dossier presentació vilalberint
DESCRIPTION
Laberint de pedra seca a Vilalba dels ArcsTRANSCRIPT
vilalberintUna proposta
singular
per captar
nous visitants
de Vilalba
dels Arcs
i dinamitzar
el turisme
a la Terra Alta
NOTA LEGALTots els textos i totes les imatges continguts en aquest document, així com lesidees que s’hi expressen, són propietat de l’autor, i només es podran utilitzar ambel seu consentiment per escrit.
Barcelona-Vilalba, octubre 2012
Laberint
de pedra seca a
Vilalba dels Arcs
2
Presentacio´El dossier que teniu a les mans és una proposta per crear un nou pol d’atracció turístical poble de Vilalba del Arcs.
Es tracta del disseny, de la gestió, planificació i construcció d’un laberint monumentalenjardinat d’ús públic, com a nou espai de lleure de tot el poble i dels seus visitants.Està pensat per a petits i grans, i és accessible per a persones amb discapacitatmotora. Preveu la participació dels escolars de la comarca i la implicació tantd’institucions públiques com de la iniciativa privada.
Els materials de construcció i jardineria han estat seleccionats amb criteris deperdurabilitat, sostenibilitat i proximitat i estaran perfectament integrats a l’entornnatural i a l’entorn urbà.
Els terrenys seleccionats per a la ubicació del laberint han estat cedits a l’Ajuntamentde Vilalba dels Arcs per la Casa Coll per a l’ús que proposem, la qual cosa significa unconsiderable abaratiment de costos i una situació òptima del laberint a tocar del cascurbà.
vilalberint
3
vilalberint
I´ndexLa poètica
Una idea simple i complexa alhora ………………………… 4Viatge a l�interior ……………………………………………… 6La mate`ria del nostre sommi ………………………………… 7
L’indret
Comarca de la Terra Alta …………………………………… 8El poble d�acollida, Vilalba dels Arcs ……………………… 9El terreny………………………………………………………… 11
El laberint monumental
Disseny …………………………………………………………… 12Pla de l�obra……………………………………………………… 16Manteniment, seguretat i accessibilitat …………………… 17Impacte i retorn ………………………………………………… 18Punts forts ……………………………………………………… 19Esquema de posicionament sobre el terreny ……………… 20Seguiment, making of ………………………………………… 21
Les persones, les empreses i les institucions
El compromi´s pu´blic-La iniciativa privada ……………… 22L�equip creatiu ………………………………………………… 23
4
Una idea simple i complexa alhora
Els laberints han existit des de fa milers d'anys enmoltes cultures antigues diferents. Els nadiusamericans a Arizona ja teixien laberints en lesseves cistelles. Antics laberints s'han trobat al'Índia, Ucraïna, Xina i Itàlia.
Els grecs que vivien a Creta van gravar el laberint enles seves monedes tres segles abans del naixement
de Crist. En la seva mitologia, el laberint va serdissenyat per Dèdal per empresonar el Minotaure.
En la cultura romana trobem el motiu del laberint com elementdecoratiu present a nombroses edificacions i villes particulars.
Durant el període medieval, els laberints van ser col·locats al terra de moltesde les catedrals europees. El laberint medieval més famós que existeix avui
en dia es troba a la Catedral de Chartres a França. El patró d'aquestlaberint és la inspiració per a molts laberints moderns fets en un
disseny medieval contemporani.
Des de mitjans de la dècada de 1980, els laberints han gaudit d'unrenaixement a parcs, esglésies, hospitals, escoles i casesparticulars.
vilalberint
La poe`tica
Laberint de Chartres
Laberint de Creta
5
Suïssa sembla abraçar la idoneïtat dels laberints en els llocs públics, delsquals més de 50 s'han establert en els últims anys.
Es diu que passejar per un laberint és una experiència molt personal i reveladora i quefortifica la meditació. Però també que els laberints estan dissenyats per ser undesafiament estratègic ja que són un clar exemple de joc de lògica.
A diferència dels jardins, creats per relaxar-se i contemplar la natura, un laberint ésintencionadament difícil de predir i ens obliga a prendre decisions i escollir un camí,el nostre camí.
Els laberints representen simbòlicament les dues cares de l'esperit humà: lacomplexitat i la simplicitat, el misteri i la lògica, la intuïció i l'experiència sensorial.
Els laberints es poden entendre com un paradigme de l'eterna tensió entre lliurevoluntat i destí.
vilalberint
Laberint romà
Laberint d’Amiens
Laberint d’Horta, Barcelona
Laberint helvètic
Viatge a l�interior
El Vilalberint ha estat dissenyat combinant duesformes primigènies, el cercle i l’espiral:
– El cercle és universalment reconegut com a símbol de totalitat i unitat.
– L'espiral és la representació gràfica més reeixida de la transformació i delcreixement.
La proposta combina equilibradament les dues geometries i els seus valors.
Tindrem doncs un camí cap a l’interior, un recorregut que ens porta cap a nosaltresmateixos. En aquest desplaçament en forma d’espiral ens anirem trobant
amb cercles (placetes rodones) que actuaran com a espai de reflexiói repós. El camí de sortida ens conduirà a la integració i al
retrobament amb la realitat que hem deixat al exterior.
Si un laberint es recorre amb la ment i el cor oberts, potconvertir-se en un mirall que ens apropa a les preguntessobre qui som i on som en la nostra vida.
6
vilalberint
7
La materia delnostre sommi
El territori escollit per acollir el Vilalberint és unterra esculpida per l’esforç dels homes que,generació rera generació, amb l’unica eina de lesseves mans, han utilitzat la pedra seca perdelimitar i nivellar els seus bancals.
Aquesta lluita constant dels pobladors de les terresde secà ha anat dibuixant un paisatge característic
en el que s’integrarà respectuosament la proposta.
La pedra seca ha estat la materia dels somnis d’uns homes idones, fills d’un territori poc genererós, la materia de la prosperitat
desitjada, la materia que es fa present quan alcem la vista a la Terra Alta.
La pedra seca serà per força i perdurabilitat, per tradició i respecte, la materia basedel nostre laberint.
vilalberint
Comarca de la Terra AltaLa Terra Alta és una comarca de Catalunya (Espanya), situada a la província
de Tarragona.
La capital de la comarca és Gandesa. El seu nom s'associa a laproducció vinícola, la qual compta amb el reconeixement d'una
denominació d'origen.
D'aquesta tradició productiva, en sorgeixen els edificismodernistes de les cooperatives agrícolesde Gandesa i de Pinell de Brai,dissenyades per l'arquitecteCèsar Martinell i declarades
bé d'interès cultural en lacategoria de monument.
La monumentalitat de pobles comHorta de Sant Joan, Arnes o Batea, elparc natural dels Ports de Tortosa-Beseit, els espais de la batalla de l'Ebrecom el Poble Vell de Corbera i la via verda dela Terra Alta que ocupa una part del traçat del'antic ferrocarril completen l'atractiu turísticcomarcal.
En aquest entorn de 743,4 km2 tan poc densament poblat (un total de12.175 habitants en tota la comarca), hi volem construir el nostre laberintper afegir a l’oferta cultural un nou focus totalment original i singular queestimuli la seva projecció turística.
8
vilalberint
L�indret
La Pobla de MassalucaLa Fatarella
Vilalba dels Arcs
BateaCorberad’Ebre
Gandesa
Pinellde Brai
CaseresBot
Prat deComte
Horta deSant Joan
Arnes
Cooperativa de Pinell de Brai
9
El poble d�acollida,
Vilalba dels Arcs
El terme municipal de Vilalba dels Arcs, de 67,09 km2 d'extensió, es troba al sectorseptentrional de la comarca de la Terra Alta.
Vilalba dels Arcs té una població de 750 habitants aproximadament.
Actualment la principal base econòmica és l'agricultura, amb un predomini de laproducció vinícola; també s'hi cultiva ametllers i oliveres. La Cooperativa Agrícola dela Germandat fou fundada el 1961 i elabora essencialment vins, varietat garnatxablanca, garnatxa negra i macabeu de la denominació d'origen Terra Alta, i olis.
Una mica d’història
El municipi de Vilalba dels Arcs formà part dels extensos dominis que els templerstenien dins la batllia o comanda de Miravet, i fou el comanador de Miravet, Bernat deCampanisa, qui atorgà la carta de poblament de Vilalba el 1224 a quatre pobladorssegons el document que es conserva publicat per Font i Rius. En passar els béns del'extingit Orde del Temple als hospitalers, el 1317, Vilalba continuà sota el dominid'aquests en l'anomenada Castellania d'Amposta i depenia directament de lacomanda hospitalera d'Ascó.
En la Guerra dels Segadors, el 10 de gener de 1643, les tropes castellanes saquejarenla vila.
vilalberint
Panoràmica de Vilalba,amb el Calvari a l’esquerra,i el seu camí escortat de xiprers
10
Durant la Guerra de Successió el 29 de gener de 1706, els castellansocuparen la població, que no pogué ser recuperada per la Generalitat.
Fins el 1759 hi hagué una tropa d'ocupació de 50 soldats.
En les guerres carlines, la vila es fortificà; la població era favorable als carlins,encara que un bon nombre de vilalbins lluitaren contra Cabrera en els setges de
Gandesa.
En la darrera guerra civil, al llarg dels mesos de juliol-novembre de 1938, fou un delspunts on s'estabilitzà el front republicà en la duríssima batalla de l'Ebre a l'indretconegut pels Quatre Camins, fet que comportà la destrucció d'una bona part de lavila.
Llocs d'interès de la vila
Els Porxos de la Plaça, tot i que antigament tot el carrer major estava travessat perporxos, sobre els quals s'alçaven els habitatges; en l'actualitat, tan sols es conservenels de la Plaça de la Vila. També són mostra d'una interessant arquitectura popularCasa Martell i Casa Coll, entre d'altres.
L'Església Parroquial de Sant Llorenç començàa construir-se el segle XVI i es finalitzà l'any1705, segons consta a la façana principal. És unedifici molt interessant perquè combinaelements gòtics amb altres renaixentistes ibarrocs. D'aquest estil destaquen la façanaprincipal i l'esvelt campanar de 40 metresd'alçada. És obra de l'arquitecte FranciscoIbarguenz.
La Capella de la Mare de Déu de Gràcia era laprimitiva església i fou construïda en èpocatemplera. Originàriament era d'estil romànic, detransició al gòtic, tot i que sofrí modificacionsposteriors. Actualment es troba fora de culte.
El Calvari, al qual s'accedeix per un camí empinat i serpentejat, vorejat per altiusxiprers, on es troben la Capella de la Mare de Déu dels Dolors, d'estil barroc, i laCapella de la Mare de Déu de Montserrat. No molt lluny d'aquí estan els anticsrentadors públics, anomenats La Font, mostra d'arquitectura popular.
vilalberint
11
El terrenyAl nord-est de la població, hi trobem un terreny ideal per ubicar el laberint
monumental, finca "la Sort".
Es tracta d’un solar a tocar de la població i perfectament integrable en laxarxa urbana. Això significa que és possible instal·lar-hi tant xarxa
d’enllumenat elèctric com connexió a a sistema de rec per goteig, delque actualment ja compten els pins que voreigen el camí.
Sortint del poble pel camí de Berrús i abans del primer trencall queporta a La font de rentar i al Calvari (tots ells punts destacats)
podrem trobar el nostre monumental laberint.
La porta del laberint, la situarem a la creu de terme.
El solar seleccionat va ser donat per la família Coll a l’Ajuntament de Vilalbaper a la construcció de jardins. Tenim doncs el lloc adient, sense cost afegit i quesatisfà l’objecte de la donació.
La forma exterior del nostre laberint establirà un diàleg amb la propera plaça delBassot, de disposició semicircular, i podrà ser contemplat en la seva extensió des de
diversos punts del poble ja quequedarà situat a una alçadainferior.
El punt ideal per a la contemplaciódel conjunt serà el mirador del’església.
vilalberint
Camí de Berrús Camí de la Font
Camí delCalvari
Plaça del Bassot
Creu de Terme
Terreny previst per laubicació del Vilalberint
12
DissenyEl laberint ha estat dissenyat amb l’objectiu de convertir-
se en un espai lúdic i singular per a Vilalba i alhora unpol d’atracció per a la comarca.
Les premises arquitectòniques permetran propor-cionar una experiència lúdica i vivencial als futursvisitants, sempre en una obra perfectament inte-grada al paisatge i a l’entorn.
Accés
Situat a uns pocs metres de l’única entrada alpoble que conserva part de la muralla i del pòrtic de
pedra tallada.
Entrada
La plataforma que ja existeix actualment per sustentar la creu determe actuarà de connexió amb l’entrada.
Recorregut
L’itinerari ha estat concebut perquè ens trobem en tres ocasions dues opcions onescollir el nostre camí; volem així estimular la intuïció del visitant i reforçar elcaràcter lúdic (veure fletxes taronja).
1- Just després d’entrar. 2- Quan arribem al centre, podem travessar-lo o continuar.3 - En sortir del centre, podem optar pel camí de l’esquerra o de la dreta.
Per una altra banda, hem descartat passadissos cecs respectant així la ideaprimigènia de laberints amb recorregut continu.
vilalberint
El laberint monumental
1
2
3
13
Les placetes perifèriques
Estan situades equidistants entre si; totes les opcionsde recorregut ens acaben portant a les placetes, al
centre o a la sortida.
Les placetes estaran equipades amb un banc depedra paral·lel al mur exterior per permetre eldescans del visitant, així com per actuar com aespai de reflexió-meditació.
Cada placeta estarà habitada per una oliveracentenària, símbol universal
de la pau i paradigme devida i arrelament.
L’olivera és també un del tresconreus primordials de la Terra Alta.
A més, s’ha previst la instal·lació en el mur interior decada placeta de ceràmiques rústiques gravades ambpoemes curts de poetes catalans a fi i efecte de reforçarl’espai com a punt de reflexió-meditació.
La sel·lecció del poetes i poemes curts (del tipus haiku de la tradició japonesa) potser una activitat vehiculable mitjançant les escoles de la comarca vinculant així elsescolars amb l’obra.
vilalberint
«Lo Parot»olivera mil·lenària del termede Sant Joan d’Horta
14
La placeta central
En el centre geomètric del laberint, hi hem situat laplaceta central.
Tots els visitants arribaran obligatòriament aaquest punt, tant a l’anada com a la tornada delseu recorregut.
És, per tant, el centre, l’eix del laberint i l’eixsimbòlic de les nostres passes pel món.
La placeta central donarà vida a un xiprer, símbold’espiritualitat i acollida a tota la Mediterrània.
Els xiprers es planten des de temps mil·lenaris a les portesde les masies com a senyal de benvinguda, però també als
cementiris i llocs de pau.
El xiprer, el trobem així, com una constant demolts pobles, escortant camins, marcant eixosvisuals, rebént hostes i acompanyant els nostresavantpassats.
vilalberint
15
Els altres materials
El perímetre extern, està previst cobrir-lo amb còdols de riu recollits ala llera del riu Matarranya (Terra Alta). La intenció és crear unespai intermedi entre el mur extern del laberint i el límit delterreny destinat a acollir-lo.
L’efecte serà mantenir el terreny anivellat, impedirla degradació per la formació d’aigüeres i dotarl’obra d’un marc horitzontal que l’acompanyi coma de passe-partout.
Aquest espai ens remetrà als jardins zen i, pertant, reforçarà el missatge de pau, tranquilitati reflexió que vol remarcar l’obra.
Els altres vegetals
Dins del capítol d’acabats finals de l’obra, s’hi ha previst envoltar tot el murexterior d’un parterre continu format de plantes aromàtiques de secà. Aquest
tipus de coberta vegetal és propi de la comarca, gairebé no precisa manteniment,i vincula l’obra amb el seu ecosistema. El parterre rebrà reg de goteig.
El terra per on caminar
El disseny de la proposta inclou l’acabat final del ferm intern amb una coberta derajoles ceràmiques de Pinell de Brai, conegudes per la seva resistència i bellessa. Comtots els altres components, són un producte propi de la comarca.
La il·luminació
El projecte arquitectònic inclou una il·luminació singular a base de leds. Aquests puntsde baix consum es situaran a la base dels murs per permetre el recorregut nocturndel laberint. Alhora, un seguit de punts de llum al capdamunt dels murs dibuixaran laforma espiral, de forma que la contemplació de l’obra des de diferents punts esconverteixi en un espectacle visual.
vilalberint
Espígol Lavandulaangustifolia
Romaní o romerRosmarinusofficinalis
Simulació gràfica
16
Pla de l�obraFase 1: difusió del projecte
En aquesta primera fase està previst presentar iexplicar el projecte a totes les entitats, institucions,empreses i persones interessades i/o afectades en la
proposta.
Fase 2: desenvolupament
Establiment del pla de col·laboració entre autoria i Ajuntamentde Vilalba per gestionar el projecte. Presentació de projecte
d’execució arquitectònica, sel·lecció de col·laboradors, empresaconstructora, empresa d’il·luminació i jardineria. Estudi de costos i pressupost
final.
Fase 3: compromisos
Implicació de patrons, contractes d’aportacions i contrapartides publicitàries itancament de gestió. Implicació del territori, col·laboració amb escoles i d’altresentitats culturals i/o patrimoni.
Es preveu com a condició indispensable una aportació econòmica compartida entreiniciativa pública i iniciativa privada.
Fase 4: producció
Aixecament de plànols, descripció de les actuacions i projecte arquitectònic.Anivellament, construcció, incorporació de jardineria, reg i il·luminació.
Fase 5: inauguració
Disseny d’acte d’inauguració, convidats i difusió pública.
vilalberint
17
Manteniment, seguretat i accessibilitatManteniment
Donats els materials que composen l’obra arquitectònica, el manteniment serà mínimi es reduirà a la jardineria i la reparació de danys produïts per actes vandàlics si esproduïssin. El sistema d’il·luminació també requerirà cert manteniment que podràassumir el mateix ajuntament.
Respecte a la neteja, s’ha previst una segona porta a la placeta de Xaloc per facilitarl’accés sud-est al servei de neteja municipal. Les aigües de pluja s’eliminiran pergravetat mitjançant una sèrie de desaigües situats a la base dels diferents cerclesde murs de forma que arribarà per al seu aprofitament al parterre exterior.
Seguretat
L’obra no conté cap element que pugui representar cap perill per als usuaris: tots elselements són fixos i de gran resistència.
Accessibilitat
L’obra es trobarà a pocs metres del casc urbà. El camí de ciment que dóna accésés accessible en cadira de rodes. El mateix camí, de gran amplada, permet
l’aparcament temporal de quasevol tipus de vehicles fins i tot autocars.L’amplada dels camins interiors i l’enrajolat del ferm permetran l’accésen cadira de rodes. Els bancs previstos a les tres placetes perifèriquesserviran de punt de descans per a la gent gran.
vilalberint
Posició dels bancs a les placetes
18
Impacte i retornPreveiem que la incorporació d’aquesta propostamonumental al patrimoni de la Terra Alta tingui unimpacte molt positiu en diferents àmbits d’activitat iamb diferent intensitat segons l’amplitud de l’entornconsiderat.
Durant el procés constructiu del laberint
– Implicació de les escoles de la comarca en la proposta i selecció dels poemesde les placetes perifèriques.
– Implicació d’empreses locals en la construcció, jardinament, el sistemad’il·luminació, les portes d’accés, etc.
– Implicació dels agents culturals del municipi en la difusió i captació derecursos.
Una vegada finalitzada l’obra
A la vila d’acollida, Vilalba dels Arcs
– Promoció turística de primer nivell augmentant el nombre de visitants almunicipi i repercutint, per tant, en la promoció i les vendes d’establiments comara les bodegues particulars, la cooperativa, els establiments de restauració id’allotjament.
Als pobles de la meitat nord de la comarca
– El pol turístic que genera l’atractiu dels Ports està poc aprofitat pels poblesque integren la meitat nord de la comarca. Amb la presència i promoció delVilalberint, es pretén incorporar aquest flux i els beneficis que genera tambéper a aquestes viles.
A les Terres de l’Ebre
– El Vilalberint aspira a afegir-se a l’oferta global d’aquestes terres augmentantl’atractiu per a visitants que encara la desconeixen.
vilalberint
19
Punts forts
vilalberint
Materialsconstructius
propis i integrats a l’entorn
Situació en àmbit de llindar urbà
Terrenys de titularitatmunicipal sense cost
Possibilitat de retorndels guanys
d’empreses queaprofiten el terme
Integració dela comunitat
escolarPromocióturística de la vila
Promoció turística de la comarca
Obra monumental accessible per a col·lectius amb discapacitats
Jardineriasostenible
Promoció de productes
de la terra
Proposta singular i original
20
Esquema de posicionamentsobre el terreny
vilalberint
Simulació gràfica
21
Seguiment, making ofAmb la intenció de recollir totes les gestions, aportacions,anècdotes i els esdeveniments que genera un projecte comel que estem presentant en aquest dossier, s’ha previst lacreació d’un blog a Internet que permeti fer-ne unseguiment pormenoritzat.
Aquest espai virtual permetrà consultar el dia a dia deldesenvolupament de la proposta, aportar opinions i penjarfotos i vídeos.
La funció primera del blog serà, una vegada construït elVilalberint, la realització d’un making of de tot el procés, amb entrevistes alsvisitants, vídeos en stop motion de la construcció, presentació de les persones iinstitucions públiques o privades, etc.
La segona utilitat del blog serà promoure la participació de tots els agents implicatsi, d’aquesta forma, difondre la idea, incorporar suggeriments i finalment vivènciespersonals sobre l’experiència de la visita i del recorregut del Vilalberint.
vilalberint
22
El compromi´s pu´blicEntenem que, per fer viable aquesta proposta, és imprescindible elcompromís de l’Ajuntament de Vilalba. Aquest compromís inclou, unavegada assumit el projecte, la dotació dels fons que es consideri oportunsperò, sobretot, la incorporació del Vilalberint com una iniciativa pròpia.
L’ajuntament haurà de ser l’eina principal per a la promoció i l’aconseguiment de fonspúblics en altres institucions com ara:
– Consell Comarcal.– Diputació de Tarragona.– Generalitat de Catalunya (departaments afectats).– Unió Europea.
La iniciativa privadaEn paral·lel a les aportacions d’aquestes institucions, considerem que laprincipal font de financiació hauria de ser les grans empreses queaprofiten els recursos de la comarca.
Estem parlant d’empreses com, per exemple:
– Parc eòlic de Vilalba dels Arcs SL.– Bon Vent de Corbera, SLU.– EDP Renovables - Parc eòlic de La Fatarella.– Catalana d'Energies Renovables (CATER), Pobla de Massaluca.– Associació Nuclear Ascó-Vandellós II, A.I.E.
En darrer lloc, l’altre sector que considerem implicable és la petita i mitjana empresalocal com ara establiments de restauració i d’allotjament, bodegues i petitesindústries de la comarca. Els beneficis de la construcció del Vilalberint repercutiràpositivament en la seva activitat.
vilalberint
23
L�equip creatiuAguiló, Xavier (1959)Creatiu gràfic, publicitari i artístic.
Estudis de l’especialitat de pintura fins al 5è curs a la Facultat de Belles Arts de laUniversitat de Barcelona. Graduat en Arts Aplicades a l’Escola Oficial d’Arts i Oficisde Barcelona. LLOTJA. Estudis de Pedagogia fins al 3r curs a la Universitat deBarcelona. Director artístic i dissenyador gràfic consolidat amb empresa pròpia.
Impulsor de 4 projectes empresarials propis. Creatiu i coneixedor del sectord’arts gràfiques i de packaging amb una àmplia cartera de contactes en els sectorsde l’educació, formatiu, sanitari i editorial. Especialista en disseny i implementació deprogrames de formació contínua presencial i on line.
Creatiu artístic, ha realitzat diverses exposicions individuals i col·lectives. També,instal.lacions o intervencions plàstiques amb la col·laboració d’institucions públiques,empreses privades i col·lectius culturals en diferents indrets:
– Canyelles Vichyssoise, Barcelona 1983-86.– Mural sota l’aigua, Biure, Girona 1985.– Mural a la presó, Wad-Ras, Barcelona 1985.– Pont del Dragó, Sant Andreu, Barcelona 1986.– Chicago de noche, Barcelona 1987. Seleccionada a la Biennal de Joves
Artistes Mediterranis.– Sur-Orca-Sur, Orcasitas, Madrid 1988.– El Riu de la crisàlide translúcida, Sant Feliu, Barcelona 1988. 1r premi
d’instal·lacions.– Les Donzelles de Montalegre, Barcelona 1988, Obra selecionada per
representar a Espanya a les Monogràfiques de Joves Creadors Europeus.– Saturn frisst seinen sohn, Viena, Austria 1989. Obra selecionada pel WUK de
Viena per a la Trans Europe Halles Festival.– Medi-sorra-nea, Badalona, Barcelona 1989. Obra selecionada per a la Festa del
Mar.– Mur amb Tub, Mòdena, Itàlia 1990, seleccionada per 2&r Circoli&Cortili
ContacteXavier AguilóFixe: 932 744 717 Mòbil: 608 11 32 [email protected] [email protected]
vilalberint