dossier comercial respostes 2010 11
DESCRIPTION
Dossier departament comercial - Respostes exercicis 2011TRANSCRIPT
T1 - RECERCA I SELECCIO DELS PROVEIDORS
Una de les tasques més importants de la gestió de compravenda és la de
buscar el millor proveïdor abans de realitzar la compra. Aquesta tasca
correspon al departament de compres.
Per tal de localitzar aquest proveïdor idoni cal sol·licitar informació sobre:
productes, preus, descomptes, qualitats, etc. i posteriorment avaluar-los.
EL MERCAT
El mercat, en general, està constituït per venedors (oferents) que oferten els
seus productes i serveis i els compradors (demandants) que tenen la
necessitat d'adquirir-los.
Si entre oferents i demandants s'arriba a un acord, es produirà l’operació de compravenda del producte o
servei.
Atenent al nombre d'empreses venedores i compradores que participen en aquest mercat efectuem la
següent classificació:
Monopoli: Només existeix un oferent. Al no haver-hi competència pot controlar els preus i establir els que
més li interessin per tal d'assolir el màxim benefici.
Oligopoli: Un petit nombre d'oferents controla la major part de l'oferta.
Competència perfecta: Hi ha un gran nombre de compradors i venedors. El preu s'estableix pel joc de
l'oferta i la demanda (lliure mercat).
ELS PROVEÏDORS
Els proveïdors són empreses que subministren productes a altres que els necessiten per tal de
desenvolupar la seva activitat.
Efectuar un estudi de mercat de proveïdors facilita conèixer el nombre d'ells que ens poden subministrar
un determinat bé o servei i les condicions a que està disposat a oferir-lo: preus, condicions de pagament..
L'ELECCIÓ DEL PROVEÏDOR
El departament de compres és l'encarregat de l'adquisició dels productes i de la contractació dels serveis
necessaris per al bon funcionament de l'empresa. Quan aquest departament detecta una necessitat
material, ha de seleccionar el proveïdor que ens l'ha de subministrar.
Abans de començar la recerca de proveïdors s'ha de tenir molt clar quins són els productes que s'han
d'adquirir, de quina qualitat i en quina quantitat perquè la selecció es pugui fer comparant productes
iguals o de característiques similars.
Si l'empresa necessita un producte nou, haurà de buscar al mercat els proveïdors que li puguin
subministrar. El primer pas serà localitzar-los a través de fires i exposicions, guies telefòniques, Cambres
de comerç, revistes i publicacions especialitzades, etc.
Si el que l'empresa precisa és un producte que compra freqüentment, ja coneix els proveïdors, la qualitat
de venda dels productes i les seves condicions de venda.
En qualsevol cas, la forma de seleccionar el producte passarà per analitzar la millor oferta.
Una vegada escollit el proveïdor li confeccionarem una fitxa en la qual hi figurin les dades personals i les
condicions de venda. El conjunt de totes les fitxes conforma el registre de proveïdors i portar-lo ens
facilitarà la ràpida localització de les seves dades alhora de sol·licitar noves ofertes o emetre comandes.
SOL·LICITUD I ANÀLISIS D'OFERTES
Cal confeccionar una llista amb els proveïdors candidats a contractar i seguidament dirigir-los una
sol·licitud d'oferta. Es convenient que el número d'empreses no sigui superior a deu. La sol·licitud es pot
realitzar mitjançant carta comercial o a través d'un imprès preparat a l'efecte, que ha de contenir
necessàriament les següents dades:
- Nom i adreça de l'empresa compradora i del departament responsable de la gestió.
- Telèfon i fax.
- Nom i adreça del proveïdor.
- Data.
- Descripció del material.
- Quantitat de producte.
- Data de lliurament.
- Lloc de lliurament de la mercaderia.
- Condicions de pagament: forma i termini.
Una vegada rebudes les ofertes, elaborem un quadre comparatiu que reculli les condicions ofertes per tots
els proveïdors per tal de comparar-les entre sí i escollir la més adequada a les nostres necessitats.
Un dels criteris més importants a l'hora d'efectuar la selecció és el preu, però no s'han d'oblidar altres
factors com la qualitat, el servei, el termini de lliurament, etc., ja que moltes vegades a les empreses els
pot interessar una oferta que, encara que no sigui la més econòmica, els ofereixi un termini de lliurament
més ràpid o una major qualitat en el servei postvenda.
Alguns criteris d'avaluació poden ser:
Quan a qualitat: qualitat del producte, característiques tècniques, garanties, servei postvenda.
Quan a condicions econòmiques: preu unitari, descompte comercial, ràppels (descompte per volum
de compra), forma i termini de pagament, preus d'envasos i embalatges, condicions de transport,
pagament d'assegurances.
Altres criteris poden ser: període de validesa de l'oferta, causes de rescissió de contracte,
circumstàncies que poden donar lloc a revisions de preus, termini de lliurament, embalatges
especials, devolució d'excedents.
El procés d'elecció finalitza amb l'emissió de la comanda, d'acord amb l'oferta seleccionada.
EL COST DE LES COMPRES
Es molt important saber quin és el cost real de les compres ja que ens farà falta per:
- Saber quins diners tenim invertits al nostre magatzem
- Comparar ofertes d’altres proveïdors.
- Establir el preu de venda.
Quan un proveïdor ens dona un preu hem de saber que inclou. Per exemple no es el mateix que un
producte valgui 60 € i que l’haguem d’anar a buscar i pagar les despeses fins a portar-lo a la nostra
empresa o que valgui 60 € i que el proveïdor es faci càrrec de tot.
Els elements més importants que intervenen en el cost final són:
- Preu unitari del producte.
- Descomptes.
- Transport.
- Assegurances.
- Envasos i embalatges no inclosos en el preu.
- I totes aquelles despeses que són necessàries per transportar la mercaderia i que no estan
incloses en el preu i que per tant haurem de pagar nosaltres.
Anomenarem Preu d’adquisició al preu final de la mercaderia que inclou el preu i totes les despeses que
haurem de pagar fins arribar a la nostra empresa.
EXERCICIS
Exercici 1.- Determina el preu d’adquisició de la següent mercaderia: 10 taules. Quant costa cada taula si
el preu unitari és 46 €, el descompte és del 15%, el transport al nostre càrrec es de 21 € i l’assegurança al
nostre càrrec és de 6 € (transport i assegurança és el import total).
46 € * 10 taules = 460 € - 15% = 391 € + 21 € + 6 € = 418 € total 418 € / 10 taules = 41,8 € taula
Exercici 2.- Determinar el cost d'adquisició. L'empresa LA COMERCIAL, SA es dedica a la venda d'articles de
decoració i adquireix una partida de gèneres importats d'Indonèsia composta per 4.000 llums.
El preu facturat per la compra és de 800.000 €, amb un descompte per pagament immediat de 24.000 € i
una bonificació comercial en factura de 8.000 €. Addicionalment, s'ha incorregut en les següents despeses:
- Assegurança de transport de les mercaderies: 1% sobre el preu de compra.
- Transport marítim, 90.000 € i despeses duaneres 18.000 €
- Despeses d'emmagatzematge en la duana: 2.500 €
- El transportin terrestre ha suposat un cost de 1.200 Euros.
- El cost de finançament de l'operació ha suposat un cost de 5.710 Euros.
- Despeses d'emmagatzematge de la mercaderia fins a la seva venda posterior: 60.000 €.
800.000 – 24.000 – 8.000 = 768.000 €
768.000 + 1% = 775.680 € + 90.000 + 18.000 + 2.500 + 1.200 + 5.710 + 60.000 = 953.090 € / 4.000
llums = 238,27 €
Exercici 3.- Rebem les següents ofertes en relació amb la nostra sol·licitud d'informació per l'article
"Taules d'escriptori mod. Esc/76", 10 unitats. S’han de valorar les ofertes tenint en compte els següents
criteris i per aquest ordre: a) Rapidesa en la tramesa b) Preu c) Qualitat.
Proveïdor: MOBELTABLE, SA
Cost compra: 2.905,89 euros.
Termini Lliurament: 30 dies.
Forma Pagament: Ll/ a 60 dies.
Qualitat Mostres: Acceptable.
Proveïdor: SERVIDECOR, SL
Cost compra: 3.245,47 euros.
Termini Lliurament: 10 dies.
Forma Pagament: Ll/ a 60 dies.
Qualitat Mostres: Acceptable.
Proveïdor: MOBLEOFIS, SA
Cost compra: 3.329,61 euros.
Termini Lliurament: 15 dies.
Forma Pagament: Ll/ a 30 dies.
Qualitat Mostres: Bona.
Exercici 4.- Rebem les següents ofertes en relació amb la nostra sol·licitud d'informació per l'article
"Cadires de despatx, mod. SEN/01", 20 unitats.
Proveïdor: MOBEL, SA
Cost compra: 1.322,23 €.
Termini Lliurament: 30 dies.
Forma Pagament: Ll/ a 30 dies.
Qualitat Mostres: Bona.
Proveïdor: INDUSCAT, SA
Cost compra: 1.382,33 €.
Termini Lliurament: 10 dies.
Forma Pagament: Ll/ a 60 dies.
Qualitat Mostres: Acceptable.
Proveïdor: TOT CADIRA, SL
Cost compra: 1.202,02 €.
Termini Lliurament: 15 dies.
Forma Pagament:Ll/ a 30 i 60 dies.
Qualitat Mostres: Bona.
Valora les ofertes segons els següents criteris i en aquest ordre:
Qualitat de les mostres / Preu / Termini de lliurament: ràpid. / Termini de pagament: 30 dies.
Exercici 5.- L’empresa Comercial del Cantàbric, SL, amb NIF B33221100 domiciliada al carrer Major, 20, de
Mollet amb el codi postal 08332, va realitzar el dia 3 de gener del 2010 una comanda de mercaderies a
l’empresa Majoristes Centrals, SA amb NIF A28332244, situada al carrer d’Àustria, 90 - CP 08045 de
Barcelona. La mercaderia sol·licitada va ser la següent:
- 900 unitats del producte A a 5,50 €/unitat.
- 1.000 unitats del producte F a 5,00 €/unitat.
- 1.500 unitats del producte S a 4,42 €/unitat.
Les condicions que el proveïdor vol demanar son: Pagament comptat - Transport càrrec comprador
“Transports Catalunya” facturat per separat – Termini entrega de set dies – Entrega al magatzem del
comprador - Descompte comercial 10%.
És demana:
a) Confecciona la nota de comanda (del comprador) número 122. b) Fes la mateixa comanda per carta. c) Redacta una carta per confirmar la comanda, acceptant les condicions. d) Majoristes Centrals, SA no accepta totes les condicions anteriors; redacta una carta explicant el
motiu i dient quines si que accepta. e) Redacta una carta lamentant la manca d’existències i proposant un nou termini de lliurament. f) Majoristes Centrals, SA no esta disposada a acceptar la comanda perquè Comercial del Cantàbric,
SL no ha abonat el import de les dues últimes comandes que els han servit. g) Escriu una carta en què suposadament Comercial del Cantàbric, SL demana una mercaderia que ha
oblidat incloure en la seva carta de comanda anterior. La nova mercaderia a incloure són 1000 unitats del producte M a 8,00 € la unitat.
h) Al cap d’una setmana d’enviar la carta, encara no tenim resposta de Majoristes Centrals, SA, per tant redacta una carta per anular la comanda feta anteriorment.
Exemple de com redactar una carta:
Domicili
Codi Postal i Població Telèfon
Fax Mail
Nom empresa proveïdora
Domicili empresa proveïdor
CP i Població empresa proveïdora
Entrada.
Cos de la carta. Aquí haurem d’escriure la informació que els volem donar, o la comanda
que els volem fer, les condicions, les reclamacions, etc.
Salutació final
Dades de qui envia la carta
Departament al que pertany
Data d’avui
IMATGE CORPORATIVA EMPRESA
Lletra: LUCIDA SANS UNICODE.
Dimensió Lletra: 10
Interlineat: Depèn de la grandària de la carta farem 1 o 1,5
Justificació: Complerta
REDACTAR LA CARTA
Logotip empresa sempre present
Adreça just sota el logotip
Adreça empresa receptora de la carta justificat a l’esquerra
Evitar llenguatge sexista, Ex: senyors/res
Posar la informació exacte que es requereix
Acomiadament
Firmar la carta i dir al departament al que pertanyem
Data al final de la carta
Abans d’enviar la carta, repassar l’ortografia
Desprès d’una coma, punt, punt i seguit, etc ... deixar un
espai en blanc.
Si la carta no ocupa tota una pàgina perquè hi ha poc text, deixar més interlineat.
QÜESTIONS
1.- En una empresa qui és el responsable de l'aprovisionament de mercaderies?
Al departament de compres
2.- Què és el mercat?
3.- Enumera els diferents tipus de mercats. Explica'ls. Posa un exemple de cadascun.
Monopoli: Només existeix un oferent. Al no haver-hi competència pot controlar els preus i establir els que
més li interessin per tal d'assolir el màxim benefici.
Oligopoli: Un petit nombre d'oferents controla la major part de l'oferta.
Competència perfecta: Hi ha un gran nombre de compradors i venedors. El preu s'estableix pel joc de
l'oferta i la demanda (lliure mercat).
4.- Qui constitueix el mercat? Explica la resposta.
El mercat està constituït per venedors (oferents) que oferten els seus productes i serveis i els compradors
(demandants) que tenen la necessitat d'adquirir-los.
5.- Per que és important l'elecció del proveïdor?
Per poder assolir la millor oferta.
6.- Que significa efectuar un anàlisi d'ofertes?
Una vegada rebudes les ofertes, fem un quadre comparatiu que reculli les condicions ofertes per tots els
proveïdors per tal de comparar-les entre sí i escollir la més adequada a les nostres necessitats.
7.- Indica diferents fonts d'informació on puguis localitzar proveïdors per la compra d'un determinat
producte.
Fires i exposicions, guies telefòniques, Cambres de comerç, revistes, publicacions especialitzades, Internet,
el boca a boca, inclús la competència, etc.
8.- Indica diferents criteris que s'ha de tenir en compte a l'hora de seleccionar una oferta d'un proveïdor.
Qualitat, condicions econòmiques, transport, forma i termini de pagament, validesa d’ofertes, servei post
venda, pagament assegurances, incoterm, ...
TT22 -- DDOOCCUUMMEENNTTSS AADDMMIINNIISSTTRRAATTIIUUSS
Davant la necessitat d'adquirir un determinat bé, s'han sol·licitat ofertes a diferents proveïdors i, una
vegada realitzat el corresponent estudi, s'ha seleccionat al proveïdor o proveïdors que més s'ajusten a les
nostres condicions. Per tant, ha arribat el moment de formular la comanda.
Mitjançant la formalització de la comanda i l'acceptació de la mateixa per part del venedor, ambdues parts
adquireixen una sèrie de responsabilitats, com, per exemple, comprometre's a lliurar una determinada
mercaderia a un cert preu, amb una sèrie de condicions que es plasmaran en el document que utilitzem.
DEFINICIÓ
La comanda és la petició de compra que un client fa a un proveïdor per tal que aquest li
subministri els bens o serveis sol·licitats. Normalment, és una sol·licitud de compra
efectuada al departament de compres per part del de magatzem o producció.
FFOORRMMUULLAACCIIÓÓ DDEE CCOOMMAANNDDEESS
El departament de compres o aprovisionament és el responsable de tramitar, controlar i gestionar les
comandes fins que aquestes es rebin a magatzem.
En una comanda han de quedar clarament reflectides totes les condicions de compravenda que es
considerin més importants, de forma que no pugui haver-hi diferents interpretacions, evitant els trastorns
que ocasionaria sol·licitar novament la mercaderia. S’han d’especificar: descomptes, forma de pagament,
lloc i data de lliurament, quantitat, preus, qualitat, ports, assegurances, embalatges, envasos, etc.
CCLLAASSSSEESS DDEE CCOOMMAANNDDEESS
Comanda condicional
En aquest cas, la realització de la comanda resta condicionada al compliment d’una sèrie de circumstàncies
o condicions per tal que el compromís entre venedor i comprador es consideri ferm. Per exemple: Quan el
representat de l’empresa proveïdora no té la seguretat de disposar de suficients existències a magatzem
per atendre la comanda; llavors el client condiciona la comanda a la comprovació d’existències.
També s’utilitza quan el comprador vol assegurar-se el subministra de mercaderies o matèries primeres
davant la possibilitat d’un increment de vendes o producció.
Comanda en ferm
Si es coneixen totes les condicions que afecten la comanda i, per tant, hi ha acord entre proveïdor i client,
es diu que es formula en ferm.
FFOORRMMEESS DDEE CCOOMMAANNDDEESS
Per imprès del comprador
Quan l’empresa realitza comandes amb freqüència, disposa d’impresos propis per formular les comandes.
En la confecció d’un imprès de comanda han de figurar-hi:
- Les dades de l’emissor de la comanda i el seu NIF.
- Les del proveïdor i el seu NIF.
- El número de la comanda, que serà correlatiu.
- El lloc i la data d’expedició.
- El termini de lliurament.
- Forma i lloc de tramesa de la mercaderia.
- Forma de pagament.
- Altres condicions: descomptes, assegurança, envasos, embalatges...
- Detall del producte sol·licitat: codi, quantitat, descripció, preu, ...
- Signatura del cap de compres.
Proposta de comanda
Una altra manera en que les empreses venen els seus productes és a través de representants. En aquests
casos disposen d’uns impresos per recollir les sol·licituds dels clients. Aquests impresos s’anomenen
propostes de comanda perquè no es consideren en ferm fins que són acceptades pel proveïdor. Se
n’expedeix tres còpies: una pel client, una altra pel representant o agent i una tercera que s’envia a
l’empresa venedora.
Aquest procediment és molt freqüent en empreses venedores que el seu nucli de clients és format per
petits empresaris minoristes.
El format de l’imprès i les dades que conté són idèntiques a l’anterior, però a més a més ha d’incloure el
nom del viatjant o representant que intervé en l’operació.
Telèfon/Fax
Aquest és el mitjà més utilitzat quan la comanda és urgent, no obstant hem de tenir en compte que, en el
cas del telèfon, s’ha de deixar constància per escrit de l’acordat.
Actualment, la majoria de les empreses disposen d’un fax, la qual cosa suposa una comunicació escrita a
l’instant per línia telefònica.
Correu electrònic
Actualment, totes les empreses disposen de connexió a Internet i una de les eines més utilitzades és el
correu. Permet la tramesa d'informació amb la claredat d'una carta, la rapidesa d'una trucada telefònica i
un cost molt baix, ja que enviar un missatge a qualsevol part del món costa el mateix que una trucada
telefònica local de pocs minuts.
El missatge tramès romandrà a la bústia de correu del destinatari fins que aquest es connecti a la xarxa i el
reculli. Si per alguna errada de l'emissor el missatge s'enviés a una adreça inexistent, el missatge es
retornaria amb un avís d'error. Per aquest motiu és un mitjà molt fiable i amb gran futur.
SSEEGGUUIIMMEENNTT DDEE LLEESS CCOOMMAANNDDEESS
És important efectuar un seguiment de les comandes per tal de controlar si ja s’han rebut, si estan en curs
o si és previst algun retard en la recepció. En aquest últim cas contactarà amb el proveïdor sol·licitant
informació sobre les causes que han motivat el retard i que podrien derivar amb una manca d’stocks.
En la confecció d’aquest imprès poden figurar-hi:
- El mes al qual correspon el registre.
- La data de la comanda.
- El número de comanda.
- Codi del proveïdor o NIF.
- Nom de proveïdor.
- Telèfon.
- Data d’entrega prevista.
- Data de recepció.
També l’empresa venedora ha de controlar les comandes sol·licitades. Ha de comprovar si han estat
enviades, si estan en curs de ser-ho o si s’ha produït un retard en la tramesa. En aquest últim cas ha de
contactar amb el client afectat per tal d’informar-lo de la incidència.
És vital que les comandes se serveixin en la data pactada si no volem que per causa de la demora la cartera
de clients de l’empresa se’n ressenti.
En la confecció d’aquest imprès hi poden figurar:
- El mes al qual correspon el registre.
- La data de la comanda.
- El número de comanda.
- Codi del client o NIF.
- Nom del client.
- Telèfon.
- Data d’entrega.
- Incidències.
Vegeu un exemple de comanda a la pàgina següent:
cc// PPeerree IIIIII,, 55 -- 0088224400 MMAANNRREESSAA CCoommaannddaa nnºº 338899//0099
TTeell.. 9933 887722..0000..0000 DDaattaa 1155//1100//1100
PPrroovveeïïddoorr:: SSppoorrttss CCeennttrraall,, SSAASS
AAddrreeççaa:: AAvviinngguuddaa ddee lleess BBaasseess ddee MMaannrreessaa,, 110011
PPoobbllaacciióó:: 0088224422 MMaannrreessaa
LLlloocc ddee LLlliiuurraammeenntt:: VVEERRTTIICCAALL EESSPPOORRTTSS,, SSLL.. ((MMAANNRREESSAA))
TTeerrmmiinnii ddee lllliiuurraammeenntt::
1155 ddiieess ddaattaa ccoommaannddaa
OOBBSSEERRVVAACCIIOONNSS::
CCoommaannddaa aavvaannççaaddaa ppeerr tteellèèffoonn 0077//0066//0066
TTrraammeettrree ppeerr::
CCaarrggoo PPrraatt,, SSAASS
FFoorrmmaa ddee ppaaggaammeenntt::
XXeecc aa 3300 ddiieess
QQuuaanntt DDeessccrriippcciióó RReeffeerrèènncciiaa PPrreeuu//uunnii TToottaall EEUURR
11 TTeennddaa AANNTTAARRTTIIDDEE ''9900 aarrtt.. 9999001133 3300,,0000 €€ 3300,,0000 €€
22 TTeennddeess IIGGLLOOOO aarrtt.. 9999001122 221100,,0000 €€ 442200,,0000 €€
22 TTeennddeess EENNDDUURROO ''9900 aarrtt.. 9911002200 110055,,0000 €€ 221100,,0000 €€
11 MMoottxxiillllaa KKIINNGG aarrtt.. 7755995577 6600,,0000 €€ 6600,,0000 €€
22 MMoottxxiilllleess AASSCCEENNSS aarrtt.. 7755005522 7722,,0000 €€ 114444,,0000 €€
22 SSaaccss NNOORRDDKKAAPPPP aarrtt..8866003388 8844,,0000 €€ 116688,,0000 €€
SSiiggnnaattuurraa ii sseeggeellll
EEXXEERRCCIICCIISS
Exercici 1.- L’empresa Construccions Ribera, S.L., domiciliada al c/ Comarques Catalanes, 4 de Sant Antolí,
cp 25213, tel. 973 540013, e@mail: [email protected] NIF B-25456456, efectua al representant de
l’empresa Comercial del Gres, S.A., Sr. Carles Gómez, ubicada a Tàrrega, cp 25300, a la Plaça de les
Nacions sense Estat, 7, tel. 973 320023, e@mail: [email protected], NIF A- 25987698, la proposta de
comanda núm. 567/10, amb data d’avui:
- 500 paquets de 100 unitats de rajoles mod AZ, de 240*240, codi 6A, a 0,62 €/u.
- 200 paquets de 100 unitats de rajoles mod BR, de 125*125, codi 7P, a 0,94 €/u.
- 150 paquets de 100 unitats de rajoles mod XX, de 175*150, codi 7X, a 1,09 €/u.
- La comanda s’efectua atenent a les següents condicions:
- Termini de lliurament: 15 dies a partir de la data de la comanda.
- Transport a través de la companyia Segur, S.A.
- Lliurament de la mercaderia: al magatzem, situat al c/ zona esportiva, s/n de Sant Antolí.
- Pagament: al comptat, amb un 3% de descompte.
- Ports i assegurances al seu càrrec.
- Signa la comanda el Sr. Lluís Fillol, cap del Departament de Compres.
TREBALL A REALITZAR: Complimenta el corresponent imprès.
CCoommaarrqquueess CCaattaallaanneess,, 44 –– SSaanntt AAnnttoollíí ((2255221133)) CCoommaannddaa nnºº 556677//1100
TTeell.. 997733 5544..0000..1133 DDaattaa 1155//1100//1100
PPrroovveeïïddoorr:: Comercial del Gres, S.A.
AAddrreeççaa:: Plaça de les Nacions sense Estat, 7
PPoobbllaacciióó:: TTààrrrreeggaa
LLlloocc ddee LLlliiuurraammeenntt:: al magatzem, situat al c/ zona esportiva, s/n de Sant Antolí.
TTeerrmmiinnii ddee lllliiuurraammeenntt::
1155 ddiieess ddaattaa ccoommaannddaa
OOBBSSEERRVVAACCIIOONNSS::
TTrraammeettrree ppeerr::
SSeegguurr,, SSAA
FFoorrmmaa ddee ppaaggaammeenntt::
CCoommppttaatt –– DDeessccoommppttee ddeell 33%%
QQuuaanntt DDeessccrriippcciióó RReeffeerrèènncciiaa PPrreeuu//uunnii TToottaall EEUURR
550000 RRaajjoolleess mmoodd.. AAZZ 224400**224400 ((110000 uu..)) 66AA 00,,6622 €€//uu 3311..000000 €€
220000 RRaajjoolleess mmoodd.. BBRR 112255**112255 ((110000 uu..)) 77PP 00,,9944 €€//uu 1188..880000 €€
115500 RRaajjoolleess mmoodd.. XXXX 117755//117755 ((110000 uu..)) 77XX 11,,0099 €€//uu 1166..335500 €€
SSiiggnnaattuurraa ii sseeggeellll TToottaall 6666..115500 €€
EExxeerrcciiccii 22..-- LLaa FFrruuiitteettaa FFrreessccaa ééss uunnaa ppeettiittaa bboottiiggaa ddee ffrruuiittaa.. L'empresa Àcid i Dolç, S.A. es dedica a la
comercialització de fruita. Fes la comanda núm. 1 amb data 02/11/07 de 10 caixes de 5 kg de clementines
i 3 caixes de 2,5 Kg de llimones fines segons la fitxa i el llistat de preus de que trobaràs més avall.
PPrroovveeïïddoorr // CCrreeddiittoorr::
ÀÀcciidd ii DDoollçç,, SSAA..
SSaanntt RRoocc,, 11224466660000
AALLZZIIRRAA -- TTeell..:: 224411..5522..0000
OObbsseerrvvaacciioonnss::
PPaaggaammeenntt aammbb xxeecc aa 3300 ddiieess..
DDeessccoommppttee 22%% ssii ssuuppeerreemm eellss 2255 kkgg.. ppeerr ccoommaannddaa
TTeerrmmiinnii mmààxxiimm ddee lllliiuurraammeenntt 1155 ddiieess ddaattaa ccoommaannddaa
LLAA FFRRUUIITTEETTAA FFRREESSCCAA
CC//ddee llaa MMaadduuiixxaa,, 0033 0088224422 MMaannrreessaa
CCoommaannddaa nnúúmm.. 11
DDaattaa:: 0022//1111//0077
PPrroovveeïïddoorr::
RReeffeerrèènncciiaa DDeessccrriippcciióó QQuuaannttiittaatt PPrreeuu DDttee.. TToottaall
770011000055 CClleemmeennttiinnaa 1100 33,,6677 22%% 3355,,9966 €€
770011002200 LLlliimmoonneess ffiinneess 33 11,,8866 22%% 55,,4477 €€
OObbsseerrvvaacciioonnss::
MMAANNDDAARRIINNEESS
CCLLAAUUSSEELLLLIINNEESS CCaaiixxaa 1100 KKgg
CCaaiixxaa 55 KKgg
CCooddii 770011000011
CCooddii 770011000022
77,,3366 €€
33,,7788 €€
SSAATTSSUUMMAA CCaaiixxaa 1100 KKgg
CCaaiixxaa 55 KKgg
CCooddii 770011000033
CCooddii 770011000044
77,,6633 €€
33,,8844 €€
CCLLEEMMEENNLLAATTEE CCaaiixxaa 55 KKgg..
CCaaiixxaa 1100 KKgg..
CCooddii 770011001188
CCooddii 770011001199
44,,6666 €€
99,,0000 €€
CCLLEEMMEENNTTIINNAA CCaaiixxaa 1100 KKgg..
CCaaiixxaa 55 KKgg..
CCooddii 770011000055
CCooddii 770011000066
77,,2244 €€
33,,6677 €€
CCLLEEMMEENNVVIILLLLAA CCaaiixxaa 55 KKgg..
CCaaiixxaa 1100 KKgg..
CCooddii 770011001100
CCooddii 770011001111
33,,9944 €€
77,,7755 €€
LLLLIIMMOONNEESS
LLLLIIMMOONNEESS FFIINNEESS CCaaiixxaa 22,,55 KKgg..
CCaaiixxaa 55 KKgg..
CCooddii 770011002200
CCooddii 770011002211
11,,8866 €€
33,,7700 €€
LLLLIIMMOONNEESS VVEERRNNAA CCaaiixxaa 22,,55 KKgg..
CCaaiixxaa 55 KKgg..
CCooddii 770011003355
CCooddii 770011003366
11,,8855 €€
33,,6677 €€
Exercici 3.- L’empresa Luminux, S.L, el dia 7/10/10, va realitzar les següents comandes:
- Núm. 116 a Construccions del Sud, SA, codi del proveïdor 5164, NIF A-25980007, data de lliurament
dues setmanes a partir de la data de la comanda.
- Núm. 117 a Ferran Sorribes, SL, codi del proveïdor 5174, NIF B-25009934, data de lliurament 22/10/10.
- Núm. 118 a Rius i Cia. SA, codi del proveïdor 5125, NIF A-25908020, data de lliurament una setmana a
partir de la data de la comanda.
- Núm. 119 a Electròniques Reunides, SA, codi del proveïdor 5199, NIF A-25878877, data de lliurament
25/10/10.
- Núm. 120 a Electrònica i Robòtica, SA, codi del proveïdor 5109, NIF A-25666877, data de lliurament
25/10/10.
TREBALL A REALITZAR: Confecciona la corresponent fitxa de Control de Comandes, tenint en compte que la
seva situació a 27/10/10 és:
Indica quina mesura prendràs per fer front a la situació que presenten les comandes núm. 116 i 119.
Exercici 4.- El Sr. Manel Silva Rovira, representant de l’empresa Majorista del Punt, S.L., domiciliada a l’Av.
Rambles, 124, cp 08700 d’Igualada (L’Anoia), tel. 93803567, e@mail: [email protected], NIF B-
08456980, visita a la minorista Sra. Carme Oliva Puigverd, propietària de la merceria Cosetes, de Tàrrega,
cp 25300, c/ Carme, 18, tel. 973316789, NIF 78068999-V, per tal d’ensenyar-li diferents mostraris i
catàlegs de l’empresa a qui representa.
La Sra. Carme Oliva, una vegada examinats, sol·licita els articles següents:
Núm. de comanda Data de recepció
116 pendent
117 22/10
118 14/10
119 pendent
120 23/10
- 12 parells de mitjons de cotó ref. 02/45, colors assortits, talles 36/38 i 38/40, 6 unitats per talla, a
1,85 €/u.
- 10 parells de mitjons de fil ref. 34/8, color negre, talla única, a 3,05 €/u.
- 8 samarretes de senyor, de cotó ref. 7/77, color blanc, talles 48, 50, 52, 54, dues per talla, a 9,29
€/u.
- 4 pijames nena, de cotó ref. 567/PNA, estampats rosa, talles 7, 8, 9 i 10, un per talla, a 21,09 €/u.
Condicions:
La mercaderia es remetrà, en un termini de 15 dies, directament a l’establiment, mitjançant el servei de
transport de l’empresa venedora, essent els ports a càrrec del venedor.
El pagament s’efectuarà al comptat, amb un descompte del 5% en concepte de pagament immediat.
TREBALL A REALITZAR: Confecciona la proposta de comanda que realitza el representant de l’empresa amb
data 20/10 i núm. 6348/01.
Exercici 5.- El departament de compres de l’empresa DISTRIBUCIONS JOPEN, S.A., ubicada a l’Av. Príncep
de Viana, 45, cp 25008 de Lleida i NIF A-34500987, amb data 23/10/10 sol·licita oferta de:
Article: Taules de cuina mod. CON/02.
Quantitat: 100 unitats.
Les dades de les empreses i les seves ofertes són:
MOBELCOC, SA
C/ La Esperanza, 127
18001 GRANADA
Preu unitari: 143,04 €
Termini de lliurament: 15 dies
Forma de pagament: al comptat.
COCIN, SA
C/ Lusitania, 28
16003 CUENCA
Preu unitari: 142,89 €
Termini de lliurament: 15 dies
Forma de pagament: 30 dies.
FFOOGGOONN,, SSAA
CC// AAnncchhaa,, 2255
5500000033 ZZAARRAAGGOOZZAA
PPrreeuu uunniittaarrii:: 114433,,1122 €€
TTeerrmmiinnii ddee lllliiuurraammeenntt:: 55 ddiieess
FFoorrmmaa ddee ppaaggaammeenntt:: 6600 ddiieess..
Els criteris a tenir en compte alhora d’escollir el proveïdor són:
- L’empresa està interessada en ajornar el pagament el màxim temps possible.
- El preu unitari més econòmic.
- La major rapidesa en el lliurament de la mercaderia.
Amb data 28/10/10, el departament de compres de l’empresa Distribucions Jopen, SA, efectua comanda
amb caràcter d’urgència al proveïdor escollit. Les condicions són les que es detallen en l’oferta rebuda, i a
més a més:
- Domiciliació del pagament: Caixa de Catalunya, Rambla de Ferran, 76 de Lleida, c/c núm. 2013
0021 25 0000076070.
- Ports a càrrec del venedor.
- Transport a càrrec de TRANSPORT, S.L.
TREBALL A REALITZAR: Redactar la comanda mitjançant la tramesa d’un fax, degut al seu caràcter urgent.
QQÜÜEESSTTIIOONNSS
1.- Defineix el terme comanda.
2.- Qui és el responsable de tramitar, controlar i gestionar les comandes fins que aquestes arriben al
magatzem?
3.- Enumera les classes de comanda i explica-les, posa'n un exemple.
4.- Enumera les diferents formes de comanda.
5.- Quines dades han de figurar necessàriament en la realització d'una comanda?
7.- Què s'entén per "efectuar el seguiment d'una comanda"?
8.- Per què creus que és important efectuar un control de comandes tan emeses com rebudes?
T3 - EXPEDICIÓ I LLIURAMENT DE MERCADERIES
Quan el proveïdor rep la comanda del client, es procedeix al seu lliurament, be per mitjans propis, be
utilitzant els serveis d’una empresa dedicada al transport de mercaderies, i en funció del que s’hagi pactat
prèviament.
Les empreses necessiten que les seves comandes siguin ateses ràpidament, per tal de no quedar
desproveïdes. Per tant, caldrà analitzar quin és el mitjà de transport més adequat, tenint en compte una
sèrie de variables (cost, rapidesa...).
Una vegada rebuda la mercaderia, el client n’ha de realitzar una correcta verificació i observar si s’ha
produït algun tipus d’errada en la tramesa, abans de donar-li entrada al magatzem.
EL TRANSPORT
Necessitat del transport
La necessitat d’aprovisionar-se de mercaderies que té l’empresa, fa que realitzi les comandes als
proveïdors, i una vegada confirmades i acceptades, aquest procedeix a enviar la mercaderia utilitzant el
mitjà de transport pactat al lloc d’entrega indicat. Això suposa transportar els productes des de la fàbrica o
magatzem del venedor al magatzem del client.
La tramesa de mercaderies es pot realitzar:
a) Amb mitjans propis (vehicles de l’empresa proveïdora).
b) Utilitzant empreses de transport alienes a l’empresa venedora (agències de transport per
carretera, ferrocarril, etc.).
Persones que intervenen en el transport
En una operació de transport intervenen principalment tres persones:
a) Remitent. És la persona que contracta, lliura la mercaderia objecte de transport i paga el preu si
s’ha contractat a ports pagats.
b) Transportista. És la persona que fa el transport i conserva la mercaderia transportada per lliurar-la
en la destinació en el termini convingut. En cas de sobrepassar el termini fixat per al lliurament de
la mercaderia, el destinatari pot reclamar danys i perjudicis al transportista.
c) Destinatari. És la persona que ha de rebre la mercaderia i que ha de pagar el preu del transport en
el termini de vint-i-quatre hores, comptades a partir del lliurament, si les mercaderies s’envien a
ports deguts.
El contracte de transport
El servei de transport genera un contracte pel qual una persona anomenada transportista es compromet a
traslladar persones o coses entre dos llocs determinats, a canvi d’un preu just.
Perquè un contracte de transport sigui mercantil cal que el transportista sigui comerciant, o que es dediqui
habitualment a fer transports per al públic i que els objectes transportats siguin mercaderies.
El contracte de transport es formalitza per escrit en un document que segons el mitjà de transport utilitzat
s’anomena:
a) Si és per carretera Carta de ports per carretera Document: CMR
b) Si és per ferrocarril Carta de ports per ferrocarril Document: CIM
c) Quan és marítim Coneixement d’embarcament. Document: BL
d) Aeri Coneixement aeri. Document: AWB
Modalitats de pagament del transport
El pagament del servei de transport ha d’estar indicat en el document de transport, i pot ser:
a) Ports pagats. El pagament el fa el remitent en el moment de la tramesa de la mercaderia.
b) Ports deguts. El destinatari paga el servei en el termini màxim de vint-i-quatre hores comptades
des del lliurament de la mercaderia.
L’IVA en el transport
Els tipus impositius que s’apliquen són:
DOCUMENTACIÓ QUE ACOMPANYA LA MERCADERIA: L’ALBARÀ
L’albarà o nota de lliurament és un document que confecciona el venedor en el qual es detallen les
mercaderies que es remeten al client.
L’albarà no és un document obligatori en les operacions de compravenda, tot i que és molt útil ja que té
una doble finalitat:
a) Justificar la sortida de mercaderia del magatzem.
b) Acreditar l’entrega de mercaderia al client.
Cada empresa dissenya l’albarà o nota d’entrega d’acord amb les seves necessitats, però usualment hi
figuren:
a) Si és sense valorar (mod.1):
Identificació de venedor i comprador.
Número d’ordre.
Número, referència o identificació de la comanda.
Lloc i data d’emissió.
Lloc de lliurament de la mercaderia.
Mitjà de transport utilitzat i pagament.
Descripció de la mercaderia.
Unitats de mercaderia que s’envien.
Tipus de transport IVA aplicable
De mercaderies 18%
De viatgers amb equipatge 8%
Internacional Exempt
b) Si és valorat (mod. 2):
Hi figuren, a més a més de les dades anteriors, els preus unitaris i el total de l’operació.
La utilització d’un tipus o altre està en funció del moment en que es confecciona la factura: si la
factura no s’emet de forma immediata a la tramesa de la mercaderia, l’albarà sol ser valorat;
contràriament, si la factura s’expedeix immediatament l’albarà s’emet sense valorar.
De la nota de lliurament o albarà se’n fan tres còpies:
a) Pel venedor: És el justificant de la sortida de mercaderies del magatzem i perquè el departament de
vendes confeccioni la factura.
b) Pel venedor. Una vegada signada i segellada pel comprador, si les dades que figuren a l’albarà
concorden amb la mercaderia rebuda.
c) Pel comprador. El qual se la queda com a justificant de la mercaderia rebuda i per a contrastar les
dades quan rebi la factura.
EXERCICIS
Exercici 1.- Confecciona l’albarà núm. 101, corresponent a la comanda 25/02 que l’empresa Comercial
Texana, domiciliada al carrer Riu Salvatge, 123 de Balaguer, cp 25600 tramet a Majorista del Texà, S.L.
domiciliada al c/ Súria, 34 de Barcelona, cp 08914, sol·licitant:
24 pantalons texans mod. 234/TX, color blau, talles 38-40-42-44, 6 per talla. Preu unitari 33,05 €
15 caçadores texanes mod. 45/TX, color negre, talles 40-42-44, 5 per talla. Preu unitari 41,12 €
Elabora l’albarà sense valorar i l’albarà valorat, amb data d’avui.
Exercici 2.- L’empresa Comercial del Mediterrani, SL, amb NIF B-33221100 i domicili al carrer Llofriu, 20
de Barcelona, cp 08013 tramet comanda núm. 824 de mercaderies a l’empresa Majoristes de llana, SA, NIF
A-28332244, domiciliada al carrer Montseny, 90 cp 08325 de Sabadell, sol·licitant:
90 cabdells de llana de color blanc, ref. 0056/BL a 2,05 € la unitat.
40 cabdells de llana de color negre, ref. 0057/NG a 2,08 € la unitat.
75 cabdells de llana bicolor (negre-blanc), ref. 0088/BN a 1,98 € la unitat.
El pes total dels tres paquets és de 9 kg. i es remet a ports pagats. La mercaderia es remet al magatzem
del comprador c/ Llofriu, 22 de Barcelona, mitjançant l’empresa de transports Sabatrans, S.L.
Tenint en compte les dades exposades, confecciona els albarans valorat i sense valorar.
Exercici 3.- L’empresa Tallers Llopis, SL, amb NIF B-33338900 i domicili al carrer Victòria, 29 de Cervera,
cp 25200, remet comanda núm. 789/02 a l’empresa Fundiciones de Norte, SL, NIF B-98982244,
domiciliada al carrer Ramiro, 7 de Bilbao, cp 48025, sol·licitant:
25 recanvis ref. MOTOR/567, a 20,23 € la peça.
123 m. de cable ref. CAB/134, a 9,76 € el metre.
El pes total dels dos paquets és de 23,5 kg. i es remet a ports deguts. La mercaderia es remet al magatzem
del comprador Avda. de Catalunya, 7 de Cervera, mitjançant l’empresa de transports Transbilbao, S.A.
Tenint en compte les dades exposades, confecciona els albarans valorat i sense valorar.
QÜESTIONS
1.- Indica quins són els passos que s'han de seguir abans de realitzar la tramesa de mercaderies.
2.- Indica els principals mitjans de transport i com s'anomenen els contractes que fan servir.
3.- Quins són els subjectes que intervenen en un contracte de transport?
4.- Quines diferències hi ha entre una tramesa a ports pagats i una tramesa a ports deguts?
5.- Quantes còpies s'emeten d'un albarà? I quines són les seves destinacions?
6.- Una vegada verificada la mercaderia per part del client, quins passos s'efectuaran?
7.- Si la mercaderia presenta problemes per exemple desperfectes com s'ha d'actuar?
8.- Com actuarem si la mercaderia rebuda del transportista no coincideix amb la sol·licitada?
9.- Indica quins són els tipus impositius aplicables al transport.
10.- Quina diferència hi ha en un albarà valorat i un albarà sense valorar? En quin cas utilitzaries cadascun?
T4 - L'IVA
Quan efectuem una operació de compra o rebem la prestació d’un servei, paguem, a més a més de l’import
de l’operació, un impost que s’anomena Impost sobre el Valor Afegit (IVA), sempre i quan l’operació estigui
subjecta a aquest tribut.
CARACTERÍSTIQUES
L’IVA és un impost de naturalesa indirecta que recau sobre el consum. Hi estan subjectes les següents
operacions:
a) Els lliuraments de béns i prestacions de serveis fets per empresaris i professionals.
b) Les adquisicions intracomunitàries de bens.
c) Les importacions de bens.
L’Impost sobre el Valor Afegit és un impost indirecte perquè el contribuent no paga directament l’impost a
Hisenda, sinó que l’abonen als empresaris i professionals que fan les factures, i són aquests els que
l’ingressen a Hisenda.
L’IVA és un impost neutre per als empresaris i professionals que hi estan subjectes, ja que l’IVA que
suporten (paguen) el recuperen en la facturació practicada als seus clients. Per tant, els empresaris i
professionals són simples recaptadors, limitant-se a efectuar l’ingrés a Hisenda una vegada deduïdes les
quotes que han suportat.
L’IVA EN EL COMERÇ INTERNACIONAL
L’IVA és un impost que existeix en tots els països de la Unió Europea (UE). Les operacions que es fan entre
els països membres de la Unió es denominen operacions intracomunitàries i poden ser:
- Trameses intracomunitàries: la mercaderia surt d’Espanya cap a un estat membre de la UE.
- Adquisicions intracomunitàries: la mercaderia arriba a Espanya procedent d’algun estat membre de
la UE.
- Els termes importació i exportació es reserven per a operacions relacionades amb estats que no
pertanyen a la UE.
- Importacions: entrades definitives o temporals de productes de tercers països que no pertanyen a la
UE.
- Exportacions: trameses de productes a tercers països no membres de la UE.
OPERACIONS NO SUBJECTES A IVA I OPERACIONS EXEMPTES D’IVA
Les operacions no subjectes a l’IVA són aquelles que queden excloses de l’aplicació de l’impost.
Les operacions exemptes d’IVA són aquelles que, tot i estar subjectes a l’aplicació de l’impost, no se’ls
aplica.
En la pràctica significa que hi ha empresaris i professionals que no poden carregar l’IVA en els seves
factures, però si que el suporten en les seves compres.
Classes d’exempcions
a) Plena: Afecta al comerç exterior; l’empresari o professional pot deduir l’IVA suportat en les
compres.
b) Limitada: Afecta a les operacions interiors; l’empresari o professional no pot deduir l’IVA suportat
en les compres.
EL SUBJECTE PASSIU
Els subjectes passius de l’IVA són els empresaris i professionals que fan operacions que estan subjectes a
l’impost.
El subjecte passiu ha de repercutir enterament l’IVA al comprador o contribuent, que és qui el suporta.
També correspon al subjecte passiu complir amb les obligacions materials i formals pròpies de l’impost:
expedir les factures, fer les liquidacions periòdiques i portar els llibres de registre obligatoris.
LA BASE IMPOSABLE
La base imposable és l’import total de la contraprestació o prestació de serveis (l’import realment pagat o
a pagar pel comprador) de les operacions subjectes a l’IVA.
Sobre la base imposable s’aplica el tipus impositiu, obtenint-ne la quota de l’IVA.
Exemple: Calcular la quota d’IVA repercutit en una venda valorada en 6.010,12 € si el tipus impositiu és
del 18%.
Solució: La quota d’IVA repercutit serà de 6.010,12 x 0,18 = 1.081,82 €
Conceptes que s’inclouen en la base imposable
Alguns dels conceptes que s’han de sumar a l’import dels béns o prestacions de serveis són:
a) Comissions, ports, transports i assegurances.
b) Els envasos i embalatges facturats, encara que siguin susceptibles de devolució.
c) Els interessos per retards o ajornaments en el pagament.
Conceptes que no s’inclouen en la base imposable
Els conceptes més freqüents i que no s’han d’incloure en la base imposable són:
a) Els descomptes previs o simultanis a l’operació.
b) Les despeses addicionals justificades: són quantitats pagades en nom i a càrrec del client que
compra.
Modificacions de la base imposable
Els casos més freqüents que poden donar lloc a modificacions de la base imposable posteriorment al
moment en què es va fer l’operació són:
a) Devolució dels envasos i embalatges: s’ha de fer una rectificació de la factura prèviament emesa.
b) Descomptes i bonificacions atorgats amb posterioritat al moment en què es va fer l’operació: cal fer
una factura de rectificació (expedida en una sèrie diferent) que faci referència a les factures inicials.
Si el descompte o bonificació és per volum d’operacions, cal fer referència al període a què corresponen les
factures.
TIPUS IMPOSITIU
És el percentatge que, aplicat sobre la base imposable dóna com a resultat la quota de l’IVA.
El tipus general 18% s’aplica a (sempre que no estiguin incloses en els altres dos grups):
- Trameses de béns i prestacions de serveis.
- Adquisicions intracomunitàries de béns.
- Importacions.
El tipus reduït 8% s’aplica, entre d’altres, a:
- Productes utilitzats en nutrició, excepte begudes alcohòliques.
- Animals, vegetals i altres productes utilitzats per obtenir els aliments esmentats en l’apartat
anterior.
- Béns usats en activitats agrícoles, forestals o ramaderes (llavors, herbicides, etc.).
- Aigües per al consum humà, animal o per al regatge.
- Medicaments per al consum animal.
- Aparells utilitzats per suplir deficiències d’homes i animals.
- Habitacles, inclosos els garatges.
- Flors, plantes vives o ornamentals i llavors.
- Transport de viatgers i equipatges.
- Serveis d’hostaleria i restauració.
- Serveis de neteja de vies públiques i recollida de deixalles.
- Entrades de teatres, cinemes, concerts, parcs zoològics i espectacles esportius de caràcter
aficionat.
El tipus superreduït 4% s’aplica, entre d’altres, a:
- Pa, farines panificables i cereals per elaborar-los.
- Llet, formatges i ous.
- Fruites, verdures, hortalisses, llegums i tubèrculs.
- Llibres, periòdics i revistes.
- Medicaments per al consum humà.
DEDUCCIONS
Els empresaris i professionals subjectes passius de l’IVA poden deduir de les quotes meritades als seus
clients les quotes suportades en les adquisicions.
Esquemàticament, el procés de liquidació de l’IVA es resumeix:
Cal remarcar que només es podran deduir aquelles quotes suportades en operacions que estiguin
directament relacionades amb l’activitat empresarial o professional. Així doncs, NO seran deduïbles, entre
altres, les procedents de:
- Bens destinats a necessitats particulars d’empresaris o professionals.
- Bens que no estiguin comptabilitzats.
- Automòbils de turisme, motocicletes, aeronaus o embarcacions esportives d’us privat.
- Compra d’aliments, despeses de restaurant, hotels i espectacles.
- Adquisició de joies, objectes d’art, de col·lecció i antiguitats.
La deducció de les quotes suportades pot fer-se en les declaracions periòdiques de l’any o bé sol·licitant
la devolució del saldo al seu favor en l’última declaració-liquidació de l’any.
OBLIGACIONS FORMALS DEL SUBJECTE PASSIU
Esdevé obligat a:
a) Presentar les declaracions d’inici, modificació i cessament d’activitats.
b) Presentar les declaracions periòdiques (trimestrals o mensuals) i anualment, el resum i la relació de
clients i proveïdors.
c) Fer i lliurar les factures per cada una de les operacions subjectes a l’impost i conservar-ne una còpia.
d) Portar la comptabilitat i els llibres de registre de factures emeses i factures rebudes, entre altres.
EXERCICIS
Exercici 1.- Calcular la base imposable amb les dades de la següent factura: Preu de la mercaderia:
1.803,04 €, descompte: 10%, ports: 60,10 €
Exercici 2.- Calcular la base imposable amb les dades que es presenten: Preu de la mercaderia: 1.803,04 €
- Descompte: 10% Ports: 60,10 €
- Embalatges: 9,02 € Asse: 18,03 €
Exercici 3.- Ara, en el mateix cas anterior, calcula la base imposable suposant que el comprador ha indicat
expressament que el transport i l’assegurança van a càrrec del venedor.
1.803,04 – 180,30 = 1.622,70 + 9,02 = 1.631,75 €
Exercici 4.- Determinar la base imposable i la quota d’IVA d’una operació de les característiques següents:
Import de la mercaderia: 1.502,53 €
- Descompte: 15% Ports: 270,46 €
- Embalatges: 30,05 € IVA: tipus reduït 8%
Exercici 5.- Determinar la base imposable i la quota d’IVA sabent que l’import total d’una operació és de
6.731,34 euros i que hi ha inclòs l’IVA del tipus general. 6.731,34 / 1,18 = 5.704,5 €
Exercici 6.- Calcular la quota que ha d’ingressar a Hisenda un subjecte passiu que es dedica a fabricar
mercaderies, si sabem que el volum d’operacions que ha efectuat és el següent: Import de les compres:
6.010,12 euros, Import de les vendes: 7.212,15 euros (IVA: 18%)
6.010,12 * 18% = 1.081,80 € / 7.212,15 * 18% = 1.298,10 / 1.081,80 – 1.298,10 = 216,3 a pagar
Exercici 7.- Determinar el tipus impositiu i la quota d’una operació de venda de llavors, saben que la base
imposable és de 10.217,21 €. 10.217,21 * 8% = 817,30 € / 10.217,21 + 817,30 = 11.034,50 €
Exercici 8.- Calcular la quota d’una operació que va costar 21.035,42 €, utilitzant els tres tipus impositius.
18% - 21.035,42 / 1,18 = 17.826,63 * 18% = 3.208,79 €
8% - 21.035,42 /1,08 = 19.477,24 * 8% = 1.558,18 €
4% - 21.035,42 / 1,04 = 20.226,36 * 4% = 809,05 €
Exercici 9.- Determinar la base imposable i la quota d’una operació de 13.222,7 €, que porta inclòs l’IVA
de tipus general. 13.222,70 / 1,18 = 11.205,67 € / 11.205,67 * 18% = 2.017,02 €
Exercici 10.- Calcular la base imposable i la quota d’una operació amb les característiques següents:
Import de la mercaderia comprada 3.606,07, embalatges 36,06, descompte 15%, ports 300,51,
assegurances 72,12 i IVA tipus reduït 8%
1.803,04 * 10% = 180,30 € 1.803,04 – 180,30 + 60,10 = 1.682,80 €
1.803,04 * 10% = 180,30 € 1.803,04 – 180,30 + 60,10 + 9,02 + 18,03 = 1.709,80 €
1.502,53 * 15% = 225,34 € 1.277,60 €
BI1: 1.277,60 * 8% (102,20) = 1.379,80 € BI2: 30,05 + 270,46 = 300,51 * 18% = 54,09 €
3.606,07 *-15% = 540,91 3.065,16 € BI1: 3.065,16 *8% = 245,21 3.310,37 €
BI2: 36,06 + 300,51 = 336,57 € * 18% (60,58) = 397,15 €
BI3: 72,12 (les assegurances no porten IVA)
Exercici 11.- Calcular la base i la quota d’una operació comercial l’import de la qual és de 10.217,21 €
(IVA inclòs), aplicant els tres tipus d’IVA diferents.
18% - 10.217,21 /1,18 = 8.658,65 * 18% = 1.558,55 €
8% - 10.217,21 /1,08 = 9.480,37 * 8% = 756,82 €
4% - 10.217,21 /1,04 = 9.824,24 * 4% = 392,96 €
Exercici 12.- Calcular la liquidació a Hisenda d’un subjecte passiu que es majorista, i el volum d’operacions
que ha efectuat durant el període és el següent: Import de les compres: 10.910,18 euros, IVA suportat:
1.745,63 euros, Import de les vendes: 9.210,05 euros, IVA repercutit: 1.473,61 euros. Determinar si el
resultat és a ingressar o a retornar. Compres: 1.745,63 – 1.473,61 = 272,02 a retornar
13.- L’empresa Distribucions de fruita, S.A., compra els següents productes: Mandarines 300,51 € i Patates
108,18 €. Li apliquen un descompte del 5%. Transport 18,12 €. Determina la base imposable, el tipus d’IVA
a aplicar i la quota. 300,51 + 108,18 = 408,69 € - 5% = 388,25 € * 4% = 15,53 € 403,78 €
Ports: 18,12 € * 18% (3,26) = 21,38 €
QÜESTIONS
1.- Defineix l'IVA: un impost que s’anomena Impost sobre el Valor Afegit
2.- Què són les operacions intracomunitàries? operacions que es fan entre els països membres de la Unió
3.- En que es diferencien les operacions intracomunitàries de les importacions i exportacions? Les
operacions intracomunitàries son entre països de la UE mentre que els termes importació i exportació es
entre països de fora la UE.
4.- En que es diferencien les operacions subjectes a l'IVA de les operacions exemptes d'IVA? Les
operacions exemptes d’IVA són aquelles que, tot i estar subjectes a l’aplicació de l’impost, no se’ls aplica.
5.- En que es diferencien una exempció plena d'una exempció limitada? La plena afecta al comerç exterior
i l’empresari o professional pot deduir l’IVA suportat en les compres mentre que la limitada, afecta a les
operacions interiors i l’empresari o professional no pot deduir l’IVA suportat en les compres
6.- Qui és el subjecte passiu? els empresaris i professionals que fan operacions que estan subjectes a
l’impost.
7.- Què és la base imposable de l'IVA? és l’import realment pagat o a pagar pel comprador.
8.- En que es diferencia el subjecte passiu del contribuent? El subjecte passiu té dret a deduir-se l’Iva
mentre que el contribuent no te cap empresa ni res i només estar obligat a pagar sense poder-se deduir
res.
9.- Enumera els conceptes que s'han d'incloure pel càlcul de la base imposable. Comissions, ports,
transports, assegurances, envasos i embalatges facturats, interessos per retards o ajornaments en el
pagament.
10.- Enumera els conceptes que disminueixen la base imposable alhora d'efectuar-ne el càlcul. Els
descomptes previs o simultanis a l’operació i les despeses addicionals justificades.
11.- Enumera cinc productes en que s'apliqui el tipus impositiu del 18%, cinc en que s'apliqui el tipus
reduït del 8% i cinc en que s'apliqui el tipus superreduït del 4% . Del 18% tenim licors, – Del 8% tenim
melmelada, productes alimentaris envasats, sucs de fruita– Del 4% tenim Ous, Llet, Farina, Llibres,
Formatge, fruita...
12.- Enumera les obligacions formals que han de complir els subjectes passius de l'IVA. Presentar les
declaracions d’inici, modificació i cessament d’activitats. Presentar el 303 i el 390 i la relació de clients i
proveïdors. Fer i lliurar les factures per cada una de les operacions subjectes a l’impost i conservar-ne una
còpia. Portar la comptabilitat i els llibres de registre de factures emeses i factures rebudes, entre altres.
T5 - RÈGIMS ESPECIALS DE L'IVA. EL RECÀRREC D'EQUIVALÈNCIA
La llei de l’IVA estableix una sèrie de règims especials per a diferents activitats empresarials, amb la
finalitat de simplificar la gestió d’aquest impost, degut a les característiques tan peculiars que presenten
determinats sectors.
Els règims especials són:
a) Simplificat.
b) Comerç al detall.
c) Agricultura, ramaderia i pesca.
d) Béns usats, objectes d’art, antiguitats i objectes de col·lecció.
e) Agències de viatges.
El règim de les agències de viatges i el del comerç al detall són obligatoris, la resta són opcionals.
RÈGIM ESPECIAL DE COMERÇ AL DETALL
La llei de l’IVA defineix el comerç al detall com aquell que acompleix els següents requisits:
Que vengui habitualment bens sense haver-los sotmès a un procés de transformació.
Que més del 80% de les vendes que realitzi siguin a consumidors finals (clients que no siguin
empresaris ni professionals).
El règim aplicable als detallistes és el Recàrrec d’equivalència.
ESTUDI DEL RECÀRREC D’EQUIVALÈNCIA
Com s’ha dit, és un règim obligatori aplicable a comerciants detallistes que, sent persones físiques venen
al detall els productes no exceptuats pel Reglament de l’IVA.
El recàrrec d’equivalència es desenvolupa per mitjà dels proveïdors, als quals el comerciant detallista ha de
notificar la circumstància d’estar inclòs en aquest règim especial.
El proveïdor, quan envia les mercaderies repercuteix en les factures, a més de l’IVA, un recàrrec especial
que haurà d’ingressar a Hisenda junt amb l’IVA. El detallista suporta, per tant, la suma d’ambdós tipus.
Quan posteriorment vengui els seus productes només repercutirà l’IVA corresponent, en cap cas el podrà
incrementar amb el percentatge del recàrrec.
El detallista està exempt de les obligacions de liquidació de l’impost, facturació i registre d’aquestes
vendes. El recàrrec d’equivalència s’aplica sobre la mateixa base que l’IVA.
Els percentatges del recàrrec d’equivalència que es corresponent amb el tipus d’IVA són:
Tipus d'IVA Recàrrec d'equivalència
18% 4%
8% 1%
4% 0,5%
Esquema del funcionament del recàrrec d’equivalència:
EXERCICIS
Exercici 1.- L’empresa XICA, SA, ven a un minorista subjecte al règim de recàrrec d’equivalència un
producte per import de 6.300 €. Calcular l’import total de la factura que haurà d’abonar el minorista si el
tipus d’IVA aplicat és del 4%.
6.300 * 4% = 252 € / 6.300 * 0,5% = 31,5 € / 6.300 + 252 + 31,5 = 6.583,5 €
Exercici 2.- Calcular la base imposable, l’IVA, el recàrrec d’equivalència i l’import total d’una venda de les
característiques següents:
Import de la mercaderia: 1.052,04 €
Descompte: 10%
Ports: 40,10 €
IVA: 18%
Exercici 3.- Calcular la base imposable, l’IVA, el recàrrec d’equivalència i l’import total d’una venda, amb
les dades que es presenten:
Preu de la mercaderia: 893,84 €
Descompte: 2%
Ports: 29,16 €
Embalatges: 4,02 €
IVA: 8%
Exercici 4.- Calcula la quota de l’IVA i el RE produïts per un majorista que ha fet totes les vendes a
detallistes sotmesos al règim d’equivalència. Les vendes van ser les següents:
18.003,46 € sotmesos a l’IVA del tipus general.
23.030,84 € sotmesos a l’IVA del tipus reduït.
15.025,05 € sotmesos a l’IVA del tipus superreduït.
1.052,04 – 10% = 946,83 €
946,83 + 40,10 = 986,93 € Base Imposable
Càlcul IVA: 986,93 * 18% = 177,64
Càlcul RE: 946,83 * 4% = 37,87
986,93 + 177,64 + 37,87 = 1.202,44 €
BI1: 893,84 – 2% = 875,96 €
Càlcul IVA: 875,96 * 8% = 70,07
Càlcul RE: 875,96 * 1% = 8,75
BI2: 29,16 + 4,02 = 33,18 €
Càlcul IVA: 33,18 * 18% = 5,97
Càlcul RE: No s’ha de fer.
Import Total: 875,96 + 70,07 + 8,75 + 33,18 + 5,97 = 993,93 €
18.003,46 * 18% = 3.240,62
18.003,46 * 4% = 720,14 21.964,22 €
23.030,84 * 8% = 1.842,47
23.030,84 * 1% = 230,31 25.103,62 €
15.025,05 * 4% = 601
15.025,05 * 0,5% = 75,12 15.701,17 €
Exercici 5.- Calcula l’import d’una operació sotmesa al règim d’equivalència amb les característiques
següents:
Import de la mercaderia: 2.500,50 €
Descompte: 5%
Ports: 146,46 €
Embalatges: 14,05 €
IVA: tipus general.
Exercici 6.- Determinar el total i la quota d’una operació en règim d’equivalència, per un import de
48.008,98 €, utilitzant els tres tipus impositius diferents.
18% - 48.008,98 * 18% = 8.641,61 / 48.008,98 * 4% = 1.920,36 58.570,95 €
8% - 48.008,98 * 8% = 3.840,72 / 48.008,98 * 1% = 480,09 52.329,79 €
4% - 48.008,98 * 4% = 1.920,36 / 48.008,98 * 0,5% = 240,05 50.169,39 €
Exercici 7.- Un majorista ven a un detallista subjecte al règim d’equivalència peces de vestir per 32.450,09
€ (impost inclòs). Determina l’import de la mercaderia, la quota d’IVA i el recàrrec d’equivalència.
32.450,09 / 1,22 = 26.598,43 € 26.598,43 * 18% = 4.787,72 € 26.598,43 * 4% = 1.063,93 €
EExxeerrcciiccii 88..-- Resol a les següents pàgines les següents factures tenint en compte el següent requadre:
La Maite Barniol Vall i l'Elena Badia Serra estan subjectes al Recàrrec d’equivalència
Taules d’IVA
- IVA miralls: General 18%
- IVA pollastres: Reduït 8%
- IVA tomàquets, taronges i ous: Súper reduït 4%
a) L'empresa Espill, SA. amb domicili al carrer Josep Sala, 26 de Manresa (08242) i amb el CIF A-08060193,
ha lliurat 15 miralls model Clàssic a l'empresa Salelles, SL, també de Manresa i amb domicili al Carrer
Major, 26. El seu CIF és B-58405060. El preu de cada mirall és de 9,00 €. Ambdues empreses varen
acordar els següents descomptes:
- més de 5 miralls 2% dte.
- més de 10 miralls 4% dte.
- més de 14 miralls 5% dte.
- més de 20 miralls 10% dte.
b) La mateixa empresa Espill, SA, va fer la mateixa venda a Maite Barniol Vall amb domicili al carrer Sant
Salvador, 10 de Manresa. El NIF de la clienta és 39335854-F i com abans hem comentat, aquesta està
subjecte al recàrrec d'equivalència. Tenint en compte els descomptes esmentats anteriorment, varen
acordar també un descompte del 2% per pagament immediat.
c) L'empresa Cresta, SA, domiciliada al carrer Dante, nº28 de Manresa amb CP 08242, fa una venda a
l'empresa Supermercats Caldera, SA, domiciliada al carrer dels Trabucaires, nº15 de Sant Juan de
Vilatorrada (CP 08250), de 20 dotzenes d'ous a 0,60 € la dotzena i 120 pollastres a 1,20 €/unitat. En
aquest cas no s’aplica cap tipus de descompte ni comercial ni de pagament immediat.
d) L’Elena Badia Serra (Balmes 15 – Manresa 39393939Z) fa una compra a Distribuïdora Cols, SL (Moixeró
34, Manresa – CIF B08454545) de 10 kg de tomàquets a 0,3 €/kg (descompte del 10%), 20 kg de taronges
a 0,45 €/kg, 50 pollastres a 0,6 €/kg (descompte del 15%) i 20 dotzenes d’ous a 0,45 €/dotzena.
2.500,50 – 5% = 2.375,47 €
2.375,47 + 146,46 + 14,05 = 2.535,98 €
Càlcul IVA: 2.535,98 * 18% = 456,47
Càlcul RE: 2.375,47 * 4% = 95,01
2.535,98 + 456,47 + 95,01 = 3.087,46 €
FACTURA 1
Espill, SA
Josep Sala, 26 – 08242 Manresa
A-08060193
FFaaccttuurraa nnúúmm DDaattaa ffaaccttuurraa
11 1144//1100//1100
Comanda:
AAllbbaarràà DDeessccrriippcciióó QQuuaannttiittaatt PPrreeuu//uunnii.. ddttee.. TToottaall
11
MMiirraallllss mmooddeell ccllààssssiicc 1155 99,,0000 55 %% 112288,,2255
DDttee.. PP..II.. BBaassee iimmppoossaabbllee II..VV..AA.. RR..EE.. TTOOTTAALL
112288,,2255
1188%% 2233,,0088 44%%
115511,,3333
88%% 11%%
44%% 00,,55%%
FACTURA 2
Espill, SA
Josep Sala, 26 – 08242 Manresa
A-08060193
FFaaccttuurraa nnúúmm DDaattaa ffaaccttuurraa
22 1144//1100//1100
Comanda:
AAllbbaarràà DDeessccrriippcciióó QQuuaannttiittaatt PPrreeuu//uunnii.. ddttee.. TToottaall
11
MMiirraallllss mmooddeell ccllààssssiicc 1155 99,,0000 55 %% 112288,,2255
DDttee.. PP..II.. BBaassee iimmppoossaabbllee II..VV..AA.. RR..EE.. TTOOTTAALL
22 %% 112255,,6688
1188%% 2222,,6622 44%% 55,,0033
115533,,3333 22,,5577
88%% 11%%
44%% 00,,55%%
Salelles, SL
Major, 26
08242 – Manresa B-58405060
Maite Barnio Vall
Sant Salvador, 10
08242 – Manresa 39335854-F
FACTURA 3
Cresta, SA
Dante, 28 – 08242 Manresa
FFaaccttuurraa nnúúmm DDaattaa ffaaccttuurraa
33 1144//1100//1100
Comanda:
AAllbbaarràà DDeessccrriippcciióó QQuuaannttiittaatt PPrreeuu//uunnii.. ddttee.. TToottaall
33
PPoollllaassttrreess
OOuuss
112200
2200
11,,2200
00,,66
114444,,0000
1122,,0000
DDttee.. PP..II.. BBaassee iimmppoossaabbllee II..VV..AA.. RR..EE.. TTOOTTAALL
1188%% 44%%
116688,,0000
114444,,0000
88%% 1111,,5522 11%%
1122,,0000
44%% 00,,4488 00,,55%%
FACTURA 4
Distribuidora Cols, SL
Moixernó, 34 – 08242 Manresa
B-08454545
FFaaccttuurraa nnúúmm DDaattaa ffaaccttuurraa
44 1144//1100//1100
Comanda:
AAllbbaarràà DDeessccrriippcciióó QQuuaannttiittaatt PPrreeuu//uunnii.. ddttee.. TToottaall
44
TToommààqquueettss
TTaarroonnggeess
PPoollllaassttrreess
OOuuss
1100
2200
5500
2200
00,,33
00,,4455
00,,66
00,,4455
1100 %%
1155 %%
22,,7700
99,,0000
2255,,5500
99,,0000
DDttee.. PP..II.. BBaassee iimmppoossaabbllee II..VV..AA.. RR..EE.. TTOOTTAALL
1188%% 44%%
4499,,4422
2255,,5500
88%% 22,,0044 11%% 00,,2255
2200,,7700
44%% 00,,8833 00,,55%% 00,,1100
Supermercats Caldera, SA
Trabucaires, 15
08242 – Sant Joan de Vilatorrada
Elena Badia Serra
Balmes, 15
08242 – Manresa 39393939-Z
T6 - GESTIÓ DE L'IVA
Tal i com ja s’ha esmentat, els empresaris i professionals (subjectes passius) només són intermediaris en el
procés de recaptació de l’IVA. Ells esdevenen obligats a liquidar aquest IVA a l’Agència Tributària
mitjançant la complimentació dels impresos del model oficial corresponent.
EL DRET DE DEDUCCIÓ
El dret de deducció neix, generalment, en el moment en el qual es produeixen les quotes deduïbles.
En les declaracions-liquidacions que corresponen a cada període de liquidació, els subjectes passius poden
deduir-se el total de les quotes deduïbles del període, del total de l’IVA devengat (generat).
No es podrà deduir l’IVA si han transcorregut més de 5 anys des que es va realitzar l’operació gravada.
LIQUIDACIÓ DE L’IVA
El subjecte passiu empresari o professional és el responsable de declarar i liquidar l’IVA, a no ser que
siguin operacions exemptes. Estan obligats a realitzar de forma periòdica la declaració-liquidació utilitzant
els models oficials corresponents.
Amb caràcter general, el període de liquidació és el trimestre natural.
El model que es complimenta és el 303 i es formalitza tot i que durant el període no s’hagin realitzat
operacions.
Terminis de presentació
Primer trimestre De l'1 al 20 d'abril
Segon trimestre De l'1 al 20 de juliol
Tercer trimestre De l'1 al 20 d'octubre
Quart trimestre De l'1 al 30 de gener següent
Quan l’empresa és de gran envergadura i facturi més de 1.000 milions, o és exportadora, haurà de
presentar declaracions-liquidacions de forma mensual. En aquest cas el model que caldrà presentar és el
320 i el 330, respectivament.
Termini de presentació
Mensual De l'1 al 20 del mes següent
Resultat de la liquidació
El resultat de la declaració-liquidació pot ser positiu, es a dir, a ingressar a Hisenda o a compensar en la
propera liquidació.
Quan l’import de les deduccions superi l’import de les quotes produïdes o devengades dins el mateix
període, l’excés es podrà compensar en les declaracions posteriors, fins un termini de 5 anys comptats a
partir de la presentació de la declaració-liquidació en la qual es va originar la diferència.
El subjecte passiu, també pot optar per sol·licitar la devolució de la diferència existent a 31 de desembre
de cada any dins la declaració-liquidació corresponent a l’últim període de liquidació.
Lloc de presentació
Les declaracions-liquidacions poden presentar-se directament a les delegacions o administracions de
l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT), corresponents al domicili fiscal del subjecte passiu, o a
entitats col·laboradores (Bancs i Caixes d’Estalvi).
No obstant, quan el resultat sigui a compensar o sense activitat s’han de presentar a l’administració de
l’AEAT corresponent al domicili fiscal i, si no n’hi ha, per correu.
Al final de l’any, quan se sol·licita la devolució, s’ha de presentar a les entitats col·laboradores.
Declaració - Resum Anual
La declaració-resum anual és una declaració que conté totes les dades relatives a les declaracions de l’IVA
corresponents a l’any que es liquida.
Estan obligats a presentar-la tots els subjectes passius que durant l’any hagin fet declaracions tant
mensuals com trimestrals.
En un sobre a l’efecte s’inclouran:
- La declaració resum (390)
- L’exemplar, de totes les declaracions-liquidacions corresponents a l’exercici, que figura amb
l’identificatiu: “exemplar per al sobre anual”.
El sobre es presenta al mateix moment que l’última declaració-liquidació de l’IVA de l’exercici.
EXERCICIS
Exercici 1.- L’empresa XIC, SL, presenta durant el tercer trimestre de l’any 2010, les següents dades:
Vendes al 18% ........................ 601,01 €
Vendes al 8% .......................... 1.502,53 €
Vendes al 4% .......................... 1.051,77 €
Les compres realitzades durant el període han estat de:
Productes al 18% .................... 601,01 €
Productes al 4% ...................... 721,21 €
Es demana determinar el resultat de la liquidació i el termini de presentació de la declaració.
601,01 * 18% = 108,19 € Total IVA Suportat
1.502,53 * 8% = 120,20 € 270,46 €
1.051,77 * 4% = 42,07 €
601,01 * 18% = 108,19 € Total IVA Repercutit
721,21 * 4% = 28,84 € 137,03 €
270,46 – 137,03 = 133,45 € a Pagar
Exercici 2.- L’empresa MIX, SA presenta durant el primer trimestre de l’any 2010, les següents dades:
Vendes al 18% ........................ 2.283,85 €
Vendes al 8% .......................... 841,42 €
Les compres realitzades durant el període han estat de:
Productes al 18% .................... 3185,36 €
Productes al 4% ...................... 601,01 €
Determinar el resultat de la liquidació i el termini de presentació de la declaració.
Exercici 3.- Durant el segon trimestre de l’any 2010, l’empresa MIX, SA presenta les dades següents:
Vendes al 18% ........................ 3125,26 €
Les compres realitzades durant el període han estat de:
Productes al 18% .................... 661,11 €
Productes al 4% ...................... 540,91 €
Determinar el resultat de la liquidació i el termini de presentació de la declaració.
QÜESTIONS
1.- El recàrrec d'equivalència s'aplica sobre:
a) El total de l'operació
b) La base imposable
c) L'import total dels productes
d) Quota d’IVA
2.- Dins del règim especial del comerç minorista indica quins percentatges de recàrrec d'equivalència
correspon a cada tipus d'IVA? 18% - 4% / 8% - 1% / 4% - 0,5%
3.- El comerciant minorista liquida l'IVA a Hisenda? No
4.- Per què el comerciant minorista mai podrà incrementar en les vendes que faci als seus clients el
percentatge del recàrrec?
5.- Fes l'esquema en el qual quedi plasmat que paga els diferents impostos i qui és el responsable de
liquidar-los a Hisenda entre Majorista, Minorista i Consumidor.
6.- Com es calcula el deute tributari en l'IVA?
7.- Quina diferència hi ha entre IVA a Retornar i IVA a Compensar?
8.- És necessari disposar de la factura per tal de poder-se deduir l'IVA Suportat? Per què?
9.- Quines característiques ha de tenir aquesta factura?
10.- En quins terminis i models es liquida l'IVA? I el resum anual?
2.283,85 * 18% = 411,09 € Total IVA Suportat
841,42 * 8% = 67,31 € 478,40 €
3.185,36 * 18% = 573,36 € Total IVA Repercutit
601,01 * 4% = 24,04 € 597,40 €
478,40 – 597,40 = 119 € a Retornar
3.125,26 * 18% = 562,54 € Total IVA Suportat
562,54 €
661,11 * 18% = 118,99 € Total IVA Repercutit
540,91 * 4% = 21,63 € 140,62 €
562,54 – 140,62 = 421,92 € a Pagar
T7 - LA FACTURA
Podem definir la factura com el document més complert i el més important dins dels de compravenda ja
que és el que legalment acredita el lliurament de bens o la prestació del servei.
Quan comprem en un supermercat, agafem el transport públic o anem al cinema, es a dir, quan realitzem
l’adquisició d’un bé o un servei, ens lliuren la factura o un document substitutiu (tiquet o val), que en el
cas d’efectuar una reclamació, el presentarem com a comprovant.
L’obligació d’expedir i lliurar factures està regulada pel RD 2.402/1985, de 18 de desembre, en el qual
s’estableix que: Els empresaris i professionals estan obligats a expedir i lliurar factures per cada una de les
operacions que duguin a terme i a conservar-ne una còpia o matriu.
CONCEPTE DE FACTURA
És un document que acredita legalment una operació de compravenda o de prestació de serveis.
Requisits que han d’acomplir
Han de contenir necessàriament les següents dades:
a) Número. La numeració ha d’ésser correlativa.
b) Nom i cognoms o denominació social, NIF i adreça, tant de l’expedidor com del destinatari.
c) Descripció de l’operació i contraprestació total. Ha de contenir totes les dades necessàries per a la
determinació de:
a. La base imposable
b. El tipus tributari
c. La quota repercutida
Si la factura inclou lliuraments de béns o serveis subjectes a tipus impositius diferents, caldrà
diferenciar la part de l’operació subjecta a cada tipus. Quan l’IVA es repercuteixi dins del preu
s’indicarà amb l’expressió “IVA inclòs”.
d) Lloc i data d’emissió(mod.1).
Exemple: Anem a veure-ho amb un exemple. Imaginem-nos que tenim els següents albarans per facturar:
Albarà 309 305 306 308 307 310
Data 30/01/07 25/01/07 25/01/07 28/01/07 27/01/07 01/02/07
1. Si facturem segons la data de l'albarà i com que les dates sempre han de ser correlatives, el primer que
farem serà ordenar els albarans per data. D'aquesta manera, primer de tot facturarem els albarans 305 i
306, (en l'ordre que vulguem) seguidament el 307, el 308 i per últim podrem facturar el 309 i el 310 .
2. Si facturem segons el dia d'avui, no caldrà que ordenem els albarans per data, ja que tots portaran la
data d'avui.
Duplicats i còpies de les factures
Només es pot expedir un original de cada factura, no obstant, quan en una mateixa operació coincideixin
diversos destinataris o es produeixi la pèrdua de l’original es podran expedir duplicats.
En cada un dels duplicats ha de constar l’expressió duplicat i la raó de la seva expedició. Per exemple:
“Duplicat per extravio de l’original”
En totes les còpies de les factures s’hi ha de fer constar el caràcter de còpia.
Termini de conservació
Tan les factures com els documents substitutius s’han de conservar durant cinc anys, comptats a partir del
dia que finalitza el termini reglamentari per presentar la corresponent liquidació de l’IVA.
Facturació de despeses addicionals
Quan les despeses es facturen junt amb la mercaderia passen a formar part de la base imposable i, per
tant, estan sotmeses al mateix tipus impositiu que l’operació principal. Entre els més habituals hi trobem
els ports i els envasos i embalatges.
Ports.- Són la despesa originada pel trasllat dels productes fins a la destinació designada pel comprador.
Quan els ports són per compte del comprador, poden realitzar-se amb vehicle propi de l’empresa
venedora o bé per agència de transports. Si s’inclouen a la factura, formaran part de la base imposable i
tributaran al mateix tipus impositiu de la venda.
No obstant, en determinades ocasions els ports no estan gravats amb el tipus impositiu de l’operació
principal que els ocasiona, sinó amb el que li correspon per la seva naturalesa, en aquest cas el 16%.
Llavors s’han de facturar per separat.
Envasos i embalatges.- Aquí hem de distingir dos tipus d’envasos:
a) Envasos amb dret a devolució (reutilitzables).
b) Envasos no reutilitzables.
L’import dels envasos i embalatges, tant si són com no reutilitzables, incrementen la base imposable de la
mercaderia i tributaran al mateix tipus impositiu de la mercaderia que contenen.
Cal tenir en compte que si es tracta d’envasos reutilitzables, quan es retornin, el venedor haurà de
confeccionar la corresponent nota d’abonament que rectifiqui la factura inicial (mod. 2).
Càlcul de l’import facturat
Per tal de realitzar el càlcul de l’import correctament s’han de seguir els passos següents:
a) Calcular la base imposable
b) Calcular la quota, tenint en compte si hi ha recàrrec d’equivalència
c) Calcular l’import total de la factura
LA NOTA D’ABONAMENT
La nota d’abonament és el document que emet el venedor per tal de modificar una factura lliurada
anteriorment al comprador, per tant, ni la anul·la ni la substitueix.
El proveïdor emet una nota d’abonament quan:
a) El client ha detectat un error de càlcul en la factura.
b) No s’han tingut en compte els descomptes acordats.
c) S’han carregat articles que no corresponien.
d) El client retorna mercaderies com a conseqüència d’anomalies detectades.
e) Es produeix, per part del client, el retorn de envasos o embalatges.
f) S’acordi una rebaixa o bonificació posterior a l’emissió de la factura inicial.
La nota d’abonament és un document que té, a efectes d’IVA, el mateix valor que la factura, per tant ha de
reunir el mateixos requisits.
Al igual que en la factura, de la nota d’abonament se’n expedeix original pel client i còpia pel proveïdor.
ELS LLIBRES DE REGISTRE DE FACTURES
Els llibres s’han de portar amb claredat i exactitud, per ordre de dates, sense espais en blanc,
interpolacions, raspadures i ratllades.
Les anotacions es poden fer en fulls separats que després s’hauran de numerar i enquadernar
correlativament per formar llibres.
Llibre de registre de factures emeses
En aquest llibre (Mod.3) s’anoten les factures i documents equivalents o substitutius expedits de totes les
operacions fetes pel subjecte passiu de l’impost.
Les factures emeses s’anoten d’una en una, per ordre correlatiu de dates i numeració, i s’hi indica el
número, data, destinatari, base imposable, tipus impositiu i quota repercutida.
Llibre de registre de factures rebudes
En aquest (Mod.4) s’anotaran totes les factures i documents equivalents o substitutius corresponents a
bens i serveis adquirits, numerats correlativament per ordre de recepció.
Les anotacions es fan de forma individualitzada, indicant-hi el número de recepció, data, nom de
l’expedidor, base imposable, tipus impositiu i quota suportada.
ELS DESCOMPTES
Els descomptes són rebaixes sobre el preu a pagar que pot fer el proveïdor per diversos motius. Els més
comuns són:
Comercials: Es realitzen en funció del producte o del client. Podem trobar molts exemples:
- Anem a una fira i volem fer la promoció d'un producte. Oferim un descompte del 10% per totes les
comandes que ens facin durant la fira.
- Tenim un client que per les bones relacions comercials que tenim, li fem un descompte del 5% per tot el
que ens compri.
- Tenim un model que és de la temporada anterior i li rebaixem el preu, etc.
Pagament immediat: El venedor ofereix un incentiu al seu client perquè li pagui en un termini curt.
Normalment sol ser un mes.
Ràppel o descomptes per volum: El venedor ofereix incentius per les compres que suposen una major
quantitat d'articles. Normalment s'estableix un termini i s'aplica un ràppel si el comprador supera un volum
determinar de productes o de diners. Per exemple:
Per articles Per volum de comanda
De 100 a 200 5% dte. De 600 a 900 € 5% dte.
De 201 a 500 10% dte. De 900,01 a 4200 € 10% dte.
De 501 a 999 15% dte. De 4200,01 a 6000 € 15% dte.
És molt important tenir en compte que tant els descomptes per pagament immediat com els ràppels,
s'apliquen un cop s'ha descomptat el comercial.
Exemple: Farem una venda de 10 ordinadors. El preu de cada ordinador és de 900,00 €. Els ordinadors
estan d'oferta i sobre el preu apliquem un 10% de descompte. A més a més, oferim un descompte de
pagament immediat del 3%, sempre i quan el client ens pagui al comptat. El nostre client està subjecte a
Recàrrec d'equivalència.
QUANTITAT DESCRIPCIÓ PREU UNITARI DESCOMPTE TOTAL
10 Ordinadors 900,00 10% 8.100,00 €
Descompte del 3% per pagament immediat sobre 8.100,00 €
Base imposable
18% IVA sobre 7.857,00 €
4% R.E. sobre 7.857,00 €
TOTAL FACTURA (a pagar)
243,00
7.857,00
1.414,44
314,28
9.585,72 €
EXERCICIS
Exercici 1.- Confecciona, amb data d’avui, la factura núm. 101/02, corresponent a l’albarà de l’exercici
núm. 1 del tema 3, en la qual se servien:
24 pantalons texans mod. 234/TX, color blau/pedra, talles 38-40-42-44, 6 per talla. Preu unitari 33,05 €
15 caçadores texanes mod. 45/TX, color negre/pedra, talles 40-42-44, 5 per talla. Preu unitari 41,12 €
Has de tenir en compte que:
S’aplica un descompte comercial del 5%.
Es carrega en concepte de ports de la mercaderia 13,67 €
S’ha d’afegir l’IVA que correspon al tipus de mercaderia.
La forma de pagament és al comptat i en efectiu.
Exercici 2.- L’empresa Majoristes de llana, SA, confecciona la factura núm. 1067, corresponent a l’albarà
de l’exercici núm. 2 del tema 3, on se servien:
90 cabdells de llana de color blanc, ref. 0056/BL a 2,05 € la unitat.
40 cabdells de llana de color negre, ref. 0057/NG a 2,08 € la unitat.
75 cabdells de llana bicolor (negre-blanc), ref. 0088/BN a 1,98 € la unitat.
S’ha de tenir en compte que:
S’aplica un rappel del 8%.
S’ha d’afegir l’IVA que correspon al tipus de mercaderia.
La forma de pagament és amb transferència bancària amb càrrec al compte de la Caixa d’Estalvis de
Terrassa.
Exercici 3.- Fundiciones de Norte, S.L., redacta la factura núm. M/234, corresponent a la tramesa que
consta en l’albarà de l’exercici núm. 3 del tema 3, on hi figura la tramesa de:
25 recanvis ref. MOTOR/567, a 20,23 € la peça.
123 m. de cable ref. CAB/134, a 9,76 € el metre.
Es factura en concepte d’envasos no reutilitzables 51,76 €
S’ha aplicar l’IVA que correspon al tipus de mercaderia.
La venda de mercaderia és a crèdit, restant pendent de cobrament.
Exercici 4.- Fundiciones del Norte, S.L., emet la nota d’abonament núm. 234/02 de la factura anterior i fa
la factura rectificativa, corresponent a un ràppel del 5% que concedeix al client Tallers Llopis, S.L., pel fet
d’haver assolit el mínim de 10.000 € anual en compres, establert per a la concessió d’un descompte
d’aquestes característiques.
SUPÒSIT DE REFORÇ
Supòsit 1.- L’empresa Majorista d’Electrodomèstics, S.L. de Badalona, c/ Occitània, 780, cp 08911, tel. 93
234 66 89, NIF: B-98 235 554, ven a l’empresa minorista Electrodomèstics Vilaplana de Lleida, c/ Segrià,
23, cp 25006, tel. 973 674 667, NIF: 89 456 269-P, els següents productes:
2 rentadores marca Linux, mod. 345/R, a 346,18 €.
5 escalfadors elèctrics de 50 l, marca Junker, ref. 90/SE, a 360,61 €.
1 forn elèctric marca Balay, mod. 2EE-IX a 480,81 €.
Confecciona:
L’albarà valorat núm. 215/02, amb data 13 de març, corresponent a la comanda 78/MÇ.
El transport es realitzarà utilitzant mitjans propis fins a l’establiment del comprador. Ports deguts.
La factura núm. 25/MÇ02, amb data 20 de març, tenint en compte que:
- Sobre els escalfadors s’aplica un descompte del 15%.
- L’import del transport és de 54,52 €.
- Cal calcular l’IVA i el Recàrrec corresponent.
L’import es satisfarà al comptat, mitjançant xec bancari conformat contra la Caixa de Catalunya, oficina de
Lleida. La nota d’abonament núm. 21/02, de data 21 de març, en la qual s’aplica un descompte del 5% per
pagament immediat.
Exercici 5..-- Emplena les següents factures de GLUPS, SAS del mes de Juliol de 2010 i fes el seu Ràppel
(Factura 9). Tots els productes que ven Cosefed, tenen un IVA del 18%.
DDaannttee,, 1111 BBaaiixxooss
0088224422 -- MMaannrreessaa GGLLUUPPSS,, SSAASS
AA--0088440000550000 GGuuaayyaaqquuiill,, 5544
0088440000 -- GGrraannoolllleerrss
FFaaccttuurraa nnºº 11 AA--0088557711440099
DDaattaa:: 0055//0077//22001100
AAllbbaarràà DDeessccrriippcciióó QQuuaannttiittaatt PPrreeuu//uunniittaatt DDttee TToottaall
221100 BBaanncc SSiimmppllee 220000 ccmm 11 116622,,4422 €€ 1100%% 114466,,1188
TToovvaalllloollaa DDuuttxxaa BBllaavvaa 1100 1111,,6611 €€ 55%% 111100,,3300
GGeell 66 uunniittaattss 11 2244,,0044 €€ 2244,,0044
RReeccaannvvii PPaappeerr HHiiggiièènniicc 1188 RRoottllllooss 33 4499,,1166 €€ 55%% 114400,,1111
SSaabbóó LLííqquuiidd 11 2200,,4488 €€ 2200,,4488
DDttee.. PP..II.. BBaassee IImmppoossaabbllee TTiippuuss IIVVAA // RREE QQuuoottaa IIVVAA QQuuoottaa RREE TTOOTTAALL
444411,,1100 1188%% // 44%% 7799,,4400
552200,,5500 IImmppoorrtt 88%% // 11%%
44%% // 00,,55%%
DDaannttee,, 1111 BBaaiixxooss
0088224422 -- MMaannrreessaa GGLLUUPPSS,, SSAASS
AA--0088440000550000 GGuuaayyaaqquuiill,, 5544
0088440000 -- GGrraannoolllleerrss
FFaaccttuurraa nnºº 22 AA--0088557711440099
DDaattaa:: 0088//0077//22001100
AAllbbaarràà DDeessccrriippcciióó QQuuaannttiittaatt PPrreeuu//uunniittaatt DDttee TToottaall
221155 BBaanncc SSiimmppllee 220000 ccmm 22 116622,,4422 €€ 1100%% 229922,,3366
TToovvaalllloollaa DDuuttxxaa BBllaavvaa 66 1111,,6611 €€ 55%% 6666,,1188
GGeell 66 uunniittaattss 33 2244,,0044 €€ 7722,,1122
DDttee.. PP..II.. BBaassee IImmppoossaabbllee TTiippuuss IIVVAA // RREE QQuuoottaa IIVVAA QQuuoottaa RREE TTOOTTAALL
44%% 441133,,4433 1188%% // 44%% 7744,,4422
448877,,8844 IImmppoorrtt 88%% // 11%%
1177,,1122 44%% // 00,,55%%
DDaannttee,, 1111 BBaaiixxooss
0088224422 -- MMaannrreessaa GGLLUUPPSS,, SSAASS
AA--0088440000550000 GGuuaayyaaqquuiill,, 5544
0088440000 -- GGrraannoolllleerrss
FFaaccttuurraa nnºº 33 AAbboonnaammeenntt AA--0088557711440099
DDaattaa:: 0099//0077//22001100
AAllbbaarràà DDeessccrriippcciióó QQuuaannttiittaatt PPrreeuu//uunniittaatt DDttee TToottaall
221100 BBaanncc SSiimmppllee 220000 ccmm 11 116622,,4422 €€ 1100%% --114466,,1188
DDttee.. PP..II.. BBaassee IImmppoossaabbllee TTiippuuss IIVVAA // RREE QQuuoottaa IIVVAA QQuuoottaa RREE TTOOTTAALL
--114466,,1188 1188%% // 44%% --2266,,3311
--117722,,4499 IImmppoorrtt 88%% // 11%%
44%% // 00,,55%%
DDaannttee,, 1111 BBaaiixxooss
0088224422 -- MMaannrreessaa GGLLUUPPSS,, SSAASS
AA--0088440000550000 GGuuaayyaaqquuiill,, 5544
0088440000 -- GGrraannoolllleerrss
FFaaccttuurraa nnºº 44 AAbboonnaammeenntt AA--0088557711440099
DDaattaa:: 1144//0077//22001100
AAllbbaarràà DDeessccrriippcciióó QQuuaannttiittaatt PPrreeuu//uunniittaatt DDttee TToottaall
221155 GGeell 66 uunniittaattss 11 2244,,0044 €€
DDttee.. PP..II.. BBaassee IImmppoossaabbllee TTiippuuss IIVVAA // RREE QQuuoottaa IIVVAA QQuuoottaa RREE TTOOTTAALL
44%% --2233,,0088 1188%% // 44%% --44,,1155
--2277,,2233 IImmppoorrtt 88%% // 11%%
--00,,9966 44%% // 00,,55%%
DDaannttee,, 1111 BBaaiixxooss
0088224422 -- MMaannrreessaa GGLLUUPPSS,, SSAASS
AA--0088440000550000 GGuuaayyaaqquuiill,, 5544
0088440000 -- GGrraannoolllleerrss
FFaaccttuurraa nnºº 55 AA--0088557711440099
DDaattaa:: 1155//0077//22001100
AAllbbaarràà DDeessccrriippcciióó QQuuaannttiittaatt PPrreeuu//uunniittaatt DDttee TToottaall
222255 BBaanncc SSiimmppllee 220000 ccmm 33 116622,,4422 €€ 1100%% 443388,,5533
TToovvaalllloollaa DDuuttxxaa BBllaavvaa 55 1111,,6611 €€ 55%% 5555,,1155
GGeell 66 uunniittaattss 33 2244,,0044 €€ 7722,,1122
RReeccaannvvii PPaappeerr HHiiggiièènniicc 1188
RRoottllllooss 22 4499,,1166 €€ 55%% 9933,,4400
DDttee.. PP..II.. BBaassee IImmppoossaabbllee TTiippuuss IIVVAA // RREE QQuuoottaa IIVVAA QQuuoottaa RREE TTOOTTAALL
665599,,2211 1188%% // 44%% 111188,,6666
777777,,8866 IImmppoorrtt 88%% // 11%%
44%% // 00,,55%%
DDaannttee,, 1111 BBaaiixxooss
0088224422 -- MMaannrreessaa GGLLUUPPSS,, SSAASS
AA--0088440000550000 GGuuaayyaaqquuiill,, 5544
0088440000 -- GGrraannoolllleerrss
FFaaccttuurraa nnºº 66 AA--0088557711440099
DDaattaa:: 2200//0077//22001100
AAllbbaarràà DDeessccrriippcciióó QQuuaannttiittaatt PPrreeuu//uunniittaatt DDttee TToottaall
222288 BBaanncc SSiimmppllee 220000 ccmm 11 116622,,4422 €€ 1100%% 114466,,1188
RReeccaannvvii PPaappeerr HHiiggiièènniicc 1188
RRoottllllooss 33 4499,,4488 €€ 55%% 114411,,0022
DDttee.. PP..II.. BBaassee IImmppoossaabbllee TTiippuuss IIVVAA // RREE QQuuoottaa IIVVAA QQuuoottaa RREE TTOOTTAALL
44%% 227755,,7711 1188%% // 44%% 4499,,6633
332255,,3344 IImmppoorrtt 88%% // 11%%
1111,,4499 44%% // 00,,55%%
DDaannttee,, 1111 BBaaiixxooss
0088224422 -- MMaannrreessaa GGLLUUPPSS,, SSAASS
AA--0088440000550000 GGuuaayyaaqquuiill,, 5544
0088440000 -- GGrraannoolllleerrss
FFaaccttuurraa nnºº 77 AA--0088557711440099
DDaattaa:: 2255//0077//22001100
AAllbbaarràà DDeessccrriippcciióó QQuuaannttiittaatt PPrreeuu//uunniittaatt DDttee TToottaall
223399 BBuuttaaccaa FFoorrmmuullaa 11 11 225544,,5500 €€ 33%% 224466,,8877
RReelllloottggee eellss ttrreess rreeggnneess 33 2288,,7700 €€ 8866,,1100
MMiirraallll AArrtteessaannaall 1100 4400,,0000 €€ 88%% 336688,,0000
DDttee.. PP..II.. BBaassee IImmppoossaabbllee TTiippuuss IIVVAA // RREE QQuuoottaa IIVVAA QQuuoottaa RREE TTOOTTAALL
44 %% 667722,,9933 1188%% // 44%% 112211,,1133
779944,,0055 IImmppoorrtt 88%% // 11%%
2288,,0044 44%% // 00,,55%%
DDaannttee,, 1111 BBaaiixxooss
0088224422 -- MMaannrreessaa GGLLUUPPSS,, SSAASS
AA--0088440000550000 GGuuaayyaaqquuiill,, 5544
0088440000 -- GGrraannoolllleerrss
FFaaccttuurraa nnºº 88 AA--0088557711440099
DDaattaa:: 2299//0077//22001100
AAllbbaarràà DDeessccrriippcciióó QQuuaannttiittaatt PPrreeuu//uunniittaatt DDttee TToottaall
226600 RReeccaannvvii PPaappeerr hhiiggiièènniicc 1188
RRoottllllooss 11 4499,,1166 €€ 55%% 4466,,7700
SSaabbóó llííqquuiidd 11 2200,,4488 €€ 2200,,4488
DDttee.. PP..II.. BBaassee IImmppoossaabbllee TTiippuuss IIVVAA // RREE QQuuoottaa IIVVAA QQuuoottaa RREE TTOOTTAALL
6677,,1188 1188%% // 44%% 1122,,0099
7799,,2277 IImmppoorrtt 88%% // 11%%
44%% // 00,,55%%
DDaannttee,, 1111 BBaaiixxooss
0088224422 -- MMaannrreessaa GGLLUUPPSS,, SSAASS
AA--0088440000550000 GGuuaayyaaqquuiill,, 5544
0088440000 -- GGrraannoolllleerrss
FFaaccttuurraa nnºº 99 AA--0088557711440099
DDaattaa:: 3300//0077//22001100
AAllbbaarràà DDeessccrriippcciióó QQuuaannttiittaatt PPrreeuu//uunniittaatt DDttee TToottaall
11 RRààppppeell jjuunnyy 22001100 11 22..336600,,2299 55 %% 111188,,0011
DDttee.. PP..II.. BBaassee IImmppoossaabbllee TTiippuuss IIVVAA // RREE QQuuoottaa IIVVAA QQuuoottaa RREE TTOOTTAALL
--111188,,0011 1188%% // 44%% --2211,,2244
--113399,,2266 IImmppoorrtt 88%% // 11%%
44%% // 00,,55%%
Aquí tenim la fitxa de GLUPS, SAS per veure les condicions del Ràppel.
FFIITTXXAA DDEE GGLLUUPPSS,, SSAASS
GGuuaayyaaqquuiill,, 5544
0088440000 -- GGrraannoolllleerrss
AA--0088557711440099
DDeessccoommpptteess CCoommeerrcciiaallss
BBaanncc SSiimmppllee 220000 ccmm 1100%%
TToovvaalllloollaa DDuuttxxaa BBllaavvaa 55%%
RReeccaannvvii PPaappeerr HHiiggiièènniicc 1188
RRoottllllooss 55%%
BBuuttaaccaa FFoorrmmuullaa 11 33%%
MMiirraallll AArrtteessaannaall 88%%
DDeessccoommppttee PPaaggaammeenntt
IImmmmeeddiiaatt
44%% NNoommééss qquuaann eennss ppaaggaa aall ccoommppttaatt
RRaappppeell PPaaccttaatt
MMeennssuuaall 00 aa 550000 22%%
550011 aa 11000000 33%%
11000011 aa 11990000 44%%
11990011 aa 22440000 55%%
MMééss ddee 22440011 77%%
PPoorrttss -- PPAAGGAATTSS
EExxeerrcciiccii 66..-- AAccaabbaa dd''EEmmpplleennaarr lleess sseeggüüeennttss ffaaccttuurreess tteenniinntt aammbb ccoommppttee eellss ddiiffeerreennttss ttiippuuss dd''iivvaa::
CCaavvaa 1188 %%
MMeellmmeellaaddaa // OOlliivveess // FFrruuiittss SSeeccss // CCaaffèè 88 %%
FFrruuiittaa FFrreessccaa 44 %%
AA ppaarrtt,, eell JJaauummee SSoolleerr MMoonnttggrraass,, eell JJoorrddii RRooiigg CCaammpprrooddoonn ii llaa SSuussaannnnaa TToommààss OOlliivvaa eessttaann ssuubbjjeecctteess aall
rreeccààrrrreecc dd’’eeqquuiivvaallèènncciiaa..
DDaannttee,, 1111 BBaaiixxooss
0088224422 -- MMaannrreessaa MMAARRIINNAA,, SSLLSS
AA--0088440000550000 MMoonnttee JJeessuuss,, 114477
1155000011 -- AA CCoorruuññaa
FFaaccttuurraa nnºº 5511 BB--1155222277009944
DDaattaa:: 0033//0011//22000099
AAllbbaarràà DDeessccrriippcciióó QQuuaannttiittaatt PPrreeuu//uunniittaatt DDttee TToottaall
11005566 MMeellmmeellaaddaa ddee TToommààqquueett 44 44,,1166 €€ 1166,,6644
MMeellmmeellaaddaa ddee FFrruuiittss ddeell BBoosscc 55 33,,1122 €€ 1155,,6600
CCiirreerreess 225500 ggrr.. 11 77,,4433 €€ 77,,4433
PPoommeess 225500 ggrr.. 11 22,,0099 €€ 22,,0099
DDttee.. PP..II.. BBaassee IImmppoossaabbllee TTiippuuss IIVVAA // RREE QQuuoottaa IIVVAA QQuuoottaa RREE TTOOTTAALL
1188%% // 44%%
4444,,7722 IImmppoorrtt 3322,,2244 88%% // 11%% 22,,5588
99,,5522 44%% // 00,,55%% 00,,3388
DDaannttee,, 1111 BBaaiixxooss
0088224422 -- MMaannrreessaa SSuussaannnnaa TToommààss OOlliivvaa
AA--0088440000550000 DDooss ddee MMaaiigg,, 1122
0088224400 -- MMaannrreessaa
FFaaccttuurraa nnºº 5522 3388774466778844--FF
DDaattaa:: 1199//0011//22000099
AAllbbaarràà DDeessccrriippcciióó QQuuaannttiittaatt PPrreeuu//uunniittaatt DDttee TToottaall
11005577 MMeellmmeellaaddaa ddee TToommààqquueett 44 44,,1166 €€ 1166,,6644
MMeellmmeellaaddaa ddee FFrruuiittss ddeell BBoosscc 55 33,,1122 €€ 1155,,6600
CCiirreerreess 225500 ggrr.. 11 77,,4433 €€ 77,,4433
PPoommeess 225500 ggrr.. 11 22,,0099 €€ 22,,0099
DDttee.. PP..II.. BBaassee IImmppoossaabbllee TTiippuuss IIVVAA // RREE QQuuoottaa IIVVAA QQuuoottaa RREE TTOOTTAALL
1188%% // 44%%
4455,,0099 IImmppoorrtt 3322,,2244 88%% // 11%% 22,,5588 00,,3322
99,,5522 44%% // 00,,55%% 00,,3388 00,,0055
DDaannttee,, 1111 BBaaiixxooss
0088224422 -- MMaannrreessaa UUTTEEBBOONNIINN,, SSAASS
AA--0088440000550000 LLaass FFuueenntteess,, 1144
5500118800 -- UUtteebboo
FFaaccttuurraa nnºº 5533 AA--5500001144660055
DDaattaa:: 1166//0022//22000099
AAllbbaarràà DDeessccrriippcciióó QQuuaannttiittaatt PPrreeuu//uunniittaatt DDttee TToottaall
11005588 MMeellmmeellaaddaa ddee TToommààqquueett 44 44,,1166 €€ 1100%% 1144,,9988
MMeellmmeellaaddaa ddee FFrruuiittss ddeell BBoosscc 55 33,,1122 €€ 1155,,6600
CCiirreerreess 225500 ggrr.. 11 77,,4433 €€ 44%% 77,,1133
PPoommeess 225500 ggrr.. 11 22,,0099 €€ 22,,0099
AAvveellllaannaa GGaarraappiinnyyaaddaa 11 44,,7777 €€ 44,,7777
DDttee.. PP..II.. BBaassee IImmppoossaabbllee TTiippuuss IIVVAA // RREE QQuuoottaa IIVVAA QQuuoottaa RREE TTOOTTAALL
1188%% // 44%%
4477,,7777 IImmppoorrtt 3355,,3355 88%% // 11%% 22,,8833
99,,2222 44%% // 00,,55%% 00,,3377
DDaannttee,, 1111 BBaaiixxooss
0088224422 -- MMaannrreessaa JJoorrddii RRooiigg CCaammpprrooddoonn
AA--0088440000550000 RReevvoolltt,, 66
0088227722 -- SSaanntt FFrruuiittóóss ddee BBaaggeess
FFaaccttuurraa nnºº 5544 3388446655778899--GG
DDaattaa:: 2211//0033//22000099
AAllbbaarràà DDeessccrriippcciióó QQuuaannttiittaatt PPrreeuu//uunniittaatt DDttee TToottaall
11005599 MMeellmmeellaaddaa ddee TToommààqquueett 22 44,,1166 €€ 1100%% 77,,4499
MMeellmmeellaaddaa ddee FFrruuiittss ddeell BBoosscc 22 33,,1122 €€ 66,,2244
CCiirreerreess 225500 ggrr.. 33 77,,4433 €€ 44%% 2211,,4400
PPoommeess 225500 ggrr.. 44 22,,0099 €€ 88,,3366
OOlliivveess AArrbbeeqquuiinneess 550000 ggrr.. 11 88,,8800 €€ 88,,8800
DDttee.. PP..II.. BBaassee IImmppoossaabbllee TTiippuuss IIVVAA // RREE QQuuoottaa IIVVAA QQuuoottaa RREE TTOOTTAALL
1188%% // 44%%
5555,,6655 IImmppoorrtt 2222,,5533 88%% // 11%% 11,,8800 00,,2233
2299,,7766 44%% // 00,,55%% 11,,1199 00,,1155
DDaannttee,, 1111 BBaaiixxooss
0088224422 -- MMaannrreessaa EEUURROOMMOODDAA,, SSAASS
AA--0088440000550000 BBaalleessttrraa,, 1199
0088775500 -- MMoolliinnss ddee RReeii
FFaaccttuurraa nnºº 5555 AA--0088002233558833
DDaattaa:: 3300//0044//22000099
AAllbbaarràà DDeessccrriippcciióó QQuuaannttiittaatt PPrreeuu//uunniittaatt DDttee TToottaall
11006600 MMeellmmeellaaddaa ddee TToommààqquueett 77 44,,1166 €€ 1100%% 2266,,2211
MMeellmmeellaaddaa ddee FFrruuiittss ddeell BBoosscc 44 33,,1122 €€ 55%% 1111,,8866
CCiirreerreess 225500 ggrr.. 11 77,,4433 €€ 77,,4433
PPoommeess 225500 ggrr.. 22 22,,0099 €€ 55%% 33,,9977
CCaavvaa FFrreeiixxeenneett CCoorrddoonn NNeeggrroo 99 77,,1133 €€ 6644,,1177
DDttee.. PP..II.. BBaassee IImmppoossaabbllee TTiippuuss IIVVAA // RREE QQuuoottaa IIVVAA QQuuoottaa RREE TTOOTTAALL
6644,,1177 1188%% // 44%% 1111,,5555
112288,,6699 IImmppoorrtt 3388,,0066 88%% // 11%% 33,,0055
1111,,4400 44%% // 00,,55%% 00,,4466
DDaannttee,, 1111 BBaaiixxooss
0088224422 -- MMaannrreessaa SSuussaannnnaa TToommààss OOlliivvaa
AA--0088440000550000 DDooss ddee MMaaiigg,, 1122
0088224400 -- MMaannrreessaa
FFaaccttuurraa nnºº 5566 3388774466778844--FF
DDaattaa:: 2222//0055//22000099
AAllbbaarràà DDeessccrriippcciióó QQuuaannttiittaatt PPrreeuu//uunniittaatt DDttee TToottaall
11006611 MMeellmmeellaaddaa ddee TToommààqquueett 22 44,,1166 €€ 1100%% 77,,4499
MMeellmmeellaaddaa ddee FFrruuiittss ddeell BBoosscc 88 33,,1122 €€ 55%% 2233,,7711
CCiirreerreess 225500 ggrr.. 55 77,,4433 €€ 3377,,1155
PPoommeess 225500 ggrr.. 44 22,,0099 €€ 88,,3366
CCaabbeerrnneett SSaauuvviiggnnoonn BBllaanncc 66 1144,,2288 €€ 33%% 8833,,1111
MMooeett CChhaannddoonn BBrruutt 99 2266,,6622 €€ 33%% 223322,,3399
DDttee.. PP..II.. BBaassee IImmppoossaabbllee TTiippuuss IIVVAA // RREE QQuuoottaa IIVVAA QQuuoottaa RREE TTOOTTAALL
331155,,5500 1188%% // 44%% 5566,,7799 1122,,6622
446666,,4488 IImmppoorrtt 3311,,2200 88%% // 11%% 22,,5500 00,,3311
4455,,5511 44%% // 00,,55%% 11,,8822 00,,2233
DDaannttee,, 1111 BBaaiixxooss
0088224422 -- MMaannrreessaa PPRROOTTEECC LLAABBOORRAALL,,
SSAASS
AA--0088440000550000 EEdduuaarrdd MMaarriissttaannyy,, 1144
0088881100 -- SSaanntt PPeerree ddee RRiibbeess
FFaaccttuurraa nnºº 5577 AA--0088002233221111
DDaattaa:: 2255//0055//22000099
AAllbbaarràà DDeessccrriippcciióó QQuuaannttiittaatt PPrreeuu//uunniittaatt DDttee TToottaall
11006622 MMeellmmeellaaddaa ddee TToommààqquueett 22 44,,1166 €€ 33%% 88,,0077
MMeellmmeellaaddaa ddee FFrruuiittss ddeell BBoosscc 66 33,,1122 €€ 1188,,7722
CCiirreerreess 225500 ggrr.. 44 77,,4433 €€ 88%% 2277,,3344
PPoommeess 225500 ggrr.. 33 22,,0099 €€ 66,,2277
CCaabbeerrnneett SSaauuvviiggnnoonn BBllaanncc 44 1144,,2288 €€ 5577,,1122
MMooeett CChhaannddoonn BBrruutt 77 2266,,6622 €€ 118866,,3344
DDttee.. PP..II.. BBaassee IImmppoossaabbllee TTiippuuss IIVVAA // RREE QQuuoottaa IIVVAA QQuuoottaa RREE TTOOTTAALL
44 %% 223333,,7722 1188%% // 44%% 4422,,0077
333377,,1133 IImmppoorrtt 2255,,7722 88%% // 11%% 22,,0066
1122,,1155 3322,,2277 44%% // 00,,55%% 11,,2299
DDaannttee,, 1111 BBaaiixxooss
0088224422 -- MMaannrreessaa JJaauummee SSoolleerr MMoonnttggrraass
AA--0088440000550000 ÀÀnnggeell GGuuiimmeerràà,, 8811
0088224422 -- MMaannrreessaa
FFaaccttuurraa nnºº 5588 7777445588664477--EE
DDaattaa:: 1188//0066//22000099
AAllbbaarràà DDeessccrriippcciióó QQuuaannttiittaatt PPrreeuu//uunniittaatt DDttee TToottaall
11006633 MMeellmmeellaaddaa ddee TToommààqquueett 44 44,,1166 €€ 55%% 1155,,8811
MMeellmmeellaaddaa ddee FFrruuiittss ddeell BBoosscc 55 33,,1122 €€ 1155,,6600
CCiirreerreess 225500 ggrr.. 11 77,,4433 €€ 77,,4433
PPoommeess 225500 ggrr.. 11 22,,0099 €€ 22,,0099
VVii NNeeggrree TToorrrree JJuulliiàà 66 uunniittaattss 11 6644,,9922 €€ 1100%% 5588,,4433
CCaaffèè CCllààssssiicc EEttiiqquueettaa NNeeggrree 66
uunniitt.. 11 8855,,4444 €€ 8855,,4444
CCaabbeerrnneett SSaauuvviiggnnoonn BBllaanncc 22 1144,,2288 €€ 2288,,5566
CCaavvaa FFrreeiixxeenneett CCoorrddoonn NNeeggrroo 22 77,,1133 €€ 55%% 1133,,5555
DDttee.. PP..II.. BBaassee IImmppoossaabbllee TTiippuuss IIVVAA // RREE QQuuoottaa IIVVAA QQuuoottaa RREE TTOOTTAALL
44 %% 9966,,5511 1188%% // 44%% 1177,,3377 33,,8866
224499,,5577 IImmppoorrtt 111122,,1177 88%% // 11%% 88,,9977 11,,1122
99,,0088 99,,1144 44%% // 00,,55%% 00,,3377 00,,0055
EExxeerrcciiccii 77..-- CCoonnffeecccciioonnaarr eell RRaappppeell dd’’AArrtt ii VViiddrree MMoolliinnss,, SSAASS ddeell mmeess ddee ffeebbrreerr tteenniinntt eell ccoommppttee llaa ffiittxxaa ddeell
ccoonnssuumm ddeell cclliieenntt qquuee mmoossttrreemm aa ccoonnttiinnuuaacciióó ii lleess ttaauulleess ddeell rrààppppeell..
AArrtt ii VViiddrree MMoolliinnss,, SSAASS
RRaappppeell
PPaaccttaatt
00 aa 550000 22%%
550011 aa 11000000 33%%
11000011 aa 11990000 44%%
11990011 aa 22440000 55%%
MMééss ddee 22440011 77%%
FFaaccttuurreess BB..IImmppoossaabbllee IIVVAA TToottaall
nnºº1133 8899,,0000 €€ 1144,,2244 €€ 110033,,2244 €€
nnºº1199 221155,,0000 €€ 3344,,4400 €€ 224499,,4400 €€
nnºº2255 111122,,0000 €€ 1177,,9922 €€ 112299,,9922 €€
nnºº1199 -- 115599,,0000 €€ -- 2255,,4444 €€ -- 118844,,4444 €€
nnºº3344 330011,,0000 €€ 4488,,1166 €€ 334499,,1166 €€
nnºº4455 335511,,0000 €€ 5566,,1166 €€ 440077,,1166 €€
nnºº6633 7788,,0000 €€ 1122,,4488 €€ 9900,,4488 €€
nnºº6666 113355,,0000 €€ 2211,,6600 €€ 115566,,6600 €€
nnºº7744 -- 4499,,0000 €€ -- 77,,8844 €€ -- 5566,,8844 €€
nnºº7755 115500,,0000 €€ 2244,,0000 €€ 117744,,0000 €€
DDaannttee,, 1111 BBaaiixxooss
0088224422 -- MMaannrreessaa AArrtt ii VViiddrree MMoolliinnss,, SSAASS
AA--0088440000550000 AArrrraassoo,, 4455
0088550022 –– MMoolliinnss ddee RReeii
FFaaccttuurraa nnºº 8888 AA--0088447755110000
DDaattaa:: 2288//0022//22000099
AAllbbaarràà DDeessccrriippcciióó QQuuaannttiittaatt PPrreeuu//uunniittaatt DDttee TToottaall
RRààppppeell eebbrreerr ss//BBaassee iimmppoossaabbllee 11..222233,,0000 44 %% 4488,,9922
DDttee.. PP..II.. BBaassee IImmppoossaabbllee TTiippuuss IIVVAA // RREE QQuuoottaa IIVVAA QQuuoottaa RREE TTOOTTAALL
--4488,,9922 1188%% // 44%% --88,,8811
--5577,,7733 IImmppoorrtt 88%% // 11%%
44%% // 00,,55%%
EExxeerrcciiccii 88..-- AAccaabbaa dd''eemmpplleennaarr lleess sseeggüüeennttss ffaaccttuurreess tteenniinntt aammbb ccoommppttee eellss ddiiffeerreennttss ttiippuuss dd''iivvaa ((ééss
nneecceessssaarrii ccoonnssuullttaarr ll’’aannnneexx IIII ddee ttiippuuss dd’’IIVVAA aa EEssppaannyyaa))..
OObbsseerrvveeuu qquuee hhii hhaa aallgguunneess ffaaccttuurreess qquuee tteenneenn ddeessccoommppttee ppeerr ppaaggaammeennttss iimmmmeeddiiaattss.. PPeerr úúllttiimm ccoommeennttaarr
qquuee eell QQuuiimmii RRaaffaarrtt JJuuvvéé eessttàà ssuubbjjeeccttee aall rreeccààrrrreecc dd’’eeqquuiivvaallèènncciiaa..
DDaannttee,, 1111 BBaaiixxooss
0088224422 -- MMaannrreessaa IINNTTEERRCCAALLAA,, SSLLSS
AA--0088440000550000 LLyylliiuumm,, 116600
0088000044 -- BBaarrcceelloonnaa
FFaaccttuurraa nnºº 110066 BB--4455778899553322
DDaattaa:: 0055//0066//22000099
AAllbbaarràà DDeessccrriippcciióó QQuuaannttiittaatt PPrreeuu//uunniittaatt DDttee TToottaall
AA//22000066 FFoorrmmaattggee VVeenntteerroo SSeemmii 22 88,,4499 €€ 1166,,9988
FFoorrmmaattggee MMoozzzzaarreellllaa FFrreessccaa 44 11,,2200 €€ 44,,8800
FFoorrmmaattggee MMaassccaarrppoonnee TTaarrrriinnaa 44 33,,2255 €€ 1133,,0000
CCaavvaa AAnnnnaa ddee CCooddoorrnniiuu 66 99,,0011 €€ 5544,,0066
VVii PPeettiillllaann AAgguullllaa BBllaanncc 22 55,,5588 €€ 1111,,1166
CCeerrvveessaa MMoorriittzz 44 44,,3355 €€ 1177,,4400
DDttee.. PP..II.. BBaassee IImmppoossaabbllee TTiippuuss IIVVAA // RREE QQuuoottaa IIVVAA QQuuoottaa RREE TTOOTTAALL
33 %% 8800,,1144 1188%% // 44%% 1144,,4433
113311,,0000 IImmppoorrtt 3333,,7744 88%% // 11%% 22,,7700
33,,5522 44%% // 00,,55%%
DDaannttee,, 1111 BBaaiixxooss
0088224422 -- MMaannrreessaa CCOONNFFEETTII PPAANNFFIILLOO SSEERRAAFFIINNII,, SSRRLL
AA--0088440000550000 VViiaa AAlleessssaannddrroo VVoollttaa,, 99
6677003399 -- SSuullmmoonnaa ((IIttaalliiaa))
FFaaccttuurraa nnºº 110077 IITT 0044771111223355229900
DDaattaa:: 0099//0066//22000099
AAllbbaarràà DDeessccrriippcciióó QQuuaannttiittaatt PPrreeuu//uunniittaatt DDttee TToottaall
1155 CCoonnffeettttii CCiiooccccoollaattoo ee MMaannddoorrllaa 2288 11,,2200 €€ 3333,,6600
CCoonnffeettttii CCaappuucccciinnoo 4422 11,,2255 €€ 11%% 5511,,9988
GGrraappppoolloo NNooiisseetttteess 111177 33,,0000 €€ 335511,,0000
LLiiqquuoorriiccee CCoonnffeettttii 8800 00,,9900 €€ 11%% 7711,,2288
CCoonnffeettttii NNooiisseetttteess 5555 11,,3300 €€ 7711,,5500
((BBOOMMBBOONNSS))
DDttee.. PP..II.. BBaassee IImmppoossaabbllee TTiippuuss IIVVAA // RREE QQuuoottaa IIVVAA QQuuoottaa RREE TTOOTTAALL
557799,,3366 1188%% // 44%%
557799,,3366 IImmppoorrtt 88%% // 11%%
44%% // 00,,55%%
DDaannttee,, 1111 BBaaiixxooss
0088224422 -- MMaannrreessaa TTEERRMMIINNSSTTAALL,, SSAASS
AA--0088440000550000 SSaanntt PPiiuuss XX,, 88
0088990011 -- HHoossppiittaalleett
FFaaccttuurraa nnºº 110088 AA--5500001144660055
DDaattaa:: 1122//0077//22000099
AAllbbaarràà DDeessccrriippcciióó QQuuaannttiittaatt PPrreeuu//uunniittaatt DDttee TToottaall
660044 CCaallddeerraa AAllbbaa 2200BBEE 22 880055,,0000 €€ 11..661100,,0000
RRaaddiiaaddoorr DDeeccoorraall PPLL6600 88 111144,,0000 €€ 22%% 889933,,7766
EEssttuuffaa DDeeccoorraattiivvaa EESSTT 6600//LL 77 220077,,0000 €€ 22%% 11..442200,,0022
DDttee.. PP..II.. BBaassee IImmppoossaabbllee TTiippuuss IIVVAA // RREE QQuuoottaa IIVVAA QQuuoottaa RREE TTOOTTAALL
55%% 33..772277,,5599 ++ 5522,,0066 == 33..777799,,6655 1188%% // 44%% 668800,,3344
44..445599,,9999 IImmppoorrtt 88%% // 11%%
119966,,1199 44%% // 00,,55%%
Ports deguts inclosos en factura: 52,06 €
DDaannttee,, 1111 BBaaiixxooss
0088224422 -- MMaannrreessaa KKAANNAAKK IINNNNOOCCEENNTT
AA--0088440000550000 11,, RRuuee PPeettiinn GGaauuddeett
4422440000 -- SSaaiinntt CChhaammoonndd ((FFrraannccee))
FFaaccttuurraa nnºº 110099 FFRR 3311777733112244440011
DDaattaa:: 0077//0088//22000099
AAllbbaarràà DDeessccrriippcciióó QQuuaannttiittaatt PPrreeuu//uunniittaatt DDttee TToottaall
AA//2222440055 PPeerrffoorraatteeuurr 44 ttrroouuss ((FFoorraaddaaddoorr)) 66 44,,4455 €€ 2266,,7700
RRuubbaann iinnvviissiibbllee SSccootthh ((cceelloo)) 1100 22,,3300 €€ 2233,,0000
SSttyyllooss pplluummee WWaatteerrmmaann ((pplluummaa)) 66 7755,,0000 €€ 22%% 444411,,0000
((MMAATTEERRIIAALL DD''OOFFIICCIINNAA))
DDttee.. PP..II.. BBaassee IImmppoossaabbllee TTiippuuss IIVVAA // RREE QQuuoottaa IIVVAA QQuuoottaa RREE TTOOTTAALL
449900,,7700 1188%% // 44%%
449900,,7700 IImmppoorrtt 88%% // 11%%
44%% // 00,,55%%
DDaannttee,, 1111 BBaaiixxooss
0088224422 -- MMaannrreessaa VVIIAAJJEESS GGRRAANN CCAAPPIITTAANN,, SSLLSS
AA--0088440000550000 AArrccooss ddee llaa FFrroonntteerraa,, ss//nn
1144001100 -- CCoorrddoobbaa
FFaaccttuurraa nnºº 111100 BB--0099557722660066
DDaattaa:: 2255//0088//22000099
AAllbbaarràà DDeessccrriippcciióó QQuuaannttiittaatt PPrreeuu//uunniittaatt DDttee TToottaall
AA--6688 VViiaajjee aa MMaarrrraakkeecchh 88 ddiiaass mm//pp 22 ppaaxx 553311,,0000 €€ 11..006622,,0000
-- DDiiaa 11 BBaarrcceelloonnaa -- MMaarrrraakkeecchh
-- DDiiaa 22 MMaarrrraakkeecchh -- TTiizziinn TTiicchhkkaa
-- DDiiaa 33 -- 55 RReeggiioonn VVoollccaann SSiirroouuaa
-- DDiiaa 66 VVoollccaann SSiirroouuaa //
MMaarrrraakkeecchh
-- DDiiaa 77 MMaarrrraakkeesshh
-- DDiiaa 88 MMaarrrraakkeesshh -- BBaarrcceelloonnaa
DDttee.. PP..II.. BBaassee IImmppoossaabbllee TTiippuuss IIVVAA // RREE QQuuoottaa IIVVAA QQuuoottaa RREE TTOOTTAALL
11,,006622,,0000 1188%% // 44%% 119911,,1166
11..225533,,1166 IImmppoorrtt 88%% // 11%%
44%% // 00,,55%%
DDaannttee,, 1111 BBaaiixxooss
0088224422 -- MMaannrreessaa SSEEFFEEDDFFRRUUIITTSS,, SSAASS
AA--0088440000550000 RRaammoonn AArrggiillèèss,, ss//nn
2255000055 -- LLlleeiiddaa
FFaaccttuurraa nnºº 111111 AA--0088770000550000
DDaattaa:: 1133//0099//22000099
AAllbbaarràà DDeessccrriippcciióó QQuuaannttiittaatt PPrreeuu//uunniittaatt DDttee TToottaall
117711 PPaassttaannaaggaa 22 11,,0066 €€ 22,,1122
PPaattaattaa BBllaannccaa 2255 99,,0000 €€ 222255,,0000
TToommààqquueettss 1100 55,,6600 €€ 22%% 5544,,8888
CCiirreerraa CCaassttaannyyeerraa 44 1133,,4444 €€ 5533,,7766
MMeellmmeellaaddaa PPrréésssseecc 440000 1122 99,,3366 €€ 111122,,3322
MMaacceeddòònniiaa 550000 AAllmmíívvaarr 1122 55,,2244 €€ 33%% 6600,,9999
LLiiccoorr SSíínnddrriiaa 1122 1111,,5511 €€ 113388,,1122
SSuucc ddee TTaarroonnjjaa 1122 99,,1122 €€ 11%% 110088,,3355
BBoossssaa AAmmaanniiddaa PPrreeppaarraaddaa 1100 22,,5500 €€ 2255,,0000
DDttee.. PP..II.. BBaassee IImmppoossaabbllee TTiippuuss IIVVAA // RREE QQuuoottaa IIVVAA QQuuoottaa RREE TTOOTTAALL
113388,,1122 1188%% // 44%% 2244,,8866
884433,,3366 IImmppoorrtt 330066,,6666 88%% // 11%% 2244,,5533
333355,,7766 44%% // 00,,55%% 1133,,4433
Ports pagats: 27,50 €
DDaannttee,, 1111 BBaaiixxooss
0088224422 -- MMaannrreessaa MMUUNNDDIILLUUZZ,, SSLLSS
AA--0088440000550000 BBeenniittaa ddee ÁÁvviillaa,, 33
2288004433 -- MMaaddrriidd
FFaaccttuurraa nnºº 111122 BB--0088990000446655
DDaattaa:: 0022//1100//22000099
AAllbbaarràà DDeessccrriippcciióó QQuuaannttiittaatt PPrreeuu//uunniittaatt DDttee TToottaall
AALL--4433 BBoommbbiillllaa AAzzuullaaddaa 4400WW 2255 11,,7700 €€ 4422,,5500
BBoommbbiillllaa VVeellaa LLiissaa 1155WW 2255 11,,5500 €€ 3377,,5500
BBoommbbiillllaa LLoonngglliiffee 2200WW 2255 1166,,3355 €€ 440088,,7755
PPrrooyyeeccttoorreess ddee rreeaallccee 110000 WW 55 223322,,8844 €€ 55%% 11..110055,,9999
CCaarrtteelleess LLuummiinnoossooss 88WW 55 3300,,8800 €€ 115544,,0000
LLuummiinnaarriiaa ddee ppiiee 2211WW 55 119933,,0000 €€ 1100%% 886688,,5500
DDttee.. PP..II.. BBaassee IImmppoossaabbllee TTiippuuss IIVVAA // RREE QQuuoottaa IIVVAA QQuuoottaa RREE TTOOTTAALL
33 %% 22..553388,,7722 1188%% // 44%% 445566,,9977
22..999955,,6699 IImmppoorrtt 88%% // 11%%
7788,,5522 44%% // 00,,55%%
DDaannttee,, 1111 BBaaiixxooss
0088224422 -- MMaannrreessaa QQuuiimmii RRaaffaarrtt JJuuvvéé
AA--0088440000550000 AAvv.. BBaasseess ddee MMaannrreessaa,,
2211
0088224422 -- MMaannrreessaa
FFaaccttuurraa nnºº 111133 7744885533220000--QQ
DDaattaa:: 2222//1111//22000099
AAllbbaarràà DDeessccrriippcciióó QQuuaannttiittaatt PPrreeuu//uunniittaatt DDttee TToottaall
116655 -- AA MMaaggnnoolliiaa 44000011--11 55 9955,,0000 €€ 88%% 443377,,0000
PPiinnuuss PPeennttaapphhyyllllaa 55000011--33 33 7799,,9999 €€ 223399,,9977
HHoorrtteennssiiaa AArrttiiffiicciiaall 11000044--22 22 3377,,1155 €€ 7744,,3300
PPeennssaammeenntt 22000011--55 1155 22,,5500 €€ 3377,,5500
FFeerrttiilliittzzaanntt 88000000--11 22 77,,7755 €€ 1155,,5500
AAbboonnoo SSòòlliidd ((11//22 KKgg)) 66000000--11 33 77,,7755 €€ 2233,,2255
TTeerrrraa UUnniivveerrssaall ((4400 lliitt..)) 66000011--44 44 55,,9955 €€ 22%% 2233,,3322
IInnsseeccttiicciiddaa 88000000--44 77 77,,7755 €€ 5544,,2255
BBoonnssaaii MMaalluuss 55000011--44 11 112255,,0000 €€ 112255,,0000
DDttee.. PP..II.. BBaassee IImmppoossaabbllee TTiippuuss IIVVAA // RREE QQuuoottaa IIVVAA QQuuoottaa RREE TTOOTTAALL
66 %% 8844,,4411 1188%% // 44%% 1155,,1199 33,,3388
11..110055,,3355 IImmppoorrtt 888833,,8888 88%% // 11%% 7700,,7711 88,,8844
6611,,8811 44%% // 00,,55%%
PPOORRTTSS:: 3333 1188%% 55..9944
Ports deguts inclosos en factura: 33 €
T8 - EL MAGATZEM
Des que es fabriquen, produeixen o compren fins que s’utilitzen, consumeixen o venen, transcorre un cert
període de temps en que els materials o productes es troben magatzemats a l’empresa. Els objectes
magatzemats poden ser de classes molt diferents i es coneixen amb el nom genèric d’existències. A les
empreses els és de vital importància conèixer el valor de les existències per tal d’obtenir el cost dels
productes que vendran. La dificultat es planteja en la varietat de valors que tindran les existències
magatzemades en funció de la remesa i del període de temps en el qual foren entrades.
Davant la varietat de preus o costos i la gran quantitat d’existències, s’utilitzen diferents mètodes per
efectuar-ne la valoració: Preu mig ponderat (PMP), FIFO i LIFO.
ESQUEMA CONCEPTUAL
CONCEPTE DE MAGATZEM
El magatzem és un espai físic destinat a guardar-hi mercaderies, en el qual s’hi desenvolupa una
complerta gestió dels productes que conté.
Per poder complir adequadament la seva funció un magatzem ha de reunir una sèrie de condicions:
Ha de poder rebre ràpidament els articles.
Els materials dipositats al magatzem han d’estar correctament identificats, codificats i disposats, de
manera que puguin ser localitzats de forma ràpida.
Ha de disposar d’instal·lacions adequades al tipus d’articles emmagatzemats. Ha de facilitar l’entrada i
sortida dels articles.
EL CONTROL DEL MAGATZEM AMB FITXES
Ja hem comentat que una de les funcions del magatzem era controlar les existències, de manera, que
sapiguem en cada moment el número d’articles que tenim en stock.
El control es pot fer mitjançant els inventaris, és a dir, amb el recompte físics dels articles del magatzem.
Paral·lelament, podem fer un control documental amb fitxes. Les fitxes han de ser individualitzades per a
cada referència.
S’utilitza una fitxa per cada producte del magatzem i s’hi anoten tots els moviments amb indicació de la
data en que s’han produït, afegint-hi informació addicional referent a les operacions i a les empreses que
les han originat (mod. 1).
És important que en les fitxes es reflecteixin les quantitats d’existències que com a màxim o mínim hi ha
d’haver a magatzem, per tal d’avisar als departaments corresponents: al de compres o aprovisionament en
cas que la quantitat d’existències sigui inferior al mínim establert, amb l’objectiu de procurar noves
compres; al departament de producció o de vendes en el supòsit que la quantitat sigui superior al màxim
establert, perquè prenguin les mesures oportunes.
No hem de caure en l’error de que totes les sortides de material són només vendes, o que totes les
entrades de material són només compres. Hi ha altres motius per les quals es pot anotar a la fitxa una
entrada o una sortida de material. Tenim com exemple:
Sortides: - Devolucions de material que fem als nostres proveïdors.
- Vendes de material.
- Enviar material fora de la nostra empresa perquè una altre empresa hi realitzi treballs:
tintar, posar-hi accessoris. Aquests materials retornaran a la nostra empresa modificats.
- Enviar articles a d’altres magatzems que té l’empresa.
- Enviar productes a una fira.
- Productes amb tares o que són obsolets, etc.
Entrades: - Devolucions de material que ens fa els nostres clients
- Compres de material.
- Retorn d’articles modificats per un altre empresa.
- Recepció de materials provinents d’un altre magatzem de l’empresa.
- Retorn de productes per altres motius: fires, etc.
Quan un article retorna modificat o passa d’una secció de l’empresa a una altra, no pot entrar a la mateixa
fitxa de la qual van registrar la sortida, ja que no es tracta del mateix article.
Per exemple, si som una empresa tèxtil, tindrem una fitxa pel teixit de cotó i una altre pel teixit de cotó ja
estampat. Si no ho féssim així, en rebre una comanda de teixit estampat no sabríem si la podríem atendre
o no. A més, estampar el teixit requereix un temps a tenir en compte a l’hora d’establir dades de
lliurament del material.
Exemple: Amb aquest exemple controlarem les existències del producte A del nostre magatzem. Per ara,
només controlarem les unitat del producte (la quantitat).
Comencem l’any 2010 amb les existències que ens van quedar de l’any passat
Data Concepte Entrades Sortides Stock
2/1/10 Existències inicials 10
El dia 3/1/10 comprem 25 unitats a AFG
Data Concepte Entrades Sortides Stock
2/1/10
3/1/10
Existències inicials
Compra a AFG
25
10
35
El dia 7/1/10 fem una venda de 12 unitats a Cial. Camps
Data Concepte Entrades Sortides Stock
2/1/10
3/1/10
7/1/10
Existències inicials
Compra a AFG
Venda a Cial. Camps
25
12
10
35
23
El dia 8/1/10 fem una devolució de 11 unitats de la compra que vam fer el dia 3/1/07 a AFG
Data Concepte Entrades Sortides Stock
2/1/10
3/1/10
7/1/10
8/1/10
Existències inicials
Compra a AFG
Venda a Cial. Camps
Devolució a AFG
25
12
11
10
35
23
12
Les existències (o stock) del producte A que tenim el dia 8/1/10 és de 12 unitats.
El CALCUL DE LES EXISTENCIES: FIFO, i PMP
FIFO: RReeccuullll lleess iinniicciiaallss ddee ll''eexxpprreessssiióó ««FFiirrsstt IInn,, FFiirrsstt OOuutt»» ((pprriimmeerraa eennttrraaddaa,, pprriimmeerraa ssoorrttiiddaa)) ii vvaalloorraa lleess
ssoorrttiiddeess dd''aaccoorrdd aammbb eell pprreeuu ddee llaa ppaarrttiiddaa ccoommpprraaddaa aabbaannss ii,, qquuaann aaqquueessttaa nnoo ééss ssuuffiicciieenntt,, eess ccoommeennççaa aa
ccoommppuuttaarr eell pprreeuu ddee lleess uunniittaattss qquuee ccoorrrreessppoonngguuiinn ddee llaa sseeggüüeenntt eennttrraaddaa,, ii aaiixxíí ssuucccceessssiivvaammeenntt..
AAiixxíí,, lleess eexxiissttèènncciieess ffiinnaallss qquueeddeenn vvaalloorraaddeess aallss pprreeuuss mmééss rreecceennttss..
PMP: VVaalloorraa lleess ssoorrttiiddeess dd''aaccoorrdd aammbb llaa mmiittjjaannaa ddeellss pprreeuuss dd''aaddqquuiissiicciióó ddee lleess eexxiissttèènncciieess eenn aaqquueesstt
mmoommeenntt,, ppoonnddeerraattss ppeerr lleess qquuaannttiittaattss aaddqquuiirriiddeess..
Exemple: Vegem un exemple de com realitzar el càlcul del valor de les sortides d’existències amb els dos
mètodes que hem comentat:
L’empresa Arso06, SA, empresa dedicada al comerç de peces de confecció, ha tingut els següents
moviments d’existències durant l’últim exercici:
a. Mètode del preu mig ponderat
ENTRADES SORTIDES INVENTARI
Data Quantitat Preu Valor Quantitat Preu Valor Quantitat Preu Valor
4-1 800 120 96.000 800 120 96.000
5-3 600 140 84.000 800 120 96.000
600 140 84.000
1.400 128,6 180.000
9-6 400 128,6 51.430 1.000 128,6 128.570
8-8 520 128,6 66.860 480 128,6 61.710
2-10 320 170 54.400 480 128,6 61.710
320 170 54.400
800 145,1 116.110
3-12 400 145,1 58.055 400 145,1 58.055 €
Concepte Data Quantitat Preu
Existències inicials 04-01-08 800 u. 120 €
Compres 05-03-08 600 u. 140 €
Vendes 09-06-08 400 u. -
Vendes 08-08-08 520 u. -
Compres 02-10-08 320 u. 170 €
Vendes 03-12-08 400 u. -
b. Mètode FIFO
EXERCICIS
Exercici 1.- Confecciona la fitxa de magatzem corresponent a:
Producte: OLI LA SEGARRA / Capacitat: 1 litre / Grau d’acidesa: 0,4 / Stock mínim: 50 unitats.
Operacions del mes d’abril: 1) El dia 3 compra a Cooperativa El Molí 170 ampolles a 1,70 €. 2) El 5 ven a
Alimentació Sans, 80 ampolles. 3) El dia 7 compra 230 unitats a 1,68 €. 4) El dia 12 ven a Aliments Anna,
150 ampolles. 5) El dia 13 ven a Comercial Segués, SL, 125 unitats. 6) El dia 16 compra 210 unitats a 1,65
€. 7) El dia 18 ven a Caprobo Cervera 110 ampolles. 8) El dia 22 ven a Alimentació Sans, 100 unitats. 9) El
mateix dia ven a Queviures Rosell 30 ampolles. 10) El dia 23 rep la comanda de 250 ampolles a 1,67 €.
Article: OOLLII LLAA SSEEGGAARRRRAA
Data Concepte Entrades Sortides Existències
0033//0044
0055//0044
0077//0044
1122//0044
1133//0044
1166//0044
1188//0044
2222//0044
2222//0044
CCoommpprraa CCooooppeerraattiivvaa EEll MMoollíí
VVeennddaa AAlliimmeennttaacciióó SSaannss
CCoommpprraa
VVeennddaa AAlliimmeennttss AAnnnnaa
VVeennddaa CCoommeerrcciiaall SSeegguuééss,, SSLL
CCoommpprraa
VVeennddaa CCaapprroobboo CCeerrvveerraa
VVeennddaa AAlliimmeennttaacciióó SSaannss
VVeennddaa QQuueevviiuurreess RRoosseellll
117700 ** 11,,7700 == 228899,,0000
223300 ** 11,,6688 == 338866,,4400
221100 ** 11,,6655 == 334466,,5500
8800
115500
112255
111100
110000
3300
117700
9900
332200
117700
4455
225555
114455
4455
1155
ENTRADES SORTIDES INVENTARI
Data Quantitat Preu Valor Quantitat Preu Valor Quantitat Preu Valor
4-1 800 120 96.000 800 120 96.000
5-3 600 140 84.000 800 120 96.000
600 140 84.000
1.400 180.000
9-6 400 120 48.000 400 120 48.000
600 140 84.000
1.000 132.000
8-8 400 120 48.000 480 140 67.200
120 140 16.800
520 64.800
2-10 320 170 54.400 480 140 67.200
320 170 54.400
800 121.600
3-12 400 140 56.000 80 140 11.200
320 170 54.400
400 65.600 €
2233//0044 CCoommpprraa 225500 ** 11,,6677 == 441177,,5500 226655
TREBALL A REALITZAR:
1.- Confecciona la corresponent fitxa de magatzem del producte esmentat.
2.- Digues si s’ha produït alguna situació de risc i comenta quins problemes podia haver ocasionat de no
haver efectuat l’empresa una ràpida reposició del producte.
Exercici 2.- Realitza el control d’stock dels productes: Camises model “Safari” Talla 42 i Camises model
“Safari” Talla 41. Comencem l’any amb les existències que ens van quedar l’any 2009: Camises T.41) 2.500
unitats i Camises T.42) 3.750 unitats.
o El dia 10/05 fem una compra a Tèxtil Bach de 500 unitats de la talla 42 i 700 de la talla 41. El mateix
dia realitzem una venda de 300 unitats de la talla 42 a Canals camisers, SL.
o El 12/05 rebem una comanda de Camiseria Soler de 150 camises de la talla 41 i la servim el mateix dia.
o El dia 14/05 Canals camisers, SL ens retorna 100 unitats de la talla 42 de la compra que va fer el dia
10/05.
o El 16/05 ens arriba la comanda que vam fer a Tèxtil Bach de les 1.000 camises talla 42 i les 750
camises de la talla 41.
o El 20/05 fem una venda a El Corte Inglés de 1.500 camises de la talla 42
o El 30/05 fem inventari i trobem una caixa de 300 camises de la talla 41 on hi ha caigut pintura. Les
camises no són aptes per la venda.
o Fem una comanda a Tèxtil Bach de camises de la talla 42. Ens arriba el dia 04/06. L’albarà diu que
arriben 1.250 camises, però en el recompte que hem fet, només n’hi ha 1.150.
o El 7/06 El Corte Inglés ens retorna 500 camises perquè ens vam equivocar (vam enviar la talla 43)
o El 9/06 enviem 10 camises de la talla 41 a Camises & Camises, SA, com a mostres.
El dia 15/06/10 decidim fer un altre inventari. Quantes unitats de cada talla, hi hauria d’haver?
Article: CCAAMMIISSEESS MMOODDEELL ““SSAAFFAARRII”” TTAALLLLAA 4411
Data Concepte Entrades Sortides Existències
1100//0055
1122//0055
1166//0055
3300//0055
0099//0066
EExxiissttèènncciieess aanntteerriioorrss 22000099
CCoommpprraa TT.. BBaacchh
VVeennddaa CCaammiisseerriiaa SSoolleerr
CCoommpprraa TT.. BBaacchh
MMeerrccaaddeerriiaa nnoo aappttaa
MMoossttrreess CCaammiisseess && CCaammiisseess
770000
775500
1100
115500
330000
22550000
33220000
33005500
33880000
33550000
33449900
Article: CCAAMMIISSEESS MMOODDEELL ““SSAAFFAARRII”” TTAALLLLAA 4422
Data Concepte Entrades Sortides Existències
1100//0055
1100//0055
1144//0055
1166//0055
2200//0055
0044//0066
0077//0066
EExxiissttèènncciieess aanntteerriioorrss 22000099
CCoommpprraa TT.. BBaacchh
VVeennddaa CCaannaallss CCaammiisseerrss
DDeevvoolluucciióó CCaannaallss CCaammiisseerrss
CCoommpprraa TT.. BBaacchh
VVeennddaa CC.. IInnggllééss
CCoommpprraa TT.. BBaacchh
DDeevvoolluucciióó CCoorrttee IInnggllééss
550000
110000
11000000
11115500
550000
330000
11550000
33775500
44225500
33995500
44005500
55005500
33555500
44770000
55220000
Exercici 3.- Càlcul del valor de les sortides d’existències:
Suposant que es porten els inventaris permanents, quina es la valoració a: 1) PMP, 2) FIFO?
PPMMPP eennttrraaddeess ssoorrttiiddeess iinnvveennttaarrii
ddaattaa qquuaanntt pprreeuu vvaalloorr qquuaanntt pprreeuu vvaalloorr qquuaanntt pprreeuu vvaalloorr
0011//0011//22000077 440000 11,,5500 €€ 660000,,0000 €€ 440000 11,,5500 €€ 660000,,0000 €€
1100//0011//22000077 330000 11,,5500 €€ 445500,,0000 €€ 440000 11,,5500 €€ 660000,,0000 €€
--330000 11,,5500 €€ --445500,,0000 €€
110000 11,,5500 €€ 115500,,0000 €€
110000 11,,5500 €€ 115500,,0000 €€
1122//0011//22000077 220000 11,,7755 €€ 335500,,0000 €€ 220000 11,,7755 €€ 335500,,0000 €€
330000 11,,6677 €€ 550000,,0000 €€
2288//0011//22000077 220000 11,,8855 €€ 337700,,0000 €€ 330000 11,,6677 €€ 550000,,0000 €€
220000 11,,8855 €€ 337700,,0000 €€
550000 11,,7744 €€ 887700,,0000 €€
3300//0011//22000077 220000 11,,7744 €€ 334488,,0000 €€ 550000 11,,7744 €€ 887700,,0000 €€
--220000 11,,7744 €€ --334488,,0000 €€
330000 11,,7744 €€ 552222,,0000 €€
Data Concepte Preu
0011//0011//0077 SSaallddoo 440000 uunniittaattss 11,,5500 €€
1100//0011//0077 VVeennddaa 330000 uunniittaattss 33,,2200 €€
1122//0011//0077 CCoommpprraa 220000 uunniittaattss 11,,7755 €€
2288//0011//0077 CCoommpprraa 220000 uunniittaattss 11,,8855 €€
3300//0011//0077 VVeennddaa 220000 uunniittaattss 33,,2222 €€
FFIIFFOO eennttrraaddeess ssoorrttiiddeess iinnvveennttaarrii
ddaattaa qquuaanntt pprreeuu vvaalloorr qquuaanntt pprreeuu vvaalloorr qquuaanntt pprreeuu vvaalloorr
0011//0011//22000077 440000 11,,5500 €€ 660000,,0000 €€
1100//0011//22000077 --330000 11,,5500 €€ -- 445500,,0000 €€ 440000 11,,5500 €€ 660000,,0000 €€
--330000 11,,5500 €€ --445500,,0000 €€
1122//0011//22000077 220000 11,,7755 €€ 335500,,0000 €€ 110000 11,,5500 €€ 115500,,0000 €€
110000 115500,,0000 €€
220000 11,,7755 €€ 335500,,0000 €€
330000 550000,,0000 €€
2288//0011//22000077 220000 11,,8855 €€ 337700,,0000 €€ 330000 550000,,0000 €€
220000 11,,8855 €€ 337700,,0000 €€
Exercici 4.- Càlcul del valor de les sortides d’existències: La societat PINTASA dedicada a l’elaboració de
pintures acríliques, ens proporciona el següent llistat d’entrades i sortides durant el mes de gener:
Calcular el valor de les existències al final del mes de
gener pels mètodes FIFO i PMP.
PPMMPP eennttrraaddeess ssoorrttiiddeess iinnvveennttaarrii
ddaattaa qquuaanntt pprreeuu vvaalloorr qquuaanntt pprreeuu vvaalloorr qquuaanntt pprreeuu vvaalloorr
0044//0044//22000077 110000 55,,5500 €€ 555500,,0000 €€ 110000 55,,5500 €€ 555500,,0000 €€
1122//0011//22000077 7755 55,,1100 €€ 338822,,5500 €€ 110000 55,,5500 €€ 555500,,0000 €€
7755 55,,1100 €€ 338822,,5500 €€
117755 55,,3333 €€ 993322,,5500 €€
1199//0011//22000077 --115500 55,,3333 €€ -- 779999,,5500 €€ 117755 55,,3333 €€ 993322,,5500 €€
--115500 55,,3333 €€ -- 779999,,5500 €€
2255 55,,3322 €€ 113333,,0000 €€
2255//0011//22000077 112200 55,,3300 €€ 663366,,0000 €€ 2255 55,,3322 €€ 113333,,0000 €€
112200 55,,3300 €€ 663366,,0000 €€
114455 55,,3300 €€ 776699,,0000 €€
3300//0011//22000077 --110000 55,,3300 €€ -- 553300,,0000 €€ 114455 55,,3300 €€ 776699,,0000 €€
--110000 55,,3300 €€ -- 553300,,0000 €€
4455 55,,3311 €€ 223399,,0000 €€
FFIIFFOO eennttrraaddeess ssoorrttiiddeess iinnvveennttaarrii
ddaattaa qquuaanntt pprreeuu vvaalloorr qquuaanntt pprreeuu vvaalloorr qquuaanntt pprreeuu vvaalloorr
0044//0011//22000077 110000 55,,5500 €€ 555500,,0000 €€ 110000 55,,5500 €€ 555500,,0000 €€
1122//0011//22000077 7755 55,,1100 €€ 338822,,5500 €€ 110000 55,,5500 €€ 555500,,0000 €€
7755 55,,1100 €€ 338822,,5500 €€
117755 993322,,5500 €€
117755 993322,,5500 €€
1199//0011//22000077 --7755 55,,55 --441122,,55
--7755 55,,11 --338822,,55
117755 993322,,5500 €€
--115500 --779955,,0000 €€
2255 55,,5500 €€ 113377,,5500 €€
550000 887700,,0000 €€
3300//0011//22000077 --110000 11,,5500 €€ -- 115500,,0000 €€
--110000 11,,7755 €€ -- 117755,,0000 €€
550000 887700,,0000 €€
--220000 --332255,,0000 €€
330000 554455,,0000 €€
Data Concepte Preu
04 de gener Rebem 100 Kg 5,50 €/Kg
12 de gener Rebem 75 Kg 5,10 €/Kg
19 de gener Surten 150 Kg
25 de gener Rebem 120 Kg 5,30 €/Kg
30 de gener Surten 100 Kg
2255//0011//22000077 112200 55,,3300 €€ 663366,,0000 €€ 2255 113377,,5500 €€
112200 55,,3300 €€ 663366,,0000 €€
114455 777733,,5500 €€
3300//0011//22000077 --2255 55,,55 --113377,,55
--7755 55,,33 --339977,,55
114455 777733,,5500 €€
--110000 --553355,,0000 €€
4455 223388,,5500 €€
T9 - EL TRANSPORT
El transport, en el sentit general, és el trasllat de persones o coses. El transport sempre implica la
realització d’un contracte entre dues parts. Per exemple quan comprem un bitllet de tren estem
formalitzant un contracte. RENFE es compromet a traslladar-nos a canvi del preu que pagarem.
En el contracte de transport de mercaderies, una persona (el carregador) encarrega el trasllat a un altre
(transportista) a canvi d’un preu que han pactat.
Podem classificar els tipus de transport de mercaderies segons:
La seva naturalesa: - Públics: es contracten - Privats: són de l’empresa
El seu àmbit geogràfic: - Nacionals – Internacionals
El mitjà de transport: - Marítim – Aeri - Per carretera - Per ferrocarril - Postal
Les persones que intervenen en el transport:
El transportista: És la persona que s’encarrega de transportar les mercaderies.
El carregador/remitent: Persona o empresa que lliura les mercaderies per que es transportin (el
venedor).
El consignatari o destinatari: És la persona o empresa a qui el transportista lliurarà les mercaderies. És el
receptor de les mercaderies (el comprador))..
Les modalitats de pagament del transport :
Ports pagats: El carregador és fa càrrec de pagar el transport. Per tant, el transportista passarà la
factura al venedor.
Ports deguts: El transport serà pagat pel destinatari. Per tant, el transportista passarà la factura al
comprador.
EL PES I EL VOLUM
En el pes s’ha de tenir en compte:
El pes net: és el pes de la mercaderia.
La tara: és el pes de l’embalatge.
El pes brut: és el pes de la mercaderia un cop embalada, és a dir, la suma del pes net i de la tara.
Quan un transportista ens cobra per quilos, sempre tindrà en compte el pes brut, ja que s’emportarà la
mercaderia un cop embalada.
Exemple: Hem de lliurar 5 armaris i cadascun pesa 25 kg. Cada armari va embalat en una caixa que pesa 1
quilo.
Pes net: 125 kg. Tara: 5 kg. Pes brut: 130 kg.
El volum és cubicar una cosa, saber l’espai que ocupa, quin volum té. Per calcular-ho multiplicarem les
mides de la fondària, l’amplada i l’alçada.
Les mides d’un armari són: 1,146 m (amplada) x 1,6 m (alçada) x 0,69 m (fondària). El volum o el
cubicatge serà de 1,26 m3.
Per calcular el volum fixem-nos que hem multiplicat les tres mesures; d’aquesta manera hem trobat el
resultat.
No podem multiplicar mai mesures diferents, o sigui, metres multiplicat per decímetres o al revés.
Us aconsellem que primer passeu les mides a metres i que després busqueu el volum.
L’ENVAS I L’EMBALATGE
Per parlar d’envàs i embalatge, és convenient establir amb claredat la diferencia entre ambdós.
11 mmeettrree 1100 ddeeccíímmeettrreess 110000 cceennttíímmeettrreess 11000000 mmiill··llíímmeettrreess
00,,000011 mmeettrree 00,,0011 ddeeccíímmeettrree 00,,11 cceennttíímmeettrree 11 mmiill··llíímmeettrree
L’envàs, recipient o vas on es conserva una determinada mercaderia té com a objecte fonamental la venta
del producte. Per això, pa presentació, la dosificació i la compatibilitat entre el producte i el recipient son
els factors fonamentals.
L’embalatge té diverses funcions durant el transport i l'emmagatzematge de les mercaderies:
* identificació de la mercaderia
* facilitar-ne la manipulació
* facilitar inspeccions
* disminuir el risc d’accidents, etc.
* protecció de la mercaderia
Principals sistemes d’envàs i embalatge: Els principals són les caixes i els palets.
És molt important identificar cada embalum amb les dades del remitent i del destinatari. Moltes vegades
també és necessari marcar l’embalatge amb signes que indiquen que s’ha de tenir una cura especial:
material fràgil, etc.
1) Fusta: El seu grau d’humitat no haurà de superar el 20%. Els principals tipus d’embalatge de fusta són:
Caixes, caixes reforçada, cistell, caixa d’un o dos cintures, gàbia.
2) Productes tèxtils: És presenten en forma de sacs,
bosses o teixits per embolicar. Les fibres més
utilitzades son el cotó, el lli i l’espart. S’utilitzen
sobretot per productes agrícoles i certs productes
minerals, si bé cada cop s’utilitzen més materials
plàstics.
3) Paper i cartró: Les seves característiques
fonamentals són les següents el gramatge i la
gruixària. Tenim els tipus compacte, sòlid i l’ondulat.
4) Vidre: Material obtingut com a conseqüència de la fusió d’una mescla de sílice, àlcalis i calç. Les
característiques principals són: Fragilitat, Transparència, Adaptabilitat de formes.
5) Materials plàstics: Són derivats dels hidrocarburs i com a tals plantegen seriós problemes de
combustibilitat i reciclatge. Tenim el polietilè, el porexpan i el poliuretà.
6) Materials metàl·lics: Acer: Utilitzat en bidons i sobretot en el que és l’embalatge més important del
transport: el contenidor. Alumini: s’utilitza amb freqüència en el transport aeri.
7) Altres materials: Els sprays de protecció, molt utilitzats per protegir el vidre de ratllades i els productes
metàl·lics de l’oxidació. Les bosses inflamables per materials de calci. Bosses de material dessecant per
protegir les caixes i contenidors de la humitat.
Objectius principals de l'embalatge:
1. Protegir la mercaderia durant el transport i els processos de manipulació i emmagatzematge des
que surt de la fàbrica de l'exportador fins que arriba a la fàbrica de l'importador.
2. Facilitar la manipulació de la mercaderia.
3. Permetre identificar la mercaderia mitjançant un marcat adequat.
Dintre del Comerç Internacional, quan es parla de caixes s'entén que són de fusta i si es parla de cartrons
s'entén que són de cartró.
S'entén com unitat de càrrega el Palet i el Contenidor.
1.- PALET: Plataforma generalment de fusta, que pot ser de 1
o 2 pisos. Els palets normals responen majoritàriament a les
sol·licituds dels industrials.
Disponibles per a càrregues lleugeres, mitjana-pesades o
pesades, "perdudes" (solament serveixen una única vegada) o
de "rotacions múltiples".
Les dimensions dels palets normals són de 80x120cm o
100x120cm i tenen dos o quatre entrades.
Si els palets estan destinats a l'exportació, un tractament per fumigació responent a la norma NIMP15 és
obligatori per a alguns països (EUA, Xina,) normals responen majoritàriament a les sol·licituds dels
industrials.
Els més utilitzats en el Comerç Internacional són:
Europalet: 1,20 x 1,80 (usat habitualment en camió)
Universal: 1.20 x 1,00 (usat habitualment amb vaixell)
2.- CONTENIDOR: Calaixos metàl·lics amb dimensions normalitzades. N’hi ha dos tipus:
Contenidor de 20’ (peus) anomenat TEU. Medeix 6 metres de
llarg.
Contenidor de 40’ (peus) anomenat FEU. Medeix 12 metres de
llarg .
(1 peu equival a 33 cm.).
Trobem els següents: El tancat (Box) és el més freqüent. Dotat de portes es carrega amb l’ajuda de
carretilles o transpaletes.
El de costat obert (Open side) s’utilitza quan la mercaderia a carregar, a causa de la seva longitud, resulta
de difícil maneig a traves de la porta, s’utilitzen contenidors oberts pel costat.
Els de sostre obert (Open Top) s’utilitzen quan el volum de la mercaderia fa difícil el maneig a traves de la
porta o del costat. La plataforma (Flat) quan la mercaderia a transportar no encaixa en cap dels casos
anteriors.
La cisterna (Tank), l’isotèrmic, el frigorífic (Reefer), el calorífic, el de temperatura controlada, el plegable i
l’iglú són altres tipus de contenidors.
CAPACITAT DELS CONTENIDORS
Per Europa no es pot circular amb contenidors amb més de
40.000 kg. de pes en camió.
Contenidor TEU (20’): No es pot ficar mercaderia
amb un volum superior a 33 m³ i 22.000 kg. de
pes.
Contenidor FEU (40’): No es pot ficar mercaderia
amb un volum superior a 66 m³ i 26.000 kg. de
pes.
Quan s'ompli un contenidor es diu que es consolida.
Quan es buida un contenidor es diu que es desconsolida.
Depèn on consolida i es desconsolida el contenidor hi ha
tres tipus de viatge:
1. QUAY / QUAY: (De moll a moll) Quan es transporta
mercaderia de diversos exportadors i es comparteix el
contenidor (Es comparteix el contenidor)
2. DOOR / DOOR: (de porta a porta) Quan es transporta
mercaderia des del magatzem transitari d'origen fins al magatzem transitari de destinació (Es comparteix
el contenidor ).
3. HOUSE / HOUSE: Quan es transporta mercaderia des de casa de l'exportador fins a la casa de
l'importador (No es comparteix el contenidor).
Per a qui i per a quants importadors duu mercaderia el contenidor
1. FCL / FCL: Duu mercaderia d'un exportador a un importador.
2. LCL / LCL: Duu mercaderia de diversos exportadors a diversos importadors.
3. FCL / LCL: Duu mercaderia d'un exportador a diversos importadors
4. LCL / FCL: Duu mercaderia de diversos exportadors per a un solo importador.
El contenidor duu unes sigles identificatives, que han d'estar en totes les cares del mateix. Es composa de
4 lletres: Les tres primeres lletres corresponen al propietari del contenidor (l'empresa que lloga el
contenidor). La quarta és una O (que està homologat).
El contingut ha d'anar precintat- Si ho precinta un transitari, normalment el precinte és de plàstic.
SEAL: Nombre de precinte.
Si la duana vol fer una inspecció, desprecinta el precinte de plàstic i una vegada revisat li posa un precinte
metàl·lic amb el nom de DGA (Direcció general de Duanes), que indica que s'ha inspeccionat la
mercaderia.
SEMAFOR DUANA
Verda: Deixen passar la mercaderia.
Taronja: S'ha de revisar la documentació
Vermell: S'ha de revisar la documentació i la mercaderia.
Importància dels embalatges per a exportació
L'embalatge és un dels elements més importants en el negoci de l'exportació La utilització correcta de
cadascun d'ells permetrà preservar la qualitat dels seus productes. Aquí citem alguns aspectes tècnics dels
embalatges més comuns en l'exportació.
Protecció física i química.- Per a protegir la mercaderia de forma permanent, les superfícies es tracten amb
productes com per exemple, les pintures antiòxid a força de fosfat de zinc. Existeixen altres productes de
protecció temporal, com les ceres o resines, que es poden eliminar una vegada desembalada la mercaderia.
Per a evitar la corrosió s'usen amb molta eficàcia papers, pel·lícules, olis i grasses de protecció, gels de
sílice i inhibidors volàtils. La protecció contra la humitat pot millorar-se amb polietilè o làmines segellades
a la calor, incloent eventualment sals absorbents d'humitat.
Una bona ventilació basta de vegades per a eliminar la condensació.
Protecció mecànica.- La protecció mecànica durant el transport, destinada a contrarestar els efectes de la
compressió, la torsió, els corts, les sacsejades i les vibracions, pot millorar-se utilitzant materials de
farciment que immobilitzen la mercaderia dintre de l'embalatge.
Els articles fràgils han d'aïllar-se de les parets del contenidor mitjançant dispositius de suspensió que
absorbeixen els xocs i minimitzen les vibracions.
Protecció contra el robatori.- La protecció contra el robatori exigeix precaucions diverses, entre elles: lligar
els paquets amb cintes de metall o de plàstic, el que, a més de reforçar l'embalatge, augmenta l'estabilitat;
no indicar el contingut en la part exterior de l'embalatge i enviar la mercaderia per la ruta més directa
possible.
Marcat.- El cost del marcat, igual que l'embalatge, corre a càrrec de l'exportador. Cal assenyalar que la
responsabilitat del transportista i de l'assegurador s'aixeca quan el marcat és defectuós. Les despeses del
marcat han d'incloure's en el càlcul de preus.
L'exportador hauria d'aplicar les recomanacions sobre marcat de l'Organització Internacional de
Normalització (ISO).
Llista d'embalatge (Packing List).- Una vegada acabat l'embalatge i marcat, es prepara la llista d'embalatge,
en la qual han de figurar els següents aspectes: marques, quantitat, pes brut i pes net en quilograms,
dimensions en centímetres, volum i detall del contingut.
La llista, que inclou el nombre de paquets, pes i volum brut, és un document d'importació o exportació de
mercaderies indispensable per als transportistes, estibadors, el personal dels dipòsits i els clients.
Taujanes.- Serveixen per a ajuntar paquets en una sola unitat de càrrega, el que facilita la seva
manipulació i control.
Per a fixar les mercaderies sobre taujanes, se sol utilitzar làmines de plàstic envolupant o d'adherència
tèrmica i articles de fusta barats, de fàcil fabricació; les taujanes es lliuren gratuïtament juntament amb la
mercaderia.
Contenidors.- Un contenidor ha de ser resistent i reutilitzable i el seu disseny ha de permetre el transport
de mercaderies per diversos mitjans, sense que sigui necessari un transvasament intermedi.
En particular, hauria d'estar proveït de dispositius que facilitin el seu maneig, sobretot per a transferir el
contenidor d'un mitjà de transport a un altre, així com realitzar les tasques d’omplir i buidatge. En general
la capacitat de càrrega d'un contenidor és d'almenys 1m3.
CALCULAR EL PES VOLUMETRIC
Quan fem el packing list, obtenim un “pes brut” i un “volum”. Aquest pes, s’anomena per real del producte.
El següent pas que hem de fer, es calcular el “pes volumètric”, ja que el transportista, sempre agafa el que
resulta més gran dels dos (entre el pes brut i el pes volumètric).
Per fer aquest pas, necessitem consultar el llibre de Cargo Prat. Segons quin sigui el mitja de transport
utilitzat, les tarifes es tasen a raó de:
Transport terrestre nacional: 270 kg/m3
Transport terrestre internacional: 333 kg/m3
Transport aeri nacional i internacional: 160 kg/m3
Transport marítim internacional: 1000 kg/m3
Exemple: Segons el packing list que acabem de fer,
la mercaderia que hem de transportar té un pes
brut de 72 kg i un volum de 0,250 m3. Volem
portar aquesta mercaderia de Manresa a Praga.
Per fer-ho tenim dos opcions: terrestre i aeri.
TERRESTRE: Pes brut / real = 72 kg
Pes volumètric = 0,250 m3 * 333 kg/m3 = 83,25 kg
AERI: Pes brut / real = 72 kg
Pes volumètric = 0,250 m3 * 160 kg/m3 = 40 kg
Recordeu que el transportista sempre agafa el pes més
gran entre el pes brut i el pes volumètric.
PACKING LIST
El número de packing el trobem a Control de Packing list (Excel que trobem al departament comercial)
El packing list o relació de contingut completa la informació descrita en la factura comercial, en quant a
mercaderia, i ha de ser sempre emes pel exportador.
CC// DDAANNTTEE,, 1111 -- MMAANNRREESSAA CCPP:: 0088224400
Tel: 93 874 87 92 Fax: 93 877 26 66
NIF: A-08400500
E-MAIL: [email protected]
PACKING LIST Nº de Packing:
DATE/Data: FIRM/Empresa:
DELIVERY NOTE/Albarà: ADRESS/Direcció:
Expedient: REGION/Provincia:
COSEFED FACT. REF./
Nº Comanda Facturaplus:
TOWN/Població:
PC/CP:
CARRIER/Transportista: CARGO PRAT COUNTRY/Pais:
BOX Nº
Caixa
TYPE
Tipus
QUANTITY
Quantitat
ART. Nr.
Referència / Descripció
STATISTIC NUMBER
Número Estadistic
GROSS WEIGHT
Pes Brut
VOLUME
Volum
1 C 3 DROC 7324.00.00 1,2 * 3 = 3,6 kg 0,080 * 3 = 2,4
2 D 2 CUB-2 8424.30.00 4 * 2 = 8 kg 0,224 * 2 = 0,448
2 D 2 PAPER 4803.00.31 1,5 * 2 = 3 kg 0,025 * 2 = 0,050
3 C 1 AT1 9403,10,91 12,45 * 1 = 12,45 0,216 * 1 = 0,216
2 CAIXA C 0,333 * 2 = 0,666 0,250 * 2 = 0,500
1 CAIXA D 0,750 * 1 = 0,750 0,500 * 1 = 0,500
TOTAL BOXES Total Caixes
TOTAL GROSS WEIGHT Total Pes Brut
TOTAL ARTICLES Volum mercaderies
TOTAL PACKAGE Volum Total
3 28,466 kg 3,114 m3 1 m3
Es un document que te una gran importància en aquelles situacions on es produeix un despatx duaner físic
i serveis per facilitar el reconeixement selectiu per part del agent de duanes.
Així mateix és fa servir per comprovar, en el moment d’entrar la mercaderia al magatzem, la correcció en
quant a faltes, danys, sobres, ...
Aquesta és la plantilla de packing list que farem servir.
Com emplenem un Packing list?
- Anotem les referències i les quantitats de la comanda del client.
- Busquem i calculem tant el pes brut com el volum de les mercaderies.
- Emplenem les caixes amb el llistat corresponent “Packing List – Números Estadístics”.
- Optimitzar el màxim possible cadascuna de les caixes; recordem que com més gran és el volum,
més gran serà la tarifa.
- Per acabar, sumem les caixes a la mateixa plantilla.
- Finalment emplenem la part de baix.
El total pes brut és la suma de la mercaderia més la suma del pes de la caixa buida. En el
nostre exemple, és 28,466 kg. Fixem-nos que hem sumat a la mercaderia dues caixes C
i una caixa D.
El Volum mercaderies és la suma del volum de les mercaderies de la comanda. A
l’exemple anterior, aquest suma 3,114 m3.
El Volum total (Total Package) és el volum de les caixes que utilitzem. A l’exemple
anterior, tenim un total d’1 m3.
El total caixes és la suma de les caixes que omplim amb les nostres mercaderies.
Important: no confondre el pes de la caixa buida amb el volum de la caixa, és a dir, una caixa C, té un
volum de 0,250 m3 i el seu pes, quan està buida, és de 0,333 kg.
EXERCICIS
Exercici 1.- Lliurem el següent material i hem de calcular el pes brut:
- 10 parells de botes model “Cross”. Pes de cada parell: 1,500 kg.
- 25 parells de botes model “Keys”. Pes de cada parell: 1,300 kg.
- 55 parells de botes model “Sara”. Pes de cada parell: 1,250 kg.
Cada parell de botes va en una caixa de 250 gr. i cada 10 caixes petites van en una de més gran de 800 gr.
Tota la mercaderia va paletitzada en un palet de 12 kg.
Pes botes: 15 + 32,5 + 68,75 = 116,25 kg.
Tara caixes: 90 caixes (1 x cada parell) x 0,250 = 22,5 kg.
9 caixes grans x 0,800 = 7,2 kg.
Palet = 12 kg.
41,7 41,7 kg.
Total pes brut: 157,95 kg.
Exercici 2.- Seguint amb l’exemple anterior, el transportista ens presenta la següent tarifa: Hem de calcular
quant ens costarà el transport:
MMíínniimm::................................................1166 €€
DDee 11 aa 110000 kkgg......................00..1199 €€ //kkgg..
DDee 110011 aa 550000 kkgg..............00..1188 €€ //kkgg..
157, 95 x 0,18 = 28,43 €
Exercici 3.- Calcula en metres cúbics:
- 1,5 m * 0,6 m * 2 m = 1,8 m3
- 0,65 dm * 11 cm * 300 dm = 0,065 m * 0,11 m * 30 m = 0,02145 m3
- 0,8 m* 0,9 m * 0,5 m = 0,36 m3
- 1,3 m * 1,2 dm * 5,9 dm = 1,3 m * 0,12 m * 0,59 m = 0,09204 m3
- 0,9 m * 1 m * 1,67 m = 1,503 m3
- 5 dm * 2,3 dm * 7 m = 0,5 m * 0,023 m * 7 m = 0,805 m3
- 30 cm * 1 m * 78 cm = 0,3 m * 1 m * 0,78 m = 0,234 m3
- 29 cm * 1,1 m * 121 dm = 0,29 m * 1,1 m * 12,1 m = 3,8599 m3
Exercici 44.- Quins tipus de contenidors existeixen? El FEU i el TEU.
Exercici 5.- Quan diem que els ports son pagats i quan deguts? Diem ports Pagats quan és fa càrrec de
transportar les mercaderies el mateix venedor i diem ports deguts quan el responsable és el comprador.
Exercici 6.- Quins son els principals documents de transport de mercaderies? CMR, AWB, Bill of Lading,
CIM, FBL ...
Exercici 7.- Calcula que ens costarien els ports (necessitem el llibre de Cargo Prat):
- Primer de tot hem de determinar la zona a la que enviem el paquet.
- A la pàgina següent, tenint en compte la zona que ens ha donat, i amb els kg que tenim, trobem la
tarifa a aplicar.
Exemple: Portem 80 kg a Madrid. Si consultem el llibre, ens diu que Madrid és zona 6. Canviem de pàgina i
busquem la tarifa. En total, zona 6 amb 80 kg costa 24,05 € (agafem quilos fins 51 – 100 €/enviament).
Si portéssim més de 5.000 kg, aplicaríem les tarifes de l’última fila per cada 100 kg de càrrega.
NACIONAL
Transportar 154 Kg a Valencia de Alcántara.
Transportar 23 Kg a San Lucar de Barrameda.
Transportar 428 Kg a Santander.
Transportar 1.284 Kg a Linares.
INTERNACIONAL
Transportar 500 Kg a Venècia.
Transportar 89 Kg a Amsterdam.
Transportar 223 Kg a Marsella.
Transportar 2.247 Kg a Berna.
Per saber a quines comunitats autònomes pertanyen les ciutats, podem consultar les següents pàgines
web:
www.correos.es i clicar códigos postales.
Exercici 8.- Que signifiquen aquestes marques?
Exercici 9.- Cubicar (ficar) mercaderia dintre del contenidor.
a) S'envien uns “lingotes” i cada cartró medeix 20 cm X 10 cm X 50 cm i pesa 20 kg. En un FEU quants
cartrons podem ficar?
0,20 x 0,10
b) En un FEU de 40’ ¿quants cartrons entren si cada cartró medeix 75 cm x 60 cm x 40 cm i pesa 16 kg?
c) Seguint l’exercici anterior, esbrinar el que costaria el nòlit (transport internacional) si costa 3 Euros el
m³:
d) Es fa una exportació de cava i es vol saber en un contenidor TEU quants cartrons podrem posar si tenim
que el Pes cartró és de 12 kg i les dimensions del cartró son de 50 cm x 40 cm x 80 cm.
Exercici 10.- Emplena el packing list si tenim la següent comanda:
4 DIPSA / 3 BURE2 / 5 PAPELA / 2 COMPREPAP / 3 CAR-30 / 1 DUTXAN-G
TT1100 -- DDOOCCUUMMEENNTTSS DDEE TTRRAANNSSPPOORRTT
La majoria de documents de transport són simples certificats que acrediten que s’ha lliurat la mercaderia a
un transportista i els termes bàsics en què s’ha concertat el transport. Detallen el tipus de mercaderia, el
nombre de paquets, el pes brut, el volum i les marques.
CARTA DE PORT TERRESTRE (CMR)
És el document utilitzat en el transport internacional per carretera. L’acostuma a emetre el transportista i
té valor de lliurament de la mercaderia, en aparent bon estat i d’acord amb les característiques que es
detallen en el document. A més, amb el CMR el transportista assumeix l’obligació de lliurar la mercaderia
al seu destinatari i n’és el responsable en cas de pèrdua o dany.
En cap cas constitueix títol de propietat de la mercaderia. En conseqüència, no es endossable, ni
negociable. S’emet amb caràcter nominatiu i només qui figura en el document com a consignatari de la
mercaderia pot rebre-la en el punt de destí acordat
Exercici CMR: Seguint la següent informació, completa el CMR de la pàgina següent:
Les nostres dades són:
COSEFED, SAS (ES B60294956)
c/Dante, 11 – Baixos - 08242 Manresa - Barcelona (Espanya)
Venem 15 articles BARRIN-2 i 4 articles de CAR-30 a l’empresa:
Simply Green (NL 45897812)
Postbus 611 - NL 3300 AR Dordrecht - Netherlands
El magatzem el tenen a la mateixa direcció que la seu central.
El material que enviem és fràgil.
Els ports seran pagats ja que superen de llarg els nou cents (900 €).
Les mercaderies surten del magatzem que Cosefed, SAS té situat al Polígon Industrial de Santpedor,
Província de Barcelona.
Els nomenclatura combinada dels dos articles és: 9603 00 00 (Barrin-2) i 4680 10 01 (Car-30).
El transportista encarregat de realitzar el transport complert és Cargo Prat, SAS, c/de les Moreres nº
48, 08820 del Prat de Llobregat.
Juntament amb el CMR adjuntarem una copia de la factura comercial (Nº A/5438), una copia del
Packing List, la petició de servei i l’albarà comercial (Nº A/1016).
El transport costa cent cinquanta vuit euros amb cinquanta cinc cèntims (158,55 €). No hi ha
descomptes de cap tipus ni suplements addicionals.
El pes brut total dels articles de Barrin-2 és de 40,75 Kg i el seu volum és de 0,32 m3 mentre que
de l’article Car-30 és de 8,01 Kg i el seu volum és de 0,039 m3.
L’incoterm utilitzat és el CPT des de Barcelona.
L’enviament és farà en data 19 de novembre del 2010.
Recordem que el CMR està compost de 4 copies: 1.- Exemplar pel Venedor (Remitent); 2.- Exemplar pel
Comprador (Destinatari); 3.- Exemplar pel Transportista; 4.- Copia pel que realitza el document.
Com que s’han de realitzar 4 copies i totes son
exactament iguals, quan entrem al CMR, el primer que
he de fer és seleccionar les 4 fulles.
A la imatge de sobre, fixem-nos que només hi ha la primera fulla (Mittente) seleccionada. Ho
sabem perquè està en blanc. Per seleccionar una fulla, hem de prémer el botó SHIFT i a
continuació premem les fulles a on volem que es copiï la
primera fulla. A la imatge de la dreta , veiem les 4 fulles
seleccionades.
D’aquesta manera, si emplenem la primera copia del CMR, al mateix temps estarem emplenant les altres 3
copies.
Trobarem les copies de CMR a la carpeta:
Sefed / Departament Comercial / Comerç Internacional
1 Ejemplar para el remitente - Exemplaire de l'expediteur - Copy for sender
1 Remitente (nombre, domicilio, país) , Expediteur (nom, adresse, pays),
Sender (name, addresse, country) Carta de porte internacional, Este transporte queda sometido, no obstante toda cláusula
Lettre de voiture internacionale contraria, al Convenio sobre el Contrato de Transporte
COSEFED, SAS International consignment note Internacional de Mercancías por Carretera (CMR)
c/Dante, 11 – Baixos
08242 Manresa Barcelona (Espanya) Ce transport est soumis à la conven-
This carriage is subject to the convention on the Contract
tion relative au contrat de transport for the International carriage of goods by road.
Internat. de marchandises par route.
2 Consignatario (nombre, domicilio, país), Destinataire (nom, adresse,
pays), Consignee (name, address, country) 16 Porteador (nombre, domicilio, país), Transporteur (nom, adresse, pays), Carrier (name, address, country)
Simply Green
Postbus 611
NL 3300 AR Dordrecht - Netherlands
Cargo Prat, SAS
c/de les Moreres nº 48
08820 del Prat de Llobregat
3 Lugar de entrega de la mercancía (lugar, país), Lieu pour la livraison de
la marchandise, Place of delivery of the goods 17 Transporteurs succesives (nom, address, pays), Successive carriers (name, address, country)
NL 3300 AR Dordrecht
-----------------------------------------------------------------------------------------------
4 Lugar y fecha de carga de la mercancía (lugar, país, fecha), Lieu de la
prise en charge de la marchandise, Place of taking over the goods 18 Reservas y observaciones del porteador, Réserves ed observations du transporteur, Carrer's reservations and observations
Pol. Industrial de Santpedor,
Barcelona
5 Documentos anexos - Documents annexille - Documents attached
Fra. A/5438 – Packing – Albarà A/1016
6 Número de bultos,
marques et numéros, marks and number
7 Número de bultos,
Nombre des colls, Number of packages
8 Clase de
embalaje, Mode d'emballage, Method of packing
9 Naturaleza de la mercancía,
Nature de la marchandise, Nature of the goods
10 Nº estadístico, N°
statistique, N° statistic
11 Peso Bruto Kg., Poids
brut Kg., Gross Weight Kg.
12 Volumen m3, Cubage m
3,
Volume in m3
D5 15 Caixa Barrin-2 9603 00 00 40,75 0,32 m3
D5 4 Caixa Car-30 4680 10 01 8,01 0,039 m3
Classe Cifre Lettere
Total
48,76 Kg
Total
0,359 m3
Class Number Letter
13 Instrucciones del remitente, Instructions de l'expediteur, Sender's
instructions 19 Estipulaciones particulares,
Conventions particulières, Special agreement
CPT des de Barcelona
Fràgil
20 A pagar por, To be paid by: Remitente / Senders Moneda / Currancy Consignatario / Consignee
Precio del transporte / Carriage charges: Descuentos / Deductions: 158 55 Euro
14 Forma de pago, Presentactions d'affranchasement, Instructions as to
payment carriage Líquido / Balance
Suplementos / Supplem. charges:
Porte pagado / Carriage paid Gastos accesorios / Other charges:
Porte debido / Carriage forward TOTAL 158 55 Euro
21 Formalizado en, Estabé à, Established in: 15 Reembolso / Remboursement / Cash on delivery: 19 de febrer del 2008
22 23 24 Recibo de la mercancía / Marcharndises recues / Goods received:
Lugar
a
Lieu le
Place on
Firma y sello del remitente Firma y sello del transportista Firma y sello del consignatario
Signature et timbre de l'expéditeur Signature et timbre du transporteur Signature et timbre du destinataire
Signature and stamp of the sender Signature and stamp of the carrier Signature and stamp of the consignee
Documento docente sin efectos legales /Teaching documents with no legal effects
CMR
BILL OF LADING (B/L)
Prova l’existència del contracte de transport marítim internacional, justifica que el carregador ha entregat
la mercaderia a bord del vaixell i és el títol de propietat de dita mercaderia.
El document també inclou el nom del carregador, del destinatari, els ports de càrrega i descàrrega i el nom
del vaixell.
El transportista és responsable de lliurar la mercaderia al seu consignatari en el mateix estat que l’ha
rebuda. En cas de lliurament defectuós caldrà que el destinatari formuli una queixa dins de les 24 hores
primeres. Aquesta es farà per via notarial, o bé se’n guardarà prova indiscutible
Altres documents marítims:
- SEA WAYBILL: Prova la celebració d’un contracte de transport marítim i també és un certificat de
lliurament de la mercaderia. El destinatari no ha de presentar el document per rebre les
mercaderies, només s’ha d’identificar com a destinatari.
- COMBINED BILL OF LANDING: S’utilitza quan el transport inclou transports marítims successius
amb transbordament o bé un reexpedició terrestre.
- El FIATA: Emès per un transitari de la Federació Internacional d’Auxiliars de Transport i
Assimilats. És una prova de la celebració d’un contracte de transport i del lliurament de la
mercaderia al transitari. S’utilitza en transport combinat.
Instruccions per a Complimentar el B/L
0. Número de coneixement d’embarcament
1. Indicar nom i domicili de l’empresa per
compte de a qui s’entrega la mercaderia.
Generalment el propietari de la mateixa.
2. Nom de la naviliera
3. Indicar nom i domicili de la firma a qui va
destinada la mercaderia, que es la única
que té dret a retirar-la en destí. Si
s’anteposa l’expressió “a l’ordre”, la
titularitat del coneixement passa a una
tercera persona que ha de designar-se
mitjançant endós.
4. Indicar nom i direcció completa de la
persona a qui hagi de notificar-se
l’arribada de la mercaderia. Generalment
un Agent de duanes. Si el coneixement es
a l’ordre pot notificar-se també a
l’endossatari.
5. Indicar magatzem o lloc on s’han rebut les
mercaderies pel seu transport.
6. Nom del buc i número de viatge.
7. Port inicial de càrrega.
8. Port últim de descarrega.
9. Lloc de destí de la mercaderia.
10. Indicar les marques i números que figuren
pintats sobres les diferents partides, per
separar les corresponents a diferents
destinataris o a diferents ports de descarrega.
11. Indicar el número i la classe (caixes, sacs,
paletes, bidons, contenidors, bobines, fardells,
etc.)
12. Descriure la naturalesa de la mercaderia,
indicant les seves dimensiones.
13. Contingut més embalatge.
14. Es determina multiplicant les tres dimensions
màximes (ample, alçada, llargada)
15. Import del nòlit. Poden figurar recàrrecs si ni
hagués.
16. S’indicarà si el nòlit es pagat o degut.
17. Lloc i data d’emissió del B/L.
18. Es consigna el número d’originals. Un mateix
B/L consta d’un mínim de dos originals
(carregador/destinatari) més un número
indeterminat de copies
19. Té que anar firmat i segellat pel capità o per
l’agent del transportista.
Nº 0 Remitente/ Shipper
2 Consignatario/ Consignee
Notify address
Lugar de recepción /Place of receipt
Buque oceánico /Ocean vessel Puerto de embarque/Port of loading
Puerto de descarga/Port of discharge Lugar de destino/Place of delivery
Marcas y números Número y clase de bultos Descripción de la mercancía Peso bruto Medidas
Marks and numbers Number and kind of packages Description of goods Gross weight Measurement
SAID TO CONTAIN
Según declaración del remitente
Acording to the declaration of the consignor
La ejecución del presente contrato está sujeta a las condiciones generales impresas al dorso
The goods and instrucctions are accepted and dealt with subject to the Standard Conditions printed overleaf
La mercancía ha sido recibida en aparente buen estado y condiciones, a
menos que se haga constar expresamente lo contrario en este documento,
para proceder a su transporte y enterga según instrucciones mencionadas
más arriba. Uno de los ejemplares del conocimiento para el transporte
combinado, deberá ser entregado a cambio de la mercancía. Para dar fe de
todo ello los conocimientos originales para el transporte combinado se
firman en el nº de originales citado más abajo confirmando así su
contenido y fecha, quedando anulados todos los demás aj ejecutarse uno
de ellos.
Taken in charge in apparent good order and condition, unless otherwise
noted hrein, at the place of receipt to transport and delivery as mentionned
above.
One of these Combines Transport Bills o Lading must be surrendered duly
endorsed in exchange for the goods in Witness whereof the original
Combined Transport Bills of Lading all of this tenor and date have been
signed in teh number stated below, one of which being accomplished the
oter(s) to be void.
Importe del flete/ Freight amount
Flete pagado en /Freight payable at
Lugar y fecha de expedición/ Place and date of issue
Seguro por cuenta de los que suscriben
Cargo Insurance through the undersigned
no cubierto cubierto según covered according
not covered póliza adjunta to attached Policy
Número de FBL orginales
Number of Original FBL’s
Sello y firma / Stamp and signatura
Para la entrega de mercancía rogamos dirigirse a
For delivery of goods please apply to
Documento docente sin efectos legales/ Teaching document without legal effects
15
18
19
16 17
8
10 11 12 13 14
9
6 7
1
4
3
5
Exercici de la complementació d’un B/L:
Amb data 12/02/2008 l’empresa Filatures, S.A. amb domicili al c/ de l’Om, 23 (08240) de Manresa ven
486 caixes de madeixes de llana a l’empresa KING UNION amb domicili a 14 Science, de Hong Kong, Xina.
L’incoterm pactat és CIF Hong Kong. El pes és de 5.345 Kg. amb un volum de 18,212 m3. Les marques son
Y-5478 i el tipus d’embalatge son caixes de cartró. L’import del nòlit es de 5.550 dòlars americans i el
nòlit es a ports pagats.
El transportista es Cargo Prat, a més el comprador desitja que s’avisi també a WORLD CARRIER. El nòlit serà
pagat. En aquesta operació es transporta mercaderia de varis embarcadors amb el Vaixell Toyama V.355
per a varis destinataris en el mateix contenidor, LCL/LCL.
Observació: Sempre es posarà la nota aclaratoria DICE CONTENER i amb anglès SAID TO CONTAIN.
BILL OF LADING Nº
Remitente/ Shipper
Filaturas SA
C/ de l’Om 23
08240 MANRESA
ORIGINAL
Consignatario/ Consignee
KING UNION
C/ 14 Science
HONG KONG
Notify address
WORLD CARRIER
Lugar de recepción /Place of receipt
MANRESA Buque oceánico /Ocean vessel Puerto de embarque/Port of loading
TOYAMA V.355 BARCELONA Puerto de descarga/Port of discharge Lugar de destino/Place of delivery
HONG KONG HONG KONG
Marcas y números Número y clase de bultos Descripción de la mercancía Peso bruto Medidas
Marks and numbers Number and kind of packages Description of goods Gross weight Measurement
DICE CONTENER (SAID TO CONTAIN)
Y-5478 Caixes Cartró 486 Llana 5.345 Kg 18,212 m3
CIF Hong Kong
LCL/LCL
Según declaración del remitente
Acording to the declaration of the consignor
La ejecución del presente contrato está sujeta a las condiciones generales impresas al dorso
The goods and instrucctions are accepted and dealt with subject to the Standard Conditions printed overleaf
La mercancía ha sido recibida en aparente buen estado y condiciones, a menos
que se haga constar expresamente lo contrario en este documento, para
proceder a su transporte y enterga según instrucciones mencionadas más
arriba. Uno de los ejemplares del conocimiento para el transporte combinado,
deberá ser entregado a cambio de la mercancía. Para dar fe de todo ello los
conocimientos originales para el transporte combinado se firman en el nº de
originales citado más abajo confirmando así su contenido y fecha, quedando
anulados todos los demás aj ejecutarse uno de ellos.
Taken in charge in apparent good order and condition, unless otherwise noted
hrein, at the place of receipt to transport and delivery as mentionned above.
One of these Combines Transport Bills o Lading must be surrendered duly
endorsed in exchange for the goods in Witness whereof the original Combined
Transport Bills of Lading all of this tenor and date have been signed in teh
number stated below, one of which being accomplished the oter(s) to be void.
Importe del flete/ Freight amount
Flete pagado en /Freight payable atrigen
Lugar y fecha de expedición/ Place and date of issue
2/02/2008 Seguro por cuenta de los que suscriben
Cargo Insurance through the undersigned
no cubierto cubierto según covered according
not covered póliza adjunta to attached Policy
Número de FBL orginales
Number of Original FBL’s
Three/ tres
Sello y firma / Stamp and signature
Para la entrega de mercancía rogamos dirigirse a
For delivery of goods please apply to
Documento docente sin efectos legales
AIR WAY BILL (AWB)
És el document que recull el contracte de transport aeri internacional i serveix com a justificant d’entrega
de la mercaderia a bord de l’avió.
Com a contracte de transport internacional, l’AWB recull fonamentalment:
- Parts contractants (transportista, carregador i destinatari)
- Mercaderia transportada (naturalesa, pes i volum)
- Itinerari.
- Mitja de transport utilitzat (avió i número de vol)
- Nòlit (preu del transport)
En ocasions l’AWB s’erigeix com a certificat d’assegurança de transport aeri internacional. Això passa quan
el carregador contracte l’assegurança opcional que li ofereix la companyia aeria.
S’emeten tres exemplars (ho fan els agents IATA):
- Un pel carregador (justificant d’entrega de la mercaderia a bord de l’avió).
- Un per la companyia aèria.
- Un pel destinatari de la mercaderia (necessari per retirar la mercaderia de l’aeroport).
Instruccions per a Complimentar el AWB
Shippers Name and Address
Nom i adreça del carregador
Consignee’s Name and address
Nom i adreça del destinatari de la mercaderia.
Issuing Carrier’s Name and City
Identificació del transportista, nom i ciutat
Airport departure
Port de sortida
Airport of Destination
Port de destí
Flight/Date
Número de vol i data
Handling information
Número d’embalatges, marques
No of pieces
Número d’embalatges
Gross weight
Pes brut
Chargeable weight
Pes carrega
Rate / Charge
Tarifa del transport aplicable
Nature and quantity of goods
Naturalesa i quantitat de mercaderia
Signature of shipper or his agents
Identificació del transportista, firma, i data
d’expedició del document
Original
Número d’original i el seu destinatari
Tarifació Aèria: Les tarifes poden ser nacionals o internacionals.
Nacionals: Son publicades per les companyies nacionals i poden ser:
Generals: per a mercaderies en general.
De classe: per a grups de productes.
Específiques: per a productes determinats.
Internacionals: Publicades pel IATA es reflexen en una guia de carrega aèria que es coneix sota el nom de
TACT (The air cargo tariff), que consta de dos volums, un de Regles i un altre de Tarifes.
Existeixen les següents classes de tarifes.
1.- Tarifes generals de càrrega: conegudes també per GCR (General Commodity Rates). Poden ser:
Tarifes B i K: Dintre d'Europa s'aplica una estructura diferent de tarifes. Consisteix en un
càrrec bàsic per enviament, no importa el pes, més una tarifa per quilo. El càrrec bàsic s'indica
en la lletra “B” i la tarifa per quilo en la lletra “K”.
De càrrecs mínims M: és el mínim preu que una mercaderia ha de pagar pel seu transport
entre dos punts.
Normals N: per a càrregues de pes inferior a 45 kg o inferior a 100 Kg (si no existeix tarifa
45).
De quantitat Q: amb preus diferents per a cadascun dels següents trams de pes en quilos:
+45, +100, +200, +300, +500 i+1000 kg i per a ULD; sent el preu més reduït com més gran
sigui el nivell.
De càrrega ULD (Unit Load Device): són per a càrregues que viatgen en “iglús” o paletes aèries.
2.- De classe: conegudes sota l'abreviatura CCR (Class Commodity Rates). Són tarifes aplicables a
determinades categories de mercaderies en una serie de rutes. Poden ser:
Amb descompte: llibres, diaris, revistes …etc.
Amb augment: animals vius, restes humanes.
3.- Específiques també conegudes com CORATES (contracció de SCR o Specific Commodity Rates) són unes
tarifes orientades a facilitar la participació del transport aeri en els fluxos d'importació i exportació. Per
això s'exigeix:
Que les mercaderies figurin en una llista especial (llista de “corates”)
Que estiguin publicades “de punt a punt”.
Que l'expedició superi un pes mínim.
4.- De contracte: per a clients importants que es comprometen a transportar quantitats considerables en
períodes determinats. Ofereixen grans descomptes.
Plantilla per emplenar el document:
http://www.boyso.com/Documentos/AIRBILL.htm
En el transport aeri sempre s'ha d'aplicar la tarifa més beneficiosa per al client. A la següent pàgina podem
veure un model AWB emplenat.
TRANSPORT MULTIMODAL (FBL) ?
En aquest transport, la mercaderia pot canviar de mitja de transport durant el trajecte. No obstant això, la
mercaderia ha de permaneixer unida. Per ruptura de càrrega s’entén la desagregació (separació) de la
mercaderia durant el trajecte.
La segona característica del transport multimodal es que només s’utilitza un únic document de transport
que serveix per tots els transports. Aquest document es el FIATA Bill of Lading (FBL).
EXERCICIS
Exercici 1.- Càlcul d’un transport a Europa. Hem d'enviar un paquet de 35 Kg a Ginebra, amb un volum de
0,03m3.
Pes volumètric: 0,03 x 167 = 5,01 Kg. Apliquem la tarifa sobre 35 Kg. Segons el TACT, la tarifa de Suïssa és la B de 23,44 i la K de 0,91. La tarifa serà 23,44 més 0,91 X 35 Kg 31,85; total és de 55,29 euros.
Exercici 2.- Càlcul d'un transport a Europa. Hem d'enviar un paquet de 124 Kg a Viena, amb un volum de
0,18 m3.
Exercici 3.- Càlcul d'un transport a Europa. Hem d'enviar un paquet de 1.014 Kg a London, amb un volum
de 0,752 m3.
Exercici 4.- Emplena l’AWB en data 15/10/07 tenint en compte les següents dades:
Venedor Lamp, SA nº 78455000
Centre, 32 08223 Terrassa (Barcelona)
Comprador Gr Light nº52463500
Av. Habib Bouguiba
Morrag 2090 Tunísia (TUN)
Agent Transportista CARGO PRAT Codi agent 78-4-7826
Aeroport de Sortida Barcelona Vol nº IB 4853
Dades de la mercaderia
Embalums 3
Pes brut 85 Kg
Volum 0,3m3
Mercaderia Material elèctric, no esta assegurat i tampoc hi ha valor
declarat per la duana
Ports Pagats IVA 7 %
Càlcul de la tarifa:
Consultem el TACT per a poder aplicar la tarifa a Tunísia i comprovem que les tarifes a aplicar son les
següents:
Tarifa N; 1,77 x 85 = 150,45 €
Tarifa 100; 100 x 1,35 = 135 €
La tarifa de 100 es la més econòmica pel client, s’aplicarà aquesta.
A més li cobrem els següents càrrecs: Tràmits de gestió: 14 € + Tràmits de duana: 42,05€
M 39,07
N 1,77
100 1,35
250 1,01
SHIPPER’S NAME AND ADDRESS
Nom i adreça del expedidor
Nº de Compte del expedidor
SHIPPERS ACCOUNT NUMBER
NOT NEGOTIABLE
AIR WAYBILL
CARTA DE PORTE AEREO
(CONOCIMIENTO AEREO)
Copies 1.2 and 3 of this Air Waybill are originals and have the same validity
Nom i adreça del destinatari CONSIGNEE’S NAME AND ADDRESS
CONSIGNEE’S ACCOUNT NUMBER
It’s is agreed that the goods described herein are accepted in apparent good order and condition
ISSUING CARRIER’S AGENT NAME AND CITY
Cargo Prat, SAS
ACCOUNTING INFORMATION
INVOICE: AGENT’S IATA CODE
78-4-7826
ACCOUNT NO.
AIRPORT OF DEPARTURE
Barcelona
ROUTING AND DESTINATION
TO
BY FIRST CARRIER
TO BY TO BY CURRENCY
EUR
CHGS
CO
DE
WT/VAL OTHER DECLARED VALUE FOR
CARRIAGE
NVD
DECLARED VALUE FOR CUSTOMS PPDX COLL PPD COLL
AIRPORT OF DESTINATION
Tunísia
FOR CARRIER USE ONLY AMOUNT OF INSURANCE
INSURANCE – If shipper requests insurance in accordance with conditions on reverse hereof,
indicate amount to be insured in figures in box
market amount of insurance
TC
FLIGHT/DATE
FLIGHT/DATE
HANDLING INFORMATION
NO OF
PIECES
GROSS
WEIGHT
RATE CLASS CHARGEABLE
WEIGHT
RATE
CHARGE
TOTAL
NATURE AND QUANTITY OF GOODS
(INCL DIMENSIONS OR VOLUME)
135
PREPAID
WEIGHT CHARGE
COLLECT
OTHER CHARGES AND DESCRIPTIONS
Tràmits Gestió: 14, 00 € Tràmits Duana: 42,05 € 135,00
VALUATION CHARGE
TAX
TOTAL OTHER CHARGES DUE AGENT Shipper certifies that the particulars on the face hersof are correct and that insofar as any part of the consignment
contains restricted articles, such part is property described by name and is in proper condition for carriage by air according to the international Air Transport Association’s Restricted Articles Regulations.
............................................................................................................................................. Signature of Shipper or his Agent
56,05
TOTAL OTHER CHARGES DUE CARRIER
TOTAL PREPAID TOTAL COLLECT
200,5 EXECUTED ON
4/10/2007 El Prat MSF DATE AT (PLACE) SIGNATURE OF ISSUING CARRIER OR ITS AGENT
CURRENCY CONVERSION RATES
CC CHANGES IND DEST. CURRENCY
FOR CARRIER USE
ONLY AT
DESTINATION
CHARGES AT
DESTINATION
TOTAL COLLECT
CHARGES
Exercici 5.- Enviem 80 Kg a Caracas, la mercaderia és instruments musicals i el volum de 0.3m3. A
continuació teniu l'extracte del TACT de Caracas.
El Corates de Veneçuela ens diu que els instruments musicals
estan inclosos dintre la tarifa 9713. Ara buscarem sobre qui
Ara buscarem sobre quin pes aplicarem la tarifa. 1er busquem el pes volumètric:
0,3 m3 * 167 Kg/m3 = 50,1 Kg. Com que el pes brut (85 Kg) és més gran que el volumètric (50,1 Kg), aplicarem la tarifa sobre el pes brut. Recordem que sempre aplicarem tarifa sobre el pes més gran. Pes volumètric: 50,1. Apliquem tarifa sobre pes brut. En primer lloc apliquem la tarifa general d’N. - N 80Kg x 5.08 =406,40 € Hem de comprovar si li apliquem la de 100 com si dugués 100 quilos. - 100 100 x 3,46 = 346,00 € A més per ser instruments musicals té una tarifa específica corate que és el 9713. Això s'ha consultat a la llista de descripcions de tarifes específica. Se li aplica com si dugués 100 quilos. El corate és una tarifa més econòmica que s'aplica en determinats destinacions segons la naturalesa de la mercaderia. - 100 2,49 ; 100 x 2,49 = 249,00 € La tarifa que li aplicarem és la de 249 € perquè és la més econòmica per al client.
CARACAS VE MM 51.09
N 5.08
100 3.46
300 2.51
500 2.33
0006 100 2.49
9702 100 2.49
9703 100 2.49
9705 100 2.49
9706 100 2.49
9708 100 2.49
9709 100 2.49
9710 100 2.49
9711 100 2.50
9712 100 2.49
9713 100 2.49
9714 100 2.50
9715 100 2.49
9716 45 3.14
9717 100 2.49
TT1111 -- EELLSS IINNCCOOTTEERRMMSS
El comerç internacional es distingeix per la poca quantitat de normes uniformes que el regulen. En la
majoria dels casos són les parts les que decideixen les clàusules per les quals es regularan les
compravendes.
L’1 de gener de 2011 va entrar en vigor l’última actualizació de la Càmbra de Comerç Internacional (CCI)
de la llista d’Incoterms.
Els Incoterms són una sèrie de termes estandarditzats que s’utilitzen en els contractes de compravenda
internacional i que serveixen per a determinar quina de les parts (exportador o importador):
o Ha de pagar el transport de la mercaderia.
o Ha de pagar l’assegurança que cobreix els possibles danys i deterioracions que pateixi la
mercaderia durant el transport.
o Corre amb altre tipus de despeses (duaners, portuaris, etc.).
o Estableix en quin lloc l’exportador ha de posar la mercaderia a disposició del importador.
Es tracta d’una normativa creada en el marc de la Cambra de comerç Internacional i la validesa de la qual
és internacionalment reconeguda.
En l’actualizació de 2010 amb aplicació a partir del 1 de gener de 2011 se suprimeixen 4 incoterms i
s’incorporen 2 de nous. Si bé al no tractar-se d’una llei sino una guía, els comerciants poden acordar
seguir utilizant els incoterms del 2000.
Com s’han de reflexar els incoterms en un document?
En tots els documents utilitzats en la operació de compra – venda internacional s’han de reflexar els
incoterms (factures, contractes, documents de transport, assegurances, etc.). Primer s’ha d’anomenar el
incoterm pactat entre les parts. Desprès del incoterm és necessari anomenar el lloc, quant més exacte
millor, exemple: FCA Barcelona, magatzem Cosefed, SAS
Categoríes
Els incoterms 2010 es clasifiquen en 2 grups:
- Multimodals o polivalents: Es poden produir en qualsevol tipus de transporte, i en aquest grup s’inclouen
els codis EXW, FCA, CPT, CIP, DAP, i els dos codis nous, el DAT i DDP.
EXW (Ex-works; En Fàbrica): l’exportador haurà de lliurar la mercaderia en la seva fàbrica. A partir
d’aquest moment tots les despeses (transport, segur, duaners, etc.), així com els riscos de deterioració
o pèrdua de la mercaderia, seran per compte del importador.
FCA (Free-carrier; Franco transportista): l’exportador ha de lliurar la mercaderia al transportista
contractat en el lloc convingut (un port determinat, en els dipòsits del transportista, etc.) amb els
tràmits duaners de sortida del país ja emplenats. Fins a aquest moment tots les despeses i riscos són
per compte de l’exportador i a partir d’aquest lliurament, del importador.
CPT (Carriage paid to; Transport pagat fins al lloc de destinació convinguda): és similar al CFR però en
aquest cas es pot utilitzar amb qualsevol tipus de transport.
CIP (Carriage and insurance paid to; Transport i segur pagats fins a la destinació): és similar a la
clàusula CIF però en aquest cas es pot utilitzar igualment amb qualsevol tipus de transport.
DDP (Delivered duty paid; Lliurat drets pagats): és igual que l’anterior però en aquest cas l’exportador
també tramita els drets de duana del país de destinació.
DAT (Delivered At Terminal): L’entrega es produeix despprés d’haver descarregat la mercaderia.
DAP (Delivered At Place): L’entrega es produeix en algún punt del país de destí acordat previament per
les parts.
- Marítims o víes navegables de interior: En aquest grup s’iincluen els grups FAS, CFR, CIF i FOB.
FAS (Free alongside ship; Franco al costat del buc): l’exportador ha de lliurar la mercaderia situant-la
al costat del buc i amb els tràmits duaners de sortida del país ja emplenats. El cost i el risc
d’embarcar-la i tots els quals s’originin a partir d’aquest moment seran per compte del importador.
Aquest incoterm només s’utilitza quan el transport és marítim.
CFR (Cost and freight; Cost i nòlit): l’exportador lliura la mercaderia en el port de destinació
convinguda, però en aquest cas no només ha d’embarcar la mercaderia, sinó que també corre amb la
despesa de la travessia fins al port de destinació. No obstant això, el segur del transport és per
compte de l'importador. Aquest incoterm s’utilitza únicament quan el transport és marítim.
CIF (Cost, insurance and freight; Cost segur i nòlit). L’exportador lliura la mercaderia en el port de
destinació, però a diferència del anterior corre a més amb el cost de l’assegurança del transport.
S’utilitza només quan el transport és marítim.
FOB (Free on board; Franco a bord): en aquest cas l’exportador lliura la mercaderia una vegada que ja
està embarcada i amb els tràmits duaners d’exportació emplenats. Es diferencia del anterior que les
despeses i riscos de l’embarqui són per compte de l’exportador.
D’altra banda s’introdueix una modificació rellevant en quant al codi FOB. Els costos de la estiba
s’apliquen en el port d’origen a càrrec del exportador, així mateix s’especifica que la mercaderia haurà
d’entregar-se “a bord del vaixell”.
Desapareixen d’aquesta manera els codis DES (Delivered Ex Ship), DAF (Delivered At Frontier), DEQ
(Delivered Ex Quay) i DDU (Delivered Duty unpaid).
DAF (Delivered at frontier; Lliurat en frontera): l’exportador ha de lliurar la mercaderia en el punt
fronterer acordat, corrent fins a aquest moment amb tots les despeses.
DES (Delivered ex ship; Lliurat sobre buc): l’exportador lliura la mercaderia sobre el buc, una vegada
que aquest ha arribat al port de destinació, però abans de ser desembarcada. Les despeses i riscos de
la descàrrega són per compte de l'importador.
DEQ (Delivered ex quay; Lliurat en moll amb drets pagats): l’exportador corre amb tots les despeses i
riscos fins a situar la mercaderia en el port de destinació i una vegada emplenats els tràmits duaners
del país importador.
DDU (Delivered duty unpaid; Lliurada drets no pagats): l’exportador ha de lliurar la mercaderia en el
punt convingut (fàbrica o magatzem de l'importador), corrent amb tots les despeses i riscos.
Únicament quedarien per pagar els tràmits de la duana del país de destinació que seran per compte de
l'importador.
Càlcul d’un Incoterm
Intercala, SAS a rebut una sol·licitud d’un client de Quebec per demanar pressupost de la següent
mercaderia a preu CIF Quebec.
30 Cartrons de 12 Unitats – Anna de Codorniu Brut Extra
20 Cartrons de 12 Unitats – Cabernet Sauvignon negre
El preu de la mercaderia EXW Barcelona és el següent: Anna de Codorniu Brut Extra 9,01 €
Cabernet Sauvignon negre 6,61 €
Calcularem preu unitari de les condicions CIF Quebec tenint en compte les següents despeses:
- Recollida de la mercaderia (Càrrega) 10 €
- Transport interior 12 €
- Despatx d’exportació 30 €
- Manipulació 0,20 €/Kg
- Nòlit Transport Principal 3,80 €/Kg
- Taxa d’assegurança 0,6 %
Cada unitat pesa 1 Kg i envasem en cartrons de 12 unitats (cada cartró pesa 0,5 Kg)
Càlcul Pes net
Pes net Anna de Codorniu: 30 * 12 = 360 Kg
Pes net Cabernet Sauvignon: 20 * 12 = 240 Kg
Pes envàs: 50 cartrons * 0,5 Kg = 25 Kg
TOTAL PES BRUT ............................. 625 Kg
Càlcul Base imposable
Anna de Codorniu 360 Kg * 9,01 €/Kg = 3.243,60 €
Cabernet Sauvignon 240 Kg * 6,61 €/Kg = 1.586,40 €
BASE IMPOSABLE ......................................... 4.830,00 €
Fem la factura de duanes (a entregar a la duana de Barcelona)
Base Imposable 4.830,00 €
Càrrega 10,00 €
Transport Interior 12,00 €
Despatx d’exportació 30,00 €
Manipulació 125,00 € 0,20 €/Kg * 625 Kg
Nòlit transport principal 2.375,00 € 3,80 €/Kg * 625 Kg
Taxa 31,87 € 4.830 * 110 % = 5.313 * 0,6 % = 31,87 €
VALOR CIF FACTURA 7.413,87 €
Fem la factura comercial
Fem una regla de 3 per buscar la variació de preu que hi ha hagut:
600 Kg ---------- 2.583,87 € (total despeses – factura EXW)
240 Kg ---------- X 1.550,32 / 360 = ..... X = 4,31 (Variació de preu)
360 Kg ---------- X 1.033,54 / 240 = ..... X = 4,31 (Variació de preu)
Els nous preus seran:
Anna de Codorniu: 9,01 € + 4,31 € = 13,32 €
Cabernet Sauvignon: 6,61 € + 4,31 € = 10,92 €
I la factura CIF que donarem al client del Quebec:
360 Kg * 13,32 € = 4.795,20 €
240 Kg * 10,92 € = 2.620,80 €
Total Factura CIF = 7.416,00 €
Els imports són els mateixos (7.416 / 7.413,87); la petita diferència l’afegirem a la càrrega.
EXERCICIS
Exercici 1.- Col·loca veritat o falç:
Proposta Veritat o Falç
L’Incoterm CIP es per l’ús en qualsevol mitjà de transport excepte el marítim FALÇ
L’Incoterm CIF i el Incoterm FOB coincideixen en la transferència del risc VERITAT
L’Incoterm FAS els tràmits d’exportació corren per compte del comprador VERITAT
La cobertura de l’assegurança al CIF ha de fer-se en una moneda diferent a la
del contracte FALÇ
Exercici 2.- Si en una operació FCA la entrega de la mercaderia al primer transportista designat pel
comprador es realitza en els propis dipòsits del venedor, seria el mateix que utilitzar l’Incoterm EXW.
Comenta si estàs d’acord, o no, i perquè.
Exercici 3.- En funció de la situació descrita, col·loca l’Incoterm de forma correcta i complerta.
Situació Operativa Incoterm correcte
Importem joguines des de Shangai. La condició de venta inclou costos i
despeses fins que la mercaderia es troba sobre el vaixell en el Port de Shangai.
Exportem mel a USA; el mitjà de transport serà marítim i la nostra
responsabilitat en quant a costos i riscos culmina quan entreguem la
mercaderia al transportista. La mercaderia ha de ser despatxada per a
l’exportació. No podem emplenar un contenidor complert, pel que recorrem a
un agent per a fer la consolidació amb mercaderies d’altres exportadors.
Aquest ens demana que li entreguem la mercaderia a Bilbao per fer allà la
consolidació.
Empresa Manresana exporta cadires i les deixa al port de Tunísia, i ens fem
càrrec de l’assegurança del transport.
Empresa de Sevilla ens compra 40 butaques; les preparem i les deixem apunt
ja que les recolliran al magatzem pròximament. No incoterm
Exercici 4.- Es pot utilitzar el FOB quan es realitza un transport multimodal?
Exercici 5.- Calcula el incoterm següent: Cosefed, SAS a rebut una sol·licitud d’un client de Nova Zelanda
per demanar pressupost de la següent mercaderia a preu CIF Auckland.
12 Unitats – Paperera per lavabo inox amb pedal
24 Unitats – Dispensador de tovalloles plegables
4 Unitats - Paperera per a compreses
Cada unitat pesa 1 Kg i envasem en cartrons de 6 unitats (cada caixa pesa 0,5 Kg)
El preu de la mercaderia EXW Barcelona és el següent: Paperera inox: 56,15 €
Dispensador de tovalloles: 29,21 €
Paperera per a compreses: 56,25
Calcularem preu unitari de les condicions CIF Quebec tenint en compte les següents despeses:
- Recollida de la mercaderia (Càrrega) 8 €
- Transport interior 11 €
- Despatx d’exportació 30 €
- Manipulació 0,20 €/Kg
- Nòlit Transport Principal 3,80 €/Kg
- Taxa d’assegurança 0,6 %
Exercici 6.- Calcula el següent incoterm: Cosefed, SAS a rebut una sol·licitud d’un client de Nova Zelanda
per demanar pressupost de la següent mercaderia a preu CFR Bangkok.
8 Unitats – Paperera per lavabo
6 Unitats – Dispensador de tovalloles
6 Unitats - Paperera per a compreses
Cada unitat pesa 1 Kg i envasem en caixes de 4 unitats (cada caixa pesa 0,5 Kg)
El preu de la mercaderia EXW Manresa és el següent:
Paperera lavabo: 56,15 €
Dispensador de tovalloles: 29,21 €
Paperera per a compreses: 56,25
Per realitzar el transport, tenim les següents despeses:
- Recollida de la mercaderia (Càrrega) 6 €
- Transport interior 10 €
- Despatx d’exportació 22 €
- Manipulació 0,16 €/Kg
- Nòlit Transport Principal 3,50 €/Kg
- Taxa d’assegurança 0,7 %
TT1122 -- LLAA CCOODDIIFFIICCAACCIIÓÓ DDEE LLEESS MMEERRCCAADDEERRIIEESS
NOMENCLATURA COMBINADA La Nomenclatura Combinada és la nomenclatura aranzelària i estadística de la Unió Duanera. L’aranzel
duaner comú és l’aranzel exterior aplicat als productes en la unió.
Aquest aranzel s’anomena TARIC. El TARIC recull les disposicions comunitàries i comercials aplicables a les
mercaderies importades i exportades per la Comunitat. La comissió es responsable de la seva gestió i
proposa a diari una versió actualitzada del mateix en la web oficial del TARIC.
La Nomenclatura combinada està dividida en tres parts:
- Disposicions preliminars: aquestes contenen regles de caràcter general respecte a la
interpretació de la nomenclatura i a l’aplicació dels drets.
- Quadre de drets: es una taula:
La primera columna recull el codi NC.
La següent una breu descripció de la mercaderia.
La tercera columna recull els tipus de drets i els altres elements de percepció aplicables.
La última columna si recullen les unitats suplementàries que han de declarar-se a efectes
estadístics, a més del pes en kilograms.
- Annexes aranzelaris: Recullen productes als que es dona un tracte especial.
El TARIC és un instrument on es recopilen disposicions aranzelàries i de política comercial de diferent
origen, que inclou l’aranzel i la nomenclatura combinada.
Exemple: Com buscar una partida TARIC
1.- Entrar en la pàgina web: http://www.taric.es/
2.- Accés a serveis.
3.- Demo aranzel netTaric (entrar a la demo)
4.- Indicarem en nom del producte a buscar.
Código Taric 0702.00.00.07
Descripción Superior o igual a 84,6 euros.
Régimen de
Comercio
Exportación CE Certificado de Exportación
L Libre
Importación L Libre
IVA 4%
Derechos Orígenes Derechos Notas Dump Orden
Acuerdo Preferencial
CH IS LI NO 8,8 %
BG FO RO 8,8 %
Tomates frescos
ZA 7,3 %
MX 5,8 %
CL 3,5 %
K: CH 0 % 09.0922
K: BG 0 % 09.6225
K: RO 0 % 09.6101
Mediterráneos 8,8 %
DZ EG JO TN TR 0 %
LB 3,5 %
MA 3,5 %
PS 0 %
AL BA HR MK XK XM XS
0 %
INTRASTAT
Intercanvis de mercaderies que fan dues empreses situades a diferents estats membres de la UE. Les
declaracions mitjançant el sistema INTRASTAT són obligatòries en tots els intercanvis intracomunitaris a
partir d’una certa xifra de negoci. Les característiques més importants d’aquest sistema són:
1. Les persones que intervenen en un intercanvi de mercaderies entre estats membres diferents i siguin
subjectes passius d’IVA estan obligades a proporcionar la informació exigida per l’INTRASTAT de
forma periòdica.
2. La declaració pot ser feta per l’empresa directament, o per un tercer delegat per l’interessat.
3. L’empresa obligada a proporcionar la informació podrà ser sancionada si incompleix les obligacions
estadístiques.
4. El Departament de duanes i Impostos Especials és l’organisme facultat per efectuar la recollida
d’informació.
5. La informació més significativa que s’ha de facilitar és:
a. País de la UE de procedència
b. País de la UE de destí
c. Quantitat de mercaderies
d. Descripció de les mercaderies
e. Valor de les mercaderies
f. Nomenclatura combinada de la
mercaderia
g. Naturalesa de la transacció
h. Condició de lliurament (incoterm)
i. Modalitat de transport que s’utilitza
6. Les declaracions estadístiques són de dos tipus: La d’introducció, que la fa l’operador que importa
una mercaderia en un estat membre; i la d’expedició, que la fa l’operador que exporta una
mercaderia a un altre estat membre. Totes dues declaracions són independents i una empresa podrà
fer-ne una o les dues en funció del volum de negoci que faci.
S’estableix un llindar a partir del qual és obligatori fer la declaració, sempre tenint en compte el volum de
negoci en l’exercici anterior. En cas que no hi hagi hagut moviment durant aquell mes, es farà la declaració
“Zero”.
Instruccions per omplir el formulari N - INTRODUCCIÓ
1. Dades de qui fa la declaració.
2. Període al qual fa referència la declaració: Cas 1 – mes amb 2 xifres; Cas 2 – dos últimes xifres any.
3. Dades de Gestió: Cas 1: Nº d’ordre de la declaració presentada; Cas 2: Declaració rectificativa R o anulativa A.
4. Si la declaració la fa un tercer, representant de l’empresa, transitari, inclourà aquí les seves dades.
5. Administració a la qual es presenta la declaració
6. Descripció de les mercaderies
7. Nº d’ordre de les declaracions dels diferents productes.
8. Codi numèric del país d’on procedeix la mercaderia
9. Incoterm: EXW, FCA, FAS, FOB, CFR, ...
10. Tipus de transacció comercial de què es tracta (1 – 1)
11. Mitjà de transport utilitzat (1. Marítim; 2. Ferrocarril; 3. Carretera; 4. Aeri; 5. Postal).
12. Port / aeroport on s’ha descarregat la mercaderia (transport marítim / aeri).
13. Codi de la mercaderia (NC): TARIC 8 Dígits.
14. País d’origen de la mercaderia, si no és comunitari.
15. Tipus d’operació de què es tracta (1).
16. Pes net de la mercaderia
17. Quantitat mesurada de la mercaderia, segons la unitat suplementària de la nomenclatura combinada (si s’escau)
18. Import facturat sense IVA
19. Valor estadístic de les mercaderies (Import de la mercaderia incloent-hi l’IVA i altres impostos)
Com s’emplena la declaració intrastat zero ?
1. Dades de qui fa la declaració
2. Període al qual fa referència la declaració
3. Dades de Gestió: 1a. casella: Núm. d’ordre de la declaració presentada. 2a. casella: Si la
declaració és Rectificativa o Anul·lativa cal indicar-ho aquí.
4. Si la declaració la fa un tercer, representant de l’empresa, inclourà aquí les seves dades.
5. Administració a la qual es presenta la declaració
Per complimentar el model Intrastat ho farem des de www.inform.es, Organismes Oficials Tributs.
L’IVA és un impost indirecte que recau sobre el consum i grava els lliuraments de béns i prestacions de
serveis efectuats per empreses o professionals, les adquisicions intracomunitàries de béns i les
importacions (Article 1 de la Llei de l’Iva).
A l’exportació sempre es factura sense carregar l’IVA i l’exportador tindrà un document duaner que
acredita l’exportació realitzada (DUA). A la importació no hi ha opció de liquidar l’IVA per la via ordinària,
doncs és la duana qui recapta l’IVA corresponent. Per a liquidar-lo caldrà fer-ne la declaració
corresponent, sempre com a IVA deduïble. Actualment, on hi ha més problemes pel que fa a l’IVA és en els
lliuraments intracomunitaris, ja que estem en un període transitori en què l’IVA no es carrega a la factura,
però tampoc existeix una duana que en gestioni el seu ingrés.
Els lliuraments de béns destinats a un Estat membre de la UE estan exempts d’Iva quan compleixen una
doble condició:
- Que el destinatari estigui identificat amb un NIF comunitari a l’Estat membre de destí. ..............
Sense aquest NIF caldrà repercutir-ne l’IVA vigent a Espanya.
- Que els béns hagin estat traslladats efectivament a un Estat membre, per tant, que hi
...............hagi una cessió del poder de disposició sobre els béns.
La declaració de l’IVA de les adquisicions intracomunitàries es farà de la mateixa manera que en les
compravendes locals, és a dir que cal fer-la per trimestres naturals i presentar-la entre l’1 i el 20 del mes
següent.
MODEL 349 – DECLARACIO OPERACIONS INTRACOMUNITARIES
El 349 l’ha de presentar TOT EMPRESARI o PROFESSIONAL que realitzi
operacions intracomunitàries, independentment del seu règim de tributació
de l’IVA.
És la declaració que s’utilitza per a la informació estadística de totes
aquelles operacions intracomunitàries que no superin el límit de l’Intrastat.
Cal presentar-la trimestralment, de l’1 al 20 del mes següent a cada
trimestre. Tot i això, en cas d’operadors amb volums anuals molt reduïts
de compres o vendes intracomunitàries, la declaració es podrà presentar
anualment.
EXERCICIS
Exercici 1.- Seguint la següent informació, completa l’INTRASTAT del mes
d’Octubre de 2010 corresponent: COSEFED, SAS - c/Dante, 11 – Baixos 08242 Manresa Barcelona
(Espanya)
Venem quinze articles BARRIN-2 i vint-i-quatre articles de CAR-30 a l’empresa Simply Green Postbus 611
NL 3300 AR Dordrecht Netherlands (enviem les mercaderies amb transport aeri), A part també venem sis
articles de CAR-30 a l’empresa Osvaldo Santi by Schiaparelli S.R.L Via Settembrini, 4 Milano – 20124 Italia
(Enviem les mercaderies per carretera).
Per últim, venem dinou articles de MULTI-50 a Austrosport GesmbH Donaustadtstraße 45 1220 Wien
Austria (Enviem la mercaderia per carretera). Buscar la nomenclatura combinada dels articles tal com hem
vist anteriorment. El pes net unitaro del Barrin-2 és de 1,4 Kg i el seu volum és de 0,020 m3 mentre que de
l’article Car-30 és de 0,8 Kg i el seu volum és de 0,039 m3. El Multi-50 pesa 0,650 Kg i el seu volum és de
0,008 m3. Les mercaderies que nosaltres venem son originaries d’Espanya. Firmem l’Intrastat en data
d’avui i el presentem a l’administració de Manresa.
Exercici 2.- L’empresa EIV04, SL. Aquesta empresa està domiciliada al c/Dos de Maig, 352 – Baixos, de
Manresa (08242) amb NIF A-08400500. Durant aquest any, realitza una sèrie de compres i vendes:
El client Alemany
ens ha comprat els
següents articles
Quantitat Descripció Massa Neta Kg Import Facturat
2 Cotó caixa 24 Unitats 8,4 109,88
1 Sabó líquid 25 litres 26 131,33
1 Dutxa 15 592,11
300 Caramels Sweet 300 774,00
El client Francès
ens ha comprat els
següents articles
Quantitat Descripció Massa Neta Kg Import Facturat
1 Guixeta porta Blanca 38,5 226,65
20 Beguda Isotonica 10,8 15,26
4 Banc Penjador 80 1.023,75
El client Suïs ens
ha comprat els
següents articles
Quantitat Descripció Massa Neta Kg Import Facturat
2 Dispen. Tovalloles 3,2 128,35
1 Porta Rotllos Ind. 6 181,17
3 Rellotge Paret 3 226,43
Les despeses de Ports i Assegurances les paga sempre el comprador.
- Fer el model 349 anual. Per descarregar-nos el programa anem a la pàgina www.aeat.es.
- Fer l’intrastat del mes d’Octubre (Expedició i Introducció).
TRÀNSIT DE MERCADERIES A LA UNIÓ EUROPEA
Un lliurament de mercaderies a la Unió Europea sense carregar IVA només es pot fer si es menciona el NIF
comunitari del client a la factura.
Estructura del NIF comunitari als diferents països:
PAIS UE % IVA ESTRUCTURA NIF PAIS UE % IVA ESTRUCTURA NIF
AUSTRIA 20 AT + 8 DÍGITS ESPANYA 16 ES + 9 DIGITS
BÈLGICA 21 BE + 9 DIGITS SUÈCIA 25 SE + 12 DIGITS
DINAMARCA 25 DK + 8 DIGITS ESLOVÈNIA SI +
FINLANDIA 22 FI + 8 DIGITS ESLOVÀQUIA SK +
FRANÇA 20,6 FR + 11 DIGITS REPÙBLICA TXECA CZ +
ALEMANYA 16 DE + 9 DIGITS MALTA MT +
GRAN BRETANYA 17,5 UK + 9/12 DIGITS ROMANIA RO +
GRECIA 18 EL + 8 DIGITS LITUANIA LT +
IRLANDA 21 IE + 8 DIGITS POLONIA PL +
ITALIA 20 IT + 11 DIGITS LETONIA LV +
LUXEMBURG 15 LU + 8 DIGITS HUNGRIA HU +
HOLANDA 17,5 NL + 12 DIGITS ESTONIA EE +
PORTUGAL 17 PT + 9 DIGITS XIPRE CY +
BULGARIA BG