des$ shame, shame, shame · 2013-05-05 · des$ des$de$ fa$dues$dècades,$el$ reconeixement$ha$...
TRANSCRIPT
Des
Des de fa dues dècades, el reconeixement ha pres un lloc central en la sociologia actual. L’impuls es deu al llibre d’Axel Honneth La lluita pel reconeixement, un text difícil, farcit de referències a la història de la filosofia, amb el qual vol imprimir un “gir recognoscitiu” a l’obra del seu mestre Jürgen Habermas.
Jürgen Habermas va publicar a principis del anys 80 la seua obra més important: Teoria de l’Acció Comunicativa. Amb aquesta obra, que pot considerar-‐‑se una de les més representatives de la filosofia i la teoria social del darrer quart del segle XX, Habermas intentava solucionar un problema teòric que es remuntava a tres dècades abans, quan els seus mestres, Max Horkheimer i Theodor W. Adorno, havien arribat a una conclusió sumament pesimista. L’experiència d’AuschwiS mostra que la raó humana no té cap contrapés moral en ella mateixa. És una raó instrumental, que es mou per finalitats, sense consideracions d’altre tipus. En la pròpia lògica objectivadora de la raó està el nucli de la funció cosificadora que s’acompleix en les relacions socials. Els
19
E05 Shame, Shame, ShameVergonya, vergonya, vergonya
Primera emissió: 9 de maig de 2010
El reconeixement
Davis McAlary reuneix “L’equip McAlary” un grup de músics que toque (quasi debades) en la seua “llegendària epístola de quatre cancons contra tot allò que és immoral i corrupte en el govern de Nova Orleans”.
camps de concentració no han estat un accident de la història, sinó una mostra del que és la raó humana quan li cau la màscara. Ja ho sabíem des de Homer, que ens havia descrit a l’astut d’Ulisses com un ésser, en definitiva, sense pietat, capaç de sacrificar la
seua tripulació per tornar a Ítaca amb la seua dona. Altrament dit: el vell somni de la Il·∙lustració, l’emancipació social mitjançant la raó i els seus ideals de llibertat, igualtat i fraternitat, s’ha esvaït, o millor, ha produït el seu contrari. La dialèctica de la Il·∙lustració porta a la barbàrie.
Habermas s’oposa al diagnòstic de Horkheimer i Adorno amb una sofisticada teoria sobre el llenguatge. Certament, la raó és capaç de desenvolupar una acció instrumental, però també una acció comunicativa. Quan els membres d’una comunitat lingüística debaten sobre què és bell, bo o vertader, erigeixen pretensions de validesa sobre els seus arguments. Aquestes pretensions tenen implícites dues coses: d’una banda, les persones que debaten accepten unes regles implícites (ell diu, a priori). Per exemple, no usar la força contra l’altre (el vell argument “ad baculum”), acceptar la raó més universal, la que s’aplica a més casos, tindre tota la informació possible, etc. D’altra banda, posar-‐‑se a debatre implica un cert “horiSó d’enteniment”, és a dir, l’idea de què podem arribar a un acord, a una “situació ideal de parla”.
Capítol 05! Comentaris
20
Habermas pensa que aquestes condicions a priori de la comunicació proporcionen criteris amb els quals jutjar una determinada societat. Altrament dit, que podem elaborar una teoria crítica de la societat, sense recaure en el pesimisme determinat per l’emergència històrica de la barbàrie dels camps de concentració.
Honneth està molt influït per la Teoria de l’Acció Comunicativa de Habermas, però també per les anàlisis de Foucault i Bourdieu. Aquests autors han investigat les relacions socials de poder, i com aquestes “penetren” la nostra propia conciència. Allò que Foucault anomena tecnologies de la subjectivitat i Bourdieu violència simbòlica o habitus, no són més que aproximacions a la impossibilitat de què els individus puguen expressar-‐‑se de manera irrestricta en l’espai comunicatiu. La dominació fixa les regles de la comunicació i transforma la competència dels individus per ser emissors o receptors qualificats. Si l’espai social públic està travessat per les relacions de poder, on queda l’ideal de l’horiSó d’enteniment?
Honneth dóna, per dir-‐‑ho així, un pas enrere. La persona que està dominada (menyspreada, cosificada, invisibiliSada) i que no pot expressar això mateix en l’espai públic (perquè les regles del domini li lleven la possibilitat) percep en ella mateixa un “buit psicològic”, una mena de reacció primària interna, per la qual pugna per no ser
Comentaris! Capítol 05!
21
menyspreada (aquest és el sentit del títol: lluita pel reconeixement). Naturalment, aquesta queixa no verbal és percebuda pels altres perquè, com ja afirmava Adorno, el sofriment és un llenguatge.
Es tracta, per tant, de classificar les formes de reconeixement (per a Honneth, amor, dret i solidaritat) i les respectives formes de menyspreu (violació, exclusió, indignidad). S’obri així una línia de recerca a propòsit de la sociologia del menyspreu, val a dir, l’estudi dels dispositius socials pels quals els éssers humans ignorem les pretensions de reconeixement dels altres, altrament dit, silenciem el seu llenguatge interior del sofriment.
Hi ha qüestions obertes encara en la teoria del reconeixement. Per exemple, com distingir pretensions autèntiques de reconeixement d’unes altres clarament ideològiques? És possible subsumir les velles reivindicacions (per exemple, la redistribució de les riqueses) en la nova lluita pel reconeixement?
Capítol 05! Comentaris
22
En sentit estricte, hauríem de parlar d’ocupació. Cal distingir dos conceptes. L’activitat física en general i la relació d’una activitat en un procés productiu. Així, podem parlar de treball i d’ocupació. Com deia una vella consigna feminista: “Volem ocupació, perquè treball ens sobra”.
En parlar de l’ocupació en la nostra societat hem d’esmentar el fenòmen de l’erosió de la norma d’ocupació. S’anomena norma d’ocupació al mode d’ocupació normal, val a dir, estadísticament més freqüent, que al temps serveix de norma jurídica, val a dir, inspira el dret laboral, és el model que inspira les normes i l’actuació dels tribunals laborals. La norma d’ocupació ha estat durant temps el treball amb un contracte indefinit, a temps complet, que estava emparat per un conveni col·∙lectiu.
El que esdevé actualment és una erosió de la norma d’ocupació, fonamentalment per:
a) Un augment de la precarietat. Precarietat és sinònim d’inseguretat. Són formes 23
E06 Shallow Water, Oh MamaTraga aigua, oh Mama
Primera emissió: 16 de maig de 2010
El treballDesprés d’una nit de treball, D e s a u t e l r e u n e i x e l s s e u s treballadors i es mostra incapaç de demanar-‐‑los que sacrifiquen el seu sou durant un temps. En lloc d’això, tanca el restaurant indefinidament
precàries de contractació els contractes a temps parcial (molts d’ells involuntaris) i els contractes no indefinits, val a dir, de durada temporal. També incrementa la precarietat l’enfebliment de l’abast dels convenis col·∙lectius.
b) Un augment de la informalitat. Hi ha moltes persones que es guanyen la vida fora de relacions laborals formals. És a dir, estan ocupades, fan una activitat remunerada, però no estan emparades per la legislació laboral.
c) Un augment de la inactivitat i la desocupació. L’accés al mercat de treball (activitat) és, per a moltes persones, una condició d’autonomia. Per això, els països socialment més avançats presenten taxes d’activitat majors, sobretot en el cas de les dones. La gent que accedeix al mercat de treball, val a dir que té voluntat de treballar, pot estar contractada o desocupada. Per la crisi ha crescut la desocupació i la desocupació de llarga durada.
Les dades del mercat laboral espanyol, corresponents al tercer trimestre de 2012 són les següents:
Total Actius Ocupats DesocupatsDesocupats-1 InactiusTOTAL 38420,3 23098,4 17320,3 5778,1 551,315321,9Homes 18712,4 12571,8 9468,5 3103,3 240,9 6140,6Dones 19707,9 10526,6 7851,8 2674,7 310,4 9181,3
Font: INE: Epa IIIT 2012. Desocupats-‐‑1: Desocupat que busca la primera ocupació.
Efectius laborals segons sexe, per tipus de contracte i jornada laboral
(dades en milers) TOTAL Homes DonesTOTAL 11.229,3 5.932,1 5.297,2Temps complet 8.750,8 5.183,3 3.567,5Temps parcial 2.478,5 748,8 1.729,8CONTRACTE INDEFINIT 8.708,2 4.662,0 4.046,2Temps complet 7.139,6 4.243,2 2.896,5Temps parcial 1.568,6 418,8 1.149,8CONTRACTE TEMPORAL 2.521,1 1.270,1 1.251,0Temps complet 1.611,1 940,1 671,0Temps parcial 910,0 330,0 580,0
Font: Enquesta de Cojuntura Laboral (Ministeri de Treball).
Capítol 06! Comentaris
24