dossier de l’espectacle jan fabre - temporada alta · dossier de l’espectacle. jan fare...

ESTAT ESPANYOL

SETMANA DE CREACIÓ CONTEMPORÀNIA

Foto: Wonge Bergmann

Teatre de SaltDiumenge 23 de novembre a les 18 h

www.temporada-alta.net

JAN FABREATTENDS, ATTENDS, ATTENDS... (POUR MON PÈRE)

DOSSIER DE L’ESPECTACLE

JAN FABREATTENDS, ATTENDS, ATTENDS...(POUR MON PÈRE)

02

FITXA

INFORMACIÓ BÀSICA

De Jan Fabre

Intèrpret: Cédric CharronDramatúrgia: Miet MartensMúsica: Tom TiestIl·luminació: Jan Fabre i Geert Van der AuweraFotografia: Wonge Bergmann i Pat VerbruggenVestuari: Jan Fabre i Andrea KränzlinCap de producció: Ilka De WildeTraducció: Michèle Deghilage

Dia i hora: Diumenge 23 de novembre, 18 h Lloc: Teatre de Salt Preus: 28, 18 €

Espectacle en francès amb sobretítols en català i anglès

ESTRENA A L’ESTAT ESPANYOL

Producció: Coproducció:

Amb la col·laboració de:


03

PRESENTACIÓ

Atents, Fabre colpeja de nou. Com sorgit de l’avern, després de la fascinació que a Temporada Alta han exercit les dones de L’àngel de la mort, Ano-ther Sleepy Dusty Delta Day o Preparatio mortis i la força al·lucinatòria de Drugs kept me alive, aquest cop l’obra es crea a partir de Cédric Charron, ballarí de l’escola PARTS, de Forsythe i Thierry De Mey. Attends, attends, attends és una carta al pare fidel a les obsessions del belga: la vida en tensió, la por a la mort i el pes de la biologia, amb l’esclat visual de sempre. Fabre segueix el seu instint, la força bestial de la vida que agonitza.

Fabre nos noquea con la organicidad de sus propuestas.

Tensión, fuerza plástica e interpretación al límite: su poeti-

cidad inquietante vuelve a escena con esta carta al padre

que encarna Cédric Charron.

Fabre bouleverse avec l’organicité de ses pièces. Tension,

force plastique et interprétation à la limite : sa poéticité in-

quiétante revient sur scène avec cette lettre au père, incarné

par Cédric Charron.

The organicity of Fabre’s work is stunning. Tension, visual im-

pact and acting that pushes the limits: his unsettling poetics

returns to the stage with this letter to a father, played by Cédric

Charron.



04

Per Quim Noguero

La creació contemporània no és l’excepció que con-firma la regla. Fruit d’avui, reflex del que ens envolta, eco de la nostra veu, hauria de ser la norma, l’horitzó habitual. Aleshores, què caracteriza la mirada escènica allunyada del mainstream comercial i per què hi ha qui li té por? Per entendre-ho sols cal recordar la inter-pretació extrema del monòleg de Marc Antoni dins el fragmentari i iconoclasta Juli Cèsar de Romeo Castel-lucci: l’escena contemporània aplica un zoom extrem sobre la realitat; és una càmera, real o metafòrica, que ens revela mera fisiologia, completament vulnerables en tant que cruament orgànics i mortals.

La crueltat que Castellucci troba en els clàssics no ens és aliena, doncs. I per deixar-nos fora de joc, per moure’ns del que sabem, descobrir-nos amb el peu canviat i convidar-nos a entendre, aquí es trenquen les convencions, s’hibriden llenguatges, s’estiren les disci-plines, es postil·la el text des del risc i es possibilita la sorpresa. L’objectiu és remoure’ns per arribar a moure de lloc (a canviar fent tremolar de la seva base) tot punt de vista convencional, gastat, covard i inútil. La creació contemporània ens carrega de dards la canana i ens fa empàtics amb la debilitat. No deixa indiferent. Per això performances com les de Castellucci són una provo-cació, i no ho desmentirà la versió comprimida del clàssic de Shakespeare que duu a l’església de Sant Domènec.

Però una mostra tant o més radical d’aquest plante-jament la tindrem a El Canal amb Tandy, d’Angélica Liddell, peça que parteix dels relats sobre l’Amèrica profunda de l’escriptor Sherwood Anderson per mirar de saber, atenció!, “si Déu i l’amor són la mateixa cosa”. Sembla que Liddell ha tingut en compte el film Com en un mirall d’Ingmar Bergman de l’any 1961 per posar-se en el que, coneixent-la, combinarà vulnerabilitat i ràbia, biologia i reflexió. En una peça anterior, ens deia que la societat actual converteix en pur xou cridat l’opinió dels tertulians perquè “la opinión entretiene y la reflexión es un coñazo”, però ella ja fa temps que va prendre partit i així ens té enconyats. Un partit amb què també s’ha

compromès la majoria d’obres contemporànies que el festival senyala com a tals a la guia i que, per l’atractiu que pot tenir ajuntar-les, es concentren en quatre dies, del 20 al 23 de novembre. Són propostes tan diferents com, al costat de Liddell i Castellucci, el dol pel pare mort d’Attends, attends, attends... (pour mon père) de Jan Fabre, el duel pelat amb el so flamenc de Fla.Co.Men d’Israel Galvan, el duet amb Los esqueiters del pop postmodern de Nao Albet i Marcel Borràs, la ferida oberta dels Monstres de Xavier Bobés i el seu teatre d’objectes, o el paquetet autòcton amb ecos in-ternacionals de la dansa dels #FF80.

A part, amb aquest tu a tu atrevit i sense complexos, també ens interpel·len espectacles com la poderosa fusió multicultural de Coup fatal del coreògraf belga Alain Platel i el director musical Fabrizio Cassol, l’ex-pressionisme visual i l’humor tenyit de malenconia d’El grito en el cielo de la companyia andalusa La Zaranda o les convencions del món de Strindberg convertides en reflexió teatral a A-creedores de Claudia Faci.

Afilats zooms contemporanis



05

El temps que separa un pare del seu fill és ple de paciència. S’esperen l’un a l’altre enmig de la buidor que intenta apoderar-se d’una gener-ació. Un ja ho ha vist tot, l’altre encara té molt per aprendre. I a la inversa. Un ho ha perdut tot, l’altre encara té ganes de descobrir. L’agulla del temps sempre corre en benefici del fill, perquè pot tornar a començar, explorar el camí des del principi i potser encara li quedi molt de temps, un desavantatge que el pare tracta de compen-sar empenyent i impel·lint amb tota la força que li queda. El fill ha de seguir el rumb del seu pare, recórrer un camí construït a base d’instints pro-gramats, perquè al capdavall es tracta del pare, el pare del temps. Ell controla el temps, l’ha calculat, sap per quin camí ha d’anar i espera el seu fill amb ansiosa paciència.

Els fills necessiten temps. Temps per a ells, temps per perdre, per malbaratar, per regalar. Els fills no veuen el temps com quelcom lineal. Per ells és sempre una corba. Volen perdre’s a cada giravolt i seguir el seu propi camí, els seus instints. Volen contenir el temps, perseguir-lo fins que bategui al ritme del seu cor. O inver-tir el sentit de les agulles, creant un forat en el temps on puguin deixar volar els seus somnis. Un fill implora al seu pare que l’esperi. Attends, attends, attends...

En aquest muntatge Jan Fabre explora l’art de la posposició. La posposició crea una res-erva, un instant on tot és possible, on no has de prendre decisions. Et reclous a tu mateix en el temps, i en l’espai: el repòs també crearà distància, es retraurà en si mateix en un movi-ment de paciència. La llibertat creix exponen-cialment cada minut, cada centímetre. Un cop més coincideixes amb una infinitud que té lliber-

tat per expandir-se en qualsevol direcció. Aglu-tines totes les partícules energètiques per dur a terme la següent passa. I encara una passa més. I així una vegada i una altra. La pospos-ició és l’esbirro de la tensió, perquè crea forats en el temps. Fins i tot hi ha quelcom d’eròtic en la posposició: el fet d’obrir-se un mateix al que ha d’esdevenir. Però no pas encara.

A Attends, attends, attends... (pour mon père) l’artista intercanvia pensaments imagi-naris amb el seu pare. Un diàleg en el qual insta el seu pare que l’esperi i que tingui paciència. Li demana al seu pare que s’obri al temps del seu fill, que es reclogui en el seu fill per tor-nar a ser un nen i preparar-se per a morir. El fill es presenta com a Caront, el barquer que prepara el pare per a l’últim passatge. Coneix la mort com ningú. Com l’intèrpret que l’encarna, és especialista en morir. Cada nit deixa que la mort i el naixement s’esdevinguin. Cada nit creua l’Estígia i es converteix en còmplice del món espiritual, desperta els fantasmes i els re-torna al cel i l’infern on van néixer. Coneix molt bé el seu paper, el que tantes vegades ha inter-pretat. Pare, m’acompanyes?

Per a aquest solo, Jan Fabre va inspirar-se en la vida de Cédric Charron, un ballarí amb qui ha treballat assíduament des de As long as the world needs a warrior’s soul (2000).

SOBRE L’ESPECTACLE...

ELS FILLS NECESSITEN TEMPS. TEMPS PER A ELLS MATEIXOS, TEMPS PER PERDRE, PER MALBARATAR, PER REGALAR


06

Jan Fabre (Amberes, 1958) és llicenciat pel Munic-ipal Institute of Decorative Arts i la Royal Academy of Fine Arts. És conegut tant al seu país com a l’estranger per ser un dels artistes més innovadors i versàtils de la seva generació. Durant les darreres tres dècades ha produït muntatges com a artista es-cènic, director teatral, coreògraf, director d’òpera, dramaturg i artista visual. Jan Fabre és reconegut per ampliar els horitzons de cadascun dels gèneres als que ha aplicat la seva visió artística.

A finals de la dècada dels setanta, un Jan Fabre encara molt jove va causar furor com a artista de performance. En les seves Money performances cremava feixos de bitllets del públic per fer dibuixos amb les cendres. El 1982, a l’obra This is theatre like it was to be expected and foreseen col·locava una bomba virtual sota els seients dels teatres.

Va corroborar el seu èxit dos anys després amb The power of theatrical madness, que li va valer un con-tracte amb la Biennal de Venècia. Des d’aleshores, Jan Fabre no ha parat de créixer fins a convertir-se en un dels artistes més versàtils de l’escena inter-nacional. Trenca de forma evident amb les conven-cions del teatre contemporani introduint el con-cepte de “performance a temps real” (a vegades anomenades “instal·lacions en viu”) i explora pos-

sibilitats coreogràfiques radicals com a mitjà per a ressuscitar la dansa clàssica.

Fabre escriu obres pròpies des de 1975, tot i que no fou fins el 1989 que van representar-se per primera vegada. Els seus textos formen una excepcional col·lecció de miniatures, per dir-ho així, amb un es-til d’escriptura molt obert que reflecteix el concepte de teatre de Fabre com una forma d’art integral en la qual el diàleg funciona acompanyat d’altres ele-ments com la dansa, la música, l’òpera, la perfor-mance i la improvisació. El caos i la disciplina, la repetició i la bogeria, la metamorfosi i l’anonimat són tots ingredients indispensables en la dramatúr-gia de Fabre. La perspicàcia i la reserva amb què usa el llenguatge exigeixen solucions innovadores que també han aparegut de la mà d’altres directors que han treballat amb els seus textos.

Rituals ancestrals i qüestions filosòfiques a banda, Fabre també tracta temes com la violència, la lux-úria, la bellesa i l’erotisme. El cos en totes les seves formes ha estat subjecte de les seves investiga-cions des de principis de la dècada dels vuitanta. En aquest sentit, muntatges com Je suis sang, Tannhäuser, Angel of Death, Quando l’uomo prin-cipale è una donna, Orgy of tolerance... van ser re-buts amb gran admiració a tot el món. La invitació a

EQUIP ARTÍSTICDIRECTOR JAN FABRE

Foto: Galerie Daniel Templon Paris


07

col·laborar en l’organització a nivell artístic del Fes-tival d’Avinyó 2005 pot veure’s sens dubte com una fita en la carrera de Fabre en les arts escèniques.AUTOR

Fabre va escriure les seves obres amb l’objectiu de produir-les en escena. A finals de la dècada dels setanta, Jan Fabre escrivia per donar forma al seu aleshores ja intens món imaginatiu. Són obres que van tardar anys a representar-se públicament, in-terpretades per ell mateix. Altres obres les creava durant els assajos basant-se en la improvisació dels actors. En alguns casos són una combinació dels textos de l’autor i guions improvisats. Algunes d’aquestes obres són monòlegs, sovint escrits per a l’actriu preferida de Fabre, Els Deceukelier. Però, sorprenentment, les obres amb diversos personat-ges també són com monòlegs. Rarament trobem diàlegs realistes o anècdotes de la vida en l’obra teatral de Fabre. Les obres són més de naturalesa conceptual, poètiques, i materialitzen ritual ances-trals i temes que fascinen l’autor, així com preguntes filosòfiques que l’obsessionen. Però en canvi, és més que probable que hi trobem la violència i el plaer d’una vida viscuda en plenitud, l’exuberant i a vegades fosca experiència de la bellesa, l’erotisme i la celebració, elements en què Fabre pot quedar-se absort en alguna ocasió i separar-se’n només per

deixar-se atrapar per un altre.

Alhora, l’obra literària de Jan Fabre il·lustra també la seva visió del teatre: el teatre com una forma d’art integral on la paraula ocupa un lloc funcio-nal perfectament calculat al costat de paràmetres com la dansa, la música, l’òpera, els elements de performance i la improvisació. L’austeritat amb què Fabre utilitza el mitjà de la paraula l’obliga a fer teatre de manera innovadora. Quan altres direc-tors treballen amb les seves obres, també són in-capaços de destil·lar-ne qualsevol mena de teatre convencional i, de fet, en els darrers anys les obres de Jan Fabre han estat sovint representades per altres companyies.

ARTISTA VISUAL

L’obra de Jan Fabre en les arts plàstiques està coordinada per Angelos (angels, missatgers): una companyia privada que organitza tots els projectes, des d’exposicions a museus i galeries, fins a encàr-recs públics i privats, passant per la publicació de catàlegs i edicions especials. Angelos és també productora de les pel·lícules de Fabre i coordina les seves performances. És el punt de contacte per a museus, galeries, conservadors freelance, publi-cistes, col·leccionistes i periodistes.

INTÈRPRET CÉDRIC CHARRONCédric Charron va néixer a la Bretanya francesa. Va obtenir un màster en economia i ciències polítiques a Rennes, però el 1997 va decidir estudiar inter-pretació i dansa al P.A.R.T.S de Brussel·les.

Va començar a col·laborar amb Jan Fabre l’any 1999, amb la producció de As Long As The World Needs a Warrior’s Soul. Més endavant també va ac-tuar en altres muntatges de Fabre com Je suis sang, Tannhäuser, The Crying Body, History of Tears, Orgy of Tolerance and Prometheus landscape II. També va col·laborar a Preparatio Mortis, un solo per a Annabelle Chambon, i balla a la pel·lícula de Pierre Coulibeuf Les Guerriers de la beauté. Cédric Charron participarà en el projecte de 24 hores que Jan Fabre presentarà al Mont Olimp el proper 2015.

A banda del seu treball amb Fabre, és cofundador

de Label Cedana juntament amb Annabelle Cham-bon, i ha col·laborat amb artistes com Boris Char-matz, William Forsythe, Thierry de Mey, Michèle


012

GUIA PER A LA IDENTIFICACIÓ I ORGANITZACIÓ D’ESPECTACLES

SI T’AGRADA AQUEST ESPECTACLE ET RECOMANEM

L’INCONTRO - Raffaella Giordano I María Muñoz6 des. a les 18 h - Teatre Ateneu de Celrà

!! CONTINGUT EXTRA

LES MEVES NOTESDE L’ESPECTACLE

CLIP DE L’ESPECTACLE

Un tastet de l’espectacle que

podeu veure al Canal Youtube del

festival

ONE HIT TEATREArticle de

Maria José Ragué sobre el millor

teatre internacional a Temporada Alta

per l’Àgora d’El Club CT

TEATREINTERNACIONAL

Reportatge sobre les propostes internacionals

de Temporada Alta al programa “Ànima” de Televisió de Catalunya


013

VENDA PREFERENT

VENDA ANTICIPADA A PARTIR DEL 12 DE SETEMBRE

AVANTATGES I DESCOMPTES


014

Els mitjans oficials:

dossier de l’espectacle jan fabre - temporada alta · dossier de l’espectacle. jan fare...

Documents