descartes_meditacions metafísiques
TRANSCRIPT
Meditacions Metafísiques René Descartes
A partir de la traducció de R. Veciana . Ed. 1984
Àngels Baldó
D E S C A R T E S
MEDITATIONES PRIMA PHILOSOPHIA
04/02/2012 Meditacions de filosofia primera – René Descartes 2
Recerca de la fonamentació del coneixement
Dubte metòdic: aplicació a la metafísica i a les ciències
Intuïció del “cogito”
Demostració de l’existència de Déu
Fonamentació de les veritats de la ciències en la bondat divina.
M
E
D
I
T
A
C
I
Ó
P
R
I
M
E
R
A
Quines coses poden ser revocades pel dubte.
04/02/2012 Meditacions de filosofia primera – René Descartes 3
El dubte metòdic
M
E
D
I
T
A
C
I
Ó
P
R
I
M
E
R
A
Pressuposits teòrics
04/02/2012 Meditacions de filosofia primera – René Descartes 4
1. Separació de teoria i praxi
a) Mètode invers en la pràctica: assimilar el probable al
veritable
b) Moral provisional
2. Distinció entre voluntat infinita (llibertat) i enteniment
finit (determinació)
3. Finitud humana respecte de la infinitud divina i
necessitat de purificació de l’error
4. Contingència de les veritats de les ciències i de les
matemàtiques, les quals es basen en l’omnipotència
divina.
M
E
D
I
T
A
C
I
Ó
P
R
I
M
E
R
A
Orígens del dubte
04/02/2012 Meditacions de filosofia primera – René Descartes 5
1. Infantesa: etapa pre-racional. Falsa “ineuente aetate” és
traduït per «des dels meus primers anys »
2. Experiència de l’error. Falses creences « fa temps que
m’he adonat »
3. Acte de voluntat « un cop a la vida » decontruir els errors
i fonamentar el sistema del saber.
M
E
D
I
T
A
C
I
Ó
P
R
I
M
E
R
A
Arguments del dubte
04/02/2012 Meditacions de filosofia primera – René Descartes 6
Dubte metòdic, no escèptic
1. Dubte sobre les dades del sentits: desconfiança de les dades d’experiència sensible.
2. Argument de la follia. Aplicada a les dades sensibles que es resisteixen al dubte.
3. Argument del somni. Impossibilitat de distingir entre somni i vigília.
4. Argument del déu enganyador “deus deceptor”. Atès el caràcter analític i no sintètic de les matemàtiques, aquestes són més resistents als dubte. Però Déu, segons la idea comuna, ens ha fet fal·libles.
5. Culminació del procés: dubte hiperbòlic (artifici del “geni maligne”) que condueix cap a l’epokhé escèptica. Permet mantenir el dubte
M
E
D
I
T
A
C
I
Ó
S
E
G
O
N
A
De la natura de l’esperit humà, i que és més
fàcil de conèixer que el cos.
04/02/2012 Meditacions de filosofia primera – René Descartes 7
El “cogito”
M
E
D
I
T
A
C
I
Ó
S
E
G
O
N
A
Primera evidència: «cogito ergo sum»
04/02/2012 Meditacions de filosofia primera – René Descartes 8
1. Cogito: resistència al dubte hiperbòlic. El jo és
a) Primera evidència i certesa de la ment
b) Primer principi
c) Primera proposició certa (“jo penso, jo sóc”)
d) Veritable natura de la ment
e) Criteri d’evidència
2. Distinció ment-cos (anàlisi de les nocions simples). Dualisme cartesià
3. Enumeració de les facultats de la ment: pensament, voluntat, imaginació i sentits.
4. L’aparença exterior: anàlisi del tros de cera. “el món exterior” es capta amb la ment. Distinció entre substància i accidents. Qualitats primàries vs secundàries. Mecanicisme.
M
E
D
I
T
A
C
I
Ó
T
E
R
C
E
R
A
De Déu, que existeix
04/02/2012 Meditacions de filosofia primera – René Descartes 9
Déu
M
E
D
I
T
A
C
I
Ó
T
E
R
C
E
R
A
De Déu, que existeix
04/02/2012 Meditacions de filosofia primera – René Descartes 10
1. Establiment del criteri d’evidència
2. Examen dels continguts de la ment: distinció entre actes mentals a) Idees o representacions de les coses però no totes tenen la mateixa realitat
objectiva.
b) Volicions
c) Judicis
3. Examen de les idees i de la seva existència objectiva 1. Adventícies: semblen venir de fora
2. Factícies: semblen fetes per invenció de la ment
3. Innates: sembles connaturals
4. Demostració de l’existència de Déu. a) Prova “a posteriori” basada en que les idees tenen “realitat objectiva” Idea de
substància infinita.
b) Prova “a posteriori” basada en Déu com a causa del jo
c) Corol·lari de les demostracions: superioritat de la substància infinita sobre la finita. “Veracitat divina”.
d) Distinció entre l’ordre de descobriment i l’ordre de fonamentació de veritats.
M
E
D
I
T
A
C
I
Ó
Q
U
A
R
T
A
Del veritable i el fals
04/02/2012 Meditacions de filosofia primera – René Descartes 11
La naturalesa de l’error
M
E
D
I
T
A
C
I
Ó
Q
U
A
R
T
A
La naturalesa de l’error
04/02/2012 Meditacions de filosofia primera – René Descartes 12
1. Teoria de l’error. Finitud de l'enteniment humà: error i
pecat.
2. Llibertat. Ens acosta a la divinitat. Som lliures quan
podem triar una cosa i la seva contrària (indiferència
respecte a aquests contraris)
M
E
D
I
T
A
C
I
Ó
C
I
N
Q
U
E
N
A
De l’essència de les coses materials; i de bell
nou, de Déu, que existeix.
04/02/2012 Meditacions de filosofia primera – René Descartes 13
Les entitats materials i Déu
M
E
D
I
T
A
C
I
Ó
C
I
N
Q
U
E
N
A
Les entitats materials i Déu
04/02/2012 Meditacions de filosofia primera – René Descartes 14
1. Demostració de l’existència de Déu per la seva natura.
a) Argument ontològic. L’ésser perfecte no pot ser pensat com
a no-existent.
2. Veracitat divina.
a) L’ordre de fonamentació no es correspon amb l’ordre de
descobriment.
b) Fonament del coneixement i de la ciència. El fonament de la
possibilitat de la primera evidència és la prèvia existència de
Déu. (crítica d’Arnauld “cercle cartesià”)
M
E
D
I
T
A
C
I
Ó
S
I
S
E
N
A
De l’existència de les coses materials i de la
distinció real entre l’ànima oi el cos de l’home.
04/02/2012 Meditacions de filosofia primera – René Descartes 15
La deducció de l’exterioritat
M
E
D
I
T
A
C
I
Ó
S
I
S
E
N
A
La deducció de l’exterioritat
04/02/2012 Meditacions de filosofia primera – René Descartes 16
1. El món. La ciència mecanicista. L’existència d’idees
adventícies implica la necesitat d’un origen, el qual no és
atribuïble a la subjectivitat. Descartes rebutja la naturalesa
material de Déu o que en sigui l’origen.
2. Interacció entre cos i ment (no és vàlid el símil platònic
de l’ànima com a pilot de la nau) però són substàncies
distintes, el cos és matèria i, per tant, divisible; la ment, no. El
funcionament del cos s’explica per lleis mecàniques.
3. Conclusió: coneixement de la causa dels errors. Ara
considera el dubte hiperbòlic, no només exagerat, sinó
ridícul. Cal reconèixer que Déu no és enganyador però que
l’ésser humà és finit i fal·lible.