunes de les grans
infraestructures existents a l’espai fluvial, com ara carreteres i camins i que les actuacions
orientades a la millora del drenatge de les infraestructures lineals de transport i comunicació
és una de les mesures incloses al Pla.
14.5.2.2 Consells comarcals
D’acord amb el que preveu el Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text
refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, els Consells Comarcals tenen
competències en matèria de cooperació, assessorament i coordinació dels ajuntaments, i
han de vetllar perquè, en els municipis del seu àmbit territorial es duguin a terme, amb
nivells de qualitat homogenis, els serveis, les activitats i les prestacions que són de
competència local.
14.5.2.3 Mancomunitats de municipis
Les mancomunitats de municipis són una associació de municipis, dins del marc jurídic
espanyol, que creen una entitat local superior i en la qual els municipis associats deleguen
part de les funcions o competències que la llei els atribueixi, perquè es presti un servei
conjuntament per a tots els seus membres.
14.5.2.4 Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)
Els àmbits de gestió de l'AMB tenen a veure amb el territori i l'urbanisme, la mobilitat,
l'habitatge, el medi ambient, el desenvolupament econòmic i la cohesió social en els
municipis que la conformen.
Cal destacar la gestió dels claveguerams del seu àmbit a fi d’evitar inundacions de caràcter
pluvial.
14.5.2.5 Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs (CDCRB)
Les competències administratives del CDCRB en el seu àmbit d'actuació seran les
atribuïdes per la Llei als ens consorciats i ostentarà respecte a les mateixes les potestats de
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
130
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
l'article 4 de la Llei 7/85, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Regim Local, en relació
amb l'article 8 de la Llei 8/87, de 15 d'abril, Municipal i de Regim Local de Catalunya.
Cal destacar la gestió dels claveguerams del seu àmbit a fi d’evitar inundacions de caràcter
pluvial.
14.6 Servei Meteorològic de Catalunya (SMC)
14.6.1 Introducció
El SMC és una empresa pública creada l’any 1996 adscrita al Departament de Territori i
Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, encarregada de gestionar els sistemes
d'observació i predicció meteorològics a Catalunya i de gran importància en el nivell previ a
la predicció hidrològica.
14.6.2 Funcions
Tal com disposa l'article 4 de la Llei 15/2001, de 14 de novembre, de meteorologia, són
funcions del Servei Meteorològic de Catalunya:
a. Assistir les administracions i les institucions que necessiten informació meteorològica
i climàtica i col·laborar-hi.
b. Establir col·laboracions, si s’escau, amb l’autoritat meteorològica de l’Estat i amb la
resta d’institucions autonòmiques, estatals, europees o internacionals que compleixin
funcions meteorològiques, amb vista a assolir una informació meteorològica de
qualitat en l’àmbit de Catalunya, i signar amb aquestes institucions, per a l’exercici de
competències concurrents, convenis de col·laboració que evitin la duplicitat de
serveis.
c. Gestionar i mantenir la Xarxa d’Equipaments Meteorològics de la Generalitat de
Catalunya (XEMEC).
d. Tractar, explotar i divulgar les dades procedents dels equipaments meteorològics.
e. Explotar i gestionar la base documental provinent del Servei de Meteorologia.
f. Mantenir la Base de dades meteorològiques de Catalunya.
g. Participar en l’elaboració de la cartografia climàtica de Catalunya.
h. Programar, implantar i gestionar un sistema de predicció i seguiment de fenòmens
meteorològics, i fer-ne l’explotació i la difusió en l’àmbit territorial de Catalunya.
i. Pronosticar, vigilar i fer el seguiment de les situacions meteorològiques de risc,
coordinadament amb el CECAT, amb vista a millorar l’eficàcia de les actuacions
pertinents i a assegurar-ne la comunicació als usuaris que en poden resultar afectats,
per mitjà del sistema d’avisos que sigui determinat per via reglamentària.
j. Prestar permanentment, quan es prevegin situacions meteorològiques de risc,
assessorament meteorològic oficial a les diferents administracions i institucions
competents en matèria de protecció civil a Catalunya i col·laborar en aquests casos,
si s’escau, amb l’autoritat meteorològica de l’Estat.
k. Promoure activitats d’investigació en matèria de meteorologia i climatologia i afavorir
el desenvolupament de productes i serveis en aquest àmbit.
l. Organitzar activitats de formació i difusió en l’àmbit de la meteorologia.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
131
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
m. Realitzar estudis per a millorar el coneixement del clima i de la meteorologia a
Catalunya.
n. Assessorar i assistir els diferents organismes públics en els aspectes relacionats amb
l’estudi del clima i del canvi climàtic, en coordinació amb els organismes competents
en aquesta matèria.
o. Assessorar i assistir les administracions públiques competents, i col·laborar-hi, en
matèria de vigilància i predicció de fenòmens i episodis de contaminació atmosfèrica.
p. Analitzar i vigilar les característiques de la columna d’ozó a Catalunya amb relació a
l’evolució de l’ozó estratosfèric, i informar-ne la població.
q. Estudiar i analitzar el canvi climàtic a Catalunya i participar i col·laborar en les
recerques que sobre aquesta matèria porten a terme diversos grups a Catalunya.
14.7 Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació (DARPA)
D’acord amb Decret 2/20016, de 13 de gener, de creació, denominació i determinació de
l’àmbit de competència dels departaments de la Generalitat de Catalunya, correspon al
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació:
1. Les polítiques d'agricultura.
2. Les polítiques de ramaderia.
3. Les polítiques de pesca.
4. Les activitats cinegètiques i la pesca fluvial.
5. El desenvolupament del món rural.
6. La vigilància, control i col·laboració en la gestió del medi natural, i la protecció i
prevenció integrals del medi ambient, mitjançant el Cos d'Agents Rurals.
7. Els boscos.
8. La indústria agroalimentària i les polítiques d'alimentació.
9. Qualsevol altra que li atribueixin les lleis i altres disposicions.
14.8 El Consorci de Compensació d’Assegurances (CCA)
14.8.1 Introducció
El CCA compensa els danys produïts, a les persones i als béns, per determinats fenòmens
de la natura i per alguns esdeveniments derivats de determinats fets d'incidència política o
social, amb la condició de tenir subscrita una pòlissa en algun o alguns dels rams respecte
dels quals la legislació vigent estableix l'obligació d'incloure en les seves cobertures la
garantia d'aquests riscos.
14.8.2 Funcions i objectiu
És comesa del CCA satisfer les indemnitzacions derivades de sinistres extraordinaris als
assegurats que, tot i haver pagat els corresponents recàrrecs a favor seu, no tinguin
emparat el risc extraordinari de què es tracti per una pòlissa d'assegurança contractada amb
una companyia del mercat, o bé que, tot i haver-la contractat, es trobin en el cas que l'entitat
asseguradora no pot fer front a les seves obligacions indemnitzadores perquè es troba en
fallida, suspensió de pagaments o procés de liquidació.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
132
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
L'objectiu del CCA és indemnitzar, en règim de compensació, i en els supòsits esmentats,
les pèrdues derivades d'esdeveniments extraordinaris succeïts a Espanya, i que afectin
riscos que s'hi situïn. En cas d'un esdeveniment extraordinari ocorregut a l'estranger, el CCA
compensarà els danys personals si el prenedor de l'assegurança té la seva residència a
Espanya.
14.9 Entitat Estatal d'Assegurances Agràries (ENEAA)
14.9.1 Introducció
L'Entitat Estatal d'Assegurances Agràries (ENEAA) desenvolupa les activitats que, en
matèria d'Assegurances Agràries, la legislació encomana al MAAMA. Aquestes activitats
estan centrades en el Foment i la Coordinació de la Política d'Assegurances Agràries
promoguda pel Govern.
El sistema d'assegurances agràries té un format mixt, públic - privat que està funcionant
d'una manera cohesionada i que amb funcions específiques per cada un dels components
proporcionen un sistema que permet garantir les rendes agràries per un cost pactat i que
compta amb l'ajut o subvenció de l'Administració de l'Estat a través del MAAMA, de manera
que sigui assumible pel major nombre possible d'agricultors i ramaders. L'Administració
Autonòmica també pot subvencionar les assegurances agràries recolzant a la
universalització de l'assegurança agrària.
14.9.2 Funcions i objectiu
ENEAA amb caràcter d'Organisme Autònom, dependent del MAMMA a través de la
Sotssecretaria del Departament, actua com a òrgan de coordinació i enllaç per part de
l'Administració per al desenvolupament de les Assegurances Agràries. Les funcions
fonamentals que la legislació encomana a l'Entitat es concreten en l'elaboració del Pla Anual
d'Assegurances Agràries, en la concessió de subvencions als agricultors i ramaders per
atendre el pagament d'una part del cost de l'assegurança i en la col·laboració amb les
Comunitats Autònomes en aquestes matèries, segons s'estableix al Reial Decret 2329/1979,
de 14 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament per a aplicació de la Llei 87/1978, de 28
de desembre, sobre Assegurances Agràries Combinades.
14.10 Altres organismes
14.10.1 Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC)
La missió de l’OCCC és desenvolupar les polítiques de lluita contra el canvi climàtic a
Catalunya per mitigar-ne els efectes i buscar les fórmules d’adaptació més adequades.
Així mateix, el seu paper és contribuir al compliment dels objectius del Protocol de Kyoto de
l’Estat.
D’acord amb el Decret 277/2016, de 2 d’agost, de reestructuració del Departament de
Territori i Sostenibilitat, corresponen a l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, assimilada
orgànicament a subdirecció general, les
funcions següents:
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
133
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
a) Impulsar i coordinar a Catalunya el desenvolupament normatiu, les estratègies, els
plans, i els objectius en matèria de canvi climàtic, sobre la base dels compromisos
adoptats en el si de la Unió Europea.
b) Actuar com a secretaria tècnica i administrativa de la Comissió Interdepartamental
del Canvi Climàtic.
c) Analitzar periòdicament l'evolució de les emissions de GEH i els mercats de carboni;
la vulnerabilitat dels recursos i els sistemes naturals, els sectors econòmics i els
territoris als impactes del canvi climàtic i avaluar el grau d'implantació de les
polítiques en matèria de canvi climàtic a Catalunya.
d) Emetre l'informe corresponent en el marc del procés d'avaluació ambiental de plans,
programes i projectes.
e) Promoure i realitzar activitats de conscienciació, d'informació i de difusió al conjunt
de la societat de tots els aspectes relacionats amb el canvi climàtic.
f) Promoure les activitats de recerca de la comunitat científica catalana sobre el canvi
climàtic, l'observació del sistema climàtic i la generació de models regionals.
g) Impulsar actuacions i projectes per millorar la capacitat adaptativa davant dels
impactes del canvi climàtic a Catalunya i la integració de l'adaptació a les polítiques
sectorials.
h) Coordinar el desenvolupament de l'inventari d'emissions de gasos amb efecte
d'hivernacle (GEH) català, inclosos els embornals ambientals, i de sistemes de
projecció d'emissions, sobre la base de les metodologies internacionalment
aprovades.
i) Desenvolupar metodologies de càlcul de les emissions de gasos amb efecte
d'hivernacle per a les organitzacions, els seus productes i serveis.
j) Donar suport a la participació d'empreses, de les administracions i d'altres
institucions i organitzacions en projectes i programes voluntaris de mitigació i
adaptació, i a la utilització, si escau, dels mecanismes de flexibilitat del Protocol de
Kyoto.
k) Exercir les competències que la legislació atribueix a la Direcció General en matèria
del règim del comerç de drets d'emissió de gasos amb efecte d'hivernacle de la UE.
l) Donar suport a la participació en els comitès, xarxes i d'altres òrgans de
representació, cooperació i presa de decisions de l'Estat espanyol, la Unió Europea i
internacionals en matèria climàtica.
m) Qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que se li encomani.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent
134
Proposta del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya
SIG
17
TE
S0
66
0_
ann
ex 0
.do
cx
14.10.2 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)
L'ICGC, creat per Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives,
financeres i del sector públic, exerceix les funcions relacionades amb l'exercici de les
competències sobre geodèsia i cartografia i sobre la infraestructura de dades espacials de
Catalunya, i també les d'impulsar i dur a terme les actuacions relatives al coneixement, la
prospecció i la informació sobre el sòl i el subsòl.
Aquest ens és responsable de la cartografia de referència oficial i de la coordinació del Pla
cartogràfic de Catalunya, i del Mapa de prevenció dels riscos geològics de Catalunya. En
aquest darrer Mapa es representa la perillositat per inundabilitat a dues escales. D’una
banda la cartografia oficial proporcionada per l’Agència Catalana de l’Aigua és representada
en una finestra específica a escala 1:50.000. D’altra banda, els límits de la zona inundable
determinada a partir de modelització hidràulica per un període de retorn de 500 anys (T500)
i/o de la zona potencialment inundable determinada a partir de criteris geomorfològics, són
representats sobre el mapa principal a escala 1:25.000.
Cul
lell
i Com
ella
s, V
ícto
rS
EC
RE
TA
RI D
EL
GO
VE
RN
02.0
8.20
17 1
4:03
:50
Doc
umen
t Sig
nat E
lect
ròni
cam
ent