diario dia 4 - festival internacional de cinema...

Organitza: Con el apoyo de: Patrocinadores: Televisió oficial:

OCTUBREDD II UU MM EE NN GG EE 55

22 00 00 88

Pàg. 04CHOCOLATE

Pàg. 07THE SKY CRAWLERS

Pàg. 09ROCKNROLLA

ww ww ww .. cc ii nn ee mm aa ss ii tt gg ee ss .. cc oo mm

NNºº

44

Pàg. 11VINYAN

Diario DIA 4 4/10/08 21:28 Página 1

DIARI DEL FESTIVALDiumenge 5 octubre 2008

33

VVIINNYYAANNFabrice Du WelzEmmanuelle Béart, en el paper d’u-

na autèntica Mare Coratge, protago-

nitza la nova pel·lícula del director

de l’aclamada Calvario, una història

de fantasmes esplèndida amb el

tsunami que va assolar la costa tai-

landesa com a rerefons.

S.O. FANTÀSTIC COMPETICIÓ

AUDITORI 20:30

TTHHEE SSKKYY CCRRAAWWLLEERRSSMamoru OshiiEl creador de les magistrals Patla-bor i Ghost in the Shell ens trasllada

a una versió retrofuturista del nostre

món on una raça d’eterns adoles-

cents, els Kildren, lluiten a mort en

una guerra fictícia. Una paràbola

social animada tan inquietant com

fascinadora.


AUDITORI 12:30 i 18:00

AVUI US RECOMANEM...RROOCCKKNNRROOLLLLAAGuy RichieEl geni darrere la càmera a les im-

prescindibles Lock & Stock iSnatch: cerdos i diamantes torna a

estar en forma. El marit de Madon-

na ens proposa un ball adrenalínic

de personatges i situacions límit al

voltant d’un cap de la màfia russa i

un gran botí.

S.O. FANTÀSTIC FORA DE COMPETICIÓ

AUDITORI 10:15 i 22:45

CCHHOOCCOOLLAATTEEPrachya PinkaewEl director de l’aplaudida Ong Baktorna a la càrrega amb la cinta

d’arts marcials més innovadora de

la temporada. Una jove autista ex-

perta en arts marcials i amant de la

xocolata haurà de posar en pràctica

les seves habilitats per salvar la se-

va mare.

ORIENT EXPRESS - CASA ASIA

EL RETIRO 10:00 i 17:00

EEVVAANNGGEELLIIOONN 11..00:: YYOOUU AARREE((NNOOTT)) AALLOONNEEHideaki AnnoEl creador de la mítica sèrie d’anima-

ció japonesa Neon Genesis Evange-lion reprèn el projecte que va iniciar

el 1995. Primer capítol d’una tetralo-

gia en què el realitzador reconstrueix

i modernitza la seva obra mestra.

ANIMA’T

EL RETIRO 11:45 i 18:45

BBLLAACCKK CCAAEESSAARRLarry CohenEl Festival celebra la presència a Sit-

ges del gran Fred Williamson, jurat

de la Secció Oficial, amb la projecció

d’una fita absoluta del blaxploitationdel anys 70. Música de James Brown

per a aquest Angels with Dirty Facesal més pur estil afro.

SESSIONS ESPECIALS

PRADO 15:30

HHAANNSSEELL AANNDD GGRREETTEELLYim Phil-sungEl director d’Antartic Journal,premi Orient Express-Casa Àsia del

2005, fa una lectura inquietant

del conte dels germans Grimm que

menys criatures que ha ajudat a

dormir. Un bosc, una casa de

conte de fades i uns nens angeli-

cals que amaguen un secret.


TRAMUNTANA 17:45

GGOONNZZOO:: TTHHEE LLIIFFEE AANNDD TTHHEEWWOORRKK OOFF DDRR.. HHUUNNTTEERR SS.. TTHHOOMMPPSSOONNAlex GibneyHunter S. Thompson, creador del

periodisme gonzo i peça fonamental

de la història del seu país, ha estat

una de les plomes més esmolades

del seu país. Un documental explo-

siu a l’altura del seu protagonista.

S.O. NOVES VISIONS

TRAMUNTANA 15:30

NNOOTT YYOOUURR TTYYPPIICCAALLJay DelaneyNo patiu, ja diu el títol que no estem

davant d’una nova versió de Harry ylos Henderson. El que us proposem

és un “documental” sobre dos bus-

cadors de Bigfoots que intenten fer

realitat la seva versió particular del

somni americà.

S.O. NOVES VISIONS

TRAMUNTANA 20:30

María Honorífica a Josep Antoni Pérez Giner Minoru Kawasaki (Monster X) y la cabeza de SuperKitano Macarena Gómez, una sexy muy killer



44

Los festivales de cine puedenllegar a ser tan inescrutables comolos caminos del Señor. Básica-mente porque es completamenteimposible ver todas las películasprogramadas. Pero uno se puedemontar sus propios recorridos, en-lazar algunos títulos con otros yprocurar que su periplo funcionede acuerdo con una lógica secreta.O no tan secreta. Porque los festi-vales, como el pensamiento, acos-tumbran a pergeñarse según undogma, un orden o una ideología.Siempre hay alguien que ha pen-sado en qué, cómo y por qué pro-gramar el considerable número defilmes que circulan durante 10 dí-as. Este año, en Sitges, celebra-mos una edición que rinde tributoa Kubrick y su monolito, a la meta-física del espacio y al cine comomisterio. Y celebramos, comosiempre, nuestro amor por las ci-nematografías asiáticas, por susantihéroes acrobáticos y por sureivindicable, violenta y noble de-fensa del honor como código in-traspasable. Sucedía en Ichi, laversión femenina de Zatoichi, lahistoria de una cantante y espada-chín ciega capaz de convertir suminusvalía en su arma secreta, en

su fuerza insuperable. Y sucedetambién en Chocolate, algo así co-mo el reverso femenino de OngBak, la película con la que el tai-landés Prachya Pinkaew cautivó amedio planeta hace cuatro años, yacaso, uno de los títulos que hacontribuido más y mejor a poner aTailandia en el mapa del cine deacción contemporáneo. Y es queChocolate es la historia de otraaparente minusvalía que devienepoder, la crónica de cómo lo quenos hace débiles, puede convertir-se en nuestro máximo poder. Cho-colate arranca como un dramónmás sentido que las lágrimas deSanta Teresa. Y poco a poco la luzparece colarse por sus tinieblas.Es la historia de Zen, una niña au-tista que descubre que su madreestá arruinada, sola, abatida y concáncer. Zen ha crecido sin pala-bras y su educación ha consistidoen devorar videojuegos y películasde kárate mientras se atiborra dechocolate. Así que a falta de voca-lizar, ha desarrollado una mecáni-ca de la reacción que hace prácti-camente imposible que nadiepueda pillarla desprevenida. Todolo mimetiza, y nadie escapa a susgolpes fulminantes cuándo se

queda lo suficientemente cercadel radio de acción de sus brazos,piernas, codos y pies. Zen estátranquila con sus superpoderes,pero sufre por su madre. Un día laniña descubre una lista con losnombres de todos los acreedoresque han dejado a su madre en laestacada y decide convertirse encobradora a domicilio de morosos.Será entonces, cuando los acree-dores se la intenten quitar de enci-ma riéndose de su minusvalía,cuando la niña empiece a ponerlas cosas en su sitio y a fuerza dehostias y acrobacias marciales, re-cupere moneda a moneda, toda lapasta que se le adeuda a su proge-nitora. Un elogio al talón de Aqui-les como músculo secreto, filmadocon idéntico sentido plástico queOng Bak y mejores resultados sicabe.

No os perdáis las escenas delfinal de la cinta, casi superpuestasa los créditos. Son la prueba irre-futable que Yanin Mitananda, cin-turón negro de taekwondo (y ahíqueda el dato), está forjada enacero inoxidable.

Tony Jaa debería empezar a te-mer por su trono.

El Retiro 10:00 / 17:00Orient Express-Casa Asia

ChocolateEL LENGUAJE DEL CUERPO

La alienación no consiste sóloen la funesta transformación de in-dividuos normales en gigantescosceños fruncidos, en la de personasque eran libres y tenían buen color,en seres decrépitos y estresadosque pierden el bronceado en favorde la palidez chunga con que les ta-miza el fluorescente de la oficina.La alienación es también locura, esser extranjero dentro de tí, unatransformación que te ausenta y teenajena. Takashi Shimizu quizá se-pa mejor que nadie en qué consistetodo ello. A fin de cuentas se ha pa-sado los últimos diez años haciendola misma película en distintos for-matos, países y hasta con distintostítulos. Quizá de manera premonito-ria, el cineasta bautizó a la primeraentrega de su decálogo como Ju-On. Aquí la tradujimos como Lamaldición. Y en Estados Unidos co-mo The Grudge. Al principio, comocasi todo, apenas era nada. Un ví-deo que se distribuyó en DVD. Peroel éxito fue brutal y del vídeo se pa-só a la película. Y de la película, a lasecuela. Y entonces llegó Hollywo-od. Y Shimizu se convirtió en el pri-mer director de la historia de su pa-ís en dirigir y estrenar en EstadosUnidos. Y claro, se alienó. 10 añosde alienación dan para muchos in-tentos de desalienación. Y Shimizuencontró el suyo gracias a su traba-jo junto a Keisuke Toyoshima, unhermano de sangre, cinéfilo terro-rista y fantástico, junto a quién diri-gió hace cinco años los dos prime-ros episodios de la saga cuyatercera entrega llega ahora a Sitges:Ghost vs. Alien. “Cuándo empeza-mos a rodar yo ya estaba metido de

lleno en un montón de películas deterror. Me estaba alienando. Y loque quería hacer realmente era unamini película de terror que asustara,pero que, sobretodo, fuera divertiday graciosa. Así que hablé con Keisu-ke y le dije: ¿Por qué no? Vamos ahacerlo” explica Shimizu. Y así lohicieron. Rodaron dos vídeos de 20minutos y los estrenaron de madru-gada, durante sólo dos semanas, enun cine de Tokyo. El año pasado lolanzaron en DVD cuando ya era unobra de culto y entonces decidieronponerse con una tercera entrega. Elformato es el mismo que en las dosprimeras: se trata de dos mediome-trajes que han decidido convertir enun descacharrante largo. Shimizudirige el capítulo dedicado a los fan-tasmas y Toyoshima el de los aliensaunque ambos se funden en maritalcópula fantástica. “Quería haceruna película que no hubiese hechonunca, pasando de que fuera co-mercial y quería divertirme con al-guien que disfruta el cine como yo.Y estoy encantado: el episodio deToyoshima es una obra maestra”confiesa Shimizu. “Es muy amable,pero yo sólo quería hacer un filmnoir a partir de mi película favorita:Red Clasroom de Chusei Sone. Él esel master”, dice Toyoshima.

En resumen: una joya delirante,metareferencial, hedonista y muyrecomendable, por la que desfilanespectros neonazis, zombies yaku-zas y fantasmas nipones de largaraigambre en el imaginario fantás-tico nipón y en la que, por cierto,descubriremos el lado oculto deSuperman, Leatherface y hasta delmismísimo Tora-san.

El Retiro 15:00Orient Express-Casa Asia

Ghost Vs. AlienEXORCISMO NECESARIO

WWW.VANIDAD.ESWWW.MYSPACE.COM/VANIDADTV

VÍDEOS, MAKING OF DE SESIONES FOTOGRÁFICAS, MÁS TEXTOS,BLOGUEROS DE EXCEPCIÓN Y MUCHOS LOOKS DE GENTE

EN LA CALLE. COMO A TI TE GUSTA.



55

Pot Europa competir amb elsEstats Units en la realització degrans produccions èpico-mitològi-ques? La resposta podria ser Kra-bat, una pel·lícula que vol demos-trar que el territori que estem acos-tumats a veure sota el domini desagues com Harry Potter i El señorde los anillos no té per què conver-tir-se en un vedat de la indústria deHollywood, sinó que pot ser con-querit per les cinematografies eu-ropees. De moment ha estat la in-dústria alemanya la que se l’hajugat amb un projecte de gran en-vergadura: portar al cinema Krabat,una novel·la juvenil d’OtfriedPreussler. Del llibre, basat al seutorn en un antic relat folklòric ale-

many, se n’han venut més de dosmilions d’exemplars arreu delmón.

És la segona vegada que la his-tòria de Krabat arriba a les panta-lles: el cineasta txec Karen Zemanja en va fer una versió animada el1977. La direcció de la nova versióha anat a càrrec de Marco Kreuz-paintner, una jove (té 31 anys) pro-mesa del cinema alemany que,després de la corresponent aventu-ra americana (Trade), ha tornat alseu país per portar les regnes d’u-na producció que aspira, entre al-tres coses, a recrear vívidamentl’Europa del segle XVII. Amb aquestobjectiu s’han superposat un tre-ball de direcció artística molt acu-

rat i una selecció de paratges natu-rals espectacular (la pel·lícula esva rodar als Carpats romanesos). Alcostat d’aquests elements cal des-tacar un altre actiu del film: la pre-sència al repartiment de DanielBrühl (Good Bye, Lenin, Salvador).

Som al 1646. Trenta anys deguerra han deixat una Europa de-vastada i a la mercè de la pesta. Ésaquest enemic invisible, precisa-ment, el que ha deixat orfe Krabat(David Cross). Sol i desemparat, elnoi respondrà a la crida d’un perso-natge enigmàtic (Christian Redl, elgeneral Alfred Jodl d’El hundimien-to) que s’oferirà a acollir-lo en unmolí on ja treballen onze joves més.Krabat no trigarà gaire a descobrirque el vell és un bruixot i que elsseus companys formen una ger-mandat secreta dedicada a la mà-gia negra i l’obscurantisme. PodranKrabat i el seu amic Tonda (Brühl)derrotar les forces del mal?

El desplegament d’efectes es-pecials garanteix l’espectacularitatdel conjunt i contribueix a crear ununivers en què realitat i fantasiaconvergeixen en un relat èpic deressonàncies mitològiques.

EEss pprroojjeeccttaarràà aammbb eell ccuurrttmmeettrraattggeeRRoojjoo RReedd

Auditori 15:00S.O.Méliès

KrabatHARRY POTTER A L’ALEMANYA

Per vuitè any consecutiu, la Socie-tat General d’Autors i Editors(SGAE), la Fundació Autor i l’Insti-tut Buñuel, juntament amb el Fes-tival Internacional de Cinema deCatalunya, han convocat els PPrree--mmiiss SSGGAAEE NNoovvaa AAuuttoorriiaa que vannéixer amb la voluntat de promou-re i ajudar a difondre les noves pro-duccions audiovisuals elaboradespels alumnes de les escoles de ci-nema de Catalunya. Aquests pre-mis, configurats com una finestraa la descoberta del talent dels cre-adors audiovisuals del futur, comp-ten amb la col·laboració i la com-plicitat de les principals escolescinematogràfiques catalanes.Els PPrreemmiiss SSGGAAEE NNoovvaa AAuuttoorriiaad’enguany han estat per a alumnesdel Centre d’Estudis Cinematogrà-fics de Catalunya (CECC) i la Uni-versitat Pompeu Fabra (UPF). Ellliurament oficial dels premis seràel dissabte 11 d’octubre a les19.30 hores, a l’Auditori de l’HotelMelià – Sitges, en el marc de la ceri-mònia de cloenda del Festival Inter-nacional de Cinema de Catalunya. El Jurat dels PPrreemmiiss SSGGAAEE NNoovvaa AAuu--ttoorriiaa 22000088, integrat per Albert Gui-

novart, compositor, pianista i mem-bre de la Junta Directiva de laSGAE; Albert Espinosa, dramaturg,director i guionista; Roser Aguilar,directora, realitzadora i guionista; iÀngel Quintana, crític cinematogrà-fic i professor de la Universitat deGirona, van decidir atorgar els se-güents premis:

El PPrreemmii SSGGAAEE NNoovvaa AAuuttoorriiaa 22000088a la millor direcció-realització a«Eyja», presentat pel Centre d’Es-tudis Cinematogràfics de Catalunya(CECC), de la qual en resulta serl’autora Dögg Mósesdóttir.

El PPrreemmii SSGGAAEE NNoovvaa AAuuttoorriiaa 22000088al millor guió a «Restaurando aHéctor», presentat per la Universi-tat Pompeu Fabra (UPF), del qualen resulta ser l’autora Dea Pompa.

El PPrreemmii SSGGAAEE NNoovvaa AAuuttoorriiaa 22000088a la millor música original a «Ey-ja», presentat pel Centre d’EstudisCinematogràfics de Catalunya(CECC), de la qual en resulten serels autors Hilmar Örn Hilmarsson iÖrn Eldjàrn.

A través d’aquests premis, laSGAE, la Fundació Autor, l’InstitutBuñuel i el Festival Internacionalde Cinema de Catalunya ofereixenla possibilitat als autors emergentsd’exhibir els seus treballs i donar-los a conèixer al gran públic en elmarc d’un esdeveniment de pro-jecció internacional.

Premis SGAE Nova Autoria 2008



66

Aquest any ens visita el veteràNicholas Meyer, novel·lista, guio-nista, productor i director nascut aNova York el 1945. Els trekkies se-gur que el tenen present, ja que vaidear i dirigir dues de les pel·lícu-les més populars de la saga: StarTrek II: La ira de Khan (1982), queprojectem dins la secció dedicadaa la ciència-ficció, i Star Trek VI.Aquel país desconocido (1992).Meyer també va ser un dels guio-nistes de Star Trek IV. Misión: Sal-var la Tierra (1986), dirigida perLeonard Spock Nimoy.

La ira de Khan és la més impor-tant de totes tres en la mesura queva representar la continuïtat de lasèrie als cinemes, va aprofundir enels personatges i va marcar cons-tants estètiques com ara l’unifor-me dels protagonistes. El dolentd’aquesta entrega, Khan NoonianSingh, és, tot i el look de cantantde heavy melòdic, un dels més po-pulars entre els fans. Khan, inter-pretat pel mexicà Ricardo Montal-ban, ja havia sortit en un episodide la primera temporada de la sè-rie de televisió, Semilla espacial,del qual el film de Meyer es potconsiderar la continuació. La cintainclou un dels moments més dra-màtics viscuts per la tripulació del’Enterprise (i pels trekkies!): elsacrifici i el funeral de Spock.També cal recordar sequènciesmemorables per la seva especta-

cularitat: per exemple, la batallade la nebulosa de Mutara. Totesles entregues en què va intervenirMeyer, començant per aquesta,palesen la seva gran capacitat na-rrativa i la seva particular concep-ció de la intriga, a més de la in-fluència dels universos literaris deJules Verne, H.G. Wells i ConanDoyle.

Sherlock Holmes ha estat, pre-cisament, el protagonista de diver-ses novel·les escrites per Meyer.Una d’elles, la que combinava lasagacitat del detectiu de BakerStreet amb la capacitat psicoanalí-tica del pioner Sigmund Freud vaarribar a ser un best-seller als Es-tats Units. Herbert Ross la va por-tar al cinema amb el títol Elemen-tal, doctor Freud (1976) a partird’un guió—nominat a l’Oscar—del’autor. Meyer va debutar com a di-rector dos anys després en com-panyia d’una altra parella notable:H.G. Wells i Jack l’Esbudellador(interpretats per Malcolm McDo-well i David Warner, respectiva-ment). L’original argument de Lospasajeros del tiempo (1978), unthriller de ciència-ficció, transpor-ta l’escriptor i l’assassí als EstatsUnits dels anys 70 a bord de la mà-quina inventada per Wells. Aques-ta primera incursió cinematogràfi-ca ja estableix tant la imatgeriavisual del cineasta com la caracte-rística concepció del misteri a què

fèiem referència més amunt, mar-cada per una ambigüitat que obli-ga l’espectador a resoldre moltsdels interrogants plantejats.

Meyer ha dedicat bona part dela seva carrera a la televisió, un mit-jà en què ha creat propostes d’unaqualitat innegable. El día después(1983), un telefilm apocalíptic so-bre una guerra nuclear, va batretots els rècords d’audiència, i en al-guns països—Espanya inclosa—esva arribar a estrenar als cinemes.Abans d’aquest èxit, Meyer ja haviaestat nominat als Emmy pel guió deThe Night That Panicked America(1975), de Joseph Sargent, quemostrava les reaccions d’un grapatd’oients davant la mítica i polèmicalectura radiofònica que Orson We-lles va fer de La guerra dels monsd’H.G. Wells.

Queda clar que a Meyer li en-canta explicar històries, i que aixòl’ha portat a escriure un gran nom-bre de guions que—dins l’àmbit ci-nematogràfic—van des de la cièn-cia-ficció de Sèrie B amb títols comara Invasion of Bee Girls (1973)fins a produccions luxoses comSommersby (1993), un remaked’El regreso de Martin Guerre pro-tagonitzat per Richard Gere i JodieFoster i dirigit per Jon Amiel. I nopodem deixar d’esmentar les sevesadaptacions de dues novel·les delprestigiós autor Philip Roth, tan di-fícil de portar al cinema. N’han sor-tit dos drames potents i amb diver-sos punts en comú: La manchahumana (Robert Benton, 2003),amb Anthony Hopkins i Nicole Kid-man, i Elegy (2008), l’última pel·lí-cula de la catalana Isabel Coixet.

“Per a mi una història és bonasi, un cop te l’he explicat, entensper què te la volia explicar.” Pre-misses tan simples i tan demolido-res com aquesta ens fan venir ga-nes de continuar escoltant totesles històries que el senyor Meyerens vulgui explicar.

EEss pprroojjeeccttaarràà aammbb SSppaaccee SSeeeedd

GGeerraarrdd QQuuiinnttoo

Prado 19:45Sitges Classics - Ciencia Ficció

Star Trek 2: The Wrath of Khan

¿¿CCóómmoo ffuuee eell ppaassoo ddee llaa eessccrriittuurraa aallaa ddiirreecccciióónn??Mi trayecto fue del guión de cine ala novela y luego a la dirección. Aprincipios de los setenta hubo unahuelga de guionistas y aprovechéese tiempo para escribir una novela,que era algo que deseaba desde ha-cía un tiempo y acabó siendo una delas más vendidas de aquel año y dela que hice un guión nominado a losOscar. Luego escribí Los pasajerosdel tiempo y pedí dirigirla yo mismo.El cine a veces es como hacer unsoufflé, a veces sube y otras no sehincha. En mi caso, tuve suerte.

¿¿QQuuéé llee iinntteerreessaa ddee llaa cciieenncciiaa ffiicc--cciióónn??No me interesa la ciencia ficción ensi, sino las historias. Los pasajerosdel tiempo, por ejemplo, utilizabalos viajes temporales como un pre-texto. Era cinco películas en una:historia de amor, comedia, thriller,ciencia ficción y crítica social muyamarga. Para mi la ciencia ficciónes una manera de hablar del pre-sente. Una de mis grandes influen-cias es Alphaville de Godard, por sumanera realista de abordar el géne-ro. Si quisiera hacer una películasobre lo inepto que es George W.Bush seguramente me resultaríamuy difícil, pero si la situara en unplaneta lejano y a él le pusiera otronombre, sin duda sería más fácil.Un astronauta dijo: todos debería-mos viajar al espacio y ver la tierradesde lejos para comprobar cuan

absurdas son las guerras dentro deun lugar tan pequeño.

¿¿CCuuááll eess ssuu rreeccuueerrddoo ddee SSttaarr TTrreekk 22::llaa iirraa ddee KKhhaann?? ¿¿CCoonnooccííaa llaa sseerriiee??Colaboré en tres Star Trek, ya fueracomo director o como guionista.Antes no conocía la serie y cuandola empecé a ver pensé que habíacosas que no entendía como porqué van vestidos con pijamas, perohabía algo en todo aquello que mefascinaba y que no sabía exacta-mente qué era. Finalmente me dicuenta, que me recordaba mucho ala serie de libros de C. S. Forestersobre Horatio Hornblower, un capi-tán inglés que tiene una mujer encada puerto. El capitán Kirk erapara mi como Hornblower y me lopasé muy bien preparando la pelí-cula, pues vestí a los personajescomo de la marina e hice que la na-ve pareciera un submarino. Para lamúsica no tuve duda, quería algocomo “La mer” de Debussy.

¿¿CCoonnooccee eell ttrraabbaajjoo ddee JJ.. JJ.. AAbbrraammss,,qquuee aahhoorraa pprreeppaarraa eell pprróóxxiimmoo SSttaarrTTrreekk??No sólo conozco su trabajo, sinoque cuando J. J. era tan sólo un críofui a su Bar Mitzvah.

TTrreess ppeellííccuullaass ddee cciieenncciiaa ffiicccciióónn::Fantastic Voyage. No estoy muy se-guro de que sea buena, pero la ideaes tan brillante que no importa.The Planet of the Apes. Te pasastodo el rato pensando que estásmirando otro mundo para al finaldescubrir que es el nuestro. El me-jor ejemplo de que la ciencia fic-ción siempre habla de nosotros.Close Encounters of the ThirdKind. Me gusta como toca el temade la xenofobia. Siempre tememoslo diferente... no sé si ganará Ba-rak Obama, pues su nombre y supiel son distintos. En Close En-counters los alienígenas son muymonos y así se le da la vuelta a esaidea.

NNiicchhoollaass MMeeyyeerr rreecciibbiirráá llaa MMààqquuii--nnaa ddeell TTeemmppss hhooyy aa llaass 1188::0000 eenn eellAAuuddiittoorrii..

“LA CIENCIA FICCIÓN ES UNA MANE-

RA DE HABLAR DEL PRESENTE”

NICHOLAS MEYER



77

“En alguna parte, en un mundoparecido al nuestro, existen unosniños que nunca se convierten enadultos. Se parecen mucho a no-sotros”. Ese es el breve y enigmáti-co lema con el que el maestro delAnime, Mamoru Oshii, nos presen-ta su deslumbrante y devastadoranueva parábola social, The SkyCrawlers. Los niños a los que se re-fiere el director de obras maestrascomo Patlabor y Ghost in the Shellson los Kildren, una raza de ado-lescentes que no envejecen jamás

y cuya única misión es la de en-frentarse unos contra otros en unaguerra ficticia operada por dosgrandes corporaciones. Una reali-dad inquietantemente parecida ala nuestra. De nuevo, Oshii poneen práctica su sugerente concep-ción del cine de animación: un ar-ma de doble filo capaz de seducir através del resplandor de sus imáge-nes y al mismo tiempo plantar lasemilla de la reflexión, audaz e in-conformista, en la mente del es-pectador.

La premisa de The Sky Crawlersno podría ser más turbadora: co-rren tiempos de paz y el mundo(una versión retro-futurista delnuestro) necesita una guerra paraseguir alimentando sus ilusionespacifistas. En este perverso con-texto, la guerra, asumida comoparte de la naturaleza humana, seconvierte en un divertimento me-diático, una suerte de macabro de-porte nacional que permite a losindividuos saciar su sed de héroesy victorias. Es entonces cuandoformula un interrogante trágico:¿Qué necesidad de crecer tieneuna persona que vive permanente-mente al borde de la muerte?

En el teatro de la guerra en elque viven los Kildren, la realidad sevive entre brumas, bajo el mantoprotector del distanciamiento emo-cional, la ausencia de sí, un bucleinfinito y catastrófico. Oshii, con-vencido del poder filosófico quepuede emanar del dibujo, confiesaque el origen primero de la películafue el deseo de alertar a las jóvenesgeneraciones de hoy: “En Japón,nadie se muere de hambre, no hayrevoluciones ni guerras. Nunca nosfalta comida, ropa o un techo paravivir. Irónicamente, no estoy segurode que todo esto sea positivo. Una

vez leí la historia de un hombre queescaló al cielo y conquisto el Paraí-so, pero entonces, después de unosdías, se aburrió. Somos animalescuya auténtica naturaleza emergeen el momento en que poseemos loque deseamos”.

Tomando como punto de partidauna novela de Hiroshi Mori, Oshiirealiza una película crepuscular,en la que su fatídico plantea-miento da lugar a las que puedenser las escenas de combate aéreo

más espectaculares de la historiadel cine. Cada detalle, desde el vir-tuosismo de la animación (unaequilibrada y consistente mezclade 2D y 3D) a los efectos de sonido(obra de la Skywalker Sound deGeorge Lucas), completa y perfec-ciona el discurso del filme, que en-cuentra su rúbrica final en la es-pectral y maravillosa banda sonorade Kenji Kawaii. Sin duda, una delas grandes películas de este Sit-ges 2008.

Auditori 12:30 / 18:00S.O. Fantàstic Competició

The Sky Crawlers ¿SUEÑAN LOS HUMANOS CON UNA GUERRA SIN FIN?

LLaa ttiirraa ddee GGuuiilllleemm DDoollss



88

El cine es un mundo ingrato…Pero no tanto por el maligno Holly-wood/Babilonia, como por la pro-pia memoria del público, tal cual lade los peces. Es increíble lo fácilque olvidamos héroes y fenómenosdel pasado. Un pasado que, a pe-sar de reciente, cronológicamentehablando, se convierte en más le-jano y neblinoso que la más ances-tral de las prehistorias hyborias.¿Quién recuerda ahora éxitos comoLove Story o fracasos como Dr. Do-little? ¿Quién recuerda las estrellasdel viejo Hollywood o, peor aún,quien recuerda las del Nuevo? Sal-vo un puñado de viejas maricasque siguen manteniendo en estadocriogénico el culto a las superstarsy un montón de freaks, fanzines ypáginas webs que hacen muchoruido y pocas nueces, la realidades que los grandes y pequeños fe-nómenos del pasado cinematográ-fico son solo restos de celuloide,enterrados en polvorientas cata-cumbas de culto para inadaptados.

Por eso, los festivales de cine, má-ximos representantes de lo que enrealidad al público le importa unrábano, deben exhumar a los dio-ses y héroes de antaño.

Hubo un tiempo en que existíauna cosa tan peculiar y extravagan-te, pero significativa, como elblax´ploitation, y dentro de ese cinepara negros, de culto entre los blan-cos, hubo un rey, o, al menos, uncésar: Fred Williamson. El protago-nista de Black Ceasar e Infierno enHarlem –dos de los mejores filmesde blax´ploitation… dirigidos porun blanco: Larry Cohen-, entreotros violentos y míticos machothriller de color (negro). El impres-cindible rostro afroamericano delas más deliciosas y casposas fan-tasías futuristas italianas de los 80,como 1990: los guerreros delBronx o Roma, año 2072 D. C.: losgladiadores y uno de los principa-les protagonistas de Aquél malditotren blindado de Enzo Castellari, eshoy para un público desmemoriado

casi un desconocido. Pero, porsuerte para nosotros, a veces losfreaks llegan incluso a ponerse traslas cámaras, y así Robert Rodríguezy Tarantino le recuperaron en Abier-to hasta el amanece” y Todd Phi-llips en su divertida Starsky &Hutch… Hoy, también Sitges le re-cupera, si es que alguien que llevamás de tres décadas sin dejar deactuar, producir, dirigir y escribirpara cine y televisión, necesita serrecuperado.

En realidad, no se trata tanto dedar al César lo que es suyo… Sinode que nosotros, cinéfagos obsesi-vos, ignorados felizmente por la in-dustria cinematográfica actual,culpablemente gozosos de nuestrapropia condición de marginales,podamos disfrutar de Fred Wi-lliamson y su legado. Podamos re-cuperar las sombras de un tiempopasado que, mejor o peor, era almenos más fácil de entender y dis-frutar. Mientras, seguro que Taran-tino rueda su versión de Aquél mal-dito tren blindado, con Williamsonen inevitable cameo, y, de repente,un montón de gente se acuerda deque la vio de pequeño. Si todo sir-ve para que alguien lance la colec-ción Fred Williamson en DVD, re-masterizada y con bonitos extras,pues, mejor para nosotros.

JJeessúúss PPaallaacciiooss

Con la presencia de Fred Williamson

El 4 d’octubre de 1994 la tele-visió japonesa va estrenar una sèried’animació cridada a canviar laadolescència d’uns quants japone-sos, la infantesa d’uns altres i la féde mig planeta en l’anime. Es deiaNeon Genesis Evangelion, constavade 26 capítols de 20 minuts i es vadeixar d’emetre a l’abril de 1996.Llavors ja s’havia convertit en l’opid’un poble que semblava descregutvers l’anime. El seu ideòleg, Hide-akki Anno, un creador depressiu igenial es va convertir en una menade gurú, en un oceà pensant i estra-tosfèric que semblava tenir la res-posta a tots els enigmes de la Terra(però en versió anime, per des-comptat). Al capdavall, segons con-fessava, la sèrie estava inspirada enla seva experiència. Que era èpica idesgraciada. La existència de Deu,potser? Una vida, una tragèdia i unsomni en un món escanyat per lasensació de perill imminent, unmón moribund, que lluita per no serempassat per un enemic bíblic. Defet, la trama de Neon Genesis Evan-gelion es nodreix sovint de referèn-cies als Evangelis, als Manuscritsdel Mar Mort i a altres esdeveni-ments anteriors a la primera de lesficcions, a la èpica en estat pur.

Arrenca el 13 de setembre de2000, gairebé un any exacte abansde la tragèdia de les Bessones. Iarrenca de manera siamesa als vati-cinis del Corà: amb la col·lisió d’unasteroide contra la Terra al que lasèrie es referirà com a El Segon Im-pacte. Un fenomen que provoca unApocalipsi fulminant, la completamutació del planeta. Neon GenesisEvangelion succeeix en una ficcióglobalment escalfada, on els Polss’han desfet i la sensació d’aïlla-ment, de pèrdua en l’espai, tot hoenvaeix. Al capdavall, la meitat delmon, ha desaparegut, submergit.Només Nacions Unides lluita con-tra la Fi, és el darrer organisme. Is’encarrega de reconstruir una civi-lització que cap a l’any 2015 viuràper primer cop, amb esperança. Laputada és que just llavors, quan totsemblava funcionar, apareix un és-

ser inquietant i mil·lenari, disposata envair Tokyo 3, la versió rehabili-tada de la ciutat. La perillosa cria-tura es diu Àngel i Nacions Unidesson insuficients per combatre’l. Esllavors quan es dissenya una orga-nització secreta que sí serà capaçde plantar-li cara. Es diu NERV itot apunta que un dia serà lideradaper Shinji Ikari, un nen de 14 anysque té pinta de ser l’escollit per unamissió definitiva: pilotar l’EVA, elsgegants mecànics capaços d’en-frontar-se amb els àngels. Semprea vida o mort.

Avui14 anys després, els guanysproduïts pel fenomen superen els100 bilions de iens. Un negoci alque es varen incorporar molt fructí-ferament les dues pel·lícules quevan arribar després per finiquitareventualment la saga: Evangelion:Death and Rebirth y End of Evange-lion. No és tan fàcil canviar els tex-tes sagrats però ara, 14 anys méstard, arriba a Sitges Evangelion:1.0, una preparació per la nova eraque afegeix un fantàstic tunejat del’original, una actualització sensemassa variació argumental peròdisposada a aprofitar al màxim lesnoves tecnologies de la imatge pera enlluernar-nos de nou amb els es-pectaculars combats entre Evas yAngels. La llegenda es recons-trueix. Torna Deu.

Prado 15:30Homenatges

Black CaesarAL CÉSAR LO QUE ES DEL CÉSAR

El Retiro 18:45ANIMA’T

Evangelion: 1.0LLEGENDA RECONSTRUÏDA

STAR WRECK: IN THE PIRKINNING

Internet té el poder, aquesta és laconclusió que podem extreure dela ponència de Timo Vuorensola,director finès de Star Wreck: inthe pirkinning, la pel·lícula mésvista de la història del cinema fin-landès. En un workshop el jove di-rector va explicar ahir, amb graneloqüència, el secret de l’èxit ob-tingut amb el seu primer llarg, undels primers en ser pujats a inter-

net per a deleit gratuït del públic ien ser distribuïts gairebé exclusi-vament per aquest canal. Comen-çà a treballar en el projecte al1998, “volíem crear un film desci fi com si fos una gran produc-ció de Hollywood però amb unpressupost mínim. Moltes de lesescenes varen ser rodades al salóde la mare d’un amic i amb un re-partiment format bàsicament per

col·legues”. Al 2005 ho penjarena internet “varem trencar la barre-ra pujant un film sencer de mésde 10 minuts, fins aleshores nos’havia fet mai”. Timo va defininirel director de cine modern: “unapersona que condueix un ladaquan té un ferrari al seu garatge”.“La clau és ser capaços de crearuna comunitat que envolti el filmdes del procés de producció”.



99

Snatch. 2000

Revolver. 2005

D’ençà que es va casar amb Ma-donna, a Guy Ritchie se’l coneixmés per ser el marit de la reina delpop que per ser un dels enfants te-rribles del cinema negre britànic.Aquest títol se’l va guanyar ambLock and Stock and Two SmokingBarrels (1998) i Snatch: Cerdos ydiamantes (2000), dues cintes so-bre els baixos fons de Londres que,sense dissimular la influència deTarantino—sobretot en els dià-legs—ni del Danny Boyle de Trains-potting (1996)—sobretot en la for-ma—, s’han col·locat entre elsgrans èxits de la cinematografia bri-tànica de l’última dècada. Pel quefa a la primera col·laboració (inex-plicablement esperada per alguns)entre Ritchie i la seva esposa, Ba-rridos por la marea—una espèciede remake d’Insólita aventura deverano (1975), de Lina Wertmü-ller—, cal dir que va ser un fracàs atots els nivells i sense pal·liatius. Elthriller Revolver (2005), que no ha

tingut una distribució internacionalnormal, tampoc es pot dir que hagitingut gaire bones crítiques allà ons’ha estrenat.

Ara, però, sembla que Ritchievulgui tornar als seus orígens. Els in-gredients del seu nou treball,Rocknrolla, són, en la línia de Lockand stock i Snatch, un ritme frenè-tic, una estructura de trencaclos-ques, humor negre, una mica de se-xe, gàngsters i rock’n’roll. Com queel tema de fons són els canvis queha experimentat la ciutat de Londresal llarg dels últims 20 anys, la tramahavia de girar per força—sigui ditamb tota la mala llet—al voltant del’especulació immobiliària. El perso-natge que activa el mecanisme argu-mental és un magnat rus amant del’art que, entre altres punts en comúamb Roman Abramòvitx, el propie-tari del Chelsea, té el despatx en uncamp de futbol. El magnat tanca unacord molt profitós de compra-ven-da il·legal d’uns terrenys i sembla

que tots els delinqüents de la ciutatvulguin participar en l’operació. Rit-chie ens presenta tot un seguit depersonatges peculiars encegats pelsdiners: des d’un gran capo i un polí-tic corrupte fins a una comptablemolt sexi i un cantant de rock que faveure que és mort, passant per doslladres amb poca sort. Entre els ac-tors que interpreten aquests perso-natges hi ha “l’espartà” Gerard Bu-tler, el gran Tom Wilkinson, JeremyPive—amb una intervenció que ensrecorda que, tot i ser d’una altra ge-neració, també és un dels grans—,Thandie Newton i Gemma Artenton,l’última noia Bond.

Guy Ritchie està tan convençutque aquesta pel·lícula ressuscitaràla seva carrera que es veu que ja enprepara la segona part. Abans, pe-rò, en veurem un altre projecte: unacinta sobre Sherlock Holmes enquè el famós detectiu tindrà el ros-tre de Robert Downey Jr.

GGeerraarrdd QQuuiinnttoo

Auditori 10:15 / 22:45S.O. Fantàstic Fora de Competició

RocknRollaRITCHIE, UN CAPO SUPREM Eren els anys noranta.

Danny Boyle havia sorprèsal món amb Trainspottingquan un altre director brità-nic va debutar amb unapel·lícula de baix pressu-post i imatges estilitzades.Una màfia d’extrarradi,bandarres de tota mena,jocs de cartes, trampes iuna posada en escena abso-lutament virtuosa: Lock andStock va assentar les basesdel cinema de Ritchie.

Més pressupost, cares cone-gudes (Brad Pitt com a boxe-jador gitano i Benicio del To-ro en el paper de lladre dediamants) i un guió de ferro,van fer de Snatch una de lesgrans sorpreses d’aquellany. Ritchie es va mantenirdel bàndol del crim ambtocs còmics i va depurar lesseves formes amb enquadra-ments angulosos i un ritmefrenètic per una història entorn a una pedra preciosa.

La pregunta era evident:com viure després deSnatch? Com prosseguir unacarrera després d’una pel·lí-cula tan impactant? Ritchieva unir les seves forces a lesde Luc Besson (productor icol·laborador en el guió), vacridar a Ray Liotta per a queinterpretés a un nou perso-natge ficat en embolics i varealitzar Revolver, la sevaconfirmació com un dels di-rectors més imaginatius delmoment.

SitthaiLounge & restaurant

Cocina real tailandesaC/ Bonaire, 29 Sitges

(Menú al mediodía)

93 811 16 58

EELL DDIIAARRII DDEELL FFEESSTTIIVVAALLRRiiccaarrddoo RReeppaarraazz

VViioolleettaa KKoovvaaccssiiccss

CCeecciilliiaa BBaarrrriioonnuueevvoo

LLiiddiiaa TThhoommaassMMaannuu YYááññeezz

JJuuaann CCaarrllooss GGóómmeezz

GGeeoorrggiinnaa AArrmmiisseennJJaavviieerr MMaarrttíínneezz

MMiigguueell ÁÁnnggeell CChhaazzooJJeessúúss PPaarriiss

GGuuiilllleemm DDoollssIILL··LLUUSSTTRRAACCIIÓÓ

FFOOTTÒÒGGRRAAFFSS

MMAAQQUUEETTAACCIIÓÓ ((EEssttuuddiioo FFéénniixx))

RREEDDAACCCCIIÓÓ

HHééccttoorr CCaasstteellllss

Lock, Stock and Two Smoking Barrels. 1998


El apartado ‘no ficció’ de lasección Noves Visions es un esca-parate global en el que el Festivalde Sitges expone los documentalesmás originales y vanguardistas. Elde hoy, Not Quite Hollywood, sub-titulado ‘The Wild, Untold Story ofOzploitation’ y realizado por MarkHartley, pone al descubierto un pe-dazo de historia cinematográficaque ha permanecido inexplicable-mente oculta durante ya demasia-do tiempo y de la que apenas sehacen eco las enciclopedias de ci-ne. Estamos hablando de la “Oz-ploitation” un termino que Hartleyrecupera acertadamente para rei-vindicar con orgullo el cine de gé-nero realizado en Australia durantelos años 70. Decenas y decenas deproducciones de serie B cargadasde sexo, violencia, carreras de co-ches e incluso kung fu (por extrañoque esto último parezca) que cele-braron con júbilo la aparición deuna nueva clasificación cinemato-

gráfica que finiquitaba definitiva-mente un régimen censor represivoy obsoleto.

El público respondió entusiastaa esta explosión de libertad, inge-nio y originalidad (y ganas de ar-marla, claro) y sus frutos no sólogozaron de una excelente acogidaen su país de origen sino que tam-bién contagiaron su fiebre al restodel mundo. Y eso es lo que pasacon este detallado estudio del fe-nómeno que lleva por nombre NotQuite Hollywood, que contagia suentusiasmo a un espectador quese ve bombardeado por decenas ydecenas de divertidas y coloridasanimaciones, intercaladas a ritmode metralleta entre los vehemen-tes comentarios de buena parte desus artífices y, sobre todo, por laaparición de Mr. Quentin Taranti-no, un invitado más de los muchosincluidos pero, a buen seguro, elconnoiseur y fan fatal que más em-patía genera. Tal es la pasión que

desprende sus comentarios quecuando él mismo nos dice que Sto-ne es sin lugar a dudas la mejor bi-ker-movie de la historia, nosotrosno podemos sino creerle a piesjuntillas y ponernos a buscar unacopia de la cinta en cuestión comosi nos fuera la vida en ello. Lo mis-mo pasa con títulos tan esquivoscomo Nightmares, Next of Kin oThe Man from Hong Kong y otrosque despiertan gratos recuerdoscomo Mad Max, Razorback o Pa-trick, por citar seis.

Mark Hartley, su realizador, re-conoce que nació demasiado tardecomo para disfrutar estos títulos ensu ecosistema natural, los autoci-nes de sesión doble, pero se empa-chó con ellos en interminable se-siones nocturnas en la televisión yeso se nota y de sobras.

La información es cuantiosa,las anécdotas, suculentas, y lasimágenes, inolvidables. Si nadamás se puede pedir a este docu-

mental que debería figurar en lasvideotecas de cualquier filmotecaque se precie de serlo, Sitges’08acompañará su proyección con lade Turkey Shoot, una cinta ultra-violenta y desquiciada que extra-pola El malvado Zaroff a un futurodistópico en el que el sádico direc-tor de un campo de reeducación sedivierte junto a sus perversos invi-tados cazando seres humanos.Una bomba de relojería, rebosantede violencia, acción, gore, sexo y,como no, explosiones a tutiplén,que lleva la firma del siempre in-fravalorado Brian Trenchard-Smithy que cuenta con un reparto técni-co y artístico plagado de nombres yrostros habituales de la serie Baustraliana. El ejemplo perfecto yla prueba práctica de la Ozploita-tion que reivindica el bendito MarkHartley en su impagable e irónicaNot Quite Hollywood.

Y luego dirán que los documen-tales son aburridos...

CCoomm ddeeffiinniirriiaa 110000 FFeeeett??Com una pel·lícula en la que el te-rror i els suspens sorgeixen de la fo-tografia i el muntatge i no del gore.Es un film fet a l’antiga, a l’estildels clàssics. Una història de fan-tasmes en una casa, on s’hi pro-dueix una confrontació molt tensa.És la història d’una dona que mataal seu espòs en defensa pròpia i quementre està en arrest domiciliari s’-ha d’enfrontar a l’esperit del difuntmarit. És una pel·lícula de perso-natges. Si tens tan sols un espai imolts pocs actors, pots atrapar mi-llor a l’espectador; l’únic problemaés que ho has de treballar més, t’-has de buscar la vida i arriscar-te.

QQuuèè llii sseemmbbllaa llaa nnoovvaa tteennddèènncciiaaddeell cciinneemmaa ddee ggèènneerree aammeerriiccàà ddeell’’eessttiill ddee SSaaww?? II eell JJ--HHoorrrroorr??No m’agrada molt quan juguenamb la tortura, tot i que sí m’agra-den les pel·lícules sanguinolentes iles slasher movies. Em sento més

proper al cinema clàssic de gènerei també al J-Horror. M’encanten lesseves històries de fantasmes, defet, 100 Feet vol ser la versió occi-dental d’aquestes pel·lícules! Ladiferència és que a 100 Feet la re-lació entre el fantasma i la víctimaés més personal: ella va matar-lo iara s’hi ha d’enfrontar.

QQuuiinn rreeccoorrdd ttéé ddee llaa sseevvaa eexxppeerriièènn--cciiaa ccoomm aa gguuiioonniissttaa ddee ppeell··llííccuulleess ddeeccuullttee ccoomm TThhee HHiittcchheerr oo NNeeaarr DDaarrkk??Tinc la sort de que les pel·lículesque he escrit van ser molt bones,amb l’única excepció de The Hit-cher 2. A la primera part no hi hamolt de gore, sinó molta psicologia,igual que a 100 Feet: la protagonis-ta va cometre un crim molt impor-tant i necessita lluitar contra el fan-tasma del seu marit per a redimir-sedel que ha fet.

QQuuiinnaa ppeell··llííccuullaa rreeccoommaannaarriiaa??Sense cap dubte, Outland.

Auditori 01:00S.O. Noves Visions - No Ficció

Not Quite Hollywood + Turkey ShootACCIÓN, SEXO, VIOLENCIA Y COCHES ARDIENDO


1100

ERIC RED I 100 FEET


There is a child in a red coat inthis film. It is only seen in a low-quality video, showing a small vil-lage in Burma, but is enough to getJeanne (Emmanuelle Béart) andPaul Belhmer (Rufus Sewell) go-ing: the couple vacationed in Thai-land when a Tsunami hit the coun-try and their little son wentmissing. Ever since then the two ofthem haven’t given up hope offinding Joshua alive, so when theyspot him – or: what appears to behim; or: what appears to be an im-age of him – on the tape, they de-cide to search for him. After hiringa local guide they set off on a per-ilous journey, crossing the borderfrom Thailand into Burma, walkingever deeper into the evergreen ofthe jungle, becoming immersed ina netherworld, where rationalthinking and logical explanationsno longer seem to be working.Vinyan, one of the few explanationsthe film offers, is a local expressionfor an angry ghost, something likea restless soul: but whoever nowexpects a somewhat conventionalhorror flick with lots of scares, darkwoods and gore, might be disap-pointed, as Vinyan is much toofree-floating, much too free-think-ing to be stuffed into a clear genre

definition. If a comparison needsto be drawn, it should be with theparanoia films of the Seventies:the red-coated child even makes adirect reference to Nicholas Roeg’snerve-shattering Venice-set thrillerDon’t Look Now. Du Welz, who gar-nered critical praise for his horror-drama Calvaire (2004), starts hisfilm in present-day Thailand, adark place with crowded streetsand lots of neon signs: the exoti-cism on display is neither calculat-ed nor exploitive but based on Eu-ropeans wandering through andexperiencing a far east country.From the start Vinyan feels likesomething different, feels a littleoff the edge, it gives you the feel-ing that everything is possible: DuWelz and his formidable DP BenoîtDebie allow themselves to react tounplanned happenings and spon-taneous situations with the resultthat their film feels energetic, an-archic and highly unconventional.It reminds the madness of WernerHerzog, wandering through the Pe-ruvian jungle with Klaus Kinskishooting Aguirre, the Wrath of Godin the early Seventies, making useof whatever happened to himselfand the crew for this film: floodedstreams and fire ant attacks andbeing stranded in the middle of therainforest – the script of Herzogsfilm was rewritten by the rain, theresulting wetness and the increas-ingly surreal atmosphere of thenoise-filled jungle, shimmering inall shades of green, obviously hadan effect on the cast and crew ofVinyan. Du Welz clearly shows nointerest is what is said to be an ef-fective and necessary dramaturgicbow, his film, his characters, every-thing seems to get more and moresucked up by the jungle, by itslaws, by the strange netherworldthey were so desperate to enter,and which they might never leavealive, but become a part of it, be-come a ghost, become nature, be-come Vinyan.

MMaarrkkuuss KKeeuusscchhnniigggg

En una película sale un niñoque lleva un abrigo rojo. Es un ví-deo de pésima calidad en el que seve una aldea de Birmania, pero esmás que suficiente para sacar dequicio a Jeanne (Emmanuelle Bé-art) y a Paul Belhmer (Rufus Se-well): la pareja estaba en Tailandiacuando el tsunami arrasó el país yallí su hijo desapareció. Desde en-tonces, ninguno de los dos ha per-dido la esperanza de encontrarlocon vida, así que al verlo – o a al-guien que parece ser él; o lo queparece ser una imagen de él – endicha cinta, deciden salir a su bús-queda. Después de contratar a unguía del lugar, se embarcan en unpeligroso viaje, cruzando la fronte-ra entre Tailandia y Birmania,adentrándose cada vez más en laperenne selva, sumergiéndose enun mundo tenebroso donde, al pa-recer, ya no funcionan ni el pensa-miento racional ni las explicacio-nes lógicas. Vinyan, una de laspocas explicaciones que ofrece elfilme, es una expresión de la zonaque hace referencia a un espíritufurioso, algo así como un alma in-quieta: pero puede que se lleveuna desilusión cualquiera que es-pere una peli de terror convencio-nal repleta de sustos, bosques os-

curos y gore, ya que Vinyan es de-masiado flotante, provoca pensa-mientos demasiado libres para en-casillarla a una clara definición degénero. Si es necesario compararlacon algo, tendría que ser con losfilmes paranoicos de los años se-tenta: hasta incluso el niño delabrigo rojo es una referencia direc-ta al enervante thriller de NicholasRoeg’s ambientado en Venecia,Amenaza en la sombra. Du Welz,que cosechó los elogios de la críti-ca por su drama de terror, Calvaire(2004), empieza su film en Tailan-dia en la actualidad, un lugar oscu-ro con calles abarrotadas y muchí-simos letreros de neón: el exotismoaquí expuesto no es ni premedita-do ni explotador, sino que se basaen la visión de unos europeos queatraviesan y experimentan un paísdel Extremo Oriente. Desde el ini-cio, Vinyan da la sensación de seralgo distinto, de que sobrepasa loslímites, de que todo es posible: DuWelz y su extraordinario director defotografía Benoît Debie se permi-ten el lujo de reaccionar ante acon-tecimientos imprevistos y situacio-nes espontaneas, dando comoresultado una película enérgica,anárquica y muy poco convencio-nal. Recuerda a la locura de Wer-

ner Herzog, deambulando junto aKlaus Kinski por la selva peruanarodando Aguirre, la cólera de dios aprincipios de los setenta, utilizan-do cualquier cosa que les pasara aél y a su equipo para su película:arroyos desbordados, ataques dehormigas rojas o el encontrarsecolgados en medio de la selva tro-pical – el entorno, el medio am-biente reescribió el guión de la pe-lícula de Herzog, de la mismamanera que la lluvia, la humedadresultante y el ambiente cada vezmás surrealista de la ruidosa selva,brillando con todos sus tonos ver-dosos, debieron ejercer su efectosobre el reparto y el equipo técnicode Vinyan. Du Welz claramente de-ja de mostrar interés en lo que afir-man que es una reverencia drama-túrgica necesaria y efectiva. Sufilme, sus personajes, todo pareceacabar cada vez más engullido porla selva, por sus leyes, por el extra-ño mundo de las tinieblas en elque querían entrar tan desespera-damente, y del que puede que nosalgan nunca con vida, para con-vertirse en parte de ella, en un es-píritu, en la naturaleza, en Vinyan.

MMaarrkkuuss KKeeuusscchhnniigggg

Auditori 20:30S.O. Fantàstic Competició

VinyanTERROR EN LA SELVA / HORROR IN THE JUNGLE


1111


1133


DDiiuummeennggee 5512h. Especial Anime imprescindible:

Tokio Marble Chocolate.

De Naoyoshi Shiotani, 2007, 90’.

15h. Tribut a Miguel Moraita.

La invasión de los Vampiros.

De Miguel Moraita, 1963, 92’.

17h. Retrospectiva Brigadoon.

Hermanos Prada: en busca del plan perfecto.

60´. Presentació a càrrec dels directors.19h. Retrospectiva Brigadoon.

Showkiller. Dengrà y el cinema fet poesia.

75’. Presentació a càrrec del director.

19:30.h. Brigadoon a la fresca. Especial

Animació:

Hellboy Animated: Blood & Iron.

De Victor Cook, 2007, 75’.

20:30h. Premi Brigadoon-Paul Naschy.

Segon passe:

Razor

de Rafa Dengrà. 2008, Espanya. Virus,

de Jose “Flechas”. 2008, Espanya.

Uñas

de Víctor Bonet. 2007, Espanya/EUA.The Caníbal

de Marc Puvill. 2007, Espanya/EUA.27

de James J. Wilson. 2008, Espanya.La victoria de Félix

de Jordi P. Méndez. 2008, Espanya.He was a Teenage Nerd Vampire

de J. Oskura Nájera. 2007/2008, Espanya.

22h. Especial Brigadoon:

Música, mort i videoclips.

Taula rodona i projeccions exclusives.

23h. Estrena Brigadoon.

DUAL, Herederos del Pasado

De Bertolt Salvago, 2008, 90’. Amb la presèn-cia de l’equip.

BBRRIIGGAADDOOOONN

DDiilllluunnss 6615h. Asian Trash Cinema.

Centipede Horror.

De Keith Lee, 1982, 93´.

16h. El cinema que Hollywood va prohibir.

Slaves in bondage.

De Elmer Clifton, 1937, 80´.

17:45h. Especial Brigadoon.

Lobos Negros y sus pecados más canallas

(aceite, gasolina y chilli).

De Aure Rocesy Gonzalo Ramos, 2008, 60’.Presentación a cargo de los directores y LuisLobo Negro.

19h. Especial Ciència Ficció.

Destination Mars.

De Richard Lowry, 2006, 80´.

19:30h. Brigadoon a la fresca.

Brigadoon Otaku: Moribito.

De Kenji Kamiyama.

20:30h. Especial Productora Asylum.

Snakes on a train.

De Eric Forsberg, 2006, 91´.

20:30h. Brigadoon a la fresca.

Especial Wrestling: TNA Impact!

(Total Nonstop Action Wrestling)

21:45h. Als japos els hi agrada la sang.

Men Behind the sun 4:

The nanking massacre.

De T.F. Mou, 1995, 90´. Sessió no apta per amenors ni per a estómacs sensibles.

Fans y aficionados a la cienciaficción tenían ayer una cita ineludi-ble; la Masterclass de 2001, en elmarco de Sitges Forum. La confe-rencia fue impartida por unos invi-tados de excepción; Douglas Trum-bull (efectos especiales), ColinArthur (efectos especiales y maqui-llaje de los simios), Christiane Ku-brick, Gary Lockwood (actor) y KeirDullea (actor) y Jan Harlan (ayu-dante del director) reunidos por pri-mera vez para hablar sobre los de-talles y anécdotas de la películaque marcó un punto de inflexión enel género.

Douglas Trumbull, artífice de losefectos especiales de 2001 abrió lasesión con una ponencia basada enlos aspectos más técnicos referen-tes a todo el montaje estructuralque se realizó para el desarrollo delfilm. A continuación proyectó Uni-

verse, un breve film que hace másde 40 años enseñó a Kubrick antesde comenzar el proyecto de 2001.Una muestra de su talento que to-davía hoy sorprende. Muchas de lasimágenes de Universe fueron utili-zadas posteriormente en la película.Algunas, muy conocidas, como ladel asteroide en el espacio que pa-rece pasar ante la cámara. Imáge-nes que influenciaron y acabaron dedar forma a las secuencias que elgran director había ideado. Trum-bull desveló algunos datos intere-santes relacionados con el rodaje deesta obra maestra. Por ejemplo, queel fondo utilizado en las secuenciasde los simios eran en realidad foto-grafías que fueron tomadas en Áfri-ca, meses antes de la filmación. Yen relación a la caracterización deactores como simios, Colin Arthur,el ideólogo de las máscaras de lossimios contó que “al hacer las más-caras, utilizamos espuma de latex,un material que se utilizaba por pri-mera vez en el cine” explicó. Am-pliamente documentado y mostran-do fotografías del set de rodaje, quesorprendieron a los propios invita-dos, Trumbull explicó también queuno de los elementos filosóficos ymás simbólicos de la película escuando uno de los simios se dacuenta que un hueso puede ser uti-lizado como arma para matar y so-brevivir. Al famoso plano del huesolanzado al aire, le sigue el de unanave en el espacio. Una nave tam-bién con poder de destrucción. Es-

tableciendo así un paralelismo en-tre ambas.

Trumbull explicó también queen la época del rodaje, “no existíanordenadores así que tuvimos quefilmar en 35 mm los gráficos queproyectamos en los diferentes mo-nitores de la nave Orion”. Técnicaque también utilizaron para lasventanas de la nave, “en las queproyectábamos imágenes del espa-cio y dábamos escala a la nave”.

Otra anécdota curiosa del actofue cuando Trumbull desveló que elbolígrafo utilizado en la famosa es-cena en la que aparecía gravitandofue “fabricado por la compañía deestilográficas Parker, un modelo in-novador que, posteriormente, fueutilizado por los astronautas”.Ytambién que una de las estructurasconstruídas expresamente para elrodaje, y “la preferida de Stanley”dijo Trumbull fue la de la cámara ro-tatoria, con la que se “consiguieronplanos que el cine de ciencia ficciónjamás había mostrado antes”. Unode los momentos más simpáticos dela masterclass fue cuando el actorKeir Dullea, que en 2001 interpre-taba al Dr. Dave Bowman, contó queKubrick “estaba muy preocupadopor la voz que tenían que darle aHal, el famoso ordenador de la naveOrion. Hasta que se decidió, se utili-zó la del ayudante de dirección. Fuemuy divertido porque tenía un fuerteacento cockney, así que era comotener a Michael Caine en el rodaje,dando voz a la máquina”.

Douglas Trumbull; lecciones de un especialista

CURTMETRATGES FORA DE COMPETICIÓ:

LLaa BBrroossssaa (Rosa M. López Prieto, CarlesPassarell Lagunas, Josep León Colomina)EEnntteerrrraaddooss (Andrés Bujardón, Àlex Lora)



1144

PPRROOGGRRAAMMAACCIIÓÓ * Per veure els canvis realitzats a última hora,consulteu la graella existent a

wwwwww..cciinneemmaassiittggeess..ccoomm

DDEEMMÀÀ -- DD II LLLLUUNNSS 66

88..3300hh.. AAuuddiittoorrii

(Secció Oficial Fantàstic a Competició)TThhee GGoooodd,, tthhee BBaadd,, tthhee WWeeiirrdd

Kim Jee-woon. Corea del Sud, 2008. Amb:Song Kang-ho, Lee Byung-hun. 130’. Unaaventura colossal, un regal per a la vista quearrenca amb el robatori espectacular d’untren i arriba al clímax al desert de Gobi, entrecanonades i galop de cavalls. L’essència del’espectacle i una altra proesa de Kim Jee-woon. Capital, com el film de Leone.

99..3300hh.. EEll RReettiirroo

(Orient Express - Casa Asia)TThhee MMoossss

Derek Kwok. Hong Kong, 2008. Amb: ShawYue, Bonnie Xian. 93’. La capital de les màfieslocals i del negoci de la prostitució, és el llocideal per fer-hi de policia quan fa temps ques’han perdut els escrúpols. Un thriller urbàque combina cinema negre i realisme brut. Ésla lluita per la supervivència.

1100hh.. PPrraaddoo

(Secció Oficial Fantàstic a Competició)YYoouurr NNaammee HHeerree

Matthew Wilder. EUA, 2008. Amb: BillPullman, Taryn Manning. 108’. Un escriptor(Bill Pullman) de ciència ficció viu atrapatentre els crits de la seva ex dona, els del seuagent i els d’un inspector d’hisenda. Un viatgeal·lucinant a la ment d’un escriptor en plenacrisi narrativa: Philip K. Dick.

1100::3300hh.. TTrraammuunnttaannaa

(Sitges Forum)GGèènneerree,, TTVV MMoovviieess ii TTVV33::

LLaass mmaannooss ddeell ppiiaanniissttaa

(Sergio G. Sánchez, 2008)Gratuït

1111hh.. AAuuddiittoorrii

(Secció Oficial Fantàstic a Competició)LLaa PPoossssiibbiilliittéé dd’’uunnee ÎÎllee

Michel Houellebecq. França / Espanya,2008. Amb: Benoît Magimel, PatrickBauchau. 95’. Houellebecq fa temps que hasuperat l’etapa d’enfant terrible de les lletresfranceses; ara és un cronista brillant, uncineasta debutant amb una obra de ciència-ficció bella i captivadora, menys àcida que elllibre que adapta, però igualment preocupadai suggerent.


(Anima’t)CCuurrttss AAnniimmaa’’tt aa CCoommppeettiicciióó II

1122hh.. PPrraaddoo

(Secció Oficial Méliès a Competició)SSaauunnaa

Antti-Jussi Annila. Finlàndia, 2008. Amb: VilleVirtanen, Tommi Eronen. 83’. Al segle XVI, ala frontera entre Suècia i Rússia, dosgermans descobriran una sauna capaç denetejar els pecats del seu cos…


(Sitges Forum)DDaavviidd PPiirriiee:: AAnn HHeerriittaaggee ooff HHoorrrroorr

Gratuït


(Seven Chances)CChheellsseeaa oonn tthhee RRoocckkss ++ PPoosstt SSccrreeeenniinngg

Abel Ferrara. EUA, 2008. Amb: Ethan Hawke,Dennis Hopper, Milos Forman. 89’. Cap altredirector es podia aproximar al mite de l’hotelChelsea, l’edifici de les acaballes del XIX ons’ha allotjat quasi tota la vida bohèmia deNova York. Entre els hostes més recents,Ferrara entrevista Robert Crumb, EthanHawke o Dennis Hopper.

1133..4455hh.. PPrraaddoo

(Homenatges)IInn MMeemmoorriiaamm:: AArrtthhuurr CC.. CCllaarrkkee

22001100,, OOddyysssseeyy TTwwoo ((DDooss MMiill DDiieezz:: OOddiisseeaa ddooss))

Peter Hyams. EUA, 1984. Amb: Roy Scheider,John Lithgow, Helen Mirren. 116’. Senseperdre de vista la seva predecessora, Hyamsva fer un gran exercici d’humilitat. 2010 ésmés pragmàtica i respon algunes de lesincògnites que havien quedat pendents. Si voleusaber què és el monòlit, heu de veure 2010.

1144hh.. EEll RReettiirroo

(Secció Oficial Méliès a Competició)KKrraabbaatt

Marco Kreuzpaintner. Alemanya, 2008. Amb:David Cross, Daniel Brühl. 120’. Unacomunitat de nens està començant aaprendre la màgia negra, transformant-se encorbs gegants i fent-se invisibles. Ambiciosasuperproducció alemanya amb unrepartiment de luxe i grans efectes visuals.

1155hh.. TTrraammuunnttaannaa

(Secció Oficial Fantàstic a Competició)RReedd ++ AA PPuuppppyy,, OOuurr FFaammiillyy ((ccuurrtt))

Trygve Allister Diesen, Lucky McKee. EUA,2008. Amb: Brian Cox, Tom Sizemore. 95’.Un home gran veu com uns petitsenergúmens li maten el gos al bosc. Dramade ritme solemne i d’interpretacions sòlides,el demolidor crescendo de Red l’acabaràconvertint en una venjança més quecontundent.


(Secció Oficial Fantàstic a Competició)TTaallee 5522 ++ NNeexxtt FFlloooorr ((ccuurrtt))

Alexis Alexiou. Grècia, 2008. Amb: GiorgosKakanakis, Serafita Grigoriadou. 98’. No ésAtrapado en el tiempo, és Tale 52, un malsonen forma de bucle temporal marcat perl’esquizofrènia del seu protagonista. Unaproducció atípica provinent de Grècia amb unús radical de la càmera i una claustrofòbiaabsolutament desbordant.

1166hh.. PPrraaddoo

(Europa Imaginària)SSoollaarriiss

Andrei Tarkovsky. Unió Soviètica, 1972. Amb:Natalya Bondarchuk, Donatas Banionis. 165’.Tarkovsky, com Bergman, és un dels pesospesats que poques vegades han estatreivindicats (comme il faut) com a mestres de laciència ficció. Solaris, la cima del mestre rús enel cinema de gènere, és un film espacialabsolutament atmosfèric.


(Orient Express - Casa Asia)TThhee MMoossss

Veure el Retiro 9.30h


(Secció Oficial Fantàstic a Competició)EEddeenn LLaakkee ++ TThhee RReedd HHoouurrss

James Watkins. Regne Unit, 2008. Amb: KellyReilly, Michael Fassbender. 85’. Una parella se’nva a passar un cap de setmana romàntic a lavora d’un llac. En qüestió d’hores, una topadaamb una banda d’adolescents passarà demolèstia inesperada a malson inenarrable. Undels cinc títols més polèmics de l’any.


(Secció Oficial Fantàstic a Competició)HHaannsseell aanndd GGrreetteell ++ BBuuttcchheerr’’ss HHiillll ((ccuurrtt))

Yim Phil-sung. Corea del Sud, 2007. Amb:Chun Jeong-myoung, Eun Won-jae. 116’. Unjove es perd al bosc i va a parar davant d’unacaseta idíl·lica habitada per tres nens.Adaptació lliure del clàssic dels germansGrimm convertit en un malson infantild’horror i fantasia...


(Anima’t)CCuurrttss AAnniimmaa’’tt aa CCoommppeettiicciióó II

1199hh.. PPrraaddoo

(Sitges Classics – Ciència Ficció)TThhee AAnnddrroommeeddaa SSttrraaiinn

((LLaa AAmmeennaazzaa ddee AAnnddrroommeeddaa))

Robert Wise EUA, 1970. Amb: Arthur Hill,David Wayne. 131’. L’adaptació de RobertWise del best-seller homònim de Michael Crichton es va convertir en un dels grans èxits de la ciència ficció dels 70 i va marcar la tendència rigorosa, suggeridora i plena de suspens en què es mouria el gènereposteriorment.


(Secció Oficial Noves Visions – SitgesDiscovery)VVeerrssuuss

Iago de Soto. Espanya, 2008. Amb: PepComas, Ramón Torredefló. 80’. Dos nois i dues noies tindran a les seves mans uns maletins propietat d’un mafiós. Un thriller independent amb arrels en el cinema negre.


(Secció Oficial Fantàstic a Competició)LLaa PPoossssiibbiilliittéé dd’’uunnee ÎÎllee ++ DDeeaarr WWoorrlldd ((ccuurrtt))

Veure Auditori 11h.


(Secció Oficial Fantàstic a Competició)TThhee SSkkyy CCrraawwlleerrss

Mamoru Oshii. Japó, 2008. 122’. Imaginem-nos que la pau impera al món. Ara bé, Per ferpossible aquesta situació cal sostenir unaguerra que es pot seguir per televisió com sifos un espectacle. Film de dibuixos animatsde colors suaus i brillants que amaga undiscurs polític més que rotund.


(Sitges Classics – Ciència Ficció)DDrreeaammss WWiitthh SShhaarrpp TTeeeetthh

Erik Nelson. EUA, 2007. Amb: Harlan Ellison,Robin Williams. 96’. El productor delsdarrers documentals d’Herzog, ens aproximad’una manera magistral a la figura delcontrovertit escriptor de ciència ficció HarlanEllison, famós per la seva enemistat amb elcreador d’Star Trek.


(Secció Oficial Noves Visions – No Ficció)NNoott YYoouurr TTyyppiiccaall BBiiggffoooott MMoovviiee

Jay Delaney. EUA, 2008. Amb: Dallas Gilbert,Wayne Burton. 63’. Dos aturats que surten ala recerca de Big Foot, el famós ésser pelutdels Apalatxes. Un relat profundament humà idivertit que ens recorda com n’és d’importantno perdre la il·lusió en aquesta vida.


(Secció Oficial Fantàstic a Competició)TThhee GGoooodd,, tthhee BBaadd,, tthhee WWeeiirrdd

Veure Auditori 8.30h.


(Secció Oficial Noves Visions)BBeeaauuttiiffuull

Juhn Jai-hong. Corea del Sud, 2008. Amb: ChaSu-yeon, Lee Chun-heui. 88’. Tot i l’assetjament aquè la sotmeten els homes, Eunyoung, objecte

de desig inabastable, es resisteix a perdre lavirginitat. De fet, quan un dels pretendents de lajove entra al seu pis i la viola, ella es veu abocadaa la bogeria. Un conte de fades passat pel filtrede l’horror malsà.


(Secció Oficial Fantàstic a Competició)VViinnyyaann

Fabrice Du Welz. Bèlgica, 2008. Amb:Emmanuelle Béart, Rufus Sewell. 97’.Incapaços d’acceptar la desaparició del seu fillal tsunami que va afectar la costa tailandesa,Jeanne i Paul continuen al país a l’espera denotícies. Un conte de fantasmes fascinant queenfonsa les arrels, a consciència i amb orgull,en títols imprescindibles del cinema de gèneredels 70.

2233..1155hh.. TTrraammuunnttaannaa

(Secció Oficial Noves Visions)GGoodd’’ss PPuuzzzzllee

Takashi Miike. Japó, 2008. Amb: HayatoIchihara, Mitsuki Tanimura. 135’.Acceleradors de partícules, forats negres, elBig Bang? Sí, el costat més existencialista del’iconoclasta realitzador japonès es disfressade comèdia romàntica i ens submergeix enels misteris insondables de la creació.


(Sitges Classics – Ciència Ficció)SSoouutthhllaanndd TTaalleess

Richard Kelly. EUA, 2006. Amb: DwayneJohnson, Seann William Scott, Sarah MichelleGellar. 145’. 2008. Un atac nuclear converteixTexas en la nova Hiroshima i provoca la IIIGuerra Mundial. L’esperat retorn del prodigiósdirector de Donnie Darko en una pel·lículaapocalíptica tan marciana com visionària.

Eden Lake

La possibilité d’une ïlle

Chelsea on the Rocks

Red

The Good, the Bad, the Weird

Sauna

Solaris

The Moss

Southland Tales

Krabat

Diario DIA 4_Parrilla 4/10/08 21:27 Página 14


1155



Fabrice Du Welz. Bèlgica, 2008. Amb:Emmanuelle Béart, Rufus Sewell. 97’.


(Secció Oficial Fantàstic a Competició)SSuurrvveeiillllaannccee

Jennifer Lynch. EUA/ Alemanya/ Canadà,2008. Amb: Julia Ormond, Bill Pullman. 97’.


(Orient Express- Casa Asia)CChhooccoollaattee

Prachya Pinkaew. Tailàndia, 2007. Amb: Yanin‘Jeeja’ Mitananda, Ammara Siriphong. 90’.


(Sitges Forum)TThhee MMiisstt ++ CCllaassssee MMaaggiissttrraall TTeerrrroorr eenn bbllaanncc

ii nneeggrree

Frank Darabont. 2007. Amb: Greg Nicotero,Everett Burrell.

1100::1155hh.. AAuuddiittoorrii

(Secció Oficial Fora de Competició)RRoocckknnRRoollllaa

Guy Ritchie. Regne Unit, 2008. Amb: GerargButler, Tom Wilkinson. 114’.


(Secció Oficial Fora de Competició)¡¡SSooyy uunn PPeelleellee!! ++ PPoosstt SSccrreeeenniinngg

Hernán Migoya. Espanya, 2008. Amb: RobertoSanmartín, Rosa Boladeras. 95’.


(Anima’t)EEvvaannggeelliioonn 11..00:: YYoouu AArree ((nnoott)) AAlloonnee

Hideaki Anno, Kazuya Tsurumaki, Masayuki.Japó, 2007. 110’.



Mamoru Oshii. Japó, 2008. 122’.


(Sitges Forum)PPrreesseennttaacciióónn --aavvaannccee ddee TTwwiilliigghhtt,, llaa ppeellííccuullaa

Gratuït


(Sitges Forum)CCllaassssee MMaaggiissttrraall SSaannttooss:: EEffeeccttee TTrroouubblleemmaakkeerr


(Secció Oficial Méliès a Competició)EEddeenn LLoogg

Franck Vestiel, França. 2007. Amb: ClovisCornillac, Vimala Pons. 98’.


(Secció Oficial Méliès a Competició)KKrraabbaatt ++ RRoojjoo RReedd ((ccuurrtt))

Marco Kreuzpaintner. Alemanya, 2008. Amb:David Cross, Daniel Brühl. 120’.


(Orient Express- Casa Asia)GGhhoosstt vvss.. AAlliieenn

Takashi Shimizu, Keisuke Toyoshima. Japó,2007. Amb: Takashi Yamanaka, TomomiMiyashita. 106’.


(Sessió Especial)BBllaacckk CCaaeessaarr ((EEll PPaaddrriinnoo ddee HHaarrlleemm))

++ PPoosstt SSccrreeeenniinngg

Larry Cohen. EUA, 1973. Amb: FredWilliamson, Art Lund, Julius W. Harris. 87’.


(Secció Oficial Noves Visions – No Ficció)GGoonnzzoo:: TThhee LLiiffee aanndd WWoorrkk ooff DDrr.. HHuunntteerr SS..

TThhoommppssoonn

Alex Gibney. EUA, 2008. Amb: Hunter S.Thompson, Tom Wolfe. 118’.


(Orient Express- Casa Asia)CChhooccoollaattee

Veure El Retiro 10h.


(Secció Oficial Noves Visions – SitgesDiscovery)RRaammíírreezz ++ PPoosstt SSccrreeeenniinngg

Albert Arizza. Espanya, 2008. Amb: ChristianMagaloni, Geraldine Chaplin. 95’.


(Secció Oficial Fantàstic a Competició)HHaannsseell aanndd GGrreetteell ++ BBuuttcchheerr’’ss HHiillll ((ccuurrtt))

Yim Phil-sung. Corea del Sud, 2007. Amb:Chun Jeong-myoung, Eun Won-jae. 116’.




(Anima’t)EEvvaannggeelliioonn 11..00:: YYoouu AArree ((nnoott)) AAlloonnee


(Ciència Ficció)SSppaaccee SSeeeedd ++ SSttaarr TTrreekk IIII::

TThhee WWrraatthh ooff KKhhaann




(Secció Oficial Noves Visions – No Ficció)CCuurrttss gguuaannyyaaddoorrss NNoovvaa AAuuttoorriiaa ++ NNoott YYoouurr

TTyyppiiccaall BBiiggffoooott MMoovviiee

2200::4455hh.. EEll RReettiirroo

(Secció Oficial Fantàstic a Competició)SSeexxyykkiilllleerr

Miguel Martí. Espanya, 2008. Amb: MacarenaGómez, César Camino, Alejo Sauras. 100’.


(Secció Oficial Fora de Competició)RRoocckknnRRoollllaa

2222::4455hh.. EEll RReettiirroo

(Secció Oficial Méliès a Competició)SSaannttooss

Nicolás López. Espanta / Xile, 2008. Amb:Javier Gutiérrez, Elsa Pataky, LeonardoSbaraglia, Guillermo Toledo. 100’.


(Secció Oficial Noves Visions)BBeeaauuttiiffuull

Juhn Jai-hong. Corea del Sud, 2008. Amb: ChaSu-yeon, Lee Chun-heui. 88’.

2233hh.. PPrraaddoo

(Secció Oficial Noves Visions)LLeefftt BBaannkk

Pieter Van Hees. Bèlgica, 2008. Amb: ElineKuppens, Matthias Schoenaerts. 102’.


(Secció Oficial Noves Visions)NNoott QQuuiittee HHoollllyywwoooodd:: TThhee WWiilldd,, UUnnttoolldd SSttoorryy ooff

OOzzppllooiittaattiioonn!! ++ TTuurrkkeeyy SShhoooott ++ EEeell GGiirrll ((ccuurrtt))


(Midnight X-Treme)SSpplliinntteerr ++ AAbbllee ++ FFeeaarr IIttsseellff:: NNeeww YYeeaarr’’ss DDaayy

11hh.. PPrraaddoo

(Midnight X-Treme)NNiitt DDeelliirriiuumm:: EEnnccaarrnnaaççaaõõ ddoo DDeemmôônniioo ++

MMiirraaggeemmaann

AAVVUUII -- DD IIUUMMEENNGGEE 55

PPRROOGGRRAAMMAACCIIÓÓ

Santos

Gonzo

Ramírez

Ghost vs Alien

Diario DIA 4_Parrilla 4/10/08 21:19 Página 15

diario dia 4 - festival internacional de cinema...

Documents