dossier de pràctiques i - cesag.org · pdf filedisseny,implementació i...

“Pràctiques I” Codi: 29226

Grau en Ed. Primària Curs 2015-2016

Equip de disseny i redacció: Maria M. Cortès i Paloma Llabata. Setembre 2015

Dossier de Pràctiques I Annexes Grau en

Educació Primària Curs 2015-2016




11. ANNEXES

Pla de treball:

A. Tutories de seguiment de les pràctiques B. Cronograma lliurament evidències alumnes

C. Estructura de les entrevistes mínimes amb els tutors del centre Introducció:

1. Evidència d’inici de procés de pràctiques (DAFO) Evidències comuns:

2. Descripció del centre 3. Descripció aula i alumnes 4. Disseny,implementació i avaluació d’una seqüència didàctica 5. Procés E-A del centre 6. Competències transversals

Actes: 7. Actes de coordinació alumne i tutor del centre de pràctiques 8. Actes de coordinació tutor del CESAG i tutor del centre de pràctiques

Instruments d’avaluació: 9. Rúbrica de valoració del nivell d’adquisició de les Competències 10. Qüestionari dels alumnes d’avaluació dels tutors 11. Qüestionari del tutor del CESAG d’avaluació del tutor del centre de pràctiques 12. Qüestionari del tutor del centre de pràctiques




A. Tutories de seguiment de les pràctiques I (alumnes - tutors CESAG)

Mes Dia Agrupament Acció

Desembre 3 GG Seminari inicial: presentació pràctiques I

Gener 12 GG Seminari de preparació de pràctiques I

Lliurament evidència I DAFO

Febrer 1 Inici Pràctiques I

Febrer 1 PG Assessorament evidència 2

Febrer 15 PG Assessorament evidència 3

Febrer 29 PG Assessorament evidència 4 i presa de decisions

(disseny, coordinació amb el tutor o la tutora)

Març 14 PG Assessorament evidència 5

Abril 4 I Seguiment de la seqüència (evidència 4)

Abril 18 PG Assessorament evidència 6

Maig 9 PG Correcció presencial evidència 6

Maig 20 Finalització de pràctiques I

Maig

24

GG

Seminari de valoració final

Maig 30 I Lliurament del portfoli

Seminaris: En gran grup Tutories:

o Seguiment individual: treballar aspectes que afecten al procés de una única persona, com poden ser la relació amb el tutor, la definició del procés de pràctiques, o la resolució de dubtes puntuals.

o Seguiment en parelles (pràctiques II): proveir de instruments per a l’organització del treball conjunt, resolució de problemes que afectin a el treball en equip

o Seguiment grupal (per tutor o tutora): accions orientades sobre tot a aclarir les evidències i el treball autònom

o Seguiment virtual. Participació al fòrum o tutories electròniques




B.Cronograma lliurament evidències alumnes

Evidència1 Data lliurament alumne

Data lliurament tutor

1.DAFO

12 de gener

19 de gener

2. Centre

8 de febrer

15 de febrer

3.Aula i alumnes (i sols fins al disseny del instrument). *Acordar data per al lliurament de l’explotació i anàlisi de dades i les pautes que se’n deriven.

22 de febrer

29 de febrer

4.Primera proposta de planificació2

7 de març

14 de març

4. Proposta revisada i finalització de l’evidència3

21 de març

28 de març

5. Procés E-A centre

4 d’abril 11 d’abril

6: Competències 9 de maig Correcció presencial Lliurament portfoli 30 de maig Tancament d’actes

1 Cal tenir en compte que hi ha parts d’algunes evidències que són requisit per a la realització d’altres (per exemple, les pautes de l’evidència 3 són requisit per a la realització de la planificació pròpia (evidència 4). 2 Es definiran les dates en funció del moment en que cada alumne pacti la implementació amb els respectius tutors. 3 El lliurament d’aquesta evidència serà flexible tenint en compte el moment en què l’alumne hagi acordat la realització de la seva seqüència amb el seu tutor o la seva tutora de pràctiques.




C.Estructura de les reunions mínimes amb els tutors del centre4

A. Contacte inicial Els objectius del contacte inicial són: 1. Informar del procés de pràctiques (dossier de pràctiques prèviament distribuït)

a. Quins canvis hi ha respecte de les pràctiques de la diplomatura? 2. Informar del sistema de seguiment dels alumnes i acordar un sistema de comunicació tutor del CESAG-

tutor del centre de pràctiques. (acta de reunió i pla de treball) a. Quines feines es demana que lliurin els alumnes i en quins terminis? b. Com es fa la recollida d’informació?

3. Explicar les funcions de cada un dels implicats en el procés: tutor del CESAG, alumnes (drets i deures dels alumnes en pràctiques), tutor del centre de pràctiques.

a. Quines funcions espera el tutor del centre que exerceixi l’alumne? b. Quins coneixements sobre la dinàmica d’aula espera que posi en marxa? c. Quins coneixements sobre el funcionament d’un Centre Educatiu espera que tengui l’alumne? d. Quin tipus d’estratègies didàctiques creu que podria aplicar l’alumne a l’aula? e. Respecte del treball en equip, com espera que es comporti l’alumne? f. Quin tipus de iniciatives espera que l’alumne tengui (planificació, disseny i acció)?

4. Acordar el moment adient per a la implementació per part de l’alumne de la seqüència didàctica que com a mínim ha d’implementar l’alumne, valorar la possibilitat de presència del tutor del CESAG en algun moment d’aquesta implementació.

B. Reunió de seguiment (mínim una) Els objectius de la reunió de seguiment són: 1. Revisar les tasques fetes per l’alumne fins al moment i valorar el progrés en funció dels acords presos i les

millores suggerides. 2. Revisar conjuntament la rúbrica d’avaluació. 3. Plantejar formes d’actuació conjunta per al que resta de procés de pràctiques. 4. Comentar incidències

C. Reunió de valoració Els objectius de la reunió de valoració són: 1. Revisar conjuntament la rúbrica d’avaluació i arribar a conclusions sobre el procés de pràctiques de

l’alumne. 2. Revisar les tasques fetes per l’alumne fins al moment i valorar el progrés en funció dels acords presos i les

millores suggerides. 3. Avaluar la tasca conjunta i la coordinació en el seguiment i valoració del procés de pràctiques.

4 Els objectius i estructura que apareix en aquest annex fan referència a les sessions presencials mínimes. En funció de les necessitats del procés de pràctiques de cada alumne, s’establiran els contactes que es considerin adequats en format presencial i es mantindrà contacte habitual amb el tutor del centre de pràctiques per informar dels resultats del seguiment de l’alumne mitjançant correu electrònic.




1.Evidència comú: Inici de procés de pràctiques (DAFO) Objectius5: Reflexionar sobre la situació personal dins el procés de formació Establir metes d’aprenentatge i la forma d’aconseguir-les Adoptar una actitud favorable cap a l’autoavaluació Què s’avaluarà:

Inclusió de tota la informació requerida6 Coherència interna: de la DAFO se’n deriven reflexions coherents i relacionades Realisme en el plantejament de fites i estratègies Amplitud i claredat en l’exposició Concreció en l’exposició (fugida de generalitats o obvietats) Compliment dels terminis

Recomanacions: Elaborar un instrument ampli alhora que senzill: ampli perquè ha de fer referència a la diversitat d’elements que estan presents en el procés de formació durant les pràctiques (trets personals, experiència, context, condicionants, habilitats, actituds, etc.) i senzill perquè ha de poder ser comprés per una persona que no sou vosaltres. Intentar fer una “foto” d’un mateix a la DAFO. Destinar temps a reflexionar sobre el procés de formació que heu tingut al llarg dels estudis i sobre les vostres característiques Plantejar-se objectius i estratègies realistes i viables (limiteu número d’objectius, prioritzeu, etc.) Tenir en compte la informació de què disposeu sobre les pràctiques I, és a dir, el que vos suposa anar per primera vegada a un centre com a futurs mestres. Realitzar i revisar l’evidència en diferents moments. Evidències que se’n poden derivar7: Proposta d’accions per a la consecució d’objectius de formació. Valoració de la utilitat de la DAFO com a instrument d’autoconeixement i de regulació.

5 Els objectius presents a cada evidència provenen de la concreció dels objectius generals establerts al pla d’estudis. 6 = Límit infranquejable. Això significa que en aquest indicador no es tendrà en compte el grau, l’absència en l’evidència de l’indicador que aparegui marcat amb el símbol de límit infranquejable suposa el suspens de l’evidència. 7 Aquestes evidències tendran la consideració d’evidències personals.




Anàlisi de la situació: d’on partim?

DEBILITATS A. Punts febles interns (propis de

l’alumne) que poden reduir o limitar redueixen o limiten la consecució dels objectius de les pràctiques. L’alumne reflexionarà sobre les seves febleses (referides a habilitats, destreses, formació, trets personals...) tot considerant la seva possible influència sobre les pràctiques.

B. L’alumne es plantejarà també les possibilitats de millora: Què puc fer per superar aquestes debilitats?)

*Posteriorment (a la finalització del procés de pràctiques) l’alumne analitzarà si efectivament s’han anat superant aquestes febleses i si han sorgit d’altres.

N E G A T I U

AMENACES A. Factors externs (de l’entorn,

centre, metodologies, recursos materials i personals...) que obstaculitzen l’assoliment dels objectius. L’alumne es demanarà quins són els factors que podrien obstaculitzar l’assoliment d’objectius?

B. Com podríem fer perquè no fossin una amenaça o com podríem fer per superar-los?

*Posteriorment (a la finalització del procés de pràctiques) l’alumne analitzarà si aquestes qüestions s’han plantejat en la realitat i com s’han resolt o superat.

ORIG

EN IN

TERN

FORTALESES A. Punts forts interns (propis de

l’alumne) que ajuden a aconseguir les fites (capacitats, habilitats, recursos, avantatges,...) L’alumne s’ha de plantejar: quines són les meves fortaleses per afrontar aquestes Pràctiques?

B. Com puc explotar cada fortalesa?

*Posteriorment (a la finalització del procés de pràctiques) l’alumne es plantejarà si s’ha adonat d’alguna altra fortalesa que no havia detectat i si ha aprofitat les ja esmentades.

P O S I T I U

OPORTUNITATS A. Fets o situacions de l’entorn

(metodologies, centre, tutors, grup-classe...) que afavoreixen la consecució de les metes. L’alumne s’ha de plantejar: quines són les oportunitats que podria trobar en el meu procés de Pràctiques?

B. Com podria aprofitar cada oportunitat?

*Posteriorment (a la finalització del procés de pràctiques) l’alumne analitzarà si realment s’han donat les oportunitats, si s’han donat d’altres i com les ha aprofitat.

ORIGEN EXTERN




Plantejament sobre el procés de pràctiques

• Quins coneixements teòrics i pràctics que he assolit durant els estudis de Grau en la realització de les pràctiques? Fes-ne una relació senzilla i concreta i reflexiona sobre la seva utilitat abans d’emplenar la taula:

Coneixements teòrics i pràctics Situacions / moments on es poden usar

• Quins són els aprenentatges que esper assolir (cal fer referència: als alumnes, al centre, al tutor o tutora i a la pròpia formació com a alumne)?

• Quines són les característiques (perfil) que hauria de tenir un docent competent? Posar grup de competències

• Quines d’aquestes característiques tinc?

A partir de l’anàlisi feta i de la resposta a les preguntes anteriors, planteja:

Què es vol aprendre? (objectius)

Què es farà per aprendre? (estratègies)

Com i quan es valorarà la consecució dels objectius? (sistema d’autorregulació)

Valoració final de pràctiques: Revisar i contestar, per a cada un dels quatre apartats de la DAFO, la pregunta de * i, a més:

• Valorar el grau de compliment dels objectius, així com el grau d’adequació (en el plantejament) d’aquests objectius i descriure, si escau, el plantejament de noves fites.

• Valorar les estratègies que han contribuït a la consecució dels objectius: adequació, utilitat i transferència d’aquestes estratègies a noves situacions.

• Valorar la utilitat i la funcionalitat del sistema d’autoregulació previst.




2. Evidència comú: Descripció del centre Objectius: Recollir i organitzar informació procedent de diferents fonts Realitzar descripcions ajustades a la realitat. Perfeccionar la capacitat per estructurar i presentar la informació de forma que sigui comprensible pels altres. Prendre consciència de la funcionalitat de conèixer un centre educatiu Què s’avaluarà:

Inclusió de tota la informació requerida Aportació d’informació no requerida però rellevant Descripció acurada i explicativa Realització de descripcions pròpies Compliment dels terminis

Recomanacions: Sistematitzar i optimitzar la recollida d’informació: diferenciar el que és observable directament del que requereix una petició d’informació, planificar en quins moments es recollirà cada tipus d’informació i com s’enregistrarà (si escau), localitzar fonts d’informació, persones o informants clau, etc. Si es consulten documents de centre, sols s’ha de recollir aquella informació que sigui rellevant, i en cap cas, copiar-la: l’heu de seleccionar, elaborar, sintetitzar, organitzar, etc. Contemplar la inclusió d’annexes com a instrument per il·lustrar les descripcions realitzades (per exemple, fotografies dels espais, fulletons, horaris, etc.) Evidències que se’n poden derivar: Comparar els centres i contextos de centres diferents (per exemple, el propi amb el d’un company) Confecció d’instruments de recollida de informació per informants clau

Localització del centre Adreça postal Adreça electrònica

Telèfon

Accés (com arriben els nins al centre?, quins accessos es fan servir?)

Quins recursos (susceptibles de ser emprats en activitats educatives) podem trobar a l’entorn? Per a què els faries servir?




Descripció del centre

Educació Infantil Educació Primària ESO

Etap

es

Batxiller

Línies

Nombre de docents

Nombre de discents

Composició del claustre (cal tenir en compte el perfil professional i no la persona)

Infraestructura8

Característiques de/dels edifici/s, antiguitat i estat de manteniment

Nombre i característiques d’aules i altres espais (exterior dels edificis)

Accessibilitat: dificultats de mobilitat i accés a recursos i informació per necessitats temporals i transitòries o permanents.

Serveis (cal indicar si hi són i descriure’n el funcionament –responsable, dependència

orgànica9 i gestió-) Biblioteca Responsable:

Dependència orgànica: Gestió:

Menjador Responsable: Dependència orgànica: Gestió:

Transport escolar Responsable: Dependència orgànica: Gestió:

Activitats extraescolars

Responsable: Dependència orgànica:

8 Es poden adjuntar fotografies (pixelar en cas que apareguin alumnes), plànols del centre i de les aules en un annex. 9 La dependència orgànica fa referència a l’òrgan col·legiat o unipersonal del centre educatiu que gestiona el servei




Gestió: Altres Responsable:

Dependència orgànica: Gestió:

En relació al Projecte Educatiu del Centre (PEC), assenyala’n els trets de identitat fonamental (paraules clau): Funcionament/Organització del centre

• Adjuntar un organigrama del centre i comentar-ne la funcionalitat • Descriure breument les funcions principals dels òrgans unipersonals10 • Descriure breument les funcions principals dels òrgans col·legiats11 • Descriure els procediments usats en la gestió dels recursos (espais, materials, personals, temps) • Descriure els procediments usats (a nivell de centre) en la comunicació amb les famílies (vies de

comunicació, freqüència, contingut de les comunicacions, etc.)

Treball en equip i coordinació12 • Descriure la freqüència, contingut i dinàmica de les reunions i els espais i temps —formals i/o informals—

de: equips de cicle, equip directiu, claustres de professors i altres coordinacions (coordinador TIC, coordinador ambiental, etc.).

En funció de les descripcions i anàlisi fetes a la primera part de l’evidència, analitzeu les qüestions que hi ha a continuació:

• Aprofitament i adequació de les estructures físiques de què disposa el centre • Vinculació del centre amb l’entorn • Adequació dels serveis oferts (menjador, biblioteca, transport escolar, etc.) i nivell d’utilització d’aquests

serveis per part dels membres de la comunitat educativa • Funcionalitat de l’estructura organitzativa, de gestió i de comunicació del centre • Freqüència, contingut i dinàmica de les reunions descrites • Incidència de les decisions preses a les diferents reunions tant al centre com al grup-classe

Feu propostes de millora en cada un dels àmbits.

10 No s’han de copiar les funcions dels documents de centre, sinó descriure de forma breu (es pot fer consulta als documents, sol·licitar informació als responsables, etc.) 11 No s’han de copiar les funcions dels documents de centre, sinó descriure de forma breu (es pot fer consulta als documents, sol·licitar informació als responsables, etc.) 12 No és requisit que l’alumne hagi assistit a les reunions per poder realitzar aquest apartat: pot (i ha de) demanar informació.




3. Evidència comú: Descripció de l’aula i dels alumnes Objectius: Recollir i organitzar informació procedent de diferents fonts Realitzar descripcions ajustades a la realitat i respectuoses amb els infants. Perfeccionar la capacitat per estructurar i presentar la informació de forma que sigui comprensible pels altres. Prendre consciència de la funcionalitat de conèixer els recursos de l’aula Dissenyar instruments per a la recollida de informació amb un criteri de funcionalitat Iniciar-se en l’explotació i anàlisi de dades Què s’avaluarà:

Inclusió de tota la informació requerida Aportació d’informació no requerida d’utilitat Realització de descripcions pròpies Descripció acurada i explicativa Compliment dels terminis Contrast de informació provinent de fonts diverses Adequació del instrument a la informació que es vol obtenir Respecte en les descripcions dels infants

Recomanacions (per a la part referida a l’aula): Recollir informació sobre les condicions de l’aula en moments diferents Contemplar la possibilitat de demanar informació als mestres per completar el que s’ha pogut observar Dedicar un temps a conèixer els recursos disponibles a l’aula i recollir informació sobre l’ús que se’n dóna Parlar amb persones diferents sobre els usos didàctics que es donen a altres espais educatius del centre. Contemplar la inclusió d’annexes com a instrument per il·lustrar les descripcions realitzades (per exemple, fotografies dels espais, de recursos, horaris, etc.) Recomanacions (per a la part referida als alumnes): Cal aclarir que no és necessari parlar d’alumnes concrets, ja que heu de descriure el grup classe. Sistematitzar i optimitzar la recollida d’informació: diferenciar el que és observable directament del que requereix una petició d’informació, planificar en quins moments es recollirà cada tipus d’informació i com s’enregistrarà (si escau), localitzar fonts d’informació, persones o informants clau, etc. Cal ser molt respectuós amb el tractament de informació confidencial: anar alerta amb les preguntes que es fan i a la forma com es realitzen. Teniu en compte que hi ha informació que NO es pot compartir, i potser no hi accedireu. No cal parlar EN CAP CAS de diagnòstics. Entrevistar el tutor no implica agafar un únic moment per demanar-li a ell tota la informació: jugueu una mica amb la seva disponibilitat, amb la d’altres mestres que intervenen a l’aula, i amb la informació que recolliu vosaltres mateixos els primers dies. Pel que fa al instrument que heu de confeccionar per recollir informació vosaltres directament: seleccioneu primer quina informació vos interessa (penseu en el que haureu de fer com a practicants), determineu quins




indicadors són representatius d’aquell aspecte, quan podeu recollir la informació (impossible en un únic moment) i elaboreu l’instrument fent diverses versions, en moments diferents (es millora considerablement). Procurar que els elements a observar siguin operatius, objectius, concrets i clars Descriure tot el procés que seguireu amb la implementació del instrument. Evidències que se’n poden derivar: Disseny alternatiu de la distribució de l’aula i justificació. Proposta justificada d’adquisició de recursos materials i/o mobiliari, indicant-ne possibles usos Altres instruments d’observació o de recollida d’informació d’elaboració pròpia: disseny, usos i anàlisi.

A. Descripció física13 • Fer un plànol (a mà alçada o a ordinador) de l’aula de referència del grup classe, al qual es localitzin:

o Mobiliari (taules, cadires, prestatges,...) o Materials i recursos (pissarres, racons, biblioteca...) o Accessos (portes) i finestres

• Descriure, a partir del plànol anterior, l’estructura física de l’aula assignada al grup-classe. • Descriure els recursos materials (mobiliari d’aula, mitjans i recursos impresos, audiovisuals i informàtics —

maquinari i programari—, contingut de les parets de l’aula, etc.) • Descriure les condicions ambientals: llum natural i artificial, temperatura, aïllament acústic, ventilació, etc. • Comentar quins altres espais s’usen amb el grup classe per a la realització d’activitats educatives,

descriure’n la freqüència d’utilització i el tipus d’activitats que s’hi realitzen. En funció de les descripcions i anàlisi fetes a la primera part de l’evidència, analitzeu les qüestions que hi ha a continuació i feu propostes de millora en cada un dels àmbits:

• Aprofitament i adequació de l’estructura física de l’aula i les aules i/o espais específics • Utilització dels recursos disponibles a l’aula • Adequació de les condicions ambientals

B. Cal entrevistar-se amb el tutor del centre de pràctiques i altres membres de l’equip de mestres del grup-classe per tal d’obtenir informació sobre els aspectes que s’han de descriure (això no és un guió per l’entrevista ni un qüestionari):

• Nombre d’alumnes, edat i sexe • Procedència dels alumnes • Coneixement de les llengües oficials • Nivell sociocultural • Trets generals del grup-classe: grau de participació, clima d’aula, rols socials, patrons de conducta, etc. • Relacions entre els alumnes • Necessitats educatives generals del grup classe (no d’alumnes concrets) • Implicació de les famílies en el procés d’aprenentatge (a casa i relacions amb l’escola) • Estils d’aprenentatge14 (via principal d’accés a la informació, atenció sostinguda, capacitat per realització de

tasques mecàniques, motivació —intrínseca i extrínseca—, necessitat de seguiment i supervisió durant les tasques)

C. Cal elaborar un instrument adequat i fiable per permeti la recollida d’informació útil per a la posterior planificació (posterior a la descripció del grup classe). Aportar:

13 Es poden adjuntar fotografies (pixelar en cas que apareguin alumnes) i incloure-les en un annex. 14 Consultar document complementari.




• L’instrument que s’ha fet servir (cal justificar la necessitat informativa que condueix a la tria i disseny de l’instrument).

• Descripció del procés d’obtenció de dades (procediment seguit, context en que té lloc la recollida de informació, paper de l’alumne durant el procés)

• Resultats de l’obtenció de dades. En funció de les descripcions i fetes a la primera part de l’evidència, aporteu:

• Pautes d’actuació que s’haurien de considerar en el disseny, implementació i avaluació dels processos ensenyament-aprenentatge. (Per lliurar abans de dissenyar la seqüència)

• Reflexió sobre la utilitat del instrument dissenyat i la funcionalitat de la informació recollida




4. Evidència comú: Planificació-implementació-avaluació pròpia Objectius: Iniciar-se en la capacitat per prendre decisions i regular-les, amb un mateix i amb el tutor de pràctiques Prendre decisions relatives al què, com i quan ensenyar i avaluar partint d’un context determinat. Considerar la informació recollida al llarg de les pràctiques en el moment de planificar. Planificar una seqüència didàctica, implementar-la i avaluar-la. Què s’avaluarà:

Creació d’una estructura que contempli tota la informació necessària per posar en marxa una seqüència didàctica lligada al procés d’ensenyança i aprenentatge

Inclusió de tota la informació requerida (què, com i quan ensenyar i avaluar) Descripció acurada i explicativa Correcció formal (en la formulació dels elements curriculars) Coherència amb la formació rebuda i amb l’esperit de l’educació primària Adequada contextualització de la proposta Compliment dels terminis

Recomanacions: Justificar la presa de decisions relatives a la programació de la seqüència (àrea, tipus d’activitats i materials seleccionats, etc.). Descriure de forma acurada les activitats. Incloure als annexes (digitals o impresos) els materials emprats per a la seqüència Plantejar-se la realització de l’evidència com a eina de millora de la pròpia actuació Consideracions sobre la seqüència didàctica: Consensuar amb l’equip docent: intervenir sempre de forma coordinada i planificar conjuntament totes les accions. Acordar el tema i el moment per a la realització de la seqüència en les primeres setmanes de pràctiques Mantenir-se fidels als trets d’identitat del centre i ser respectuós Mantenir una actitud d’observació constant i de recollida d’informació. Tenir en compte les següents condicions: globalització (en la mesura de les possibilitats), autonomia en la planificació (tot i que partint dels acords presos amb el tutor i/o la resta de l’equip docent), ús de recursos materials diversos (es pot fer servir el llibre de text, però no de forma exclusiva). Evidències que se’n poden derivar: Esbós d’altres actuacions didàctiques (programació pròpia o no) L’evidència s’estructura en tres parts:




A) Disseny: inclou la proposta de planificació del què com i quan ensenyar i avaluar ABANS que es dugui a terme. Per elaborar aquesta part de l’evidència podeu usar els models de graella de sessió de què disposeu. Cal considerar tots els elements curriculars.

B) Implementació: Inclou la descripció del desenvolupament de les sessions un pic s’ha dut a terme la planificació. Cal descriure les modificacions fetes, així com el motiu o motius que les han provocades. És necessari adjuntar enregistrament audiovisual de, com a mínim, una de les sessions.

C) Avaluació: Inclou la valoració tant de la planificació realitzada com de la pròpia actuació. Implica incloure propostes de millora referides a aquests dos aspectes.




5. Evidència comú: Procés E-A (centre) Objectius: Realitzar descripcions ajustades a la realitat i respectuoses amb els docents Prendre consciència dels condicionants que intervenen en les actuacions docents Analitzar els efectes de l’actuació docent sobre l’aprenentatge Què s’avaluarà:

Inclusió de tota la informació requerida Concreció en les descripcions Coherència amb la formació rebuda i amb l’esperit de l’educació primària Anàlisi de informació tot considerant la formació rebuda Compliment dels terminis

Recomanacions: Es tracta de descriure les actuacions de l’equip docent en tant que equip i de reflexionar sobre les seves conseqüències en l’aprenentatge. Això suposa no fer referència explícita a un docent en concret, sinó de descriure allò que és comú en les diferents àrees quant als àmbits que s’esmenten a baix. Quan es presenten diferències respecte del patró comú, cal fer-ne menció. Plantejar-se, per l’anàlisi de informació, que no es pot partir d’opinions personals, que cal ser objectiu i adoptar com a referents els coneixements adquirits durant la formació prèvia. És important que diferencieu el que vosaltres heu pogut observar i el que vosaltres penseu que podria ocórrer donada una determinada actuació docent. En aquesta evidència es pot tendir a repetir informació de l’evidència 3. Per tal d’evitar-ho, cal centrar-se en un primer moment en la descripció del que és present a l’aula (per a l’evidència 3) i, en aquest moment, descriure els materials que s’empren a l’aula. En qualsevol cas, es pot vincular la informació entre una i altra evidència. L’organització de l’espai està descrita a l’evidència 3, però si ho considerau podeu completar o comentar el que s’ha descrit en aquella evidència en el sentit de si es fan modificacions i amb quin motiu. Evidències que se’n poden derivar: Disseny del perfil de docent propi. Proposta de millora o de canvi per algun dels àmbits.

A. Atenció a la diversitat • Descripció • Valoració B. Comunicació i planificació conjunta amb els mestres de l’equip docent d’aula • Descripció • Valoració C. Estratègies metodològiques / criteris metodològics • Descripció • Valoració




D. Agrupaments i criteri de composició • Descripció • Valoració E. Selecció i ús de materials d’aula • Descripció • Valoració F. Avaluació • Descripció • Valoració G. Estratègies de comunicació-coordinació amb les famílies • Descripció • Valoració




6. Evidència comú: Competències transversals

Objectius: Adoptar referents per a l’autoanàlisi Incrementar el coneixement de les competències lligades al món educatiu tot considerant els elements competencials que en formen part. Establir metes d’aprenentatge i la forma d’aconseguir-les Què s’avaluarà:

Inclusió de tota la informació requerida Descripció acurada i explicativa de les situacions objecte d’anàlisi Ajust conceptual (veure llegenda) Simplicitat i concreció Compliment dels terminis

Recomanacions: Sistematitzar el registre de informació sobre la pròpia actuació en relació a les sis competències en moments diferents (possibilitat d’adaptar el contingut de l’evidència a un model de disseny propi). Posar la mirada, al llarg de les pràctiques, sobre aquelles situacions que demostren una actuació vinculada a alguna de les competències (evitar que passin per alt situacions rellevants per a mostrar el grau d’adquisició d’aquestes). Descriure suficientment les situacions, de forma que es pugui veure la necessitat d’actuar de forma competent. Regularitat i constància en la realització de l’evidència. Per a major comprensió de les competències, consultar la llegenda al final del document. Evidències que se’n poden derivar: Desenvolupament d’accions il·lustratives del treball d’alguna/es de les competències

Per a cada competència cal descriure, com a mínim, una situació / exemple que pugui il·lustrar l’actuació de l’alumne. Els exemples han de reflectir moments diferents quant al grau d’assoliment de la competència: un del inici del procés i un del final del procés de pràctiques. Registrar (de forma explícita) quina és la situació respecte dels subítems de cada una de les competències en termes de: assolit a l’inici, assolit durant el procés, pendent d’assolir.

A. Presa de decisions • Identificar la situació que requereix una presa de decisions • Manejar la incertesa, assumint la responsabilitat i autonomia necessàries per actuar • Prendre consciència dels aspectes positius i negatius de prendre una decisió o de modificar la situació actual • Relacionar el problema o situació amb situacions similars per tal de recollir i valorar la informació • Preveure possibles alternatives i opcions i valorar-les • Adoptar una determinada decisió, basada en un criteri raonat i fonamentat, coherent amb la situació i amb els

aprenentatges previs




• Valorar les conseqüències de la decisió presa, per tal de poder anticipar esdeveniments o reaccions • Avaluar els resultats de la presa de decisions i extreure conclusions per aplicar a situacions similars en el futur

Situació 1:

Situació 2:

B. Treball en equip • Compartir una definició o visió de la realitat en el sí d’un grup • Escoltar les aportacions dels companys • Oferir ajuda, reforç o suport als companys del grup • Participar del procés de valoració, presa de decisions o execució d’una tasca, fent aportacions coherents i

vàlides amb l’objectiu del grup, i/o participant de la formulació de propostes d’actuació • Adquirir el compromís i la responsabilitat de complir acords (cites, tasques, etc.) i actuar amb coherència • Realitzar contribucions basades a donar el màxim possible d’un mateix per contribuir a les metes del grup o de

l’equip

Situació 1:

Situació 2:

C. Resolució de problemes • Adonar-se’n de quan una situació demanda una solució • Analitzar la situació: definir el problema, localitzar possibles causes, recollir informació per completar la visió

objectiva del problema, determinar els agents i factors implicats. • Valorar les diferents alternatives o solucions, segons el grau de viabilitat i adequació • Determinar la forma i el moment en què s’ha d’aplicar la solució • Executar la solució segons les pautes previstes • Avaluar el grau d’adequació de la solució posada en pràctica i extreure conclusions per al futur • Extreure pautes d’actuació per a possibles situacions semblants (transferència)

Situació 1:

Situació 2:

D. Anàlisi i reflexió crítica: • Plantejar-se la necessitat d’avaluar la realitat propera • Recollir i registrar informació sobre la realitat observada • Analitzar la realitat en base a uns referents adequats (coneixements previs, realitat sobre la qual s’actua, etc.) • Valorar les accions observades en termes de: adequació, necessitat, coherència, pertinència, responsabilitat,

compromís, etc.

Situació 1:

Situació 2:

E. Reflexió sobre la pràctica – Autoavaluació • Plantejar-se objectius d’aprenentatge • Observar, obtenir i recollir informació sobre el que es fa i els seus efectes o conseqüències en els diferents

agents (alumnes, docents, centre)




• Preveure conseqüències a curt i mig termini dels propis actes o decisions • Seleccionar moments i espais per realitzar les pertinents valoracions • Realitzar valoracions fonamentades en la recollida de informació el més objectiva possible • Contemplar l’errada com una possibilitat • Mantenir una actitud de recerca de la millora de la pròpia actuació • Extreure conclusions per a la millora i indicadors de continuïtat • Determinar la forma com es pot preveure en el futur una millor actuació o realitzar una previsió que permeti

anticipar-s’hi

Situació 1:

Situació 2:

F. Reflexió relació teoria – pràctica • Assegurar-se que es té una bona comprensió i assimilació dels fonaments pedagògics treballats als estudis • Plantejar què pot aportar el bagatge previ i els fonaments pedagògics treballats a la situació que cal abordar • Actuar de forma coherent amb la formació prèvia • Localitzar llacunes o mancances en la pròpia formació, per poder millorar-la • Consultar fonts de informació vàlides per tal de recollir informació sobre el que el coneixement pot aportar a la

situació • Veure de quina forma allò aprés es pot aplicar a la situació pràctica • Valorar si la forma de cobrir les pròpies necessitats formatives ha estat l’adequada • Qüestionar-se si la forma de procedir ha estat la millor possible (des del punt de vista de l’adequació a la

situació, la coherència amb el que s’ha après, l’àmbit d’actuació sobre el que es pot actuar i les funcions que en són pròpies)

• Extreure pautes d’actuació vàlides i fonamentades per al futur

Situació 1:

Situació 2:

Llegenda: Presa de decisions: fa referència a la capacitat per actuar per iniciativa pròpia davant una situació generalment sobtada i/o relativament nova que demanda una resposta immediata que no es pot posposar. Treball en equip: es refereix a la capacitat per participar en processos que requereixen definir, implementar i valorar projectes/accions que alhora afecten a un grup de persones, en el sí del qual s’espera que s’adoptin actituds de cooperació, interès i solidaritat, fent de les habilitats de comunicació i socials l’eina més important. Resolució de problemes: es relaciona amb la capacitat per abordar una situació problemàtica (en el sentit que no funciona com caldria esperar), que és relativament estable i complexa, i que requereix d’habilitats d’anàlisi, observació, reflexió, cooperació i de certes dosi d’iniciativa i compromís. Es diferencia de la presa de decisions en la major complexitat de les situacions que cal abordar i en la menor immediatesa. Les actuacions relacionades amb la resolució de problemes són, a més, considerablement més elaborades que aquelles que són fruit de la presa de decisions.




Anàlisi i reflexió crítica: fa referència a la importància de reflexionar sobre la realitat educativa (des de la perspectiva externa), adoptant referents vàlids des del punt de vista pedagògic, per tal de realitzar valoracions i propostes ajustades Autoavaluació: A diferència de la competència anterior, lliga amb el ideal de construir un perfil professional sòlid que cerca la millora i l’aprenentatge permanent i per tant es refereix a un mateix, no als altres. Reflexió relació teoria – pràctica: es refereix a la capacitat per integrar els aprenentatges en la pròpia actuació com a docent en contextos/situacions reals, demostrant coherència amb la formació rebuda.




Acta de reunió alumne-tutor de centre Data Assistents (en cas que s’incorpori alguna altra persona)

Lloc Hora Temes tractats Dels quals, demandes de l’alumne en pràctiques Acords presos/ Responsable/Termini Reflexions/conclusions a partir de la reunió Observacions




Acta de reunió tutor CESAG-tutor centre de pràctiques Data Assistents Lloc Hora Temes tractats A petició del tutor del CESAG A petició del tutor del Centre A petició de l’alumne en pràctiques Valoració que es fa de l’actuació de l’alumne Aspectes a destacar Aspectes a millorar

Actuacions que cal realitzar en conseqüència Termini Per part del tutor del CESAG

Per part del tutor del Centre

Per part de l’alumne



Rúbrica de valoració del nivell d’adquisició de les competències

Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 Nivell 4

Només es considera una font per a l’obtenció d’informació. La informació no es contrasta.

En alguna ocasió s’utilitza més d’una font per a l’elaboració de descripcions i valoracions. La informació no sempre es contrasta.

S’utilitzen habitualment diferents fonts a partir de les quals s’elaboren descripcions i valoracions, un cop contrastada la informació.

S’utilitzen diferents fonts rigoroses des del punt de vista acadèmic. La informació es contrasta. Amb elles s’elaboren descripcions i valoracions a les que hi ha una construcció/aportació personal.

Recollida d’informació

L’instrument utilitzat no és d’elaboració pròpia, o bé no es considera en la seva totalitat o majoritàriament adequat per a la finalitat amb què s’ha dissenyat.

Es dissenya un instrument per a l’observació del centre, l’aula i/o els alumnes. Algun aspecte de l’instrument no es considera adequat per la finalitat amb què s’ha dissenyat. La informació que s’obté no és d’utilitat.

Es dissenyen alguns instruments que són d’utilitat per a l’observació del centre, l’aula i/o els alumnes. Es descriu i valora la forma en què s’ha emprat.

Es dissenyen alguns instruments per a l’observació d’aspectes fonamentals del centre, l’aula i/o els alumnes. Es descriu i valora la forma en què s’ha emprat exhaustivament. La utilització combinada dels instruments permet l’obtenció d’informació fiable i rigorosa.

A.

Cone

ixem

ent i

anàli

si de

l cen

tre

Disseny d’instruments

No es fa una explotació de les dades.

Només es fa una descripció de la informació obtinguda.

Es fa una descripció i anàlisi de la informació obtinguda, usant referents acadèmics.

Es fa una descripció i anàlisi de la informació obtinguda, usant referents acadèmics. A més, es plantegen pautes d’actuació derivades de la




informació obtinguda.

Les descripcions i valoracions es justifiquen a partir d’opinions.

Les descripcions i valoracions es realitzen en ocasions sobre la base de teories i explicacions científiques, mentre que en altres ocasions se sustenten en opinions. Les fonts usades en la justificació teòrica no són rigoroses ni tenen qualitat acadèmica.

Es justifiquen les descripcions i valoracions a partir de teories contrastades, la font d’informació principal són apunts i bibliografia bàsica de les matèries treballades en la seva formació. Se cerquen explicacions científiques per a l’anàlisi de la realitat.

Es justifiquen les descripcions i valoracions a partir de teories contrastades, la font d’informació principal està constituïda per material divers, de rigor i qualitat acadèmica. Se cerquen explicacions científiques per a l’anàlisi de la realitat.

Relació teoria-pràctica

En general, no es demostra responsabilitat i compromís ètic amb l’aprenentatge dels alumnes i/o la tasca com a docent.

Alguna vegada es considera que l’actuació en el paper del docent no és del tot responsable i ètica.

Les actuacions en el paper de docent es realitzen sempre de forma responsable i ètica.

Les actuacions en el paper de docent es realitzen sempre de forma responsable i ètica, explicitant la justificació de les diferents actuacions en el paper del mestre, de forma que és palesa la presa de consciència de la dimensió ètica i deontològica de la professió.

Dimensió ètica i deontològica




La reflexió sobre el paper del docent (responsabilitats, reptes, exigències, etc.) és parcial o incompleta ja que no té en compte les condicions de la realitat.

S’ha iniciat la valoració dels condicionants en l’anàlisi i reflexió sobre el paper del docent (responsabilitats, reptes, exigències, etc.) de forma que aquesta comença a ajustar-se a la realitat.

Es tenen en compte els condicionants (requisits, habilitats, context, alumnes, etc.) en l’actuació del docent per tal d’analitzar de forma ajustada el paper del docent (responsabilitats, reptes, exigències, etc.)

Es realitza una anàlisi ajustada a la realitat del paper del docent (responsabilitats, reptes, exigències, etc.), identificant els trets que són propis d’un estil personal de docència, dels derivats de l’estil de centre, dels requerits pel grup-classe, etc.

L’anàlisi de la comunicació entre docents i discents en ocasions és superficial i no es vincula aquesta anàlisi amb el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Es fan anàlisi bàsiques sobre les situacions comunicatives on intervenen docents i discents. Comencen a establir-se vincles entre les situacions comunicatives i els processos d’ensenyament-aprenentatge.

S’analitzen en profunditat les situacions comunicatives on intervenen docents i discents i es relacionen de forma general les característiques d’aquestes situacions comunicatives amb els processos d’ensenyament-aprenentatge.

S’analitzen en profunditat les situacions comunicatives on intervenen docents i discents, vinculant clarament els diferents estils i situacions comunicatives amb efectes en el procés d’ensenyament-aprenentatge, amb el clima d’aula, etc.

Anàlisi i reflexió sobre el paper del docent

B.

Habi

litat

s do

cent

s

Planificació La proposta de treball a l’aula es basa en solucions estandarditzades que no tenen en compte l’anàlisi d’informació relacionada amb el centre, l’entorn, els alumnes i la matèria.

L’anàlisi d’informació que ha de servir de base per a la planificació s’ha realitzat de manera incompleta o parcial, de forma que la proposta de treball a l’aula no s’ajusta a la realitat.

La planificació s’ajusta a la realitat del centre, l’entorn, els alumnes i la matèria, de forma que és una bona proposta per abordar el treball a l’aula.

La planificació incorpora elements innovadors (materials, seqüències, activitats, estratègies metodològiques, etc.), ben seleccionats/dissenyats i adequats a la situació. Així doncs, és una proposta




adequada amb aportacions personals per abordar el treball a l’aula.

La planificació preveu processos d’aprenentatge homogenis deslligats de les característiques dels alumnes.

La planificació exclou o no té en compte algun/s alumne/s, encara que en alguns casos s’han previst solucions heterogènies per tal d’atendre la diversitat.

En alguns moments o per algunes activitats la planificació preveu processos d’aprenentatge heterogenis on tots els alumnes tenen cabuda, ja que s’han tengut en compte les característiques de tots ells.

La planificació preveu sempre processos d’aprenentatge heterogenis on tots els alumnes tenen cabuda, ja que s’han tengut en compte les característiques de tots ells.

No s’assumeix cap responsabilitat en relació amb les tasques docents. No es demostra iniciativa.

S’assumeixen algunes responsabilitats, normalment segons indicació del mestre responsable d’aula.

Hi ha hagut progrés en l’assumpció de responsabilitats i la presa de decisions en els àmbits docents tot i que no amb l’autonomia esperada.

La presa de decisions es realitza de manera autònoma, des del consens i la coordinació.

Presa de decisions

Adaptació a les situacions

Es demostra rigidesa en les actuacions, dificultat en l’adequació a situacions canviants, inseguretat quan se sol·liciten actuacions no previstes.

Les situacions canviants s’aborden amb desconcert i inseguretat inicial, la resolució de les situacions no sempre és satisfactòria.

L’alumne s’adapta a les situacions canviants, respon a demandes no previstes habitualment de forma satisfactòria, encara que normalment no havia previst altres possibilitats

L’alumne s’adapta a les situacions canviants de forma flexible i adequada, habitualment té previstes vàries possibilitats d’intervenció, respon amb seguretat a noves demandes




d’intervenció. Ha incrementat la seguretat i l’autonomia al llarg de les pràctiques.

no previstes.

Les intervencions a l’aula demostren mancances en algun/s del/s codi/s comunicatius. En algun moment la intervenció amb els alumnes i/o docents no ha estat adequada i respectuosa. Les respostes dels alumnes no produeixen cap regulació en els processos de comunicació.

Les intervencions a l’aula demostren que s’usen tots els codis comunicatius, encara que no amb la adequació necessària. S’intervé habitualment amb respecte a docents i discents, en algun moment no es demostra confiança en les capacitats dels alumnes. En alguns casos no s’ha produït regulació en els processos de comunicació fruit de les respostes dels alumnes.

Les intervencions a l’aula demostren un ús adequat dels codis comunicatius. S’intervé sempre des del respecte als docents i discents i la confiança en les capacitats dels alumnes. Es demostra la capacitat de regulació en els processos de comunicació, fruit de les respostes dels alumnes.

Les intervencions a l’aula fan palès un bon domini dels codis comunicatius, de forma que s’assegura la comprensió per part de tots els membres del grup classe. Les intervencions evidencien respecte als docents i discents, confiança en les capacitats dels alumnes. Es genera una clima d’intercanvi comunicatiu facilitador d’aprenentatges.

Intervenció en processos de comunicació

Ús d’estratègies i recursos

L’ús de procediments, tècniques i recursos propis de la professió docent és manifestament insuficient. No hi ha hagut adequació d’aquests procediments, tècniques i recursos al que estableix el Projecte Educatiu

S’usen amb domini relatiu els procediments, tècniques i recursos propis de la professió docent. S’ha tengut en compte el que s’estableix al Projecte Educatiu de Centre, però no s’han ajustat suficientment els

Es demostra un domini suficient dels procediments, tècniques i recursos propis de la professió docent. S’ajusten aquests procediments, tècniques i recursos a allò que estableix el Projecte Educatiu de

Es demostra un bon domini dels procediments, tècniques i recursos propis de la professió docent. S’ajusten aquests procediments, tècniques i recursos a allò que estableix el Projecte Educatiu de Centre, incorporant un estil




de Centre.

procediments, tècniques i recursos als seus plantejaments.

Centre.

docent propi.

No s’han dissenyat processos d’avaluació adequats a les planificacions realitzades. Els instruments d’avaluació no mesuren en la forma adequada i/o no aporten informació vàlida respecte dels processos d’ensenyament-aprenentatge.

Els processos d’avaluació dissenyats presenten mancances quant a l’elecció dels moments o l’establiment de criteris ajustats. Els instruments d’avaluació són incomplets quant a l’obtenció d’informació vàlida respecte dels processos d’ensenyament-aprenentatge.

Es dissenyen processos d’avaluació coherents i ajustats a les característiques dels alumnes, dels continguts i de les activitats realitzades. Els instruments d’avaluació dissenyats aporten informació vàlida respecte del procés d’ensenyament-aprenentatge.

Es dissenyen processos d’avaluació coherents i ajustats a les característiques dels alumnes, dels continguts i de les activitats realitzades. Els processos d’avaluació incorporen mecanismes de regulació que permeten orientar els alumnes cap a l’èxit en l’aprenentatge. Els instruments d’avaluació permeten obtenir molta informació, fiable i completa del procés d’ensenyament-aprenentatge.

Seguiment i avaluació

C.

Com

petè

ncies

tra

nsve

rsals

Integració en equips de treball

No es fan aportacions pròpies en les sessions de coordinació dels equips de treball o bé es fan aportacions innecessàries. No s’assumeixen compromisos ni responsabilitats.

Ocasionalment s’aporten algunes idees que permeten resoldre problemes o prendre decisions de forma conjunta. S’assumeixen algunes responsabilitats i compromisos. Es fan algunes aportacions

S’aporten idees ajustades a la realitat que s’està abordant quan són necessàries. S’assumeixen els corresponents compromisos i responsabilitats. Es contribueix a la consecució de les metes de l’equip.

L’alumne esdevé part important de l’equip de treball i és una peça clau en la consecució de les metes d’equip, les seves aportacions són sempre oportunes. El seu nivel de compromís és elevat i l’assumpció de




parcials a la consecució de les metes de l’equip.

responsabilitats és plena.

L’alumne es limita a realitzar les tasques encomanades i complir amb l’horari d’assistència sense implicar-se en projectes del centre educatiu.

Es participa en projectes del centre educatiu o que es realitzin al centre o afectin membres de la comunitat educativa quan es demana la col·laboració per part d’algun membre del centre.

Es participa de manera activa i per iniciativa pròpia en projectes del centre educatiu o que es realitzin al centre o afectin membres de la comunitat educativa.

L’alumne participa de manera activa i per iniciativa pròpia en projectes del centre educatiu o que es realitzin al centre o afectin membres de la comunitat educativa. En alguns casos lidera o colidera algun dels projectes i/o proposa nous projectes que permetrien una millora en els processos que es duen a terme al centre.

Participació

Les aportacions són sempre descriptives, o bé les propostes de millora són estandarditzades o desvinculades de la realitat del centre i del procés de pràctiques.

Es fan algunes propostes de millora, no sempre ajustades a la realitat, que contenen elements estandarditzats.

Les propostes de millora són fruit de la reflexió i s’adeqüen a la realitat del centre i del procés de pràctiques. Algunes són propostes innovadores.

Les propostes de millora són habitualment innovadores, parteixen de la reflexió sistemàtica i acurada sobre dades obtingudes de forma rigorosa incorporant fonamentació científica. Sempre s’adeqüen a la realitat del centre i del procés de pràctiques.

Propostes de millora

Resolució de No es detecten els problemes Es demostra dificultat per S’han detectat els problemes S’han detectat ràpidament els




en el desenvolupament de les pràctiques, per tant no s’aborda la resolució d’aquests.

detectar els problemes en el desenvolupament del procés de pràctiques, s’han solucionat amb certa precipitació i no sempre la solució plantejada ha resultat efectiva tenint en compte la situació.

que es plantejaven i s’han abordat des de la reflexió, solucionant-los amb efectivitat i adequació.

problemes que es plantejaven, s’ha fet una anàlisi acurada dels elements que hi intervenien i s’han solucionat de forma efectiva, ràpida i adequada. L’alumne realitza transferències a altres situacions i integra els aprenentatges realitzats.

problemes

Aquest instrument d’avaluació s’usarà tant en l’autoavaluació, com en l’heteroavaluació (per part d’ambdós tutors). Malgrat això, no tots els ítems es poden valorar des de les diferents instàncies avaluadores, en la documentació que s’aporti als distints tutors (de centre i del CESAG) es distingiran els ítems que cal valorar. La seva finalitat és determinar el nivell d’adquisició de les competències lligades a la matèria Pràctiques Escolars. En aquest sentit proporcionen nivells graduats de l’1 al 4, on l’1 seria el nivell d’adquisició més baix i el 4 el més alt. Les descripcions incorporades en cada un dels nivells aporten una orientació als avaluadors i proporcionen coherència i major fiabilitat a les valoracions realitzades, però sempre serà necessari complementar aquesta informació amb explicacions i/o exemples que permetin justificar més les decisions preses. Per tant, s’ha incorporat una línia davall de cada un dels indicadors a tal efecte. Avaluació d’altres aspectes Assistència en la forma i lloc indicats als seminaris i tutories a les quals estava convocat, adoptant el rol que s’esperava de l’alumne Utilització de les tutories i la revisió de documents de base per al procés de pràctiques com a eines reguladores de l’ actuació de l’alumne Incorporació de les orientacions i pautes suggerides i/o acordades a les tutories a l’actuació de l’alumne Respecte i compliment de les normes del centre




Actuació d’acord amb el caràcter propi del centre Assistència al centre en l’horari establert, avisant sobre les faltes d’assistència amb antelació i justificant les absències Qualificacions (d’1 a 10): Dimensió A. Coneixement i anàlisi del centre, aula i alumnes

Dimensió B. Habilitats docents

Dimensió C. Competències transversals

Dimensió D. Aspectes formals



AVALUACIÓ DELS ALUMNES ALS TUTORS DEL CESAG (en format electrònic al Campus Virtual)

Cal respondre a cada un dels ítems indicant, en una escala de l’1 al 5, el grau d’acord amb les afirmacions, on l’1 és el mínim grau d’acord i el 5 és el màxim grau d’acord. Cal incorporar propostes de millora per a cada un dels àmbits.

1. Disponibilitat: El/la meu/mevaTutor/a...: 1 2 3 4 5 -Ha estat disponible a les hores de tutoria -Respon als meus correus electrònics -He obtingut la seva resposta de manera ràpida -Ha pogut atendre’m quan ho he sol·licitat -M’ha ofert ajuda quan ha vist que la necessitava Propostes de millora:

2. Informació - Resolució de dubtes / situacions: El/la meu/mevaTutor/a...: 1 2 3 4 5 -M’ha ofert la informació necessària a les reunions informatives

-Hem tractat les situacions i/o dubtes que em preocupaven als seminaris

-M’ha informat correctament del cronograma del període de Pràctiques II

-M’ha informat correctament de quins són els objectius principals de les Pràctiques II

-M’ha informat correctament de quines havien de ser les meves funcions al Centre

-M’ha informat correctament d’allò que no està permès a les Pràctiques II

-M’ha proporcionat informació sobre el contingut del portafoli

-M’ha assessorat en l’anàlisi de la meva situació formativa i en les meves fites d’aprenentatge

-Ha resolt els dubtes que he plantejat a les tutories o seminaris

-Ha resolt els dubtes que he plantejat mitjançant el correu electrònic

Propostes de millora:

“Pràctiques I” Codi 29226:



3. Coordinació amb el tutor del Centre: El/la meu/mevaTutor/a...: 1 2 3 4 5 -Ha mantingut contacte directe amb el meu tutor de Centre (reunions / visites)

-Ha mantingut contacte indirecte amb el tutor del Centre (correu electrònic / telèfon)

-Les reunions que ha dut a terme amb el meu tutor de Centre han estat útils per resoldre dubtes; proporcionar informació; fer un seguiment real.


4. Seguiment : El/la meu/mevaTutor/a...: 1 2 3 4 5 -Ha realitzat les reunions informatives previstes -Ha realitzat els seminaris de seguiment previstos -El temps invertit en els seminaris ha estat suficient per a tractar els aspectes fonamentals

-Ha dut a terme el seguiment virtual de manera eficaç

-M’ha anat orientant per prendre decisions sobre la meva tasca al Centre

-M’ha acompanyat en el meu procés (m’he sentit acompanyat en aquest procés)

-M’ha donat el suport necessari en aquest procés Propostes de millora: Observacions:




AVALUACIÓ DELS ALUMNES ALS TUTORS DEL CENTRE (en format electrònic al Campus Virtual)

Respondre al cada un dels ítems indicant en una escala de l’1 al 5 el grau d’acord amb les afirmacions, on l’1 és el mínim grau d’acord i el 5 és el màxim grau d’acord. Incorporar propostes de millora per a cada un dels àmbits.

1. Disponibilitat i resolució de dubtes: El/la meu/mevaTutor/a...: 1 2 3 4 5

M’ha proporcionat la informació necessària per realitzar les pràctiques i per integrar-me en la dinàmica del centre i de l’aula

Ha resolt els meus dubtes M’ha ajudat en la definició i establiment de metes d’aprenentatge i de millora

Ha regulat la meva intervenció i participació gradual i progressiva en la dinàmica del centre i de l’aula

Ha contribuït a la meva reflexió sobre la pràctica Propostes de millora:

2. Coordinació amb el tutor del CESAG: El/la meu/mevaTutor/a...: 1 2 3 4 5 Ha mantingut contacte directe amb el meu tutor de CESAG (reunions / visites)

Ha mantingut contacte indirecte amb el tutor del CESAG (correu electrònic / telèfon)

Les reunions que ha dut a terme amb el meu tutor de CESAG han estat útils per resoldre dubtes; proporcionar informació; fer un seguiment real.

Propostes de millora: Respon a la següent pregunta i argumenta el perquè: Has pogut observar la utilitat de les reunions dels dos tutors?




Respon a la següent pregunta i argumenta el perquè: Els dos tutors tenen els mateixos criteris sobre el que s’ha d’avaluar a les Pràctiques II? Propostes de millora:




Qüestionari del tutor del CESAG d’avaluació del tutor del centre

de pràctiques El tutor emplenarà els ítems que hi ha a continuació justificant les respostes amb exemples i evidències.

1. El tutor del Centre de Pràctiques s’ha mostrat disponible per:

-‐ Proporcionar informació necessària per realitzar les pràctiques i per integrar-se en la dinàmica del centre i de l’aula

-‐ Resoldre dubtes

-‐ Ajudar en la definició i establiment de metes d’aprenentatge i de millora

-‐ Regular la intervenció i participació gradual i progressiva de l’alumne en la dinàmica del centre i de l’aula

-‐ Contribuir a la reflexió i avaluació sobre la pràctica

2. El tutor del centre de pràctiques ha participat en:

-‐ La definició del procés de pràctiques de l’alumne

-‐ Les reunions de seguiment amb l’alumne i/o amb el tutor del CESAG




Qüestionari del tutor del centre de pràctiques d’avaluació del tutor del CESAG (en format electrònic)

Respondre al cada un dels ítems indicant en una escala de l’1 al 5 el grau d’acord amb les afirmacions, on l’1 és el mínim grau d’acord i el 5 és el màxim grau d’acord. Incorporar propostes de millora per a cada un dels àmbits.

1. El tutor del CESAG s’ha mostrat disponible per:

1 2 3 4 5

-‐ Proporcionar informació necessària per conèixer amb profunditat el procés de Pràctiques II i realitzar de forma efectiva el seguiment de l’alumne en pràctiques


-‐ Resoldre dubtes de forma ràpida i efectiva


-‐ Arribar a acords respecte del desenvolupament de les Pràctiques II i el seguiment i avaluació de l’alumne en pràctiques.


2. El tutor del CESAG ha participat en:

1 2 3 4 5

-‐ Les reunions de seguiment amb l’alumne i/o amb el tutor del centre de pràctiques.


Observacions

1. El procés de pràctiques:

1 2 3 4 5




-‐ S’ha gestionat des del CESAG de forma eficaç, proporcionant sempre la informació necessària al centre de pràctiques (aquest ítem es refereix a l’assignació d’alumnes als centres)


-‐ S’ha difós amb antelació i quantitat d’informació suficient


-‐ S’ajusta al que necessita un futur docent de primària per desenvolupar les competències establertes al perfil professional.


Observacions

dossier de pràctiques i - cesag.org · pdf filedisseny,implementació i...

Documents