document inicial marina port d'aro
TRANSCRIPT
Marina Port d’Aro.
Castell – Platja d’Aro (Baix Empordà)
(E-02-101-07)
Document inicial del projecte
Octubre 2008
AJUNTAMENT DE CASTELL-PLATJA D’ARO
JUNTA DE COMPENSACIÓ DEL SECTOR PORT D’ARO 2ª FASE
SIERRA DE MIAS SA
DOCUMENT INICIAL DEL PROJECTE MARINA PORT D’ARO. MUNICIPI: CASTELL – PLATJA D’ARO.
ÍNDEX DE DOCUMENTS
DOCUMENT I: MEMÒRIA
DOCUMENT II: PLÀNOLS
DOCUMENT INICIAL DEL PROJECTE MARINA PORT D’ARO. MUNICIPI: CASTELL – PLATJA D’ARO.
DOCUMENT I: MEMÒRIA
Document inicial del projecte
Marina Port d’Aro. Municipi: Castell – Platja d’Aro.
Memòria
Introducció i antecedents 1
1. Definició, característiques i emplaçament del projecte 2
2. Principals alternatives i impactes potencials 3
2.1. Alternatives 3
2.2. Impactes potencials 8
3. Diagnòstic territorial i del medi afectat 10
3.1. Caracterització del medi 10
3.2. Sensibilitat del Medi 18
4. Annex 1 21
4.1 Modificació puntual del Pla general de la 2a. fase del Passeig Marítim 19
4.2 Pla General d'Ordnació Urbana, art. 15,"Quadre 3 Plans Parcials" pàg.84 22
Document inicial del projecte
Marina Port d’Aro. Municipi: Castell – Platja d’Aro.
1
Introducció i antecedents
Es redacta el present document inicial del projecte com a pas previ a l’estudi d’impacte
ambiental de la Marina Port d’Aro.
La Marina Port d’Aro es durà a terme dins el terme municipal de Castell – Platja d’Aro, a la
comarca del Baix Empordà.
Es d’aplicació el Decret 17/2005, de 8 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament de marines
interiors de Catalunya.
El marc legal vigent preveu que el promotor de qualsevol projecte amb incidència ambiental
sobre el territori, iniciï el procediment d’avaluació d’impacte amb el document inicial del
projecte que permeti consultar als agents implicats sobre el seu parer i quins són els
aspectes que s’haurien de tenir en compte a l’hora de fer l’estudi d’impacte ambiental i el
projecte.
Atenent l’art. 6 del RDL 1/2008 de l’11 de gener, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei
d’avaluació d’impacte ambiental de projectes, i el qual regula el procediment per a la
tramitació ambiental de projectes, el document inicial del projecte contindrà la següent
informació:
Definició, característiques i emplaçament del projecte
Principals alternatives i impactes potencials de cada una d’elles
Diagnòstic territorial i del medi afectat pel projecte
El compliment dels punts relacionats es realitza al present document.
També es determinarà l’abast de l’estudi d’impacte ambiental segons l’art 8 de la mateixa
Llei.
El Pla de Ports de Catalunya 2007-2015 incorpora en el capítol 5 de Diagnosi estratègica de
l’activitat futura l’ampliació dels ports existents amb un nombre variable d’amarradors,
sempre que la actuació sigui viable econòmica, tècnica i ambientalment. Les possibilitats de
creació de nous amarratges a la Marina Port d’Aro s’avalua en 340 nous amarradors. En
relació als efectes ambientals que l’obra i explotació de la Marina pot ocasionar, del Pla de
Ports se’n desprèn que aquests es poden compatibilitzar amb la preservació de les
condicions del medi atenent l’absència de factors ambientals amb sensibilitat elevada.
Document inicial del projecte
Marina Port d’Aro. Municipi: Castell – Platja d’Aro.
2
1. Definició, característiques i emplaçament del projecte
El Port d’Aro es troba situada al terme municipal de Castell – Platja d’Aro a la comarca del
Baix Empordà (41º 48’ N, 3º 3’ E), al sud de la Platja Gran i del riu Ridaura.
Els paràmetres de la Marina Port d’Aro estan definits a la Modificació del Pla Parcial Port
d’Aro 2ª fase, i son els que s’indiquen a l’Annex 1, punt 4.1 d’aquesta memòria, i es
comparen al el que determina el PGOU i s’inclou al punt 4.2. En aquest sentit l’àmbit
considerat al Pla Parcial abasta una superfície total de 12,65 Ha, amb un coeficient
d’edificabilitat brut de 0,46 m2 st/ m2 sòl per aprofitament urbanístic privat, i correspon a les
cessions de sòl, 8,47 Ha. per als sistemes tant locals com generals de canals.
Localització de la Marina Port d’Aro (polígon de color vermell)
En relació a l’inici del procediment d’avaluació d’impacte ambiental, el punt 1 de l’article 3
del Real Decreto Legislativo 1/2008, de 11 de enero, pel qual s’aprova el “texto refundido de
la Ley de Evaluación de Impacto Ambiental de proyectos”, diu: .
“Los proyectos, públicos y privados, consistentes en la realización de obras, instalaciones o
cualquier otra actividad comprendida en el anexo I deberán someterse a una evaluación de
impacto ambiental en la forma prevista en esta ley”.
A l’annex I del Real Decreto 1/2008, en el grup 6 de “Proyectos de infraestructuras” es
consideren els “Puertos comerciales, pesqueros o deportivos”.
Document inicial del projecte
Marina Port d’Aro. Municipi: Castell – Platja d’Aro.
3
2. Principals alternatives i impactes potencials
Per a l’elaboració de les diferents alternatives plantejades es parteix tant del contingut del
Pla de Ports 2007-2015, que contempla la creació de la Marina Port d’Aro, així com de la
Modificació del Pla Parcial Port d’Aro 2ª fase on es preveu el sistema general de canals de
la marina.
En relació a les diferents solucions plantejades, es desestima l’alternativa 0, doncs l’ús
previst per aquest àmbit territorial és el portuari, així ho contempla el planejament urbanístic
municipal i el vigent Pla de Ports de Catalunya. L’alternativa cero no satisfaria les
necessitats d’amarradors explicitades en el Pla de Ports i limitaria en gran mesura les
activitats induïdes pel desenvolupament del projecte.
Per aquest motiu es plantejaran i avaluaran tres propostes bàsiques que han de permetre
trobar una solució que compatibilitzi l’objecte del projecte amb els valors ambientals
presents al territori.
Totes les propostes, pensem que haurien de tenir el comú la no afectació de l’aqüífer del
Ridaura.
A continuació s’expliquen les alternatives plantejades.
2.1. Alternatives
La majoria de les alternatives d’ordenació proposades es plantegen tenint en compte que
les noves necessitats del Port d’Aro hauran de considerar la situació actual de la zona, en
especial l’existència del Ridaura pel nord i del front marítim per l’est, que es mantindran com
a zones lliures directament relacionades amb les zones verdes de la nova ordenació. La
definició del mirall d’aigua condiciona el conjunt d’actuacions en medi terrestre, destacant en
aquest sentit la conservació del Ridaura i de la franja costanera de llevant.
En aquest sentit, les alternatives proposades són les detallades a continuació.
Document inicial del projecte
Marina Port d’Aro. Municipi: Castell – Platja d’Aro.
4
Alternativa 0:
Aquesta alternativa proposa una continuació de la trama urbana actual, que pretén
regularitzar el traçat de la zona, dividit de manera obliqua pel Carrer del Molí, i d’aquesta
manera compondre un sector mes dens i regular, que permet l’alliberament de mes espai
lliure i zones verdes on de manera esporàdica puguin aparèixer edificis singulars que
afegeixin diversitat a l’estructura paisatgística del lloc.
Les vies principals es continuen generant una trama ortogonal sobre la qual es disposen
dues topologies urbanes bàsiques per a habitatge, la lineal, i la de illa oberta.
Quant al costat nord-oest es disposen dues illes destinades a un ús comercial i hoteler, que
es comuniquen directament amb la xarxa viaria principal del municipi i al mateix temps
brinden privadesa a l'interior dels nuclis d’habitatge
Document inicial del projecte
Marina Port d’Aro. Municipi: Castell – Platja d’Aro.
5
Alternativa 1:
Aquesta proposta es compon principalment per una làmina d’aigua amb una superfície de
49.001 m², sobre la qual es compta amb 237 amarradors dels quals 170 son per a
embarcacions de 15 m d’eslora i els 67 restants destinats a embarcacions de 10 i 8 m
d’eslora.
Sobre aquesta làmina es situen tres plataformes habitables, dues d’elles tenen tres blocs
d’habitatge i la tercera mes gran i propera a la costa compta amb 6 blocs, aquestes
plataformes es connecten amb el traçat urbà adjacent al costat sud oest mitjançant unes
vies tipus passarel·la al Carrer del Molí.
Al costat nord-oest limitant amb la Avinguda de s’Agaró es situa un edifici porta destinat a un
ús comercial i hoteler aquest fa les vegades de connexió de la proposta amb l’estructura vial
primària de Castell-Platja d’Aro i simultàniament dóna continuïtat a l’eix verd del Riu
Ridaura. Des del qual comença un passeig d’ús recreatiu i d’aparcament públic, que s’estén
fins a la platja i finalitza en una edificació d’ús publico en el qual possiblement se situïn
algun tipus d’equipament privat on pot ser l’adreça portuària i centres múltiples.
Superfície d’amarradors: 16.202,83 m2 Superfície de canals: 32.798,49 m2
Total superfície d’aigua: 49.001,32 m2
Document inicial del projecte
Marina Port d’Aro. Municipi: Castell – Platja d’Aro.
6
Alternativa 2:
Aquesta proposta es compon principalment per una làmina d’aigua amb una superfície de
53.588m², sobre la qual es pot comptar amb 285 amarradors dels quals 233 son per a
embarcacions de 15 m i els 52 restants estan destinats embarcacions de 10 i 8 m d’eslora.
Sobre aquesta làmina es situa una única plataforma habitable, sobre la qual es disposen 6
blocs d’habitatges aïllats, aquesta plataforma es connecta amb el traçat urbà adjacent en el
costat sud-oest, mitjançant unes vies al Carrer del Molí, una d’elles és un pont que dóna
continuïtat a aquest mateix carrer i genera l’accés rodat principal que connecta amb la
planta de aparcament i amb els amarradors privats, igualment existeix una segona connexió
que estarà destinada principalment a la sortida de vehicles i la connexió per als vianants.
En el costat nord-oest limitant amb la Avinguda de s’Agaró es situa un edifici porta destinat a
un ús comercial i hoteler aquest fa les vegades de connexió de la proposta amb l’estructura
vial primària de Castell-Platja d’Aro i simultàniament amb l’eix verd del Riu Ridaura. Des del
qual comença un passeig d’ús comercial i de aparcament públic, que s’estén fins a la platja i
finalitza en una edificació d’ús públic en el qual possiblement se situïn algun tipus
d’equipament privat on pot ser l’adreça portuària i centres múltiples.
Superfície d’amarradors: 20.019,62 m2
Superfície de canals: 33.569,01 m2
Total superfície d’aigua: 53.588,63 m2
Document inicial del projecte
Marina Port d’Aro. Municipi: Castell – Platja d’Aro.
7
Alternativa 3:
Aquesta proposta es compon principalment per una làmina d’aigua que àmplia l'actual canal
del port de Castell-Platja d’Aro, amb una superfície de 40.816 m², sobre la qual es pot
comptar amb 344 amarradors dels quals 194 son per a embarcacions de 15 m d’eslora i els
150 restants estan destinats a embarcacions de 10 i 8 m d’eslora.
Aquesta lamina es troba delimitada per una continuació de la trama urbana que s’endinsa
de manera intercalada generant 7 diferents agrupacions d’habitatge, on cadascuna de les
quals de manera autònoma pot comptar amb zona verda, aparcament piscina i amarradors
privats, 4 d’aquestes agrupacions es componen per dos blocs enfrontats, altres dues es
componen d’un sol bloc i la tercera agrupació composta per un grup de tres blocs enfrontats.
Aquesta plataforma es connecta amb el traçat urbà adjacent al costat sud-oest, mitjançant
set vials connectats al Carrer del Molí i al l’extrem est deprimint la continuïtat del mateix, per
a permetre la connexió de la Marina Port d’Aro con el actual Port d’Aro.
En el costat nord-oest limitant amb la Avinguda de s’Agaró es situa una plataforma
comercial de base sobre la qual es situen dues torres destinades a un ús hoteler. Aquesta fa
les vegades de connexió de la proposta amb l’estructura vial primària de Castell-Platja d’Aro
i simultàniament dóna continuïtat a l’eix verd del Riu Ridaura. Des del qual comença un
passeig d’ús recreatiu i d’aparcament públic, que s’allarga fins al passeig marítim i finalitza
en una edificació d’ús publico en el qual possiblement se situïn algun tipus d’equipament
privat on pot ser l’adreça portuària i centres múltiples.
Superfície d’amarradors: 18.114,79 m2 Superfície de canals: 22.702,01 m2 Total superfície d’aigua: 40.816,80 m2
Document inicial del projecte
Marina Port d’Aro. Municipi: Castell – Platja d’Aro.
8
2.2. Impactes potencials. Anàlisi preliminar d’alternatives
En relació a les quatre alternatives descrites, i atenent les característiques de cada una
d’elles i les actuacions que porten associades, es pot fer una segregació entre l’alternativa 0
i la resta d’alternatives a l’objecte de l’avaluació ambiental preliminar.
En aquest sentit, per cada un dels components del medi en els que potencialment es pot
incidir, els efectes inicialment identificats són els relacionats a continuació.
Medi físic:
En relació a les ocupacions, les quatre alternatives suposen la ocupació d’un mateix àmbit i
en unes superfícies considerades assimilables, tot i les diferencies existents entre elles.
Pel que fa a la morfologia i el relleu resultant de les diferents solucions plantejades,
l’alternativa 0 no suposa la modificació substancial del relleu, mentre que les altres tres
solucions suposaran l’excavació de les terres per a l’execució de la marina, amb els
corresponents requeriments d’abocadors per a la gestió del material excavat.
Pel que fa a l’hidrologia superficial de l’àmbit, destaca el Ridaura com a línia de drenatge
superficial vers al mar. En aquest sentit, les ocupacions proposades per cada una de les
alternatives mantenen la seva continuïtat, no suposant afeccions diferencials entre elles.
En relació a l’hidrologia subterrània les excavacions associades a les alternatives 2, 3 i 4
poden comportar variacions en els nivells piezomètrics segons la fondària a que s’executin,
en actuar com a drenatge preferent de l’aqüífer del Ridaura. Així mateix poden comportar
majors efectes en relació a la intrusió salina. L’alternativa 0 en aquest sentit suposarà
menors afeccions.
Quan a l’ambient atmosfèric i acústic, relacionats majorment amb els moviments de terres
i trànsit de vehicles, les quatre alternatives tindran efectes similars, en tant en quan
requeriran la gestió del material excavat resultant del condicionament morfològic, transport
de materials per a l’execució de les obres, etc.
Medi marí:
En tant en quant les quatre alternatives avaluades es projecten en medi terrestre, cap d’elles
a de suposar efectes ambientals significatius a l’àmbit marí.
Document inicial del projecte
Marina Port d’Aro. Municipi: Castell – Platja d’Aro.
9
Medi biòtic:
El Ridaura s’identifica com a corredor biològic de caràcter local, que tot i no resultar
directament ocupat per cap de les alternatives avaluades, si que resultarà afectat en la seva
funció connectora donada la proximitat de les actuacions projectades.
Així mateix, els efectes sobre el corredor biològic comportarà efectes sobre la fauna que
utilitza aquest àmbit per als seus desplaçaments.
En relació a la vegetació, les quatre alternatives incideixen en una àrea on s’hi localitzen
pinedes mediterrànies catalogades com a hàbitat d’interès comunitari no prioritari,
considerant els efectes similars en relació a aquest factor del medi.
Medi socioeconòmic:
El planejament vigent, i específicament la modificació del Pla Parcial Port d’Aro 2ona fase,
ja preveu el condicionament de l’àrea com a sistema general de canals de la marina. En
aquest sentit, l’alternativa 0 suposa una actuació no prevista al planejament vigent, mentre
que les altres tres s’ajusten plenament al que preveu el planejament.
Paisatge:
En relació a aquest factor del medi les alternatives 2, 3 i 4 suposaran una afecció similar,
que donarà continuïtat a la marina existent, configurant un front de costa homogeni, aspecte
que no s’aconseguirà amb l’alternativa 0 en tant en quan preveu únicament l’execució
d’habitatges en tot l’àmbit.
El conjunt d’efectes aquí relacionats hauran de ser objecte d’un estudi d’impacte ambiental
per al conjunt de projecte, incidint en aquests i d’altres aspectes que l’alternativa finalment
seleccionada pugui comportar.
Document inicial del projecte
Marina Port d’Aro. Municipi: Castell – Platja d’Aro.
10
3. Diagnòstic territorial i del medi afectat
3.1. Caracterització del medi
El projecte d’implantació de la Marina Port d’Aro se situa al nucli de Platja d’Aro, a la
comarca del Baix Empordà. A l’objecte del present document, a continuació es detallen els
aspectes mes rellevants en relació a les característiques del medi a l’entorn del projecte.
L’àmbit previst per a la marina actualment esta ocupat per espais oberts, erms i zones
forestals amb pi pinyer. La major part d’aquesta zona es destinada a càmping. En les
proximitats del Riudaura s’hi troben retalls de vegetació de ribera (alberedes, tamarigars i
omedes).
3.1.1. Espais catalogats
Per poder realitzar una valoració ambiental inicial del projecte, s’ha revisat la informació
disponible sobre espais naturals de protecció especial, espais inclosos dins la Xarxa Natura
2000, el llistat d’espais inclosos en el PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural), el Catàleg de
Zones Humides de la Generalitat de Catalunya (2001), les fitxes del Patrimoni Geològic, el
Pla de Conservació de la Llúdriga, el Pla de Recuperació del Trencalòs, la cartografia i
catàleg dels Hábitats d’Interès Comunitari i els ortofotomapes -a escala 1:5000- de l’Institut
Cartogràfic de Catalunya (ICC).
La zona on es preveu la instal·lació, no pertany a cap espai del PEIN (Pla d'Espais d’Interès
Natural, aprovat pel Decret 328/1992 de la Generalitat de Catalunya) ni a cap Zona Humida
de l’Inventari de Zones Humides de la Generalitat de Catalunya (2001).
Així mateix, a la zona d’estudi no hi ha cap espai natural de protecció especial com reserva
de fauna, paratge natural d’interès nacional, reserva natural, parc natural, parc nacional, etc.
A l’àmbit d’estudi, no hi ha cap Lloc d’Interès Comunitari (LIC) o proposat com a tal ––fruit
de l’aplicació de la Directiva 92/43/CEE- ni cap Zona d’Especial Protecció per a les Aus
(ZEPA) fruit de l’aplicació de la Directiva 79/409/CEE, designats per formar part de la Xarxa
Natura 2000.
Els hàbitats d’interès comunitari –HIC- presents en aquest entorn del Baix Empordà són:
Bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i llocs humits (Nerio-
Tamaricetea). És un HIC no prioritari (codi 92D0).
Pinedes mediterrànies (no prioritari), codi 9540.
Document inicial del projecte
Marina Port d’Aro. Municipi: Castell – Platja d’Aro.
11
En relació al tram del riu Ridaura de l’àmbit d’estudi, no pertany al Pla de Conservació de la
Llúdriga (Ordre MAB/138/2002 de 22 de març) aprovat pel Departament de Medi Ambient i
Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
La zona d’estudi no està inclosa en les àrees del Pla de Recuperació del Trencalòs (aprovat
pel Decret 282/1994 de la Generalitat de Catalunya).
En aquest sector de la comarca del Baix Empordà, no hi ha cap Àrea Important per a les
Aus (IBAs).
Hi ha un aqüífer protegit del Catàleg d’Aqüífers Protegits de la Generalitat de Catalunya. Es
tracta de l’Aqüífer del Ridaura.
En relació al patrimoni geològic, al sud de l’àmbit s’hi localitza el geòtop roques granítiques
de S’Agaró, amb codi 358, constituït per roques plutòniques prehercinianes i filonianes
associades.
3.1.2. Geologia e hidrologia
La zona d’estudi es situa a la plana deltaica del Ridaura. Els terrenys es situen entre l’actual
Port d’Aro i el curs final del Ridaura.
Zona de l’actuació i punts de control hidrogeològic existents
Document inicial del projecte
Marina Port d’Aro. Municipi: Castell – Platja d’Aro.
12
El delta del Ridaura està constituït per una successió de dipòsits quaternaris d’uns 37
metres de gruix que reposa sobre un sòcol granític. Aquesta successió és la característica
dels nostres deltes amb dos nivells detrítics grollers. Així al piezòmetre S-9 es travessen de
dalt a baix:
- De 0 a 3 metres, llims
- De 3 a 18 metres sorres i graves (aqüífer superficial)
- De 18 a 25 metres, llims i nivells de sorra
- De 25 a 37.5 metres, sorres i llims (aqüífer profund)
Terrenys travessats en el Piezòmetre S-9, situat dins a l’àrea d’interès.
Document inicial del projecte
Marina Port d’Aro. Municipi: Castell – Platja d’Aro.
13
Des d’un punt de vista hidrogeològic el primer tram sorrenc, de 15 metres de gruix,
constitueix l’aqüífer superficial i el segon tram sorrenc, de 12 metres, constitueix l’aqüífer
profund. Ambdós estan alimentats per les aigües superficials del Ridaura.
A diferència d’altres deltes de majors dimensions cal considerar el dos nivells aqüífers com
una unitat (aqüífer bicapa). Aquests aqüífer és de gran importància per a l’abastament urbà
de les poblacions veïnes, amb unes extraccions d’uns 5 Hm3/any (1990). L’aquïfer presenta
en els darrers anys una tendència de davallada lenta del nivell freàtic.
Piezòmetre Ridaura S-09
0.00
0.20
0.40
0.60
0.80
1.00
1.20
1.40
1.60
1.80
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
co
ta p
iezo
metr
ica (
ms
nm
)
Evolució piezomètrica de l’aqüífer superficial a la costa, s’observa una progressiva davallats
dels nivells.
Cal fer menció també que existeix un projecte aprovat per l’Agencia Catalana de l’Aigua i el
qual es troba en fase d’execució per a l’endegament del riu Ridaura.
Document inicial del projecte
Marina Port d’Aro. Municipi: Castell – Platja d’Aro.
14
3.1.3. Vegetació
La zona d’estudi –situada pràcticament a nivell del mar- es troba a la terra baixa
mediterrània i està intensament transformada per la presència de diversos nuclis urbans de
dimensions notables -com el de Platja d’Aro-, càmpings, zones residencials, etc. En aquest
sector sud del Baix Empordà hi ha un curs fluvial relativament important: el Ridaura.
En relació al paisatge vegetal, la zona d’estudi es troba al territori ruscínic (les terres baixes
de l’Aglí al Ter). Des del punt de vista natural, la zona d’estudi està inclosa dins la Plana
Litoral Empordanesa.
El paisatge vegetal està dominat per la vegetació de caràcter mediterrani. La vegetació
potencial de la zona d’estudi és, fora dels marges dels cursos fluvials, la sureda (Quercetum
suberetosum).
La vegetació de ribera estaria constituïda per un bosc de fulla caduca dominat per l’àlber
(Populus alba), l’om (Ulmus minor), el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia) i de
vegades el vern (Alnus glutinosa), així com diverses espècies de salzes (Salix sp.). Per
l’acció de l’home, la gran superfície que inicialment ocupava el bosc de ribera, s’ha reduït
dràsticament.
Si tenim en compte les característiques orogràfiques, climàtiques i biològiques (classificació
de Solé i Sabarís), la zona objecte d’estudi estaria a la terra baixa mediterrània.
3.1.3.1 Vegetació actual
Actualment, les comunitats vegetals presents a l’àrea d’estudi són
Pinedes de pi pinyer (Pinus pinea), sovint amb sotabosc de brolles o de bosquines
acidòfiles, de la terra baixa catalana.
Platges arenoses nues o amb vegetació nitròfila de teròfits
Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses
Conreus abandonats
Matollars (estepars i brolles) silicícoles de terra baixa
Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada
Document inicial del projecte
Marina Port d’Aro. Municipi: Castell – Platja d’Aro.
15
El següent mapa mostra els hàbitats presents actualment.
Hàbitats presents a la zona d’estudi. El polígon en color groc correspon al perímetre de la zona
on es projecta la marina. Font. DMAH.
Llegenda
----- Perímetre de la zona d’ocupació
Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada
Platges arenoses nues o amb vegetació nitròfila de teròfits
Pinedes de pi pinyer (Pinus pinea), sovint amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana
Matollars (estepars i brolles) silicícoles de terra baixa
Conreus herbacis extensius de secà
Conreus abandonats
3.1.3.2 Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC)
En aquest sector del Baix Empordà, hi ha diversos hàbitats d’interès comunitari –HIC-.
Aquests HICs són els següents:
Bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i llocs humits (Nerio-
Tamaricetea). És un HIC no prioritari (codi 92D0).
Document inicial del projecte
Marina Port d’Aro. Municipi: Castell – Platja d’Aro.
16
Pinedes mediterrànies (no prioritari), codi 9540.
Hàbitats d’interès comunitari presents a la zona d’estudi. Font. DMAH.
Llegenda
Superfícies urbanitzades
------- Perímetre de la zona d’ocupació
Pinedes mediterrànies
Bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i llocs humits (Nerio-Tamaricetea)
3.1.4. Fauna
Entre els mamífers caldria destacar la mostela (Mustela nivalis) i potser l’esquirol (Sciurus
vulgaris).
Entre els quiròpters podrien estar-hi presents el ratpenat mediterrani de ferradura
(Rhinolophus euryale), el ratpenat orellut gran (Myotis myotis), el ratpenat de cova
(Miniopterus schreibersii) i el ratpenat de vores clares (Pipistrellus kuhlii). Aquests quiròpters
–llevat del ratpenat de vores clares- pertanyen a l’Annex II de la Directiva Hàbitats.
Totes aquestes espècies estan protegides per la Llei 12/2006 de la Generalitat de Catalunya
de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de lleis prèvies.
Entre les aus, destaquen aquelles incloses a l’Annex I de la Directiva Aus (91/244/CE),
doncs aquestes espècies han de ser objecte de projectes de conservació del seu hàbitat.
Document inicial del projecte
Marina Port d’Aro. Municipi: Castell – Platja d’Aro.
17
A l’àmbit d’estudi, l’enganyapastors (Caprimulgus europaeus) i el blauet (Alcedo atthis) són
nidificants possibles.
Entre els rèptils, l’espècie més destacable és la tortuga d’estany (Emys orbicularis). Aquesta
espècie pertany a l’Annex II de la Directiva Hàbitats.
Entre la fauna amfíbica, poden estar presents la salamandra (Salamandra salamandra), el
tritó palmat (Triturus helveticus), el tritó verd (T. marmoratus), el tòtil (Alytes obstetricans), la
granota pintada (Discoglossus pictus), el gripau comú (Bufo bufo), el gripau corredor (Bufo
calamita) i la reineta (Hyla meridionalis).
El tritó verd, el tòtil, el gripau corredor i la reineta, són espècies d’Interès Especial segons
els Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades (Reial Decret 439/90) i que pertanyen a
l’annex IV de la Directiva Hàbitats.
3.1.5. Connectivitat biològica
A la franja litoral, la forta transformació del medi de la ma de l’home ha fet desaparèixer de
molts indrets la vegetació natural (suredes, pinedes, estepars, etc.). Només els penya-
segats, certes zones forestals i els espais fluvials ofereixen lloc de refugi i cria a la fauna
local. La importància d’aquests espais, fa també que el propi riu sigui la via de dispersió de
nombroses espècies i la connexió entre diversos hàbitats que s’hi alternen.
3.1.6. Patrimoni cultural
A continuació es presenta una relació dels elements del patrimoni cultural catalogats pel
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que es localitzen a l’àmbit d’estudi.
Aquest primer inventari d’elements del patrimoni no pressuposa cap afectació.
3.1.6.1 Béns culturals d’interès nacional
No existeix cap element amb aquesta catalogació a l’entorn immediat de l’àrea afectada pel
projecte.
Document inicial del projecte
Marina Port d’Aro. Municipi: Castell – Platja d’Aro.
18
3.1.6.2 El patrimoni arqueològic.
Es relaciona a continuació els elements inclosos al catàleg de Jaciments Arqueològics (J.A.)
existents a l’interior i pels entorns del projecte.
J.A. 1: Bòbila Pinell
Jaciment localitzat entre les edificacions del costat superior del carrer (on hi ha el
supermercat, vivendes...) i la zona on actualment es construeix l’aparcament (any 2001)
d’un futur “multicinemes”. Es tracta d’una necròpolis neolítica amb sepulcres de fossa, de la
qual se’n coneixen 12 enterraments, localitzats en el transcurs d’uns treballs d’extracció
d’argiles, realitzats al primer terç del s. XIX , quan encara funcionava la bòbila.
Encara que no es pot descartar que quedi alguna resta, és bastant improbable ja que la
zona ha estat urbanitzada en els darrers anys.
Les primeres troballes foren dos sepulcres de fosa que contenien:
Tomba 1: un crani, 6 grans d’enfilall, 1 punta de fletxa, 2 ganivets de sílex i 1 vas
troncocònic.
Tomba 2: 4 ganivets de sílex, 2 destrals de serpentina, 1 destral de pòrfir, 2 nuclis de sílex,
1 vas ceràmic i botons en V.
3.1.6.3 El patrimoni arquitectònic.
No existeix cap element amb aquesta catalogació a l’entorn immediat de l’àrea inclosa al
projecte.
3.2. Sensibilitat del Medi
En base a la caracterització del medi realitzada, s’ha dividit el territori segons la sensibilitat
que presenta a les alteracions que la instal·lació de la marina pugui provocar. La sensibilitat
del medi pot ser molt alta, alta, mitjana i baixa. Aquestes són les sensibilitat que trobem a la
zona d’estudi:
Les àrees de sensibilitat ambiental baixa són llocs on la implantació de la marina tindrà un
impacte reduït perquè es tracta de comunitats que han sofert una intensa modificació per les
activitats humanes (com els camps de conreu i la vegetació arvense) o perquè representen
(cas de brolles, joncedes, garrigues i fenassars) les etapes inicials de la successió -per tant
tenen una gran capacitat per recuperar-se- i estan molt esteses.
Document inicial del projecte
Marina Port d’Aro. Municipi: Castell – Platja d’Aro.
19
A l’àmbit d’estudi, les zones obertes amb camps abandonats, bardissars i prats secs
mediterranis presenten una sensibilitat ambiental baixa.
Les àrees que presenten una sensibilitat ambiental mitjana són hàbitats que tot i ser comuns
a la zona submediterrània (com les rouredes seques) i mediterrània, a la zona d’estudi
ocupen una extensió reduïda per l’extensió dels conreus o per l’aprofitament silvícola dels
boscos. En una zona on l’empremta humana és força intensa, aquests espais amb
vegetació natural constitueixen un important refugi i lloc de cria per a la fauna, una font
d’aliment i de diversitat, i un notori contrapunt des del punt de vista del paisatge, enriquint el
paisatge conreat amb nous colors i formes.
A la zona d’estudi, les zones forestals amb pinedes secundaries de pi pinyer, i els hàbitats
d’interès comunitari no prioritaris tenen una sensibilitat ambiental mitjana.
Vegetació actual al sector sud de la zona d’estudi.
Àrees amb una sensibilitat ambiental alta: són espais naturals (com els hàbitats d’interès
comunitari no prioritaris, els corredors biològics de caire local, la xarxa fluvial, les zones
d’influència de carreteres en espais protegits, etc.) on els valors faunístics i/o florístics
rellevants o el seu interès estratègic per permetre els desplaçaments de les espècies entre
diferents espais naturals, fan que les actuacions humanes estiguin condicionades a la
minimització dels impactes que els puguin causar.
Document inicial del projecte
Marina Port d’Aro. Municipi: Castell – Platja d’Aro.
20
Els hàbitats d’interès comunitari prioritaris, la vegetació de ribera i el corredor biològic de
caràcter local del Ridaura, presenten una sensibilitat ambiental alta.
Les àrees amb una sensibilitat ambiental molt alta: són aquelles zones on la presència
d’espècies amb una situació poblacional molt compromesa pel baix nombre d’efectius, una
distribució molt reduïda o per acollir comunitats vegetals o ecosistemes d’interès (com zones
humides, parcs naturals, espais d’interès natural, parcs nacionals, HICs prioritaris, etc.), fa
que sigui aconsellable la preservació del territori i un impacte humà el més baix possible.
Atenent les condicions del Medi, cal considerar amb aquest nivell de sensibilitat l’aqüífer del
Ridaura.
Castell - Platja d’Aro, abril de 2008
L’enginyer redactor,
Pier Berglund VIladevall
Entorn, S.A.
Document inicial del projecte
Marina Port d’Aro. Municipi: Castell – Platja d’Aro.
21
4. Annex 1
4.1 Modificació puntual del Pla general de la 2a. fase del Passeig Marítim
Document inicial del projecte
Marina Port d’Aro. Municipi: Castell – Platja d’Aro.
22
Document inicial del projecte
Marina Port d’Aro. Municipi: Castell – Platja d’Aro.
23
4.2 Pla general d’Ordenació Urbana art. 15, "Quadre 3 Plans Parcials" pàg. 84
Document inicial del projecte
Marina Port d’Aro. Municipi: Castell – Platja d’Aro.
24
DOCUMENT INICIAL DEL PROJECTE MARINA PORT D’ARO. MUNICIPI: CASTELL – PLATJA D’ARO.
DOCUMENT II: PLÀNOLS
Plànol 1: Alternatives d’ordenació
Plànol 2: Figures de protecció
