dossier de catala inicial

DOSSIER DE CATAL NIVELL INICIAL SEFED RUB

2

1. L'ALFABET A a a B b be (alta) C c ce D d de E e e F f efa G g ge H h hac I i i (llatina)

J j jota K k ca L l ela M m ema N n ena O o o P p pe Q q cu R r erra

S s essa T t te U u u V v ve (baixa) W w ve doble X x ics Y y i grega Z z zeta

A lhora dordenar alfabticament o de buscar paraules al diccionari, cal tenir en compte que:

La sinclou dins de la lletra c (per exemple: llac / lla / llapis) La ll es considera com dues l (per exemple: paller / pllid /

pallissa) El dgraf ll (colla) s considerat com a dues lletres l independents:

llana va abans que local.

A ms de les vint-i-sis (26) lletres de lalfabet, en catal hi ha 10 dgrafs, s a dir, combinacions de dues lletres que representen un nic so. Sn els segents: gu (guerra, guitarra) qu (que, quina) ig (maig, raig) ix (caixa, faixa) tx (despatx, ratxa) ll (polluci, intelligent) ll (paella, llgrima) ny (castanya, muntanya) rr (carro, territori) ss (rossa, assumpte)


3

ACTIVITATS

1. Ordena alfabticament cadascun daquests grups de paraules. Posa molta atenci en la segona lletra.

Bossa Bol Botifarra Boix Boig Bontol

Dret Drap Droga Dromedari Drapaire Dringar

Maig Mai Manar Maneta Maleta Mar

Pot Pau Pam Peu Por Pus

2. Ordena alfabticament els dos grups de paraules segents tenint en compte les pautes establertes a la norma dabans:

Llacuna, loteria, lluna, llana, Llavors, ludoteca, lama, llenol. Pelleteria, pallidesa, paller, pilot, policia, pellcula, pilota.

3. Busca al diccionari cinc exemples ms dels dgrafs segents: dgraf ll palla

Cal tenir en compte tamb alguns signes grfics propis de lortografia catalana: , , , , , , accent tancat accent ________ _____________


4

dgraf ll novella

dgraf rr carro

dgraf ny castanya

dgraf ix calaix

dgraf ss Rossa 4. Com has vist, en catal hi ha accents oberts, accents tancats i diresis. Quines lletres noms porten accent obert? Quines lletres noms porten accent tancat? Quines lletres poden portar accent obert i tancat? Quines lletres porten diresi?


5

Ara, busca dues paraules de cada. 5. entra a la pgina www.parla.cat i fes la prova de nivell o b, inscriu-te

al nivell bsic.


6

COMPRENSI ESCRITA 1 Has de fer una redacci de un mnim de 15 lnies. Recorda de revisar les faltes dortografia abans dentregar-la! Tema: viure a la ciutat o al poble? Quines avantatges i quins inconvenients t cada un? Quin prefereixes?


7

2. ELS NUMERALS un, una, u 1 dos, dues 2 tres 3 quatre 4 cinc 5 sis 6 set 7 vuit 8 nou 9 deu 10 onze 11 dotze 12 tretze 13 catorze 14 quinze 15 setze 16 disset 17 divuit 18 dinou 19 vint 20 vint-i-un, una, u 21 vint-i-dos, dues 22

vint-i-tres 23 trenta 30 trenta-un, una, u 31 trenta-quatre 34 trenta-nou 39 quaranta 40 quaranta-cinc 45 cinquanta 50 seixanta 60 setanta 70 vuitanta 80 noranta 90 cent 100 cent set 107 cent vint-i-vuit 128 cent setanta-sis 176 dos-cents cinquanta-nou 259 dues-centes noranta-vuit 298 set-cents trenta-tres 733

vuit-centes vint-i-una 821 mil 1.000 mil nou-cents setanta-quatre 1.974 quatre mil 4.000 disset mil tres-cents seixanta-tres 17.363 vint-i-vuit mil sis-centes setze 28.616 cinquanta-dues mil quaranta 52.040 cent mil 100.000 dues-centes mil 200.000 un mili 1.000.000 catorze milions 14.000.000

ELS NUMERALS ORDINALS primer, primera 1r 1a segon, segona 2n 2a tercer, tercera 3r 3a quart, quarta 4t 4a cinqu, cinquena 5 5a sis, sisena 6 6a set, setena 7 7a vuit, vuitena 8 8a nov, novena 9 9a des, desena 10 10a onz, onzena 11 11a dotz, dotzena 12 12a

DESENA - UNITAT - CENTENA Cinquanta - sis

Quatre - cents


8

ACTIVITATS

1. Omple els segents buits, tenint en compte que en catal hi ha nmeros que tenen el seu femen:

Tinc (4) __________ germans

Ho trobareu a la pgina (22) ______________ del llibre.

Va escriure tot el poema en (8) _____________ minuts.

Aquella atleta ha arribat en (2)________ ___posici.

La (22) _____________ edici del llibre en catal, va ser tot un xit.

Visc al (6) ________ pis, porta (9) ________.

El (3) ____________ campionat de ciclisme es va celebrar a Reus.

Devia haver-hi 155 ________ persones.

Ho he llegit al captol XIX ( ________ ) del llibre de text.

s el (5)_____________ premi que guanyo.

Tinc (244) _________________pessetes.

He comprat una (12) __________ dous.

Tinc (2) _________ germanes.

2. escriu els segents nmeros en lletres:

1958___________________________________________________

2333___________________________________________________

7458___________________________________________________

123____________________________________________________

694____________________________________________________

25_____________________________________________________

11000__________________________________________________

56987__________________________________________________

2. comena el curs al qual thas inscrit a www.parla.cat


9

COMPRENSI LECTORA 1

Llegeix aquesta notcia i contesta les preguntes que hi ha a continuaci:

EL DIARI MANATS AL PORT DE BARCELONA Mireia Pla, Barcelona Avui a la matinada, el pesquer Mar Blava ha trobat a dues milles de la costa un manat que surava pel mar seguit duna petita cria. El servei de guardacostes ha demanat ajuda al CRAM (Centre de Recuperaci dAnimals Marins), que ha posat en marxa tot el seu dispositiu per poder-los salvar duna mort segura. Els manats sn uns mamfers marins que viuen en aiges del trpic: a les costes del Carib i de lfrica central. Segurament, laugment de temperatures daquest estiu ha provocat que hagin abandonat els seus refugis naturals. Aquesta animals alleten les cries durant dos anys i en tot aquest temps la mare i els fills no se separen. El personal del CRAM ha comentat que el primer que cal fer s avaluar lestat de salut de la femella i la seva cria per poder decidir lactuaci adequada i poder retornar-los al ms aviat possible al seu hbitat natural. Marca amb una creu si s vertadera (V) o falsa (F) cada una daquestes frases: Shan trobat dos manats a la Mediterrnia V F Aquest s un fet extraordinari perqu encara no havia passat mai V F Els han trobat entre les 7 i les 8 del mat V F La cria t ms de dos anys V F Aquest estiu ha estat ms fred que lanterior V F El personal del CRAM vol portar els manats a una zona tropical V F


10

3. ELS DETERMINANTS

3.1 LARTICLE DEFINIT

SINGULAR davant de consonant davant de vocal o h

PLURAL

MASCUL EL L ELS

FEMEN L LA (davant de i, u,

hi, hu tones) LES

ACTIVITATS

1. Colloca larticle adequat (el/la/l/al/els/les) a les frases segents:

A ____ Anna li ha caigut ________ cullera a terra

Sobre _____llit hi ha ________coixins

_____ Miquel li agrada anar ben pentinat, s per aix que sempre duu

______ pinta a ______butxaca.

______ Llusa t un cotxe nou: _____va anar a comprar ahir

_____ Pere agafa ____escombra i neteja tot _______menjador

_____ pomes sn a __ arbre

Sempre cal dur una jaqueta a ______hivern

A _______estiu, en canvi, cal anar amb poca roba.

_______mestra escriu a ______ pissarra

2. continua el curs bsic 1

3.2 LARTICLE INDEFINIT Singular plural

Mascul Un

Uns

Femen Una

Unes


11

3.3. LARTICLE PERSONAL En catal, cal utilitzar larticle davant dels noms de persona: el Pau, La Laia, el Roger, la Maria,... excepte quan cridem latenci dalg pel nom (Maria! Bon dia, Maria! Ei, Maria! Hola, Maria! Molt de gust, Maria) i tamb, quan el nom de la persona va darrera del verb dir-se: (jo em dic Maria).

Els articles personals en catal sn EL per al mascul i LA per al femen. A ms, recorda que, per norma general, la forma de larticle davant dun nom de persona que comena per vocal o en hac muda (h) s L tant per al mascul com per al femen: lAnna, lHctor. ACTIVITATS 1. Ara, practica-ho. Posa el, la, l, o b deixa lespai en blanc si no hi va larticle:

-Hola! Jo em dic ___Marco

-Molt de gust! Jo sc ___Esther i ell es diu __Hassan

_Ei! ___Tom! Coneixes ___Ester i ___Hassan?

-Hola! Tu ets ___Nicoleta, no? Et presento ___Paola i ___Augusto

_Ah! Encantada! Jo em dic ____Nicoleta i aquest s ____Sad

-Molt de gust!

-Bon dia, ____Gladys!

-Hola, ____Radoslav! Coneixes, ____Aziza?

_Doncs no! Molt de gust, ___Aziza. Jo em dic _____Radoslav i sc un company de classe de ____Gladys.

2. continua amb el curs a www.parla.cat

Jo em dic (yo me llamo) Tu et dius (tu te llamas) Ell/ ella es diu (l se llama, ella se llama) Nosaltres ens diem (nosotros nos llamamos) Vosaltres us dieu (vosotros os llamais) Ells es diuen (ellos se llaman)


12

COMPRENSI ESCRITA 2 Has de fer una redacci de un mnim de 15 lnies. Recorda de revisar les faltes dortografia abans dentregar-la! Tema: Sha de prohibir fumar als espais pblics?


13

4. ELS DEMOSTRATIUS

Els demostratius indiquen la proximitat o la llunyania duna persona o dun objecte respecte de la persona que parla. Hi ha diferents formes segons el gnere (mascul / femen) i el nombre (singular / plural) del nom que acompanyen. Buscals a internet: http://www.catalaonline.com/certificatD/d8.htm Masc. Singular Masc. Plural Fem. Singular Fem. plural Proximitat

Llunyania

ACTIVITATS

1. Ara, practica-ho: _________noi del meu costat s el Hans i s alemany, com ______companys

dall. En canvi, ________daqu sn romanesos. A classe tamb hi ha sud-

americans: _________noia del fons s xilena i ________noies daqu sn

argentines. Ah! I __________noia del meu costat s brasilera. Tamb tinc

companyes magribines. Sn ________ dall. I _______noi del fons s

senegals.



14

COMPRENSI LECTORA 2 Llegeix atentament el text segent: Vine a la Vall de Nria

Us proposem gaudir dun paratge dalta muntanya nic, la Vall de Nria, on noms es pot accedir a peu o amb el tren cremallera des del poble de Ribes de Freser. Des daqu fins a la vall, aquest tren supera un desnivell de ms de mil metres en un recorregut de dotze quilmetres. Des de les finestres del tren gaudireu de la bellesa del paisatge espectacular que ofereix lalta muntanya. A ms, amb el bitllet del cremallera podreu pujar al telecabina tantes vegades com vulgueu o visitar les exposicions sobre la histria de Nria a lesglsia. Al la Vall de Nria podeu practicar lesqu alp, el de fons i el de muntanya a lhivern; a lestiu podeu fer excursions a cavall per les muntanyes. Per menjar hi trobareu diverses propostes:

1. la cuina internacional al restaurant de lhotel: bona cuina, bona taula i bon servei.

2. lpat tpic amb els plats tradicionals de muntanya en un espai suggestiu, a la Cabana dels pastors.

3. a lautoservei, lpat rpid i al gust de tothom. 4. un menjar senzill en lambient jove i desenfadat de lAlberg Pic de

lliga. Si al vespre us vnen ganes de quedar-vos a passar la nit a la vall podeu gaudir dels serveis de lhotel, de les celles de lhostatgeria, o fins i tot, si aneu preparats, passar una nit al refugi de muntanya. En aquest cas, recordeu-vos de portar el sac de dormir! Si sortiu a la muntanya, preneu precaucions: comproveu el vostre equip, demaneu informaci meteorolgica i ompliu el full de ruta a lOficina dInformaci de la Vall de Nria; si no sou muntanyencs gaire experts, hi ha un servei de guies professionals que us poden assessorar o acompanyar en les vostres excursions. Informeu-vos-en i consulteu les dates i els horaris de les activitats a lOficina dInformaci de la Vall de Nria a lestaci de la Plaa Catalunya, en ple centre de Barcelona, o b a la mateixa estaci dels cremallera a Ribes de Freser.


15

Ara respon si les afirmacions segents sn vertaderes o falses segons el text anterior i escriu el tros de text on hi surt la resposta.

un cremallera s un tipus de tren que pot superar grans desnivells de terreny.

Si heu comprat el bitllet del cremallera, podreu agafar gratutament el

telecabina.

A la Vall de Nria es poden practicar esports de muntanya a lestiu i a lhivern.

A lAlberg del Pic de lliga espot menjar en un ambient informal.

Si no porteu sac de dormir, no us podreu quedar a dormir a Nria.

Els muntanyencs poc experts han danar dexcursi acompanyats dun

guia professional.

Hi ha dues oficines dinformaci de la Vall de Nria al centre de Barcelona.


16

5. ELS INTERROGATIUS

Per preguntar, necessitem els interrogatius. La funci dels interrogatius s preguntar, directament o indirectament, sobre les persones o coses. Tamb s'usen en frases admiratives o exclamatives. En catal, trobem: els adverbis interrogatius (de manera i de lloc), el pronom interrogatiu per referir-se a persones i els adjectius interrogatius per referir-se tant a coses com a persones (diferenciant el mascul singular, el mascul plural, el femen singular i el femen plural): L'adverbi pronominal on Amb on s'interroga sobre el lloc i equival a 'a quin lloc' o 'en quin lloc' (on o a on), de quin lloc' (d'on) i per quin lloc' (per on): On has posat el sucre? A on vas ara? D'on vns? Els preguntar per on vindran. L'adverbi pronominal com Amb com s'interroga sobre la manera en qu s'executa una acci: Com penses arribar a temps? No s com ho far. El pronom qui El pronom interrogatiu qui s invariable. Pregunta per la identitat de les persones i equival a 'quina persona' o 'quines persones': Qui t'ho ha regalat? No s qui ha portat aix. L'adjectiu quin L'adjectiu quin presenta diferents variacions. Aix, per al mascul singular hi ha la forma quin; per al femen singular, quina; per al mascul plural, quins, i per al femen plural, quines. A quin amic has de telefonar? Quina camisa busques? De quins mitjans disposes per a fer la pellcula? No li ha dit quines vol.

Aquests adjectius tamb poden expressar admiraci, enuig o censura: Quin gos ms bonic! Quins homes tan sabuts! Quina cara ms dura! Quines arracades que portes, Emlia!


17

Adverbis interrogatius Adverbi interrogatiu de manera Adverbi interrogatiu de lloc

COM ON

Pronom interrogatiu per referir-se a persones QUI

Adjectius interrogatius per referir-se tant a coses com a persones Masc. Singular Masc. Plural Fem. Singular Fem. plural

QUIN QUINS QUINA QUINES ACTIVITATS

1. omple els segents buits amb linterrogatiu que calgui: - Hola! Em dic Gustavo. I vosaltres __________ us dieu? - Jo sc la Tatyana i ell es diu Reinaldo - Encantat! I aquells nois _________ sn? - Sn el Michael i el Lorenz. - Ah! I ____________ s el Mohamed? - s aquell noi dall, per no s ___________ sn aquelles noies. - ____________ noies? Ah, s! Sn Blgares. No s __________com es diuen, per viuen a Altafulla. - I tu __________ vius, Gustavo? - Jo visc a Valls. - Ah! Igual que aquells nois! - ______________ nois viuen a Valls? - El Reinaldo i el Hassan. - Ai, caram! Doncs podrem venir a classe plegats. Els haur de preguntar _________ telfon i __________ adrea tenen.



18

COMPRENSI ESCRITA 3 Has de fer una redacci de un mnim de 15 lnies. Recorda de revisar les faltes dortografia abans dentregar-la! Has rebut el segent correu electrnic: Assumpte: ajudam! Hola!! Com va tot? Tescric per veure si em pots donar un cop de m!! La setmana vinent s laniversari de la meva germana Maria, i com en fa 40, estic pensant de fer-li un regal especial o b, organitzar-li alguna festeta...encara que aix ltim no ho tinc molt clar perqu queda una setmana i potser s molt precipitat per avisar a tothom! Se tacut alguna idea?? Ajudam si us plau!!!!! Tema: Respon-li el correu electrnic .


19

6. LES PREPOSICIONS Les Preposicions sn paraules que ens ajuden a la comprensi mitjanant el nexe entre qualsevol grup de paraules (sintagma) i el complement que l'acompanya.a amb de en per, per a contra entre malgrat segons sense cap a des de fins, fins a sota

Contracci de preposicions Les preposicions a, de i per seguides de l'article el o els es contreuen: a a + el = al

a + els = als de de + el = del

de + els =dels

per per + el = pel per + els =pels


20

ACTIVITATS

1. Tradueix les preposicions segents al castell:

a amb de en per, per a contra entre malgrat segons sense cap a des de fins, fins a sota

2.Fes una frase amb cada una delles

a amb de en per, per a contra entre malgrat segons sense cap a des de fins, fins a sota 3. continua el curs a www.parla.cat


21

COMPRENSI LECTORA 3

RESTAURANTS

EL BUFFET VERD

Cuina vegetariana variada i ben elaborada. Per 585 euros ofereixen un ampli bufet de primers i segons plats, a ms de les postres, te o caf, refresc, vi o cervesa. Obert noms als migdies, de dilluns a divendres. MIQUETES MGIQUES

s el restaurant de la vida sana: tenen un men despecialitats macrobitiques per 6,61 euros: sopa, plats combinats de llegums, cereals i peix i aigua mineral. De dilluns a divendres, obert noms al migdia. Els caps de setmana tamb obren al migdia. OCELL DE FOC Lloc agradable que us ofereix cuina tradicional catalana amb tocs de modernitat, aix com un variat assortiment damanides. Especialitat en carns a la brasa. De dilluns a divendres tenen molt bon men, per noms 12 euros. Els caps de setmana, restaurant a la carta. ROIG ROB

Selecta cuina catalana. Hi trobareu tot tipus de guisats i arrossos tradicionals, elaborats amb una bona dosi doriginalitat. El seu men de degustaci val 33 euros. Tenen una carta de vins excellents. Tanquen els dissabtes al migdia. LA FLAUTA

Ideal per als qui tenen pressa, per volen menjar b. Fan entrepans excellents amb pa delaboraci prpia. Tamb tenen tapes i amanides bonssimes, men del dia i restaurant a la carta. Dissabtes tancat. FRES CO

Us ofereixen un bufet lliure damanides fresques, pastes, pizzes i sopes de tots els gustos. El men val 5,85 euros al migdia, de dilluns a divendres, i 7,5 euros els vespres i els caps de setmana. Dissabte tancat.


22

Llegeix les quatre situacions que teniu en aquest full i els sis anuncis daquesta pgina i decideix quin dels anuncis ofereix el servei ms adequat per a cadascuna de les situacions. La Marta i la Paula sn dues estudiants que cuiden molt la seva salut.

Han quedat dissabte per anar a dinar fora, per no poden gastar gaires diners. A totes dues els agraden els menjars sans i lleugers.

Avui dimarts, en Joan ha quedat per anar a sopar amb els seus

germans, en Miquel i la Pilar, i desprs anar al cinema. Els nois en tenen prou amb un entrep, per la noia est fent una dieta per aprimar-se i vigila molt el que menja.

La Rosa vol que els seus amics anglesos coneguin la cuina i els vins

catalans. Com que vol quedar b, ha decidit portar-los a un dels millors restaurants de Barcelona.

La Marina s vegetariana, per el seu xicot li agrada molt la carn i

menjar b. Busquen algun lloc per anar a sopar on tots dos puguin menjar de gust.


23

7. LA A I LA E TONES

Els noms i adjectius masculins que acaben en vocal neutra (no tnica) sescriuen NORMALMENT amb una e (el formatge tendre).

Els noms i adjectius femenins que acaben en vocal neutra sescriuen NORMALMENT amb una a (una bona amiga)

El plural femen SEMPRE es fa amb es (formatges tendres / bones amigues). Noms cal tenir en compte els canvis segents:

ca __ ques (vaca vaques) ga __ gues (formiga formigues) ja __ ges (pluja pluges) a __ ces (pua puces) gua __ ges (paraigua paraiges) qua __ qes (adequa adeqes)

ACTIVITATS

1. classifica les paraules segons sescriguin amb a o e. Escriu-les acompanyades de larticle o dun determinant, com a lexemple:

tigre, finestra, defecte, llimona, arbre, pastanaga, pebre, teulada, sobre, espectacle, colze, noia, vidre, cotxe, rellotge, casa, festa, famlia, quadre, barca, alegria, estrella, coure, goma, marbre.

Vocal final a Vocal final -e Una finestra

El tigre


24

2. ara, escriu el plural de cada una de les paraules de lexercici anterior, desprs de repassar una altra vegada el quadre on hi ha tots els canvis que es produeixen.

3. fes el plural de les paraules omplint la taula segent:

Singular Plural Singular Plural Coca Taca Venjana Berruga Adrea Esponja Butxaca Mitja Raa Granja Aigua Paraigua Ambigua Mosca Amiga Poca Roca Paga Platja Toga

4. continua el curs a www.parla.cat


25

COMPRENSI ESCRITA 4 Has de fer una redacci de un mnim de 15 lnies. Recorda de revisar les faltes dortografia abans dentregar-la!

Tema: Com acabaries la segent histria?

Ell espera a la cafeteria de la plaa. Han quedat a les nou. Encara no sn tres quarts, per cada vegada que sobre la porta sent que se li accelera el cor i aixeca el cap de la revista que fulleja, amb un gest sobtat.

Ella acaba de baixar de lautobs i comena a caminar, per fa esforos per no anar de pressa. Li sobra temps. Satura en un aparador i, mentre fa veure que mira les coses, sarregla els cabells, saixeca una mica el coll de la brusa, sespolsa la faldilla. Les sabates tenen una mica de pols. Amb la punta del mocador xop de saliva es frega els costats dels llavis per si hi porta una mica de pintura. De seguida veu, de lluny, el bar; per un moment pensa que far si ell no hi s. Per, des de fora, el veu: passa de pressa les planes del diari i sel veu nervis.


26

8. EL GNERE I EL NOMBRE

Exemples: El meu avi i la meva via / els meus avis i les meves vies El meu gat i la meva gata / els meus gats i les meves gates

Exemples El noi s ros / els nois sn rossos El calaix s groc / els calaixos sn grocs El lla s vermell / els llaos sn vermells

Exemples:

Nebot neboda Nebots nebodes Groc groga Grocs grogues

Blau blava Blaus blaves

Exemples: Germ germana

Algunes paraules masculines acabades en t fan el femen en da, -des. Tamb has de recordar que les paraules masculines acabades en c fan el femen en ga, -gues i que algunes paraules masculines acabades en u fan el femen en va, -ves.

Les paraules masculines acabades en vocal accentuada o tnica fan el mascul plural amb la terminaci ns. Fixat que el femen singular es forma amb la terminaci na i el femen plural, amb la terminaci nes.

Per norma general, el femen singular es forma amb la terminaci a, el mascul plural amb la terminaci s i el femen plural, amb la terminaci es.

No obstant, el mascul plural dalgunes paraules que acaben en s, -, -ix, -sc es forma amb la terminaci os


27

Germans germanes

ACTIVITATS 1. Escriu el singular daquestes paraules: 2. Classifica les paraules de lexercici anterior segons el plural que fan servir: Avi/aviS mitj/mitjoNS bra/braOS via/viES

3. Escriu el plural de les segents paraules: Jersei Jerseis Escombra Banc Suc Sab Coix Cabra Termmetre Foc Xampany Pis Pilota Llit Gas

Avis Avi Senyoretes vies Pans Mitjons Ulls Braos Nusos Nens Ties Dones Vius Germans Caramels Senyors Reines germanes Ganivets Reis Bastons Mans Cames Nenes Llaos Peixos Gots Caps Ous Senyores Cares Dents Pitets Dits Botons Petons orelles Peus Dents Forquilles Dits Plantes Petons llibres Peus


28

Tigre Abric Patinet Tassa Roda Be Can Lle Mestra Carrer Terra Arbre Cami Escopeta Sorra Ocell garatge sabata Sopa Rellotge Plat Forquilla Dibuix Fax Galeta Albar Guix Nmero Prestatge Faldilla Trompeta Cullera Patata muntanya 4.Omple els segents buits seguint la norma del femen i/o del plural: Aquests sn els meus (nt) _______________ i les meves (nt)___________. La

Teresa i lAnna sn les (gran)____________. La Teresa s la que porta uns

pantalons (blau) _____________ i una camisa (verd)______________. LAnna

porta uns pantalons (negre) _____________ i una jaqueta (gris)____________.

s la que porta els cabells tan (llarg) ___________. El Ramon i lEnric sn

(bess) ___________. Tots dos sn (baix) _____________ i (gras)

____________. Aquesta (noi) ___________ (alt) ___________ i (moreno)

________________s la Cristina. Aquella altra tan (guapo) ______________ i

(pigat) _______________per que est massa (prim) _____________s la

Montse i s la ms (petit) ___________. El Marc i la Marta sn

(germ)____________. Tots dos sn molt (alt) ________. La Marta s

(ros)__________, t els ulls (clar) _________ i porta els cabells (curt)

__________. En canvi, el Marc t els cabells (fosc) ______________. s el que

porta uns pantalons de xandall (verd) ______________ i una samarreta (groc)

____________. Oi que tots sn molt (maco) ___________ i (eixerits)

_____________?



29

9. CANVIS ORTOGRFICS DE CONSONANTS: P/B, T/D, C/G A FINAL DE PARAULA

ACTIVITATS

1. escriu el mascul de les paraules segents: Femen Mascul Femen Mascul Lloba Antiga Salada Cega Groga Petita Ferida Eixerida Humida Pedagoga Muda Covarda Sorda coneguda

2. omple els buits amb les lletres p, t, c o b, d, g:

ha senti____ un soroll agu___ molt for_____

el re___ cordialment, amb un cli____ somriure

no sa____ pas la se_____ que passar al deser_____

aquell lla____ est glaa____ tot lhivern

cal anar ms rpi____; si no, farem tar_____

provin____ duna zona de clima humi___ i que hi fa molt de

fre____

tin___ molta se____; em refrescar menjant uns quants

prsse___s

no enten___ com has accepta____ aquest encrre___

Darrere vocal tnica o forta escrivim p (llop), t (paret), c (abric) Hi ha paraules que no segueixen la norma anterior. Algunes sn adob, club, pedagog i les paraules femenines que acaben en etud i itud (quietud, solitud).


30

COMPRENSI LECTORA - 4 Llegeix atentament les notcies breus que teniu en aquest full i els vuit enunciats de la pgina segent i decidiu quin dels enunciats s ms adequat per a cada notcia.

1. Un antic edifici industrial ser la seu del nou museu de la motocicleta de la ciutat de Barcelona. La capital catalana s la tercera ciutat del mn en nombre de motos per quilmetre quadrat, i a Catalunya hi ha 600.000 afeccionats a la motocicleta; s a dir, un 10% de la poblaci sent atracci per a aquest vehicle.

2. Ms de 18 milions de persones han visitat els museus italians durant el 1997, una xifra a la qual mai no shavia arribat en el passat. Diverses mesures han perms aquests resultats, com ara lobertura dels museus en horaris nocturns (fins les deu del vespre) i les insistents campanyes publicitries. Aquestes mesures tenen un sol missatge: la cultura s el principal recurs de qu disposa el pas.

3. Maria A. Ferrer ha publicat un llibre que, a partir de litinerari que sinicia al circ rom i segueix les principals restes arqueolgiques de la ciutat de Tarragona, explica duna manera senzilla i amena les creences i les prctiques religioses dels antics habitants de la ciutat, anomenada aleshores Tarraco.

4. s a punt de comenar el judici pel robatori del Beatus de Libana, el llibre del segle X que va ser robat del Museu Dioces dUrgell el setembre de 1996 i recuperat el gener de 1997. Lacusaci demana ms de 35 anys de pres per als nou implicats. A conseqncia del robatori, el museu va reforar les mesures de seguretat i va encarregar una reproducci del llibre, que s la que actualment es mostra al pblic.

5. El Museu de la Prehistria de Taltall, a pocs quilmetres de Perpiny, ha tornat a obrir una de les seves installacions ms caracterstiques: la reproducci de la Cova de lArag. El visitant del museu pot passejar-se dins duna reproducci exacta de la cova i viure un espectacular muntatge que permet contemplar com vivia lhome prehistric.

6. Professors de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) han creat un parc arqueolgic artificial per ensenyar arqueologia als joves durant les estades escolars. Es tracta de la recreaci duna villa romana on els nois hauran de treballar com a arquelegs, fent servir les tcniques i les eines prpies daquesta activitat.

a) Lladres al museu b) Barcelona tindr un nou museu c) Conferncia sobre el mn rom d) El patrimoni artstic, un recurs econmic e) Llions prctiques darqueologia f) Conixer les creences a travs dunes runes g) Robatori de motocicletes a Tarragona h) Un museu per reviure els orgens


31

10. CANVIS ORTOGRFICS DE CONSONANTS: PARAULES ACABADES EN S i -IG

ACTIVITATS 1. Escriu el plural daquestes paraules tenint en compte que no doblen la essa: Mes Pis Nus Cas Grisa Aragons Danesa Pagesa Genovesa

Fams Pags Illusa Precs Indecs Confusa Xins Llis Islands

3. escriu el plural daquestes paraules tenint en compte que s doblen la essa:

ros cos tros pas nas reps gos arrs

os rus gras passads pasts s mos esbs


Moltes paraules que acaben amb s passen a tenir-ne dues quan fan el femen o el plural: gros grossa, grossos, PER no totes: gris grisa, grisos. Les paraules que acaben en ig passen a escriures amb j/g o tg/tj quan fan el femen o el plural: boig / boja / boges i lleig / lletja / lletjos


32

COMPRENSI ESCRITA 5 Has de fer una redacci de un mnim de 15 lnies. Recorda de revisar les faltes dortografia abans dentregar-la! Has descriure una carta dirigida a ART I VIDRE MOLINS (C. Francesc Layret, 15 (Polgon El Pla) 08750 Molins de Rei), demanant disculpes per lerrada comesa en la factura B/1213 amb un import de 1234 . Aquesta empresa, t un descompte del 5% que no se li va aplicar a la factura. Per aquest motiu, els envies la factura rectificativa, R/5656.


33

11. LA SLLABA I ELS DGRAFS Per tenir una sllaba, necessitem sempre una vocal. Els dgrafs (2 lletres per a un so) que se separen sn ix (cai-xa), ll (tran-quil-la), rr (tor-re) i ss (bos-sa). Els dgrafs que no se separen sn ll (ba-llar), ny (ca-nya), gu (guer-ra) i qu (quina). Al final de paraula mai pot quedar una vocal tota sola. Noms saccepta quan va acompanyada de lapstrof: b: la miga. Malament: a miga. En els compostos, respectem els elements que es formen: nos-al-tres ACTIVITATS

1. subratlla les paraules monosllabes (mono = una) i fes un cercle en les paraules polisllabes (poli = moltes):

determinant, plat, topnim, intelligent, nom, numeral, gat, Mallorca, cor, Catalunya, peu, m, Pau, Ferran, crim, passos, xat, tasca. 2. algunes daquestes paraules tenen un dgraf. Encerclal. Desprs,

separan les sllabes: gnere callem festa parra catxalot recollida

muntanya pestanya celles pallasso collaborar enginyosa

orgulls hivern ordinador xatejar cllula torre



34

12. DIFTONGS I HIATS

ACTIVITATS

1. classifica les segents paraules segons si formen diftong o no: Galcia, Astries, mai, Balears, Canries, llenges, autnomes, cuina, interrogatius, boira, possessius, exclamatius, iode, veies, aire, internauta comiat, ping, riure, histria.

Formen diftong No formen diftong

Diftong: dues vocals de costat que van a la mateixa sllaba (no-ia) Diftongs creixents: gua, ge, gi, guo (ai-ges) qua, qe, qi, quo (qes-ti) ia, ie, io a principi de paraula (io-gurt) ia, ie, io / ua, ue, uo darrere de vocal (no-ies) Diftongs decreixents: ai, ei, ii, oi, ui / au, eu, iu, ou, uu (noi, pau) Hiat: dues vocals de costat que van en sllabes diferents (pa-ci-n-ci-a) Atenci: se separen els grups dels decreixents quan porten accent o diresi (pa--sos, pa-s, di-rn)


35

El grup qu i gu formen un dgraf quan la u no es pronuncia. No se separa mai (quin-ze, gui-tar-ra) El dgraf ix, se separa, per aix no vol dir que faci diftong amb la vocal que va davant de la i (cai-xa: no hi ha diftong. Ai-re: hi ha diftong) ACTIVITATS

1. separa les sllabes daquestes paraules tenint en compte el que diu el primer punt de la norma anterior:

guerrejar aquelles aiges lingstica aigualit roques quimera obagues queixal quantitat

2. subratlla els diftongs de les paraules segents tenint en compte el que diu el punt 2 de la norma anterior. Hi ha paraules que no tenen diftong:

hiena, ptria, maduixa, eixorivir, paraiger, glria, rbia, dia, maig, juliol, dijous, diumenge, xerraire, naixement, guineu.

3. separa en sllabes les paraules segents. Subratlla els hiats. Encercla els diftongs.

Pacincia Paula Professi cami Sndria puntual Fruita poal Dieta roure Diumenge ping Suavitat fria Havia via



36

COMPRENSI LECTORA 5

Llegiu els textos segents i marqueu amb una X la resposta correcta en el full de respostes. Noms hi ha una resposta correcta per a cada pregunta. Restaurant El Tastet Restaurant El Tastet comunica als seus clients i amics que a partir del proper dimecres 21 obrir els migdies amb servei de carta i men. Men diari: 5,5 euros Carrer Nou, 7 Tel. 889 26 01 - 08500 VIC En aquest restaurant, des de dimecres 21 a) noms sobrir als migdies. b) shi podr anar a dinar. c) sobrir els dimecres al migdia. Allotjament per a estudiants Ja sha posat en marxa el programa Allotjament compartit estudiants-avis, promogut per lAjuntament de Barcelona i les diferents universitats de la ciutat. Aquest programa dajuda mtua consisteix que gent gran allotgi gratutament a casa seva universitaris amb pocs recursos econmics a canvi de companyia. Informaci a la Secretaria del rectorat. Lobjectiu del programa s a) que els avis sense recursos econmics puguin disposar duna vivenda. b) ajudar els universitaris sense recursos econmics i els avis que es troben sols. c) facilitar tant als avis com als estudiants sense recursos econmics un lloc per viure. Agenda cultural Al centre cvic de lEixample, inauguraci de la Mostra Permanent de Diaris i Publicacions Peridiques en Catal. Exposici, sala de lectura i servei dinformaci. Es pot visitar de diumenge a dijous, de 16 h a 22 h i divendres i dissabte, de 10 h a 21 h. * No hi ha servei de subscripcions. Segons lanunci, al centre cvic els visitants podran a) subscriures als diaris i revistes en catal que els interessin. b) llegir els diaris i revistes que es publiquen en catal. c) comprar diaris i revistes escrits en catal.


37

13. LA SLLABA TNICA La sllaba tnica dels polisllabs s aquella que es pronuncia amb ms fora. Segons la posici de la sllaba tnica, tenim paraules agudes, planes i esdrixoles. Les paraules agudes tenen la sllaba tnica en ltima posici: pa-per, a-vi-. Les paraules planes tenen la sllaba tnica en penltima posici: di-a, ge--leg. Les paraules esdrixoles tenen la sllaba tnica en avantpenltima posici: es-dri-xo-la ACTIVITATS

1. subratlla la sllaba tnica daquestes paraules: llegendes, narracions, fantstiques, rondalles, popular, tamb, literries, ssers, humans, dominar, civilitzaci, natura, Jordi, Maria, Capadcia, cavaller, victria, frica, geogrfic, pesta.

2. separa les sllabes daquestes paraules i classifica-les a la columna corresponent:

ning, esglsia, remei, sllaba, menjveu, grcia, atenci, uscar, alcova, smptoma, tragdia, hipernim, escenari, ortografia, assegurances, caracterstiques, podloga, estendard, al, argent, polismia, homonmia, telfon. Agudes Planes Esdrixoles



38

14. LACCENTUACI

ACTIVITATS

1. Busca a internet una llista de les paraules que porten accent diacrtic, copia-les a un word i guardal en el teu pen.

2. Omple els buits amb la paraula adequada de les que hi ha entre parntesis:

L__________(s/os) es passa lhivern dormint a la seva cova

s una __________(dna/dona) molt amable

Caldr avisar que vinguin a omplir la ____________(bota/bta) de vi

Avui el ___________(sl/sol) ha sortit a les 6.43

El meu avi ja t tretze ___________ (nts/nets). Sort que no s supersticis!

Aquest gosset no t ni un _________ (pl/pel)

ELS MONOSLLABS La majoria de monosllabs sn tnics: pal, dit, m, peu,... Sn monosllabs tons els articles (el, la,...), els pronoms febles (em, et,...), algunes preposicions (a, de, en, per), la paraula qu i alguns ms. La majoria de monosllabs no saccentuen, per hi ha unes excepcions: Laccentuaci dels monosllabs: laccent diacrtic Laccent diacrtic serveix per distingir paraules que sescriuen igual: m (part del cos) / ma (possessiu). La majoria de paraules que porten accent diacrtic sn monosllabs: mn (univers) / mon (possessiu), per tamb hi ha algunes paraules de dues sllabes: dna (verb donar) / dona (persona del sexe femen) La majoria de paraules que porten accent diacrtic porten laccent tancat, per algunes el duen obert: pl (cabell) / per + el (pel); sl (terra) / sol (astre).


39

Ahir la meva germana va fer ___________(du/deu) anys

3. cal distingir molt b entre s (verb ser) i es (pronom). Fixat en els exemples i completa els buits.

El Joan es pentina / es dutxa / es planxa els pantalons (pronom) La Maria s enginyera / s simptica / s de Tarragona (verb)

No _________ or tot el lluu

Posid __________el du grec del mar

Laccent diacrtic _________ posa per distingir dues paraules que sescriuen igual, per que volen dir coses diferents.

Cada dia _________ renta les dents desprs desmorzar, de dinar i de sopar.

Don _________ el teu nvio? Sembla de Mallorca per la manera de parlar.

Com _________ diu el teu gat?

___________veuen cada dia a classe, per __________passen el vespre enviant-se missatges pel mbil.

El que ms magrada ________ tocar el viol

La diresi __________ un signe consistent en dos puntets que _________ posen sobre la i o la u.

_________molt estrany que en Mart _______passi els caps de setmana tancat a casa.

ELS POLISLLABS

Tipus de paraules

Sllaba tnica Norma accentuaci exemples

Agudes ltima Acabades en vocal, as, es, is, os, us, en, in

Avi, comprn, all, cabs

Planes Penltima

Quan no acaben en vocal, as, es, is, os, us, en, in. Quan acaben en diftong decreixent s que saccentuen.

Orgens, pltan, tcnic. Cantveu, dieu, sorteu.

Esdrixoles

Antepenltima SEMPRE Pacincia, histria.


40

IMPORTANT!!!!! ACTIVITATS

1. classifica les paraules segents. Fixat b si porten accent obert (, , ) o tancat (, , , ).

Esps, poca, teatre, canviar, examen, polgon, trofeu, alg, rodons, Itlia, histric, submar, volum, enciclopdia, pluja, plstic, cstig, dilluns, aria, dia, til. Agudes amb

accent Agudes sense

accent Planes amb

accent Planes sense

accent esdrixoles

La a sempre porta accent obert () La u i la i sempre el porten tancat (, ) La e i la o el poden dur obert (, ) o b tancat (, )

Amb e oberta () Amb o oberta () La majoria desdrixoles: comdia, matria, pacincia,... La majoria de planes: tcnic, conixer,... La majoria dagudes: Angls, vuit, perqu,...

La majoria desdrixoles: colnia, clera, histria,... Aix, all, per

Amb e tancada () Amb o tancada () Moltes formes verbals: cantar, vindr, cants, volgus,... Tamb, noms, desprs.

Sin La majoria dels aguts: can, avi,... La majoria dadjectius en s: boirs, mandrs, verins,...


41

2. Accentua, si cal, les segents paraules esdrixoles: Patria, gabia, industria, atmosfera, pneumonia, Etiopia, sindria, Nuria, perdua, valua, dioptria, academia, domino, sandalia, secretaria, quilometre, arbitre, diferencia, desgracia, llagrima, maquina, esglesia, Italia, sindria, ignorancia, paciencia, gimnastica, centimetre, avia. 3. Accentua, si cal, les segents paraules planes: Feina, examen, xafec, castig, frenetic, organs, examens, carrec, oncle, rapid, pesol, masia, dia, public, pressec, merit, apostrof, monoton, nuvol, telefon, platan, semafor, anaveu, anec, caracter, Irlanda, porten, Berga, comic, dolmens, neixer, origens, cervol, Andorra, peixer. 4. Accentua, si cal, les segents paraules agudes: Arago, espes, cosi, acces, pero, padri, pais, vei, llumi, coto, caixo, sere, cigro, rao, pati, sereu, nacio, reves, ma, mitja, pero, perque, buta, direccio, aqui, balco, coixi, masculi, perdo, violi, cremareu, talo, tambe, submari, prudent, pingi, urba, beuran, Ramon, bufaran, tornavis. 5. 1r. Classifica les segents paraules en agudes, planes, esdrixoles

2n. Accentua-les (si cal)

cosi, acces, ambulancia, pero, estrenyer, calia, padri, pais, Berga, llumi, coto, rapid, caixo, sere, atmosfera, cigro, dia, rao, pati, Feina, examen, xafec, castig, frenetic, organs, examens, carrec, oncle, pesol, masia, memoria, public, pressec, merit, apostrof, monoton, nuvol, telefon, vei, platan, semafor, bufaran, anaveu, anec, endema, correspon, caracter, Irlanda, porten, comic, masia, dolmens, neixer, origens, cervol, Andorra, peixer,sereu, nacio, reves, ma, mitja, pero, perque, buta, direccio, aqui, balco, coixi, masculi, perdo, violi, cremareu, tambe, submari, prudent, pingi, urba, beuran, Ramon, tornavis, Arago, espes, Patria, gabia, industria, enlaire, pneumonia, Etiopia, sindria, Nuria, perdua, valua, dioptria, academia, domino, sandalia, secretaria, quilometre, arbitre, diferencia, desgracia, llagrima, maquina, esglesia, Italia, sindria, ignorancia, paciencia, gimnastica, centimetre, avia, Paciencia, talo, facilment, reverencia, vertex, retol, tecnica, instancia, exit, formula, polvora, inedit, erratica, cantaran, cellula, victoria, familia, musica, frances, matalas, water, encarrec, collecci, esglao, seccio, republica, aguila, camping, informacio, fabrica, prego, violencia, periode, imaginacio, Japo, globus, llapis, tomaquet, solid, claxon.



42

COMPRENSI ESCRITA 6 Has de fer una redacci de un mnim de 15 lnies. Recorda de revisar les faltes dortografia abans dentregar-la! COSEFED (C/ Dante, 11 baixos 08242 Manresa) ens han fet una comanda de 10 aixetes arc de sant mart (referncia 123) i un import de 5423 , amb la mala sort, que aquesta aixeta est esgotada des de fa setmanes...escriu-los una carta demanant-los disculpes i oferint-los alguna soluci.


43

15. LA DIRESI La diresi sn dos puntets que es posen, en algunes paraules, sobre la i

i la u. Indica que cal pronunciar la u en els grups: ge (llenges), gi (ping),

qe (freqent), qi (aqfer). Indica que la i o la u no formen diftong amb la vocal del costat: ve--

na, di-rn. ACTIVITATS

1. omple els buits de les frases segents amb les paraules que hi ha a continuaci:

Sussa, pasos, pecs, vens, rell, descafenat, cocana, runes, aqeductes, ram, trador, arrunat, ping, dirn, aigera, fludesa, herocitat, Llusa.

Al Fossar de les Moreres hi ha un escrit que diu que no shi enterra cap ______________

Berna s la capital de ____________

La meva via mha fet un uns ___________per no tenir fred de

peus.

A mi el caf no em deixa dormir. No mel prenc ni _______________

Aquest curs visitarem les _______________ grecoromanes

dEmpries.

Els romans construren _____________________ per fer arribar laigua a les ciutats.

Aquest estiu vaig anar a collir _______________. Va ser molt

cansat!

En Vicen mirava la Maite de __________________

Sho va gastar tot en les mquines escurabutxaques. Va quedar ________________


44

La _______________ volia anar de vacances a lilla de Sardenya.

Ahir vam veure la disfressa de ____________ de lAndreu

Fa un torn de treball ______________, s a dir, treballa al mat.

A l______________, plena daigua, he deixat lenciam a

remullar.

Parla itali amb molta _______________

Alguns diuen que Joana dArc va ser una _______________ francesa.

L________________ dels bombers es va posar a prova en aquell

gran incendi. 2. separa les sllabes daquestes paraules. Vs en compte amb les

paraules que porten diresi: ping agraa Llusa suavitat Coneixeu closses Ensamada amonar Ambigitat busquen Quartet Sal Sndria Paula



45

16. LORACI Observa el text dels anuncis segents: El regal perfecte Lelegncia del cava Oferta estrella Si els analitzes, tadonars que hi falta el verb: (tindr) el regal perfecte (comprant a...) (aquest xampany s) lelegncia en el cava (fem) una oferta estrella La nostra parla quotidiana sovint est formada per expressions com les primeres, sense verb i amb elisi (supressi) de paraules que es consideren innecessries. Aquest tipus de textos es donen sobretot en les converses, en qu hi ha una gran quantitat de sobreentesos entre els diferents interlocutors. Per quan volem assegurar que el nostre missatge ser rebut correctament, utilitzem frases completes, formades per tots els elements, especialment formades per un grup que t per un nucli un nom (o Sintagma Nominal Subjecte) i per un grup que t per nucli un verb (o Sintagma Verbal verb ms complements). El locutor cantava un gol al final del partit Sintagma Nominal: el locutor Sintagma Verbal: cantava un gol al final del partit Una oraci s una estructura gramatical formada per un SINTAGMA NOMINAL SUBJECTE i un SINTAGMA VERBAL. El verb, element central de loraci Podem trobar oracions sense SINTAGMA NOMINAL SUBJECTE (per exemple, les que es refereixen a fenmens atmosfrics: plou, neva, trona,...). Per no podem trobar cap oraci sense verb. El verb s lelement clau per definir loraci. Com el nom i ladjectiu, el verb s un tipus de paraula que t flexi: s a dir, que pot presentar diverses formes duna mateixa idea. Aix, a partir de la idea de baixar, podem dir: baixo, baixava, baixar, vaig baixar, havia baixat,...de manera que matiso el significat de baixar amb un temps diferent: ara, abans, desprs,... Els diferents morfemes verbals


46

Un morfema s una terminaci d'una paraula que n'indica el gnere, el nombre, el temps, el mode o la persona: Nombre: una forma verbal pot referir-se a un subjecte en singular o en plural. El teu germ et portar lesmorzar Els teus germans et portaran lesmorzar Persona: els morfemes de persona relacionen el verb amb una persona gramatical representada pels pronoms personals, jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells, elles. la manera ms normal dindicar la persona gramatical s mitjanant unes terminacions que safegeixen al final del verb (en el cas dels temps simples) o en un mot a part (en els temps compostos) Cant-o cant-es cant-a cant-em cant-eu cant-en Temps: els morfemes de temps indiquen el moment en qu t lloc lacci, el comportament, lestat,...expressat pel verb. A partir del present (ARA), podem explicar una acci que sha desenvolupat en un passat ms o menys lluny: havia cantat, va cantar, ha cantat, cantava... o en un futur ms o menys prxim: haur cantat, cantar. Aspecte: determinats morfemes indiquen que la idea expressada pel verb ha desplegat un procs sencer, s a dir, que ha tingut un principi i un final: va portar labric tota lestona. O que el procs noms sha iniciat i en desconeixem lacabament: portava labric. Mode: ens indica com s l'acci o quina s la intenci de la persona que parla. Hi ha tres modes: l'indicatiu, el subjuntiu i l'imperatiu.

Indicatiu s el mode que agrupa els temps que expressen accions reals. A la frase Menjo pa amb tomquet, menjo s un verb en indicatiu. El subjuntiu d'un verb s el mode que agrupa els temps que expressen dubte, possibilitat o desig. Acostuma a portar davant la conjunci que. En la frase M'agradaria que vinguessis al cinema, vinguessis s un verb en subjuntiu. L'imperatiu s el temps del verb que serveix per a manar o demanar una cosa. Tamb s el mode del verb que noms t aquest temps. En la frase Vine, no t'entretinguis ms!, vine s un verb en imperatiu.

La conjugaci verbal: en catal, hi ha tres models que es diferencien per la vocal que predomina en la majoria de terminacions: -A, a la primera, -E a la segona i I a la tercera. Aix, a la primera conjugaci hi trobem els verbs acabats en AR, en la segona els acabats en ER o en RE, i en la tercera, els verbs acabats en IR.


47

ACTIVITATS

1. escriu la primera persona del singular del present dindicatiu dels verbs segents:

canviar jo canvio

estudiar odiar suar xerrar copiar cosir donar renunciar anunciar nedar agrair criar caber recollir acariciar triar assentir vncer apreciar veure 2. torna a escriure les oracions segents substituint-ne els mots

subratllats pels que hi ha entre parntesis. Fes els canvis que calguin:

el mestre explica la lli (tu) ell jutja imparcialment (ells) la nena juga al carrer (els nois) en Llus fica labric a larmari (tu) el dependent embolica aquest paquet (les noies) el rellotge marca una altra hora (els altres rellotges) multipliqueu-ho b (tu) jo em marejo si vaig al darrera (ells) en Pere descarrega els sacs (els treballadors) el ferrer doblega la punta (els manyans)

3. completeu aquesta srie: (Jo) salto Saltava saltar Cobria Clour Perdia Vendr Batia Apareixia Sofria Vivia Vinc


48

omplia

4. completa ara aquesta srie: VERB AHIR ARA DEM FER fa JEURE Jeia TREURE Treu NIXER Neix DISTREURE Distreia HAVER Ha CAURE Cau SABER Sap DESFER desfeia AJEURE Ajeu RENIXER Reneix RETREURE retreia PIXER peix

5. omple els buits de les oracions segents amb la forma de participi corresponent al verb que hi ha entre parntesis:

(saber) Hem ________________que us haveu conegut al mateix lloc

que nosaltres. (suplir) Aquell metge ha ___________diverses vegades el metge de

gurdia. (sofrir) Aquesta teulada ha ____________tempestes, glaades i

pluges. (asseure) Que fa gaire que thas ____________ aqu? (rompre) En veurel, la seva filla ha ______________en plors. (reduir) al tercer revolt, he _____________ a segona. (moldre) el caf, ja lhas ______________? (menysprear) en el nostre estudi no hem __________________ cap

percentatge. (lluir) apa, noi! Ara s que thi has ______________. (imprimir) Han __________________ un apndix separat del llibre. (ser) Ha ___________ una actuaci excellent.


49

6. escriu els gerundis i els infinitius corresponents als verbs en cursiva de les oracions segents:

Infinitiu Gerundi Generalment, els rellotges dor valen ms que els de plata

No ens han dit quan vindr Quan puguis, li ho dius. Estar ben content Aquesta rondalla ja la sabia Han batut una dotzena dous Quants anys tens? Han incls el preu del dinar dins el compte total

En Pere nha aprs ms de pressa que en Joanet

No li ha volgut dir res Tots dos hem nascut a Grcia

7. continua amb el curs www.parla.cat

dossier de catala inicial

Documents