Palau 100

Kavakos, Gilbert & NDR Elbphilharmonie Orchester

Dimecres 13.11.19 – 20 hSala de Concerts

Concert inaugural de la temporada

Leonidas Kavakos, violíNDR Elbphilharmonie OrchesterAlan Gilbert, director

I Part

Béla Bartók (1881-1945)Concert per a violí núm. 2, BB 117 35’ Allegro non troppo Andante tranquilo Allegro molto

II Part

Anton Bruckner (1824-1896)Simfonia núm. 7, en Mi major 70’ Allegro moderato Adagio. Sehr feierlich und sehr langsam Scherzo. Sehr schnell Finale. Bewegt, doch nicht zu schnell

Flors i fems (fragment)

“Llur saber travessa mars i masos vells, piles de fems i flors obertes.Des del subsòl al més pur èter hi ha l’espai de lloc-per-moure’s. I se’t fa el viure aquesta espera. Càntic vivent, vela llatina, fosca energia, la de la llum.”

— Homes i ocells, 2012 Blanca Llum Vidal

Kavakos, Gilbert & NDR Elbphilharmonie Orchester — La Setena de Bruckner

Dip

òsit

lega

l: B

2157

2-20

19

Catedrals sonores

El Concert va despertar l’admiració tant de públic com de crítica, i fins i tot els violinistes més reputats van incorporar-lo de seguida al seu repertori per la brillantor, la força i el virtuosisme que conté. És realment una obra espectacular, amb un llenguatge agosarat però alhora amb regust popular i farcit d’aires folklòrics que apareixen per tots els racons, i amb unes enormes exigències tècniques que el fan irresistible de cap a peus. Aquesta obra és també una mostra magnífica de la fantasia i la formidable inventiva sonora de Bartók, que fa sonar instruments com la percussió o l’arpa –i, per descomptat, el mateix violí solista– de manera sorprenent, inhabitual.

De fet, Bartók va projectar una gran partitura en forma de variacions, però la idea no va convèncer Székely, que esperava un concert convencional. El desitjos del violinista van ser

de temible que és el que s’acostuma a interpretar.Pocs mesos després de l’estrena, Bartók, que

ja feia temps que era mal vist pels règims totalitaris del moment, que n’havien arribat a prohibir la música, va emigrar definitivament als Estats Units, on va morir cinc anys després gairebé en la misèria.

Anton Bruckner va treballar dos anys en la seva Setena Simfonia, entre el mes de setembre del 1881 i el mateix mes de l’any 1883. Vorejava els seixanta anys i fins aleshores la seva música no havia tingut gaire èxit: se’l considerava un bon organista i poca cosa més. Tanmateix els col·legues l’apreciaven molt, i el seu gran ídol, Richard Wagner, va dir amb motiu de l’estrena de la Tercera Simfonia (dedicada a ell), que només coneixia un compositor comparable a Beethoven: i aquest compositor era Anton Bruckner.

Aquesta Setena Simfonia va ser un dels pocs èxits que Bruckner va aconseguir en vida. L’estrena va ser el 30 de desembre de 1884 no pas a Viena –on tenia tota la crítica en contra–, sinó a la Gewandhaus de Leipzig, i el públic la va aplaudir un quart d’hora llarg. El director de l’estrena, Arthur Nikisch, entusiasmat amb l’obra, va dir que no havia sentit res comparable des de Beethoven i va fer tot el possible per continuar donant a conèixer l’obra. Pocs mesos després la Setena s’havia d’interpretar a Munic, dirigida per Hermann Levi, i unes setmanes abans Bruckner va implorar per carta a l’Orquestra Filharmònica de Viena que no la toqués per por que els comentaris dels ferotges crítics vienesos influïssin negativament en la premsa i el públic bavarès. L’estrena vienesa es va posposar fins a l’any 1886, però els temors de Bruckner es van acabar confirmant: Hanslick (crític i catedràtic a la Universitat de Viena) va escriure al diari vienès «Neue Freie Presse» que la Setena Simfonia era una obra “contrafeta, elefantiàsica, insana i perjudicial”, i citava les paraules d’un músic que la definia com “el somni delirant d’un músic d’orquestra exasperat per vint assajos de Tristany i Isolda”. I malgrat això, la Setena va tenir un llarg recorregut en vida de l’autor, va sonar amb èxit a Holanda, Anglaterra i als Estats Units, i es va convertir en la seva obra més estimada.

Bruckner va dedicar aquesta Simfonia al rei Lluís II de Baviera, però en el fons és un gran homenatge al seu admirat Wagner. Certament, aquesta obra és un enorme edifici sonor, imponent i majestuós, un oceà de dimensions colossals, amb passatges de gran lirisme combinats abruptament

amb episodis de caràcter èpic i desenvolupaments hipertròfics: un magma sonor que exigeix una contemplació reposada, pacient, d’assimilació calmada i digestió lenta.

Els dos primers moviments de la Simfonia duren junts gairebé tres quarts d’hora, però són un devessall d’emoció sonora. La Simfonia comença directament amb una melodia noble, serena i riquíssima en harmonies i ritmes, entonada pels violoncels, que abasta vint-i-un compassos i que probablement és el tema més extens de tota la seva producció.

“ (…) Aquesta obra és també una magnífica mostra de la fantasia i la formidable

inventiva sonora de Bartok (…) ”

El monumental “Adagio” va ser escrit per Bruckner entre el gener i l’abril del 1883, quan ja coneixia la gravetat de l’estat de salut de Wagner, que va acabar morint el 13 de febrer. Bruckner va incloure en aquest moviment quatre tubes wagnerianes que mai abans havia utilitzat, i que li atorguen un caràcter ombrívol, tràgic, a mode d’homenatge, i converteixen el moviment en una elegia plena d’emoció.

Després d’aquest fosc retrat del dolor, l’estat d’ànim s’alleuja amb un “Scherzo” brillant, lleuger, amb aire de ländler, de ressonàncies campestres i amb un solo de trompeta que el mateix autor va reivindicar com l’evocació del cant del gall. I el moviment final és commovedor: Bruckner hi fa emergir novament el tema principal del primer moviment, tot confirmant la sofisticada enginyeria sonora que sustenta aquest colós simfònic, una obra mestra del simfonisme romàntic.

atesos per l’autor, que tampoc no va renunciar a la seva idea original: finalment l’obra va acabar tenint una estructura d’arc, una mena de palíndrom musical, com les que ja havia practicat en el quart i cinquè Quartets de corda. El primer moviment té una forma sonata estricta; el moviment central són sis variacions molt contrastants d’un tema inicial amb un accentuat perfum hongarès, que es reexposa al final, i el tercer moviment és una reexposició variada del moviment inicial on tornen a aparèixer pràcticament tots els temes però amb infinites i subtils variacions que el converteixen en un organisme totalment nou i sorprenent. Precisament el passatge final que va escriure Bartók per a aquest Concert tampoc no va convèncer el dedicatari Székely, perquè hi trobava a faltar lluïment per al violí, i l’orquestra li prenia tot el protagonisme. Bartók en va escriure un altre

Xavier ChavarriaMusicòleg i crític musical

Béla Bartók va compondre el seu segon Concert per a violí en plena maduresa, entre l’agost del 1937 i el desembre del 1938, per encàrrec del violinista

hongarès Zoltán Székely, que el va estrenar el 23 de març de 1939 a Amsterdam, amb l’Orquestra del

Concertgebouw i la direcció de Wilhelm Mengelberg.

Comentari

Aquell any...

1884

MúsicaEl penúltim dia de l’any s’estrena a la ciutat de Leipzig la Simfonia núm. 7 d’Anton Bruckner, una de les més conegudes del compositor. La primera audició és a càrrec de la Gewandhausorchester, dirigida per Arthur Nikisch. Bruckner dedica l’obra al rei Lluís II de Baviera.

HistòriaEl Camerun (en alemany Kamerun) es conver-teix en colònia alemanya. El territori, de prop de mig milió de quilòmetres quadrats, inclou tam-bé altres regions africanes limítrofs. L’any 1916, durant la Primera Guerra Mundial, el Camerun alemany serà envaït pels exèrcits britànics i fran-cesos. Anglaterra i França posteriorment es re-partirien el territori.

ArtGeorges Seurat pinta el quadre Un dimanche après-midi à l’Île de la Grande Jatte (Tarda de diu-menge a l’illa de la Grande Jatte), una de les obres més representatives de l’anomenat puntillisme, una tècnica de pintura creada per aquest artista neoimpressionista francès que consisteix a pintar amb punts petits de colors.

CulturaNeix a Barcelona el poeta, dramaturg, traductor, periodista i diplomàtic Josep Carner. Conside-rat un dels poetes catalans més importants del segle XX, Carner escriurà llibres molt destacats, com Els fruits saborosos o Nabí, a més del llibret de l’òpera de Toldrà El giravolt de maig, que s’es-trenarà precisament al Palau.

CiènciaEl mes d’octubre la ciutat de Washington acull una important conferència internacional, amb l’assistència de delegats de vint-i-cinc països, en la qual s’arriba a una sèrie d’acords, com ara adoptar el meridià que travessa l’Observatori Re-ial de Greenwich, a Anglaterra, com a meridià de referència i inicial.

1939

MúsicaS’estrena al Concertgebouw d’Amsterdam el Concert per a violí i orquestra núm. 2 de Béla Bartók. El compositor hongarès havia completat l’obra al final de l’any anterior. El solista de l’estrena és el violinista Zoltán Székely, acompanyat per l’Orquestra del Concertgebouw, dirigida per Willem Mengelberg.

HistòriaAmb la retirada de les tropes republicanes que defensaven Molló, al Ripollès, es posa fi a l’Ofensiva de Catalunya (també anomenada Batalla de Catalunya), un conjunt d’accions militars dirigides per les forces del general Franco que suposen la caiguda de les principals capitals catalanes en mans de les tropes franquistes.

ArtFrida Kahlo se separa aquell any del seu marit, el també pintor Diego Rivera, i pinta Las dos Fridas. És un oli de gran format, un autoretrat doble que reflecteix clarament el dolor del moment vital de l’artista. El quadre es pot veure al Museu d’Art Modern de Mèxic.

CulturaS’estrena la pel·lícula The wizard of Oz (El màgic d’Oz), un musical nord-americà dirigit per Victor Fleming i protagonitzat per Judy Garland en el paper de Dorothy Gale. Guanyarà dos Oscars, el de millor cançó (Over the rainbow) i el de millor banda sonora. A Catalunya no es veurà fins al 1945.

CiènciaMor a Londres l’arqueòleg, egiptòleg i antropòleg anglès Howard Carter. L’any 1922 Carter havia descobert, gairebé intacta, la tomba del jove faraó egipci Tutankamon. Era a la Vall dels Reis, a la necròpolis de la ciutat de Tebes (actualment Luxor). El descobriment significa una fita en la història de l’arqueologia.

Pere-Andreu JariodDivulgador

Nascut a Atenes i educat en el si d’una família musical, és aclamat per la seva tècnica violinística incomparable i el seu talent captivador, a més d’haver-se consolidat els darrers anys com a direc-tor. Als 21 anys ja havia guanyat tres importants concursos: el Sibelius (1985), i el Paganini i el Naumburg (1988). Va enregistrar el Concert per a violí de Sibelius per primera vegada a la història i va guanyar el Premi Gramophone al millor concert de l’any 1991.

Treballa amb les orquestres i els directors més prestigiosos del món i actua com a recitalista a les principals sales de concerts i festivals d’arreu. Ha signat un contracte de gravació en exclusiva amb Sony Classical.

Aquest mes d’octubre, amb motiu dels 250 anys del naixement de Beethoven, es llançarà un CD amb el Concerto i el Septet de Beethoven, amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera i alguns dels solistes. L’any 2020 interpretarà i di-rigirà el Concerto de Beethoven amb orquestres d’arreu d’Europa i dels Estats Units. També to-carà la integral de Sonates de Beethoven a Xangai i Guangzhou, així com a Milà i Roma, i oferirà diversos recitals sobre Beethoven a Londres (Wig-more Hall), aquí al Palau de la Música, a Parma i Copenhaguen.

El 2007 va rebre el premi Echo Klassik, el 2014 el premi Artista de l’Any Gramophone i el 2017 el guardó de la Léonie Sonning Music Foun-dation de Dinamarca.

Aquest 2019 ha participat al Festival de Ver-bier, Festival de Música de Tanglewood amb un concert amb la Simfònica de Boston, en què va tocar i dirigir el Concert per a violí de Beethoven i la Simfonia núm. 7 d’Antonin Dvořák. Ha esde-vingut artiste étoile al Festival de Lucerna, i durant la temporada 2019-20 s’unirà novament a Yo-Yo Ma i Emanuel Ax al Carnegie Hall amb diverses actuacions. A més, farà dues gires per Àsia.

Kavakos imparteix anualment a la capital grega una classe magistral de violí i de música de cambra, la qual atrau violinistes i conjunts d’arreu del món i és un reflex del profund compromís que ha adquirit amb la transmissió de coneixements i de tradicions musicals.

Toca el violí Stradivarius “Willemotte” del 1734 i és propietari de violins moderns dels lutiers F. Leonhard, S. P. Greiner, E. Haahti i D. Bagué.

www.leonidaskavakos.com www.facebook.com/leonidas.kavakos.violin.

Leonidas Kavakos, violí

Biografies

© M

arco

Bor

ggre

ve

Les retransmissions de concerts de l’NDR, or-questra en residència a l’Elbphilharmonie, sala inaugurada el 2017 i nova icona cultural d’Ham-burg i alhora reconeguda mundialment, han con-tribuït a difondre, tant a Alemanya com a la resta del món, els trets més distintius de la seu d’aquesta prestigiosa formació. A més dels diversos formats de concerts que interpreta a Hamburg, l’orques-tra gaudeix del seu propi cicle a Lübeck i a Kiel i ocupa una posició destacada als principals festivals del nord d’Alemanya. El seu prestigi internacio-nal queda reflectit en gires habituals per Europa, l’Amèrica del Nord i del Sud i l’Àsia.

L’NDR Elbphilharmonie Orchester, que tam-bé du a terme activitats relacionades amb l’en-senyament i la promoció de joves talents, va ser fundada el 1945 com l’orquestra de la Nordwest-deutscher Rundfunk (NWDR: Ràdio del Nord-oest d’Alemanya) amb l’objectiu que contribuís al procés de reconstrucció cultural i intel·lectual després de la Segona Guerra Mundial. Entre el 1956 i el 2016 es va conèixer com l’Orquestra Simfònica de la NDR (Sinfonieorchester NDR).

El seu primer director principal va ser Hans Schmidt-Isserstedt, que durant més d’un quart de segle en va configurar el perfil artístic. Posterior-ment també van ser molt productius els vint anys d’estreta col·laboració amb Günter Wand; director d’orquestra des del 1982, el 1987 va ser-ne no-

menat director honorari amb caràcter vitalici i va consolidar el prestigi internacional de l’orquestra. En concret, les seves interpretacions de les Sim-fonies de Brahms i de Bruckner van esdevenir el segell artístic de la formació.

“El seu prestigi internacional queda reflectit en gires habituals per Europa,

l’Amèrica del Nord i del Sud i l’Àsia ”

Christoph Eschenbach en va esdevenir el di-rector el 1998, i el 2004 Christoph von Dohná-nyi va donar continuïtat a la llista de prestigiosos directors principals. Des del 2011 fins al 2018, el director principal Thomas Hengelbrock va con-tribuir al prestigi de la formació amb programa-cions poc convencionals i amb interpretacions no exemptes d’experimentacions. El jove director polonès Krzysztof Urbański n’ha estat director convidat principal des del 2015. Des d’aquesta temporada 2019-20, Alan Gilbert n’és el nou di-rector principal.

NDR Elbphilharmonie Orchester

© N

ikol

ai L

und

Nascut a Nova York, gaudeix d’una destacada reputació internacional com a intèrpret apassio-nat d’un ampli repertori del Barroc fins a l’època contemporània, i com a artista amb consciència social. Director convidat principal de la NDR Elbphilharmonie Orchester el 2004 i el 2005, des de la temporada actual 2019-20 n’és el director principal.

Entre els anys 2009-2017 va ser director de l’Orquestra Filharmònica de Nova York, tot retor-nant el prestigi a la formació i un paper preeminent als Estats Units. També és director honorari de la Reial Orquestra Filharmònica d’Estocolm, que va dirigir durant vuit anys, a més de director convidat principal de l’Orquestra Simfònica Metropolitana de Tòquio i fundador i director de Musicians for Unity, organització amb el suport de les Naci-ons Unides que aplega músics de tot el món per promoure la pau, el desenvolupament i els drets humans.

És molt sol·licitat internacionalment, i dirigeix habitualment la Filharmònica de Berlín, Orques-tra Reial del Concertgebouw, Orquestra Simfònica de Boston i les orquestres de Filadèlfia, Cleveland, Gewandhaus de Leipzig i Filharmònica de Radio France, com també l’Staatskapelle de Dresden.

Ha dirigit òpera a La Scala de Milà, Metro-politan Opera de Nova York, La Opera de Los Angeles, Òpera Reial d’Estocolm, Staatsoper de Zuric i Santa Fe Opera, on l’any 2003 va ser el primer director musical.

Format com a violinista, col·labora estre-tament amb grans intèrprets, com Frank Peter Zimmermann, Lisa Batiashvili, Leonidas Kavakos, Yo-Yo Ma, Emanuel Ax i Renée Fleming, i amb els compositors John Adams, Magnus Lindberg i Esa-Pekka Salonen.

La seva discografia inclou un conjunt de CD titulat The Nielsen Project, així com el DVD Doctor Atomic de John Adams, guanyador d’un premi Grammy, enregistrat en directe al Met. A més dels nombrosos premis i guardons prestigiosos, va estar al capdavant dels Estudis de Direcció d’Orquestra i Orquestrals de la Juilliard School of Music de Nova York.

Durant la temporada 2019-20, a més dels nombrosos concerts amb l’NDR Elbphilharmo-nie Orchester, Alan Gilbert tornarà a dirigir l’Or-questra de Cleveland, Staatskapelle de Dresden, Orquestra Simfònica Metropolitana de Tòquio, Reial Orquestra Filharmònica d’Estocolm i Or-questra Simfònica de Londres.

Alan Gilbert, director

© P

eter

Hun

dert

Enregistraments disponibles a Spotify i altres serveis i plataformes de música digital Selecció a càrrec de Javier Pérez Senz, periodista i crític musical

B. Bartók: Concert per a violí i orquestra núm. 2, BB 117

Tibor Varga, violí.Berliner Philharmoniker. Ferenc Fricsay, director. Deutsche Grammophon.

Yehudi Menuhin, violí.Philharmonia Orchestra. Wilhelm Furtwängler, director. Naxos.

Yehudi Menuhin, violí. Minneapolis Symphony Orchestra. Antal Dorati, director. Mercury.

Barbabás Kelemen, violí.Hungarian National Philharmonic Orchestra. Zoltán Kocsis, director. Hungaroton.

Midori, violí.Berliner Philharmoniker. Zubin Mehta, director. Sony.

Gil Shaham, violí.Chicago Symphony Orchestra. Pierre Boulez, director. Deutsche Grammophon.

Itzhak Perlman, violí.London Symphony Orchestra. André Previn, director. EMI.

Anne-Sophie Mutter, violí.Boston Symphony Orchestra. Seiji Ozawa, director. Deutsche Grammophon.

Renaud Capuçon, violí.London Symphony Orchestra. François-Xavier Roth, director. Erato.

A. Bruckner: Simfonia núm. 7

NDR Elbphilharmonie Orchester. Alan Gilbert, director. Sony.

NDR-Sinfoniesorchester. Günter Wand, director. RCA.

Münchner Philharmoniker. Sergiu Celibidache, director. EMI.

Berliner Philharmoniker. Wilhelm Furtwängler, director. Deutsche Grammophon.

Wiener Philharmoniker. Hans Knapperstbusch, director. Orfeo.

Wiener Philharmoniker. Karl Böhm, director. Deutsche Grammophon.

Berliner Philharmoniker. Daniel Barenboim, director. Teldec.

Philharmonia Orchestra. Otto Klemperer, director. EMI.

Gewandhausorchester Leipzig. Andris Nelsons, director. Deutsche Grammophon.

Royal Concertgebouw. Bernard Haitink, director. Philips.

Staatskapelle Dresden. Eugen Jochum, director. EMI.

Deutsches Symphonie-Orchester Berlin. Ricardo Chailly, director. Decca.

Discografia

Carmina Burana de Carl Orff Aquesta obra simfonicocoral, una de les més inter-pretades a tot el món, va ser composta entre el 1935 i el 1936 a partir dels vint-i-quatre poemes medi-evals en llatí que formen el Carmina Burana. Es va estrenar a l’Òpera de Frankfurt el 8 de juny de 1937 i es basa en la idea de la roda de la fortuna, que gira cíclicament amb el bo i el dolent de la condició humana. Està inspirada en les melodies renaixen-tistes i en les peces vocals de Claudio Monteverdi, i té una orquestració opulenta com la que trobem en Stravinsky. Va esdevenir l’obra més popular a Alemanya durant el règim nazi.

Quartet núm. 1, en Do major, op. 49 de Dmi-tri Xostakóvitx Xostakóvitx va compondre aquest Quartet en no-més sis setmanes, l’estiu del 1938. L’obra anterior era la seva Cinquena Simfonia i, com a contrast, va escriure aquest Quartet en un estil neoclàssic que, segons el que va dir, “està inspirat en escenes de la infantesa, i té la ingenuïtat i els sentiments optimistes que es poden associar amb la primavera”. Es va es-trenar a Leningrad, actualment Sant Petersburg, el 10 d’octubre de 1938 amb el Quartet Glazunov, i a Moscou el 16 de novembre del mateix any in-terpretat pel Quartet Beethoven, amb el qual va començar una gran amistat i relació artística. El 1938 Xostakóvitx també va compondre la famosa Suite per a orquestra de jazz núm. 2.

Mathis der Maler de Paul HindemithEl director Wilhelm Furtwängler va encarregar a Paul Hindemith una obra per poder-se estrenar a la gira de la Filharmònica de Berlín, i el 1934

va compondre una simfonia inspirada en el pintor del Renaixement alemany Matthias Grünewald, sobre el qual volia fer una òpera. Aquestes esce-nes simfòniques li van servir com a interludis per a l’òpera que estava ideant. Aquell mateix any també les va dirigir Otto Kemplerer a Nova York. El règim nazi va criticar fortament Furtwängler per haver triat aquest compositor, ja que era considerat un músic “degenerat” i connectat amb el judaisme. Tanmateix Hindemith va completar la composició de l’òpera el 1935 i la va estrenar a Zuric el 1938.

Sensemayá de Silvestre RevueltasEs tracta d’una de les obres més populars d’aquest compositor mexicà, que la va compondre entre el 1937 i el 1938, poc abans que morís. Està basada en una obra del poeta cubà Nicolás Guillen, que evoca el cant d’un ritual afrocubà per matar un escurçó. La paraula sensemayá prové del culte re-ligiós africà que va arribar a terres americanes i explica la cerimònia del sacrifici de la serp, que era un animal sagrat per a les cultures indígenes. Es tracta d’una obra orquestral amb una tímbrica molt rica, amb vint-i-set instruments de vent i catorze de percussió.

Adagio for strings de Samuel BarberEl compositor nord-americà Samuel Barber va fer un arranjament per a orquestra de corda del segon moviment del seu Quartet de corda, op. 11, que va compondre el 1936 inspirant-se en el poema èpic Geòrgiques de Virgili. L’“Adagio” va quedar enlles-tit el mateix any i el famós director Arturo Tosca-nini el va estrenar i enregistrar a Nova York el 5 de novembre de 1938.

Béla Bartók va escriure el Concert per a violí núm. 2 entre el 1937 i el 1938, en plena ascensió del feixisme. Aquesta obra reflecteix l’angoixa del conflicte bèl·lic que s’estava gestant a Europa, en plena Guerra Civil Espanyola i a punt d’esclatar la Segona Guerra Mundial. En aquell moment trobem altres

obres marcades pel mateix context social i polític.

Playlist

Per Mònica Pagès, periodista musical

Col·laboradorsAenor – Armand Basi – Bagués-Masriera Joiers – Balot Restauració – Bankia – Catalonia Hotels & Resorts – Coca-Cola – Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports – Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya – Deloitte – Eurofirms ETT S.L.U. – Fundació Antigues Caixes Catalanes BBVA/CX – Fundació Caixa d’Enginers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – La Fageda – Quadis – Roca Junyent, S.L.P. – Saba Infraestructures, S.A. – Samsung Electronics Iberia S.A.U. – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Yamaha Music Europe

Amics BenefactorsAscensores Jordà, S.A. – Diagonal Inversiones Capital AV, S.A. – Fundació Antoni Serra Santamans – Inclos Interiorisme S.L. – Teatre Romea – Veolia Serveis Catalunya S.A.U.

Membres Palau XXI Mª Dolors i Francesc, Elvira Abril, Pere Armadàs Bosch, Rosamaria Artigas i Costajussà, Marta Barnes,professor Rafael I. Barraquer Compte, Mariona Carulla Font, Lluís Carulla Font, Carlos Colomer Casellas, Isabel Esteve Cruella, Josep Ferrer Sala, Pere Grau Vacarisas, María José Lavin Guitart, Horaci Miras Giner, Anna Saura Miarnau, Jordi Miarnau Banús, Juan Manuel Soler Pujol, Daniela Turco, Joan Uriach Marsal.

Mecenes Protectors

Mitjans Col·laboradors

Mecenes d’Honor

Palau 100 Dimarts, 21.01.20 – 20 hSala de Concerts

Orfeó CatalàLondon Symphony Orches-traSir Simon Rattle, director

L. van Beethoven: Simfonia núm. 7, en La major, op. 92L. van Beethoven: Crist en el Mont de les Oliveres, op. 85

Preus: 35, 50, 80, 100 i 175 euros

Palau 100Del diumenge 09.02.20 al divendres 14.02.20 – 20 hSala de Concerts

Monteverdi ChoirCor de Cambra del Palau de la Música CatalanaOrchestre Révolutionnaire et RomantiqueLucy Crowe, sopranoJess Dandy, contraltEd Lyon, tenorTareq Nazmi, baixSir John Eliot Gardiner, director

Integral de les Simfonies de Beethoven

Preus: de 15 a 175 euros

Palau 100Dijous, 02.04.20 – 20 hSala de Concerts

Joélle Harvey, sopranoJeremy Ovenden, tenorAshley Riches, barítonCor de Cambra del Palau de la Música CatalanaCor Jove de l’Orfeó CatalàGabrieli Consort & PlayersPaul McCreesh, director

F. J. Haydn: Les estacions, Hob. XXI:3

Preus: 20, 30, 40, 65 i 100 euros

També et pot interessar ...

Membre de:Amb la col·laboració de:

© Sim Canetty Clarke