divisió de l’imperi romà i inici de l’edat mitjana · pdf...

ACTIVITATS BIZANCI I REGNES GERMNICS
DIVISI DE LIMPERI ROM I INICI DE LEDAT MITJANA Els romans havien conquistat un gran imperi entorn del Mediterrani. En el 395, l'emperador Teodosi ho va dividir en dues parts per a defensar-ho millor dels brbars: l'imperi rom d'Occident, amb capital a Roma, i l'imperi rom d'Orient, amb capital en Bizanci. Des de llavors, cadascuna de les parts va seguir una evoluci diferent: L'imperi d'Occident va desaparixer l'any 476 a les mans dels pobles germnics. La desaparici de l'imperi d'Occident marca el final de l'Edat Antiga i el comenament de l'Edat Mitjana, que s'estn fins a 1 453. En els territoris del desaparegut imperi d'Occident es van establir diversos regnes, entre els quals va destacar l'imperi carolingi a Frana, el rei principal del qual va ser Carlemany (768-814). L'imperi d'Orient, conegut ms tard com a imperi bizant, es va mantenir fins a 1453 en el Mediterrani oriental. El seu principal emperador va ser Justini (527-565). 1.Completa les frases segents. a) L'imperi rom va ser dividit per.................... en............ parts. b) L'imperi rom d'Occident........................ a les mans dels pobles ...................... c) L'imperi rom d'Orient va passar a denominar-se imperi................ perqu va tenir la seua capital en................ d) L'Edat Mitjana comena en el............ i finalitza en el........... 2 Acoloreix de diferent color en el mapa les dues parts de l'imperi rom i escriu els segents noms. Imperi rom d'Occident Imperi rom d'Orient Roma Constantinoble

3 Escriu en els requadres que corresponguen els segents esdeveniments histrics. Divisi de l'imperi rom Fi de l'imperi rom d'Occident Fi de l'imperi rom d'Orient Regnat de Carlemany Regnat de Justiniano
4 Uneix amb fletxes els termes de les dues columnes segents que tinguen relaci entre si. a) Teodosi 1. Principal emperador bizant b) Pobles brbars 2. Desaparici de l'imperi rom d'Occident c) Carlemany 3. Divisi de l'imperi rom d) Justini 4. Principal rei dels francs

LIMPERI BIZANT
L'imperi bizant deu aquest nom a la seua capital, Constantinoble, denominada posteriorment Bizanci. L'imperi va atravessar per diverses etapes. Durant el regnat de Justini (527- 565), va aconseguir la seua mxima esplendor i va recuperar part dels territoris perduts. En el segle VII els musulmans van conquistar diverses provncies, deixant l'imperi redut a sia menor i a l'rea dels Balcans. Des de mitjan segle XI, l'imperi va ser perdent successivament territoris a les mans dels normands, blgars i turcs. Aquests ltims van conquistar Constantinoble en 1453, fet que va posar fi a l'imperi bizant. 1. Observa el mapa i respon a les segents preguntes. a) Quins mars banyaven els territoris de l'imperi bizant? b) Quins pasos actuals ocupava l'imperi? c) Quin era la seua capital? Quin s el seu nom actual i a quin pas pertany? d) Localitza en el mapa les ciutats d'Atenes i Antioqua.

2. Escriu en cadascun dels segents requadres els segents fets histrics.
Conquesta de Constantinoble pels turcs. Prdua de territoris enfront dels musulmans Regnat de Justini.
L'organitzaci poltica i econmica bizantines L'organitzaci poltica es recolzava en l'emperador (*basileus), que concentrava tot el poder: dirigia l'administraci i el *ejrci- *to i intervenia en els assumptes de l'Esglsia. L'administraci central descansava en una organitzada burocrcia i en el dret rom, recopilat per Justini. L'administraci territorial s'organitzava en provncies (*thmas) dirigides per *strategos (caps poltics i militars). L'exrcit comptava amb una poderosa cavalleria i una important armada. L'economia tenia en l'agricultura la seua principal activitat econmica. Es organitzava en grans propietats que pertanyien a la noblesa o als monestirs, treballades per serfs. L'artesania fabricava articles de luxe, com a seda, tapissos, orfebreria i ivori. El comer, molt important, va ser afavorit per la posici de pont entre Europa i sia que ocupava l'imperi.

3. Aparella els segents noms i expressions amb les frases que li corresponga. 1) Desenvolupament comercial 2) Artesania 3) Strategos 4) Burocrcia 5) Agricultura 6) Thmas 7) Basileus 8) Potent armada a)Concentrava en les seues mans tot el poder................................
b) Administraci central...............................................................
c) Administraci territorial ..........................................................
d) Governadors provincials ...........................................................
i) Exrcit bizant ............................................ ...........................
f) Latifundis de la noblesa i dels monestirs .....................................
g) Fabricaci d'articles de luxe.......................................................
h) Posici de pont entre Europa i sia ............................................
4 Completa les segents frases.
a) L'emperador dirigia la ...................... i el .......................
b) L'administraci central es recolzava en la ................ i el
....................
c) Les provncies de l'imperi eren les ............... i estaven governades
per ....................
d) La principal activitat econmica era la .........., practicada en grans
.......................
i) Els latifundis pertanyien a la ...................... i als .....................
f) L'artesania ....................... articles de................ com a seda,
tapissos, orfebreria i vori.

La societat i l'esglsia bizantines La societat es jerarquitzava en diferents grups. En el nivell ms alt se situava l'aristocrcia, que possea latifundis i ocupava els llocs principals del govern. Al costat d'ella es trobaven els alts *car- *gos de l'Esglsia. En el nivell mitj es trobava el clergat, els monjos, els funcionaris, els comerciants i els camperols lliures. En el nivell ms baix estaven els serfs, els esclaus i els captaires. L'esglsia bizantina va exercir gran influncia, doncs coronava a l'emperador, possea gran- dnes propietats i controlava espiritualment a la societat. Va haver d'enfrontar-se a dos problemes principals: la disputa de les imatges i la rivalitat entre el patriarca de Constantinoble i el papa de Roma. La disputa de les imatges va enfrontar als emperadors iconoclastes, que van prohibir el culte a les imatges religioses, amb els monjos. Al final, la pressi dels monjos i del poble va imposar el culte a les imatges. La rivalitat amb el papa de Roma va desembocar en 1054 en la separaci entre les esglsies oriental i occidental (Cisma d'Orient). Des de llavors l'esglsia oriental va passar a denominar-se esglsia ortodoxa.
5. Explica breument el significat de les segents expressions.
a) Lluites iconoclastes
b) Cisma d'Orient

L'herncia cultural i artstica de Bizanci L'imperi bizant va donar origen a una brillant cultura, resultat de
l'herncia cultural grega i de les influncies cristianes i orientals.
La principal manifestaci artstica va ser l'arquitectura. Els edificis
principals va ser- rom les esglsies, que amb freqncia adoptaren
planta de creu grega i van emprar la
cpula sobre petxines. Destaquen la baslica de Santa Sofia de
Constantinoble i l'esglsia de Sant Vital, en Rvena.
Tamb van destacar els mosaics i les icones. El mosaic, format per
petites peces (tesselles), es va utilitzar per a decorar amb temes
religiosos les parets i les cpules de l'interior de les esglsies. Les
icones eren imatges religioses generalment pintades sobre taules
amb un fons daurat.
6. Completa les segents frases.
a) La cultura bizantina va ser el resultat de l'herncia cultural
.....................i de les influncies ........................ i ...................
b) Les esglsies bizantines solien tenir planta de ..................i
...................... sobre petxines.
c) Els mosaics es van utilitzar para ...................... l'interior de les
esglsies amb temes ......................
d) Els ............................ eren imatges religioses pintades sobre
.................... amb fons daurat.

Completa lesquema segent:

REGNES GERMNICS En els territoris del desaparegut imperi rom d'Occident, els pobles germnics van formar diversos regnes. A Itlia es van establir els ostrogods i els LLombards. En la Gllia (Frana), els francs i els burgundis. A Espanya (Hispnia), els visigods i els sueus. A Anglaterra (Britania), els anglos i els saxons. I en el nord d'frica, els vndals. La forma de govern d'aquests regnes va ser la monarquia, en la qual els reis concentraven el poder poltic i militar. L'economia es va basar en l'agricultura, que es practicava en latifundis, mentre que l'artesania i el comer van caure. La societat estava dirigida per la aristocrcia laica i eclesistica, propietria dels latifundis. Sota el seu domini es trobaven els camperols de les seues propietats. La cultura i l'art van decaure. La cultura es va refugiar en els monestirs i van deixar de construir-se grans obres arquitectniques. 1. Escriu vertader o fals segons corresponga. Corregeix les falses. a) Els regnes ge

divisió de l’imperi romà i inici de l’edat mitjana · pdf...

Documents