Servei de Salut Pública i ConsumÀrea de Benestar Social

Abril del 2008

Document marcPeríode d’aplicació 2007-2010

2

1. Presentació 3

2. El context de l’Acció Municipal: Granollers en xifres 7

3. Consum de drogues: anàlisi de la realitat 8

4. Marc normatiu i competencial 15

5. Missió 16

6. Organització 17

7. Reflexió estratègica 19

8. Eixos i programes d’intervenció 22

9. Objectius operatius 23

10. Desenvolupament d’accions 25

11. Resum metodològic 27

12. Planificació operativa 28

13. Calendari 36

14. Avaluació 37

15. Bibliografia 38

Volem agrair a tots aquells serveis que ens han aportat el seu coneixement en larevisió, reflexió i crítica d’aquest document: CAS de drogodependències, Servei deJoventut, Serveis Socials, Servei de Cultura, Servei d’Educació.

Servei de Salut Pública de l’Ajuntament de Granollers Abril de 2008

3

1. PRESENTACIÓ

D’on venim i cap a on anem…

Des de fa anys, el Servei de Salut Pública i Consum de l’Ajuntament de Granollersdesenvolupa diferents accions en matèria de drogodependències. Aquestes s’handirigit, principalment, a fomentar la prevenció en els centres educatius de la ciutat, amés de la tasca desenvolupada en el Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) en matèriade tractament. Durant aquest procés de treball, sorgeix la necessitat d’abordar eltema més globalment, elaborant un marc de treball en el consum de drogues des dela perspectiva municipal: potenciar intervencions i línies de treball que van més enllàde l’àmbit de la prevenció escolar, amb la finalitat d’arribar a una estratègia detreball integral que permeti estructurar i coordinar una Acció Municipal en el consumde drogues.

El present text és el document marc en el que s’exposa l’estratègia globald’intervenció Granollers_Acció Municipal en Consum de Drogues, en el quals’explica el treball que es realitzarà durant el període 2007-2010.

Granollers_Acció Municipal en el Consum de Drogues esdevé una iniciativa delServei de Salut Pública i Consum de l’Ajuntament de Granollers, amb vocació decoordinar i estructurar una intervenció per abordar globalment les drogues, i elseu consum, des de diferents eixos d’intervenció. Alhora, planteja treballarconjuntament amb altres àrees i regidories.

S’estructura a través d’una Comissió Tècnica que valora els objectius i accionsanuals i incorpora projectes propis per al desenvolupament de l’Acció Municipal. Almateix temps, disposa de diferents nivells d’organització política i tècnica –mésendavant explicats- per al seu correcte funcionament.

Paral�lelament, cada any es realitzaran les planificacions anuals pertinents en lesque es detallaran els projectes i iniciatives a desenvolupar. En aquests documentss’explicarà, amb més concreció, l’exposició de motius de tots aquests projectes, amés del seu procés d’avaluació.

4

Una eina per a la intervenció

Granollers_Acció Municipal en el Consum de Drogues pretén ser l’eina queorienti i articuli la intervenció municipal –en matèria de salut- de l’Ajuntament deGranollers pel que fa al consum de drogues en els propers quatre anys:

� Perquè potencïi el compromís, la participació i la coordinació d'institucions ientitats amb responsabilitat en el tema de les drogodependències.

� Perquè consensuï principis i estratègies en matèria de prevenció i reinserció deproblemes de drogues.

� Per abordar el tema de l’ús de les drogues des d’una perspectiva transversal iintegradora.

� Per planificar estratègies i programes a mig i llarg termini.� Per a què sigui avaluada al inal del període d’aplicació.

La idea principal és desenvolupar tot un seguit d’iniciatives que donin resposta a lesdiferents necessitats que el tema presenta. Es planteja la creació de serveis, laimplementació de projectes, l’atenció a realitats emergents i altres problemes isituacions que puguin presentar-se.

Granollers_Acció Municipal en el Consum de Drogues s’emmarca en la lògicad’un procés continu i no en activitats aïllades. Entenem que s’ha de treballarcontinuadament i des de diferents àmbits i vessants, evitant les intervencionspuntuals: que apareixen i desapareixen.

Per tot, serà bàsic treballar conjuntament amb serveis, recursos, institucions quetinguin relació amb la matèria. A més de col�laborar en totes aquelles intervencionsque es considerin oportunes, comptant amb la participació ciutadana com a motorde moltes intervencions.

La reducció de riscos com a punt de partida

Per abordar globalment les drogues cal integrar diferents perspectives. Ara bé,aquestes han de ser suficientment flexibles per donar resposta a la diversitat derelacions que els individus i les societats estableixen amb les substàncies.

Apostem per l’enfoc de reducció de riscos com a punt de partida de la nostraintervenció. No parlem d’iniciatives concretes, sinó d’una línia d’intervenció que potfer-se present a qualsevol situació. I que es presenta com una alternativa oberta a lacomplexitat del fenomen del consum de drogues i que no renuncia a entendre quel’abstinència seguirà sent la millor manera d’evitar-se qualsevol problema ambaquestes.

Per aquest motiu –i sense abandonar el treball en prevenció primària- caldrà buscaralternatives a la idea del Consum Zero, així com plantejar-nos quin ha de ser l’enfocamb aquelles persones que consumeixen i probablement no deixaran de fer-ho. Ambaquestes caldrà treballar des de la perspectiva de la responsabilitat de les eleccionsi l’ús de substàncies.

5

Tanmateix, serà necessari, al final del període de desenvolupament d’AccióMunicipal, disposar d’un àmbit d’intervenció que ens permeti treballar en matèria deprevenció terciària o inserció.

Tenim present que hem d’adaptar les intervencions a les realitats i necessitatspròpies d’aquells a qui ens dirigim. A més de treballar amb un llenguatge proper. Pelque serà necessari establir línies d’actuació diferents en funció de quin consum oquina postura es té vers les drogues, partint de la realitat pròpia d’aquells/es a quiens dirigim -i no de la nostra-.

La persona serà l’element central del treball. I sobre ella –i no la substància- recauràla part més important de les nostres intervencions. En aquesta línia, la informació -necessària però no suficient- ha de venir acompanyada d’un procés actitudinal quefomenti la reflexió i responsabilització de l’acció.

Les intervencions es centraran sobretot en les substàncies més properes oinstaurades. Començarem per treballar el més proper per després poder traspassar-ho a substàncies i realitats futures o llunyanes (o el que és el mateix: per podertreballar substàncies llunyanes prioritzarem les properes).

Els projectes i les accions que es desenvolupin tindran en compte diferents maneresd’aproximar-se i relacionar-se amb les drogues, que al mateix temps, guiaran imarcaran la filosofia del procés:

Adaptat del V PLAN DE DROGODEPENDENCIAS DE LA COMUNIDAD AUTÓNOMA DE EUSKADI. 2004-2008 V PLAN DE DROGODEPENDENCIAS DE LA COMUNIDAD AUTÓNOMA DE EUSKADI. 2004-2008 V PLAN DE DROGODEPENDENCIAS DE LA COMUNIDAD AUTÓNOMA DE EUSKADI. 2004-2008 V PLAN DE DROGODEPENDENCIAS DE LA COMUNIDAD AUTÓNOMA DE EUSKADI. 2004-2008

6

Col�lectius i espais d’atenció prioritària

Si bé és cert que estem parlant d’una acció comunitària de treball amb poblaciógeneral, existeixen col�lectius i espais d’atenció prioritària. Dedicarem forces energiesen actuar sobre la població jove i adolescent del municipi. Per diferents motius: (1)és l’etapa de la construcció crítica de la pròpia identitat; (2) s’assimilen i es coneixenmoltes pautes i normes de funcionament socials: vers un mateix i l’entorn; (3) elsprimers consums s’instauren en aquests cicles d’edat; (4) i ens permetrà incloure abona part de la comunitat, formalitzant la seva vessant socialitzadora i educativa:families, centres educatius i altres agents comunitaris.

Ara bé, no oblidem que altres col�lectius i ciutadans necessiten també l’atencióconcreta que el tema requereix.

Alhora s’intentarà que les intervencions es duguin a terme en espais diversos i propisde Granollers, doncs serà més idoni integrar-nos que no pas generar serveisparal�lels.

Especial èmfasi en la revisió i avaluació

L’avaluació és una eina de treball necessària perquè ens ha d’ajudar a veure quinescoses han canviat després de la nostra intervenció. Al mateix temps, ha de servir-nosper fer visible la feina feta, recollir mèrits i mostrar els punts que cal reforçar oreorientar.

En aquest sentit, caldrà fer un procés de revisió i seguiment de l’Acció Municipal quepugui aportar elements per a la discusió i valoració del treball que s’està realitzant.Per això, serà bàsic planificar, avaluar el procés i els seus resultats, i revisar la feinafeta al finalitzar el procés.

El procés d’avaluació i els seus indicadors s’especificaran en els plans de treballanuals que realitzarà l’Acció Municipal.

7

2. EL CONTEXT DE L’ACCIÓ MUNICIPAL:GRANOLLERS EN XIFRES

Granollers té enregistrats 59.047 habitants en data 1 de gener de 2007. Tot ila tendència dels últims anys d'augmentar la població any darrere any, en els últims12 mesos s'ha produït una petita reducció en la població total, concretament hi ha52 persones menys empadronades. Aquest canvi és producte del nombre de baixesper caducitat del permís de residència.

Aquesta reducció amaga moltes altres xifres que demostren un alt dinamisme de lapoblació a la ciutat. Per una banda, trobem que l'últim any el nombre de naixementsha augmentat fins als 682, la xifra més elevada de l'última dècada, dels quals el27% no tenen nacionalitat espanyola, la qual cosa reflecteix la importància d'aquestcol�lectiu en la recuperació de la natalitat. I, per l'altra, també s'ha produït unincrement d'arribades i de sortides de Granollers, 4.680 i 5.283 respectivament. Enel cas de les baixes per emigració cal especificar que 1.645 són degudes a lacaducitat del permís de residència de persones amb nacionalitat estrangera i que elstitulars no l'han renovat.

L'estructura de la població continua mostrant un grup majoritari dels adults-joves,especialment els grups de 25-29 i 30-34 anys. També, destaca que en aquestsmateixos grups hi ha un major percentatge d'homes que dones, producte de la fortaimmigració masculina d'algunes nacionalitats.

La població de nacionalitat no espanyola continua incrementant-se, supera els 9.800habitants el 2007 i representa un 16,65% del total de la població. L'arribada depersones d'altres zones i el nombre de fills d'immigrants nascuts a Granollers, peròque mantenen la nacionalitat dels seus pares, són les causes d'aquest creixement.Durant el 2006 destaca per àrees geogràfiques l'augment de les persones d'AmèricaLlatina i les de la Unió Europea. En aquest últim cas, les noves adhesions de països ala Unió Europea ha fet que les mateixes persones que un any estaven incloses al'àrea "Resta d'Europa", l'any següent passessin a engrandir l'apartat de la UnióEuropea. Aquest és el cas al 2007 de les persones de Romania i Bulgària.

En l'àmbit intern de la ciutat, els barris amb més residents i amb diferència són SantMiquel, Granollers-Centre i Font Verda amb més de 7.000 persones cadascun.Els resultats d'aquestes xifres en els indicadors demogràfics són: un augment en laproporció de vells i de l'índex de sobreenvelliment vinculat a l'augment de lalongevitat de les persones; i una reducció de la proporció de joventut. I al mateixtemps, aquests valors fan que augmenti directament la relació de dependènciaglobal.

8

3. CONSUM DE DROGUES: ANÀLISI DE LAREALITAT

A continuació s’aporten dades sobre el fenomen de l’ús de drogues en el nostre païs.Estan dividides en tres apartats:

A. Consum de la població generalB. Consum de la població joveC. Dades sobre tractament a Granollers

Les dades procedeixen de fonts d’informació estatals, nacionals i locals. Encara queno es disposi actualment d’un sistema propi d’informació epidemiològic aportemdades que tenen un caràcter generalitzable i significatiu en el nostre territori.

9

Les fonts d’informació utlitzades han estat les següents:

Encuesta domiciliaria sobre abuso drogas 2003. Observatorio Español sobre Drogas. PlanNacional sobre Drogas.

Cada dos anys l’Òrgan Tècnic de Drogodependències del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya fa unaexplotació de les enquestes de Catalunya de l’enquesta domiciliària bianual del Plan Nacional de Drogas de l’ObservatoriEspañol sobre Drogas; una enquesta que va adreçada a la població de 15 i 64 anys respectant quotes per sexe, edat iterritori. La submostra catalana del 2003 representa el 7% de la mostra total. L’explotació d’aquesta submostra potcomportar l’existència d’algun problema de significació de les dades de les drogues de menor consum i dins del període quecompren els darrers 30 dies.

Encuesta estatal sobre uso de drogas en enseñanzas secundària 2004. Observatorio Españolsobre Drogas. Plan Nacional sobre Drogas.

D’aquest document la Subdirecció General sobre Drogodependències i Sida extrau els principals resultats obtinguts enl'Enquesta sobre drogues a la població escolar de Catalunya, al 2004. La seva realització s'ha guiat per la metodologiaestablerta en el Projecte Espanyol d'Enquestes Escolars sobre Drogues (PEEED).

L'objectiu general de l'Enquesta és conèixer de forma periòdica la situació i les tendències del consum de drogues entre elsestudiants d'ESO, Batxillerat i cicles formatius de grau mitjà (CFGM), en l'àmbit estatal i autonòmic, a fi d'orientar eldesenvolupament i l’avaluació d'intervencions destinades a reduir-ne el consum i els seus problemes associats.

Informe 2004 de l’Observatori de de Nous Consums sobre l’Àmbit Juvenil. Associació InstitutGenus.

L'Observatori de Nous Consums de drogues en l'àmbit juvenil és un programa d'investigació realitzat per l'Associació InstitutGenus que estudia la realitat dels consums de drogues i les formes d'oci juvenil a Catalunya, de forma estable i regular desde 1999. L'Observatori és un "sistema d'alerta ràpida", sensible per detectar els canvis en el patrons de consum de drogues ique també recull el consum de noves substàncies en les fases emergents, a més de l'estabilitat relativa dels consums mésestables i coneguts. L'Observatori pretén detectar amb més rapidesa que altres dispositius els problemes emergents en elconsum de drogues, abans que aquests problemes agafin una magnitud més gran. L'Observatori és una investigacióinspirada fonamentalment en el mètode etnogràfic, tot i que utilitza altres tècniques. La informació que obté per a podercopsar i aprehendre el món de les drogues prové del seu equip de camp, el seu sistema de xarxes d'informants(consumidors, professionals en relació amb joves, i altres), un panell d'informants claus, i dels qüestionaris aplicats a jovesen els contexts de festa. L'equip d'investigació i les eines utilitzades són dinàmics i flexibles i es distribueixenestratègicament per tota la geografia catalana. L'Observatori, amb la complementarietat de tècniques que utilitza, copsa larealitat del consum de drogues en els contexts juvenils i ofereix un informe anual dels canvis i regularitats observades.Serveix com a eina per a planificar propostes de reducció de danys des de la perspectiva de Salut Pública, tant per lesinstitucions públiques com per altres que intervenen en aquest camp. Aquest programa està subvencionat per l'Òrgan Tècnicde Drogodependències de la Generalitat de Catalunya, l'Agència de Salut Pública de l'Ajuntament de Barcelona i l'ÀreaBenestar Social de la Diputació de Barcelona.

4t informe anual de l’Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues. Ajuntament deMataró.

L’Observatori Municipal de Consum de Drogues (OMCD) és un projecte que es va posar en funcionament l’any 2001 ambl’objectiu principal d’establir en el termini màxim de tres anys una dinàmica estable de treball entre diferents agents socialsrelacionats amb la prevenció, consum i tractament de les drogodependències i també per definir en cada moment quina ésl’orientació i la planificació més adequada en matèria de drogodependències.

Memòria 2007 del CAS de Granollers. Ajuntament de Granollers.

Anualment el CAS de Granollers elabora una memòria d’activitats on es detalla el desenvolupament global de tota la sevaactivitat de tractament. Si bé és cert que aquesta activitat fa referència a la seva cobertura comarcal és vàlid per poderextraure conclusions pel que fa al municipi de Granollers.

10

A. Consum de la població general

La sèrie històrica iniciada el 1997 mostra l’existència d’una gran estabilitat en elsresultats i la possibilitat de fer comparatives entre Catalunya i Espanya.

Taula . Percentatge de substàncies psicoactives en els 30 dies abans de l’enquesta entre la població catalana de 15-64

AlcoholAlcoholAlcoholAlcohol TabacTabacTabacTabac CocaïnaCocaïnaCocaïnaCocaïna CànnabisCànnabisCànnabisCànnabis HeroïnaHeroïnaHeroïnaHeroïna ÈxtasiÈxtasiÈxtasiÈxtasi Anfet.Anfet.Anfet.Anfet.SpeedSpeedSpeedSpeed

Altres*Altres*Altres*Altres*

1997199719971997 60 39.6 0.9 4 0 0.1 0.2 0.41999199919991999 62.2 41 1 4.3 0.1 0.1 0.4 0.42001200120012001 61.1 41.6 1.4 8.3 0 1 0.6 0.42003200320032003 67.7 44.9 0.7 11.4 0.2 0.6 0.1 0.6

*Altres: al�lucinògens, inhalables, base/basuko/crack

Font: Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues. 4t informe anual. 2005. Ajuntament de Mataró.

El consum de l’alcohol, el tabac i el cànnabis han experimentat un clar augmentpercentual respecte els valors registrats el 2001 en totes les categories temporals(habitual1, darrer any, alguna vegada). Tota la resta de drogues es mantenen en elsvalors de fa dos anys. El consum de cocaïna si bé mostra una tendèncialleugerament favorable pel que fa als consumidors habituals, mostra una tendèncianegativa pel que fa als que l’han consumida en el darrer any i alguna vegada ja quen’han augmentat el percentatge.

11

B. Consum de la població jove

Des del 1997 l’Òrgan Tècnic de Drogodependències explota una submostra delscasos de Catalunya de l’enquesta estatal bianual sobre consum de drogues entre lapoblació escolar d’ensenyament secundari del Observatorio Español sobre Drogas.L’objectiu d’aquesta enquesta és analitzar les pautes de consum existents entre elsestudiants de 14 i 18 anys. La mostra del 2004 en el cas de Catalunya està formadaper 2.831 alumnes de 70 centres i 140 aules.

Els increments més significatius en el període 2000-2004 pel que fa al consumhabitual (darrers 30 dies) entre els joves de 14-18 anys són els 11.4 punts del’alcohol i els 3.6 de del cànnabis.

12

A continuació presentem alguns dels resultats principals de l’informe 2004 del’Observatori dels nous consums de drogues en l’àmbit juvenil elaborat perl’Associació Institut Genus, a iniciativa de l’Institut Municipal de Salut Pública del’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona il’Òrgan Tècnic de Drogodependències de la Generalitat de Catalunya.

- Es constata un creixement molt notable respecte els anys anteriors del consumde cànnabis (especialment marihuana) i cocaïna, mentre la resta desubstàncies s’estanquen.

- Les mescles de diferents substàncies s’han consolidat com una pauta deconsum.

- L’alcohol és la substància més important en els consums dels joves. Escombina i s’accepta el seu consum sense gaires reserves. L’edat d’inici estàbaixant. Està augmentant la compra i el consum fora dels locals i esdevéquelcom atractiu pels més joves.

- Respecte el consum de cànnabis, tot i baixar entre setmana, hi ha un grup (queestà creixent) de fumadors diaris que segueixen pautes de consum semblants ales del cap de setmana.

- S’intensifica el procés de difusió i popularització de la cocaïna. Apareix coml’alcohol, el tabac i el cànnabis en qualsevol espai de festa i situació, també enels àmbits privats. Si bé es consumeix de forma discontinua,, també augmentael nombre dels que la consumeixen fora del context de la festa. L’edatd’iniciació es redueix, si bé la mitjana d’edat és superior a la del cànnabis.

- Es constata un creixement dels tractaments relacionats amb la cocaïna i elcànnabis

- Forta correlació entre l’augment de les sortides “festives”, la durada d’aquestesi el consum de drogues. El cap de setmana pot iniciar-se el dijous. La majoria dejoves han assumit que divertir-se implica fer-ho dins el circuit de l’oferta existentde bars, pubs, discoteques i “afters”.

- Els consums de drogues es veuen normals i integrats en les pautes decomportament dels joves. El consum de drogues forma part de la diversió i lafesta i es fan servir per augmentar els lligams de grups, millorar les relacionsinterpersonals i cercar estats d’ànim (permeten aguantar moltes hores enl’escenari de l’oci).

- La major informació sobre els riscos del consum de drogues no comporta deixarde consumir-les.

- Existeix una important proporció de conductors que han consumit alcohol sol obarrejat amb altres drogues. No es consideren com un factor de risc en laconducció i fins i tot, en el cas d’algunes d’elles, es considera que l’afavoreixen.Es difon la idea errònia que la cocaïna amaga el positiu dels controlsd’alcoholèmia.

13

- L’edat no és una variable significativa per ella mateixa respecte al consum dedrogues. Aquesta resulta significativa tan sols amb aquelles persones icol�lectius que amb l’edat guanyen en compromisos socials (feina, parellaestable, més independència en relació a la família). En aquest sentit, existeix ungrup de majors de 25 anys (en augment) i sense responsabilitats queincrementen el consum alhora que incrementen i intensifiquen les sortides.

- El sexe sí que resulta significatiu. En general, les dones són més prudentsrespecte als consums, malgrat que s’inicien a edats similars a les dels homes ifan consums similars a l’inici, però quan el consum continua, elles en la sevamajoria fan un ús més restringit i controlat.

D. Dades sobre tractament a Granollers

L’alcohol segueix sent la substància que origina atenció i demanda de primera visita.A continuació la cocaïna és la droga -il�legal- que genera més demandes.

Inicis de tractament per droga principal Inicis de tractament per droga principal Inicis de tractament per droga principal Inicis de tractament per droga principal alalalalCAS de Granollers l’any 2006CAS de Granollers l’any 2006CAS de Granollers l’any 2006CAS de Granollers l’any 2006

DrogaDrogaDrogaDroga TotalTotalTotalTotalAlcoholAlcoholAlcoholAlcohol 264OpiacisOpiacisOpiacisOpiacis 55CocaïnaCocaïnaCocaïnaCocaïna 187CannabisCannabisCannabisCannabis 43AltresAltresAltresAltres 19TotalTotalTotalTotal 568Font: Memòria 2007 del CAS de Granollers.

Dels usuaris que han iniciat enguany tractament al CAS una quarta part provenen dela ciutat de Granollers.

Inicis de tractament per districteInicis de tractament per districteInicis de tractament per districteInicis de tractament per districte

DistricteDistricteDistricteDistricte TotalTotalTotalTotalGranollersGranollersGranollersGranollers 150Fora GranollersFora GranollersFora GranollersFora Granollers 418TotalTotalTotalTotal 568Font: Memòria 2007 del CAS de Granollers.

La majoria dels usuaris són homes:

Inicis per sexeInicis per sexeInicis per sexeInicis per sexe

DistricteDistricteDistricteDistricte TotalTotalTotalTotalHomesHomesHomesHomes 456DonesDonesDonesDones 112TotalTotalTotalTotal 553Font: Memòria 2007 del CAS de Granollers.

Alcohol46%

Heroïna:10%

Cocaïna:33%

Cannabis:8%

Altres:3%

14

Inicis per droga i edatInicis per droga i edatInicis per droga i edatInicis per droga i edatFont: Memòria 2007 del CAS de Granollers

Respecte l’edat dels qui demanen tractament per primera vegada, veiem com lamitjana es situa al voltant del període del 21-40 anys.

Inicis per edatInicis per edatInicis per edatInicis per edat

EdatEdatEdatEdat TotalTotalTotalTotal16-2016-2016-2016-20 2421-3021-3021-3021-30 14831-4031-4031-4031-40 18941-5041-5041-5041-50 13051-6051-6051-6051-60 54>60>60>60>60 23TotalTotalTotalTotal 568568568568Font: Memòria 2007 del CAS de Granollers.

En aquest sentit, és en aquestes edats (més pròpies d’adults que no pasd’adolescents o joves) quan el consum d’alcohol i cocaïna, bàsicament, són el motiude la primera demanda d’atenció i tractament.

16-204% 21-30

26%

31-4033%

41-5023%

51-6010%

>604%

15

4. MARC NORMATIU I COMPETENCIAL

La normativa administrativa vigent a Catalunya reconeix, en l’àmbit del’administració local, la plena competència municipal pel desenvolupamentde polítiques de prevenció, serveis i reinserció social, entre les quals espoden incloure accions formatives en matèria de prevenció i intervenció enel consum de drogues. Normativa que, fonamentalment i per a la qüestió que ensocupa, es troba recollida en el Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, pel quals’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya i la Llei20/1985 de 25 de juliol, de prevenció i assistència en matèria de substàncies quepoden generar dependència.

El Decret Legislatiu 2/2003 va ser promulgat arran de les modificacions i contínuesreformes de les lleis 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya, i7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. En aquest sentit sónfonamentals, pel desenvolupament de mesures de prevenció i assistència alsdrogodependents, els articles 7, 43.1.g), 66.1 i 66.3.k) 245, 247 i següents del jaindicat Decret Legislatiu 2/2003, on s’especifiquen el règim de prestació delsserveis per part de les entitats locals i les seves formes.

Pel que fa a la Llei 20/1985 prioritza i defineix en els seus articles 6, 7 i 8- com acabdal i bàsica la tasca preventiva que es porti a terme en el origen de ladrogodependència, i dóna una especial rellevància al paper que les entitatsmunicipals poden desenvolupar en aquestes tasques preventives. Els municipisdisposen, d’acord amb la Llei 20/1985, de 25 de juliol, de prevenció iassistència en matèria de substàncies que poden generar dependència i elDecret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de laLlei Municipal i de Règim Local de Catalunya i la Llei 20/1985 de 25 dejuliol, de capacitat i legitimació normativa pel desenvolupament de mesuresen matèria de prevenció i intervenció en el consum de drogues.

La prestació del servei municipal es troba reglamentada en els articles 245, 247 isegüents del Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refósde la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya i la Llei 20/1985 de 25 de juliol.Aquesta competència és, de dret, qualificada com a pròpia pel Decret Legislatiu2/2003 de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de RègimLocal de Catalunya i la Llei 20/1985 de 25 de juliol, el qual permet la prestació de lamateixa pel municipi.

En qualsevol cas, l’indicada prestació pot ser exigida, d’acord amb la normativaesmentada, pel ciutadà i obligatòriament complerta pel municipi quan aquest té unapoblació superior a 20.000 habitants.

Tanmateix, la Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya -Llei 15/1990, de 9Llei 15/1990, de 9Llei 15/1990, de 9Llei 15/1990, de 9 de juliol-dóna competències als ajuntaments en la "promoció d'activitats i prestació deserveis sanitaris necessaris per tal de satisfer les necessitats i les aspiracions de llurcomunitat de veïns", així com en "l'educació sanitària i l'esport en els termesestablerts en la legislació que regula el règim municipal" (DOGC núm. 1324, de 30de juliol).

16

5. MISSIÓ

Proposar un Pla d’Acció Municipal per a l’abordatge del consum de drogues–i altres conductes associades- que es constitueixi com a element dereferència del treball en la matèria al municipi i que sistematitzi un pla detreball que ajudi a desenvolupar els objectius següents:

1.1.1.1. Conèixer la realitat del consum de drogues a Granollers.2.2.2.2. Protocolaritzar i promoure el treball conjunt relacionat amb drogues des de

l’àmbit professional del municipi.3.3.3.3. Sensibilitzar el municipi sobre el tema de les drogues i la seva prevencióprevencióprevencióprevenció.4.4.4.4. Donar resposta a situacions relacionades amb el consum.5.5.5.5. Proposar intervencions i activitats preventives en la matèria.6.6.6.6. Proposar recursos i serveis útils d’orientació i assessorament per a qui ho

desitgi i/o necessiti.

Els tres grans pilars del treball que es promouran seran els següents:

♦ Potenciar el desenvolupament dels mecanismes de prevenció, informació,assistència, tractament i inserció necessaris per a un abordatge integral de lamatèria.

♦ Definir un contingut teòric i tècnic que defineixi la filosofia bàsica i global de laintervenció

♦ Promoure una metodologia de treball que afavoreixi el treball conjunt, lacoordinació de recursos i la participació comunitària.

Per tot, cal crear una estructura organitzativa i de funcionament que permetiimplicar a diferents àrees municipals i de la ciutat, ordenar tota la tasca que s’harealitzat i s’està realitzant al municipi, al mateix temps que oferir noves propostesper a la intervenció.

Els grans reptes seran: (1) coordinar i estructurar els diferents àmbits municipalsque influeixen i tenen relació amb la matèria; (2) consensuar i proporcionar leslínies de treball pel municipi. Tanmateix, continuar amb el treball que ja s’estàrealitzant, i que funciona; i (3) afavorir dinàmiques generadores de participació,implicació i innovació.

17

6. ORGANITZACIÓ

Cal dibuixar una estructura de gestió clara, que es fonamenti en un equip tècnic detreball fix i que desenvolupi al seu voltant els òrgans i instruments necessaris per acada tipus de tasca. Cal destacar que en aquest apartat serà precís definir unsistema de treball transversal que faci possible la gestió dels àmbits que farannecessari el contacte amb altres departaments municipals.

L’Acció Municipal tindrà una responsable política, la regidora de Benestar Social, iuna responsable tècnica, la cap del Servei de Salut Pública i Consum.

Establim les eines de gestió necessàries per a l’execució de l’Acció Municipal. Sónles següents:

1. Oficina Tècnica de l’Acció Municipal2. Comissió Municipal de Drogodependències3. Grups de Treball Transversal

1. Oficina Tècnica de l’Acció Municipal

Establirà criteris d’intervenció, àmbits de treball, actuacions concretes adesenvolupar, terminis d’aplicació i recursos necessaris per fer-ho possible, a mésd’establir els mecanismes de coordinació transversal. Aquesta feina requereix unaimportant especialització dels professionals que la tenen encomanada, unreconeixement tècnic en el marc de l’organització municipal i una capacitatd’interlocució adequada a l’abast dels seus objectius.

Tindrà la responsabilitat tècnica última de planificar, executar i avaluar el conjunt del’Acció Municipal. Per fer-ho, establirà diàleg i treball en cooperació a tots els nivellsque sigui possible amb els responsables d’altres serveis municipals i serà, moltespecialment, l’encarregada d’impulsar el desenvolupament general i la aplicaciótransversal.

Té la doble funció de dirigir l’execució d’aquells programes del pla que depenenessencialment del Servei de Salut Pública, i d’impulsar la aplicació transversal. Encompliment d’aquesta segona funció, els membres de l’Oficina Tècnica treballenamb els responsables tècnics d’altres departaments o serveis municipals perdissenyar i planificar conjuntament l’execució dels programes del pla querequereixen o fan recomanable la seva participació.

La Oficina Tècnica es reuneix per a tasques de direcció i seguiment del pla, i els seusmembres participen, conjuntament o per separat, en la Comissió Municipal deDrogodependències i en els Grups de Treball Transversal, en funció de lesnecessitats quotidianes de gestió.

Formaran part de l’Oficina Tècnica el cap de l’Àrea de Benestar Social, la cap delServei de Salut Pública i Consum, el tècnic de prevenció de drogodependències i lacoordinadora del CAS.

18

2. Comissió Municipal de Drogodependències

Òrgan mixt polític/tècnic que té com a missió fonamental l’impuls i formulació del’encàrrec d’aplicació de la política municipal de drogodependències des de la sevaperspectiva transversal. A més, ha d’aportar reflexió entorn els aspectes queenvolten les drogodependències i la seva posterior resposta d’intervenció.

La formen els responsables polítics (regidors) i tècnics (caps de servei o altres) delsdiferents departaments municipals. La presideix la Regidora del Salut Pública i esreuneix dues vegades a l’any.

Es consensuen i s’expliquen els programes i accions que s’han d’aplicar de formatransversal en el nou exercici, quins departaments o serveis municipals hand’intervenir en cadascun d’ells i els criteris bàsics que definiran les sevesaportacions de recursos. Finalitza la trobada amb un encàrrec de treball político-tècnic que han d’assumir tots els serveis i departaments presents.

Es revisaran els programes i accions que s’han aplicat de forma transversal enl’exercici que finalitza, amb un especial interès pel nivell de funcionament delsmecanismes de cooperació interdepartamental. De la pròpia avaluació sorgiran, ambtota probabilitat, conclusions que es traslladaran a la trobada de planificació de lacomissió, recomanant el manteniment del programa, la seva modificació, el seucreixement o la seva finalització.

La dinamització bàsica d’aquesta comissió correspon a la Oficina Tècnica de l’AccióMunicipal. De forma prèvia a la trobada de planificació, s’elabora una propostabàsica d’accions transversals, definint quins departaments hi haurien de participar iamb quin nivell de recursos cadascun.

La Comissió Municipal de Drogodependències està formada per un/a representantde cada partit polític, i un/a representant de Policia Local i Mossos d’Esquadra i delsserveis municipals següents: Salut Pública, Serveis Socials, Joventut, Educació i CAS.

3. Grups de Treball Transversal

Els anomenarem GTT. Tenen la finalitat específica de desenvolupar una accióconcreta que s’ha d’aplicar de forma transversal. Es constitueixen tants GTT comaccions transversals hi ha al pla, però cadascun d’ells es reuneix només les vegadesestrictament necessàries durant el període pertinent per a l’aplicació de l’acció. Lestrobades són discrecionals, no requereixen convocatòria prèvia i es realitzen segonsl’entesa informal dels tècnics que hi han de prendre part. La missió de les trobadesés aplicar les accions conjuntes o transversals. Per tant, un GTT pot estar constituïtper dues persones si només intervenen dos serveis en l’aplicació d’una acció (de fet,la majoria de GTT seran d’aquestes característiques).

19

7. REFLEXIÓ ESTRATÈGICA

A. El període de desenvolupament de l’Acció Municipal: 2007-2010

Al 2007 es dóna el punt de partida oficial al desenvolupament de l’Acció Municipalque s’explica aquí. En cap moment s’ha d’oblidar tota la tasca feta prèviament. Ansal contrari. De fet, ha estat aquesta la que ha possibilitat arribar a la situació actual.

El període establert per a la finalització de la present Acció Municipal, que clouràamb l’avaluació final i la planificació de la seguent estratègia de treball tindrà llocl’any 2010. Cada any es realitzaran avaluacions del procés.

B. Estratègies d’actuació transversal

Els projectes i accions a desenvolupar han de complir amb unes estratègiescomunes. Per tot, hauran de marcar-se com a línies de treball trasnversal:

1. Impulsar i promoure l’educació per la salut.

2. Aplicació de la filosofia de reducció de riscos i danys.

3. Contemplar i transversalitzar la perspectiva de gènere i la multiculturalitat.

4. Sistematitzar la revisió de les accions i la seva avaluació.

C. Criteris de l’Acció Municipal

Proposem un treball que tingui com a pilars de la seva tasca: una forta empremtasocial, educativa, comunitària i de promoció de la salut. Per aquest motiu, el Plad’Acció Municipal ha de respondre als següents criteris:

1.1.1.1. Que promogui la sensibilització i respecte per la temàtica.2.2.2.2. Que abordi les drogues des de la seva globalitat tenint en compte lescaracterístiques locals.3333. Que resulti d’utilitat.4444. Que afavoreixi la participació i treball conjunt.5.5.5.5. Que utilitzi elements innovadors, lligats –sobretot- amb les Tecnologiesd’Informació i Comunicació.6.6.6.6. Que sigui (in)formatiu per al municipi.

20

D. Dues maneres de treballar

Portes endins. Garantir la informació oportuna al conjunt d’òrgans polítics iserveis tècnics sobre la posada en marxa de la iniciativa, així comla definició de l’organització i estructura que afavoreixi el treballconjunt. Haurem de tenir en compte:

♦ Suport polític.♦ Lideratge tècnic.♦ Dotació pressupostària.

Portes enfora. Fer arribar la informació necessària a la població del treballdesenvolupat: en tant que receptors de la intervenció pròpia icopartíceps en el seu desenvolupament (necessitat de trobarcomplicitats amb la comunitat i agents sòciocomunitaris).

E. Espais i col�lectius d’intervenció prioritaris

Espais. Escola. Família. Treball. Espais lúdics i d’oci. Barris i zones conflictives.

Col�lectius. Adolescents i joves. Consumidors amb usos problemàtics. Col�lectiusamb certa vulnerabilitat*. Col�lectius amb problemes legals.

*Ens referim a aquelles persones que, donades certes caraterístiques personals, familiars i/o socialspresenten una alta probabilitat d’ús problemàtic de drogues i altres conductes de risc.

F. Eixos i d’intervenció

Un abordatge integral implica un desglossament dels eixos sobre els que s’hand’actuar. Per aquest motiu, es treballarà sobre la dvisió d’eixos següents:

1. Coordinació2. Informació, comunicació i assessorament3. Prevenció i Reducció de riscs4. Detecció i intervenció5. Tractament6. Recerca i investigació7. Inserció

21

G. Planificació i classificació de les accions

Malgrat que anualment s’aniran realitzant les planificacions de treball i la previsió dedesenvolupament d’accions a tirar endavant, pensem que la idiosincràcia pròpia dela temàtica –el consum de drogues- farà que tinguem accions perfectamentplanificades com d’altres de caràcter experimental. Per tot, classifiquem les accionsa desenvolupar segons criteris de classificació:

Estables. Accions que ja s’estan fent d’anys enrere i que es mantindrandurant l’Acció Municipal. Tanmateix, aquelles accions noves ambvocació de continuïtat.

Experimentals. Accions que donaran resposta a situacions no plantejades en uninici per l‘Acció Municipal i que, sobretot, respondran als principisd’innovació, emergència i circumstancialitat.

22

8. EIXOS I PROGRAMES D’INTERVENCIÓ

Per al desenvolupament de l’Acció Municipal es determinen 7 eixos d’actuació ambels seus programes corresponents (un total de 12). Amb tot plegat, es preténintervenir de manera global i integral davant del fenòmen que ens ocupa.

EIXOS PROGRAMES

1. Coordinació 1.1.1.1. Coordinació i seguiment

2. Informació, comunicaciói assessorament

2.2.2.2. SobreDrogues. Servei d’Informació i Assessorament.

3.3.3.3. Centres d’ensenyament4.4.4.4. Cultura i lleure5.5.5.5. Familia6.6.6.6. Laboral

3. Prevenció i reducció deriscos

7.7.7.7. Sensibilització comunitària

4. Detecció i intervenció 8.8.8.8. Detecció i intervenció precoç9.9.9.9. Reducció de danys

5. Tractament 10.10.10.10. Tractament

6. Recerca i investigació 11.11.11.11. Observatori de consum

7. Inserció 12.12.12.12. Inserció

23

9. OBJECTIUS OPERATIUS

Eix I. COORDINACIÓ

1.1.1.1. Vetllar pel correcte funcionament de l’estratègia global de l’Acció municipal enel consum de drogues: pel que fa a estructura i organització, la coherència deles intervencions i la col�laboració de recursos.

2.2.2.2. Elaborar anualment els plans de treball.3.3.3.3. Desenvolupar el procés d’avaluació.4.4.4.4. Coordinar-se amb institucions supramunicipals i altres ens en matèria de

drogodependències.

Eix II. INFORMACIÓ, COMUNICACIÓ I ASSESSORAMENT

5.5.5.5. Desenvolupar una plataforma de comunicació i informació del desevolupamentde l’Acció municipal i del tema de les drogues en general.

6.6.6.6. Donar resposta –atenció, assessorament i intervenció- a situacionsrelacionades amb el consum.

7.7.7.7. Fer difusió de l’activitat de l’Acció Municipal (mitjans de comunicació, Jornades,etc).

Eix III. PREVENCIÓ I REDUCCIÓ DE RISCOS

8.8.8.8. Proposar intervencions i activitats preventives diversificades per àmbits: centresd’ensenyament, oci i lleure, família, laboral i comunitat en general.

9.9.9.9. Transmetre una informació objectiva i contrastada sobre les drogues,contribuint a incrementar la sensiblització i participació de la comunitat en lespropostes de prevenció.

10.10.10.10. Oferir formació per a col�lectius específics.

Eix IV. DETECCIÓ I INTERVENCIÓ

11.11.11.11. Generar protocols de treball en escenaris (via pública, centres educatius, etc.)amb possible presència de consum.

12.12.12.12. Conèixer les estratègies de reducció de danys que s’apliquen al municipi(programes d’intercanvi de xeringues) : tenir coneixement del funcionament iresultats.

Eix V. TRACTAMENT

13.13.13.13. Propiciar el treball coordinat i espais d’intercanvi d’informació entre el CAS il’Acció Municipal

14.14.14.14. Afavorir i optimitzar la derivació entre els recursos implicats15.15.15.15. Fer difusió del CAS en la l’acció pròpia de l’Acció Municipal

Eix VI. RECERCA I INVESTIGACIÓ

16.16.16.16. Desenvolupar un sistema d’informació epidemiològica i d’investigació d’àmbit

24

local.17.17.17.17. Actualitzar coneixement –bibliografia i documentació- en matèria de

drogodependències.

Eix VII. INSERCIÓ

18.18.18.18. Fer un anàlisi pormenoritzat de les diferents possibilitats d’intervenció que –anivell municipal- es poden desenvolupar en l’àmbit de la inserció laboral.

19.19.19.19. Desenvolupar iniciatives d’inserció laboral en l’àmbit de les drogodependènciesconjuntament amb altres recursos i serveis

25

10. DESENVOLUPAMENT D’ACCIONS

Eix I. COORDINACIÓ

1. Coordinació� Creació de l’estructura i organització de l’Acció Municipal� Elaboració dels plans de treball anuals� Col�laboració i participació amb institucions supramunicipals i altres ens en matèria

de drogodependències� Avaluació processual� Avaluació final de l’Acció Municipal

Eix II. INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ

2. SobreDrogues. Servei d’informació i assessorament.� Sistema Municipal d’Informació i Assessorament.

1. Elaboració de la pàgina web www.sobredrogues.net2. Atenció per correu electrònic3. Atenció per consulta telefònica4. Atenció personal al Servei de Salut Pública de l’Ajuntament

Eix III. PREVENCIÓ I REDUCCIÓ DE RISCOS

3. Centres d’ensenyament� Programa d’activitats per a centres docents� Propostes de formació específica per a col�lectius d’alumnes de UAC, UEC i d’altres

programes educatius específics.

4. Cultura i lleure� Intervencions preventives i reducció de riscos en activitats musicals i culturals (Festa

Major, Musik n Viu, Cap d’any, concerts, etc.)� Intervencions preventives i reducció de riscos en espais d’oci i lleure de la ciutat

(centres cívics, centres oberts, etc.).

5. Família� Accions de sensibilització i informació per a les families a través de canals de

comunicació locals i elaboració de materials informatius propis.

6. Laboral� Estudi i desenvolupament de propostes d’intervenció i prevenció per a l’àmbit

laboral.

26

7. Sensibilització comunitària� Campanyes i accions de sensibilització i informació per a la comunitat en general (a

través de canals de comunicació locals)� Accions de sensibilització i informació per a les associacions i entitats� Estudi i desenvolupament propostes d’intervenció i prevenció per a l’àmbit laboral.� Suport i participació en activitats de recursos i serveis juvenils� Distribució de material preventiu i informatiu als serveis i recursos dirigits a diferents

tipologies de públics.� Oferir possibilitats de formació i treball conjunt per a col�lectius específics (cossos de

seguretat, Programa Salut i Escola, etc.).

Eix IV. DETECCIÓ I INTERVENCIÓ

8. Detecció precoç

� Programa d’alternatives a les sancions administratives per consum de drogues amenors d’edat

� Protocol general d’actuació en detecció i intervenció per als centres d’ensenyamentsecundari

� Atenció i dinamització en zones conflictives per consum� Col�laboració amb altres programes municipals i d’intervenció al territori

9. Reducció de danys� Programa d’intercanvi de Xeringues que es realitza als centres d’atenció sanitària, a

la Creu roja i a diverses farmàcies.

Eix V. TRACTAMENT

10. Tractament� Protocol de coordinació, derivació, participació i col�laboració amb el CAS

Eix VI. RECERCA I INVESTIGACIÓ

11. Observatori de consum� Creació d’un sistema d’informació periòdica sobre el tema de consum de drogues:

Observatori Municipal del Consum de Drogues� Recollida periòdica d’informació i bibliografia sobre drogues

Eix VII. INSERCIÓ

12. Inserció� Valoració per a la creació de proposta específica municipal d’inserció sòciolaboral

27

11. RESUM METODOLÒGIC

28

12. PLANIFICACIÓ OPERATIVA

Taula 1.

EIX I. COORDINACIÓJustificacióJustificacióJustificacióJustificacióPer dur a terme una estratègia global d’intervenció cal establir mecanismes de gestió,planificació, coordinació i avaluació que facilitin el correcte desenvolupament d’aquesta.És bàsic determinar un sistema que lideri tècnicament l’estratègia i vehiculi els difrentsàmbits i agents implicats.Els grans reptes seran: (1) coordinar i estructurar els diferents àmbits municipals queinflueixen i tenen relació amb la matèria; (2) consensuar i proporcionar les línies detreball pel municipi. Tanmateix, que continuar amb el treball que ja s’està realitzant, ique funciona; i (3) afavorir dinàmiques generadores de participació, implicació iinnovació.ObjectiusObjectiusObjectiusObjectiusGeneralGeneralGeneralGeneral 1.1.1.1. Vetllar pel correcte funcionament de l’estratègia global de l’Acció

municipal en el consum de drogues: pel que fa a estructura iorganització, la coherència de les intervencions i la col�laboracióde recursos.

2.2.2.2. Elaborar anualment els plans de treball3.3.3.3. Desenvolupar el procés d’avaluació4.4.4.4. Coordinar-se amb institucions supramunicipals i altres ens en

matèria de drogodependències.Durant el procésDurant el procésDurant el procésDurant el procés - Planificar anualment

- Avaluar periòdicament- Desenvolupar procés d’avaluació final- Consolidar l’organització i organigrama de l’Acció Municipal- Demanar i justificar subvencions i altres fonts de finançament

Programes a desenvoluparProgrames a desenvoluparProgrames a desenvoluparProgrames a desenvolupar1.1.1.1. Coordinació i seguimentEstratègies d’intervencióEstratègies d’intervencióEstratègies d’intervencióEstratègies d’intervenció� Creació de l’estructura i organització de l’Acció Municipal� Elaboració dels plans de treball anuals� Col�laboració i participació amb institucions supramunicipals i altres ens en matèria

de drogodependències� Avaluació processual� Avaluació final de l’Acció MunicipalDestinatarisDestinatarisDestinatarisDestinatarisTotes les àrees, institucions, recursos i serveis implicats en l’Acció Municipal.MetesMetesMetesMetes. Al finalitzar l’Acció municipal s’hauria d’haver aconseguit:� Tenir un organigrama i estructura definida creada al voltant de l’Acció Municipal� Haver planificat els quatre anys de treball. Amb la seva consequent avaluació� Tenir l’informe d’avaluació final del procés de l’Acció Municipal durant els quatre

anys de funcionament.TransversalitatTransversalitatTransversalitatTransversalitatServei de Salut Pública.Totes les àrees, institucions, recursos i serveis implicats en l’Acció Municipal.

29

Taula 2.

EIX II. INFORMACIÓ I COMUNICACIÓJustificacióJustificacióJustificacióJustificacióUns dels elements més rellevants en el desenvolupament de l’Acció municipal és lacreació d’un sistema propi d’informació, atenció/assessorament i comunicació. Ambaquest, es vol respondre a tres idees bàsiques: (1) crear un pont entre la prevenció i eltractament, per tal de donar resposta a situacions relacionades amb el consum–ATENCIÓ/ASSESSORAMENT-; (2) establir-se com a referent al municipi en la matèria dedrogues –REFERÈNCIA-; (3) generar informació i interès respecte el tema de les drogues–INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ-.ObjectiusObjectiusObjectiusObjectiusGeneralGeneralGeneralGeneral 1.1.1.1. Desenvolupar una plataforma de comunicació i informació del

desevolupament de l’Acció municipal i del tema de les droguesen general

2.2.2.2. Donar resposta –atenció, assessorament i intervenció- asituacions relacionades amb el consum

3.3.3.3. Donar a conèxier l’activitat de l’Acció Municipal (mitjans decomunicació, jornades, etc).

Durant el procésDurant el procésDurant el procésDurant el procés - Atendre demandes relacionades amb el consum de drogues- Derivar a serveis més especialitzats en cas que sigui necessari

(CAS i altres recursos comunitaris).- Actualitzar la informació relacionada amb el tema de les drogues

per la seva posterior difusió- Foment la participació ciutadana en l’elaboració d’iniciatives

Programes a desenvoluparProgrames a desenvoluparProgrames a desenvoluparProgrames a desenvolupar2.2.2.2. SobreDrogues. Servei d’Informació i Assessorament.Estratègies d’intervencióEstratègies d’intervencióEstratègies d’intervencióEstratègies d’intervenció� Sistema Municipal d’Informació i Assessorament1. Elaboració d’una pàgina web d’informació i accès a demandes d’informació2. Atenció per correu electrònic3. Atenció per consulta telefònica4. Atenció personal al Servei de Salut Pública de l’AjuntamentDestinatarisDestinatarisDestinatarisDestinatarisPoblació general.Tècnics i professionals.MetesMetesMetesMetes. Al finalitzar l’Acció municipal s’hauria d’haver aconseguit:� Tenir una pàgina web amb informació actualitzada sobre el tema de les drogues� Haver difòs àmpliament l’existència del Servei (MdC, Jornades, entorn professional)� Tenir materials de presentació i difusió del Servei� Generar campanyes de sensibilització i comunicació� Haver experimentat un augment del nombre de casos atesos al propi Servei de Salut

Pública� Disposar de circuits de derivació i coordinació amb altres serveisTransversalitatTransversalitatTransversalitatTransversalitatServei de Salut Pública. Serveis Socials i altres àrees municipals amb serveis d’atenció ales persones. CAS, CSMIJ, Programa Salut i Escola. Centres d’ensenyament. Mitjans decomunicació locals.

30

Taula 3.

EIX III. PREVENCIÓ I REDUCCIÓ DE RISCOS (1)JustificacióJustificacióJustificacióJustificacióLa prevenció ha de ser un dels àmbits d’intervenció de major rellevància. Sobretot, pertota la tasca de sensibilització i responsabilització que comporta. A més, s’enten que unbon treball preventiu ens haurà d’evitar molts maldecaps posteriors. Generalment,aquesta es centra en atendre la població més jove, sobretot adolescents en edatsescolars, basant-se –principalment- en un nivell de prevenció primària (en el quel’objectiu a perseguir és l’abstinència). Si bé és cert que estem parlant d’un sector depoblació amb unes necessitats específiques d’intervenció (i de caràcter prioritari) caldràampliar l’abast de la intervenció. Pel que ens haurem d’obrir a nous escenaris, nouscol�lectius i nous nivells d’actuació: prevenció secundària i reducció de riscos,bàsicament.ObjectiusObjectiusObjectiusObjectiusGeneralGeneralGeneralGeneral 1.1.1.1. Proposar intervencions i activitats preventives diversificades per

àmbits: centres d’ensenyament, oci i lleure, família i comunitaten general.

2.2.2.2. Transmetre una informació objectiva i contrastada sobre lesdrogues, contribuint a incrementar la sensibilització i participacióde la comunitat en les propostes de prevenció.

3.3.3.3. Proposar formacions per a col�lectius específics.Durant el procésDurant el procésDurant el procésDurant el procés - Potenciar factors de protecció associats al consum de drogues

- Presentar una imatge positiva de l’abstinència –i potenciar-la-.- Fomentar actituds de responsabilitat directament lligades al

consum- Implicar als receptors de les intervencions (institucions, entitats,

usuaris, etc.) en el desenvolupament de les propostes- Oferir possibilitats de formació i treball conjunt per a col�lectius

específics (cossos de seguretat, Programa Salut i Escola, etc.).Programes a desenvoluparProgrames a desenvoluparProgrames a desenvoluparProgrames a desenvolupar3.3.3.3. Centres d’ensenyament4.4.4.4. Cultura i lleure5.5.5.5. Família6.6.6.6. Laboral7.7.7.7. Sensibilització comunitàriaEstratègies d’intervencióEstratègies d’intervencióEstratègies d’intervencióEstratègies d’intervenció� Campanyes i accions de sensibilització i informació per a la comunitat en general (a

través de canals de comunicació locals)� Programa d’activitats per a centres docents� Propostes de formació específica per a col�lectius d’alumnes de UAC, UEC i d’altres

programes educatius específics.� Intervencions preventives i reducció de riscos en activitats musicals i culturals (Festa

Major, Musik n Viu, Cap d’any, concerts, etc.)� Accions de sensibilització i informació per a les famílies a través de canals de

comunicació locals i elaboració de materials informatius propis.� Accions de sensibilització i informació per a les associacions i entitats� Estudi i desenvolupament propostes d’intervenció i prevenció per a l’àmbit laboral.� Suport a la creació i promoció de recursos i serveis juvenils

31

Taula 3.

EIX III. PREVENCIÓ I REDUCCIÓ DE RISCOS (2)Estratègies d’intervenció (2)Estratègies d’intervenció (2)Estratègies d’intervenció (2)Estratègies d’intervenció (2)� Distribució de material preventiu i informatiu als serveis i recursos dirigits a diferents

tipologies de públics.� Proposta de formació per a col�lectius específics (cossos de seguretat, Programa

Salut i Escola, etc.).MetesMetesMetesMetes. Al finalitzar l’Acció municipal s’hauria d’haver aconseguit:� Una proposta específica d’intervenció pels centres d’educació primària� Una cobertura d’intervenció del 90% a l’ESO� Una cobertura d’intervenció del 50% a la secundària postobligatòria� Propostes pròpies específiques per a col�lectius d’alumnes de UACs, UECs i altres

recursos educatius� Una proposta específica de cobertura per al Festival Musik n Viu i la Festa Major de

Granollers� Una proposta específica d’intervenció per a l’àmbit familiar� Una proposta específica d’intervenció per a l’àmbit laboral� Realització de campanyes pròpies de sensibilització comunitària� Haver realitzat sessions de formació i treball amb col�lectius específicsTransversalitatTransversalitatTransversalitatTransversalitatServei de Salut Pública.Totes les àrees, institucions, recursos i serveis implicats en l’Acció Municipal.

32

Taula 4 .

EIX IV. DETECCIÓ I INTERVENCIÓJustificacióJustificacióJustificacióJustificacióCal encarregar-se d’atendre els conflictes associats al consum de substàncies, així combuscar solucions a contextos d’intervenció en que les drogues juguin un paperproblematitzador. Per tant, cal determinar quines han de ser les línies de treball endetecció i intervenció, fent bastant èmfasi en la detecció precoç.Per altra, caldrà seguir desenvolupant estratègies de reducció de danys, quedisminueixen l’impacte sòciosanitari del consum de drogues en els usuaris (programesd’intercanvi de xeringues, per exemple). I s’haurà d’estar atent a noves tendències i pertant, a l’emergència de nous contextos de consum.ObjectiusObjectiusObjectiusObjectiusGeneralGeneralGeneralGeneral 1.1.1.1. Disminuir els danys i riscos associats al consum de drogues

2.2.2.2. Generar protocols de treball en escenaris amb presència deconsum

3.3.3.3. Disminuir la incidència de la infecció del VIH i VHC entre elsusuaris de drogues injectades.

Durant el procésDurant el procésDurant el procésDurant el procés - Contrastar informació procedent dels programes d’intecanvi dexeringues

- Donar resposta a demandes relaciones amb conflictes perconsum de drogues

- Generar protocols d’actuació i intervenció en diferents àmbits(adolescència, sancions administratives, etc.).

Programes a desenvoluparProgrames a desenvoluparProgrames a desenvoluparProgrames a desenvolupar8.8.8.8. Detecció i intervenció9.9.9.9. Reducció de danysEstratègies d’intervencióEstratègies d’intervencióEstratègies d’intervencióEstratègies d’intervenció� Programa d’alternatives a les sancions administratives per consum de drogues a

menors d’edat� Protocol general d’actuació en detecció i intervenció per als centres d’ensenyament

secundari� Atenció i dinamització en zones conflictives per consum� Col�laboració amb altres programes municipals i d’intervenció al territori� Programa d’intercanvi de Xeringues que es realita als centre d’atenció sanitària i

altresDestinatarisDestinatarisDestinatarisDestinatarisCol�lectius d’atenció prioritària.MetesMetesMetesMetes. Al finalitzar l’Acció municipal s’hauria d’haver aconseguit:� Haver generat –amb la seva conseqüent implementació- un protocol de detecció i

intervenció en joves consumidors (o propers al consum).� Haver generat –amb la seva conseqüent implementació- un programa d’alternatives

educatives a sancions administratives per consum de drogues en menors d’edat deGranollers.

� Haver generat –amb la seva conseqüent implementació- un protcol d’actuació enconsum de drogues per als centres d’ensenyament secundari de Granollers.

� Control i seguiment de l’evolució dels PIX del municipi.TransversalitatTransversalitatTransversalitatTransversalitatServei de Salut Pública.Totes les àrees, institucions, recursos i serveis implicats en l’Acció Municipal.

33

Taula 5.

EIX V. TRACTAMENTJustificacióJustificacióJustificacióJustificacióEn el municipi de Granollers, la tasca assistencial es desenvolupa al Centre d’Atenció iSeguiment a les drogodependències (CAS). En el marc de treball de l’Acció Municipalserà basic establir coordinació i treball conjunt per una optimització tant en lesderivacions, com en l’intercanvi d’informació i participació en iniciatives conjuntes.ObjectiusObjectiusObjectiusObjectiusGeneralGeneralGeneralGeneral 1.1.1.1. Propiciar el treball coordinat i espais d’intercanvi d’informació

entre el CAS i l’Acció Municipal2.2.2.2. Afavorir i optimitzar la derivació entre els recursos implicats3.3.3.3. Fer difusió del CAS en l’acció pròpia de l’Acció Municipal

Durant el procésDurant el procésDurant el procésDurant el procés - Establir criteris i protocols de derivació- Fer seguiment de casos conjunts- Implicar al CAS en el desenvolupament d’ accions

Programes a desenvoluparProgrames a desenvoluparProgrames a desenvoluparProgrames a desenvolupar10.10.10.10. TractamentEstratègies d’intervencióEstratègies d’intervencióEstratègies d’intervencióEstratègies d’intervenció� Circuit de derivació amb el CAS� Coordinació amb el CAS per anàlisis i seguiment de treballs conjunts concrets� Fer partícep al CAS d’algunes estratègies d’intervenció i prevencióDestinatarisDestinatarisDestinatarisDestinatarisTota la comunitat.MetesMetesMetesMetes. Al finalitzar l’Acció municipal s’hauria d’haver aconseguit:� Disposar d’un circuit de derivació entre el Servei de Salut Pública i el CAS� Haver inclòs el CAS en activitats de prevenció i sensibilitzacióTransversalitatTransversalitatTransversalitatTransversalitatCAS.Servei de Salut Pública.

34

Taula 6.

EIX VI. RECERCA I INVESTIGACIOJustificacióJustificacióJustificacióJustificacióConèixer la realitat és clau. Ens permetrà conèixer determinants bàsics per a poderplantejar una intervenció adequada, així com tenir coneixement de tendències iinformacions que ens ajudin -a nivell local- a avançar-se a possibles panorames en elconsum de drogues. Alhora, cal conèixer documentació pròpia de treball realitzat enl’ambit de les drogodependències, que faciliti i generi informació relacionada ambpossibles intervencions.ObjectiusObjectiusObjectiusObjectiusGeneralGeneralGeneralGeneral 1.1.1.1. Desenvolupar un sistema d’informació epidemiològica i

d’investigació d’àmbit local2.2.2.2. Actualitzar coneixement –bibliografia i documentació- en matèria

de drogodependènciesDurant el procésDurant el procésDurant el procésDurant el procés - Tenir informació actualitzada de tendències i estadístiques del

consum de drogues en l’àmbit local, autonòmic i estatal- Obtenir informació de la realitat del consum de drogues a

Granollers- Generar recursos de documentació i bibliografia en

drogodependències- Difondre i publicar documents de la matèria del consum de

drogues en diferents mitjansProgrames a desenvoluparProgrames a desenvoluparProgrames a desenvoluparProgrames a desenvolupar10.10.10.10. Observatori de consum11.11.11.11. Fons bibliogràfic i documentalEstratègies d’intervencióEstratègies d’intervencióEstratègies d’intervencióEstratègies d’intervenció� Creació d’un sistema d’informació periòdica sobre el tema de consum de drogues:

Observatori Municipal del Consum de Drogues.� Creació d’un fons de bibliografia i documentació en matèria de consum de droguesDestinatarisDestinatarisDestinatarisDestinatarisServei de Salut Pública.Institucions públiques.Professionals del camp de la salut, serveis socials, ensenyament, etc.Població en general.MetesMetesMetesMetes. Al finalitzar l’Acció municipal s’hauria d’haver aconseguit:� Un Observatori Municipal de Consum que ens serveixi com a font d’informació

estable del coneixement del consum de drogues en l’àmbit local, autònomic i estatal.� Documentació i informació recollida que faci referència a intervencions en l’àmbit de

les drogodependències. I els mecanismes propis de difusió d’aquesta informació.TransversalitatTransversalitatTransversalitatTransversalitatServei de Salut Pública.Institucions, recursos i serveis implicats en l’Acció Municipal que aportin indicadors deconsum.

35

Taula 7.

EIX VII. INSERCIÓJustificacióJustificacióJustificacióJustificacióLa inserció sòciolaboral de les persones amb problemes de drogues és un dels gransreptes, tant des del punt de vista de la salut, com des del de l'ocupació.L'atenció a les drogodependències no ha descuidat la rellevància capdal de la inserciósòciolaboral com una part imprescindible i necessària de l'atenció a lesdrogodependències. Tot i això, les dificultats existents per accedir al mercat de treballsón més evidents en col�lectius especialment vulnerables. És, per tant, un problema quesobrepassa els recursos assistencials sòciosanitaris i que fa necessari la coordinacióamb els dispositius d'inserció sòciolaboral.ObjectiusObjectiusObjectiusObjectiusGeneralGeneralGeneralGeneral 1.1.1.1. Fer un anàlisi pormenoritzat de les diferents possibilitats

d’intervenció que –a nivell municipal- es poden desenvolupar enl’àmbit de la inserció laboral.

2.2.2.2. Desenvolupar iniciatives d’inserció laboral en l’àmbit de lesdrogodependències conjuntament amb altres recursos i serveis

Durant el procésDurant el procésDurant el procésDurant el procés - Analitzar i conèixer experiències en inserció sociolaboral per adrogodependents

- Valorar les possibilitats i característiques d’iniciatives d’inserció aGranollers

Programes a desenvoluparProgrames a desenvoluparProgrames a desenvoluparProgrames a desenvolupar11.11.11.11. InsercióEstratègies d’intervencióEstratègies d’intervencióEstratègies d’intervencióEstratègies d’intervenció� Recollida documentació i bibliografia de l’àmbit de la inserció� Anàlisi d’experiències en el camp de la inserció� Valoració de creació de proposta específica municipal d’inserció sòciolaboralDestinatarisDestinatarisDestinatarisDestinatarisExdrogodependents i drododependennts en tractament i situació estableMetesMetesMetesMetes. Al finalitzar l’Acció municipal s’hauria d’haver aconseguit:� Disposar de la informació i estructura necessària per endegar un procés d’inserció

laboral� Disposar d’una xarxa de programes de formació i treball, siguin específics per

drogodependents o normalitzatsTransversalitatTransversalitatTransversalitatTransversalitatCASServei de Salut Pública.Altres recursos comunitaris.

36

13. CALENDARI

2007200720072007 2008200820082008 2009200920092009 2010201020102010Eix I. COORDINACIÓEix I. COORDINACIÓEix I. COORDINACIÓEix I. COORDINACIÓ

� Creació de l’estructura i organització de l’Acció Municipal

� Elaboració dels plans de treball anuals

� Col�laboració i participació amb institucions supramunicipals i altres ensen matèria de drogodependències

� Avaluació processual

� Avaluació final de l’Acció Municipal

Eix II. INFORMACIÓ I COMUNICACIÓEix II. INFORMACIÓ I COMUNICACIÓEix II. INFORMACIÓ I COMUNICACIÓEix II. INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ

� Sistema Municipal d’Informació i Assessorament mitjançant els canalssegüents:5. Elaboració d’una pàgina web d’informació i accès a demandes

d’informació6. Atenció per correu electrònic7. Atenció per consulta telefònica8. Atenció personal al Servei de Salut Pública de l’Ajuntament

Eix III. PREVENCIÓ I REDUCCIÓ DE RISCOSEix III. PREVENCIÓ I REDUCCIÓ DE RISCOSEix III. PREVENCIÓ I REDUCCIÓ DE RISCOSEix III. PREVENCIÓ I REDUCCIÓ DE RISCOS

� Campanyes i accions de sensibilització i informació per a la comunitat engeneral (a través de canals de comunicació locals)

� Programa d’activitats per a centres docents

� Propostes de formació específica per a col�lectius d’alumnes de UAC, UEC id’altres prgorames educatius específics.

� Intervencions preventives i reducció de riscos en activitats musicals iculturals (Festa Major, Musik n Viu, Cap d’any, concerts, etc.)

� Accions de sensibilització i informació per a les families a traves de canalsde comunicació locals i elaboració de materials informatius propis.

� Accions de sensibilització i informació per a les associacions i entitats

� Estudi i desenvolupament propostes d’intervenció i prevenció per al’àmbit laboral.

� Suport a la creació i promoció de recursos i serveis juvenils

� Distribució de material preventiu i informatiu als serveis i recursos dirigitsa diferents tipologies de públics.

� Proposta de formació per a col�lectius específics (cossos de seguretat,Programa Salut i Escola, etc.).

Eix IV. DETECCIÓ I INTERVENCIÓEix IV. DETECCIÓ I INTERVENCIÓEix IV. DETECCIÓ I INTERVENCIÓEix IV. DETECCIÓ I INTERVENCIÓ

� Programa d’alternatives a les sancions administratives per consum dedrogues a menors d’edat

� Protocol general d’actuació en detecció i intervenció per als centresd’ensenyament secundari

� Atenció i dinamització en zones conflictives per consum

� Col�laboració amb altres programes municipals i d’intervenció al territori

� Programa d’intercanvi de Xeringues que es realita als centre d’atenciósanitària i altres

Eix V. TRACTAMENTEix V. TRACTAMENTEix V. TRACTAMENTEix V. TRACTAMENT

� Circuit de derivació amb el CAS

� Coordinació amb el CAS per anàlisis i seguiment de treballs conjuntsconcrets

� Fer partícep al CAS d’algunes estratègies d’intervenció i prevenció

Eix VI. RECERCA I INVESTIGACIÓEix VI. RECERCA I INVESTIGACIÓEix VI. RECERCA I INVESTIGACIÓEix VI. RECERCA I INVESTIGACIÓ

� Creació d’un sistema d’informació periòdica sobre el tema de consum dedrogues: Observatori Municipal del Consum de Drogues-

� Creació d’un fons de bibliografia i documentació en matèria de consum dedrogues

Eix VII. INSERCIÓEix VII. INSERCIÓEix VII. INSERCIÓEix VII. INSERCIÓ

� Recollida documentació i bibliografia de l’àmbit de la inserció

� Anàlisi d’experiències en el camp de la inserció

� Creació de proposta específica municipal d’inserció sòciolaboral

37

14. AVALUACIÓL’Acció Municipal revisarà i avaluarà la tasca feta en diferents moments del seuprocés de desenvolupament (2007-2010), i es treballaran diferents eixos queafectaran a les planificacions anuals, als projectes concrets a desenvolupar, i alprocés en general.

Quan avaluarem?Abans, durant i després…

TIPUS FUNCIONS METODOLOGIA1. Inicial ► Planificar

► Identificar► Organitzar

Definició d’objectiusElaboració de l’estratègiaElaboració i validació dels plans de treball

2. Processual ► Realitzar el seguiment► Corregir i reorientar► Avaluar activitats

Indicadors d’avaluació de les activitatsProcés de seguiment

3. Final ► Valoració final► Revisió general► Consecució objectius► Proposta de seguiment

Valoració globalInforme de memòria d’activitatsValoració dels resultats

Per conèixer els resultats de l’avaluació –i el procés concret- caldrà accedir alsdocuments i plans d’avaluació (no inclosos en aquest document) que s’aniranconstruint i informant a mesura que l’Acció Municipal avanci.

Què avaluarem?Realisme, eficàcia i eficiència

CRITERI PREGUNTA FUNCIONS1. Realisme Estem treballant en el que

és realment necessari?Es tracta d’avaluar si la feina escorrespon amb les necessitats iproblemes reals originats pels usos dedrogues.

3.3.3.3. Eficàcia Assolim els objectius queens hem fixat?

► Mètode de treball (funcionamentintern)

► Programa d’accions3. Eficiència Gastem bé els diners? Es tracta d’avaluar si triem els mitjans

més econòmics per assolir els objectiusfixats. Dit d’una altra manera: treballemamb costos raonables?

38

15. BIBLIOGRAFIA

Contextos, sujetos y drogas: un manual sobre drogodependencias.Grup Igia y col. 2000. Ajuntament de Barcelona i FAD.

Manual para la elaboración y evaluación de programas de prevención deabuso de drogas.Alvira Martín, Francisco. Madrid. 1999. Concejalía de Sanidad. Comunidad deMadrid.

Manual para la elaboración de Planes Municipales sobre DrogasFederación Española de Municipios y Provincias -FEMP-. Madrid. 2001.

Drogas. Qué política para qué prevención.Vega, A. y otros. San Sebastián. 2002. Gakoa.

Pla d’Acció de Drogodependències de Barcelona 2006-08.Agència de Salut Pública de Barcelona. Ed: Agència de Salut Pública de Barcelona.Barcelona. Maig 2006.

V Plan sobre Drogodepencias de la Comunidad Autónoma Vasca 2004-2008.Gobierno Vasco. Setiembre de 2004.

Estrategia nacional sobre drogas 2000-2008.Plan Nacional Sobre Drogas. Madrid. 2005. Delegación del Gobierno para el PlanNacional sobre Drogas.

C.A.S. de Granollers. Memòria 2007.Ajuntament de Granollers. Drogodependències.

1ª Jornada tècnica sobre l’Estratègia Nacional de Prevenció del Consum deDrogues i Problemes Associats.Departament De Salut. Generalitat De Catalunya. Barcelona, 16 de juny de 2006.http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/alcohol/doc11040.htmlhttp://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/otd_result__tallers_foto.pdf

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.DECRET 30/2006, de 28 de febrer, pel qual es crea el Pla director de salut mental iaddiccions i el seu Consell Assessor. Núm. 4584 – 2.3.2006. p.p. 9650-9652.ACORD GOV/7/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Pla director de salut mentali addiccions 2005-2007. Núm. 4689- 02/08/2006. p.p. 34358.

4t informe anual de l’Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues.Mataró. 2005. Ajuntament de Mataró.

Informe 2004 de l’Observatori de de Nous Consums sobre l’Àmbit Juvenil.Associació Institut Genus.Barcelona. 2004. Institu Genus.