0

   

  1

Índex

1. Introducció………………………………….....2

2. Anàlisi del so…………………………………..3

3. Primeres idees i sensacions…………………5

4. Procés de la idea final………………………..9

5. Muntatge final………………………………..20

6. Resultat final i conclusions…………………21

7. Fonts de documentació………………….....23  

 

  2

Introducció Aquest treball es dividia en dues parts, la primera consistia en que els dos membres de la parella havien d’anar a la recerca

de diferents sons que no fossin identificats, és a dir, que fossin abstractes. Després s’havien de modificar entre ells i combinar-los, de manera que no se’n varien el seu registre

original, per tal de crear un so nou i diferent que tingués una durada màxima d’uns 30 segons. Un cop editat havia de

continuar sense identificar-se el què era, ja que sinó podia condicionat a la imatge que se li hauria de posar posteriorment.

Després de fer aquest exercici, ens vam intercanviar el so de

manera aleatòria amb una altra parella de la classe. En aquest moment va ser quan realment vam iniciar el tercer i últim viatge

de l’assignatura.

L’objectiu consistia en el següent: posar una, o una sèrie d’imatges, ja fos un vídeo o seqüència d’imatges fotogràfiques,

al so que ens havia tocat. Era totalment lliure, però com a últim

treball calia que realment es mostrés tot el que havíem estat aprenent a l’assignatura, i sobretot mostrar que sabíem

hibridar. Havíem de passar doncs com a mínim per un dels diferents viatges que se’ns havien plantejat en els treballs

anteriors.    

  3

Anàlisi del so El primer que vam fer quan vam rebre el so va ser escoltar-lo

atentament diverses vegades per tal d’interioritzar-lo i deixar que la imaginació ens aportés idees i imatges imaginàries.

D’entrada ens va impactar bastant, ja que no sabíem què era,

tot i que ens agradava. En un primer moment el vam associar al so que fan els dofins per comunicar-se. La melodia i el ritme

era molt característica i mostrava uns alts i baixos importants, regulant uns punts de so agut molt potents que després es

tornaven a calmar en uns instants de silenci. Aquest patró s’anava repetint al llarg dels 28 segons que dura el so,

reproduint-se de la mateixa manera però al principi amb uns tons més fluixos que s’anaven fent forts, i que cada vegada es repetien amb menys temps de separació entre els uns i altres.

El que vam fer després d’escoltar-lo diversos cops va ser

agafar un full cada una i per separat dibuixar formes que ens recordessin al ritme, intentant transmetre la freqüència o la

vibració d’aquest gràficament.

Tot i la interpretació per separat, vam poder veure que les representacions s’assemblaven molt les unes amb les altres.

Un cop vam haver analitzat el so, vam reflexionar sobre què

ens recordava o ens provocava. Les dues vam coincidir que ens remetia a un lloc tancat, potser fins i tot angoixant, com si

hi hagués una força que es volgués expandir però no trobés la sortida, encara que ho intentava amb totes les seves forces.

Ho relacionàvem, també, amb materials com el metall, l’aigua,

amb unes llums entra la foscor, i sobretot amb alguna cosa

vibrant.

   

  4 Apunts d’anàilsi so

  5

Primeres idees Seguidament, després de tenir clara l’estructura del so, vam pensar com podíem posar imatge a aquestes sensacions que

ens provocava.

En un primer moment vam pensar en utilitzar materials que

ens recordessin al mateix so, com va ser el cas de l’aigua, les

llums, el metall... I teníem pensat intentar crear com una expansió o vibració de formes, d’acord amb el ritme i les

tonalitats del so.

Per altra banda, també se’ns va acudir fer com un mapa de

píxels o, més ben dit, com un conjunt de cubs els quals

s’anessin combinant o anessin apareixent a la pantalla segons el ritme i la vibració del so.

Una altra idea va ser fer servir gotes d’aigua que ens

provoquessin també la sensació de vibració, o les ones que l’aigua genera quan li cau una altre substància a sobre, o com

aquesta substància s’expandeix, com ara la tinta xina en

l’aigua. Volíem provar de fer un stopmotion, però després de veure

diferents referents i totes les possibilitats que hi havia per

donar imatge a un so, vam pensar en utilitzar objectes

quotidians i crear diferents dibuixos a sobre d’algun suport.

Abans de començar a fer proves però, l’atzar ens va encaminar

cap a la solució de la nostra proposta. El reflex amb el flaix del mòbil sobre un filtre de focus de llum, es va projectar en una

paret blanca (sobre altres coses no es veia tant definit) creant unes imatges amb ones i com uns paisatges molt interessants.

El que vam fer doncs va ser capturar fotos d’aquest moment, cosa que després vam pensar que podríem utilitzar per a portar a terme aquest treball, ja que d’una cosa analògica creàvem

uns dibuixos i uns efectes volumètrics que semblaven totalment digitalitzats. D’aquesta manera vam començar a

engrescar-nos amb aquests materials i vam iniciar les proves.  

  6

 

                   

Apunts de primeres idees

Fotografies d’ones i vibracions (Extretes d’Internet)

  7

    Filtres de colors

Proves amb el flaix del mòbil reflectint directament els filtres.

  8

     

Proves amb el flaix del mòbil reflectint directament els filtres.

  9

Procés de la idea final   Després d’experimentar amb els reflexes dels filtres, vam veure que realment podíem aconseguir una cosa que tingués bastant

de joc i interès. La cosa anava de la següent manera: teníem un espai totalment a les fosques per tal que es veiés definidament

el reflex dels filtres de colors de focus que s’utilitzen per escenografies, sobre un suport totalment blanc (com més

brillant era més nítida apareixia la imatge). Aquestes ones es creaven a causa de l’arrugat dels filtres, de manera que en

alguns casos vam arrugar-lo encara més per tal que es

creessin més formes; d’una cosa totalment plana i analògica

se’n creava una imatge volumètrica que semblava

totalment digital. Aquest va ser el nostre primer element

d’hibridació en aquest treball.

Vam pensar en com podríem presentar aquestes imatges en el vídeo, per tal que quedés integrat en el so de manera unificada.

Vam decidir provar diferents recursos per tal de veure quines possibilitats ens proporcionava cada un, com van ser les

fotografies a mode de ràfega, per tal de després ajuntar-les i crear un stopmotion, així com també vam provar de gravar

amb vídeo per tal que es veiés més detalladament el moviment

que creaven les ones al moure el flaix del mòbil. Si bé era més espectacular aquest segon moviment, les ràfegues d’imatges

ens semblaven més interessants per a representar el nostre so, ja que els petits canvis tallats representaven millor el ritme,

cosa que no aconseguíem amb el vídeo.

Després d’aquesta observació, vam posar-nos el so de fons i a partir del moviment del filtre i del flaix vam intentar seguir

nosaltres el ritme. Tot i això, ens continuava agradant més la sensació que ens provocaven les fotos ajuntades amb el Photoshop.

Cal dir que no era fàcil que es projectés exactament el que volíem, ni tampoc capturar-ho tot amb la càmera, ja que la

imatge s’estenia per tota l’habitació, i en directe el resultat era increïble i a la vegada màgic; era sorprenent la quantitat de

  10

formes que s’anaven produint cada vegada que movíem el filtre. Per tal de presentar-ho en el vídeo, i buscant altres

maneres d’hibridació, en un principi vam pensar en projectar aquests reflexes en superfícies volumètriques, també

construïdes de manera analògica, com diferents maquetes blanques. Fins tot vam pensar en projectar-ho sobre els

nostres cossos, però vam pensar que perdria massa definició.

També vam provar de fer una forma curiosa, expansiva i indeterminada, tal i com eren les fotografies, a partir de

l’Sketchup i seguidament amb l’Artlantis per projectar-hi les fotografies a sobre.

Això però no ens acabava de convèncer, i seguidament vam pensar en una altra forma de representació que pogués

recordar a aquestes imatges, per tal d’ajuntar diferents elements i crear més hibridacions durant el vídeo.

Per una banda les formes que creaven els filtres ens van

recordar molt a les formes que es creen quan es tira tinta amb aigua. Així que vam agafar tinta xina i un bol de plàstic blanc

opac, i vam començar a experimentar i a fotografiar-ho.

Prova amb Sketchup

  11

Proves de tinta xina negra

  12

Després de fer aquestes fotografies vam veure que també ens obria un camp de possibilitats molt gran, ja que les imatges

també tenien molta riquesa. Tot i això, no volíem quedar-nos tant amb això ja que era una cosa que s’havia vist molt i era

molt típica. El que vam fer doncs va ser provar d’integrar les dues fotografies en una mateixa: cam fer diferents proves a

partir de les fotografies dels filtres que millor estaven, i vam agafar també imatges de les de tinta xina, de manera que amb

el Photoshop vam començar a combinar-les entre si per tal que

quedessin integrades les unes amb els altres, com si les dues propostes s’unifiquessin en una. Ho vam fer a partir de

recursos i efectes que proporciona el Photoshop com ara multiplicar, el negatiu de la imatge, canvis de colors... vam

aconseguir unes fotografies molt interessants visualment.

El problema que teníem aquí era que potser ens havíem oblidat una mica massa del so, i que retocant les fotografies d’aquesta

manera no se’ns creava el ritme que si que ens havia sortit anteriorment amb la ràfega. El que vam fer doncs va ser

integrar també les imatges de la tinta xina en l’stopmotion.

Sobreposició d’imatges de filtres

Negatiu de tinta sobreposat amb fons de filtre.

  13

Capa de tinta xina opció “Multiplicar” i imatge invertida

Diferents proves d’operacions amb el Photoshop a partir d’una imatge de tinta xina i una de filtres projectats.

  14

Aquest resultat ens va agradar bastant, però després vam pensar que per què havíem d’ajuntar-ho tot digitalment quan

podíem portar-ho tot a terme de manera analògica i crear realment una cosa que semblés digital, però originada

totalment de forma manual. El que vam fer va ser projectar els reflexes damunt d’un tupper de plàstic blanc opac, al mateix

temps que hi tiràvem tinta per tal que s’expandís de manera

subtil, tal i com ho havíem fet per separat.

El so ens recordava bastant a uns tons freds, potser blavosos, però tot i així vam utilitzar tots els colors de filtres que teníem,

ja que pensàvem que la imatge era el que acabaria donant contingut al so, i que no havíem d’evitar colors si ens

resultaven interessants. També pel fet que hi havia filtres que es veien més les ones que en d’altres, sobretot en colors intensos com el vermell i el blau.

Per una banda vam veure que al haver-hi aigua es perdia una

mica la qualitat de la imatge que feia el filtre, però que per altra banda quedava molt més interessant ja que la tinta xina

projectava ombres al fons del pot i donava molt de volum. Primera prova amb el filtre i la tinta xina

  15

Proves amb filtres i tinta xina. Retocades amb el Photoshop

  16

Després de veure que això realment ens funcionava, vam quedar un segon dia per a fer més fotografies d’aquest estil. El

problema que vam tenir va ser que no teníem el tupper blanc

opac, i que quan ho fèiem amb un de translúcid la projecció no es percebia bé. Després de provar amb diferents objectes,

com ara una olla de metall, ja que el so també ens havia recordat a aquest material, l’últim que vam veure que era el

que ens podria funcionar millor era un bol de vidre, posant fulls blancs a sota. No només funcionava millor sinó que, una altra

vegada, l’atzar va jugar a favor nostre: mentre estàvem il·luminant, vam veure com el bol creava també uns efectes

molt interessants en els fulls blancs del terra en el moment en què se li projectava la llum. Ens va agradar aquesta imatge ja

que encara era un pas més enllà: havíem passat de projectar

el filtres de la paret en un bol amb aigua a la vegada que

projectàvem sobre la tinta xina i aquests dos es tornaven a

projectar al terra juntament amb el bol de vidre.

El que vam fer doncs va ser fer les fotografies a mode de

ràfega com volíem fer en vista superior, però fotografiant no el bol sinó el terra en el qual es creava la projecció d’aquest.

Per tal de crear el ritme del so anàvem movent l’aigua, i també anàvem posant tinta xina per tal que a la vegada es veiés

l’expansió d’aquesta.

El fet de combinar tinta amb la projecció va fer que tinguéssim teníem diverses dimensions fusionades entre si; el procés

d’hibridació ens semblava molt més interessant.

Proves amb el bol de vidre i la projecció sobre fulls blancs al terra.

  17

Fotografies sense editar

  18

Fotografies sense editar

  19

Prova amb olla metàl·lica

Proves fotomuntatge Photoshop amb diferents opacitats

  20

Muntatge final

Finalment, teníem poc temps per a crear el muntatge final i teníem molt material diferent, però a la vegada semblant, que ens semblava tot interessant, així que vam intentar fusionar les

diferents fotografies que havíem estat fent. Vam anar agafant els diferents fragments de ràfegues i vam ajuntar les fotografies

per tal de crear vídeos de pocs segons de durada. Amb el Photoshop només les vam retallar, de manera que totes les

imatges finals són iguals a les originals.

Després de tenir uns quants fragments de vídeo, vam importar-

los amb el programa d’edició de vídeo Adobe Premiere, per tal

de fer-los combinar amb el so i els uns amb els altres. Vam decidir utilitzar aquest programa ja que ens permetia fer moltes més funcions que no es podien controlar tant bé amb el

Photoshop, com ara la velocitat de tot el clip, la opacitat... i

coordinar-ho d’una manera més acurada.

Finalment vam agafar diferents imatges des de diverso punts de vista, intentant que en cap es veiés com estava fet, per tal

que no perdés interès. També vam tenir en compte la combinació dels colors i el ritme que creava cada fragment: vam posar aquells ritmes més forts en els trossos de so també

més intensos, de manera que aquests s’anessin repetint al llarg del vídeo combinats amb trossos de més calma on

apareguessin també animacions més tranquil·les.      

Muntatge de vídeo amb Adobe Premiere

  21

Resultat final i conclusions Es tracta d’un audiovisual d’uns 30 segons de durada amb una combinació de les imatges més interessants del procés

coordinades amb el so.

El que hem intentat sobretot en el muntatge final es mostrar imatges una mica “màgiques” que no s’entengués del tot d’on

provenien o el que eren, mantenint una mateixa estètica al llarg de tot el vídeo que recordés una mica a un cel o un paisatge.

Pensem que el fet que s’hagi fet a partir d’un so d’una altra persona és un punt a favor, ja que a un li pot semblar millor o

pitjor però des d’un primer moment que hi ha un cert compromís, ja que el so no serà el nostre sinó el d’un altre.

També està fer-nos adonar de la importància que té la imatge, ja que per exemple a partir d’un so que potser no està gaire

ben treballat, el repte fos que se n’aconseguís obtenir una bona imatge per tal que aquell so prengués més qualitat.

En el nostre cas creiem que hem sabut identificar bastant bé el

so amb la representació, tant pel seu ritme com pel tipus d’imatge que li hem donat. Pensem que ha sigut un punt a favor el fet que ens hagués tocat un so que no fos identificable

amb res material, ja que no ens va condicionar a res ni a voler narrar ni explicar des del primer moment cap historia concreta.

Ens va sorprendre com un plàstic al enfocar pogués crear

tantes formes, realment ens va emocionar, era màgic, omplia tota l’habitació d’una cosa que realment no existia al mirar al

  22

plàstic i amb un lleuger moviment canviava completament tot; el tamany, les formes, el color... Cada vegada que fèiem fotos

vèiem lo bé que quedaven i ens venien ganes de fer-ne més i no podíem parar.

Cal dir que en el vídeo no hi ha res retocat, només l’enquadrament, i trobem que és sorprenent veure com d’una cosa que teníem tant a l’abast n’hem pogut extreure unes

imatges així.  

Pensem que d’una manera unificada hem passat per diferents processos d’hibridació, ja que hem combinat més d’una

tècnica analògica, començant des d’un pla que ha adquirit volum a través de la seva projecció, i que ha sigut passat a

format digital.

Pel què fa a l’estructura del vídeo i el vídeo final, pensem que finalment ha quedat bastant ben incorporat, vist el poc temps

que vam tenir per a dedicar a aquesta part. Per altra banda, hem de dir que potser encara es podria retocar una mica millor,

fixant-nos en coses concretes com ara l’enquadrament de la

imatge, ja que per exemple en alguns trossos es perd una mica aquesta intriga i misteri que provoca la imatge, el fet que no se

sàpiga què és, en el moment en el que apareix la forma del got o es pot intuir el mitjà a partir del qual ho hem fet.

Per acabar podem dir que estem d’acord en que aquest últim

viatge és dels que més ens ha motivat pel fet de ser en parella i molt més lliure. Hem pogut experimentar d’una forma molt més

lliure i demostrant tot el que hem volgut.

  23

Fonts de documentació http://www.fotosyfondos.com/fotos-a-camara-lenta/

http://www.youtube.com/watch?v=PWrP9KhqI_c&feature=youtu.be

http://vimeo.com/47648462#at=0 http://vimeo.com/3715286

Aigua electrònica: http://vimeo.com/76562125