didàctica de la llengua i
DESCRIPTION
Portafoli d'aprenentatge de l'assignatura Didàctica de la Llengua I.TRANSCRIPT
1
DIDÀCTICA DE
LA LLENGUA I
PORTAFOLI D’APRENTATGE
Universitat de Barcelona
Campus Mundet
Didàctica de la Llengua I
Curs 2014/15
Ana Maria Pujol
Miriam Aranda, Carla Costa, Aida Fonollosa, Maricel Gómez, Janice Gutiérrez, Miriam Tudela
2
INDEX
INTRODUCCIÓ ..................................................................................................................... 3
BLOC 1: CONCEPTES CLAU EN LA DIDÀCTICA DE LA LLENGUA ........ 4
BLOC 2 LLENGUA, SOCIETAT I EDUCACIÓ. ..................................................... 13
BLOC 3 TRACTAMENT DE LA COMUNICACIÓ ORAL I GESTUAL A EDUCACIÓ INFANTIL..................................................................................................... 22
TEMA: Per què són importants els contes? ......................................................... 25
CONCLUSIÓ ......................................................................................................................... 31
3
INTRODUCCIÓ
Benvinguts/des al nostre espai digital!
Aquest bloc l’hem creat un grup d’estudiants de tercer any d’Educació Infantil
de la UB per tal de reflexionar sobre els coneixements adquirits a l’assignatura
de
“Didàctica de la llengua I”. Aquest grup està constituït per: Miriam Aranda,
Carla Costa, Maricel Gómez, Janice Gutierrez, Aida Fonollosa i Miriam
Tudela.
Durant aquest semestre hem vist i profunditzat sobre quatre blocs relacionats
amb l'adquisició del llenguatge de les persones des del seu naixement i durant
el seu contacte amb altres entorns. Aquests fan referència a la llengua oral i
escrita, la comunicació preverbal i verbal, els conceptes vinculats al contacte
de llengües i la seva aplicació al context escolar passant pel projecte educatiu
de centre (PEC) i el currículum, entre d’altres. Tots aquests temes incideixen
enormement en el desenvolupament del llenguatge d’un infant, des dels primers
balboteigs fins a l’adquisició progressiva del llenguatge, procés que no acaba
mai, però que amb poc temps si que pot arribar a una assimilació d'aquest i de
les pautes que regeixen el seu control, que el permetran poder formar part del
seu context cultural i social cada vegada més complex.
Així doncs, d’ aquí en endavant es mostraran les nostres reflexions individuals
sobre els diferents temes relacionats amb l’assignatura i les nostres opinions
sobre aquests. Totes aporten noves perspectives sobre el que s’ha parlat a
classe, o inclús algunes crítiques, el qual permet poder ser conscient
d'aspectes que tu potser no hauries destacat o si, però des d'un altre punt de
vista, ja que totes són diferents, però alhora han requerit una estructuració i
una pluja d’idees prèvies per a la posterior redacció d’aquestes.
4
BLOC 1: CONCEPTES CLAU EN LA DIDÀCTICA DE LA LLENGUA
TEMA: Conceptes clau en didàctica de la llengua
Pel que fa a aquest primer bloc, parlar del terme d'adquisició del llenguatge
com un concepte que no és neutre sinó que necessita la implicació activa per
part dels involucrats en el procés d'ensenyament-aprenentatge d'un sistema de
codis lingüístics per arribar a comunicar-se, adult i nen. Aquesta evolució, es
produirà a través de diverses metodologies i activitats a l'aula, però sobretot,
tenint molt en compte les rutines i situacions quotidianes com a bona
estratègia d'aprenentatge i observació, les quals són molt importants no només
per l'autonomia de l'infant i poder anticipar el que vindrà (estructura estable i
regular) sinó per poder posar nom a tot allò que veu i les accions que fa,
permetent així que pugui anar adquirint una extensió de vocabulari. Per això,
és molt important que es tinguin en consideració a la llengua com a un element
transversal, com a vehicle de transmissió de coneixements (informació) i
comunicació (expressió) entre alumne-mestre no com a objectiu
d'aprenentatge. És en aquest moment, on la intervenció lingüística, en les
rutines, assolirà una funció instrumental, funcional i significatiu pels infants
en la construcció de nous coneixements, ja que demostra el que es pot fer
amb les paraules.
Tornant al concepte d'interacció mútua entre els participants, no podem dir
que “no ens segueix l'infant”, ja que la interacció és un i l'altre simultàniament,
ambdues persones es troben implicades en el mateix procés, no l'infant seguint
l'adult i que aquest últim intenti assolir el control del comportament de
l'alumne acumulant respostes i encerts. Aquesta situació no donaria
possibilitat d'acció interactiva sinó que apareixeria un estil de control, ja que
no es té en compte si el tema de conversa interessa o no a l'alumne i, per tant,
pot ser contraproduent portant a una inhibició en el moment de participar i,
posteriorment, que no assimili el que se li diu, que es distregui, etc. El més
5
productiu, seria interactuar amb ell i aprofitar allò que li ha cridat l'atenció
compartint una activitat i construint, conjuntament, uns coneixements sobre
allò que realment li interessa i que permet treballar i adquirir un munt
d'aspectes semàntics, enriquir el lèxic i crear noves relacions entre els
conceptes. Tot i això, aquesta interacció és asimètrica, és a dir, amb diferents
funcions i graus d'implicació professional-aprenent. Per tant, el diàleg haurà de
mantenir una iniciativa equilibrada, per les dues parts que intervenen, encara
que hi hagi funcions comunicatives que requereixin “passivitat intencionada”
per part del mestre per tal que sigui l'alumne qui doni el primer pas.
El llenguatge s'aprèn en els contextos naturals d'interacció, el més proper,
microcosmos de relació social amb la mare on desenvolupa primers signes de
comunicació, però després aquest camp s'amplia i té gran importància l'escola
on, mitjançant la producció d'intervencions, d'una manera contextualitzada i
natural, donen lloc als intercanvis comunicatius i lingüístics on l'adult desplega
les estratègies d'ajuda, el procés de mediació, les adaptacions i simplificacions
del llenguatge, l'ajustament de les actuacions educatives, la regulació i
planificació d'un mateix i dels altres, conèixer la gestió d'una conversa, la
negociació de significats, resolució de conflictes, distribució dels rols i les
afectacions mútues entre els interlocutors a partir de la interacció verbal.
D'aquesta manera, els factors interpersonals i d'interacció social són
condicions necessàries i imprescindibles per al desenvolupament lingüístic que
faran possible que l'infant pugui mostrar la seva potencialitat amb les seves
possibilitats i capacitats lingüístiques dins d'una realitat dinàmica d'aspectes
en l'acte comunicatiu. Aquest progrés de l'adquisició de llenguatge és de
caràcter evolutiu i gradual, el qual obliga al currículum escolar a adaptar-se al
procés natural d'adquisició de cada nivell evolutiu i avenços que fa l'infant
respecte a les seves necessitats educatives.
En aquest punt, fer una reflexió sobre les actuacions que moltes vegades, els
mestres porten a terme en els actes de conversa amb els infants i que no
afavoreixen aquesta iniciativa. Faig referència a la falta de temps del qual
6
disposa l'adult per donar marge d'intervenció a tots els infants. Sovint, un
infant no contesta ràpidament, però això no vol dir que no vulgui intervenir
sinó que, simplement, necessita més temps per fer-ho i entendre el que se'l
demana. En aquests moments, l'educadora pot percebre que l'infant no té la
capacitat per respondre o no l'ha entès i això, dificulta la situació realitzant la
mestra una nova pregunta que compromet més a l'alumne. En aquest instant,
un altre impediment per aquest infant són les ganes d'anticipar-se dels
companys demostrant que ells saben a què es refereix l'adult i, aquesta
combinació de situacions, no afavoreix un bon ritme i possibilitats
lingüístiques. De vegades, darrere d'una actitud poc comunicativa de l'infant,
hi ha una predisposició, massa sol·licita, per part de l'adult, que li anticipa i
posa a les seves mans el que intueix que l'infant demanaria, el qual redueix les
possibilitats que l'infant produeixi cap tipus de demanda. Per tant, com a
futures educadores hem de ser conscients que cal deixar temps perquè els
infants responguin el que volem saber i afavorir així, les seves habilitats
comunicatives i no, per contra, inhibir les seves respostes en converses, no
oferir res motivador, i no tenir una mala percepció de les nostres habilitats
com a docent si no ens contesten ni relacionar-ho amb problemes interns de
l'alumne.
Aleshores, la qüestió no és tant quins materials s'han d'utilitzar sinó amb quins
criteris, quina distribució i disponibilitat han de tenir, si els ha de triar el
mestre, l'alumne o tots dos conjuntament. A partir de l'enfocament naturalista
i interactiu, es pot afirma que si l'alumne participa en l'elecció dels materials i
aquests li resulten atractius té més possibilitats d'implicar-se tot adoptant
també nosaltres les estratègies més adients per afavorir l'aparició del
llenguatge. D'aquesta manera, és l'alumne qui ha de prendre la iniciativa i el
mestre qui ha de seguir-la, perquè des de la seva intervenció professional
actualitzi els objectius a treballar amb aquest alumne. Per tant, una altra idea
és que no tot aprenentatge parteix només del que vol transmetre l'educador
sinó que de manera indirecta, tot contingut a ensenyar a l'aula està marcat pels
infants, som nosaltres els que ens hem d'adaptar al nivell maduratiu, interessos
7
i circumstàncies dels infants per poder fer productiu i significatiu allò a
transmetre i no ells al contingut curricular.
Miriam Aranda
TEMA: L’adquisició del llenguatge i la seva complexitat
Hi ha diverses teories sobre l’adquisició del llenguatge, Skinner ( 1957) i la seva
teoria conductista entén que l’infant aprèn a partir de la imitació i l’assaig-
error. En canvi la teoria innatista de Chomsky (1959) quan l’infant està exposat
al llenguatge les estructures lingüístiques innates que té comencen a operar de
forma automàtica. Jean Piaget ( 1967) desenvolupa la teoria cognitivista diu
que el llenguatge es un producte d’altres condicions intel·lectuals i
psicològiques. Vigotski (1934-1973) defensa la teoria comunicativa amb la qual
diu que el llenguatge es desenvolupa per la necessitat de interacció social. La
teoria comunicativa de Bruner ( 1986) diu que el llenguatge s’aprèn practicant i
per tant té molta importància l’entorn i la interacció. La teoria amb la que no
estic tant d’acord es amb la cognitivista ja que crec que és imprescindible la
interacció i l’entorn per l’adquisició del llenguatge. Un infant sense possibilitats
de parlar amb algú no desenvoluparà el llenguatge amb els prejudicis que
comporta com per exemple no poder organitzar la seva ment ni posar paraules
allò que l’envolta. Tot i així estic d’acord que es imprescindible unes
condicions psicològiques i intel·lectuals per pugui esdevenir l’adquisició del
llenguatge.
La complexitat del llenguatge, l’adquisició d’aquest no és senzill, tot i que es
universal. Existeixen tres formes de manifestació llenguatge oral, per signes i
escrit. Com a Mestres haurem de tenir en compte totes les funciones del
llenguatge que l’infant ha de desenvolupar propiciant activitats on es posin en
pràctica aquestes modalitats, com són la funció instrumental que serveix per
que l’infant demani allò que satisfaci les seves necessitats, reguladora per
controlar als demés, interactiva per mantenir la comunicació i el contacte amb
els altres, personal per expressar el nostre estat, emocions. Heurística per
8
explorar el que ens envolta i aprendre amb preguntes com perquè, aquesta
esdevé petites fases on l’infant pregunta sobre tot el que li crida l’atenció.
Imaginativa els ajuda a crear altres realitats, molt útil pel joc simbòlic. I per
últim representativa per donar informació de la realitat. Hem de tenir en
compte que la llengua no es només la relació d’una paraula ( significant) amb un
objecte( significat) sinó que interfereixen altres aspectes per poder dominar-la
com són els aspectes semàntics, sintàctics, morfològics, fonètics i pragmàtics.
Un altra dificultat que podem trobar en aquest procés d’adquisició del
llenguatge és el grau d’abstracció i arbitrarietat de las classes semàntiques.
Això es produeix quan un significant es relaciona amb diferents significats.
L’infant pot mostrar-se inflexible i dir que només un dels significats correspon
al significant.
A més hem de tenir en compte la teoria de la ment, ja que la comunicació
necessita de la intersubjectivitat entre dos membres o més . Per aquest motiu
el nen ha de ser capaç de posar-se en la ment de l’altre persona, és a dir, saber
com pensa. D’aquesta manera l’infant pot regular el seu discurs tenint en
compte a l’altra persona. Gràcies aquest procés mental l’infant es capaç de
mentir, ja que l’infant sap allò que l’altra persona sap i pot utilitzar el que ell
vol dir per un interès propi.
Altres dificultats són aquelles paraules que els infants diuen quan estan
adquirint el llenguatge com per exemple quan regularitzen els verbs irregulars
als tres anys, “ ha rompido”. En aquest moment l’infant està investigant i fa
errors de construcció dels verbs que s’aniran corregint pel fet d’escoltar la
forma correcta. L’infant ha creat el seu esquema lògic de com funcionen els
verbs i els formula tots de forma regular.
Carla Costa
9
TEMA: Aprenent didàctica de la llengua
En començar l’assignatura teníem una mica clar de què tractaria, suposàvem
que treballaríem tots els conceptes relacionats amb la llengua o la
comunicació, per tant fa uns dies ens vam endinsar en què volia dir “didàctica
de la llengua”.
Penso que és bo saber que vol dir “educar” en termes de llengua, ja que moltes
vegades es té el concepte de que saps una llengua si la saps escriure i saps
conjugar verbs... però crec que la part més important és saber comunicar, tenir
les competències per fer-te entendre i per expressar de forma adequada el que
vols transmetre, des del meu punt de vista jo canviaria els ideals en aquest
sentit de moltes escoles i no donaria tanta importància a la llengua escrita sinó
a que els infants es sàpiguen comunicar entre ells de forma correcta, els
ensenyaria tècniques per a millorar les seves competències comunicatives i
d’aquesta manera crear primer parlants i lectors competents per després
arribar a ser escriptors eficaços.
És bo saber el què es vol ensenyar i de quina manera i a més què es vol avaluar
com i quan. Tot això tenint en compte que no es poden formular principis
infal·libles, és a dir, no es pot fixar un sol principi per sempre ja que cada any o
curs et pots trobar amb grups o alumnes diferents en el que cadascun té unes
característiques i si penses una sola manera de fer-ho una vegada por ser que
et funcioni i a la següent no.
Tenint en compte les teories de l’adquisició del llenguatge he de dir que no
seguiria una corrent en concret, faria una barreja entre la cognitivista i la
comunicativa ja que penso que el llenguatge pot ser producte del
desenvolupament cognoscitiu de cada individu però alhora és necessari un
entorn i una interacció social per a que es porti a terme un aprenentatge
significatiu o una correcta adquisició del llenguatge.
Aida Fonollosa
10
TEMA: L’adquisició del llenguatge
La llengua és un codi per comunicar-nos, que pot ser oral, escrit o gestual. En
aquest primer bloc ens hem centrat en l'adquisició de la llengua oral, que com
hem pogut veure s'aprèn a partir de la pràctica, parlant.
Pel que fa a la meva experiència, tota la meva vida he anat a classes d’anglès i
l’única cosa que hem fet ha sigut fer avorrides fitxes per estudiar verbs i
gramàtica. Fins que fa un parell d’anys, intentant parlar amb un estranger, hem
vaig adonar que no sabia parlar, no tenia habilitat per poder improvisar en una
conversa informal. Ara per ara, considero que la gran majoria del que sé ho he
aprés al carrer amb la gent que he anat coneixent. És per aquest motiu que
hem de convertir les aules en contextos d'intercanvi, on els infants adquireixin
les competències comunicatives de forma natural. Com ja sabem, els infants
primer aprenen a expressar-se i a parlar, i després, comencen a introduir-se en
la lectura i l’escriptura. Llavors, perquè no fem el mateix amb la segona
llengua?
A classe, a partir d’un documental, vam poder veure com a Suècia l'escola
intentava establir un vincle afectiu molt fort amb els infants, fent que se
sentissin com a casa, literalment, ja que els espais recordaven a una casa
familiar, i d'aquesta manera potenciaven els espais d'intercanvi lingüístic.
Abans de berenar es reunien en petit grup i cantaven una cançó, pel fet que
aquestes serveixen per adquirir nou vocabulari a partir de la memorització i la
repetició d'aquestes i també per associar determinades cançons amb
contextos o moments del dia (hàbits) i, tot això, d'una forma motivadora i
divertida. Judith Akoschky al llibre La musica en la escuela infantil (2008) ens
explica que les cançons són un canal comunicatiu molt important entre la
mestra i l’infant, ja que s’intercanvien mirades, hi ha contacte físic i es
transmeten emocions i sentiments. A més, les cançons serveixen com a eina per
integrar als infants a la vida escolar.
11
Per últim, esmentar el vídeo que vam visualitzar de Deb Roy. Aquest ens parla
de la importància dels contextos socials en l'adquisició del llenguatge, els
nadons aprenen el significat de les paraules perquè les escolten en contextos i
moments determinats. Per exemple, si cada vegada que li donem aigua a l'infant
li diem la paraula “aigua”, al final relacionarà el fet de beure aigua amb la
paraula i, poc a poc, intentarà reproduir-la per tal de poder-la demanar. A més,
és important repetir el que diu l'infant per tal de confirmar que hem entès el
que ha dit i pugui escoltar la pronunciació correcta, atès que nosaltres som un
model per a ells.
Maricel Gómez
Tema: LLENGUATGE VERBAL I NO VERBAL
El llenguatge verbal és la facultat humana per comunicar-se (comprendre i
entendre’s), on hi ha tres sistemes de manifestació: oral, llenguatge de signes y
escriptura.
Trobo que a les edats primerenques d’educació infantil és fa un “abús” de
l’escriptura en els infants i és quan els nens, a l’hora d’agafar el llapis o
qualsevol altre eina per escriure, adopten una postura de vegades rígida, i això
repercuteix a una mala postura de l’esquena en un futur. També, el fet
d’ensenyar la lletra lligada en el cicle d’educació infantil, és més complexa que
no pas la lletra de pal, la qual és més fàcil per escriure, i el fet de que la lletra
lligada no es pugui aixecar el llapis del paper, encara crea més tensió per al nen.
És per això que penso que se li hauria de donar més importància al llenguatge
oral en aquestes edats.
Quan els nadons comencen a créixer a nivell cognitiu, el primer que intenten és
provar a imitar la veu o els sons dels adults més propers com també de noves
paraules que escolten repetidament dins de les seves rutines diàries. És també
12
el pas més difícil per a un nen petit, ja que intenta reproduir allò que escolta,
però no li acaba de sortir del tot perfecte. És més endavant, quan ja comencen
a lligar allò que reproduïen prèviament amb la paraula gramaticalment
correcte. Aquest pas, és motivador per a ells ja que comencen a desenvolupar
el seu llenguatge verbal al igual que els adults, referents essencials dels infants.
És per això i pels motius esmentats anteriorment, que trobo que se li hauria de
donar més importància al llenguatge oral en les escoles, i a més a més, si
s’ensenya una segona llengua com és l’anglès, llengua que té molta rellevància
en l’actualitat.
Janice Gutiérrez
TEMA: Adquisició del llenguatge
Miriam Tudela
13
BLOC 2 LLENGUA, SOCIETAT I EDUCACIÓ.
TEMA: La llengua materna i els canvis que influencien en aquesta.
Concretant el significat sobre el concepte de llengua materna el qual també es
pot dir llengua primera, he arribat a la idea que més destaco envers aquest
segon bloc.
Abans però, definir llengua primera com la primera manifestació i interacció
verbal amb l'adult, especialment la llengua en contacte amb l'entorn familiar,
immediat i quotidià, en la qual l'infant ha estat exposat i obté experiències en
el domini del llenguatge i les primeres produccions. És a dir, la primera
adquirida en l'ordre cronològic, aquella en la qual l'infant té un nivell superior
de competència, ha adquirit de manera inconscient en una situació d'immersió
i també la llengua en la qual s'ha construït la funció verbal del subjecte, el seu
pensament i la seva personalitat.
Aquest terme de llengua materna, fa referència a la llengua adquirida a
l'entorn familiar, per tant, etimològicament, el seu significat és que les primeres
interaccions verbals dels infants amb les persones adultes es fan només amb la
mare. No obstant això, els hàbits socials i familiars han canviat i segueixen
canviant dins de l'organització familiar, la tipologia de família i, més
concretament, el protagonisme i el rol respectiu del pare i de la mare dins del
nucli familiar.
Com a futurs docents hem de ser conscients de tots aquests factors que han
canviat i que continuen sent vulnerables a futures modificacions tant
d'expansió com de restringir-se.
Aquestes causes són molt variades, des de l'entrada de la dona en el món de
treball, la diversificació de les formes de vida familiars (nombroses,
reestructurades, monoparentals...)i de les parelles (homosexuals,
heterosexuals, parelles mixtes envers la llengua...), immigració, globalització
social, entre d'altres.
14
D'aquesta manera, totes aquestes variacions ens porten a concloure diferents
punts:
Per una banda, fer-nos adonar que, etimològicament, caldria especificar o
prescindir del concepte matern, ja que potser no hi ha mare, la llengua dels
pares és diferent i ha adquirit en primer lloc la del pare o hi ha un bilingüisme
precoç de les dues, etc. Abans, aquest concepte de llengua materna, tenia
sentit en una perspectiva de monolingüisme familiar on hi havia una llengua
conjunta en la família i, per tant, coincidia amb la mare que és la primera
transmissora de la llengua pel contacte que aquesta manté amb l'infant. Però,
avui en dia, les situacions habituals són de bilingüisme o plurilingüisme familiar,
vinculant alguns dels motius ja esmentats, afavorint una distinció i diversitat
dels factors lingüístics del pare i de la mare en les xarxes de relació familiar, on
hi pot haver una asimetria accentuada entre les competències lingüístiques
dels diferents membres d'una mateixa família, ja sigui entre ells, fills, germans,
etc.
Per l'altra banda, tot això m'ha fet reflexionar en els grans canvis que està
patint la nostra societat i el creixement de les llengües que coexisteixen en el
territori, i que el context educatiu com a gran referent d'aprenentatge i on
conviuen gran part d'aquestes situacions, aquests han de tenir present tot el
que influeix als infants, parlar amb un vocabulari tècnic dins del nostre camp
sent, a la vegada, crítiques amb el que diem i observem i poder, alhora, satisfer
totes les necessitats cada vegada més amplies que ens demanden les famílies.
En els centres cal vetllar per la llengua vehicular del centre la qual serà el
model d'ús per l'infant, però aquesta tasca cada vegada és més difícil per la
quantitat de situacions diverses com nouvinguts en la qual es troba la
comunitat educativa. Per aquest motiu, és molt important donar-li la
rellevància i el lloc que correspon (dins del PEC) als projectes lingüístics de
centre (PLC) per tal de poder organitzar i gestionar correctament determinats
aspectes en referència a les llengües existents en la realitat sociolingüística del
centre i dels contextos dels infants. Cal treballar amb una actitud de respecte
15
i tenir en consideració adquirir una nova actitud per part del professorat cap
als repertoris lingüístics personals de cada aprenent i cap a plantejaments
integradors i interdisciplinaris de la didàctica de les llengües a l'escola, és a dir,
sistema educatiu que faci una estructuració de l'estat, la presència, la
distribució i l'ús de les llengües al centre i el tractament curricular dels
diferents idiomes que hi són presents tant com a objecte del procés
d'ensenyament-aprenentatge de continguts curriculars com a vehicle de
comunicació i expressió habitual, ensenyament bilingüe.
Miriam Aranda
TEMA: Totes les llengües són importants
Actualment en el món hi han entre 4500 i 6000 llengües i només uns 200 estats.
Existeix una proposta reduccionista que pretén deixar únicament 200 llengües,
és a dir una per estat. Crec que si aquest model es posés en funcionament es
perdrien moltes petites llengües, cultura i historia de moltes nacions com és la
nostra. En la meva opinió debut a la globalització es dona únicament
importància aquelles grans llengües com l’anglès, francès, alemany, xinès,
castellà entre d’altres. Tot i que tots som iguals les llengües ens representen i
marquen la nostra historia, per aquest motiu cal protegir a les més petites
d’aquesta tendència a homogeneïtzar-ho tot sino amb el temps desapareixeran.
És important que des de educació infantil donem la importància que tenen a
les llengües i a les diferents cultures perquè els infants aprenguin a respectar-
les i a interessar-se per allò que no coneixen de a prop ja que gracies això
podran entendre altres formes de fer diferents a les seves fent d’ells persones
més tolerants amb la resta. Actualment vivim en una societat on la diversitat
es un eix molt present a les escoles i des d’aquí poder crear un clima de
respecte per quan surtin de l’escola. Per aquest motiu es necessiten mestres
preparats i conscients de la societat en la que ens trobem fent que infants
16
amb diferents cultures i llengües puguin ser protagonistes i no sentir-se aïllats
per tenir una cultura diferent.
Des de fa uns anys està molt de moda el terme bilingüisme que es la capacitat
d’un individu de ser competent en més d’una llengua, de manera que pugui
alternar aquestes sense cap problemes. Això es deu a la conscienciació que
tenim ara de la importància de la llengua en aquest món globalitzat. Tenint en
compte la situació de Catalunya els estudiants sortim bilingues ja que dominem
tant català com castellà, però això no es deu a un ensenyament bilingüe. A
Catalunya el sistema educatiu parteix de la llengua catalana, castellà i anglès
queden recluits a les hores lectives que pertoquen per assignatura. Tot i així
degut a la nostra societat el castellà s’aprèn de igual forma fora de l’àmbit
educatiu i per aquest motiu esdevenim persones bilingues, aspecte que no
passa amb l’anglès. El sistema educatiu en català afavoreix que es mantingui la
llengua catalana per més generacions ja que a moltes cases es parla el castellà o
un altre idioma i si el sistema no fos així cada cop quedaria més minoritzada la
població que parla en català fent que acabes desapareixent. És per aquesta
raó que es lluita per la escola en català per poder mantenir viu el català. Un
altre terme del que se’n parla molt és de la immersió lingüística, és quan un
individu està en un context per així poder esdevenir bilingüe.
Actualment a l’escola podem trobar aules on no coneixen la llengua vehicular.
En els casos més extrems la llengua materna dels infants es molt diferent de la
llengua vehicular com ara llengües no romàniques com l’àrab o el xinès. És per
aquesta raó que es necessiten recursos professionals per poder fer aquests
alumnes no es quedin enrere perquè no poden accedir als continguts que es
donen a l’aula. L’aprenentatge de la segona llengua ha de partir de l’ús i de
correccions subtils que no facin que manqui la motivació per aprendre per
part de l’alumne. Molts cops quan una persona no ens entén canviem a la seva
llengua tot sabent que vol aprendre la nostre. Aquest és un error molt comú
perquè treiem la possibilitat de que aprengui ell sol tot fent connexions entre
el significat i significant. En el cas que veiem que l’alumne no pot entendre allò
17
que li diem sense un canvi a la seva L1 aleshores canviarem però sino cal que
seguim per tal d’ajudar-lo. Es molt important reforçar els progressos dels
infants i convidar-los a que participin, han d’entendre que tothom s’equivoca.
Carla Costa
TEMA: “Aprenentatge d’una llengua estrangera”
A aquest bloc, m’agradaria fer una reflexió sobre la didàctica d’una segona
llengua, pensant en l’adquisició dels coneixements de la llengua estrangera.
Avui dia és molt important i té moltes sortides el fet de saber expressar-se en
una llengua estrangera, com pot ser l’anglès. Penso que el fet de poder
aprendre una L2 des de ben petits significa haver tingut molt bona sort, ja que
vol dir que has pogut gaudir d’estímuls i de motivacions i has tingut un entorn
que ha afavorit l’adquisició de la llengua. És en aquest moment, en la infància
quan en aquest sentit pots exprimir més les teves qualitats com aprenent.
Des de la meva experiència, m’hagués agradat poder començar amb l’anglès a
infantil i no a primària o que a la meva escola haguessin ofert una motivació
extra o potser no fixar-se tant en no tenir cap falta en català o saber les taules
de multiplicar com a prioritat d’ensenyament. Mai havia tingut la idea de que
es poden buscar aspectes que ja sabem per utilitzar-los en la nova llengua, igual
si s’haguessin fixat en què a partir d’una podríem aprendre l’altre en hagués
sigut més fàcil i no ho haguéssim vist com una meta molt llunyana això de saber
una llengua estrangera.
Pot ser si jo hagués après des de ben petita, tenint l’oportunitat de sentir
parlar aquesta llengua o poder relacionar el vocabulari amb aspectes
quotidians, avui dia podria plantejar-me almenys millorar la meva manera de
parlar o escriure la llengua i no gairebé començar-la de nou. Pot ser avui dia
18
podria plantejar-me ser mestra d’anglès o provar sort a un altre país on les
coses estiguessin millor per als mestres.
Per tot això crec que als nostres futurs alumnes els hem de motivar per a que
aprenguin a comunicar-se en altres llengües i fer-los entendre que es poden
comunicar no només amb la seva llengua materna sinó que existeixen d’altres
que els poden obrir moltes portes.
Aida Fonollosa
TEMA: El bilingüisme
Considero que avui en dia, en un món totalment globalitzat on convivim
persones d’arreu del món, és molt important educar als infants des del
respecte a la diversitat. El fet de tenir infants nouvinguts a classe és molt
enriquidor perquè aporten idees i cultures diferents. Però per què hi hagi
aquest intercanvi és important integrar-los en la nostra societat i, per tant, a
defensar-se en la nostra llengua. Tot això, sempre valorant i respectant la seva
llengua per què no suposi cap malestar per a l’infant el fet de parlar una
llengua diferent a la dels seus companys.
M’ha semblat molt interessant el vídeo de l’Escola Collaso i Gil, on s’observa
com els infants nouvinguts aprenen a parlar català a partir de la conversa de
temes que són motivadors, com per exemple, una sèrie de dibuixos animats. A
més, si ens fixem en la distribució de l’aula, estan asseguts en semicercle per tal
de crear un ambient on els infants tinguin ganes de participar i, com a
conseqüència, un paper actiu. Aquesta metodologia em recorda a unes classes
de conversa d’anglès que vaig assistir on la mestra el que feia, principalment,
era fer preguntes o guiar la conversa. En cap moment es posava a fer un llarg
discurs perquè ens deia que la millor manera per a què aprenguéssim era que
parléssim nosaltres mateixos. Al vídeo també s’observa com fan joc simbòlic,
pel fet que d’aquesta manera aprenen a parlar català en diferents contextos
del dia a dia, encara que considero que aquests es podrien fer amb el grup
sencer, on hi hagi infants catalans, per tal que hi hagi un acompanyament
19
lingüístic indirecte. D’aquesta manera els nouvinguts es fixarien en el
vocabulari utilitzat pels seus companys i també serviria per a integrar-los a la
classe d’una forma divertida.
Maricel Gómez
TEMA: “Bilingüisme a les aules d’educació infantil”
En l’actualitat podem trobar centres d’educació infantil i primària que
proposen un ensenyament bilingüe (català-castellà) com la majoria de centres
aquí a Catalunya i més concretament a Barcelona, o bé ofereixen un
ensenyament monolingüe (anglès, francès, alemany, etc. )
Em centraré en l’ensenyament monolingüe en la llengua anglesa, ja que trobo
que avui en dia és imprescindible aquesta llengua, ja que ofereix un ampli
ventall de possibilitats per a un futur professional. Personalment, trobo que els
ensenyaments monolingües són afavoridors per a l’aprenentatge de la L2, ja que
ofereixen als alumnes un context només en anglès, on els infants, al dirigir-se a
la mestra, ho haurien de fer en aquesta llengua. Per experiència puc dir que
com abans s’ensenyi una llengua abans l’ adquiriran gramaticalment com en
quant a vocabulari. En una escola on vaig estar treballant, els alumnes no es
deien pel seu nom sinó que tenien un “nickname”, així doncs, dels 20 o 25
alumnes de l’aula, un sol nen aprendrà la resta de noms i a més a més, aquests
són objectes com per exemple: Table, Wave, Sweet, etc. Trobo que és una
manera didàctica interessant per a l’aprenentatge de nou vocabulari i l’aspecte
positiu d’aquest, és que cap nom es repeteix en cap dels cursos del centre.
També, el fet de començar amb una segona llengua des del cicle infantil fa que
mica en mica adquireixin les eines i competències necessàries per a poder
comunicar-se i puc afirmar que realment aprenen aquestes competències ja
que als quatres anys, molts dels infants eren capaços de crear una frase
utilitzant una estructura quasi perfecte i en alguns casos, perfectes, tot
depenent del nen.
20
Com a mestre d’anglès que sóc i futura mestra d’educació infantil, estic
totalment a favor de l’adquisició d’una segona llengua el més aviat possible i
inclús en l’etapa infantil és encara més fàcil ja que hi ha infinitat de recursos i
es poden crear situacions màgiques, amb personatges que condueixin la sessió,
cançons, contes, etc.
Janice Gutiérrez
TEMA: Bilingüisme
El concepte de bilingüisme fa referència a l'existència de dues llengües en un
individu o un grup social. És a dir, que es tracta d’una competència
manifestada pels individus que els permet passar d'una llengua a l'altra amb
rapidesa i sense esforç aparent i, a més, els permet també traduir missatges en
ambdues direccions. Per tant, podríem establir que en la nostra societat la
majoria de la població és bilingüe, ja que una gran part d’aquesta domina el
català i el castellà al mateix nivell.
Per tant, feta aquesta afirmació, també podríem establir que la majoria dels
infants són automàticament submergits en una societat bilingüe perquè
aquests tenen contacte permanent tant amb el català com amb el castellà.
Aquesta última llengua és la més escoltada socialment, en la vida quotidiana,
per exemple: en l’àmbit comunicatiu, l’entorn social, la família...mentre que la
primera és utilitzada en l’àmbit escolar lloc on els infants passen gran part del
seu dia a dia. Per tant, els nostres petits es relacionen amb ambdues llengües
diàriament i podem establir que són persones bilingües.
A més, és veritat que cada vegada hi ha més persones amb aquesta
competència degut a tanta immigració i globalització en el país, ja que això
provoca en els infants nouvinguts la integració des de petits a la societat i, per
tant, implica l’aprenentatge de dues llengües (la materna i la cultural) per tal de
poder involucrar-se en la societat en que viuen. Aquestes persones, també són
considerades bilingües.
21
En conclusió, els bilingües tenen la possibilitat de triar la llengua que volen
usar o alternar l'ús de les llengües per a determinades funcions discursives i
per marcar el context (Lüdi, 1984).
Miriam Tudela
22
BLOC 3 TRACTAMENT DE LA COMUNICACIÓ ORAL I GESTUAL A EDUCACIÓ INFANTIL TEMA: La importància dels contextos d’interacció socials i estables de Bruner
Per al tractament de la comunicació tant verbal com no verbal, és molt
important no només el factor interactiu en l'adquisició del llenguatge esmentat
en el primer bloc sinó que és de gran rellevància perquè es comenci a forma
una estructura conversacional i interacció entre adult i nen, l'actitud i la
mostra d'atenció del primer. Un exemple, un infant amb problemes de
comunicació i llenguatge, no diu res. La mestra atorgar i interpreta una
intencionalitat comunicativa d'allò que fa l'alumne, és a dir, atribueix significat
als gestos i comportament d'aquest perquè ha connectat emocionalment amb
ell, si això no ho fes, no podria actuar favorablement per ajustar les seves
intervencions comunicatives i lingüístiques a les del nen.
Per tal d'afavorir això, és molt important que l'adult que intervé en el procés
d'adquisició del llenguatge i aprenentatge de l'infant sigui conscient de la
necessitat d'una de les competències més necessàries (distingint les
comunicatives: gramatical, sociolingüística, discursiva i estratègica) pel
desenvolupament personal i social de l'alumne, que és la participació en els
intercanvis verbals/no verbals en la relació interpersonal i en grup el qual fan,
d'aquesta participació en la conversa, una activitat molt complexa on
intervenen nombroses variables i que no es dóna de manera espontània, sinó
que requereix un llarg procés d'ensenyament-aprenentatge perquè l'infant
pugui acabar assolint un equilibri en les intervencions i compartir,
progressivament, el control en aquestes sabent com i quan ha de parlar o no,
per exemple.
D'aquesta manera, l'adult ha de fomentar la presència de la conversa formal i
informal diària per permetre que l'infant pugui anar coneixent les pautes que
es regeixen en aquestes com la gestió de la conversa i equilibri i densitat de
torns, és a dir, que no es facin intervencions massa llargues, envaeixi el lloc
23
comunicatiu i restin possibilitats de participar i aprendre als altres, etc. I a la
vegada, adquireix el vocabulari necessari per acabar formant part del seu
entorn social i cultura, afavorir el desenvolupament fonològic, fonètic,
morfosintàctic i semàntic i, en l'ús del llenguatge per ajudar a trobar i donar
significat a les coses.
En aquest punt, destaco a Bruner i els anomenats formats en els processos de
mediació i aprenentatge que són interaccions rutinitzades i repetides en les
quals adult i infant fan coses entre si i respecte a l'altre. En aquests formats hi
ha una diferenciació dels rols en la qual, l'adult, coneix la seva participació i
l'altre, el nen/a, no la coneix, o no la coneix tant (ex: salutació o
acomiadament, joc del cucut...). La participació en aquest tipus de situacions
quotidianes li permet que, de manera progressiva, prengui part en la seva
pròpia culturització i, facilita la participació de l'infant en determinades
activitats com a membre actiu. Aquest establiment de rutines diàries,
organitzades i estructurades en funció de les necessitats dels infants, ofereix
al bebè la seguretat de la satisfacció d'aquestes necessitats, ja que s'estableix
una seqüència, més o menys estable, d'activitats quotidianes i permeten que
l'infant vagi adquirint nous significats de forma funcional i potencien la seva
interacció. Si aquesta rutina s'altera, apareixeran alteracions en el seu
comportament: dorm i menja malament, està inquiet, plora...
Per tant, les rutines potencien la comunicació perquè s'estructuren com a
contextos d'interacció estables, regulars, recurrents i limitats, on la
intervenció de l'adult és rellevant perquè faci aquesta relació i perquè la
paraula del nen adquireix sentit en el context compartit amb aquest referent
(Idiosincràsia: significat que li dóna el nen segons la seva pròpia experiència en
un context.).
Afegir que, Segons Bruner, aquestes interaccions convencionals i ordinaris es
caracteritzen per ser més manejables cognitivament, fet que ajuda a l'infant a
entendre el que vol dir l'adult. El seu grau d'estructuració facilita la
construcció de les primeres representacions mentals compartides amb l'adult,
24
prèvies a l'adquisició del llenguatge, que permeten al bebè interpretar les
paraules i els gestos del referent en el context de les rutines que s'estructuren
com a esquemes mentals de fets referits a la seva experiència concreta, en un
context fix, amb uns adults determinats. Especificar que, aquestes primeres
representacions, tenen una organització basada en dues estructures: la
profunda i la superficial. Quan ja s'han integrat uns coneixements compartits
de les pautes en l'estructura profunda del format (estructura invariant i
estable que permet conèixer les pautes del joc i que possibiliten una
intersubjectivitat, reconèixer l'activitat, anticipar el que va a succeir, tenir
expectatives sobre actuacions de l'adult i la pròpia actuació, dominar el tema,
participar cada vegada més activament, prendre la iniciativa, donar significats
d'ordre lingüístic...) es poden realitzar després, uns canvis en l'estructura
superficial de la rutina habitual, fas una petita modificació dels factors que
varien d'una situació concreta a una altra i que permeten anar negociant
mitjançant mecanismes de mediació cada vegada més complexos.
Durant aquest procés, el nen/a adquireix les estructures seguint dues
estratègies basades en l'assaig-error: imitació de les oracions i extensió
analògica on es produeixen errors gramaticals i lingüístics habituals en
l'adquisició del llenguatge així com diferents mecanismes de simplificació.
Dit això, crec que l'augment de les competències de gestió i regulació per part
de l'adult permet una millora de la comunicació i el llenguatge en general
(verbal/no verbal), ja que donen seguretat a l'alumne des del moment que
coneix més bé quan ha d'intervenir i quan no i, aprèn a distingir els espais en els
quals ha d'escoltar el seu interlocutor i els que estan reservats per a ell. A més,
a mesura que sap quan i com ha de parla, té més coses a dir i això dóna al
docent més possibilitats per aplicar les estratègies educatives d'interacció
verbal.
Miriam Aranda
25
TEMA: Per què són importants els contes?
En aquesta reflexió parlaré sobre els contes i la influencia que tenen en
l’adquisició del llenguatge. He escollit aquest tema perquè a les últimes
practiques no vaig veure gairebé explicacions de contes i crec que són un dels
recursos estrella de l’etapa d’educació infantil. Els contes són un recurs que
captiva als infants, fins i tot sent grans ens agrada escoltar una bona historia
per part d’un bon narrador que l’expliqui de forma motivant o a través d’un
llibre. Són una bona forma de donar a conèixer part de la llengua propi als
infants. Aquests també ajuden a crear un context compartit amb l’adult (
idiosincràsia). Pel que fa a l’adquisició dels fonemes els contes són adequats
des de les primeres paraules i molts cops , aquests tenen cançons o parts on els
infants han de participar això ajudarà a millorar l’adquisició de fonemes gràcies
a la repetició. . A més són útils per l’adquisició de noves paraules que en un
context diferent potser no coneixerien perquè són pertinents als contes com
formes literals o elements fantàstics. Els contes són molt importants també
perquè ajuden als infants a conèixer la seva realitat i a relacionar objectes amb
els seus significants.
Els contes també treballen la morfologia i sintaxis, ja que els infants aprenen a
partir de l’assaig-error, la pràctica a l’escola d’explicar permet als infants poder
repetir aquelles parts dels contes que més els hi agraden, aprenen estructures i
concordança entre els elements morfosintàctics. És molt comú també que es
convidi als infants a explicar els un conte als demés. Utilitza els contes com a
recurs per treballar la llengua es motivador pels infants i vagi compensant
aquells errors gramaticals que sorgeixen. Al principi els infants ometran parts
de la frases o les construiran alteraran les seves parts.
Els contes són un recurs molt ric que ens pot ajudar a treballar diversos temes
importants com ara el tractament de les pors, conèixer el món, establir rutines,
transmetre tradicions i diferents cultures, fomentar la imaginació i creativitat,
26
i motivar la lectura. Un altre aspecte serien les relacions com les temporals els
infants han de fer una abstracció i entendre quin fet va darrere de quin, les
causes i conseqüències dels fets que els passen als personatges.
Per tant tenen diverses funcions tant en el moment de l’explicació del conte
com el abans i el després podem preguntar als infants a partir del títol que
esperen que passarà en el conte, També a posteriori preguntant que haurien
fet ells, como podria ser un final diferent, així podrem trencar amb el seu
llenguatge egocèntric.
Com a conclusió, crec que com a mestres hem d’aprofitar més aquest recurs
que encanta tant a nens petits com a més grans. Haurem de tenir en compte
l’edat per escollir la temàtica però sempre haurà de tenir un repte perquè es
produeixi un aprenentatge. Perquè clar que té una funció lúdica però també
educativa si els sabem utilitzar.
Carla Costa
TEMA: Importància dels estímuls
Les primeres comunicacions del nadó s’estableixen a partir del vincle afectiu
amb la mare. És així com l’adult interpreta el que està expressant l’infant amb
gestos, amb plors... i aquest interpreta el que el seu cuidador vol dir amb la
forma de parlar, amb la seva entonació. Per això penso que és molt important
el fet d’omplir d’estímuls als infants perquè encara que no parlin, no hagin
adquirit vocabulari tot el que els hi diem ho van interioritzant i forma part del
procés d’aprenentatge de la llengua.
Un aspecte que destacaria d’aquest bloc són els Formats de Bruner, establir
rutines d’interacció és primordial per a un correcte desenvolupament ja que
dins d’aquests hàbits és on l’infant se sent a gust, amb seguretat i confiança.
A més crec que encara que els infants no s’expressin amb paraules diuen
moltes coses només amb el gest, amb l’afectivitat, amb la mirada... i se l’ha de
27
fer partícip de diàlegs o converses familiars ja que l’entorn també afavorirà a
que evolucioni com a parlant i com a comunicador.
Un cop l’infant ja ha adquirit unes certes competències, s’ha d’aprofitar
qualsevol moment de comunicació per fer que s’expressin i ajudar-los a millorar
o a enriquir el seu vocabulari.
Com a mestres el nostre paper dins de l’evolució de l’adquisició del llenguatge
és omplir l’aula d’estímuls, parlar molts als alumnes, oferir estones de contes o
cançons els quals enriqueixen als infants de vocabulari i mitjançant la imitació
d’aquests poden ajudar a formular frases.
Aida Fonollosa
TEMA: La comunicació pre-verbal
Aquest bloc, especialment la part de comunicació pre-verbal, m’ha fet
reflexionar molt sobre el caràcter arrelat a l’ésser humà de la intenció
comunicativa. El fet de poder relacionar els continguts amb les pràctiques de
l’any passat, que van ser a una llar d’infants amb lactants, m’ha ajudat molt a
entendre aquests aspectes comunicatius que en el seu moment no vaig ser tant
conscient. Els nadons no parlen, però amb la mirada i els gestos ja diuen i
entenen moltes coses. En un principi ploren perquè se senten malament o
tristos, però quan veuen que sempre que ploren aconsegueixen l’atenció de
l’adult, comencen a plorar per demanar o simplement comunicar-se amb l’adult.
A l’Escola Xiroi hi havia un nen que sempre que veia a la cuinera per la finestra
es posava a plorar perquè sabia que era l’hora de dinar i no li agradava, en
canvi, un altre sempre anava gatejant el mes ràpid que podia fins la cadira per
ser la primera en menjar. Les rutines faciliten a l’infant la comprensió del que
passa i el que passarà. Aquest fet l’anomenem intersubjectivitat compartida, és
a dir, és el coneixement d’accions o rutines compartides entre l’infant i l’adult.
A més de ser moments amb molta comunicació, el fet de que la mestra utilitzi
les mateixes paraules en segons quines situacions ajuda també a l’infant a
entendre i adquirir el llenguatge. Sobretot a partir de l’anunci d’intencions, on
28
la mestra explica a l’infant les accions rutinàries que es duran a terme sempre
amb les mateixes paraules, fet que fa que l’infant vagi relacionant certes
paraules amb els hàbits.
El següent vídeo també em va fer reflexionar sobre aquesta comunicació pre-
verbal tan clara en els infants:
https://www.youtube.com/watch?v=85Y6sjUyo9U
En aquest s’observa un nadó i la seva mare en una situació comunicativa, on
ella li parla, s’agafen de les mans, somriuen, la nena li senyala quelcom, etc.
Llavors la mare deixa de respondre a les seves senyals, sense moure’s en cap
moment, només mirant al nadó i ràpidament aquest intenta buscar la seva
resposta utilitzant les seves habilitats (senyalant cap a un costat, somrient,
aixecant les mans, cridant…) fins que veu que no aconsegueix i es posa a
plorar. Es a dir, l’infant no només sap comunicar-se, sinó que ho necessita ja
que, intenta captar l’atenció de l’altre i quan veu que la comunicació és nul·la
reacciona amb emocions negatives i plora.
Maricel Gómez
TEMA: Estímuls en l’etapa pre-verbal
Com bé hem pogut veure en la lectura del primer capítol del llibre “Didàctica
de la llengua en educació infantil”, els estímuls que rep un nen en l’etapa pre-
verbal són essencials per al seu correcte desenvolupament de la llengua en les
pròximes etapes, aquest codi per comunicar-se el qual és difícil durant els
primers anys de vida dels més petits per a poder dominar-lo a la perfecció.
És per això que ja, durant els primers mesos de gestació, es poden percebre
sons de l’exterior de l’úter ja que l’oïda és un dels primers sentits que es
desenvolupa. El nadó pot percebre sons interiors, com pot ser la respiració, el
batec del cor etc. com també sons exteriors, com per exemple: sorolls, música,
audicions, etc. i inclús podem parlat de pulsacions. És aquí, on ja el nen
29
comença a adquirir tot una sèrie d’estímuls i on crec que s’hauria de
potenciar, en la mida del possible, tots aquests.
Més endavant, quan ja el nen està fora del ventre de la mare, els adults i
cuidadors passes a ser el gran estímul on la veu humana juga un paper molt
important ja que és la més propera a l’infant. Sovint, els adults canviem el
nostre registre quan ens dirigim a un nadó que quan ens dirigim a altres adults.
Aquest concepte s’entén com a “babytalk”, que és la modificació adaptativa
que els adults utilitzen per a dirigir-se al nadó i aquests poden discriminar si és
una ordre, una pregunta, una afirmació, etc. Significa un suport per als
primers intents de vocalització de l’infant i seran les primeres bases per a una
futura comunicació verbal.
Així doncs, hem d’estimular als més petits des dels primers mesos dins de l’úter
de la mare i posteriorment amb jocs i cançons de bressol, cançons de falda,
jocs de pregunta-resposta com el “cucut”,etc.
Janice Gutiérrez
TEMA: Tractament de la comunicació oral i gestual a Educació Infantil.
Personalment crec que la comunicació gestual i els estímuls són realment
importants en l’etapa infantil, concretament en nadons, ja que aquests encara
no han aprés a establir una conversa de forma escrita o oral de manera
complexa, és a dir, amb estructures morfològiques i sintàctiques correctes.
Així doncs, un gest o una paraula engloba un munt de significats, per exemple:
el plor pot determinar que l’ infant està trist, que li fa mal alguna cosa, que te
gana o simplement vol cridar l’atenció de l’adult. Per tant, veiem com aquest
passa a ser l’expressió d’un estat i es converteix en un element vital per a una
interacció comunicativa en l’etapa preverbal.
Tanmateix, les rutines i la instersubjectivitat, durant els primers mesos de vida
formen part del context d’interacció entre el nadó i l’adult. Entenem per
intersubjectivitat el coneixement compartit pels participants d’un diàleg.
30
Aquesta esta implícita en la interacció. És a dir, que és aquella paraula, gest,
situació...que estableixen l’emissor i el receptor entre ells i, en el qual no cal
cap més influència comunicativa. Per exemple, el moment en que la mare
prepara al nadó per anar-lo a banyar: la mare comença a desvestir al petit
dient-li “anirem a la banyera ara? Et netejarem amb l’aigua calenta i et quedaràs
ben net!”, l’ infant no comprèn el significat semàntic, morfològic ni sintàctic
que transmet l’adult amb les seves frases, però reconeix que cada cop que la
mare el posa sobre el llit i el desvesteix toca anar-se a banyar. Per tant,
s’estableix una comunicació basada en rutines i en la intersubjectivitat que
resulten d’aquestes.
En conclusió, crec que és interessant parlar al nadó sobre allò que faràs amb
ell en cada moment, és a dir, per exemple: “ara anirem a recollir a la
germaneta”, “ara et duxarem”, “t’estic preparant el mejar”...per tal d’apropar a
l’infant al llenguatge verbal, però sense oblidar el paper tant important que
tenen les rutines i els estímuls, així com els gestos.
Miriam Tudela
31
CONCLUSIÓ
Com aspecte rellevant, abans d’incidir en altres aspectes, cal tenir clar el
concepte de llengua, el qual és un codi arbitrari per comunicar-se, eficaç,
flexible i econòmica, és a dir, amb poques paraules podem parlar de forma molt
concreta, adaptar-nos al context i no suposa molta despesa energètica; i que
no segueix un criteri lògic pel que fa al significat, és a dir, que el nom que se li
atribueix no especifica les característiques d'aquest. No obstant això, és una
convenció cultural la qual permet que, encara que no s’especifiquin els trets
identificatius del significant, els membres d’una societat s’entenguin, ja que
tots segueixen un criteri estructural, es regeix per les estructures,
semàntiques, sintàctiques i morfològiques donant el seu propi sentit en el qual
tots en formen part.
Aquesta llengua, tant oral com escrita, està present en totes les situacions de
la nostra realitat, tant en les activitats quotidianes com en les educatives,
pròpiament del context escolar. En aquest últim, totes dues situacions formen
un tot únic, on el mestre i l’alumne juguen un paper fonamental, el docent ha
de proporcionar activitats significatives on els alumnes puguin participar i
interactuar amb els altres per a poder construir la seva pròpia comunicació i
els alumnes han de tenir una actitud activa envers aquestes mostrant interès i
motivació intrínseca. No obstant això, com ja hem dit, no només l’àmbit
escolar pren un rol important, sinó que la societat també hi juga un paper
rellevant, especialment, els referents més pròxims a l'infant i del seu entorn
habitual.
Un dels aspectes més important que hem extret dels coneixements adquirits
en aquesta assignatura és la importància que li recau a l'adult,
independentment del seu grau d'implicació amb l' infant, com pot ser la
necessitat de fer una retroalimentació i feedback amb l' infant perquè aquest
pugui iniciar-se en el coneixement de les pautes de conversa i la intencionalitat
per comunicar-se i saber que rep resposta. A més, hem reflexionat sobre la
32
nostra necessitat d’adaptar-nos i disposar d’estratègies per tal de poder crear
situacions d’aprenentatge riques i aprofitant la diversitat de les aules. Hem de
ser persones respectuoses amb les diferents llengües que trobarem a les aules,
ja que així podrem donar exemple de tolerància i fer que els infants es mostrin
interessats en conèixer més enllà del que els envolta posat que, actualment,
vivim en una societat globalitzada. No podem permetre que el fet de no saber
la llengua vehicular faci que els infants no es puguin apropar als continguts
escolars. Per aquest motiu hem d’estar sempre aprenent diferents estratègies
per no deixar a cap infant enrere, aprofitant que vivim en una societat de
noves tecnologies i cada cop aquestes s’apropen més a les aules, així com
conèixer tots els recursos al nostre abast i projectes establerts, els quals
permeten poder facilitar, una mica, aquesta realitat tot coneixent les etapes
evolutives de l’adquisició del llenguatge, per poder adaptar la nostra
intervenció a les seves necessitats i capacitats intel·lectuals i psicològiques.