PUBLI VIRGILI MARÓ

L’Eneida

2n BATXILLERAT – LLATÍ – CURS 2012 - 2013

LA ILÍADA, LA ODISSEA I L’ENEIDA

Respon el següent qüestionari referent als clàssics anteriors:

1. Qui són els autors dels clàssics citats a dalt? En quin segle van viure?

Ilíada i Odissea: Homer (VIII aC).

Eneida: Virgili (I aC).

2. En quina època situem els esdeveniments narrats a la Ilíada i la Odissea?

Entre els segles XIII i XII, 3 segles abans de l’època d’Homer.

3. Per què la primera obra d’Homer rep el nom d’Ilíada?

És l’antic nom que rebia la ciutat de Troia, Ílion.

4. Per què la segona obra d’Homer rep el nom d’Odissea?

Perquè narra les aventures d’Odisseu (Ulisses) cap a Ítaca tornant de la guerra de Troia.

5. Qui són els protagonistes de les obres?

Ilíada: Aquil·les.

Odissea: Odisseu o també anomenat Ulisses.

Eneida: Eneas.

6. Quins fets es narren a l’Odissea?

El viatge de tornada d’Ulisses des de Troia fins a Ítaca.

7. Va existir realment la guerra de Troia? Quant va durar? On situem la Troia d’aquell moment en el

mapa actual?

Se sap que hi va haver enfrontaments entre grecs i troians, i va durar 10 anys.

Actualment Troia es troba a la part nord occidental de Turquia.

8. Quin fet va originar la guerra de Troia?

Paris (troià) va raptar Helena (grega), l’esposa de Manelau. Quan aquest ho va saber, va marxar cap

a Troia per recuperar la seva esposa.

9. En quin dels llibres es narra el final de la guerra de Troia?

A la Ilíada.

10. Qui era Penélope?

Era l’esposa d’Ulisses. Va estar 10 anys de guerra i 10 anys del retorn esperant el seu marit. Durant

aquest temps va tenir molts pretendents i ella teixia dient que quan acabés de teixir es casaria amb

un dels pretendents, però de nit ho desteixia tot.

És el model d’amor i de paciència.

11. Quin va ser el combat més conegut en el relat de la Ilíada?

El combat d’Aquil·les contra Héctor, en el qual Héctor és vençut.

12. Quins fets narra l’Eneida?

Narra tot el viatge de retorn i les aventures que té Eneas quan marxa de Troia amb la missió de

fundar una nova ciutat, que acabarà sent el Laci.

13. Per saber més sobre la Guerra de Troia, llegeix la presentació penjada al bloc “guerra de Troia”

(gadget) i mira els següents documentals. Després resumeix breument cada una de les set parts del

segon documental :

http://www.youtube.com/watch?v=fZr1Fx1AUWU&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=2izJYcQzwpY (Part 1/7 )

(Veure document amb els resums dels vídeos).

EL GÈNERE ÈPIC

(Per una introducció al gènere èpic en general, cal consultar el power point de literatura penjat a l’entrada

del 21 de febrer del 2012 del bloc Carpe Diem. )

Es pot definir una epopeia o obra èpica com una composició poètica en versos regulars de caràcter

narratiu, que celebra personatges i accions heroics extrets de la història o de la llegenda. L'èpica llatina no

es pot entendre sense l'homèrica, de la qual neix. Tanmateix, a diferència d’Homer, l'èpopeia llatina va

cercar l’exaltació patriòtica de Roma i no en va ser una excepció Virgili, l’únic poeta romà que va escriure

una epopeia comparable a les d’Homer: l'Eneida.

Una de les primeres obres literàries en llatí va ser una simple traducció de l’Odissea, feta en versos saturnis

a mitjans del segle III a. C. per un grec anomenat Livi Andronic, que va traslladar a Roma el sistema escolar

grec, basat en l’estudi i el comentari d’Homer. Tot i així els següents autors que van conrear l’epopeia a

Roma van abandonar els mites grecs per centrar el tema dels seus poemes en la història de Roma. Així el

Bellum Punicum de Nevi (s. III a. C.) se centrava en les recents guerres púniques, començant per les seves

causes llegendàries: els amors truncats d’Eneas i Dido. En canvi Enni (239-169 a.C.), en els seus Annals, va

anar més enllà, ja que va voler narrar tota la història de Roma, des dels seus orígens fins a les guerres

púniques, però buscant les explicacions racionals dels fets i defugint la intervenció dels déus. Enni va ser

l’introductor en la poesia llatina de l’hexàmetre, el vers de l’èpica homèrica.

Parlant d’èpica, cal citar també les Metamorfosis d’Ovidi. Els trets de les Metamorfosis fan difícil

encasellar-les en un gènere concret. De tota manera és una obra pròxima a l'èpica si tenim en compte

característiques com la mètrica, el seu caràcter narratiu, la seva llargària i molts dels seus temes i

personatges, típicament èpics. Tanmateix, a diferència de l'epopeia tradicional, li manca un protagonista i

una unitat de narració. Es podria considerar un tipus especial d'èpica, èpica de les emocions, especialment

de l'amor, al qual Ovidi dóna molta importància en els mites que conta. En realitat no pertany de manera

absoluta a cap gènere, sinó que presenta una gran diversitat d'estils, perquè cada episodi és tractat amb

l'estil que el poeta creu més adient. És didàctic al començament, quan descriu el naixement del món, amb

evidents influències filosòfiques, esdevé èpic quan relata la ira de Júpiter i el diluvi, pren un to entre elegíac

i bucòlic en el mite d'Apol·lo i Dafne, mentre que la narració dels amors de Júpiter i Io té molts elements de

comicitat. Altres passatges són tràgics o himnes. Així doncs, a les Metamorfosis la varietat i el canvi són

incessants, fent honor al seu títol i al seu tema: canvien els personatges, els escenaris, els arguments, el

tractament.

I per acabar el gènere èpic, cal mencionar Lucà. Lucà (39 dC. - 65dC.) va néixer a Còrdova igual que el seu

oncle Sèneca. De ben jove va guanyar-se l’amistat de Neró pels seus dots literaris, però aviat va ser

condemnat a mort per l’emperador i es va obrir les venes als vint-i-cinc anys. Tot i morir jove, l’obra de Lucà

va ser considerable. Tanmateix l’única obra conservada és la Farsàlia, un llarg poema èpic sobre la guerra

civil entre Cèsar i Pompeu, que no va poder completar abans de morir. La Farsàlia és molt original enfront

de l’èpica anterior, fins al punt que ha estat qualificada d'antivirgiliana, perquè pren com a tema uns fets

històrics propers a la seva època i els narra d’una manera racional, sense la intervenció dels déus i atribuint

als esdeveniments causes humanes o científiques, de manera que sovint sembla més un historiador que no

un poeta.

L’AUTOR: Publi Virgili Maró

70 aC – 19 aC. Virgili va néixer en un petit poble proper a la ciutat de Màntua. Passà la infantesa a la

propietat dels seus pares, uns terratinents mitjans, en ple contacte amb la naturalesa, que aprengué a

observar i a estimar profundament. Va rebre una educació acurada. Fou instruït a Cremona, a Milà (on

aprengué l’art de la retòrica o art de parlar en públic) i completà els seus estudis a Roma. Tot i així tenia un

defecte que li dificultava aquesta tasca: quequejava considerablement i, a més, no era bo en la retòrica, fet

que va portar-lo a abandonar la idea inicial de ser advocat o polític i se centrà en la poesia. Als vint anys

Virgili abandonà Roma per fugir de l’ambient bulliciós i de les constants intrigues polítiques que tant li

desagradaven. Es va establir a Nàpols, on va freqüentar el cercle del filòsof epicuri Siró i on va viure una

vida retirada, dedicada al pensament i a la literatura.

Com a conseqüència de la guerra civil originada després de la mort de Juli Cèsar, les seves terres familiars

foren confiscades i assignades als soldats veterans dels rengles vencedors. Li foren retornades gràcies a la

intervenció personal de Mecenas i d’August. Virgili es mostrà sempre agraït per aquest fet i recompensà els

seus benefactors enaltint-los amb la seva ploma.

Cap a l’any 42aC va tornar a Roma, on va escriure una de les seves primeres obres: les Bucòliques, deu

poemes en els quals els protagonistes eren pastors que vivien en un marc natural i que es consacraven a

l’amor. En l’obra, Virgili vol que els lectors s’evadeixin de tota confusió i malestar per refugiar-se en un món

idíl·lic. Aquesta obra li va permetre a l’autor enfortir els seus lligams amb Mecenas, aristòcrata conseller

d’August que finançava les obres dels millors poetes. A partir de llavors, Mecenas li va demanar que escrivís

un poema dedicat a l’agricultura (ja que els cultius havien estat en decadència a causa de les contínues

guerres civils) i a potenciar la política social de l’emperador August. L’obra fou titulada les Geòrgiques, un

autèntic clam a la vida del camp en el qual Virgili adoctrina els lectors sobre el cultiu de cereals, els arbres

fruiters i la cria del bestiar. Al mateix temps, el llibre suposa una exaltació de la fecunditat de la primavera i

de la vida senzilla i instintiva dels camperols. Amb aquestes idees, no només expressava el seu amor real

per l’ambient rural que l’havia vist créixer, sinó també pretenia reforçar la política social d’August. A

l’emperador no li va passar per alt el potencial propagandístic de Virgili i va decidir aprofitar-lo encarregant-

li un poema patriòtic, portaveu de les seves consignes: l’Eneida.

L’ENEIDA

Contra les indicacions de Virgili, que volia que el manuscrit fos cremat per inacabat, l’obra fou publicada el

17 aC, dos anys després de la mort de l’autor.

Tot i que sembla ser que inicialment fou escrita en vers, l’obra té una estructura repartida en més de

10.000 versos dividits en dotze llibres. Es diu que quan Virgili portava tres llibres escrits es va reunir amb

August i la seva germana Octàvia per llegir-los els llibres i ella es va desmaiar en sentir el tros on moria el

seu fill Marcel, mort recentment. Sembla ser que el mateix August s’impacientava perquè el llibre avançava

molt lentament. Com més tardava en acabar-lo, més creixia la fama i l’expectació i per tant, Virgili va haver

de fer un esforç titànic per no decebre a ningú.

El 19aC, quan l’Eneida estava pràcticament enllestida, Virgili va iniciar un viatge a Grècia per visitar els llocs

en què transcorrien algunes escenes del poema abans de fer una darrera revisió de l’obra. Però, en el

viatge, es posà malalt. Tot i així, va continuar el seu viatge fins a Atenes, on es reuní amb August, que

tornava d’Orient. Com que es va trobar més malament, Virgili va decidir tornar a Itàlia amb l’emperador,

però el seu delicat estat de salut no va resistir. Sembla ser que en el seu llit de mort va demanar que

cremessin el manuscrit de l’Eneida perquè considerava l’obra inacabada però August no va respectar les

seves últimes voluntats i l’obra va ser publicada dos anys més tard, el 17aC.

L’Eneida estava destinada a glorificar August i a proporcionar un gran monument literari que enfortís la fe i

el patriotisme dels romans. Narra una sèrie d’esdeveniments relacionats amb l’origen de Roma per donar a

entendre que la prosperitat del present era el resultat de l’esforç dels avantpassats i d’una fèrria voluntat

dels déus, que havien decidit que Roma es convertís en un gran imperi. Per traçar aquesta trama, Virgili

s’inspirà en tot un seguit de llibres que narraven la història de Roma barrejant realitat amb llegenda.

Segons aquestes fonts, un jove troià de sang reial anomenat Paris va decidir visitar Grècia per conèixer en

persona Helena, de qui es deia que era la dona més bella del món. Helena estava casada amb el rei

Menelau d’Esparta, però Paris va aconseguir enamorar-la i la va seduir i convèncer perquè l’acompanyés a

Troia. Menelau, junt amb el seu germà Agamnèmon, va demanar ajut llavors als diversos reis de Grècia,

que reclutaren soldats i naus per viatjar a Troia i rescatar Helena. Durant deu anys, els grecs assetjaren

Troia, una ciutat que acabarien saquejant i destruint després de fingir un retorn a la seva pàtria i haver fet

creure als troians que els havien fet l’ofrena d’un cavall de fusta per suplicar a la deessa Minerva un plàcid

retorn a casa.

Saquejada Troia, els grecs tornaren a les terres on havien nascut, tot i que molts d’ells no van tenir un

retorn fàcil. Del rei Ulisses, per exemple, es diu que va errar per la Mediterrània durant deu llargs anys

abans de trepitjar de nou la seva estimada pàtria.

Segons una altra llegenda, els troians que havien sobreviscut a la destrucció s’aplegaren al voltant d’un

noble anomenat Eneas, que era fill de Venus, la deessa de l’amor. A bord d’una vintena de naus, els troians

es feren a la mar i erraren durant anys per la Mediterrània a la recerca d’un lloc on construir una nova

Troia. Finalment desembarcaren al Laci, una regió del centre d’Itàlia, i hi fundaren la ciutat de Lavini.

Durant dos segles, els descendents d’Eneas regnaren a la zona i, posteriorment, una dona de la família va

donar a llum els bessons Ròmul i Rem. Mogut per una sinistra ambició política, l’oncle d’un d’ells va decidir

abandonar-los en un rai sobre les aigües del riu Tíber perquè morissin de fam o de set, però el rai va

encallar en una de les ribes del riu, on una lloba va alletar els petits. Anys després, Ròmul i Rem decidiren

fundar una ciutat a les ribes del Tíber, el riu en què havien aconseguit sobreviure. Durant una discussió,

Ròmul va acabar assassinant Rem, i tot seguit va començar a construir les muralles de la ciutat, que va

batejar amb el nom de Roma. Segons la tradició, la primera pedra de la ciutat es va col·locar el 21 d’abril de

l’any 753aC, tot i que aquesta data és una simple convenció llegendària sense fonament històric.

Segons el mite, Roma havia estat fundada pels descendents d’Eneas, un heroi a qui els contemporanis de

Virgili consideraven una figura històrica. És més, la família de Juli Cèsar i Octavi August presumia de

descendir d’Eneas, per la qual cosa no ens ha de sorprendre el fet que Virgili escollís l’heroi troià com a

protagonista del seu poema. A més, Virgili va convertir l’heroi en un símbol de l’emperador i li atribuí les

mateixes virtuts que els romans del seu temps adjudicaven a August: coratge en els dies de guerra i

prudència en els temps de pau. És a dir: l’Eneida parla del present mitjançant l’evocació del passat.

De fet, al poema hi ha al·lusions continuades a la Roma d’August, ja que certs personatges amb dots

profètics s’encarreguen d’anunciar la futura esplendor de l’imperi. Poc abans d’arribar al Laci, per exemple,

Eneas baixa als Inferns, on l’ànima morta del seu pare li revela que els descendents dels troians fundaran

una segona Troia a Itàlia que serà el germen de la civilització més poderosa del món.

EXPLICACIÓ DE L’ORIGEN DIVÍ DE LA FAMÍLIA D’AUGUST

L’ARGUMENT

- 6 primers llibres: el viatge de set anys de Troia al Laci. Estan inspirats en l’Odissea d’Homer,

narració del viatge del grec Ulisses per tornar de la guerra de Troia a Ítaca, la seva pàtria. Entre

altres coses, durant el viatge Eneas es veu obligat a passar entre els monstres marins Caribdis i

Escil·la, topa amb els perillosos ciclops a Sicília, baixa als inferns i manté una intensa relació

amorosa amb Dido, reina de Cartago, que se sentirà traïda per Eneas, fet que serà l’origen de la

futura enemistat entre Roma i Cartago, palesa en les anomenades guerres púniques. En la figura

d’aquesta reina és fàcil reconèixer-hi la figura de Cleopatra, reina d’Egipte, amant de Juli Cèsar i de

Marc Antoni que havia posat la seva flota al servei d’aquest últim a la batalla d’Acci. En sentir-se

atret per Dido, Eneas està a punt de trair la responsabilitat històrica que li havia assignat la divina

providència: fundar una ciutat que esdevindria el punt de partida de la poderosa civilització

romana. A la vida real, tant Cèsar com Marc Antoni havien sentit una atracció evident per les grans i

luxoses ciutats d’Orient, un autèntic dipòsit de brillants cultures antigues. Tant era així que, durant

molt temps, va córrer el rumor que Cèsar pretenia traslladar la capital de l’imperi des de Roma a la

ciutat egípcia d’Alexandria. Tant Virgili com August consideraven que aquesta atracció per l’Orient

era negativa: els governants de Roma havien d’estimular el patriotisme itàlic en lloc de cedir a les

temptacions estrangeritzants. I aquesta victòria moral sobre l’Orient és la que va aconseguir August

en el pla històric i Eneas en el terreny de la ficció, quan renuncia a la vida còmoda que li ofereix

Dido a la luxosa Cartago i decideix prosseguir el viatge fins a Itàlia, on no l’esperen comoditats i

honors, sinó guerres i penúries.

- 6 últims llibres: la guerra al Laci, inspirada en la Ilíada d’Homer, narració de la guerra de Troia.

Eneas arriba a una Itàlia amb pobles tan diferents com els llatins i els rútuls. Al Laci viuen els llatins i

el seu rei està a punt de casar Lavínia, la seva filla, amb Turn, un jove impetuós que acabdilla els

rútuls. Tot i així, quan coneix la llegenda d’Eneas, el rei dels llatins decideix canviar de plans i casar

Lavínia amb el troià errant. Encès de còlera, Turn aplega els seu exèrcit i declara la guerra als

troians amb l’objectiu d’expulsar-los d’Itàlia.

Si fem una divisió més acurada, podríem dividir els dotze llibres en tres parts:

Llibres I-IV: Eneas, príncep troià fill de Venus (Deessa de l'amor i de la bellesa) i d’Anquises, amb un

grup de supervivents de la destrucció de Troia, es dirigeix a Itàlia per fundar-hi una nova ciutat.

Però, a l’alçada de Sicília, és desviat cap a les costes d’Àfrica per una tempesta provocada per Juno

(Germana i esposa de Zeus, és la deessa protectora del matrimoni i de les dones casades. S'enutja

molt sovint amb el seu marit per les seves contínues infidelitats; gelosa i rancorosa com és,

persegueix implacablement les amants i els fills il·legítims de Zeus. Enemiga dels troians.). Allà són

acollits per la reina Dido, reina de Cartago. Eneas li explica com va caure Troia i el seu atzarós

viatge fins a Cartago. Dido s’enamora d’Eneas i, oblidant-se de la seva promesa de mantenir-se fidel

al seu difunt marit Siqueu, intenta retenir Eneas. En un principi Eneas sucumbeix al seu amor,

oblidant-se de la seva missió, fins que, enviat per Júpiter, Mercuri la hi recorda. Malgrat els precs

de Dido i els seus propis sentiments, Eneas es decideix a partir i Dido se suïcida, després de

demanar al seu poble que guardi un odi etern als romans.

Llibres V-VIII: Eneas prossegueix el seu viatge cap a Itàlia i, quan arriba a Cumes, la Sibil·la el guia al

món dels morts perquè el seu pare li faci saber el futur de la ciutat que ha de fundar. Quan troba

Anquises aquest li relata com el seu fill fundarà Alba Longa i iniciarà l’estirp de reis que la

governaran. D’aquesta dinastia naixeran, al cap de molt temps, els bessons Ròmul i Rem, que

fundaran Roma, la ciutat destinada a dominar el món. La predicció arriba fins a August, descendent

d’Eneas per pertànyer a la gens Júlia, que es remuntaria a Julus o Ascani, fill d’Eneas. Finalment els

troians arriben al Laci. Allà el rei Llatí ofereix a Eneas la seva filla Lavínia en matrimoni. Però Juno fa

que altres pobles del Laci, encapçalats per Turn, emprenguin una guerra contra ells.

Llibres VIII-XII: aquí es narren les lluites entre els troians i els seu aliats contra els llatins. Juno

afavoreix Turn, però Júpiter li fa saber que el destí dels troians és establir-se al Laci esdevenint

llatins. Quan Eneas venç i mata Turn, s’acaba l’Eneida.

ELS PERSONATGES

Cal consultar les pàgines 165-171 de l’adaptació A la recerca d’una pàtria.

HOMER I VIRGILI

Virgili imita Homer en molts aspectes:

- Tant en l’obra homèrica com en l’Eneida, la guerra comença amb la història de dos homes que es

disputen una mateixa dona: Helena en el primer cas, Lavínia en l’altre.

- Realisme en la cruesa de la guerra. Tot i així, en l’Eneida, la guerra acaba en un període de pau que

simbolitza la pax augustea que August va aconseguir imposar després de la batalla d’Acci.

- Narracions retrospectives: Eneas narra a la reina Dido les seves desventures fins al

desembarcament a Cartago, tal com Odisseu narra les seves als feacis.

- Trets estilístics com els epítets o els símils.

- Alguns episodis homèrics: els jocs fúnebres en honor del pare d’Eneas, la davallada als Inferns, la

descripció de l’escut de l’heroi amb escenes de la història de Roma, les assemblees dels déus i la

seva intervenció en les lluites humanes, els parlaments dels guerrers al moment d’enfrontar-se i el

coratge amb què moren.

- Paral·lelisme en protagonistes com Aquil·les – Eneas; Hèctor – Turn; Helena – Lavínia; Príam – Llatí.

Per això els últims sis llibres de Virgili s’han anomenat amb freqüència “La Ilíada virgiliana”.

- Protagonistes propis de l’èpica: herois, reis, déus i semidéus. De totes maneres, si bé el

protagonista de l’Eneida (Eneas) s’inspira en un dels principals protagonistes de la guerra de Troia

(Aquil·les), el perfil de personatges és ben diferent. Mentre Aquil·les se’ns presenta com un

superheroi sense pietat i rebel, fins i tot contra els designis dels reis, Eneas representa un heroi més

humà, moderat, conscient de les seves limitacions, obedient davant els designis dels déus, amb

capacitat de resignar-se i sacrificar-se i compassiu pels sentiments de l’enemic. Durant la guerra

amb Turn, per exemple, Eneas es mostra fins i tot solidari amb el sofriment de l’enemic, cosa

impensable en els herois que protagonitzen l’èpica arcaica. Els herois d’Homer no dubtaven a

rebel·lar-se contra els mateixos déus, mentre que Eneas és una persona religiosa que obeeix

escrupulosament tots els designis divins. Aquesta descripció d’un heroi més humà representa una

novetat en el gènere èpic ja que el dota d’aspectes més lírics i sentimentals.

Sembla evident però, que, a part d’Homer, Virgili rebé també la influència dels Annals d’Enni (escriptor del

s. III-II aC) on es narrava tota la història de Roma, des dels seus orígens fins a les guerres púniques, però

buscant les explicacions racionals dels fets i defugint la intervenció dels déus. A més, tal com s’ha dit

anteriorment, Enni va ser l’introductor en la poesia llatina de l’hexàmetre, el vers de l’èpica homèrica.

ASPECTES FORMALS

Virgili es va preocupar de donar a l’Eneida una estructura precisa en què no quedés res per lligar. Entre les

estratègies que afavoreixen la unitat interna del poema, destaca la creació d’escenes simètriques. Al final

del llibre segon, per exemple, Eneas es carrega el pare damunt les espatlles per salvar-lo de l’incendi que

està davastant Troia, una situació que es reprodueix al desenllaç del llibre vuitè, quan l’heroi es carrega

sobre les espatlles un escut que representa tota la història futura de Roma. La connexió entre aquestes

dues escenes no només posseeix un valors estètic evident, sinó que ens convida a fer una lectura simbòlica

que ben segur ens ajudarà a entendre millor l’Eneida: el que ens vol dir Virgili és que Eneas porta sobre les

espatlles tant el passat de Troia com el futur de Roma.

D’altra banda, tot el poema de Virigli evidencia un autèntic virtuosisme mètric. L’Eneida està escrita en

hexàmetres, vers característic de la poesia èpica. Virgili no només demostra una habilitat enorme per

construir hexàmetres equilibrats i de seductora musicalitat, sinó que acomoda a la perfecció el ritme de

cada vers a la idea que s’hi expressa. Així per exemple, l’hexàmetre és lent quan Virgili vol transmetre les

nocions de majestuositat o pesadesa.

Quant al vocabulari, Virgili aconsegueix un grau d’expressivitat molt alt partint d’un lèxic extremadament

senzill, ja que les paraules usades a l’obra eren les pròpies del llatí que es feia servir popularment en època

d’August. Això sí, Virgili recorre a una sintaxi sorprenent plena de girs insòlits. Molts revelen la influència de

la llengua grega en general i de l’estil d’Homer en particular. A imitació d’Homer, Virgili usa nombrosos

símils que vinculen el que és humà amb el que és animal o vegetal: dels troians, per exemple, se’ns diu que

mostren davant dels grecs l’afany carnisser característic dels llops famolencs, mentre que equipara els

atrafegats cartaginesos que treballen en la construcció de la seva ciutat amb laborioses abelles que mai no

descansen.

L’ENEIDA EN LA CULTURA OCCIDENTAL

Poques obres han tingut en la cultura occidental un reconeixement tan unànime i continuat com l’Eneida

de Virgili. Les diferents sensibilitats que han caracteritzat les etapes successives de l’evolució literària

europea han trobat en Virgili un punt de referència segur, amb el qual han sintonitzat tant des del punt de

vista humà com artístic. Durant l’època de l’Imperi romà, Virgili era considerat arreu com el poeta més gran

que havia donat Roma i la seva obra encarnava el caràcter romà ideal. El text de l’obra era memoritzat pels

estudiants i comentat a les classes de retòrica des de tots els punts de vista, materials i formals. Durant

l’edat mitjana, el prestigi de Virgili es mantingué íntegre, amb la bona fortuna que el cristianisme el

considerà en alguns aspectes com un precursor seu i, malgrat el seu evident paganisme, els seus valors ètics

s’harmonitzaven sense friccions amb els ideals de la cristiandat. Així, l’obra de Virgili ocupà un lloc

privilegiat en els monestirs medievals i tingué una presència continuada a les aules. L’aurèola de Virgili en

època medieval culmina amb la seva presència a l’obra de Dante fent de guia a l’autor de la Divina Comèdia

a l’Infern i al Purgatori. Durant el Renaixement fou considerat pels seus principals representants com el

model acabat d’humanisme i venerat coma mestre indiscutible. El Classicisme trobà en Virgili una font

d’inspiració per a les seves obres literàries, plàstiques i escèniques. El segle XIX, malgrat el seu

enlluernament per Homer, sabé descobrir en l’Eneida tot el sentiment i el patetisme de l’acció humana i de

l’heroi sotmès al destí. I en el nostre segle, en què hem celebrat el bimil·lenari del poeta, hom ha valorat en

l’obra el seu caràcter de poesia cívica, el contrast d’ideals, la juxtaposició d’aspiracions privades i públiques,

la intervenció divina i humana en els esdeveniments històrics, sense oblidar el valor perenne del seu do

poètic i l’harmonia del seus hexàmetres.

ACTIVITATS

1- Fes la recerca oportuna per tal d’omplir els buits amb la informació que falta en el text que explica

el rerefons històric de l’Eneida:

Virgili va viure a durant el segle I aC, època de gran expansió de l’imperi romà per Europa, el Pròxim Orient i

el Nord d’Àfrica . Durant aquesta època, el sistema polític de l’imperi era la República, vigent des del 509

aC, per tant, amb el senat com a òrgan de govern principal, format per 300 patricis, homes rellevants de

llinatges antics, sovint amb moltes terres. Dos cònsols escollits per ciutadans executaven les decisions

preses pel senat. En el fons, Roma era una oligarquia dirigida per les classes altes, que governava segons els

seus interessos. De totes maneres, la majoria dels romans consideraven que aquest sistema era millor que

la monarquia.

L’any 60 aC es produí a Roma el primer triumvirat, aliança entre Juli Cèsar, Pompeu i Cras, que acabà amb

una guerra civil entre els dos primers. Finalment el 45aC s’imposà Cèsar i a partir d’aquell moment va

gaudir del poder suprem propi d’un dictador (volia liquidar la república i proclamar-se rei). Com que els

romans odiaven la monarquia, es multiplicaren els seus enemics i el 44 aC morí apunyalat en entrar al

Senat.

Després del seu assassinat l’imperi va viure un període de confusió que acabà amb una nova guerra civil. La

lluita se centrà en dos homes: Marc Antoni (lloctinent de Cèsar) i Octavi (fill adoptiu de Cèsar i, per tant, el

seu hereu natural). Durant un temps Marc Antoni controlà l’orient de l’imperi mentre que Octavi controlà

occident. El repartiment s’acabà l’any 31aC, quan s’enfrontaren a la batalla naval d’Acci, amb la victòria de

Octavi. Després de la seva derrota, Marc Antoni se suïcidà. Octavi es convertí així en un governant fort i

estable que restaurà l’equilibri a Roma.

L’any 27 aC el Senat atorgà a Octavi el títol honorífic d’August (=de bon auguri”) i el 31 aC fou proclamant

emperador. Tingué llavors el poder absolut durant quatre dècades. L’imperi doncs passà de República a

Imperi de manera que cada emperador nomenava el seu successor.

2- Escriu un breu resum del viatge d’Enees citant els llocs per on va passar fins establir-se al Laci. Per

ajudar-te, consulta el següent enllaç: http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/flash/aeneis.html

Els grecs fugen de Troia deixant la ciutat en flames. Eneas construeix una petita flota de naus i

s’estableixen a la costa de Tràcia, antic territori aliat de Troia.

Resol els següents mots encreuats amb noms de personatges de l’Eneida:

1 A

7

C E S T E S 8 C 9 D

G 10 T A 11 P I

2 A N Q U I S E S R A O

12 J M R O L 13 N M

3 A Q U E M È N 14 I D E 15 S N L E È

N M R I T A P D

O N I N N T E

O S 4 E O L T Ú S

N

6 5

Horitzontals:

1- Rei de Sicília, descendent dels troians, als quals rep com a amics quan desembarquen a l’illa poc

temps després d’haver abandonat Cartago. Assisteix als jocs fúnebres que Eneas decideix

celebrar en honor del seu pare.

2- Pare d’Eneas, a qui engendrà en tenir relacions amoroses amb la deessa Venus.

3- Guerrer grec que Ulisses va deixar abandonat a la costa de Sicília després de fugir de Polifem

Avisa els troians del perill que representen els ciclops.

4- Déu dels vents i de les tempestes, fill de Neptú. En un passatge de l’obra, la deessa Juno el

convenç perquè alliberi els seus vents i provoqui així una tempesta que faci naufragar els

troians. A canvio, Juno li promet recompensar-lo donant-li com a esposa la més bella de les

nimfes del mar.

5- Jove troià, amic inseparable d’Euríal, que mor al costat d’Euríal quan intentava trencar el setge

al campament troià.

6- Primera esposa d’Eneas mare d’Ascani. Mor durant el saqueig grec de Troia però el seu esperit

va a veure Eneas i li vaticina que més endavant es casarà amb una dona de sang reial.

Verticals:

7- Rei d’Argos i Micenes, principal cabdill de l’exèrcit grec que va posar setge i va destruir Troia.

8- Vell cruel i de mal caràcter, cobert de parracs, que es dedica a transportar les ànimes dels

difunts a través del llac Estix amb la seva barca a canvi d’una moneda.

9- Guerrer grec que va ajudar Ulisses a robar el Pal·làdion, una estàtua màgica de Minerva que

protegia Troia i que els grecs havien d’aconseguir si volien conquerir la ciutat.

10- Rei dels rútuls, pretendent de Lavínia, principal adversari i enemic d’Eneas. És violent i impulsiu,

per la qual cosa la pau només tornarà al Laci quan Eneas acabi amb la seva vida.

11- Jove príncep dels arcadis, fill del rei Evandre i aliat d’Eneas; mor lluitant contra Turn.

12- Germana i esposa de Júpiter i reina, per tant, de tots els déus. Era protectora del matrimoni i

era gelosa, tossuda i venjativa, cosa que la converteix en una terrible perseguidora d’Eneas. La

deessa s’esforça a impedir que s’acompleixi el destí de l’heroi troià perquè està enemistada

amb Venus i perquè odia els troians des del temps del judici de Paris.

13- Déu dels mars; se’l representa com un ancià cobert amb un mantell blavós. Salva els troians de

la mort quan Juno, ajudada pel Déu dels vents, desferma una tempesta a alta mar que està a

punt de fer naufragar la flota d’Eneas. Quan, més endavant, Venus li demana que aplaqui el

mar perquè els troians puguin arribar a la península itàlica, Neptú demana a canvi que el

timoner Palinur sigui sacrificat. Posteriorment, allunya les naus dels troians de les costes

perquè Eneas no quedi atrapat per les fetilleries de Circe.

14- Missatgera dels déus, dotada d’ales de múltiples colors. A l’Eneida, Juno hi recorre sovint per

tirar endavant els seus plans contra els troians. Desvetlla la ira de Turn contra Eneas i adopta

l’aparença de Bèroe per convèncer les troianes que calin foc a les seves pròpies naus. Quan

Dido mor, ella és qui separa l’anima de la reina del seu cos moribund.

15- Grec molt astut que enganya els troians perquè introdueixin el cavall de fusta a la ciutat,

convencent-los que és una ofrena dels grecs per mirar de reconciliar-se amb la deessa Minerva.

4. Al capítol “Benvinguda a Cartago” (pàg. 59), els avatars que viuen els troians estan molt condicionats per

l’activitat dels déus. Respon les següents preguntes sobre aquest capítol:

a. Quin remot episodi explica l’odi que Juno sent pels troians? A qui recorre aquesta

deessa per destrossar la flota d’Eneas?

Al casament de Tetis i Peleu, la deessa de la discòrdia, molesta perquè no havia estat convidada

a la boda, va deixar una poma amb la inscripció: “per a la més bella”. Se la van disputar Venus,

Minerva i Juno, i Paris, troià que va fer de jutge, va escollir a Venus. Per això Juno odiava els

troians.

b. Després de convertir-se en nàufrags, quin ajut reben els troians dels déus Neptú i

Mercuri?

Juno volia impedir que Eneas arribés a Itàlia i va dir al déu Èol que provoqués tempesta amb els

seus vents. Les naus d’Ilioneu i Acates van ser engolides per la mar, però després Neptú (=déu

del mar), ordenà al déu marí Tritó i a la nimfa Cimòtoe que desencallessin els vaixells atrapats a

la sorra. Van a Cartago.

- Júpiter envia el déu Mercuri a Cartago, on hi ha Eneas i els seus, per tal que la reina Dido i el

poble els ofereixin la seva amistat.

c. Amb quina disfressa es presenta Venus davant el seu fill i què li aconsella? A quin

artifici màgic recorre la deessa per aconseguir que Dido s’enamori d’Eneas?

Venus es disfressa de caçadora i aconsella al seu fill Eneas que vagin al port a buscar els vaixells

que creien que havien naufragat.

Venus diu a Cupido que es faci passar per Ascani al palau durant el banquet i així es podrà

asseure a la falda de Dido i podrà fer que Dido s’enamori d’Eneas clavant-li la flexta de l’amor.

d. La reina Dido sintonitza ràpidament amb Eneas, entre d’altres coses perquè hi té en

comú una dolorosa pena: el desterrament. Quina raó va impulsar Dido a abandonar la

terra on vivia?

Història de Dido: se li va aparèixer el seu espòs Siqueu i li va dir que a ell l’havia assassinat el

germà de Venus, Puigmalió, rei de Tir, per quedar-se les seves riqueses, i li va dir que anés a Tir,

agafés el tresor i marxés. Després Dido va fundar Cartago.

5. Al capítol “Descens a l’Avern” (pàg. 89), Eneas visita el més enllà, acompanyat per la Sibil·la, en un

episodi inspirat en el descens a l’Hades que realitza Ulisses a l’Odissea. Respon les següents preguntes

sobre aquest episodi:

e. Per què desitja Eneas visitar els Inferns? Quin objecte necessita per entrar a l’Hades i

qui l’ajuda a aconseguir-lo?

Eneas viatja als inferns per veure el seu pare Anquises per última vegada.

Per entrar a l’Hades necessita un branquilló d’or que haurà de donar a Prosèrpina (reina dels

Inferns) com a tribut.

Eneas va seguir 2 coloms blancs fins a l’arbre d’or de Juno que havia enviat la seva mare, i un

cop allà va arrencar el branquilló perfectament. Va tornar amb Sibil·la, durant la nit van fer

ofrenes i a l’alba va dir-li que travessés la porta que portava fins a l’Avern i que tragués l’espasa

perquè hauria de desafiar el seu valor.

f. En el camí cap al llac Estix, quina mena d’éssers veu Eneas?

De camí cap al llac Estix passa per dos llocs:

1) Vestíbuls de l’Infern, on hi ha el cau de la Malaltia, la Por, la Fam, la Guerra i la Discòrdia. A la

foscor hi havia molts monstres (harpies, borbones i Quimera, una barreja de lleó, serp i cabra).

2) Fangoses aigües de l’Estix: gran llacuna on hi havia morts apilats que estiraven els braços cap

a Caront suplicant que els portés a l’altra riba, però només podien travessar el llac Estix els que

havien rebut sepultura (=exèquies i enterrament). Aquí Eneas troba Palinur i diu que només sap

que alguna cosa el va tirar a l’aigua, va nedar 3 dies i 3 nits fins arribar a les costes d’Itàlia, però

els bàrbars li van travessar el cor amb una llança i com que li va caure l’ànima al mar Caront no

el vol portar a l’altra banda del llac. Vol travessar amb ells però Sibil·la diu que és impossible, i li

pronostica que en aquestes terres dels bàrbars hi haurà problemes.

g. Què anuncia Anquises a Eneas i què li aconsella sobre l’exercici del poder?

Anquises mostra a Eneas els seus descendents: Silvi (fill que tindrà amb Lavínia i que naixerà

quan Eneas hagi mort); Ròmul (fundarà l’imperi que dominarà el món: Roma); Cèsar, Ascani,

August (donarà a Roma l’edat d’or). Li va recordar que sempre hauria d’imposar la pau sobre

tots els pobles que formaran el seu imperi: perdonar els vençuts i sotmetre els superbiosos

GLÒRIA DE ROMA

6. Al capítol “El retorn d’Eneas” (pàg. 122) es fa evident que la guerra del Laci ha dividit l’Olimp en dos

bàndols. Tant Venus com Juno demanen ajut a Júpiter, que adopta una postura neutral. Respon les

següents preguntes sobre aquest capítol:

h. En què es diferencien l’actitud de Turn davant Pal·lant i la d’Eneas davant Lausus? Entre

Turn i Eneas, qui s’assembla més als herois desmesurats de la Ilíada?

Turn vol venjar-se , lluita contra Pal·lant i el mata. Llavors diu als soldats d’Arcàdia que

ensenyin el cos mort de Pal·lant al rei Evandre, el qual s’arrepentirà d’haver-li fet suport.

Eneas està a punt de matar a Mezenci, però el seu fill Lausus se li posa al davant, Eneas diu

que surti però no ho fa i el mata. Eneas pensa que un pare ha de patir molt veient el seu fill

morir, i fa que li portin el cadàver a Mezenci. Al final Eneas l’acaba matant.

Eneas s’assembla més als herois desmesurats de la Ilíada.

i. Després de la mort de Pal·lant, què fa Juno per salvar la vida de Turn?

Juno, molt enfadada, construeix un fantasma armat igual que Eneas i el posa al mig del

camp de batalla. Turn el dispara i el fantasma marxa i puja a un vaixell que salpa. Turn el

busca pel vaixell i de sobte va aparèixer el veritable Eneas.

- Turn, però, pensa que els seus pensaran que ha abandonat el camp de batalla, i està a

punt de matar-se però no ho fa (en realitat Juno li ha salvat la vida allunyant-lo del camp de

batalla) .