dispara flanaghan

Dispara, Flanaghan! 1

REPARTIMENT:

BARBRA STEWART: DOUGLAS:

JIM STEWART: ANNA LODGE:

JENNY STEWART: DOROTHY COLLINGS:

COOPER: BEN HOWARD:

MARY McQUEEN: MILLER:

JACK STEWART: LANCASTER:

SAM POWL: MAUREEN O’HARA:

DONALD: JOHN B. WAYNE:

ANDREW O’HARA: FERGUSON:

FRANK J. LEE: McGREGOR:

FLANAGHAN: MAX-COOPER:

JOSÉ DE MENDOZA: CONALLY:

GLEEN: NOTARI GIBSON:

CURTIS: TELEGRAFISTA:

JAMES STEWART: ACTOR:

JOHN STEWART: PRESENTADOR

D’EPISODIS:

SOLDATS DEL SETÈ DE

CAVALLERIA:

VAQUERS:

DONES:

MINERS:

INDIS:


EPISODI 1LA RUTA DE L’OEST

Sobre la ruta dels peoners, una heroica família de colonitzadors és entorpida en el seu avanç per una tribu de salvatges, entestats a frenar el progrés i l’ocupació del seu territori.(El parapet, format d’estris miserables i de restes d’un carro, està eriçonat de fletxes. Els sioux reprenen la ronda infernal amb gran cridòria i pluja de fletxes. Els assetjats escupen foc granat i eficaç. Tot d’un plegat, Jack Stewart s’incorpora i desafia imprudentment els pells-roges amb el puny.)

JACK: Fills del Gran Manitú, veniu si sou homes! Us rentaré la cara d’argila!

BARBRA: (Intentant inútilment fer-li adoptar una postura més segura) Jack, que t’embales!

JACK: Acosteu-vos, micos indecents, us arrencaré les vergonyes! Salvatges, morts de gana, emplomats!

BARBRA: Jack, no t’emmerdis!

JACK: Tu, calla.

BARBRA: Que el cel ens empari, li ha vingut el rampell!

JACK: Gallines, tremoleu només de sentir-me la veu, sembleu lloques! (Riu.) Tites, tites, tites, teniu, entomeu veces! (Dispara.) Tites, tites! Espereu, n’hi ha per a totes!

(Malgrat l’oposició de Barbra, Jack salta el parapet i avança tot disparant.)

BARBRA: Jack, no siguis ximple, torna!

JACK: Tites, tites! Pollastrets, capons, Jack Stewart desafia les vostres fletxes de joguina!

JAMES: Aquesta no me la perdo! Papà, espera’m deixa-me’n uns quants!

BARBRA: (Tot ventant-li un clatellot) No et moguis i dispara! (Disparant ella també.) Es veu que és hereditària, aquesta dèria!

JACK: L’home blanc avança sol, incontenible, cap al Pacífic! Pas lliure a l’invulnerable Jack Stewart! Aquesta terra és verge i ha de ser meva, ha de ser meva!

(Els seus brams són tallats en sec quan una fletxa se li clava a l'estèrnum. Jack cau agenollat amb la incredulitat pintada al rostre. Cessen els trets, però no la ronda.)

JACK: No pot ser, Déu meu, m'has tornat a abandonar.

JAMES: (Intenta saltar.) Pare!

BARBRA: (Retenint-lo.) Quiet, i no deixeu de disparar, coi!


JAMES: Està ferit, no puc abandonar mon pare com un gos.

BARBRA: Ton pare ja és mort, o poc se n'hi falta. Dispara, et dic!

JOHN: Escolteu!

(Llunyana encara, però nítida, la corneta del Setè de Cavalleria suspèn la pluja de fletxes i fa fugir els bàrbars. La família Stewart salta el parapet i s'agrupa entorn del pare moribund. Apareix el major John B. Wayne, seguit del seu abanderat.)

WAYNE: Senyora, senyors, es presenta el major John B. Wayne, cap del Setè de Cavalleria. Una vegada més, hem fet honor a la nostra divisa: “Omnia Providentialis” que vol significar “sempre en el lloc precís en el moment oportú”. Us prego que refreneu les demostracions d'agraïment, car considero que complir un deure no mereix lloances.

(Atrafegada entorn del pare, la família no presta l'atenció deguda al discurs. Wayne cerca una posició més favorable.)

WAYNE: Senyora, senyors, es presenta...

BARBRA: Major, cinc minuts de retard.

WAYNE: Senyora, malgrat els advertiments, heu traspassat els límits aconsellats.

JACK: Cercàvem terra fèrtil, major, no un desert.

BARBRA: No xerris, que et dessagnes. Major, teniu benes?

WAYNE: Senyora meva, ha estat un honor salvar-vos d'aquesta purrialla. Si a hores d'ara les vostres cabelleres no guarneixen llances índies a tall de trofeu, ha anat d'un pèl.

BARBRA: Major, he dit que em calen benes.

WAYNE: Les baixes del Setè de Cavalleria són sempre absolutes. Vull dir que no tenim temps d'ocupar-nos dels ferits. En canvi, els oferim l'oportunitat de morir com herois.

BARBRA: Jenny, busca'm un llençol.

JACK: Tot és inútil, no esguerris l'aixovar de la nena, ara, tu. Aquesta terra indòmita exigeix un tribut de sang i m'ha tocat a mi. Sembla una vall fèrtil. Enterreu-me aquí mateix i construïu el ranxo prop de la meva tomba. Et deixo tres fills i una filla, Barbra, una càrrega feixuga. Si et resulta excessiva t'autoritzo unes segones núpcies. Fills meus, aquesta vall, convertiu-la en un jardí. (Expira.)

BARBRA: (S'aixeca després d'haver-li tancat els ulls.) Ara caldrà ser forts, molt forts.

WAYNE: Senyora, el meu condol. Els aconsello d'establir-se en aquesta vall, tal com ho ha desitjat el difunt. Més enllà del riu no puc garantir-los cap protecció.

BARBRA: I més ençà, major?


WAYNE: Faré el que pugui.

BARBRA: (Després de recórrer lentament la vall amb l'esguard.) Ens quedem aquí. Al capdavall, hem perdut cavalls i carros. John, James, Jim, obriu la fossa aquí mateix.

(Els fills agafen pics i pales i tots formen un semicercle. Els homes es treuen el barret.)

BARBRA: Pobre Jack, espòs, gran il·lús, tu i els teus rampells... El primer ens va costar la hisenda, el segon, l'expulsió de Missouri, i ara hi deixes la pell. Volies conquerir una terra i fer-la treballar pels teus fills: ho has aconseguit. Comencen per cavar la teva sepultura, però aquesta vall és nostra. De carena a carena, el teu cos acollirà les llavors i les convertirà en esplèndides collites. Engreixaràs l'herba de les pastures, alimentaràs la saba dels pomers, i fecundaràs l'hort. (S'ajup i recull un grapat de terra.) Jack Stewart, descansa en pau, la terra que t'acull és teva i ben teva.

(Lentament, Barbra esmicola el grapat de terra sobre el finat.)

WAYNE: Altament emotiu. Benvinguts, coratjosos peoners. Compteu sempre amb el Setè de Cavalleria. Senyora, li beso la mà. Ah, penseu a registrar la propietat abans d'un mes. I ara, permeteu-me d'anar a enllestir la feina. Corneta, toc de reagrupament! (Surt cridant.) Extermini, extermini!


EPISODI 2OR I WHISKY

Després de tres anys de sacrificis els Stewart van atènyer la prosperitat. I els peoners anaven passant sempre cap a l'Oest esperonats per un sol desig: conquerir terres semblans.

(Un campament prop del riu.)

O'HARA: Eren durs, els fesols.

MAUREEN: T'ho havia advertit, els faltava un bull.

(O'Hara treu una ampolla de whisky d'un sarró i en beu un glop.)

MAUREEN: Deien que era Xauxa, aquest país, i fa cinquanta-quatre dies que no mengem carn!

O'HARA: Pobra filla meva, com t'has de veure! Ton pare a presidi, el casament desfet, l'emigració, setmanes i setmanes de camí polsegós... Paciència, Maureen, aquest és el camí de la fortuna i el Senyor ens guia. (Amb els palmells dirigits al cel.) Senyor, Senyor, tu que alimentes els teus ocells i vesteixes els teus lliris, no abandonis les criatures pastades a la teva imatge, i condueix-nos a la prosperitat. Què et costa, Senyor, de fer un miracle? Sabem que tu pots fer-lo sense moure ni un dit, amb un sol pensament, si aquesta és la teva voluntat. Amén.

MAUREEN: (Mirant enlaire.) Ni que sigui un parell de bistecs ben sucosos! (Després d'una pausa.) No res. I si robàvem un vedell?

O'HARA: Ni pensar-ho! Jo, Andrew O'Hara, vaig jurar que si trepitjava terra americana no robaria mai més. Com podem esperar cap do de la Divina Providència si no mantenim la nostra paraula?

MAUREEN: I el whisky, era un do del cel, el whisky?

O'HARA: Bah!, una fotesa, tres o quatre ampolletes! No és bo ser tan estricte. La carn és feble, Maureen, filla, però la misericòrdia de l'Altíssim és infinita.

MAUREEN: Ben dit! Hi ha un ramat a la vora, som-hi!

O'HARA: Quieta! Pensa que ara som ciutadans de la Unió. Aquest és el país del futur, i nosaltres, peoners, estem aquí per bastir aquest futur sobre bases sòlides: sacrificis, austeritat i penitència. I ara, filla, me'n vaig a buscar aigua pel cafè.

(De sobte apareix Ben Howard: cabell i barba blancs i llarguíssims, vestits miserables, aspecte de foll. Va armat i els apunta.)

HOWARD: Lladre, lladre, fora d'aquí! No em deixaré robar, la mina és meva, fora, fora!

O'HARA: De què parles, fill meu?


HOWARD: (Després d'examinar-lo.) Ah, no m'enganyes! Has tornat disfressat de pastor, Jerry, però no m'enganyes. Ets ben mort, vaig enterrar-te fa cinc anys amb les meves pròpies mans, i ara, jo, Ben Howard, són l'únic propietari de la mina d'or!

MAUREEN: Està guillat com un boc!

O'HARA: Una mina, ho ha copsat?

HOWARD: Vés-te'n, Jerry, vés-te'n o...

O'HARA: Ben Howard, et conjuro en nom del Senyor, contesta'm, què n'has fet del pobre Jerry? Parla!

HOWARD: (Deixa el rifle i s'agenolla.) Misericòrdia!

O'HARA: He vingut a ajudar-te Ben, l'Altíssim s'ha compadit de tu. Ara cal que descarreguis la teva consciència. Au, buida el pap!

HOWARD: Volien robar-me, eren lladres.

O'HARA: Quants, Ben, quants?

HOWARD: Vuit.

O'HARA: Déu n'hi do!

HOWARD: Puc esperar el perdó? (Es treu un grapat de pepites de la butxaca.) Sóc immensament ric, Reverend, puc pagar la construcció d'un temple.

O'HARA: (Escampa les pepites d'una manotada.) Penses comprar la teva salvació, pecador? Tens el dimoni al cos, Ben, caldrà expulsar-lo.

HOWARD: Reverend, ajudeu-me.

(O'Hara se li acosta i li posa les mans sobre el cap.)

O'HARA: Senyor, que la teva potència m'assisteixi. Satanàs, Mefistòfele, Llucifer, mals esperits, desallotgeu aquesta criatura i retorneu a l'abisme infernal. Repeteix, fora de mi, bèsties immundes!

HOWARD: Fora de mi, fora de mi!

O'HARA: On és la mina, Ben Howard?

HOWARD: Al primer revolt del riu, Reverend.

O'HARA: Digues, pecador, vols retornar al gran ramat del Senyor?

HOWARD: Suplico aquesta gràcia.

O'HARA: Has registrat la mina al teu nom?


HOWARD: No he pogut, calia vigilar nit i dia.

(O'Hara li agafa les mans i l'obliga a estendre els braços.)

O'HARA: Pater omnipotentis, expulsa hic et nunc pandemonium internum filius teu Ben Howard! Vade retro! Repeteix, Ben, vade retro!

HOWARD: Vade...

O'HARA: Retro.

(Ben Howard es desploma.)

O'HARA: No ha resistit l'exorcisme.

(Maureen recull febrilment les pepites.)

O'HARA: Maureen, estic despert o somnio?

(Tot excitat, s'asseu i s'acaba l'ampolla d'un glop.)

O'HARA: Jo, Andrew O'Hara, el més dissortat lladre de joies d'Irlanda, surto de presidi, embarco, arribo a New Orleans, enfilo la ruta de l'Oest, i aquí es produeix el miracle. El miracle, Maureen!

MAUREEN: Robes whisky, et persegueixen a trets, t'escapes a les muntanyes disfressat de pastor, i aquí es produeix el miracle!

O'HARA: El cel es val dels camins més inversemblants, Maureen. (S'aixeca.) Gràcies, Senyor! Tu, Clarivident, saps que per mantenir una promesa cal tenir-ne els mitjans. Tu, Generós, no files prim quan es tracta d'unes quantes ampolletes de whisky. Tu, Misericordiós, et compadeixes d'aquest pobre vidu i de l'òrfena a càrrec seu. Gràcies, Senyor! Maureen, filla, s'ha acabat la misèria, et trobaré un marit millor que no pas aquell tibat de McFerry. Ah, de cop i volta em sento amb la força moral de realitzar grans empreses, tinc projectes i tot! Obrirem un saloon, un drugstore, i, naturalment, un banc: d'aquesta manera, Maureen, tot l'or que surti de la nostra mina vindrà a parar a les nostres arques. Tornarem a viure com senyors, i aquest cop els nostres negocis seran legals, és a dir, que serem senyors com Déu mana.

MAUREEN: Sí, papà, aquest país és realment Xauxa.


EPISODI 3LA TECA I LA SECA

Segons l'opinió unànime dels experts, el valor del jaciment era incalculable. Ben aviat s'edificà una ciutat: Dalton-City. Anys més tard...

(Safareig públic a Dalton-City.)

DOROTHY: Rentem, o seria perdre el temps?

A. LODGE: Vostè mateixa, amb aquest suc!

MARY M.: Això ve de la mina. Fa anys que ens fan passar amb raons. Ara, enguany, el rec, el faran, com em dic Mary McQueen!

(Deixa al cabàs i inicia el mutis. Apareix el xèrif Lee. Camina molt pinxo, s'atura i es fa caure el barret sobre els ulls.)

MARY M.: Ja que veniu al pèl, digueu-me, xèrif Lee, què haig de fer per presentar una denúncia.

Xf. LEE: Senyores meves, els meus respectes. Qui és el vostre problema?

DOROTHY: Xèrif, quants dies fa que no us renteu la cara?

Xf. LEE: Estimada Dorothy, aquesta és una pregunta molt íntima, te la contestaré a soles.

DOROTHY: Sóu odiós! (Li esquitxa la cara.)

Xf. LEE: Uix! Pècora, aquesta nit dormiràs sola! (Inicia el mutis.)

DOROTHY: Bandarra, quina llengua! Juro que són calúmnies, senyora Lodge!

MARY M.: Ep, que no hem acabat. (Omple un got d'aigua i l'hi presenta.) Què me'n diu?

Xf. LEE: Sembla xocolata!

MARY M.: De la que fa la gata, és llot!

Xf. LEE: Qualsevol cosa que em digui, me la creuré. L'aigua, ja se sap, és un vici. Amb un xic de voluntat, acabarem a prescindir-ne.

MARY M.: Vici, diu! Escolteu, gran porc, necessito aigua clara per als meus fills, ho podeu entendre?

Xf. LEE: Sense insultar, veïna! Mal llamp m'esberli, sóc o no sóc l'autoritat? Encara em farien renegar!

MARY M.: Xèrif, cada estiu, quan minva el nivell del riu, l'aigua baixa tèrbola. Sabeu per què?


Xf. LEE: Presenteu les vostres queixes a míster O'Hara, senyores.

MARY M.: L'any passat ja el vàrem arrossegar fins aquí. Ell, que sí, molt digne, es fa omplir un got. (Dorothy omple un got i mima la narració de la senyora McQueen.) Se'l mira a contraclaror i diu...

DOROTHY: Hum!

Xf. LEE: Hum, què?

DOROTHY: És potable.

A. LODGE: Potable, aquest llot?

MARY M.: Senyores meves, no busquem tres peus al gat. El nostre banquer assegura que l'aigua és perfectament potable.

A. LODGE: Doncs jo dic que és infecta!

Xf. LEE: I jo!

DOROTHY: Quina barra!

MARY M.: I podeu creure que el nostre banquer parla amb fonament de causa. Com? Que la població de Dalton-City s'exposa a contraure el còlera? Indignant! Com podeu pensar, malfiades, que seria capaç de fer-nos córrer aquest risc per estalviar-se un grapat de dòlars? (Pausa.) Míster O'Hara, temo que el meu discurs no les ha convençudes. Senyores, per dissipar qualsevol recel, per dissoldre injustificades suspicàcies, el nostre il·lustre banquer es disposa, amb la vostra vènia, a ingerir un got sencer, sí, senyora, he dit un got sencer, del líquid en qüestió. Suplico silenci i molta atenció!

DOROTHY: Bé, senyores...

MARY M.: Míster O'Hara, no em faci quedar malament. Pensi que jo anava a beure rera seu.

DOROTHY: Tothom sap que si es deixa reposar una estona, l'aigua es decanta i s'aclareix.

(En aquest moment, O'Hara anava a travessar la plaça. S'adona de la presència del grup i s'amaga darrera un llençol estès.)

MARY M.: (Simulant una confidència.) Sospito que em vol fer passar per mentidera als ulls d'aquestes veïnes.

(Dorothy s'acosta el got als llavis.)

MARY M.: Míster O'Hara, em sembla que ja n'hi ha prou, apa, deixi-ho córrer, que agafarà unes cagarrines.


DOROTHY: (Tornant el got i reprimint-se el fàstic.) Realment, no és gaire bona, tanmateix..., tanmateix oblideu un detall: allà dalt, a la mina, qui remena l'aigua? Els vostres homes! M'exigiu aigua clara? Doncs bé, jo, per complaure-us, tanco la mina. Ah, ah, us he agafades, senyores meves! Com comprareu els fesols, ara? Què sento? Preferiu passar amb l'aigua contaminada? Supliqueu? Imploreu? Sí? Bé, m'heu entendrit, em compadeixo de vosaltres i no tanco la mina. Mireu si en sóc, de comprensiu! I si la mà d'obra enxampa un recargolament de tripes i se'n va al canyet, ja en vindran d'altres. Només cal penjar un rètol, sempre el mateix, d'altra banda: falta personal.

(O'Hara surt del seu amagatall.)

O'HARA: (Brandant el bastó.) Males llengües, bugaderes, us faré tallar les orelles!

MARY M.: Mite'l!

DOROTHY: Sangonera!

O'HARA: Xèrif Lee, si tolereu que aquestes bruixes propaguin faules i m'insultin públicament, m'atreveixo a pronosticar que no fareu carrera.

Xf. LEE: Pau, pau i silenci. Senyores, què suggeriu?

MARY M.: Que suspengui el rentat del mineral i que els homes construeixin una presa i un rec.

O'HARA: A costa meva? I un be! Heu sentit parlar mai de la llei del benefici màxim? Ignorants, incultes comares! Es tracta d'una llei tan natural i immutable com el cicle de les estacions, com la llei de la gravetat o com el principi d'Arquímedes, a la qual està sotmesa la lliure empresa, i que prohibeix taxativament qualsevol inversió que no produeixi guanys. Com a membre de la comunitat veieu, tinc les mans lligades. I si voleu la meva opinió, jo diria als creients, germans, preguem!, i als escèptics, hauria de ser una obra pública!

(S'aixeca el barret i inicia el mutis.)

Xf. LEE: La mina?

O'HARA: Redéu, no! La canalització. (Surt.)

MARY M.: Sento impulsos homicides.

DOROTHY: Lee, un cop haguem recollit les firmes, podem esperar que el nostre xèrif presenti la denúncia a l'autoritat competent?

Xf. LEE: Amable concurrència, tot i que l'abastament d'aigua no és tema de la meva jurisdicció, assumeixo l'encàrrec. I amb la confiança que el conflicte es resoldrà pacíficament, aquest vostre servidor us besa les mans.


EPISODI 4BENVINGUT, EX-MAJOR

Aquell any, la seva va ser terrible.

(Despatx d'O'Hara, en el banc. Acaba d'entrar Barbra Stewart. O'Hara tanca els set panys de la caixa de cabals.)

BARBRA: Honestíssim banquer, puc abusar de la vostra amistat?

O'HARA: Disposeu incondicionalment d'aquest servidor.

BARBRA: Desitjaria confiar-vos un capital.

O'HARA: Voleu obrir un compte corrent, potser?

BARBRA: M'hi he decidit.

O'HARA: Barbra, gloriós instant! (Li besa la mà i obre la caixa de cabals.) Us ha estat inspirada la fe!

BARBRA: He venut un centenar de vaques, les més escanyolides.

O'HARA: Ben fet, si el bestiar no s'engreixa, cal fer-lo efectiu i dur-lo a pasturar inversions ben grasses.

BARBRA: (Donant-li la bitlletera.) Aquest gest estableix inter nos, Barbra, un vincle sagrat. Que el Senyor el beneeixi i en faci néixer incalculables guanys.

O'HARA: Una “National”, Barbra, la seva sola presència conjura els pispes.

(Entra McGregor, el mosso del saloon. És coix i excessivament calmós. Duu a la mà una capseta metàl·lica.)

McGREGOR: D'això, míster O'Hara, ja tornem a tenir gresca al saloon.

O'HARA: (Mirant-se el rellotge.) Vatua, avui comença més d'hora. D'un dia a l'altre les bones maneres reculen. Senyor, quin pecat hem comès? Avisa el xèrif.

(McGregor surt.)

BARBRA: Per cert, l'acabo de conèixer, el nostre xèrif, i he de confessar que el seu aspecte m'ha sobtat. On s'ha vist, un xèrif sense afaitar?

O'HARA: Què voleu, un xèrif elegit democràticament...

(Apareix John Stewart. O'Hara desa els bitllets a la caixa de cabals.)

JOHN: (Fent petar els talons.) Respectada mamà, míster O'Hara, tinc l'honor d'anunciar-vos la imminent presència en aquest despatx d'una figura llegendària de la nostra història, el pacificador de l'Oest, l'exterminador de pells-roges, el famós John B. Wayne en persona!


(Wayne entra i besa la mà de Barbra.)

JOHN: Il·lustre guerrer, la vostra visita honora Dalton-City, ciutat de la qual sou, en certa manera, fundador.

WAYNE: M'afalagues, jovencell.

JOHN: Us professo, amb una gran admiració, un xic d'enveja: aquí, la mamà s'oposa a la meva vocació per la carrera de les armes. Wayne, us ho prego, intercediu. Sé que m'esperen gestes glorioses. La nostra Història, tan curta encara, ha de ser escrita a punta de sabre, i jo, John Stewart en vull ser un protagonista. Convenceu-la, major.

WAYNE: Ex, ex-major! John, quins arguments puc esgrimir si jo mateix he abandonat? Míster O'Hara, es presenta el tirador John B. Wayne, del cos de protecció de la New Diligències Company, Inc. Crec que el Banc O'Hara ha sol·licitat escorta per a un transport especial.

O'HARA: Vós? Agraeixo a la Divina Providència que m'hagi enviat un home tan extraordinari. (Li estreny la mà.)

JOHN: Com? Heu desistit de la vostra missió?

WAYNE: El Setè de Cavalleria ja no extermina pells-roges, John, i jo he deixat el Setè de Cavalleria. Els teníem acorralats, sabeu? Una tribu de potser quatre-cents. Sistemàticament, els anàvem liquidant un darrera l'altre. Finalment, les dones i les criatures. Una bona neteja, ho podeu ben creure! I quan torno amb la satisfacció de la feina ben feta, l'Estat Major em recrimina: ha estat una matança innecessària, un genocidi, em diuen. Genocidi? Eren roigs, senyors!, replico. Mireu, addueixen, Washington ha modificat la seva política, s'han adonat que tot eliminant pells-roges exterminem la mà d'obra indígena, és a dir, esclaus, i llavors cal importar negres. Serà més rentable convèncer els roigs dels avantatges de la integració. Esclau un pell-roja? I ca! Són massa orgullosos, i creuen, a més, que aquesta terra els pertany. Molt bé, m'indigno, si creieu que el major John B. Wayne ha de fer de missioner, aneu lluny d'osques. Exigeixo la llicència! Me la donen, i aquí estic.

JOHN: Jo pregunto, com podem renegar l'ideal d'esbandir els bàrbars del territori de la Unió per unes raons purament econòmiques?

O'HARA: John, el bon vell temps dels grans ideals ja és aigua passada. Avui domina el vil materialisme!

BARBRA: (Aixecant-se.) Resignació, John.

O'HARA: Paciència, fill, un dia el món retrobarà la seva espiritualitat.

WAYNE: Mentrestant cal mantenir-se alerta, car el sioux no es resigna.

JOHN: Major, quan arribi el moment, em trobareu a punt. (L'abraça.)

BARBRA: (Iniciant el mutis.) John, se'ns farà fosc.


(John fa petar els talons, es duu un dit al barret i surt darrera Barbra.)

WAYNE: Míster O'Hara, em poso a la vostra disposició.

O'HARA: Sabeu que la setmana passada va ser assaltada la diligència. Demà, Wayne, acomboiareu un carregament d'or.

WAYNE: En responc amb la vida, míster O'Hara.

O'HARA: Esteu de gaita! No em compensaríeu ni amb set vides: són cinquanta mil dòlars.

(Entra McGregor.)

McGREGOR: No hi és, el xèrif.

O'HARA: Avisa el seu ajudant. (McGregor inicia el mutis.) On anirem a parar si les forces de l'ordre es lliuren a la plàcida folgança?

(O'Hara tanca la caixa de cabals.)

McGREGOR: D'això, Lancaster no pot deixar l'oficina, que podria passar alguna cosa grossa, diu, com per exemple si robaven el Banc. (Torna a iniciar el mutis.)

O'HARA: Quin cinisme! Un assalt al banc comparat a una trifulga de cantina! El creieu capaç de copsar-hi cap matís? No és pas aquesta la seva escala de valors.

McGREGOR: (Tornant.) Com qui diu, he salvat la recaptació, míster O'Hara.

O'HARA: Que el Senyor t'ho pagui, McGregor.

(McGregor li dóna la capseta i torna a iniciar el mutis. O'Hara obre la caixa.)

O'HARA: Ah, el fidel McGregor! Gràcies a la gent d'aquesta fusta podem alimentar certes esperances de salvació del gènere humà.

McGREGOR: D'això, Sam Powl assegura que es tracta dels individus que varen assaltar la diligència.

O'HARA: Diantre, els bandolers!

WAYNE: Míster O'Hara, atès que la companyia s'hi veu involucrada, em crec obligat a ficar-hi la cullerada.

O'HARA: Fiqueu-la, us ho prego de genollons.

(O'Hara i Wayne inicien el mutis.)

McGREGOR: D'això, patró, la caixa.

O'HARA: (Tornant). Déu meu, on tinc el cap avui?


EPISODI 5SAM POWL, QUINA HORA ÉS?

(Sam Powl, amb un braç penjat del coll, fa solitaris amb la mà esquerra. McGregor renta gots darrera el taulell.)

McGREGOR: Expressa un desig, malànima.

MAUREEN: McGregor, fes-me el favor de dir-me miss O'Hara.

McGREGOR: He cregut que venies a donar-me el sí.

MAUREEN: Et tallaré la llengua, criat! Dóna'm deu dòlars.

McGREGOR: Miss O'Hara, el teu pare, d'això...

MAUREEN: Deu dòlars, McGregor, m'haig d'anar a pentinar.

(McGregor li dóna un bitllet.)

MAUREEN: I si mai em tornes a parlar de matrimoni et faré despatxar.

(Entren Flanaghan i Ferguson. Maureen, per sortir, ha de passar entre tots dos.)

FERGUSON: Jo dic, en aquest poble hi ha bon bestiar, Flanaghan!

FLANAGHAN: Em sembla que has dit la veritat, Ferguson.

(Mentrestant, McGregor serveix una ampolla a Sam Powl. Ferguson s'atura en sec quan descobreix el ferit. Flanaghan, més segur d'ell mateix, reacciona ràpidament i l'empeny cap al taulell.)

SAM P.: (Molt baix.) Són ells.

McGREGOR: (Id. Fregant la taula.) Qui, ells?

SAM P.: Els assaltants de la diligència.

McGREGOR: Calma, invàlid, provaré de sortir per avisar al xèrif.

FERGUSON: (Baix.) És ell, Flanaghan, i jo dic, ens ha reconegut.

FLANAGHAN: (Id.) Muts a la gàbia, pallús. Refresquem la gargamella i reprenem tot seguit la cavalcada. (Alt.) Ep, cantiner, tenim una certa pressa.

McGREGOR: Tothom en té. (Darrera el taulell.) Whisky?

FLANAGHAN: Del millor.

FERGUSON: Jo dic, el camí és llarg i polsegós.

FLANAGHAN: Salut!


(Mentre F. I F. Beuen, McGregor treu els diners de la caixa registradora i els fica en una capseta metàl·lica.)

McGREGOR: Sam, ara torno.

FLANAGHAN: (Terrible.) Tu no et mous d'aquí.

McGREGOR: He acabat el mam.

FLANAGHAN: (Deixant el colt sobre el taulell.) Treu gots, cantiner, i desa aquests didals ridículs.

(McGregor li presenta dos gots gegantins. Ferguson els omple i beuen tots dos.)

FERGUSON: Jo dic, s'ha acabat, Flanaghan.

FLANAGHAN: Em sembla que en buidaríem una altra.

McGREGOR: Haig d'anar-ne a buscar.

FLANAGHAN: Quiet, ha dit! D'aquí estant veig una ampolla plena.

(McGregor torna a la taula de Sam.)

FLANAGHAN: Què xerres?

McGREGOR: M'excusava.

(Els deixa l'ampolla sobre el taulell. Ferguson la buida immediatament.)

FERGUSON: Jo dic, amic Flanaghan, aquesta cantina comença a trontollar.

FLANAGHAN: Arrapa't al taulell, Ferguson, són figuracions teves.

(Tot d'un plegat. Sam Powl s'aixeca i els apunta.)

SAM P.: Les mans enlaire! (Els dos obeeixen.) El xèrif, McGregor!

FERGUSON: Ja t'ho deia, Flanaghan.

FLANAGHAN: Quina mosca et pica, cow-boy?

(McGregor surt ranquejant.)

SAM P.: Ah, lladregots, esteu ben cuits! La vostra males no quedarà impune.

FLANAGHAN: Desvarieges, nosaltres som absolutament inofensius, oi, tu?

SAM P.: (Li arrenca de l'armilla un rellotge.) Aquest rellotge et denuncia, Flanaghan. Vaig veure't quan l'afaitaves a un viatge, i tu, Ferguson, em vas ferir al braç.

FLANAGHAN: No n'has tingut prou, cotxer? Per què t'emboliques? Et vàrem robar alguna cosa, a tu? Doncs fes via!Dispara, Flanaghan! 16

SAM P.: No et moguis, Flanaghan, mira que et socarrimo l'armilla.

FLANAGHAN: Au, sol·licita una plaça a l'hospital.

(D’improvís, Ferguson sorprèn Sam Powl i el desarma. Tots dos se li llancen al damunt. Sam Powl es defensa coratjosament, arriba a recuperar el colt, però és mort a trets abans de poder disparar.)

FLANAGHAN: Em sembla que ja s'ha acabat.

FERGUSON: Jo dic, si en vol més, que ho digui. Flanaghan, el temporal no amaina, aquesta cantina balla sobre les ones com una closca de nou.

FLANAGHAN: Amic Ferguson, em sembla que el clima de la comarca no ens escau. Proveïm-nos d'unes quantes ampolles i agafem el portant.

FERGUSON: Amic Flanaghan, jo dic, tens raó, com sempre.

(Empenyent els batents de la porta basculant, Wayne executa una entrada de professional. O'Hara i McGregor contemplem l'escena de fora estant.)

WAYNE: Míster O'Hara, aquí els famosos Flanaghan i Ferguson, altrament dits F i F, notables assaltants de diligències.

O'HARA: Arrestats abans de perpetrar el fet!

(F i F es tomben de sobte, però abans que les mans arribin a les pistoles, dos trets del rapidíssim Wayne, segant els cinturons, els deixen en ridícul. El gest púdic de F i F és tallat en sec.)

WAYNE: Quiets! McGregor, desarma'ls.

(Mentre McGregor executa l'ordre, O'Hara recull el rellotge i se l'aplica a l'orella. Ajupit, McGregor aplica l'orella al pit de Sam Powl.)

O'HARA: Encara funciona.

McGREGOR: No, està ben mort.

O'HARA: Wayne, que el sacrifici d'aquest funcionari exemplar no sigui estèril. Feu-vos càrrec del rellotge i que la companyia el restitueixi al seu propietari legítim.

McGREGOR: Ve't aquí el xèrif Lee.

O'HARA: Es bona hora!


EPISODI 6EL VOL D'UN HOME SOL

Finalment, el riu es va assecar. Sobreposant el seny als clams de la consciència míster O'Hara va despatxar trenta homes amb gran sentiment.

(La mina. Sobre la teulada d'una barraca, Miller, un rentador, armat d'un rifle. En el pati Donald, el capatàs, i tres miners que contemplen l'escena. Un d'ells conduïa una vagoneta i s'ha aturat.)

MILLER: O'Hara, grandíssim fill de mala mare, vine a dir-m'ho a la cara!

DONALD: Ja està bé, Miller, t'he dit que no hi és. Pots esperar-lo al despatx.

MILLER: Ta mare!

DONALD: La teva, Miller!

MILLER: Merda!

DONALD: Vosaltres, a picar. No és un circ, això.

(Els tres homes desapareixen.)

DONALD: Miller, he fet avisar el xèrif. Si no baixes te les veuràs amb ell.

MILLER: És O'Hara qui vull veure. L'has fet avisar, llepaculs? Ca, què has d'avisar, si et paga per estalviar-se aquests tràngols!

DONALD: No m'emprenyis.

MILLER: Et té de gos, Donald, et té de gos!

DONALD: Ja m'estàs inflant els nassos, Miller, ara et parlaré d'una altra manera.

(Donald dispara el seu colt. Miller replica amb un tret i Donald s'ha d'arrecerar.)

MILLER: Vols gresca? Per mi no quedarà! (Torna a disparar.)

(Els homes tornen a treure el cap.)

DONALD: A picar, he dit!

(Tranquil·lament, l'home de la vagoneta travessa l'escena. L'atura la veu de Miller.)

MILLER: A picar, esclaus, que ja us tocarà l'hora! Avui despatxen els rentadors, qualsevol dia despatxaran els picadors. Però mentrestant, a picar, a picar, a picar!

(Donald torna a disparar.)

MILLER: I si aleshores exigiu que l'amo vingui a donar la cara, aquest gos us contestarà a trets, ja ho podeu veure.


(Donald, rabiüt, surt de darrera l'obstacle i dispara uns quants trets. Miller replica i el fereix al muscle. Quan Donald torna a protegir-se, apareix el xèrif Lee.)

DONALD: Poseu-vos a cobert, xèrif, que tira a matar.

(El xèrif es planta davant la barraca.)

Xf. LEE: Miller, sóc el xèrif Lee.

MILLER: Esteu perdent el temps, xèrif. Que vingui O'Hara i que em digui a la cara, d'home a home, que em fot al carrer. Vull que m'ho digui ell, m'enteneu? Jo el vaig sentir prometre que no despatxaria ningú. Si el riu s'asseca, posaré els rentadors a picar, va dir. Ho va sentir tothom, xèrif!

Xf. LEE: Està bé, Miller, ho va prometre, tanmateix et pot despatxar, és legal, i t'has de resignar. No hi guanyaràs res, aquí dalt.

MILLER: (S'incorpora.) Ens va parlar com es parla als homes, xèrif, i ara ens tracta com draps bruts. Que vingui i veurà que n'hi ha un, d'home.

(Donald surt de darrera l'obstacle.)

MILLER: No et moguis, Donald, no et moguis o...

(Carrega el rifle i apunta. Donald dispara i Miller cau daltabaix de la teulada. Els tres miners es precipiten, constaten que és mort i el porten als peus del xèrif.)

Xf. LEE: Per què m'heu cridat, Donald?

DONALD: Tirava a matar, xèrif.

Xf. LEE: (Després d'una pausa.) Digueu-li a míster O'Hara que d'ara endavant, el xèrif Lee no respon del que pugui passar.


EPISODI 7

CRIM I CÀSTIG

La seca ja assolava la vall...

(El ranxo Stewart. Havent remogut la tomba de Jack Stewart, Douglas i Cooper excaven un pou. Douglas al peu de la càbria, prop d'un munt de terra, extreu un cabàs i el buida. Apareixen Barbra Stewart i O'Hara. Al seu darrera, Jenny Stewart duu una cafetera i gots de llauna.)

DOUGLAS: Tenim visita, Cooper, el nostre ex-patró.

COOPER: (De baix estant.) Així se li tornessin femta, els pistrincs!

BARBRA: Caveu, Douglas, caveu amb fe! Hi ha d'haver aigua, una veta inexhaurible! Cal arribar als trenta, als cinquanta peus.

DOUGLAS: Hem topat amb una capa humida, senyora Stewart, ara pot anar d'un pam.

BARBRA: Au, preneu un got de cafè.

DOUGLAS: Ep, tu, Cooper, cafè, si en vols, puja. Li agraïm que ens hagi donat feina, senyora Stewart.

BARBRA: Perquè vegeu: hi ha patró i patró.

(Cooper surt del pou. Jenny serveix cafè als dos homes i surt.)

O'HARA: Sou un gran caràcter, estimada.

BARBRA: Andrew, quan penso en la vostra situació...

O'HARA: Vós, Barbra, sou més digna de llàstima: les pastures s'agosten, s'aflaqueix el bestiar...

BARBRA: I vós, dissortat? El vostre cas és, sens dubte, molt més emotiu: No podeu expedir el mineral sense rentar, us veieu aclaparat per la nòmina, abocat a suspendre la producció... I encara teniu esma per plànyer el vostre semblant! La vostra insòlita, desmesurada bondat em commou.

O'HARA: Sou massa sensible.

BARBRA: Ai, ai, us veig afligit, Andrew, teniu problemes?

O'HARA: Ara que estem sols, confessaré.

BARBRA: M'espanteu.

O'HARA: Agafeu-vos. Sabeu que fa un parell d'episodis va ser elevada una queixa a l'autoritat federal. Doncs bé, vaig moure influències, Barbra, i la denúncia no va prosperar. Sóc un porc, un garrí, un verro, mereixo el pitjor suplici!


BARBRA: Andrew, amic meu, discrepo. Tanta prudència mereix lloances. Calculeu si no: haurien clausurat la mina. Aleshores, imagineu la població de Dalton-City sense feina, és a dir, sense diners per comprar!

O'HARA: La ruïna del drugstore!

BARBRA: Pitjor: les turbes afamegades...

O'HARA: Per elles vaig fer-ho, precisament, creieu-me.

BARBRA: Un quadre dantesc, Andrew: agitacions, aldarulls, revoltes, saqueigs, incendis, el caos!

O'HARA: Barbra, agraeixo les vostres paraules. Tanmateix, no em consolen ni tranquil·litzen la meva consciència. Si no plou aviat, hauré de reparar la falta.

(Entra McGregor, gairebé sense alè, acompanyat de James Stewart.)

O'HARA: McGregor! Que potser has vingut corrents?

McGREGOR: Míster O'Hara, Maureen ha estat... d'això, acaba de ser raptada.

O'HARA: Què dius?

McGREGOR: El mexicà, un dels rentadors despatxats.

O'HARA: És un càstig del cel! Els fets em ratifiquen la recança, ho admeteu, ara?

BARBRA: Ca, els fets refermen el meu presagi. Andrew. I el xèrif, l'has avisat, el xèrif?

McGREGOR: Ui, el xèrif! No l'he trobat, senyora.

JAMES: Coratge, míster O'Hara. Jo, James Stewart, aniré a rescatar-la.

BARBRA: James, fill, no t'emboliquis.

O'HARA: Corre, corre a impedir que aquest monstre la faci víctima d'abusos deshonestos. Senyor, per què descarregues la teva ira sobre la innocent si sóc jo el culpable únic? Fulmina'm, Senyor, fueteja aquest pecador!

McGREGOR: (Traient un paper de dintre el seu barret.) D'això, el mexicà ha deixat aquesta nota... exigeix un rescat de deu mil dòlars.

O'HARA: Què? Deu mil dòlars, has dit?

McGREGOR: Ho diu aquí, míster O'Hara.

O'HARA: Aquest home és un botxí! Deu mil dòlars, és una punyalada per l'esquena, és un atemptat, és un homicidi! Clemència, Senyor, atorga'm un dia de respir, unes hores, si més no, per desarmar la martingala! Amics meus, agafo la primera diligència i em planto a la ciutat. La denúncia seguirà el seu curs, i que l'Altíssim hi faci més que nosaltres.


BARBRA: Andrew, provocareu una catàstrofe, penseu en les turbes afamegades!

O'HARA: En confiança, Barbra, si arriba una ordre federal, el xèrif Lee haurà de clausurar la mina, i si passava res, la responsabilitat serà seva. Au, fill, vés, rescata-la, que jo faré les paus amb el Senyor.

JAMES: Calen diners, O'Hara.

BARBRA: Vols creure ta mare? Que ho resolgui el xèrif.

O'HARA: Ben dit, no cal precipitar-se.

JAMES: O'Hara, vell avar, teniu sentiments de pare?

O'HARA: És la meva hereva.

JAMES: Doncs afluixeu el panís i confieu en mi.

O'HARA: Si és indispensable, som-hi.

BARBRA: James, no facis el paperina!

JAMES: Mare, un mestís ha gosat engrapar una criatura innocent, i jo, un Stewart, no me'n puc inhibir.

(Surten O'Hara, James i McGregor.)

BARBRA: Déu meu, m'ha semblat veure son pare!

(Mentrestant, Douglas i Cooper han continuat treballant. Fa una estona que tots dos s'han assegut al munt de terra.)

BARBRA: Ep, vosaltres, què hem de fer?

COOPER: (S'aixequen tots dos.) L'enhorabona, l'aigua ha brollat.

DOUGLAS: Un bé de Déu, senyora Stewart!

BARBRA: N'estava segura: si la seca és un flagell, el Creador, que reconeix els seus, havia d'eximir-ne els Stewart. (Davant l'ossada de Jack.) Jack, avui, dia del teu cinquè aniversari, has de veure torbat el teu repòs etern. Espero que m'ho perdonis, Jack: la vareta del saurí es recargolava com una serp exactament sobre la teva sepultura. Vull creure que has estat tu, amadíssim, qui ha destil·lat aquesta aigua per a nosaltres. Gràcies, Jack, inoblidable, benvolgut espòs.

DOUGLAS: Senyora Stewart, suposo que podem plegar.

BARBRA: Espereu, us ve de gust un whisky?

COOPER: Mal que sigui un magre consol, fem el traguet.


BARBRA: Em sap greu per vosaltres... tot i que... caldrà construir el brocal. Encara teniu un parell de dies de feina.

COOPER: Molt agraïts, senyora Stewart!


EPISODI 8PASSIÓ DESBOCADA

Decidit a fer-se indemnitzar pel seu patró, José de Mendoza y de Echagüe condueix la seva víctima per paratges desolats.

(Entre Mendoza, amb la sella i una manta, i Maureen amb una paella i un sarró d'aliments. El raptor té un fort accent mexicà.)

MENDOZA: Apa, ja pots anar a buscar llenya pel foc, gringa.

MAUREEN: Ah, vil, m'has dut al teu cau. És doncs aquí on penses consumar el fet i donar lliure curs a les teves baixes apetències!

MENDOZA: Tinc una cassussa que m'arboro, ho confesso.

MAUREEN: L'esguard et lluu de concupiscència quan relluques les meves carns fresques.

MENDOZA: Amb un tall de cansalada passo.

MAUREEN: Més que groller! No esperis conquerir-me amb les teves procacitats. I consideració, mestís! Malgrat que estic a frec de la trentena, conservo la flor.

MENDOZA: Per molts anys, manita.

MAUREEN: Doncs què, no em penses deshonrar?

MENDOZA: Me'n guardaré com del foc.

MAUREEN: (L'engrapa.) Escolta'm, pinxo, sóc un rebuig?

MENDOZA: Miss Maureen, no temptis el diable.

MAUREEN: Digues, em trobes gueta, desnerida, guenya, estràbica, peluda, coixa, manca, camacurta, desdentada, geperuda, culcaiguda, orelluda, escassa de pit... digues?

MENDOZA: Simplement histèrica. Això dit, no et llençaria pas als gossos.

MAUREEN: Suposo que cal considerar-ho una finesa. Llavors em vols explicar per què no m'he estrenat? M'estic pansint, m'enteneu? (Clama cap a les muntanyes.) M'estic encartronant!

MENDOZA: Ja n'hi ha prou, gringa, no és el meu problema. T'he de tornar intacta si vull cobrar el rescat.

MAUREEN: (Es tomba, l'empeny i cauen tots dos sobre la sella.) José Mendoza y de Echagüe, no t'agrado ni un xic?

MENDOZA: Un poc, bastant, molt, del tot.


MAUREEN: Panxo, tu no ets un autèntic gall.

MENDOZA: No em burxis, patrona, que se m'encén la sang.

MAUREEN: No, si de fums no te'n falten. Tanmateix, hem passat dues nits sota la mateixa manta. Com t'ho fas, si t'agrado?

MENDOZA: Reso.

MAUREEN: (El deixa i s'asseu.) M'ha sortit purità!

MENDOZA: Sóc creient, i no obstant, t'estimo, Maureen.

MAUREEN: Que Déu t'ho pagui, germà!

MENDOZA: (Assegut al seu costat.) Ara te'n riuràs de mi. Jo, un miserable mexicà, un immigrant, la purrialla d'aquest país, he gosat fixar-me en miss O'Hara, la filla del banquer més ric de tot l'Oest. Doncs bé, ja que m'hi has obligat, m'atreveixo a confessar-ho: t'estimo.

MAUREEN: Mendoza, no t'enfilis...

MENDOZA: Fugim plegats, Maureen, passem la frontera! Et portaré a casa meva, ens casarem a l'església del poble i treballaré per a tu, perquè no et falti res dins la modèstia.

MAUREEN: (Amb un riure dur, vexant.) Un poble ple de mosques i de canalla mig despullada... T'imagines que jo...?

(Mendoza s'aixeca i li talla en sec el riure amb un parell de nates.)

MAUREEN: T'odio, asteca, ets un ésser roí i fastigós. El xèrif Lee te les farà passar morades. El xèrif Lee és tot un home, el xèrif Lee sí que els té ben collats!


EPISODI 9AIGUA DE POU, SUADA SOU

(Límit del ranxo Stewart. A una banda del portal, Jim, armat d'un rifle. A l'altra, Mary McQueen, Anne Lodge i Douglas.)

JIM: Pobra gent, com us compadeixo... Comprenc perfectament la vostra situació: nosaltres, ai las, també patim la seca. Tenim quinze vaques malaltes.

MARY: Pobre bestiar, pobra gent, despertem un idèntic sentiment.

JIM: M'agradaria ajudar-vos, ja em coneixeu. Dissortament, aquí, la mestressa és la senyora Stewart. Apa, mareta, no ens vindrà pas d'uns poals d'aigua, he suplicat. Miro aquesta gent i em dic: és just que pel fet de ser pobres hagin de patir la set? I ella, Jim, fill meu, ets un tros de pa. S'agenollen, gemeguen un xic, vessen una llagrimeta i a tu se't fon el cor. Series capaç de vendre el ranxo i de treure't el menjar de la boca per donar-ho tot als pobres. I per fi ha afegit: administrem un ranxo i no una institució benèfica! La mare mana, i jo, bon fill, m'haig de sotmetre al seu arbitri. La vida li ha endurit el cor, això sí, tanmateix, que el vostre judici no sigui sever, car en el fons és una santa.

A. LODGE: Per caritat, Jim Stewart!

JIM: Senyora Lodge, si ve més tard, i sola, li donaré aigua per als seus fills.

A. LODGE: Que el cel et beneeixi, generós!

DOUGLAS: I jo? Que potser no m'hi vaig escarrassar, servidor, excavant el pou?

JIM: L'aigua ha brollat d'aquesta meva terra.

DOUGLAS: Tergiverses: jo et replico, Jim Stewart, que l'hem suada Cooper i jo.

JIM: Heu embossat un salari, estem en paus.

DOUGLAS: Què dius, barater? El pou et va costar vuit jornals. No és cert, pregunto, que val molt més? Doncs bé, exigeixo, i mira si la pretensió és modesta, que em cedeixis un poal d'aigua.

JIM: Com, exigències? Douglas, les vostres súpliques em poden excitar la compassió, però si es tracta de discutir els meus drets, sóc un bloc de granit. I tallem la claca, au, escampeu la boira! (Tanca el portal.)

MARY M.: Guaiteu, la mare Stewart!

(Barbra apareix darrera Jim.)

BARBRA: Jim, aquest portal ha estat sempre obert com a senyal de la nostra hospitalitat.

JIM: D'ara endavant estarà tancat com a signe de la nostra propietat.


BARBRA: Seria un pecat contra la tradició, gairebé una heretgia!

JIM: M'havies ordenat de barrar el pas als pidolaires.

BARBRA: Jim, fill, hi ha caos de molta consciència: la senyora Lodge, per dir un exemple, vídua amb quatre fills, i Mary McQueen: el seu home ens va empeltar les vinyes, i Douglas, que va fer el pou. Per cert, i Cooper?

COOPER: (Entrant.) Arribo confiat, senyora Stewart.

BARBRA: En veure aquesta bona gent, Jim, què et deia el cor?

JIM: Comparteix els teus béns.

BARBRA: I toleres que l'autoritat d'una garrepa vella ofegui aquesta veu admirable? Obre el portal, qualsevol pensaria que estem en guerra!

JIM: Ens l'acaben de declarar: no supliquen, exigeixen amb arrogància.

BARBRA: Perdona'ls, Jim, la set estimula l'altivesa i enterboleix el seny.

JIM: D'aquí no passa ningú!

BARBRA: Quan la mare xiula, el fill no piula. Obre el portal de bat a bat, i vosaltres, bons amics, sigueu benvinguts.

COOPER: La senyora Stewart és una cristiana bona.

(Jim deslliga la tanca.)

BARBRA: Alto les seques!

(Tots es tomben i contemplen en silenci l'entrada de Dorothy Collings.)

DOROTHY: Quin silenci... He fet el viatge en va, oi que sí?

BARBRA: Passant de quatre és una invasió. Els casos de consciència, ara hi caic, sorgiran a manta: Dorothy ens fa la bugada, Armstrong ens ferra els cavalls, i després vindran el dependent del drugstore, el telegrafista, el fuster Conally, els miners... Entre tots em buideu el pou en cinc minuts. Jim, aquí no passa ni el profeta!

DOUGLAS: Tant si vol com si no vol, m'enduré un poal d'aigua. Estic disposat a saltar el reixat.

MARY M.: Ja hauríem de ser dintre!

BARBRA: Pobres de vosaltres! Les lleis, que jo sàpiga, encara m'emparen!

JIM: El primer que traspassi la tanca és home mort.

DOUGLAS: Jo seré el primer.


JIM: Douglas, si fas una sola passa no responc. (L'apunta.)

DOUGLAS: Dispara, Stewart, si vols tenir un cadàver a la consciència, dispara.

(Douglas salta la tanca.)

JIM: Douglas, te la jugues!

DOUGLAS: (Tombant-se.) Què espereu? No us penso dur el pou a domicili, sabeu?

(Douglas avança. Jim carrega el rifle i Barbra es precipita a abaixar-li el canó.)

BARBRA: Quiet, Jim!

(La gent, per fi, es decideix: obren la tanca i penetren dins la propietat en silenci.)

BARBRA: (Cridant.) Bandits, colla de lladres, us denunciaré per invasió de la propietat privada i robatori! Desgraciats, perdularis!

JIM: M'havies de deixar disparar, només per espantar-los.

BARBRA: Jim, fes-me enganxar l'euga a la tartana.


EPISODI 10EL XÈRIF LEE NO ES MAMA EL DIT

D'improvís, O'Hara va clausurar la mina. Aquella nit anà d'un pèl que els miners no el linxessin.

(Acorralat pels miners, O'Hara s'ha enfilat dalt d'un pal de telègraf. És de nit: la lluna i un fanal il·luminen l'escena.)

O'HARA: Bandits, proscrits, ah, malfactors, ara sí que se us veu el rostre! Mentre hi havia feina, falsaris, treballàveu com si res, i qualsevol hauria assegurat, en veure-us, que éreu la mà d'obra més eficient i disciplinada de tota la Unió. Però així que perdeu la feina, us traieu la careta i aprofiteu la primera ocasió de llançar-vos al camí ral per assaltar els vianants honestos! No cregueu, però, que la fosca us empari: et reconec, Linch, i tu, Peterson, ah, tu també, Curtis? Confesso que m'enduc la més amarga decepció de la meva vida. Com dieu? Que jo he clausurat la mina? Ah, no, de cap manera, no tergiversem? Si de mi depenia, la mina estaria treballant a ple rendiment. Dissortadament, ha estat clausurada per ordre federal. I a Dalton-City, enteneu-ho bé, vivim sota l'imperi de la llei, és a dir, que no hi volem desvagats. Au, mala gent, seguiu el vostre camí i proveu sort cap a l'Oest. (Sacsejat pels miners, el pal de telègraf comença a oscil·lar perillosament.) Ep, què feu? No puc canviar res, jo, us ho asseguro. El xèrif Lee ha rebut un telegrama de les autoritats federals! Ah, socors, ajut! És una ordre federal, sabeu la força que té, una ordre federal? Què preteneu? Pareu, que m'estimbo! No puc pas transgredir la llei, jo! Socors, que me la foto! Espereu, estic disposat a negociar... Pareu, us dic, en podem parlar! Diantre, que no em sentiu? Que no us despatxo, dic, que no tanco la mina! Auxili! Per caritat! Em rendeixo, atureu-vos, misericòrdia! Heu guanyat! (Els miners deixen de sacsejar el pal.) Lloat sia el Senyor, veig arribar el xèrif Lee! Ajut xèrif, atureu aquest atemptat! (Apareix el xèrif Lee.) Ajudeu-me a baixar... a poc a poc, si us plau. Agraït. Xèrif Lee, per una vegada heu arribat a temps. Oh, us ho prego, no tingueu en compte l'agressió de què estat objecte. No penso presentar cap denúncia. Aquí, xèrif, no ha passat res. Hi ha hagut, això sí, un malentès, Senyor, i quin malentès, i vós sou l'únic que el podeu desfer. Aquesta bona gent ignora que les autoritats federals han pres una determinació i que tant el simple ciutadà que us parla com el representant de la llei a Dalton-City ha d'acatar les seves disposicions. Digueu-nos xèrif Lee, és cert o no és cert que heu rebut un telegrama de la Comissió Federal de Sanitat en el qual se us ordena la immediata clausura de la mina?... No? De debò? Com és possible que m'hagin informat malament? Dieu que m'han enganyat? Ah, Senyor, he estat a punt de cometre un disbarat! Amics, perdoneu-me, he estat víctima d'un error lamentable. Si aquest telegrama no existeix, no hi ha realment cap motiu per tancar la mina, i el treball continuarà amb tota normalitat. Xèrif, agraeixo la vostra intervenció.

(O'Hara estreny la mà de Lee i surt. Un silenci durant el qual Lee se'ls mira un a un amb duresa.)

Xf. LEE: (Cridant.) No tolero que ningú, a Dalton-City, es prengui la justícia pel seu compte! Mal llamp m'esberli, sóc o no sóc el vostre xèrif? Tinc o no tinc la vostra confiança? Em creieu capaç de deixar-vos a l'estacada? Homes de poca fe! Silenci, que parlo jo! Míster O'Hara espera que la Comissió ordeni la clausura de la mina. Doncs bé:


en veritat us dic que aquesta ordre no arribarà mai a Dalton-City: el vostre xèrif ha informat personalment de la situació. Atès que el riu s'ha assecat, la reclamació que vàreu presentar per l'aigua tèrbola ha quedat suspesa, anul·lada. Com podeu veure, el vostre xèrif no es mama el dit. I us diré més: si malgrat tot, aquesta ordre arribava, podeu estar segurs que jo, Frank J. Lee, xèrif de Dalton-City, la retindré fins que arribin les pluges. M'he expressat? Doncs hala, tothom a pasturar, no m'obligueu a recordar que s'acaba de cometre una agressió i que si filo prim n'hauré d'engarjolar més d'un.

(Els miners desfilen en silenci sota l'esguard paternal de Lee.)


EPISODI 11ESCÀNDOL A DALTON-CITY

(Façana de l'oficina del xèrif. Lancaster, l'ajudant, està assegut al porxo amb els peus sobre la barana i el rostre tapat per l'ala del barret. Algú, invisible, canta una balada acompanyant-se d'un banjo. El xèrif Lee es dirigeix a la porta de l'oficina i s'atura a l'alçada de Lancaster.)

LANCASTER: (Sense moure ni un dit.) Bona tarda, xèrif.

Xf. LEE: Lancaster, me'n vaig a fer la migdiada.

LANCASTER: Sí, xèrif.

Xf. LEE: Això vol dir que no hi sóc per a ningú.

LANCASTER: Entesos, xèrif.

Xf. LEE: Tanmateix, si ve una certa personeta que espero...

LANCASTER: La faig pujar, xèrif.

Xf. LEE: Exacte, és l'única excepció.

LANCASTER: No s'amoïni, xèrif.

(Lee inicia el mutis, s'hi repensa i torna.)

LANCASTER: Sí, xèrif, els hostes han dinat.

(Lee se'n torna, agafa el pom, però atura el gest i es tomba.)

LANCASTER: Bona becaina, xèrif.

(Lee surt. Una estona amb fons de banjo. Apareix la senyora Lodge.)

LANCASTER: Bona tarda, senyora Lodge.

(Lancaster continua immòbil, tant, que no sembla pas que parli ell. Malgrat això, els seus parlaments són molt vius.)

A. LODGE: Si això és un ajudant del xèrif, que vingui algú i m'ho expliqui... Lancaster, què se sap de mis O'Hara? Ha estat violada?

LANCASTER: No se'n sap res, senyora Lodge, i no puc confirmar-li si ha tingut aquesta sort.

A. LODGE: Ai, ximple, ves, quines coses de dir...

(La senyora Lodge surt amb un sospir. Un instant i apareix Jenny Stewart. Ve pels porxos, amagant-se i s'atura davant la porta del xèrif. La rèplica de l'ajudant l'agafa amb la mà al pom.)


LANCASTER: (Immòbil.) Jenny Stewart! Qui ho havia de dir! Endavant, no s'espanti, és al primer pis... i benvinguda.

(Refeta de la sorpresa, Jenny desapareix. Se sent la balada, encara. De sobte se sent arribar la tartana de Barbra Stewart.)

LANCASTER: (S'aixeca d'un bot.) Òndia, la vella! Aquí hi haurà mullader!

BARBRA: (Sense baixar de la tartana.) Ep, ajudant del dimoni, crida el teu cap.

LANCASTER: Senyora Stewart, no sé pas on trobar-lo, ho juro!

BARBRA: Si no apareix a l'acte, Lancaster, correràs la mateixa sort que el teu patró. (S'aixeca i brama.) Xèrif Lee, fill de la grandíssima, tinc lladres a casa, han assaltat la tanca i em roben l'aigua. (A Lancaster.) Per lluny que estigui, m'ha de sentir, aquest poble infecte no és pas tan gran. (Torna a bramar.) Xèrif, lladres, lladres al ranxo Stewart!

LANCASTER: Senyora Stewart, em sembla recordar que se n'ha anat a Dal·las.

BARBRA: Què m'has de dir, a mi! Deu estar ajagut amb qualsevol perduda, aquest és un poble de meuques i el teu patró n'és el gall! (Crida.) Xèrif Lee, si no surts abans de deu segons calo foc a la teva barraca, em sents? Tinc el ranxo ple de lladres que em foten l'aigua, xèrif!

(Per la finestra del primer pis, sense camisa i agafant-se els pantalons, apareix el xèrif.)

Xf. LEE: Mal llamp m'esberli, que són aquests crits? M'has estroncat el son! És l'hora de la migdiada, bruixa, i estàs despertant tot el poble!

BARBRA: Ah, mite'l! Ja deia jo que no podia ser gaire lluny! Corda't les calces, xèrif Lee, agafa tota l'artilleria, organitza un escamot i vine a rescatar el meu pou. Aquesta xusma de miners desvagats m'està robant l'aigua, i si bado se m'emportaran el bestiar i em devastaran l'hort! Reclamo la intervenció de la llei!

Xf. LEE: No m'emprenyis, xisclaire. Tant de xivarri per un xic d'aigua! Ni que fos whisky! Senyal que en tens, d'aigua, i bé la pots compartir.

BARBRA: Xèrif Lee, gran carcamal, això et pot costar el càrrec!

Xf. LEE: Apa, a domar panteres, que jo tinc feina.

BARBRA: (Als badocs.) Tots vosaltres sou testimonis d'aquest escàndol: tinc dret a la protecció de la llei, i aquesta protecció se'm nega. Mentre una tropa de pillards vulnera el principi de la propietat privada, el més sagrat de la nostra Constitució, el xèrif Lee està fornicant com un gos, en plena llum del dia. Apel·laré a les autoritats federals, aniré a Washington, si cal, com hi ha món! (Reconcentrada.) Has begut oli, xèrif Lee! (S'asseu i agafa les regnes.) Arri, Geganta!

(Barbra surt, molt digna.)


Xf. LEE: Bon vent, xaruga! (Es tomba.) Ja vinc, colometa, no t'impacientis...

(Lee desapareix de la finestra. El telegrafista entra i torna a sortir a l'acte.)

TELEGRAFISTA: Xèrif, xèrif, telegrama de la capital federal!

Xf. LEE: Obre'l, Lancaster. Què volen, ara?

LANCASTER: Textualment: Admesa reclamació aigües tèrboles, stop. Comissió ordena immediata clausura mina O'Hara, stop. Motiu perill greu d'epidèmia, stop. Comuniqui ordre i faci-la complir, stop. Firmat Comissió Federal Sanitat, stop.

Xf. LEE: Estúpids!

FI DE LA PRIMERA PART


EPISODI 12LLAVORS ARRIBA EL BO

(Dalt d'un penya-segat, Mendoza i Maureen atalaien la planúria fent visera amb la mà.)

MAUREEN: Veus res?

MENDOZA: No res, i tu?

MAUREEN: Tampoc.

MENDOZA: Cap allà, un nuvolet de pols. És ell!

MAUREEN: Se'n va excessivament cap a la dreta. (Crida fent botzina.) Xèrif Lee!

(Mendoza dispara un tret enlaire.)

MAUREEN: Ja està, ens ha vist, galopa com un centaure, salta, vola, és un llamp, s'atura, baixa del cavall, aixeca el cap, ens mira... Horror, no és ell!

MENDOZA: El coneixes?

MAUREEN: Ja ho crec! És James Stewart, el ximple. Per què ell, precisament? Mendoza, me'n vaig amb tu.

MENDOZA: Què dius, ara?

MAUREEN: L'odio, no vull tornar a Dalton-City amb aquest home. Manteníem relacions formals i va deixar-me quan va descobrir que sóc femella.

MENDOZA: Llavors...

MAUREEN: Estic disposada a seguir-te on vulguis.

MENDOZA: Que la Verge de Guadalupe et beneeixi, bresqueta de mel! Som-hi, d'aquí a un parell de dies passarem la ratlla de Mèxic.

MAUREEN: Espera't, no fem el préssec. Allà baix hi ha deu mil dòlars.

MENDOZA: I qui pensa en diners, ara? Què més vull si aviat seràs meva?

MAUREEN: Al capdavall són diners de mon pare, meus, com qui diu.

MENDOZA: No t'hi capfiquis. Crida'l i digues-li que véns amb mi per voluntat pròpia.

MAUREEN: Mendoza, sàpigues que no penso anar amb tu amb una mà al davant i l'altra al darrera.

MENDOZA: Que n'ets, d'interessada!

MAUREEN: Ai, passerell, que no saps en quin món vius! Apa, que ja el tenim aquí.


MENDOZA: (Dispara un tret enlaire i crida.) Alto, Stewart, ni una passa més!

(James ha entrat amb un sarró de pell a l'espatlla i el rifle a la mà. S'atura.)

MENDOZA: Molt bé, cow-boy, deixa el diners aquí mateix i allunya't cinquanta passes.

JAMES: Calla, renegat i baixa, si ets home!

MENDOZA: Fes el que et dic, gringo, t'estic apuntant.

JAMES: Ja pots, amagat darrera unes faldilles.

MENDOZA: Vols deixar-hi la pell, a més de les virolles?

MAUREEN: No te l'escoltis, Mendoza, vol guanyar temps. (Crida.) James, t'ho prego, fes el que et diu, aquest anima és ben capaç de malmetre'm!

JAMES: Vil mestís, si goses tocar-la et faré devorar per les formigues roges!

MENDOZA: Prou de xerrameca, deslluït! Deixa l'alforja i allunya't.

JAMES: Ah, ja ho entenc, tens el cagalló, asteca!

MENDOZA: Stewart, si baixo t'estripo.

JAMES: Llengua!

MAUREEN: És un parany, no piquis.

MENDOZA: Bordisser, sangonera!

JAMES: No tens cordons, merdós! I deien dels mexicans... Marieta!

MENDOZA: Udoles com un coiot llunàtic! T'esberlaré la boca, fill de vint-i-set pares!

MAUREEN: No t'enceguis, manito, que ho engegaràs tot a dida.

JAMES: T'espero aquí, rata de bassa! (Llença el rifle i es treu les pistoles.) Mira'm, amb les mans nues en tinc prou per esclafar-te els morros!

MENDOZA: (Imitant-lo.) Vols guerra? Doncs guerra!

MAUREEN: Mendoza, no et perdis!

MENDOZA: Tu, no t'hi fiquis, m'ha picat l'orgull nacional.

JAMES: T'espero, capó!

MENDOZA: Ja baixo, bord!

MAUREEN: Ceballot!

(James es teu l'armilla i la camisa. Tot baixant, Mendoza l'imita.)Dispara, Flanaghan! 35

MENDOZA: Està bé, Stewart, quan vulguis.

JAMES: Som-hi.

(Trompada va, trompada ve, el duel s'interromp quan James queda estabornit. Mendoza es tomba cap a Maureen, aquesta l'està apuntant amb el seu propi rifle.)

MAUREEN: S'ha acabat, José de Mendoza y de Echagüe!

MENDOZA: M'has engalipat, traïdora!

MAUREEN: No t'ho creguis. Estava disposada a fugir amb tu. Però digues, cretí, com vols que una dona amb un dit de seny s'uneixi a un mascle tan estúpid que perd el món de vista quan li diuen cul d'olla?

MENDOZA: Hi ha coses molt virils que les femelles no podeu entendre.

MAUREEN: Apa, a pastar fang, pelleringa!

MENDOZA: Pelleringa, jo? (Comença a pujar.) Escalfeïda, malsoferta, et fotré una mà de bleves que maleiràs el dia que la marcolfa de ta mare et donà a llum!

MAUREEN: Calla, llengut, i fes via, que la tribu t'enyora.

MENDOZA: T'arrencaré el fetge, rebuig!

(A sang freda, Maureen dispara i el fereix: James, que s'ha recuperat a mitges, s'aixeca, agafa Mendoza per una espatlla i el tomba. Sorprès i ferit, Mendoza a penes es pot defensar. James s'hi acarnissa fins que Mendoza queda estès. Sense rifle, Maureen baixa corrents.)

MAUREEN: Oh, James...! (fingeix un desmai.)

JAMES: Maureen, perds el temps, com ja saps, no em deixo arrossegar a la concupiscència.

MAUREEN: (Molt freda.) James Stewart, gràcies d'haver-me salvat. Ets molt generós i recte, un heroi de debò. Ara, passa'm la dinerada i vés-te’n a dur records a mon pare.

JAMES: Què pretens, desventurada?

MAUREEN: Vull canviar d'aires.

JAMES: La mala vida t'atrau com un vertigen, mesalina! Alimentes una vocació de donota, un horrible monstre et rosega les entranyes! I pensar que m'anaves a ser muller!

(Intenta arrossegar-la, i per fi se l'ha d'endur sota el braç.)

JAMES: Som-hi, esclava del sexe!


EPISODI 13EL CORNUT, LA RANXERA I EL BANQUER

(La barberia. Gleen, el barber, està afaitant l'ex-major Wayne. En dues altres butaques, Barbra i O'Hara, el rostre cobert amb tovalloles.)

GLEEN: Heu tingut bon viatge?

WAYNE: Terrible. La ruta de l'Oest és una caldera d'oli bullent.

GLEEN: I que no vol ploure! (Confidencial.) Estan a punt de passar coses, míster Wayne!

WAYNE: Ah, sí?

GLEEN: Paraula! Tothom va esperitat, amb els nervis a punt de petar. Alguns se n'han anat. D'altres es reuneixen d'amagat. Conspiren. Sabeu, quan la gent descura la toaleta i es comença a deixar la barba, tard o d'hora esclata un cataclisme social. I ara, abans de la segona passada, un xic de vapor.

(Li tapa la cara amb la tovallola i s'acosta a Barbra. Aquesta li xiuxiueja alguna cosa a cau d'orella.)

GLEEN: (Torna a ensabonar-lo.) Com us deia, míster Wayne, Dalton-City és un desgavell civil. El desordre i la immoralitat són el nostre pa de cada dia. Els ciutadans honrats ens veiem deixats de la mà de Déu, els nostres drets són infringits; les nostres filles, raptades; les nostres finques, envaïdes; les nostres mines, amenaçades... i les nostres mullers seduïdes, diguem-ho tot. I el xèrif... què fa el xèrif, us deveu preguntar... Doncs bé, tot això esdevé sota l'esguard complaent del xèrif Lee!

WAYNE: Canvieu-lo, Gleen.

GLEEN: Àngela!

(Gleen li cobreix la vista amb la mà i s'inclina cap a O'Hara.)

GLEEN: (Es posa a afaitar-lo de nou.) Vós, major...

WAYNE: Ex, Gleen, ex-major!

GLEEN: Sou recte i decidit, sabeu manar...

WAYNE: No tinc vocació de xèrif, Gleen.

GLEEN: Dit sense circumloquis, dispareu com el llamp.

WAYNE: Mira, no em sedueix el càrrec, saps?

GLEEN: Seríeu, n'estic segur, el millor xèrif de la Unió.

WAYNE: No, no, no, de cap manera.


GLEEN: Un home de la vostra vàlua mereix l'estrella...

WAYNE: M'ensabones, temptador.

GLEEN:...i està obligat a assumir-ne la responsabilitat.

WAYNE: No insisteixis, t'ho prego.

(Havent enllestit la segona passada, li torna a cobrir el rostre amb la tovallola. Simultàniament, Barbra i O'Hara es descobreixen. Gleen fa un gest d'impotència. Mímica de Barbra i O'Hara.)

WAYNE: Mil diables, Gleen, vols estar per mi?

(Wayne es descobreix de sobte. Alhora, Barbra i O'Hara es cobreixen.)

GLEEN: (Fent-li un massatge.) Perdoneu. Certes persones molt influents us veuen de bon ull, Wayne.

WAYNE: Ah, sí?

GLEEN: Són gent honesta, afligida per la passa de perversió, i prou acabalada com per finançar una expedició contra els pells-roges. Sou servit... S'ha quedat garratibat! Ep, Wayne, sou servit!

WAYNE: Caldrien cent homes, els trobaré?

GLEEN: Hi ha molta gent sense feina, a Dalton-City, massa i tot. No costarà gaire reclutar un escamot.

WAYNE: (S'aixeca.) M'he tocat el punt d'honor, em rendeixo. Digueu-me, però, com penseu donar de baixa el cessant?

BARBRA: (Sense descobrir-se.) Per les qüestions de procediment no discutirem. En canvi, formalment, ens repugnaria qualsevol excés.

O'HARA: (Sense descobrir-se.) Penseu, Wayne, si més no, que cal comptar d'alguna manera amb l'opinió pública.

GLEEN: (Oferint-li un estoig.) Xèrif Wayne, permeteu-me de contribuir a la causa amb aquest parell de colts. Vaig comprar-los amb la intenció de desafiar al xèrif Lee. No n'he tingut mai el coratge.

O'HARA: (Sense descobrir-se.) Sabeu per què el xèrif Lee no freqüenta la barberia?

GLEEN: Sóc un cagat, una tifa, el banyut més consentit del “Far-West”. Per les turmes d'un ruc, que si no era xèrif...! Feu-ne bon ús, Wayne, protegiu-vos.

WAYNE: (Agafa els colts i els fa giravoltar.) Uns atributs extraordinaris. Senyors, sóc el vostre servidor.


EPISODI 14ADÉU-SIAU, XÈRIF LEE

(Una cambra d'hotel, al saloon. Lee està ajagut de bocaterrosa sobre el llit. Jenny s'està vestint.)

Xf. LEE: Jenny, colometa, ja veus que no em puc valer. Aboca't a la finestra, ensuma l'aire i contempla el celatge. Digues, què veus? Hi ha indicis de pluja? Ha aparegut algun núvol? Potser una lleu boirina? Jenny, on ets?

JENNY: Haig de tornar a casa, Frank.

Xf. LEE: No em deixis, colometa. És tan llarga l'espera quan tu no hi ets...

JENNY: Estàs torrat, xèrif Lee, fa tres dies que t'has tancat en aquesta cambra i no pares de beure i de baladrejar. Oblides que jo, aquí, m'hi jugo la reputació?

Xf. LEE: Me'n fot de la teva reputació, està prou clar? Sàpigues que ho tinc tot previst: així que plogui, tu i jo toquem el dos cap a Boston.

JENNY: No, si la fuga em sembla de primera, però quina dèria t'ha agafat amb la pluja?

Xf. LEE: Aquí on em veus, sóc un home lligat de peus i mans per un tros de paper, per un telegrama.

JENNY: Vas tan xop de whisky que no hi toques.

Xf. LEE: (S'incorpora.) El xèrif Lee s'ha compromès, i et juro que mantindrà la seva paraula. Mal llamp m'esberli, sóc o no sóc el xèrif? Tinc les meves responsabilitats i no penso defugir-les. Ben mirat, no és res de l'altre món: retenir el telegrama i resistir fins que plogui. Pot ser llarg, tanmateix, i si tu, Jenny, no em vols fer companyia, mataré el temps a glopades! (S'acaba el whisky de l'ampolla que té a la mà i pica a terra amb l'ampolla buida.) McGregor, cantiner del diable, puja'm unes ampolles de mam o no podré resistir fins que rebentin les rescloses celestials! (A quatre grapes, cerca un cul de beguda dins les ampolles escampades per terra.) Estic eixut, McGregor, tinc els budells encartronats i la meva colometa abandona el niu. (Descobreix un cul de whisky.) A la vostra salut, il·lustres membres de la digníssima Comissió Federal de Sanitat!

(Mentre beu, McGregor colpeja la porta.)

McGREGOR: (De fora estant.) Xèrif Lee!

Xf. LEE: Em sembla que sento tronar...

McGREGOR: (Sense entrar.) Xèrif, d'això, Wayne acaba de...

Xf. LEE: Acaba, coi!

McGREGOR: Acaba d'ocupar l'oficina del xèrif. Ha mort Lancaster i està pronunciant un discurs. Es veu que ha dit...


Xf. LEE: Amb discurs i tot?

McGREGOR: Es veu que ha dit, d'ara endavant, Dalton-City tindrà un xèrif com Déu mana.

Xf. LEE: (S'aixeca.) Jenny, sóc un beneit. Ajuda'm a vestir-me.

(Com en un ritu, Jenny l'ajuda a posar-se la camisa i l'armilla.)

JENNY: Què penses fer, Frank? Ja està tot cuit, oi? Has fet el que has pogut, tu, ningú no podrà dir mai el contrari. I si no, ja s'ho faran. Al capdavall, tu no representes la justícia, sinó la llei. (Lee despenja el cinturó amb pistoles i se'l posa.) I és evident, Frank, que no pots oposar-te a una comissió federal. (Lee encén un cigar.) Deixa-ho córrer, Frank, aquesta no és la teva guerra! (Lee es furga totes les butxaques fins que troba l'estrella. Se la penja al pit. Jenny l'engrapa.) No siguis ximple, amb el whisky que duus al cos ets incapaç d'encertar un bou a tres passes! (Lee es desprèn de Jenny i inicia el mutis.) Gamarús, què et penses que vas a defensar? (Lee surt.) Adéu-siau, xèrif Lee.


EPISODI 15L'ASSUMPCIÓ DE JOHN B. WAYNE

(Façana de l'oficina del xèrif. Lancaster jeu a terra, mort. Un grup de badocs assisteixen als esdeveniments. O'Hara, Barbra, John i Jim formen un segon grup. F i F surten de l'oficina amb els braços alçats i seguits de Wayne, pistola en mà.)

WAYNE: Està bé, brivalls, tombeu-vos i baixeu la mà esquerra. Flanaghan, Ferguson, jureu fer complir les lleis d'aquest territori i executar la justícia del xèrif de Dalton-City fins i tot a risc de deixar-hi la pell?

(F i F es miren, sorpresos.)

WAYNE: F i F, carronya, us manquen dues coses per esdevenir perfectes ajudants de xèrif: un ideal pel qual morir i disciplina. Jo us insuflaré l'un i l'altra. Naturalment, les vostres malifetes passades quedaran absoltes.

(F i F es tornen a mirar.)

F i F: (Alhora.) Jurem!

(Wayne els llença uns colts i els imposa les insígnies.)

WAYNE: Us investeixo de la responsabilitat inherent al càrrec. Ara, acòlits, vigileu-me les finestres en suposició d'un atemptat criminal.

(La senyora Lodge s'atansa al cadàver de Lancaster.)

A. LODGE: Era un bon xicot, tan eixerit, ell, sempre de bon humor. Tothom li volia bé. Com pot ser que passin aquestes coses?

FLANAGHAN: No s'hi encaparri, senyora.

A. LODGE: On és el xèrif?

WAYNE: El xèrif Lee acaba de ser destituït, mal m'estigui dir-ho, per incompetència notòria: ha tolerat que el crim s'instal·li a Dalton-City. D'ara endavant, juro que tindreu la protecció que sempre us ha mancat.

A. LODGE: Sento parlar de protecció, però veig un home mort, i no precisament un malfactor, mentre els bandits duen l'estrella.

FLANAGHAN: Escampi la boira, senyora.

FERGUSON: Jo dic, apa, a mocar la canalla.

A. LODGE: Bandolers, suplantadors! El xèrif Lee us passarà per la mola i jo no em vull perdre l'espectacle: promet ser altament edificant.

WAYNE: Jo, John B. Wayne, acuso públicament l'ex-xèrif Lee d'amagar les causes reals de la manca d'aigua. Com pot ser, pregunteu, que el riu s'hagi assecat? Doncs bé, jo tinc la resposta: els sioux no han renunciat a expulsar-nos de les nostres terres! Una Dispara, Flanaghan! 41

horda de salvatges prehistòrics saboteja els esforços de la raça superior per la conquesta del ple domini de la terra. Miners, cow-boys, aquesta és la nostra terra de promissió. Les forces diabòliques que ens la disputen han de ser exterminades! Cal organitzar una expedició i extingir per sempre aquest flagell, és una exigència de l'honor!

O'HARA: No sembla pas que els hagi convençuts.

BARBRA: Ni inflama ni matisa: com a orador tira a matusser, i aquest és un detall que ens pot engegar el designi a dida.

(Sobtadament, John Stewart se separa del grup i puja a l'entarimat.)

BARBRA: John, on vas?

JOHN: Xèrif Wayne, reclamo el privilegi de ser inscrit com a primer voluntari.

WAYNE: Noble actitud, jove.

O'HARA: (Aplaudint.) Genial, una jugada de mestre, Barbra!

BARBRA: John, torna aquí, has perdut l'oremus?

WAYNE: No reprimiu l'impuls cavalleresc del vostre fill. Ha perdut el seny per una causa sublim, n'heu d'estar orgullosa.

O'HARA: (Estreny la mà de Barbra.) Amiga meva, em descobreixo davant la mare d'un heroi.

BARBRA: John, no t'emboliquis, recorda els atacs de ton pare! I ton germà, de qui no sabem res fa dies!

JOHN: Mamà, el deure és el deure.

O'HARA: Bravo! Visca el jovent apassionat!

BARBRA: Però si és l'únic voluntari!

O'HARA: Paciència, aviat no podran fer bullir l'olla, i aleshores sentiran l'impuls de les grans gestes. Hi haurà cua.

BARBRA: L'embolic és estúpid, Andrew, li hauríem d'haver explicat...

JOHN: Wayne, li garanteixo cinquanta homes pel cap baix. A Dalton-City som sensibles a la crida de l'honor.

O'HARA: Barbra, hem guanyat el primer assalt.

(En aquest moment apareix el xèrif Lee. Enmig d'un gran silenci, s'encara amb Wayne.)

Xf. LEE: En nom de la llei, quedeu detinguts per homicidi de l'ajudant del xèrif de Dalton-City. Aixequeu les mans i no oposeu resistència.


WAYNE: Lee, si em permets un consell, canvia d'aires. Aquí ja no hi pintes res.

Xf. LEE: Tinc l'estrella, encara.

A. LODGE: Xèrif, espereu que baixin els homes de la mina.

WAYNE: Som tres contra un, Lee.

JOHN: Si sé comptar, i excuseu-me, som quatre.

BARBRA: John, fill, jugues amb el foc!

O'HARA: Coratge, Barbra, serà un ai.

FLANAGHAN: Deixeu-me'l a mi.

(Flanaghan baixa l'esglaó i avança cap a Lee.)

FERGUSON: Jo dic, Flanaghan, no t'emmerdis!

FLANAGHAN: (Aturant-se.) Quan vulgui, Lee.

(Abans que un dels dos hagi fet un gest, Ferguson treu el seu colt. Lee dispara més ràpid i l'abat. Es creuen trets a conseqüència dels quals Lee i John són ferits de mort. Barbra es precipita cap a John.)

BARBRA: John, fill!... És mort! (Es queda abraçada al cadàver.) Per què, Déu meu, per què? Quina maledicció has llençat sobre els Stewart?

(El banjo modula tristament el silenci. Els badocs s'atansen als morts, recullen Ferguson, ferit. Jenny Stewart, atemorida, entra tímidament, passa prop de sa mare i es llença a abraçar Lee. Ràpidament, i davant la concurrència sorpresa, Jim l'obliga a aixecar-se estirant-li els cabells, i la bufeteja.)

JIM: (Entre dents.) A casa, meuca!


EPISODI 16L'ABLUCIÓ DE MISS O'HARA

(La cambra de Maureen.)

O'HARA: James, una abraçada, fill. Glòria, esforçat campió!

JAMES: Em feriu la natural modèstia.

O'HARA: I el raptor, digues.

JAMES: Els voltors li escuren l'ossada. Congratulem-nos, O'Hara, ja que recupereu la bossa i la filla.

O'HARA: De què em parles?

JAMES: Penseu un xic, sant baró!

O'HARA: No hi caic.

JAMES: El rescat, us el restitueixo. (Li dóna el sarró.)

O'HARA: Oh, i tant! L'emoció m'ha distret de l'economia.

(O'Hara deixa el sarró. Entren Maureen i McGregor. Aquest darrer introdueix una banyera de zinc.)

MAUREEN: Afanya't, McGregor, tinc la pell aspra com la pedra tosca.

McGREGOR: Freda o calenta?

MAUREEN: Tèbia, que relaxa.

(McGregor deixa la banyera i surt.)

MAUREEN: (A James.) Encara no ets fora? (A son pare.) Au, afluixa una gratificació i bon vent.

O'HARA: Creus que m'hi hagi de sentir obligat?

MAUREEN: Te n'has estalviat deu mil, que no és requincalla, dic jo! Ja podries, un cop a la vida, escopir un bitllet de cent i fer fila de senyor. Apa, escanya-rals!

(O'Hara es precipita però no pot evitar que Maureen obri el sarró.)

JAMES: Maureen, has tornat a ficar-la, no sóc un mercenari.

O'HARA: Ho veus? No ofenguis el teu salvador.

JAMES: A disposar, O'Hara. I tolereu-me una intromissió: no perdeu la vostra filla d'ull. La passió inconfessable la devora, i veure un home li encega la virtut.

MAUREEN: Bugadera, llengut!Dispara, Flanaghan! 44

O'HARA: Ah, vil, mala peça! No saps que dins l'esfera de les finances l'èxit és directament proporcional a l'honorabilitat?

MAUREEN: I tu, pare desnaturalitzat, pretenies pagar el rescat de ta filla amb retalls de paper? (Els treu del sarró i els exhibeix.)

JAMES: Un cas inaudit de gasiveria! Jugar així amb la vida de la pròpia filla i la bona fe de qui es compromet a salvar-la, on s'ha vist mai? Em repugneu, O'Hara!

O'HARA: Com, no ha sortit tot plegat a cor què vols? Jutgeu i condemneu un comportament sense parar esment al resultat? Em sorpreneu, la veritat. Quina és doncs, em pregunto, la base del vostre judici? Ah, tendres anyells, si és cert que “tal faràs tal trobaràs”, m'assisteix tot el dret, vist el desenllaç, de proclamar ben alt que he fet el que calia. I si més no, jo us diria: Maureen, qui estigui lliure de pecat, etcètera, etcètera. Goses blasmar el teu pare, tu, de qui acabo de saber que m'empastifes el bon nom? I a tu, James, t'haig de dir no jutgis i no seràs jutjat.

(Mentre James inicia el mutis, Maureen es comença a despullar darrera un paravent.)

O'HARA: James, no t'ofenguis. M'agradaria demostrar el meu agraïment. Saps què, farem un àpat! Demà vespre, els Stewart i els O'Hara plegats. Un tec com mai no s'ha vist, amb xampany francès i tot. Us espero. És clar que... no crec que estigueu d'humor. Déu meu, no en saps res, encara! James, fill, quina dolorosa sotragada!

JAMES: Míster O'Hara, de què em parleu?

O'HARA: Conformitat, James, l'Altíssim s'enduu els millors.

JAMES: La mare, potser?

O'HARA: (Negant amb el cap.) Corre, vés a consolar-la! El teu germà John ha caigut en defensa de la Constitució, del dret de propietat i de la llibertat d'empresa. Xicot, el meu sentit condol! (L'abraça.)

JAMES: El pobre John!

O'HARA: Ha mort com un brau.

JAMES: Era mon germà!

(James surt, trasbalsat.)

O'HARA: Una nissaga d'herois, els Stewart! Homes així ens fan sentir orgullosos de pertànyer a l'espècie humana. Tanmateix, aquest noi té la cua de palla; pot ser que algú s'ofengui si li ofereixen cent dòlars?

(McGregor entra amb dues galledes.)

O'HARA: Per cert, d'ara endavant, prou de sortides incontrolades! Aniràs pel carrer del bracet de ton pare, com correspon a la meva dignitat i a la teva condició. He dit.


(O'Hara surt.)

MAUREEN: Apa, ximple, aboca d'una vegada. És ben fresca?

McGREGOR: Acabada de munyir.

(McGregor buida les galledes de llet dins la banyera.)

MAUREEN: McGregor, tret de la cama, et manca res?

McGREGOR: Te'n pots assegurar quan vulguis.

MAUREEN: Segueixes disposat a casar-te?

McGREGOR: Ara mateix firmava.

MAUREEN: Doncs bé, vejam si n'ets capaç.

(Treu el braç, l'engrapa i l'atrau.)


EPISODI 17SENSE JUTGES I UN PENJAT

(Douglas, amb les mans enlaire i el canó del rifle de James als ronyons.)

JAMES: Tira endavant, saltamarges!

BARBA: És aquí.

JAMES: Té, ha esbotzat el filferrat i tot!

BARBRA: Et veig amb la corda al coll, Douglas. El xèrif Wayne, que no es moca amb mitja màniga, és ben capaç de penjar-te aquí mateix.

JAMES: No exagerem, carat! Ara, quinze dies de garjola no te'ls treu ningú, i a fe, Douglas, que els tens ben guanyats.

BARBRA: Presó, dius? I ca! Si no es tallen en sec, aquests vicis arrelen i es propaguen fins atènyer proporcions epidèmiques. El lladre, a la forca, com exemple!

(Entra Jim Stewart.)

JIM: Ah, heu atrapat el pispa, veig. Douglas, caparrut, aquest cop me les pagaràs totes, les coses han canviat, ara!

DOUGLAS: I tornaran a canviar, porc! Aleshores ens veurem les cares!

JIM: I encara em faltes? Te n'ensenyaré una mica, jo, d'educació!

(Li assesta una puntada de peu al ventre. Douglas cau agenollat.)

JAMES: (Aferrat son germà.) És el xèrif qui ha d'aplicar la sanció legal!

JIM: De quin xèrif parles? (Es desfà i venta una bleva a Douglas.) Ja ho veuràs, tu, et faré passar les ganes de tornar-hi.

BARBRA: (S'hi interposa.) Jim, no tens per què arrogar-te les funcions de fiscal, jutge i botxí. Contenció, fill, que per això tenim un xèrif eficient.

JIM: Em feu riure, vosaltres, amb el vostre xèrif! Penseu de debò que les seves trompades resultaran més legals que no pas les meves?

JAMES: Germà, qui mana, mana, i si nosaltres, els benestants, no oferim exemple, l'autoritat penja d'un fil.

BARBRA: Endemés, sento cavalls. Ja deu ser ell. Valga'm Déu, quina diferència!

(Apareixen Wayne i els seus acòlits. Ferguson duu el cap embenat.)

WAYNE: Benvolguda senyora, a les vostres ordres. És cert que heu agafat un lladre?

BARBRA: És aquest, xèrif. El deixem a les vostres mans.


WAYNE: Ferguson, lliga-me'l.

BARBRA: Aquí teniu el poal i allà podeu veure la tanca malmesa.

WAYNE: Intent de robatori amb fractura i nocturnitat.

JIM: Cal afegir-hi reincidència, estava més que advertit. I reclamo un càstig exemplar.

WAYNE: Entesos. Aquella branca anirà al pèl. Flanaghan!

FLANAGHAN: (Sorprès.) Com?

WAYNE: Aquella branca, una corda i un llaç escorredor, dit i fet, triganers!

JIM: No parleu seriosament, Wayne, oi que no?

WAYNE: Si res em manca, és el sentit de l'humor.

(Flanaghan s'enduu Douglas mentre Ferguson surt a cercar una corda.)

DOUGLAS: Tinc dret a un judici!

JIM: On s'ha vist mai penjar un home per un glop d'aigua?

BARBRA: (Enèrgica.) Wayne, atureu aquest joc macabre! No tolero que cometeu un homicidi a casa meva.

WAYNE: Senyora Stewart, sóc jo qui disposa, i decreto que resti penjat fins que arribin les pluges per tal que aquesta població rebeca qui es fiqui al cap, una vegada per totes, el pa que s'hi dóna.

BARBRA: No esperàvem una sentència tan rigorosa, a tot estirar uns quants dies de masmorra... Xèrif, estic disposada a retirar la denúncia i tot.

WAYNE: Els fets són els fets.

JIM: Què me'n dieu, ara, del vostre xèrif?

DOUGLAS: És un assassinat a sang freda... Senyora Stewart...!

FLANAGHAN: Que la tanquis, moixó! (Li venta una galeta.)

(F i F han preparat la corda i fiquem el cap de Douglas dins el llaç.)

FLANAGHAN: Quan vulgui, xèrif.

BARBRA: Per l'amor de Déu!

JAMES: Mamà, deixem-ho córrer.

WAYNE: Endavant!

JIM: (Amb la mà al colt.) Alto! Wayne, se m'ha acabat la corretja!Dispara, Flanaghan! 48

WAYNE: Passerell... apa, desembeina!

BARBRA: (S'hi interposa.) No, Jim!

JIM: Teniu un sentit molt particular de la justícia, xèrif.

WAYNE: Un sentit pràctic: qui la fa, la paga. Ara, acata'm la decisió, Jim, mira que duc l'estrella.

JIM: No és legítima.

WAYNE: Deixem de banda els formalismes. L'eficàcia és el que compta, i l'ordre és sagrat.

JAMES: Tornem a casa, serà millor per a tots.

BARBRA: Wayne, per caritat, per la memòria del meu John!

JIM: Jo us havia admirat, Wayne.

WAYNE: Senyora Stewart, faci entendre el seu fill que estic aquí per protegir els seus interessos.

BARBRA: No es tractava d'arribar fins aquests extrems.

WAYNE: Dissortadament, senyora, cal arribar-hi.

(A un gest de Wayne, F i F tiben la corda.)


EPISODI 18O CAIXA O FAIXA

(La fusteria de Conally.)

MAX: (Acaba d'entrar.) Has trobat feina, eh, Tom?

COOPER: M'he descobert una vocació, ara em tira la garlopa, ves! I les meves nebodes?

MAX: Vinc a tornar-te els tres dòlars. I gràcies, germà.

COOPER: Visca! Has trobat feina, tu també?

MAX: M'he allistat a l'escamot.

COOPER: Què dius boig? (Li torna els diners.) Té, vola, esborra't, cuita.

MAX: Tens res millor per a mi?

COOPER: Max, no t'hi repensis. De cada cinc homes tornarà un cadàver.

MAX: Com ho saps, tu, malastruc?

COOPER: No t'afigures per què m'ha llogat el fuster Conally? Guaita!

MAX: Fabriques taüts? Uix, deixa'm tocar ferro!

COOPER: L'expedició contra els sioux impulsa certs negocis. Aquí al costat ferren els cavalls i nosaltres enllestim les caixes. Feina feta no té destorb, diu el fuster Conally, i ha calculat un vint per cent de morts. Sabent que teniu les caixes llestes, t'allistaries?

MAX: Tens alguna feina per a mi? Digues?

COOPER: Què més voldria, Max.

MAX: Doncs et podries ficar la llengua a la butxaca, germà!

(Max surt. Cooper el segueix fins a la porta.)

COOPER: Max, cap de trons, recapacita, et deixaré més diners, si vols!... Maleïda sia aquesta porca misèria!

(Rere seu apareix Curtis.)

CURTIS: Cooper.

COOPER: (Encaixant.) Salut, Curtis, company.

CURTIS: T'haig de parlar.

COOPER: L'amo no pot trigar. Si em trobava garlant...


CURTIS: És important i seré breu. Saps que han clausurat la mina?

COOPER: M'han dit que legalment.

CURTIS: Sí, Wayne exhibia un telegrama de no sé quina comissió federal. Ens va barrar el pas a punta de rifle. Ara, jo dic que després d'assassinar el xèrif Lee, Lancaster i Douglas, si això és un xèrif, jo sóc el president de la Unió. Em segueixes?

COOPER: No discrepo d'un pèl.

CURTIS: Llavors, Cooper, seràs dels nostres. Hem acordat parar una emboscada. Algú despenjarà el cos de Douglas i quan Wayne arribi li cauran vint homes al damunt. Què dius?

COOPER: Vàreu fer res, vosaltres quan O'Hara va despatxar els rentadors?

CURTIS: Douglas era un teu company, no vols venjar-lo?

COOPER: Penjat o enterrat, tant se val.

CURTIS: Està bé, Cooper, oblida tot el que t'he dit.

(Entra James Stewart. Curtis passa pel seu costat, escup a terra i surt.)

JAMES: El fuster Conally?

COOPER: Surt d'aquí, Stewart, surt d'aquí o t'estavello el cap d'un cop de mall!

JAMES: Calma! Per la memòria de mon pare, et juro, Cooper, que els Stewart s'han oposat al crim. I per si et quedava un dubte, et dic: James Stewart ha vingut a comprar un taüt amb les inicials de John B. Wayne.

COOPER: Comediant, no sé si saps que l'interfecte encara se la campa ben regalada!

(Entra el fuster Conally.)

CONALLY: Què, de xerrameca?

COOPER: Patró, un client neuròtic: vol comprar un calaix per a un que s'ha de morir de riure!

CONALLY: Què et puc servir, James?

JAMES: Un taüt.

CONALLY: De set, de deu, de quinze dòlars?

COOPER: És per el xèrif Wayne, patró.

CONALLY: Has perdut el senderi?


JAMES: John B. Wayne té els minuts comptats. M'ajudaràs a dur el calaix fins al bell mig de la plaça, Cooper. L'obriré i quan s'hagi congregat tota la població, desafiaré el xèrif Wayne, li diré, l'execució de Douglas va ser un assassinat. Has abusat del poder que et concedeix el càrrec. Jo, James Stewart, he decidit fer justícia i venjar el crim. Tens el taüt a punt, Wayne: baixa i passem comptes.

CONALLY: Xicot, per a mi és el millor xèrif que podem tenir. Torna al ranxo, i pensa, fill meu, que al capdavall Douglas era un lladre.

COOPER: I que Wayne és l'únic capaç de comandar l'expedició contra els sioux.

CONALLY: Ni més ni menys.

JAMES: Dirigida per un homicida, l'expedició està condemnada al fracàs. Altrament, he meditat a fons la meva decisió, si espereu fer-me tornar enrera perdeu el temps.

COOPER: Saps què et dic? Al calaix, val més que els hi clavi les teves inicials. L'has vist disparar, el xèrif Wayne?

JAMES: N'he sentit dir alguna cosa. Tanmateix, la meva causa és la bona, penseu que amb la justícia al meu darrera no puc fallar.

COOPER: No siguis lluç. (Baix.) És ben capaç de fer-ho, patró, i llavors tururut violes, la feina enlaire!

CONALLY: (Baix.) Li veus alguna possibilitat?

JAMES: Conally, em vens la caixa o l'haig d'anar a comprar a Dodge-City?

CONALLY: Fet, ell o tu, està ben clar que caldrà un calaix. I donat que qui paga mana, Cooper, clava-li les inicials al xèrif. Això sí, fes-ho de tal manera que sigui senzill de canviar-les. I ara me'n vaig a prendre unes mides. Per cert, com va la producció?

COOPER: Vint caixes, patró!

CONALLY: Coi, sí que treballes de pressa, tu! Amb vint n'hi haurà ben bé prou, aquest vespre et donaré la liquidació. Quan torni a tenir feina et faré cridar, Cooper, he quedat molt content de tu.

(Conally surt. Cooper s'asseu, desencantat.)

COOPER: Porca misèria!

JAMES: Resignació, home, i no reneguis. Et queda el recurs d'allistar-te, a l'escamot falta gent.

COOPER: Mata'l, James, vés i mata'l!

JAMES: Clava'm les lletres, que mentrestant jo m'etzibo una cinglada de whisky i torno.


COOPER: Tens por, James? (L'engrapa.) Et tremola el pols, estàs ben cuit, no l'encertaràs pas, el xèrif!

JAMES: Haig de fer-ho, Cooper, si jo m'afluixo no ho farà ningú.

COOPER: Espera't. Se m'acut que si vols acabar com Sam Powl i com el xèrif Lee, no t'ho puc impedir. Anirem al teu enterrament i direm, era un home valent i generós, era un heroi. Llàstima que el seu sacrifici ens hagi privat d'un home valent i generós. I Wayne se sentirà més segur que mai i pensarà, els homes valents i generosos em desafien, però si vénen un a un, puc estar tranquil.

JAMES: Què proposes?

COOPER: Una emboscada. Serem una trentena, pel cap baix.

JAMES: Si es tracta de Wayne, compteu amb mi.

COOPER: Serà al ranxo Stewart. Jo despenjaré el cos del meu amic Douglas per enterrar-lo i tu aniràs a denunciar-me: ets un Stewart i Wayne et creurà. Quan es presenti...

JAMES: Ho faré.


EPISODI 19EL JUSTICIER SOLITARI

(Un barral d'aigua ha estat instal·lat prop del safareig públic. Unes quantes dones fan cua, i Flanaghan distribueix. Ferguson, enfilat dalt d'una escala, clava un rètol que recorda la intenció del donatiu: “A la memòria de John Stewart”. Wayne supervisa ambdues activitats.)

FLANAGHAN: Apa, noies, aigua del pou de la mare Stewart! Pareu el poal, que n'hi ha per a totes! Uni, dori, teri, cateri, matalaberi, biribiró. Una altra.

(La dona surt amb el poal.)

FERGUSON: Llestos, xèrif.

WAYNE: De moment ja està bé. Quan el temps ho permeti instal·larem una font de granit.

FLANAGHAN: Uni, dori, teri, cateri, matalaberi, biribiró. Una altra.

WAYNE: Som-hi, Ferguson, és hora de fer instrucció.

(Wayne i Ferguson surten.)

FLANAGHAN: Uni, dori, teri, cateri, matalaberi... com et dius, reina?

A. LODGE: Ep, no es descompti amb les joves, Flanaghan.

FLANAGHAN: Biribiró. A callar, comares, o suspenc la distribució! Vejam, una altra. A reveure, reina!

DOROTHY: Adéu-siau, senyor Flanaghan.

MARY M.: Coqueta!

A. LODGE: Si que comencem bé!

FLANAGHAN: Silenci, galliner! Uni, dori, teri, cateri... (S'ajup per observar el doll)... mata... laberi... biri... bi... ró. Bé, doncs, la mamella ja no raja. Demà serà un altre dia.

A. LODGE: Aquesta sí que és bona! Una hora de cua, i al final de galleda seca.

FLANAGHAN: Sento protestes, o són figuracions meves?

A. LODGE: Bandarra, on és l'aigua que em pertoca?

FLANAGHAN: Això em sona, em sembla que són insults a l'autoritat!

(En aquest moment, James i Cooper travessen la plaça.)

JAMES: Calla, hi ha una disputa.


COOPER: Deixa-ho córrer, és l'hora.

JAMES: Un moment.

FLANAGHAN: A casa, iaia, o no responc.

A. LODGE: No em posis la mà al damunt, que t'estampo els cinc dits a la cara!

(D'una empenta, Flanaghan li fa perdre l'equilibri. Cooper barra el pas a James, que ja anava a intervenir.)

COOPER: Quiet, Stewart, ens esperen.

A. LODGE: Marrà, grandíssim fill de marfanta!

JAMES: No puc tolerar que maltractin una àvia davant meu.

COOPER: Stewart, encara que fos ta mare!

(James es desprèn de Cooper i engrapa Flanaghan.)

FLANAGHAN: James Stewart, se t'ha perdut res, per aquí?

(D'un cop de puny, James fa rodar Flanaghan per terra.)

JAMES: Si en vols més, t'espero, i si no, qualsevol dia. Senyora Lodge, els meus respectes.

A. LODGE: (Fent-li un petó.) Gràcies, fill. Em pensava que ja no quedaven homes en aquest poble.

(Mentrestant, Flanaghan, s'ha eixugat el llavi i ha desembeinat el colt. El xiscle d'una dona adverteix James i li permet de disparar abans que Flanaghan.)

COOPER: Bon punteria, és mort.

JAMES: Som-hi, Cooper, quan vulguis.

COOPER: No hem d'anar enlloc. T'acabes de convertir en un proscrit, i has desbaratat la combinació.

A. LODGE: Fill, Wayne et penjarà, fuig a les muntanyes!

COOPER: Té raó, au, guilla.

JAMES: Els companys esperen.

COOPER: No en tens, de companys, els has traïts. Dins la teva pell, jo tocaria el dos a l'acte. I no t'amoïnis, ho farem sense tu.

A. LODGE: Wayne posarà preu al teu cap!


COOPER: I no et podràs refiar de ningú. Fuig d'una vegada.

JAMES: Està bé, però escolteu el que us dic: tornaré, tornaré aviat i mataré el xèrif Wayne. Tingueu un xic de paciència i confieu en mi. Jo, James Stewart, us redimiré d'aquest botxí, ho juro!


EPISODI 20EL TESTAMENT DE BARBRA STEWART

(Barbra, en bata, asseguda al balancí. Prop seu, el notari Gibson. Al seu davant, Jim i Jenny, prenyada.)

GIBSON: Si voleu, abans de firmar, llegeixo.

BARBRA: Notari Gibson, quedarà tot ben lligat?

GIBSON: Si no teníem la seguretat que tal dia ha de passar a mans dels nostres fills, seria grotesc esmerçar la vida tota a acumular riquesa. Consegüentment, la transmissió de béns per herència és una de les pedres angulars del nostre ordenament social.

BARBRA: Llavors ja puc morir tranquil·la. Endavant.

GIBSON: Després dels preliminars habituals, diu... Jo, Barbra Stewart, única i legítima propietària del ranxo Stewart, nomeno hereus universals els meus dos fills, James i Jim, els quals l'explotaran conjuntament. La meva voluntat darrera és que la propietat resti indivisa, intangible i tirant a l'expansió pels segles dels segles. Encarrego també als meus fills que reservin un dot de cinquanta mil dòlars en efectiu per a la meva filla Jenny, atès que solament el matrimoni pot reparar la seva falta i santificar el fruit del seu pecat. Jo, Samuel Gibson, dono fe, etcètera.

(Jenny es cobreix el rostre amb les mans.)

BARBRA: Hi ha alguna objecció?

JIM: Amb tot el respecte, mare i senyora, vull fer constar: A, que per administrar el ranxo, James és un zero a l'esquerra.

BARBRA: Ho sé. Com vols que no estigui negat pels números, ell, tan espiritual, tan idealista?

JIM: B, quant a la feina, és incapaç d'imposar un brot de disciplina i de fer rendir el personal.

BARBRA: És massa generós, aquest fill meu, no pot sofrir cap mena de coacció.

JIM: I C, que no és mai al ranxo ni sabem on para.

BARBRA: Tens tota la raó, Jim. Notari Gibson... (agafa el document i el fa miques.) Gibson, redacteu un altre testament. Nomeno hereu únic dels meus béns el meu fill James. Per a Jim, cinquanta mil dòlars en efectiu. Us espero demà.

JIM: Marona, deus voler dir... el contrari.

BARBRA: No, Jim, he dit el que volia dir. Si et té al seu costat no deixarà mai de papallonejar, i ben mirat, anar pel món fent el paper de paladí és massa arriscat. Fins demà, Gibson.


(El notari, perplex, se'n va a reculons.)

JIM: I no saps veure que regida per una mentalitat com la seva la hisenda se'n va en orris en un tres i no res?

BARBRA: T'equivoques de mig a mig: així que es vegi les orelles d'amo, els pardals li fugiran del cap, t'ho dic jo, i aviat tocarà de peus a terra.

JIM: Explica'm, si més no, quin mal he fet, que mereixo ser repudiat!

BARBRA: Ets constant, assenyat i treballador. Amb les teves mans i un bon capital aixecaràs un altre ranxo.

JIM: En aquest món no hi ha justícia!

BARBRA: Au, a la feina. Jenny, acaba de fer-me el llit.

(Jenny surt mentre apareix James.)

JIM: Mite'l! Ve't aquí l'heroi que torna a casa.

BARBRA: Jim, encara sóc mestressa.

JIM: (La besa al front.) Sí, marona.

(Jim surt.)

BARBRA: James, tabalot, vine aquí. (James es treu el barret i avança lentament.) No romancegis, James. Fa tres dies que no et veig el pèl, t'imagines la meva angoixa? Saps que en absència teva tot el pes del ranxo recau sobre les espatlles de Jim?

JAMES: Mare, no puc perdre temps.

BARBRA: No em repliquis! James, empares el desvalgut i desafies el perill per salvar el feble i el perseguit. Estic orgullosa de ser ta mare. Ara bé, atès que el teu coratge ha estat públicament reconegut, considero que t'ha arribat l'hora d'assumir la responsabilitat que et pertoca: sàpigues, fill, que t'acabo de nomenar únic hereu.

JAMES: Me n'haig d'anar, mare.

BARBRA: Ni pensar-ho! D'ara endavant deixaràs de lluitar contra els molins de vent i t'aplicaràs a l'explotació de la hisenda familiar. L'honor, la justícia, no te'n vull sentir parlar mai més. I et retiro la llicència per sortir del ranxo. No admeto cap excusa.

JAMES: Estic en perill, et dic! El xèrif Wayne m'encalça, he mort el seu ajudant.

BARBRA: (S'asseu.) M'ho deia el cor: aquest fill teu, tan bondadós, t'ha de causar grans afliccions, tan justicier, acabarà topant amb la llei, tan noble, ha de caure en l'abjecció. És possible que la dèria t'hagi obcecat fins a tal punt?

JAMES: Ha estat culpa seva, t'ho juro, m'anava a disparar a traïció!


BARBRA: Calla, això no té cap importància, ara. Saps com es castiga la mort d'un ajudant de xèrif? Veig el teu nom imprès en pasquins, James Stewart, la teva captura recompensada, mort o viu! I on penses fugir, talòs? Wayne no et deixarà escapar, acabaràs com Douglas, penjat d'una branca, o encara molt pitjor, t'executarà enmig de la plaça pública! Hi havia testimonis? Digues? (James assenteix.) Sento cavalls! (D’improvís, l'abraça.) Fill meu, James, no tinguis por, t'amagaré, no permetré que et pengin! Baixa a la carbonera. Jim!

(James obre una tapa i baixa. Barbra hi posa el balancí al damunt i s'hi asseu. Jim entra.)

BARBRA: Jim, t'estic cridant! (El veu.) Passi el que passi, James no és a casa.

(Wayne irromp a la cambra.)

WAYNE: En nom de la llei. Ferguson, escorcolleu el ranxo.

JIM: Amb quin dret, Wayne? Aquesta no és la casa d'un miner!

WAYNE: Calma, minyó, busco un assassí.

BARBRA: Fora d'aquí, pistoler! Els Stewarts no som encobridors.

WAYNE: Senyora Stewart, James, l'eixelebrat, ha mort un ajudant meu.

BARBRA: Déu del cel! (S'enfondra sobre el balancí.)

JIM: L'acusació és irrisòria: si James ha matat, la intenció era lloable i matar era just.

WAYNE: Les bones intencions, sabeu, a l'infern en fan lloses. Els nobles afanys tenen fronteres, com tot. El bordegàs n'ha fet un gra massa i s'ha proscrit. Jo, com a xèrif, haig d'enviar una patrulla a les muntanyes, i si l'enxampen, Barbra, seré implacable. M'heu copsat el sentit? (Barbra i Jim es miren.) Vull dir que tard o d'hora vindrà al ranxo, que jo haig de cobrir l'expedient, que faré escorcollar les muntanyes, i que no surti de casa. D'acord?

BARBRA: Haig d'entendre que renuncieu a penjar-lo?

WAYNE: Prefereixo no veure-m'hi abocat. Jo sé discernir, Barbra.

BARBRA: Entesos, si ve a casa el retindré.

WAYNE: Passats vuit dies, que se la campi lluny de Dalton-City. Mentre jo sigui xèrif, Barbra, James Stewart serà un proscrit. Esteu advertida.

(Wayne surt. Barbra treu el balancí de sobre la trapa.)

JIM: Has tingut sort, hereu. Si la mare no s'arriba a deixar pessigar un bon feix de bitllets a benefici de l'escamot, ja tindries la corda al coll.

JAMES: (Sortint.) Qui l'entén, aquest home? Ell, l'incorruptible!


BARBRA: James, surt ara mateix del ranxo i fuig a les muntanyes, o a Mèxic.

JIM: Semblava sincer. Jo, per prudència, me'l creuria.

BARBRA: No l'heu clissat, encara? No sabeu que a trenc d'alba vol sortir a matar sioux? D'aquí al vespre, mitjançant un astut parany, vol saber on trobar-te. Ah, no sóc tan ingènua, John B. Wayne, carnisser! T'he vist penjar un home per no res, i per tu ja he perdut un fill! Jim, prepara-li un rifle i municions. Que Jenny li posi fesols i cansalada, i mudes.

(Jim surt.)

BARBRA: Fill, hauràs de viure com un salvatge.

JAMES: Tornaré, mamà, i aleshores mataré el xèrif Wayne.

BARBRA: T'ho prohibeixo. No vull que t'exposis a les bales d'aquest pistoler; és un professional.

JAMES: No el temo.

BARBRA: No t'hi capfiquis, et dic, quan sigui l'hora serà destituït.

(Jim torna amb un rifle, la capsa de municions i un ganivet de caça. Jenny duu un farcell.)

JIM: T'he dut el meu ganivet, t'anirà bé per a la caça.

JAMES: Gràcies, Jim, tinc el meu a les alforges. (Abraçant-la) Mamà...

BARBRA: James, quin pressentiment, se m'apareixen John, i el pare! És la maledicció dels Stewart, la maledicció, Déu meu!

JAMES: Tornaré aviat. Jenny, porta't bé. Jim...

JIM: T'acompanyo un tros de camí.

BARBRA: Els veig, us dic! James, queda't, per l'amor de Déu, queda't!

JIM: Jenny, acompanya-la al llit.

BARBRA: És un presagi, queda't, James!

(Jim separa Barbra de James i Jenny se l'enduu.)

BARBRA: James, no te'n vagis, corres un gran perill, els veig, els veig!

JAMES: Te la confio, Jim.

JIM: És clar. Som-hi.

(Inicien el mutis. Jim s'atura just abans de sortir.)


JIM: Passa tu davant, he oblidat un detall.

(James surt. Jim torna enrere, recull el ganivet, llença una llambregada cap a la porta i s'amaga el ganivet sota la camisa.)


EPISODI 21LA CROADA CONTRA ELS SIOUX

(Wayne i Ferguson, a l'oficina del xèrif.)

WAYNE: Ajornem l'expedició. Ferguson, t'enduus dotze voluntaris. No em tornis sense Stewart, mort o viu. Serà un bon entrenament per a l'expedició conra els pells-roges.

FERGUSON: Sí, xèrif.

WAYNE: Com a comandant, la teva responsabilitat és absoluta. A part d'això, tens carta blanca.

FERGUSON: Si, xèrif.

WAYNE: (S'aixeca i encaixen.) Endavant, Ferguson, i sort.

FERGUSON: Gràcies, xèrif.

(Ferguson, amb una passa enrere, fa petar els talons. En aquest moment entra Jim: duu a l'espatlla un home embolicat amb una manta. El descarrega sobre la taula.)

JIM: Aquí el teniu.

WAYNE: James?

JIM: Un dels meus homes l'ha trobat aquest matí, a unes milles del ranxo. (Descobreix el cap del cadàver.) Amb una ferida de llança al pit i sense cabellera.

WAYNE: Els sioux!

JIM: Indubtablement. Serà un cop mortal per a la mare.

WAYNE: Així doncs, ronden prop d'aquí! Els tenim a l'abast de la mà! Ha arribat el gran moment! Per sort, estem preparats i ja tenim els homes a punt. (Agafant el seu rifle.) Ferguson, et quedes aquí amb tres homes!

FERGUSON: Jo dic, xèrif, confiïn aquesta missió.

WAYNE: Ah, Ferguson, no t'ho prenguis malament, és una missió massa compromesa. Pensa que en tinc una gran experiència.

FERGUSON: Dalton-City no es pot quedar sense xèrif. Jo dic que sou imprescindible aquí.

WAYNE: La ciutat queda sota la teva protecció. Com a xèrif interí, la teva responsabilitat és absoluta. A part d'això, tens carta blanca.

FERGUSON: Sí, xèrif.

WAYNE: I si algú surt de mare, ja m'entens.


FERGUSON: Sí, xèrif. (Li allarga la mà.) I jo dic, endavant, xèrif, i sort.

WAYNE: Jim, espero tornar a temps d'assistir a la cerimònia. Transmet el meu sentiment a la desconsolada mare.


EPISODI 22TAMBORINADA A DALTON-CITY

L'ex-major John B. Wayne va caure heroicament durant la matança de Killed-Stone, quan encapçalava l'assalt dels seus voluntaris.

(Despatx del banc O'Hara.)

O'HARA: Per començar, Ferguson, l'enhorabona.

FERGUSON: Gràcies. Espero ser tan bon xèrif com el difunt John B. Wayne.

O'HARA: Un cigar?

FERGUSON: (N'agafa un.) Míster O'Hara, jo dic, ara que Dalton-City ha tornat a la normalitat...

O'HARA: Per l'amor de Déu, Ferguson, encara esperem les pluges!

FERGUSON: Pluges a part, voldria cridar la vostra atenció sobre la situació dolorosa en què han quedat les famílies de Linch, Weawer i Goodman, morts durant la batalla de Killed-Stone.

O'HARA: Tres miners, per cert.

FERGUSON: Tres pares de família, tres herois, morts per la causa.

O'HARA: Els recordarem eternament. Inscriurem els seus noms sota els de John Stewart i del xèrif Wayne. Quins noms heu dit?

FERGUSON: Suggereixo si m'és permès, una pensió per a les viudes.

O'HARA: Deixem-ho en una indemnització.

FERGUSON: Em permeto insistir, jo dic, farà més bon efecte una pensió.

(Del carrer arriba una remor creixent de corredisses, de crits d'alarma i de trets.)

O'HARA: Em sembla que haureu d'assumir aviat les vostres funcions de xèrif.

(Ferguson s'aixeca. Entren Jim Stewart i dos homes que duen Barbra Stewart en un baiard.)

JIM: Pells-roges! Han incendiat el ranxo Stewart, han degollat el bestiar i dos homes, han violat Jenny... ens persegueixen!

FERGUSON: Teniu rifles?

O'HARA: La col·lecció de la vitrina.

(Els homes s'armen i trenquen els vidres per disparar. Ferguson treu el cap per fer-se càrrec de la situació.)


O'HARA: Deien que els havien exterminats!

JIM: Són sioux i no passen de mitja dotzena. Supervivents, sens dubte. Estan rabiüts, semblen feres!

FERGUSON: Més que una venjança és un suïcidi. Cavalquen carrer amunt i carrer avall. Jo dic, això serà com trencar pipes a la fira. Foc a discreció!

JIM: Com et trobes, marona?... (Un crit.) Mamà! O'Hara, teniu whisky?

O'HARA: Dintre el calaix. (Continua disparant.) I tres! Això rutlla!

(Jim fa beure un glop de whisky a Barbra.)

JIM: Marona, et trobes millor?

BARBRA: Salvatges, bàrbars! El meu bestiar, el meu ranxo, incendiaris!

JIM: Calma't, mamà.

BARBRA: Deixa'm passar, han de pagar-ho car!

FERGUSON: I quatre!

JIM: Mamà!

BARBRA: Tu, calla! (S'aixeca.) Un rifle, doneu-me un rifle! Maleïdes feres! (Agafa un rifle de la vitrina.) Per Jack, per John, per James, pel meu ranxo, pel meu bestiar, per Jenny... Ara veureu del que és capaç Barbra Stewart!

(Barbra com esperitada, fa recular Jim d'una empenta i es dirigeix resolta cap a la porta.)

BARBRA: Horda del diable, miserables cucs!

O'HARA: Barbra!

FERGUSON: Senyora Stewart, no surti.

BARBRA: Deixeu-me'ls a mi, deixeu-me'ls!

O'HARA: Només en queden dos, Barbra, uns segons més i haurem acabat.

BARBRA: Pareu el foc, pareu us dic! Els vull abatre jo sola amb les meves pròpies mans, haig de venjar Jack, i John, i James, i Jenny, i el ranxo, i el bestiar...

FERGUSON: I sis!

(Barbra aconsegueix sortir.)

JIM: Se m'escapa, reteniu-la!


(Jim surt darrera Barbra. En aquest moment esclata una gran tempesta i comença a ploure a bots i barrals.)

TOTS: Aigua, aigua! La pluja!

O’HARA: (S’agenolla.) Gràcies, Déu meu!

FERGUSON: Senyora Stewart, aturi’s, aturi’s. (Apunta i baixa el rifle immediatament.) Dimoni, l’ha traspassada!

(Ferguson dispara tot el carregador i surt corrents mentre continua la tempesta amb força trons i llamps i una tromba d’aigua.)

O’HARA: (Agenollat.) Aigua del cel, fills meus, és aigua del cel!

(Jim, Ferguson, Cooper, d’altres homes i dones entren amb el cos de Barbra i l’instal·len en el baiard. O’Hara s’aixeca i tots treuen els barrets.)

BARBRA: Jim, et quedes sol. Pensa que ets l’hereu, ara. Reconstrueix el ranxo i recupera el bestiar. No t’afluixis, Jim, ara que l’Altíssim em crida, podré intercedir perquè et sigui abrogada la maledicció que sempre ha pesat sobre els Stewart. Sigues fort, tenaç i tingues fe, que jo vetllaré. (Expira.)

O’HARA: I si et calen crèdits, Jim, amic, em poso incondicionalment a la teva disposició.

COOPER: Míster O’Hara, quan obrirà la mina?

O’HARA: Demà mateix, Cooper! (Li estreny la mà.) Demà mateix! Ah, el riu tornarà a regar aquesta ciutat, a rentar el mineral, a fecundar els conreus! Senyor, per fi has atès les nostres súpliques i has restablert el pacte amb el miracle de la teva pluja. I ara que estem reconciliats, Senyor, no permetis que res alteri la pau d’aquesta vall, que aquesta tempesta ens faci arribar la calma i a la normalitat, però no una normalitat relativa, esquifida, sinó una normalitat digna de Tu, absoluta: que ningú no ambicioni els béns del seu veí, que el preu de l’or no baixi, que els beneficis siguin suculents, els crèdits, rentables, i els termes, respectats; els miners, vigorosos i pacífics, que se sentin afortunats amb el salari, en fi, Senyor, que aquesta normalitat no sigui mai més trasbalsada, mai més, t’ho prego, Senyor, Senyor!

FI


dispara flanaghan

Documents