document 176 - cobdcdocument núm. 176 col·legi oficial de bibliotecaris-documentalistes de...
TRANSCRIPT
Documentnúm. 176
Col·legi Oficialde Bibliotecaris-Documentalistesde Catalunya
www.cobdc.org Març / Abril 2009
Presidenta
Eulàlia Espinàs [email protected]
Vicepresidenta
Maite Comalat [email protected]
Tresorer
Ferran Burguillos Martí[email protected]
Secretària
Laura Padró [email protected]
VOCALIES
Formació
Antònia Capdevila [email protected]
Publicacions i Comunicació
Anna Rovira [email protected]
Serveis i Projecció del
Col·legiat
Alfons Codina Pujol,
Carme Fenoll [email protected]
Tecnologia i Innovació
Fidel Bellmunt Montagut,
Javier Leiva [email protected]
PERSONAL DEL COBDC
Gerent
Begoña [email protected]
Secretària
Cristina Pé[email protected]
Administrativa
Sílvia [email protected]
Nascuts per Llegir
Marta [email protected]
Actes i Serveis als col·legiats
Núria [email protected]
HORARI COBDCMatins:
dilluns a divendres, 10-13h.
Tardes:
dilluns a dijous, 17-20 h.
Tancat de l�1 al 31 d�agost.
Col·legi Oficial de
Bibliotecaris-
Documentalistes de
CatalunyaC/ Ribera, 8, pral. 08003
Barcelona
Tel 93 319 76 75
Fax 93 319 78 74
www.cobdc.org
ISSN 0213-4772
D.L. B- 12875-1986
Disseny: www.elenalosada.com
pàg. 1 | Publicacions en obert: un debat permanentpàg. 2 | El llibre, un valor segurpàg. 3 | 4es Jornades de Biblioteques Escolarspàg. 3 | Els grups del Col·legi:
Grup de Treball de Biblioteques Infantils i Juvenilspàg. 4 | Notícies breuspàg. 6 | Càpsules TIC: vitamines per als teus coneixements en TIC
Publicacions en obert:un debat permanent
Fa ben poc que s�ha publicat el número
49 de l�Item i el segon número de la
col·lecció �Eines i instruments�. A més a
més, la col·lecció de �Directrius� es
consolida amb la traducció anual de dos
números. Ha estat voluntat de la Junta
donar un pes específic a les publicacions
que ja existien, l�Item i les �Directrius�,
però també a noves col·leccions que volem
que siguin eines útils per a la feina del
dia a dia dels professionals del nostre
àmbit. Però com s�han de difondre
aquestes publicacions? Amb quines
condicions d�accés? En format electrònic
o en paper? D�accés obert o tancat?
D�accés restringit o subjectes a algun
tipus d�embargament?
Aquest és un debat del que no hem volgut
fugir i que es complica encara més quan
accés obert no només implica accés lliure
i gratuït, sinó també la possibilitat d�ús i
còpia sense restriccions.
Algunes publicacions han nascut com a
publicacions electròniques, �Eines i
instruments� n�es un exemple clar. És una
col·lecció exclusiva per als col·legiats però
amb la possibilitat que altres professionals
puguin adquirir-la en paper. Són
documents encarregats pel Col·legi que
s�ofereixen com un servei específic per
als col·legiats.
Les �Directrius�, que van néixer en format
paper i ara es publiquen en format
electrònic, les entenem com el que són:
materials de referència per als
professionals, però també una eina per
fer visible la nostra feina a altres col·lectius.
El cas de l�Item és un cas a part: el vam
mantenir en paper perquè els col·legiats
manifestaren que el volien així. Ara ens
toca pensar obrir-ne l�accés o revisar-ne
les condicions. Els avantatges són clars;
és interessant, i necessari, compartir el
coneixement i els autors han de tenir dret
a difondre les seves idees. D�altra banda,
cada vegada més, des de les institucions
però també des de les comunitats de
professionals mateix, es promou la creació
de repositoris. Aquests es van constituint
com arxius permanents, com a fonts de
memòria de la institució i també, de la
professió.
I, certament, cada vegada més
les revistes es publiquen en
obert i per això creiem que
aquesta és la línia a seguir
i l�objectiu a assolir.
Creiem en el dret que els
autors tenen de difondre
allò que escriuen i, per
tant, hem acordat que
els autors poden
reproduir els articles en
altres mitjans sempre
que en citin la font.
Segur que el debat no
s�acaba aquí i que en el
futur haurem de continuar
parlant-ne. De moment, però,
anem avançant.
pàg. 1
Pere Fàbregas, vicepresident del Gremi
de Llibreters, considera que �la crisi
econòmica afectarà el sector, però amb
menys escala que d�altres. El negoci
és molt estable. No hi ha llibreters rics,
tampoc pobres�. La professió llibretera
espera el Dia del Llibre amb �plena
normalitat, no creiem que ningú es privi
d�aquest petit desig. El llibre és l�objecte
d�oci més selecte i barat que hi ha al
mercat�. Per ell, el llibre és molt
econòmic, i encara ho hauria de ser
més. �L�e-book, per exemple, és un
sistema molt econòmic. Per cinc euros
es poden obtenir dos llibres. Els
llibreters han d�oferir aquest producte,
ja que comença a ser una realitat�.
Iolanda Bethencourt, membre de
BEAT.cat, un bloc sobre les tecnologies
de la informació i la comunicació en
l�àmbit editorial, coincideix en que �el
món editorial ha entrat amb prudència
i por, però s�estan gestant iniciatives,
sobretot a l�estranger�. Entre la professió
editora es considera que l�e-book
generarà nous canvis en la producció.
No obstant això ara per ara, el llibre
digital només es planteja comercialment
per a lectors de novel·la, encara falta
desenvolupar el llibre de text.
�A Catalunya la presència de l�e-book és
testimonial, però s�estan desenvolupant
diverses iniciatives que aviat sortiran a
la llum�, diu Bethencourt. Això no
obstant, tot i els problemes que hi ha
hagut amb els formats del llibre digital,
�el creixement ha estat �i és� constant.
A escala mundial, hi ha hagut increment
de lectors de llibres digitals, tot i que la
tecnologia ha de madurar�.
Encara hi ha poques estadístiques sobre
el llibre electrònic. A Espanya i Catalunya,
cap. �L�e-book no és una aposta contra
la crisi econòmica. El desajust financer
i econòmic ha accelerat un procés de
canvi que era inevitable. El món del llibre
està vivint una reforma de paradigma,
que ve donada, en part, per la creixent
importància d�Internet com a plataforma
i, a més, per la pròpia irracionalitat del
sistema editorial, amb avançaments
desorbitats de drets d�autor, devolucions
de les llibreries d�exemplars no
assumibles, cicles de vida dels llibres
molt curts o l�elevat cost del paper�,
considera Bethencourt.
El gener passat, la periodista María
Ganzabal perfilava alguns dels mals
del món editorial en l�article �La
industria editorial en España�
(www.saladeprensa.org/art803.htm).
El sector editorial espanyol es
caracteritza per unes elevades xifres
globals de producció i facturació, i un
desequilibri en la distribució mundial.
De fet, �el sector del llibre a Espanya
va aportar al 2001 entorn al 0,8 %
del PIB, i va significar un 1 % de les
exportacions espanyoles, més que el
cinema i la música (...). I la producció
ha augmentat, passant de publicat
39.000 títols, al 1990, a 69.600 al
2005�. Xifres que responen, en part,
a la situació privilegiada que té
Espanya en relació amb Amèrica
Llatina, al ser el principal exportador:
sis grups editorials espanyols
acaparen el 70 % de les vendes,
segons Ganzabal. Aquesta
concentració empresarial ha malmès
l'estructura tradicional del sector.
En l�àmbit de la producció el sector
també viu canvis, sobretot amb l�ús de
les tecnologies. �La figura del gravador
està en via d�extinció, les editorials no
tenen correctors en plantilla i ha
desaparegut la tradició de disposar d�un
manual d�estil escrit. Abans, un llibre
passava �com a mínin� tres proves;
ara en passen dues. No fa tants anys,
la primera correcció s�entrava en Word.
Ara es fa sobre les compaginades�,
explica Carlota Torrents, professora del
Màster d'Edició (UPF). Europa destaca
per la quantitat de llibres que publica.
Els països capdavanters són Alemanya,
Anglaterra, França i Espanya. En canvi,
el màxim facturador són els Estats Units.
L�interès ciutadà pel llibre i la lectura
Albert Pèlach, president de la Comissió
organitzadora de la 27a Setmana del
Llibre en Català, confirma que ha superat
les previsions fetes pels organitzadors
en un 40 %. �L�estimació indica que hem
comptat amb 50.000 visitants, el 50 %
la visitaven per primera vegada. S�han
ofert 20.000 títols i s�han venut uns
15.000 llibres. Xifra important, tenint en
compte que de molts només comptàvem
amb un exemplar�. Per Pèlach les xifres
refermen que el producte llibre és
pàg. 2
núm. 176Març/Abril '09
El món editorial està sotmès a una doble crisi, la del sector i l�econòmica.
Ambdues són mundials, i caldrà veure quin són els passos a seguir
perquè el llibre es mantingui com un element important de l�oci i dels
hàbits culturals. Mentrestant, les biblioteques tenen l�oportunitat de
donar servei a nous públics i ser l�element clau de la vida social i
cultural dels ciutadans.
El llibre,
A les Jornades, organitzades pel Col·legi, hi van
assistir 400 mestres de primària i de secundària,
bibliotecaris i estudiants .
Durant el primer matí, després de la inauguració
institucional, el professor Claudi Alsina va fer
una divertida i original conferència d�inauguració.
Més tard, els representants de l�Institut Municipal
d�Educació i del Departament d�Educació
explicaren les actuacions en matèria de
biblioteques escolars que estan duent a terme.
El dijous 26 vam poder conéixer l�experiència de
les biblioteques escolars de Portugal, amb una
aplaudida general a la conferència de Maria
Teresa Calçada; i Pepe García (Màlaga) i Cristina
Novoa (Galícia) explicaren el funcionament de
les biblioteques escolars al seu territori en una
taula rodona.
Les tardes de les Jornades van estar dedicades
a la presentació de fins a 16 activitats d�interès
relacionades amb les biblioteques escolars que
es fan a Catalunya.
Per acabar les Jornades, el professor Daniel
Cassany parlà dels nous hàbits lectors de nens
i joves a partir d�experiències reals.
Es poden consultar els materials i les fotografies
de les Jornades a:
www.cobdc.org/jornades/4JBE i al bloc
www.cobdc.net/jbe
25 i 26 de febrer.
Institut Nacional d'Educació Física
de Catalunya
Els grups del Col·legi
El Grup de Treball de Biblioteques Infantils i Juvenils
núm. 176Març/Abril '09
El grup va néixer
amb l�objectiu de
constituir un grup
professional que
discutís temes relatius a les biblioteques infantils,
organitzés seminaris i proposés cursos
especialitzats en aquest camp així com la
realització d�intercanvi d�experiències i
l�elaboració de documents estàndards que
resolguin els problemes i dubtes dels
bibliotecaris que desenvolupen la seva tasca a
les àrees infantils de les biblioteques. Actualment
està format per 68 membres i col·labora amb
altres entitats com ClijCAT, les revistes Faristol
i CLIJ, la Fundación Germán Sánchez Ruipérez,
etc. i organitza periòdicament diverses activitats i
sessions de treball.
Des de l�any 2007 el Grup atorga el Premi Carme
Romaní, amb el qual vol premiar anualment les
iniciatives, persones, professionals, trajectòries o
institucions que destaquin en el món de la literatura
infantil i juvenil i dels serveis bibliotecaris per a
infants i joves. Més informació: [email protected]
pàg. 3
notícies breus
Esmenes a la Lleid�educació
Com a continuació de les accions
empreses pel COBDC en relació amb
la Llei d�educació al mes de febrer,
es van fer trobades amb els ponents
de diversos partits polítics, per tal de
presentar-los les propostes d�esmena
de la llei. El COBDC ha optat per a
introduir unes esmenes mínimes que
permetin el desenvolupament i la
consideració de les biblioteques
escolars i les habilitats en ús de la
informació com a part fonamental del
desenvolupament curricular.
Les dues esmenes presentades pel
COBDC han estat incorporades a les
que presenten CiU, PSC, ERC i ICV.
La Digitalització de lacultura a Catalunya
El 18 de març va celebrar-se a l�Auditori
de Barcelona la jornada �La digitalització
de la cultura a Catalunya�, organitzada
per la Direcció General de Cooperació
Cultural de Catalunya, la Secretaria
General de Telecomunicacions i
Societat de la Informació, i la Biblioteca
de Catalunya.
S�hi presentaren diversos projectes que
s�estan duent a terme arreu de Catalunya,
i es presentà un informe elaborat per
l�empresa Doctodata sobre l�estat de la
qüestió dels processos de digitalització
i de preservació digital al territori.
Es va generar debat a l�entorn de la
necessitat de coordinar les iniciatives
amb l�objectiu d�evitar treballar de
manera aïllada i en paral·lel, i també
sobre la necessitat d�assolir pactes
sectorials i globals per facilitar la
digitalització en sectors endarrerits o
bé que pateixen problemes estructurals
arran de l'avenç i els canvis en el sector.
Consell Assessor de laFacultat deBiblioteconomia iDocumentació (UB)
El passat 13 de febrer es va reunir el
Consell Assessor de la Facultat, del qual
el COBDC forma part amb d�altres
institucions. Es presentaren les dades
més rellevants del curs 2007-2008 i
s�hi informà que la proposta per a la
implantació del nou grau ha estat
aprovada per l�ANECA . També s�informà
que properament hi haurà eleccions al
deganat de la Facultat, eleccions a les
quals es presentarà novament l'actual
degà, Cristóbal Urbano, per la
responsabilitat que ha adquirit de fer tot
el procés de canvi de titulacions a la
Facultat.
Plenari ClijCAT
El 3 de març es
va reunir el
Plenari del
Consell Català
del Llibre
Infantil i Juvenil en la qual es presentà,
entre d�altres temes, la Memòria
d�Activitats i l�exercici econòmic de
l�any 2008. Cal destacar l�èxit del
Saló del Llibre Infantil i Juvenil i de
les Setmanes del llibre infantil i
juvenil; la difusió en la premsa escrita,
en els mesos de juny i de desembre,
d�un especial de la revista Faristol
que ha permès fer-la arribar a moltes
llars catalanes i l�èxit de les
convocatòries dels premis
�Protagonista jove� i �Atrapallibres�.
Història i memòria
El 23 de febrer el COBDC i l�Associació
d�Arxivers de Catalunya, amb la
col·laboració de Biblioteques de Barcelna
van organitzar la Jornada �Història i
memòria: les fonts orals a les
biblioteques i als arxius�. Davant d�una
setantena d�assistents, els ponents i
conferenciants van reflexionar sobre el
paper que tenen arxius i biblioteques en
la recuperació de la història a través de
les aportacions orals dels ciutadans que
la van viure en primera persona.
Observatoriprofessional
A Santa Coloma de Farners es va
convocar una plaça de bibliotecari per
la qual no es demanava titulació
universitària. El Col·legi va presentar un
recurs, i l�Ajuntament ha canviat la
denominació de la plaça, que ja no és
de bibliotecari sinó de tècnic auxiliar.
pàg. 4
núm. 176Març/Abril '09
un valor segur
assequible i patirà menys la crisi�. En
aquest sentit les xifres són molt clares
i, segons l�estudi sobre Hàbits de lectura
i compra de llibres a Espanya al 2008,
el 74,9 % dels llibres adquirits no de text
són per oci i entreteniment; i la lectura
és la segona afició cultural dels
enquestats, amb un resultat del 69,4 %.
Respecte als nivells de venda en un
moment de crisi com el que s�està patint
i es preveu que es viurà, Pere Fàbregas,
del Gremi de Llibreters, considera que
�les llibreries que poden resistir millor
la situació són les de fons ja que compten
amb un lector fidel, mentre que a les
altres el comprador es mou per un
impuls. El 2010 no serà un any alegre,
però tampoc dur�. En aquest sentit, i
segons l�estudi encarregat per la
Federación de Gremios de Editores de
España, el 67,6 % dels lectors compren
els llibres habitualment a llibreries,
mentre que el 17,9 % ho fa a grans
magatzems.
Malgrat la situació més favorable que
en altres sectors, el món editorial viu
moments de canvis i preses de
decisions. Una d�elles ha estat la duta
a terme pel Gremi de Llibreters que,
enguany, s�ha retirat de la darrera edició
de la Setmana del Llibre en Català per
causa de �desacords amb l�organització�.
Un dels principals motius ha estat que
es fes fora de Barcelona. �És el principal
mercat. És important fer-la a altres punts
de la geografia catalana, però no es pot
deixar de fer a Barcelona ciutat�,
considera el llibreter Fàbregas. Per
contra, Albert Pèlach, organitzador de
la fira, assegura que és �complicat fer-
la a dos llocs diferents, potser es podran
arribar a fer mostres puntuals en un
futur�. El segon motiu de la retirada del
Gremi ha estat �que es fes una selecció
de títols a mostrar, ja que considerem
que la Setmana del Llibre en Català ha
de ser una fira exhaustiva de tota la
producció editorial en català, on el llibre
ha de ser el protagonista�.
L�oportunitat de les biblioteques
En els primers mesos de l�any, la
Biblioteca Pública de Santa Coloma de
Farners ha detectat alguns canvis en la
tipologia de públic habitual i l�ús que fa
dels recursos. �Al matí hi ha més homes,
que consulten Internet o actualitzen el
currículum vitae; tant entre el col·lectiu
immigrant com entre el nacional. Fan
força ús dels ordinadors i del préstec
de llibres i pel·lícules�, explica Francina
Sanmartín, directora d�aquesta
biblioteca que es troba en fase de
creixement de fons. Tot i que la Biblioteca
de Santa Coloma de Farners és
�relativament nova�, s�ha convertit en
�centre aglutinador de la vida social i
cultural del poble�. Com a mostra,
aquest espai �registra una mitjana de
150 nous carnets mensuals�. La
població compta amb poc més de
12.000 ciutadans, dels quals 3.066 ja
disposen de carnet. A més, aquesta
biblioteca ofereix un altre servei: els
dinamitzadors d'Internet, que són
professionals que treballen quinze hores
setmanals oferint assessorament sobre
l�ús de la xarxa. Una activitat que també
organitza la Biblioteca Pública de
Guissona, on el centre fa la tasca de
coordinar persones a l�atur i empreses
i comerços del poble. �Nosaltres no hem
percebut encara la crisi econòmica
actual. Fa anys que Guissona té una
important població immigrada. La meitat
dels usuaris de la biblioteca són de
diferents nacionalitats. Les persones
que cerquen feina ens ho comenten, i
moltes vegades els empresaris o
comerciants ens demanen primer a
nosaltres si sabem d�algú que pugui
realitzar la feina que necessiten cobrir�,
explica Pilar Lapuerta, directora de
Biblioteca de Guissona.
Pel que fa a l�ús de l�e-book, ni la
Biblioteca de Santa Coloma de Farners
ni la de Guissona ofereixen encara
aquest servei en préstec. �De moment,
el Servei de Biblioteques ens ha subscrit
a recursos electrònics, per poder suplir
la manca de títols de llibres físics�, diu
Pilar Lapuerta, directora de la biblioteca.
Tant el món editorial com el sector
bibliotecari han de reajustar la seva
realitat a la complicada situació
econòmica global que s�està generant
arreu. Una oportunitat de reubicar i donar
noves respostes a les necessitats
emergents, on el paper de les
administracions públiques serà
fonamental i on serà important que el
mercat no lideri els processos.
pàg. 5
núm. 176Març/Abril '09
Yolanda Viñals Verdes | periodista
Albert Pèlach: �La Setmana del Llibre
en Català ha comptat amb 50.000
visitants, el 50 % la visitaven per
primera vegada�
Tipologia de lectors de llibres
Font: Hàbits de lectura i compra de llibres a Espanya al 2008 (Federación de Gremios de Editores de España)
Lectors freqüents Lectors ocasionals No lectors
Espanya 40,4 % 14,2 % 45,4 %
Catalunya 43,4 % 14,3 % 42,3 %
pàg. 6
núm. 176Març/Abril '09
vitamines per als teus coneixements en TIC
El mes d�abril iniciem una sèrie de sessions formatives breus sobre TIC.
Amb les Càpsules TIC del Col·legi podreu fer un petit tast de noves tecnologies, d�experiències
innovadores o d�interès, de sessions pràctiques de desenvolupament d�aplicacions, etc.
Properes sessions:
14 d�abril, de 18h a 20h:
El llibre electrònic
12 de maig, de 17h a 20h:
Eines lliures per a la gestió de continguts
9 de juny, de 17h a 20h:
Netvibes, cultura del widget a la biblioteca
14 de juliol, de 17h a 20h:
Introducció al PHP
Ara pots triar:
1 càpsula: 29 euros / 4 càpsules (1 caixa): 99 euros
Aquesta primavera,
no t�oblidis de les
Càpsules TIC!