dossier per a docents - esgrima -...

Dossier per a docents

2

ÍNDEX ÍNDEX .......................................................................................................... 2 ORÍGENS DE L'ESGRIMA ................................................................................ 3 MATERIAL .................................................................................................... 5

L'equip ......................................................................................................... 5 Les armes ..................................................................................................... 5 La pista ......................................................................................................... 7

ELEMENTS CARACTERÍSTICS .........................................................................9

La guàrdia ..................................................................................................... 9 La marxa ....................................................................................................... 9 El trencar ...................................................................................................... 9 El fons ......................................................................................................... 10 Les 4 línies bàsiques ..................................................................................... 11 El lligament .................................................................................................. 12 El batiment ...................................................................................................12 La parada .....................................................................................................13 El passe ....................................................................................................... 13 La finta ........................................................................................................ 14 Consideracions ............................................................................................. 14

COMPETICIÓ ................................................................................................ 15 Assalt .......................................................................................................... 15 Tipus i durada dels combats .......................................................................... 16 Poule ........................................................................................................... 17

SANCIONS .................................................................................................... 20

Targeta Groga .............................................................................................. 20 Targeta Vermella .......................................................................................... 20 Targeta Negre .............................................................................................. 21

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES .................................................................. 22 PÀGINES WEB D'INTERÈS .............................................................................. 24


3

ORÍGENS DE L’ESGRIMA

Els orígens de l'esgrima van lligats a l'evolució natural de l'home, milers d'anys abans

de la nostra era. El domini de les armes ja era conegut a la Xina de fa quaranta segles,

mentre que a l’Antic Egipte una de les pràctiques habituals era la esgrima de bastons. A

Grècia, l’ensenyament amb armes als gimnasos d’Atenes va contribuir a la definició de

l’esgrima com a un art, expressió recollida per la cultura romana al seu “ars

gladiadora”. A Roma apareix la primera escola organitzada per a l’ensinistrament en el

combat, dirigida fonamentalment a gladiadors. A l’Edat Mitjana es realitzaven justes i

tornejos, on s’utilitzaven armes de gran tamany i l’ús de la força era requisit

indispensable per a la supervivència.

Al segle XVI apareix la “Rapiere”, espasa d’origen espanyol, de fulla llarga i fina.

Tanmateix, amb la desaparició d’armadures, la defensa es centra en l’ús d’escuts, capes

i de la estratègia personal. L’aparició del floret francès al segle XVII va impulsar l’estudi

de l’esgrima a les diferents acadèmies d’Europa. Fou aleshores quan la figura del

“Mestre d’esgrima” i les diferents escoles, italiana, francesa i espanyola, van impulsar

l’esgrima moderna a l’auge viscut als segles XVI al XVIII.

Els fonaments de l'esgrima com a esport

de combat tenen origen en el duel o

desafiaments per ofenses a l'honor,

perquè de fet no serà fins a l'aparició de

les armes de foc i conseqüentment la

decadència de les armes blanques per a

la guerra, que a final del segle XIX s'inicia

la seva pràctica esportiva.


4

Tot i ser un esport força desconegut, l’esgrima ha estat present a les Olimpíades des de

la seva primera edició, celebrada a Atenes 1896, on va ser un dels 10 esports inclosos

al programa olímpic, concretament en les modalitats de floret i sable masculí individual

i per equips. Quatre anys després, a París 1900, l’espasa va completar la competició

olímpica per als esgrimidors.

Les dones van haver d’esperar fins

als Jocs Olímpics de París 1924 per a

que el floret femení individual

s’inclogués al programa olímpic. La

competició per equips de floret

femení es va incorporar a Roma

1960. A l’espasa femenina individual i

equips li va arribar el seu torn a

Atlanta 1996, mentre que el sabre va

tenir la seva primera oportunitat a

Atenes 2004.

En l’actualitat, donada la limitació establerta pel COI en quant a medalles d’esgrima que

es poden concedir a cada Jocs Olímpics, a cada edició olímpica queden excloses 2

modalitats per equips, no podent ser les mateixes de la edició anterior.


5

MATERIAL

L’EQUIP

L’equip dels esgrimidors, sigui quina sigui la seva especialitat, està compost per:

1. Careta

2. Guant

3. Vestit d’esgrima

4. Mitges

5. Sabatilles esportives

6. Arma

7. Protectors

8. Fil de cos

A més a més, en sabre i floret sobre del vestit d’esgrima es posarà una jaquetilla

elèctrica, que permetrà detectar si s’ha produït el tocat en una zona vàlida del cos.

Per últim, els sabristes també tenen un material específic de la seva modalitat: una

careta elèctrica, un cable de careta o pinça (que connecta la jaquetilla amb la

careta) i un maneguí (que es posa al canell de la mà armada, per evitar que quedi

alguna part del braç al descobert i al tocar en aquesta zona no ho detectés l’aparell).

LES ARMES

L’esgrima esportiva pot ser practicada en 3 modalitats: espasa, floret i sabre. Les

podem dividir en cinc parts (el sabre només en quatre):

1


6

1- boto, 2- punta, 3- fulla, 4- empunyadura, 5- cassoleta.

Diferències bàsiques:

Floret

Espasa Sabre

Tocat Estocada Convenció* Estocada Estocada i fulla

Convenció*

Pes, mida, secció.

500g , 110cm, quadrangular.

770g , 110cm, triangular.

500g, 105cm, rectangular.

Blanc vàlid

Tronc Blanc no vàlid, Llum blanca,

res fet.** Tot el cos

Malucs amunt. Blanc no vàlid, no

marca. **

Guàrdia

*La convenció: En espasa, el primer que toca al contrari obté un punt, i si toquen tots dos a la vegada el punt és per tots dos. Per tant, no existeix convenció. En floret i sabre no és el primer que toca qui s’anota un punt, sinó qui du la iniciativa i toca. Mai hi ha un tocat doble. La prioritat l’obté qui inicia un atac o bé qui para l’atac del seu rival (és a dir, treu la prioritat al seu adversari). Si el tirador “A” inicia un atac i “B” el contraataca, “B” toca primer i tot seguit toca “A”, el punt seria per “A” perquè duia la iniciativa. En la mateixa situació si “B” pares i respongués el punt seria per “B”, perquè trauria la iniciativa a “A” (encara que “A” toques primer). **Blanc no vàlid: El blanc no vàlid és aquell que no puntua en cas de ser tocat. En la modalitat d’espasa és inexistent, ja que la superfície vàlida és tot el cos.

2 2 2

1 11


7

En el cas del sabre, el blanc no vàlid és de cintura a vall. En cas de ser tocat en aquesta zona, no puntua, deixant seguir l’assalt naturalment. I en el cas del floret, el blanc no vàlid són les extremitats i el cap. Si el/la tirador/a que du la iniciativa toca en un blanc no vàlid, la resolució d’aquest tocat és “res fet”. S’atura l’assalt i es reprèn en el mateix lloc. Si un tirador “A” amb la iniciativa toca en un blanc vàlid i “B” toca en un blanc no vàlid, el tocat de “B” és com si no existís. Si pel contrari, “A” amb la iniciativa toca en un blanc no vàlid i “B” sense la iniciativa toca en blanc vàlid és “res fet”. S’atura el combat i es reprèn sense que cap dels dos tiradors puntuí.

Material elèctric

Quan es tira amb material elèctric, cada tirador té un color (un és verd i l’altre vermell).

Cada cop que un/a esgrimidor/a toca al seu rival en un blanc vàlid, encén la llum del

seu color. Per exemple si “A” és vermell i toca a “B” obtenint un punt, al finalitzar

l’acció s’encendrà la llum vermella. Únicament en el floret existeix una llum blanca que

s’encén quan un dels dos tiradors o tots dos toquen en un blanc no vàlid.

LA PISTA

La part del terreny de joc destinada al combat s'anomena pista. L'amplada de la pista

és de 1,50 a 2 metres, i la seva llargada és de 14 metres. A més a més, aquesta

llargada s'ha d'augmentar pràcticament de 1,5 a 2 metres a cada extrem, que és la

zona de seguretat.

Sobre la pista hi ha traçades 5 línies perpendiculars a la longitud de la pista:

a) 1 línia mitjana discontinua que indica el centre de la pista.

b) 2 línies de posada en guàrdia, situades a 2 metres de la línia mitjana (i que s’han de

traçar d’una banda a l’altra de la pista).


8

c) 2 línies de límit posterior, situades a 7 metres de la línia mitjana (i que s’han de

traçar d’una banda a l’altra de la pista).

d) Els 2 darrers metres precedents a les línies de límit posterior hauran d’estar

clarament distingits (si és possible per un color de pista diferent).

línia de límit línia de posada línia mitjana posterior en guàrdia

14m

1,5 m a 2 m

2 m 3 m 2 m 1,5 a 2 m 1,5 a 2 m


9

ELEMENTS CARACTERÍSTICS

LA GUÀRDIA

La guàrdia és la posició bàsica a partir de la qual s’inicia i es reprèn el combat. El seu

objectiu és estar permanentment en disposició per realitzar les diferents accions de

l’esgrima i facilitar la percepció de la distància entre ambdós tiradors.

Com realitzar la guàrdia?. Peus paral·lels, flexionem cames (posició d’esquí), rotem

el peu hàbil 90º en fora. En cas del sabre col·locarem el braç no armat a la cintura, en

floret i espasa, s’eleva a l’alçada de l’espatlla flexionant-lo pel colze.

Posició dels peus Guardia de floret i espasa

LA MARXA

La marxa és el desplaçament bàsic per apropar-se a l’adversari. És un desplaçament

endavant. La marxa es pot dividir en 2 temps, primer portar el taló del peu avançat

endavant i segon baixar la punta del peu avançat, alhora que apropem el de darrera.

EL TRENCAR

El trencar és el desplaçament bàsic per allunyar-se de l’adversari. És un desplaçament

enrera. El trencar és similar a desfer el moviment de marxar: primer aixecar l’avantpeu

avançat alhora que retrocedim el peu de darrera, segon dur el peu avançat enrera.


10

Marxar Trencar

Tant en el marxar com en el trencar, hem de fer incidència en que els alumnes no

arrosseguin els peus, ni facin saltets al desplaçar-se, les cames es mantinguin

flexionades i mantenir en tot moment la distància entre els peus.

EL FONS

El fons és un moviment ofensiu explosiu, utilitzat per tocar a l’oponent. El podem

descompondre en tres parts:

Extensió del braç armat.

Temps de vol. Llançament de la cama avançada endavant, gràcies a l’impuls de la

cama del darrera. Extensió del braç no armat, ajudant a l’impuls i a reequilibrar-se

al final del moviment.

Caiguda. La cama llençada pren contacte amb el taló i seguidament amb la punta,

formant un angle de 90º amb el panxell.

3


11

LES 4 LÍNIES BÀSIQUES

Les 4 línies més utilitzades són la 4ª, 6ª, la 7º i la 8ª. Basant-nos amb els noms

d’aquestes línies, podrem denominar els lligaments, els batiments i les parades.

Sisena: la mà i l’arma cobriran la línia alta externa, la punta de l’arma està més alta que la mà.

Quarta: la mà i l’arma es col·loquen en la línia alta interna, la punta de l’arma quedarà per sobre de la mà.

3

3


12

Vuitena: la mà i l’arma es disposaran cobrint la línia baixa externa, la punta de l’arma quedarà per sota de la mà.

Setena: la mà i l’arma es col·loquen en la línia baixa interna, la punta de l’arma quedarà per sota de la mà.

EL LLIGAMENT

El lligament és una acció preparatòria, és a dir de tempteig, que

normalment s’utilitza abans d’una acció ofensiva. El lligament es

basa en un contacte més o menys mantingut de les dues armes,

tancant la línia d’atac de l’oponent.

EL BATIMENT

El batiment és un atac a la fulla, una acció preparatòria, efectuada sobre l’arma de

l’oponent, amb la finalitat de provocar i facilitar l’acció ofensiva. El batiment consisteix

3

3


13

en donar un cop sec més o menys fort sobre la fulla del contrincant, per tal d’obrir la

línia d’esgrima, possibilitant el nostre atac. Podem realitzar-lo en les diferents línies.

LA PARADA

La principal acció defensiva de l’esgrima és la parada, en

la qual utilitzem l’arma per protegir-nos d’un atac

efectuat per l’adversari.

La parada té com a objectiu evitar que el contrari ens

toqui en blanc vàlid, tot detenint o desviant amb la

nostra arma la del rival. Les parades es denominen per la

posició final de l’arma i segons la línia que tanquen

poden ser de 4ª, 6ª, 7ª i 8ª.

EL PASSE

El passe és el canvi de la línia d’atac per aconseguir un tocat. Consisteix en un canvi de

la línia d’esgrima amb el menor temps i recorregut possible, mitjançant una acció

ràpida dels dits. En línies altes (4ª i 6ª) es realitza per sota la fulla del rival, en línies

baixes (7ª i 8ª) per sobre.

Parada de 4ª

3

3


14

LA FINTA

La finta és una simulació, un engany, creïble per l’oponent per tal de provocar en ell

una reacció de defensa. En altres paraules, és iniciar una acció “ofensiva falsa” per

provocar que l’adversari executi una parada i sobre aquesta executar un passe i l’acció

“ofensiva vertadera”. En cas que l’adversari no reaccioni es finalitza “l’ofensiva falsa”.

CONSIDERACIONS

És molt important que a l’hora d’iniciar les accions ofensives o defensives les

realitzem primer amb el braç armat i després amb les cames, així tindrem més

precisió i no tancarem excessivament la distància, la qual cosa sol ser

contraproduent.

La punta de l’arma sempre ha d’amenaçar el blanc vàlid del rival.

Les accions del braç armat s’han d’iniciar amb l’índex i el polze, han de ser el més

petites possible. Per tant hem d’evitar iniciar-les des de l’espatlla.


15

COMPETICIÓ

ASSALT

L’assalt es dóna entre dos tiradors i com a mitjancer, l’àrbitre. L’àrbitre dona les veus

de: En guàrdia, preparats, endavant per iniciar el combat.

Per aturar-lo ho fa amb la veu d’alto, defineix el succeït i dona el punt si s’escau.

Quan es produeix un tocat ho senyalitza de la següent manera:

I en el cas de fer espasa, si es produeix un tocat simultani, ho senyalitza així:

Per a posar als tiradors enla posició de “en guàrdia”

Per a saber si els tiradorsestan preparats

Per a iniciar i reiniciarels assalts

En guàrdia! Preparats? Endavant!









Per a detenir l’assalt Posició de “punta en línia”

de la dreta cap al tiradorde l’esquerra

ALTO ! Punta en línia

Per a detenir l’assalt Posició de “punta en línia”

de la dreta cap al tiradorde l’esquerra

ALTO ! Punta en línia

Atac o contraatac deltirador de la dreta

Tocat contra el tiradorde l’esquerra de l’àrbitre

1 punt per al tiradorde la dreta de l’àrbitre

AtacArrest

Contra-atac

Tocat! Punt !




AtacArrest

Contra-atac

Tocat! Punt !




AtacArrest

Contra-atac

Tocat! Punt !

5


16

En floret i sabre, com ja hem comentat anteriorment, és una mica més complicat

decidir de qui és el tocat, perquè és una arma de convenció. No guanya el punt el

primer que toca, sinó el que du la prioritat, per haver iniciat l’acció o haver-li tret a

l’altre per contactar amb el seu ferro.

És importantíssim el fet de saludar a l’inici amb l’arma al rival i a l’àrbitre, així com

donar-se la mà no armada al finalitzar. Es tracta d’una qüestió d’educació i respecte, i

la persona que es negui a fer-ho serà sancionada per l’àrbitre.

TIPUS I DURADA DELS COMBATS

Combat d’una poule. El matx d’una poule finalitza quan un dels dos tiradors arriba a

5 tocats o bé quan finalitzen els 3 minuts de temps efectiu de combat i un dels tiradors

porta avantatge en el marcador.

Combat d’una eliminatòria directa. Una eliminatòria directa està composada per 3

assalts de 3 minuts de temps efectiu de combat amb 1 minut de descans entre ells,

excepte en sabre que al arribar als 8 tocats es fa 1 minut de descans conseqüència de

l’explosivitat i rapidesa d’aquesta modalitat. El matx d’una eliminatòria directa finalitza

quan un dels dos tiradors arriba a 15 tocats o bé quan finalitza el temps de combat i un

dels tiradors porta avantatge en el marcador.

Tocats els dos tiradors 1 punt per a cada tirador

TOCATS ! PUNTS !

Tocats els dos tiradors 1 punt per a cada tirador

TOCATS ! PUNTS !

5


17

Prioritat. En cas d’arribar empatats a la fi del temps, es realitzarà un sorteig per

determinar quin dels dos tiradors té la prioritat. A continuació es farà 1 minut

suplementari de combat, guanyant el que toqui primer o, en cas d’esgotar el temps, el

que tingui la prioritat.

POULE

Les competicions d’esgrima acostumen a començar amb la disputa de les “poules”,

mitjançant les quals s’agrupen als esportistes participants (hi ha campionats on els

millors estan exempts de tirar les poules) en grups d’un mínim de 4 tiradors i un màxim

de 8. Aquí tenim un exemple de poule de 5 participants:

1 2 3 4 5 V’ Td Tr Td/Tr Class

1 Xavi V V 3 2 2 15 15 0 3r

2 Anna 3 V V3 V 3 16 9 7 1r

3 Pep 2 2 V2 V 2 11 12 -1 4t

4 Olga V 1 2 V 2 13 10 3 2n

5 Jordi V 1 0 2 1 8 17 -9 5è

V / Vx: Victòria V’: Nombre de victòries Class: Classificació a la poule Td: Tocats donats Tr: Tocats rebuts Td/Tr: Diferència de tocats (Td-Tr)

4


18

Com es fan les anotacions a la poule?

A la fulla de la poule s’ha d’anotar el resultat final del matx, de la següent manera:

• Quan un tirador guanya un assalt, s’ha d’indicar amb una “V” la seva victòria.

Aquesta “V” es posarà en la casella de la horitzontal on figura el seu nom, que es

creui amb la casella de la vertical on figura el número del rival al que ha vençut.

• Si la seva victòria ha estat sense arribar als 5 tocats, a la “V” se li ha de posar un

subíndex amb els tocats aconseguits.

• Quan un tirador perd un assalt, s’ha d’indicar el número de tocats que ha

aconseguit. Aquest número es posarà en la casella horitzontal on figura el seu nom,

que es creui amb la casella de la vertical on figura el número del rival que l’ha

derrotat.

• Si un dels tiradors guanya el matx gràcies a la prioritat (l’assalt ha finalitzat

empatat), s’haurà d’indicar el resultat que indica el marcador.

• Si sumem els nombres de tocats de l’horitzontal de cada nom tenim els tocats

donats, si ho fem amb la vertical tenim els rebuts.

• En espasa, si el marcador reflecteix un 4 a 4 i s’aconsegueix un tocat doble, aquest

no es comptabilitzarà i els tiradors es quedaran al lloc (no inicien les següents

accions des de la línia de guàrdia).

• En el cas d’abandonament o exclusió a la poule d’un dels tiradors, s’anul·len tots els

resultats dels encontres disputats per aquell tirador.


19

Al acabar les poules s’ha d’establir una classificació general única, on es tindran en

compte els resultats de totes les poules. Aquesta classificació vindrà determinada,

successivament, pels índexs V/M (número de victòries / número de matxs tirats), Td-Tr

(tocats donats - tocats rebuts) i Td (tocats donats).

Per tant, en cas d’empat en l’índex V/M, el segon índex de referència és Td-Tr. En cas

d’empat en aquest índex, el tirador que hagi aconseguit un major nombre de tocats

obtindrà una millor classificació. Si es produís també empat en quant a tocats donats,

es sortejarà l’ordre que ocupa cada tirador.

D’aquesta classificació de les poules s’acostuma a eliminar entre un 20 i un 30% dels

participants, la resta es classifiquen per disputar la segona fase de la competició, un

sistema d’eliminatòries directes on s’enfronten els primers classificats amb el seu parell

cuer. Per exemple, si s’han classificat 16 tiradors, les directes seran entre el número 1 i

el 16 de la classificació, el 2 amb el 15, el 3 amb el 14, el 4 amb el 13,...


20

SANCIONS

L’àrbitre pot treure tres tipus de targetes: groga, vermella o negre.

TARGETA GROGA

Es mostra davant de faltes lleus, com utilitzar material en mal estat, donar l’esquena a

l’adversari, utilitzar el braç no armat per impedir un tocat,... Aquesta targeta no produeix

cap alteració en el marcador de tocats i només se’n pot mostrar una per tirador i assalt.

La següent seria vermella.

TARGETA VERMELLA

Es mostra davant de faltes lleus en segona infracció —després d’una targeta groga— i

després de cometre una falta greu com la pèrdua de temps, simular una lesió, accions

4

L’àrbitre indica la FALTA del tirador de la dreta i li mostra la TARGETA

corresponent a la sanció imposta

Targeta GROGA: AdvertènciaTargeta VERMELLA: 1 tocat en contra

Targeta NEGRA: Exclusió

L’àrbitre indica la FALTA del tirador de la dreta i li mostra la TARGETA

corresponent a la sanció imposta

Targeta GROGA: AdvertènciaTargeta VERMELLA: 1 tocat en contra

Targeta NEGRA: Exclusió

5


21

violentes, manca de marques de control al material,... Es poden mostrar tantes com

sigui necessari. Aquesta targeta comporta com a penalització un tocat en contra.

TARGETA NEGRE

Es mostra davant de faltes greus, després d’una o més targetes vermelles en les

infraccions anteriorment mencionades. La targeta negra també es pot mostrar

directament en faltes molt greus com el frau en el material per manipulació

intencionada, la brutalitat o faltes contra l’esperit esportiu. Aquesta targeta equival a

l’exclusió de la competició.

L’àrbitre també pot expulsar del lloc de competició a qualsevol tirador, tècnic o

espectador que consideri que perjudica l’orde de la competició.


22

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Esgrima escolar i materials alternatius

ALARCIA L, ALONSO CJ, SAUCEDO, F (2000): Esgrima con sables de espuma. Madrid:

Esteban Sanz.

ALARCIA L., ALONSO C., SAUCEDO F. (1998): La esgrima como contenido educativo en

la EF. Revista de educación física, 72: 33-37.

ALARCIA L., ALONSO C., SAUCEDO F. (1999): La esgrima: relación con el curriculum de

EF y adaptaciones para su implantación. Revista española de educación física y

deporte, (6) 2: 5-10.

BASTIANINI L, DI CIOLO A, GORI M (1996): La scherma come gioco e sport. Roma:

Società stampa Sportiva.

GONZALEZ A., TEMIÑO A., SAUCEDO F. Esgrima con sables de espuma. UD primaria y

secundaria. Madrid: MG comunicación gráfica.

IGLESIAS X., ANGUERA B., GONZÁLEZ C. (2007): Valors en Guàrdia. Apunts, 87: 35-53.

REVENU, D. (1985): Initation à l’escrime, une démarche pour l’école. París, Vigot.

TURON, Y. (1999): Iniciación a la esgrima, la esgrima alternativa. Zaragoza, Imagen y

deporte, S.L.

Esgrima convencional i competitiva

AAW (1993): Esgrima. Madrid . COE, RFEE.

Cheris E. (2003): Manual de esgrima. Claves paso a paso para dominar las tècnicas

con florete y espada. Madrid: Tutor.


23

FIE (1998): Réglement pour les épreuves. París: Féderation Internationale

d'Escrime.

Iglesias X (1991): Esgrima. Col·lecció "Seréis campeones" núm.7: Barcelona,

La Vanguardia.

Kronlund M (1984): Ensenanza de la esgrima de florete. Madrid: Gymnos.

Thirioux P (1970): Escrime moderne. París: Amphora.


24

PÀGINES WEB D’INTERÈS

www.esgrima.cat (Federació Catalana d’Esgrima)

www.sportec.com/www/rfee/index.htm (Real Federación Española de Esgrima)

www.fie.ch (Fédération Internationale d’Escrime)

www.escrime-ffe.fr (Fédération Française d’Escrime)

Dibuixos extrets de:

1- Servei lingüístic de la Unió de Federacions Esportives Catalanes

(1999). Col·lecció Dossiers de l’Esport, l’Esgrima.

2 - http://www.metu.edu.tr/home/wwwfc/wif/trouble.html

3- TURON, Y. (1999): Iniciación a la esgrima, la esgrima alternativa.

Zaragoza, Imagen y deporte, S.L.

4- REVENU, D. (1985): Initation à l’escrime, une démarche pour l’école.

París, Vigot.

5- Reglament de la Fédération Internationale d’Escrime


25

dossier per a docents - esgrima -...

Documents