DIMECRES · 4 de juliol del 2018. Any XLIII. Núm. 14687 - AVUI / Any XL. Núm. 13557 - EL PUNT

1,20€

8294

30-1

1822

91L

1801

77-1

1513

96®

ACCIONS · Mobilització avui ales 7 a la presó de Lledoners perl’alliberament dels presosi manifestació per al dia 14

Els presos fan nit a Saragossa

Marxes perla llibertat

Junqueras, Romeva, Sànchez i Cuixart arribaran avui a Catalunya

LA RESTA · Forn, Turull i Rulltambé aniran al Bagesi Forcadell i Bassa fan el viatgedirecte Madrid-Figueres

El furgó policial que trasllada Junqueras, Romeva, Sànchez i Cuixart, a l’entrada de la presó de Zuera, on han dormit ■ EFE

P6-7

NACIONAL P8

Torra explorarà en la cimeracamins de resolució i nomenanegociadors per als afers de gestió Quim Torra i Pedro Sánchez ■ ACN / EFE

La via políticadel conflicte,objectiu del 9-J

EUROPA/MÓN P18-19

Àustria volreforçar lesfronteresamb Itàliai EslovèniaViena, contra l’acordmigratori alemany

Entrevista a la consellera de JustíciaEmissió avui a les 20.30 h i reemissió a les 23.00 h

L’atur torna a caure aljuny, però menys

Nacional P16

La inundació dels túnels de la cavitatde Tailàndia complica l’evacuació

Europa-Món P21

Els 12 infants i el seu entrenador, dins la cova ■ EFE

Treure els nens de lacova costarà mesos

Entrevista Simona Levi P22

“Les ‘fake news’ són unaofensiva dels monopolis”

Directora de ‘Realitats avançades’

EL PUNT AVUIDIMECRES, 4 DE JULIOL DEL 20182 |

l cap de setmanapassat, amb l’arri-

bada al final del mesde juny, ha suposat eltancament d’una fle-ca centenària de Ter-

rassa, d’una llibreria de referència deTarragona i d’una ràdio a Girona queha fet de la proximitat la seva veritableraó de ser. Quan tenia catorze anysvaig començar a fer ràdio, al meu po-ble, a Besalú. I des de llavors que tantel mitjà com els que el fan possible,me’ls he mirat –i sobretot escoltat–d’una altra manera. El llenguatge, elmissatge, el producte radiofònic és au-tèntic, seductor, proper, genuí, diferenti resistent al pas del temps. I al de lestecnologies! L’estrella de la ràdio no hamort i ha sobreviscut malgrat la cançóde Buggles. Ni ara en l’era de les piula-des, al contrari, hi conviu a la perfecció.De fet, molts models de ràdio podranresistir fent el pas a la xarxa. El poderde la ràdio se sent i es nota cada dia.Es veu en una ràdio com la que acabade tancar, Fem Girona. Una emissoralocal, municipal, que treballava cada

dia per fer-se sentir en un espai comu-nicatiu que semblaria limitat, però resmés lluny de la realitat. Eren a tot ar-reu perquè s’havien cregut aquell bi-nomi de “pensa en global, actua en lo-cal” tot fent bo aquell principi d’“infor-mar, formar i entretenir”. Aquest tripleobjectiu que ja es podia llegir a les ba-ses fundacionals dels serveis de ràdioi televisió britànics, la BBC, s’ha man-tingut des de sempre en ràdios localsque encara es poden sintonitzar amolts pobles i ciutats. Una ràdio local,però, serveix, a més, perquè al voltantd’aquests tres pilars n’integris d’altresque són valors que t’acompanyarantota la vida, tant si n’ets oient com sin’ets responsable, del producte quesurt per antena. El servei, el compro-mís i la responsabilitat cap als altres.Tot això es posa de manifest cada diaquan obres el micro per explicar demanera pròxima i entenedora la reali-tat que interessa als teus veïns. Sis’apaga una d’aquestes veus, la ciuta-dania potser d’entrada no se n’adona,però a la llarga se’n ressent, de la des-aparició de la seva ràdio.

E

Keep calmMartí Gironell

La ràdio

El poder de la ràdio se sent ies nota cada dia. Es veu enuna ràdio com la que acabade tancar, Fem Girona

La vinyetaFer

quest estiu no acaba d’arrencaro ho fa a batzegades. El dia queno plou està núvol i el dia que

comença bé, a la tarda s’espatlla. Tam-bé ha trigat a fer aquella calor que s’es-pera ja abans de Sant Joan. Més quecalor és xafogor, la variant ambientalmés desagradable. Amb la xafogor eltermòmetre marca vint graus i el cosdiu que en són trenta-cinc. Observoque la situació no es limita a la costa,on visc, sinó que és general a tot elpaís. Un dia de principi d’agost de fauns anys me les prometia molt felices.Acabava d’instal·lar-me a Bellver, a laCerdanya, amb la perspectiva de pas-sar-m’hi una setmana. El primer diavaig fer una excursioneta, em vaig ba-nyar en una piscina, i a dinar que hiha gana. Mentre dinava va caure unatempesta violenta. La temperatura vabaixar en picat i van haver de sortirels jerseiets. A l’estiu, els jerseis sónjerseiets. La tempesta va donar pas aun plugim persistent tota la tarda.Vaig fer el que els estiuejants fan enaquests casos: anar a la botiga del po-ble. La senyora del taulell va senten-ciar: “S’ha acabat l’estiu.” No digui ai-

A

xò, senyora, que acabo d’arribar. L’es-tiu, efectivament, s’havia acabat. Vaploure o va estar núvol tota la setma-na. A muntanya, les boires i nuvoladessón, per als visitants, atractius a l’hi-vern. A l’estiu són depriments i sensefotogènia possible. Vaig baixar cap acasa. A la costa, l’estiu estava en vigor,feia una calor que estavellava i un solradiant. Un altre dia al vespre, molt aprincipis de juliol, vaig anar a Aigua-freda, al peu del Montseny. Jordi Pujolhi feia una conferència i m’havia de-manat d’assistir-hi. Diria que va serl’últim acte públic seu. El 25 d’aquellmateix mes va emetre la confessió que

li ha impedit cap acte multitudinari. Ala sortida, estàvem a disset graus. Lagent s’havia posat el jerseiet. A Grano-llers, de tornada, el termòmetre va pu-jar a vint. A Argentona, a vint-i-dos. Lafamília m’esperava per anar a sopar ala platja. Ho vam fer a vint-i-cinc.Aquest any les temperatures i els nú-vols no es comporten ni a la costa.Veig que mentre escric això, dimartsal matí, fa sol. L’aprofitaré per baixard’aquí una estona a la platja. Nomésho he pogut fer tres dies, aquesta tem-porada. No hi he trobat l’aigua ni lasorra prou netes. Tant com ho esta-ven, aquests últims anys. Algú troba afaltar socorristes i les cordes que ser-veixen perquè les persones de mobili-tat reduïda puguin sortir de l’aigua.Ho denuncio, i de seguida l’oposiciómunicipal s’hi agafa. Aquesta oposiciófins l’any passat havia governat ambl’actual alcalde. Llavors no hauria es-tat sensible al meu comentari. L’aiguaés bruta o neta segons si manes. Elsque governen tampoc han reaccionat.Si manes, trobes que fa un temps es-plèndid per no sentir-te al·ludit pelpiove? porco governo.

“El bon temps ila calor no esmanifestenni a la costa

Vuits i nous

L’estiu no arrencaManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 4 DE JULIOL DEL 2018

ue avui tinguem una bona notí-cia, que ens hàgim llevat sabentque al llarg de les pròximes ho-

res els presos polítics catalans seranen presons de Catalunya, no ens hau-ria de confondre. Sí, és una bona notí-cia, que traslladin els presos. Ho és pera tots nosaltres i ho és, sobretot, per ales seves famílies, que deixaran de pa-gar la seva condemna particular fentquilòmetres i més quilòmetres amunti avall. Ho serà fins i tot per als matei-xos presos, que, superat el daltabaixque ha de ser per a ells un trasllat fetamb les condicions que s’està fent–més pròpies del segle XIX que del se-gle XXI–, forçosament seran més bentractats. Ni que sigui, és clar, perquèun cop aquí ja podran sintonitzar de-terminades emissores de ràdio i de te-levisió que els explicaran de veritat elque passa a fora. Se’ls haurà acabatl’ostracisme informatiu madrileny,que ara només se’ls trencava en rebre

Q “No esconfonguin. Queavui arribin elspresos és una bonanotícia, sí; peròno és cap alegria.Continuen a la presó

a la cel·la publicacions com ara ElPunt Avui, que aquesta casa els envia-va i els continuarà enviant. Que elspresos polítics arribin a Catalunya és,efectivament, una bona notícia. Felici-tem-nos i sortim al carrer, si és el queens demana l’ANC i Òmnium. Però nos’enganyin. D’alegries, poques. La bo-na notícia d’avui no amaga l’enorme

injustícia que estem vivint tots plegatsi que ells pateixen en pròpia pell. Per-què quan arribin (hauríem de mirarque ho fessin amb tranquil·litat, senseincidents que algú pugui utilitzar perfabricar segons quin relat), quan arri-bin, deia, continuaran tancats, empre-sonats, entre reixes. En presó preven-tiva i privats de llibertat per un delicteque en relat de l’acusació que se’ls for-mula de moment s’assembla molt mésa una novel·la de ficció que no pas a ladescripció d’uns fets provats. Per aixòés important que avui no ens confon-guem. Avui hauria de ser un dia de ce-lebració, sí; però és sobretot un dia dereivindicació. De continuar fent saberal món (a Espanya no cal, que ja estàclar que no ens escolta) que tenim pre-sos polítics. Presos polítics i, no sen’oblidin, exiliats, que aquests pla te-nen lluny la família. Una bona notícia?Sí. Però cap alegria. Són a la presó. Noes confonguin.

Una bona notíciaXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

La coalició en el poder de Viena, formada per de-mocristians i ultranacionalistes, ha reaccionat al’anunci d’Alemanya de prendre mesures per fre-nar la immigració, anunciant al seu torn el reforçde la seva frontera sud per protegir-se de l’arriba-da d’immigrants.

DIRECTORA DE TEATRE I ACTIVISTA SOCIAL

Més fronteres

La directora i activista social estrenarà aquest es-tiu ‘Realitats avançades 2’, una nova versió del’obra que ja va presentar fa deu anys (temporada2007/2008). Es tracta d’un espectacle que vol ferreflexionar l’espectador sobre la democràcia par-ticipativa.

-+=

-+=

Lideratge compartitXavier Domènech

Estrena al GrecSimona Levi

-+=

Sebastian Kurz

El líder de Podem, fins ara coordinador general deCatalunya en Comú en solitari, compartirà a partird’ara aquesta responsabilitat amb l’alcaldessa deBarcelona, Ada Colau, després que la candidaturaque colideraven tots dos es va imposar ahir en leseleccions a l’executiva amb el 64% de vots.

COORDINADOR GENERAL DE CATALUNYA EN COMÚ

CANCELLER AUSTRÍAC

Entre avui i demà es comple-tarà l’esperat trasllat dels

presos polítics catalans a les pre-sons de Lledoners i Puig de les Bas-ses, a Sant Joan de Vilatorrada i Fi-gueres, respectivament. El trasllatno és un fet excepcional, és normal,habitual, perquè és el que marca la‘ley orgánica general penitenciaria’,que respon als principis constitu-cionals en matèria penitenciària. Elque el converteix en excepcional ésla mateixa desproporció que suposal’empresonament dels polítics cata-lans, sense judici ni sentència, perhaver organitzat el referèndum del’1-O en compliment del seu progra-ma de govern i la voluntat d’acarnis-sament demostrada fins ara pel po-der polític, pel judicial i per gran partdel poder mediàtic espanyols.

No hi ha cap concessió ni a laGeneralitat ni a l’independentismeen aquesta mesura. Únicament hiha una decisió del govern de PedroSánchez, que compleix el que mar-ca la llei i alhora encaixa en la sevaestratègia de distensió amb Catalu-nya i de marcar distàncies amb lapolítica de repressió defensada pelPP i Ciutadans. Són aquests dospartits, defensors a ultrança de l’es-tricte compliment de la llei quan estracta de jutjar el govern català, elsque ara s’oposen al trasllat (i a la llei)per oportunisme polític i per des-gastar el govern del PSOE.

L’acostament dels presos polí-tics catalans beneficia únicamentles seves famílies i protegeix el seudret a la millor defensa possible. Latria de les presons, amb criteris per-sonals i tècnics de les defenses i elscentres penitenciaris, és irrellevant.El que sí que és rellevant i alhoramolt greu en un estat de dret és lainjustícia que suposa aquest empre-sonament incondicional i tot el pro-cediment policial i judicial que l’hafonamentat. I això no ho resol untrasllat de presó a presó; només laimmediata posada en llibertat.

Acostament,llei i justícia

EDITORIAL

De reüllCarme Vinyoles

Parlem denaufragis

iuseppina Nicolini, alcaldessa de Lampedusa,advertia que en un naufragi no només moren les

persones sinó els valors que hem decidit que ens facinviure. Lampedusa: petita illa del sud d’Itàlia que al 2013va acaparar l’interès mediàtic quan a les seves platgesvan recalar 386 cadàvers d’homes, dones i nensexpulsats per l’empobriment i la guerra. El drama s’hamultiplicat a l’infinit i no cal repetir les xifres de morts,desapareguts o rescatats (avui Open Arms endesembarca 60 a Barcelona) d’un mar convertit en

camp de batalla entre l’Europa quepretén aixecar murs impossibles ipresons contra la misèria i bonapart de la ciutadania que veu encada ésser humà, justament això,un ésser humà que té dret a unavida digna. A aquestes altures del’article ja dec haver passat aengrandir les files de l’anomenat

bonisme, concepte que associa solidaritat ambcandidesa per tapar les responsabilitats sobre lesinjustícies globals. Des de la ingenuïtat em remeto a uninforme del Centre Delàs: Les companyies exportadoresd’armes ofereixen sistemes de control i blindatge de lesfronteres comunitàries per barrar el pas a qui fuig de laviolència que elles mateixes provoquen. Encara més:està provada la confluència d’interessos entre algunslíders europeus i els contractistes de defensa iseguretat. Com deia Nicolini, naufragi dels valors en elmar del cinisme que ens porta a una perillosa deriva.

G

Lescompanyiesd’armes fandoble negociamb lespersones

http://epa.cat/c/4x2fcx

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMECRES, 4 DE JULIOL DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

Carles Puigdemont rellevaBaiget per haver dubtat delreferèndum i encarrega a SantiVila que assumeixi les sevesfuncions.

10anys

20anys

Els 83.935 naixements del2007 són la xifra més alta delsúltims trenta anys. El pes de lesmares estrangeres (25%) ésdeterminant.

El governador del Bancd’Espanya, Luis Ángel Rojo,proposa reduir el subsidi d’aturper incentivar la recercad’ocupació.

Fulminat Nou ‘baby boom’ Proposta de RojoTal diacomavui fa...

ra que ja s’hanacabat els Jocs

Mediterranis ha decomençar el períodede reflexió. No tantper nosaltres, que

hem vist com la Tarragona que s’haviade vendre al món com la seu dels jocsde la pau i del diàleg, mitjançant elllenguatge universal de l’esport, haacabat sent gairebé la riota. No cal ferun repàs de tots els sapastres, des dela cerimònia inaugural (polititzada, mi-litaritzada i amb les graderies del NouEstadi buides) fins a una pista de bàs-quet 3x3 que s’ensorra perquè nos’han pogut fer proves de test. És certque com que els Jocs van començartan malament, després qualsevol erra-da s’ha acabat magnificant, i el nomde Tarragona, que per una vegada te-nia l’oportunitat de fer-se sentir arreu,ha acabat assenyalat amb el dit de lavergonya. No direm que tot s’ha fetmalament i que tot és atribuïble a laineficàcia i la inoperància dels organit-zadors. Però massa coses sí. Els orga-nitzadors, l’Ajuntament de Tarragona,

que ja no va ser capaç de tenir-ho tot apunt quan tocava –fa un any– i quedesprés ha hagut de vendre l’ànima algovern del PP per poder fer-los realitatamb un any de retard, han de fer unacura d’humilitat i d’autocrítica. No potser que mentre dia rere dia s’anavaengreixant la llista de problemes orga-nitzatius, l’alcalde Ballesteros i el seuequip miressin al cel i diguessin quebons que som, som els millors. Nomésper una simple raó ens hem d’asseureal racó de pensar: com és que no hemestat capaços d’omplir les cerimòniesd’inauguració ni de cloenda dels Jocs,ni amb les entrades regalades, ni ambel desgavell d’entrades repartides a dita un sector polític determinat? Comés que les entitats de la ciutat i les fe-deracions esportives del país han es-tat bandejades i tancades amb forre-llat? Encara que només sigui per això,alcalde, vagi al racó de pensar. Des-prés ja tindrem temps de parlar delscostos econòmics i de com els paga-rem. L’ombra d’aquests Jocs seràallargada.

A

Full de rutaCarina Filella

L’ombra delsJocs

El nom de la ciutat deTarragona, que per unavegada tenia l’oportunitat defer-se sentir arreu, ha acabatassenyalat amb el dit de lavergonya

es de l’edat mitjana, la capitaljuga a diferents escales depaís, com quan molts pobles

eren carrer de Barcelona. El municipicapital és d’escala 1 (1,6 milionsd’habitants). La ciutat metropolita-na, dins les Rondes i el Delta formal’escala 3, i correspon a una adminis-tració potent, l’Àrea Metropolitanade Barcelona, però inexistent mésenllà. La metròpoli real, el territoriregional, va de Mataró a Castelldefelsi de Granollers a Martorell. L’escala 5engloba cinc comarques: el Barcelo-nès i el Baix Llobregat, el Maresme iel Vallès.

LA MANCA DE VISIÓ REGIONAL barceloni-na ignora el Maresme, que hauria deser la continuació del Poble Nou, obarri 22@, com també ignora el cor-redor prelitoral, que ofereix la con-centració productiva més gran delsud Europa. Però encara hi ha l’esca-la 7, que determinen les comarquestravades per l’AP-7 i l’AP-2 o, millorentès, per un sistema regional ferro-viari que inclouria el 90% de la pobla-

D ció catalana. Aquest ample territoriconté la major part del sistema deciutats i es podria reforçar amb ser-veis regionals sobre les línies d’altavelocitat, amb 7 milions situats auna hora de la capital. Ja hi ha quitreballa a Figueres i hi fa de commu-ter diari. Per assolir aquesta fita enscalen més estacions a la línia d’AV,en un model existent a la façana at-làntica de Galícia, amb dues provín-cies (no 4) i un terç de la nostra po-blació!

LA BARCELONA DE LES RONDES va ser unproducte olímpic. Però d’això ja fa30 anys, quan el debat Catalunyaversus Barcelona semblava real, pe-rò almenys era dinàmic. Avui, la Bar-celona a escala d’Europa és de 7 mi-lions i pot aspirar a més lligams, peròha de liderar aquests 7 de maneramés sòlida. Més rigorosament, ambun projecte de futur, que no pot sercap altre que travar l’escala 7 del sis-tema de ciutats: de Lleida i l’Aldea iFigueres fins a Barcelona, amb Puig-cerdà, Vic, Manresa i Igualada fins a

la capital: un gran corredor al llarg detot el país, més el litoral i les extensionsradials del Besòs-Congost, el Llobregati l’Anoia. Una Catalunya interior relli-gada amb la costa en un projecte econò-mic, urbà i ambiental. Nogensmenys,avui les comarques més intensamentindustrials se situen fora de la regió deBarcelona, a la Catalunya profunda. Iho són més intensament en densitat,encara que el valor absolut regni a l’en-torn regional de Barcelona. Aquesta ésuna dada desconeguda, però real, de lafortalesa interior.

LA BARCELONA 7 és el mateix projecteque la Catalunya 7. Volem que la capi-tal lideri a totes les escales, però que ar-reu cooperi amb el país de fons. Barce-lona és l’ull de la tempesta, un punt sin-gular, però indestriable del meteorconjunt. Com en els dibuixos calidosco-pis, figura i fons s’alternen com ho fanmetròpoli i país, Barcelona i Catalu-nya. Sabrem comprendre aquest po-tencial que supera contradiccions apa-rents per assolir tot el nostre poten-cial?

Manel Larrosa. Arquitecte

Barcelona 1, 3, 5 i 7Tribuna

BCN, valenta isolidàriab M’agrada la meva ciutat,que s’ofereix per rebre ara les60 persones rescatades pelvaixell de l’ONG Open Armsd’una mort segura, que I’ex-trema dreta del govern italiàes nega a acollir; que es des-connecta d’Endesa, posant enmarxa l’operador públic d’en-ergia més important del país;que obliga els grans inversorsimmobiliaris a dedicar un30% de les seves operacionsa habitatge social; que és re-coneguda com la ciutat espa-nyola que dedica un percen-tatge més alt del seu pressu-post a temes socials; ques’atreveix a posar ordre aldescontrol turístic heretat,aprovant el pla especial urba-nístic d’allotjaments turístics(Peuat); que promou la remu-nicipalització de la gestió del’aigua davant les pressions iels embolics legals d’Agbar;que reacciona al gravíssim

atemptat terrorista de l’estiupassat, mantenint la convi-vència entre persones d’orí-gens diversos, expressant-hoamb aquell “No tenim por”que va ser un crit d’esperan-ça...XAVIER RIUBarcelona (Barcelonès)

‘Outsiders’

b Així anomenen els anglosa-xons els no habituals d’un àm-bit determinat. En el nostreprocés, els principals protago-nistes han estat precisamentels outsiders, els “forasters”(en traducció literal) de la polí-tica. Algú es pot imaginar quehauríem fet el camí que hemfet sense la malaguanyadaMuriel, la Carme, els Jordis, elpresident Puigdemont, ara elpresident Torra, veritables fo-rasters de la política, i tants al-tres, tots ells empesos per lagent, aquests sí veritablesoutsiders al cent per cent?;doncs no, segur que no hau-

ríem fet aquest camí. Per tant,polítics superprofessionals,compte i no ens falleu! Aquímana la gent, manem nosal-tres, i a vosaltres, polítics i par-tits, us necessitem per donarforma als nostres anhels i il·lu-sions, però si no ens ho feu enbuscarem uns altres que ensho facin o ens ho farem direc-tament nosaltres, perquè decapacitat i credibilitat en te-nim de sobres, penseu: qui hafet les Diades més grans de lahistòria?, qui va fer el 9-N?,qui va fer i guanyar l’1-O?, quiva guanyar el 21-D?, és clarque va ser la gent, no?, la genti els outsiders.AGUSTÍ VILELLACambrils (Baix Camp)

Una pregunta

b Una pregunta: ara no seriael moment de sortir al car-rer?, no només pels nostresamics que ja fa 9 mesos queestan empresonats o exiliats,sinó per donar suport al nos-

tre govern en aquest mo-ment tan difícil, perquè enca-ra que de vegades no hi esti-guem d’acord, és el que araens representa, i ha de nego-ciar amb el govern espanyol,que no té, com abans, cap in-tenció de negociar. De fet noha canviat res. Un govern téla força que li dona el poble,per això ara és tan importantcontinuar sortint al carrer adonar-li suport per defensarno solament el referèndumde l’1-O, sinó també el que vaorganitzar el govern espanyolel 21 de desembre. No enscalen més votacions. No ésl’hora d’estar cansats, ni des-encantats, ja sabíem que se-ria un camí llarg i difícil, peròmai hem estat ni estarem tana prop del nostre objectiu, ai-xí que ni un pas enrere. Nopodem abandonar els ques’hi han jugat la llibertat perportar endavant el nostremandat.LOURDES COMASBarcelona (Barcelonès)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMECRES, 4 DE JULIOL DEL 2018

José Maria Aznar, PRESIDENT DE LA FAES

“Traslladen presos colpistes a presons dirigides pelscolpistes”

La frase del dia

“És impossibleoblidar el dia quel’Estat va atonyinarels ciutadans que elsostenen amb elsseus impostos pelfet de voler exercirun dret departicipació política

any 2011, l’escriptor nord-americà Tom Perrotta va publi-car la novel·la The leftovers. El

llibre, que està traduït al català, explicaquè passa al món després d’un fet ver-taderament impossible, quan, en unsol instant, desapareixen de la superfí-cie del planeta un 2% dels seus habi-tants –de totes les classes socials, de to-tes les races i a totes les latituds–, com-plint, així, una remota profecia bíblica.Que la desaparició tingui a veure o noamb la Bíblia o amb cap text religiós éstambé polèmic, perquè el relat es basaprecisament en això: en una humani-tat que no té respostes i no sap inter-pretar què va passar aquell dia, quan‘els que han quedat’, els sobrants a quèfa referència el títol, i que no han estatemportats, comencen a demanar-setant sobre el sentit d’aquella desapari-ció com del que ara els resta de vida.

LA NOVEL·LA ens parla de l’absurd d’unfet que, en veritat, no té cap lògica re-alista, però sí que l’autor s’esforça molta donar-ne a totes les seves conseqüèn-cies. Com actuaríem si això s’esdevin-gués de veritat, com intentaríem do-nar-hi una explicació fonamentada enla ciència, potser interrogant-nos so-bre quins trets poden tenir en comútots els desapareguts; o si tots són, ono, bones persones i han estat empor-tats a un lloc millor, per fi salvats; o siels llocs on han estat vistos per últimcop conformen algun dibuix sobre lasuperfície de la terra. Si tot plegat té unsentit en forma de missatge diví, o sim-plement ecològic, com a advertènciaals que quedem. El seu inquietant perquè.

PERROTTA ENS VE A DIR que molts de nos-altres acabaríem bojos. Vivim atribuintsentit a tot el que ens envolta i ens esde-vé. Si un fet així passés, sense cap lògicani explicació creïble, s’obriria un esvo-ranc en la sensibilitat i la intel·ligència

L’ humanes capaç d’empassar-s’ho tot. Nohi ha res més poderós que les creences.Aquestes mouen la gent per sobre dequalsevol altra cosa; allò que decidimcreure sobre el que som, sobre el món i so-bre la mena de vida que volem portar aca-ba condicionant la realitat última de totplegat. De la qualitat de les nostres creen-ces en depèn la qualitat de la nostra vida.I triar malament aquestes idees ens potportar a destins espantosos.

EL POBLE CATALÀ també té entorn d’undia d’octubre un trauma a interpretar.Què va passar realment aquell dia? Si re-alment ens vam autodeterminar, l’1-O,¿per què no som efectivament una repú-blica –o sí que ho som? Va ser un referèn-dum vàlid? Sí? No? Què en van dir els ob-servadors internacionals? Què en diran–i ja n’han dit– els responsables políticscatalans que el van muntar, davant deljutge? L’ha reconegut ningú, cap estat, sen’ha derivat cap reconeixement?

AQUELL PRIMER DIA d’octubre també és el

nostre dia del rapte. Se’ns va voler segres-tar la capacitat de decidir; és ben veritatque no tots els col·legis van poder obrir, ique no tots els ciutadans convocats vansentir-se interpel·lats a votar en una dis-juntiva que el Tribunal Constitucionalhavia anul·lat dies abans. Ara parlem de‘fer república’ o ‘ser república’ i tot plegatsona abstracte i un punt ridícul, veientque ni s’ha pogut fer president Puigde-mont després d’unes eleccions imposa-des –i acatades– i que tornem a ocupar latasca política amb reiterades peticionsde diàleg amb el govern de Madrid.

¿AQUELL PRIMER DIA D’OCTUBRE ens faràembogir, també a nosaltres? És impossi-ble, com s’ha dit, de girar full d’aquellajornada, oblidar-ho com si res no haguéspassat. És un dia per a la història del cata-lanisme polític, i més enllà i tot –un diaimportant per a qualsevol demòcrata eu-ropeu–, quan es va veure fins a quin puntel nacionalisme espanyol era encara ca-paç de fer tota mena de barbaritats perfer valer la seva llei de ferro. L’Estat vaatonyinar els ciutadans que el sostenenamb els seus impostos pel fet de voler ex-ercir un dret de participació política.L’Estat que hauria d’estar al nostre ser-vei ens va caure a sobre, amb tot el seupes. Ni les bones maneres que hauria detenir una democràcia emmarcada dins laUE van aconseguir refrenar la voluntatd’assotar milers de persones, que nomésvolien dipositar pacíficament una pape-reta en una urna electoral.

DECIDIR QUÈ VA SER AQUELL DIA d’octubreho és tot, com a la novel·la, de la qual sen’ha fet una sèrie de televisió més colpi-dora encara per les connotacions dra-màtiques d’aquella ‘jornada particular’.Per al sobiranisme pot significar dolor,però també esperança, autoritarismeperò també una victòria davant de lesforces d’una llei que no tolera una justí-cia superior que s’atreveixi a qüestionar-la.

Melcior Comes. Escriptor

El dia del rapteTribuna

SísifJordiSoler

m pregunten so-bre llibres per a

l’estiu. D’entre les dar-reres lectures: Gaziel,Juan Ratana, CarmeRiera... Però em de-

canto per l’assaig de Jaume Funes, Es-tima’m quan menys m’ho mereixi...perquè és quan més ho necessito, guiaper a pares i mestres d’adolescents. Acàrrec d’un psicòleg, a més de perio-dista, que fa 40 anys que s’hi dedica.Que va néixer a Calatayud però que ésun cornellanenc del tot, i marit-pare-avi de baixllobregatins. El seu objectiu:educar... que vol dir, ep!, acompanyar.Que si renyar els joves ja era un clàssica la Grècia antiga, Funes ens recordaque “tot i que el cervell adolescentsembla no estar preparat per immer-gir-se en l’apassionant caos de la sevavida, és justament la vida apassionadala que permet conformar-lo de maneramal·leable, creativa, amb possibilitatde gestionar futures situacions com-plexes”. Amb una frase inicial de l’au-tor: “El meu darrer llibre sobre els en-cantadorament insuportables adoles-cents.” No hi ha enigma de més gruixque tot allò que fa i que diu i que rebat ique condemna i que proposa un ado-lescent. El test suprem sobre l’estupi-desa humana seria el de qui diu: “Jo síque sé com se’ls ha de lligar, als ado-lescents.” Tot i que, “només els adultspropers i positius serveixen d’ajuda enla vida dels nois i noies adolescents.[...] Només s’educa des de l’acompa-nyament flexible, pacient, disponible,pròxim”. Val la pena llegir, amb llapis ala mà, el quadre (p. 253) que comparales visions d’alguns adolescents i jovescrítics amb les visons de personesadultes i conservadores. A la setena:“És possible un món millor i val la penaarriscar-se.” Versus: “Els ideals sónfum. Cal tocar de peus a terra.” IgnasiRiera (Madrid).

E

De set en setSignatura

Ai,l’adolescència

EL PUNT AVUIDIMECRES, 4 DE JULIOL DEL 20186 |

Construïmen Comú obtéel 65% dels votsen l’elecció dela nova direcció

El govern nomenaels responsablesde les comissionsbilateralsamb l’Estat

Colau iDomènech,tàndemals comuns

Torra centrael 9-J en lasortida políticaal conflicteNacional

Tots els nou presos polí-tics catalans ja estan encamí cap als penals de Lle-doners a Sant Joan de Vi-latorrada (Bages) i de Puigde les Basses, a Figueres,però la Guàrdia Civil hagestionat el trasllat des deles presons d’Estremera,Soto del Real i Alcalá Mecoper fases. En el cas delsquatre primers autorit-zats a abandonar Madrid–l’exvicepresident i líderd’ERC Oriol Junqueras,l’exconseller Raül Rome-va, el diputat i expresidentde l’ANC Jordi Sànchez i elpresident d’Òmnium Cul-tural, Jordi Cuixart–, laGuàrdia Civil els va voleragrupar prèviament a lapresó de Valdemoro (sudde Madrid) per iniciar elviatge i fer una escala aZuera (Saragossa), on handormit aquesta nit passa-da abans d’arribar avui aLledoners. Aquest serà eldestí també de JoaquimForn, Jordi Turull i JosepRull, ja amb el vistiplauper al trasllat. En el cas del’expresidenta del Parla-ment Carme Forcadell i del’exconsellera Dolors Bas-sa, el seu trasllat serà di-recte de Madrid al penal deFigueres.

El fet que InstitucionsPenitenciàries hagi de dei-xar en mans de la GuàrdiaCivil el poder de decidir elcalendari i les condicionsdel trasllat dels presos –ésaixí per la llei 2/86 de lesforces de seguretat(1986)– i sense haver d’o-ferir cap explicació va por-

tar ahir l’opacitat. Fins alpunt que la Generalitatadmetia no saber on erenels nou presos en algunsmoments del dia. “Hi hacerta confusió d’on són.Ens agradaria tenir mésinformació, sobretot perals familiars i els advo-cats”, va reconèixer la con-sellera de la Presidència iportaveu, Elsa Artadi.

La desconfiança ambels trasllats gestionats perla Guàrdia Civil neix de laconducció esbojarradaque van haver de suportarels presos la nit del 3 de no-vembre del 2017 des del’Audiència a les presonsde la perifèria de la regióde Madrid. Si bé en aquellscasos el viatge era indivi-dual i el vehicle policial es-devenia un espai d’impu-nitat per portar el pres em-manillat pel darrere i sen-se cinturó de seguretat perpropiciar que rebés cops,aquest cop el trasllat éscol·lectiu i en un furgó ha-bilitat per a trajectes llargsque té fins i tot lavabo. “Elprimer que diu el protocolés que cal respectar la dig-nitat dels presos. Cal sepa-rar homes i dones i es bus-ca la celeritat i sobretot laseguretat”, explica Sera-fín Giraldo, portaveu de laUnió Federal de la Policia.

Sense emmanillamentSegons Giraldo, l’opció del’emmanillament queda“una mica a criteri del’agent que els custodia”.“Jo entenc que en aquestcas no haurien de ser em-manillats. Això facilitaque, en cas d’una frenada,es puguin defensar i posar

les mans com a protecció.El que no poden anar maiés emmanillats al camió:imaginem-nos el cas d’unaccident o d’un incendi...Això seria molt perillós”,relata el portaveu policial.

En cas de prescindir del’emmanillament, però, lamateixa Guàrdia Civil escontradiria amb actitudsque ha tingut en el passatamb ells i sobretot amb elfet d’imputar-los el delicte

de rebel·lió, que exigeix elun caràcter violent.

Individus “rebels”?L’article 384 bis de la lleid’enjudiciament criminal,el precepte que el jutge delSuprem Pablo Llarena volutilitzar per inhabilitar elspresos abans del judici, ex-igeix que els inhabilitatssiguin “individus terroris-tes o rebels”.

Un trasllat sense em-manillament fet per laGuàrdia Civil, doncs, des-mentiria de facto la prete-sa perillositat dels acusatsde liderar el procés, per-

què no hi ha precedents de“rebels” transportats ambles mans lliures. “Com quela Generalitat té les pre-sons, teòricament laGuàrdia Civil hauria deportar els presos fins alpunt que separa la comu-nitat d’Aragó de la comu-nitat de Catalunya i allàhaurien de ser els Mossosels que recollissin els pre-sos. Però evidentment noes fa un intercanvi en unavia pública, s’ha de fer enuna altra presó”, raona elportaveu policial de la UFPSerafín Giraldo.

Tot i que la conselleria

FASES Junqueras, Romeva i els Jordisfan nit a Saragossa abans d’anar avui aLledoners, on aniran també Forn, Turulli Rull VIA Forcadell i Bassa fan el viatgedirecte Madrid-Figueres FI La GuàrdiaCivil està eximida d’explicar l’operació

Tots els presos esta

David PortabellaMADRID

40minuts de visita a la setmanatindran els presos als penalscatalans i 90 minuts al mesper estar amb els fills menors.

700quilòmetres faran Forcadelli Bassa en el viatge del penald’Alcalçá Meco al de Puig deles Basses (Figueres).

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

Un autobús de la Guàrdia Civil vatraslladar ahir Junqueras, Romeva,Sànchez i Cuixart de Madrid al penalde Zuera (Saragossa) ■ ACN

EL PUNT AVUIDIMECRES, 4 DE JULIOL DEL 2018 | Nacional | 7

LlibertatL’APUNT fa en compliment de la llei. Venim d’una etapa d’una

conflictivitat institucional tan gran que qualsevol mo-viment, com ara que el president del govern estatal esreuneixi amb el català, sembla un avanç extraordinari.L’excepcionalitat política sobredimensiona el que hau-ria de ser normal. I desvia els focus. El reclam és i seràsempre la llibertat per als presos.Anna Serrano

El trasllat dels presos polítics a presons catalanes ésuna bona notícia. I servirà per alleugerir l’enorme pesque suporten des de fa mesos les famílies dels líderspolítics i socials injustament privats de llibertat enpresó preventiva per un delicte que no van cometre.Ara, no es pot interpretar com un gest ni una conces-sió del govern espanyol. El trasllat a centres del país es

de Justícia havia demanatel trasllat directe dels noupresos, al departamentd’Ester Capella li van cons-tar que això només passa-rà amb Forcadell i Bassa,que a priori faran avui els700 quilòmetres que sepa-ren Alcalá Meco de Figue-res en un viatge directe. Esdona la circumstància quel’únic trasllat directe seràprecisament el més llarg,però no hi haurà una expli-cació oficial sobre la para-doxa perquè la Guàrdia Ci-vil està eximida de donarexplicacions de l’operació.

Els que aquesta nit handormit encara al penald’Estremera són els ex-consellers Forn, Turull iRull. Precisament ahir, eljutge Llarena els va res-pondre a ells el mateix queals altres presos: que la de-cisió de traslladar-los ja ésd’Institucions Penitencià-ries i del Ministeri de l’In-terior de Fernando Gran-de-Marlaska. Tant ambells tres –que avui deixenMadrid, segons Interior–com amb la resta de presoshomes, es preveu una es-tada inicial per a les revi-sions mèdiques a la presóde Can Brians abans deltrasllat definitiu a la presóde Lledoners.

A Madrid en obrir judiciLa reclusió dels nou presosals penals catalans no seràdefinitiva, sinó que totsells seran reclamats pelSuprem quan s’obri el ju-dici oral i seran de nou re-tornats a penals de Madridmentre duri el judici. Per ales famílies acaba ara elcàstig de fer 600 quilòme-tres fins a Madrid i desprésllogar un cotxe o agafar untaxi fins a Alcalá Meco (a40 quilòmetres) per podervisitar Forcadell i Bassa, ofins a Soto del Real (a 50quilòmetres) per veure elsJordis, o fins a Estremera(a 78 quilòmetres) per vi-sitar Junqueras i els ex-consellers. ■

an en camí

El govern català deixa clarque el trasllat ha estat unadecisió del govern de PedroSánchez i que no és fruit decap acord, negociació o con-trapartida de cara a la reunióde dilluns que ve entre el pre-sident espanyol i Quim Torraa La Moncloa. “Ho estableixla llei. Si volen un clima mésfavorable de diàleg ja sabenquè poden fer. Deixar-los enllibertat”, responia Artadi apreguntes dels periodistes.

Tot i el clam social i polític

a favor de la seva llibertat queva de la CUP fins a Podempassant pel PDeCAT i ERC, elgovern català avisa que, tot itenir traspassades les pre-sons, no té competències perconcedir excarceracions nibeneficis penitenciaris ni téresponsabilitat en la presópreventiva. ”Si la fiscalia de-pengués de nosaltres, no es-tarien acusats”, indica Artadi.El penal de Lledoners va serobert el 2008 i el de Puig deles Basses data del 2014.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Sense opció per a l’excarcerament

Les entitats independen-tistes Òmnium Cultural iANC han convocat peravui a la tarda una concen-tració davant de la presóde Lledoners per rebre elsprimers presos políticsque ingressaran a la presódel Bages, Oriol Junque-ras, Raül Romeva, JordiSànchez i Jordi Cuixart.Una concentració similares convocarà pel dia quearribin a la presó de Figue-res Carme Forcadell i Do-lors Bassa, segons van ex-plicar els vicepresidentsde les dues entitats, Mar-cel Mauri i Josep Crua-nyes.

La convocatòria d’avuies farà a les set de la tardaa Sant Joan de Vilatorra-da, població pròxima alcentre penitenciari desd’on els manifestants ani-ran caminant fins a la pre-só de Lledoners, en un re-corregut que no hauria desuperar la mitja hora. Elsque participin en la marxa

descobriran que els acces-sos a la presó del Bages es-tan des d’ahir al matí abso-lutament pintats amb lla-ços grocs i crides a la lliber-tat dels presos polítics.

Les entitats sobiranis-tes també tenen en projec-te una gran manifestacióper al dissabte 14 de juliol,a Barcelona, on es vol ferevident que el trasllat aCatalunya dels presos noés el final de la reivindica-ció, sinó que es continuaexigint el seu allibera-ment. En aquest sentit,Marcel Mauri va assegurarque el trasllat dels empre-sonats “no és un gest polí-tic, sinó que és complir eldret penitenciari i de les

famílies”, i va criticar la“desraó de l’Estat i la sevafalta de voluntat de posarfi a una repressió injusta”.De manera similar es vaexpressar Cruanyes, queva dir que la justícia espa-nyola “només actua pervenjar-se”.

En la línia de la protestaal carrer hi ha també laCUP, que ahir va reclamarmobilitzacions “unitàriesi massives” per demanarla llibertat dels presos uncop ja siguin a Catalunya.El diputat Vidal Aragonèsva assegurar que l’apropa-ment dels presos no és cap“concessió”, sinó un “in-tent de blanqueig d’imat-ge” del govern espanyol.

Per la seva part, la con-sellera Elsa Artadi, va as-segurar que l’acostamentbeneficia “les famílies delspresos i els seus advocats”,però va insistir que l’únicasortida és el seu allibera-ment; a la vegada, va ne-gar que l’operació sigui capcontrapartida pel fet d’ha-ver donat suport a PedroSánchez. ■

a Les entitats sobiranistes convoquen una mobilització alBages a Artadi recorda que l’acostament no és la solució

Una marxa per lallibertat arribaràavui a Lledoners

RedaccióBARCELONA

14.07.18L’ANC i Òmnium Culturalprojecten per al segon dissab-te de juliol una manifestacióper la llibertat dels presos.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

Llaços grocs a l’entrada de la presó de Lledoners, al Bages ■ SUSANA SÁEZ / EFE

EL PUNT AVUIDIMECRES, 4 DE JULIOL DEL 20188 | Nacional |

El govern català vol cen-trar la reunió de dillunsentre els presidents Torrai Sánchez en l’estatus polí-tic de Catalunya per ini-ciar un diàleg en el tempsque explori una possibili-tat d’acord. Això vol dirque Torra no entrarà a ne-gociar amb Sánchez qües-tions com ara el finança-ment, els traspassos pen-dents i les infraestructu-res, que formen part dels

45 punts plantejats perPuigdemont a Rajoy. Tor-ra se centrarà en el punt46è de l’autodetermina-ció, a més d’escoltar quinaés la proposta política deSánchez per al futur deCatalunya. “Volem parlarde què ha passat i per què,d’on som ara i de com se’npot sortir”, va explicarahir la portaveu de l’exe-cutiu català, Elsa Artadi,que prepara personal-ment la reunió entre presi-dents junt amb la ministrade Política Territorial, Me-

ritxell Batet. Conscientque Sánchez no avalaràl’autodeterminació, el go-vern català reitera que noespera de la reunió cap al-tre acord que la disposicióde continuar parlant de laproposta de cada part i lespossibilitats d’acostar po-sicions.

En aquest sentit, en undebat suscitat ahir en lacomissió constitucionaldel Congrés, la vicepresi-denta i ministra de la Pre-sidència i Relacions ambles Corts, Carmen Calvo,

va oferir a la Generalitatobrir un diàleg “obert”,“franc” i “sense traves”,uns qualificatius en quèconfia l’executiu de JxCati ERC tenint en compteque la setmana passada elPSOE va votar al Congrésamb el PP i Ciutadans encontra del diàleg “sensecondicions”. Calvo va sua-vitzar ahir els límits deldiàleg i va aclarir que no hiha assumptes censurats:“Tothom sap ja on no enspodrem trobar, però no-més faltaria que l’únic quehaguem de dir als catalansi a la resta dels espanyolsés que no podem parlarperquè ens hem segatl’herba sota els peus per nofer-ho.”

El PSOE necessitavaahir arrencar un sí d’ERCa favor del nou consell

d’administració de RTVE idel nomenament de To-más Fernando Flores coma president de l’ens. El por-taveu d’ERC al Congrés,Joan Tardà, li va agrairque no censurés l’autode-terminació en l’agenda dela reunió i li va prometreun cop de mà en la votaciód’avui. Calvo, però, va vo-ler deixar clar què diràSánchez a Torra: “El dretd’autodeterminació noexisteix en cap constitu-ció de cap democràcia.”Avui serà la ministra Batetqui detallarà al Congrésl’agenda del diàleg pacta-da amb Artadi. ■

Torra centra el 9-J en lasortida política al conflicte

Xavier MiróBARCELONA

a El govern nomena els responsables de les comissions bilaterals per abordar els 45 punts restantsa L’Estat ofereix un diàleg “obert i sense traves” però no avalarà l’autodeterminació

Per acotar el diàleg de dillunsa l’estatus polític de Catalu-nya, l’executiu de Torra va no-menar ahir els presidents i re-presentants de les comis-sions bilateral Generalitat-Estat, mixta d’Afers Econò-mics i Fiscals, bilateral d’In-fraestructures i mixta deTransferències. El consellerd’Acció Exterior, Ernest Mara-gall, presidirà la bilateral quetracta la relació permanent

La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, i el president, Quim Torra, en la reunió del Consell Executiu d’ahir al Palau de la Generalitat ■ ACN

amb l’Estat pel que fa a lescompetències. El vicepresi-dent Pere Aragonès presidiràla d’Afers Econòmics, que in-clou finançament però tam-bé relacions fiscals i finance-res, i el conseller de Territori,Damià Calvet, presidirà In-fraestructures. Artadi presi-dirà la de traspassos i el dele-gat a Madrid, Ferran Masca-rell, serà en la bilateral i en lade traspassos.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Finances, inversions i traspassos

“El president Torra hade venir amb latranquil·litat que espot plantejar tot allòque pugui ajudar”Carmen CalvoVICEPRESIDENTA DEL GOVERNESPANYOL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

L’exrepresentant del go-vern a la Unió Europea,Amadeu Altafaj, i AlbertRoyo, exsecretari generaldel Diplocat, van declararahir com a investigats da-vant del jutge d’instrucció13 de Barcelona, al qualvan aclarir que els paga-

ments a experts i observa-dors internacionals no éslimitaven al referèndumde l’1-O, sinó a la situacióestratègica de Catalunya iel món, i que no tenien capprohibició judicial.

Els experts de The Ha-gue Center for Strategic–que van cobrar uns119.000 euros, autoritzatsper Altafaf, defensat per

Judit Gené– van fer un es-tudi extens vers el Brexit ola seguretat davant l’ame-naça gihadista, va detallar.Royo va exposar que Diplo-cat és un consorci publico-privat, en què hi ha 39 enti-tats, com ara la Generali-tat, l’Ajuntament de Bar-celona, el Barça o La Caixa,i que no tenia cap ordre perno pagar els 207.656 euros

a delegats parlamentarisque volien venir a Catalu-nya, com en altres elec-cions o per Sant Jordi, persaber el desenllaç del pro-cés. Aleix Villatoro, defen-sat per Ramon Setó, vasostenir que la campanyade catalans a l’exterior eraàmplia i abraçava des delcarnet jove fins a la targetasanitària. ■

Altafaj i Royo afirmen que notenien cap prohibició de despesaMayte PiulachsBARCELONA

Altafaj va ser aplaudit i abraçat per treballadors de laGeneralitat, ahir en anar al jutjat de Barcelona ■ T. ALBIR/ EFE

EL PUNT AVUIDIMECRES, 4 DE JULIOL DEL 201810 | Nacional |

Demà arriben al ple delParlament les primeresmocions de la legislatura.Se n’hi debatran cinc, peròseran dues, les presen-tades pel PSC i la CUP, lesque permetran posar eltermòmetre a l’indepen-dentisme i albirar cap aon s’enfilen les actuacionsdels grups al llarg del quequedi de mandat.

Així, els anticapitalis-tes proposen rescatar l’es-perit de la declaració del9-N, aprovada el novem-bre del 2015, ratificadal’abril del 2016 i recollidaen el programa electoralamb què la formació es vapresentar el 21-D, per fervaler la sobirania del Par-lament en detriment delsdictàmens del TribunalConstitucional. A més amés, reclamen fer efecti-ves les lleis aprovades a lacambra catalana que el TCva suspendre i alerten queno participaran en el relatque fia l’exercici del dret

d’autodeterminació al dià-leg. “Primer ens hauriende dir amb qui volen par-lar, perquè de moment nohi ha ningú a l’altre cos-tat”, assenyalava el dipu-tat de la CUP Vidal Ara-gonés. D’aquesta manera,els anticapitalistes anun-ciaven ahir que no elsagradaven les esmenespresentades per Junts perCatalunya i ERC, ja quepretenen, asseguren, “di-luir els objectius polítics”.Amb tot, la formació sí queva valorar de manera posi-tiva que la mesa hagi ad-mès a tràmit el text de lamoció, malgrat “la negati-va, els obstacles i les ame-naces del bloc del 155”.Amb les propostes de can-vi presentades, els grupstenen ara fins demà almigdia per consensuar untext. La CUP sí que s’avé avotar els punts de la mocióper separat, per la qual co-sa hi ha possibilitats que fi-nalment pugui tirar enda-vant una part del text ambel suport de JxCat i ERC.

Tanmateix, els republi-

cans ja van replicar ahirmateix a la CUP que, si bécomparteixen “els matei-xos objectius”, la realitat“no és la mateixa queel 2015”, van sentenciar.“Ara no es tracta d’obrircap procés, sinó que estemimmersos en una nova rea-litat, amb gent a la presó i

amb la judicialització de lapolítica”. Per això, els repu-blicans són partidaris de“noves vies” per tal “d’asso-lir i culminar la indepen-dència”. “Hem entrat al2018, han passat moltescoses i el plantejament, arai aquí, és què cal fer per con-tinuar avançant.”

JxCat també ha presen-tat esmenes al text de laCUP i, com ERC, apostaper eliminar les referèn-cies al 9-N. Ahir, però, elpartit de Puigdemont iTorra no va fer declara-cions sobre la seva posiciórespecte a la moció de laCUP. Fonts de la formació,

però, encara veuen margede maniobra per arribar aun consens.

La segona moció quetambé permet albirar capa on es decantarà la legis-latura porta la signaturadel PSC. Els socialistesaposten per la creaciód’una taula de diàleg ambels presidents de cadagrup parlamentari que esreuniria cada mes per as-solir el consens en temes“importants de país”. Elpresident del PSC, MiquelIceta, s’ha mostrat par-tidari des del principi derefer els ponts entre lesforces polítiques catala-nes per ser més forts en lesreivindicacions a Madrid.ERC, però, avançava ahirque el text socialista no elsconvenç, ja que, pels repu-blicans, l’oferta de diàlegha de ser més àmplia. Peraquest motiu, hi han pre-sentat una esmena que re-clama al PSC que permetique en la taula de diàleg espugui parlar de tot, tambédel dret d’autodetermina-ció, explicava la portaveud’ERC, Anna Caula.

En espera de com vaginavui les negociacions en-tre els grups –també s’hihan afegit els comuns,apostant per la via del dià-leg–, l’escenari es mante-nia molt obert i cap forma-ció aventurava un resultatde la votació. Ciutadans síque és contrari a les duesmocions i reitera que sen-se acatar el marc legal nohi haurà diàleg. ■

a Els anticapitalistes alerten que no renunciaran al 9-N ni a fer efectives les lleis suspeses pel TC a ERCrespon que la realitat “no és la del 2015” i que ara calen “noves vies” i demana al PSC que s’obri a parlar de tot

Emma AnsolaBARCELONA

Les mocions del PSC i la CUPgraduen l’inici del mandat

El diputat de la CUP Carles Riera, a l’hemicicle del Parlament en un ple a l’abril ■ J. LOSADA

L’ordre del dia del ple queavui comença a la cambracatalana podria quedar enun segon pla si finalmentcoincideix amb la trame-sa, a través dels secretarisjudicials del TSJC, de la in-terlocutòria del jutge Pa-blo Llarena per suspendrede funcions els diputatsque estan en presó pre-ventiva. La decisió afec-taria Oriol Junqueras, Jor-di Sànchez, Raül Romeva,

Josep Rull i Jordi Turull, ino es descarta que la me-sura arribi també a l’ex-president Carles Puigde-mont i Toni Comín.

D’acord amb el regla-ment de la cambra, i ambla prudència a què obligaun fet inèdit com aquest–no hi ha sentència fer-ma–, la suspensió delsdrets i deures d’un diputats’hauria de començar aexecutar a la cambra cata-lana amb un dictamenmotivat de la Comissió del’Estatut dels Diputats iuna votació en el ple delParlament per majoria ab-soluta. Aquest pas obliga-ria els parlamentaris deJxCat i ERC a votar a favorde la suspensió de fun-

cions dels set companysde grup si no volen desaca-tar les ordres judicials deLlarena i cometre un actede desobediència.

Tanmateix, el regla-ment de la cambra podriaquedar anorreat pel con-tingut de la interlocutòriade Llarena si el jutge optésper no deixar marge demaniobra al Parlament ies limités a notificar i a do-nar per executada la sus-pensió. També podria dic-tar els mecanismes perprocedir a la suspensió i fi-nalment podria incloure,com ja s’ha fet en els adver-timents cursats pel Cons-titucional en la legislaturaanterior, alguna advertèn-cia en cas que els membres

de la mesa o els diputatsno s’avinguin a complir lesordres del jutge. És peraquest motiu que tant elsmembres de la mesa comels dirigents dels grupsparlamentaris, així comels lletrats, estan pen-dents del contingut i del

que acabi dictaminantLlarena, tenint en compteque l’acte de processa-ment ja és ferm, i així ho vasegellar la setmana passa-da el Tribunal Suprem. Lasuspensió, però, quedariapendent del recurs d’apel-lació que encara podria

presentar la defensa delsdiputats presos. Altresdubtes que sorgeixen és si,en cas que es porti a vota-ció la suspensió de dretsen el ple, els diputats afec-tats podrien exercir el voten un tema que els afectadirectament. ■

a El Parlaments’espera a conèixerl’ordre de Llarenaabans d’actuar

Emma AnsolaBARCELONA

La cambra, pendent dela suspensió de diputats

El president del Parlament, Roger Torrent, amb la resta de membres de la mesa ■ EFE

EL PUNT AVUIDIMECRES, 4 DE JULIOL DEL 201812 | Nacional |

onstruir, proposar, dialogar, su-mar, pactar. Els que signemaquest article conjuguem en po-

sitiu. Sense defugir la crítica –ni l’au-tocrítica– quan calgui, sense atacspersonals, sense vencedors ni ven-çuts. Amb determinació i amb gene-rositat. Aquesta actitud que mante-nim des de la famosa assemblea fun-dacional del PDeCAT ens va valdreaquella famosa etiqueta de “no sem-bles convergent”. I si aquella assem-blea va introduir molts avenços enel camp teòric i va trencar moltes an-tigues dinàmiques de CDC, és certque a la pràctica el PDeCAT ha mos-trat massa dificultats per portar ala realitat el que vam aprovar en pa-per. També ha mostrat, admetem-ho,una dificultat enorme per connectarcom a partit amb la ciutadania. Llunyde distribuir responsabilitats concre-tes, creiem que tots en som en partresponsables. I ens veiem amb cor,més que mai, de ser responsablesd’una solució.

Les actituds han de ser diferents.Si això implica un relleu en les perso-nes, parlem-ne sense problema: fem-lo. Però també ens preocupen les ac-tituds. És impossible connectar ambla Catalunya d’avui sense sentit delrisc, de la creativitat i de l’obertura asectors socials i professionals quevisquin lluny de la militància partidis-ta. Ens hem d’assemblar molt més auna associació de persones que pen-sen de manera similar que no pas aun búnquer de convençuts, a un gre-mi o a un club d’interessos. Els partitspolítics són tant o més necessarisque mai, n’estem més que conven-çuts, però han de tenir estructuresflexibles i una mentalitat oberta icreativa. Si creiem en la independèn-cia de Catalunya –que hi creiem fer-mament–, o en el model liberal pro-gressista de societat, no podemafrontar l’activitat política des de lapor, el conservadorisme, la prudènciamal entesa, el tancament de files i lafalta d’imaginació. No observem proucanvis en les males actituds que crè-iem superades en l’època de CDC.Encara més: veiem, sovint, que no hiha coincidència de plantejaments en-tre els entorns de JxCat i la direcciódel partit. També veiem una inexplica-ble llunyania entre l’horitzó de la inde-pendència, que demana l’assumpcióde certs riscos –un pla estratègic i uncronograma per assolir-la–, i la visióa curt termini que sembla que mos-trin algunes decisions. No és neces-sari, no és bo, no és intel·ligent i no ésel que hem vingut a fer: volem visióa mitjà termini i amb un objectiu clar.Amb estil propi, sense copiar ni con-fondre’ns amb altres opcions políti-ques, però aportant a la política ca-

C

talana un llenguatge valent, nou, fresci líder.

Junts per Catalunya ha estat un se-nyal en la bona direcció, i el PDeCAT noha de tenir cap por ni cap complex siha d’evolucionar, mutar o fins i tot re-fer-se de dalt a baix amb unes formespolítiques més modernes. De fet, cre-iem que la combinació dels actius deles dues fórmules és possible i que,juntament amb l’obertura a la societat

civil, la implantació territorial i l’expe-riència de partit, són factors que po-den i han de retroalimentar-se. Cal unasíntesi proactiva de tots aquests va-lors, renunciant a l’estancament i alpartidisme mal entès. En el nou espai,només hi han de sobrar les mentalitatstancades, els intolerants, els fanàtics,els dogmàtics i els al·lèrgics al progréssocial i nacional. Aquesta síntesi cre-iem que és possible i necessària, ambun funcionament més àgil, d’aparells iestructures reduïts, de convivència en-tre fórmules de partit i fórmules asso-ciatives, de treball per projectes i en

xarxa, de respecte escrupolós als pro-cessos democràtics interns, de ren-dició de comptes, de proactivitat digi-tal, de seducció comunicativa, de pro-fessionalitat, d’incorporació d’indepen-dents i de col·laboració directa ambentitats socials de tot tipus, de flexibili-tat funcional i mental, de naturalitat ide creativitat. Hem de ser una opciósense cap artifici, sense càlcul exces-siu. Viure és participar.

Un cop assolit l’objectiu de fer unaassemblea nacional que abordi elsreplantejaments organitzatius neces-saris, tots tenim molt clar el que somi on volem anar. Volem una assembleaque no promogui ni estimuli les lluitesentre famílies, perquè nosaltres nosom ni volem ser cap família. Ni tansols volem forçar res ni ningú: volemevolucionar de manera natural, peròurgent i imprescindible, cap a una or-ganització que trenqui els esquemesdels partits actuals i que sigui l’avant-guarda política de la República quehem de fer. Si volem un nou estat debase democràtica, obert i modern,hem de tenir eines polítiques demo-cràtiques, obertes i modernes. Hovam intentar fa dos anys: ho volemmillorar. I en volem formar part per-què creiem que sabem fer-ho. És l’ho-ra de gosar fer-ho tot, i fer-ho bé,comptant amb tothom.

Junts per què?

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Senserrich i Font, en la presentació de l’assemblea del juliol del PDeCAT ■ ACN

Generació Llibertat

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El PDeCAT no ha de tenircap por ni cap complex si had’evolucionar, mutar o fins itot refer-se de dalt a baix

A les portes de l’assembleaordinària que el PDeCATcelebrarà del 20 al 22 dejuliol, la plataforma Gene-ració Llibertat reclamauna transformació delpartit.

El col·lectiu comparteixuna visió renovadora delmodel de partit i pretén ferdel PDeCAT una formaciómés horitzontal i partici-pativa, amb limitació demandats i clarament inde-pendentista. “No ens agra-da el camí que està pre-nent l’actual direcció exe-cutiva”, diuen.

Així, el corrent interndel partit apel·la a una ma-jor capacitat d’intervencióde les bases i a una estruc-tura menys piramidal, quecontrasti amb l’actual enquè “les decisions es que-den a la cúpula”. Lamenta,per exemple, que no s’hagiconsultat els associats so-bre la posició del partit enla negociació de la investi-dura de Pedro Sánchez osobre l’aprovació delspressupostos d’Ada Colau.

Alhora, la plataformadefensa la redacció d’unpla estratègic de tots els

actors independentistes–tant partits com enti-tats– que fixi com i quanfer efectiva la independèn-cia. Generació Llibertatcritica també que la direc-ció del partit no hagi apli-cat els estatuts aprovats el2016, un fet que atribueixa la “falta de voluntat polí-tica”.

“Hem d’aprofundir en

la modernització del par-tit perquè deixi de ser unaformació del segle XX”, ex-pliquen.

Els primers passos esfaran el 6 de juliol, quantindrà lloc una trobada perdefinir totes les posicionsde cara a l’assemblea i lesesmenes que s’hi presen-taran. El congrés, doncs,serà una oportunitat perimpulsar el relleu de la di-recció. ■

a La plataforma reclama unaestructura més horitzontal i establirterminis per proclamar la República

GeneracióLlibertat volcanvis profundsal PDeCAT

Judit LariosBARCELONA

Acte de Generació Llibertat a Sallent l’any 2016 previ alcongrés de CDC ■ ARXIU

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

06.07.18Generació Llibertat cele-brarà una trobada a Ullastrellprèvia a l’assemblea per esta-blir les seves posicions.