Democràcia, drets humans i persecució dels crims contra la

humanitatMarició Janué

IUHJVVInstitut Universitari d'HistoriaJaume Vicens Vives

CURS D'ESTIU 2013: La democràcia com a garantia de la dignitat humana

Democràcia, drets humans i persecució dels crims contra la humanitat

1. Del dret internacional humanitari ala criminalització de la guerra

2. El dret internacional dels drets humans i la protecció de les minories

3. Els crims de genocidi i de lesa la humanitat i la seva penalització internacional

4. De la penalització a la justícia transicional i la memorialització

Democràcia, drets humans i persecució dels crims contra la humanitat

1. Del dret internacional humanitari ala criminalització de la guerra

El dret internacional humanitari com a part del dret internacional

El Comitè Internacional de la Creu Roja, guardià del dret internacional humanitari des del darrer terç del segle XIX

https://commons.wikimedia.org/w/index.php?title=File:Geneva_Conventions_1864-1949.svg&page=1

Les Convencions de Ginebra (1864-1949), base del dret internacional humanitari

La Primera Conferència de l’Haia (1899), d’on sorgí el Tribunal Permanent d’Arbitratge (1901) per a la solució pacífica de conflictes internacionals

El Palau de la Pau a l’Haia, actual seu del Tribunal Internacional de Justícia i, des de 1913, dels seus predecessors

El Pacte de la Societat de Nacions (1919) manifestava el propòsit d’assolir la pau i la seguretat internacionalsPACTE DE LA SOCIETAT DE NACIONS

ArtIcle 111. –– Es declara expressament que tota guerra o amenaça de guerra, afecti

directament o no a un dels membres de la societat, interessa al conjunt de la societat i que aquesta cal que adopti les mesures adequades per salvaguardar eficaçment la pau de les nacions. En tal cas el secretari general convoca immediatament al consell, a sol.licitud de qualsevol membre de la societat.

2. –– Es declara, així mateix, que tot membre de la societat te dret, a títol amistós, a cridar l’atenció de l’assemblea o del consell sobre qualsevol circumstància de naturalesa que pogués afectar les relacions internacionals i que amenaça destorbar en endavant la pau o la bona intel.ligència entre les nacions de les quals depèn la pau.

La signatura a París del Pacte Briand-Kellogg (1928), que il.legalitzà la guerra d’agressió

http://www.britannica.com/EBchecked/topic/314413/Kellogg-Briand-Pact

Els crims tipificats a l’Estatut del Tribunal Militar de Nuremberg (1945)

2. El dret internacional dels drets humans i la protecció de les minories

Democràcia, drets humans i persecució dels crims contra la humanitat

La “Declaració dels Drets de l’ Home i del Ciutadà”, entesos com a drets civils i polítics, aprovada per l’Assemblea Nacional francesa (1789)

El Pacte de la Societat de Nacions (1919), precedent d’expressió del propòsit de preservar internacionalment uns drets humans

La Societat de Nacions (1920) va adoptar la protecció de les minories com a tasca seva prioritària en tant que condicionant del manteniment de la pau

Minorities report of the League of Nations, 1929 [UNe11/12] © The British Library Board

Eleanor Roosevelt, Presidenta de la Comissió de Drets Humans de l’ONU

La Declaració Universal de Drets de l’Home (1948), que ha inspirat els esforços per promoure i protegir els drets i llibertats fonamentals

El rebuig a l’apartheid per part dels nous Estats admesos a l’ONU des de finals dels anys 1950 va impulsar el desenvolupament de nous mecanismes jurídics per fer acomplir els drets humans, el conjunt dels quals integra la Carta Internacional de Drets Humans

A news release from the human rights group Helsinki Watch, giving details of the February, 1989 trials of Havel and other activists on charges connected to the Jan Palach anniversary demonstrations of January 16. Source: Helsinki Watch. Human Rights Watch Archives, Columbia University. (Entry ID: 001006)

L’explosió de les organitzacions no governamentals de defensa i protecció dels drets humans en la dècada de 1970: Amnistia Internacional (1961), Helsinki Watch Groups (després de 1975), Madres de la Plaza de Mayo (1977), Human Rights Watch (1978)

3. Els crims de genocidi i de lesa la humanitat i la seva penalització internacional

Democràcia, drets humans i persecució dels crims contra la humanitat

PART VII. PENALTIES. ARTICLE 227. The Allied and Associated Powers publicly arraign William II of Hohenzollern, formerly German Emperor, for a supreme offence against international morality and the sanctity of treaties. A special tribunal will be constituted to try the accused, thereby assuring him the guarantees essential to the right of defence. It will be composed of five judges, one appointed by each of the following Powers: namely, the United States of America, Great Britain, France, Italy and Japan. In its decision the tribunal will be guided by the highest motives of international policy, with a view to vindicating the solemn obligations of international undertakings and the validity of international morality. It will be its duty to fix the punishment which it considers should be imposed. The Allied and Associated Powers will address a request to the Government of the Netherlands for the surrender to them of the ex-Emperor in order that he may be put on trial.

ARTICLE 228. The German Government recognises the right of the Allied and Associated Powers to bring before military tribunals persons accused of having committed acts in violation of the laws and customs of war. Such persons shall, if found guilty, be sentenced to punishments laid down by law. This provision will apply notwithstanding any proceedings or prosecution before a tribunal in Germany or in the territory of her allies. The German Government shall hand over to the Allied and Associated Powers, or to such one of them as shall so request, all persons accused of having committed an act in violation of the laws and customs of war, who are specified either by name or by the rank, office or employment which they held under the German authorities.

ARTICLE 229. Persons guilty of criminal acts against the nationals of one of the Allied and Associated Powers will be brought before the military tribunals of that Power. Persons guilty of criminal acts against the nationals of more than one of the Allied and Associated Powers will be brought before military tribunals composed of members of the military tribunals of the Powers concerned. In every case the accused will be entitled to name his own counsel.

El Tractat de Versalles (1919), antecedent frustrat de l’establiment de responsabilitat penal internacional individual por la comissió de crims internacionals

Les atrocitats contra els armenis (1915) van ser descrites a la Conferència de Pau de París (1919) como una de las ofenses que violaven “las lleis i costums de guerra i les lleis d’humanitat”

La deportació dels armenis de Kharpert (Elazig) a l’ Imperi Otomà durant la Primera Guerra Mundial.

L’Estatut del Tribunal Militar de Nuremberg (1945) va destruir el principi d’ exoneració de responsabilitat penal por “obediència deguda”

Antics líders de la Dictadura Nazi en els judicis de Nuremberg (1945-1946)

Principis de Dret Internacional reconeguts per l’Estatut i per les sentències del Tribunal de Nuremberg

31-12-1950 TractatPres del Projecte de Codi de Delictes contra la Pau i la seguretat de la Humanitat - Compendi d’instruments internacionals pertinents, ONU, A/CN.4/368,13 abril de 1983       (Aprovats por la Comissió de Dret Internacional el 1950 i presentats a l’Assemblea General)  Principi IQualsevol persona que cometi actes que constitueixin un crim sota les lleis internacionals serà responsable i per tant subjecte a càstig. Principi IIEl fet que les lleis internes no imposin càstig per un acte que constitueixi un crim sota les lleis internacionals no eximeix a la persona que va cometre l'acte de la seva responsabilitat sota les lleis internacionals. Principi IIIEl fet que una persona que ha comès un acte que constitueix un crim sota les lleis internacionals sigui Cap de l'Estat o un oficial responsable del Govern no li eximeix de la responsabilitat sota les lleis internacionals. Principi IVEl fet que una persona actuï sota les ordres del seu Govern o d'un superior no l’eximeix de la responsabilitat sota les lleis internacionals, sempre que es demostri que tenia possibilitat d'actuar d'una altra forma. Principi VQualsevol persona acusada d'un crim sota les lleis internacionals té el dret d'un judici just davant la llei. Principi VlEls crims que s'enumeren a partir d'aquí són castigables com crims sota les lleis internacionals:

(a)/a) Guerra d'agressió: (i) La planificació, preparació, iniciació o començament d'una guerra d'agressió, o una guerra que violi els tractats

internacionals, acords o promeses;(ii) La participació en un pla comú o conspiració per al compliment de qualsevol dels actes esmentats en (i).

(b) Crims de Guerra:Les violacions de les lleis o costums de la guerra que inclouen, però no estan limitades a, assassinat, tracte inhumà o deportació com

esclaus o per a qualsevol altre propòsit de la població civil d'un territori ocupat, assassinat o tracte inhumà a presoners de guerra, a persones sobre el mar, assassinat d'ostatges, pillaje de la propietat pública o privada, destrucció injustificada de ciutats, pobles o viles, o la devastación no justificada per la necessitat militar.

(c) Crims contra la humanitat :Assassinat, extermini, esclavitud, deportació i qualsevol altre acte inhumà contra la població civil, o persecució per motius religiosos,

racials o polítics, quan dits actes o persecucions es fan en connexió amb qualsevol crim contra la pau o en qualsevol crim de guerra.

Principi VIILa complicitat en la comissió d'un crim contra la pau, un crim de guerra o un crim contra la humanitat tal com van ser exposats en els Principis VI, és un crim sota les lleis internacionals.

Els Principis de Nuremberg (1950), resultat dels Judicis de Nuremberg (1945-1946)

La Convenció per la Prevenció i la Sanció del delicte de Genocidi (1948): el grup nacional, ètnic, racial o religiós com a tal com a víctima; la intenció de destruir al grup com a element constitutiu; els actes vinculats a la destrucció física com a crim

La Comunitat Internacional va incomplir durant cinquanta anys la seva obligació de crear una Cort Penal Internacional

Palau de la Pau a l’Haia seu de la Cort Criminal Internacional permanent

El Tribunal Penal Internacional permanent, establert després de la fi de la Guerra Freda per l’Estatut de Roma (1998) i constituït en el 2002

Països que reconeixen el TPI, en taronja els Estats que han signat el tractat però encara no l'han ratificat.

La instal·lació de tribunals penals internacionals ad hoc per als crims a l’antiga Iugoslàvia (1993) i a Ruanda (1994) va precedir la constitució del TPI permanent

1 October 1996. Ovcara, Croatia: The International Criminal Tribunal for the Former Yugoslavia called on the United Nations operation in Eastern Slavonia for assistance in exhuming a mass grave, where approximately 200 civilians were buried after having been massacred in 1994. http://untreaty.un.org/cod/avl/ha/icty/photo07.html

Els crims competència de la Cort Penal Internacional

Els crims de lesa humanitat al·ludeixen als que, per la seva aberrant naturalesa ofenen, agravien, injurien a la humanitat en el seu conjunt Crim contra la humanitat

Característiques d'aquests delictes:

Subjecte actiu: els crims poden ser realitzats per funcionaris estatals (amb independència de la seva jerarquia o càrrec) i la jurisprudència discuteix en tot el món si poden també cometre'ls els particulars, amb o sense l'aquiescència de l'Estat (per exemple, organitzacions guerrilleres o paramilitars). Subjecte passiu: ha de tractar-se d'un atac contra la població civil Acció típica: No només es refereix a atacs militars: pot produir-se tant en temps de guerra com en temps de pau. L'atac ha de ser generalitzat o sistemàtic, pel que els actes aïllats o comesos a l'atzar no poden ser considerats inclosos en aquesta tipificació.

Tipus de delictes•Assassinat: homicidi intencionat. •Extermini: imposició intencional de condicions de vida, entre unes altres la privació de l'accés a aliments o medicines, encaminades a causar la destrucció de part d'una població. •Esclavitud: exercici de drets de propietat sobre una persona, inclòs el tràfic de persones, en particular de dones i nens; •Deportació o trasllat forçós de població: expulsió de persones de la zona on estan presents legítimament sense motius autoritzats pel dret internacional, entenent-se que la deportació suposa creuar fronteres nacionals i que el trasllat forçós, no. •Empresonament o una altra privació greu de la llibertat física en violació de normes fonamentals de dret internacional. •Tortura: dolor o sofriments greus, físics o mentals, causats intencionadament a una persona que l'acusat tenia sota el seu custodia o control. •Violació, esclavitud sexual, prostitució forçada, embaràs forçat, esterilitzación forçada o altres abusos sexuals de gravetat comparable: la violació i altres abusos sexuals poden constituir també altres crims de la competència de la Cort, com tortura mentre que crim de lesa humanitat o crim de guerra. •Persecució d'un grup o colectivitat amb identitat pròpia per motius polítics, racials, nacionals, ètnics, culturals, religiosos o de gènere o per altres motius universalmente reconeguts com inacceptables conformement al dret internacional, en connexió amb qualsevol crim comprès en l'Estatut. Per persecució s'entén la privación intencionada i greu de drets fonamentals en violació del dret internacional en raó de la identitat d'un grup o colectividad. Es castiga en relació amb un altre acte que constitueixi un crim de lesa humanitat, un crim de guerra o un genocidi. •Desaparició forçada de persones: detenció o segrest de persones per un Estat o una organització política, o amb la seva autorització, consentiment o aquiescencia, juntament amb la negativa a reconèixer la privación de llibertat o a proporcionar informació sobre la sort que han corregut els «desapareguts» amb la intenció de privar-los de la protecció de la llei durant un llarg període. •Crim d'apartheid : actes inhumans comesos en el context d'un règim institucionalitzat d'opresión i dominación sistemàtiques d'un grup racial per un altre amb la intenció de mantenir aquest règim. •Altres actes inhumans de caràcter similar que causin intencionadamente grans sofriments o atemptin contra la integritat física o la salut mental o física: actes inhumans de gravetat similar a altres crims contra la humanitat.

El principi de jurisdicció universal per als majors crims internacionals, tendència en auge avui dia, es va plantejar a propòsit del judici al criminal nazi Adolf Eichmann a Jerusalem (1961)

4. De la penalització a la justícia transicional i la memorialització

Democràcia, drets humans i persecució dels crims contra la humanitat

A Espanya, la Llei d’amnistia de 1977 es transformà en un instrument per no demanar responsabilitats als qui durant la Guerra Civil i la Dictadura havien perpetrat crims contra la humanitat.

Exhumació per part de la Asociación para la Recuparación de la Memoria Histórica (ARMH), creada l’any 2000, d’una fossa de represaliats de la Guerra Civil l’any 2008. Font: Archivo fotográfico Foro Cultural Provincia de El Bierzo (FCPB)

No va ser fins a finals dels anys 1990, que a Espanya es despertà el debat públic sobre la justícia transicional i reparadora i les polítiques de memòria de les víctimes de la repressió i la violència

Fragment de la Ley de la Memoria Histórica aprovada a les Corts espanyoles l’any 2007

Emblema del Memorial democràtic, creat pel govern de la Generalitat l’any 2008