detecciÓ de les necessitats socials de l’alt empordÀ la de … tallers... · a fer el seguiment...

DETECCIÓ DE LES NECESSITATS SOCIALS DE L’ALT EMPORDÀ Resultats tallers professionals

1

Xarxa Consultors Laia Monterde Claudia Vallvé

PROCÉS PARTICIPATIU PER A LA DETECCIÓ DE LES NECESSITATS SOCIALS DE L’ALT EMPORDÀ Informe de resultats dels tallers amb professionals Novembre 2010


PROCÉS PARTICIPATIU PER A LA DETECCIÓ DE LES NECESSITATS SOCIALS DE L’ALT EMPORDÀ INFORME DE RESULTATS DELS TALLERS AMB PROFESSIONALS

A continuació presentem els resultats dels tres tallers participatius amb tot el personal tècnic del Consorci de Benestar Social de l’Alt Empordà, per tal de conèixer les seves visions sobre les necessitats en l’àmbit del benestar social a la comarca.

Índex

MARC DEL PROJECTE 3

FITXA METODOLÒGICA 4

RECULL DE LES VISIONS EXPRESSADES ALS TALLERS PARTICIPATIUS AMB PROFESSIONALS 5

CONCLUSIONS I PROPOSTES 21

2


Marc del projecte

Els tallers participatius amb professionals del Consorci de Benestar Social de l’Alt Empordà s’ha realitzat en el marc del Procés Participatiu per a la detecció de les necessitats socials de l’Alt Empordà, promogut pel mateix Consorci de Benestar Social de l’Alt Empordà.

El principal objectiu del Consorci és conèixer les necessitats socials a través de la participació ciutadana. A més a més, el Consorci té la voluntat de què aquesta detecció de necessitats sigui la base per a crear l’Observatori de les Necessitats Socials, que ha d’esdevenir una eina estable de suport a la planificació pública.

L’Alt Empordà és una comarca molt extensa, amb una població que ha crescut considerablement en els darrers anys (en 10 anys s’ha passat de 95.000 habitants a més de 130.000) i que ha canviat també en composició i en necessitats (arribada de població immigrada, canvis en l’estructura d’edats, noves situacions personals i socials de vulnerabilitat arrel de la crisi econòmica....). Des del Consorci s’han detectat limitacions clares en el coneixement de l’evolució de les necessitats socials de la població de la comarca i de la seva percepció (o, fins i tot, nivell de coneixement) dels serveis oferts pel Consorci. Per aquesta raó, s’ha considera adient treballar amb els mateixos professionals del Consorci, mitjançant aquests tallers participatius, sobre quines són les necessitats socials, velles o noves, que detecten en la població de l’Alt Empordà en general.

La finalitat d’aquest informe és doble. Per una banda, oferir al Consorci de Benestar Social i als agents de la comarca una informació vàlida que permeti guiar la presa de decisions en relació a les polítiques de benestar social. I, per l’altra, disposar d’una eina de recollida d’informació, que s’actualitzi regularment amb nova informació del Consorci sobre les necessitats socials de la comarca.

Els i les professionals del Consorci són l’equip de persones que treballa per al Consorci al territori, encarregant-se de la prestació dels diferents serveis de Benestar Social adreçats a la població de

l’Alt Empordà. La implicació d’aquests professionals en el projecte és fonamental per donar continuïtat a les accions que ara s’endeguin, al mateix temps que són una de les principals fonts d’informació sobre les necessitats socials de la població de la comarca. Des d’aquest punt de vista, es realitzen els tallers. L’objectiu és que aquest treball de grup permeti, a la vegada, introduir una cultura compartida a l’organització, implicar als professionals en el procés i assegurar que els indicadors i eines que s’introdueixin són realistes i aplicables a la realitat del territori.

En aquest document s’analitzen els resultats obtinguts a partir dels tres tallers realitzats, amb la voluntat d’oferir al Consorci de Benestar Social i als agents de la comarca una informació vàlida que permeti guiar la presa de decisions en relació a les polítiques de benestar social.

En primer lloc, es descriuen els objectius i metodologia utilitzada en els tallers participatius. A continuació, es recullen les visions sorgides als tallers, posant-les en relació a les estadístiques d’usuaris/es recollides pel Consorci i finalment, s’extreuen algunes conclusions a partir de les sessions.

3


Fitxa metodològica

Durant el mes d’abril de 2010 es van realitzar tres sessions de treball a la seu del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, de 2h i 30’ cada una, amb unes 20-25 persones, totes personal tècnic del Consorci de Benestar Social de l’Alt Empordà.

Aquestes sessions tenien dos objectius explícits. D’una banda la identificació de les principals necessitats socials l’Alt Empordà per part dels professionals, i de l’altra, la identificació de la informació que caldria recollir en el futur des dels serveis de benestar social per a fer el seguiment de les necessitats socials de la comarca

Però també es contemplaven dos objectius implícits. Explicar i compartir el procés de treball endegat a finals de 2009 sobre les necessitats socials de la comarca i al mateix temps, implicar als professionals en el procés de treball i en el desplegament d’un dels principals instruments, el qüestionari d’usuaris/es.

Les sessions es van dividir en dues parts, amb dinàmiques i temàtiques diferenciades. La primera part, es va centrar en la pregunta “Quines són les necessitats socials de l’Alt Empordà?” i a través d’una dinàmica d’aportacions per targetes es van identificar necessitats socials generals i específiques, per col·lectius (joves, grant gran, dones, persones immigrades, persones discapacitades,...), per àmbits (educació, treball, habitatge, salut,...) i per territoris (costa, interior, municipis grans i petits).

La segona part es va centrar en quina informació caldria recollir des dels serveis de benestar per a fer el seguiment del seu impacte en les necessitats socials de la comarca.

Imatges de diferents moments dels tallers participatius amb professionals del Consorci.

4


Recull de les visions expressades als tallers participatius amb professionals

Per tal de recollir i ordenar totes les visions sobre les necessitats socials de la comarca obtingudes a partir dels tallers, s’ha partit dels conceptes d’inclusió – exclusió social.

L’exclusió social és un concepte més ampli que el de pobresa, tradicionalment vinculat a la situació econòmica de les persones, i més integral, ja que es focalitza en les desigualtats socials que es donen en un o més dels 8 àmbits d’exclusió de la vida quotidiana. A més, incorpora una perspectiva dinàmica, partint de què les persones viuen constantment processos d’exclusió- inclusió en cadascun dels àmbits .

Entenem per inclusió social aquell procés que assegura que totes les persones tenen les oportunitats i els recursos necessaris per a participar plenament en la vida econòmica, social i política i per a gaudir d'unes condicions de vida normals. La inclusió està relacionada amb la integració, la cohesió, la justícia social. És la possibilitat de participació igualitària de tots els membres d’una societat en totes les dimensions socials (econòmica, legal, política, cultural, etc.)1.

A través d’aquests conceptes s’han classificat les visions dels professionals del Consorci en els següents 8 àmbits, respectant alhora, les mencions fetes a col·lectius específics i a territoris concrets. Aquestes variables es mostren a la següent taula.

1 FUNDACIÓ LLUÍS VIVES (2007) Claus sobre la pobresa i l’exclusió social a Espanya. Consultable a www.fundacionluisvives.org

Variables per al recull de les idees Àmbits d’inclusió social

− Econòmic − Formatiu − Laboral − Residencial − De la Salut − Territorial − Social i Relacional − Polític- ciutadà

Col·lectius anomenats

− Famílies − Gent gran − Persones immigrades − Infància/Adolescència − Joves − Persones discapacitades − Persones amb problemes de salut mental − Dones − Persones sense sostre − Persones d’ètnia gitana − Persones majors de 45 anys

Distincions territorials

− Municipi de costa/d’interior − Municipi gran/petit

D’altra banda, degut a què la informació extreta dels tallers participatius és totalment qualitativa, es complementa per a cada àmbit, amb dades quantitatives sobre les necessitats socials de la comarca, recollides a les memòries de l’Àrea de Benestar del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, i complementades amb conclusions extretes d’altres fonts documentals, com la Diagnosi del Pla Local d’Inclusió Social de Figueres, la Diagnosi de Gènere de l’Alt Empordà o l’estudi “Pobresa, marginació i exclusió social”.

Una visió general sobre l’evolució recent de les problemàtiques socials de la comarca, ens mostra que, segons l’Àrea de Benestar del CCAE, les problemàtiques econòmiques (lligades a les

5

http://www.fundacionluisvives.org/


despeses familiars i de l’habitatge), així com les laborals són les que han tingut un creixement més important, especialment l’any 2009, com mostra el següent gràfic.

Però al mateix temps, s’observa la interrelació entre els diferents àmbits d’inclusió, doncs també augmenten les problemàtiques a l’àmbit de l’aprenentatge, la salut, i les mancances socials.

EVOLUCIÓ DE LES PROBLEMÀTIQUES SOCIALS A L’ALT EMPORDÀ

CCAE. Memòria de l’Àrea de Benestar 2009.

A continuació es presenta el recull de visions dels professionals del Consorci pels vuit àmbits d’inclusió social, que ens permeten identificar les principals desigualtats socials a la comarca, des del punt de vista de la vida quotidiana de les persones.

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

2005 2006 2007 2008 2009

habitatge

econòmiques

laborals

salut

discapacitats

aprenentatge

maltract.f.

mancances s.

Es representen en el següent gràfic:

Inclusió Social

Social i relacional

Laboral

Formatiu

Econòmic

Residencial

Salut

Territorial

Polític‐ciutadà

6

− Manca de formació que permeti als aturats/des especialitzar-se o reciclar-se per a inserir-se al

mercat. Les persones que primer s’han quedat sense feina són les que tenien menys formació.

− Manquen recursos d’educació no formal a tota la comarca, dirigits a infants, adolescents i joves com centres oberts, esplais, activitats esportives....

Inclusió Social

Social i relacional

Laboral

Formatiu

Econòmic

Residencial

Salut

Territorial

Polític‐ciutadà

PROBLEMÀTIQUES D’APRENENTATGE EN XIFRES

2007 2008 2009 VAR. Analfabetisme 92 142 286 210,9% Escolaritat obligatòria inacabada 89 130

388

336%

Dificultats d'aprenentatge escolar 167 192

369

121%

Absentisme escolar 105 109 125 19% Inadaptació escolar 115 126 120 4,3% Altres 1 2 12 1100% Total 569 701 1300 128,5%

CCAE. Memòries de l’Àrea de Benestar 2008 i 2009.

VISIONS PER COL·LECTIUS DONES JOVES

− Falta oferta formativa per noies que no han assolit l’ESO i que no estan preparades per accedir a Cicles Formatius.

− Manca formació i orientació a les dones (majoritàriament immigrades) i cuidadores 24h de persones dependents.

− Fracàs i abandonament escolar, falta suport a l’ESO − Falta oferta de formació prelaboral professional/ocupacional,

diversa i adaptada: Escola taller, plans d’ocupació, UEE, EUC,...

INFÀNCIA/ADOLESCÈNCIA IMMIGRACIÓ I ÈTNIA GITANA − Discriminacions entre infants, als d’origen immigrat o d’ètnia

gitana − Manca d’oferta formativa 14-16 anys, de formació lúdica i en el

lleure

− Poca formació i desconeixement de la llengua, sobretot les dones − Més dificultats d’accés a recursos formatius i ocupacionals − Manca formació a població gitana entre 16 i 25 anys i a dones de

més de 35 anys. − Xoc cultural i diferències de valors en l’educació i criança dels

7


AMBIT FORMATIU


infants DISCAPACITADES O AMB PROBLEMES DE SALUT MENTAL FAMÍLIES

− Manca de serveis ocupacionals, cursos, etc. per a persones amb trastorn mental de sever

− Dificultats dels pares en la transmissió d’hàbits educatius, de respecte, valors... I poca consciència de les necessitats educatives dels infants

− Escassa implicació de les famílies a les escoles

ALTRES INDICADORS

Segons la Diagnosi de Gènere de l’Alt Empordà (2010), les altempordaneses es situen clarament per sota en la formació post-obligatòria professional i universitària en relació a la mitjana femenina de Catalunya. D’altra banda, en relació als homes de l’Alt Empordà, les dones de la comarca continuen sent majoritàries en els nivells d’instrucció més baixos. Evidentment, els factors edat i generació pesen molt en aquesta realitat, que és més punyent en les dones majors de 40 anys.

8


ÀMBIT LABORAL − Manca de formació laboral (al sector serveis,…) i poc adequada a l’oferta laboral

− Els àmbits d’ocupació majoritària tenen baixa qualificació laboral (construcció i hostaleria)

− Alt percentatge de població aturada de llarga durada i difícil inserció

− Precarietat laboral: sous baixos que no permeten cobrir les despeses bàsiques. Hi ha dificultats d’accés a feines estables i anuals, les úniques possibilitats de treball són de temporada (2 mesos a l’any)

Inclusió Social

Social i relacional

Laboral

Formatiu

Econòmic

Residencial

Salut

Territorial

Polític‐ciutadà

PROBLEMÀTIQUES D’APRENENTATGE EN XIFRES

2007 2008 2009 VAR Prestació d'atur 66 208 889 1247% Atur amb subsidi 38 116 983 2487% Atur sense subsidi 91 113 299 228,6% Treball esporàdic 320 353 862 169,4% Temporers 250 125 286 14,4% Treball submergit 257 315 712 177% Activitats marginals 80 127 174 117,5% Cerca primera feina 76 64 183 140,8% Inadaptació laboral 55 41 283 414,5% Manca formació / orientació laboral 154 298 890

477,9%

Altres 8 70 79 887,5% Total 1395 1.830 5640 304,3%


VISIONS PER COL·LECTIUS DONES JOVES

− Joves i immigrades: Tenen treballs precaris, a l’economia submergida i dèficits de formació

− Manca de formació, especialment als que tenen pocs hàbits laborals

FAMÍLIES P. DISCAPACITADES O AMB PROBLEMES DE SALUT MENTAL − Dificultats de conciliació de la vida laboral, familiar i personal − Manca de llars d’infants públiques i atenció a 0-3 anys

− Integració laboral: manca identificar feines adaptades i conscienciar a les empreses

PERSONES MAJORS DE 45 ANYS − La inserció laboral

9


VISIONS PER TERRITORIS − A la costa s’accentua la temporalitat laboral, lligada al turisme

ALTRES INDICADORS

Segons la Diagnosi de Gènere de l’Alt Empordà (2010) les principals problemàtiques expressades per les dones que accedeixen al Servei d’Inserció Laboral Consell Comarcal Alt Empordà (al 2007) són: Càrregues familiars; Dificultats de conciliació temps laboral, familiar i personal; Dèficits formatius; Baixa autoestima i confiança; Escassa experiència laboral; Nul·la valoració del currículum ocult; Especialització en sectors feminitzats i de baixa qualificació i problemes de salut psíquica (depressions).

10


AMBIT ECONÒMIC

− Han augmentat les dificultats econòmiques de les famílies derivades de la manca de feina, de la

precarietat laboral, de pensions molt reduïdes, de desnonaments i de dificultats d’accés a ajudes socials.

− Això es veu intensificat pels dèficits en la gestió econòmica de les famílies, que provoquen problemes en la manutenció i la cobertura de necessitats bàsiques.

− Aquesta situació econòmica és preocupant en famílies, dones, immigrants, joves i gent gran i afecta a la seva vida quotidiana.

Inclusió Social

Social i relacional

Laboral

Formatiu

Econòmic

Residencial

Salut

Territorial

Polític‐ciutadà

PROBLEMÀTIQUES ECONÒMIQUES EN XIFRES

2007 2008 2009 VAR Ingressos insuficients 1.230 1.336 3.443 179,9% Sense ingressos 195 171 566 190,3% Deutes 209 451 1.461 599% Administració deficient 250 354

774

209,6%

Altres 15 13 3.443 246,7% Total 1.899 2.325 6.296 231,5%


VISIONS PER COL·LECTIUS DONES GENT GRAN

− La prostitució que afecta a diferents zones de la comarca, i ocupa principalment a dones immigrades.

− Manca de cotització a la seguretat social perquè han estat o són cuidadores familiars.

− Les pensions molt reduïdes comporten aïllament i precarietat tant de la persona gran, com de la persona o la família cuidadora (dones majoritàriament en tots dos casos).

FAMÍLIES PERSONES SENSE SOSTRE − Dificultats per a mantenir l’habitatge i cobrir les necessitats dels

infants (llibres, medicines, bolquers, aliment...)

− Moltes dificultats de les famílies monoparentals, tant per la seva situació econòmica com per a l’organització familiar.

− Manca d’espais per a persones en situació de sense sostre.

11


ALTRES INDICADORS

Segons el Mapa de Vulnerabilitats (2010) del Pla Local d’Inclusió Social de Figueres, entre els perfils de població sense sostre i persones amb dificultats per al manteniment econòmic de la llar detectats hi ha:Les Dones que viuen soles però que no han formalitzat la seva situació de separades o divorciades; les persones que viuen soles amb llars unipersonals sense xarxa familiar. Els problemes econòmics d’aquestes famílies deriven en problemes residencials, als quals s’afegeixen les limitacions en l’àmbit social i relacional.

12


ÀMBIT RESIDENCIAL

− Amuntegament. Vàries famílies comparteixen habitatge, es relloguen habitacions. Comporta problemes d’intimitat, organització...

− Preus de l’habitatge inflats en relació als sous (lloguers i fiances) i poques alternatives d’habitatge assequible, digne (de protecció social, ajudes al lloguer,...)

− Manca de pagament de l’habitatge

− Les famílies més desafavorides no poden accedir ni als habitatges socials

Inclusió Social

Social i relacional

Laboral

Formatiu

Econòmic

Residencial

Salut

Territorial

Polític‐ciutadà

PROBLEMÀTIQUES D’HABITATGE EN XIFRES

2007 2008 2009 VAR Manca habitatge 56 76 101 80,4% Manca serveis / subministraments 90 138 172

91,1%

Habitatge deficient 142 176 696 390,1% Amuntegaments 51 43 73 43,1% Barraquisme 20 24 31 55% Desnonament 14 14 66 371,4% Altres 16 193 50 212,5% Total 389 664 1189 205,7%


VISIONS PER COL·LECTIUS GENT GRAN I PERSONES DISCAPACITADES JOVES

− Barreres arquitectòniques i dificultats per a sortir de casa − Manca d’habitatge econòmic

− Moltes dificultats per accedir al primer habitatge i emancipar-se

FAMÍLIES PERSONES IMMIGRANTS − Alt nivell d’endeutament, sovint no poden assumir el cost de

l’habitatge i els serveis − Desnonaments per no poder pagar el lloguer o hipoteca

− Dificultats d’empadronament i accés als recursos pel amuntegament − Per les dificultats de llogar, s’han hipotecat i no poden amb el deute

13


VISIONS PER TERRITORIS GRANS PETITS

− Sobreocupació i infrahabitatge que afecten a la convivència − Es concentren en sectors o zones concretes

− Situacions d’aïllament físic − Habitatges aïllats del nucli urbà

MUNICIPIS DE COSTA − Habitatges a preus no assequibles o sense condicions d’habitabilitat − Habitatges en molt bones condicions només per a llogar a l’estiu

14


ÀMBIT DE LA SALUT − Les condicions de vida precàries estan comportant un augment de les patologies psiquiàtriques.

Depressions a causa de la situació econòmica

− Patologies lligades tradicionalment a l’adultesa han avançat la seva edat d’inici: malalties mentals, dependències, desatenció personal...

− Manca un seguiment mèdico- psiquiàtric freqüent, i més professionals per a disminuir les ràtios d’atenció

Inclusió Social

Social i relacional

Laboral

Formatiu

Econòmic

Residencial

Salut

Territorial

Polític‐ciutadà

PROBLEMÀTIQUES DE SALUT EN XIFRES

2007 2008 2009 VAR Malaltia física transitòria 91 119 282 209,9% Malaltia física crònica 384 529 556 44,8% Malaltia mental transitòria 32 65 91 184,4% Malaltia mental crònica 121 116 153 26,4% Malaltia greu 87 97 239 174,7% Malaltia d'alt risc 33 82 87 163,6% Malaltia d'Alzheimer i altres demències 232 243 421 81,5% Alcoholisme 78 100 118 51,3% Consum drogues 70 64 103 47,1% Ludopatia 17 20 25 47,1% Altres 15 59 11 -26,7% Total 1.160 1.494 2086 79,8%


VISIONS PER COL·LECTIUS JOVES GENT GRAN

− Embarassos no desitjats i malalties de transmissió sexual − No hi ha espais d’oci saludable

− Manca d’acompanyament i suport en horari d’ambulatori − Manca de suport econòmic a la dependència − Falten places residencials públiques

PERSONES AMB PROBLEMES DE SALUT MENTAL PERSONES IMMIGRADES − Manca de coordinació i criteris comuns − Falta d’atenció a joves i infants amb problemes de salut mental,

toxicomanies

− Necessitat de planificació familiar per a regular el nombre de fills/es − Manca d’informació/formació en salut de caire preventiu (alimentació,

hàbits tòxics, salut mental)

15


ÀMBIT TERRITORIAL

− Dificultat d’accés als recursos públics: formatius (cicles formatius, PTT), laborals, socials i de salut, majoritàriament situats a Figueres.

− Dificultats de desplaçament d’usuaris i usuàries dels serveis, per la manca de transport públic a tot el territori, el seu cost i horari.

− Especialment manca transport públic intracomarcal, que dificulta que la població gaudeixi dels recursos de les ciutats.

Inclusió Social

Social i relacional

Laboral

Formatiu

Econòmic

Residencial

Salut

Territorial

Polític‐ciutadà

PROBLEMÀTIQUES DE MOBILITAT I AUTONOMIA DINS DE LES MANCANCES SOCIALS

2007 2008 2009 VAR Aïllament físic 76 109 236 210,5% Manca autonomia personal 243 400 610 151%


VISIONS PER COL·LECTIUS GENT GRAN INFÀNCIA/ADOLESCÈNCIA

− Pocs recursos per ells/es als municipis petits

− Manca de transport públic adaptat per anar als serveis bàsics: centre de dia, a l’ambulatori,...

− Comporta dificultats per a fer la compra i provoca aïllament.

− Dificultats d’accés als recursos bàsics

VISIONS PER TERRITORIS GRANS PETITS

− Manca de transport públic diumenges i festius per a desplaçaments als serveis o a espais d’oci i lleure (Casal d’avis,cinema,...)

− Problemes per accedir a serveis com la sanitat, l’oficina de treball o la seguretat social

− Manca de línies de bus

− Pocs recursos/serveis itinerants

16


ALTRES INDICADORS

Segons la Diagnosi de Gènere de l’Alt Empordà (2010), la comarca compta amb dos centres potents a nivell econòmic i social: les polaritats de Figueres i Roses. Tanmateix, la dependència del vehicle privat per a la mobilitat obligada és total i incideix tant en les desigualtats social com en les desigualtats de gènere. D’una banda, el nivell de renda comporta que hi hagi famílies que tenen només un vehicle, sovint limitat per a les necessitats de mobilitat familiars. I d’altra banda, les anàlisis mostren que en una família amb un sol vehicle, en fa ús qui en treu un major rendiment econòmic, és a dir, qui té un millor salari, majoritàriament l’home. D’altra banda, les dificultats de mobilitat de les dones incideixen en la seva formació i la seva ocupació. Entre la gent jove es segueix reproduint el patró i solen ser els nois qui disposen d’un vehicle abans que les noies, sent elles qui tenen majors problemes de mobilitat.

17


ÀMBIT SOCIAL I RELACIONAL − Manca de xarxa social i de comunicació

− Als municipis petits manquen espais de lleure per a joves i infants. Inclusió

Social

Social i relacional

Laboral

Formatiu

Econòmic

Residencial

Salut

Territorial

Polític‐ciutadà

MANCANCES SOCIALS EN XIFRES

2007 2008 2009 VAR Mendicitat 13 10 31 138,5% Indigència 23 28 39 69,6% Rebuig social 99 237 140 41,4% Transeünts 71 59 45 -36,6% Dificultats relacions familiars/socials 660 630

705 6,8%

Dificultats d'integració social 221 374

545 146,6%

Aïllament físic 76 109 236 210,5% Indicis de trastorns mentals 64 123 173 170,3% Victimització 69 98 101 46,4% Conductes socials/delictives 63 81 123 95,2% Manca autonomia personal 243 400 610 151% Altres 9 63 11 22,2% Total 1611 2.212 2759 71,3%


VISIONS PER COL·LECTIUS GENT GRAN I PERSONES DISCAPACITADES JOVES

− Solitud i aïllament social − Manquen recursos per a l’ajuda a domicili, teleassistència,

tallers... − Necessitat de suport a cuidadors/es − Situacions de violència

− Manquen espais de lleure dirigits o autogestionats adreçats a adolescents i joves

− Manca de transmissió de normes clares, transmissores de drets i deures

18


MALTRACTAMENTS FAMILIARS EN XIFRES

2007 2008 2009 VAR Maltractament físic a la dona 55 87 75 36,4% Maltractament psíquic a la dona 73 100 90 23,3% Maltractaments / abús sexual 7 12 6 -14,3% Maltractament econòmic 42 35 75 78,6% Ingrés d’urgència per maltractaments 13 11

15 15,4%

Ingrés en casa d'acollida 7 10 7 0% Maltractament físic als fills 6 19 22 266,7% Maltractament psíquic als fills 46 39 76 65,2% Maltractament / abús sexual als fills 2 3 4 100% Negligència / abandonament fills 89 162 191 114,6% Maltractament físic a la gent gran 4 3 -100% Maltractament psíquic a la gent gran 11 6

5 -54,5%

Negligència / abandonament a la gent gran 15 10

5 -66,7%

Maltractament físic o psíquic a l'home 4 4

5 25%

Altres 12 9 26 116,7% Total 386 510 602 56%


VISIONS PER COL·LECTIUS FAMÍLIES/INFÀNCIA PERSONES IMMIGRADES

− Falten espais de trobada, joc i relació per a famílies amb infants 0-3 anys

− Infants 3-6 anys en risc social

− Situacions de violència de gènere i familiar, conflictes familiars

− En alguns casos s’ha perdut el rol de poder de la dona al país d’origen

− Dificultats d’adaptació al nou entorn social i cultural

− Manca d’informació sobre l’acollida

− Valors culturals vs cultura de la pobresa

19


ÀMBIT POLÍTIC- CIUTADÀ

− Punt de vista de l’usuari/a: dependent de les ajudes, amb actitud de queixa i víctima VISIONS PER COL·LECTIUS Dificultat legal dels joves immigrants reagrupats: no tenen permís de treball Manca d’atenció i suport al col·lectiu gai/ lèsbic/bisexual/transexual.

Inclusió Social

Social i relacional

Laboral

Formatiu

Econòmic

Residencial

Salut

Territorial

Polític‐ciutadà

ALTRES PROBLEMÀTIQUES EN XIFRES

2007 2008 2009 VAR Problemes legals d'estrangeria 221 334 673 204,5% Desatenció institucional 72 51 10 -86,1% Altres 6 11 79 1216,7% Total 299 396 762 154,8%


ALTRES INDICADORS

Segons l’estudi “Pobresa, marginació i exclusió social” (2009), Figueres té un 27% de persones estrangeres, 43% són africans (majoritàriament marroquins), 34% llatinoamericans (la gran majoria son bolivians), 17% és de la resta de la UE i el 4% de la resta d’Europa.

Segons el mateix estudi, la població estrangera a la ciutat ha causat i continua causant un fort impacte social fins al punt que molts entrevistats consideren que aquesta és la principal problemàtica que té plantejada Figueres. La seva presència és cabdal per entendre el procés d’estigmatització de determinats barris; per explicar la saturació i el malestar que es viu en l’àmbit escolar; per analitzar el col·lapse que es detecta en els serveis socials i en el sistema sanitari; la necessitat d’habitatge social accessible; l’activació de noves formes de pobresa; els riscos per a la convivència i la cohesió social, les demandes de més seguretat, etc.

En paral·lel, es palpa a la ciutat, molt especialment a determinats barris, un sentiment antiimmigració molt acusat i, més específicament antimarroquí o antimusulmà, que és font d’un malestar sostingut, que dificulta la convivència quotidiana i que fa que gairebé totes les coses s’analitzin i s’interpretin en clau ètnica i cultural.

Aquest sentiment podria explicar en part les respostes que s’han extret de l’enquesta sobre les necessitats socials i els serveis de benestar feta a la ciutadania de l’Alt Empordà.

20


21

Conclusions i propostes

AUGMENTEN LES NECESSITATS SOCIALS A LA COMARCA EN CADASCÚN DELS ÀMBITS D’INCLUSIÓ SOCIAL

En primer lloc, tant les visions expressades pels professionals del Consorci, com les dades recollides a les memòries de l’Àrea de Benestar del CCAE, mostren un augment molt preocupant de les problemàtiques socials a la comarca, que es fa visible a cada àmbit d’inclusió social. Augmenten desproporcionadament (un 230% en 3 anys) les problemàtiques econòmiques, lligades a les despeses familiars i de l’habitatge, així com les laborals, especialment l’any 2009. Aquest fet empitjora per les dificultats d’algunes famílies en la seva gestió econòmica.

Evidentment, aquesta situació no és exclusiva de l’Alt Empordà, sinó que respon a una situació de recessió econòmica general. Tot i així, algunes característiques pròpies de la comarca fan que s’accentuïn aquestes les situacions de vulnerabilitat de diferents col·lectius.

EL MERCAT LABORAL DESINCENTIVA LA FORMACIÓ I ÉS MOLT SENSIBLE A L’ACTUAL CRISI ECONÌMICA

La precarietat laboral i la temporalitat són característiques bàsiques del mercat laboral de la comarca, vinculat al sector turístic, als serveis i la construcció, per això la fan especialment vulnerable. D’altra banda, cal tenir en compte l’existència d’una borsa de dones dedicades a la prostitució a diferents punts de la comarca.

Aquest mercat laboral està directament relacionat amb el baix nivell formatiu de la població (amb altes taxes de fracàs escolar) i a això s’hi afegeix la manca d’oferta formativa a la comarca per a aturats/des i de recursos d’educació no formal dirigits a infants, adolescents i joves. Tot això, afecta plenament a la situació econòmica de les famílies.

PROBLEMÀTIQUES DIFERENTS D’ACCÉS A L’HABITATGE EN FUNCIÓ DE LA ZONA: COSTA, CIUTAT O INTERIOR

Les dificultats per cobrir les depeses per habitatge són una de les principals causes de les problemàtiques econòmiques a la comarca, degut a uns preus inflats en relació als salaris. Però a més, cal tenir en compte que el mercat residencial de la comarca compta amb unes peculiaritats significatives, en funció de la zona. D’una banda, a la costa, es troben alts percentatges d’habitatge buit, només ocupat per a lloguer de temporada a turistes nacionals o europeus; d’altra banda, a les ciutat i nuclis més grans trobem sobreocupació d’habitatges en unes condicions deficients (en 3 anys han augmentat un 390% els casos detectats) i concentrats en zones concretes (nuclis antics i barris perifèrics). Finalment, als municipis d’interior (petits i envellits) els hi manquen millores en l’accessibilitat dels habitatges per tal d’evitar situacions d’aïllament físic (que han augmentat un 210% en 3 anys).

LA SITUACIÓ ECONÒMICA INTENSIFICA ELS PROBLEMES DE SALUT I ELS CONFLICTES FAMILIARS

Les situacions econòmiques precàries tenen influència en els problemes de salut (entre 2007 i 2009 gairebé es multipliquen per tres els casos d’indici de trastorn mental), així com en les mancances relacionals de la població (augmenten un 140% les dificultats d’integració social). També s’observa que les patologies lligades tradicionalment a l’adultesa estan avançant la seva edat d’inici.A més, en l’entorn familiar, s’observa un augment important dels maltractaments envers les dones i els infants.

LES CARACTERÍSTIQUES TERRITORIALS DIFICULTEN LA MOBILITAT I LA CREACIÓ DE XARXES

El fet de què la comarca sigui tan extensa i tan desigualment poblada, comporta una concentració dels serveis, la formació i l’ocupació a diversos punts, i en conseqüència problemes de mobilitat, especialment amb transport públic.

Aquestes qüestions territorials, incideixen en les relacions socials i la creació de xarxes, que a la comarca són també molt desiguals (mínimes a l’interior i més potents a la costa i als municipis grans).


DONES, JOVES, FAMÍLIES, IMMIGRANTS I GENT GRAN SÓN ELS COL·LECTIUS AMB MÉS NECESSITATS SOCIALS

Les desigualtats de gènere són presents a tots els àmbits d’inclusió, però on es fan més visibles pels professionals del Consorci són als àmbits econòmic, formatiu i laboral.

Els i les joves apareixen també a gairebé tots els àmbits, tot i que les seves necessitats es concentren en qüestions laborals, formatives, residencials i de salut.

En relació a les famílies, també són presents pràcticament en tots els àmbits, sent l’àmbit econòmic, laboral, residencial, formatiu i social- relacional on més problemes tenen.

En relació a la gent gran, les seves necessitats es centren en els àmbits econòmic, residencial, de salut, territorial i social-relacional.

La infància i l’adolescència també apareix com a col·lectiu vulnerable als àmbits formatiu, territorial i social-relacional.

I finalment, les persones immigrades es mencionen als àmbits formatiu, residencial, social-relacional, de salut, i a l’àmbit polític i ciutadà.

Altres col·lectius identificats són més minoritaris o tenen presència a menys àmbits.

LA DIVERSITAT DE FONTS D’INFORMACIÓ PERMET UNA MILLOR ANÀLISI DE LES NECESSITATS SOCIALS A LA COMARCA

En segon lloc, les dades quantitatives recollides a les memòries es matisen i s’expliquen millor a través de les visions recollides pels professionals del Consorci.

Així mateix, altres fonts documentals com el Mapa de Vulnerabilitats del Pla Local d’Inclusió Social de Figueres o estudis sobre la pobresa, la gent gran o la igualtat de gènere a la comarca, són eines molt valuoses per a aprofundir en la situació i evolució de les necessitats socials de la comarca. El problema és que sovint aquesta informació no s’acaba posant en comú, ni arribant com seria desitjable a tota l’organització.

PROPOSTA 1: CAL DEFINIR I PRIORITZAR LES ACCIONS PER A COBRIR LES NECESSITATS SOCIALS DETECTADES, TENINT EN COMPTE ELS RECURSOS DE QUE DISPOSI EL NOU CONSORCI.

Un cop identificades les principals problemàtiques socials a la comarca (tals como les mancances de formació, un mercat de treball precari, les dificultats d’accés a un habitatge, els dèficits de mobilitat, la cobertura limitada dels serveis bàsics, les dificultats de gestió econòmica de les famílies o la feble xarxa social), cal fer definir i prioritzar les accions del Consorci, amb la màxima informació i participació dels diferents agents.

PROPOSTA 2: CAL UNA EINA ON CONCENTRAR LA INFORMACIÓ SOBRE LES NECESSITATS SOCIALS, QUE SIGUI UN INSTRUMENT D’UTILITAT PER A TOT EL CONSORCI

Es detecta la necessitat de posar en comú la informació rellevant per a l’organització que actualment es troba disseminada en diferents fonts d’informació a disposició del Consorci. En aquest sentit, caldria crear una eina a través de la qual centralitzar aquesta informació i treballar-la, donant accés tant al personal tècnic del Consorci, com a membres d’entitats de l’àmbit de l’acció social. Caldrà definir aquesta eina en el marc de l’Observatori de les Necessitats Socials de l’Alt Empordà,tenint en compte els recursos tecnològics i humans de què disposi el Consorci.

22

detecciÓ de les necessitats socials de l’alt empordÀ la de … tallers... · a fer el seguiment...

Documents