delgado, m. - antropologia i nihilisme [1993]

8/3/2019 Delgado, M. - Antropologia i nihilisme [1993]

1/18

An tropologia i nihilismeo que s I'antropologia postmoderna?

Pel damunt delfeble i confs d'algunsdels seus arguments,l'antropologiapostmoderna hareactualitzat ladiscussi sobre elslimits delconeixementantropolhgic i, per laseva atenci per lescondicions deltestimoni etnografic,ens recorda que e lproblema central enantropologia continuaessent el de la veritat.

Above some itsweak and confusedarguments,postmodernanthropology hasbrought up to dateagain the discussionon the limits o f thean thropologyknowledge and,because o f itsinterests in theconditions o f theethnografic testimony,it makes us rememberthat the truth is stillthe main problem ofanthropology.

1. La fi de I'antropologiaMs que un corrent ideolbgic o

una escola de pensament, sota la de-nominaci genkrica de postmoder-nitat o postmodernisme, presa de lateoria arquitectbnica -perb tambde postcapitalisme, era postindus-trial o postcientfica, era del buit, eradel fals, neobarroc i d'altres-, es re-coneix un cert estat d'anim corres-ponent a l'abolici generalitzadadels sentits i al sentiment quk, uncop esguerrats els grans projectestransformadors de dkcades ante-riors, no s viable cap de les certesesi dels entusiasmes que van carac-teritzar la modernitat.

Dins d'aquest clima general, quedetermina la gaireb globalitat de laproducci intel.lectua1 i artstica delfinal de mil.lenni, l'anomenada an-tropologia postmoderna o postan-tropologia identifica, com a movi-ment amb una certa coherkncia iunitat de postulats, un grup d'an-tropblegs nord-americans que, desdel principi de la decada dels vui-tanta, fan la crtica de la cientificitatde la disciplina i de l'exaltaci delcaire experiencial del treball decamp des de les bases d'una perso-nalitat diferenciada. A 1'Estat espa-nyol, i sense que se'n pugui parlard'adscripci en gaireb cap dels ca-sos, hi ha hagut especialistes quehan demostrat la seva sensibilitat,no sempre en un mateix sentit, perles qestions plantejades pel post-modernisme. Aix Daz Viana, L-pez Coira, Velasco, Garcia Garcia,Ctedra, Bestard o Frigol, per es-mentar-ne noms alguns noms, hanintroduit a la seva practica docent oals seus textos elements de reflexi-sobretot entorn del treball etno-grafic-, conceptes que l'antropolo-


2/18

gia postmoderna havia posat enitr-gicament en circulaci. En el pla deles monografies etnogrhfiques, lesrelatives als vaqueiros de Maria C-tedra ha n estat, potser, les que mss'han apropat a la manera de ferpostmoderna. Per la seva banda, elmalaguanyat Alberto Cardin va de-dicar una part important de la sevatasca intel.lectua1 a la divulgacientre nosaltres de l'obra tant delspostmoderns (Geertz, Rabinow, Clif-ford, Marcus, etc.) com dels seusprecursors (Lawrence, Burton, Ba-teson, Malinowski, Condominas, elstreballs de tema exbtic de Caro Ba-roja, etc.), ja sigui traduint-10s ellmateix, ja sigui fent-10s contractarper les col~leccionsde qui: era di-rector, la d'antropologia de l'astu-riana Editorial Jcar i la de viatges&Editorial Laertes. Malgrat que vaser sempre all6 que es coneix comccun antropbleg de gabinet)), Cardinfou qui es va mostrar ms identifi-cat amb els postulats radicalmentanticientfics del corrent.

El punt de partida de la propostaepistemolbgica -o millor dit antie-pistemolbgica- i deontolbgica del'antropologia postmoderna cal cer-car-10 en la presa de consciitncia quel'antropologia tradicional, identifi-cada amb l'estudi de les societatsexbtiques, es troba en una crisi irre-versible, precisament a causa del'extinci paulatina del que haviaestat el seu objecte de coneixement.La repatriaci dels antropblegs i elseu replegament a l'estudi de les se-ves prbpies cultures -en el si de lesquals es veu obligat a disputar el seuterritori de cacera a sociblegs, po-litblegs, historiadors, filbsofs, pe-dagogs, comunicblegs, psicblegs so-cials i fins i tot als comentaristes detemes d'actualitat de la premsa dia-

ria-, l'aparici de la figura inttdita J. Lyotardde l'etnbleg indgena i la methstasioccidentalitzadora que ha fet de ladiversitat cultural un inacabablemagatzem de supervivitncies, con-figuren un paisatge del tot nou, queha obligat a una reformulaci totaldels pressupostos en quit es basavala professi d'antropbleg. Ara, laqesti fonamental s tornar a con-siderar, d'acord amb la nova situa-ci, en qui? consisteix la identitat del'~ntropologia om a disciplina i finsa quin pun t es justificada la seva su-pervivitncia com a estratZtgia de co-neixement diferenciada, s a dir,fins a quin punt el quadre actual fapertinent, opossible, qualsevol an-tropologia. Aquesta confusi quedomina ara per ara l'exercici del'antropologia sembla no afectar-nel'ascendent explicatiu, que no haminvat, ans el contrari, als paisos onsempre ha estat poders i que totjust ara tendeix a ser creixentmentconvocat entre nosaltres.


3/18

J. Derrida. Fotografia: SipaPress

2. Discursos entorn dediscursos

Davant d'aquest sentiment de li-quidaci, el corrent postmodernistaen antropologia s'autopresenta comuna revoluci en la consideraci dela disciplina i promou una recon-versi total dels seus principis axio-mhtics.

Definir en que consisteix el post-modernisme en antropologia s di-fcil. No existeix una unitat en les,d'altra banda, minses aportacionstebriques del moviment, fins i totconsiderant com a part del seu pa-trimoni el bastant fhcilment recog-noscible neopragmatisme de Clif-ford Geertz, cosa que resultariaforca discutible a la vista de les tkr-boles relacions dels postmodernsamb qui, primerament, va apareixercom el seu mestre i mentor, perbque desprs no ha deixat de ser ob-jecte de lacerants critiques per partdels seus hereus, malgrat els intentsper recuperar el lideratge. En rea-litat, el tret tebric ms destacat queels antropblegs postmoderns pre-sentarien seria el de l'opci majo-rithria per considerar inviable totainferencia generalitzadora i reduirI'elaboraci tebrica a l'emissi deconclusions probables i provisionalssobre materials sempre fragmenta-ris i contradictoris, renunciant, enconseqttncia, a la fita de fer de l'an-

tropologia una disciplina nomottt-tica, s a dir, una ciencia, ni tan solsen el sentit ms lax de la paraula.

Aquesta feble preocupaci del'antropologia postmoderna per laformulaci tebrica es reduiria a unepisodi ms d'aquesta expectacifascinada que una part important dela intc!l.lectualitat nord-americanaha mantingut sempre per la culturaeuropea en general i, ms concre-tament, per la francesa; aquestaatracci de que la cinematografiamade in Hollywood ens ha ofert tan-tes il.hlstracions, la darrera, per certi si em permeteu, aquesta pel-lculaestrenada entre nosaltres amb i'elo-qentissim ttol de Matrimoni0 deconveniencia. La psicoanhlisi laca-niana, l'hermenttutica de Pau1 Ri-coeur, el deconstruccionisme deJacqutbsDerrida, i, en darrer terme,les teories sobre la seducci de Bau-drillard i sobre el simulacre de De-leuze, i tamb com la idea de post-modernitat postulada per Lyotard-tots ells operant, d'altra banda, unprocessament frances de lfherme-neutica alemanya que culmina enMa rt is Heidegger-, van ser ele-ments que facilitaren una mostrams d'aquesta interessant forma quetenen els americans de digerir lesimportacions europees en materiade pensament. A ms, un MichelFoucault escurcat al seu relativismeradical seria un altre dels ingre-dients de procedencia gal-la. A la re-cepta del postmodernisme antro-polbgic, caldria afegir-hi unes gotesd'aquesta manera un tant italianade pensar dkbilment, basada en eldubte constant i un permanent re-dimensionament de les posicions,una actitud mental de la qual sensdubte Giani Vattimo seria el prin-cipal popularitzador. Els noms que


4/18

completarien aquest quadre de re-ferents doctrinals podrien confor-mar una sorprenent llista. En elstextos d'antropologia postmodernapoden vessar-se elogis encesos a au-tors i corrents tan diversos com Da-niel Bell, Levinas, Ren Gunon,Frazer, Barthes, Habermas i 1'Escolade Frankfurt, Lvy-Bruhl, Weber,Nietzsche, Wittgenstein, Evans-Prit-chard, la semibtica de Peirce, etc. Ladispersi i sobretot la inconsistenciai la superficialitat d'aquests influxos-molts d'ells adoptats a partir detraduccions a l'angles tardanes i so-vint incompletes-, ens dna unaidea del poc interes del movimentper esquematitzar una propostaanaltica ja no innovadora, sinsenzillament coherent i seriosa.

L'explicaci d'aixb s bastant sim-ple: el postmodernisme antropolb-gic no s prbpiament un movimenttebric -s ms, menysprea oberta-ment la formalitzaci de teories-,sin que el seu tema central, aquellque el cohesiona i que li atorga unapersonalitat prbpia, s el de la dis-cussi sobre les condicions' en quees produeix el treball sobre el ter-reny, entenent aquest com allb qued6na carta de naturalesa a la ma-teixa disciplina, mentre que el do-mini purament especulatiu no passad'un escepticisme bastant mecani-cista i d'una acritica pai'da del post-estructuralisme frances i dels cor-rents europeus de crt ica de lacultura. La resposta a la preguntaque s un antropbleg o que s allbque tenen en com entre ells i dediferencial en relaci amb altres es-crutadors de l'humh, ja no s tant latradicional (u n antropbleg s aquellque compara cultures) sin, preferent-ment, la que un antropbleg s aquellque fa treball de camp. L'antropologia

postmoderna estableix, aix doncs,que allb que distingeix un antro-pbleg de qualsevol altre investiga-dor de la vida de l'home en societats, en contrast amb la proliferaci

de tecniques cada cop ms sofistica-des de recerca social, la seva ma-nera, diguem-ne artesanal, de tre-ballar, 1'6s d'instruments tan sim-ples com una llibreta i un llapis i,per sobre de qualsevol altra cosa, ellloc privilegiat concedit en el procsde recerca a la seva sociabilitat coml'eina ms insubstitu'ible d'aproxi-maci a l'objecte.En certa manera, la creixent ac-ceptaci de la idea que l'antropo-logia havia de ser, sobretot, no tantuna epistemologia com una her-meneutica havia de portar per forcaa aquesta situaci Cabandonament.Efectivament, l'hermeneutica maino ha assumit la possibilitat d'unllenguatge unificador i, ates ques'accepta que s impossible traduirel llenguatge de l'altra, l'nica al-ternativa a que pot optar l'etnbgraforientat hermenkuticament s lad'apoderar-se'n, fer-se'l seu, assi-milar-10. No podem saber que s allbque passa i, per tant, no ho podem


5/18

codificar. Admetem la nostra inca-pacitat per percebre'l correctament,per desprs procurar dissoldre'ns enl'esdeveniment contemplat, coml'nic recurs per accedir a la sevaveritat. Aix, l'antropologia actualcompleix, a causa de la seva relaciamb l'alteritat, amb el grau mhximd'adequaci al principi canbnic detota hermenkutica, que s la d'es-devenir ((discurs sobre discursos pro-v i s i o n a l m e n t i n c o m m e s u r a b l e s ~ ~(Rorty).

Tot aixb implica, primerament,una reflexi profunda sobre que sig-nifica escriure monografies etno-grafiques, actitud ja predibuixadaen unes certes formes d'afrontar eltreball de camp, arran de les rela-cions entre la collita naturalista deles dades i l'activitat sincrktica ianaltica que sobre aquestes dadess'operava a posteriori. En concret, elsprecedents d'aquesta mena d'in-quietuds els podem trobar en l'es-tatut concedit a la subjectivitat dinsla gran tradici de l'etnologia fran-cesa, de Mauss a Sperber, i en la po-Emica plantejada als Estats Units,als anys seixanta, sobre les catego-ries emicletic i l'anomenat efecte Ras-h o m o n en antropologia, entre lanova etnografia d'inspiraci lin-gstica i els materialistes culturalsencapcalats per Marvin Harris.A aquest substrat es va afegir la

impressi que a la intehlectualitatnord-americana produiren les visi-tes personals de Jacques Lacan i deJacques Derrida, que van provocarun canvi d'orientaci en la crticaliteraris, concretada en la formacide l'anomenat Grup de Yale (Hart-mani Miller, Bloom, Paul de Man,etc.). D'una manera molt similar acom va succeir amb la crtica fe-minista nord-americana, un altre

grup, d'etnblegs en aquest cas, vareclaniar per al discurs etnograficels criteris que aquells van apressarper a la textualitat en general: unanova tensi no exempta d'ironia, lasuspichcia davant la paraula, l'es-criptura com una forma de cons-ciencia, l'exaltaci de lral.legoria-tan poc aliena a Walter Benjamini les seves lectures del barroc-, ladenncia del positivisme i dels for-malismes precedents, fins i tot, del'estructuralista, etc.

3. E l Seminari de Santa FeL'encarnaci d'aquesta nova sen-

sibilitat es va produir a l'anomenatSeminari de Santa Fe, de l'abril de1984, a 1'School of American Researchd'aquella ciutat de Nou Mexic, delqual va sortir el que s consideradal'acta fundacional del moviment, elReeding Wri ting Culture, a cura de Ja-mes Clifford i George E. Marcus, iamb tiportacions dels principals ex-ponents de l'escuderia: Vincent Cra-panzano, Mary Louisse Pratt, Re-nat0 liosaldo, Stepeh A. Tyler, Tala1Asad, Michale M.J. Fischer i PaulRabinow, a ms dels dos compila-dors. Aquesta nova correlaci deforces va promoure un desplaca-ment de les capitalitats de l'antro-pologia academica nord-americana.Es consideraven en decadencia lesuniversitats de Chicago (on JamesFernndez ocupa el lloc vacant deVictor Turner) i de Princeton (Geertzi el seu Centre &Estudis), i passen aprimer terme les universitats cali-fornianes de Santa Cruz, Stanford iBerkeley (Clifford, Rosaldo, Pratt,Rabinow) i la texana de Rice (Fis-cher, Marcus, Cushman).

Tota aquesta revisi de les impli-cacions del treball sobre el terreny


6/18

Bronislaw Malinowski ales Trobriand

i la transmissi per escrit de les da-des obtingudes ja havia tingut pre-paracions en algunes obres en quees podia trobar una certa oberturaa allb que fins aleshores havia estatl'objecte passiu del relat etnografic.L'indgena s'integrava a l discurscom una de les seves veus, se li per-metia al context diferenciar-se i se'lcridava a declarar ell mateix en eltext, de manera que la textualitatesdevenia intertextualitat. Era claraaqu la presencia de les aportacionstebriques de l'historiador sovieticMijail Bajtin, sobretot les nocionsde dialogia i heteroglbsia -el discurscom a territori en qui? diferents for-ces i interessos forcegen i discutei-xen sovint acaloradainent. Algunsexemples d'aquest tipus de litera-tura -ja ms o menys dibuixant elque seria el cos militant postmo-dern-, els tenim a The Study of theLugbara, de John Middleton (1970);Never in Anger (1970), de Jean L.Briggs; Th e Fifth World of Foster Ben-net, de Vincent Crapanzano (1972);Piman Shamanism, de Jua n GregorioDonald Bahr, David Lpez i AlbertAlvarez (1974); Birds of m y KalamC o u n t y , d'Ian Majnep i Ralph Bul-

mer (1977); The Headman and I , deJean-Pau1 Dumond (1978); W e e atthe Mines, the Mines eat us (1979), deJune Nash; Zl ongo t He adhun t i ng ,1883-1974, de Renato Rosaldo(1980); The Devil and Commodity Fe-tishism in South America, de MichaelTaussig (1980); Nisa: Th e Life andWords of a !Kung W om an , de MajorieShostak (1981), o Medusa's Hair: A nEssay on Personal Symbols and Reli-gious Experience, de Gananath Obe-yesekere (1981). Resulta interessantconstatar l'ambientaci marroquinad'algunes de les monografies fun-dadores del moviment, sens dubteuna de les conseq~ncies el patro-cini intelalectual de Clifford Geertz:Reflexions o n fiedwork in Morocco, dePau1 Rabinow (1977); Tuhami , deVincent Crapanzano (1980), i Moroc-can dialogues, de Kevin Dwyer (1982).Hi haurien dos precedents ms quecaldria considerar: no especfica-ment antropolbgic perb de gran in-flukncia en el corrent, s l r0rienta-lism, d'Edward Said (1979), i unexcepcional cas europeu: Les mots, lamort, les sorts, de Jeanne Favret-Saada (1977).

El quadre especulatiu que confor-


7/18

mava el moviment era el resultatd 'autoaplicar-se l 'antropologiaaquell mateix coneixement dissol-vent amb que havia delatat les es-tratagemes sem&ntiquesque eren elsuport de l'aparent de les cultures,cada vegada ms vistes en termestextuals per una disciplina cada copms semiologitzada. Posats a exer-cir-ne la proverbialment crtica ne-gativa, no deixava de ser lbgic i pre-v i s ib le qu e .l a in te le l ige nc iaetnolbgica esclats amb solamentmirar-se al mirall, per cedir el seulloc a una etnografia policroma, unasort de fantasia objectiva que, mal-

Tyler ,fent treball de c amp grat el seu encastament en els troncsde l'etnociencia i de l'antropologiasimbblica i interpretativa, ja no in-terpreta, ni tampoc compara, ni ve-rifica, ni cerca el sentit, i es con-forma a no dir mentides, per moltque se sapiga i es vulgui incapac dedir la veritat.

Resultat: una antropologia que, defet, ja no s cap antropologia -i sper aixb que Geertz i Clifford parlende postantropologia-, que explicitauna mena de vocaci su'icida, noexempta d'un cert narcisisme. Cer-tament, el que passa a ocupar el pri-mer lloc de l'escena s l'autoritatautorial del treballador de camp, sa dir, de l'etnbgraf com a traductorde mns intradu'ibles, representadorde representacions, persona que es-criu textos sobre vides que, al seutorn, sn textos, i que no pot brin-dar altra cosa que la seva perple-xitat, l'anonadament de qui pateixl'experiencia del contacte amb l'al-tre, ja no, en el vell estil, com unainiciaci professional amb un im-portant vessant hum&, sin moltms com una mena de trauma vitalirreversible, un cataclisme que fa dequi l'experimenta un altre home.

El llibre de Clifford Geertz, Workand Lives. T he Anthropologist as autor,resumeix molt b aquest Anim, ambles seves reflexions -a partir de tex-tos concrets de Lvi-Strauss, RuthBenedict, Evans-Pritchard i Mali-nowski- sobre que s el que signi-fica aquesta tasca de l'etnbgraf lliu-rat a l'observaci meticulosa de lavida dkltres all&on sn, per referir-se a ells desprs, amb una certa pre-tensi de lleialtat, alla on no h i sn,davant de qui no els coneixen. Lapregunta davant la monografia et-nogr&ficas sempre la mateixa: finsa quin punt van poder, saber o volerels seus autors evadir-se del pes del'autoria personal? 0, formulant lamateixa pregunta amb altres parau-les: com ignorar, en literatura etno-lbgica, l'extraordiniria responsabili-tat del llenguatge? Com percebre onacaben aquells que sn descrits ion colnenca aquell que els descriu?

Plantejar-se les relacions entrerealitat cultural i referencia etno-gr&fic,len aquests termes funcionacom un desplacament al camp res-tringit de l'antropologia de la qes-ti mes general -central a la crticaliterhria- de com s'associa la pa-raula escrita amb la vida, i del temafilosbfic major de la possibilitat dela veritat com a coincidtncia delpensament i del mn. Tot aixb senseperdre de vista que l'etnbgraf pretntambc ser una mena de naturalistaque te com a objecte d'estudi unacosa --l'sser hum&-, sobre el qualinevitablement incideix, perb que tl'estrany privilegi, amb el qual po-ques vegades compten les altres es-pecies analitzades per les cienciesde la vida, d'incidir sobre aquell quel'estudia. L'antropbleg, en aquestcas, treballa sobre una realitat queel treballa.


8/18

Aquest problema de la desintegra-ci personal que amenaca l'obser-vador, com a contrapartida a les da-des que recull, i tamb els exsudatssentimentals que resultaven inhe-rents a la seva professi, havia estatsistematicament omes en els infor-mes deguts a la tradici etnograficaanglosaxona. fis per aixb que s'haatorgat una importhncia cabdal aobres que actuen com a precedentsdirectes d'aquesta autoreflexivitatde la tasca d'etnbgraf que defineixl'antropologia postmoderna. s elcas, evidentment, d'A diary in thestrict sense of the term, les anotacionspersonals que Bronislaw Mali-nowski feia mentre elaborava el seusuperclPssic Els argonautes del Pacficoccidental, una obra de cult que erapresentada als estudiants d'antro-pologia de tot el mn com el puntde referkncia inexcusable per con-siderar la fonamentalitat del treballde camp. La publicaci pbstuma deldiari secret de Malinowski va re-presentar una autentica galledad'aigua freda, en mostrar un a quan-titat de prejudicis i vulnerabilitatsque ning no hagus pogut arribarni tan sols a imaginar-se llegint lessbbries pagines dels seus treballs so-bre els trobriandesos. Ara resultavaque Malinowski era un hipocon-drac i un ploraner, que avorria pro-fundament els nadius, que patiaamors fantasmatics i malaltissos ique, sobretot, trobava a faltar laseva mare. Allb que per a molts vaser un esciindol intolerable va re-sultar per a d'altres, en canvi, unmagnfic monument al que de msautentic, viu i emocionant hi haviaen el treball etnogriific, la consta-taci d'un naufragi huma d'alg queva intentar sense sort lluitar contrala seva fragmentaci i que troba les

claus de la vida d'unes gents re-motes a costa de perdre per sempreles de la seva.4. Precedents i paralslels

Aquest tarannh a l'hora d'afrontarl'experikncia sobre el terreny, quepretn ser la vertebraci de l'antro-pologia postmoderna, no t, d'altrabanda i per molt que tingui aspi-racions d'autkntica revoluci epis-temolbgica, absolutament res denou. Tota la gran tradici de l'et- CliffordGeertznologia confessional francesa ja feiadkcades que practicava aquest tipusd'enfocament, que arrencava de laprbpia gran tradici del viatge fi-losbfic il.lustrat i que trobaria les se-ves arrels en el primer romanti-cisme, palesat a les Confessions o aLes rveries du promeneur solitaire, deRousseau, o a les Mmoires d'outre-tombe, de Chateaubriand. Difcil sos-treure's del pes dels apunts etno-grafics d'un Zola o de l'allargadaombra de Victor Segalen i llibresseus com ara Les immemoriaux o Vo-yage au Pays du Rel. L'etnografiafrancesa del nostre segle presentaun bon nombre d'exemples ben fa-mosos, alguns d'ells reclamats coma referents pels postmoderns: Afri-que fanto^me, de Michel Leiris (1934);Dieu d 'eau, de Maurice Griaule(1948);Tristos trjpics,de Lvi-Strauss(1955); L'Afrique ambigue, de Geor-ges Balandier (1957), per esmentar-ne noms alguns exemples prou co-neguts. Una manera de fer etnogra-fia, per cert, de la qual tindrem unexemple tan proper en tots els sen-tits en el recent llibre de Llus Ma-llart, Sc fill dels evuzok (1992). Finsi tot una cosa que els postmodernspresumeixen d'haver col.locat en elprimer terme de la discussi, I'ac-


9/18

Pau1 Rabinow al Marroc, titud davant del colonialisme ja ha-lloc com en la reflexi de via estat considerada amb extraor-l'antropologia postmoderna dinaria anticipaci per Michel Leirisal seu discurs del 7 de marc de 1950,davant 1'Association des TravailleursScientifiques, titulat ((L'ethnographiedevant le colonialisme)). L'abando-nament de les tradicionals actitudsabstencionistes i l'actitud poltica-ment compromesa o, si ms no, in-tervencionista dels postmoderns, jahavia estat prefigurada per casoscom els de Jaulin entre els sara-txa-dians (La mort sara, 1967) o Condo-minas entre els moi-vietnamites(L'exotique est quotidienne, 1965).El cas d'aquest ltim resulta re-marcable. Profundament desencisatpel coneixement que va tenir de l'sque els boines verdes nord-ameri-cans feien del seu manual Nousavons mang la for& (1954), Condo-minas va fer de la seva Distinguishedlecture davant 1'American Anthropo-logical Association, el 29 de novembrede 1972 a Toronto, una enfervoridaexaltaci del treball de camp, en unmoment en que, com ell mateix re-coneixia, l'nica cosa que semblavafer consagrable un professional del'antropologia era l'elaboraci, acosta del que fos, d'alguna que altrateoria pretesament original. Aque-lles paraules seves, que tothom quitingui interes per la genesi del mo-viment postmodern hauria de co-nkixer (i que sota el ttol ((L'thiqueet le conforb) es pot trobar a L'espacesocial, 1980), van constituir tot untrencament amb la forma anterior

de fer i valorar les coses en antro-pologia, i potser van ser un dels ele-ments que va obrir pas als nous ai-res que acabaren per fer-se ambl'hege~noni'a n el si de la disciplinaals Estats Units.Els relats de viatges anglesos delsegle XIX tamb en serien un mag-nfic precedent. Pensem en obrescom l'ravel in West Africa, de MaryKingsley o en personatges com JohnLewis Burckhardt Journey through ofMount Sinai, Isabella L . BishopAmong the Tibetans, etc. Una tradicique culmina, tal com s sabut, en lescolossals figures de Richard Burtoni finalment de Lawrence d'Ar2bia.Aixb sense excloure versions deci-didament ficcionals d'aquest ta-rannh, com EI cor de les tenebres, deConrad, que s, sens dubte, una deles obres de capcalera dels post-moderns. Aquesta tonalitat, si msno d'una manera semivetllada, spresent a l'estirada antropologiabritanica, tal com ho demostrariauna lectura atenta &Els argonautesdel Pacqic occidental, perb tamb d'al-tres obres com We, the Tikopia (1936),de Richard Firth, de les primeressorprenents pagines de The Nuer(1940), d'Evans-Pritchard, o, mstard, de The Savage and the Innocent(1965), de Maybury-Lewis (1965)-un autor que hem pogut veure fapoc a televisi, com a conductor dela sPrie documental ccMilenium))-,sensc oblidar aquella preciosa obra,Return to Laughter (1954), que LauraBohannan va haver d'escriure sotael pseudbnim d'Eleonore Smith Bo-wen. Fins i tot podrem incloure enaquesta percepci els Estudios saha-rianos, de Caro Baroja (1950), re-centment reeditats.Fora de les tradicions francesa oanglesa, hi ha un ltim precedent a


10/18

anotar. Em refereixo a la histbriad'Helena Valero, la brasilera segres-tada pels ianomanos de la qual varecollir el testimoni, vivssim, elmetge italih Ettore Biocca a Ya-noama (1965). Recordeu que es vaacusar de plagi d'aquesta obra elShabono, de Florinda Donner (1982),un cas recurrentment esmentat so-bre els lmits frevols que separenl'etnografia pretesament cientficade la narraci novel.lesca.

Tenim altres expressions real-ment particulars d'aquest tipus deperspectives, provinents d'autors nohomologats com a postmoderns, se-gurament a causa del ccnord-ameri-canocentrisme)) del moviment. Calpensar en un llibre plantejat e n claud'humor com s The Innocent An-thropologist, de Nigel Barley, en quees trenca, d'una manera ja plena-ment oberta, aquesta resistknciadels antropblegs britanics a expli-citar uns certs daltabaixos ntims delrecercador de camp. L'obra mereixser remarcada encara que sigui pelfet que, insblitament per a una obrad'antropologia, ja ha conegut qua-tre edicions en espanyol. En aquestaes fa una caricatura entre tendra iatroc d'un antropbleg massa lcidper no desorientar-se absolutamententre els dobayo del Camerun. Lagran virtut de Barley s la d'utilitzarl'humor i l'autoparbdia per expres-sar amb frescor el que els seus con-temporaqis nord-americans post-moderns estaven fent d'una maneraforca afectada, amarats d'herme-nkutica ricoeuriana i lacanisme. Ams, el llibre de Barley ens posatamb en contacte amb un altre pre-cursor, del qual, en canvi, gairebno se'n parla a la literaturitzacipostmoderna de l'etnografia, quanli deu en realitat tantssim. Em re-

fereixo a la crbnica del seu imagi-nari viatge al pas dels huyhnhnms,de Jonathan Swift, al seu mai sufi-cientment alabat i del tot vigentViatges de Gulliver.

L'antropologia nord-americanatamb presenta un bon nombre deproves de fins a quin punt s real-ment nova la nova etnografia dels J. BaudrillardCapranzano, Rabinow i companyia.El gknere epistolar, al-lusiu a l'ex-periencia etnografica que tan sem-bla que els agrada, ja va ser conreatper la ccmoderna)) Mead -a la qualamb tanta duresa s'ha rebutjat desdel moviment postmodern-, a Letterfrom the Field (1977). Impossible,tamb, pretendre crear una antro-pologia amb inclinacions experi-mentals, desprs de la manera queGregory Bateson va observar i ela-borar les dades extretes entre els iat-mul de Nova Guinea, en aquella tanatpica i revolucionaria etnografiaque va ser Naven (1936).Tamb Ba-teson assaja la frmula dialbgica, talcom es pot veure a les conversesamb la seva filla, literariament pre-sentades com a metirlegs a diversesde les seves obres. Abans de tot aixb,sorpren la lucidesa d 'un ClydeKluckhohn que, l'any 1949, al seuMirror for Man, ja apuntava l'ana-logia -tan conreada desprs perl'etno-postmodernitat- entre perio-disme i etnografia.

Per ltim, la furiosa crtica delmetarelat cientfic que el postmo-dernisme en general i la postantro-pologia en concret estableixen tanvehementment, t pocs motius perpassar per una autentica innovaci.De fet, en la mateixa condici irre-nunciablement relativista de l'an-tropologia com a disciplina, ja es-t a v a i n s c r i t e l r e b u i g a l esgeneralitzacions. Grans discussions


11/18

tebriques, com les propiciades sobreel complex d'Edip freudia o la ideamarxista d'infrastructura, n o van feruna altra cosa que recordar que elraonament antropolbgic era difcil-ment compatible amb qualsevolgran teoria amb vocaci totalitza-dora o exclusivista. D'altra banda,l'estructuralisme sempre va funcio-nar com una mena de neopirro-nisme, elogi dels mestres de veritatde la Grkcia clhssica -per dir-hocom ho hagus fet Marcel De-tienne-, en que les concomitPnciescarregades de simpatia per aquestbudisme zen, del qual els postmo-derns tan enamorats es declaren,han estat constants. Costa, en aquestsentit, distingir el nihilisme cognitiudels radicals del moviment -Tyler,per exemple- d'aquell saber buitque Octavio Paz trobava en el pen-sament lvi-straussia. Perque, quks, en definitiva, l 'antropologiapostmoderna sin la manifestaciculminant' d'aquell ((art de dansarsobre l'abisme)) amb quk el poetamexica designava la practica de l'et-

nologii des dels pressupbsits de l'es-tructuralisme de Lvi-Strauss.

5. Del desencs al cinismeEn e%Deure de l'antropologia post-

moderna cal anotar, a ms de la sevams que relativa originalitat, unacerta tendkncia al narcisisme i unaimmodkstia bastant enutjosa, que tel reflex puntual en la petulanciad'alguns dels seus textos, carregatsd'extrnlimitacions retbriques fran-cament feixugues. A les produc-cions postmodernes en antropolo-gia podem llegir coses com ara:((Potser ha de prenyar l'etnbgraf elsseus textos amb la seva fhl.lica in-terpretaci vigoritzant...?)) (Capran-zano). O b: *L'etnografia postmo-derna pot ser una skrie de ditesparacthctiques juxtaposades)) (Ty-ler). No sn ms que un parell depetits exemples, dels quals els es-crits de Clifford Geertz oferirien unmostruari immens. La petulant pre-tensi de presentar la rivalitat entreClifford Geertz i Lvi-Strauss comuna rt:edici de la qual, sobre el pa-per, va enfrontar Peirce amb Saus-sure o William James amb fimileDurkheim, seria una altra bonamostra d'aquests fums que algunspersonatges del moviment postmo-dern tenen. El qualificatiu d'antro-pologia yuppie que alguns crtics lihan posat, malgrat fins i tot el com-promis poltic d'alguns dels seuspracticants, podria estar, en aquestsentit, prou justificat.A 1'Haver tenim, perb, tamb unbon grapat de coses profitoses. Pa-

radoxalment, el que de ms valuscal reconeixer dels nous corrents enantropologia s precisament el quetenen d'absolut, d'inkdit. Deixant debandd l'amoins que pugui resultar


12/18

el seu tarann l certament immodesti forca envanit, l'antropologia post-moderna s'ha aturat, i ens ha con-vidat a aturar-nos-hi -si ms nomomentlniament, per continuardesprs el nostre esforc per desper-tar-nos un mati, com volia Lvi-Strauss, esdevinguts cientfics dedebb-, per pensar en una cosa queja ens havia preocupat molt abans,potser des del moment mateix de laconstituci de la disciplina. Parlo deles sempre tan difcils correlacionsentre observaci i teoria, de les li-mitacions de tota interpretaci, dela sempre percebuda -encara queno sempre de manera reconeguda-sensaci d'impostura davant la mi-seria de la reducci, els paranys del'elecci i l'exclusi, la condemna aficcionar. Postmodern o no, no crecque hi hagi un sol antropbleg queno s'hagi preguntat alguna vegadaamb honestedat sobre les seves pos-sibilitats d'escapar, tal com anhela,del discurs, d'aplicar sobre les cosesuna mirada deslliurada del despo-tisme de la representaci.Al corrent postmodern en antro-pologia, cal reconkixer-li la seva ca-pacitat per posar e n primer terme dela discussi els problemes derivatsde les relacions entre circumsthnciapersonal i circumstlncia etnogrl-fica, en general, i, ms en particular,de les noves correlacions que entrenen joc en la interacci entre l'indi-gena i aquell que se li apropa ambintenci6 de coneixer-les, la majoriaderivades de la interpel.laci del pri-mer entorn a la visi que d'ell dnal'etnbgraf i la consciencia queaquest darrer t del seu engany.Em permetreu aqu oferir l'exem-ple del que jo mateix en seria pro-vei'dor, al meu paper de nadiu ques'ha de veure en el discurs que d'al-

Benjamin

tres fan d'ell per a altres. Va ser ai t ~ ~ ,e Paris, on vaig tenir el pri-vilegi de poder assistir a les classesde Julian Pitt-Rivers, que aquellsanys, 1985-1986, ersaven sobre elsritus taurins iberics. La veritat sque -i sense qestionar per res laimmensa estimaci personal i in-tel-lectua l que m'inspira aquestmestre- el que sentia explicar sobrenocions com gricia, honor, vergonya,etc., em produi'a la impressi, a mi,catala que ha conviscut entre me-ridionals tota la vida, que s'estavaparlant de l'india o de qualsevol al-tre territori absolutament llunyh iirrecognoscible. Aix doncs, el nouestat d'hnim antropolbgic, altamentsensibilitzat per les qestions asso-ciades al q u i parla)), ((de qui)) i ((enquins termes)) -deixem de banda((amb quin dretu-, ha propiciat dis-cussions tan interessants com lapromoguda sobre la coneguda mo-nografia de Pitt-Rivers sobre Gra-zalema, U n pueblo de la sierra (1954),en que han participat Serrn Pagn,Moreno, Velasco, Prigol i el nord-


13/18

america David D. Gilmore, o les sus-citades en el seminari que, sota lacoordinaci de Maria Ctedra, vareunir, l'agost de 1989 a Santander,antropblegs anglosaxons (Pitt-Ri-vers, Tax, Brandes, Fernndez) i del'Estat espanyol (Garcia Garcia, Fri-gol, Diaz Viana, Prat, Caro Baroja,Lpez Coira, Cardin, Luque Baena)per parlar dels enfrontaments i delsmalentesos entre les perspectivesinternes i externes arran d'un ma-teix objecte d'estudi cultural.Tal com diu James Clifford a la in-troducci a Writting of Culture al'et-nografia s, en darrera insthncia,una activitat situada dins l'ull del'huraci dels sistemes de poder quedefineixen el significat)). L'antro-pologia, efectivament, no s'inte-ressa tant pel comportament comper la veritat. Recercador de sentits,s a dir, de posades en escena delsignificat, ja sigui sota la forma d'es-tructura, de funci, de causa o deprocs, la tasca de l'etnbgraf es cor-responia en la recollida de les dadesde camp amb una altheia, per dir-ho com Heidegger ens proposa,guiada per una voluntat de desocul-taci, de reconeixement de la ma-nifestaci d'alguna cosa en un mo-m e n t p r i v i l e g i a t e n qui? e lpensament i la corporei'tat sn idi?n-tics i es confonen. Perb, mirada deprop, aquesta coincidencia s el re-sultat d'aplicar un motlle predefiniti contingent, que ha fet ((d'allb pen-sat))una ombra d'aquell que el pen-sava. I aixb en el millor dels casos.En el pitjor, la il.lusi de contacte esredueix a un pur solipsisme, i ja nohi ha dialeg, ni tan sols indgenesque interpel.len sin, com a molt,antropblegs ventrlocs. Tot saber -il'antropolbgic enfre ells- esdev unafer d'ccallb que pot o podria ser)) i

que s experimentable en termespurament abstracto-algebraics. Lapersecuci ontolbgica de la veritat,esdevinguda teoria del coneixe-ment, acaba inevitablement presen-tant-sc com un pur predicat meta-lbgic. La veritat aix entesa no potser una altra cosa que un error.En aquestes circ ums t~n cie s nquk tots els discursos de veritat apa-reixen com u n frau, en que tota cer-tesa resta redui'da a un simple des-p l e g a m e n t r e t b r i c , r e s u l t ainexorable una deslegitimaci sis-temhtica de tot metanivell que pre-tengul transcendir la provisionalitatde l'existkncia humana. Aquest s elprincipi abissal del pensament il'anim postmodern, la identificacide tota veritat en tant que falsedatconvinguda i autovalidada, la qualcosa en antropologia es tradueix enuna condemna a mort de qualsevolprincipi de cientificitat, nou assas-sinat nietzscheih d'una de les novesfigures de Du. L'etnbgraf postmo-dern descobreix que de la veritatdels exbtics no pot oferir-ne una al-tra cosa que un simple relat, brindatsense cap garantia, simulaci en quel'sser dels altres resta atrapat, comen una ratera, en allb que Geertzanomena un ((corn si...)). Evident-ment, aixb no t res de nou, i per-met de reconkixer en els seus perfilsel de noms propis ben coneguts:Nietzsche, el Weber que Parsons ig-nora, Heidegger, Foucault, etc. L'an-tropologia postmoderna, a causa dela seva insistencia a subratllar elssarcasmes de la professi i de la vo-lunta t per mostrar-se en tota la sevacapacitat de cinisme, pot ser entesacom una antropologia essencial-ment nihilista.Ho expliciti o no, s possible quequalsevol treballador sobre el ter-


14/18

reny hagi experimentat, a partir dela constataci de les extraordinirieslimitacions de la seva tasca en re-laci6 amb la construcci d'un co-neixement positiu, la inquietant in -tui'ci6 de quk tota obra -sense quela de l'antropbleg hagi de ser unaexcepci- s sempre un autoretrat.Per molt cientfic que se senti, permolt confiat que s'estigui en les pos-sibilitats nomottttiques de la disci-plina, sol ser ineleludible un puntque ens diu que hi ha alguna cosade reversible en tot el que diem delsa l t r e s . L 'e x t r em m s r a d i c a ld'aquesta sensaci, i alli on els es-tructuralistes van cercar aquella((quarta dimensi)) de I 'esperithum&, on el jo i els altres, el sub-jectiu i l'objectiu, poguessin dissol-dre la seva distancia per confondre'sen l'obedikncia als dispositius del'inconscient hum& universal, elspostmoderns han trobat solamentuna contradictbria xarxa de falsesrevelacions i malentesos, dels quals,per si aixb no fos prou, la narracietnografica no podia oferir una al-tra cosa que una pil-lida, insuficienti distorsionada reproducci.

Aixb implica que cal tenir encompte el que els nous corrents ensreclamen atendre amb insistttncia.Podem adoptar la resoluci de nocaure-hi, per6 s necessari prendreconscittncia del risc sofstic en queincorre en la seva labor l'etnbgraf,del qual no podem esperar que surtiindemne de l'obligaci que s'imposai que li imposem d'anar constant-ment el ms lluny possible. Un copcomplert aquest requisit autorefe-rencial que ens enfronta amb lanostra condici de mitjancers entresistemes culturals possiblementirreductibles al nostre, podem adop-tar dues vies. Una, la de continuar,

Barley

malgrat tot, amb el procs que con-dueix de I'etnografia a l'antropolo-gia, entesa ara com un tractamentsistkmic i comparatiu d'una tan pre-ciriament constatada realitat. L'al-tra, deturar decebuts la marxa, iconcloure que no hi ha cap a onanar, s a dir, que s del tot impos-sible transcendir la discutibilitatdels informes de camp, esdevingutssimples artificis retbrics inverifica-bles. No h i ha dubte que aquesta se-gona opci, per molt que no sigui lanostra, s del tot legtima i no im-pedeix en absolut que aquells quevulguin, tirin endavant la seva s-sifica tasca de fer de l'antropologiaun a disciplina que explica a base detraduir -i, fent-ho, caure en la traY-ci- codis culturals.


15/18

Tenen ra els que addueixen quel'antropologia postmoderna no suna altra cosa que una moda. Perb,quk s el que hi ha, dintre i fora del'antropologia, a la vida de la socie-tat en general, que no ho sigui? Alfinal, de tot aquest enrenou del'etno-postmodernisme restaran elsecos de l'esvalotament que ha pro-vocat la seva presencia entre elsgossos guardians d'algunes finquesepistemolbgiques, perb tamb al-gunes reflexions valuoses sobre pro-blemes derivats de la practica del'antropologia, que de segur quealeshores continuaran tan pendentsde resoldre com ara.

Al costat d'aixb, tamb hi que-daran algunes monografies etno-grafiques d'un estrany i tens lirisme,molt sovint, que hauran vingut acertificar la condici freqentmentdesestructurant pel seu executor dela tasca etnografica. En aquestesse'ns expliquen les impressions dequi, arribat a un terreny d'estudi do-nat, acaba essent vctima d'un ju-

rament del jo del qual la seva ex-travagant afecci ja n'era tot un pre-sagi. Aleshores, el shock culturalvindra a accentuar definitivamentel nus de ressentiments i de remor-diments que l'havia condui't fins aaquell punt i que el deixara, per l-tim, atrapat, potser per sempre ms,en un lloc indefinit i desolat en queja no li s donat saber si viu o sievoca. Els seus autors presentaranals ulls del lector futur una certasensibil itat comuna -deixem debanda si amanerada o no- que vaemplacar-los, en un moment donat,en un esforc fracassat per mantenir-se en equilibri, a etnografiar-se ellsmateixos alhora que etnografiavenels altres.

Per aixb no es pot condemnar,com alguns fan amb curiosa desfer-mesa, la forma fortament experi-mental que pren avui una part de ladisciplina antropolbgica, que re-clama el dret a aportar dades i re-flexions arran d'una condici, lad'etnbleg, que no crec que ning no


16/18

Napoleon Chagnon fenttreball de camp a mb elsY a n o m a m i

pensi seriosament que pugui quedaraix exhaurida. Tamb ens adver-teix aquest nou estil, en qualsevolcas, que l'antropologia, a ms d'unaciencia, un art o una disciplina delsaber, s, en certa manera, signed'anomalies en l'esperit de qui hadecidit dedicar la seva vida a prac-ticar-la. Evidentment, aquesta opi-ni no la compartiran aquelles per-sones -en conec ben poques, scert- que estan plenament dissua-dides que la vocaci d'antropbleg stan sensata com una altra qualse-vol.Bibliografia

En aquesta bibliografia procuro orien-tar el lector per u n seguiment del mo-viment, i tamb dels seus precedents au-toreclamats, dels paral.lelismes, de lesseves fonts tebriques ms importants ide les contribucions ms destacades deque ens ha provei't. No e m considero en-tre els que entenen la cultura catalanacom una cultura de peatge; perb, peruna qesti puram ent practica -relacio-nada amb l'accessibilitat de certs textosa les llibreries-, m'he permes esmenta rles edicions en espanyol d'algunes deles obres referides. En els casos en queaquesta dada es pugui considerar re-veladora d'una ce rta afinitat -que nod'adscripci, com se'ns h a fet creure-,s'hi h a anotat el nom del traductor o delprologuista.L'any de les edicions originals ja apa-reix anotada al cos del text. Aqu s'anotanoms la de la darrera edici.Precedents i paralalelsBALANDIBR,. Afrique ambigue. Paris:Plon, 1982. [trad. esp.: Africa ambigua.Buenos Aires: Sur, 19641.BARLBY,. The Innocent Anthropologist.Londres: British Museum, Pu., 1983.[trad. esp.: El antropdlogo inocente. Bar-celona: Anagrama, 1992; traducci iprbleg d'Alberto Cardin].BATBSON,. Naven. Stanford: StanfordUniversity Press, 1958. [trad. esp.: Na -ven, Gijn: Jcar, 1990; prbleg de JosebaZulaika].

BIOCCA,. Yanoama. Bari: Leonardo daVinci Editrice, 1965. [trad. esp.: Y a-noama, Barcelona: Ferma, 19671.BOWEN, .S. (pseudbnim de LAURA O-HANNAN ) Return to Laughter. Nova York:Harper & Row, 1954.BURTON,.F. Personal Narrative of a Pil-grimage to Al-Madinah & Meccah, NovaYork: Dover, 2 vol., 1962. [trad. esp.: M iperegrinacidn a Medina y la Meca. Barce-lona: Laertes, 1990, 2 vol.; traduccid'Alberto Cardin].CAROBAROJA,. Estudios saharianos. Gi-jn: Jcar, 1991.CASAGRANDE,. In the Company of Man.Nova York: Harper & Row, ed. 1960.CLIFFORD,. ((On Ethnographic Surrea-lism*, Comparative Studies in Society andHistory, XXIIIl4, phg. 539-564, 1980.-Person and Myth: Maurice Leen hardt inthe Melanesian World. BerkeleyILos An-geles: University of Berkeley Press,1982.-s on Ethnograp hic Self-Flashioning:Conrad and Malinowki)),Representations,2, phg. 118-146, 1983.CONDOMINAS,. NOUS vons m ang la for&de la Pierre-Gnie GBo. Paris: Mercure,1974.-L'Exotique est quoti dien. Paris: Plon,1977. [trad. esp.: Lo exdtico es cotidiano.Gijn: Jcar, 1991; traducci i prbleg deManuel Delgado].-Lfespace social. Paris: Flammarion, 1980.CONRAD,. El cor de les tenebres. Barce-lona: Edicions 62, 1985.EVANS-PRITCHARD,.E. The Nuer. Oxford:Clarendon Press, 1940. [trad. esp.: Losnuer. Barcelona: Anagrama, 19921.GRIAULE, . Dieu d'eau. Entretiens avecOgotemmli, Paris: Faryard, 1966. [trad.esp.: Dios de agua. Barcelona: Alta Pulla,19871.JAULIN,. La mort sara. Paris: Plon 1967.[trad. esp.: La muerte en 10s sara. Barce-lona: Mitre, 19851.KLUCKHOHN,. Mirror for Man: The Re-lation of Anthropology to Modern Life. NovaYork: McGraw-Hill, 1949. [trad. esp.:~ntropologia .Mexic: FCE, 19811.LAWRBNCB,.E. The Seven Pillars of Wis-dom. Nova York: Doubleday, 1936. [trad.esp.: Los siete pilares de la sabiduria. Gi-jn: Jcar, 1986, 2 vol.; traduft per Al-berto Cardin].LBIRIS,M. Afrique fantBrne. Paris: Galli-mard, 1988.-((L'ethnologie devant le colonialisme^),a Cinq tudes d'ethnologie. Paris: Galli-mard, 1988.


17/18

LI~VI-STRAUSS,. Tristos trhpics. Barce-lona: Anagrama, 1992.MALINOWSKI,. ((On the Method ofPieldwork*, in Coral Gardens and theirMugic. Londres: George Allen & Urwin,1939. vol. I. [trad. esp: Los jardines del Co-ral y su mugia. Barcelona: Labor, 1977;tamb, sota el ttol c(Confesiones de ig-norancia y fracasos, a J.R. LLOBERA,d.,La antropologia como ciencia. Barcelona:Anagrama, 1975, phg. 85-97].-A Diary in the Strict Sense of the Term.Londres: Routledge & Kegan Paul, 1967.[trad. esp.: Diario de campo en Melanesia.Gijn: Jcar, 1991; prbleg d'AlbertoCardin].-Els argonautes del Pacqic Occidental. Bar-celona: Edicions 621La Caixa, 1986.MALLART,1. Sc fill dels evuzok. Barce-lona: La Campana, 1992.MAYBURY-LEWIS,. The Savage and theInnocent. Cleveland: World PublishingCo., 1965.MIDDLETON,. The Study of the Lugbara.Nova York: Holt, Rinehart & Winston,1970. [trad. esp.: Los lugbara de Uganda,Barcelona: Bellaterra, 19891.SEGALEN,. Les immemoriaux. Paris: Plon,1982.STOCKING,.W. aLibros no escritos,cambios de rumbo no marcados: notaspara una antihistoria de la antropolo-gia)), Revista de Occidente, 137 (octubre),pag. 101-131, 1992.STOCKING,.W. Observers observed. His-tory of Anthropology I. Madison: Univer-sity of Wisconsin Press, 1983.SWIFT, . 1981. Viatges de Gulliver. Bar-celona: Edicions 621Diputaci de Bar-celona, 1981.

Alguns referentsextraantropologicsDERRIDA,. L'criture et la diffrence. Pa-ris: Seuil, 1967. [trad. esp.: La escritura yla diferencia. Barcelona: Anthropos,19911.POSTER,. et al. The Anti-Aesthetic: Essayson Posmodern Culture. Nova York: BayPress, 1985. [trad. esp.: La posmodemidad.Barcelona: Kairs, 19861.FOUCAULT,. L'ordre del discurs i altresescrits. Barcelona: Laia, 1982.HABERMAS,. Coneixement i interk. Bar-celona: Edicions 621La Caixa, 1987.HEIDEGGBR,. Des de l'experilncia del pen-sament. Barcelona: Edicions 62, 1986.

JAMESON,. Postmodernism or the CulturalLogic of Late Capitalism. Oxford: New LeftReview, 1984. [trad. esp.: El posmoder-nismo o la ldgica cultural del capitalismoavanzado. Paris, Barcelona, 19911.LYOTARD,.-F. La Condition posmoderne.Paris: Ed. de Minuit, 1979. [trad. esp.: Lacondicidn posmoderna. Madrid: Ctedra,19851.NIETZSCHE,. La genealogia de la moral.Barcelona: Laia, 1983.RICOEUR, . La mtaphore vive. Paris:Seuil, 1975. [trad. esp.: La metfora viva.Madrid: Europa, 19801.RORTY,. Philosophy and the Mirror of Na-ture. Princenton: Princenton UniversityPress, 1979. [trad. esp.: La filosofia y elespejo de la naturaleza. Madrid: Ctedra,19881.VATTIMO,. La fin e della modemith. Milh:Garzanti, 1985. [trad. esp.: El fin de lamodernidad. Barcelona: Gedisa, 19871.

TeoriaAGAR,M.H. he Professional Stranger: AnZnformrtl Introduction to Ethnography. Or-lando: Academic Press, 1980.BUENO, . Nosotros y ellos. Oviedo: Pen-talfa, 1990.CARD~N,. Tientos etnoldgicos. Gijn: J-car, 1988.-1990. Lo prdximo y 10 ajeno. Barcelona:Icaria, 1990.CATEDKA, . LO S espaiioles vistos por 10santropo"1ogos.Madrid: Jdcar, 199 1.CLIFFORD,. ((El antroplogo en su pro-pia sociedadn, Ethnica, 5, phg. 127-134,1973.CLIFFORD,.; MARCUS,. comps., Writ-ting Culture. The Poetics and Politics of Eth-nography. Berkeley: University of Cali-fornia Press, 1986. [trad. esp.: Retdricasde la antropologia. Gijn: Jcar, 1991,amb prbleg de Luis Diaz Viana].PREEMAN,. Margared Mead and Samoa:The Making and Unmaking of un Anthro-pological Myth. Cambridge: Harvard Uni-versity Press, 1983. Mass., 1983.GERTZ, . The Interpretation of Cultures.Nova York: Basic Books, 1973. [trad.esp.: I a interpretacidn de las culturas. Me-xic: Gedisa, 19871.-sAnti anti-relativism)), American An-thropologist, 86, phg. 263-278, 1984.-((El reconocimiento de la antropolo-g i a ~ , uademos del Norte, 35 (gener-fe-brer de 1986); traducci d'Alberto Car-din.


18/18

-((Baja la mosquitera)), Revista de Occi-dente, 105 (febrer de 1990),phg. 132-141.-Wo rk and Lives: Th e Anthropogis t ad Au t -hor. Stanford: Stanford University Press,1988 [El antropdlogo como autor. Barce-lona: Paids, 1989; traducci d'AlbertoCardin].HAMMBRSLBY,. W hat ' s wrong wh i t E th -nography?. LondreslNova York: Rout-ledge, 1992.HARRIS, . ((Historia y significado de ladistinci6n emicleticn, Luego ..., 2, phg. 1-17, i 3, phg. 1-24, 1986.HEUSCH,. de ((La Nouvelle Ethnograp-hiev, Le Magazin Littraire, 223 (octubrede 1985), phg. 50-51.KIMBALL,.; WATSON,. Crossing C ulturalBoudaries: T he anthropological Experience.San Francisco: Chandler Pu. Co., 1972.LLOBERA,.R. La identidad de la antropo-logia. Barcelona: Anagrama, 1991.MARCUS,.; FISHER, .M.J. Anthropologyas Cultural Cri t ique: A n Experimental Mo-me nt in the Hu ma n Sciences. Chicago: Uni-versity of Chicago Press, 1986.PRATT,M.R. Toward a Speech Act Theoryof Literary Discourse. Bloomington: In-diana University Press.RABINOW,. Michel Foucault: Ms all delestructuralismo y la hermenutica. Mkxic:UNAM.RABINOW,.; SULLIVAN,. Interpretive So-cial Science. Berkeley: University of Ca-lifornia Press, 1979.RBYNOSO,. El surgimiento de la antro-pologia posmoderna. Mexic: Gedisa, 1991(am b articles d e Clifford Geertz, Shwe-der, Agar, Clifford, Marcus i Cushman,Strathern, Tedlock i Tyler).SAID, . Orientalism. Nova York: RandomHouse, 1979. [Orientalisme. Madrid: Li-bertarias, 19881.SHWEDER,.A.; LBVINB,. Culture Theory.Essays on Mind, Self and Emotion. Cam-bridge: Cambridge University Press,1984.SONTAG,. ((El antroplogo como h -roc)), a VVAA, Contra la interpretacidn.Barcelona: Seix Barral, 1969.SPBRBBR,. Le savoir des antropologues.Paris: Hermann, 1982.TYLB R, .A. The Unspeakable: Discourse,Dialogue and Rhetoric in the Post modernWorld. Madison: University of Wiscon-sin Press, 1987.ULIN,R.C. Understanding Cultures: Pers-pectives i n Anthropolo gy an d Social Theory.University of Texas Press, Austin, 1984.[trad. esp.: Antropologia y teoria social.

VBLASCO,. ((El rabajo de cam po en an-tropologia~,Revista de Arqueologia, 18,phg. 48-55, 1980.WHITBHBAD,.L.; CONAWAY,.E. Se&Sex, and Gender in Cross-Cultural Field-work . Chicago: University of Illinois,1986.WUTHNOW,.; HUNTER,.D.; BERGESEN,A.; KURZWEIL,. Cultural Analysis. Lon-dres: Routledge & Kegan Paul, 1984.[trad. esp.: Anlisis cultural. Barcelona:Paids.

Algunes monografiesetnografiques ,CATEDRA,. La mu erte y otros mundos. Gi-jn: Jcar, 1988.-1989. La vida y el mu nd o de 10s vaqueirosde alzada. Madrid: CISlSiglo XXI, 1989.CRAPANZANO,. Th e Fifth World of FosterBennet: Portrant of a Navaho. Nova York:Viking Press, 1972.-Tu ham i: Portrait of a Moroccan. Chicago:University of Chicago Press, 1980.-Wait ing: The W hites of South Africa.Nova York: Random House, 1985.DWYBR,. Moroccanm Dialogues: Anthro-pology in Question. Baltimore: Jo hn Hop-kins University, 1982.FAVRET-SAADA,. Les mots, la mort, lessorts. Paris: Gallimard, 1977.RABINOW,. Symbolic Domination: Cultu-ra1,Form and Historical Ch ang e in Morocco.Chicago: University of Chicago Press,1975.-Reflexions on Fieldwork in Morocco. Ber-keley: University California Press, 1977.[trad. esp.: Reflexiones sobre u n trabajo decampo en Marruecos. Gijn: Jcar, 1992;prbleg de Maria Ctedra].ROSALDO,. Knowledge and Passion: Zlon-got Notions of Self and Social Life. NovaYork: Cambridge University Press, 1980.- 1 l o n g o t ~ e a d h u n t i n g1883-1974. Stan-ford: Stanford University Press, 1980.TAUSSIG, .T. The Devil an d C ommodityFetishism in. South America. Chapel Hill:University North Carolina Press, 1980.TYLER,.A. The Said and th e Unsaid. Mind,Meaning and Culture. Nova York: Aca-demic Press, 1978.

delgado, m. - antropologia i nihilisme [1993]

Documents