desembre 2006

BAIX PENEDÈS REVISTA MENSUAL GRATUÏTA Nº 7 DESEMBRE 2006

Es crearà una comissió per a promoure la Vegueria del Penedès

90.000 euros per a l’Àrea Natural del Montmell

L’Arboç celebra una animada Fira de Santa Llúcia

“L’art s’ha de compartir, sinó no serveix”, entrevista amb el pintor Joan Descals

Un ninot de neu damunt un plat, per Nati Soler

45 anys de pastorets al Vendrell

BAIX PENEDÈS REVISTA MENSUAL GRATUÏTA Nº 7 DESEMBRE 2006

PUBLICITAT

Ha estat un any complicat

EDITA: Produccions i Publicacions l’ESPÍGOL S.L.EDITOR-DIRECTOR: Ferran RodríguezCAP DE REDACCIÓ: Jasna LesnjakPUBLICITAT: Pili Mitjans: 666.51.68.09, Bea Vallo: 670.65.31.48 (Costa) DISSENY: Xavi Toscano

COL·LABORADORS: Nati Soler, Rafi Fernandez i ajuntaments de la comarcaFOTOGRAFIES: Josep Vallès, Carles Fargas, Julià Albornà, l’Espígol, ajuntaments. ADREÇA: Empar Nadal, 17, Local 10, 43881 CUNIT (Tarragona),TEL-FAX: 977-67.50.76 Mòbil: 629.39.02.45 CORREU ELECTRÒNIC: [email protected]@gmail.com

DIPÒSIT LEGAL T- 34-06IMPRESSIÓ INDUGRAF OFFSET S.A. Amb el suport de la Diputació de Tarrago-na i la Generalitat de Catalunya.

La revista l’ESPÍGOL no comparteix ne-cessàriament les opinions de les cartes, ni els articles dels col·laboradors.L’opinió d’aquesta revista d’informació general només s’expressa a través de l’editorial.

PROPERA EDICIÓ: 2ª quinzena gener

editorial

l’equip

Diuen els entesos que els anys pare-lls com el que aviat acomiadarem, no són del tot bons, o és a l’inrevés?. La veritat és que ben bé no ho sé. Sigui com sigui, lo cert és que aquest 2006 no és que hagi estat mal any, però tampoc ha estat un any per a llogar-hi cadires.

Ha estat un any en què un dels te-mes que ha preocupat a bona part dels baixpenedesencs ha estat la futura implantació del ja famós CIM, el Centre Integral de Merca-deries, ara ja rebatejat per Logis Penedès. També ens ha preocupat la inseguretat ciutadana que hi ha bàsicament a les urbanitzacions. En aquest sentit la part positiva ha estat que la ja exconsellera Montserrat Tura va avançar que és inminent l’arribada dels Mossos d’Esquadra. Un altre tema que ha estat palès aquest any, ha estat la proliferació de plans parcials urbanístics, els POUMS, i la posada en marxa de les Agendes-21 mediambientals. En quant a altres aspectes po-sitius cal destacar que s’ha confi r-mat l’arribada de l’aigua de l’Ebre a les poblacions on encara no en tenen i que un estudi econòmic de

la Caixa de Catalunya ha confi rmat que la comarca del Baix Penedès ha estat la de major creixement econò-mic en els darrers dotze mesos. No està malament no?. A més a més, aquest any ha nascut “L’ESPÍGOL DEL BAIX PENEDÈS”, aquesta publicació independent ja arrelada a la costa que ara ja es pot llegir a tots els municipis del Baix Penedès. Cara al 2007 demanem als tres Reis del Parlament – Montilla, Carod i Saura – que si no hi ha cap més re-mei, ens portin un Logis Penedès di-ferent i consensuat. Saben per què? Doncs perquè els veïns i veïnes del Baix Penedès s’han portat molt bé i no són mereixedors de carbó.

Bones Festes i millor entrada al 2007!

Ferran Rodríguez

5

PORTADA DE NADAL: Joan Descals

PUBLICITAT

comarca6

El Consell Comarcal del Baix Penedès va impulsar el Servei de Primera Acollida per als municipis de la comarca fa poc. La seva finalitat és facilitar el procés d’incorporació a les persones nouvingudes al nou municipi i a la comarca. Es tracta de donar a conèixer a les persones que van a empadronar-se els recursos i els serveis que tenen a l’abast.

Es va contractar un agent d’acollida, que domina diverses llen-gües, com el català, el castellà, el francès, l’anglès i l’àrab, per tal de informar els nouvinguts dels serveis públics i dónar suport als ajunta-

Un nou servei de primera acollida per als nouvinguts

ments en totes aquelles qüestions relacionades amb l’atenció i recep-ció de tots els ciutadans, sobre els temes de competència municipal.

Les primeres actuacions del ser-vei s’organitzen als municipis de Sant Jaume dels Domenys, Llorenç del Penedès, Santa Oliva i la Bisbal del Penedès, però s’anirà estenent per tota la resta de municipis petits de la comarca. Mitjançant una carta informativa, es dóna la benvinguda a les persones darrerament empa-dronades a cada municipi, i, alhora, són informades de les sessions de grup d’acollida que farà l’agent.

La Diputació de Tarragona posa en marxa el butlletí electrònic del Fòrum de la Sostenibilitat, una aposta per la informació i la participació de la so-cietat civil en matèria mediambiental. El butlletí que cada setmana arribarà als mitjans de comunicació, entitats del món associatiu, administracions públiques i al món educatiu, té com a objectiu crear un punt de trobada i de reflexió per posar en comú les experiències i iniciatives sostenibles des de l’àmbit municipal. Per subscriure’s cal enviar un missatge a l’adreça [email protected].

Nou butlleti electrònicsobre la sostenibilitat

J.L.

Activitats per als joves El Consell esportiu del Baix Penedès organitza cursos de monitors esportius per a: basquet, futbol, jocs, arbitratge i esport en edat escolar, gestió i organització de petites entitats esportives, que es duran a terme del desembre ‘06 a l’abril ‘07. Informació: 977-15-45-79 i [email protected]. Dia 10 de febrer es farà a Calafell el 2n festival de curts de skate. Bases del festival: curt de 5 minuts sobre el món del skate en format d1/dv pal 720x576 píxels. Cal enviar-lo a Andrés Fernández Redondo (c/ Joaquin Rodrigo, 47 urb. Mas Romeu, 43820 Calafell). Premis:

300, 200 i 100 euros. Termini de presentació: 15 de gener. L´Institut Aragonés de la Joventut organitza a Jaca el Festival Olímpic de la Joventut Europea (17 al 24 de febrer). Necessiten voluntaris. Info: www.jaca2007.es o [email protected]. Esquiada jove des de Cunit: snow-board o esquí a la Molina, (27 al 30 de desembre), majors de 14 anys. Info: 977674657 i [email protected]. L’escola de futbol base femení Racing Cunit busca jugadores pels equips: aleví-infantil (entre 7 i 13 anys) i amateur de futbol camp (a partir de 14 anys) que està a la 2a divisió catalana territorial. Info:639663898 i www.racingcunit.com.

_______________________________________________________

Jove Baix Penedès, junts amb quatre establiments de lleure (MCB Cinemes Calafell, Cines Oscar El Vendrell, Bowling El Vendrell i Kàrting Vendrell) enguany van participar en La Marató de TV3, organitzant una acció solidaria conjunta.

PUBLICITAT PUBLICITAT

comarca7

El Consell Comarcal del Baix Pe-nedès va aprovar, en el seu darrer ple d’enguany el pressupost de l´ens comarcal per a l’any vinent i nous acords pel que fa al tema de la ve-gueria Penedès. L’import total de l’esmentat pres-supost ascendeix a 11,2 milions d’euros, un 39% més que l’any passat, sobretot per les aportacions de la Generalitat. Entre les despe-ses més importants són els serveis que presta el Consell: 10 línies de transport escolar de primària, 17 de secundària i 7 d’educació especial, més la gestió de 6 menjadors de centres de primària i 5 de secun-dària (2,2 milions d’euros). Les actuacions mediambientals repre-senten 3 milions d’euros, pel que fa a sanejament, amb inclusió de les depuradores del Vendrell, Cunit, Cubelles, l’Arboç, Bellvei, Llorenç del Penedès i St. Jaume dels Domenys, com també la gestió de recollida se-lectiva i la conducció i classificació a la deixalleria comarcal que duu a terme l’empresa EcoBP. A més a més, el Consell invertirà 2.3 milions d’euros en diverses inversions tals com l’arranjament de camins (Albin-yana- Sta. Oliva), assistència tècnica

informàtica als municipis, millores a les depuradores i millores a les cuines dels menjadors escolars. A la gestió del Pla Únic d’Obres i Serveis, correspon un total de 2.64 milions, quantitat que el Consell transferirà als ajuntaments en concepte d’obres i Pla de Camins. Precisament el tema d’un camí (entre Albinyana i San-ta Oliva) enfronta el govern del Consell Comarcal (CIU, ADMC, ERC) amb el PSC a l’oposició. La Generalitat destinarà uns 700.000 euros a aquest projecte. El camí projectat transcorre per la zona de Tomoví; la oposició, però, prefereix destinar els diners al camí perimetral que envoltaria les pistes de l’Idiada i uniria Albinyana, Santa Oliva, la Bisbal i Ban-yeres. Pel que fa al tema de la vegueria, en el Ple es va acordar que ara que ja s’ha conformat el nou Parlament i el Govern de la Generalitat, novament se’ls demanarà

l’establiment d’una vegueria pròpia a tall de recordatori, ja que aquesta voluntat ja va ser expressada per part del Consell durant l’anterior legislatura. També amb aquest ma-teix objectiu, es va aprovar la creació d’una comissió formada per la Plataforma pro Ve-gueria i tots els partits polítics, a fi d’endegar conjuntament accions de defensa de la ja àmpliament reclamada vegueria Penedès.

El Consell Comarcal aprova els pressupostos i la creació d’una comissió a favor d’una vegueria pròpia

La nova samarreta del colectiu Plataforma per la Ve-gueria Propia del Penedès.

PUBLICITAT

PUBLICITAT

comarca9

Per tal de donar suport a les en-titats esportives de la demarcació, la Diputació de Tarragona va signar un conveni amb els deu Conse-lls Esportius, en què es regula la concessió de 140.000 euros per al foment de les activitats relaciona-des amb l’esport de base. El total de l’ajut concedit per la institució intercomarcal és de 140.000 euros. Per una banda, 110.000 euros s’han distribuït entre tots els Consells Es-portius del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, destinant un ajut fix de 2.500 euros per cadascun d’ells i un import variable en funció del nom-bre de participants de cada comar-ca. Per altra banda, 30.000 euros s’han dividit entre totes aquestes entitats, especialment, per a accions de foment de les actituds i valors de l’esport, inclosa la celebració d’un acte de cloenda a cada comarca, al final del període de realització de les

activitats. La distribució realitzada en funció d’aquests conceptes ha quedat fixada de la següent mane-ra: 37.132 € pel C.E. del Tarragonès, 30.869 € pel C.E. del Baix Camp, 17.049 € pel C.E. del Baix Ebre, 12.621 € pel C.E del Montsià, 12.268 € pel C.E. del Baix Penedès, 6.875 € pel C.E. de la Ribera d’Ebre, 6.658 € pel C.E. de l’Alt Camp, 5.764 € pel C.E. de la Conca de Barberà, i 5.382 € pels consells esportius del Priorat i de la Terra Alta. El president de la Diputació de Ta-rragona, Joan Aregio, va destacar la voluntat de la institució intercomar-cal de participar en el finançament de les activitats formatives d’esport base promogudes pels Consells Esportius de la demarcació de Tarra-gona, ja que aquestes entitats tenen com un dels seus objectius prioritaris l’organització d’activitats esportives adreçades a nens i nenes en edat

escolar. També va assenyalar que aquest repartiment de diners s’ha pogut fer després de la sentència favorable a les diputacions que ha dictat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, retornant els diners que es transferien a la Generalitat en matèria d’esports. En aquest sentit, va assegurar que la Diputació conti-nuarà apostant per l’esport base.

La Diputació fomenta l’esport base comarcal amb 12 mil euros

Cros Escolar de Sant Jaume dels Domenys d’enguany, organitzat amb la participació del Consell Esportiu del Baix Penedès.

NP

____________________________________________________________________________________

PUBLICITAT

El Vendrell11

El 24 de novembre, al capves-pre del Dia Internacional con-tra la violència de gènere, es va fer al Vendrell una xerrada sobre l’assetjament psicològic, a càrrec de Carla Alberola, psicòloga del col•lectiu ADHARA, i de ládvocada Cristina Gallart, les quals van donar uns consells pràctics al nombrós públic femení. Tal com van destacar, la violència de gènere és la manifes-tació més greu de la desigualtat, que engloba qualsevol agressió física, psicològica o sexual sobre les dones pel fet de ser dones, i és utilitzada per l’home per a exercir el seu poder i mantenir la dona en una posició de subordinació. També van destacar que la violència psicològica és molt més difícil de mostrar i identificar que la física, però que en les víc-times produeix seqüeles per a tota la vida.

En la xerrada també és va informar a les dones que necessiten ajut on es poden dirigir: als Serveis Socials (Plaça Vella 1, tel. 977-16-64-16) o al Centre Municipal per a la Igual-tat (Av. Catalunya 3, tel. 977-15-46-80, 977-15-48-39), on podran re-bre l’assessorament jurídic i psicolò-gic gratuït. L’Ajuntament del Vendrell també disposa d’un ‘pis pont’, on es poden refugiar temporalment, en cas

d ’emergènc ia , les dones que pateixen maltrac-tament per part de la seva pare-lla. Allí es poden quedar, junt amb els seus fills, fins a 15 dies i amb totes les des-peses cobertes, mentres estiguin pendents de la resolució judicial o d’ingressar a una casa d’acollida de la Generali-tat. L’alcaldessa del Vendrell, Helena Arribas, va concloure la conferència dient que la violència de gènere és una responsabilitat social i no només de léntorn de la persona que ho pa-teix. “Si la víctima no s’atreveix a de-nunciar, el seu entorn sí que tindria que fer-ho, ens tenim que implicar més,” va dir. Tal com va comentar, el Centre Municipal per a la Igualtat, que funciona al Vendrell des de fa dos anys, ja va assessorar a unes 150 dones. A més, al pis pont que funciona des dáquesta primavera, ja s’han refugiat 5 dones. L’alcaldessa va agrair a Grup de dones Rosa dels Vents, Grup de dones del Vendrell, i Grup de dones Al-Manar la seva par-

ticipació en l’organització d’aquesta commemoració i alhora va desitjar que no es tindria que seguir com-memorant aquest dia. A continuació, dues alumnes d’un institut vendre-llenc van llegir el Manifest contra la violència de gènere.

Contra la violència de gènere

A principis de l’any 2007, l’Ajunta-ment del Vendrell oferirà a tots els municipis del Baix Penedès la pos-sibilitat de compartir el ‘pis pont’, on es pot refugiar temporalment una víctima del maltractament en cas d’emergència, tal com ens va confirmar el regidor de Polítiques dÍgualtat Fernando Pérez.

Aquest més de desembre, es va donar el toc de sortida a la nova temporada del Xató del Vendrell. Va ser una presentació més trista que d’altres anys, ja que aquell mateix dia s’havia acomiadat per sempre Palmira Ivern, que va ser la primera guanyadora del concurs de mestres xatonaires i una de les persones que van fundar l’Associ-ació Gastronòmica Universitat del Xató de Catalunya. Els assistents van guardar un minut de silenci en la seva memòria. A continuació, Paco Azuaga, president de la Universitat del Xató de Catalunya, va felicitar Antonio Álvaro, vencedor del concurs de l’any passat que ja forma part de l’associació del Xató i va recordar que el mes de gener es reprendran els cursets per aprendre a fer xató. Baltasar Julià, membre de la comissió organitzadora va avançar que el XXI Concurs de Mestres Xatonaires tindrà lloc el pròxim 4 de febrer. El jurat estarà format per les persones que fa vint anys van participar per primer cop a l’exhibició de xatonaires infantils, “serà un home-natge més a la Palmira”. Els membres del grup musical Lax’n’Busto, pregoners de la temporada d’enguany, es van comprometre a enre-gistrar l’himne del Xató de Vendrell.

El Xató del Vendrell recorda a Palmira Ivern____________________________________________________________________________________

Palmira Ivern

El Vendrell12

Aquests dies festius els joves del Vendrell podran gaudir de dues propostes lúdico-educatives ben di-ferents, una a Coma-ruga i l’altre al CEIP Àngel Guimerà. Les activitats al Casal de Nadal de Coma-ruga es faran els dies 27, 28 i 29 de desem-bre i 2,3 i 4 de gener i tenen places limitades (calia fer la preinscripció ). En quant al parc nadalenc “Jokira-ma” que per segon any consecutiu s’ubicarà a l’escola Àngel Guimerà, ____________________________________________________________________________________

Les gairebé sis-centes famílies que viuen a la urbanització “Nou Vendrell” ja tenen un lloc de troba-da. Aquest més de desembre es va inaugurar la nova zona social que consta del nou centre cívic, la pista esportiva descoberta, les quatre pistes de petanca i la zona de jocs infantils, que en conjunt ha suposat una inversió municipal de prop de 10.000 euros. El local social ocupa el lloc on fins fa poc hi havia un espai molt deteriorat que servei d’amaga-tall d’alguns joves per consumir dro-

ga. Ara el nou local disposa d’una sala d’informàtica, sala de reunions, una petita biblioteca i una sala amb bar. La previsió de l’Associació de Veïns és que es puguin organitzar cursets i activitats culturals i didàcti-ques, com classes d’anglès.

A la inauguració, l’alcaldessa del Vendrell Helena Arribas va recordar que “encara tenim el deute pendent de la zona enjardinada sobre de la parada de l’autobús, allà aviat tindreu un parc, tal com us vam prometre”.____________________________________________________________________________________

“Nou Vendrell” ja té nou local social El històric cinema vendrellenc Tívoli, que va funcionar fins l’any 1996, sénderrocarà abans de final d’aquest any, per a fer lloc a la nova Escola Municipal de Música Pau Casals. La seva construcció va ser adjudicada a l’empresa VICSAN Torredembarra, SA, i es preveu que léscola entrarà en el funciona-ment abans de tancar l’any 2008. L’obra està pressupostada en 4,6 milions d’euros. L’Ajuntament del Vendrell i la constructora van signar un contracte, segons qual aquesta construirà léscola i la mantindrà posteriorment, pel qual el consistori li pagarà 24,5 mil euros al mes du-rant 30 anys. Aquest model de finan-çament ja ha estat criticat per l’opo-sició vendrellenca. Així, Plataforma per Catalunya, afirma que aquest mètode és el més car de tots i que el cost real d’aquesta escola serà com a mínim d’uns 10 milions d’euros.

Adeu al Tívoli

estarà obert els dies 27, 28, 29 i 30 de desembre i 2, 3 i 4 de gener amb dues sessions, la del matí (9,30 a 13,30) i la de la tarda (17 a 20,30 hores). Preu de l’entrada per a cada sessió serà de 4 euros i es vendran també abonaments multipersonals. Totes les activitats, destinades a nens i nenes d’1 a 12 anys, estaran centrades en el món de la màgia, a més hi haurà ludoteca, rocòdrom, cançons, jocs d’ordinador, actuaci-

ons, inflables, escalada, tallers de manualitats, jocs de taula, fotografia digital i sorpreses.

“Jokirama” i el món de màgia


El Vendrell El Vendrell13

Mercat de Nadal Un any més els Vendrellencs van po-der gaudir del Mercat de Nadal, a princi-pis de desembre. En aquesta iniciativa, promoguda pel Centre d’Iniciatives i Turisme i el Patronat Municipal de Pro-moció Econòmica de l’Ajuntament, hi va haver, a més de parades amb els típics productes nadalencs, una sèrie d’espec-tacles que van animar la Rambla.

El Partit Popular de Catalunya té molt clar que el pacte de govern al Vendrell es trencarà al mes de gener i que els dos actuals regidors si no ho accepten hauran de passar al Grup Mixt. El Secretari General del PPC Rafael Luna va visitar Cunit aquest més de desembre, on va presidir la junta comarcal del partit. Luna va avançar que a la reunió del comitè executiu provincial proposarà l’immediat trencament del pacte al Vendrell. “No tenim cap mena de problema amb el PSC del Vendrell però sí els tenim amb l’al-caldessa Helena Arribas, que no ens ha deixat tenir el protagonisme ni l’es-pai polític que ens correspon,” va dir. Pel que fa als dos regidors populars, Leopoldo Viñas i Francesc Caralt, que han dit públicament que no veuen motius pel trencament del pacte, Luna va dir que “facin el que vulguin, tinc clar que si continuem així, a les pròximes eleccions no tindrem rendibilitat política; aquests dos senyors han d’acatar les instruccions del partit, si no ho fan, és perquè es troben còmodes a nivell individual, i si no trenquen el pacte, això ja serà transfuguisme polític”.

Luna critica els dos regidors del Vendrell Sancionen vehícles pesants - La policia local del Vendrell va començar, el dia 18 de desembre, a sancionar els vehicles pesants (camions i autocars) que estacio-naven en llocs prohibits al nucli urbà.

Els pessebres a la Lira - Al tea-tre La Lira ja es pot visitar (cada dia de 5 a 8 a la tarda) la mostra de pessebres i diorames, organi-tzada pel Grup Pessebrista del Vendrell, que romandrà oberta fins el 17 de gener.

Pista de gel - Els establiments associats al Centre d’Iniciatives i Turisme del Vendrell estan rega-lant aquest dies, per una compra mínima, tiquets gratuïts per anar a patinar a la pista de gel, ubica-da al polígon de Les Mates fins el 4 de gener.

_______________________________________________________

PUBLICITAT

Baix Penedès oest: Albinyana14

El ple municipal d’Albinyana va aprovar al desembre el pressupost per l’any 2007. L’acord va tenir el vot favorable del grup de CiU i el vot en contra de l’oposició, informa l’Ajuntament. El pressupost pel pro-per any té un import total de dos mi-lions dos-cents cinquanta mil euros. Entre les inversions previstes pel pro-per any, que pugen més de sis-cents mil euros, destaquen l’acabament de les obres d’ampliació del centre cívic de Bonaterra, una nova sala esporti-va, la compra de terrenys per ampliar el cementiri d’Albinyana o la reforma de l’enllumenat al carrer Onze de Se-tembre a les Peces. El regidor d’Hisenda de l’Ajuntament albinyanenc, Eduard Isidro, ha expo-sat que “la previsió s’ha fet amb les

mateixes característiques que els anys anteriors: manteniment del nivell d’inversió, ampliació de ser-veis públics i una pressió fiscal moderada” Segons el consistori, el nou pres-supost també té en compte molts aspectes mediambientals: es pre-veu la reforma de l’àrea de lleure de l’ermita de Sant Antoni, la millora de camins rurals i la instal·lació de més contenidors per a la recollida selectiva. Per a l’alcalde, Quim Nin, “l’any vinent mantindrem els compromi-sos adquirits. Per exemple en la construcció de parcs infantils, en el preu del bitllet per a les persones grans del transport interurbà o en el finançament del transport escolar.”

Albinyana aprova el pressupost de 2,25 milions d’euros per l’any 2007

L’Ajuntament d’Albinyana va adqui-rir a finals de novembre els terrenys on es construirà la futura ampliació del consultori mèdic i s’habilitara un aparcament. El nou espai de propie-tat municipal té unes dimensions de quasi dos mil metres quadrats. L’adquisició d’aquest terreny s’ha fet gràcies a una subvenció rebuda de la Diputació de Tarragona de 48.000 euros. El cost total és de 60.000 euros. De moment el terreny s’utilitzarà com a aparcament, i per tal de faci-litar l’accés fins a les dependències actuals del consultori ja s’han habili-tat les escales i les baranes que con-necten el nou espai amb l’actual. El nou aparcament donarà servei als usuaris del Servei d’Assistència Social i del Jutjat de Pau que tenen les dependències al costat.

Nous terrenys pel consultori mèdic

Entre les inversions previstes destaquen l’acabament de les obres d’ampliació del centre cívic de Bonaterra, una nova sala esportiva, la compra de terrenys per ampliar el cementiri d’Albinyana i la reforma de l’enllumenat al carrer Onze de Setembre a les Peces.

PUBLICITAT

Baix Penedès oest: Bonastre15

El passat dia 27 de novembre es va fer l’acte d’obertura de pliques per a poder licitar l’obra de rehabi-litació del vell edifici de la Societat i convertir-lo en un nou Centre Cívic. L’Empresa OICSA va ser la guanya-dora de la subasta, amb un pres-supost d’adjudicació de 425.000 €. Està previst que en el proper ple de lÁjuntament del 18 de desembre es pugui adjudicar de manera definitiva l’obra, i que els treballs comencin

durant el primer trimestre de l’any 2007. Les obres estan finançades amb una subvenció del PUOSC de la Generalitat de Catalunya i del PAM de la Diputació de Tarragona, a més de l’aportació econòmica del propi Ajuntament de Bonastre. Amb aquesta actuació es pretén poder reconvertir el vell edifici de la Socie-tat en un nou equipament polivalent, per donar servei a les necessitats socioculturals actuals del municipi.

OICSA construirà el nou centre cívic

Aquests dies ha finalitzat la re-visió que l’oficina del Cadastre de Tarragona ha realitzat de totes les finques rústiques del terme de Bo-nastre.

Els propietaris han pogut compro-var la situació cadastral de les seves finques, en quant a superfícies, tipus

de cultius, titularitats, etc. i, segons el cas, modificar el que calgués per adequar-ho a la situació actual. S’han revisat un total de 703 fin-ques, amb una superfície rústica de 2.342 hectàrees. L´última revisió del cadastre de rústica havia estat l’any 1990.

Revisió Cadastral de les finques rústiques_______________________________________________________

El divendres dia 8 de desembre, es va fer un esmorzar popular, ben remullat amb l’oli novell de la coo-perativa de Bonastre. L’esmorzar estava organitzat per l’AMPA del CEIP lÉstel de Bonastre, i amb la col·laboració de lÁjuntament.

Festa de lóli Novell

Amb motiu de la Marató de TV3 que enguany està dedicada al Dolor Crònic, lÁssociació de Gent Gran de Bonastre ha organitzat una xerra-da informativa sobre aquest trastorn. L’Associació cultural i altres entitats del poble van dur a terme una xo-colatada popular, amb l’objectiu de recaptar fons per a la Marató.

Marató de TV3

____________________________________________________________________________________

__________________________

PUBLICITAT

Baix Penedès oest: el Montmell17

L’Ajuntament del Montmell està realitzant la segona fase d’una obra que assegurarà el subministrament d’aigua per la urbanització El Mirador del Penedès. Es tracta de soterrament d’una canonada que ha estat instal·lada entre un pou proper a la Juncosa i el Mirador de manera provisional per la mancança d’aigua a l’estiu. Un acord d’arrendament del pou per 10 anys ha permès la consolidació de la canonada provisional i l’electrificació del pou. Alhora s’està arreglant, en el mateix traçat, un camí de passeig entre el Mi-rador i la Juncosa, amb el qual es recuperà un antic camí entre la Juncosa i Rodonyà. Es calcula que lóbra estarà llista als principis del 2007.

Subministren láigua i recuperen un antic camí____________________________________________________________________________________

90.000 euros per a l’Àrea Natural del Montmell La Diputació de Tarragona i l’Obra Social »la Caixa« acaben de posar en marxa un projecte de recuperació de l’àrea recreativa forestal del Montmell amb el pressupost de 90.000 euros i amb la durada prevista d’un any. A finals de novembre, les entitats van signar un conveni amb la Fundació Privada Ginac de Valls, associada amb la Fundació Santa Teresa del Vendrell, que serà responsable de realitzar els treballs. Projecte amb un evident objectiu mediambiental alhora vol fomentar la normalització de les relacions laborals i socials de les persones amb discapacitat, amb la seva participació en aquests treballs. Segons regidor d’urbanisme del Montmell, Josep Guasch, que fins fa poc portava el tema del medi ambient en aquest municipi, »en algunes zones es farà la neteja del bosc, allà on fins ara no s’havia actuat des del Departament del Medi Ambient. Es farà una aclarida selectiva d’arbres i matolls amb l’objectiu de recuperar el bosc i prevenir els incendis.« També es farà la neteja i restauració forestal als voltants dels varis monuments històrics, ubicats en aquesta zona muntanyosa, com el Castell, lÉrmita del Montmell i l’església nova de Sant Miquel, construïda al segle XVI. Aquesta església va ser renovada fa uns

Els antics camins actualment només són vissibles amb una mica d’imaginació.

anys i l’Ajuntament la fa servir per a esdeveniments culturals. Al costat hi ha varis edificis en ruïnes -això antigament era nucli urbà del Montmell- on en un futur l’Ajuntament del Montmell preveu ubicar una escola de natura. A més, un dels objectius del projecte que l’Ajuntament va presentar, quan demanava la subvenció, és recuperar els antics camins que antigament comunicaven els nuclis històrics del municipi amb aquesta església. »La gent els utilitzava fins els anys 30, quan va esclatar la guerra civil, per a pujar a lésglésia o als conreus que tenien a la muntanya,« comenta Guasch. Ara és tot bosc, amb restes de marges.

Un altre punt important de l’Àrea Natural del Montmell és la zona recreativa, un espai amb barbacoes i taules per a fer pícnics. »Hi volem ubicar una caseta que servirà com el punt d’informació, fer un aparcament més allunyat, i millorar la seguretat de les barbacoes amb unes tanques de pedra als voltants i un sostre anti-espurnes. Així no tindrem que tancar la zona quan hi ha perill d’incendis, com fem ara,« explica Guasch. »Suposo que les actuacions d’actual

projecte es determinaran una mica sobre marxa. Els treballs que no hi entraran, tindran que esperar per l’any que ve, quan es preveu una altra subvenció,« va avançar.

L’Àrea Natural del Montmell són més de 20 ha d’espai natural protegit, sota el cim del Montmell, amb diversos monuments històrics i una àrea recre-ativa. Ara s’hi està afegint l’Itinerari de la natura, un recorregut senyalat de 4 km, per conèixer la vegetació. L’Àrea és propietat de tots els ajuntaments de la comarca, “Tot va començar als anys 80,”explica Guasch, que llavors era l’alcalde del Montmell. “Aquesta zona muntanyosa era qualificada des dels anys 60 com sòl urbanitzable. Era un terreny privat. Nosaltres ho vam desqualificar i quan tocava comprar-ho, vaig proposar a tots els alcaldes que ho comprem tots junts.” Els ajuntaments, a traves del Consell Comarcal, participen eco-nòmicament en el seu manteniment que ho realitza ADF El Montmell. Es tracta de netejar l’àrea recreativa tres cops a la setmana i de fer control dels visitants (amb l’autorització es pot acampar fins a tres dies). Segons Guasch, l’Àrea la visiten unes 3000 persones a l’any. “Tampoc fem gaire publicitat, no volem que aquest nom-bre pugi massa, llavors ja canviaria el seu caràcter” afegeix.

J. L.

J. L.

J. L.

J. L.

Baix Penedès oest: la Bisbal del Penedès18

La desena edició de la ja clàssica caminada de la Bisbal a Sant Magí de la Brufaganya, que té com a lema “els meus avis ja hi anaven i jo també!” i que l’organitza el Grup Senderistes Bisbalencs, es va fer en memòria del company Josep Papiol “Pep del Carol”, límpulsor d’aques-ta marxa anual, que ens va deixar sobtadament i per sempre víctima d’una cruel malaltia.

Lítinerari trepitja sis termes mu-nicipals, la Bisbal, el Montmell, Aiguamúrcia, Pontons, Querol i Pontils, corresponents a les comar-ques del Baix Penedès, Alt Camp i Conca de Barberà. Alguns d’aquests termes són dels més grans en exten-sió de Catalunya i amb una densitat de població molt baixa. Bona prova d’això és que durant tot el recorregut d’uns trenta sis quilòmetres, tant sols es passa per Aiguaviva i Pla de Man-lleu com a nuclis de població activa i, per contra, són moltes les masies i llogarrets que es van trobant, però

malauradament la majo-ria deshabitats i molts en estat quasi ruïnós.

El santuari, situat a l’extrem nord de la serra de la Brufaganya, està dedicat a l’anacoreta Sant Magí (XII), és lloc de pelegrinatge i de de-voció popular, on cada any hi té lloc un aplec.

“Els meus avis ja hi anaven i jo també!”

La Capella de les Fonts, és on neix el riu Gaià. Segons la tradició, Sant Magí amb la seva gaiata, féu brollar l’aigua miraculosa per calmar la set dels seus perseguidors, d’aquí ve el nom del riu que recorre tot el Tarragonès.

L’esforç val la pena, i te n’adones que no hi ha manera més maca de conèixer el nostre país, que resse-guir-lo amb les espardenyes ben lligades i els ulls ben oberts.

Josep Vallès,Senderistes Bisbalencs

J. Vallès

El dia de la Immaculada, a lésglésia parroquial de Santa Maria és va celebrar el 4t Concert de la XVII Tardoral d’Orgue al Penedès, amb Josep Mata a lórgue. El dilluns, 26 de desembre se celebrarà el concert de Nadal al mateix lloc.

__________________________

PUBLICITAT

Baix Penedès oest: Masllorenç19

Al finals de novembre es va co-mençar a tallar el paviment dels carrers de Masllorenç per a la instal-lació de les canonades del gas.

Aquest és un projecte on l’Ajunta-ment hi va començar a treballar fa més de deu anys, en concret l’any 1995. “Per aquelles dates s’havien iniciat les obres d’urbanització de la zona de la Unitat d’Actuació nú-mero 1 de Masllorenç prevista en les Normes Subsidiàries i de Pla-nejament de Masllorenç i aprofitant l’obertura de rases en aquell indret per instal·lar-hi els diferents serveis, es va pensar que fora el moment des distribuir-hi també la xarxa de gas per evitar haver d’obrir rases de nou al cap de poc temps per la instal-lació d’aquest nou servei,” comenten des de l’Ajuntament. Des d’aquell moment, totes les obres que s’han dut a terme a Masllorenç i que han comportat l’obertura de rasses s’han aprofitat per a instal·lar ja la xarxa de gas, de manera que gairebé tota la zona de la part baixa del poble dis-posa ja d’aquest servei.

En el transcurs d’anys, s’han rea-litzat tots els tràmits administratius corresponents. L’any 2005 l’Ajun-tament va aprovar el conveni a signar amb Repsol Butano, SA per la instal·lació de la xarxa de gas al poble. El dia 3 d’octubre d’enguany, l’Ajuntament de Masllorenç i Magas,

SL, com a servei oficial de l’empresa Repsol Butano, SA, van signar el corresponen acord per l’execució de la primera fase de les obres de canalització de gas.

160.000 euros de subvencionsSegons informa el consistori, a la

reunió general de veïns del municipi, que l’Ajuntament va convocar l’any passat, es va acordar que el cost de les obres s’haurà de pagar entre l’Ajuntament, algun ajut que es pugui sol·licitar i els veïns per mitjà de con-tribucions especials. A part dels ajuts que s’obtinguin, l’Ajuntament es farà càrrec del 10% de l’obra.

L’Ajuntament va sol·licitar subven-cions a la Generalitat de Catalunya i a la Diputació de Tarragona, que li van concedir ajuts de 100.000 i 60.000 euros. El pressupost de con-tracte per la gasificació del poble de Masllorenç és de 811.248,23 euros.

Començan les obres per a portar el gas

El dia 6 de desembre l’Associació de Gent Gran de Masllorenç va ce-lebrar el seu esmorzar social anual amb els socis de l’entitat. En total es van reunir entorn d´un centenar de socis. Anys endarrere, l’esmorzar

també comptava amb l’actuació d’algun grup de la rodalia, però, enguany, a l’igual que l’any passat, es va suprimir aquesta part de l’acte i l’acte es va limitar solament a l’esmorzar. No obstant, la sobretau-la es va allargar i no es va donar per acabat l’esmorzar fins el migdia.

Aquest àpat enceta el calendari d’actes i activitats que està previst que es porti a terme a Masllorenç amb motiu de les Festes de Nadal. Aquestes activitats es recullen en un calendari que per tercer any conse-cutiu, edita el Patronat Municipal de Cultura i Promoció Social de Masllo-renç.

La gent gran celebra l’esmorzar social_______________________________________________________

El dia 8 de desembre es va for-malitzar l’acte de lliurament d’un altar dedicat a l’Assumpció de la Mare de Déu al cel a la Parròquia de Sant Ramon de Penyafort de Masllorenç, procedent d’un oratori familiar de la Maria del Carme Obiols Roselló. Es tracta d’un altar d’estil neogòtic, bastit la segona meitat del segle XIX. Tal com va comentar la donatària, l’altar era propietat de l’avi del seu marit i s’havia conservat fins ara a la casa del domicili familiar, primer a Sant Andreu de Palomar i després, a partir de l’any 1912, al Passeig de Sant Joan de Barcelona. Va destacar que aquest havia estat un altar que havia inspirat molta de-voció a la família del seu marit i que ella, per desig exprés del seu marit, volia que es conservés de forma dig-ne de cara a la posteritat.

Donació d’un altar

__________________________

NP

NP

NP

Actes de Nadal- Masllorenç esta cele-brant les festes de Nadal amb un ventall d’actes, dels quals destaquem: Dia 26, a les 7 de la tarda, a la Sala es farà la Fun-ció de Nadal, amb poesia de Rosa Riam-bau, una cantada de nadales pels nens del poble i la representació de l’obra Pas-sió a càrrec del grup La Pedrera. Dia 30: coincidint amb la celebració de 202 anys de la Parròquia, es farà la inhumació de les restes mortals del Mn. Josep Raven-tós a l’església de Masllorenç, presidida pel arquebisbe. Dia 31: presentació de la nova coral juvenil (desprès de la missa dominical). Dia 5, a les 7 de la tarda es farà la Cavalcada de Reis; la recollida de les Cartes pel Patge Reial es farà el dia 31 a les 2 del migdia a la Sala.

Festa Major- Masllorenç celebrarà la seva Festa Major els dies 4 a 8 de gener. Entre els actes destacats són els balls i un concert amb l’orquestra Meravella del dia 6, i la missa en honor del patró, St. Ramon de Penyafort, que es farà el dia 7 al 12 de migdia.

Baix Penedès est: Banyeres21

L’Ajuntament informa que l’arribada del Patge Reial a Banyeres per recollir les cartes de tots els nens i nenes serà el diumenge 31 de desembre a la 1 del migdia (després de missa) a la Plaça de l’Església. A fi de poder organitzar les visites dels Reis d’Orient a les cases, s’informa a les famílies que hi estiguin interessades que, els dies 3 i 4 de gener i només en horari de 10 a 12h i 17 a 19 h, podran passar per les oficines del Centre Cívic Ernest Llu-ch a notificar-ho (posar adreça i nom del nen amb majúscules al paquet). Es recomana només un paquet per infant i de volum no excessiu. Està previst que Ses Majestats els Reis d’Orient arribin el dia 5 de gener a les 6 de la tarda a Saifo-res i a les 8 del vespre a Banyeres poble.

Els Reis d’Orient

El Centre Cívic Ernest Lluch de Banyeres del Pene-dès organitza, com cada any, uns tallers d’esbarjo pels més petits de la casa els dies 27, 28 i 29 de desembre i 2, 3, 4 i 5 de gener. Horari: 10h a 13h. Els interessats poden fer les inscripcions al Centre Cí-vic Ernest Lluch. El preu per nen és de 25 euros i les famílies nombroses tenen un descompte del 20%.

Batallers de Nadal_____________________________________

Es reparteix l’auca sobre Cañas Aquest mes de desembre s’ha repartit per totes les cases de Banyeres una auca sobre Josep Cañas. Al llarg de l’any 2005- 2006 des del Museu Josep Cañas s’han organitzat una sèrie d’esdeveniments per a commemorar el centenari del naixement de l’artista banyerenc. Entre ells s’ha fet l’edició d’aquesta auca per apropar l’escultor a la gent més jove. Se n’ha fet una tirada de 10.000 exemplars per fer-los arribar, entre d’altres, a totes les escoles de la comarca. S’ha repartit entre tots els nens de 3er i 4art de primària. L’auca fa un recorregut per la vida de l’artista de forma divertida i ame-na. Ha estat dibuixada per Pere Rovira, el qual ha aconseguit que, en poc espai i de manera molt original, s’encabis-sin bona part dels fets i anècdotes de la vida de Josep Cañas. I al revers s’ha incorporar una petita biografia de l’artista que explica els episodis més importants i ajuda a la comprensió de la imatge.

PUBLICITAT

Baix Penedès est: Bellvei23

L’Ajuntament del Bellvei va cele-brar, el 1 de desembre, un ple ex-traordinari, convocat per tres grups polítics a l’oposició: l’Entesa per Bellvei, el PSC i el PPC. Els temes principals que van ser tractats van ser el pla de mobilitat del municipi, la política de construcció de pisos so-cials, i la proposta de la paralització dels importants projectes urbanístics fins que s’elabori l’agenda 21 muni-cipal. Amb aquest ple l’oposició volia abordar qüestions que, segons ells, l’equip de govern de CIU no porta mai als plenaris i que habitualment gestiona a través de la Junta de Go-vern, on no hi són representats cap dels grups municipals de l’oposició. Sobre el primer punt, el pla de mo-bilitat del municipi, l’oposició va co-mentar que “l’Ajuntament ha iniciat una sèrie d’accions que afecten el sentit de circulació d’alguns carrers així com la senyalització dels ma-teixos que han aixecat controvèrsia al municipi i que s’han fet sense consultar ni els veïns ni a la resta de grups municipals”. Lálcalde Josep Fonts va assegurar que els veïns si que han estat avisats sobre les obres. Els representants de l’Entesa van tornar a demanar que el govern de CIU presenti públicament l’estudi de mobilitat, a tots els veïns i amb tota la informació perquè pugin discutir-ho i aportar la seva opinió. Fonts, en canvi, considera que un debat amb els veïns no es podria portar a terme, perquè cadascú de-manaria una cosa diferent. En la segona moció l’oposició destacava la necessitat que léquip

El govern rebutja les propostes de l’oposició

de govern municipal presenti una política d´habitatge social. “Vostre programa electoral prometia una política d’habitatge social, i vendre 10 parcel·les no ho és,” va destacar Pau Batlle de l’Entesa per Bellvei. Amb això es referia a la venda de deu solars públics de la Parella-

da, aprovada en el ple de setembre, que seran dedicats a la construcció d’habitatges per a joves de municipi a preu de cost. Sobre aquest tema els regidors a l’oposició també van criticar a l’alcalde per haver informat en detalls sobre el projecte nomes a les persones interessades en compra. “Sobre un projecte així s’ha dínformar a tot el poble, no nomes donar les explicacions a les perso-nes interessades en compra de les parcel·les,” va reclamar Núria Güell (PSC). A més, membres de l’Entesa van destacar que la política de creixe-ment residencial expansiu que léstà duent a terme l’equip del govern tam-poc va acompanyada amb una polí-tica d’integració social. També volien saber, si concretament en el “Sector 15” hi haurà un 20% d´habitatges de protecció oficial, tal com marca la llei. L’alcalde Josep Fonts va res-pondre, que el pla parcial del Sector 15 va ser aprovat abans de la nova llei, quan el percentatge obligatori del sòl públic, que s’ha de dedicar a l’habitatge social, era només 10 per cent. “Els plans nous, però, com per exemple el de la Rutlla, ja hi inclouen 20 per cent,” va dir. I, referint-se a la política d’habitatge social, va dir que “no hem tingut ni tenim sòl per a fer aquesta política.” A més va comentar que “el Bellvei només ha crescut uns tres-cents habitants en els últims anys i no varis milers, tal com està dient l’oposició”. La tercera moció, presentada per l’oposició, demanava que no es desenvolupi cap projecte urbanístic

important fins que no es redactin l’Agenda 21 municipal i el POUM, inclòs el camp de golf previst en la zona de la Muga. A més, l’oposició afirma no tenir cap constància oficial d’aquest projecte. L’alcalde Fonts va respondre que “el pla de la Muga es va presentar ja l’any 2002 i anava lligat amb l’aigua de la depuradora del Calafell. Ara aquesta està a punt de concedir-se. Torno a dir que quan arribarà l’aigua, tirarem endavant aquest projecte de la Muga,”. Sobre l’Agenda 21 va comentar que esta-va prevista pel segon semestre del 2006, però com segons la Diputació actualment s’estan redactant moltes, s’haurà désperar fins l’any que ve. El regidor del PP, Pasqual Ca-sas va reclamar que es consulti la gent del poble si realment vol aquest camp de golf. Com se sap, en el projecte de la Muga es tracta d’urbanitzar una de les poques zo-nes boscoses del municipi, i en més de 70 hectàrees fer un camp de golf privat, més de dos-cents habitatges, hotels ets, una residencia d’avis i re-habilitar el castell de la Muga. Els re-presentants de l’Entesa van retreure a l’alcalde que es deixa portar pels promotors i no desenvolupa cap po-lítica urbanística. Léquip de govern, en canvi, va acusar a l’oposició de convocar aquest ple només, perquè s’estan apropant les eleccions.

L’Entesa per Bellvei, el PSC i el PPC demanen que el govern de CIU presenti públicament el pla de mobilitat del municipi; que elabori una política d’habitatges socials; que s’aturin importants projectes urbanístics fins la redacció de l’Agenda 21, i que es consulti al poble de Bellvei si està d’acord amb el projecte de la urbanització de la Muga, amb el nou camp de golf inclòs. Les tres mocions de l’oposició van ser rebutjades per l’equip del govern convergent.

__________________________

L’Associació de Dones “La Muga” de Bellvei va organitzar, el dia del Marató de TV3, la venta de plantes de Nadal. Van vendre unes 180, re-captant uns 1200 euros.

F.R.

J.L.

Baix Penedès oest: l’Arboç25

L’Arboç celebra una animada Fira de Santa Llúcia L’Arboç acaba de celebrar una de les seves festes més animades, la tradicional Fira de Santa Llúcia, que una altra vegada va atreure milers de visitants de tot arreu. Les nombroses activitats es van engegar el divendres, dia 8 de des-embre, amb la inauguració de set exposicions i l’acompanyament mu-sical dels alumnes de l’Escola Muni-cipal de Música Tradicional del Pe-nedès de l’Arboç. Es tractava d’una mostra de fotografies del grup de caminants de l’Arboç, un naixement elaborat pels avis de la Residència Sant Antoni Abat, una exposició local de puntes al coixí, de tovalloles de fil, la mostra fotogràfica “La nostra 1a Comunió”, de L’Arboç Activa’t; l’exposició Internacional de Puntes Contemporànies “Paleta pastel”, la de puntes de les alumnes de l’escola de Puntaires de l’Arboç “Homenatge a Pepita Soler”, en el seu darrer any com a directora, i l’exposició de tractors antics de cap calent. Dissabte i diumenge els visi-tants van poder gaudir del Mercat d’Artesania amb les demostracions d’antics oficis. Els carrers també es van omplir de música, ja que es va fer la VIII Trobada de música tradi-cional amb diversos grups. El diumenge, els amants de motos van poder disfrutar del 1er Moto esmorzar. Una de les novetats d’enguany ha estat la celebració de la 1a Fira de degustació de vins i ca-ves, que ha tingut una bona acollida. Els participants també van poder gaudir de la VIII Trobada de bestiari festiu, del Ball de Bastons Infantils, d´una actuació castellera amb els Minyons de l’Arboç, i de moltes al-tres activitats. Un any més, però, les protagonistes de la Fira van ser les puntes al coixí, amb la XII Plantada i exhibició de puntaires, que va obte-nir un miler de participants.

Fotos: J.Lesnjak

Baix Penedès oest: l’Arboç27

La Generalitat ja ha notificat a l’Ajuntament de l’Arboç que donarà 1.334.800 euros de subvenció per a les obres de la piscina coberta municipal. En aquests moments les obres estan ja pràcticament aca-bades i només queda resoldre qui gestionarà de forma indirecta el nou equipament, ja que aquest mes de desembre s’obriren les propostes presentades per diferents empreses, informa l’Ajuntament.

L’Ajuntament de l’Arboç, a tra-vés de l’empresa que gestiona el Servei Municipal d’Aigua SOREA, instal·larà una nova canonada ge-neral d’abastament d’aigua (entre la Creu del Terme i el carrer Doctor Pare Ferran), ja que l’actual està molt deteriorada. L’import dels treba-lls és de 38.595,28 euros que aniran a càrrec de SOREA.

1.3 milions d’euros per a la piscina

Abastament d’aigua

Al·legacions al POUM de Banyeres L’Ajuntament de l’Arboç acaba de presentar les al·legacions al POUM de Banyeres del Penedès, ja que aquest dissenya una futura basa de regulació d’aigües pluvials per sobre del límit amb el municipi de l’Arboç. En aquesta banda, l’Arboç té la barrera de les xarxes del TGV i del ferrocarril i no pot evacuar les aigües pluvials que podrien generer-se en cas de saturació del llac. A més, aquesta instal·lació perjudicaria considerablement a les masies i camps limítrofs, informa l’Ajuntament. D’altra banda, l’estudi de mobilitat de Banyeres proposa millorar l’accessibilitat al nucli de l’Arboç i dóna més importància a la xarxa de camins existents entre les dues poblacions. Això pot ocasionar que els camins passin a ser vies de comunicació de rang superior, el que pot repercutir a l’Ajuntament d’Arboç, per ser competència seva el manteniment i perquè alguns d’aquests camins travessen el nucli urbà que actualment no es troba en condicions de suportar més trànsit rodat intermunicipal.

Aprovat inicialment el nou POUMAquest mes de desembre s’ha apro-

vat inicialment, en una sessió plenària extraordinària, el nou Pla General d’Ordenació Urbana de l’Arboç, amb l’oposició del grup municipal del PSC.

Segons l’Ajuntament, el Pla vigent és de l’any 1985 i des del 2004 s’està treballant en la redacció d’un nou, per tal d’adequar-lo a l´actual normativa legal i necessitats del municipi.

“Els criteris per la revisió del POUM han consistit en reforçar la millora de qualitat de vida en el nucli urbà i ve-tllar per un desenvolupament econò-mic equilibrat amb escassos efectes sobre el medi ambient. A més, s’ha evitat la fragmentació de les finques en sòl no urbà per tal de preservar la riquesa natural i les condicions am-bientals,” destaca l’Ajuntament.

El nou pla pretén mantenir el sòl no urbanitzable potenciant els usos que li sòn propis, fent-los compatibles amb l’ús agrícola, així com conservar les planes de conreu de la vinya i l’espai de connexió amb la riera de Marme-llar. També s’admetran les requalifica-cions de sòl no urbanitzable consoli-

dant el model de nucli compacte, transformant Can Vies com a sòl industrial, sent un enclavament entre els municipis de Castellet i La Gornal donades les preexistències d’activitat industrial.

En relació al sistema viari, el nou pla pretén completar la xarxa viària d’accés al nucli urbà, plantejant una variant de la N-340, recollint l’alternativa a l´autopista. També es planteja una nova via de ronda per l’oest del casc urbà que eviti el tràfic local pel centre del nucli urbà, millorar l’accessibilitat de vehicles i persones a peu o amb bicicleta a l’estació de tren, aprofitant en aquest sentit la vialitat sorgida del nou sector Mestral.

El POUM també conté una deta-llada relació d’elements a catalogar per tal de protegir el patrimoni his-toricoartístic del municipi. A més, es concreten en 567 les previsions de nombre d’habitatges protegits, valor que sembla ajustar-se a les necessitats del municipi en els pro-pers 12 anys. _______________________________________________________

Recollida de la brossa A partir de gener s’ampliarà amb un dia la freqüència de recollida de la bros-sa a l’Arboç. Actualment els dies de recollida són insuficients degut a l’augment de la població.


Baix Penedès est: Llorenç del Penedès29

L’Ajuntament continua amb l’elaboració del POUM

NP

Segons informa l’Ajuntament del Llorenç, el dimarts, 28 de novembre es va dur a terme un dels tallers de participació ciutadana que formen part del procés d’elaboració del POUM d’aquest municipi, amb la par-ticipació de persones seleccionades com a representació dels diferents sectors del poble.

“Actualment, l’equip redactor està treballant en la redacció d’aquest projecte, sota criteris de sostenibili-tat urbana, i on es van incorporant les sensacions de la ciutadania de Llorenç, captades a partir del procés de participació ciutadana realitzat,” comenten des de l´Ajuntament.

“A partir d’una primera enquesta telefònica a 200 persones (un 10% de la població) es va presentar una primera proposta per poder ser de-batuda en dos posteriors tallers, que van estar oberts a tothom qui va vo-ler participar,” destaquen. “Aquesta proposta va estar exposada al públic perquè tothom tingués l’oportunitat de presentar els suggeriments que consideressin necessaris. Val a dir que només s’han presentat dos su-ggeriments de tema particular i dues sol·licituds col·lectives demanant la retirada de la totalitat del POUM projectat, malgrat no estar encara definit,” afegeixen.

Amb els treballs de re-dacció ja més avançats, s’ha elaborat una segona proposta amb algunes modificacions, que són fruit de les aportacions recollides en el procés de participació ciutada-na realitzat, comenten. Aquesta segona propos-ta és la que s’ha presen-tat en aquest últim taller sectorial, per seguir recollint els suggeriments dels assistents. Tota la informació s’està posant a dispo-sició del públic a través de la web provisional www.ccbp.cc/llorenc i també s’ha pogut consultar a les oficines de l’Ajuntament, afirmen. L’Ajuntament també té previst se-guir donant informació a tot el poble i afirma estar obert al diàleg.

Reunions amb els opositors

A principis de desembre, l’Ajunta-ment va convocar unes reunions informatives, adreçades als sig-nants de la sol·licitud de retirada del POUM, per a informar-los sobre les línies de treball que s’estan desenvolupant i per a tenir un canvi d’impressions i conèixer els motius que han portat demanar la retirada

del projecte. Aquestes reunions van tenir poca assistència, ja que de les 222 persones convocades van assis-tir una vintena. Paral·lelament, l’equip de Govern va convocar als representants de la Comissió Ciutadana Replantegem el POUM per a conèixer els seus objec-tius. La Comissió va tornar a dema-nar la retirada del projecte que s’està redactant i es va oferir a col·laborar amb l’Ajuntament en la redacció d’un nou pla. L’equip de govern va mani-festar el seu recel sobre les verita-bles intencions de la Comissió Ciu-tadana, els va demanar propostes concretes, els va oferir entrevistar-se amb el tècnic municipal, i va reiterar la seva voluntat de continuar amb el projecte, informa l’Ajuntament.

Comissió Ciutadana presenta 277 signatures

Taller de la participació ciutadana de novembre

La Comissió Ciutadana Re-plantegem el POUM “un altre POUM és possible” va presentar a l’Ajuntament de Llorenç, el passat 24 de novembre, una proposta ar-gumentant la necessitat de replantejar el POUM tenint en compte l’opinió manifes-tada per la població. La pro-posta es va lliurar amb 277signatures. Posteriorment

___________________________

______________________________________________________

Llorençencs firmant la proposta de la ComissióUn pessebre vivent - La Parrò-quia de Sant Llorenç organitza un pessebre vivent als locals del catecisme, les representa-cions seran els dies 26 de des-embre i l’1 de gener, a la tarda.

la Comissió es va entrevistar amb tres grups municipals (AMpLL, ERC i CIU a l’oposició) que consideren la proposta positiva i li donen suport, informen. Els integrants de l’equip de govern (PSC i CIU) no van acceptar reunir-se amb la Comissió per separat, com a membres dels respectius partits pels quals es van presentar a les eleccions, però si van voler fer-ho com a equip de govern, comenten des de la Comissió. Actualment continuen recollint signatures, hi ha unes 325 i el nombre continua creixent.

La segona proposta del POUM redueix un pis l’edificabilitat màxima permesa als sectors Granja Montserrat i l’Estrella. Abans es permetia planta baixa i tres pisos, que en la nova proposta passen a ser planta baixa més dos pisos. Per fer possible aquesta modifi-cació sense perdre el sostre, la proposta inclou una retallada de les zones verdes.

J.L.

Baix Penedès est: Sant Jaume dels Domenys30

L’Associació de Dones La Llinyola de Sant Jaume dels Domenys va or-ganitzar, el 17 de desembre, un mercat solidari de productes artesanals i casolans, per tal de recollir diners per a La Marató de TV3. Al mercat es van poder trobar pastissos, conserves, teixits, artesanies, pintures... Alhora es van dur a terme altres actes paral·lels, com jocs infantils, rifes i un concert de la Coral Rierol. Aquesta iniciativa es va dur a terme per segon any con-secutiu: enguany van recollir 3.600 euros, i l’any passat 3.330.

Mercat de productes artesanals i casolans Aquest més de desembre es va celebrar la 8a convocatòria dels premis APLErC, un concurs d’arts plàstiques per als nens, organitzat per la Secció Local d’Esquerra Republicana de Catalunya a Sant Jaume. Enguany, hi van participar un total de 75 nens, del quals 18 van ser galardonats. Els guanyadors de les quatre categories van ser: Júlia Salillas, Judith Sadurní, Marc Ferrer i Michelle Caraballo.

Concurs APLErC

____________________________________________

Esports d’aventura - Una vintena de joves de Sant Jaume va participar, a finals de novembre, en una sortida per a fer esports d’aventura al parc de les Deus, a Sant Quintí de Mediona, sub-vencionada per la regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Sant Jaume, amb la col·laboració del Jove Baix Penedès i de la Secretaria General de Joventut.

NP

J.L.J.L.

PUBLICITAT

Baix Penedès est: Santa Oliva31

El subdelegat del Govern a Ta-rragona, Joan M. Abelló, va visitar Santa Oliva el passat 23 de novem-bre. La seva presència s’inscrivia en la tanda de contactes que el subdelegat està mantenint amb els municipis de la demarcació que esti-guin immersos en projectes de caire supramunicipal com és, en el cas de Santa Oliva, l’arranjament del camí d’accés al polígon de l’Albornar i que circumval·la l’el·lipsi de la IDIADA. Sobre aquest tema es va obtenir el seu compromís de gestionar la con-secució d’ajuts del Departament de Política Territorial i Obres Públiques per a la realització d’aquesta obra. Des de les noves dependències de la Casa de la Vila, que es preveu que entrin en funcionament aquest mes de desembre, els responsables mu-nicipals van tenir ocasió d’exposar al subdelegat del govern els projectes

en els quals s’està treballant actual-ment: la recuperació i rehabilitació del Monestir; la construcció de la deixalleria; el condicionament dels espais exteriors de la nova escola bressol estrenada fa dos mesos; les diverses accions contemplades dins el Pla Educatiu d’Entorn de Santa Oliva i la imminent entrada en funcionament de les bateries de contenidors soterrats de recollida selectiva.

Visita del subdelegat del Govern Joan Abelló a Santa Oliva

Al gener començarà a Santa Oliva un curs de ball flamenc, impartit per la Eva M. López Pizarro. El curs cos-ta 30€ al mes i es realitzarà al Local Cultural del municipi. Les inscripcio-ns es fan a les oficines municipals.

Curs de ball flamenc

A la sala jove del Centre Cívic les Pedreres es va fer l´1 de desembre, el dia internacional de la lluita contra la sida, un taller sobre el sexe segur, dedicat a joves a partir de 14 anys, organitzat per l’Ajuntament de Santa Oliva i la Creu Roja de Tarragona. Entre les temes que es van fer, destaquen: que es un preservatiu femení, que fer si la parella no es vol ficar el preservatiu, si la sida es pot transmetre en una sola relació sexual sense protecció, com funcio-na la píndola del dia després, etc. El mateix dia es va fer a Santa Oliva una xerrada informativa sobre la sida, la seva prevenció i detecció de situacions de risc.

Lluita contra la sida

__________________________

NP

PUBLICITAT

costa: Calafell i Cunit33

Amb poques hores de diferència la setmana passada van morir els dos exregidors calafellens, Magí Sicart i Sans i Joan Rovira i Palau, els quals havien format part dels consistoris dirigits per Joan Maria Triadó.

Magí Sicart i Sans de 51 anys, va morir el passat dia 13 a l’estació de tren en ser atropellat per un comboi que es dirigia cap a Barcelona. Si-cart, que era casat i pare d’un jove, havia estat regidor de l’Ajuntament de Calafell durant la legislatura 1995-1999 en la que va ser tinent d’alcalde i es va encarregar de les àrees de Sanitat, Serveis Socials i Medi Ambient. Des de fa uns mesos era secretari de la Confraria de Pes-cadors de Calafell. Poques hores després, el passat dia 15 i a causa

d’una malaltia va morir Joan Rovira i Palau, que també havia estat regidor de l’Ajuntament de Calafell durant els anys 1987 al 1991. Casat i pare de dos fills, tenia un supermercat a la platja i era secretari de la Coope-rativa Agrícola. Rovira havia estat ju-gador i entrenador d’hoquei patins.

Moren els exregidors Magí Sicart i Joan Rovira

Aquest dijous per la tarda els membres del grup vendrellenc Lax’n’busto inauguraran la vintena edició del Parc Nadalenc de Calafell que restarà obert fins el 2 de gener. La principal novetat és que el parc d’enguany, ubicat com sempre al pa-velló Joan Ortoll, ha sofert un canvi estructural i està dividit per zones i està especialment adreçat als més petits. El preu de l’entrada per a cada sessió és de 3 euros.

Els Lax’n’Busto inau-guren el Parc Nadalenc

CALAFELL

Pocs dies abans que es portés a terme un acte reinvindicatiu al carrer, l’Ajuntament de Cunit i la Federació d’Associacions de Veïns van arribar a un acord satisfactòri pel qual a l’exercici del 2007 les taxes considerades com a “socials” no s’incrementaran. A més, tots els veïns tindran una rebaixa en el preu del rebut de la brossa tal com estava establert al Protocol de Voluntats signat l’any 2005, reduint-se de 130 € previst a 110. D’altra banda la Fe-deració s’ha compromés a destinar la seva subvenció a promoure la recollida selectiva de la brossa. D’altra banda l’Ajuntament ha aprovat aquest mes el pressupost del 2007, que està xifrat en 19,3 milions d’euros.

Acord entre Federació de Veïns i Ajuntament

Magí Sicart_______________________________________________________

CUNIT

El cantautor Joan Manuel Serrat ha estat el primer artista que ha cantat al nou pavelló municipal “Els Joncs”. Ho va fer el passat dia 9 davant prop de mil persones, recordant alguns dels seus grans èxits i alguns temes del seu darrer treball titulat “Mô”. Serrat, que va estar molt xerraire va actuar durant prop de dues hores en pla intimista acompanyat al piano pel professor Ricard Miralles. Serrat amb la seva guitarra fins i tot va obrir una ampolla de cava dalt l’escenari.

Joan Manuel Serrat ofereix un concert íntim

El modest Club Sport Tennis Cunit, que aquesta temporada ha jugat el Campionat d’Espanya de Tercera Divisió, va conquerir diumenge l’ascens a la categoria superior en superar l’equip canari del CT Pardilla (Telde) a la promoció que es va jugar a les pistes de la zona esportiva municipal. La victòria en dobles de la parella formada per Fabio Maggi i Gustavo Ordóñez, va ser definitiva per a celebrar el retorn a la Segona Divisió lo que suposa estar entre els setze millors clubs de tot l’Estat.

El Club Sports Tennis Cunit puja de categoria

__________________________

retrat: Joan Descals34

Escriure sobre Joan Descals és com observar un quadre cubista que retra-ta el personatge a través d’un complex conjunt de facetes. Amb 73 anys sembla un jove, ple d’energia i passió per fer les coses que li agraden, i en fa moltes: pinta, dibuixa, col·labora amb la premsa, escriu llibres sobre els artistes, fa conferències, és un dels protagonistes del col·lectiu artístic »Art Polièdric«, participa en projectes solidaris... Però quan li diuen que és polifacètic, s’empipa. »M’empipo, per-què és fals. De fora potser semblen moltes coses, però en el fons sem-pre és la mateixa: la comunicació. És intentar de trobar els mitjans a través dels quals comuniquem el que sabem i el que saben els altres, i d’aquesta manera, fer la gent més sensible, oberta, respectuosa, i que tingui més coneixements.« Va ser professor. »Vaig néixer a una família de pagesos, a Saint Fruitós de Bages, però com em faltava un braç de naixement, els pares em van enviar a l’escola. Volia ser mestre, però ja en el primer examen el professor em va dir que sense el braç mai ho seré, així era en l´època franquista. Em vaig indignar molt i em vaig matri-cular a la universitat.« Desprès de llicenciar-se en filosofia i lletres va aconseguir la càtedra d’anglès al Vendrell. »Jo em sento bàsicament pedagog,« diu. Avui, una de les seves il·lusions més grans és veure com els nens interpreten l’art. Va ser polític. Durant 15 anys, la majoria, com a diputat al Parlament de Catalunya per CIU. »La política també és pedagogia. En el fons un polític fa de pont entre la gent i el govern, és el vehicle de comunicació entre els dos. M’he dedicat a la política activa, perquè m’ha semblat que podria fer alguna cosa per a la gent. I perquè estimo molt el país on visc. Però en la política clandestina m’havia posat des de molt jovenet ja. Teníem visites clan-destines a casa meva, ens formàvem i apreníem català. Després havia estat en les llistes controlades per la guàrdia civil, intentàvem fer una política de fer el país.« En aquella època clandestina va conèixer a Jordi Pujol. Al marge de tot això, la seva passió sempre ha estat la pintura i el dibuix. Ja de molt petit sempre tenia un lla-pis a la mà, i amb 17 anys va anar a prendre lliçons d´Alfred Figueras,

il·lustracions o traduccions, sinó inter-pretacions, a través de les tècniques del cubisme que et permeten posar diverses idees en el mateix pla, de tal manera que quedin vinculades i insi-nuades. Quan un poeta m’interessa, llegeixo primer la seva obra i després intento de codificar-la. Aquesta codifi-cació després la tradueixo en colors, línies, formes, utilitzant les tècniques de collage i cubisme.« Sovint interpreta el mateix tema amb diferents tècniques artístiques. Juga amb l’oli, l’aquarel·la, la tinta xinesa, pinta gerros de porcellana, pedres, teules antigues, làmpares, dissenya vitralls. Quan li sembla, salta al rea-lisme, per fer un retrat per encàrrec, o per pintar un enorme tríptic per a la rectoria del Vendrell. Gairebé al mateix temps ja torna a la poesia, preparant la seva propera exposició. Els llibres

a la seva biblioteca no tenen pàgines blanques al costat dels poemes, cap fulla buida s’escapa d’aquesta in-cansable necessitat d’expressar-se dibuixant. »La pintura és per a mi anar-me trobant jo mateix,« comenta. »Quan pinto m’oblido gairebé de tot. En realitat no pinto per a estancar-me, sinó per progressar, hi ha una cons-tant insatisfacció en allò que porto a terme. A més, pintura per a mi és un mitjà de comunicació, és treballar constantment en un món sensible, per a passar-ho als altres. L’art s’ha de

compartir, sinó no serveix.« És generós. Una d’aquelles per-sones que sempre t’atenen amb una amabilitat encantadora. No es cansa d’explicar-me la història de cada quadre, cada dibuix, cada peça del collage, amb la passió d’un artista i amb la paciència d’un professor. Ens dibuixa la portada nadalenca per a l’Espígol i ens regala l’original. Tal com explica, amb aquest dibuix volia presentar, primer, que el Nadal tradicional es-tava vinculat a un plantejament bà-sicament religiós. “A partir d’aquest plantejament la idea de Nadal s’ha complicat, en algun aspecte s’ha degenerat i en algun potser s’ha aprofundit. S’ha dividit en dues parts. La degeneració vol dir que cada vegada s’ha comercialitzat més la festa de Nadal i que la gent hi dediqués més diners que pas fe, i per altra banda es frivolitzés. Nadal deixa de ser una festa molt familiar per convertir-se en una

festa de múltiples direccions,” comen-ta. Quan la societat s’adona que el concepte de família ha variat, el con-cepte de Nadal clàssic també varia, diu. “Aquesta rodona amb Sant Josep, la mare de Déu i el nen Jesús, que era una cosa completa, sencera, s’ha convertit en diversos triangles. En un d’ells hi ha la divinitat, que és aquest ull, i els altres es van difuminant. Aquest triangle de Déu sí que vol dir també un aprofundiment del sentit de Nadal per segons qui, però també vol dir una gran difusió, cadascú va pel seu compte. No obstant el que domina a tota aquesta difusió de triangles és una mà estesa que és el símbol més característic de Nadal. Això vol dir que el Nadal, és una festa d’amor i de ger-manor, continua.”

Jasna Lesnjak

“L’art s’ha de compartir, sinó no serveix!”»un pintor de l’època del noucentisme català molt important per a mi. Era un personatge molt avançat que ha estat molts anys a Franca, i tenia una sensi-bilitat extraordinària.« Després d’això és formava pintant, mirant, visitant les exposicions. ”Durant les vacances viatjava per l’Europa, visitant museus i galeries, que és potser la més gran lliçó de pintura que he tingut. A partir d’aquí vaig començar a fer les expo-sicions.« Des de fa 25 anys es dedica a in-terpretar la poesia catalana. »No faig

J.L.

35

“Els meus pares” “L’avia”

“Comunicació”, oli sobre tela

Un dels vitralls dissenyats per Descals Una de les poemes de Joan Vinyoli Una de les poemes de Pere Gimferrer

“L’element zero”, collage

Una de les poemes de Antoni Marí

nadal 36

Em despertava un fred prim caminant-me per les espatlles. Instintivament cercava l’escalfor del gat que, com sempre i contra la voluntat dels pares, dormia al meu llit. Un enorme gat borni, ros i blanc, que em seguia a tothora per la casa. Mirava desinteressat els meus jocs amb un cabrit petit o amb la nina del vestit plegat blanc de llunes verdes. Seia al meu costat quan jo m’asseia a escol-tar els contes que em feia rellegir per qualsevol que mostrés la més mínima predisposició. Jugava amb l’antena que penjava de la ràdio fins a terra, mentre jo buscava emissores on sonessin històries d’amors desafortunats, cantats sempre en la mateixa llengua de les dues en les quals jo parlava, la castellana. Coneixement que em va convertir en traductora als qua-tre anys perquè, en aquella època, al poble eren rares les famílies bi-lingües. A l’escola, des de el primer dia, la mestra ens ho deia tot en espanyol i, immediatament vaig esdevenir el nexe entre ella i les alumnes, catalanoparlants totes.

M’agradava desvetllar-me quan la claror només tenia potència per deixar-me intuir formes damunt la tenebra, abraçava el gat, l’acaro-nava fins fer-lo roncar de plaer, i esperava, pacientment, que la llum del dia fos prou intensa per deixar-me veure la làmina penjada al costat del meu llit. Una làmina rò-nega, on hi havia un àngel, tot ales, conduït de la mà d’un nen, ves a saber cap a on! A voltes pensava que el duia cap a un llac negre i fondo, dins el qual es submergirien i d’ells només en quedaria la punta superior d’una de les ales, com un petit iceberg a la deriva.

Quan la claror vencia la nit i el sol es colava entre els llistons de la persiana per tirar línies rectes a la paret del meu davant, al damunt just a tocar el sostre podia apreciar una franja de clapes roges d’humi-

tat, traspuant la blancor de la calç . En aquelles formes buscava semblances a coses o bèsties conegudes, inventa-va éssers, teixia històries, mentre el rellotge del campanar tocava quarts, i més quarts i les respectives repeti-cions.

Del llit estant sentia el brogit de la cuina i el crepitar de la llenya a la llar de foc al pis de baix de la casa. Sentia, també, el so metàl·lic, somort per la distància, de les lleteres al balancejar-se entre els dits de les clientes de la lleteria del davant de casa, escoltava les diferents formes de desitjar-se un bon dia entre elles i volia endevinar la seva circumstància pel to de veu.

El fimbrar de la fusta vella dels es-glaons sota les petges lleugeres de la mare em feien, instintivament, acotxar el gat sota la flassada per evitar un regany. Quan obria la porta, indefecti-blement, ell sortia de l’amagatall, salta-va del llit i amb la cua alçada, anava a refregar-se per les cames de la mare, que acabava adreçant-li el retret a ell, en lloc de a mi.

Aquell matí tot va ser diferent. No em despertà el fred, sinó una escalfor estranya enganxada a les galtes. El cos del gat adormit no se’m repenjava contra els peus. Ja hi havia claror a

l’habitació i es veia, nítidament, la làmina del nen i l’àngel, al qual les ales li relluïen més que mai. Una llum blanca, mancada de sol, ac-centuava els contorns de les clapes d’humitat existents entre la paret i el sostre. Una pesantor incontrolable no em deixava mantenir obertes les parpelles. No vaig recórrer a la fan-tasia, preferia recordar les emoci-ons viscudes la vigília, que imaginar com feia els dies de cada dia.

El matí passat, amb el gat entre cames, la mare m’havia dit que a l’endemà seria Nadal i que hauríem de fer molts preparatius perquè era una gran festa. Havent esmorzant, ens vam ben abrigar i vam anar fins al bosc del final dels regadius a buscar molsa i a agafar quatre branquillons de pi, mentre el tió es cruspia les triadures. El nostre era un tronc famolenc i tant tímid que menjava sempre d’amagat, tot i que ja feia dies que havia arribat a casa a coll del pare.

A la tarda, la mare va preparar un empostissat en un racó del menja-dor, el va cobrir amb una cretona de roses multicolors que arribava fins al terra. Damunt col·locà un caixó amb la boca encarada a la porta de l’es-

Un ninot de neu damunt un plat

J. Vallès

37

tança, no pas al sostre. En un paper blau hi enganxà estrelletes menudes i una de grossa amb cua, retallades del paper de plata d’embolicar la xo-colata. Subjectà el paper blau a l’in-terior del caixó, deixant lliure la part de baix, allà hi posà la cova amb el nen Jesús el seus pares, el bou i la mula. Al davant una filera de figures amb obsequis pel nounat. Una petita bombeta, il·luminava la cova i una altra embolicada en paper vermell i tapada per unes estelles, simulava el foc dels pastors. A tocar va fer-hi el riu amb un tros de mirall trencat.

Mare, si Nadal és una festa tan important, per què no m’has comprat unes sabates de xarol negre? Vaig dir mirant-me les bótes ortopèdiques i recordant el sanatori de vora el mar, on un metge amb bata blanca li explicava no sé què d’una opera-ció que caldria fer-me als peus. No toquis gaire les figures perquè són de terrissa i si els dones un cop es trenquen, va respondre mentre jo em recordava, mirar des de la fines-tra de la consulta com un grup de nens s’arrossegaven per la sorra de la platja per agafar una pilota.

A l’hora de sopar estava nervio-sa i desganada, em preocupava la possibilitat d’oblidar aquella cançó màgica que feia cagar al tió. No so-lament em va sortir sencera, sense embarbussar-me gens, sinó que vaig cantar de dalt baix un parell de nadales davant el pessebre.

Si anit havia fet cagar el tió, aquell era el matí de Nadal? La prova era que a la cadira de l’habitació hi havia marietes, paraigües, ampolles de

xampany i monedes de xocolata, un conte i uns mitjons nous. Vaig intentar alçar-me a percatar-ho, però les cames no em sostenien, i malgrat l’escalfor de les galtes, tota jo tremolava. Llavors vaig sentir les passes dels pares pujant l’escala, la mare va obrir de bat a bat la porta i va dir, alegrement: Ha nevat!

La febre em va impedir alçar-me, m’atordia una somnolència malaltis-sa contra la qual lluitava esperonada pel desig de veure la neu per primer cop en la meva vida. Sentia la cridò-ria de la canalla jugant al carrer, les veus de les mares intentant apaiva-gar-la. Per mi la neu de Nadal era una cortina blanca penjada de la finestra amb el regust de les pròpies llàgrimes, quan vaig sentir unes pet-jades cauteloses pujant les escales. Del darrera la porta de la meva habi-

tació va aparèixer la cara riallera del Josep de cal Roset, el noi del davant de casa, dient: Què puc passar? Et porto un regal de Nadal

El meu regal de Nadal era un ni-not de neu posat damunt un plat. El va deixar a la mateixa cadira on hi havia el que m’havia cagat el tió la nit abans. Va dir: Com que no pots baixar a jugar amb nosaltres he pen-sat que t’agradaria tenir un ninot de neu.

Vaig passar hores mirant com es fonia, com se li desdibuixaven les formes fins convertir-se en l’aigua d’una palangana. Vaig comprendre que del gest d’apropar-me l’alegria i l’amistat amb la imatge d’un ninot de neu només n’havia fugit la forma, l’essència perviuria per sempre en mi.Nati Soler

J. Vallès


nadal 2oo639

Ritus, càbales i tradicions esperant l’Any NouTradicions i càbales per a celebrar el nou any han existit en totes les cultures i temps i aquí les contem. Hi ha per a tots els gustos: els que es posen roba interior groga i pugen i baixen

escales; els que s’aferren a una maleta i mengen raïms o llenties.

Roba interior a línrevés o groga? Raïms, corbina o llentilles? Hi ha càbales per a tots els gustos i, enca-ra que molts diguin que és una xim-pleria, arribades les 12, més d’algú salta amb el peu dret, apareix amb maletes o es posa a pujar i a baixar escales com boig.

La tradició de Nit de cap d’any i Any Nou és gairebé tan antiga com la humanitat, però canvia de dates i manera de celebrar-la d’acord amb diferents temps i cultures. El que sempre es manté intacte és l’esperit de celebració dels homes i l’esperança que el pròxim any serà millor.

Algunes càbales d’any nou La nit que ens traspassa al se-

güent any està plena de càbales i supersticions que tenen a veure amb bons auguris per a l’any que comença. Les que més es realitzen són les següents:

La tradició dels 12 raïms: en el lloc que ocupa cada comensal es col·loca prèviament un petit fruiter amb 12 raïms i, d’acord amb el ritual, s’ha de menjar un raïm per ca-dascuna de les 12 campanades del rellotge. Idealment sis verdes i sis moradenques. D’aquesta forma, els anhels i aspiracions es fan realitat... almenys això diuen.

Asseure’s i tornar-se a parar amb

cadascuna de les dotze campana-des: porta matrimoni.

Rebre l’any nou amb diners dintre de les sabates: porta prosperitat econòmica.

Per a tenir molta roba nova: la nit del 31 has de portar la roba interior a línrevés.

Posar un anell d’or a la copa de cava amb la qual es farà el brindis: t’asseguraràs que no falti els diners (ull amb empassar-te’l).

Cuinar una corbina sense treure les escates: per a assegurar-se benestar econòmic (qui la mengi tindrà tanta plata com escates hagi menjat).

Encendre veles de colors: les blaves porten la pau; les grogues, abundància; les vermelles, passió; les verdes, salut; les blanques, cla-redat, i les taronges, intel·ligència.

Repetir en veu alta o mentalment la frase “Vaig a ser feliç aquest any” al costat de les dotze campanades.

Si es surt al carrer, tractar que la primera persona que es vegi sigui jove, ja que mentre menor sigui, ma-jor serà la felicitat.

Treure les maletes a la porta de la casa per a tenir molts viatges l’any que comença. Millor encara, és do-nar la volta a la poma arrossegant les maletes.

Usar roba interior groga la nit de cap d’any, per a assegurar felicitat

i bons moments. Millor usar-la a línrevés i canviar-la al dret després de mitjanit. Molt millor si els calçons són regalats.

Menjar una cullerada de llenties (cuites) dins dels primers minuts del nou any per a tenir prosperitat.

Rentar-se les mans amb cava i sucre: per a tenir diners. A les 12 de la nit, es fi quen les mans a una font amb sucre. Després, es renten amb cava.

Repartir espigues de blat: símbol de l’abundància. Lo ideal és repartir-les entre tots els assistents (que tots tinguin a les mans la mitjanit) i també espargir-les per la casa.

També encendre espelmes blan-ques, vermelles i verdes i deixar-les enceses, en un lloc a prova d’incendis, fi ns que es consumeixin per complet. Han d’estar enceses a mitjanit. Aquestes veles representen amor, harmonia, salut i prosperitat per a l’any.

Bàsic, en tot cas, és tenir fe en el que estàs fent. I per a acabar, sug-gereix pregar a mitjanit, “per tu ma-teix, pels teus éssers estimats, per la humanitat, pel planeta i l’univers sencer, i que donis les gràcies per tots els dons que vas rebre durant l’any que s’acaba”.

Rafi Fernandez,Azahar Cubelles


publireportatge40

Dolces tradicions, aptes per a tothom Com pel Nadal acostumem a con-sumir força menjar i dolços, aquesta vegada ens aproparem a la pas-tisseria La Principal de Calafell, on també preparen torrons i pastissos sense sucre. El seu gerent Joan Romeu que des de fa 36 anys és professional del ram ens comenta que fan 15 varietats de torrons. Els ingredients bàsics d’aquests són les ametlles marcones (collides enguany a l’agost), xocolata (tant vitre com amb llet), sense cap additiu de cap classe i totes les fruites de primera qualitat, pinyons, etc. Cada torro té un procés diferent i tots estan fets amb molt afecte. Hi ha de crema cremada, el massapà de Cadis, el coco banyat de xoco-lata blanca, el de pallet en neula trinxada, el de whisky, el de coin-treau, el de nous, el de vitres amb ametlles, músics i avellanes, entre d’altres. “Sempre s’innoven, però ___________________________________________________________________________________

depenent de l ’acceptac ió del públic en c o n t i n u e m fent o no,” comenta en Joan. També fan els pastissos de Nadal, troncs de Sant Silvestre, els salats i els roscons de reis, amb un briox de primera qua-litat, detalls de porcellana i el mas-sapà (tal com es feia antigament). Hem pogut comprovar el gust que tenen els torrons i els pastissos sen-se sucre, que fan amb sacarina per la gent diabètica, si no ens hagues-sin dit que no tenen sucre la veritat és que no ho notaríem. Així que ja ho sabeu; qui no menja torrons per aquestes festes és, per-

què no vol. Això sí, recordeu que per fer-ho sense sucre és convenient demanar-lo amb temps.Pili Mitjans



teatre41

Mentre un guarneix l’arbre de Na-dal, fa cagar el tió i posa les figures al pessebre, al Vendrell es preparen per a representar un any més, i des de fa 45 anys, els tradicionals Pas-torets. Tot va començar al gener de l’any 1961 quan un grup d’aficionats al teatre juntament amb el Cor Pa-rroquial van decidir posar en escena “El primer Nadal dels pastors”, obra original de Mossen Rossend Fortu-net. La primera representació es va fer al Teatre Tívoli, recentment ende-rrocat, desprès es va fer a Brisamar i l’any 1978 es van traslladar al teatre La Lira.

“Aquest any serà l’ultima tempora-da a La Lira perquè el teatre se’n va a terra per remodelació. Les obres estaran acabades d’aquí un any però no estaran per a la pròxima edi-ció, no se sap que passarà, s’haurà d’inventar un altre tipus de muntatge perquè no volem deixar de fer pas-torets”. Això mateix em va explicar Josep Vinyas, director dels pasto-rets del Vendrell, un matí que vam estar conversant tot fent un cafè. En Josep es un veterà en el món dels Pastorets, “Fa 25 anys vaig estar dirigint pastorets i m’hi vaig estar 9 anys, llavors vaig plegar perquè és interessant que ho agafi altra gent perquè facin coses noves”. Ara fa

cinc anys va començar la seva se-gona etapa com a director, “M’ho van tornar a demanar i vaig acceptar amb la condició de fer uns retocs a l’obra que s’estava fent”.

Els pastorets del Vendrell al co-mençament eren cantats, s’anome-naven “Els pastorets musicals del Vendrell” però ara fa 10 anys van deixar de fer-se per donar nous aires a l’obra teatral.

Fer uns pastorets no es bufar i fer ampolles, al Vendrell hi treballen unes 150 persones entre actors i tècnics i ningú és professional, “Tots som amateurs, des del primer actor fins a l’últim tècnic”, comenta en Josep. Assagen cada vespre i tots els dies de la setmana, això fa que a l’hora de sortir a l’escenari surti un producte de qualitat.

Fa tres anys, l’entitat Els Pastorets del Vendrell va apostar pels més petits i van començar a escenificar els Pastorets infantils, “és la mateixa obra però amb nens. Primer va ser una mica reduïda però ara, si fa o no fa, es la mateixa que la dels adults”. 50 petits actors la duen a terme, des de que comencen a caminar fins als 14 anys, i la veritat es que ha tingut força èxit.

El fet de fer pastorets suposa per a

45 anys de pastorets al Vendrell

molta gent endinsar-se en el món del teatre, si preguntem a molts actors de teatre professionals la majoria han començat fent pastorets. “A l’Oriol Grau (actor que entre d’altres personatges interpreta el conegut Palomino al programa Buenafuente) li vaig dir si volia fer el paper de raba-dà i em va dir que sí, perquè no ha-via fet mai pastorets i com que molts actors han començat així li fa gràcia fer-ne”, tant que s’hi va quedar una temporada i que a més va dissenyar els vestits dels actors principals.

L’objectiu d’aquest grup d’actors i actrius es mantenir una tradició amb segles d’història, “aquesta es la nos-tra idea, independentment de que sigui una cosa religiosa”. Com va dir Pau Casals: conservem aques-tes tradicions que són l’ànima de la nostra terra.

Xavi Toscano

Fa anys els mitjans de comunicació els van definir com els pasto-

rets de Catalunya

Pastorets del Vendrell

Pastorets del Vendrell

cultura42

A la Sala d’art Anna Barcons de Coma-ruga es pot visitar fins al 5 de gener l’exposició de Nadal i Reis, que compta amb la participació de Montserrat Parés, Liberto Rius, Vidal Vidal, Avel, MªCarmen Pousa, Teresa de Castro, Iris Rencoret, Ló-pez Sancho, Ana András, Esther He-ras i Anna Barcons. A la mostra s’hi poden trobar peces de pintura fetes amb diferents tècniques, que van des de la pintura a l’oli fins a l’acrílic. També aquesta vegada s’hi poden veure les escultures de Teresa de Castro i els esmalts d’Esther Heras i Ana András. Aquesta sala d’art tam-bé va inaugurar la primera edició del Concurs Infantil de dibuix Nadalenc, una iniciativa per a fomentar el des-envolupament del llenguatge plàstic entre els nens de 4 a 12 anys.

“Nadal i Reis”

L’Elenc Artístic Arbocenc va obtenir un bon nombre de premis en el VI Concurs de Teatre Amateur de les Garrigues, amb el seu muntatge de l’opereta El Mikado. Es tracta d’un espectacle vistós i ple d’humor, amb la història situada en una població imaginària del Japó en el segle XIX. El grup teatral arbocenc va aconseguir el primer premi pel millor vestuari, per la il·luminació i pel millor actor se-cundari (Eduard Jané). A més, va rebre una menció espe-cial en qualitat de millors actrius secundàries per a Àngels Mirabent, Mercè Arnan, Cristina Rovirosa, Alba Mañé i Natàlia Paredes, i el tercer premi de grup.

L’Elenc Arbocenc va ser fundat l’any 1920. A partir de l’any 2000, pren la direcció del grup Xavier Canals, veí de Sitges, amb una llarga trajectòria com a autor i director teatral. Abans de “El Mikado” l’últim muntatge estrenat ha estat “Llums del paral·lel”, un exitós carrusel musical.

La propera actuació del Mikado serà el dia 23 de desem-bre a les 10 de la nit al Centre de l’Arboç.

Cinc premis per a l’Elenc Artístic Arbocenc

A l’espai d’art Les Quintanes de Llorenç del Penedès es pot visi-tar, fins al 24 de febrer 2007, una exposició amb el lema “Per Nadal expressa el desig d’amistat amb art”. Participen vuit artistes, tots d’estils i llenguatges diferents dins del món de l’art: els pintors Andreu Fresquet, Judit Andreu, M. Teresa Baltasar, August Rosell i Maria Valls; la fotògrafa Monique van Rossum; l´escultor Iago Almuni i Joana Travé amb els seus relleus.

Amistat amb l’art a Llorenç

Julià Albornà

Andreu Fresquet

Avel

El passat divendres dia 1 de des-embre el Museu Deu del Vendrell va organitzar un taller sobre una de les tècniques artístiques més represen-tatives del Japó: la laca japonesa. La laca s’obté de diferents arbres i de la saba d’alguns arbustos, sent la de l’arbre urushi la més utilitzada al

Japó. La seva història es remunta a l’època Paleolítica, quan s’utilitzava com a goma d’enganxar i durant la cultura Jomon (1200-400 a.C.) ja es van realitzar objectes d’ús quotidià decorats amb laca, com ara pintes i gerros. Durant els segles XV i XVI, quan es van establir les rutes maríti-

Descobrint la laca japonesa

mes amb Orient, la laca japonesa va ser cone-guda per la cultura oc-cidental, i ja en el segle XX, va assolir un gran protagonisme en les arts decoratives euro-pees coincidint amb el moment en què alguns artistes japonesos es van instal·lar a París. ____________________________________________________________________________________

_______________________________________________________

cultura43

____________________________________________________________________________________

Divendres 15 de desembre va ser organitzada al Vendrell una xerrada sobre “Les literatures africanes i aborígens” que va anar a càrrec del senegalès Sidi Seck, llicenciat en Dret i Belles Arts a la Universitat de Dakar, autor de dos llibres de poe-mes en castell (Voces de Kora i Las sombras en pos del Tamarindo, per la qual li atorgaren el Premi Vila de Martorell). Actualment, Seck ocupa les tasques d’editor i director de Ta-kusan Ediciones i publica en català i castellà.

La sèrie de xerrades sota el títol “Vincles i ponts culturals” que or-ganitza la Regidoria de Polítiques d’Igualtat del Vendrell pretén ser un pont d’expressió del coneixement i de la identitat a través del debat cultural, potenciant així punts de tro-bada i de contacte entre la població autòctona i la nouvinguda.

Divendres 15 de desembre es va presentar a la Diputació de Tarragona el nou disc “Les dents del gat” de Carlota Baldris. La presenta-ció va anar a càrrec del diputat Quim Nin, del director artístic Víctor Bata-llé i de l’artista Joan Descals.

Aquest disc forma part d’un ample projecte artístic que va néixer a rail dels poemes de llorençenca Nati So-ler, quan el pintor vendrellenc Joan Descals va proposar, fa dos anys, que diversos artistes facin la seva pròpia interpretació de la poesia, ca-dascú en una tècnica diferent. L’ex-posició interdisciplinària itinerant, que està viatjant per la comarca, inclou quadres de Joan Descals, vi-tralls de Josep Mª Poblet, gerros de vidre de Josep Sadurní, fotografies de Linus Urpí i un vídeo, creat per Jordi Cabestany, Oriol Esteve, Toni Galitó, Oriol Manya i Montse Surià. A les inauguracions també es realitza un espectacle poètic-musical, basat

en la música de Carlota Baldris, on actuen un quartet musical, l’actriu Rosa Andreu i la ballarina Estefa-nia Saborido, tot dirigit per Víctor Batallé. El proper divendres 22 de desembre, aquesta exposició s’inau-gurarà a la sala Portal del Pardo del Vendrell.

Es presenta el disc “Les dents del gat”

El disc conté 17 peces per piano, violí, clarinet i percussió, interpreta-des per Marina Rossell, Oriol Grau, i Lax’n’Busto, entre d’altres.

Les literatures afri-canes i aborígens



música44

Constantí (Tarragona). Nit de Nadal del 1985. Amb el nom d’Els Pets, neix un grup de música, que amb els anys es convertiria en un referent de la música cantada en català.

“No ho recordo molt bé. Érem afi -cionats a la música, ens agradava sortir de concerts i trobàvem a faltar un grup que fes musica amb la nos-tra llengua”. Això ens va respondre Lluis Gavaldà, cantant, quan l’hi vam preguntar d’on va sorgir l’idea de crear una formació musical.

Ens va rebre un mati, amablement, en una cafeteria de la ciutat de Ta-rragona i amb el sentit de l’humor que el caracteritza, va estar encantat de xerrar una estona amb nosaltres. Ell mateix juntament amb en Joan Reig i en Falin Càceres són els components d’aquest grup que l’any passat va celebrar els 20 anys. “Som tres nois del mateix poble, Constan-tí, de la mateixa edat i es podria dir que del mateix carrer, es a dir, ens coneixem de tota la vida”.de ben segur és el que els ha fet durar més de vint anys. L’any passat va fer una gira commemorativa de 20 con-certs, segurament per agrair a totes les persones que han sigut fi dels al grup.

Les cançons d’Els Pets, com per exemple “Bon dia” o “Tarragona M’esborrona”, amb el temps s’han con-vertit amb himnes que tothom, algun dia, l’ha cantat o l’ha escoltat a qualsevol racó de Catalunya. “L’aire de la refi ne-ria, com que és tòxic ens inspira molt i ens dona moltes possibilitats”, ens diu tot fent broma.

Però realment, s’inspiren “en el dia a dia, en les converses que escoltes a l’autobús, a les botigues o

Quan ells van començar, de segui-da els van penjar l’etiqueta de Rock Català. Juntament amb els desapa-

reguts Sopa de Cabra o els Ven-drellencs Lax’n’Busto van ser

els pioners d’aquest estil. Avui en dia, “Hi ha mol-

ts grups interessants, el que passa és que

ara costa una mica més donar-se a conèixer, hi

ha molta qualitat i molta diversitat. En canvi quan vam començar nosaltres, tots els grups que van sortir pos-teriorment eren massa fotoco-pia dels quatre grans”.

A nivell perso-nal, no només es dediquen a la música. “Jo soc mestre d’angles amb excedència i a part també

Lluis Gavaldà: “Trobàvem a faltar un grup que fes música en català”

tí, de la mateixa edat i es podria dir que del mateix carrer, es a dir, ens coneixem de tota la vida”. Això, de ben segur és el que els ha fet durar més de vint anys. L’any passat va fer una gira commemorativa de 20 con-certs, segurament per agrair a totes les persones

l’autobús, a les botigues o qualsevol cosa que

t’explica un amic”.

Català. Juntament amb els desapa-reguts Sopa de Cabra o els Ven-

drellencs Lax’n’Busto van ser els pioners d’aquest estil.

Avui en dia, “ts grups interessants, el que passa és que

Lluís Gavaldà, Falin Càceres i Joan Reig, en una imatge promocional del grupCarles Fargas

música45

faig col·laboracions a Catalunya Ràdio. En Joan Reig (bateria) és pagès i a part d’això col·labora a la televisió i té projectes musicals amb el grup Mesclat, I en Falin (baixista) es directiu d’una empresa francesa”. Un ventall força ampli.

Durant 20 anys han recorregut molts escenaris i han assolit bas-tants èxits, tot i que diu tenir mala memòria el que més recorda són dos concerts, “40.000 persones a la Festa Major de Sabadell i més de 150.000 persones al Moll de la fusta de Barcelona”, dades que demos-tren clarament la seva qualitat.

Les generacions han anat creixent i Els Pets han seguit treient discos. Ara, a la multitud del públic s’ajunten dues generacions. “No saps ben be si es el pare que ha portat el fill o el fill que ha portat al pare, però el cas és que tothom canta les cançons. Crec que això és una de les coses mes boniques que pot veure un mú-

sic”, comenta en Lluís. I es que Els Pets no paren, a finals

de novembre van marxar a Mèxic per actuar dos dies. “Ara estem pre-parant un disc que enregistrarem al mes de gener a Girona i que sortirà al mes d’abril”.

Actualment estan realitzant la gira “Els Pets fan teatre”, una gira bastant diferent, canten davant d’un públic expectant des de les butaques. Per a molts serà probablement una nova manera de gaudir de les cançons del tres Tarragonins. La gira finalitzarà el 21 de gener.

En resum, hem pogut comprovar la força que tenen, que no els hi falta les ganes de treballar i que seguiran sent, per a molts un mite del Rock Català.

“M’en vaig a escriure més cançons”, aquest va ser el seu aco-miadament.

Pili Mitjans i Xavi Toscano

Actuació a cinc ciutats a la vegada

El concert que van fer Els Pets a Barcelona el passat 23 de novembre es va seguir a la vegada a cinc pobla-cions de Catalunya: Palamós, Berga, Mollerusa, la Seu d’Urgell i Lleida.

Això es degut a un projecte comú entre TV3 i l’Auditori de Catalunya, s’anomena Circuit Català de Cinema Digital, una iniciativa que neix amb la intenció d’acostar la cultura al públic comarcal.

Aprofitant la tecnologia digital, els diversos promotors del projecte han unit esforços per crear noves formes de disfrutar de la cultura. S’eliminen les distàncies geogràfiques i s’obre als espectadors de diferents punts del país la possibilitat de seguir, en directe y via satèl-lit, espectacles que tenen lloc a altres ciutats.

____________________________________________________________________________________

PUBLICITAT

esports46

El passat 3 de desembre es va celebrar el Cros Escolar de Sant Jaume dels Domenys (fase comar-cal dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya) que va ser organitzat per l´AMPA i el CEIP Els Quatre Vents de Sant Jaume i el Consell Esportiu del Baix Penedès. Aquest any el cir-cuit va ser nou i es va fer al voltant de l’escola nova de Sant Jaume. Van participar 125 de nens i nenes de les escoles i els clubs de la co-marca. Les categories van ser: des de pàrvuls de 3 anys fins la infantil. També van fer una cursa pels pares i mares de tots els nens participants. Els guanyadors de les categories van ser Jénnifer Fernández Martín (infantil), Juan José Navarro Valero i Keey Tornero (aleví), Ismail Zarrouk i Somaya Zarrouk (benjamí), Sergio

125 nens i nenes al Cros Escolar de Sant Jaume

Miranda Piñon i Marta Hita Ruiz (pre-benjamí), Oriol Molina Marza (pàr-vuls 5 anys), Julia Sánchez Sendra

(pàrvuls 4 anys), Izan Cruz Pedraza (pàrvuls 3 anys), Victòria Navarro (mares) i Joan Crous (pares).

Els pilots locals Daniel Mancinelli (Itàlia) i Jeremy Iglesias, tots dos de la categoria Inter-A, van pujar al pòdium com a millors pilots de la cursa final de la sisena edició de la Copa Campeones que es va cele-brar el passat dia 10 a la pista del Karting Club Vendrell. En aquesta competició impulsa-da ara fa sis anys per Carlos Gil, un dels propietaris i director de la instal.lació, van ferse les curses de les categories cadet, júnior i Inter.-A. Un total de 48 joves pilots van participar a la cursa de cadets, que

va ser molt interessant i no es va decidir fins als darrers metres a fa-vor del català Alex Palou, que es va imposar per molt poc a Carlos Sainz, fill del gran pilot madrileny. Aquest va seguir amb molta atenció les evo-lucions del seu fill, pocs dies abans d’encetar una nova edició del Dakar. El tercer classificat va ser l’andalús Antonio González. Cal dir que en aquesta cursa van participar els ger-mans Gil, Carlos va acabar al vuitè lloc i el seu germà Albert, que encara és juvenil, va fer-ho al lloc setzè. A la categoria júnior amb 72 partici-

pants es va imposar l’italià Brandon Maisano del Karting Valencia, que va creuar la línia d’arribada per da-vant del català Gerard Barrabeig i de Carlos Muñoz. Finalment, a la cate-goria Inter.-A, amb 70 participants, el vencedor va ser l’italià Daniel Mancinelli i segon Jeremy Iglesias, ambdos pilots del club organitzador. En tercera posició va entrar el fran-cès Nathanael Bretón. Al llarg dels tres dies de compe-tició, pel Karting Club Vendrell van passar més de tres mil persones.

Pilots del Karting Vendrell pugen al pòdium de la VI “Copa Campeones”

____________________________________________________________________________________

F.R. F.R.

NP NP

desembre 2006

Documents