diari de pràctiques

LEducaci Corporal i Musical del Mestre.

Universitat de les Illes Balears.

Curs 2010 2011, Eivissa. Grau dEducaci Infantil. Roig Galdn, Cira.

Professor: Jaime Cantallops Ramn.

Segon Semestre.

Roig Galdn, Cira.

LEducaci Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

ndex.

Fitxa 1era sessi................................................................................ Pg. 3 - 5.

Fitxa 2ona sessi......................................... Pg. 6 - 10.

Fitxa 3ra i 4ta sessi......................................... Pg. 10 - 19. Fitxa 5ena sessi....................................... Pg. 20 24.

Fitxa 6ena sessi........................................ Pg. 25 - 29.



Fitxa 9na i 10na sessi............................. Pg. 46 - 52 .

Fitxa 11na i 12a sessi............................. Pg. 52 - 57 .

Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn.

Pg.

2

Roig Galdn, Cira. Fitxa 1era sessi:


Ttol: Riures tamb s un exercici fsica (desinhibici i presentaci). Nmero de sessi: 1era. Objectius: Estimular la desinhibici. Presentar el grup, tant en gran grup com en petit grup. Material: no sha emprat material. Lloc: al gimns. Data: 18/02/2011. Durada: 1 hora i 15 minuts.

Metodologia: En Josep ha emprat un estil ms productiu, que no pas reproductiu. On ell ens plantejava els problemes i nosaltres, els alumnes, els hem resolt, tant de forma individual, en petit grup o en gran grup. Hem de dir a ms que els problemes tenien diferents respostes valides.

Descripci de les activitats ACTIVACI Durada: 10 minuts. Descripci: en aquesta sessi lactivaci ha estat de forma terica, doncs el professor ens ha fet una explicaci del que farem durant la classe i ens ha nombrat els objectius que es pretenien aconseguir.

Representaci grfica

PART PRINCIPAL 1) Nom: Busquem parella. Durada: 10 minuts. Descripci: presentaci hem ms fet esttic un joc 1) | JO 2 |COMPANY | | | | | Laura Pilar Amanda Ana B. Ana A.

N de germans: | de Aficions:

| Llegir | | | 23 Pasta Cavall

mitjanant Edat:

lemplenament duna graella. Lactivitat Menjar: consistia en trobar a un company diferent Animal:


Pg.

3

Roig Galdn, Cira.


per tem, amb el qual havien de coincidir en la resposta. Variants: els tems els trien els alumnes o els imposa el mestre, per tant sempre poden ser diferents.

2) Nom: La rotllana. Durada: 15 minuts. Descripci: desprs hem fet una

rotllana asseguts a terra. A un banc havia un equip de 3 que indicava qui havia daixecar-se i de quina manera havia de venir fins al banc. Ex.: na Rosa, en Sergi i nAnna han de venir fent el porc.

3) Nom: La representaci. Durada: 15 minuts. Descripci: seguidament hem fet grups de 6 i hem hagut de triar un nom dequip. Una vegada escollit havem de presentarnos a la classe fent all caracterstic del grup i esmentant els noms individuals dels components. 4) Nom: Lembolic. Durada: 20 minuts. Descripci: finalment frem 2 grups de 12 persones. Ens havem dagafar de les mans formant un cercle i embolicar-nos el ms possible, per posteriorment

desembolicar-nos. Desprs ho frem una altra vegada per un membre del grup es separa del cercle i es tapa els ulls mentre Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn. Pg. 4

Roig Galdn, Cira.


els altres 11 companys semboliquen. Quan ja vrem estar embolicats el company solitari ens va haver de desembolicar.

TORNADA A LA CALMA Durada: 5 minuts. Descripci: en aquesta sessi no ha hagut cap activitat per tornar a la calma, perqu totes les activitats han estat de la mateixa intensitat, per si ha hagut una explicaci final per part del mestre i aix concloure aquesta primera classe. PROPOSTA DUNA ACTVITAT Nom: Associa el meu nom. Durada: depn del nombre de participants. Descripci: es forma un cercle amb els participants. Cada participant ha de dir el seu nom i una fruita. Per exemple: em dic Cira i sc/magrada la pinya. El segent participant ha de repetir el que jo he dit i presentar-se ell. Aix fins a completar la rotllana, on lltim participant ha de recordar tots els noms i totes les fruites. Variants: s pot realitzar anomenant animals en comptes de fruites i anar fins al centre del cercle realitzant aquell animal en concret. Per exemple, jo vaig fins al centre udolant com un llop i quan arrib al centre dic: soc na Cira i sc un llop. A ms, ambdues activitats es poden fer repetint les presentacions dels altres companys o sense repetir-les, depn de la intenci del mestre. REFLEXI FINAL O SNTESI: Daquesta primera sessi he de destacar que mha paregut molt adient lobjectiu. s a dir, la presentaci i la desinhibici sn elements fonamentals en la cohesi dun grup, i encara que molts dels membres del grup classe ja ens coneixem nhi havia daltres amb els que no tenem molta confiana. I aquest tipus dactivitats, on tots vrem acabar rient-nos de tots, inclosos de nosaltres mateixos, pens que ens va ajudar molt per deixar de banda tot tipus de prejudicis i pors. Va estar realment una sessi dexercici fsic grcies a les rialles. Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn. Pg. 5

Roig Galdn, Cira. Fitxa 2ona sessi:


Ttol: La cooperaci i la competici poden anar unides, que no renyides. Nmero de sessi: 2na. Objectius: Estimular la competici. Cooperar amb lequip. Data: 18/02/2011. Durada: 1 hora i 15 minuts.

Metodologia: En Josep ha emprat diversos estils, segons lactivitat: de vegades feia el rol de guia, on ell plantejava el problema i nosaltres lhavem de resoldre; i daltres feia un paper ms directriu, on nosaltres havem de seguir les seves indicacions. Durant aquesta sessi hem treballat de forma individual, en petit grup o en gran grup, depenen de lactivitat.

Material: Lloc: a lexterior. Petos. Balons. Lloc: al gimns. Un paracaigudes.

Descripci de les activitats. ACTIVACI 1) Nom: Qui em lleva la coa? Durada: 15 minuts. Descripci: ens hem distribut per lespai amb un peto al cul enganxat als calons. El joc consistia en llevar el major nombre de petos als companys i portar-los a la m, intentant, es clar, que no et llevessin el teu. Consignes: - No es poden llevar els petos de les mans. - No es pot aguantar el peto que portes enganxat al cul. Aquesta activitat lhem realitzat tres Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn.

Representaci grfica.

Pg.

6

Roig Galdn, Cira.


vegades, dues en un espai ampli, el camp de futbol, i una ltima vegada en un espai ms redut, la meitat del mateix camp.

PART PRINCIPAL 2) Nom: A que no em toques? Durada: 10 minuts. Descripci: per parelles ens posvem dacord en tocar-nos una part del cos, per exemple lespatlla, i hem daconseguir fer 3 tocs. Aquesta activitat lhem realitzat tres vegades, cada cop amb una parella diferent. A ms a ms, sha realitzat per recuperar una mica daire desprs del joc anterior, ja que segons en Josep ja estvem una mica amb la llengua fora i per poder-nos recuperar una mica per la segent activitat. Variants: es poden acordar tocar diferents parts del cos i realitzar un nmero diferent de tocs.

3) Nom: Passa-me-la! Durada: 10 minuts. Descripci: hem fet equips de 6 persones. Cada grup estava enfrontat a altre equip de 6. Lactivitat consistia en aconseguir realitzar 10 passes entre els membres del mateix equip sense que la pilota caigus a terra, ladversari la toques o ens la lleves. Lnica consigna era que la pilota no es Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn. Pg. 7

Roig Galdn, Cira.


podia llevar de les mans. Variants: tots els membres de lequip han de tocar com a mnim una vegada el bal per poder aconseguir les 10 passades.

4) Nom: Collaboraci en parella. Durada: 15 minuts. Descripci: hem fet equips de dos persones i en Josep ens indicava com havem de sostenint la pilota entre els dos membres de la parella i fins a on havem danar sostenint-la. Per exemple, heu daguantar-la amb la panxa fins la ratlla vermella i tornar. Aquesta activitat lhem fet tres vegades de forma ms competitiva, fins a un lloc determinat del camp, i una ltima vegada passejant per tot el camp, de manera menys competitiva. Variants: hi ha diferents formes daguantar la pilota segons la part del cos seleccionada i alhora no fa falta anar fins a un determinat lloc sostenint-la, sin que es pot anar donant voltes al camp, atorgant-li menys competitivitat al joc.

TORNADA A LA CALMA 5) Nom: Sota el paracaigudes. Durada: uns 10 minuts. Descripci: ens situem al voltant del paracaigudes i de forma conjunta tota la classe comencem a mourel cap a munt i cap a vall de forma coordinada. En Josep Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn. Pg. 8

Roig Galdn, Cira.


ens atorgava el nmero 1 o el nmero 2 a cada individu i a la indicaci del professor els, per exemple, nmeros 1 shavien de canviar de lloc. Aquesta activitat lhem repetit varies vegades canviant la consigna, per exemple: shan de canviar els homes, etc. Variants: en contes de posar nmeros, el mestre pot dir: shan de canviar els que porten coleta o els que porten ulleres, etc.

6) Nom: Que no caigui! Durada: 10 minuts. Descripci: entre tots agafem el

paracaigudes i a sobre posem una pilota, entre tots lhem de fer rodar sense que surti fora o caigui pel forat del centre. Primer la fem rodar per a un costat i desprs per a laltre. PROPOSTA DUNA ACTVITAT Nom: Exercici del quadrat. Durada: depn del grup i del nombre de peces en les que es divideixen les figures. Materials: - Figures en forma de quadrat, per aquestes deuen estar dividides en peces i mesclades en diferents munts. Quantes ms peces all ms cooperaci deu haver i ms difcil ser resoldre el problema. Descripci: es fan grups de dos o tres membres i a cada grup se li donen algunes peces per formar un quadrat. Amb elles han dintentar formar aquesta figura per si els hi manquen o sobren peces han danar a demanar-les als altres equips. Consignes: - No es pot parlar, per tant la comunicaci deu ser no verbal. - En cada comunicaci deu haver una salutaci, una petici i un agrament o Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn. Pg. 9

Roig Galdn, Cira.


acomiadament. Per tant les peces no es poden robar. Variants: les consignes poden variar, igual que la figura a formar o el nombre de peces en les que es divideix aquesta. Amb aquestes variacions canvia la dificultat de la dinmica, per tant aquest joc es pot adaptar a diferents grups de diverses edats.

REFLEXI FINAL O SNTESI: Durant aquesta classe hem treballat de diferents formes la cooperaci i la competici i he de dir que mhe quedat sorpresa amb la influencia que pot tenir lactitud del mestre en les respostes dels alumnes. s a dir, en Josep, per fer-nos-ho entendre ha fet dos interpretacions: primer, ens ha remarcat qui guanyava i qui perdia en cada joc o en cada partida; i segon, llevava importncia als guanyadors i perdedors sense aturar-se a preguntar qui havien estat aquestos, passant a un altre joc rpidament. O sigui, ens va fer entendre mitjanant lexperincia com podia ser de perjudicial una mala actitud docent o un excessiu afany de competici.

Fitxa 3ra i 4ta sessi. Ttol: Jugar amb la resistncia i la velocitat. Nmero de sessi: 3ra i 4ta. Objectius: Treballar la velocitat de forma ldica i per a tots els participants. Practicar la resistncia duna manera divertida i atenent a la diversitat. Data: 04/03/2011. Durada: 2 hores.

Metodologia: Durant aquesta sessi hem realitzat

Material: Lloc: al gimns. Pilota.

activitats, majoritriament, en gran grup, ja que quasi tota lestona hem fet jocs als que participava tot el grup classe alhora. Per tamb s cert que per problemes despai ha hagut en algun moment que en Pere ha rectificat i ens ha dit que ens dividssim en dos grups grans per poder treballar millor. Encara aix, les


Pg. 10

Roig Galdn, Cira.


agrupacions eren grosses. No obstant, hi ha hagut excepcions, doncs hem realitzat una activitat de forma individual i dues o tres en parelles.

Descripci de les activitats. ACTIVACI 1) Nom: Lencalat. Durada: 15 minuts. Descripci: per escalfar en Pep ens ha fet jugar a encalar, s a dir un pagava i ens havia dagafar als dems. I quan lencalador agafava a un, era aquest el que comenava a pagar. En aquest cas el joc no t fi, sin que acaba quan ho diu el mestre o quan la majoria dels participants han pagat. Variants: a) El joc s igual, noms que ara quan lencalador agafava a un aquest havia de pagar amb ell i els dos encaladors havien danar agafats de la m. En aquesta variant lactivitat acabava quan havia tants encaladors que estirats omplien tot lespai i els jugadors no tenien possibilitat descapar-se. b) En lloc de noms ser un lencalador hi havia quatre, per aquests no anaven agafats de la m, sin que anaven corrents tots sols. No obstant, un dels que pagava portava la pilota i noms era aquest el que podia agafar als jugadors, per quan tenia la pilota no podia corre. s a dir, tots els Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn.


Pg. 11

Roig Galdn, Cira.


que pagaven havien danar passant-se la pilota per agafar algun jugador, per lnic que els podia agafar era el que portava la pilota que havia de quedar-se al lloc on li havien passat aquesta.

2) Nom: Passa-me-la! Durada: 5 minuts. Descripci: per aquest joc hem dividit la classe en dos equips. Lactivitat consistia en aconseguir realitzar 10 passes entre els membres del mateix equip sense que laltre grup ens la lleves. Per distingir un equip de laltre en Pere va fer arromangar les mnigues a un equip, ja que no disposvem de petos. El grup classe, en veure que lactivitat era la mateixa que una que havem fet la darrera sessi amb en Josep, li vrem comentar a en Pep i s per aix que jugarem tant poc temps.

3) Nom: La rotllana. Durada: 5 minuts. Descripci: fem un grup duns vuit participant i ens posem tots asseguts en forma de rotllana, menys un. Aquesta persona que no est asseguda paga i ha de donar voltes per darrera de la rotllana i tocar el cap a un company que estigui assegut. Al que li hagi tocat el cap saixeca i el persegueix. La persona que paga ha de donar dos voltes abans de Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn. Pg. 12

Roig Galdn, Cira.


poder seure al lloc on estava asseguda la persona a la qual li ha tocat el cap.

PART PRINCIPAL 4) Nom: Esquena amb esquena. Durada: 5 minuts. Descripci: com que la classe ja estava dividida en dos grans grups en Pep ens va fer posar en dos files, grup A enfront del grup B. De manera que cada membre del grup A tingus un adversari al grup B. Una vegada tots tenem parella ens havem de posar esquena amb esquena amb la nostra parella. Per com que havia una persona que no tenia parella en Pep ens va fer pensar una manera per a que aquesta persona participes en lactivitat, tamb de forma activa, en definitiva ens va fer fe una adaptaci. Lactivitat consistia en que els del grup A havien de corre cap a la paret que tenien enfront abans que la seva parella del grup B es dones la volta i els agafes. I la tasca de la persona que es va quedar sense parella era entorpir el pas a les persones que corrien cap a la paret, en aquet cas als membres del grup A, i aix facilitar la tasca als membres del grup B.

5) Nom: A la pres! Durada: 20 minuts. Descripci: com que havem adaptat lactivitat anterior en Pep ens va suggerir Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn. Pg. 13

Roig Galdn, Cira.


adaptar aquesta tamb. Hi havia un que pagava, que corrents havia danar tocant als jugadors, els quals havien danar a la pres on els custodiaria un guarda, per a que els altres jugadors no els salvessin. Variants: a) En contes de pagar noms un, pagaven dos i seguia havent un guarda a la pres. Els empresonats podien ser salvats pels jugadors, sempre que el guarda no els agafes. b) En contes de corre, els que pagaven i els jugadors, havien danar caminant. Els empresonats podien ser salvats pels jugadors, sempre que el guarda no els agafes. c) Noms es podia anar caminant, per ara els que pagaven havien de portar als que havien agafat fins a la pres. Els empresonats podien ser salvats pels jugadors, sempre que el guarda no els agafes. d) Els que pagaven podien anar corrents, per els jugadors havien danar caminant, i els primers havien de seguir

acompanyant als agafats fins a la pres. Els empresonats podien ser salvats pels jugadors, sempre que el guarda no els agafes. e) En aquesta variant anvem tots corrents, per noms hi havia un que pagava. Per a salvar-nos de que ens agafes ens havem dajupir i per tornar a corre Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn. Pg. 14

Roig Galdn, Cira.


primer un dels nostres companys ens havia de saltar. Igualment, els que lencalador agafava anaven a la pres i per sortir dall un dels companys no agafats havia danar a tocar-los la m sense que el guarda de la pres els agafes. El joc va acabar quan hi havia molts a la pres i els que estaven lliures estaven tots ajupits, aix el encalador no podia agafar a ning.

6) Nom: Les parelles. Durada: 5 minuts. Descripci: per agafar una mica daire en Pep ens va fer posar per parelles i agafant-nos per les espatlles. De manera que un membre de la parella havia dintentar fonyar els peus a laltre membre i laltre company havia de fer el mateix. Variants: a) En contes de fonyar els peus havien de tocar els genolls de la nostra parella.

7) Nom: A donar catxets! Durada: 5 minuts. Descripci: de forma individual cada persona havia dintentar donar catxets, al cul, als altres, sense que aquests els hi donessin a ell. Com ancdota, he de dir que els dos nics homes que havien varen quedar una mica quiets per por de que els acusessin daprofitats. Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn. Pg. 15

Roig Galdn, Cira.


8) Nom: El xurro. Durada: 10 minuts. Descripci: formarem dos grans grups i cada grup va fer una filera mirant cap a la paret. Tots els membres del grup shavien de posar molt aferrats al seus companys i agafats per la cintura del company de davant. El joc consistia en que havien de caminar cap a laltre caire de la classe sense separar-nos ni amollar-nos. Com que anvem una mica descoordinats i ens separvem constantment ho vrem de repetir un parell de vegades.

9) Nom: El tnel. Durada: 5 minuts. Descripci: de la mateixa forma que al joc anterior, ens posrem en fila en dos grups. El joc consistia en que lltim de la fila havia de passar per sota de totes les nostres cames i passar a situar-se el primer de la fila, de forma que el tnel anava creixent per davant.

TORNADA A LA CALMA 10) Nom: On s la meva parella? Durada: 10 minuts. Descripci: per parelles ens hem situat un a cada extrem del gimns i en silenci, per amb els ulls tancats hem intentat trobar la nostra parella. En aquest cas lnica fonts dinformaci Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn. Pg. 16

Roig Galdn, Cira.


que tenem era el tacte, doncs no podem comunicar-nos de cap altra forma. Variants: a) Un membre de la parella queda quiet a un extrem del gimns i li fa senyals acstiques a laltre membre de la parella, el qual va amb els ulls clucs. b) s igual que ladaptaci anterior, noms que el membre de la parella que fa senyals acstiques es va movent per lespai quan la seva parella est prop, per despistar-la.

11) Nom: Assass. Durada: 10 minuts. Descripci: en Pep tria un assass per la inicial del seu nom, s a dir demana: paga la persona que el seu nom comenci per la lletra F. Per va donar la casualitat que no hi havia ning que el seu nom comences per F. Llavors va dir: paga qui el seu nom comenci per S, i nhi havia tres persones, aix que va tria aquella que encara no havia pagat en tota la sessi, na Sara. Ella seria la nostra assassina. Per tots havem danar amb els ulls clucs desplaant-nos per tot lespai i quan ens topvem amb alg ens havem de saludar donant-nos una palmada a la m, cadasc. I lassassina, alhora de saludar, en contes de donar una en donaria dos. Els que lassassina hagus matat no sasseien i deixaven de jugar, sin que Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn. Pg. 17

Roig Galdn, Cira.


dalguna manera, sense parlar ni tocar, havien dajudar als que encara estaven vius. El joc va acabar amb noms quatre morts, els quals, tota lestona, tancaven el pas a lassassina, la qual va acabar bastant angoixa, perqu no podia quasi desplaarse. I en veure aix en Pep va fer una reflexi: els mestres tamb es poden equivocar, ho va dir perqu ell en cap moment pretenia que els morts angoixessin tant a lassassina, ja que no sabia com actuarien aquests. Per tant, no es culpa de lalumne sin del mestre per no explicar-se b.

12) Nom: Anem a contar! Durada: 5 minuts. Descripci: ens seiem o tombem a terra, tanquem els ulls i comencem a contar molt a poc a poc, fins que en Pep ens indica parar. Aquesta activitat ens va fer passar dun estat actiu, amb nombre de pulsacions elevat, fins a un estat e tranquillitat, amb un nombre de pulsacions molt inferior. PROPOSTA DUNA ACTVITAT Nom: Els obstacles. Durada: depn del inters dels nens. Descripci: es fan dos o ms grups, ms o menys grans, s a dir de ms de sis persones. Cada grup fa una fila amb els components del seu grup. En la fila saniran intercalant una persona amb les cames obertes i de peu amb una altra que es trobi ajupit, Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn. Pg. 18

Roig Galdn, Cira.


de tal manera que lltim membre de la fila haur de fer el recorregut passant per sota del que tingui les cames obertes i saltant el que estigui ajupit. Quan lltim acaba la de recrrer la fila es posa en la posici que li toqui, ja sigui ajupit o amb les cames obertes, el primer de la fila. El segent participant comena noms sortir el anterior, s a dir no ha desperar a que aquest arribi al final. Guanya lequip que abans arribi a laltre extrem del gimns.

REFLEXI FINAL O SNTESI: Durant aquestes dues sessions no sha diferenciat gens ni mica quina era la tercera sessi i quina era la quarta, per encara aix a estat molt fcil diferenciar les parts dactivaci, part principal i tornada a la calma. En definitiva, podrem dir que hem fet una sessi per ms llarga. Daltra banda, com es pot apreciar a la durada general de la sessi sespecifica que noms hem fet dues hores, no perqu la tercera hora no la feram, sin perqu al iniciar la classe vrem fer una hora de classe terica i tot seguit vrem fer dues hores de sessi. Parallelament magradaria dir que paregut molt adient que en Pep ens fes pensar adaptacions per les activitats que ell ens anava encomanant, ms que res perqu ja ens va fent posar en prctica tota aquella teoria que ens donen, com s la inclusi, respectar la individualitat, ser emptics, etc. Igualment, aix ens ha servit per fer-nos veure que no basta amb donar-li al infant amb dificultats una tasca diferent o apta a les seves necessitats, sin que lhem de fer partcip el mxim possible, depenent de les seves capacitats. I ja per acabar, per no per aix menys important, magradaria dir que en Pep ens ha donat una senyora lli. Desprs de fer lactivitat de lassass sha adonat que no shavia explicat b, ja que lactivitat no shavia desenvolupat com ell esperava. Aix, com es obvi, no ha estat culpa de lalumne, per per si quedava cap sospita ell, molt honestament, ho ha reconegut: no ha estat culpa den Sergi, sin que jo mhe equivocat. Tot seguit, i com si duna altre joc es tracts, ens ha dit: feu parelles individuals de tres i nosaltres, com autmats, hem comenat a fer PARELLES INDIVIDUALS DE TRES. Increble! Ning, havia assimilat que: els mestres sequivoquen i hem de reflexionar envers el que ens diuen! Realment ha estat un moment molt divertit i una senyora lli. Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn. Pg. 19

Roig Galdn, Cira. Fitxa 5na sessi:


Ttol: La fora per a totes les edats. Nmero de sessi: 5na. Objectius: Treballar la fora de forma ldica. Data: 18/03/2011. Durada: 1 hora i 15 minuts.

Metodologia: durant aquesta sessi en Material: Josep ens ha fet entendre de manera vivencial com es pot treballar la fora des dun caire ms ldic i divertit. Igualment, entre les activitats prctiques ha anat intercalant alguna informaci terica, per ajudar-nos continguts. Altrament, de les set activitats que hem realitzat un 60% daquestes han estat en grup gran, entre cinc i sis persones, i el 40% restant les hem fet en parelles. a assimilar millor els Lloc: al gimns. Pilota. Matalassos. Cons.

Descripci de les activitats. ACTIVACI 1) Nom: Relleus de sabates. Durada: 10 minuts. Descripci: hem fet grups de sis persones i ens hem posat en filera davant dun con. La cursa consistia en fer una filera de sabates que ans des dun con fins a laltre. Per aix cada membre de cada fila havia darribar fins al primer con, llevar-se una sabata i posar-la en fila darrera del con. Quan el primer membre ho havia fet tornava cap a la fila i sortia el segon, aix fins sortir tots dues vegades, Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn.


Pg. 20

Roig Galdn, Cira.


doncs tots tenem dues sabates. Si en sortir tots dos cops la filera de sabates encara no havia arribat fins a laltre con es llevaven les sabates del principi per posarles al final de la fila i aix fer-la crixer. El joc acaba quan la fila de sabates arriba fins a lltim con i cap membre porta cap sabata posada. Variants: a) s fa lactivitat per a linversa. Els membres de cada fila no porten sabates, per aix han danar un per un fins la seva sabata, posar-se-la i tornar a donar el relleu al company segent. El joc acaba quan tots els membres de la mateixa fila shan posat les seves sabates.

PART PRINCIPAL 2) Nom: Sumo de culs. Durada: 10 minuts. Descripci: per parelles triem un espai que simuli un quadrilter i ens posem esquena amb esquena. El joc consisteix a empnyer el company amb el cul fins ferlo sortir del quadrilter triat. Aquesta activitat la fem dos o tres cops amb dos o tres persones diferents.

3) Nom: Girar al company. Durada: 10 minuts. Descripci: per parelles un membre del grup es tomba boca per avall a terra sobre un matals, fent la mxima fora possible. Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn. Pg. 21

Roig Galdn, Cira.


I laltra individu de la parella ha dintentar girar el company tombat. Aquesta tasca lhem fet tres cops amb tres parelles diferents.

4) Nom: Girar al company que est en tensi. Durada: 10 minuts. Descripci: per parelles, un membre daquesta es tomba boca per avall per noms tocant en terra amb els avantbraos i les puntes dels peus. El membre de la parella que no est tombat ha dintentar girar el company que est estirat i en tensi. Lactivitat lhem fet tres vegades amb tres companys diferents.

5) Nom: La corda humana. Durada: 10 minuts. Descripci: hem fet grups de cinc persones i han sortit quatre grups. Lactivitat consistia en enfrontar dos grups. Cada grup havia de crear una corda humana amb els seus membres i el primer individu de la fila shavia denganxar per les mans a la fila contraria. A ms, entre els dos grups es posava un matals i cada grup havia destirar cap al seu caire. El joc acabava quan el primer membre dalgun dels dos grups trepitjava el matals. La tasca lhem fet tres cops, per a que tots Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn. Pg. 22

Roig Galdn, Cira.


els grups juguessin amb tots els equips.

6) Nom: Relleus amb pilota. Durada: 10 minuts. Descripci: seguim jugant amb grups de cinc persones. Tots els equips es disposaven en fila darrera duna lnia de sortida. Cada equip disposava duna pilota, la qual shavia de passar entre els membres de lequip per sota de les cames daquests. Quan la pilota arribava a la darrera persona de la fila, aquesta agafava la pilota i es posava al principi de la fila i tornaven a comenar els passes. El joc acabava quan un dels quatre equips arribava a la lnia de meta. Variants: a) Una altra vegada relleus amb pilota, per en comptes de passar-la per entre les cames dels membres dun equip, aquesta havia de passar per sobre dels seus caps. b) Aquesta ltima variant s una mescla de les altres dos. Doncs, la pilota havia de passar tant per dalt com per baixa dels membres. Lnica condici era que si el company de davant et passava la pilota per sobre, tu lhavies de passar al company de darrera per baix, fent aix un ziga-zaga.


Pg. 23

Roig Galdn, Cira.


TORNADA A LA CALMA 7) Nom: Torres humanes. Durada: 15 minuts. Descripci: amb els mateixos grups de cinc persones que estaven formats hem fet figures humanes. Els primers deu minuts hem estat inspeccionant com funcionava el joc, provant postures, descartant altres i finalment cada equip ha triat una prpia que als darrers minuts ha mostrat a la resta dequips per a que aquests les imitessin. Lactivitat ha acabat quan cada grup ha mostrat la seva torre i cada equip les ha imitat totes. PROPOSTA DUNA ACTVITAT Nom: Cavalls i cavallers. Durada: depn del inters dels nens. Descripci: es fan parelles, en les quals un membre s el cavall, i sha de posar a quatre grapes, i laltre s el cavaller, sha de pujar a sobre del cavall. Els cavalls noms es poden desplaar per lespai a quatre grapes amb els cavallers sempre a sobre. Lactivitat consisteix a que quan es trobin dos parelles un cavaller ha dintentar tirar a laltre del seu cavall. I la tasca dels cavalls s que els seus cavallers no caiguin. Com que hi ha que arrossegar-se pel terra i els cavallers han de caure dels seus cavalls s recomanable fer-ho sobre un tatami o uns matalassos. REFLEXI FINAL O SNTESI: Durant la sessi davui hem rigut molt i ens ho hem passat molt b. Igualment, hem pogut veure que treballar la fora no t perqu ser una activitat avorrida, sin que si el mestre sho prepara b pot arribar a ser una activitat molt divertida. Un exemple clar s el joc del Sumo de culs, doncs habitualment aquesta activitat s fa de cara a ladversari i fent fora amb els braos, per el fet de fer-la desquenes i amb el cul, ho fa molt ms divertit. Parallelament, hem pogut viure en primer persona amb quines parts del cos es feia fora (amb els abdominals, amb els qudriceps, etc.) i quin tipus de fora fiem, en aquest cas la isomtrica. Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn. Pg. 24

Roig Galdn, Cira. Fitxa 6na sessi:


Ttol: La flexibilitat enfocada als adults. Nmero de sessi: 6na. Objectius: Treballar la flexibilitat o mobilitat articular per als adults. Data: 18/03/2011. Durada: 1 hora i 5 minuts.

Metodologia: aquesta classe ha estat Material: predomina per les explicacions teriques den Josep, per fer-nos entendre quins msculs treballvem i de quina forma ho podem fer en cada moment. Per tant, durant aquesta prctica noms hem treballat de manera individual, doncs hem provat per nosaltres mateixos quines conseqncies tenien els estiraments sobre el nostre cos. Lloc: al gimns. No hem fet servir cap material.

Descripci de les activitats. ACTIVACI Durada: 15 minuts. Descripci: Al comenar aquesta sessi en Josep ens ha fet una petita explicaci terica del qu s la flexibilitat i com lhem de treballar segons el que vulguem aconseguir. Igualment, a mida que anvem treballant un determinat mscul ens explicava quin era, on comenava i on acabava.


PART PRINCIPAL 1) Nom: Estirament del trapezi. Durada: 10 minuts.


Pg. 25

Roig Galdn, Cira.


Descripci: en Josep ens ha explicat quina forma tenia el trapezi, on naixia i on acabava. Igualment, ens ha explicat que per estirar-lo podem fer-ho noms de la part de dalt, s a dir de la ms propera al coll. Per estira-la hem fet rotacions de coll: dient que no, dient que si, girant a la dreta i girant a lesquerra. Per cap delles portant el cap, cap endarrere, ja que en fer-ho el mscul sencongeix per tant no estava estirant.

2) Nom: Estirament del dorsal. Durada: 10 minuts. Descripci: igual que a lestirament anterior ens ha explicat com era el mscul i com ho podem treballar. Per fer-ho ens ha dit que ens situessin de costat a la paret. Una vegada en aquesta posici havem de fer arribar el bra que ms lluny es trobava de la paret fins a ella. I quan el bra ja tocava la paret havem dagafar aire, estirant aix el dorsal que no es trobava al caire de la paret. Una vegada estirat el costat dret, estirrem el costat esquerra.

3) Nom: Estirament dels lumbars. Durada: 10 minuts. Descripci: com abans de qualsevol exercici en Josep ens ha explicat quin mscul anvem a treballar, on naixia i on Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn. Pg. 26

Roig Galdn, Cira.


acabava. Desprs ens hem posat de peu de cara a les espatlleres. Per les mans ens hem agafat a les espatlleres i hem comenat a acotar el tronc. En sentir una mica les espatlles, sense amollar les espatlleres, hem estirat delles fent fora cap en fora. Variants: a) Primer ens hem de seure, millor si es a una cadira, i acotarem el pit cap a les cames. Quan aquestes ja estiguessin prop amollem tot laire que tenim al pit i ens abrasem les cames amb els braos. En ferho agafem aire, sense deixar dabrasar-nos les cames, per aix fer que lesquena sinfli i aix estirar. b) Ens posem de peu i rectes. A poc a poc anem acotant el tronc, deixant caure els braos i el cap per avall, per mai doblant el tronc, sin ms b com si aquest sinfls.

4) Nom: Estirament dels isquiotibials. Durada: 10 minuts. Descripci: en Josep ens ha explicat quin mscul anvem a treballar, on naixia, on acabava i com lutilitzvem

normalment. Desprs ens vrem asseure a terra i encongirem una cama en direcci a lengonal i laltre lestirrem. Lactivitat consistia en recolzar una mica el cos cap a la cama estirada per sense moure el genoll ni el maluc (cadera). De la mateixa Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn. Pg. 27

Roig Galdn, Cira.


manera, tampoc havem de recolzar massa el cos, perqu sin estvem encorbant massa lesquena.

5) Nom: Estirament dels bessons. Durada: 10 minuts. Descripci: ens hem posat mirant cap a la paret, on hem recolzant la punta del peu. Aqu hem fet una mica de fora cap a la paret mentre el bess de la cama recolzada sestirava i laltra es mantenia recta a terra.

TORNADA A LA CALMA Durant aquesta sessi no hi hagut cap activitat per tornar a la calma, doncs tampoc hem realitzat cap joc o activitat massa intensa. PROPOSTA DUNA ACTVITAT Nom: Estirament per treballar els lumbars. Durada: al voltat duns cinc o deu minuts. Descripci: ens tombem cara cap amunt sobre un matals, per no sentir la fredor a lesquena, i ens colloquem en posici fetal. s a dir, en estar amb lesquena al terra encongim les cames cap al pit, flexionant els genolls i amb les mans ens abrasem les cames intentant-les apropar al pit, per sempre sense deixar de mirar al sostre. Mantenim aquesta postura uns set o vuit segons i amollem suaument. Als tres segons de descansar ho tornem a fer. Ho repetim quatre o cinc vegades i entre repetici i repetici respirem suaument.

REFLEXI FINAL O SNTESI: En Josep ens ha explicat una estratgia per esbrinar si lactivitat que estem fent s o no un estirament. Ens ha dit que si posem els nostres dits polze i ndex en forma de comps Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn. Pg. 28

Roig Galdn, Cira.


a sobre del mscul que volem treballar i en fer un moviment aquests dos dits sajunten s que lactivitat realitzada no s un estirament, sin una manera de tonificar, doncs estem posant el mscul en tensi. Per si per contra, en fer el moviment els dits sallunyen, un de laltre, el que estem realitzant s una tasca destirament. Aix, desprs daquesta explicaci, en Josep, abans de fer qualsevol activitat, ens demanava que li expliquessim quines activitats fiem per estirar un determinat mscul i en fer-ho li havem dargumentar perqu eren o no activitats de flexibilitat. Doncs, desprs de lexplicaci de lestratgia del comps molts ens adonarem que les activitats que fiem en contes destirar el que feien era posar en tensi els msculs. Personalment, pens que va estar una explicaci bastant til, ja que ens va fer mirar amb ulls crtics all que ens suggereix la gent. En definitiva, ens va fer entendre que no tot el que ens diuen s veritat, per tant abans de creurens-ho, ho hem de constatar i per aix hem de tenir recursos per fer-ho.

Fitxa 7na sessi: Ttol: Prescripci dexercici fsic Nmero de sessi: 7ena. Objectius: Experimentar diferents jocs dactivitat fsica i reflexionar sobre la creaci de variants per cercar el mxim comproms motor. Data: 08/04/2011. Durada: 1 hora i 15 minuts.

Metodologia: Aquesta classe ha comenat sent una mica terica, ja que tenem alguns dubtes envers el projecte que hem de presentar a final de curs i havem daprofitar la presencia del Jaume per a resoldrens-los. Per encara aix, tenint aquest caire ms teric, puc afirmar que ha estat una prctica molt divertida i ldica, ja que hem treballat de totes les formes possibles (en grup, en parella, ...) i sense perdre mai Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn.

Material: Lloc: al gimns. 1 Paper per grup. 1 llapis per grup. Lloc: a lexterior. Pilotes.

Pg. 29

Roig Galdn, Cira.


el sentit del humor.

Descripci de les activitats. ACTIVACI 1) Nom: El convent. Durada: 10 minuts. Descripci: en Jaume ens ha fet seure al terra formant un cercle i ens ha demanat que tanqussim els ulls. Una vegada els tenem tancats ell ha passat per darrera nostre tocant el cap dalguns participants, els quals serien els lladres del convent. Quan ja estaven assignats els lladres, sense que els dems participants ho sabessin, un membre ha comenat dient: Alg mha robat les claus del convent? Qui pot ser? Pot ser que sigui Sor Pepa?, per tot aix sense poder mostrar les dents, ja que devem semblar vellets sense dentadura. I quan un Pare (capell) o una Sor (monja), en aquest cas Sor Pepa, estava sent acusat o acusada devia dir la veritat, s a dir, si era o no el o la lladre. Aix fins que tots els capellans i les monges havien participat, dient el seu nom i si eren o no lladres.


2) Nom: Les consignes. Durada: 10 minuts. Descripci: seguem asseguts a terra formant un cercle i quan en Jaume deia una consigna ens havem daixecar i complir-la. Per exemple, heu de donar 5 Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn. Pg. 30

Roig Galdn, Cira.


abrasades a 5 persones diferents. Desprs de portar-la a terme tots havem de tornar a seure al nostre lloc i lltim que arribava rebia un aplaudiment molt fort dels companys. Variants: aquest mateixa activitat la vrem repetir diverses vegades amb consignes diferents, com: donar 5 besades a 5 companys diferents o donar 5 besades a 5 companys diferents i a 5 llocs diferents.

3) Nom: Els nombres com a contrasenyes. Durada: 10 minuts. Descripci: seguem formant un cercle per ara de peu i per parelles, situant-se un membre de cada parella davant de laltre. Desprs en Jaume va anar dient consignes i a cadascuna li va assignar un nombre. Per exemple: la parella que est davant es posa darrera i viceversa, era la consigna nmero 1; el que est darrera passa per sota de les cames del que est davant, era la consigna 2; els que estan darrera han de donar una volta sencera al cercle i pujar a cavallet del company que es trobava al lloc, era la consigna 3; i la 4 era que el de darrera havia de donar una volta al voltant de la parella. Una vegada esmentades totes les

consignes en Jaume anava dient 1, 2, 3 o 4 per a que complssim la consigna que Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn. Pg. 31

Roig Galdn, Cira.


corresponia cada cop. Variants: si algun participant no podia pujar a cavall del seu company per complir la consigna 2, el cavall podia posar-se a quatre grapes i laltre, en contes de pujar a sobre, sasseia dalt dell.

PART PRINCIPAL 4) Nom: Dibuix cooperatiu. Durada: 10 minuts. Descripci: vrem fer quatre grups de cinc o sis persones i cada grup es va posar en fila situats darrera duna lnia de sortida. A laltre extrem de la pista cada grup tenia un paper i un llapis per pintar un dibuix que represents la idea que en Jaume ens havia transms, en aquest cas la reproducci sexual. Aix que per parelles, del mateix grups, ens havem de desplaar fins a laltre extrem de la pista i pintar alguna cosa en relaci amb el tema. Per no era tot tan fcil. Primer perqu en desplaar-nos ho havem de fer enganxats per les espatlles i espatlla amb espatlla, de manera que un membre de la parella quasi arrossegava laltre. O ens havem de desplaar com si portssim una cama enganxada a la del company, per tant havem de coordinar les passes. Desprs, una vegada arribvem a laltre extrem del gimns, un dels individus de la parella havia de dibuixar amb la m Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn. Pg. 32

Roig Galdn, Cira.


contraria amb la qual normalment escriu. Per exemple, en el meu cas, com que jo sc dretana, vaig pintar amb lesquerra i el meu company Juan Fran, com que s esquerr, havia de pintar amb la m dreta. I ambds havem dagafar el llapis junts i pintar alguna cosa coherent. Finalment, passat un temps, dictaminat per en Jaume, havem de tornar fins on estava el nostre grup, caminant normal, per agafats de la m, i donar el relleu als nostres companys. Aix fins que tots els components de lequip vrem sortir. Variants: es pot canviar el tema per dibuixar i el mode en el qu els participants es desplacen, aix que s un lloc bastant complet perqu permet moltes modificacions i adaptacions.

5) Nom: Un mato diferent. Durada: 15 minuts. Descripci: vrem sortir fora del gimns, al pati, i dividirem la classe en dos grans grups, per jugar un contra laltre al mato normal. s a dir, cada equip es situa a una banda del camp i intenta matar a laltre equip que es troba a laltre banda donant-li pilotades. Quan algun participant es moria havia danar al fons del camp contrari on podia seguir ajudant als seus companys dequip. Per si un participant tira la pilota per matar i aquesta bota abans de tocar a un Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn. Pg. 33

Roig Galdn, Cira.


individu aquest no es mor, ja que per morir-se ha de tocar directament al jugador. Variants: a) Lespai dels morts s ms ampli, no noms al final del camp del seu equip contrari, sin que a ms tamb poden crrer pels cantons del camp contrari. Tenint aix ms possibilitats de matar als seus rivals. b) Quan un individu llanava la pilota per matar i aquesta botava abans de tocar a un participant, aquest quedava mort. c) Tots els membres de cada equip shavien de posar per parelles i agafant-se per les mans, formant aix un nic jugador compost per dos individus. Daquesta forma, si un daquests dos era tocat per la pilota, la parella sencera estava morta. d) Ara en comptes de jugar noms amb una pilota havia dos pilotes en joc, per tant et podien matar en qualsevol moment. Lnica consigna era que no es podia matar al que ests llanant en aquell moment. Ms tard, va entrar en joc una altra pilota, havent aix tres pilotes en joc. Aquell moment va ser un petit caos, per molt divertit.

6) Nom: El mocador diferent. Durada: 10 minuts. Descripci: la classe es va dividir en 4 grups de cinc components cadascun, de tal Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn. Pg. 34

Roig Galdn, Cira.


manera que dos equips estaven enfrontats i els altres dos equips tamb estaven enfrontats. Els dos dels equips enfrontats estaven situats a la mateixa distncia de la cistella de basquet i cada membre de cada equip tenia un nmero del u al cinc. Daltra banda cada equip tenia una pilota situada al seu front per al terra, aix quan en Jaume dei un nombre cada membre de cada equip que tenia aquell nombre, per exemple el nmero dos, havia dagafar la pilota que estava al seu front i desplaarse fins la cistella i intentar encistellar. No obstant, en Jaume, per evitar els temps despera dels altres participants que en aquell moment no jugaven, anava dient ms dun nombre alhora, per a que els nombres esmentats es desplacessin

conjuntament fins a la cistella. Per exemple, deia el nmero 2 i el 5, aix que aquests dos havien danar fins a la cistella sostenint la pilota alhora. Variants: el mestre pot anar dient de quina manera vol que els membres dels equips es desplacin fins a la cistella o com vol que transportin la pilota fins a ella. Per exemple, en Jaume va dir que entre quatre membres de lequip havem de transportar la pilota suportant-la amb lesquena, de tal manera que tamb necessitvem la

collaboraci del cinqu component per a que ens poses la pilota al lloc Pg. 35


Roig Galdn, Cira.


corresponent.

TORNADA A LA CALMA 7) Nom: Els caps pensants. Durada: 10 minuts. Descripci: per fer aquesta activitat tornarem a entrar al gimns i ens tombarem al terra fent un cercle i enfocant els nostres caps cap al centre del mateix crcol. Quan ja estvem tots situats en Jaume ens va demanar que tanqussim els ulls i que pensssim en algun objecte o element. Una vegada tots el tenem pensat ens va demanar que, a la seva veu, el digussim en veu alta i cridant. Quan ja ho vrem fer un parell de vegades ens va demanar que canvissim totes les vocals de la paraules per as, desprs per es, desprs per is i finalment per os. De tal manera que si havem comenat cridat la paraula, en el meu cas, casa, vaig seguir dient cese, desprs, cisi i finalment coso. Posteriorment, en haver alliberat ja tota la tensi ens va demanar que contssim fins a seixanta, cadascun al seu ritme i per a ell mateix, i que en fer-ho ens aixequssim lentament.


Pg. 36

Roig Galdn, Cira.

LEducaci Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011. PROPOSTA DUNA ACTVITAT

Nom: Les cadires diferents. Durada: depn del inters dels nens. Descripci: aquest activitat s una adaptaci del joc de les cadires, en el que es posen una cadira menys de tants participants com hi ha al joc, per en forma de cercle. Per exemple, si hi ha 20 nens es posen 19 cadires, de tal manera que quan est sonant la msica els participants han danar caminant o ballant al voltant del cercle format per les cadires i quan la msica satura cadasc sha dasseure a la cadira que tingui ms propera, quedant-se, s clar, un participant sense cadira. En el joc tradicional aquest que es queda sense cadira es eliminat i es lleva una altra cadira per a que desprs torni a haver un altre eliminat. Per en el joc que aqu proposem, en apagar la msica, tots shan dasseure incls el que no t cadira, per tant hi ha dos persones que estan assegudes en una sola cadira i no selimina cap jugador. Desprs en tornar a comenar la msica es lleva una altra cadira, de forma que desprs hi haur dues persones sense cadira, les quals shauran dasseure a sobre daltres companys. Variants: el joc s igual, noms que no es lleva cap cadira i cada participant t assignada una com a prpia. Aix quan satura la msica cada jugador ha danar a seure al seu lloc i no a altre.

REFLEXI FINAL O SNTESI: Durant aquesta sessi he de dir que el qu ms mha cridat latenci ha estat la facilitat amb la que es pot distendre lambient duna classe o dun grup en fer nicament un parell de jocs, en els quals tots estiguin involucrats al mateix nivell. s a dir, sense diferncies entre els participants. Realment com a grup de feina ens feia falta un moment de relaxaci, el qual no implica estirar-se a dormir, sin, com en aquest cas, divertir-se tots junts duna forma sana i saludable i al mateix temps alliberar tensions. Altrament, altra cosa que mha agrada s la facilitat amb la qual es pot adaptar un joc, sempre i quan es tingui la voluntat de fer-ho. s a dir, lexcusa aquesta que molta gent posa de que un joc no es pot adaptar, perqu sin perd lessncia s completament falsa. Doncs, lessncia dels jocs radica als participants i si aquests estan desmotivats o estan dacord amb les consignes realment el joc no t sentit. Aix s el que realment li fa perdre tota la grcia. Per tant, el mestre ha de ser una persona amb voluntat dintegrar a Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn. Pg. 37

Roig Galdn, Cira.


tots els participants perqu sin no compleix amb una de les seves capacitats bsiques, la dempatitzar amb els alumnes i entendre les seves necessitats. Aix doncs, si un nen no pot fer algun tipus dactivitat hem de buscar les eines per adaptar el joc i aix evitar que linfant es quedi excls. En altre paraules, els mestres han de fer que tots els jocs tinguin sempre comodins, per a que si, en algun moment, algun boix no pot acomplir el que nosaltres li demanem, no per aix shagi de quedar sense jugar, sin que hem de ser capaos de fer-li una adaptaci en aquell mateix moment. Per altra banda, volia destacar la importncia que ens ha transms en Jaume de reduir els temps despera entre les activitats dels diversos jugadors dins un mateix joc. s a dir, si fem un joc tradicional de relleus en el que un corre i els altres, mentrestant, estan mirant, lnic que aconseguim s anar minvant les ganes de joc dels altres. Per tant, hem dintentar que aquest moments despera siguin curts i que puguin actuar, alhora, quants ms participants millor.

Fitxa 8na sessi: Ttol: Lexercici fsic s igual a salut. Nmero de sessi: 8na. Objectius: Experimentar diferents jocs dactivitat fsica i reflexionar sobre la creaci de variants per cercar el mxim comproms motor. Data: 08/04/2011. Durada: 1 hora.

Metodologia: durant aquesta sessi hem Material: treballat tant de forma grupal com de forma individual. Per he de dir que ha estat una classe exprs, ja que no hem pogut fer totes les activitats que tocaven ni gaudir delles com ens mereixem. Lloc: al gimns. 1 pilota. Matalassos. Lloc: a lexterior.


Pg. 38

Roig Galdn, Cira.


Descripci de les activitats. ACTIVACI 1) Nom: Dansa Awandanch. Durada: 5 minuts. Descripci: tots els participants ens posem formant un cercle i repetim les estrofes i els moviments que fa el mestre, per acabar cantem i ballem la dansa completa tots junt. La can s la segent (el que est en negreta s el que diu el mestre i la repetici que li segueix s el que diuen els participants): Awandanch Awandanch Awandanch badens calitem awandanch Awandanch badens calitem awandanch Awandanch badens calitem botem awandanch Awandanch badens calitem botem awandanch Ite ite, lite lite, oke oke, toke toke Ite ite, lite lite, oke oke, toke toke Badens calitem botem awandanch Badems calitem botem awandanch A ms a ms, cadascun dels versos anava acompanyat duna coreografia, com per exemple per al vers de Ite ite, lite lite, oke oke, toke toke fiem el segent moviment: moure el maluc a la dreta, desprs a lesquerra, seguidament


endarrere i finalment endavant. Va ser Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn. Pg. 39

Roig Galdn, Cira.


molt divertit!

2) Nom: La rotllana. Durada: 5 minuts. Descripci: tots els participants ens asseiem a terra formant un cercle. Un dels participants no est assegut al cercle sin que va caminant per darrera daquest i en algun moment donat aquesta persona toca el cap dun company. Quan ho faci aquest company i la persona que estigui asseguda a la seva dreta i el individu que estigui a la seva esquerra shan daixecar i corre al voltant del cercle. s a dir, en aquell moment hi haur 4 persones corren: el que tocava els caps, el que ha estat tocat i els dos que estaven asseguts al costat daquest ltim. Daquesta manera lactivitat consisteix en que totes aquestes persones han daconseguir donar una volta sencera fins arribar al lloc on estaven asseguts els que shan aixecat i els primers tres que arriben sasseuen, de manera que torna a quedar una persona sense lloc. Consigna: est perms passar davant als individus quan estan corren. Per tant, dels tres individus que estaven asseguts no tenen perqu tornar a ser exactament els mateixos els que tornin a seure. Variants: a) El joc s el mateix per ara en comptes dhaver nicament una persona tocant els Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn. Pg. 40

Roig Galdn, Cira.


caps nhi haur dues, per tant hi haur vuit individus corrent al voltat del cercle. Consigna: est perms passar davant als individus quan estan corren, per alhora dasseures, cada grup de quatre individus, ha danar al lloc on estaven asseguts.

3) Nom: Les semblances. Durada: 10 minuts. Descripci: estem tots asseguts en forma de cercle al terra, per hi ha una persona que est al centre. Aquesta persona ha de dir una caracterstica que ella tingui i totes les persones que tamb la compleixin sha daixecar, incls el que lest dient. Daquesta manera, aquests individus que comparteixen una semblana shan dintercanviar els llocs. Per hi haur una persona que es quedi sense lloc, aquest individu seu al centre i diu una altra caracterstica. El joc acaba quan quasi tots els participants sha mogut de lloc. Variants: en aquesta activitat hi ha tantes variants com caracterstiques o semblances esmentin els jugadors.

4) Nom: Anem a fer msica. Durada: 5 minuts. Descripci: seguim tots asseguts al terra formant un cercle i el mestre ens va ajuntant de tres en tres o de quatre en quatre. De tal manera, que ell li assigna un Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn. Pg. 41

Roig Galdn, Cira.


soroll o un ritme a cada grupet. Per exemple: el primer grupet ha de dir ouyea quan ell sho demani, el segon grup ha de dir o baby, el tercer ha de dir dame una o, dame una e: oooooeeeee!, etc. Aix el mestre anava donant indicacions de quan cada grup havia dintervenir, en altres paraules ell feia de director i nosaltres de msics amb el nostre propi cos. I finalment lactivitat va quedar bordada quan dos voluntries varen voler sortir al centre del cercle a ballar mentre els altres jugadors fiem la msica. Variants: aquesta activitat t tantes variants com ritmes sinventi el professor.

PART PRINCIPAL 5) Nom: Coordinaci i equilibri. Durada: 5 minuts. Descripci: per grups de quatre o cinc persones havem dagafar un matals i, des del terra lhavem daixecar, sense utilitzar les mans, fins a posar-nos-el a sobre del cap. Per exemple, al meu grup, per aixecar-lo del terra, el vrem comenar aixecant amb els peus; quan ja estava una mica a laire un membre es va posar a baix dell a quatre grapes; i suposadament desprs shaurien dhaver ficat tamb la resta de companyes per intentar posar-nos de peu sense que caigus el matals. Per no ho Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn. Pg. 42

Roig Galdn, Cira.


vrem aconseguir.

6) Nom: Cooperaci amb matalassos. Durada: 5 minuts. Descripci: cada grup dentre quatre i cinc persones tenia un matals, aix que ara ens ajuntrem dos grups, de tal manera que havem dintentar passar-nos la pilota dun matals a laltre sense que aquesta caigus. Per aconseguir-ho els membres dun mateix grup havien destar coordinats per fer el mateix gest alhora, per tamb havia dhaver coordinaci entre ambds grups, doncs mentre uns lestaven tirant, els altres havien destar alerta per rebre-la. Variants: ara com que cada grup, dentre quatre i cinc persones, tenia un matals vrem intentar fer una serp entre tots els matalassos. Daquesta manera, pretenem que una pilota passes per tots els matalassos, els quals estaven disposats uns seguint els altres, per a que el darrer matals dones un impuls i aconsegus ficar un gol al mestre, el qual estava situat en una porteria imaginaria.

7) Nom: Cadenes humanes. Durada: 10 minuts. Descripci: per grups, dentre cinc i sis persones, havem daconseguir fer una cadena humana fent formes amb el cos. Lactivitat era un tant competitiva, ja que Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn. Pg. 43

Roig Galdn, Cira.


consistia en veure quin equip aconseguia fer una cadena humana i arribar abans fins laltre extrem del camp. Aquesta activitat la frem a lexterior i va ser molt creativa, ja que va haver postures de tot tipus.

8) Nom: Un encalat diferent. Durada: 10 minuts. Descripci: com que ja estvem al pati vrem fer un cercle i jugrem a lencalat. s a dir, havia una persona que parava, per que noms anava a agafar a una altre jugador. Encara aix, quan la persona que estava sent encalada ja estava cansada podia canviar-se per un altre jugador, canviant-se posteriorment els rols. O sigui, el que estava sent encalat es canvia per un altre individu i aquest comenava a parar i el que parava ara era lencalat. Sembla una mica complicat, per s que realment ho s, ja que no vrem aconseguir jugar ms de dos minuts seguits sense equivocar-nos o embullarnos.

TORNADA A LA CALMA 9) Nom: Contracci i relaxaci. Durada: 5 minuts. Descripci: per finalitzar la sessi i la jornada en Jaume ens va explicar de forma verbal com es podien fer estiraments de mxima contracci per posteriorment fer Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn. Pg. 44

Roig Galdn, Cira.


la mxima relaxaci del mscul abans contret. En lexplicaci va semblar fcil, per com que per manca de temps i despai no vrem poder provar-ho en el nostre propi cos, ens vrem quedar una mica a mitges. s ms ara mateix jo no sabria com fer aquests estiraments. PROPOSTA DUNA ACTVITAT Nom: Preparem una salsa. Durada: depn del inters dels nens. Descripci: tot els participants shan de seure formant un cercle, s igual si es al terra o a sobre de les cadires. El mestre demana que els alumnes escullin un nom duna salsa i els seus ingredients. Per exemple, la salsa carbonara, amb els segents ingredients: nata, cansalada (beicon), sal i ous. Desprs dhaver dit els ingredients el mestre li atorga un a cada participant, de tal manera que quan el mestre digui un ingredient tots els jugadors que tinguin aquest assignat deuran aixecar-se i canviar-se de lloc on estan asseguts. Per si el mestre diu el nom de la salsa, en aquest cas carbonara, tots els participants deuran canviar-se de lloc, independentment del ingredient que tinguin assignat.

Variants: a) aquesta activitat es pot fer diverses vegades, tantes com salses es coneguin. Per exemple, amb: la salsa bolonyesa, que t tomata, carn, sal i ceba; o la salsa rosa, que du ketchup, maionesa i taronja. b) igualment, por variar qui digui els ingredients o el nom de la salsa. s a dir, la persona que anomena el ingredient i fa canviar als participants de lloc tamb pot ser un jugador. El qual es pot situar al centre del cercle i en dir un ingredient tots els individus que el tinguin assignat saixequen i la persona que ha dit el ingredient pot anar a asseures al lloc dalguna daquestes persones, de tal manera que sempre hi haur un que es quedi sense lloc. El qual es situar al centre del crcol i dir el ingredient segent.


Pg. 45

Roig Galdn, Cira.


REFLEXI FINAL O SNTESI: He de dir que aquesta sessi mha agradat molt ja que ens ha servit per amollar tensions i desinhibir-nos encara una mica ms, si s que aix s possible. Encara aix, pens que aquesta sessi hauria estat millor fer-la al principi del quatrimestre, doncs encara no ens coneixem tots i potser tenim una mica de vergonya, i no pas ja al final del curs, quan ja tots ens coneixem. No obstant, tamb crec que s adient fer aquest tipus dactivitats, tant ldiques i divertides, en aquests moments del curs, doncs portem tant dextres acumulat per la mala organitzaci daquest pla destudis, que ja no sabem si pujar-nos per les parets o deixar passar la situaci. En altres paraules, aquesta sessi mha fet entendre i assumir que les activitats ldiques i sense cap altre tipus dobjectiu diferent al de divertir-se, el qual per ell tot sol ja s molt, sn molt tils i necessries, ja sigui per petits com per adults. He ents que lexercici ens ajuden a alliberar nerviosismes i a entendre les coses des duna altre punt de vista, ats que aquest t uns efectes plaents per al nostre cos i la nostre ment, en definitiva a mi ma fet sentir-me b amb mi mateixa.

Fitxa 9na i 10na sessi: Ttol: Lalimentaci com a hbit de vida saludable. Nmero de sessi: 9na i 10na. Objectius: Conscienciar-nos de quines sn les caracterstiques duna vida saludable. Analitzar lalimentaci com a hbit per aconseguir una vida sana. Data: 06/05/2011. Durada: 2 hores.

Metodologia: en Pere ens ha explicat, de Material: forma terica, alguns conceptes com: qu s la salut, la diferncia entre educaci i escolaritzaci, quins sn els objectius de les classes deducaci fsica, la diferncia entre activitat i exercici fsic, etc. Tot seguit, ens ha demanat que analitzssim per grups un men dun menjador escolar i ens ha explicat quines Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn. Pg. 46 Lloc: aula del institut.

Roig Galdn, Cira.


eren les dues activitats que havem de deixar plasmades al diari de prctiques.

Primera activitat: elaborar una proposta de men per a dues setmanes com a una alternativa al men analitzat, en base a la pirmide dalimentaci. Desprs dobservar i analitzar el men que en Pere ens ha passat, ens hem adonat que alguns dies les dinades estaven molt sobrecarregades, ja que el primer i el segon plat eren molt forts, o poc equilibrades.

Per exemple: - Al primer dia no hi havia varietat, ja que el primer plat era de peix i el segon tamb. - Al segon dia hi havia molts hidrats de carboni, doncs tenien macarrons de primer, peix arrebossat (suposem que amb farina, que tamb sn hidrats) acompanyat de patates fregides, tamb hidrats de carboni. A ms a ms, en aquest segon plat tot era fregit.

Igualment, hi ha molts de dies seguits en els que es menja peix o carn, no hi ha molts de lactis durant la setmana, moltes menjades sn fregides o arrebossades i, normalment, per acompanyar el segon plat hi ha patates en comptes danar-ho intercalant amb les verdures o lensalada.

Per tant, la nostra proposta s la segent: Primera setmana: Dilluns: Crema de verdures, Salm a la planxa amb pur de patates i Fruita de postres. Dimarts: Sopa de fideus, Poll al forn amb verdures saltejades i Iogurt de postres. Dimecres: Ensalada amb lletuga, tomata, ceba, ou, pebrera i dacsa, Llu a la planxa amb verdures bullides i Macednia de fruites de postres. Dijous: Crema de xampinyons, Vedella amb patates fregides i Natilles de postres. Divendres: Macarrons amb salsa de nata, Truita francesa amb ensalada i Fruita de postres.


Pg. 47

Roig Galdn, Cira.


Segona setmana: Dilluns: Sopa de verdures, Llenguado i patates al forn i Iogurt de postres. Dimarts: Truita despinacs, Canelons de carn i Fruita de postres. Dimecres: Crema de carbass, Calamars a la planxa i Pastis casol de postres. Dijous: Ensalada de tomata, lletuga, ceba, ou, pebrera, dacsa i tonyina, Porc al forn amb verdures saltejades i Macednia de fruites de postres. Divendres: Pizza de pernil dol amb formatge, Crema de carbassa i Iogurt de postres.

Pensem que aix el men s ms equilibrat i variat, doncs es segueixen les indicacions de la pirmide dalimentaci i es va barrejant el tipus de proposta en la que es presenta el menjar. s a dir, hem intentat posar ms peix i carn magra que no carn grassa, hem intentat que hi hagin moltes fruites i verdures i, encara que no ho hem esmentat abans, totes les dinades aniran acompanyades per laigua com a beguda nica i fonamental.

Analitzar durant cinc dies la meva nutrici i reflexionar sobre ella, en base a la pirmide dalimentaci.

Dia 1: dissabte. Desdejuni: Un caf amb llet amb una galeta gegant integral feta a casa. Esmorzar: No he menjat res. Dinar: Sopa darrs amb brou de poll i mongetes, Una cuixa de poll fregida amb verdures saltejades, Dos trossos de pa integral amb panses i Un kiwi i mig pltan de postres. Tot aix acompanyat de dos gots daigua. Berenar: Una rodanxa de gall dindi amb una torteta de blat de moro. Sopar: Una pizza de pernil dol i formatge acompanyat duna ampolla daigua.

Sc conscient que no es correcte no realitzar noms quatre menjades al dia, per he de dir que no estic molt avesada a realitzar cinc menjades, per tant he danar conquerint aquest hbit per millorar aquest aspecte. A ms a ms, se que deuria menjar ms al desdejuni encara que no ho faig i que el dinar deuria ser ms equilibrat, doncs si el primer plat ja porta poll el segon no hauria de ser Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn. Pg. 48

Roig Galdn, Cira.


de carn, per aix no ho puc millorar ara per ara, ja que encara visc amb els meus pares i menj all que hi ha. Encara aix, crec que el dinar ha estat b. Daltra banda, el berenar ha estat una mica escs per equilibrat, encara que he tornat a menjar carn havent dinat tamb aquesta protena. I el mateix succeeix amb el sopar. Altra cosa a dir s que noms he menjat una pesa i mitja de fruita, quan all adient es menjar-ne quatre o cinc al dia i aix, per suposat, s una cosa a millorar.

Dia 2: diumenge. Desdejuni: Un caf amb llet amb una galeta gegant integral feta a casa. Esmorzar: No he menjat res. Dinar: Amanida de pasta amb blat de moro, tomata, tonyina, ceba i formatge. Acompanyada de dos gots daigua i una poma de postres. Berenar: Dos trossos de coca de tomata feta a casa, dos galetes i dos trossos de xocolata amb llet. Acompanyat dun got daigua. Sopar: No he menjat res.

Reconec que avui no he menjat massa b, primer perqu noms he fet tres menjades i segon perqu cap de les menjades que he fet ha estat consistent. Altrament se que el desdejuni ha estat escs encara que he pres lactis i cereals, els quals no han estat de pastissos industrials. Igualment, el dinar ha estat equilibrat, doncs he menjat verdura i peix, per he tornat a prendre hidrats de carboni (pasta), de la mateixa manera que ho vaig fer el dia anterior amb la pizza. Encara aix, he begut molta aigua, potser all nic que compleix sempre i que a ms s adient fer-ho. Parallelament, se que he menjat xocolata i que potser no ha estat aquella ms adequada perqu no ha set xocolata negra, per tampoc mhe fet un tip, noms he menjat dos trossos. Encara aix, podria haver substitut aquests trossets per alguna fruita, ja que no nhe menjat cap pesa en tot el dia.

Dia 3: dilluns. Desdejuni: Un caf amb llet amb una galeta gegant integral feta a casa. Esmorzar: Dues tortetes de blat de moro, un donut i tres gots daigua. Dinar: Un plat de llenties amb verdura, desprs un tros de coca de tomata feta a casa i un Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn. Pg. 49

Roig Galdn, Cira.


tros de sobrassada pagesa amb dos trossos de pa. De postres he menjat un grapat de cireres i per veure un got daigua. Berenar: Una galeta gegant integral feta a casa i una torteta de blat de moro. Sopar: Un tros de truita de carbass amb formatge acompanyada dun got daigua.

Avui he realitza totes les menjades encara que no han estat molt equilibrades. Per comenar el meu desdejuni segueix sent escs, per s perqu pels matins en aixecar-me no aconsegueix ficar-me res ms a la panxa. Lesmorzar i el berenar han estat una catstrofe, ja que he menjat all que he trobat sense mirar si era adient o no prendre-ho. s obvi que podria haver menjat dos fruites i un tros de pa que hagus estat molt millor. El dinar ha estat molt millor que els altres dies, ja que no se per quina ra menj millor entre setmana que el cap de setmana, potser perqu no menj tota sola. Aix que el fet de menjar un plat de llenties amb verdura i a ms no noms he fet un plat, sin que he menjat una mica ms. I igual succeeix amb el sopar, doncs aquesta menjada ha estat molt millor avui que la resta de dies esmentats, ja que almenys no mhe anat al llit sense sopar.

Dia 4: dimarts Desdejuni: Un caf amb llet amb dues galetes gegants integrals i fetes a casa. Esmorzar: No he menjat res, per mhe begut una ampolla petita daigua. Dinar: Un entrep de pernil salat amb formatge, oli i tomata. De postres un kiwi i un grapat de cireres. Tot aix acompanyat duna ampolla petita daigua. Berenar: Dues galetes gegants integrals fetes a casa i un got daigua. Sopar: Una hamburguesa feta a casa amb formatge i un tros de pa dolives, per tant no he menjat el pa dhamburguesa. Tot aix acompanyat duna amanida de tomata i blat de moro, oli i sal. A ms, mhe begut dos gots daigua.

Crec que es pot apreciar que avui no he dinat a casa, no? I que a ms no he tingut temps de preparar-me un dinar, per tant mha tocat fer-me un entrep. Encara aix avui he menjat prou fruita i he fet b el sopar, tot i que podria haver menjat peix en comptes de carn a aquesta darrera dinada i aix el dia mhauria quedat ms equilibrat. Amb aquesta explicaci del que he menjat aquests dies sembla que no mengi mica de Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn. Pg. 50

Roig Galdn, Cira.


peix, per no s cert, ja que encara que no ho sembli magrada ms el peix que la carn. Se que he de menjar ms fruita, ms peix i realitzar les dinades de forma ms equilibrada.

Dia 5: dimecres. Desdejuni: Un caf amb llet amb una galeta gegant integral i feta a casa. Esmorzar: Un tros de pa pags torrat amb oli, sal i una rodanxa de gall dindi. Acompanyat de dos gots daigua. Dinar: He menjat una amanida de tomata i un plat de pasta dalgues amb ceba, xampinyons i pebrera. De postres he pres un grapat de cireres i per beure un got daigua. Berenar: He pres un caf amb llet. Sopar: Una pizza de salami i formatge i mhe begut una ampolla peita daigua. Per ser lltim dia descrit no ha estat molt b i per tant no deu donar una bona impressi, ja que deuria dhaver desdejunat millor, encara que he pres lactis i cereals. Lesmorzar ha estat b, en comparaci amb els dels altres dies, i a ms ha estat saludable. El dinar tamb ha estat b, per he tornat a menjar pasta, encara que aquesta era dalgues. No obstant, he menjat verdures, fruita i he begut aigua en bones quantitats. El berenar no ha estat gaire b, doncs lnic que he pres ha estat un caf i per no quedarme dormida estudiant. I ja per acabar, he tornat a menjar hidrats de carboni, doncs hem sortit a sopar i com no pot ser daltra manera quan un est fora de casa menja pitjor que quan esta dins.

REFLEXI FINAL O SNTESI: A mode de reflexi he de dir que la classe davui, encara sent molt terica, ha estat molt til, ja que ens ha aclarit alguns conceptes que no havien quedat clars. Daltra banda, ens ha ajudat a mentalitzar-nos que leducaci, i ms concretament a lescola, t un paper molt important en els hbits dels nens i que si ens ho plantegem podem influir molt positivament en la creaci duna vida saludable, tant la de les famlies com la nostra. Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn. Pg. 51

Roig Galdn, Cira.


Altrament, la segona activitat, la danalitzar les nostres menjades durant cinc dies ma semblat molt adient i mha fet adonar-me que encara que no menj malament, doncs no menj coses precuinades ni pastissos industrials, no faig menjades equilibrades. Ja que no compagin de forma adient les protenes del peix i amb les de la carn, ni acompleix la quantitat de fruites que shan de menjar. No obstant, bec laigua recomanada sense que aix sigui un suplici per a mi, com ho s per a altres persones, i menj molta verdura. Per tant, magradaria acabar dient que si aconsegueix menjar duna forma ms sensata i fer una mica ms desport, perqu faig all mnim, probablement em senti millor amb mi mateixa. Una cosa fonamental per al benestar personal.

Fitxa 11na i 12na sessi: Ttol: La conscienciaci postural. Nmero de sessi: 11na i 12na. Objectius: Valorar la nostra postura i la dels companys. Despertar lull crtic davant les afirmacions infundades envers les postures i els esports. Desenvolupar un mnim criteri per percebre les postures. Data: 20/05/2011. Durada: 2 hores.

Metodologia: En Josep ens ha comentat com anvem a dividir la sessi, s a dir, aquesta anava a tenir tres parts. En la primera farem una valoraci morfolgica de la postra, en la segona una valoraci funcional i, per finalitzar, ell ens realitzaria una explicaci terica envers el treball abdominal. Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn.

Material: Lloc: al gimns. Estores. Metrnom. Banc. Regla.

Pg. 52

Roig Galdn, Cira.


En altres paraules, aquest seminari sha desenvolupat intercalant unes explicacions teriques den Josep amb la posada en prctica daquestes per part nostra, mentre ell ens anava observant.

DESCRIPCI DEL DESENVOLUPAMENT DE LA SESSI: En la primera part de la classe ens hem posat per grups de tres o quatre persones i hem realitzat una valoraci visual de les parts del cos dels nostres companys, o sigui, hem portat a terme una valoraci morfolgica. Per fer-ho, hem seguit uns tems. Aquets sn: El nivell de les orelles. El nivell de les espatlles. Langle inferior de lescpula. Lalineaci general de lespina dorsal. Lull de tancadura. La posici dAdan. Els plecs de la pell. El nivell del maluc. Els plecs dels glutis. El buit popliti. La lnia central del tend dAquilles. La posici dels peus.

En altres paraules, una de les companyes del grup ens feia de maniqu mentre que les altres lobservaven i analitzaven, aix com podien. Al meu cas, el nivell de les orelles era igual, per a les espatlles, les meves companyes varen percebre, que tinc lesquerra ms alta que la dreta. No s res greu, per s s cert que no s normal, per t explicaci. Continuem. Envers langle de les escpules tinc la dreta ms baixa que lesquerra, ja que compensa amb la variaci de les espatlles. De lespina dorsal no hi ha res a dir. Daltra banda, els braos no els tinc formant lull de tancadora, tampoc tinc plecs a la pell ni la cresta ilaca sem nota gaire. Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn. Pg. 53

Roig Galdn, Cira.


Els peus estan en posici normal, la lnia central del tend dAquilles tamb baixa recta i no hi ha cap diferncia envers els dos buits poplitis. B ara toca lexplicaci. Fa un any vaig tenir un accident de transit, no va ser greu per de la pressi del sostre sobre el meu cap, vaig quedar una mica compensada, per no de forma correcta. Daix jo no men vaig adonar fins passats sis mesos, quan vaig comenar a sentir dolor al trapezi i a lesquena.

Vaig anar a la fisioterapeuta i em va dir que havia adoptat una postura no gaire normal i que de tant mantenir-la hem feia mal tot. Daqu ve que encara tingui una mica de desviaci. Aquesta s completament postural, per tant all nic que he de fer s ser conscient que ho he de millorar i continuar fent esport per enfortir els abdominals. Doncs si no ho faig algunes de les cordes que aguanten el pal del meu vaixell continuaran ms fortes que altres. Desprs daquest anlisis vrem portar a terme una valoraci funcional, posant a prova les nostres capacitats fsiques. Aquestes eren: el test dels dits - planta, el delevaci de cama recta, el dels flextes sagitals i el de resistncia abdominal. Al primer test, vrem haver destirar els braos cap a les puntes dels dits, estant asseguts i amb lesquena recta. Primer shavia de fer amb les dues cames estirades i desprs encongint una i ms tard laltra. Amb aix s vol veure si algun dels isquiotibials s ms curt que laltre i per tant a lindividu li costa ms estirar-se dun caire que de laltre. En el meu cas, soc capa destirar quasi el mateixa amb les dues cames, per tant la diferncia s mnima. Al segon test, al de lelevaci de les cames, vrem haver destirar-nos a terra i, mentre un company ens mesurava langle dobertura, un altre ens aguantava la cama que no shavia daixecar, per a que lindividu eleves la cama recta fins al mxim. Jo vaig aconseguir uns 90 amb cada cama, per s cert que la dreta la vaig forar una mica ms.


Pg. 54

Roig Galdn, Cira.


En el tercer test, ens havem de posar desquenes a un cant, de tal manera que els nostres companys poguessin veure quina part del nostre cos tocava abans el cant i quina distncia havia entre el cant i la part del cos que no el tocava. O sigui, aquest exercici serveix per saber si la curvatura ciftica i les lordtiques sn ms o menys pronunciades del normal. Per anar b, ambdues curvatures lordtiques shaurien de separa del cant per uns tres o quatre dits i al meu cas es compleix. s cert que a la lordosis del coll mhi caben tres dits i a la dels lumbars noms mhi caben tres, per est dins dall estipulat. I per finalitzar, vrem fer un test de resistncia, al qual havem de fer abdominals durant tres minuts al ritme del metrnom. En fer-los tots vrem realitzar 75 abdominals, a ms daconseguir una mica de crrega al trapezi.

Per acabar amb aquesta sessi en Josep ens va explicar, de forma terica, quina era la forma ms adient de realitzar el treball abdominal. Ens va comentar quina havia de ser la postura de les cames, segons la curvatura que tenem als lumbars, on i com havem de posar les mans i el cap, i fins a on ens havem daixecar.

Envers la posici de les cames, aquesta ha de ser en funci de quina s la nostra curvatura als lumbars, s a dir, aquests han destar el ms aferrats a terra. Per tant, si jo no tinc molta curvatura, potser em bastar posant les cames una mica flexionades, per tal vegada, una persona que s que t molta curvatura, ha de posar les cames a laire. Desprs, els braos no ens han dajudar a pujar, simplement no ens han de molestar, aix doncs la posici ideal s aferrats al pit, per si els volem posar al cap tamb val. No obstant, no podem impulsar-nos amb ells, aix que noms podrem tenir-los recolzats al clatell. Altrament, hem per contestar a la pregunta de fins a on ens hem daixecar. Hem de dir que hem daixecar-nos fins al punt que comena a treballar el maluc. s a dir, hi ha un moment al que els abdominals deixen de fer tanta fora i comena a treballar el maluc, per tant hem daixecar-nos fins al punt abans en el que comena a treballar el maluc. Diari de Prctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramn. Pg. 55

Roig Galdn, Cira.


Igualment, no s recomanable que ning ens aguanti els peus quan fem abdominals, doncs aix el que fem es treballar menys els abdominals, ja que una altra persona ens est ajudant per fer menys fora.

I per acabar, en Josep ens va explicar altres maneres de fer abdominals diferents a la tradicional. Una s estirats, amb les cames una mica recollides, en funci de la nostra curvatura, i amb lesquena recolzada al terra. Quan aix ja est llest, agafem aire, sense separa lesquena del terra, i lamollem contraent els abdominals i rotant una mica el maluc. I laltra forma s posant-se mirat al terra, per noms recolzat per les puntes dels peus i els avantbraos, aix el que fem s fer fora amb els abdominals, noms que duna forma no convencional.

REFLEXI FINAL O SNTESI: A mode de conclusi, magradaria fer una reflexi envers la higiene postural. s a dir, nosaltres, ara, som joves i podem fer quasi qualsevol postura o estar asseguts o de peu de qualsevol manera, per el nostre cos t memria a llarg termini. O sigui, pensem que podrem seguir fent postures rares i mantenint-nos b sense sentir mal a cap lloc del nostre cos, per aix no s cert. El nostre cos sen recorda de tot el que ha fet i al llarg dels anys aquelles coses li tornen a la memria i li passen factura. Per tant, hem de cuidar-nos i cuidar el nostre cos, perqu s el que ens sost de peu i el que ens ha de durar fins que ja no hi siguem.


Pg. 56

Roig Galdn, Cira.


En altres paraules, no noms hem de reflexionar sobre la nostra postura, tamb hem de pensar en la nostra alimentaci, en la nostra manera de fer activitat fsica, doncs tot aix beneficiar o perjudicar el nostre cos, i per tant a nosaltres. Per acabar, magradaria dir que, encara que al principi no entenia molt b el sentit daquesta assignatura al Grau dEducaci Infantil, cada cop tinc ms clar que s imprescindible una matria aix. Doncs, aix ens obliga a aturar-nos al cam per pensar envers la nostra forma dactuar, ja que vivim en un societat de les preses, el consumisme, les modes, lexcusa del poc temps, etc. El que vull dir, s que probablement si no tingussim aquesta matria molts de nosaltres no ens haurem aturat a pensar en la importncia del benestar personal, el qual est ntimament relacionat amb la forma i manera de realitzar les activitats de la vida diria. Dit altrament, hem de ser conscients del nostre propi cos i cuidar-lo, perqu s lnic que tenim!


Pg. 57

diari de pràctiques

Documents