GUIA DOCENT

LITERATURA ARTÍSTICA IDOCUMENTACIÓCoordinació: FITÉ LLEVOT, FRANCESC

Any acadèmic 2019-20

2019-20

Informació general de l'assignatura

Denominació LITERATURA ARTÍSTICA I DOCUMENTACIÓ

Codi 100150

Semestre d'impartició 1R Q(SEMESTRE) AVALUACIÓ CONTINUADA

Caràcter Grau/Màster Curs Caràcter Modalitat

Grau en Història de l'Art i Gestiódel Patrimoni Artístic

3 OBLIGATÒRIA Presencial

Nombre de crèditsassignatura (ECTS)

6

Tipus d'activitat, crèditsi grups

Tipusd'activitat

PRAULA TEORIA

Nombre decrèdits

2 4

Nombre degrups

1 1

Coordinació FITÉ LLEVOT, FRANCESC

Departament/s HISTÒRIA DE L'ART I HISTÒRIA SOCIAL

Informació importantsobre tractament dedades

Consulteu aquest enllaç per a més informació.

Idioma/es d'impartició Català

2019-20

Professor/a (s/es)Adreça electrònica professor/a(s/es)

Crèditsimpartitspelprofessorat

Horari de tutoria/lloc

FITÉ LLEVOT, FRANCESC francesc.fite@udl.cat 6Dimecres 10 a 11 h.,despatx 3.08.1

Informació complementària de l'assignatura

L’objectiu principal de l’assignatura és d’introduir a l’alumne en el coneixement i maneig de les fonts literàries i lesdocumentals, amb la finalitat de copsar la seva importància per l’estudi de la història de l’art i la necessitatd’abordar llur estudi, tant des del punt de vista de l’anàlisi històrica com de la recerca. És per això que espotenciaran les pràctiques per aprendre a analitzar llurs continguts i elaborar els comentaris pertinents. Es miraràigualment d’oferir un apropament al coneixement dels arxius, on es custodien les fonts documentals, i facilitar elmaneig dels corpus documentals ja publicats.

Tenir un coneixement dels diferents períodes històrics de la Història de l’Art facilitarà sens dubte l’estudi de laliteratura artística, per això s’ha programat l’assignatura al tercer curs. Tenir un cert coneixement de les llengüesamb les què s’ofereixen les fonts i documents, també és important, cas del llatí per les fonts originals d'èpocaantiga i medieval especialment, o del castellà, francès, anglès, italià o alemany per les traduccions de moltesd’elles, o també per fonts originals d’època moderna i contemporània.

Objectius acadèmics de l'assignatura

01. Conèixer les fonts literàries de la història de l’art dins els diferents períodes artístics.

02. Ensenyar a l’alumne el maneig de la literatura artística i la documentació, llur anàlisi i tot el que comporta fer uncomentari de text.

03. Dotar a l’alumne de les eines necessàries per a la comprensió dels fenòmens artístics des del vessant de lainterrelació de la història de l’art i la literatura artística/documentació

04. Ensenyar a l’alumne les diverses formes de compilació, classificació i ordenació de la literatura artística o ladocumentació per llur consulta.

Competències significatives

2019-20

Bàsiques (Anex I apartat 3.3del Real Decreto 861/2010)(*)

Generals Específiques Transversals (segons UdL)

CB1 Posseir i comprendreconeixements en una áread'estudi que parteix de labase de l'educaciósecundària general, i se soltrobar a un nivell que, si bées recolza en llibres de textavançats, inclou tambéalguns aspectes queimpliquen coneixementsprocedents de l'avantguardadel seu camp d'estudi

CG1 Analitzar, sintetitzar,organitzar i planificar lainformació

CE1 Desenvolupar unavisió crítica dels processosbàsics de la metodologiacientífica en Història del'Art

CT1 Adquirir una adequadacomprensió i expressió oral iescrita del catalá i delcastellà

CB2 Aplicar els seusconeixements al seu treball ovocació d'una formaprofessional i que posseeixinles competències que solendemostrar-se mitjançantl'elaboració i defensad'arguments i la resolució deproblemes dins de la sevaàrea d'estudi

CG2 Desenolupar unraonament crític

CE2 Desenvolupardestreses instrumentalsaplicadas a la Història del'Art

CT2 Adquirir un dominisignificatiu d'una llenguaestrangera, especialment del'anglès

CB3 Capacitat de reunir iinterpretar dades rellevants(normalment dins de la sevaàrea d'estudi) per a emetrejudicis que incloguin unareflexió sobre temesrellevants de caràcter social,científic o ètic

CG3 Buscar, trobar igestionar la informació

CE3 Desenvolupar unavisió diacrònica generalde la Història de l'Artgeneral i/o universal

CT3 Adquirir capacitació enl'ús de les noves tecnologiesi de les tecnologies de lainformació i la comunicació

CB4 Poder transmetreinformació, idees, problemesi solucions a un públic tantespecialitzat com noespecialitzat

CG4 Treballar en equips decaràcter interdisciplinari, ambcapacitat de lideratge y depresa de decisions.Desenvolupar tasques engrup amb objetius comuns.

CE4 Reconèixer de formacrítica les coordenadesespacio – temporals(diacronia i sincronia) idels límits i interrelacionsgeogràfiques i culturals dela Història de l'Art

CT4 Adquirir coneixementsbàsics d'empreneduria i delsentorns professionals

CB5 Saber desenvoluparaquelles habilitatsd'aprenentatge necessàriesper a emprendre estudisposteriors amb un alt graud'autonomia

CG5 Administrar referènciesbibliogràfiques i utilitzar einesde recerca de recursosbibliogràfics generals iespecífics, inclòs l'accés porInternet

CE5 Identificar ireconeixer les distintesvisions diacrònicaregional i global delsfenòmens artísticsterritorials, així com lesrelacions entre centre iperifèria

CT5 Adquirir nocionsessencials del pensamentcientífic

2019-20

CG6 Planificar i gestionar eltemps per a la presa dedecisions y desenvolupamentde tasques individuals i enentorns de treball en equip.

CE6 Adquirir unconeixement sistemàtic iintegrat del fet artístic:distints llenguatges,procediments i tècniquesde la producció artística alllarg de la història, aixícom la teoría i pensamentestètic

CG7 Valorar la importànciade la diversitat i lamulticulturalitat

CE7 Identificar, distingir iavaluar o valorar lesprincipals fonts literàries idocumentals de la Històriade l'Art

CG8 Reconèixer i tenirsensibilitat vers la promociódels Drets Humans i valorspropis d'una cultura de pau i valors democràtics

CE8 Desenvolupar iemprar o fer ús deconceptes bàsics sobreiconografia, en tant que ésla clau per a lainterpretació de lesimatges

CG9 Reconèixer els principisi implicacions de l'èticaprofessional

CE9 Identificar, distingir iavaluar o valorar lesproblemàtiques actuals dela conservació, criteris derestauració i de gestió delpatrimoni històric – artístici cultural

CG 10 Reconèixer i tenirsensibilitat vers la promociódels drets fonamentalsd'igualtat entre homes i dones

CE10 Identificar ireconèixer la conciènciacrítica del patrimoni i laseva valoració en lasocietat actual

CE11 Desenvolupar i ferús de conceptes bàsics deMuseologia i Museografia

CE12 Desenvolupar i ferús de conceptes bàsicssobre documentació,composició de materiales itècniques dels bensartístics mobles iimmobles

CE13 Reconèixer deforma crítica el diàlegentre les distintesmetodologiesd'aproximació a la Històriade l'Art i de la sevaevolució històrica(Historiografia de l'Art)

Continguts fonamentals de l'assignatura

2019-20

Tema 1 - Introducció a la literatura artística. Tipus de fonts literàries. Les fonts documentals. Ciències auxiliars(epigrafia, paleografia, numismàtica, heràldica, diplomàtica....). Aspectes teòrics i metodològics.

Època antiga

Tema 2 – Fonts de l’Art Antic: Egipte i Pròxim Orient. Fonts de l’art Egipci, entorn al Faraó i la promoció artísticai entorn als funcionaris. L’artesanat i els artistes. Art i literatura. Fonts estrangeres (Heròdot). Fonts de l’Art delPròxim Orient: de Mesopotàmia: Sumer i Accad; de l’Imperi Assiri; del mon Hittita sirià. Fonts d’Israel (temple deSalomó). Fonts d’època neobabilònica. Fonts de la Pèrsia Aquemènida, partha i sassànida.

Tema 3 – Fonts del mon clàssic (I): Grècia. Els primers escrits literaris (Hesíode, Homer). Fonts de l’èpocaarcaica. Fonts d’època clàssica. Fonts d’època hel·lenística. Els romans parlen de Grècia (Plini el Vell). Els autorsgrecs de la segona sofística (Pausànies, Plutarc, Lucià de Somòsata i els Filòstrats).

Tema 4 – Fonts del mon clàssic (II): Roma. Fonts sobre l’antiga Roma (Titus Livi, Polibi). Fonts de l'època dela República a l’Imperi (Suetoni: August). Escrits de grecs sobre Roma (Pausanies). El tractat de Vitruvi.Aportacions de Plini el Vell a l’Art de Roma. L’època d’Adrià. Fonts epigràfiques.

5-Tema 5 – Tardoantiguitat : Dels Severs a Constanstí. De Teodosi a la fi de l'Imperi (476). Fonts apologètiquessobre el Primer Cristianisme. La Vita Constantini d’Eusebi de Cesarea. Sobre l’ús de les imatges en el monpaleocristià. Descripció de basíliques i martyria. Roma i Terra Santa. El viatge d’Egèria. Santa Sofia segonsProcopi i Pau Silenciari.

Època medieval

Tema 6 – Bizanci i l'Islam: La controvèrsia de les imatges en el mon bizantí. L’ècfrasi. Fonts sobre els basileus il’esplendor de la cort en l’època mecedònica. Constantí porfirogeneta. Època paleòloga. Els viatgers que visitenConstantinoble. Introducció a les fonts islàmiques. Fonts estètiques. Les cròniques. Fonts epigràfiques. Fontsliteràries. Fonts de l'art d'al-Andalus.

Tema 7- Alta Edat Mitjana Occidental. Sobre l’ús de les imatges novament (Gregori Magne). Fonts d’èpocavisigoda: els concilis visigots i Sant Isidor de Sevilla (Etimologies). Fonts monàstiques. Fonts carolíngies. Fontsd’època otònida. Les cròniques asturianes. Fonts de l’època de Repoblació (epigràfiques i textuals). Fonts delPrimer romànic. Endegament de les fonts documentals.

Tema 7 – La Baixa Edat Mitjana Occcidental (I): Període romànic. Les fonts documentals. Sobre el simbolismeromànic i l’estètica. Fonts sobre arquitectura monàstica. Arquitectura militar. Els receptaris en època romànica(Heràclit, Teòfil). Fonts epigràfiques sobre els artistes-artesans. Altres fonts descriptives i iconogràfiques. Elsviatgers i pelegrins en època romànica (Liber Sancti Iacobi). La documentació d'època romànica.

Tema 8 - La Baixa Edat Mitjana Occidental (II) : Període gòtic. Fonts de la primera època (Sant Bernat i Suger).Sobre estètica i simbolisme (Guillaume Durand). Receptaris (Cennino Cennini). Mon urbà: Fonts sobre gremis ialtres institucions ciutadanes. La importància de la documentació (protocols notarials,fonts en arxius capitulars imunicipals...). Sobre els mestres d’obra i la construcció medieval. Sobre l’artista-artesà gòtic: pintors, escultors iorfebres. Sobre fonts descriptives i iconogràfiques. La literatura de viatges (P. Tafur/ G. Münzer).

2019-20

Època moderna i contemporània

Tema 9 – Introducció a les fonts literàries per a l’art modern i contemporani.

Tema 10 - Segle XV. —Literatura artística del Primer Renaixement (Tractats), els teòrics: Cennini, Ghiberti,Manetti, Alberti, Ficino, Piero, Pacioli. Els estudis sobre perspectiva.

Tema 11 - Segle XVI. —Segon Renaixement i Manierisme. L’aparició de l’academicisme: Leonardo, Rafael, MiquelÀngel, Cellini, Dürer, Vasari, Serlio, Palladio, Vignola, Lomazzo, Zuccari.

Tema 12 - Segle XVII. —La distinció social de les arts. L’academicisme, reflex de contradiccions socials. Ladisputa dels antics i els moderns. Redefinicions del classicisme. Nous tòpics: la primacia del color o el dibuix, el“je ne sais quoi”, la “gràcia”, etc. Poussin, Perrault, de Piles, Junius, Rubens, Félibien, Pacheco, Jusepe Martínez,Carducho, Gracián.

Tema 13 - Segle XVIII. —Barroc tardà, Il·lustració, Romanticisme i Neoclassicisme. Guarino Guarini, FrancescoMilizia; Diderot; Antonio Palomino; William Hogarth, Joshua Reynolds; Winckelmann; Lessing.

Tema 14 - Segle XIX. —L’herència neoclàssica de Winckelmann i Mengs. Diego A. Rejón de Silva, GregorioMayans, la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando; Antonio Canova. Historicisme, revivals ieclecticisme. Viollet-Le-Duc. Ceán Bermúdez, Antonio Ponz, Eugenio Llaguno. Els nous enfocaments en la històriade l’art: Taine, Burckhardt, Riegl i Wölfflin; Ruskin, Morris.

Tema 15 - Segle XX. —La teoria artística de l’avantguarda. Proliferació de moviments («ismes»), manifestos,transformació del paper i de l’orientació ideològica de la crítica d’art. L’estat actual de les relacions entre la críticad’art, la història de l’art i la teoria de l’art.

Eixos metodològics de l'assignatura

activitatCODIFICACIÓ / descripció /

tipologia TPDo* G* HP* HNP*

Classe magistral (M) Veure el temari 01 1 54 64

Seminaris (S)Veure textos d’història de l’artamb un pes gran de les fonts,adjuntades i/o comentades

0304

1 2 2

Pràctiques (P)

P1 – comentari de text – inf 1(Art Antic)P2 – comentari de text – inf 2(Art Medieval)P3 – comentari de text – inf 3(Art Modern)P4 – comentari de text – inf 4(Art Contemporani)

05 1 2 4

2019-20

Treballs (T)T1 recencióT2 Síntesi sobre un autor ouna obra

06

1 1 18

Tutories (Tut)Cinc tutories sobre inf 1, inf 2,inf 3, inf 4 i T1

0102030405

1 5

Altres (AA)Treball de camp: visita arxius ifons antics de biblioteques (3sortides)

0204

6

Avaluació (AV) Examen (1 final) 01 2

TOTAL 72 115,5

activitatCODIFICACIÓ / descripció /

tipologia TPDo* G* HP* HNP*

O: Objectiu. G: número de grups implicats en l’activitat. HP: hores presencials de l’alumne. HNP: hores nopresencials de l’alumne.

Pla de desenvolupament de l'assignatura

(M) i (P)

28 classes entre teòriques i pràctiques

dijous i divendres 11,30 a 13 h. aula 2.38

(S)

Una sessió d'aula a convenir sobre les fonts documentals com a fonts

(P)

Comentaris de text dels quatre períodes de la Història de l'Art

Quatre sortides a convenir (en dimecres) en arxius de la ciutat de Lleida i entorn

No es detallen les quatre pràctiques de treball de camp, o sortides en dimecres, que consistiran en visitar elsarxius amb fons documentals de LLeida ciutat o arxius propers com el Comarcal de Balaguer que puguin tenirinterès per la nostra assignatura, les qual s'acordaran amb els alumnes.

Els quatre informes o comentaris proposats, caldrà elaborar-los periòdicament, tal com avanci l'assignatura ideuran contextualitzar i analitzar una font elegida d'entre cadascun dels quatre períodes que s'abordaran: antic,medieval, modern i contemporani.

(T)

Consistirà en una recenció d'un llibre

La lectura per la recenció a fer, girarà entorn a fonts directes d'artistes d'època contemporània, publicades, que esconvindran amb els alumnes. Es farà una exposició i posada en comú al final del curs i s'entregarà en paper per lacorrecció.

L'altre traball serà sobre la biografia d'un autor o comentari d'una obra

(AV)

2019-20

Examen

Es farà un examen final sobre la matèria vista que inclourà entre les preguntes comentaris de text

Sistema d'avaluació

mecanismesd’avaluació

codificació /descripció-

criteris /tipologia TPD

observacions O* Activitat %*

Assistència iparticipació(As)

Assistència 80 %classespresencials i100% pràctiquesaula i seminari

01020304

Totes les presencials 10

Tallerd’avaluació(TA)(Examen)

Exàmens escritssobre elscontinguts de lesmatèries

01O3

M 40

Informe (In) /Treballs (T)

Informes i treball 0104

45

Altres (A) Memòria sortides 04 5

TOTAL 100

"L'avaluació és continuada. Els estudiants que combinin els seus estudis amb una feina a temps complert tenendret a demanar avaluació alternativa en un termini de 5 dies des del començament del semestre. Per mésinformació, envieu un correu electrònic a academic@lletres.udl.cat o adreceu-vos a la Secretaria de la Facultat deLletres."

O: Objectiu. %: percentatge en la nota final.

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia bàsica

H. BAUER Historiografía del arte, Madrid, Taurus, 1981

J. Von SCHLOSSER Literatura artística, Madrid, Cátedra, 1981

Ibid. Quellenbuch. Repertoria di fonti per la storia dell’arte del medioevo occidentale (secoli IV-XV), amb noustexts elegits per J. Végh, Firenze, Le Lettere, 1992

Col·lecció: V.V. A. A. Fuentes y Documentos para la Historia del Arte, Barcelona, Gustavo Gili, 1982

Joaquin YARZA LUACES Fuentes de la Historia del Arte (antic i medieval), Madrid, Historia 16, 1997

C. DAVIS-WEYER Early Medieval Art 300-1150, University of Toronto Press, 1986

MORTET-DESCHAMPS Recueil de textes relatifs a l’histoire de l’architecture, Paris, CTHS, 1995

N.PENNY The materials of Sculpture, New Haven, 1993

S. BORDINI Materia e imagen. Fuentes sobre técnicas de la pintura, Barcelona, ed. del Serbal, 1995

2019-20

J. PLAZAOLA Historia y sentido del arte cristiano, Madrid, BAC, 1997

E. HOLT Storia documentaria dell’arte, Milà, Feltrinelli, 1972

Francisco CALVO SERRALLER i Javier PORTÚS, Fuentes de la Historia del Arte II, Madrid, Historia 16 (Conocerel Arte), 2014(2001).

Valeriano BOZAL, Historia de las ideas estéticas, Madrid, Historia 16 (Conocer el Arte), 1998, 2 vols.

L. ARIAS SERRANO Las fuentes de la historia del arte en la época contemporánea, Barcelona, ed. del Serbal,2012.

Mon antic

Egipte:

B. PATERA La letteratura sull’arte nell’antichita, Palerm, 1975

BREASTED Ancient Records of Egypt, Nova York, 1962

J. LEVEQUE Sabidurias del antiguo Egipto, Estella, 1984

C.ALDRED Los egipcios, Barcelona, 1979

MANETON Historia de Egipto, Madrid, Al. Edit., 1993

P. MONTET Vida cotidiana en el Egipto de los faraones, Barcelona, 1983

M. GALAN ed. El Imperio egipcio. Inscripciones c. 1550-1300 a J.C., Barcelona, Rotta, 2002

J.M. SERRANO Textos para la historia antigua de Egipto, Madrid, Cátedra, 1993

B. de RACHEWILTZ El libro de los muertos de los antiguos egipcios, Barcelona, Destino, 1989

Pròxim Orient

J.B. PRITCHARD Ancient Near Eastern Texts relating to the Old Testament, Princeton, 1969

G.A. BARTON The Royal Inscriptions of Sumer and Akkad, New Haben, 1927

D.D.LUKENBILL Ancient records of Assyria and Babilonia, Chicago, 1975, 2 vols.

KUPPER i SOLLBERGER Inscriptions royales sumeriennes et akkadiennes, Paris, 1981

SEUX; BRIEND; GITTON i CUNCHILLOS La creación del mundo y del hombre en los textos del Próximo Oriente,Estella, 1982

F. LARA PEINADO Himnos babilónicos, Madrid, Tecnos, 1990

Ibid. Poema de Gilgamesh, Madrid, Tecnos, 1988

Ibid. Código de Hammurabi, Madrid, Tecnos, 1986

Ibid. El Egipto faraónico, Madrid, Istmo, 1991 (La HIstoria en sus textos)

Fl. MALBRAN-LABAT Gilgamés, Estella, 1983

Joaquí, SANMARTÍN Epopeya de Gilgamesh, rey de Uruck, Madrid. Edit. Trotta, 2005.

Mon Clàssic

2019-20

M.Cruz MORALES, C.BERMEJO, A.FERNANDEZ Textos para la iconografía clásica, Universidad de Oviedo,1997

A. REINACH La peinture ancienne. Textes grecs et latins, Paris, Macula, 1985

VITRUVI Los diez libros de arquitectura, Barcelona, Iberia, 1970

FRONTINO De aquaeductu urbis Romae, Madrid, CSIC, 1985

PAUSANIAS Descripción de Grecia, Madrid, BCG, 1994, 3 vols.

PLINI EL VELL Historia Natural, Madrid, BCG, 1995, 5 vols.

Ibid. Textos de Historia del Arte, Madrid, Visor, 1987

Ibid. El cielo, Madrid, ed. Siruela, 2000.

HERODOTO Los nueve libros de la Historia, Barcelona, Lumen, 1981

LUCIANO DE SOMOSATA Obras completas, Madrid, BCG, 1981-1990, 3 vols. (42, 113, 138)

FILÒSTRAT Vida de Apolonio de Tiana, Madrid, BCG, 1992

CUENCA/ELVIRA ed. Imágenes: Filóstrato el viejo, filóstrato el joven. Descripciones: Calístrato, Madrid, Siruela,1993

PLUTARC Vidas paralelas, Madrid, Planeta, 1991, 3 vols.

TITUS LIVI Los orígenes de Roma, Madrid, Akal Clásica,1989

SUETONI Vida de los doce césares, Barcelona, Juventud, 1978

PETRONI El satiricón, Madrid, A.E., 1989

POLIBI Selección de historias, Madrid, Akal clásica, 1986

VIELHAUER, Ph. Historia de la literatura cristiana primitiva, Salamanca, Ed. Sígueme, 2003

Mon medieval

Alta Edat MItjana i romànic

János M. BAK/ Ivan JURKOVIC Chronicon, Medieval narrartive sources. A chronological guide with introductoryessays, Torhout, Brepols, 2013.

MIGNE Patrologiae cursus completus.Series graeca, Paris, 1844-1864, 13 vols.

Idem Patrologiae cursus completus. Series latina, Paris, 1877-1898, 13 vols.

Monumenta Germaniae historica. Auctores antiquissimi, Berlin, 1877-1898, 13 vols.

C. NEIRA ed. La notitia dignitatum, Madrid, CSIC, 2005

PSEUDO-DIONÍS AREOPAGITA La jerarquia celestial. La jerarquia eclesiàstica, Barcelona, Proa, 1994 (49)

Ibid. Dels noms divins. De la teologia mística, Barcelona, Laia, 1986 (39)

D.RUIZ ed. Actas de los mártires, Madrid, BAC, 1996

Pierre MARAVAL Récits des premiers pélerins chrétiens au Proche Orient (IVe-VIIe siècle), textes choisis,

2019-20

presentés, traduits et annotés, Paris, 1996

EGÈRIA Pelegrinatge a Terra Santa, Barcelona, Proa, 1993

Apòcrifs del Nou Testament, Barcelona, Proa, 1990 (17)

E. SALIN La civilisation mérovigienne d’après les sepultures, les textes et le laboratoire, Paris, Picard, 1950, 4vols

BEDA el Venerable, Historia eclesiástica de los anglos, Madrid, Akal, 2013 (Clásicos latinos medievales yrenacentistas, 28)

EGHINARDO Vida de Carlomagno, Barcelona, PPU, 1986

Anales del imperio carolingio (800-843), Madrid, Akal, 1997

J. Von SCHLOSSER Schriftquellen zur geschichte der karolingischen kunst, Viena, 1892

M. AUBRUN ed. Le livre des papes. Liber Pontificalis (492-891). Turhout, Brépols, 2009

PROCOPI DI CESAREA Santa Sofia di Constantinopoli. Un tempio di luce (ed. P. Cesaretti i M.L. Fobelli), Milà,Jaca Book, 2011

GIL; MORALEJO; RUIZ Crónicas asturianas, Universidad de Oviedo,1995

R. GLABER Historias del primer milenio, Madrid, CSIC, 2004

C.GARCIA ROMANO ed. Eraclio: I colori e le arti dei romani e la compilazione pseudoeracliana, introduzione, testolatino e traduzione, commentario, Bolonya, Il Molino, 1996

THEOPHILE Essai sur divers arts, Paris, Picard, 1980

M.P.MERRIFIELD Medieval and Renaissance Treatises on the Arts of Paintings. Original Texts with EnglishTranslations, Nineola, New York, Dover Publications, 1999 reed.

M. CLARKE Medieval painters, mateirals and techniques. The Montpellier Liber diversarum arcium, London,Archetype publications ltd., 2011.

Pierluigi ZOCCATELLI ed. I segreti dell’iconografia bizantina. La “Guida della pittura” da un antico manoscritto,Roma, Edizioni Arkeios, 2003

Silvia BIANCA TOSATTI Trattati medievali di tecniche artistiche, Mila, ed. Jaca Book, 2007

Benedeit i Jehan DE MANDEVILLE libros de Maravillas, Madrid, Siruela, 2002 (bibl.Medieval)

S. PANUNZIO Bestiaris, Barcelona, Barcino, 1963, 2 vols.

Època gòtica

E. PANOFSKY El abad Suger, Madrid, Cátedra, 2004

A. DAVRIL; T.M. THIBADEAU ed. “Guillelmi Duranti Rationale Divinorum”, a Corpus Christianorum mediaevalis,CXL, 1995

Llibre d’Hores, Barcelona, Barcino, 1969

S. VORAGINE La leyenda dorada, Madrid, A.E., 1982

Arnau DE LIEJA Recull d’exemples i miracles ordenats en alfabet, Barcelona, Editorial Barcino, 2001, 2 vols.

J. ROMEU Teatre hagiogràfic, Barcelona, Editorial Barcino, 1957, 3 vols.

2019-20

CENNINO CENNINI Tratado de la pintura. El libro de arte, Barcelona, 1979

G. VASARI Las vidas de los más excelentes arquitectos, pintores y escultores italianos desde Cimabue a nuesrotiempo (antología), Barcelona, Tecnos, 1998

VILLARD D’HONNECOURT Cuaderno, Madrid, Akal, 1991

DANTE ALIGHIERI Divina comedia, Madrid, Cátedra, 1993

Bibliografia complementària d’antic i medieval

L. VENTURI Historia de la crítica de arte, Barcelona, Gustavo Gili, 1979

M. MENÉNDEZ PELAYO Historia de las ideas estéticas en España, Madrid, CSIC, 1962

J. VON SCHLOSSER El arte de la Edad Media, Barcelona, G.G., 1981

A. ERLANDE-BRANDENBURG De pierre, d’or et de feu. La creation artistique au Moyen Age (IVe-XIIIe siècle),Paris, Fayard, 1999

H.W.KRUFT Historia de la teoría de la arquitectura, Madrid, Al.Edit., 1990, vol. I

S. KOSTOF dir. El arquitecto: Historia de una profesión, Madrid, Cátedra, 1977

R. i M. WITTKOWER Nacidos bajo el signo de Saturno, Madrid, Cátedra, 1982

PANOFSKY/SAXL/KLIBANSKY Saturno y la melancolía, Madrid, Al.Edit., 1991

Ch. SCARRE Las setenta maravillas del mundo antiguo. Los grandes monumentos y como se construyeron,Barcelona, Blume, 2002

J. i E. ROMER Las siete maravillas del mundo, Barcelona, Ed. del Serbal, 1995

H FRANKFORT Reyes y dioses, Madrid, Al. Edit., 1976

E. BRESCIANI ed. Letteratura e poesia dell’antico Egitto, Milà, Einaudi, 1990

El libro sagrado del antiguo Egipto. Papiro de Ani, Madrid, Casariego, 1988

H.SCHMÖKEL Ur, Asur y Babilonia, Madrid, ed. Castilla, 1965

J.J.POLLIT The Art of Greece 1400-31 B.C., New Jersey, 1972

Ibid. El arte helenístico, Madrid, Nerea, 1989

Ibid. The Art of Rome 735 B.C.-337 A.D., New Jersey, 1972

Vitruvio in etá antica, medievale e moderna. Atti del Convegno Internazionale (Gènova, 5-8 novembre 2001)

Le dessin d’architecture dans les sociétés antiques, Actes du colloque d’Strasbourg, 1984

Le projet du Vitruve, Actes du colloque International, Roma, 1994

ESTRABON Geografía, Madrid, Aguilar, 1980

CORNELIO NEPOTE Vidas de varones ilustres, Barcelona, Iberia, 1963

2019-20

ENEAS EL TACITO Poliorcética, Madrid, BCG, 1991 (157)

ARATO Fenómenos, Madrid, BCG, 1993 (178)

PLATON Obras completas, Madrid, Aguilar, 1979

ARISTOTELES Obras completas, Madrid, Aguilar, 1964

VIRGILI L’Eneida, Barcelona, Alpha, 1958

HOMER La Ilíada, Barcelona, Alpha, 1978

Ibid. L’Odissea, Barcelona, alpha, 1953

OVIDI Metamorfosis, Barcelona, Quaderns Crema, 1996

Ibid Metamorfosis, Madrid, Cátedra, 1995 (també Barcelona, Planeta, 1990, nº 178)

PLOTINO Eneadas, Madrid, BCG, 1985-1992 (57, 88 ....)

Idem Sobre la belleza, Barcelona, El Barquero, 2007

Ibid. i DIODORO SICULO Alejandro Magno, Madrid, Akal, 1986

PSEUDO CALISTENES Vida y hazañas de Alejandro de Macedonia, Madrid, BCG, 1977 (1)

QUINTO CURCIO RUFO Historia de Alejandro Magno, Barcelona, Iberia, 1960

LESSING Laocoonte o sobre los límites en la pintura y la poesía, Barcelona, Iberia, 1957

H. GONZÁLEZ “Iconografía del Laoconte a través de sus fuentes literarias y poéticas”, Anales de Historia del Arte,9 (Madrid, 1999), pp. 9-26

G. DUBY Tiempo de catedrales, Barcelona, Argot, 1983

J. WIRTH L’image médieval, Paris, 1989

S. SEBASTIAN Mensaje simbólico del arte medieval, Madrid, Ed. Encuentro, 1994

Ibid. Mensaje del arte medieval, Córdoba, Escudero, 1978

J.HARVEY The medieval Architect, Londres, 1972

C. TOSCO Architetti e committenti nel romanico lombardo, Roma, 1997

M. VANNUCCI “La forma dell’artista nel Medioevo: testimonianze significative ne monummenti religiosi toscani deisecoli X-XIII”, Bolletino Storico Pisano, LVI (1987)

E.CASTELNUOVO Artifex bonus. Il mondo dell’artista medievale, Bari, Editori Laterza, 2004

R.RECHT Le dessin d’architecture, Paris, A.Biro, 1995

E.PANOFSKY El significado en las artes visuales, Madrid, Al. Edit., 1979

Ibid. Arquitectura gótica y pensamiento escolástico, Madrid, La Piqueta, 1986

W. BRAUNFELS La arquitectura monacal en Occidente, Barcelona, Barral, 1975

A.GUIANCE Los discursos sobre la muerte en la Castilla medieval (siglos VII-XV), Valladolid, 1998

J.GUADALAJARA Las profecías del anticristo en la Edad Media, Madrid, Gredos, 1996

J.YARZA ed. Estudios de iconografía medieval española, UAB, 1984.

2019-20

A. GARCIA AVILES El tiempo y los astros. Arte, ciencia y religión en la Alta Edad Media, Universidad de Murcia,2001.

M.J. RUBIERA La arquitectura en la literatura árabe, Madrid, Libros Hiperión, 1988

G. CUEVAS El pensamiento del Islam, Madrid, Istmo, 1972

Catherina GRODECKI Guide des sources de l’histoire et de l’architecture en Alsace, XI-XVIII siècle, Strasbourg,PUF, 1996.

ORÍGENES Contra Celso, Madrid, CSIC, 1967

E. SANCHEZ Polémica entre cristianos y paganos, Madrid, Akal, 1986

V.V.A.A. Cristianos primitivos y religiones mistéricas, Madrid, Cátedra, 1995

J.A. IÑIGUEZ El altar cristiano. De los orígenes a Carlemagno, Pamplona, 1978

JERONI Homilies, vides d’ermitans, cartes, Barcelona, Proa, 1993 (36)

CIRIL DE JERUSALEM Catequesis baptismal, Barcelona, Proa, 1997 (67)

BASILI DE CESAREA Sobre l’Esperit Sant, Barcelona, Proa, 1991 (19)

TERTUL·LIÀ Sobre el baptisme i altres escrits, Barcelona, Proa, 1989 (6)

AMBRÓS DE MILÀ Els sagraments, els deures, Barcelona, Proa, 1992 (32)

AURELI PRUDENCI Obras completas, Madrid, BAC, 1981

JULIÀ L’APÒSTATA Contra els galileus, Publicacions Universitat de València, 2008

SAN AGUSTIN Confesiones, Madrid, Planeta, 1993 (224)

Ibid. La ciudad de Dios, Madrid, BAC, 1988, 2 vols.

DIEGO BARRADO, L. i GALTIER MARTÍ, Fdo. La morada del poderoso entre el mundo antiguo y el medieval. Elpalacio de Teodorico en Ravenna, Saragossa, Egido ed., 1997

SAN ISIDORO DE SEVILLA Etimologias, Madrid, BAC, 1983, 2 vols.

P. RIESCO ed. Pasionario hispánico, Universidad de Sevilla, 1995.

S.SEBASTIAN ed. El Fisiologo atribuido a San Epifanio. El bestiario toscano, Madrid, Tuero, 1986

Bestiario de Oxford, Madrid, Casariego, 1991 (ed. Facsímil)

Comentario al Apocalipsis. Beato de Liebana, Barcelona, Moleiro, 1995

Obras completas de Beato de Liebana, Madrid, BAC, 1995

N. GUGLIELMI ed. El fisiólogo, bestiario medieval, Buenos Aires, 1971

WILLIAMS El beato de San Miquel de la Escalada, Madrid, Casariego, 1991

C.ORCASTEGUI ed. Crónica de San Juan de la Peña, Saragossa, Diputación Provincial, 1986

M.PEREZ ed. Crónica del emperador alfonso VII, Universidad de león, 1997

2019-20

M.E.IBARBURU De capitibus litterarum et aliis figuris, Universitat de Barcelona, 1999

E. FALQUE Historia compostelana, Madrid, Akal, 1994

Tractats de cavalleria, Barcelona, Barcino, 1947

G. BINDING; A. SPEER dir. Abt Suger von Saint Denis, “De Consecratione”, Kommentierte Studienausgabe,Colònia, 1995

Idem amb la col·lab. De G. ANNAS; S. LINSCHEID-BURDICH i M. PICKAVE Abt Suger von Saint Denis,ausgewäntte Schriffen “Ordinatio”, “De consecratione”, “De administratione”, Darmstadt, 2000

F. GASPARRI ed. Trad. Suger Oeuvres. I'Écrit sur la consécration de Saint-Denis, l’oeuvre administrative; histoirede Louis VII, Paris, Belles Lettres, 1996

MANEIKIS; NEUGAARD ed. Vides de sants rosselloneses, Barcelona, 1977

P. TAFUR Andanzas e viajes de un hidalgo español, Barcelona, Albir, 1981

RODRIGUEZ BARRAL, P. La justicia del más allá. Iconografía en la Corona de Aragón en la Baja Edad Media,Universitat de València, 2007

E.PALAZZO Histoire des livres liturgiques. Le Moyen Âge. Des origines au XIIIe siècle, Paris, 1993

L.CHARLO ed. Crónica latina de los reyes de Castilla, Madrid, Akal, 1999

M.GONZÁLEZ Crónica de Alfonso X, Murcia, Real Academia Alfonso X el Sabio, 1998

JUAREZ/RUBIO Partida segunda de Alfonso X el Sabio, Granada, Impredisur, 1991

ALFONSO X Lapidario, Madrid, Gredos, 1981

A.DOMINGUEZ Astrología y arte en el lapidario de Alfonso X el Sabio, Madrid, Edilan, 1984

Ibid./J.MONTOYA El scriptorium alfonsí: de los libros de astrología a las “Cantigas de Santa María”, Madrid,ed.Complutense, 1999

Las Horas de Hastings, Palma de Mallorca, Olañeta, 1983

Libro de Horas de Maria de Borgoña, Madrid, Casariego, 1993

Biblia moralizada, Madrid, Casariego, 1990

Libro de la caza, Madrid, Casariego, 1994

Medicina antiqua, Madrid, Casariego, 1997

G.COLL Manuscrits jurídics i il.luminació, Barcelona, Curial, 1995

O.GUERRINI i C. RICCI Il libro dei colori: segreti del secolo XV, Bolonya, 1969 reed.

J.GIMPEL Les batisseurs de cathédrales, Paris, Seuil, 1980

P. de COLOMBIER Les chantiers des cathédrales, Paris, Picard, 1973

F.EIXIMENIS De Sant Miquel Arcàngel, Barcelona, Curial, 1983

Ibid. Regiment de la cosa pública, Barcelona, Barcino, 1927

Ibid. Lo Crestià, Barcelona, ed. 62/Caixa, 1983

2019-20

I. de VILLENA Vita Christi, Barcelona, 1995

F.SOLDEVILA Les quatre grans cròniques, Barcelona, Selecta, 1983

Vicenç FERRER Tractat de la vida espiritual. Sermons, Barcelona, Proa, 1998 (71)

G.TURELL Arbre d’Honor, Barcelona, Barcino, 1992

Juan CARMONA MUELA Iconografía de los santos, Madrid, Akal, 2009

G.DE BERCEO Milagros de nuestra Señora, Barcelona, Planeta, 1990

Ibid. Vida de Santo Domingo, Madrid, Castalia, 1979

Ibid. Poema de Santa Oria, Madrid, Castalia, 1987

F. ESPAÑOL/ F. FITÉ coord.. Hagiografia peninsular en els segles medievals, Lleida, ed. Udl, 2008

Libro de Apolonio, Barcelona, Planeta, 1991

Libro de Alexandre, Barcelona, Planeta, 1988

Pamela PORTER La guerra medieval en los manuscritos, Madrid, The British Library/ Ayn ediciones, 2006 (ed.anglesa 2000)

Greg BUZWELL Los santos en los manuscritos medievales, Madrid, The British Libraru/ AyN ed., 2006

Alixe BOVEY Monstruos y grutescos en los manuscritos medievales, Madrid, The British Library/ AyN ed., 2006(ed. anglesa, 2002)

Fco. LOPEZ ESTRADA Libros de viajeros hispánicos medievales, Madrid, Ed. del Laberinto, 2003

Álvaro FERNÁNDEZ GARCÍA Cartografía medieval. El enigma del mapamundi de 1375, Madrid, Edit. BibliotecaNueva, 2009

J. I. de la IGLESIA DUARTE coord. Viajar en la Edad Media, XIX Semana de Estudios Medievales. Nájera, del 4al 8 de agosto de 2008, Logroño, 2009

C. ROBINSON El manuscrito Bayad Wa Riyad y sus relaciones con las distintas culturas mediterráneas cristianase islámicas en la península ibérica”, El legado de al-Andalus. Simposio Internaciona. Actas, Valladolid, 2007, p.159 ss.

Segon Període, modern i contemporani:

Bibliografia bàsica

Francisco Calvo Serraller et al. (ed.)., Ilustración y Romanticismo [Fuentes y documentos para la historia del arte,t. vii], Barcelona, Gustavo Gili, 1982.

Francisco CALVO SERRALLER i Javier PORTÚS, Fuentes de la Historia del Arte II, Madrid, Historia 16 (Conocerel Arte), 2014(2001).

Valeriano BOZAL, Historia de las ideas estéticas, Madrid, Historia 16 (Conocer el Arte), 1998, 2 vols.

José Fernández Arenas (ed.), Renacimiento y Barroco en España [Fuentes y documentos para la historia del arte,t. vi], Barcelona, Gustavo Gili, 1982.

José Fernández Arenas i Bonaventura Bassegoda i Hugas (ed.), Barroco en Europa [Fuentes y documentos para lahistoria del arte, t. v], Barcelona, Gustavo Gili, 1983.

Mireia Freixa (ed.), Las vanguardias del siglo xix [Fuentes y documentos para la historia del arte, t. viii], Barcelona,

2019-20

Gustavo Gili, 1982.

Joaquim Garriga (ed.), Renacimiento en Europa [Fuentes y documentos para la historia del arte, t. iv], Barcelona,Gustavo Gili, 1983.

Ángel González García, Francisco Calvo Serraller y Simón Marchán Fiz (ed.), Escritos de arte de vanguardia,1900-1945, Madrid, Turner/Fundación F. Orbegozo, 1979.

Charles Harrison i Paul Wood (ed.), Art in theory, 1900-1990: An anthology of changing ideas, Malden(Massachusetts)-Oxford (Anglaterra), Blackwell Publishers Ltd., 1993 [ed. rev. i augm.: Art in theory, 1900-2000,2003].

Charles Harrison, Paul Wood i John Gaiger (ed.), Art in theory, 1648-1815: An anthology of changing ideas, Malden(Massachusetts)-Oxford (Anglaterra), Blackwell Publishers Ltd., 2000.

—, Art in theory, 1815-1900: An anthology of changing ideas, Malden (Massachusetts)-Oxford (Anglaterra),Blackwell Publishers Ltd., 1998.

Julius Schlosser-[Magnino], La literatura artística: Manual de fuentes de la historia moderna del arte (1924), Madrid,Cátedra, 1976.

Bibliografia complementària

Giacomo Agosti, Maria Elisabetta Manca y Matteo Panzeri (ed.), Giovanni Morelli e la cultura dei conoscitori, 3vol., Bergamo, P. Lubrina, 1993 [trilingüe: italià, alemany i francès].

Moshe Barash, Teorías del arte: De Platón a Winckelmann (1985), Madrid, Alianza, 1991.

Juan Agustín Ceán Bermúdez, Diccionario histórico de los más ilustres profesores de las Bellas Artes en España,6 vol., Madrid, Real Academia de San Fernando/Imprenta de la viuda de Ibarra, 1800.

Anthony Blunt, La teoría de las artes en Italia, 1450-1600 (1940), Madrid, Cátedra, 1987.

Peter Burke, La cultura popular en la Europa moderna (1978), Madrid, Alianza, 1996.

—, Los avatares de ‘El Cortesano’: Lecturas e interpretaciones de uno de los libros más influyentes delRenacimiento (1995), Barcelona, Gedisa, 1998.

—, Eyewitnessing: The uses of images as historical evidence, Ithaca (Nova York), Cornell University Press, 2001[tr. esp.: Visto y no visto: El uso de la imagen como documento histórico, Barcelona, Crítica, 2001].

—, Historia social de conocimiento, de Gutenberg a Diderot (2000), Barcelona, Paidós, 2002.

Peter Burke i Asa Briggs, De Gutenberg a Internet: Una historia social de los medios de comunicación, Madrid,Taurus, 2002.

Francisco Calvo Serraller, La teoría de la pintura en el Siglo de Oro (1980), Madrid, Cátedra, 1991.

Lourdes Cirlot (ed.), Primeras vanguardias artísticas: Textos y documentos, Barcelona, Labor, 1993.

Juan Antonio Cortés, Escritos sobre arquitectura contemporánea, 1978-1988, Madrid, Colegio Oficial deArquitectos, 1991.

Richard A. Etlin, In defens of humanism: Value in the arts and letters, Nova York, Cambridge University Press,1996.

Richard Friedenthal, Cartas de grandes artistas (1963), 2 vol., Barcelona, Nauta, 1967.

Carl Goldstein, Academies and schools from Vasari to Albers, Cambridge, Cambridge University Press, 1998.

2019-20

Ignacio Henares Cuéllar, Historia del arte, pensamiento y sociedad, Granada, Universidad de Granada, 2003.

Ignacio Henares Cuéllar y Juan Antonio Calatrava Escobar, Romanticismo y teoría del arte en España, Madrid,Cátedra, 1982.

Elizabeth Gilmore Holt (ed.), A documentary history of art, 2 vol., Garden City (Nova York), Doublday, 1957 [ed.rev. de: Literary sources of art history: An anthropology of texts from Theophilus to Goethe, Princeton, PrincetonUniversity Press, 1947] [ed. it.: Storia documentaria dell’arte: Dal medioevo al xviii secolo, Milano, Feltrinelli, 1972(també en ed. anglesa, 2 vols., Nova York, 1957-1958)].

Francisco José León Tello i María M. Virginia Sanz Sanz, Tratados neoclásicos españoles de pintura y escultura,València, Publicaciones del Departamento de la Universidad Autónoma de Madrid, 1980.

Marcelino Menéndez y Pelayo, Historia de las ideas estéticas en España, 9 vol., en Obras de D. MarcelinoMenéndez y Pelayo, Madrid, A. Pérez-Dubrull, 1883-1891.

—, Estudios de crítica literaria, 5 vol., Madrid, Revista de Archivos, 1884-1912, t. iv, cap. v («Tratadistas de BellasArtes en el Renacimiento español»).

Luigi Salerno, «Storiografia dell’arte», en Enciclopedia Universale dell’Arte (1958), Novara, Istituto Geografico deAgostino, 1983, t. xiii, pp. 47-92.

Francisco Javier Sánchez Cantón, Fuentes literarias para la historia del arte español, 4 vol., Madrid, C. BermejoImpresor, 1923-1936.

W?adis?aw Tatarkiewicz, Historia de la estética, t. iii: La estética moderna, 1400-1700 (1970), Madrid, Akal, 1990.

Lionello Venturi, Historia de la crítica del arte (1945), Barcelona, Gustavo Gili, 1979.

Addenda

Vitruvi, Los diez libros de arquitectura (ed. De J. Ortiz y Sanz), Madrid, Akañ, 1992

Battista Alberti, De la pintura, Mèxic, Fac. Ciencias UNAM, 1996

Ibid., De re aedificatoria, Madrid, Akal, 1991

Ibid., De la pintura y otros escritos sobre arte, Madrid, ed. Tecnos, 1999

Benvenuto Cellini, Vida y otros escritos, Barcedlona Parsifal ed., 1995

Ibid. Tratados de orfebrería, escultura, dibujo y arquitectura, Madrid, Akal, 1989

Pomponio Guarico, Sobre la escultura, Madrid, Akal, 1989

Jiusepe Martinez, Discursos practicables del nobilísimo arte de la pintura, Madrid, Akal, 1988

Leonardo da Vinci, Tratado de la pintura, Buenos Aires, ed. i libr. Gongourt, 1975

Ibid., Cuaderno de notas, Barcelona, Planeta, 1995

Ibid., Cuadernio de notas, Madrid, ed. Falmar, 1975

Ibid., Leonardo de Vinci a través de los textos, Barcelona, ed. Mra, 1996

G. Battista Armenini, De los verdaderos preceptos de la pintura, Madrd, Visor, 1999

D. López de Arenas, Breve compendio de la carpintería de lo blanco y tratado de alarifes, Madrid, Visor, 1997

N. Poussin, Cartas y consideraciones en torno al arte, Madrid, Visor, 1995

W. Hogarth, Análisis de la belleza, Madrid, Visor, 1997

2019-20

A. BONET CORREA Figuras, modelos e imágenes en la tratadística española, Madrid, A. F. (121), 1995.

J. Addison, Los placeres de la imaginación y otros ensayos de The Spectator, Madrid, Visor, 1991

K. Fiedler, Escritos sobre arte, Madrid, Visor, 1990

Paul Valery, Piezas sobre arte, Madrid, Visor 1999

Ibid., Escritos sobre Leonardo da Vinci, Madrid, Visor, 1987

R. Assunto, La antigüedad como futuro, Madrid, Visor, 1990

A. Riegl, El culto moderno a los monumentos, Madrid, Visor, 1987

A. von Hildebrand, El problema de la forma en la obra de arte, Madrid, Visor, 1989

C. G. Carus, Cartas y anotaciones sobre la pintura de paisaje, Madrid, Visor, 1992

Champfleury, Sumirada y la de Baudelaire, Madrid, Visor, 1992

Aragón et alii, Teatro dada, Barcelona, Barral, 1971

L. Aragón, Tratado de estilo, Madrid, ed. Araora, 1994

P. Mondrian, Realidad natural y realidad abstracta, Barcelona, Barral, 1973

J. Dubuffet, Escritos sobre arte, Barcelona, Barral, 1975

A. Breton, Manifiestos del surrealismo, Madrid, Guadarrama, 1974

F. T. Marinetti, Manifiestos y textos futuristas, Barcelona, ed. Del Cotal, 1978

Jim (rec.), Happening de happening y todo es happening, Granollers, 1979

G. Huguet, La ventura dada, Madrid, ed. Jucar, 1973

A. Rodin, Conversaciones sobre arte, Caracas, Monte Avila ed., 1991

R. Barthes, Mitologias, Madrid, s. XXI, 1980

C. Baudelaire, Pequeños poemas en prosa y crítica de arte, Madrid, Austral, 1968

Ibid., Salones y otros escritos sobre arte, Madrid, Visor, 1996

Theo van Doesburg, Principio del nuevo arte plástico y otros escritos, València, Artes gráficas, 1981

G. Bataille, Las lágrimas de eros, Barcelona, Tusquets ed., 1981

J. Brihuega, Manifiesto, proclama, panfletos y textos doctrinales. La Vanguardia artística en España 1910-1931,Madrid, Cátedra, 1979

L. Cirlot, El grupo “Dau al set”, Madrid, Cátedra, 1986

H. Matisse, Sobre arte, Barcelona, Barral, 1978

P. Gauguin, Escritos de un salvaje, Barcelona, Barral, 1974

F. Leger, Funciones de la pintura, Barcelona, Barral, 1975

Kandinsky, Punto y linea sobre el plano, Barcelona, Barral, 1982

2019-20

Ibi., De lo espiritual en el arte, Barcelona, Barral, 1973

Salvador Dalí, Sí, Barcelona, Ariel, 1977

A. Apollinaire, Meditaciones estéticas. Los pintorers cubistas, Madrid, Visor, 1994

P. Klee, Bases para la estructuración del arte, Màxic, Premià ed., 1981

V. van Gogh, Cartas a Theo, Barcelona, Barral, 1971

Ibid., Cartas a van Rappard, Barcelona, Parsifal ed., 1991

C. Pissarro, Cartas a Lucien, Barcelona, Muchnik ed., 1978

R. Ramos Torroella (ed.), Goya sobre Goya, Barcelona, Publ. UB, 1993

V. Aguilera Cerni, La postguerra. Documemntos y testimonios, Bilbal, Min. De Educ. y Ciencia, 1975

K. Marx/E. Engels, Escritos sobre arte, Barcelona, Península, 1969

Lenin, Escritos sobre la literatura y el arte, 1975

Marx/Engels, Textos sobre la producción artística, Madrid, Alberto Corazón ed., 1976

Stalisnavsky, Mi vida en el arte, Buenos Aires, ed. La Pleyade, 1972

J. González del Río, La creación abierta y sus enemigos, Madrid, La Piqueta, 1972

2019-20