DAMUNTDAMUNT

REVISTA D'INFORMACIÓ LOCALSANT JOAN - MARÇ 1994 - N 2 34

DAMUNT DAMUNTRevista d'Informació local

SANT JOAN (Mallorca)

Octubre 1993 - Núni. 29

Depósit legal PM-673-1991

Domicili:

Major, 68

07240 Sant Joan (Mallorca)

Tel. 52 61 83

Director:

Miquel Florit Huguet

Col.laboradors:

Antoni Amengual Barceló

Antònia Amengual Salvà

Francesc Alzamora Bauzà

Joan Barceló Serra

Margalida Bauzà Bover

Guillem Company Bauzà

Gabriel Company Gayà

Nino Company Pérez

Carles Costa Salom

Josep Estelrich Costa

Catalina Lluïsa Gayà Bauzà

Antònia-Pilar Mas Jaume

Cati Fullana Matas

Gabriel Monserrat Monserrat

Catalina Jaume Ginard

Joan Jaume Nigorra

Bàrbara Matas Sastre

Joan Matas Sastre

Guillem Bou Mas

Joan Gayà Matas

Antònia Torrens Jaume

Maria Ordinas

Marc Vidal Bonet

Imprimeix:

TIRRENA, S.A.TEL: 55 52 12

C/ Pintor Joan Gris, n°2MANACOR

Tirada: 400 exemplars

CONTINGUT

NOTICIES LOCALS 3

POEMES, GLOSES I GLOSADORS 11

ENTREVISTES 15

COMUNICATS 18

ALTRES INFORMACIONS 19

COL.LABORACIONS 21

FITXES A LLOURE 23

espontaniper ine.sperat va en

44:0»:0.:(1ens perrnet felicitar

Sant Joan.El cotxe R-19 conduit per Francis-

ca va girar damunt la carretera. Elsdanys del cotxe varen esser quantiososperò afortunadament la condutora nova sofrir danys personals.

Cati Fullana

ncid í en

NOTÍCIES LOCALS

Accidents de trànsit

El passat dia 2 de març, aproxima-dament a les 11 del matí, es va produirun greu accident de trànsit, on afortu-nadament no es varen haver de lamen-tar danys personals, encara que elsdanys materials varen esser quantiosos.

L'accident va succeir quan el cotxeconduit per na Rosa Florit, acompan-yada de la seva mare na Francisca An-tich Morey, després de foradar una ro-da de darrera, va relliscar i es va preci-pitar baix de la paret a les costes deMaià.

Les dues ocupants del vehicle amés del retgiró sols sofriren algunscops i lleugeres esgarrinxades, no aixíel cotxe que, segons ens ha assegurat,pot esser duit a desfer per a ferralla.

***

El passat dia 7 de març es va pro-duir un nou accident de trànsit a laCosta de Maià quasi al mateix lloc onva succeir un altre accident uns diesabans.

La vítcima de l'esmentat accidentva esser na Francisca Ferriol Carbo-nell, la treballadora familiar, natural deMaria de la Salut, però molt conegudai apreciada per les diverses famíliesque han emprat els seus serveis, aquí a

Tambors ¡ Cornetes del Centre uftu-ral de Sant Joan, visitaren eI passatdja 19 de febrer eI Parc natural de

daus que verem i per les extenses ex-plicacions de la monitora que ens v

gut. Després de la visita gaudírendun agradable descans aI mig de

EI rup de hafls Aires de Page-sia h pres part activa diris els actcsque a: .jorgan itzat

Itújtit,v;E49:E§gg 25 9:.:

aportardiferents pees dc roba de 1a indu-mcntària pagesa antiga conscrvada alnostreexpos

e 1mornetes

ffi4004que duu a terme la Bandai Cornetcs de Sant Joan, eIs seus

ara ja estan preparant un cap de set-niana a la serra de Lluc.

3

itzacions als nostres carrers

sejant pels nostres carrersben Og:Ot Observar la eelloeaeió

0.4:04pauentpw a minusà-$:::::4:lin40~.43g;;#40t del carrer

aqué##iii000ilfbiNffigut co11 .0.

.100$ k:10:0'ÈNeió del

siguius cle.

han"

mesmtn]

e".3 PP!", • a!guns ava-sats com etavei a aparcar dav ant

la -gar

s rnbra quaniben es

1e °sol

de,,sd: s de S arrealtres davant elvehicic.,

regulació ésaquesta Queoarrers

se-necessaridel tot ne(..

trics, tots ho sabem: Quant a altrescarrers més forans. com hem ditamunt, la polemica esta servida.

IYaltra.banda des de fa algunessetmanes a la façana lateral de CaNa IVIaria Dominera davant la plaçaconeguda popularment per la "Plaçades brollador, shi4winstal lat unapre1l de megaforna . (altaveu), ate-nint la petició d'alguns veins del ba-rri de l'EIxample que feren arribar al'Ajuntalment les seves queixes.quno sentien les crides i.no s'assa-bentaven dels anuncis que es feiendes de la Casa de la

Dues millores, per iniciativanieipal, les Senyalitzacionalvéu, que creim han estat ben acolli-des pels santjoaners.

Cati Ftillana

NOTÍCIES LOCALS

Joan Morey damunt"Brisas"

El magazin "Brisas" núm. 357 delpassat 20 de febrer, insertava la se-güent nota:

Morey Company, Joan (Sant Joan1.952) Xeremier i flabioler. Fabricantd'instruments, fa part de la Colla deXeremiers de Sant Joan. Amb AntoniArtigues Bonet ha publicat "Repertorii construcció dels instruments de laColla de Xeremiers catalans a Mallor-ca" (1.989) (CM)

El diari El Dia del Mundo del dia16 de gener d'aquest mateix any, pu-blicava un ample reportatge sobre elmestre Joan Morey, on quedava refle-xada la tasca que ha anat desenvolu-pant aquest santjoaner com a xeremieri com a fabricant de xeremies i fla-biols.

Assemblea de laPremsa Forana

L'Associació de la Premsa Foranade Mallorca, va celebrar l'assembleageneral, el passat dia 24 de febrer.Després de la informació de secretaria,altes i baixes de publicacions, el Presi-dent Carles Costa informà de les dife-rents subvencions i convenis que repl'Associació, donant una especial in-formació en què consisteix una i altra ial que estan obligades les publicacionsque s'hi adhereixen.

A continuació es va fer una propos-ta esportiva, per tal d'organitzar unequip de futbol per disputar un partitentre col.laboradors de Premsa Foranai funcionaris d'una entitat bancària.Tot seguit el Sotapresident MiquelCompany donà informació damunt re-cepció i compromisos de les publica-cions associades marcades en els esta-tuts de l'entitat.

Per acabar, el punt de precs i pre-guntes, cl que fou molt animat i aclari-dor dels diferents temes que es tracta-ren.

Les matances deCalicant

Aquest ha estat el segon any queun grup de joves santjoaners s'han reu-nit per terres de Calicant per les tradi-cionals matances.

Hem sentit a dir i repetir que el pri-mer que es necessita per fer unes ma-tances és: tenir el porc.

I un porc ben acabat és el que "en-llestiren" aquest grup d'al.lots de SantJoan, perquè un porc de 492 kg. no estroba cada dia.

Diven que de tan gros porc en sor-tiren 310 peces d'embotit, també totun rècord. Quants de pans hauran dellescar per acabar-se tant de compenat-ge?

4

NOTÍCIES LOCALS

Homenatge a Magdalena Bauzà Bou

El dissabte dia 12 de Març, vísperadel Quart Diumenge, el Club de volei-bol local va retre un homenatge pòs-tum a una de les seves fundadores,Magdalena Bauzà Bou, que ens deixàcl passat mes de Gener.

Tingueren paraules de recordançaparlant de la tasca realitzada per Mag-dalena, en primer lloc el professor ipreparador físic Andreu Gelabert quetant va treballar pel voleibol i esportlocal, i seguidament el President de laFederació Balear i el Diputat Sr. Fran-cesc Gilet.

Seguidament foren entregades dis-tintes plaques a Josep Jaume, vidu de

La i la mare de Magdalena Bauç.à Bou”

ticipa en competició i l'altre equip es-tava format també per al.lotes santjoa-neres, més "veteranes", que en elsanys vuitanta tantes victòries aconse-guiren sota la direcció d'Andreu Gela-bert.

Aquests actes emotius foren untestimoi d'agra'iment per una feina fe-ta a favor de l'esport del voleibol, quecom bé digué el President de la Fede-ració: Sant Joan ha donat bons equipspromoguts per una entusiasta afecció.

Els distints actes foren presentatsper l'entrenador Nino Company.

Equip Voleibol local (titular) amb el President i l'entrenador Joan Jaume i Nigorra

Magdalena, que estava acompanyatdels seus fills, per part de la Federa-ció, l'Ajuntament i el Club de volei-bol. Entre els obsequis entregats alsfamiliars més propers de Magdalenacal destacar un escut del club confec-cionat amb fl ors.

A continuació dos equips localsoferiren un partit de voleibol, que fouseguit amb interès pel nombrós públicque havia acudit a la plaça de la Cons-titució per sumarse a l'acte d'home-natge en memòria de MagdalenaBauzà. Un dels equips participants es-tava format per les al.lotes que actual-ment formen l'equip titular i que par- Els equips que participaren amb els seus entrenadors

5

El capvespre de la diada del QuartDiumenge el temple de Consolació vaesser escenari de l'acte de proclamaciódels guardonats i de tramesa de premisd'aquest Certamen, al qual enguany hitingueren participació els alumnes elCol.legi Públic Son Juny.

Els treballs escolars foren exposatsal menjador de Cas Donat, al costat delSantuari.

En aquest acte intervingueren el Di-rector del Col.legi Josep Roig i el pro-fessor Amador Gayà va Ilegir el vere-dicte delJurat, del qual hi formava part,juntament amb Maria Antònia Bauzà iMaria Sacrament Ferrer. Els guanya-dors varen esser:

De 1 er i 2n: Maria Rosa Bauçà iAntònia Juan Gayà

De 3er i 4rt: Maria Antònia Nigorra,Catalina Ma Bauzà i Antònia Aguiló.

De 5 i 6: Rosa Maria Ferriol i Antò-nia Galmés.

De 7 i 8: Antònia Torrens i Margali-da Bauzà Mas.

Aquestes dues darreres escolars lle-giren els seus respectius poemes pre-miats.

Per part del'altre Jurat, Joan Maimóva Ilegir un bell parlament i a continua-ció el nostre poeta Miquel Gayà Sitjarva donar a conèixer el veredicte del ju-rat del que ell n'era el President, junta-ment amb l'esmentat Joan Maimó Va-dell i Miquel Pons Bonet.

Amb l'apertura es conegué el nomdels guanyadors que foren els següents:

Primer premi: Poema "Vangelio se-gons Sant Joan", Autora: Antònia Se-rrano Darder.

Accèssit: Poema "Qui sou?". Autor:Pere Bru Serrano Darder (germà de laguanyadora)

Accèsit: poema "Precs". Autor: Mi-quel Martinez Orea.

Premi local: "Del Quart diumengesou Reina". Autora: Bàrbara Matas Sas-tre.

El Jurat atorgà una menció al poema"Via Curcis", que no fou premiat per noajustar-se a les bases, del que n'era au-tor Miquel Oliver Bauzà.

Antònia Serrano, I" Premi CertatnenPoètic

Bàrbara Matas Sastre, I" Premi Local

NOTÍCIES LOCALS

XXII certamen poètic Verge de Consolació

Joan Jaume i NigorraAntimia Torrens, Prenu Col.legi PúblicSon Juny

Miquel Gavà Sitjar, President delCertamen Poètic

6

r/.....2K4Kírlíjr?x"

uef

arn a tfrena . d

Seguld ell

Fe-ilcI

• '''''"""""'""''"'

LX

cllotge de sol del portal 1.e h:t estat restaurat recentn

A lcxplanada hi va tcnir lloc elIaniollada d e

• •

NOTÍCIES LOCALS

Fira del Quart Diumenge

La tercera edició de la Fira delQuart Diumenge va resultar animada,pel nombre d'expositors i dels visi-tants, no obstant això donat que la festaés al Santuari, la gent té que fer la sevavisita un tant apressada. Els carrerscentrals acolliren la mostra, destacantla presència d'automóvils de distintes

marques i models. Joan Morlà conces-sionari del Ford tenia 7 unitats exposa-des, entre les quals hi havia el model"Probe". Autos Sant Joan tenia exposa-des 12 unitats, entre tractors i cotxes.Poguérem admirar el "Laguna". Auto-móviles Coll tenía exposats 11 unitats,entre les que hi havia el S-16 2.000 cc.

Honda (de Manacor) exposava per pri-mera vegada amb el model "Accord" ialtres. Opel Manacor tenia exposats 9models distints entre els que hi havia eltot terreny "Frontera" i "Monterrey", lafurgoneta "Combo" i el "Vectra". Hihavia altres marques de cotxe que omi-tim per no fer massa llarga la relació.

7

. .

C10111 ,

Quart p

rents Objt9»::#11.4a4,qhW.de canya,jonc, alavern i nata, que hai sortitcle les nans de Joan Matas SàitiO:(01fpf*ét:::Pdtéthiftfg):: ,:o:bjotostino*hansorprs al ,visitant per

0:1 .41:1049:ntre els atuells exposats hi ha-

via paners, covonets, cargoers, pa-ners fruiteres, covonets de pescador.:Destaca una col.lecc ió ,de.pancrs fets

On hi havia 13 unitatde distinta grossària

una altra secció de:g podien veure i entendre sense

les quatre fases:..d'una filosa. Un .

éo -w4 Ep :t, d'aspi, fusos i debanadorsposaven a la vista dels visitants uns

t,s04:0400Tet.erilprats1."¥. i teixir a asa'

exposadeses pees més

totesaen Jaenc era na col.lecció

Hstintes ambornaruents orginas. Una auten-

a.::P4grana irtéthn

.v01' Ferre.1:i's: .rnat- s.'coneixfemla seva faceta de ferrer artesà, la se-va facilitat i bon estil per fer gloses i0.sos de tota mena, fins i tot sabí-em

que::dejove es dedicà a la músicaformant part d'un .grup musical, ]o-cal,.peró aquesta exposició ha estatuna autèntica sorpresa per a molts desantjoaners, encara que sabem queel seu pare el Carter Peremates" jafeia paners i i1tres ituc1l, de canya ijonc, una artesania de la qual deguéiniciar al seu fill Joan.

NOTÍCIES LOCALS

També hi havia distints "stands" ollocs d'exposició-venda d'artesania: jo-guines artesanals de fusta (Woodpec-ker Toys) una colla formada per unanglès i una catalana que viven a Sen-celles, Welt Ingebog, dibuixos damuntseda aconseguits amb sals, etc. Hi ex-posaren els artesans santjoaners; por-tes, mobles de cuina i bany, arramba-dors, material de construcció i ferro ar-tístic, entre altres. La ceràmica d'Es Pi-naró estava present.

Dos dels llocs més visitats i que es-gotaren les existències foren els santjo-aners Foner Company i "Embutits SaCaldera". La qualitat i bona presenta-

ció ho diu tot. Altres dels llocs més vi-sitats foren dos llocs de venda de for-matge: Girmalt i Can Montes.

A l'acte d'inauguració el nostrebatle estava acompanyat per diferentsautoritats autonòmiques: Francesc Gi-let Diputat en Corts, el President delCIM JoanVeger i els Consellers Reus,Cirer, Cabrer i Berastain.

Una ruixadeta que a penes banyàl'asfalt, a l'hora del migdia i quan hihavia més afluència de visitants, perarraconar públic i que els feriants tam-bé estojassin els seus articles.

Esperem que l'any qui ve farà mésbon temps.

Joan Jaume i Nigorra

8

El President del Parlament del Go-vern Balear, convidà dies passats, alsrepresentants de la Premsa Forana deMallorca, a la inauguració a Manacorde l'exposició de treballs realitzats pelsescolars d'EGB de les Illes Balears"Que és per a tu l'Autonomia", a laqual hi han participat 6.000 escolars.

Després de la visita a l'exposició,es serví un sopar a un restaurant de lacomarca manacorina.

El passat dimarts, dia 15 de març,reté visita al casal de l'Associació dePremsa Forana de Mallorca, el Conse-ller d'Obres Públiques i UrbanismeSenyor Bartomeu Reus.

Després de visitar les dependènciesdel casal, i saludar als representants deles publicacions associades i membresde les televisions locals, assistents al'acte. Al saló d'actes, el conseller vafer una exposició de les activitats de laconselleria d'O.P i U. (Aigua, carrete-res, trens, urbanitzacions d'interior icostaneres, etc.) Tot seguit es va ani-mar un llarc torn de preguntes, damuntels ternes conflictius puntuals, segonsla publicació local interessada.

Carles Costa

9

NOTÍCIES LOCALS

El President del Parlament i el Conseller d'ObresPúbliques amb la premsa forana

-•Rog•go : .. :Me.13ggivas Fontirroigfilla -d'Àngel i dO'Mari*Mandava neixetetpaSSardia 7 dc març. La nostra enhorabona a15lovt§:pares.

Guiliern Gelabert jaurrie, fill de Francesc i de IvIOÈglida::.tourdesJaume, va dia 1 de Febrer. Aquest és el qnart nét del nos-tre col -lbbradOt: ihibtaarne: ,Nigorra

La nostra enhotabdriia'al - pares, tra famflia.

de Joan Matas (Datiler) í crj: :$abel SorellFrori) va nixer el passat dia 16 de

La nostra erihorabona as pares, padrins i altra família.

Marta Egidos Mas, filla de Paco i de Cati Brondera, va néixer elpassat dia 1.9 .de mary

La nostra.enhorabona als pares, padrins i altra família.

NOTÍCIES LOCALS

Temporada d'èpera

La presentació de la VIII Tempo-rada d'Opera de Primavera per l'any1994, tengué lloc al saló d'actes delTeatre Principal de Palma, escenarid'aquest magne aconteixement, a cà-rrec del seu director Senyor SerafíGuiscafré i presidit pel President delConsell Insular de Mallorca SenyorJoan Verger, la Presidenta de la Co-missió de Cultura d'aquest organis-me Senyora Pilar Ferrer, el DirectorGeneral de la Conselleria de CulturaSenyor Romero, entre d'altres perso-nalitats.

El programa per aquesta tempora-da i que es presentarà a Palma i alilla de Gran Canaria és el següent:

La Traviata de Giuseppe Verdi,quatre actuacions a partir del 26 demarç. Les contes d'Hoffmann deJacques Offenbach des del 20 d'abril.Turandot de Giacomo Puccini a par-tir del dia 18 de maig i Nabucco deGiuseppe Verdi el dia 2 de juny.

El dia abans de cada estrena,tendrà lloc una conferència, damuntl'obra, aquestes seran al Gran Hotelde "la Caixa", les dues primeres i laresta al Centre de Cultura de "SaNostra". Estaran a càrrec dels dife-rents directors escènics, musicals iartistes participants, com també pres-tigiosos periodistes.

La temporada d'aquest any, té uncost inicial de més de cent milions depessetes, que després té unes entra-des aproximades al seixanta per cent.Hi col.laboren un bon grapat d'enti-tats i empreses de Mallorca, vertade-res mècenes d'aquesta manifestaciólírica.

Si la temporada passada hi assisti-ren més de 16.000 espectadors, s'es-pera aquest any superar la xifra, jaque l'objectiu principal és promocio-nar Mallorca com a lloc turístic i cul-tural.

Carles Costa i Salom

10

POEMES, GLOSES I GLOSADORS

ler. Premi XXII Certamen Poètic Verge de Consolació (1994)

de corones d'estels, en feren trobes.

Evangeli segons Sant Joan Rosaris -ambaixades d'amorctes-us conformen amb precs una carrossa;jo fóra l'humil gra d'una desena,

Lema: un clau que subjectàs alguna roda.

BEST-SAIDA: PA I PEIXQuan el sossec coneix la vostra veu,

CONSOLACIÓ: CASQUES quan súpliques són flors que no s'endolen,el Cel serà la llar que viu estels

El mestre anhela la solitud. i la rosada, llàgrimes que forja.Al tossal més enllà de Tiberíades,el llac de Galilea, isolat Es fonen, esvaïdes, les preguntes,i en silenciós col.loqui amb el Pare. dibuixau dins l'amor tota resposta,

em roben el dolor vostres estigmes,Més, ai las! set dolors convertits en set almoines.No és possible cap recès espiritual.L'esguard d'un seguici assedegat de Vida. Són uns braços oberts qui me conviden.Els meus cinc sentits, pacients i fervorosos, Com puc, a tanta llum, tancar la portadisseminats per la muntanya, si, cloure els ulls d'un cel ple d'oronetes,volen veure i sentir el Messies. la foscor del nigul, ni tan sols gosa?Sementers amb saó que esperenl'adob i la llavor per fructificar. Pere Bru Serrano Darder (lr accésit)

XXII Certamen PoèticCap al vespre, assaciat l'esperit, Verge de Consolació (1994)el cos famolenc...Cinc pans i dos peixos n'és l'única provisió.Mans multiplicadores, mans miraculoses, Precsmans dolces i divines

La multitud resta assadollada,dotze cistelles curulles de bocinssón mostra patent del prodigi.

Antònia Serrano Darder

Qui sou?Lema: Oratge que consola

Amb llum que neix d'oliva penitent,he trobat monestir de ferma rocai no conec la veu de la duresaon sols respir l'oratge que consola.

Cercant dins fals amor la meva pau,les hores he perdut dins la discòrdia;volent calniar la set amb l'oceà,el temps, d'unes mans buides que s'esfloren.

Qui sou, Vós, majestatica Senyora?Qui sou, per rompre rodi que me roba?Per què m'alleugerau de la suor?D'on sou, quan he sentit, de Crist, la força?

I fóreu, Vós, la Verge més prudent,us féu la Immensa Llum la seva Esposa,mai l'olí no mancà dins vostra Ilantia;

Quan les ungles del tempsdespertin l'ànimai ii mostrin, amb cruesa,del món la vil maranya:VERGE DE CONSOLACIÓ,DONEU-NOS DOLÇA MIRADA.Quan hagi mort la rosaque nostres ulls tancavai el lliri, sense sang,naufragi de matinada:VERGE DE CONSOLACIÓSIGUEU LA NOSTRA ADVOCADAQuan s'apropi l'ocàs,de negres i fredes alesi la força i esperançasiguin fugides i flaques:VERGE DE CONSOLACIÓ,VOS SEREU LA NOSTRA ÀNCORA.quan el darrer sospirs'escapi amb l'ànimacap altres horitzonsde Ilum més pura i clara:VERGE DE CONSOLACIÓ,GUIEU-NOS LA PASSEJADA.

Miquel Martínez Orea2n accèsit.

XXII Certamen PoèticVerge de Consolació (1994)

11

POEMES, GLOSES I GLOSADORS

Lema: Consoladora dels afligits

T. (Del quart diumenge sou Reina)1

Com un gemec de consolo desaire, així ho diriava faltar un viu raig de solon Certamen no hi haviai sense cantar el rossinyolfou poca nostra alegria.

2Conhort, quan les penes mudesque fas renéixer la pau,entre remors conegudespels cors que molt estimau,enguany no han renascudescridem fort, cantau, cantau!

3La nostra àrida planurade voreres i caminsexhala, en suau dolçuraun càntic de xerefinsen primerenca aventurad'aromes de romanins.

4O rosa blanca encisera!

bresca de mel, tot dolçorque en l'embat de primaveraets l'agombol de l'amorque entres per la retxilleraamb tremolosa vermellor.

5Sou del diumenge harmoniaconsol pels cors que escoltaugentil flor de galaniaque entre xiprers habitaucal que us facin companyiaamb sol i ventet suau

6Rossinyols fent canturiaamb la nit i matinadaen cançons de gelosiai melodia anyoradaentre branques, l'alegriadins la verdor satinada.

7Mare, em dareu la tendresa

poder viure aprop de Vósfent-me sentir la bonesad'aquest món tan perillósompliu d'amor i fermesa,qui amb desig vé a veure-vos

8Amb silenci, sens respiri el pit bategant d'amoron sempre pugui gaudirla ditada de dolçor,i amb l'inefable sospirquedi plena la buidor.

9D'aprop vostre l'arrecésen càntics o en poesiaentre marges i batzers,sols per fer-vos companyiasi a vostre palau poguésmare, sempre hi estaria.

10Tendre Verge del Consolen Vos ningú s'esgarria,enlluernau com el solsiau com sou, io Maria!de vostre cambra, o bressolen sou la pau, l'alegria.

11On sempre hi poguem gaudirdel repòs que el cor somnia

poguent nostre tall florirtot d'aromes nit i diatrei-mos del nostre patirquant entrem amb l'agonia

12Per en vostres braços estar,i0 humil Verge encantadora!on hi puguem reposarel somni etern, com penyorai en glòria poder cantario Mare afalagadora!

13I al peu, del vostre Casalon ens guardau un tresora vostra arcada i portal,aquí on tenim mig coralliberar-mos del maldau-mos d'espines la flor.

14Entre la pau i victòriamai deixem de veure-vosi en cants d'àngels a la Glòria,el mantell abrigau-mosjoiosos d'humil històriaReina, i mare, abraçau-mos.

Bàrbara Matas SastrePremi Local

XXII Certamen PoèticVerge de Consolació (1994)

12

1.piy:gptani qualque poema.p0...diVertir-nos un poc més.

sortirde inissaiuetes r tot-hom

rostids seran

barram.

can b<4Iki'émperà a sa festa des quart diumengesegur qu":11i anITerri.

A la Verge de Consolació

POEMES, GLOSES I GLOSADORS

per visitar el Santuarique amb l'ajuda dels demésell tan bé va restaurari el successor que deixàDon Gabriel Ferrioll'ha cuidat amb interèsi ara podem dir que n'ésorgull des santjoaners.

Catalina Jaume de Calicant

Dedicatòria

La Verge de Consolaciódins soca d'ullastre és trobadadespertant la visiód'un pobre pastor moro.

El bon pastor de Solandaprotegeix aquella imatge tan bonicaamb una closca de caragol que cadadia il.luminala guarda al racó de l'alqueria.

Dalt d'un turó des Pujolque es diu Consolacióallà d'alt té son palaula nostra Mare del celque és Mare del RedemptorÉs reina del cel i terrai reina del gran consolque espera nostra visitaamb alegria amb dol;sovint hi solem anarper vàries intencions:uns hi van per donar gràciesi altres per guanyar perdonsi alguns per veure complidesles seves il.lusions.Tots aquells que depositenuna besada d'amorals vostres peus gran Senyora,Verge de Consolació,sempre es vegin emparatsper vostra protecciói siau també protectorapels que viuen allunyatsi els que es troben impeditso desvalguts tal vegadaque no us poden visitarrebin el vostre missatge

d'aquell consol cristiàdonau-los força i coratgeper tenir bon arribari pels qui es despediren jadeixant nostre cor amargatconfiam amb Vos Senyoraque per la vostra gran bondatque vostra mà generosaal cel els hagi portat.

L'ofici des Quart Diumengepodem dir d'altar fumatamb un altar decoratconvertit en filigranade flors tan ben adornatper honorar la nostra Mare.

L'església no pot cobrirla meitat dels assistentsperò llavors ben atentsdavant vós fan desfiladadepositant sa besadad'amor i agraïment.

Per aquell ditxós passeigde Don Bartomeu Bauçàcosta amunt solem pujar

Aquella robadà convertit en cristiàcomunicà a tothom aquell secret tro-batque fou depositat de l'església a l'al-tari que cada dia el teniu enramellat.

I ara Mare de Déu de Consolacióque ho sou d'estimadaquan uns pugen altres baixenperò sempre sou ben contemplada.

N'hi ha que pugen per caminaraltres, ajuda, vénen a demanara una persona que molt estimenun per sempre i altres quan la neces-siten

Ai! Mare, Vós sempre ens guardaudes del pujol tot el poble il.iuminau

tots el Quart Diumenge pujamacompanyats per la gent que conví-dam

Antònia Torrens JaumePremi Alumnes Col.legi

Públic Son Juny

13

pregàri.a

Vós sempre mt?.s.ajOag..

I nosa1trs fei,1*CL:4004;fijdemja 654tgit: d takii4kèrni fins a la mort Iluitau,sempm.:Itap.::ffiwantinauperquè ert el cel arribem..,„i clel vostre fill fruiérnaprop d'Ell mos col.locaua tots donau-mos la pauperque lapau tots volembaldart'Oi'ito ho mereent,Verge Santa si vos plausi tant mos apreciauperquè la pau obtinguemfeiS que totg mos estimemtant corn Vós MOS CSÚltatti 4,

Gabriel Company'(Forner Bo veta)

„eI cor de inoltquen recorda novaeI martiri que patf.„

POEMES, GLOSES I GLOSADORS

S'acosta la primavera

El Quart Diumenge és aquítirant les flor l'ametlertota l'herba vol florirl'alavern i el garanyerben prest ja podrem collirpèsols, roses i violer.

Com també les oronellespus que a la fira vendranvolant vives com centellesdalt la vila de Sant Joanpels camps de blat i rosellesfalagueres cantaran.

De cap a Consolaciópuja la gent animadaamb goig festa i devocióper gaudir de la diadatothom vol retre l'honora nostra Mare estimada.

Panades de peix, coquetes,també l'ofrena de florsamb música i mamballetesnins trescant sense repòsvolent gastar les pessetessols per alegrar els cors.

I per la vila els firerstambé tothom fa es cap viuvolent vendre i fer doblerscor alegre i riu que riuplens de gent van els carrerscomprant perquè hi ha motiu.

L'exposició de dibuixos

L'exposició de dibuixosreferent al Santuarii a la festa del Pa i Peixfeta pels alumnes de l'escola,dels petits fins als més grans

va esser cosa d'admirari un detall bastant agutdonant fonament cristiàdins la nostra joventut,que la Verge beneesquitot aquell que aportà.

Elogi ben merescuta Joan Matas Sastre

No crec que ni vells ni jovesmai haguessin presenciattreballs tan ben presentatscom el ventall de filosesde dins la Tercera Edatque allà estava exposatfet d'unes mans enginyosesi homo de gran capacitatque en agafar una quimerares li sol sortir fallat.

És en Joan Matas Sastres'autor d'aquest conjunt idealque entre tantes de filosesno n'ha feta cap d'igual,de tots mereix alabancesaquest gran autor local.

Paners de totes les midestambé molt ben presentatsi uns amb altres elementsimitant antiguitats.

Ets dotat de bona manyatu i tota la teva genti en voler-vos fer lluirteniu clar s'entenimentDéu te conservi la manyasa salut i s'amistat.

Catalina Jaume de Calicant

Cada any quan s'acosta el diade vint-i-set de febrerés data que mos recordaa Sor Francinaina Cirernostra estimada Beataque en vida feu tant de béservint a Déu i en ets homosamb un amor vertader;farola que mai s'apagasou del poble secelleril.luminant tota Mallorcai part de l'estranger;il.luminau nostres videssempre pel camí des bédins aquest món de misèriesvostra ajuda hem de menester

Bàrbara Matas Sastre A Sor Francinaina Cirer

Catalina Jaume de Calicant Catalina Jaume de Calicant

14

ENTREVISTA

Maria Antònia Munar Presidenta d'UM

En els darrers mesos Unió Ma-ilorquina ha posat de relleu una capa-citat extraordinària de projecció i ex-tensió al llarg de la geografia mallor-quina. Això s'ha traduït en una sèriede propostes constructives i positivesque el partit ha presentat a les diver-ses instàncies governamentals. MariaAntònia Munar, presidenta d'UM, esmanifesta ara sobre qüestions de da-rrera actualitat.

- Maria Antònia Munar, l'aiguaés un tema que ens preocupa a totsels ciutadans de les Illes, i sobretotals mallorquins. En les seves darre-res manifestacions UM i vostè ma-teixa heu fet d'aquest tema unaprioritat del seu discurs polític. Ladefensa de l'aigua és també un ar-gument nacionalista?

- Evidentment que sí. Balears perla seva configuració geogràfica és unterritori dc recursos limitats. L'aiguaés un bé escàs sobrc cl qual s'han deprendre mcsures, perquè afecta tots

els ordres de la vida i sobretot estàlligat directament amb la nostra eco-nomia eminentment turística. Enaquest cas, crec que s'hauria de ferun estudi comparatiu per tal de veurcsi les despeses que ocasionen els tu-ristes són superiors a l'aigua queconsumeixen i al seu cost, a la sevacaptació, conducció, depuració... I siels beneficis que ells aporten a l'eco-nomia de les Balears durant les sevesvacances d'estiu, no són suficients niper pagar el cost de l'aigua.

Malgrat això, no podem restringirl'aigua, ja que un turista no viatjaràmai a un país on se le negui una ne-cessitat de primer ordre com el seuconsum. Cal cercar solucions per tald'evitar les possibles restriccions queperjudicarien greument la nostra eco-nomia. La solució més pràctica i méssenzilla que UM ha proposat en di-verses ocasiones és la d'arreglar lescanonades de Palma per on es perd lamateixa quantitat d'aigua que la que

es podria dur de Sa Marineta a Ciu-tat, i deixar-se de projectes inassoli-bles i caríssims amb els quals se sol-ventaria el problema d'abastamentd'aigua a Palma però es perjudicariaa la part forana. Això són solucionsd'un dia i no projectes a llarg termi-ni, sense visió de futur. El que elsmallorquins diem pa d'avui i fam dedemà.

Un altre tema que em preocupamoltíssim és cl dels incendis fores-tals. Crec que en aquest tema hi hamassa responsables i poca efectivitatla Conselleria de Governació, laConselleria d'Agricultura, el ConsellInsular, la Delegació del Govern,l'Ajuntament, Protecció Civil. Lacrema de boscos també està lligada ala nostra economia, no es pot pensarque podem seguir vivint del turismesense aigua i amb els boscos cremats.Això significa, com deia abans, unafalta total de previsió i crec que ja éshora de posar-hi solucions dràstiques

15

ENTREVISTA

que garanteixin que siguem essent,durant molts d'anys, el primer destíturístic d'Europa perquè en aquestsmomentes estam vivint d'això.

- I respecte als camps de golf,què en pensa? Podem permetre'nsel luxe de seguir construint i pro-movent aquest tipus d'esport per aun sector determinat de la societat,tenint en compte tots els problemesque això du implicits?

- Aquest és un tema complicatperò que té solucions, pot haver-hiun camp de golf a un lloc determinatsempre que hi hagi aigua depuradaper poder regar aquest camp. A mésa més és millor un camp de golf queun paisatge mig desèrtic de naturadescuidada. El que és fonamental éscalcular quants en podem tenir a unailla com aquesta, fer un estudi seriósde quina quantitat de camps podemtenir, donada la limitació dels nostresrecursos naturals, per tant no sen'han de fer ni més ni menys. Tot ique és absurd és que a Palma no espugui beure l'aigua de l'aixeta i ha-guem de comprar-la mentre elscamps de golf s'estan regant amb ai-gua de l'aixeta.

- Sra. Munar dies passats UnióMallorquina ha anunciat que espresenta per primera vegada a lesEleccions Europees en coalicióamb el PNB, Coalició Canaria,Unió Valenciana i Coalició Gallega.Quins són els motius d'aquesta de-cisió?

- A UM tenim molt clar, tal comes va acordar en el darrer congrés defusió, que el nostre partit no ha de re-nunciar a concórrer a cap comicielectoral, per tal de poder comptaramb representació a totes les institu-cions ja siguin autonòmiques, esta-tals o europees. La decisió de concó-rrer, per primera vegada, a uns comi-cis europeus amb la Coalició Nacio-nalista integrada pels canaris, bascos,valencians i gallegs ha estat una deci-sió meditada, fruit dels contactesmantinguts recentment amb el presi-dent de CIU, Jordi Pujol, el president

del PNB, Xavier Arzallus i el coordi-nador dels Partits nacionalistes cana-ris, Victoriano Ríos. Desprésd'aquestes reunions, el Comité Exe-cutiu del partit acordà presentar-seamb la Coalició Nacionalista ja quevan considerar que aquesta eral'oferta més positiva. Presentar-seamb Convergència i Unió suposavaintegrar-nos en una llista electoralcom a independents, i per tant, la re-núncia a les nostres sigles, a la nostraidentitat com a partit i sobretot, al'autenticitat del nostre projecte polí-tic. En canvi presentar-se en coalicióamb els canaris, gallecs, valencians ibascos suposa la presència d'UnióMallorquina a Europa en igualtat decondicions que els altres partits inte-grants. D'aquesta manera, Unió Ma-llorquina podrà defensar a Europa laseva pròpia opció de Govern. Aques-ta igualtat de condicions permetrà aUnió Mallorquina tenir veu pròpiadins les institucions europees, la veude la nostra Comunitat Autònoma.

- Unió Mallorquina ha iniciatuna campanya publicitària de pro-moció del consum de productes iempreses autòctones, quins són elsprincipals objectius d'aquestacampanya?

L'objectiu bàsic de Triau-losmallorquins, campanya que es du aterme des del passat mes de desem-bre, és promoure els productes i em-preses autòctones de la nostra Comu-nitat Autònoma per tal d'estimular laseva demanda. Per això, Unió Ma-llorquina vol impulsar una políticamés agressiva i més competitiva quepermeti als sectors productius de lanostra comunitat, tenir una capacitatde promoció comercial amb igualtatde condicions que la resta de comu-nitat autònomes espanyoles i la restade països comunitaris.

L'anàlisi econòmica de la nostraComunitat Autònoma evidencia queel nostre sistema pateix un desequili-bri important, producte de la pràcticadel monoconreu turístic i l'abanciód'altres empreses productives.

Aquest monoconreu ha generat unaabsoluta indefensió empresarial i enconseqüència, una destrucció pro-gressiva de l'entremat productiud'empreses tan nostres com són elcalçat, la fusta, la bijuteria o el tèxtil.

Segons el document elaborat perUM, les solucions passen per l'adop-ció de diferents mesures que van desd'un control optimitzat dels nostresrecursos naturals, industrials o co-mercials a un intent d'internacionalit-zació del nostre mercat promovent lagestió comercial directa, sense inter-mediaris, de la nostra Comunitat.

- I quin és el missatge que es voldonar als ciutadans de les Illes Ba-lears amb aquesta campanya?

- El missatge que es vol donar ésmolt concret, Unió Mallorquina voldonar suport als productes i empresesde Mallorca perquè formen part de lanostra cultura i de la nostra riquesaeconòmica i res han d'envejar de totel que ve de fora. Cada cop que triamun aliment mallorquí o una empresamallorquina afavorim la nostra agri-cultura, la nostra ramaderia, la nostraartesania, la nostra empresa i en defi-nitiva, no feim altra cosa que benefi-ciar la nostra economia.

- En els darrers mesos UnióMallorquina ha completat l'elecciódels comitès locals del partit arreude Mallorca. Podria fer un re-compte d'aquests nous comitès lo-cals?

- És ver que darrerament i desprésde la unificació del centre nacionalis-ta balear, el passat mes de maig,Unió Mallorquina s'ha llançat a unprocés intern de ressorgiment i pro-jecció externa. Amb aquest motius'han fet nous comités locals comsón els d'Alcúdia, Andratx, Ariany,Artà, Binissalem, Búger, Costitx, In-ca, Lloret, Llubí, Muro, Petra, Porre-res, Sant Joan, Santa Eugènia, SantLlorenç, Selva, Sencelles, Ses Sali-nes, Sóller, Valldemosa... i esperamabans de finalitzar aquest trimestreconcloure la totalitat de pobles deMallorca.

16

ENTREVISTA

Entrevista a Mateu Català Fiol

Mateu Català Fiol, conegut per EnMateu de Son Fluxà, té actualment 72anys. Amb ell tinguérem la següentconversa:

-Als 72 anys ja s'han vist moltescoses?

-Ses coses han canviat molt dequan jo era jove, però diven que no hiha temps que no torn.

-Vos pareix que la crisi, de la quese'n parla tant, ja és aquí o ens arri-bara?

-Tots hauríem d'aprendre a estrén-yer-mos ses corretges.

-La gent de la vostra edat i elsmés majors estaven acostumats a lesprivacions, a una vida més austera ia una economia d'autoabastiment?

-Hi havia molts pocs doblers, lagent s'enginyava en moltes coses,menjàvem el que teníem i tothoms'arreglava així com podia i no eracom ara que amb els doblers se pot tro-bar de tot.

-Per la festa del Quart Diumenge,en el local de la Tercera Edat hi ha-via una exposició de paners i filosesfetes per Ferrer Peramates. Això de-

mostra que la gent d'abanssabia fer moltes de feines,oficis i coses que avui s'hanperdut?

-Sí, moltes cosess'han perdut. Jo s'altre diaparlant d'aquestes coses vaigmostrar als meus fills com esfeien els vencisos de càrritx.

-Això és molt inte-ressant. Em podríeu expli-car com se feien els vencisosde càrritx?

-Són ben bons de fer.El primer que fèiem era anar acercar el càrritx, que se sol ferper quasi totes les garrigues.Antigament el càrritx se feiamés llarg perquè plovia més.Mon pare i jo, quan estàvem aSon Fluxà, agafàvem una falçi anàvem a cercar un bon feixde càrritx verd en el Puig deBonany, devers sa Cova den

Nyice, que se n'hi feia de molt llarg.De vegades agafàven es carro i anàvema cercar el càrritx verd devers Artà.

-Però la corda o vencisos com sefeien?

-E1 càrritx verd se picava amb unamaça de fusta, damunt una pedra pla-na, fins que quedàs ben picat i fos mésbo d'obrar.

-Quina era la "fase" següent?-Una vegada picat es càrritx s'en-

torsillava i se'n feien dues trenyelles illavors se n'hi afegia una altra i queda-va una corda o venciset de tres trenye-Iles.

-De quina mida se feien aquestsvencisos?

-Servien per fermar una garba de 6gavelles. N'hi havia de més llargs i demés curts. Per fer corda hi havia el cos-tum d'aseure-se en terra i se treien unaespardenya, se passava la trenyella peldit gros del peu i s'anava fent vencís osigui trenyella fins arribar a sa colga.Això era sa mida.

-Els vencisos fets de càrritx dura-ven molts d'anys?

-Duraven uns 3 ei 4 anys.

-Era molt aspre el càrritx?-Perquè no fos tan mal present,

quan s'havien de fermar garbes, posa-ven els vencisos de càrritx en remull iaixí era més bo de Iligar.

-Cada família feia els seus venci-sos?

-Per aquí (Sant Joan) quasi tothomfeia els seus vencisos, però n'hi haviaque feien uns quants feixos de demés ien acostar-se la temporada des segarse'n duien es feixos que els sobraven avendre-los el dimecres a Sineu o els di-jous a Inca.

-Primerament el venciset d'es-part no s'emprava?

-Es venciset d'espart, que era mésfort i més fi, no va esser emprat peraquí, crec que fins els anys treinta. Poca poc s'anaren posant vencisos d'esparti els de càrritx anaren mancabant.

-Tornant al vencisos de càrritx,quin temps se feien?

-A l'hivern i es dies de moll. Al'hivern se feien vencisos i també can-yissos per al temps de figues.

-Quan deixaren de fer-se els ven-cisos de càrritx?

-E1 venciset d'espart no era tan gra-nat, era més humil, més fort i feia mésben fer la barruga, però l'havies decomprar. De vencisos de càrritx no enrobaven cap mai.

-Robaven vencisos?-Per foravila sempre n'hi havia que

trescaven i que els agradava lo dets al-tres i n'hi havia qualcun que se dedica-va a robar vencisos d'espart. Això em-pipava molt, perquè si t'havies aixecatde bon matí per anar a garbejar i quaneres en es sementer i te trobaves ambgarbes que les havien Ilevat es vencís,això feia molta de ràbia.

El progrés i la mecanització hanarraconat unes feines i costums que esfeien a moltes llars pageses, abans idesprés de la Guerra Civil, fins a la de-nominada època preturística, feines oarts casolanes com la de fer vencisosde càrritx, que Mateu de Son Fluxàens ha explicat. Gràcies l'amo Mateu.Miquel Florit Huguet

17

ernacional de

Aay lnternacional de la Fan

bsica de la societat riecessita del :ffif

.qual forma part 1i lia de conferir enjus

La cetebraci dedo t«ti"

t, rforcin 1a iastitució <1e la fa-

La CrnsiBalears, assturieix les

'

"nea:

nacional <1e la Famflia que, a Balears,

de Ja Famflia se celehrar al T

onse11era de Governació, C¡ el Dr. Camilo José Ce

61".6fiít: .06.1 .W..:Éi01).i .i.:jkg.p .0 :,..... •

cies a diverses localitats de Bulears i,

arti Anells. Això de banda. sorga-ik.on,eQ.4 :és (Je caràcter intern ac i:

a finals dany.,

COMUNICATS

Recordareu que l'any passat, per aques-tes mateixes dades, celebràrem els primersdeu anys de l'aprovació de l'Estatut d'Au-tonomia de les Illes Balears. Els actes quees dugueren a terme els mesos següents -re-cord la magna exposició fotogràfica queens va permetre albirar amb la mirada elllarg camí que ens havia portat de la incertaesperança a una joiosa realitat- no tenia no-més l'esperit festiu d'una fita repetida anyrera any, sinó la satisfacció més tranquil.laque acompanya sempre a tota majoridad'edat.

En aquells moments, com ara mateix,ja vaig tenir un especial record per a la"Part Forana" i el seu indiscutible paper as-sumit en el progressiu assentament del nos-tre autogovern. Un paper que mai no hatengut res de folklòric ni cosmètic, ni ha es-tat tampoc un simple adorn terminológic a

hora de recercar els autèntics símbolsd'una comunitat de la qual el Parlamentque presidesc vol ésser el seu primer vale-dor.

L'aportació forana, doncs, no pot ésserqüestionada ni menyspreada a lhora de va-lorar el significat de l'autogovern. I dins elconjunt d'aquesta aportació el reviure d'unpoble sobirà que es va retrobant poc a poc,la tasca constant de les revistes foranes perventura no està essent reconeguda enl'autèntica dimensió que la seva importàn-cia mereix.

Perquè important -i molt- és la vostramissió de normalització lingüística, essentcom sou intermediaris privilegiats entre unpoble que respira molt a prop de vosaltres iun bagatge cultural que només amb l'ajutd'aquesta tasca diària i constant podrà ésserassolit per un poble amb fam de saber queés, d'on ve i quines són les seves vertaderessenyes cl'identitat. Aquesta lluita sorda enfavor d'una normalització efectiva és untret comú a un col.lectiu de publicacionsque amb el seu esforç no fa més que enaltiruna aspiració que tot poble té i que l'auto-govern ha posat més a l'abast: el dret a em-prar la seva llengua sense complexos.

Els que formam part de l'órgan de re-presentació sobirana del poble de les IllesBalears participam també d' aquest anhelper dotar als nostres ciutadans de les einesprecises que ens ajudaran a recuperar elperfil diferenciador que ens es propi. Ja sé

comprenc- que a molts els agradaria queaquest procés fos més ràpid, però no éssenzill estructurar de bell nou una con-

vivència harmònica i acceptable per a tots.Molts d'anys -massa- d'incèrcia com a po-ble pesen a lhora de bastir un nou març defutur. El camí però ja està fet, i les sevesginyes ens mostren per on hem d'anar i elpas que ens convé dur, malgrat els resultatsno siguin, tot d'una, tan espectaculars comvoldríem. I es que si es pretén combinarsense traumes les legítimes aspiracions i elrespecte a unes regles del joc institucionalque tots hem promès guardar, es necessitaacompanyar tot impuls amb una adient doside paciència.

El Parlament de les Illes Balears no va,doncs, una passa per darrera del poble bale-ar. Es conscient que és un òrgan representa-tiu amb un nivell de legitimació democràti-ca impensable fa només onze anys. Una en-titat oberta a les vivències de la política decada dia, la que ens afecta més directamenta tots i damunt la qual són majors les possi-bilitats d'actuar del ciutadà illenc.

Com a President del Parlament de lesIlles Balears jo vos demanaria, doncs, pa-ciència i confiança, amb la tranquil.litat quesuposa saber cert que el camí iniciat -pru-dent i reflexiu- no s' aturarà fins arribar a la

fita màxima. Avançarem a poc a poc i ambbona Iletra dins aquest apassionant procésque ens permetrà suportar crisis, abatimentsi dubtes, tot sabent que l'objectiu és unameta de maduresa com a poble, com a co-munitat adulta que porta dins les sevesmans les regnes del seu destí comú.

I a vosaltres, periodistes forans, vos de-man que ens ajudeu a dur endavant aquestatasca. Que empreu els mecanismes que vosacosten a un poble del qual sou legítimsportaveus, per tal de predicar amb tot el ri-gor els trets del nostre autogovern, quan jaqueden molt lluny aquells primers diesd'incertesa i una mica de por, quan tot esta-va per fer i només una confiança sense lí-mits ens impulsava a exercir de represen-tant il.lusionats d'un poble que havia deci-dit tornar a ésser ell mateix.

Sé positivament que podem comptaramb vosaltres. I vos vull donar les més sin-ceres gràcies en nom de tots els membresdel Parlament de les Illes Balears. Ells -no-saltres- saben perfectament que cap esforçen favor de la recuperació de la nostra iden-titat mai no tindrà valor si no arriba de bonde ver al cor d'un poble que vosaltres teniuel privilegi de conèixer millor que ningú.

Cristòfol Soler i CladeraPresident del Parlament de les

Illes Balears.

Comunicat del President del Parlament de les Illes Balears

Segona dècada, any 1

18

El conseller de Cultura, Educació i Esports, Bartomeu Rotger i el Ministre d'Educació iCiència, Gustavo Suórez Pet -tierra amb els Secretaris d'Estat de l'Administració Central.

ALTRES INFORMACIONS

El Ministeri d'Educació i Ciència tindrà en compte el Pla deNoves Infraestructures i la seva dotació econòmica en el traspàs

de les competències universitàries

Les competencies educatives en matè-ria universitària arribaran a les Illes Bale-ars entre I'l de juliol de 1994 i l 1 de ge-ner de 1995, tal com s'acordà en la reunióque dia 7 de febrer mantingueren Barto-meu Rotger i Amengual, conseller de Cul-tura, Educació i Esports del Govern Bale-ar, i el Ministre d'Educació, Gustavo Suá-rez Pertierra, a la seu del Ministeri d'Edu-cació i Ciència, a Madrid. La necessitat dedotar la Universitat de les Illes de novesinfraestructures, amb l'objectiu de moder-nitzar-la i adequar-la a les exigències ac-tuals, i la possibilitat que el Govern Balearassumeixi la totalitat de les competèncieseducatives l'any 1997, foren alguns delstemes més importants que es tractaren enla reuió. En aquest encontre, també hi as-sistiren Jaume Casasnovas, director gene-ral d'Educació, Concepció Sartorio, se-cretària general tècnica de la Conselleriade Cultura, Educació i Esports, i tots elssecretaris d'Estat de l'Administració cen-tral.

En el decurs d'aquesta reunió, el con-seller de Cultura, Educació i Esports, Bar-tomeu Rotger manifestà al ministre la ne-cessitat d'una transferència competencialque consideri el fet que la Universitat deles Illes Balears és una institució en crei-

xement, encara que no consolidada desdel punt de vista de la seva infraestructura.En aquest sentit, la Conselleria de Cultura,Educació i Esports ha sol.licitat al ministe-ri d'Educació que es comprometi al fi-nançament d'aquest pla de noves infraes-tructures, el que suposa un increment delpressupost destinat a la nostra Universitaten 3000 milions sobre el pressupost ac-tual.

En concret, els projectes prevists sónla construcció d'un segon multiaulari, unaaltra biblioteca i un paranimf, adequats ales necessitats de la institució i que resol-dran els actuals problemes de manca d'es-pai. L'edificació d'un centre d'investiga-ció tecnològica i un pla de zona esportivas'inclouen també dins aquesta mateix pro-posta.

El projecte d'un segon multiaulari,juntament amb el primer, les obres delqual començaran ben aviat, finançades pelMinisteri d'Educació i Ciència, constituei-xen una dotació en infraestructura moltimportant per al desenvolupament i la re-cerca a la Universitat de la nostra Comuni-tat. En aquest sentit, també s'ha plantejatla necessitat d'incrementar els fons delI+D, especialment a través d'una territo-rialització de les inversions en infraestruc-

tura.El traspàs de les competències de la

resta del sistema educatiu es durà a termeentre 1996 i 1999. Segons Bartomeu Rot-ger, la nostra Comunitat Autònoma gau-dirà de la totalitat de les competèncieseducatives l'any 1996 i com a màxim al97, si existeix acord entre les administra-cions central i autonòmica.

D'aquesta manera, el ministre d'Edu-cació i Ciència ha proposat la signaturad'un conveni de col.laboració entre l'Ad-ministració central i el Govern Balear,amb la finalitat d'actuar coordinadamentdurant el període de traspàs de totes lescompetències. Aquest conveni estableix lacreació d'una comissió bilateral que esreunirà per primera vegada a partir del dia15 de març, adreçada a l'intercanvi d'in-formació i a l'estudi de propostes sobre laplanificació dels centres, l'oferta de l'en-senyament, inclosa la formació professio-nal i sobre la incorporació al currículumde les especificitats de la nostra ComunitatAutònoma. La comissió bilateral serà co-presidida pel secretari d'Estat d'Educació,Alvaro Marchessi i el conseller de Cultu-ra, Educació i Esports del Govern Balear,Bartomeu Rotger.

El conseller de Cultura, Educació i Es-ports va sol.licitar al Ministeri la construc-ció d'una nova seu de la Conselleriad'Educació a la nostra Comunitat Autòno-ma, per a la qual el Govern Balear cediràel solar. Aquesta Conselleria, quan disposide la totalitat de les competències educati-ves, tindrà un pressupost molt important,proporcional als 9000 treballadors quel'Administració Central traspassarà al'Administració Autonòmica i als 152.000estudiants que actualment hi ha a la nostraComunitat Autònoma.

La constitució d'una unitat pont detransferències, integrada per funcionarisdel Ministeri d'Educació i Ciència que tre-ballin conjuntament amb els funcionarisde la nostra Comunitat Autònoma en elprocés del traspàs, la necessitat de partici-par en l'elaboració del mapa escolar, de laformació del professorat i en l'elaboraciód'un projecte educatiu propi, especialmentadaptat a la llengua, la cultura i el mediambient de les Illes Balears són altres delstemes tractats en aquesta reunió.

1 9

ALTRES INFORMACIONS

El Govern i Telefónica

El Govern i Telefónica fan possibleque, des d'avui, tots els nous telèfonsque s'insta1.1 in tinguin tarifa urbana

Telefónica es compromet, ambl'aportacio del Govern, a fer possibleque el 1996 el telèfon arribi a tothom

Telefónica preveu que unes 10.000residències puguin accedir al telèfonuna vegada es desenvolupin les accionsd' aquest acord

Les Balears tindran en breu cober-tura integral de telefonia mòbil

El conveni Govern-Telefònica pre-veu la introducció de les noves tecno-logies a les Illes en un termini moltbreu de temps

En total, el Govern aporta 1.000milions i Telefónica 7.577 milions depessetes per fer possible aquest acord

El Govern Balear i Telefónica signenun convenio pel que:

Tarifa urbana a tot el territoriautonòmic

Des del 21 de febrer, desapareix latarifa d'instal.lació de telèfons d'extra-radi. Tots els nous telèfons que s'ins-tal.lin des d'avui pagaran el preu detelèfon urbà, dins tot el territori de lesIlles Balears.

Cobertura telefònica total endos anys

Telefónica, amb l'aportació de1.000 milions de pessetes de la Comu-nitat Autònoma de les Illes Balears, escompromet a oferir línies per donaruna atenció integral de la demanda,avaluada en 10.000 noves línies detelèfon per garantir la cobertura telefò-nica total del medi rural.

Aquest compromís es desenvolu-

parà en el període 1994-96 i suposaràl'aportació de 1.000 milions pel Go-vern Balear i 2.478 millions per Tele-fónica.

Telefonia mòbil ambcobertura total

Per oferir línies suficients a tot l'ar-xipèlag. Telefónica es compromet adesenvolupar la xarxa telefònica con-vencional fins on sigui possible. Peraixò, es preveu la construcció d'll no-ves centrals de tecnologia digital, ambles instal.lacions necessàries.

En la mateixa línia, Telefónica escompromet a que totes les línies telefò-niques no urbanes, que no es puguinatendre per la xarxa convencional, tin-guin cobertura de telefonia mòhil, almateix preu que la telefonia conven-cional. Per arribar a aquest punt,l'acord inclou que tot el territori de lesIlles Balears tindrà cobertura de telefo-nia mòbil. Es tracta d'una de les prime-res regions d'Espan n,, a amb coberturatotal.

Amb aquestes mesures, el convenique es signa avui garanteix la cobertu-ra ordinaria dels serveis telefònics bà-sics a les Balears.

Pioners en noves tecnologies

Dins les previsions de l'estratègiadel Govern Balear pel segle XXI, perconvertir les illes en una regió avança-da des del punt de vista de les teleco-municacions, l'acord preveu que Tele-fónica faci unes inversions de 5.099milions de pessetes per a:

* La instal.lació dels mitjans per-què el 1994 les Balears tinguin en fun-cionament la xarxa digital de serveisintegrats (RDSI), que és el major avançdins les telecomunicacions.

* La posada en servei, des d'en-guany, d'una xarxa de telefonia mòbildigital (coneguda sota les lletres GSM)que, a diferència de la telefonia inbbilexistent, pugui posar-se en contacte

amb la xarxa Paneuropea de telefonia.D' aquesta manera, qualsevol telefonmòbil digital podria connectar amb Eu-ropa sense cap restricció. Aquesta me-na de tecnologia és la més moderna ies troba en plena fase d'introducció alsterritoris més avançats.

* La construcció de xarxes metro-politanes digitals.

* Serveis videotelefónics* Augment de la digitalització de

línies* Instal.lació de comunicacions per

satèlit VSAT i DATASAT.

Empresa conjunta

El Govern i Telefónica signen avui,dins el context de potenciació de les te-lecomunicacions avançades, la creacióde l'empresa BITEL, destinada a oferirserveis integrals respecte al sistemaEDI a tota la societat balear i tot el su-port necessari a les accios previstes alPla de Competitivitat.

Aquest conveni és conseqüènciadel conveni signat el 1992 entre el Go-vern i la mateixa companyia Telefóni-ca, pel que aquesta empresa es com-prometia a oferir a Balears les infraes-tructures necessàries per dur endavantla seva política d'innovació tecnològi-ca. Aleshores es va establir la necessi-tat de redactar un Pla de Telecomuni-cacions del qual es disposa d'un avançque detecta un grapat de necessitats pera les Balears de cara a posar-la en con-dicions competitives.

El conveni que es signa avui preveuque en sis mesos es pugui concloure unPla Director de Telecomunicacions, decara a donar serveis al conjunt d'activi-tats del futur parc BIT, dins l'estratègiadel Govern Balear en aquest sentit.

Aquest acord suposa que, si bé lesIlles encara tenen un retard respecte ales regions punteres d'Europa, escol.loquen en situació competitiva i enun lloc destacat dins el conjunt d'Es-panya

20

INFORMACIONS

ySt4tk#ga:01P0p0:41.1é:::déitiatiOh

0.?:',94.g11::410 .17094)&§04 .0Rkl i b44

deCanal Salat a Ciutadella. Es Banycr

mcntres ue Eivissa es disposa delscentres de Sant Antoni i Eivissa.

Aluns dels centres dc salut. o

COL.LABORACIONS

El rellotge de sol del portal deConsolació restaurat

per Rafel Soler Gayà

Com ja va esser exposat el rellot-ge de sol petitó que, sense que moltsse'n temin, se troba a la clau del por-tal de Consolació que dóna a la clas-ta, era digne d'esser restaurat per talque es tracta, molt problablement,d'un tipus de quadrant canònic, benver que de data insegura, però, talvegada, rúnic que es pot trobar pertotes les ermites, els santuaris o lesesglésies de Mallorca.

Acordada la seva senzilla restau-ració s'ha feta respectant les línieshoràries, malgrat n'hi ha una micadesviades, enfondint-les i resaltant-les de més sovint cita, el qual noms'ha gravat: PRIMA, FERTIA, SEX-TA, NONA i VESPERAE, així comMATUTINUM que no és hora solar,però estava senyalada; Aquest afegi-tó dels noms ha estat l'únic de novaaportació.

Pel que fa a la reposició de labusca no se pot conèixer com era laprimitiva: si perpendicular a la faça-na -com els clàssics primitius- o duiaqualque mena d'inclinació. Davantel dubte s'ha optat per diposar-locom els clàssics, és a dir perpendicu-lar, el que, segons els càlculs, donadala declinació del portal, fa que leshores del migdia assenyalades avan-cin una hora i set minuts en els equi-noccis (poc més o manco pel quartdiumenge i per Sant Mateu), 32 pelsolstici d'estiu (Sant Joan) i una hora42' pel solstici d'hivern (per a Na-dal).

Sant Joan, 5 de març de 1994

21

FITXES A LLOURE

garrover de sa marquesaEl garrover conegut per cl ga-

rro ,Ýer de sa marquesa„, un ar-

bre que s'aixeca al damunt ``Es reve-Ilar" a la vorera del camí que va ales Rotes de Sa Bastida, segons Unaantiga llegenda arribada a través clela tradició oral, rep aquest t10111, i)er-qu'e a l'ombra d'aquest arbre la niar-quesa, antiga senyora de Sa Bastida,rebia els pobres del poble cle SaritJoan, i era el lloc on entregava lesseves almoines als necessitats.

La finca on hi ha el garrover éspropietat de la fainflia Dalmau. Unamernbre d'aquesta família diu que elnom de "Marquesa", ve d'unaavantpassada de la família Dalmauque era coneguda pel malnom de"Sa Marquesa"

Aquest garrover té la seva histò-ria. A la seva ombra, amb el pas dels

anys, hi han mort, al menys trespersones.

Rafel Nigorra Gayà (Petrer),quan tornava de la seva caseta dees Rotes, es va sentir malament i

s'aturà davall el garrover on mori.Arnau Bauzà que fou conegut

per l'amo Arnau de Sa Pipa, i fou elsegon marit de Joana-Aina BaulaGayà (Capitana), un dia que era perdait del Revallà, tambe es troba ma-lament i es va anar a seure davall elgarrover, morí allà mateix.

Gabriel Dalmau Font,un dia quees trobava a la finca propietat fami-liar, se sentí malament. A l'ombradel garrover, la mort el cridà. Era eldia 21 Octubre 1974.

Miquel Florit

COL.LABORACIONS

Records de ca les mongesQui no recorda aquelles llepolies

que donaven les monges, per agrairqualsevol atenció envers d'elles o delconvent, com també per fer contentalgun infant que plorava quan Ii ha-vien posat una injecció, o simplementper haver-se assustat en veure per pri-mera vegada aquella senyora que so-lament mostrava la cara, o no voliaquedar a la costura. Què eren de bonsaquells peixets o conillets, i qu emira-culosos, tots els nins i nines hi anà-vem ben llepols, no deixàrem passarcap monja aprop nostre sense córrerper anar a besar-li el rosari que duienpenjat de la cintura, tot, per si duia ala butxaca, segur que sí, sempre enduien, aconseguir un conillet.

Tots els nins i nines del poble co-mençàvem a freqüentar ca les mongesper l'escola de pàrvuls situada a unacasa el carrer major, que amorosa-ment tenia a cura Sor Pasquala o altramonja. Després d'aquesta primeraetapa, ja separats els nins de les nines,canviàvem a altra de les costures delcarreró, com deiem a les altres aules,allà apreníem les primeres lletres i elsprimers números, com també les ora-cions preparatòries per als set anys ferla primera comunió.

Fins a aquesta edat tots els ninsacompanyats de la seva monja, i lesnines amb la seva, assistíem cada diu-menge o festa a missa que oíem asse-guts als primers bancs de davant al'església, les nines a la part de l'epís-tola (part del sagrari), i a la part del'evangeli (de la trona) els nins. Corntambé desfilàvem a les processonsfent dues fileres. els nins al davant detot, darrera les banderes que obrienpas, il es ines darrera el cor de canta-dores. situades darrera el clericat.

Es càstig més gros, si no ens haví-cm portat bé o fet un poc de renou,durant aquestes celebracions, cra que-dar-mos sense peixet. Eren fets depasta sense llevat i cuits al forn, i sieren un poc massa cuits havien de te-

nir bon barram per fer-se'l seu.Sempre he recordat, jo era molt

petit, no puc precisar quants d'anys iquan en el convent hi havia moltesmonges i una clausura molt rigorosa,que Sor Pasquala, (tia d'una famíliade Vilafranca, amiga del meu pare ique els deien els "gorrions") es va po-sar malalta. No sé si per l'interès quejo mostrava per veure-la, o per quinaltre motiu, una monja molt velleta,Sor Màxima Rosselló, molt amiga deCas Notari i també dels meus pares,un dia m'embolicà el cap amb un da-vantal i em va conduir a l'habitacióde la malalta. Record com si fos avuique em cantava els escalons, un, dos,tres.., ara un replà, més escalons i aixífins al segon pis. Ja en presència deSor Pasquala em destaparen els ulls ija podeu pensar com vaig mirar i me-

moritzar tot el que m'envoltava. Fapoc temps, per altres motius, vaig ha-ver de pujar a unes dependències delconvent, i quina sorpresa seria la me-va quan vaig reconéixer i recordaraquell mateix lloc que feia tants itants d'anys havia visitat.

La presència de les monges a dinsSant Joan, ha estat molt profitosa, tandedicades a l'educació dels nins i ni-nes, com tenint cura dels malalts. SantJoan gaudia de la immensa tendresad'aquestes donetes de Déu que vessa-ven bàlsam damunt nosaltres, al ma-teix temps que el poble sabia reconèi-xer l'esperit de sacrifici i entrega queles monges oferien i segueixen oferinta totes les famílies santjoaneres.

Carles Costa

22

La mina de carbó

La mina de carbó "San Fran-cisco", era coneguda popular-ment, per la ``Mina dels 4 socis"

Quatre eren en veritat els pro-pietaris-accionistes de dita mina,dos dels quals estan directamentrelacionats amb Sant Joan casatsviuen aquí i un era santjoaner;

L'arno Joan Oliver (a) Cauvó,sogre de D. Antoni Bauzà

L'arno Pere-Antoni MunarNiell, sineuer, casat ambda Font Puig (a) Tronca.

L'amo Antoni Julià Nogueraa) es murer, casat amb Antonina

Gayà (a) valera.El quart soci era D011 Joan

Bordoy, de Felanitx.

Es Quartet

La casa número ,,6 del carrerPalma, que fou propietat de Joa-na-Aina Company (Mena) i passàals seus hereus, casa situada a ladenominada Costa cl 'Es Centre,té un petit habítacle, un quartet

..tuts 12 metres quadrats, que des.dels anys 40 (dècada dels 40), foua seu la Delegació Sindical Lo-.

cal í de la Germandat de Llaura-dors . i Ramaders, í de la Corres-pOitalia del:.Règirn EspecialAgrari de la Seguretat Social.

Aquestes entitats SindicalsLocals, (Sindicat Vertical), ocu-paren la petita oficina del carrerde Palma, fins Ïany 1968, en quèes varen traslladar al carrer Bel-siari, nüm 18 (Can Rosa), erenconegudes popularment per `'EsQuartet", -V ningú les anomenavaSindicat o Germandat, Entitatsamb un mateix i sol funcionari,en quefers diferents, però íntima-ment lligats.

Nliquei Florit Huguet

FITXES A LLOURE

CLAVAGUERA, SAAmb aquest nom, topomini urbà,

és coneguda una síquia que recull lesaigües del carrer Fra Lluis Jaume iconfrontants, que té el començament oentrada entre les cases número 22 i 24del carrer de Petra i té la sortida en elcarrer Arraval, entre les cases número7 i 9.

Sa Clavaguera, que té una barrerade ferro al començament i un engrellatal final, antigament estava oberta i eralloc on els al.lots, nins i nines anavena jugar,entrant per una part i sortintper l'altra. Es va tancar perquè eralloc on es duia a tirar brutícia i segura-ment a petició del veïns, perquè desde la clavaguera era molt fàcil perqualsevol estrany botar dins els co-rrals.

Un any el batle de tom va fer en-dinsar la síquia, deixant destapats elsfonaments de la casa número 22 delCarrer de Petra, que era propietat del'amo Antoni Bauçà Gayà (Roig)

L'amo Antoni Roig, es va dirigir alBatle, exposant-li el seu temor que lescontínues pluges d'aquell any moltploguer, amarassin els fonaments de lacasa seva i aquesta s'esbucàs (de-rruis).

El Batle li va prometre que aquellamateixa setmana es reforçarien els fo-naments per compte de l'Ajuntament.

Passaren una setmana i en passa-ren dues i els fonaments no s'havienreforçats.

L'amo Antoni Roig tornà insistíamb energia davant el batle, dema-

nant-li que s'arregIàs la clavaguera. Elbatle li prometé que demà mateix que-darà arreglat.

Passà un altra setmana, també depluges casi diàries, i la claveguera se-guia igual.

L'amo Antoni tot cremat, parteixcap a la Casa de la Vila.

- On podria trobar el Batle? - de-manà al saig

- Ara acaba de sortir amb el Secre-tari i han dit que anaven a n'Es Cen-tro.

El Cafè Centro, en aquells dies es-tava a damunt l'actual, on hi ha at-cualment la Rectoria. Era El Cafè delssenyors, dels amos i gent rica i delsque volien figurar.

Aquell dia i en aquella hora sols hihavia D. Antoni Bauçà (de Cas Nota-ri), el seu germà Don Xim, que era elSecretari, i el Batle.

- Batle, sino arrelen allò avui ma-teix, la casa me caurà damunt, perquèla torrentada cada dia va més davallels fonaments... - li diu en Roig

- Idò si cau l'aixecaràs - li diu elBatle.

Estaven damunt el replà. En Roigque era un home fort i gros, si afua iamb la primera empenta, el Batle re-dolà l'escala fins abaix. El Batle, nicap dels seus dos companys, va gosardir res.

L'endemà els picapedrers deI 'Ajuntament reforçaren els fonamentsde la casa de l'amo Antoni Roig

Miquel Florit Huguet

23