Dits piulotsAssegut al mig de la plaa, toca la guitarra una Fender Telecaster lila- per als transents. Dits lents i gruixuts, semblen ms els dun pags avesat al fred que no pas els dun guitarrista, dits piulots, que en dirien cap a Vic. Poques notes per escollides dun repertori deliciosament pop. Res de dissonncies extravagants i ritmes sincopats. I la bossa no para de dringar: nens, pares ... tots tenen una moneda per a ell. Inevitablement, acabem parlant: accent inconfusible de Huelva i que est molt b el jazz per que ell se sent de blues i repertori ms popular. Ve a dir-me, amb posat tranquil, barba blanca i gorra hippie, que cadasc per all on lenfila, amb una expressi molt dall: Cada uno es de su culo... i el cert s que li dna molt bons resultats. La nota adequada en el moment just, poc per ben triat. Msic limitat per amb experincia deixa clar que sovint s ms important el com que no pas el qu. En acabat li tirem a la bossa un parell de monedes que ell agraeix discretament amb un cop de cap. Fins diumenge que ve, mestre.