Download - B obrerisme català núria silvana
![Page 1: B obrerisme català núria silvana](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022052323/55937a391a28abf13a8b458a/html5/thumbnails/1.jpg)
L’obrerisme català
Núria GómezSilvana Loor2 batx.B
![Page 2: B obrerisme català núria silvana](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022052323/55937a391a28abf13a8b458a/html5/thumbnails/2.jpg)
L’obrerisme català
![Page 3: B obrerisme català núria silvana](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022052323/55937a391a28abf13a8b458a/html5/thumbnails/3.jpg)
De que tracta:
El text tracta sobre el desenvolupament de l’obrerisme a Catalunya, és a dir, del moviment obrer que va sorgir durant el segle XIX amb la industrialització i que es pot definir com el conjunt de manifestacions dels obrers en defensa del seus interessos com a treballadors.
![Page 4: B obrerisme català núria silvana](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022052323/55937a391a28abf13a8b458a/html5/thumbnails/4.jpg)
Josep Termes
• Josep Termes va néixer el 27 de juliol de 1936 a Barcelona i va mori el 9 de setembre del 2011.
• Va començar a estudiar farmàcia però les seves inquietuds polítiques el van portar a estudiar història i lletres.
• L’any 1971 va obtenir el seu doctorat en història contemporània per la UAB, universitat de la qual també va ser professor.
![Page 5: B obrerisme català núria silvana](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022052323/55937a391a28abf13a8b458a/html5/thumbnails/5.jpg)
• Va ser un catedràtic d’història contemporània a la UAB
• Finalment es va jubilar l’1 d’octubre del 2006.
• Termes es va centrar en estudiar el moviment obrer català i les vinculacions amb el catalanisme polític dels segles XIX i XX.
![Page 6: B obrerisme català núria silvana](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022052323/55937a391a28abf13a8b458a/html5/thumbnails/6.jpg)
Resum del text
• El moviment obrer a Catalunya s’ha anat desenvolupant mitjançant un llarg procés de lluita.
• Primera etapa: reivindicaven les seves condicions de vida i de treball.
• Segona etapa: la societat es manifestava amb diverses formes de protesta i reivindicació.
• Les teories socialistes serviran de suport ideològic en la lluita dels obrers contra el sistema burgès.
![Page 7: B obrerisme català núria silvana](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022052323/55937a391a28abf13a8b458a/html5/thumbnails/7.jpg)
Idea més important
“La reivindicació principal d’aquest obrerisme inicial era que l’Estat promulgués lleis que autoritzessin el dret d’associació. Les demandes que acompanyaven aquest principi bàsic s’encaminaven a defensar un treball digne, la reducció de la jornada laboral, la creació de jurats mixtos, etc.”
![Page 8: B obrerisme català núria silvana](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022052323/55937a391a28abf13a8b458a/html5/thumbnails/8.jpg)
Classe obrera
Es va produir un procés social
Transformació d’una part de la població de camperols i menestrals en obrers industrials
Industrialització
Mà d'obra molt abundant, a causa de l'emigració dels camperols a les ciutats a la recerca de treball i de la sortida dels artesans dels gremis abolits
![Page 9: B obrerisme català núria silvana](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022052323/55937a391a28abf13a8b458a/html5/thumbnails/9.jpg)
• Pobles obrers que funcionaven com a veritables nuclis urbans autosuficients, integrats per la casa de l’amo, els habitatges per als treballadors, la infermeria, la cooperativa de queviures, l’església, la fonda, l’escola i altres serveis
• Aprofitant l'energia dels rius, es van estendre seguint els cursos com el Llobregat, Ter, Freser, etc.
Colònies industrials
![Page 10: B obrerisme català núria silvana](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022052323/55937a391a28abf13a8b458a/html5/thumbnails/10.jpg)
Context polític
• El moviment obrer es va anar configurant a través dels problemes provocats per la industrialització i el capitalisme mitjançant un procés de lluita.
• Es va manifestar de manera espontània (ludisme) i després de forma organitzada (sindicats, partits polítics socialistes), els obrers van fer sentir les seves reivindicacions per tal de millorar les seves condicions de vida i de treball.
• Les teories socialistes: el marxisme i l'anarquisme, van servir de suport ideològic en la lluita dels obrers contra el sistema burgès, que tant els explotava.
![Page 11: B obrerisme català núria silvana](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022052323/55937a391a28abf13a8b458a/html5/thumbnails/11.jpg)
Anarcocomunisme
També anomenat Anarquisme comunista o Comunisme
llibertari
Va ser el corrent que va combatre tant la propietat privada com la
col·lectiva
Volia que cada persona rebi
segons les seves necessitats i no segons el seu
treball
Anarcosindicalisme
També anomenat Anarco-
col·lectivisme
Va ser una doctrina que va atribuir als sindicats un paper fonamental en la reivindicació laboral i
en la lluita per la revolució social
Va ser amb la CGT de França quan
l'anarcosindicalisme va prendre una gran
importància
L'anarcosindicalisme prenia les idees de Marx per la lluita de
classes i l'organització del proletariat
![Page 12: B obrerisme català núria silvana](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022052323/55937a391a28abf13a8b458a/html5/thumbnails/12.jpg)
Diferències entre la primera i la segona etapa del moviment obrer
Primera etapa
(1840-1868)
Associacionisme
La Dècada moderada 1844-1854
El Bienni Progressista 1854-1856
Segona etapa
(1868-1897)
El Sexenni Democràtic 1868-1874
La Restauració : anarquisme i
socialisme 1874-1897
![Page 13: B obrerisme català núria silvana](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022052323/55937a391a28abf13a8b458a/html5/thumbnails/13.jpg)
Associacionisme
Es van fer reivindicacions sociolaborals
Augment salarial i disminució de la jornada
laboralVagues
Els obrers associats lliuraven una petita quota per assegurar una ajuda en cas de:
D’atur, malaltia D’assistència als seus en cas de mort
L'any 1840, es va crear el primer moviment obrer protagonitzat pel proletariat català. Va aparèixer:L'Associacionisme
Mutualista Societat de Teixidors
![Page 14: B obrerisme català núria silvana](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022052323/55937a391a28abf13a8b458a/html5/thumbnails/14.jpg)
La Dècada Moderada 1844-1854
• Els moderats eren partidaris d'un règim conservador amb sobirania compartida i defensaven la propietat i els interessos del més rics, l'alta noblesa i l'alta burgesia.
• Van desenvolupar una acció de govern gairebé dictatorial.
• El Partit Moderat va aturar les reformes
unionistes i van mantenir les polítiques que reforçaven la centralització de l’estat.
• Consideren que l’Estat no havia d’intervenir en les relacions laborals. Els patrons podien allargar les jornades laborals, reduir els salaris i explotar la mà d’obra infantil i les dones.
![Page 15: B obrerisme català núria silvana](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022052323/55937a391a28abf13a8b458a/html5/thumbnails/15.jpg)
• El moviment obrer va estar prohibit, reprimit i obligat a la clandestinitat. Imposaven sancions a tots els que constituïen associacions d'artesans, obrers o jornalers.
• Les primeres manifestacions van ser : - Moviments ludistes (contra les màquines) - Societats mútues - Associacions culturals
• El 1840 es va fundar la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó, però en 1844 els moderats les van prohibir.
![Page 16: B obrerisme català núria silvana](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022052323/55937a391a28abf13a8b458a/html5/thumbnails/16.jpg)
• Major tolerància del govern amb les associacions obreres.
• L’expansió de l'obrerisme va portar nous disturbis.
• Inici del Sindicalisme de classe.
• Consolidació de la vaga com a instrument reivindicatiu. Primera vaga general (Barcelona 1855) en defensa del dret d'associació.
• El Bienni va representar un avanç en la presa de consciència del proletariat. No obstant això, en 1857 es van prohibir les associacions obreres.
• Es van desenvolupar més conflictes entre obrers i empresaris a causa de l’explotació que patien.
El Bienni Progressista 1854-1856
![Page 17: B obrerisme català núria silvana](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022052323/55937a391a28abf13a8b458a/html5/thumbnails/17.jpg)
El Sexenni Democràtic 1868-1874
• Es van crear noves societats de resistència que van recomanar als treballadors la participació política i el suport a les candidatures republicanes.
• Giuseppe Fanelli va entrar en contacte amb associacions obreres de Madrid i Barcelona. Va difondre els ideals anarquistes i va contribuir a l’expansió de les idees anarquistes entre el proletariat català i el camperolat andalús.
![Page 18: B obrerisme català núria silvana](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022052323/55937a391a28abf13a8b458a/html5/thumbnails/18.jpg)
Primer congrés
Es va celebrar a Barcelona al
1870
Es van adoptar acords
anarquistes com la vaga
Segon Congrés
Es va celebrar al 1872
Es van reafirmar les tesis bakuninistes i
es va crear la Nueva Federación
Madrilenya de tendència marxista.
Tercer Congrés
Es va celebrar en la clandestinitat
a Còrdova al 1872-1873
Es van rebutjar el acords de la Haia i es van ratificar
les tesis bakuninistes
• Després del colp d’Estat de Pavia al 1874, la FRE va ser dissolta i va passar a la clandestinitat
![Page 19: B obrerisme català núria silvana](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022052323/55937a391a28abf13a8b458a/html5/thumbnails/19.jpg)
La restauració: anarquisme i socialisme 1874-1896• L’any 1881 va pujar al poder el govern liberal de Sagasta.
• Al 1887 es va crear la Llei d’Associacions polítiques que legalitzava el moviment obrer.
• L'any 1881 la FRE va canviar el seu nom per de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, a causa de la nova legalitat que prohibia les organitzacions de caràcter internacional dirigides des de l’estranger.
• Degut a la repressió el grup es va separar de la FTRE i va optar per la violència : atemptats, sabotatges, bombes, etc. Volien acabar amb: Estat, Església i burgesia, que eren considerats els responsables de la misèria dels treballadors
![Page 20: B obrerisme català núria silvana](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022052323/55937a391a28abf13a8b458a/html5/thumbnails/20.jpg)
• Es van organitzar vagues que desencadenarien revoltes camperoles amb incendis, robatoris, assalts i assassinats.
• Els anarquistes van ser acusats d’estar darrere de la “Mano Negra” (societat terrorista i secreta).
• La Mano Negra va ser utilitzada per acabar amb totes les protestes camperoles.
• La FTRE va ser dissolta al 1888.
• El moment clau van ser els processos de Montjuïc, celebrats a Barcelona al 1897, en els quals van ser condemnats i executats 5 anarquistes. Com a venjança assassinan a Cánovas.
![Page 21: B obrerisme català núria silvana](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022052323/55937a391a28abf13a8b458a/html5/thumbnails/21.jpg)
• La introducció de les màquines, van produir molts guanys a costa del patiment dels obrers.
• L’obrer estava lliurat a la seva sort, fins i tot si es posava malalt, en no poder treballar no cobrava i era ràpidament reemplaçat per un altre treballador, que esperava la seva oportunitat.
• Els treballadors es van adonar que per defensar col·lectivament els seus interessos, i lluitar contra la injustícia social, calia organitzar-se, ja que l'Estat, governat pels propis burgesos, no elaborava lleis que garantissin els drets dels obrers.
Conclusió
![Page 22: B obrerisme català núria silvana](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022052323/55937a391a28abf13a8b458a/html5/thumbnails/22.jpg)
Fi